Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Anxan, Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic, Cultura de Jiroft, Edat del bronze, Hazaran, Història de l'Iran, Història del Pròxim Orient, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí, Kirman, Llista d'estats per era, Llista de ciutats de l'Iran, Màlik Dinar, Mubariz al-Din Muhàmmad, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Pahlawan Asad, Pèrsia, Província de Kerman, Riu Halil, Rudbar (Kirman), Seljúcides de Kirman, Sistan, Xah Rukh (timúrida), Xah Xuia.
Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra
Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.
Nou!!: Jiroft і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »
Anxan
Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.
Nou!!: Jiroft і Anxan · Veure més »
Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic
La campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic (1396 - 1397) foren una sèrie d'operacions militars encarregades per Tamerlà al seu net Muhàmmad Sultan ibn Jahangir per sotmetre la regió costera de Fars fins al Regne d'Ormuz.
Nou!!: Jiroft і Campanya de Muhammad Sultan al Golf Pèrsic · Veure més »
Cultura de Jiroft
La "Cultura de Jiroft" és una cultura arqueològica que es considera que es va desenvolupar al principi de l'edat del bronze en l'actual Iran en les seves províncies de Sistan i Kerman dins la zona de Jiroft.
Nou!!: Jiroft і Cultura de Jiroft · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Jiroft і Edat del bronze · Veure més »
Hazaran
Hazaran (Hazar, Hezar) és el nom del massís de muntanyes del centre de l'altiplà iranià, a la província de Kerman, Iran, és una part oriental de les Muntanyes Zagros.
Nou!!: Jiroft і Hazaran · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Jiroft і Història de l'Iran · Veure més »
Història del Pròxim Orient
La història del Pròxim Orient cobreix els esdeveniments trasncorreguts a la zona anomenada Pròxim Orient o Orient Mitjà, de límits ambigus.
Nou!!: Jiroft і Història del Pròxim Orient · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Jiroft і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí
Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí fou un visir timúrida que va servir a Fars sota Pir Muhammad i després sota Iskandar, amb el qual va anar a Isfahana partir de 1412, i després del 1414 va servir a Ibrahim Sultan.
Nou!!: Jiroft і Jalal al-Din Mahmud Khwarazmí · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Jiroft і Kirman · Veure més »
Llista d'estats per era
Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques.
Nou!!: Jiroft і Llista d'estats per era · Veure més »
Llista de ciutats de l'Iran
Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.
Nou!!: Jiroft і Llista de ciutats de l'Iran · Veure més »
Màlik Dinar
Màlik Dinar (? - 1195) fou un dels caps oghuz que va aconseguir el poder al Gran Khorasan a la mort del sultà Sanjar (1157).
Nou!!: Jiroft і Màlik Dinar · Veure més »
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Nou!!: Jiroft і Mubariz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Nou!!: Jiroft і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »
Pahlawan Asad
Pahlawan Asad (+ 16 de febrer de 1375) fou un noble farsi (el seu nom vol dir "El lleó heroic" que fou governador de Kirman on es va revoltar obertament el 1374 i va tenir el control del país fins al 1375. Fou nomenat governador de Kirman per Shah Shuja. Un temps després Shah Yahya de Yadz i l'amir Mahmud ben Qutb al-Din Sulayman-shah, el van incitar a la rebel·lió. Però la presència de la “Mare de Reis” Khan Qutlugh (mare de Shah Shuja i reina mare com a vídua de Mubariz al-Din Muhàmmad) a Kirman, el va aturar per un temps de rebel·lar-se obertament fins que una seriosa disputa va sorgir entre lluitadors i atletes de Kirman i del Khurasan en la qual Khan Qutlugh va defensar la causa dels kirmanis i Pahlawan Asad la dels khurasanis; van seguir recriminacions i queixes i Khan Qutlugh es va retirar a Sirjan. Llavors Pahlawan Asad, sense la seva presència, va començar a reforçar les fortificacions. Shah Shuja en va tenir notícies però refusava creure que intentés rebel·lar-se; quan Pahlawan Asad va acabar de posar la ciutat en estat de defensa va començar a reclutar un exèrcit. Tot i que Shah Shuja va exhortar als seus fills a evitar disputes, el fill gran Sultan Uways es va aliar amb la tribu dels awghanis i va forjar una carta falsa en nom del seu pare dirigida a Pahlawan en la qual l'intimava a rendir Kirman al propi príncep Sultan Uways. Fins i tot va començar a avançar amb els awghanis cap a Kirman però considerant que la seva acció estava condemnada al fracàs va abandonar aquestes forces i es va dirigir a Isfahan per refugiar-se amb el seu oncle Shah Mahmud (1374). Això va augmentar la disposició de Pahlawan a la revolta; va procedir a assetjar Lakan, el castell de vigilància de Qala-i-Kuh, fins que va rendir la fortalesa i va detenir als agents de la walidat al-Salatin (la sultana mare) forçant-los per tortura a revelar les places on es guardava el tresor; Khwaja Muhammad Ulya-abadi fou carregat de cadenes i se li van confiscar tots els bens i finalment fou assassinat; també va fer enverinar a Khwaja Shams al-Din Muhammad, anomenat al-Zahid ("l'Ascetic") i també li va confiscar les propietats; en general va començar a oprimir al poble causant un enrenou fins al punt de que Kirman ja no va recuperar la seva prosperitat durant força temps. Shah Shuja, assabentat del que passava, va enviar a Farrash Hajji Baha al-Din a Isfahan per reconciliar-se amb els seus germans (Imad al-Din Sultan Ahmad i Shah Mahmud) i una vegada això fou obtingut va marxar cap a Kirman a través del Garmsir, per Jiraft i Bam, on va saber pel guardià Amir Husayn, detalls de la revolta de Pahlawan Asad i la tirania que comportava. Shah Shuja va avançar ràpid cap a Mahan i va arribar a la vista de la ciutat de Shah-abad, a menys de 5 km de la ciutat de Kirman. Aqui es va lliurar una ferotge batalla en que Shah Mansur (germà de Shah Yahya) i el seu oncle (?) Shah Sultan Abu Yazid amb els seus cavallers van atacar creuant per un pont cap a la porta Darwaza-i-Saadat ("Porta de la Felicitat") i van arribar a entrar a la ciutat; però Shah Shuja, que temia que fosin ferits, els va ordenar retirar-se i va encarregar dirigir el setge al seu germà Sultan Imad al-Din Sultan Ahmad. Shah Yahya, que seguia al costat dels rebels, va demanar reforços a Khwaja Ali Mu'ayyad Sabzawarí, que li va enviar un centenar d'homes manats pel sabardàrida Pahlawan Ghiyath-i-Tuni. Aquest fet és important en quant que mostra una intervenció exterior dels sabardàrides de Sabzawar. Com que Shah Yahya anava curt de diners per pagar aquesta tropa la va enviar a Pahlawan Asad, que com que temia desercions al seu exèrcit no s'atrevia a posar el peu fora de la ciutat. Sultan Ahmad va acampar al sud de Mahan on se li va unir l'amir Muhammad dels jurmes amb els seus amirs, que havien quedat atrapats dins de la ciutat però hgavien forçat el camí per sortir-ne. Aviat el setge va esdevenir mes rigorós i la ciutat va acusar la manca de provisions. Finalment es va concedir als pobres el permís per sortir de la ciutat però molts van morir i la resta es va dispersar. Després de 8 mesos de setge, Sultan Ahmad fou cridat a Shiraz i la direcció del setge fou encomanada a Pahlawan Khurram, que va convèncer a Pahlawan Asad de rendir-se. Els dos homes es van trobar a la ciutat, al Qasr-i-Humayun, i es va acordar que Pahlawan Asad havia d'enviar al seu germà Pahlawan Muhammad ibn Tughanshah i un dels seus fills a Shiraz com hostatges i havia de rendir la ciutadella a les forces de Shah Shuja en concret a Pahlawan Ali-Shah Marniyani que tenia una tropa de cent homes. El setge de Kirman havia començar el 5 de març de 1374 i havia acabat als primers dies de desembre del mateix any (10 mesos i 20 dies). La situació va romandre a l'espera. Hi havia un passatge secret entre la ciutadella i el Palau i Pahlawan Ali Shah va subornar a alguns dels guardians i va arribar a Palau i va matar a Pahlawan el 16 de febrer de 1375; el cap de Pahlawan Asad fou enviat a Shiraz. Shah Shuja va nomenar a Amir Ikhtiyar al-Din Hasan Qurchi com a governador de Kirman.
Nou!!: Jiroft і Pahlawan Asad · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Jiroft і Pèrsia · Veure més »
Província de Kerman
Comtats de Kerman Jardí Shazdeh, Mahan Bandera de bronze, Shahdad Kerman, Iran, III aC La província de Kerman (استان کرمان, Ostān-e Kermān) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Jiroft і Província de Kerman · Veure més »
Riu Halil
Mapa dels rius de l'Iran El riu Halil o Halil Rood (en persa:: هلیل رود o riu Halil, Rood vol dir "riu") és un riu del sud-est de l'Iran de conca endorreica que discorre al voltant de Jiroft a la província de Kerman.
Nou!!: Jiroft і Riu Halil · Veure més »
Rudbar (Kirman)
Rudbar fou un antic districte de la província de Kirman a Pèrsia, a la vall del riu anomenat actualment Minab o Dozdan.
Nou!!: Jiroft і Rudbar (Kirman) · Veure més »
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Nou!!: Jiroft і Seljúcides de Kirman · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Jiroft і Sistan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Jiroft і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Jiroft і Xah Xuia · Veure més »
