Accés més ràpid que el navegador!
146 les relacions: Agnès de Montpaó, Albesa, Antón de Luna i Xèrica, Antoni de Fluvià, Antoni de Fluvià (el jove), Aragó (cognom), Arnau Guillem de Bellera, Arquebisbat de Saragossa, Àger (nucli antic), Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla de Calaf, Batalla de Morvedre, Beatriu de Coïmbra i d'Urgell, Bellcaire d'Urgell, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera, Bernat de Gualbes, Bernat Galceran I de Pinós, Bernat IV de Cabrera, Bunyol, Casal d'Aragó-Urgell, Casal de Barcelona, Castell d'Agramunt, Castell d'Oliana, Castell d'Os, Castell de Bunyol, Castell de Collfred, Castell de l'Abizanda, Castell de la Ràpita (Noguera), Castell de Menàrguens, Castell de Rosanes, Castell de Saidí, Castell de Tartareu, Castell de Vernet (Artesa de Segre), Castell de Vilves, Castell de Xàtiva, Castell Formós, Castelló de Farfanya, Castellblanc (Oliola), Catalanitat de Cristòfor Colom, Cecília d'Urgell, Clamosa, Combat de Margalef, Compromís de Casp, Comtat d'Urgell, Comuna del Camp, Concili provincial de Lleida, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Creu de terme de la Ràpita, ..., Dècada del 1410, Diputats i consellers de la Diputació del General, Ducat de Cardona, Ducat de Montblanc, Edat mitjana de Catalunya, Elionor d'Aragó-Urgell, Elionor d'Urgell, Elisabet d'Urgell i d'Aragó, Els Anes Pinçon a Catalunya, Espasa de Vilardell, Felipa de Coïmbra i d'Urgell, Ferran d'Antequera, Fortià (llinatge), Garcia Fernández de Heredia, Gener Rabassa, Guerra Civil catalana, Guerra dels Cent Anys, Guillem de Vallseca, Guillem Ramon de Montcada i de Luna, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Lleida, Història de Reus, Història del Comtat d'Urgell, Hodonímia de Barcelona, Isabel d'Aragó i de Fortià, Isabel d'Urgell (monja), Isabel de Coïmbra i d'Urgell, Jan van Eyck, Jaume d'Urgell, Jaume de Coïmbra i d'Urgell, Jaume II, Joan de Bardaixí, Joan de Coïmbra i d'Urgell, Joan de Montbui, Joan de Vilagut, Joan Eixemeno, Joan I de Foix, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joana d'Urgell, Joana de Portugal i de Coïmbra, La fi del Comte d'Urgell, La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant, La Ràpita (Vallfogona de Balaguer), Llinatge dels Bardaixí, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de comtes d'Urgell, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Lloctinent de Catalunya, Lo somni, Margalida de Montferrat, Margarida de Montferrat, Margarida de Prades, Marquesa de Cabrera, Martí l'Humà, Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor), Menaut de Favars, Monestir de Batalha, Montgai, Nules, Pere de Cardona i de Luna, Pere de Portugal, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere II d'Urgell, Pere March (poeta), Pere Marginet, Plaça de l'Església (Menàrguens), Ramon Berenguer de Fluvià, Ramon de Llupià-Bages, Ramon de Perellós, Revolta del comte d'Urgell, Rosanes, Sant Joan de la Muntanya, Sant Vicenç de Menàrguens, Senyera reial, Senyor de Balaguer, Sessé (llinatge), Setge de Balaguer (1413), Setge de Bunyol, Setge de Lleida (1413), Setge de Lleida de 1464, Setge de Loarre, Sibil·la de Fortià, Urbanisme de Barcelona, Vescomtat d'Àger, Vilves, Violant d'Aragó (reina de Nàpols), 1 de juny, 1380, 1408, 1413, 1433, 31 d'octubre. Ampliar l'índex (96 més) »
Agnès de Montpaó
Agnès de Montpaó (segle XIV - Alguaire, 13 de setembre de 1415) fou una priora del Monestir de Santa Maria d'Alguaire.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Agnès de Montpaó · Veure més »
Albesa
Albesa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Albesa · Veure més »
Antón de Luna i Xèrica
Anton de Luna i de Xèrica (Antonio de Luna y de Xérica) (?-Mequinensa 1419), noble aragonès del llinatge dels Luna i defensor de la candidatura de Jaume II d'Urgell al Compromís de Casp.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Antón de Luna i Xèrica · Veure més »
Antoni de Fluvià
Antoni de Fluvià fou Mestre de l'Hospital des de 1421 fins al 1437.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Antoni de Fluvià · Veure més »
Antoni de Fluvià (el jove)
Antoni de Fluvià, el jove (segle XV) era un frare hospitaler nebot del Mestre de l'Hospital Antoni de Fluvià.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Antoni de Fluvià (el jove) · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Aragó (cognom) · Veure més »
Arnau Guillem de Bellera
Arnau Guillem de Bellera (Pallars - Morvedre, 1412) fou un noble i militar català El 1396 defensà la Vall d'Aran contra les tropes invasores de Mateu I de Foix.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Arnau Guillem de Bellera · Veure més »
Arquebisbat de Saragossa
L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »
Àger (nucli antic)
El nucli d'Àger és el centre antic de la vila d'Àger (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Àger (nucli antic) · Veure més »
Batalla d'Alcolea de Cinca
La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Batalla d'Alcolea de Cinca · Veure més »
Batalla de Calaf
La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Batalla de Calaf · Veure més »
Batalla de Morvedre
La Batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Batalla de Morvedre · Veure més »
Beatriu de Coïmbra i d'Urgell
L'infanta Beatriu de Coïmbra i d'Urgell (Coïmbra, 1435 – Bruges, 1462), coneguda com a «dona Brites» fou una noble portuguesa, membre de la casa reial catalana, que va esdevenir senyora de Clèveris-Ravenstein després de casar-se amb Adolf de Clèveris i de La Mark, senyor de Clèveris.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Beatriu de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Bellcaire d'Urgell
Bellcaire d'Urgell és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Bellcaire d'Urgell · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »
Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera
Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera (? - 1433), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Bernat de Centelles Riu-sec i de Cabrera · Veure més »
Bernat de Gualbes
Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Bernat de Gualbes · Veure més »
Bernat Galceran I de Pinós
Bernat Galceran I de Pinós i Fenollet (Catalunya, segle XIV – Guimerà 8-4-1425), noble, senyor (1383-1425) de les baronies de Pinós, Mataplana, Roset, Vall de Toses i La Portella.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Bernat Galceran I de Pinós · Veure més »
Bernat IV de Cabrera
Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Bernat IV de Cabrera · Veure més »
Bunyol
Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Bunyol · Veure més »
Casal d'Aragó-Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell d'Agramunt
Castell d'Agramunt és un castell termenat d'Agramunt (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell d'Agramunt · Veure més »
Castell d'Oliana
El Castell d'Oliana és un castell del municipi d'Oliana, a l'Alt Urgell, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell d'Oliana · Veure més »
Castell d'Os
El castell d'Os és un castell termenat situat damunt del poble d'Os de Balaguer (Noguera), al cim d'un turó que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell d'Os · Veure més »
Castell de Bunyol
El castell de Bunyol s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud, assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i és un dels més grans de la província de València.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Bunyol · Veure més »
Castell de Collfred
El castell de Collfred era un castell del poble de Collfred, al municipi d'Artesa de Segre, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Collfred · Veure més »
Castell de l'Abizanda
El Castell de l'Abizanda (en aragonès: Castiello de l'Abizanda o Torre de l'Abizanda) és un castell que es troba localitzat a la localitat aragonesa d'Abizanda (comarca de Sobrarbe, província d'Osca).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de l'Abizanda · Veure més »
Castell de la Ràpita (Noguera)
Castell de la Ràpita és una edificació d'origen àrab situat al poble de la Ràpita, municipi de Vallfogona de Balaguer (Noguera).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de la Ràpita (Noguera) · Veure més »
Castell de Menàrguens
El castell de Menàrguens és un castell del poble de Menàrguens, al municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Menàrguens · Veure més »
Castell de Rosanes
El Castell de Rosanes, o del Pairet, és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Rosanes · Veure més »
Castell de Saidí
El castell de Saidí (Baix Cinca) es troba en un extrem de l'altiplà on es troba el poble de Saidí.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Saidí · Veure més »
Castell de Tartareu
El castell de Tartareu és un castell de Tartareu, al municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Tartareu · Veure més »
Castell de Vernet (Artesa de Segre)
El castell de Vernet és un castell del municipi d'Artesa de Segre inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Vernet (Artesa de Segre) · Veure més »
Castell de Vilves
El Castell de Vilves és un edifici de Vilves, del municipi d'Artesa de Segre, declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Vilves · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell de Xàtiva · Veure més »
Castell Formós
El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castell Formós · Veure més »
Castelló de Farfanya
La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castelló de Farfanya · Veure més »
Castellblanc (Oliola)
Castellblanc és una obra d'Oliola (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Castellblanc (Oliola) · Veure més »
Catalanitat de Cristòfor Colom
La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys; està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Catalanitat de Cristòfor Colom · Veure més »
Cecília d'Urgell
Cecília d'Urgell (1424 - Bellesguard, Barcelona, 1460) fou filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Cecília d'Urgell · Veure més »
Clamosa
Clamosa és un nucli de població del Sobrarb, situat al Prepirineu, 21 km al SSO de La Fova, municipi al qual pertany.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Clamosa · Veure més »
Combat de Margalef
El combat de Margalef del 6 de juny 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Combat de Margalef · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comuna del Camp
La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Comuna del Camp · Veure més »
Concili provincial de Lleida
Els Concilis provincials de Lleida són una sèrie de concilis provincials celebrats a Lleida durant l'edat mitjana, concretament en els anys 546, 1155, 1173, 1190, 1229, 1237, 1246, 1257, 1293, 1294, 1418 i 1460.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Concili provincial de Lleida · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Corona de Mallorca · Veure més »
Creu de terme de la Ràpita
La creu de terme de la Ràpita, al municipi de Vallfogona de Balaguer, declarada Bé cultural d'interès nacional, se situa en la cruïlla del Carrer Prat de la Riba i el Carrer Carretera a l'Hostal Nou.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Creu de terme de la Ràpita · Veure més »
Dècada del 1410
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Dècada del 1410 · Veure més »
Diputats i consellers de la Diputació del General
Aquesta llista inclou tots els diputats i consellers que van formar part de la Diputació del General de Catalunya, des de la seva institució el 1359 fins a la seva dissolució definitiva, el 1714.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Diputats i consellers de la Diputació del General · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Ducat de Cardona · Veure més »
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Ducat de Montblanc · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Elionor d'Aragó-Urgell
Elionor d'Urgell, Elionor d'Aragó-Urgell o Elionor d'Aragó i Montferrat (Balaguer?, 1378 - Ermita de Sant Joan, Montblanc, Conca de Barberà, 28 de maig de 1430), infanta d'Urgell, que es retirà a fer vida eremítica.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Elionor d'Aragó-Urgell · Veure més »
Elionor d'Urgell
Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Elionor d'Urgell · Veure més »
Elisabet d'Urgell i d'Aragó
Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, 29 d'agost de 1439), fou una noble de la casa reial catalana.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Elisabet d'Urgell i d'Aragó · Veure més »
Els Anes Pinçon a Catalunya
Text del mapa de Joan de la Cosa situat front a la costa del Brasil a on diu: "este cavo se descubrio en ano de mil y CCCC XC IX por castilla syendo descubridor vicentians" Els Ianyes, Eanes o Anes Pinçon, eren nobles portuguesos parents del rei Pere el Conestable de Portugal, instal·lats a Catalunya el 1464, concretament a l'Empordà.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Els Anes Pinçon a Catalunya · Veure més »
Espasa de Vilardell
Lespasa de Vilardell és una de les espases de virtut o folklòriques més famoses de Catalunya, tal com reflecteix Martí de Riquer al seu llibre Llegendes històriques catalanes.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Espasa de Vilardell · Veure més »
Felipa de Coïmbra i d'Urgell
Escut d'Armes de la família Coïmbra-Urgell. Escut quarterat en creu, on podem veure al segon i tercer quarter els pals de la casa reial catalana, i al primer i quart quarter les armes reials portugueses que utilitzaven els Avís L'infanta Felipa de Coïmbra i d'Urgell, també coneguda com a Felipa d'Avís i d'Aragó (Coïmbra, 1435 – Odivelas, 1497) fou una noble catalana i portuguesa, que alhora desenvolupà un paper important en l'humanisme europeu del.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Felipa de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Ferran d'Antequera · Veure més »
Fortià (llinatge)
s Els Fortià (als textos medievals escrit sobretot Forcià) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd de la localitat altempordanesa de Fortià, situat al comtat d'Empúries, del qual eren feudataris.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Fortià (llinatge) · Veure més »
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Garcia Fernández de Heredia · Veure més »
Gener Rabassa
Gener Rabassa (València ±1342 - després de 1412) fou un jurisconsult.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Gener Rabassa · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guillem de Vallseca
Guillem de Vallseca, també conegut amb el seu nom llatinitzat Guilelmus a Vallesicca, (Barcelona, ? - Barcelona, 1420) fou un doctor en lleis català.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Guillem de Vallseca · Veure més »
Guillem Ramon de Montcada i de Luna
va ser un noble del casal de Montcada, senyor d'Aitona, Mequinensa, Seròs i Soses, a més de ser creat baró de Monreale i comte de Marmila, a Sicília.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Guillem Ramon de Montcada i de Luna · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Història de Catalunya · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Història de Lleida · Veure més »
Història de Reus
A continuació, un breu resum de la història de Reus.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Història de Reus · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Hodonímia de Barcelona · Veure més »
Isabel d'Aragó i de Fortià
Armes dels comtes d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Isabel d'Aragó i de Fortià (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 28 de gener de 1424) fou princesa d'Aragó i comtessa consort del comtat d'Urgell (1408-1413).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Isabel d'Aragó i de Fortià · Veure més »
Isabel d'Urgell (monja)
Isabel d'Urgell (? — 1434) fou una noble i infanta urgellenca que fou monja de Sixena per obligació del seu pare, el comte Pere II d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Isabel d'Urgell (monja) · Veure més »
Isabel de Coïmbra i d'Urgell
Isabel de Coïmbra (Portugal, 1 de març de 1432 — Évora, 2 de desembre de 1455) va ser reina consort de Portugal (1448-1455).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Isabel de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Jan van Eyck
Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Jan van Eyck · Veure més »
Jaume d'Urgell
* Jaume I d'Urgell, (1320-1347) príncep d'Aragó, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, baró d'Antillón i d'Alcolea de Cinca.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Jaume d'Urgell · Veure més »
Jaume de Coïmbra i d'Urgell
El cardenal-infant Jaume de Coïmbra i d'Urgell, també conegut com a Jaume d'Avis i d'Urgell o Jaume de Portugal (Coïmbra, 1433- Florència, 1459) fou un noble portuguès de la Casa d'Avís i alhora membre de la Casa Reial Catalana (Casa d'Avis-Urgell), que esdevindria cardenal i administrador apostòlic de Lisboa.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Jaume de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Jaume II
* Jaume el Just (1267 - 1327), Jaume I de Sicília, II d'Aragó i III de Mallorca, comte de Barcelona i rei d'Aragó.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Jaume II · Veure més »
Joan de Bardaixí
Joan de Bardaixí (? – 1451?), militar hospitaler, fill del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joan de Bardaixí · Veure més »
Joan de Coïmbra i d'Urgell
Joan de Coïmbra i d'Urgell (Portugal, 1431 — Nicòsia, 7 d'octubre de 1457) fou príncep d'Antioquia (1431-1457) segon fill de Pere de Coïmbra, duc de Coïmbra i de la urgellenca Elisabet d'Urgell i Aragó, filla del comte Jaume II el Dissortat.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joan de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »
Joan de Montbui
Joan de Montbui (Principat de Catalunya, - Principat de Catalunya, segle XV).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joan de Montbui · Veure més »
Joan de Vilagut
Fra Joan de Vilagut fou un cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i des de 1427 castellà d'Amposta.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joan de Vilagut · Veure més »
Joan Eixemeno
Joan Eixemeno (Ciutat de Mallorca, ca. 1350 - Malta, 1420), frare franciscà, escriptor, predicador, teòleg i diplomàtic mallorquí.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joan Eixemeno · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joan I de Foix · Veure més »
Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Joana d'Urgell
Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joana d'Urgell · Veure més »
Joana de Portugal i de Coïmbra
Joana de Portugal i de Coïmbra (Lisboa 1452 - Aveiro 1490) fou una infanta de Portugal i regent de Portugal (1471-1475).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Joana de Portugal i de Coïmbra · Veure més »
La fi del Comte d'Urgell
La fi del Comte d'Urgell és una crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que recull la història de la revolta de Jaume II d'Urgell contra Ferran d'Antequera el 1413, començant poc abans de l'inici d'aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і La fi del Comte d'Urgell · Veure més »
La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant és una novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant · Veure més »
La Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
La Ràpita és un poble situat al sud de la comarca de la Noguera que pertany al municipi de Vallfogona de Balaguer.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і La Ràpita (Vallfogona de Balaguer) · Veure més »
Llinatge dels Bardaixí
El cognom Bardaixí prové de la vall de Bardaixí i de Benasc.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Llinatge dels Bardaixí · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lo somni
Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Lo somni · Veure més »
Margalida de Montferrat
Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Margalida de Montferrat · Veure més »
Margarida de Montferrat
Margarida de Montferrat (c. 1360 - Morella, 1420) fou una noble catalana, procedent de la branca italiana dels Paleòleg, que fou comtessa d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Margarida de Montferrat · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Margarida de Prades · Veure més »
Marquesa de Cabrera
Marquesa de Cabrera, (v 1265 - 1328) fou una dama catalana de la baixa edat mitjana, la divuitena vescomtessa de Cabrera en la línia de successions i la primera dona de la família en ostentar aquest títol.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Marquesa de Cabrera · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Martí l'Humà · Veure més »
Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor)
Can Rovira Escut Dels Rovira, interior de l'Església de Sant Miquel de Campmajor (Raimon de Collferrer) Sepultura familia Rovira (Sant Miquel de Campmajor) Mas Rovira és una masia de Sant Miquel de Campmajor que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Mas Rovira (Sant Miquel de Campmajor) · Veure més »
Menaut de Favars
Menaut de Favars fou un mercenari gascó que va participar en el bàndol urgellista durant la Revolta del comte d'Urgell Va participar al costat del príncep Enric d'Anglaterra a la Guerra dels Cent Anys.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Menaut de Favars · Veure més »
Monestir de Batalha
Santa Maria da Vitória na Batalha, conegut comunament com a Monestir de Batalha, és un monestir dominicà situat a la ciutat portuguesa de Batalha, al Districte de Leiria.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Monestir de Batalha · Veure més »
Montgai
Montgai és un municipi de la comarca de la Noguera.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Montgai · Veure més »
Nules
Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Nules · Veure més »
Pere de Cardona i de Luna
Monsenyor Pere de Cardona (? - Lleida, 9 de desembre de 1411) va ser bisbe de Lleida (1407-1411).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Pere de Cardona i de Luna · Veure més »
Pere de Portugal
Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Pere de Portugal · Veure més »
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Pere II d'Urgell · Veure més »
Pere March (poeta)
Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Pere March (poeta) · Veure més »
Pere Marginet
Pere Marginet (Vallclara, Conca de Barberà o l'Albi, Garrigues, ca. 1370 - Poblet, Conca de Barberà, 1435) fou un eclesiàstic català.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Pere Marginet · Veure més »
Plaça de l'Església (Menàrguens)
Plaça de l'Església és una plaça pública de Menàrguens (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Plaça de l'Església (Menàrguens) · Veure més »
Ramon Berenguer de Fluvià
Ramon Berenguer de Fluvià (Catalunya, - ducat de Savoia) fou un cavaller català.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Ramon Berenguer de Fluvià · Veure més »
Ramon de Llupià-Bages
Ramon de Llupià-Bages (Ramon de Llupià, Ramon de Bages) (~1340-1420) fou un cavaller rossellonès, un dels millors capitans catalans del seu temps.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Ramon de Llupià-Bages · Veure més »
Ramon de Perellós
Placa commemorativa del pelegrinatge de Ramon de Perellós al purgatori, a la paret de l'església de Sant Miquel de Perellós Ramon de Perellós (probablement nascut al Castell de Perellós i mort després del 1424) fou un noble i escriptor català.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Ramon de Perellós · Veure més »
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »
Rosanes
Rosanes és un casal fortificat de l'extrem de migjorn del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga ben a prop d'un antic camp d'aviació.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Rosanes · Veure més »
Sant Joan de la Muntanya
L'ermita de Sant Joan de la Muntanya és un mirador natural de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Sant Joan de la Muntanya · Veure més »
Sant Vicenç de Menàrguens
Sant Vicenç de Menàrguens és una església gòtica de Menàrguens (Noguera) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Sant Vicenç de Menàrguens · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Senyera reial · Veure més »
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Senyor de Balaguer · Veure més »
Sessé (llinatge)
El llinatge dels Sessé, també escrit Sesé, fou un llinatge de rics-homes aragonesos.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Sessé (llinatge) · Veure més »
Setge de Balaguer (1413)
El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Setge de Balaguer (1413) · Veure més »
Setge de Bunyol
El setge de Bunyol fou un enfrontament militar succeït al juliol de 1413, com a motiu de la revolta del comte d'Urgell, que enfrontava a les tropes de Ferran d'Antequera que ja havia estat coronat com a rei d'Aragó contra el comte d'Urgell; Jaume II d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Setge de Bunyol · Veure més »
Setge de Lleida (1413)
El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Setge de Lleida (1413) · Veure més »
Setge de Lleida de 1464
El setge de Lleida de 1464 va tenir lloc entre març i juliol de 1464 durant la Guerra Civil catalana.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Setge de Lleida de 1464 · Veure més »
Setge de Loarre
El setge de Loarre de 1413 fou l'última de les batalles de la revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Setge de Loarre · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Urbanisme de Barcelona · Veure més »
Vescomtat d'Àger
El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Vescomtat d'Àger · Veure més »
Vilves
Vilves és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Vilves · Veure més »
Violant d'Aragó (reina de Nàpols)
Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).
Nou!!: Jaume II d'Urgell і Violant d'Aragó (reina de Nàpols) · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і 1 de juny · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і 1380 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і 1408 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і 1413 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і 1433 · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume II d'Urgell і 31 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jaume II d’Urgell, Jaume II el Dissortat, Jaume II el Dissortat, comte d'Urgell, Jaume d'Urgell el Dissortat, Jaume el Dissortat.
