Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Carry van Bruggen, Escal-Vigor, Georges Eekhoud, Gorredijk, Haganà, Homomonument, Jerusalem, Llibertinatge, Neturei Karta, Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos), Smilde, Sortida de l'armari, Triangle rosa, Yitshaq ben Tseví, 1881, 1924, 30 de juny, 31 de desembre.
Carry van Bruggen
Carry van Bruggen (Smilde, 1 de gener de 1881-Laren, 16 de novembre de 1932) fou una escriptora neerlandesa.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Carry van Bruggen · Veure més »
Escal-Vigor
Frontis de la 12a edició de 1930 per l'editorial Mercure de FranceEscal-Vigor és una novel·la de Georges Eekhoud, un escriptor belga d'origen anversès que va escriure en francès.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Escal-Vigor · Veure més »
Georges Eekhoud
Georges Eekhoud (nascut a Antwerpen (Bèlgica), el 27 de març de 1854 i mort a Schaarbeek el 29 de maig de 1927) era un escriptor flamenc de Bèlgica que escrivia en francès.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Georges Eekhoud · Veure més »
Gorredijk
Gorredijk (en frisó De Gordyk) és el nucli més llarg del municipi d'Opsterland (Opsterlân) de la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Gorredijk · Veure més »
Haganà
La Haganà (en hebreu: ההגנה) (transliterat: ha-Haganà) (en català: "la defensa") fou una organització paramilitar d'autodefensa jueva durant l'època del Mandat Britànic de Palestina, entre 1920 i 1948.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Haganà · Veure més »
Homomonument
L'Homomonument és un monument al centre d'Amsterdam, la capital dels Països Baixos, dedicat a tots els homosexuals, gais i lesbianes perseguits per raó de la seva orientació sexual.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Homomonument · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Jerusalem · Veure més »
Llibertinatge
El libertinatge o el moviment dels llibertins va ser un moviment filosòfic a Europa occidental des del final del, FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot autoritarisme, especialment eclesiàstic.» «Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la intolerància religiosa, junt amb un sentit hedonista o epicuri de la vida.» En reacció contra la concepció antisexual i ascètica de les religions cristianes preconitzen una liberalització del goig, que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Llibertinatge · Veure més »
Neturei Karta
Membres de Neturei Karta amb pancartes a on està escrit; "El judaisme i el sionisme son extrems oposats" i "Deixeu de fer passar fam als palestins". Neturei Karta (en judeoarameu: נטורי קרתא) (en català: Els guardians de la ciutat) és un grup de jueus haredites que rebutgen qualsevol forma de sionisme, per la qual cosa s'oposen a l'existència de l'Estat d'Israel, i tenen la creença que als jueus se'ls prohibeix tenir el seu propi Estat fins a la vinguda del Messies.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Neturei Karta · Veure més »
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos)
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (neerlandès Sociaal Democratische Arbeiders Partij, SDAP) fou un partit polític neerlandès fundat a Zwolle el 1894, d'ideologia socialista, per membres de la Lliga Socialdemòcrata (SDB), després del conflicte entre les fraccions anarquista i reformista a la Conferència de Groningen de 1893, per Piter Jelles Troelstra i altres militants procedents de Frísia, Groningen, Amsterdam i Rotterdam, així com advocats, vicaris i mestres.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (Països Baixos) · Veure més »
Smilde
miniatura Smilde és un nucli de població del municipi de Midden-Drenthe a la província de Drenthe als Països Baixos.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Smilde · Veure més »
Sortida de l'armari
La sortida de l'armari és una metàfora que conceptualitza col·loquialment el fet de revelar l'orientació afectivosexual d'una persona homosexual, bisexual, o bé, revelar la identitat de gènere d'una persona transgènere.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Sortida de l'armari · Veure més »
Triangle rosa
El triangle rosa, símbol amb el qual es marcava els homosexuals en els camps d'extermini nazis. El triangle rosa és un dels símbols més coneguts de la comunitat LGBTQ+.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Triangle rosa · Veure més »
Yitshaq ben Tseví
Yitshaq ben Tseví (יצחק בן צבי (24 de novembre de 1884 - 23 d'abril de 1963) fou un historiador i polític israelià, líder del laborisme sionista. Va ser el segon President d'Israel. Abans la creació de l'estat d'Israel, va ser un líder de la milícia Haganà que va actuar per a la defensa dels jueus a Palestina. Quan encara era el cabdill de la milícia Haganà, va instigar l'assassinat d'en Jacob Israël de Haan. Avraham Tehomi, l'assassí ordenat, mai no es va penedir del seu acte i a una entrevista va dir: “a la nostra organització, res mai no es va fer sense la signatura d'en Yitshaq ben Tseví. No tinc cap recança, De Haan volia destruir els nostres ideals.” Això fou considerat com el primer assassinat polític intern als diversos grups jueus que s'instal·laven a poc a poc a Palestina.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і Yitshaq ben Tseví · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і 1881 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і 1924 · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jacob Israël de Haan і 30 de juny · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
