Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Usa IA

Taula de continguts

1. 703 les relacions: Accelerador de partícules, Accelerador lineal, Acetat, Acrilamida, Adsorció, Aequorina, Aerènquima, Afinitat electrònica, Afinitat protònica, Agent de floculació, Aigua de mar, Aigua dura, Aigua purificada, Aigua tova, Al·lergogen, Alcalífil, Alexander William Williamson, Alquilació, Altaveu de plasma, Aluminat, Amfipròtic, Amperometria, Analitzador de masses quadripolar, Anàlisi inorgànica qualitativa, Anàlit, Anèmia aplàstica, Anhidrasa carbònica, Anortita, Antoxantina, Apantallament elèctric, Apatita, Apollo Lunar Surface Experiments Package, Aquagliceroporina, Argila, Ariel Motor Company, Aromaticitat, Arqueobacteris, Atmosfera de Júpiter, Atmosfera de Venus, ATP sintetasa, ATP13A2, Augment ebullioscòpic, Autoincompatibilitat, Ígor Tamm, Òxid de bari, Òxid de cobalt(III) i liti, Òxid de liti, Òxid de magnesi, Òxid de manganès(II), Òxid de potassi, ... Ampliar l'índex (653 més) » « Shrink índex

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Veure Ió (àtom) і Accelerador de partícules

Accelerador lineal

Un accelerador de partícules lineal és un dispositiu elèctric per l'acceleració de partícules subatòmiques que tinguin càrrega elèctrica, com ara electrons, positrons, protons o ions.

Veure Ió (àtom) і Accelerador lineal

Acetat

Un acetat és una sal o èster de l'àcid acètic.

Veure Ió (àtom) і Acetat

Acrilamida

Lacrilamida (o l'amida acrílica) és un compost químic amb fórmula química C₃H₅NO.

Veure Ió (àtom) і Acrilamida

Adsorció

Adsorció. L'adsorció és un fenomen físic o químic que consisteix en la formació d'una capa de material ós, líquid o sòlid sobre la superfície d'una substància sòlida, tot i que, de vegades, també es pot produir sobre una superfície líquida, però això és menys freqüent.

Veure Ió (àtom) і Adsorció

Aequorina

Aequorea victòria'' Laequorina (EC 1.13.12.5) és una fotoproteïna aïllada en meduses luminescents com les espècies del gènere Aequorea (per exemple, Aequorea victòria) i una varietat d'altres organismes marins.

Veure Ió (àtom) і Aequorina

Aerènquima

Secció de la tija d'una planta aquàtica. L'aerènquima és un parènquima que presenta molts i grans espais intercel·lulars, molt comú a les arrels i tiges d'algunes plantes aquàtiques, que permet l'intercanvi de gasos.

Veure Ió (àtom) і Aerènquima

Afinitat electrònica

L'afinitat electrònica o electroafinitat d'una molècula o d'un àtom és l'energia despresa quan s'afegeix un electró a un àtom neutre per formar un ió negatiu.

Veure Ió (àtom) і Afinitat electrònica

Afinitat protònica

L'afinitat protònica és l'entalpia implicada en la reacció química, en estat gasós, entre un protó o catió hidrogen, H+, i un anió, A¯, o una molècula neutra, A, per a donar una sola espècie química.

Veure Ió (àtom) і Afinitat protònica

Agent de floculació

Un agent de floculació (o floculant) és una substància química que s'empra per a eliminar sòlids en suspensió dins de líquids.

Veure Ió (àtom) і Agent de floculació

Aigua de mar

Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.

Veure Ió (àtom) і Aigua de mar

Aigua dura

Una aixeta mostrant calcificació degut a l'ús daigua dura. Acumulació de successives crostes calcàries concèntriques en una canonada deguda a l'aigua dura. En química, l' aigua calcària o aigua dura -per contraposició a l'aigua tova- és aquella que conté un alt nivell de minerals, en particular sals de magnesi i calci.

Veure Ió (àtom) і Aigua dura

Aigua purificada

Esquema del procés d'osmosi amb membrana semipermeable que és un dels sistemes d'obtenir aigua purificada sense canvi de fase. Aigua purificada és l'aigua a la qual s'han eliminat les impureses.

Veure Ió (àtom) і Aigua purificada

Aigua tova

Aigua tova o aigua blana és el terme que s'utilitza per referir-se a certs tipus d'aigua pobres en ions de calci o magnesi.

Veure Ió (àtom) і Aigua tova

Al·lergogen

Algunes de les fonts al·lergèniques alimentàries més destacades, les quals contenen desenes d'al·lèrgens. Un al·lergogen o al·lergen és una substància química que pot provocar una reacció al·lèrgica en algunes persones, ja que són reconegudes pel sistema immunitari com a «estranyes» o «perilloses», però que, en la majoria de les persones, són innòcues.

Veure Ió (àtom) і Al·lergogen

Alcalífil

Alcalífils (en anglès:Alkaliphiles) són microbis classificats com extremòfils que prosperen en ambients molt alcalins amb pH entre 9 a 11 com en els playa lakes i en sòls rics en carbonatats.

Veure Ió (àtom) і Alcalífil

Alexander William Williamson

fou un químic anglès d'ascendència escocesa.

Veure Ió (àtom) і Alexander William Williamson

Alquilació

Lalquilació és la transferència d’un grup alquil des d'una molècula a una altra.

Veure Ió (àtom) і Alquilació

Altaveu de plasma

Altaveu de plasma Els altaveus de plasma o ionòfons són una forma d'altaveu que varia la pressió de l'aire mitjançant un plasma elèctric en lloc d'un diafragma sòlid.

Veure Ió (àtom) і Altaveu de plasma

Aluminat

Un aluminat és un compost químic oxoanió que conté alumini i oxigen.

Veure Ió (àtom) і Aluminat

Amfipròtic

En química, una substància s'anomena amfipròtica, si tant pot donar com rebre protons, per tant tant pot actuar com un àcid o com una base.

Veure Ió (àtom) і Amfipròtic

Amperometria

Amperometria és un mètode d'analisi química i bioquímica, derivat de la polarografia.

Veure Ió (àtom) і Amperometria

Analitzador de masses quadripolar

Quadrupole Elements L'analitzador de masses quadripolar (en anglès quadrupole mass analyser o QMS) és un analitzador de massa utilitzat en espectrometria de massa, també conegut com a espectròmetre de massa de transmissió quadripolar, filtre de massa quadripolar, o quadrupol.

Veure Ió (àtom) і Analitzador de masses quadripolar

Anàlisi inorgànica qualitativa

Determinació de l'existència de Brom i Iode, a partir del color resultant després d'afegir hexà Lanàlisi inorgànica qualitativa, també anomenada marxa sistemàtica o marxa analítica és un mètode de la química analítica per establir la presència d'algun element, compost, o fase en una mostra i per tant determinar la composició elemental dels compostos inorgànics que hi són presents.

Veure Ió (àtom) і Anàlisi inorgànica qualitativa

Anàlit

En química analítica, un anàlit és el component (element, compost o ió) d'interès en la nostra mostra, ja que és la part que volem analitzar.

Veure Ió (àtom) і Anàlit

Anèmia aplàstica

Lanèmia aplàstica ve del terme a‑/an‑ ἀ‑/ἀν.

Veure Ió (àtom) і Anèmia aplàstica

Anhidrasa carbònica

Lanhidrasa carbònica, en anglès:carbonic anhydrases o carbonate dehydratases, forma una família d'enzims que catalitzen la interconversió ràpida de diòxid de carboni, CO2, i aigua, H2O, a anions hidrogencarbonat, HCO3-, i cations oxoni, H3O+ (o vice-versa), una reacció reversible que, en absència d'un catalitzador, ocorre relativament lenta.

Veure Ió (àtom) і Anhidrasa carbònica

Anortita

Lanortita és un mineral del grup dels silicats, subgrup tectosilicats, i dins d'aquesta pertany als feldespats denominats plagiocases.

Veure Ió (àtom) і Anortita

Antoxantina

Les antoxantines (en anglès anthoxanthins) són un tipus de pigments flavonoides que es troben en les plantes.

Veure Ió (àtom) і Antoxantina

Apantallament elèctric

llei de Coulomb. En física, l'apantallament del camp elèctric és l'amortiment dels camps elèctrics causat per la presència de portadors de càrrega mòbils.

Veure Ió (àtom) і Apantallament elèctric

Apatita

Apatita és el nom genèric que reben els minerals: clorapatita, fluorapatita i hidroxilapatita, i que s'empra també per als minerals del grup de l'apatita que no s'han diferenciat en espècies específiques a través dels mètodes d'anàlisi, i n'és aquest el nom usat comunament en el passat.

Veure Ió (àtom) і Apatita

Apollo Lunar Surface Experiments Package

'''ALSEP''' deixat per la missió Apollo 16. Els paquets d'experiments Apollo en la superfície lunar (coneguts en anglès com ALSEP sigles de Apollo Lunar Surface Experiments Package) són els equips d'experiments científics per a l'estudi de la superfície lunar utilitzats en les missions del programa Apollo, transportats en un cubiculum del mòdul lunar denominat MESA (de l'anglès Modular Equipment Storage Assembly).

Veure Ió (àtom) і Apollo Lunar Surface Experiments Package

Aquagliceroporina

317x317px Les aquagliceroporines són un tipus d'aquaporines que, a més transportar aigua, són capaces de transportar glicerol, urea, amoni, diòxid de carboni i altres soluts petits.

Veure Ió (àtom) і Aquagliceroporina

Argila

Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.

Veure Ió (àtom) і Argila

Ariel Motor Company

Ariel Motor Company Ltd és una petita empresa anglesa dedicada a la fabricació d'automòbils ubicada a Crewkerne (Somerset).

Veure Ió (àtom) і Ariel Motor Company

Aromaticitat

Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π L'aromaticitat és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè i els seus derivats—, tenen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines, amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.

Veure Ió (àtom) і Aromaticitat

Arqueobacteris

Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.

Veure Ió (àtom) і Arqueobacteris

Atmosfera de Júpiter

Patró de núvols a Júpiter. Llegenda:1.

Veure Ió (àtom) і Atmosfera de Júpiter

Atmosfera de Venus

Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.

Veure Ió (àtom) і Atmosfera de Venus

ATP sintetasa

LATP sintetasa o ATP sintasa és un complex enzimàtic de membrana que combina la síntesi i/o hidròlisi d'ATP amb el transport de protons a través d'una membrana.

Veure Ió (àtom) і ATP sintetasa

ATP13A2

La proteïna ATP13A2 (en anglès coneguda com a Probable cation-transporting ATPase 13A2) pertany a la família d'ATPases de tipus P que s'ocupen del transport de cations inorgànics i altres substrats a través de membranes cel·lulars.

Veure Ió (àtom) і ATP13A2

Augment ebullioscòpic

Diagrama de fases de l'aigua. L'augment o ascens ebullioscòpic és l'augment de la temperatura d'ebullició que experimenta una dissolució respecte de la temperatura d'ebullició del dissolvent pur.

Veure Ió (àtom) і Augment ebullioscòpic

Autoincompatibilitat

estil (g) i travessa la primordi seminal (mi). Ja dintre de l'òvul, s'orienta cap al sac embrionari (e) per a descarregar els nuclis generatius que es fusionessin amb l'oosfera (la cèl·lula central de les tres assenyalades com (ei)) i amb els nuclis polars (ek), produint-se d'aquesta manera la doble fecundació característica de les angiospermes.

Veure Ió (àtom) і Autoincompatibilitat

Ígor Tamm

Ígor Ievguènievitx Tamm, И́горь Евге́ньевич Та́мм, (Vladivostok, Rússia, 1895 – Moscou, 1971) fou un físic soviètic guardonat l'any 1958 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Ió (àtom) і Ígor Tamm

Òxid de bari

L'òxid de bari, BaO, és un compost iònic inorgànic format per cations bari, Ba2+ i anions òxid, O2–.

Veure Ió (àtom) і Òxid de bari

Òxid de cobalt(III) i liti

L'òxid de cobalt(III) i liti és un compost iònic format per anions òxid, O^2-, i cations cobalt(3+), Co^3+, i liti(1+), Li^+.

Veure Ió (àtom) і Òxid de cobalt(III) i liti

Òxid de liti

L'òxid de liti, Li₂O, també anomenat litia és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+, i anions òxid, O2–.

Veure Ió (àtom) і Òxid de liti

Òxid de magnesi

Lòxid de magnesi, MgO, també anomenat magnèsia, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions òxid, O2–.

Veure Ió (àtom) і Òxid de magnesi

Òxid de manganès(II)

L'òxid de manganès(II) és un compost inorgànic de fórmula MnO.

Veure Ió (àtom) і Òxid de manganès(II)

Òxid de potassi

L'òxid de potassi, K₂O, és un compost inorgànic iònic format per cations potassi, K+, i anions òxid, O2–.

Veure Ió (àtom) і Òxid de potassi

Òxid de sodi

L'òxid de sodi, Na₂O, és un compost iònic que es presenta com un sòlid de color blanquinós.

Veure Ió (àtom) і Òxid de sodi

Àcid acetoacètic

L'àcid acetoacètic és un àcid carboxílic de fórmula empírica C₄H₆O₃.

Veure Ió (àtom) і Àcid acetoacètic

Àcid bòric

L'àcid bòric és un àcid utilitzat sovint com a antisèptic, insecticida, retardador de flama, controlador de la fissió nuclear de l'urani en centrals nuclears i com a precursor d'altres compostos químics.

Veure Ió (àtom) і Àcid bòric

Àcid dibàsic

Un àcid dibàsic és un àcid que té dos ions d'hidrogen per a donar a una base química dins d'una reacció d'àcid-base.

Veure Ió (àtom) і Àcid dibàsic

Àcid dicarboxílic

En química orgànica es denomina àcid dicarboxílics a aquell compost d'estructura carbonada que està substituït per dos grups funcionals tipus carboxil.

Veure Ió (àtom) і Àcid dicarboxílic

Àcid glucurònic

Làcid glucurònic (nom derivat del grec: γλυκός "dolç" + οὖρον "orina") és un àcid carboxílic.

Veure Ió (àtom) і Àcid glucurònic

Àcid oxalacètic

Làcid oxaloacètic, àcid oxalacètic o oxosuccínic és un àcid orgànic.

Veure Ió (àtom) і Àcid oxalacètic

Àcid oxàlic

Làcid oxàlic és el compost químic amb la fórmula H₂C₂O₄ anomenat sistemàticament com a àcid etandioic.

Veure Ió (àtom) і Àcid oxàlic

Àcid palmític

Làcid hexadecanoic o àcid palmític, ambdós noms acceptats per la IUPAC, és un àcid carboxílic de cadena lineal amb setze àtoms de carboni, la fórmula molecular del qual és C16H32O2.

Veure Ió (àtom) і Àcid palmític

Àcid pirúvic

Làcid pirúvic (CH₃COCOOH) és un àcid orgànic, una cetona i el més simple de tots els α-cetoàcids.

Veure Ió (àtom) і Àcid pirúvic

Àcid succínic

Làcid succínic, anomenat mitjançant la nomenclatura (IUPAC: àcid butanodioic) és un àcid dicarboxílics amb la fórmula: En forma d'anió succinat, intervé en el cicle de Krebs, reduint el coenzim FAD i permetent així la consecució d'energia per fosforilació oxidativa després de la cessió d'electrons a intermediaris de la cadena de transport d'electrons, segons la reacció següent: Aquest àcid es poden trobar en la fermentació del vi.

Veure Ió (àtom) і Àcid succínic

Àcid xènic

L'àcid xènic és un compost de gas noble format per la dissolució de triòxid de xenó en aigua.

Veure Ió (àtom) і Àcid xènic

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.

Veure Ió (àtom) і Àtom

Bacteris

lang.

Veure Ió (àtom) і Bacteris

Banda d'inestabilitat

La banda d'inestabilitat La banda d'inestabilitat és una regió en diagonal en el diagrama HR que està ocupat per estrelles variables polsants (incloent variables RR Lyrae, variables Cepheides, variables W Virginis, variables ZZ Ceti, variables RV Tauri, variables Delta Scuti, variables SX Phoenicis i estrelles oscil·lants ràpides Ap).

Veure Ió (àtom) і Banda d'inestabilitat

Barrera hematoencefàlica

Representació esquemàtica de la barrera hematoencefàlica Diferents tipus de transport de substàncies a través de la barrera hematoencefàlica La barrera hematoencefàlica (BHE) és un sistema cel·lular especialitzat present al cervell de tots els tetràpodes (vertebrats terrestres), que separa la sang sistèmica circulant del fluid extracel·lular cerebral en el sistema nerviós central (SNC).

Veure Ió (àtom) і Barrera hematoencefàlica

Base química

En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.

Veure Ió (àtom) і Base química

Bateria Biermann

En astrofísica, la bateria Biermann és un procés pel qual un camp magnètic es pot generar una llavor feble a partir de condicions inicials nul·les.

Veure Ió (àtom) і Bateria Biermann

Bateria de ions de sodi

Il·lustració d'un sistema de bateries de ions de sodi La bateria de ions de sodi (amb acrònim anglès NIB o SIB) és un tipus de bateria recarregable que utilitza ions de sodi (Na+) com a portadors de càrrega.

Veure Ió (àtom) і Bateria de ions de sodi

Bateria de plom i àcid

La bateria de plom-àcid o també coneguda com bateria de Faure i Planté, va ser inventada el 1859 pel físic francès Gaston Planté i fou el primer tipus de bateria recarregable.

Veure Ió (àtom) і Bateria de plom i àcid

Bateria elèctrica

Una bateria elèctrica o pila elèctrica, és un dispositiu que genera energia elèctrica mitjançant un procediment electroquímic que transforma l'energia d'una reacció química en energia elèctrica.

Veure Ió (àtom) і Bateria elèctrica

Bernard Katz

Sir Bernard Katz FRS (Leipzig, Alemanya 1911 - Londres, Anglaterra 2003) fou un metge, biofísic i professor universitari britànic, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1970.

Veure Ió (àtom) і Bernard Katz

Bert Sakmann

és un fisiòleg cel·lular alemany.

Veure Ió (àtom) і Bert Sakmann

Berthòl·lid

Els berthòl·lids són composts químics no estequiomètrics, és a dir, que no compleixen la llei de les proporcions definides de Joseph Louis Proust.

Veure Ió (àtom) і Berthòl·lid

Bescanvi iònic

Intercanviador d'ions Trossets de resina bescanviadora d'ions Columna d'intercanvi d'ions usada per purificar proteïnes El bescanvi iònic o intercanvi iònic és un intercanvi d'ions entre dos electròlits o entre una solució d'electròlits i un complex.

Veure Ió (àtom) і Bescanvi iònic

Beta-galactosidasa

La β-galactosidasa, també anomenada beta-gal o β-gal, és un enzim del tipus hidrolasa glicosídica que catalitza la hidròlisi de β-galactòsids a monosacàrids a través del trencament d'un enllaç glicosídic.

Veure Ió (àtom) і Beta-galactosidasa

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Veure Ió (àtom) і Big Bang

Bio-FET

url.

Veure Ió (àtom) і Bio-FET

Bioelement

Els bioelements o elements biogènics són els elements químics presents en els éssers vius.

Veure Ió (àtom) і Bioelement

Biolixiviació

Biolixiviació és l'extracció de determinats metalls de les seves menes utilitzant bacteris.

Veure Ió (àtom) і Biolixiviació

Biomolècula

Sir John Cowdery Kendrew l'any 1958, motiu pel qual van rebre un Premi Nobel de Química Les biomolècules o principis immediats són les molècules que formen part de la matèria viva.

Veure Ió (àtom) і Biomolècula

Blau de Coomassie

El Blau de Coomassie, (en anglès Coomassie blue o Coomassie Brilliant blue) és el nom de dos tints similars derivats del trifenilmetà que van ser desenvolupats per a l'ús en la indústria tèxtil.

Veure Ió (àtom) і Blau de Coomassie

Boirina de lava

Boirina de lava del tipus pāhoehoe que flueix cap a l'oceà Pacífic, Hawaii La boirina de lava (en anglès, laze, un mot creuat de lava i haze (boirina)) es refereix a les pluges àcides i la contaminació de l'aire derivades d'explosions de vapor d'aigua i grans columnes de núvols que contenen àcids extremadament condensats (principalment àcid clorhídric) que apareix quan els fluxos de lava fosa entren als freds mars o oceans.

Veure Ió (àtom) і Boirina de lava

Bomba de sodi i potassi

La bomba de sodi i potassi, o Na+/K+-ATP-asa, és un enzim transmembranari, la funció enzimàtica de la qual utilitza l'energia sorgida de la degradació de l'ATP en ADP i fòsfor inorgànic per transportar ions de potassi i sodi contra el seu gradient de concentració.

Veure Ió (àtom) і Bomba de sodi i potassi

Borisenkoïta

La borisenkoïta és un mineral de la classe dels vanadats.

Veure Ió (àtom) і Borisenkoïta

Boulangerita

La boulangerita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Veure Ió (àtom) і Boulangerita

Brasilianita

La brasilianita és un mineral de la classe dels fosfats.

Veure Ió (àtom) і Brasilianita

Bromat

Anió bromat L'anió bromat, BrO, és un oxoanió basat en el bromur.

Veure Ió (àtom) і Bromat

Bromoclorodifluorometà

''Bromoclorodifluorometà'' El bromoclorodifluorometà (BCF), també conegut pels números de codi haló 1211 i freó 12B1, és un compost orgànic derivat del metà (CH4), específicament d'un haloalcà, amb la fórmula química CF2ClBr.

Veure Ió (àtom) і Bromoclorodifluorometà

Bromur

El bromur és un compost químic que conté ió bromur, o sigui un àtom de brom amb càrrega elèctrica -1, és a dir, amb un electró addicional.

Veure Ió (àtom) і Bromur

Bromur de bari

El bromur de bari, BaBr₂, és un compost iònic inorgànic format per cations Ba2+ i anions bromur, Br-.

Veure Ió (àtom) і Bromur de bari

Bromur de calci

El bromur de calci, CaBr₂, és un sòlid cristal·lí iònic, molt higroscòpic que es troba en diferents estats d'hidratació, els més importants són el bromur de calci dihidratat CaBr₂·2H₂O i l'hexahidratat CaBr₂·6H₂O.

Veure Ió (àtom) і Bromur de calci

Bromur de liti

El bromur de liti, LiBr, és un compost inorgànic iònic, format per cations liti, Li+ i anions bromur Br–.

Veure Ió (àtom) і Bromur de liti

Bromur de potassi

El bromur de potassi, KBr, és una sal emprada com a anticonvulsiu i sedant durant el i principis del.

Veure Ió (àtom) і Bromur de potassi

Buckminsterful·lerè

El buckminsterful·lerè, o (C60-Ih)ful·lerè, és un al·lòtrop del carboni, de fórmula C60, en què les molècules són poliedres d'esferoides de 60 àtoms de carboni i cada àtom està unit a uns altres tres àtoms de carboni.

Veure Ió (àtom) і Buckminsterful·lerè

Caïnita

La caïnita o kainita és un mineral de la classe dels sulfats.

Veure Ió (àtom) і Caïnita

Caixa de parells de Cooper

Esquema del circuit d'una caixa de parells de Cooper (o Qbit de càrrega). L'illa (línia de punts) està formada per l'elèctrode superconductor entre el condensador de la porta i la capacitat de la unió. En la computació quàntica, un Qbit de càrrega (també conegut com a caixa de parells de Cooper) és un Qbit els estats bàsics del qual són estats de càrrega (és a dir, estats que representen la presència o absència d'excés de parells de Cooper a l'illa).

Veure Ió (àtom) і Caixa de parells de Cooper

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Veure Ió (àtom) і Cal·listo (satèl·lit)

Calcita

La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.

Veure Ió (àtom) і Calcita

Calcogenur

Un calcogenur, en anglès: chalcogenide, és un compost químic que conté com a mínim un anió calcogen i com a mínim un element electropositiu més.

Veure Ió (àtom) і Calcogenur

Californi

El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.

Veure Ió (àtom) і Californi

Canal de clorur

Els Canals de clorur, en anglès: Chloride channels són una superfamília de canals d'ions per al clorur.

Veure Ió (àtom) і Canal de clorur

Canal iònic controlat per voltatge

Els ions estan representats pels cercles vermells. Un gradient està representat per la diferent concentració d'ions a banda i banda de la membrana. La conformació oberta del canal iònic permet la translocació d'ions a través de la membrana cel·lular, mentre que la conformació tancada no.

Veure Ió (àtom) і Canal iònic controlat per voltatge

Candoluminescència

Radiació del cos negre comparada amb la del mantell de Ceri-Tori (CeO2/ThO2).Font de dades: R. W. Pohl: Optik und Atomphysik La candoluminescència és el terme (arcaic), usat per descriure la llum emesa per certs materials que s'han escalfat fins quedar en estat incandescent i emeten llum de longitud d'ona més curta del que es podria esperar d'un típic radiador de cos negre.

Veure Ió (àtom) і Candoluminescència

Capacitat de bescanvi catiònic

Bescanvi catiònic:''Granulo de concime'' (grànul d'adob potàssic), ''colloide'' (col·loide,argila), ''radice'' (arrel) La capacitat de bescanvi catiònic o capacitat d'intercanvi catiònic (CIC) (en anglès:cation exchange capacity, CEC) en edafologia o pedologia, és la capacitat que té un sòl per a fer bescanvi (retenir i alliberar) d'ions positius (és a dir de cations) entre el sòl i una solució de sòl a un pH determinat.

Veure Ió (àtom) і Capacitat de bescanvi catiònic

Carbanió

Carbanió Un carbanió és un anió en el qual el carboni té un parell d'electrons no compartits i suporta una càrrega negativa normalment amb tres substituents per a un total de 8 electrons de valència.

Veure Ió (àtom) і Carbanió

Carbonat de sodi

El carbonat de sodi és un compost inorgànic, una sal que conté cations sodi Na+i anions carbonat CO3^2-.

Veure Ió (àtom) і Carbonat de sodi

Catió

Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.

Veure Ió (àtom) і Catió

Catió d'amoni quaternari

Catió d'amoni quaternari. Els cations d'amoni quaternari, també coneguts, en anglès, com a quats, són ions poliatòmics carregats positivament amb l'estructura NR₄+, essent R un grup alquil o un grup aril.

Veure Ió (àtom) і Catió d'amoni quaternari

Càtode

Diagrama d'un càtode de coure en una pila galvànica El càtode és un elèctrode en un dispositiu elèctric que pot ser el positiu o el negatiu d'un dispositiu electroquímic on hi ha un procés de reducció La paraula càtode prové del grec κάθοδος (kathodos: camí de descens) i va ser utilitzada per primera vegada el 1834 per William Whewell, després de consultar els treballs de Faraday.

Veure Ió (àtom) і Càtode

CCFL

Tubs de càtode fred CCFL, és l'acrònim de làmpades fluorescents de càtode fred (de l'anglès cold cathode fluorescent lamps).

Veure Ió (àtom) і CCFL

Cel·la galvànica

La cel·la galvànica és un dispositiu que consisteix en dos metalls diferents connectats per mitjà d'un pont salí o un disc porós situat entre cada mitja cel·la.

Veure Ió (àtom) і Cel·la galvànica

Centre de color

Centre F en un cristall de clorur de sodi (NaCl) Un centre de color, centre F (de l'alemany Farbenzenter; farbe: color) o electró atrapat és un tipus de defecte cristal·logràfic en el qual un anió vacant en un cristall s'omple amb un o més electrons, depenent de la càrrega dels ions desapareguts en el cristall.

Veure Ió (àtom) і Centre de color

Cervell

Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.

Veure Ió (àtom) і Cervell

Cetacis

Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.

Veure Ió (àtom) і Cetacis

CFTR

El gen CFTR o Cystic fibrosis transmembrane conductance regulator conté la informació que codifica per la proteïna també anomenada CFTR.

Veure Ió (àtom) і CFTR

Charles Thomson Rees Wilson

Charles Thomson Rees Wilson CH (Midlothian, Escòcia, 1869 - Edimburg, 1959) va ser un biòleg, físic i químic escocès guardonat l'any 1927 amb el Premi Nobel de Física per la seva invenció de la cambra de boira.

Veure Ió (àtom) і Charles Thomson Rees Wilson

Charlotte Froese Fischer

Charlotte Froese Fischer (21 de setembre de 1929) és una matemàtica aplicada i informàtica canadenco-estatunidenca que va obtenir reconeixement mundial pel desenvolupament i implementació del mètode Multi-Configurational Hartree–Fock (MCHF) per càlculs de l'estructura atòmica i per la seva predicció teòrica respecte de l'existència de l'ió de calci negatiu.

Veure Ió (àtom) і Charlotte Froese Fischer

Chlorella vulgaris

Chlorella vulgaris és una espècie d’algues microscòpiques de color verd que pertany a la família de les Chlorellaceae. Es troba distribuïda pels ambients aquàtics d’arreu del món i, per tant, és un dels protists fotosintètics més coneguts.

Veure Ió (àtom) і Chlorella vulgaris

CHON

Els diàmetres atòmics relatius de carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, fòsfor, i sofre CHON és un acrònim mnemotècnic pels quatre elements més comuns en els organismes vius: carboni, hidrogen, oxigen, i nitrogen.

Veure Ió (àtom) і CHON

Cianat

El cianat és un anió derivat de l'àcid ciànic de fórmula NCO-.

Veure Ió (àtom) і Cianat

Cianat d'amoni

El cianat d'amoni és un compost inorgànic que, com tots els cianats, es constitueix com un ió de càrrega negativa o anió format per un àtom d'oxigen, altre de carboni i altre de nitrogen, units entre si mitjançant enllaços covalents, deixant una càrrega negativa.

Veure Ió (àtom) і Cianat d'amoni

Cianur

Diverses representacions de l'ió cianur Un cianur és un compost químic que conté el grup ciano, -C≡N.

Veure Ió (àtom) і Cianur

Cicle de l'oxigen

L'H2O cau en forma de precipitació al mar i a la terra i és rebuda per les plantes i els animals. Una part de l'aigua restant dipositada s'evapora de manera que torna a condensar-se formant núvols. Una altra part de l'aigua dipositada en terra es filtra cap a l'interior de la terra o s'escorre per torrents i rius.

Veure Ió (àtom) і Cicle de l'oxigen

Cinètica enzimàtica

Imatge generada per ordinador d'un model de l'estructura tridimensional de l'enzim bacterià '''purina nucleòsid fosforilasa'''. La cinètica enzimàtica estudia la velocitat de les reaccions químiques que són catalitzades pels enzims.

Veure Ió (àtom) і Cinètica enzimàtica

Citoplasma

Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.

Veure Ió (àtom) і Citoplasma

Clorat

L'anió clorat és un oxoanió de fórmula ClO3.

Veure Ió (àtom) і Clorat

Clorat de potassi

El clorat de potassi és una sal formada per l'anió clorat i el catió potassi.

Veure Ió (àtom) і Clorat de potassi

Clorofil·lina

La clorofil·lina, en anglès:Chlorophyllin, es refereix a qualsevol grup semisintètic de sals solubles en aigua derivades de la clorofil·la que difereixen en la identitat dels cations associats amb l'anió.

Veure Ió (àtom) і Clorofil·lina

Clorur

Clorur en química inorgànica, és una espècie iònica formada per un àtom de clor carregat negativament amb estat d'oxidació -1.

Veure Ió (àtom) і Clorur

Clorur de cadmi

El clorur de cadmi és un compost cristal·lí blanc de cadmi i clor, amb la fórmula CdCl₂.

Veure Ió (àtom) і Clorur de cadmi

Clorur de liti

El clorur de liti, LiCl, és una sal formada per cations liti, Li+ i per anions clorur, Cl–.

Veure Ió (àtom) і Clorur de liti

Coeficient de partició

Dues fases d'una mescla en un embut de decantació El coeficient de partició o coeficient de repartiment (Kd) és el quocient entre les concentracions d'un determinat component presents en dues fases líquides en equilibri.

Veure Ió (àtom) і Coeficient de partició

Coenzim M

El coenzim M, també anomenat àcid 2-mercaptoetansulfònic i abreviat HS-CoM, és un anió amb la fórmula molecular HSCH₂CH₂SO₃.

Veure Ió (àtom) і Coenzim M

Coenzim Q10

El coenzim Q10 o ubiquinona (2,3-dimetoxi-5-metil-6-decaprenil-1,4-benzoquinona) és un derivat de la quinona amb una llarga cadena isoprenoide.

Veure Ió (àtom) і Coenzim Q10

Cofactor enzimàtic

Un cofactor és un ió o molècula que participa en el procés catalític sense ser enzim ni substrat.

Veure Ió (àtom) і Cofactor enzimàtic

Col·lisió de Coulomb

Una col·lisió de Coulomb és una col·lisió elàstica binària entre dues partícules carregades que interactuen a través del seu propi camp elèctric.

Veure Ió (àtom) і Col·lisió de Coulomb

Compatibilitat (geoquímica)

En geoquímica, compatibilitat és una mesura de la facilitat amb què una traça particular, substitueix un element majoritari en un mineral.

Veure Ió (àtom) і Compatibilitat (geoquímica)

Complex at

En química, un complex at és una sal formada per la reacció d'un àcid de Lewis amb una base per la qual l'àtom central augmenta la seva valència.

Veure Ió (àtom) і Complex at

Complex de coordinació

miniatura En l'àmbit de la química, un complex de coordinació o complex metàl·lic és una estructura composta per un àtom central o ió (generalment metàl·lic), unit a una sèrie de molècules o anions, ja siguin lligands o agents complexants, que s'hi troben al voltant.

Veure Ió (àtom) і Complex de coordinació

Complex Piruvat Deshidrogenasa

El Complex Piruvat Deshidrogenasa (PDC, sigles en anglès Pyruvate dehydrogenase complex) és un complex de tres enzims que transforma el piruvat en Acetil-CoA mitjançant un procés de descarboxilació del piruvat.

Veure Ió (àtom) і Complex Piruvat Deshidrogenasa

Compost aromàtic

305x305pxUn compost aromàtic és un compost químic insaturat caracteritzat per un o més anells plans d'àtoms units mitjançant enllaços covalents sigma, i amb enllaços pi alternats que els confereixen una especial estabilitat, coneguda com a aromaticitat.

Veure Ió (àtom) і Compost aromàtic

Compost de diazoni

Catió benzenodiazoni. Els composts de diazoni o sals de diazoni són un grup de compostos orgànics l'estructura general dels quals és R−N₂+X−, om R pot ser qualsevol residu químic orgànic, un grup alquil o un grup aril, i X− habitualment un anió halur.

Veure Ió (àtom) і Compost de diazoni

Compost iònic

Estructura d'un cristall de clorur de sodi, un exemple típic de compost iònic. Les esferes porpres són cations de sodi, i les verdes són anions de clor. Un compost iònic és un compost químic format per dues substàncies amb una diferència significativa d'electronegativitat.

Veure Ió (àtom) і Compost iònic

Compostos d'organofluor

Prozac Els compostos d'organofluor (o compostos orgànics del fluor) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i fluor (F) (enllaç C-F).

Veure Ió (àtom) і Compostos d'organofluor

Compostos de valència mixta

Compostos de valència mixta són aquells compostos (típicament orgànics) que presenten radicals lliures, és a dir, electrons desaparellats, que poden deslocalitzar entre dues posicions, i aquells compostos (típicament inorgànics) que tenen dos metall és en diferent estat d'oxidació, i en què és possible la transferència electrònica d'un a un altre.

Veure Ió (àtom) і Compostos de valència mixta

Compostos del californi

S'han fet i estudiat pocs compostos del californi.

Veure Ió (àtom) і Compostos del californi

Concentració osmòtica

La concentració osmòtica o osmolaritat és la mesura de la concentració d'una dissolució aquosa osmòticament activa, expressada en osmols (Osm) de solut per litre (L) de dissolució (Osm/L).

Veure Ió (àtom) і Concentració osmòtica

Condensador electrolític

Diferents condensadors electrolítics, de tàntal els de la columna més a l'esquerra, i d'alumini la resta. Condensadors electrolítics axials (terminacions oposades) i radials (terminacions en paral·lel). Un condensador electrolític és un tipus de condensador elèctric que fa servir un líquid iònic conductor com una de les seves plaques.

Veure Ió (àtom) і Condensador electrolític

Conducció balística

Esquemes d'un amplificador diferencial basat en dos transistors d'efecte de camp (esquerra) i un amplificador diferencial basat en un parell balístic integrat (dreta). Un transistor d'efecte de camp de nanoricinta de grafè (GNR-FET). Aquí els contactes A i B es troben a dos nivells de Fermi diferents EF_A i EF_B.

Veure Ió (àtom) і Conducció balística

Conducció elèctrica

La conducció elèctrica és el moviment de partícules carregades elèctricament a través d'un medi (conductor elèctric).

Veure Ió (àtom) і Conducció elèctrica

Conductivitat elèctrica

La conductivitat elèctrica és una mesura de la capacitat d'un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues elèctriques.

Veure Ió (àtom) і Conductivitat elèctrica

Conductor elèctric

aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.

Veure Ió (àtom) і Conductor elèctric

Conductor protònic

Un conductor protònic és un electròlit al qual els principals portadors de càrrega són ions d'hidrogen (protons) mòbils.

Veure Ió (àtom) і Conductor protònic

Constant d'equilibri

La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.

Veure Ió (àtom) і Constant d'equilibri

Constel·lació de l'Altar

LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.

Veure Ió (àtom) і Constel·lació de l'Altar

Corona solar

eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Veure Ió (àtom) і Corona solar

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Veure Ió (àtom) і Corrent elèctric

Corrosió

La corrosió és l'alteració que causa l'ambient en els materials, excloent els efectes purament mecànics (com a el desgast per fregament i la ruptura per impactes).

Veure Ió (àtom) і Corrosió

Corrosió galvànica

Esquema d'activitat de la corrosió galvànica entre cargol i xapa. La corrosió galvànica és un procés electroquímic en què un metall es corroeix preferentment quan està en contacte elèctric amb un tipus diferent de metall (més noble) i tots dos metalls es troben immersos en un electròlit o mitjà humit.

Veure Ió (àtom) і Corrosió galvànica

Criptand

2.2.2Criptand Un criptand és una entitat molecular que comprèn un conjunt cíclic o policíclic de cadenes de carbonis amb tres o més heteroàtoms enllaçats per enllaç covalent que defineix una cavitat molecular la qual permet acomodar-hi una altra entitat molecular (un catió, un anió una espècie neutra), que s'enllaça mitjançant enllaç covalent coordinat als heteroàtoms.

Veure Ió (àtom) і Criptand

Criptat

data.

Veure Ió (àtom) і Criptat

Criptosporidiosi

La criptosporidiosi és una malaltia produïda per paràsits del gènere Cryptosporidium, pertanyents al fílum Apicomplexa, la majoria dels quals són protozous oportunistes.

Veure Ió (àtom) і Criptosporidiosi

Cristal·logènesi

El quars és una de les diverses formes termodinàmicament estables del diòxid de silici, SiO₂ Sulfur de plata (''whisker'') en creixement sobre aparells electrònics El creixement dels cristalls o la cristal·logènesi és l'estadi principal del procés de cristal·lització, i consisteix en l'addició de nous àtoms, ions o cadenes de polímers dins la disposició característica de la xarxa cristal·lina Bravais.

Veure Ió (àtom) і Cristal·logènesi

Cristal·loquímica

La cristal·loquímica és una branca de la cristal·lografia que estudia la composició de la matèria cristal·lina i la seva relació amb la fórmula cristalográfica.

Veure Ió (àtom) і Cristal·loquímica

Cristall

Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Veure Ió (àtom) і Cristall

Cristall iònic

Cristall de la sal comuna (NaCl) Un cristall iònic és un tipus de compost iònic en forma d'agregat estable en què un conjunt d'ions (cations i anions) ordenats perfectament en l'espai formen aquest cristall, és a dir, un catió (signe +) estarà rodejat de signes - (anions).

Veure Ió (àtom) і Cristall iònic

Cromat

Mostra de cromat de potassi. Els cromats i els dicromats són sals de l'àcid cròmic i de l'àcid dicròmic, respectivament.

Veure Ió (àtom) і Cromat

Cualstibita

La cualstibita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la cualstibita.

Veure Ió (àtom) і Cualstibita

Currierita

La currierita és un mineral de la classe dels arsenats.

Veure Ió (àtom) і Currierita

Cygnus X-1

Recreació artística del sistema '''Cygnus X-1''' Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne.

Veure Ió (àtom) і Cygnus X-1

Defensina

Estructures monomèrica i dimèrica de la beta-defensina humana HBD-2. Les defensines són petites proteïnes de cisteïna riques en ions, que es troben en vertebrats i invertebrats i que funcionen com a antibiòtics.

Veure Ió (àtom) і Defensina

Degeneració macular congènita

La degeneració macular congènita (DMC), distròfia vitel·liforme macular de Best, degeneració vitel·lina de Best o, senzillament, malaltia de Best, és un trastorn hereditari ocular autosòmic dominant que provoca una pèrdua progressiva de la vista i que té diversos estadis evolutius apreciables efectuant un examen del fons de l'ull i/o una tomografia de coherència òptica.

Veure Ió (àtom) і Degeneració macular congènita

Densitat de corrent

La densitat de corrent en electromagnetisme, és la quantitat de càrrega per unitat de temps que flueix a través d'una àrea d'unitat d'una secció transversal triada.

Veure Ió (àtom) і Densitat de corrent

Deposició de làser polsat

Una possible configuració d'una cambra de deposició de PLD. Les pel·lícules primes d'òxids es dipositen amb precisió de capa atòmica mitjançant deposició làser polsada. En aquesta imatge, un làser polsat d'alta intensitat dispara un disc blanc giratori d'Al ₂ O ₃ (alúmina).

Veure Ió (àtom) і Deposició de làser polsat

Deposició per pulverització

Un esquema de la deposició de pols. SEM. La deposició per pulverització catòdica (amb acrònim anglès PVD) és un mètode de deposició física de vapor de pel·lícula fina pel fenomen de la pulverització.

Veure Ió (àtom) і Deposició per pulverització

Descalcificador

Descalcificador. El descalcificador és un aparell que per mitjans mecànics, químics i/o electrònics tracten l'aigua per a evitar, minimitzar o reduir, els continguts de sals minerals i les seves incrustacions a les canonades i dipòsits d'aigua potable.

Veure Ió (àtom) і Descalcificador

Descàrrega de Townsend

La descàrrega de Townsend o descàrrega en cascada, és un procés d'ionització d'un gas on els electrons lliures accelerats per un camp elèctric prou fort augmenten la conductivitat elèctrica a través del gas per un efecte en cascada causat per la ionització de molècules.

Veure Ió (àtom) і Descàrrega de Townsend

Descens crioscòpic

data.

Veure Ió (àtom) і Descens crioscòpic

Descens de la pressió de vapor

Diagrama de fases de l'aigua en negre i d'una dissolució aquosa amb vermell S'anomena descens de la pressió de vapor a la disminució de la pressió de vapor que experimenta un dissolvent quan s'hi dissolen soluts no volàtils respecte a la pressió de vapor en estat pur.

Veure Ió (àtom) і Descens de la pressió de vapor

Desnaturalització

En bioquímica, la desnaturalització és un canvi estructural de les proteïnes o àcids nucleics, on perden la seva estructura terciària i estructura secundària, per haver aplicat una força externa o compost químic, com pot ser un àcid fort o una base química, una sal inorgànica concentrada o un solvent (per exemple alcohol o cloroform) o la calor.

Veure Ió (àtom) і Desnaturalització

Detector d'ionització gasosa

Gràfic de la variació del corrent de parells d'ions respecte al voltatge aplicat per un detector de radiació gasosa cilíndric Un detector d'ionització gasosa és un instrument de detecció de radiació l'objectiu del qual és detectar la presència de partícules ionitzants en física de partícules i, en general, mesurar la radiació ionitzant.

Veure Ió (àtom) і Detector d'ionització gasosa

Detector de placa microcanal

Esquema esquemàtic del funcionament d'una placa de microcanal. Un detector de placa microcanal (MCP) s'utilitza per detectar partícules individuals (electrons, ions i neutrons) i fotons (radiació ultraviolada i raigs X).

Veure Ió (àtom) і Detector de placa microcanal

Diagrama de Pourbaix

Diagrama de Pourbaix de l'urani en un medi no complexant El diagrama de Pourbaix, també conegut com a diagrama E/pH, és un diagrama, utilitzat en química, que representa les fases estables majoritàries en equilibri per un sistema electroquímic aquós.

Veure Ió (àtom) і Diagrama de Pourbaix

Dialitrauma

Es denomina dialitrauma al conjunt de complicacions derivades d'utilitzar teràpies de reemplaçament renal (TRR).

Veure Ió (àtom) і Dialitrauma

Diamant

El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.

Veure Ió (àtom) і Diamant

Diarrea

La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids.

Veure Ió (àtom) і Diarrea

Diazòxid

El diazòxid és un activador de la bomba de potassi, que provoca relaxació local en els músculs llisos augmentant la permeabilitat de les membranes als ions de potassi.

Veure Ió (àtom) і Diazòxid

Difluorur de criptó

El difluorur de criptó és un compost químic de criptó i fluor, la qual fórmula és KrF2.

Veure Ió (àtom) і Difluorur de criptó

Difosfat

El difosfat (antigament pirofosfat) és l'anió P2O7^que prové de l'àcid difosfòric, H4P2O7.

Veure Ió (àtom) і Difosfat

Difusió facilitada

Difusió facilitada a través d'una membrana cel·lular,canals d'ions d'emissió i proteïnes de transport. La difusió facilitada (o transport facilitat) és un procés de difusió, una forma de transport passiu facilitada per proteïnes de transport.

Veure Ió (àtom) і Difusió facilitada

Dipol magnètic

Les línies del camp magnètic terrestre surten del pol nord magnètic cap al pol sud. En mecànica clàssica, un dipol magnètic -anàleg en molts aspectes al dipol elèctric - és una aproximació que es fa al camp generat per un circuit quan la distància al circuit és molt més gran que les dimensions del mateix circuit.

Veure Ió (àtom) і Dipol magnètic

Dissociació induïda per col·lisió

La Dissociació induïda per col·lisió (en anglès, Collision-induced dissociation o CID, o Collisionally activated dissociation o CAD), és una tècnica d'espectrometria de masses per induir la fragmentació de molècules ionitzades en fase gas.

Veure Ió (àtom) і Dissociació induïda per col·lisió

Dissolvent

Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.

Veure Ió (àtom) і Dissolvent

Doble capa elèctrica

Doble capa elèctrica. La doble capa elèctrica descriu la variació del potencial elèctric pròxim a una superfície.

Veure Ió (àtom) і Doble capa elèctrica

Dopatge (semiconductors)

En la producció de semiconductors, s'anomena dopatge al procés intencional d'agregar impureses en un semiconductor extremadament pur (també referit com intrínsec) per tal de canviar les seves propietats elèctriques.

Veure Ió (àtom) і Dopatge (semiconductors)

Drenatge àcid de roques

Riu amb aigua procedent del drenatge àcid d'una mina de carbó El drenatge àcid de roques (ADR de l'anglès: acid rock drainage), drenatge àcid de mines o drenatge àcid metàl·lic (AMD, de l'anglès: acid and metalliferous drainage) és un terme utilitzat per a referir-se als fluxos d'aigua àcida produïda a partir de drenatges de mines.

Veure Ió (àtom) і Drenatge àcid de roques

Duresa de l'aigua

L'aigua amb elevada duresa provoca incrustacions en conductes i dipòsits La duresa és una qualitat de l'aigua relacionada amb el contingut en dissolució de cations metàl·lics no alcalins, bàsicament els cations alcalinoterris calci, Ca2+, i magnesi, Mg2+.

Veure Ió (àtom) і Duresa de l'aigua

Ectoplasma

L'ectoplasma és la regió perifèrica de la cèl·lula, la qual manca de grànuls i és de major densitat que en l'endoplasma.

Veure Ió (àtom) і Ectoplasma

EDTA

L'àcid etilendiamintetraacètic, o EDTA (de l'anglès ethylenediaminetetraacetic acid) és un àcid poliaminocarboxílic, molt utilitzat per a valoracions complexometriques perquè permet mesurar una gran majoria d'elements de la taula periòdica.

Veure Ió (àtom) і EDTA

Efecte corona

L'efecte corona és un fenomen elèctric que es produeix als conductors de les línies d'alta tensió i es manifesta en forma d'halo lluminós al seu voltant.

Veure Ió (àtom) і Efecte corona

Efecte d'esgotament del polisilici

Figura 1(a) ''Vgs''.

Veure Ió (àtom) і Efecte d'esgotament del polisilici

Efecte de Gibbs-Donnan

Esquema per a l'efecte de Gibbs - Donnan. L'efecte de Gibbs-Donnan és la distribució desigual entre els ions que poden travessar una membrana cel·lular i els que no són capaços de fer-ho, de manera que es produeix una diferència de potencial a banda i banda de la membrana.

Veure Ió (àtom) і Efecte de Gibbs-Donnan

Efecte Jahn-Teller

L'efecte Jahn-Teller descriu la distorsió geomètrica de molècules no lineals en certes circumstàncies.

Veure Ió (àtom) і Efecte Jahn-Teller

Efecte Joule

L'efecte Joule, també anomenat llei de Joule, és la manifestació tèrmica de la resistència elèctrica.

Veure Ió (àtom) і Efecte Joule

Efecte Malter

L' efecte Malter rep el nom de Louis Malter, qui va descriure l'efecte per primera vegada.

Veure Ió (àtom) і Efecte Malter

Efecte Zenó quàntic

L'efecte Zenó quàntic és un fenomen quàntic que consisteix en l'absència d'evolució temporal d'un sistema físic, descrit per les lleis de la mecànica quàntica, causat per la mesura continuada d'aquest sistema.

Veure Ió (àtom) і Efecte Zenó quàntic

Ejecció de massa coronal

Una ejecció de massa coronal o CME (de l'anglès Coronal Mass Ejection) és l'expulsió d'una enorme quantitat de plasma de la corona solar cap a l'espai, a velocitats de centenars de quilòmetres per segon.

Veure Ió (àtom) і Ejecció de massa coronal

Elèctrode

Elèctrode electroquímic de primera classe. Un elèctrode és un conductor elèctric que s'utilitza per a establir un circuit tancat i fer possible el pas d'un corrent elèctric a través d'un medi (que en separa dos elèctrodes).

Veure Ió (àtom) і Elèctrode

Electròlisi

L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.

Veure Ió (àtom) і Electròlisi

Electròlisi de l'aigua

Esquema d'un Voltàmetre de Hofmann usat per l'electròlisi de l'aigua L'electròlisi de l'aigua és la descomposició de l'aigua (H₂O) en oxigen (O₂) i hidrogen (H₂) deguda al pas d'un corrent elèctric a través de l'aigua.

Veure Ió (àtom) і Electròlisi de l'aigua

Electròlit

La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora.

Veure Ió (àtom) і Electròlit

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Veure Ió (àtom) і Electró

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Veure Ió (àtom) і Electricitat

Electroestàtica

l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).

Veure Ió (àtom) і Electroestàtica

Electrofisiologia

L'Electrofisiologia (del grec: ἥλεκτρον, ēlektron, "ambre"; φύσις, physis, "natura, origen"; i –λογία "logia") és l'estudi de les propietats elèctriques de les cèl·lules i els teixits.

Veure Ió (àtom) і Electrofisiologia

Electroforesi

Una científica utilitza un aparell d'electroforesi per a separar proteïnes segons la seua massa molecular L'electroforesi consisteix en el transport de molècules sota l'acció d'un camp elèctric.

Veure Ió (àtom) і Electroforesi

Electroforesi capil·lar

Lelectroforesi capil·lar (EC) és una tècnica de separació utilitzada en diferents àrees de la química i la bioquímica per a separar les diferents molècules presents en una dissolució d'acord amb la relació massa/càrrega d'aquestes.

Veure Ió (àtom) і Electroforesi capil·lar

Electromigració

L'electromigració (fletxa vermella) es deu a la transferència d'impuls dels electrons que es mouen en un cable. L'electromigració és el transport de material provocat pel moviment gradual dels ions en un conductor a causa de la transferència de moment entre electrons conductors i àtoms metàl·lics difusores.

Veure Ió (àtom) і Electromigració

Electroscopi

Un electroscopi de làmines d'or Un electroscopi és un instrument que permet determinar la presència de càrregues elèctriques i el seu signe.

Veure Ió (àtom) і Electroscopi

Elements del període 1

Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.

Veure Ió (àtom) і Elements del període 1

Elements del període 3

Un element del període 3 és un dels elements químics de la tercera filera (o període) de la taula periòdica dels elements.

Veure Ió (àtom) і Elements del període 3

Elizabeth MacDonald

(també coneguda com Liz MacDonald) és una científica meteoròloga espacial estatunidenca que treballa al Goddard Space Flight Center de la NASA.

Veure Ió (àtom) і Elizabeth MacDonald

Energia de lligadura

Fissió d'un nucli atòmic segons el model de la gota líquida. L'energia de lligadura és la quantitat d’energia necessària per separar una partícula d’un sistema de partícules o per dispersar totes les partícules del sistema.

Veure Ió (àtom) і Energia de lligadura

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Veure Ió (àtom) і Energia del punt zero

Enllaç C-Ac

Els compostos d'organoactínids (o compostos orgànics dels actínids) són compostos químics organometàl·lics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i un actínid (enllaç C-An).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Ac

Enllaç C-Ag

Els compostos d'organoplata (o compostos orgànics de la plata) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i plata (Ag) (enllaç C-Ag).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Ag

Enllaç C-Au

Els compostos d'organoor (o compostos orgànics de l'or) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i or (Au) (enllaç C-Au).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Au

Enllaç C-Cr

Els compostos d'organocrom (o compostos orgànics del crom) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i crom (Cr) (enllaç C-Cr).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Cr

Enllaç C-Hg

Els compostos d'organomercuri (o compostos orgànics del mercuri) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i mercuri (Hg) (enllaç C-Hg).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Hg

Enllaç C-Li

Ampolles de vidre que contenen n-butil-liti En química organometàl·lica, un organolític és un compost químic covalent que conté enllaços carboni-liti (C-Li).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Li

Enllaç C-Pb

Els compostos d'organoplom (o compostos orgànics del plom) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i plom (Pb) (enllaç C-Pb).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Pb

Enllaç C-Rh

Els compostos d'organorodi (o compostos orgànics del rodi) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i rodi (Rh) (enllaç C-Rh).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Rh

Enllaç C-Ta

Els compostos d'organotàntal (o compostos orgànics del tàntal) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i tàntal (Ta) (enllaç C-Ta).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Ta

Enllaç C-Te

Els compostos d'organotel·luri (o compostos orgànics del tel·luri) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i tel·luri (Te) (enllaç C-Te).

Veure Ió (àtom) і Enllaç C-Te

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Veure Ió (àtom) і Enllaç covalent

Enllaç iònic

Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.

Veure Ió (àtom) і Enllaç iònic

Enllaç químic

Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Veure Ió (àtom) і Enllaç químic

Entalpia de sublimació

L'entalpia de sublimació, també anomenada energia de sublimació o calor de sublimació, és la quantitat d'energia en forma de calor que ha de ser afegida a una unitat de substància sòlida, habitualment un mol, a pressió constant, per tal que passi a estat gasós, sense passar per la fase líquida.

Veure Ió (àtom) і Entalpia de sublimació

Entitat molecular

Estructura tatraèdrica del metà (entitat molecular) Concentració de metà (espècie química) en l'atmosfera. Una entitat molecular és tot aquell àtom, molècula, ió, parella iònica, radical, ió radical, complex, etc.

Veure Ió (àtom) і Entitat molecular

Envelliment dels transistors

Imatge SEM d'una fallada causada per electromigració en una interconnexió de coure. La passivació ha estat eliminada per RIE i HF. L'envelliment dels transistors (de vegades anomenat envelliment del silici) és el procés en què els transistors de silici desenvolupen defectes al llarg del temps a mesura que s'utilitzen, degradant el rendiment i la fiabilitat i, finalment, fallant del tot.

Veure Ió (àtom) і Envelliment dels transistors

Equació de Born-Mayer

Representació de l'energia potencial de l'enllaç iònic del clorur de sodi. En blau el terme d'atracció electroestàtica, en vermell el terme de repulsió electrònica de l'equació de Born-Landé, en morat el de l'equació de Born-Mayer, en groc l'energia potencial resultant de l'equació de Born-Landé i en verd la de Born-Mayer, amb el mínim corresponent a l'energia reticular per a la distància d'enllaç ''r0'' L'equació de Born–Mayer és una equació que permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, Ur, d'un cristall iònic.

Veure Ió (àtom) і Equació de Born-Mayer

Equació de Goldman

La membrana cel·lular de la cèl·lula és una bicapa de fosfolípids que conté molts components moleculars diferents, incloses proteïnes i colesterol, alguns amb grups d'hidrats de carboni units. L'equació de voltatge de Goldman–Hodgkin–Katz, de vegades anomenada equació de Goldman, s'utilitza en la fisiologia de la membrana cel·lular per determinar el potencial d'inversió a través de la membrana d'una cèl·lula, tenint en compte tots els ions que estan permeants a través d'aquesta membrana.

Veure Ió (àtom) і Equació de Goldman

Equilibri químic

En una reacció química, lequilibri químic és l'estat en què tant els reactius com els productes estan presents en concentracions que no tenen més tendència a canviar amb el temps, de manera que no hi ha cap canvi observable en les propietats del sistema.

Veure Ió (àtom) і Equilibri químic

Equinoderms

Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.

Veure Ió (àtom) і Equinoderms

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Veure Ió (àtom) і Ernest Rutherford

Eruga

Una eruga falses potes ''Papilio machaon'' Una eruga és la forma larvària d'un lepidòpter (un membre de l'ordre d'insectes que conté les papallones i les arnes).

Veure Ió (àtom) і Eruga

Erupció solar

Dues fotografies successives d'una erupció solar. La llum del disc solar ha sigut bloquejada per tal d'aconseguir una major visualització de les erupcions Una erupció solar Una erupció solar és una explosió gegantina en l'atmosfera del Sol, que allibera quantitats d'energia similars a unes centenes de bombes d'hidrogen (6·1025joules).

Veure Ió (àtom) і Erupció solar

Erwin Neher

és un metge i biofísic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1991.

Veure Ió (àtom) і Erwin Neher

Escolament (hidrologia)

Escolament Escolament llevant sediments en una zona agrícola L'escolament (hidrologia, geomorfologia, geografia, ciència del sòl) és el moviment de les aigües continentals per influència de la gravetat en forma concentrada o ramificada.

Veure Ió (àtom) і Escolament (hidrologia)

Esferificació

Lesferificació és una tècnica culinària de la gastronomia molecular, creada i patentada per William Julius Syplie Peschardt (W.J.P. Peschardt) l'any 1946 (Manufacture of artificial cherries, soft sheets, and the like. US Pat. 2.403.547), i popularitzada arreu del món pel cuiner català Ferran Adrià.

Veure Ió (àtom) і Esferificació

Espai intermembranós

Estructura simplificada d'un mitocondri Estructura simplificada d'un Cloroplast L'espai intermembranós és la regió existent entre la membrana mitocondrial interna i la membrana mitocondrial externa del mitocondri o del cloroplast.

Veure Ió (àtom) і Espai intermembranós

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Veure Ió (àtom) і Espectre

Espectrometria de masses

Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.

Veure Ió (àtom) і Espectrometria de masses

Espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu

Instrument de laboratori ICP-MS. L'espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu (ICP-MS, de l'anglès Inductively Coupled Plasma - Mass Spectrometry), és una tècnica d'anàlisi instrumental que permet la detecció i quantificació de la major part d'elements (metalls i alguns no-metalls) a concentracions que poden estar per sota de la part per bilió (1012) (equivalent a l'anglesa part per trillion o ppt).

Veure Ió (àtom) і Espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Veure Ió (àtom) і Espectroscòpia

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Veure Ió (àtom) і Espectroscòpia astronòmica

Espectroscòpia atòmica

L'espectroscòpia atòmica és l'estudi de la radiació electromagnètica absorbida i emesa pels àtoms.

Veure Ió (àtom) і Espectroscòpia atòmica

Espermidina

L'espermidina és una poliamina triamínica aïllada per primera vegada a partir del semen humà, fluid en el qual es troba en grans quantitats.

Veure Ió (àtom) і Espermidina

Estany Don Juan

L'Estany Don Juan o Bassa Don Juan (en anglès: Don Juan Pond o Lake Don Juan) és un petit llac hipersalí situat a l'oest de la Vall Wright a l'Antàrtida a 8 km a l'oest del Llac Vanda.

Veure Ió (àtom) і Estany Don Juan

Estat d'oxidació

Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.

Veure Ió (àtom) і Estat d'oxidació

Estat de la matèria

Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).

Veure Ió (àtom) і Estat de la matèria

Estearat

Ió estearat Estearat és una forma aniònica de l'àcid esteàric, fórmula C17H35COO−.

Veure Ió (àtom) і Estearat

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Ió (àtom) і Estel

Estequiometria

espècies químiques han de ser gasos. L'estequiometria és la branca de la química que estudia les relacions numèriques d'acord amb les quals les substàncies químiques, a través d'una reacció química, es transformen en unes altres substàncies químiques.

Veure Ió (àtom) і Estequiometria

Estoma

Imatge d'un estoma a una fulla de tomatera presa amb un microscopi electrònic de rastreig. Lestoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos.

Veure Ió (àtom) і Estoma

Estrella Herbig Ae/Be

La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. ''2MASS'' Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella preseqüència principal, una estrella jove (L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica).

Veure Ió (àtom) і Estrella Herbig Ae/Be

Estructura de l'ADN

Representació de l'estructura secundària de l'ADN. Els enllaços d'hidrogen, fonamentals en l'aparellament de les dues cadenes, apareixen com a línies de punts. L'estructura de l'ADN és la disposició espacial que pren l'ADN.

Veure Ió (àtom) і Estructura de l'ADN

Estructura estel·lar

Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.

Veure Ió (àtom) і Estructura estel·lar

Estructura química

Estructura de la molècula d'àcid nítric, que mostra angles i enllaços. L'estructura química d'una substància química aporta informació sobre la manera com s'enllacen els diferents àtoms o ions que formen una molècula, o agregat atòmic.

Veure Ió (àtom) і Estructura química

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Veure Ió (àtom) і Evolució estel·lar

Excitabilitat neuronal

L'Excitabilitat neuronal és la capacitat de les neurones de canviar el seu potencial elèctric i transmetre aquest canvi a través del seu axó.

Veure Ió (àtom) і Excitabilitat neuronal

Excitó

Excitó de '''Frenkel ''' Un excitó és una quasipartícula (o excitació elemental) dels sòlids formada per un electró i un forat lligats a través de la interacció coulombiana.

Veure Ió (àtom) і Excitó

Exocitosi

Exocitosi: via regulada i via constitutivaL'exocitosi, és el procés cel·lular mitjançant el qual la cèl·lula secreta soluts cap a l'exterior cel·lular.

Veure Ió (àtom) і Exocitosi

Explosió nuclear a gran altitud

Altitud explosions nuclears són el resultat de proves d'armes nuclears.

Veure Ió (àtom) і Explosió nuclear a gran altitud

Extracel·lular

Extracel·lular o de vegades espai extracel·lular en biologia cel·lular, biologia molecular i camps científics relacionats significa "fora de la cèl·lula".

Veure Ió (àtom) і Extracel·lular

Factor de creixement neuronal

El factor de creixement neuronal o NGF (per l'abreviatura de l'anglès nerve growth factor) és un factor de creixement neurotròfic que regula el creixement, el manteniment i la supervivència de les neurones del sistema nerviós central i perifèric.

Veure Ió (àtom) і Factor de creixement neuronal

Factor V

El factor V (anomenat proaccelerina o factor làbil abans de la classificació dels factors de coagulació amb números romans) és una glicoproteïna del sistema de la coagulació sintetitzada pel fetge i els histiòcits del sistema reticuloendotelial.

Veure Ió (àtom) і Factor V

Fampridina

La fampridina (nom comercial Fampyra ®; fabricant Biogen) és un del grup dels bloquejadors de canals de potassi reversibles.

Veure Ió (àtom) і Fampridina

Faraday (unitat)

El faraday era una unitat de càrrega elèctrica que equivalia a la càrrega de 6,02 × 1023 electrons, un mol d'electrons.

Veure Ió (àtom) і Faraday (unitat)

Farmacodinàmica

La farmacodinàmica és l'estudi dels efectes bioquímics i fisiològics dels fàrmacs i dels seus mecanismes d'acció i la relació entre la concentració del fàrmac i l'efecte d'aquest sobre un organisme.

Veure Ió (àtom) і Farmacodinàmica

Física de l'estat sòlid

La física de l'estat sòlid estudia les propietats físiques dels materials sòlids utilitzant disciplines tals com la mecànica quàntica, la cristal·lografia, l'electromagnetisme i la metal·lúrgia física.

Veure Ió (àtom) і Física de l'estat sòlid

Física estadística

Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.

Veure Ió (àtom) і Física estadística

Fórmula empírica

Fórmula empírica (1), Fórmula Molecular (2) i diverses fórmules desenvolupades de la molècula de benzè; 3.

Veure Ió (àtom) і Fórmula empírica

Feix d'ions

Un petit coet de feix d'ions que està provant la NASA. Font d'ions Un feix d'ions és un tipus de feix de partícules carregades format per ions.

Veure Ió (àtom) і Feix d'ions

Feix d'ions enfocat

Una estació de treball FIB El feix d'ions enfocat, també conegut com a FIB, és una tècnica utilitzada especialment en la indústria dels semiconductors, la ciència dels materials i cada cop més en el camp biològic per a l'anàlisi, la deposició i l'ablació de materials específics del lloc.

Veure Ió (àtom) і Feix d'ions enfocat

Fenol

El fenol és un compost orgànic aromàtic amb la molècula formada per un anell de benzè en què un hidroxil ocupa el lloc d'un hidrogen.

Veure Ió (àtom) і Fenol

Ferricianur

El ferricianur (en anglès ferricyanide) és l'anió 3−.

Veure Ió (àtom) і Ferricianur

Ferrocianur

Ferrocianur és el nom de l'anió.

Veure Ió (àtom) і Ferrocianur

Ferromagnetisme

El ferromagnetisme és el fenomen pel qual un material pot exhibir un magnetisme espontani, i és una de les formes més fortes de magnetisme i la primera que va ser coneguda.

Veure Ió (àtom) і Ferromagnetisme

Fibrosi quística

La fibrosi quística (abreviatura FQ), també coneguda com a mucoviscidosi (del llatí muccus, "moc", i viscōels seus, "aferrissós"), és una malaltia hereditària freqüent que afecta a l'organisme de forma generalitzada, causant discapacitat progressiva i mort prematura.

Veure Ió (àtom) і Fibrosi quística

Fluor

El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica.

Veure Ió (àtom) і Fluor

Fluorita

La fluorita és un mineral de la classe dels halurs compost per fluorur de calci, CaF₂.

Veure Ió (àtom) і Fluorita

Fluornatromicrolita

La fluornatromicrolita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la microlita.

Veure Ió (àtom) і Fluornatromicrolita

Fluorur

Fluorur de calci Un fluorur és un compost químic binari amb altres elements metàl·lics o no metàl·lics.

Veure Ió (àtom) і Fluorur

Fluorur de calci

El fluorur de calci, CaF₂, és un compost químic inorgànic iònic format per cations calci, Ca2+ i anions fluorur, F-.

Veure Ió (àtom) і Fluorur de calci

Fluorur de cesi

El fluorur de cesi, en anglès caesium fluoride o cesium fluoride, és un compost inorgànic que normalment apareix com un sòlid blanc higroscòpic.

Veure Ió (àtom) і Fluorur de cesi

Fluorur de liti

El fluorur de liti, LiF, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+ i anions fluorur, F–.

Veure Ió (àtom) і Fluorur de liti

Fluorur de magnesi

El fluorur de magnesi, MgF₂, és un compost iònic format per la unió de cations magnesi, Mg2+ i anions fluorur, F-.

Veure Ió (àtom) і Fluorur de magnesi

Fluorur de potassi

El fluorur de potassi (KF) és un compost inorgànic iònic que es presenta en estat sòlid i en forma de pols de color blanc.

Veure Ió (àtom) і Fluorur de potassi

Follet fressós

Un follet fressós o follet baladrer és un suposat fenomen parapsicològic que es manifestaria mitjançant sorolls o moviments d'objectes.

Veure Ió (àtom) і Follet fressós

Fonó

Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.

Veure Ió (àtom) і Fonó

Força electromagnètica

rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.

Veure Ió (àtom) і Força electromagnètica

Força iònica

La força iònica, I, és una mesura de la concentració total d'ions en dissolució.

Veure Ió (àtom) і Força iònica

Força intermolecular

Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.

Veure Ió (àtom) і Força intermolecular

Forces de van der Waals

Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.

Veure Ió (àtom) і Forces de van der Waals

Format

* Arts visuals.

Veure Ió (àtom) і Format

Format (química)

Estructura d'un format Format o metanoat és l'anió carboxilat més simple: és l'ió CHOO− o HCOO− (àcid fòrmic) menys un ió d'hidrogen.

Veure Ió (àtom) і Format (química)

Fosforescència

Pigments fosforescents en la foscor La fosforescència és el fenomen en el qual certes substàncies tenen la propietat d'absorbir energia i emmagatzemar-la, per emetre-la posteriorment en forma de llum.

Veure Ió (àtom) і Fosforescència

Fotòmetre de flama

Fotòmetre de flama automàtic FP8800 Un fotòmetre de flama o espectrofotòmetre de flama, és un aparell per a l'anàlisi de substàncies inorgàniques per determinar la concentració d'ions d'elements com: el sodi, el liti, el potassi o el calci.

Veure Ió (àtom) і Fotòmetre de flama

Fotocàtode

Fotocàtode ''Cs-K-Sb'' centrat en un tap de molibdè (a) després del creixement a la cambra de preparació i (b) després de la transferència al fotoinjector Un fotocàtode és una superfície dissenyada per convertir la llum (fotons) en electrons mitjançant l'efecte fotoelèctric.

Veure Ió (àtom) і Fotocàtode

Fotovoltaica de telurur de cadmi

Secció transversal d'una cèl·lula solar de pel·lícula fina de CdTe. La fotovoltaica de telurur de cadmi (amb acronim angl.

Veure Ió (àtom) і Fotovoltaica de telurur de cadmi

Franci

El franci, antigament conegut com a eka-cesi i actini K, és un element químic que té el símbol Fr i el nombre atòmic 87.

Veure Ió (àtom) і Franci

Frank Wilczek

Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.

Veure Ió (àtom) і Frank Wilczek

Fumarasa

La fumarasa o hidratasa fumarat és un enzim que catalitza la reversible hidratació i deshidratació del fumarat a S-malat.

Veure Ió (àtom) і Fumarasa

Galàxia del Triangle

La galàxia del Triangle (M33, NGC 598) és una galàxia espiral de tipus Sc que es pot observar en la constel·lació del Triangle.

Veure Ió (àtom) і Galàxia del Triangle

Galvanització de coure

Aplicació decorativa: Revestiment de coure sobre alumini. La galvanització de coure és el procés de galvanoplastia d'una capa de coure a la superfície d'un objecte metàl·lic.

Veure Ió (àtom) і Galvanització de coure

Galvanostègia

Galvanostègia d'un metall amb coure en un bany de sulfat de coure (II) La galvanostègia és el procés basat en el trasllat d'ions metàl·lics des d'un ànode a un càtode en un medi líquid, compost fonamentalment per sals metàl·liques i lleugerament acidulat.

Veure Ió (àtom) і Galvanostègia

Game Boy Advance SP

Game Boy Advance SP (sovint abreviat GBA SP), és una consola de videojocs portàtil fabricada per Nintendo i llançada al mercat el març del 2003.

Veure Ió (àtom) і Game Boy Advance SP

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Veure Ió (àtom) і Gas

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.

Veure Ió (àtom) і Gas noble

Geoquímica d'isòtops

La geoquímica d'isòtops és un aspecte de la geologia basat en l'estudi de les variacions naturals en l'abundància relativa d'isòtops de diversos elements.

Veure Ió (àtom) і Geoquímica d'isòtops

Glucosamina

La glucosamina (C₆H13NO₅) és un aminosucre i un precursor prominent de la síntesi bioquímica de lípids i proteïnes glicosilades.

Veure Ió (àtom) і Glucosamina

Glucosiltransferasa

Les glucosiltransferases són enzims que actuen com catalitzadors en la transferència d'un monosacàrid d'un nucleòtid de sucre activat (també conegut com el "donador glicosil") a una molècula,que normalment és un alcohol, acceptora de glicosil.

Veure Ió (àtom) і Glucosiltransferasa

Glucosinolat

Estructura del glucosinolat Els glucosinolats són una classe de compostos orgànics que contenen sofre i nitrogen i deriven de la glucosa i un aminoàcid.

Veure Ió (àtom) і Glucosinolat

Gordon Moore

va ser cofundador de Fairchild Semiconductor el 1957 i posteriorment d'Intel el 1968 i es va fer famós per l'anomenada Llei de Moore, formulada el 1965 i corregida el 1975.

Veure Ió (àtom) і Gordon Moore

Gradient electroquímic

Un gradient electroquímic és una variació espacial tant del potencial elèctric com de la concentració de substància a través d'una membrana.

Veure Ió (àtom) і Gradient electroquímic

Grau de dissociació

El grau de dissociació α es defineix com el quocient entre el nombre de mols dissociats i el nombre total de mols d'un electròlit quan es dissol.

Veure Ió (àtom) і Grau de dissociació

Graus de duresa general

El graus de duresa general (gDG) (de l'anglès: Degrees of general hardness (dGH)), conegut també com a grau alemany (Deutsche Härte/Grad deutscher Härte), a vegades representat com a (°dH), (GH) o (DH), és una unitat de mesura que es basa en la quantitat de ions de calci (Ca2+) o magnesi ((Mg2+), dissolt en una mostra d'aigua, determinant el nivell de duresa general (o total) de l'aigua, és a dir, el sumatori de la duresa temporal i permanent de l'aigua.

Veure Ió (àtom) і Graus de duresa general

Gravat amb plasma

El gravat amb plasma és una forma de processament de plasma que s'utilitza per fabricar circuits integrats.

Veure Ió (àtom) і Gravat amb plasma

Gravat d'ions reactius

El gravat d'ions reactius (amb acrònim anglès RIE) és una tecnologia de gravat utilitzada en la microfabricació.

Veure Ió (àtom) і Gravat d'ions reactius

Gravat d'ions reactius profunds

Un micropilar de silici fabricat mitjançant el procés Bosch. Paret lateral ondulada d'una estructura de silici creada amb el procés Bosch. El gravat d'ions reactius profunds (DRIE) és un procés de gravat altament anisotròpic que s'utilitza per crear una penetració profunda, forats de costats escarpats i rases en oblies/substrats, normalment amb altes relacions d'aspecte.

Veure Ió (àtom) і Gravat d'ions reactius profunds

Gravat en sec

Imatge SEM de Plasma acoblat inductivament - Gravat d'ions reactius profunds (ICP-DRIE) en silici. La imatge mostra una estructura de prova que es va utilitzar per provar diversos paràmetres de procés. El gravat en sec es refereix a l'eliminació de material, normalment un patró emmascarat de material semiconductor, exposant el material a un bombardeig d'ions (generalment un plasma de gasos reactius com ara fluorocarburs, oxigen, clor, triclorur de bor; de vegades amb addició de nitrogen, argó, heli i altres gasos) que allunyen porcions del material de la superfície exposada.

Veure Ió (àtom) і Gravat en sec

Grossulària

La grossulària és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat.

Veure Ió (àtom) і Grossulària

Grup 4 de la taula periòdica

El grup 4 és un grup d'elements de la taula periòdica.

Veure Ió (àtom) і Grup 4 de la taula periòdica

Grup de la calcoalumita

El grup de la calcoalumita o grup de la niquelalumita és un grup de minerals.

Veure Ió (àtom) і Grup de la calcoalumita

Grup fosfat

Estructura química de l'anió fosfat. El grup fosfat és un ió poliatòmic de fórmula empírica PO₄3− i una massa molecular de 94,97 daltons; està compost per un àtom central de fòsfor envoltat per quatre àtoms idèntics d'oxigen en disposició tetraèdrica.

Veure Ió (àtom) і Grup fosfat

Grup sortint

En química, un grup sortint és un àtom o grup d'àtoms que es deslliguen d'una substància química.

Veure Ió (àtom) і Grup sortint

Gust

El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.

Veure Ió (àtom) і Gust

Gust salat

El gust salat és un dels cinc gustos i respon a la capacitat específica de les papil·les gustatives ubicades en ambdós costats de la part davantera de la llengua.

Veure Ió (àtom) і Gust salat

Gustav Ludwig Hertz

fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Ió (àtom) і Gustav Ludwig Hertz

Haloferax volcanii

LHaloferax volcanii és una espècie d'arqueobacteri extremòfil del gènere Haloferax. Es troba en ambients aquàtics d'elevada salinitat com ara la Mar Morta.

Veure Ió (àtom) і Haloferax volcanii

Halogen

Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).

Veure Ió (àtom) і Halogen

Halur

Model en 3 dimensions de l'estructura del Clorur potàssic Estructura del TBBPA Un halur o halogenur és qualsevol compost binari format per un halogen i un altre element que pot ser hidrogen, un metall o un altre halogen.

Veure Ió (àtom) і Halur

HAMLET

HAMLET (de Human Alpha-lactalbumin Made LEthal to Tumor cells, "α-lactoalbúmina humana feta letal per a les cèl·lules tumorals") és un complex entre l'alfa-lactoalbúmina i l'àcid oleic que s'ha demostrat que és eficaç en experiments de cultius cel·lulars per induir apoptosi en cèl·lules tumorals, però no en cèl·lules sanes.

Veure Ió (àtom) і HAMLET

Heliosfera

Esquema amb els trets principals de l'heliosfera L'heliosfera és una bombolla que el vent solar produeix a l'espai.

Veure Ió (àtom) і Heliosfera

Hemodiàlisi

Hemodiàlisi en marxa Hemodiàlisi, en medicina, és un mètode per treure productes de rebuig com la creatinina i urea, i també aigua lliure de la sang quan hi ha un important deteriorament de la funció del ronyó.

Veure Ió (àtom) і Hemodiàlisi

Hemoglobina

L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.

Veure Ió (àtom) і Hemoglobina

Heteròlisi

Dos esquemes amb una ruptura heterolítica d'una molècula AB Una heteròlisi és el procés que s'esdevé en una reacció química consistent en la ruptura d'un enllaç químic de forma heterogènia.

Veure Ió (àtom) і Heteròlisi

Hexafluoroplatinat de xenó

L'hexafluoroplatinat de xenó és un compost químic produït de fluor, platí i el gas noble xenó, la qual fórmula és XePtF6.

Veure Ió (àtom) і Hexafluoroplatinat de xenó

Hidràcid

Un àcid hidràcid o simplement hidràcid és un àcid que no conté oxigen, és un compost binari format per hidrogen (H) i un element no metàl·lic (X), un (halogen) o (amfigen).

Veure Ió (àtom) і Hidràcid

Hidròlisi

amida amb formació d'un àcid carboxílic i una aminacondensació són reversibles.) La hidròlisi (del grec antic hidro- 'aigua', i lisi 'deslligar') és qualsevol reacció química en què una molècula d'aigua trenca un o més enllaços químics.

Veure Ió (àtom) і Hidròlisi

Hidròxid d'alumini

L'hidròxid d'alumini, Al(OH)₃, és una pols sòlida de color blanc i amorfa.

Veure Ió (àtom) і Hidròxid d'alumini

Hidròxid d'estronci

L'hidròxid d'estronci (Sr(OH)2) és un àlcali càustic compost d'un ió estronci i dos ions hidròxid.

Veure Ió (àtom) і Hidròxid d'estronci

Hidròxid de calci

Lhidròxid de calci, Ca(OH)₂, també conegut com a calç morta o calç apagada, és un compost iònic format per cations calci, Ca2+, i anions hidròxid, OH-.

Veure Ió (àtom) і Hidròxid de calci

Hidròxid de liti

L'hidròxid de liti, LiOH, és un compost inorgànic iònic format per cations Li+ i anions hidròxid, OH–.

Veure Ió (àtom) і Hidròxid de liti

Hidròxid de magnesi

Lhidròxid de magnesi, Mg(OH)₂, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+ i anions hidròxid, OH-.

Veure Ió (àtom) і Hidròxid de magnesi

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Ió (àtom) і Hidrogen

Hidrogen molecular protonat

Hidrogen molecular protonat o catió trihidrogen, expressat com, és un dels ions més abundants a l'univers.

Veure Ió (àtom) і Hidrogen molecular protonat

Hidrogensulfur

L'espectre UV/VIS de tres llocs diferents amb fosses sèptiques.L'absorció del bisulfur s'observa al voltant de 230 nm en cada cas. L'ió hidrogensulfur, anomenat antigament bisulfur és l'anió amb la fórmula química HS−.

Veure Ió (àtom) і Hidrogensulfur

Hidrogensulfur d'amoni

Estructura Ió hidrogensulfur L'hidrogensulfur d'amoni és un compost químic amb la fórmula química (NH₄)SH.

Veure Ió (àtom) і Hidrogensulfur d'amoni

Hidrometal·lúrgia

La hidrometal·lúrgia és la branca de la metal·lúrgia que cobreix l'extracció i recuperació de metalls utilitzant solucions líquides, aquoses i orgàniques.

Veure Ió (àtom) і Hidrometal·lúrgia

Hidroponia

Investigació de conreu hidropònic de cebes, enciams i raves a la NASA Hidroponia (del grec: hydro, aigua, i ponos, feina) o hidrocultiu és un mètode de conreu plantes fent servir solucions químiques de nutrients minerals dins l'aigua, sense fer servir cap mena de terra.

Veure Ió (àtom) і Hidroponia

Hidroxisal

Atacamita, Cu₂(OH)₃Cl Una hidroxisal és una sal que conté l'anió hidròxid, OH-, juntament amb altres anions a més dels cations.

Veure Ió (àtom) і Hidroxisal

Hidrur de liti

L'hidrur de liti, LIH, és un compost inorgànic iònic, format per cations liti, Li+ i anions hidrur, H–.

Veure Ió (àtom) і Hidrur de liti

Hipernatrèmia

La hipernatrèmia és un alt nivell d'ions de sodi a la sang.

Veure Ió (àtom) і Hipernatrèmia

Hipoclorit

Hipoclorit és un compost químic oxoanió també conegut com a clorat(I) l'anió és ClO−.

Veure Ió (àtom) і Hipoclorit

Hiponitrit

Un hiponitrit es refereix als compostos iònics (oxoanions) que contenen l'ió hiponitrit, N₂O₂2−, (2−) o als hiponitrits orgànics (RON.

Veure Ió (àtom) і Hiponitrit

Hiposulfit

Hiposulfit, SO₂2−, s'ha considerat tradicionalment un oxoanió de sofre.

Veure Ió (àtom) і Hiposulfit

Història de l'observació de Mart

Advancded Camera for Surveys, va aconseguir una escala espacial de 8 quilòmetres per píxel a màxima resolució.La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans.

Veure Ió (àtom) і Història de l'observació de Mart

Hormona

L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.

Veure Ió (àtom) і Hormona

Ió

* Astronomia.

Veure Ió (àtom) і Ió

Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Veure Ió (àtom) і Ió (àtom)

Ió hidrogen

Ió hidrogen és el terme recomanat per la IUPAC com un terme general per a tots els ions d'hidrogen i els seus isòtops.

Veure Ió (àtom) і Ió hidrogen

Ió monoatòmic

Un ió monoatòmic ion és un ió que consta d'un o més àtoms d'un únic element (a diferència de l'ió poliatòmic, el qual consta de més d'un element en cada ió).

Veure Ió (àtom) і Ió monoatòmic

Ió pesant

Un ió pesant és un àtom ionitzat que sol ser més pesant que l'heli.

Veure Ió (àtom) і Ió pesant

Ió poliatòmic

O₃−). Les zones de color vermell són d'energia més baixa que les de color groc Un ió poliatòmic, també conegut com a ió molecular, és una espècie química (ió) carregada composta de dos o més àtoms enllaçats amb un enllaç covalent o un complex químic metàl·lic que es pot considerar com que actua com una única unitat en el context de la química d'àcid base en la formació de sals.

Veure Ió (àtom) і Ió poliatòmic

IC 3568

IC 3568 és una nebulosa planetària de la constel·lació de la Girafa situada a 1.3 kilopàrsecs (4.500 anys llum) de la Terra.

Veure Ió (àtom) і IC 3568

Icosanoide

L'àcid araquidònic humà prové de fonts dietètiques animals: carns, ous, lactis, o bé sintetitzats de l'àcid linoleic. En bioquímica, icosanoide és el nom general d'un grup de molècules de constitució lipídica obtingudes de l'oxigenació dels àcids grassos essencials de 20 carbonis tipus omega-3 i omega-6.

Veure Ió (àtom) і Icosanoide

Imant

Un imant d'alnico Un imant és un cos o dispositiu que genera un camp magnètic, o dit d'una altra manera, amb un moment magnètic significatiu, i per això tendeix a alinear-se amb altres imants (per exemple, amb el camp magnètic terrestre).

Veure Ió (àtom) і Imant

Imini

Estructura general d'un ió imini. imini, iminium en anglès, és una sal que conté l'ió o catió amb estructura general +, i que pot ser tant una imina substituïda com protonada.

Veure Ió (àtom) і Imini

Implantació iònica

Configuració d'implantació iònica amb separador de massa. La implantació iònica és un procés a baixa temperatura pel qual els ions d'un element s'acceleren en un objectiu sòlid, canviant així les propietats físiques, químiques o elèctriques de l'objectiu.

Veure Ió (àtom) і Implantació iònica

Incandescència

Espurnes en una flama d'un encenedor de Bunsen. Radiació del cos negre comparada amb la del mantell de ceri-tori (CeO2/ThO2).Fuente de datos: R. W. Pohl, "Optik und Atomphysik". La incandescència és una emissió de llum per la calor.

Veure Ió (àtom) і Incandescència

Integrina alfa-1

La integrina alfa-1, integrina α-1, CD49 o VLA-1 és una proteïna transmembrana que pertany a la família de les integrines.

Veure Ió (àtom) і Integrina alfa-1

Interacció ió-dipol

En una atracció del caràcter ió-dipol, els ions d'una substància poden interaccionar amb els pols de les molècules covalents polars.

Veure Ió (àtom) і Interacció ió-dipol

Intestí prim

L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.

Veure Ió (àtom) і Intestí prim

Intoxicació alcohòlica

La intoxicació alcohòlica (també coneguda com a borratxera o embriaguesa), és un estat psicològic causat per un alt nivell d'etanol (alcohol) en sang d'una persona o animal.

Veure Ió (àtom) і Intoxicació alcohòlica

Iodat d'argent

El iodat d'argent és un compost inorgànic, una sal, que conté l'anió iodat IO3- i el catió argent(1+) Ag+, la qual fórmula química és AgIO3.

Veure Ió (àtom) і Iodat d'argent

Iodat de liti

El iodat de liti és un compost inorgànic, una sal, que conté l'anió iodat IO3- i el catió liti Li+, la qual fórmula química és LiIO3.

Veure Ió (àtom) і Iodat de liti

Iodur

L'ió iodur és l'ió I−.

Veure Ió (àtom) і Iodur

Iodur de liti

El iodur de liti, LiI, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+, i anions iodur, I–.

Veure Ió (àtom) і Iodur de liti

Iodur de magnesi

El iodur de magnesi, MgI₂, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+, i anions iodur, I–.

Veure Ió (àtom) і Iodur de magnesi

Ionòfor

'''Carrier Ionophores''' Un ionòfor és una molècula soluble en lípids, generalment sintetitzada pels microorganismes per al transport de ions a través de la bicapa lipídica de la membrana cel·lular.

Veure Ió (àtom) і Ionòfor

Ionització

Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.

Veure Ió (àtom) і Ionització

Ionització de l'aigua

La ionització de l'aigua és una reacció d'ionització en aigua pura o una solució aquosa, en la qual una molècula d'aigua, H₂O, perd el nucli d'un dels seus àtoms d'hidrogen per esdevenir un ió hidròxid, OH–.

Veure Ió (àtom) і Ionització de l'aigua

Ionitzador d'aire

Aquesta foto mostra els efectes esterilitzants de la ionització negativa de l'aire en un espai on s'ha aplicat Salmonella enterica enterica amb un aerosol. La mostra de l'esquerra no s'ha tractat; la de la dreta sí. Fotografia feta en un laboratori gestionat pel Departament d'Agricultura dels Estats Units.

Veure Ió (àtom) і Ionitzador d'aire

Ionosfera

ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.

Veure Ió (àtom) і Ionosfera

Isocitrat deshidrogenasa

La isocitrat deshidrogenasa (IDH) és un enzim implicat en el metabolisme dels glúcids, ja que participa en el cicle de Krebs, catalitzant la descarboxilació oxidativa de l'àcid isocítric (també anomenat isocitrat) transformant-lo en 2-oxoglutarat.

Veure Ió (àtom) і Isocitrat deshidrogenasa

Jens Christian Skou

Jens Christian Skou (Lemvig, 8 d'octubre de 1918 - Aarhus, 28 de maig de 2018) fou un químic i professor universitari danès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1997.

Veure Ió (àtom) і Jens Christian Skou

Jerome Karle

Jerome Karle (Nova York, EUA 1918 - 6 de juny de 2013) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1985.

Veure Ió (àtom) і Jerome Karle

John Ernest Walker

John Ernest Walker (Halifax, Anglaterra, 7 de gener de 1941) és un químic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1997.

Veure Ió (àtom) і John Ernest Walker

Karen Wetterhahn

Karen Wetterhahn (16 d'octubre de 1948 – 8 de juny de 1997) va ser una professora de química del Dartmouth College, Nou Hampshire, que es va especialitzar en l'exposició a metalls tòxics.

Veure Ió (àtom) і Karen Wetterhahn

Karl Alexander Müller

fou un físic suís guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1987.

Veure Ió (àtom) і Karl Alexander Müller

Kombutxa

El kombutxa (xinès: 茶菌; japonès: 紅茶キノコ; coreà: 홍차버섯차); rus:чайный гриб) també coneguda com a te de fong xinès, fong manxurià o fong de te (que no deixen de ser denominacions incorrectes malgrat el seu aspecte) és una beguda fermentada per l'acció d'un cultiu simbiòtic de bacteris acidoacètics, acidolàctics i llevats anomenat SCOBY (Symbiotic culture of bacteria and yeasts), principalment sobre te negre i sucre (tot i que es poden utilitzar altres tipus de te com el verd, el blau o el te ooloong).

Veure Ió (àtom) і Kombutxa

Kornerupina

La kornerupina és un mineral de la classe dels sorosilicats. Va ser descoberta l'any 1884 a Fiskernaes, en el sud-oest de Groenlàndia, sent nomenada en honor dAndreas N. Kornerup, geòleg danès.

Veure Ió (àtom) і Kornerupina

Kurt Wüthrich

Kurt Wüthrich (Aarberg, Suïssa 1938) és un químic i professor universitari suís guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 2002.

Veure Ió (àtom) і Kurt Wüthrich

Lars Onsager

fou un químic i professor universitari nord-americà, d'origen noruec, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1968.

Veure Ió (àtom) і Lars Onsager

Latzurita

La latzurita és un mineral de la classe dels silicats.

Veure Ió (àtom) і Latzurita

Làmpada d'arc

làmpada d'arc curt de xenó de 15 kW usada en el sistema de projecció IMAX. mercuri d'un microscopi de fluorescència Una làmpada d'arc o llum d'arc és una làmpada que produeix a partir d'un arc elèctric (també anomenat arc voltaic).

Veure Ió (àtom) і Làmpada d'arc

Làmpada de neó

Llum de neó de General Electric, 1930. Una làmpada de neó és una làmpada de descàrrega de gas que conté principalment gas neó a baixa pressió.

Veure Ió (àtom) і Làmpada de neó

Làser Blau

El pou quàntic, amb nitrur de gal·li, es fa servir per als làsers blaus Un làser blau-violat o làser blau (en anglès:blue laser) és un làser que emet radiació electromagnètica a una longitud d'ona entre 360 i 480 nanòmetres, que els ulls humans veuen com de color blau o violat.

Veure Ió (àtom) і Làser Blau

Làser de titani-safir

El làser de titani-safir, làser Ti:safir o més específicament làser de safir dopat amb titani, és un tipus de làser d'estat sòlid que emet llum en l'infraroig proper, en una banda de freqüències sintonitzable entre 650 i 1.100 nm.

Veure Ió (àtom) і Làser de titani-safir

Líquid cefalorraquidi

El líquid cefalorraquidi (LCR) és un filtratge del plasma que omple l'espai subaracnoidal i les cavitats internes de l'encèfal, com també part de l'eix neural.

Veure Ió (àtom) і Líquid cefalorraquidi

Líquid iònic

Model de líquid iònic. Un líquid iònic (LI) és un fluid constituït exclusivament per ions, considerant-se així les sals amb una temperatura de fusió per sota del punt d'ebullició de l'aigua (100 °C al nivell del mar, ja que vària d'acord amb la pressió atmosfèrica) i que sovint són hidrolíticament estables.

Veure Ió (àtom) і Líquid iònic

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.

Veure Ió (àtom) і Leptó

Lightning rocket

Un lightning rocket (en català: coet de llamps) és un coet que desenrotlla un conductor elèctric, com un cable de coure fi, a mesura que puja, per dur a terme càrregues de llamps a terra.

Veure Ió (àtom) і Lightning rocket

LINER

arxiv.

Veure Ió (àtom) і LINER

Linus Carl Pauling

Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.

Veure Ió (àtom) і Linus Carl Pauling

LIPAC

El Prototip d'Accelerador Lineal IFMIF (conegut per les sigles en anglès LIPAC) és un accelerador de partícules lineal localitzat a Rokkasho, situat al nord del Japó.

Veure Ió (àtom) і LIPAC

Listèria monocitògena

La listèria monocitògena (Listeria monocytogenes) és un bacteri firmicut estès a tota mena d'ambients (sòl, aigües o microbiota fecal de diversos mamífers) com a sapròfit.

Veure Ió (àtom) і Listèria monocitògena

Liti

El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Veure Ió (àtom) і Liti

Litre

Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).

Veure Ió (àtom) і Litre

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Veure Ió (àtom) і Llac Urmia

Llei de dilució d'Ostwald

La llei de dilució d'Ostwald és una equació que relaciona la conductivitat molar, Λ, i la constant d'equilibri, K, d'una reacció química de dissociació d'un electròlit en els seus ions i que s'ajusta bé per a la conductivitat d'electròlits febles: K.

Veure Ió (àtom) і Llei de dilució d'Ostwald

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Veure Ió (àtom) і Llet

Lligand

Reacció d'addició i extracció d'un lligand carbonil a una molècula organometàl·lica En química de coordinació un lligand és una espècie rica en electrons (una base de Lewis) que forma part de l'esfera de coordinació d'un metall, generalment de transició.

Veure Ió (àtom) і Lligand

Llista d'energies d'ionització molar dels elements

Gràfic de la primera energia d'ionització en eV Les taules a continuació són una llista d'energies d'ionització molar dels elements, mesurades en kJ·mol-1.

Veure Ió (àtom) і Llista d'energies d'ionització molar dels elements

Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 22 (Física) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Veure Ió (àtom) і Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO

Lliurament de gens

El lliurament de gens és el procés d'introducció de material genètic estrany, com ara ADN o ARN, a les cèl·lules hostes.

Veure Ió (àtom) і Lliurament de gens

Lloc d'enllaç

En bioquímica, els centres d'unió o llocs d'enllaç (en anglès: binding site) és una regió d'una proteïna, ADN o ARN on una altra molècula o ió específics formen un enllaç químic.

Veure Ió (àtom) і Lloc d'enllaç

Mancozeb

Mancozeb és un fungicida del grup dels ditiocarbamats.

Veure Ió (àtom) і Mancozeb

Mary Lowe Good

va ser una química inorgànica que realitzà recerca industrial i va treballar per al govern dels Estats Units.

Veure Ió (àtom) і Mary Lowe Good

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Veure Ió (àtom) і Matèria

Matràs de Kjeldahl

Matràs de Kjeldahl El matràs de Kjeldahl és un matràs de forma de pera i coll llarg, dissenyat pel químic danès Johan Kjeldahl.

Veure Ió (àtom) і Matràs de Kjeldahl

Matriu mitocondrial

Membrana Externa 3) Crestes mitocondrials 4) '''Matriu''' La matriu mitocondrial és l'espai aquós comprès dins la membrana mitocondrial interna.

Veure Ió (àtom) і Matriu mitocondrial

MAVEN

Logotip de la missió MAVEN Mars Atmosphere and Volatile EvolutioN (MAVEN) és una sonda espacial dissenyada per estudiar l'atmosfera marciana mentre orbita Mart.

Veure Ió (àtom) і MAVEN

Mètodes de captura de diòxid de carboni

Els mètodes de captura de diòxid de carboni son procediments químics que es fan servir per reduir la concentració d'aquest gas amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera.

Veure Ió (àtom) і Mètodes de captura de diòxid de carboni

Múscul cardíac

El múscul cardíac (també anomenat múscul del cor) és un dels tres tipus de teixit muscular dels vertebrats, els altres dos són el múscul esquelètic i el múscul llis.

Veure Ió (àtom) і Múscul cardíac

Medi actiu

En la tecnologia del làser, el medi actiu és el material on es produeix la inversió de població; és a dir, el medi on s'aconsegueix situar més àtoms en un estat excitat que en l'estat de més baixa energia de la transició electrònica utilitzada en el làser.

Veure Ió (àtom) і Medi actiu

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Veure Ió (àtom) і Medi interestel·lar

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Veure Ió (àtom) і Metabolisme

Metal·loproteïna

Una metal·loproteïna és una proteïna que conté algun ió metàl·lic en el seu interior.

Veure Ió (àtom) і Metal·loproteïna

Metall

pàgines.

Veure Ió (àtom) і Metall

Metall alcalí

Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).

Veure Ió (àtom) і Metall alcalí

Metilmercuri

Model 3D El metilmercuri és un catió organometàl·lic amb fórmula química CH3Hg+.

Veure Ió (àtom) і Metilmercuri

Microsonda

Una microsonda (en anglès: microprobe) és un instrument que aplica a una mostra un feix de partícules amb càrrega (electrons o ions) estable i ben enfocat.

Veure Ió (àtom) і Microsonda

Mineral

quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Veure Ió (àtom) і Mineral

Minerals òxids

Anatasa, un mineral de la classe dels òxids Limonita, un mineral hidròxid La classe dels minerals òxids inclou aquells minerals en el qual l'anió òxid (O2-) està unit a un o més ions metàl·lics.

Veure Ió (àtom) і Minerals òxids

Minerals carbonats

Calcita, un mineral carbonat de calci Els minerals carbonats són tots aquells minerals que contenen l'ió carbonat: CO₃2-.

Veure Ió (àtom) і Minerals carbonats

Minerals fosfats

Variscita, un mineral fosfat Apatita, un mineral fosfat Els minerals fosfats són els minerals que contenen l'anió fosfat (PO₄3-) tetraèdricament coordinat, així com les lliures substitucions per arsènic (AsO₄3-) i vanadi (VO₄3-). El anions clor (Cl-), fluor (F-) i hidròxid (OH-) també encaixen en aquesta estructura cristal·lina.

Veure Ió (àtom) і Minerals fosfats

Minerals sulfurs

Esfalerita, sulfur de zinc La classe dels minerals sulfurs és una classe de minerals que contenen sulfur (S2-) com a principal anió.

Veure Ió (àtom) і Minerals sulfurs

Mitocondri

Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.

Veure Ió (àtom) і Mitocondri

Model del solitó en neurociència

Ona electromecànica no lineal mesurada en un sistema lipídic artificial La hipòtesi del solitó en neurociència és un model que pretén explicar com s'inicien i condueixen els potencials d'acció al llarg dels axons basant-se en una teoria termodinàmica de la propagació del pols nerviós.

Veure Ió (àtom) і Model del solitó en neurociència

Mol

El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.

Veure Ió (àtom) і Mol

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Veure Ió (àtom) і Molècula

Molibdè

El molibdèEn els parlars orientals.

Veure Ió (àtom) і Molibdè

Monovalent

* En química monovalent pot fer referència a la valència unitat.

Veure Ió (àtom) і Monovalent

Motor iònic

Prova d'un propulsor iònic. Un propulsor iònic o motor iònic és un dels diferents tipus de propulsió espacial, i més específicament del tipus elèctrica.

Veure Ió (àtom) і Motor iònic

MXens

Imatge de microscopi electrònic de rastreig d'un MXè produït per un gravat amb HF de Ti₃AlC2. En ciència de materials, els MXens (en anglès MXenes), són una classe de compostos inorgànics bidimensionals.

Veure Ió (àtom) і MXens

Nakauriïta

La nakauriïta és un mineral de la classe dels sulfats.

Veure Ió (àtom) і Nakauriïta

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Veure Ió (àtom) і Neó

Nebulosa del Cranc

La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar.

Veure Ió (àtom) і Nebulosa del Cranc

Nefridi

Els nefridis (del llatí Nephridium) són òrgans excretors dels animals invertebrats amb una funció similar a la dels ronyons dels vertebrats.

Veure Ió (àtom) і Nefridi

NGC 5005

NGC 5005 (també coneguda com a Caldwell 29) és una galàxia espiral inclinada situada a la constel·lació dels Llebrers.

Veure Ió (àtom) і NGC 5005

Niels Janniksen Bjerrum

Niels Janniksen Bjerrum, nascut a Copenhaguen l'11 de març de 1879 i mort a Copenhaguen el 30 de setembre de 1958, va ser un important químic danès que destacà en el camp de la química de coordinació.

Veure Ió (àtom) і Niels Janniksen Bjerrum

Nikolai Semiónov

Nikolai Nikolàievitx Semiónov, Никола́й Никола́евич Семёнов, (Saràtov, Rússia 1896 - Moscou, URSS 1986) fou un físic, químic i professor universitari soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1956.

Veure Ió (àtom) і Nikolai Semiónov

Nistatina

La nistatina és un antifúngic del grup dels poliénics que s'aïlla de cultius de Streptomyces noursei. Químicament és C47H75NO17, i es caracteritza per posseir una cadena cíclica de 37 àtoms de carboni i un oxigen, amb tres substituents metil, un aminosucre (la micosamina, que és una hexosamina) i sis dobles enllaços.

Veure Ió (àtom) і Nistatina

Nitrat

L'ió nitrat En química inorgànica, un nitrat és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa molt reactiu, sobretot en l'atmosfera.

Veure Ió (àtom) і Nitrat

Nitrat reductasa

Les nitrat reductases són enzims amb molibdè que redueixen nitrat (NO) a nitrit (NO).

Veure Ió (àtom) і Nitrat reductasa

Nitrit

ressonància híbrida que mostra els enllaços de N-O a l'ió nitrit tenen ordre d'enllaç de vora 1,5; deixant gran part de la càrrega negativa simple compartida entre els àtoms d'oxigen terminals Model CPK de NO₂− estructures canòniques de NO₂− que contribueixen a la ressonància híbrida mostrada dalt L'ió nitrit és NO₂−.

Veure Ió (àtom) і Nitrit

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Veure Ió (àtom) і Nitrogen

Nitrur

En química, un nitrur o aziür és un compost de nitrogen amb un element menys electronegatiu, en què el nitrogen té un estat d'oxidació de -3.

Veure Ió (àtom) і Nitrur

Nitrur d'escandi

El nitrur d'escandi (ScN) és un semiconductor de banda intercalada indirecta binari III-V. Està compost pel catió escandi i l'anió nitrur.

Veure Ió (àtom) і Nitrur d'escandi

Nobleïta

La nobleïta és un mineral de la classe dels borats.

Veure Ió (àtom) і Nobleïta

Nombre de Dukhin

El nombre de Dukhin (Du) és un nombre adimensional que caracteritza la contribució de la conductivitat superficial a diversos efectes electrocinètics i electroacústics, així com a la conductivitat elèctrica i la permitivitat de fluids sistemes heterogenis.

Veure Ió (àtom) і Nombre de Dukhin

Nomenclatura IUPAC

miniatura La nomenclatura IUPAC és un mètode de nomenclatura de composts químics sistemàtic dissenyat per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i que adapta cada cert temps per incloure nous tipus de composts no contemplats en la nomenclatura existent.

Veure Ió (àtom) і Nomenclatura IUPAC

Nonaflat

anió de Nonafat. Nonaflat, a la química orgànica, és el nom del grup dels anions de nonafluorobutanosulfonat, les sals o bé els èsters de l'àcid nonafluorobutanosulfònic.

Veure Ió (àtom) і Nonaflat

Nonanal

El nonanal, també conegut com a nonanaldehid, aldehid C9 o pelargonaldehid és un aldehid.

Veure Ió (àtom) і Nonanal

Noseana

La noseana és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que pertany al grup sodalita.

Veure Ió (àtom) і Noseana

Nucleòfil

Un nucleòfil o reactant nucleofílic és un reactant químic que contribueix amb electrons a la formació d'un enllaç covalent amb un altre reactant (electròfil o reactant electrofílic), que és el que els accepta.

Veure Ió (àtom) і Nucleòfil

Nucleoplasma

NPC. El nucleoplasma o carioplasma (del grec: ka`ryon nou, llavor + plasma substància modelada) és el medi intern del nucli cel·lular, on es troben les fibres d'ADN que, associades amb proteïnes anomenades histones, formen filaments anomenats cromatines i ARN, coneguts com a nuclèols.

Veure Ió (àtom) і Nucleoplasma

Nucli cel·lular

Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.

Veure Ió (àtom) і Nucli cel·lular

Objecte de Herbig-Haro

Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.

Veure Ió (àtom) і Objecte de Herbig-Haro

OCN

* Organització Contrasubversiva Nacional, servei d'intel·ligència de l'època franquista a Espanya.

Veure Ió (àtom) і OCN

Ocratoxina A

LOcratoxina A (OTA) és una micotoxina formada per fongs de les espècies Aspergillus i Penicillium, principalment Aspergillus ochraceus, Aspergillus carbonarius i Penicillium verrucosum.

Veure Ió (àtom) і Ocratoxina A

Oganessó

Loganessó és l'element químic sintètic de símbol Og i nombre atòmic 118.

Veure Ió (àtom) і Oganessó

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Veure Ió (àtom) і Or

Orbitrap

Un orbitrap és un tipus d'espectròmetre de massa inventat per Aleksandr Makàrov.

Veure Ió (àtom) і Orbitrap

Ordinador quàntic d'ions atrapats

Trampa d'ions de xip per a la computació quàntica des del 2011 al NIST. dataarxiu.

Veure Ió (àtom) і Ordinador quàntic d'ions atrapats

Orina

L'orina és un líquid aquós transparent i groguenc, d'olor característica, excretat pels ronyons i expulsat a l'exterior pels altres òrgans de l'aparell urinari.

Veure Ió (àtom) і Orina

Oscil·lador químic

reacció BZ agitada que mostra canvis de color amb el temps Un oscil·lador químic és una barreja complexa de compostos químics reactius en què la concentració d'un o més components exhibeix canvis periòdics.

Veure Ió (àtom) і Oscil·lador químic

Osmolalitat

L'osmolalitat és la mesura de la concentració d'una dissolució aquosa osmòticament activa, expressada en mols de partícules per quilogram de dissolvent.

Veure Ió (àtom) і Osmolalitat

Osmosi inversa

L'osmosi inversa és una tecnologia de purificació de l'aigua que utilitza una membrana semipermeable per eliminar ions, molècules i partícules més grans, deixant que només passi l'aigua potable.

Veure Ió (àtom) і Osmosi inversa

Oxalat

Estructura de l'anió d'oxalat Model en relleu de l'oxalat Oxalat (IUPAC: etanodioat), de vegades abreujat com ox, són sals o èsters de l'àcid oxàlic.

Veure Ió (àtom) і Oxalat

Oxidació

Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.

Veure Ió (àtom) і Oxidació

Oxisal

oxiclorur de plom(II) de fórmula Pb₃O₂Cl₂ Una oxisal és aquella sal en la que existeix formalment l'anió òxid de l'oxigen, O2–, juntament amb altres anions, a més dels cations.

Veure Ió (àtom) і Oxisal

Ozonur

Un ozonur (ozonide en anglès) és.

Veure Ió (àtom) і Ozonur

Parell de Cooper

En física de la matèria condensada, un parell de Cooper o parell BCS (parell Bardeen-Cooper-Schrieffer) és un parell d'electrons (o altres fermions) units a baixes temperatures d'una manera determinada per primera vegada el 1956 pel físic estatunidenc Leon Cooper.

Veure Ió (àtom) і Parell de Cooper

Parell solitari

En química, un parell solitari es refereix a un parell d'electrons de valència que no es comparteixen amb un altre àtom en un enllaç covalent i de vegades s'anomena parell no compartit o parell no enllaçant.

Veure Ió (àtom) і Parell solitari

Partícula (desambiguació)

* Física.

Veure Ió (àtom) і Partícula (desambiguació)

Partícula carregada

En física, una partícula carregada és una partícula amb una càrrega elèctrica.

Veure Ió (àtom) і Partícula carregada

Partícula α

Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Veure Ió (àtom) і Partícula α

Paul Delos Boyer

va ser un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1997.

Veure Ió (àtom) і Paul Delos Boyer

Paul Langevin

Albert Einstein, Paul Ehrenfest, Paul Langevin, Heike Kamerlingh Onnes i Pierre Weiss en casa de Kamerlingh Onnes en Leiden en Països Baixos. Paul Langevin (París, 23 de gener de 1872 - París, 19 de desembre de 1946) fou un físic francès, conegut per la seua teoria del magnetisme, per la invenció del sonar i per l'organització dela congressos Solvay.

Veure Ió (àtom) і Paul Langevin

Pedogènesi

Inici de la pedogènesi en una roca calcària La pedogènesi (del grec πέδον, 'sòl' i γένεσις, 'naixement') és a la vegada un procés físic, químic i biològic que condueix a la formació d'un sòl, amb el pas del temps, a partir de l'anomenat substrat pedogenètic, un material rocós derivat d'una primera alteració de la roca mare (el material litològic originari).

Veure Ió (àtom) і Pedogènesi

Pedro Miguel Etxenike Landiríbar

Pedro Miguel Etxenike Landiríbar (Isaba, Navarra 1950) és un físic, professor universitari i polític basc d'origen navarrès.

Veure Ió (àtom) і Pedro Miguel Etxenike Landiríbar

Pekka Pyykkö

és un acadèmic finès.

Veure Ió (àtom) і Pekka Pyykkö

Període de la taula periòdica

A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.

Veure Ió (àtom) і Període de la taula periòdica

Perborat de sodi

El perborat de sodi (PBS) és un compost químic, blanc inodor, soluble en aigua amb la fórmula química NaBO₃.

Veure Ió (àtom) і Perborat de sodi

Perclorat

Els perclorats són sals derivades de l'àcid perclòric (HClO₄).

Veure Ió (àtom) і Perclorat

Permanganat

Estructura de l'anió manganat (VII) El permanganat és el nom general per un compost químic oxoanió que contingui manganat (VII) ió, (MnO₄−).

Veure Ió (àtom) і Permanganat

Perovskita

La perovskita és un mineral format per òxid de calci i de titani, de fórmula CaTiO₃.

Veure Ió (àtom) і Perovskita

Petzita

La petzita és un mineral de la classe dels sulfurs que rep el seu nom del farmacèutic, químic i col·leccionista de minerals hongarès Karl Wilhelm Petz (1811-1873), qui el va descobrir el 1845, fent-ne la primera anàlisi d'aquest mineral.

Veure Ió (àtom) і Petzita

PhoP/PhoQ

PhoP/PhoQ és un sistema regulador de dos components que es troba en alguns bacteris gramnegatius com Escherichia coli, Salmonella enterica Typhi, i Yersinia pestis.

Veure Ió (àtom) і PhoP/PhoQ

Piroxè

Els piroxens són un important grup de minerals de silicat trobats en moltes roques ígnies i metamòrfiques.

Veure Ió (àtom) і Piroxè

Piruvat deshidrogenasa

S'han reconegut fins avui tres tipus de piruvat deshidrogenasa.

Veure Ió (àtom) і Piruvat deshidrogenasa

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Veure Ió (àtom) і Plasma (estat de la matèria)

Plasma astrofísic

newspaper.

Veure Ió (àtom) і Plasma astrofísic

Plasma sanguini

El plasma sanguini és el component líquid de la sang (per tant extracel·lular a les cèl·lules sanguínies), és de color groc.

Veure Ió (àtom) і Plasma sanguini

Plasmó

En física, un plasmó és un quàntum d'oscil·lació del plasma (estat de la matèria).

Veure Ió (àtom) і Plasmó

Polaró

Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.

Veure Ió (àtom) і Polaró

Polaritzabilitat

Polarització d'ions. Superior: dos ions no polaritzats; mitjà: catió i anió lleugerament polaritzats; inferior: ions polaritzats amb superposició dels niguls electrònics. La polaritzabilitat és la tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l'ió lliure, a conseqüència d'atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.

Veure Ió (àtom) і Polaritzabilitat

Polarització electroquímica

S'anomena polarització electroquímica a la reducció de la força electromotriu d'una pila elèctrica a conseqüència de les alteracions que el seu propi funcionament provoca a les seves parts constituents, els elèctrodes i l'electròlit.

Veure Ió (àtom) і Polarització electroquímica

Polioxometalat

L'ió fosfotungstat és un exemple de polioxometalat Un polioxometalat (en anglès: polyoxometalate, abreujat POM) en química és un ió poliatòmic, normalment un anió, que consta de tres o més oxoanions de metalls de transició units per àtoms d'oxigen compartits en una gran xarxa tancada tridimensional.

Veure Ió (àtom) і Polioxometalat

Polvorització catòdica

Sistema de sputtering comercial La polvorització catòdica (Sputtering) és un procés físic en què es produeix la vaporització dels àtoms d'un material mitjançant el bombardeig d'aquest per ions energètics.

Veure Ió (àtom) і Polvorització catòdica

Portada/article maig 24

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Veure Ió (àtom) і Portada/article maig 24

Portador de càrrega

Portador de càrrega denota en física una partícula lliure (mòbil i no enllaçada) portadora d'una càrrega elèctrica.

Veure Ió (àtom) і Portador de càrrega

Potencial d'acció

electrofisiològiques utilitzades en el mesurament. Un potencial d'acció o impuls elèctric és una ona de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula.

Veure Ió (àtom) і Potencial d'acció

Potencial d'acció cardíac

El potencial d'acció cardíac és un potencial d'acció especialitzat que ocorre al cor, que presenta propietats úniques necessàries per al funcionament del marcapassos cardíac (sistema de conducció elèctrica del cor).

Veure Ió (àtom) і Potencial d'acció cardíac

Potencial d'unió líquida

Potencial d'unió líquida en la interfase entre dues dissolucions de diferent concentració: Els anions clorur (Cl -) es mouen més ràpidament que els cations sodi (Na +). Així, en difondre a través d'una membrana, apareix una doble capa elèctrica amb una diferència de potencial.

Veure Ió (àtom) і Potencial d'unió líquida

Potencial de repòs

El potencial de repòs és la diferència de potencial que hi ha entre l'interior i l'exterior d'una cèl·lula.

Veure Ió (àtom) і Potencial de repòs

Potencial electroquímic

En biologia cel·lular, el potencial electroquímic fa referència a les propietats elèctriques i químiques de la membrana cel·lular.

Veure Ió (àtom) і Potencial electroquímic

Potencial postsinàptic excitatori

Aquest únic EPSP no despolaritza prou la membrana per generar un potencial d'acció. En neurociència, un potencial postsinàptic excitatori (amb acrònim anglès EPSP) és un potencial postsinàptic que fa que la neurona postsinàptica tingui més probabilitats de disparar un potencial d'acció.

Veure Ió (àtom) і Potencial postsinàptic excitatori

Potenciometria

La potenciometria és una tècnica electroanalítica quantitativa amb la qual es pot determinar la concentració d'una espècie electroactiva en una dissolució aplicant un elèctrode de referència (un electrode amb un potencial constant amb el temps i conegut) i un elèctrode de treball (un elèctrode sensible a l'espècie electroactiva).

Veure Ió (àtom) і Potenciometria

PPI

* Partit Popular Italià (1919), partit polític històric d'Itàlia.

Veure Ió (àtom) і PPI

Precipitació fraccionada

La precipitació fraccionada o precipitació selectiva en la química és un mètode de separació en la qual dos o més ions en dissolució, tots ells són capaços de precipitar amb un reactiu comú, se separen mitjançant aquest reactiu; un ió precipita mentre que l'altre o els altres, amb propietats similars, romanen en dissolució.

Veure Ió (àtom) і Precipitació fraccionada

Precipitació química

La precipitació química és la formació d'un sòlid dins una solució durant una reacció química.

Veure Ió (àtom) і Precipitació química

Pressió d'aigua de porus

Piezòmetre de fil ferro vibrador.La pressió de l'aigua dels porus (de vegades abreujat com PWP de l'anglès: Pore water pressure) es refereix a la pressió de les aigües subterrànies produïda dins d'un sòl o roca, en els buits entre les partícules (porus).

Veure Ió (àtom) і Pressió d'aigua de porus

Pressió osmòtica

Pressió osmòtica. En blau cel es representen les molècules de dissolvent i en vermell les de solut. La dissolució més concentrada és la hipertònica i la dissolució diluïda (o el dissolvent sol) la hipotònica. La pressió osmòtica és la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri.

Veure Ió (àtom) і Pressió osmòtica

Procés fotoelectroquímic

Després d'absorbir energia, un electró pot saltar de l'estat fonamental a un estat excitat d'energia superior. Els processos fotoelectroquímics són processos en fotoelectroquímica; solen implicar transformar la llum en altres formes d'energia.

Veure Ió (àtom) і Procés fotoelectroquímic

Procés Urca

En física d'astropartícules, un procés Urca és una reacció en la qual s'emet un neutrí i que es creu que forma part dels processos de refredament dels estels de neutrons i les nanes blanques. El procés va ser discutit per primera vegada per George Gamow i Mário Schenberg quan visitaven un casino a Rio de Janeiro anomenat Casino-da-Urca.

Veure Ió (àtom) і Procés Urca

Productes comercials amb alumini

Avui en dia és molt comú trobar alumini en molts productes comercials.

Veure Ió (àtom) і Productes comercials amb alumini

Programa San Marco

El Programa San Marco va ser un programa de col·laboració bilateral entre Itàlia i els Estats Units en la recerca científica i en l'experimentació a l'espai entre els anys 1962 i 1980.

Veure Ió (àtom) і Programa San Marco

Propietat col·ligativa

En química, s'anomenen propietats col·ligatives les propietats d'una solució que depenen només de la concentració molal (és a dir, de la quantitat de partícules de solut per kilogram de dissolvent) i no de la naturalesa o el tipus de solut.

Veure Ió (àtom) і Propietat col·ligativa

Propulsió espacial

Projecte Bussard, un dels projectes pensats per a la propulsió interestel·lar La propulsió espacial és aquella tecnologia capaç d'impulsar una nau per l'espai.

Veure Ió (àtom) і Propulsió espacial

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Veure Ió (àtom) і Protó

Proteasa

Proteòlisi Les proteases o proteïnases són uns enzims presents en animals, plantes, bacteris, arqueobacteris i virus, encarregats de trencar seqüències polipeptídiques mitjançant la reacció d'hidròlisi dels enllaços peptídics que conformen les proteïnes, donant lloc a pèptids més petits o a aminoàcids individuals.

Veure Ió (àtom) і Proteasa

Proteïna d'emmagatzematge

Les proteïnes d'emmagatzematge serveixen com a reserves biològiques de ions metàl·lics i aminoàcids, utilitzats pels organismes.

Veure Ió (àtom) і Proteïna d'emmagatzematge

Proteïna desacobladora

Una proteïna desacobladora és un canal de protons el qual dissipa el gradient de protons abans que pugui ser emprat per a proporcionar l'energia necessària per dur a terme la fosforilació oxidativa.

Veure Ió (àtom) і Proteïna desacobladora

Proteïna integral de membrana

Esquema mostrant una proteïna transmembranosa en l'interior d'una bicapa formada per fosoflípids. E.

Veure Ió (àtom) і Proteïna integral de membrana

Proteïna rocker

La proteïna rocker és la primera proteïna transportadora dissenyada artificialment a partir d'una simulació per ordinador, la qual té la capacitat de transportar àtoms individuals (com ions de Zn2+ o Co2+) a través de membranes.

Veure Ió (àtom) і Proteïna rocker

Proteïna transportadora

Una proteïna transportadora (o, simplement, transportadora; per la seva localització a la membrana, com a bomba transmembrana, i segons la funció com a proteïna transportadora d'àcids, proteïna transportadora de cations, o proteïna transportadora d'anions) és una proteïna que té la funció de moure altres materials dins d'un organisme.

Veure Ió (àtom) і Proteïna transportadora

Proteïna transportadora de membrana

Una proteïna transportadora de membrana (o simplement transportador de membrana, de l'anglès membrane transporter) és una proteïna de membrana implicada en el moviment dels ions, molècules petites, i macromolècules, i altres proteïnes, a través d'una membrana biològica.

Veure Ió (àtom) і Proteïna transportadora de membrana

Proteïnes amfitròpiques

Les proteïnes amfitròpiques són un tipus de proteïnes que presenten diferents localitzacions dins del medi cel·lular, ja que es troben unides de forma reversible a les membranes (sigui la membrana plasmàtica o les membranes dels múltiples compartiments cel·lulars).

Veure Ió (àtom) і Proteïnes amfitròpiques

Protonació

La protonació és un procés químic en què un protó s'afegeix (H+) a un àtom, molècula o ió.

Veure Ió (àtom) і Protonació

Protoporfirina

La protoporfirina és un pigment orgànic que constitueix la més abundant de totes les porfirines.

Veure Ió (àtom) і Protoporfirina

Proustita

La proustita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Veure Ió (àtom) і Proustita

Pseudohalogen

Els Pseudohalogens són compostos inorgànics binaris de la forma general XY, on X és un grup cianur, cianat, tiocianat, etc., i Y és qualsevol dels X, o un vertader halogen.

Veure Ió (àtom) і Pseudohalogen

Pseudomalaquita

La pseudomalaquita (del grec ψευδής que indica "falsedat" degut a la seva semblança amb la malaquita) és un mineral de la classe dels fosfats.

Veure Ió (àtom) і Pseudomalaquita

Pumpel·lyïta

Pumpel·lyïta és el nom d'un grup de minerals de la classe dels silicats.

Veure Ió (àtom) і Pumpel·lyïta

Punt d'equivalència

El punt d'equivalència o punt estequiomètric en una reacció química es produeix durant una valoració química quan la quantitat de substància/agent valorant agregada és estequiomètricament equivalent a la quantitat present d'anàlit (substància a analitzar en la mostra), És a dir, reacciona de manera exacta i estequiomètrica amb ella.En alguns casos, existeixen múltiples punts d'equivalència que són múltiples també del primer punt d'equivalència, com passa en el cas de la valoració d'un àcid dipròtic.

Veure Ió (àtom) і Punt d'equivalència

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Veure Ió (àtom) і Quars

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Veure Ió (àtom) і Química

Química analítica

Determinació de la composició d'una mostra per ressonància magnètica nuclear La química analítica és la branca de la química que consisteix en l'anàlisi de mostres de substàncies diverses per determinar-ne la seva composició química; així com l'estudi de les tècniques per fer anàlisi i estudiar les dades (quimiometria).

Veure Ió (àtom) і Química analítica

Química bioinorgànica

La Química Bioinorgànica és la part de la química que estudia la presència i la importància de les estructures inorgàniques, com els ions metàl·lics i els compostos inorgànics en les estructures biològiques.

Veure Ió (àtom) і Química bioinorgànica

Química de coordinació

La química de coordinació és la part de la química que estudia la síntesi, propietats i reactivitat dels complexos de coordinació, formats per un àtom o ió central i uns lligands als seu voltant.

Veure Ió (àtom) і Química de coordinació

Química inorgànica

químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).

Veure Ió (àtom) і Química inorgànica

Quelat

Complex metall-EDTA Un quelat o un segrestant és un compost químic format per un ió metàl·lic lligat per diversos lligams covalents a una estructura heterocíclica de compostos orgànics com aminoàcids, pèptids o polisacàrids.

Veure Ió (àtom) і Quelat

Quitosan

Fórmula del quitosan El quitosan és un polisacàrid que s'obté de la desacetilació de la quitina.

Veure Ió (àtom) і Quitosan

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).

Veure Ió (àtom) і Radiació

Ran (estel)

Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.

Veure Ió (àtom) і Ran (estel)

Reabsorció selectiva

La reabsorció selectiva és el procés pel qual determinades molècules (ions, glucosa i aminoàcids), després de ser filtrats fora dels capil·lars juntament amb residus nitrogenats (com la urea) i aigua en els glomèruls renals, són reabsorbides quan passen a través del nefró.

Veure Ió (àtom) і Reabsorció selectiva

Reacció d'Ivanov

La reacció d'Ivanov és una reacció química dels dianions (endiolats) dels Ar de l'àcid acètic (reactius d'Ivanov) amb electròfils, principalment compostos de carbonils o isocianats.

Veure Ió (àtom) і Reacció d'Ivanov

Reacció d'oxidació reducció

FAD. Una reacció d'oxidació-reducció, reacció d'oxidoreducció, o simplement reacció redox, és aquella reacció química en la qual hi ha una transferència electrònica entre els reactius, donant lloc a un canvi en els seus estats d'oxidació pel que fa als productes.

Veure Ió (àtom) і Reacció d'oxidació reducció

Reacció de Benedict

En química, la reacció o prova de Benedict identifica sucres reductors (aquells que tenen el seu OH anoméric lliure), com la lactosa, la glucosa, la maltosa i cel·lobiosa.

Veure Ió (àtom) і Reacció de Benedict

Reacció de Koch

Mecanisme de la reacció de Koch La reacció de Koch és una reacció orgànica per a la síntesi d'àcids carboxílics terciaris a partir d'alcohols o alquens.

Veure Ió (àtom) і Reacció de Koch

Reacció de Wolffenstein-Böters

La reacció de Wolffenstein-Böters és una reacció química orgànica en la qual el benzè reacciona amb una barreja d'àcid nítric aquós i nitrat de mercuri (II) per donar com a producte àcid pícric.

Veure Ió (àtom) і Reacció de Wolffenstein-Böters

Reacció elemental

Una reacció elemental és una reacció química en la qual una o més espècies químiques reaccionen directament per formar productes en una etapa de reacció senzilla i amb un estat de transició senzill.

Veure Ió (àtom) і Reacció elemental

Reacció en cadena de la polimerasa

Aquest gel d'agarosa tenyit amb bromur d'etidi mostra diversos productes de PCR obtinguts mitjançant diferents encebadors amb un baix nivell d'especificitat. La reacció en cadena de la polimerasa (coneguda com a PCR, les sigles angleses de polymerase chain reaction) és una tècnica de biologia molecular l'objectiu de la qual és obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment d'ADN específic a partir d'una quantitat mínima.

Veure Ió (àtom) і Reacció en cadena de la polimerasa

Reactor nuclear de fusió

toroide Un reactor de fusió nuclear és un reactor nuclear que obté energia nuclear a partir de reaccions nuclears de fusió.

Veure Ió (àtom) і Reactor nuclear de fusió

Receptor metabotròpic

Els receptors metabotròpics (també anomenats GPCRs, de l'anglès G-protein coupled receptors, 7TM, receptors serpentina o receptors helicoïdals) són un tipus de receptors de neurotransmissors (i altres transmissors o molècules senyal diversos, com fotons, olors, gustos, feromones i hormones, que poden variar en mida) localitzats a la membrana plasmàtica de cèl·lules eucariotes (inclosos els llevats, els coanoflagel·lats i els animals) que actuen fent ús d'un o més missatgers secundaris, és a dir, depenen d'un o més passos metabòlics.

Veure Ió (àtom) і Receptor metabotròpic

Receptor nicotínic

AcetilcolinaNicotina Els receptors nicotínics són canals iònics colinèrgics, és a dir, responen al neurotransmissor acetilcolina.

Veure Ió (àtom) і Receptor nicotínic

Recombinació

* Cosmologia: La recombinació és una era de l'Univers que correspon al pas d'un medi totalment ionitzat, a un medi constituït fonamentalment per àtoms neutres.

Veure Ió (àtom) і Recombinació

Reconnexió magnètica

'''Reconnexió magnètica''': Imatge transversal de quatre dominis magnètics en procés de reconnexió separadora. Dues separatrius divideixen l'espai en quatre dominis amb un separador al centre de la figura. Les línies de camp (i el plasma associat) flueixen cap a endins des de dalt i des de sota del separador, reconnecten, i flueixen cap a enfora horitzontalment.

Veure Ió (àtom) і Reconnexió magnètica

Reducció

La reducció és un procés electroquímic pel qual un àtom o ió guanya un o més electrons, tot disminuint el seu estat d'oxidació.

Veure Ió (àtom) і Reducció

Reducció de Wolff-Kishner

La reducció de Wolff-Kishner és una reacció química que redueix completament una cetona (o aldehid) a un alcà.

Veure Ió (àtom) і Reducció de Wolff-Kishner

Regió H II

NGC 604, una regió II gegant a la galàxia del Triangle Una regió H II és un núvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, neó, i sofre, localitzat a prop d'estels massius de classe espectral O. En aquests núvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de diàmetre, existeix un procés de formació estel·lar.

Veure Ió (àtom) і Regió H II

Rellotge atòmic

Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.

Veure Ió (àtom) і Rellotge atòmic

Resina de bescanvi iònic

Trossets de resina de bescanvi iònicUna resina de bescanvi iònic o un polímer de bescanvi iònic és una matriu insoluble (o estructura de suport) normalment en la forma de petits trossets (beads) d'1–2 mm de diàmetre, normalment blancs o groguencs, fabricats a partir d'un substrat de polímer.

Veure Ió (àtom) і Resina de bescanvi iònic

Ressonància del ciclotró iònic

La ressonància del ciclotró iònic és un fenomen relacionat amb el moviment dels ions en un camp magnètic.

Veure Ió (àtom) і Ressonància del ciclotró iònic

Ressonància paramagnètica electrònica

La ressonància paramagnètica electrònica (RPE) o ressonància d'espín electrònic (REE) és una tècnica espectroscòpica sensible als electrons desaparellats.

Veure Ió (àtom) і Ressonància paramagnètica electrònica

Rete mirabile

La rete mirabile (en català, 'xarxa meravellosa'; plural 'retia mirabilia') és una xarxa complexa d'artèries i venes molt properes entre si, que es troba en alguns vertebrats.

Veure Ió (àtom) і Rete mirabile

Revestiment de coure sense electrodes

El revestiment de coure sense electrodes és un procés químic que diposita una capa uniforme de coure a la superfície d'un substrat sòlid, com ara metall o plàstic.

Veure Ió (àtom) і Revestiment de coure sense electrodes

Ribozim

Estructura d'un ribozim cap de martell o "hammerhead" Els ribozims són àcids ribonucleics (ARN) amb capacitat enzimàtica presents a les cèl·lules amb múltiples funcions tan importants com, per exemple, el processament de l'ARN.

Veure Ió (àtom) і Ribozim

Roderick MacKinnon

Roderick MacKinnon (Burlington, EUA, 1956) és un bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat l'any 2003 amb el Premi Nobel de Química.

Veure Ió (àtom) і Roderick MacKinnon

Rutherfordi

El rutherfordi és l'element químic sintètic de símbol Rf i nombre atòmic 104.

Veure Ió (àtom) і Rutherfordi

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Veure Ió (àtom) і Sal (química)

Sal doble

Les sals dobles són sals que contenen més d'un catió o més d'un anió obtinguts per la combinació de dues sals diferents cristal·litzades en la mateixa xarxa iònica regular Una sal doble molt coneguda és el sulfat d'alumini i de sodi,(fórmula general: MIMIII₂•6H₂O) el qual conté dos cations (sodi i alumini) i un anió sulfat.

Veure Ió (àtom) і Sal doble

Sal hidràcida

Les sals hidràcides són compostos químics formats per un metall i un no-metall, obtinguts quan es substitueix l'hidrogen d'un hidràcid per un metall.

Veure Ió (àtom) і Sal hidràcida

Salaó

La salaó (en gallec, Salgadura) és un mètode de conservació dels aliments que els fa aptes per a un consum perllongat.

Veure Ió (àtom) і Salaó

Salinitat

'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.

Veure Ió (àtom) і Salinitat

Salinitat del sòl

Sòl afectat per la salinització a Colorado. La salinitat del sòl o el procés de salinització del sòl és el contingut de sal en el sòl i el seu increment.

Veure Ió (àtom) і Salinitat del sòl

Sang

Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.

Veure Ió (àtom) і Sang

Sanidina

La sanidina és un mineral que pertany a la classe dels silicats (tectosilicats), i dins d'aquesta classe al grup dels feldespats potàssics.

Veure Ió (àtom) і Sanidina

Saponificació

Saponificació d'un lípid. La saponificació és una reacció química entre un àcid gras (o un lípid saponificable, portador de residus d'àcids grassos) i una base o àlcali, on s'obté com a principal producte la sal d'aquest àcid, de l'esmentada base més el nombre de molècules d'aigua (H₂O) que corresponguin amb el nombre d'àcids grassos o lípids saponificables.

Veure Ió (àtom) і Saponificació

Sèries de Balmer

ultraviolades, ja que tenen una longitud d'ona inferior a 400nm. En física atòmica les sèries de Balmer o línies de Balmer és la designació d'un conjunt de sis sèries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de línies espectrals de l'àtom d'hidrogen.

Veure Ió (àtom) і Sèries de Balmer

Síntesi proteica

Taula de corresponència entre els codons i els aminoàcidsLa síntesi de proteïnes o proteogènesi és el procés anabòlic mitjançant el qual es formen les proteïnes a partir dels aminoàcids.

Veure Ió (àtom) і Síntesi proteica

Sòl

'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.

Veure Ió (àtom) і Sòl

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Veure Ió (àtom) і Sòlid

Sòlids dissolts totals

L'aigua mineral embotellada normalment té un residu fix més gran que l'aigua de l'aixeta El residu fix o contingut de sòlids dissolts totals és un paràmetre analític utilitzat per classificar l'aigua mineral i l'aigua potable en general.

Veure Ió (àtom) і Sòlids dissolts totals

Schwertmannita

La schwertmannita és un mineral que pertany a la classe dels sulfats segons la classificació de Nickel-Strunz i a la classe dels hidròxids segons la classificació de Dana, fet pel qual que sovint és anomenat com un oxihidroxisulfat de ferro (III).

Veure Ió (àtom) і Schwertmannita

SELENE

SELENE, acrònim de SELenological and ENgineering Explorer i coneguda amb el malnom, fou una sonda espacial japonesa que tenia com a objectiu estudiar la Lluna.

Veure Ió (àtom) і SELENE

Senet de l'Índia

Cassia angustifolia és una planta subarbustiva de la família de les cisalpinàcies.

Veure Ió (àtom) і Senet de l'Índia

Silicat

Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Veure Ió (àtom) і Silicat

Silicícola

Silicícola o calcífuga és el terme amb què es coneixen les espècies de plantes que normalment es desenvolupen en sòls silícics (àcids).

Veure Ió (àtom) і Silicícola

Sinapsi elèctrica

Una sinapsi elèctrica és un enllaç mecànic i elèctricament conductor entre dues neurones veïnes que es forma en un buit estret entre les neurones pre i postsinàptiques coneguda com a unió gap.

Veure Ió (àtom) і Sinapsi elèctrica

Sincrotró

Esquema d'un sincrotró de trajectòria circular de la qual surten les línies de llum. Un sincrotró és un tipus particular d'accelerador de partícules circular en què el camp magnètic (que fa que les partícules girin) i el camp elèctric (que accelera les partícules) estan sincronitzats de forma precisa amb el feix de partícules en moviment.

Veure Ió (àtom) і Sincrotró

Sistema d'agrupament sanguini ABO

Antígens dels grups sanguinis presents en els glòbuls rojos de la sang i anticossos IgM presents en el sèrum El sistema d'agrupament sanguini ABO és el més important sistema de diferenciació de tipus de sang (o grup sanguini) en les transfusions de sang en humans.

Veure Ió (àtom) і Sistema d'agrupament sanguini ABO

Sistema immunitari

Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.

Veure Ió (àtom) і Sistema immunitari

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Veure Ió (àtom) і Sistema solar

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Veure Ió (àtom) і Sofre

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Ió (àtom) і Sol

Solució aquosa

Una solució aquosa o dissolució aquosa és una solució en la qual el dissolvent és aigua.

Veure Ió (àtom) і Solució aquosa

Solut

Sal comuna (solut) que es dissol en l'aigua (solvent) Un solut, en una dissolució, és el compost en menor proporció respecte al solvent.

Veure Ió (àtom) і Solut

Solvat

Un solvat format per un catió sodi rodejat per molècules d'aigua Na(H2O)6+. El nombre oscil·la entre 2 i 7 segons els mètodes de determinació. Un solvat és una espècie química formada en una dissolució d'un dissolvent polar com a resultat de forces de van der Waals que s’estableixen entre els ions o les molècules del solut i les molècules del dissolvent.

Veure Ió (àtom) і Solvat

Solvatació

Un catió sodi solvatat per molècules d'aigua Na(H2O)6+. El nombre oscil·la entre 2 i 7 segons els mètodes de determinació. La solvatació és un fenomen que es produeix en una dissolució i que consisteix en l'atracció, mitjançant forces intermoleculars ió-dipol, forces de van der Waals i enllaços per pont d'hidrogen, de les molècules del dissolvent i els ions o molècules de solut.

Veure Ió (àtom) і Solvatació

Sonda lambda

Sonda lambda (per Volvo 240). La sonda lambda (Sonda-λ), és un cas particular de sensor d'oxigen, és un sensor que se situa en el tub d'escapament dels vehicles amb motor de combustió interna abans del catalitzador i que mesura la quantitat d'oxigen contingut en els gasos d'escapament.

Veure Ió (àtom) і Sonda lambda

Sopa primitiva

El ''Grand Prismatic Spring'' del Parc Nacional de Yellowstone. Se suposa que l'ambient d'aquest llac amb elevades temperatures i ambient reductor (absència d'oxigen), seria similar a l'ambient primigeni dels mars de la Terra. La sopa primitiva (també anomenat primària,de la vida, brou prebiòtic o primordial) és la hipòtesi més acceptada de la creació de la vida al Planeta Terra.

Veure Ió (àtom) і Sopa primitiva

Sorció

Mecanisme d'absorció gas-líquid (a) i adsorció líquid–sòlid (b). Les esferes blaves són molècules de solut. Sorció és un procés físic i químic pel qual una substància s'uneix a una altra.

Veure Ió (àtom) і Sorció

Substitució nucleòfila

Una substitució nucleòfila en química orgànica és un tipus de reacció de substitució en la que un nucleòfil, "ric en electrons", substitueix en una posició electròfila, "pobra en electrons", d'una molècula a un àtom o grup, anomenats grup sortint.

Veure Ió (àtom) і Substitució nucleòfila

Sucre de llustre

Pastís alemany empolvorat amb sucre de llustre El sucre de llustre, sucre cernut o sucre glacé, si conté fècula afegida, és un sucre en pols (format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm).

Veure Ió (àtom) і Sucre de llustre

Sulfarsenit

Els minerals sulfarsenits són un subgrup dels minerals sulfurs els quals inclouen arsènic substituint el sofre com un anió en la fórmula.

Veure Ió (àtom) і Sulfarsenit

Sulfat de condroïtina

El sulfat de condroïtina és un gluclosaminoglicà (GAG) sulfatat compost per una cadena de disacàrids N-acetilgalactosamina i àcid glucurònic alternats.

Veure Ió (àtom) і Sulfat de condroïtina

Sulfit

Els sulfits són oxoanions, les sals o èsters de l'hipotètic àcid sulfurós H₂SO₃.

Veure Ió (àtom) і Sulfit

Sulfit de potassi

El sulfit de potassi (K₂SO₃) és un compost químic amb el catió potassi i l'anió sulfit.

Veure Ió (àtom) і Sulfit de potassi

Sulfonat

Estructura de grup sulfonat típic. En química orgànica, un sulfonat és un ió que conté el grup funcional -SO₃−.

Veure Ió (àtom) і Sulfonat

Sulfur

En química, un sulfur és la combinació del sofre (nombre d'oxidació -2) amb un element químic o amb un radical.

Veure Ió (àtom) і Sulfur

Sulfur d'amoni

El sulfur d'amoni és la sal d'amoni del sulfur d'hidrogen.

Veure Ió (àtom) і Sulfur d'amoni

Sulfur de bari

El sulfur de bari, BaS, és un compost inorgànic iònic format per cations Ba2+ i anions sulfur S–.

Veure Ió (àtom) і Sulfur de bari

Sulfur de calci

El sulfur de calci, CaS, és un compost inorgànic iònic sòlid format per cations calci, Ca2+, i anions sulfur, S2−.

Veure Ió (àtom) і Sulfur de calci

Sulfur de magnesi

El sulfur de magnesi, MgS, és un compost inorgànic iònic format per cations magnesi, Mg2+ i anions sulfur, S2–.

Veure Ió (àtom) і Sulfur de magnesi

Sulfur de potassi

El sulfur de potassi, K₂S, és un compost químic inorgànic iònic format per cations potassi, K+, i anions sulfur, S2–.

Veure Ió (àtom) і Sulfur de potassi

Sulfur de sodi

El sulfur de sodi, Na₂S, és un compost químic inorgànic iònic format per cations sodi, Na+, i anions sulfur, S2–.

Veure Ió (àtom) і Sulfur de sodi

Superàtom

Un superàtom és qualsevol agregació química (en anglès: cluster) d'àtoms que sembla que mostrin algunes de les propietats dels àtoms elementals.

Veure Ió (àtom) і Superàtom

Superòxid

Un superòxid o hiperòxid és un compost binari que conté l'anió superòxid O₂-.

Veure Ió (àtom) і Superòxid

Superbase

Diisopropilamida de liti Una superbase és un compost d'elevada alcalinitat, generalment superior a la de l'hidròxid de sodi, com ara, la diisopropilamida de liti, ₂NLi.

Veure Ió (àtom) і Superbase

Supergrup de la hidrotalcita

El supergrup de la hidrotalcita és un supergrup de minerals constituït per hidròxids dobles en capes.

Veure Ió (àtom) і Supergrup de la hidrotalcita

Superintercanvi

Superintercanvi per MnO. Mecanisme d'intercanvi indirecte sobre l'exemple de Mn-O-Mn. El superintercanvi, o superintercanvi de Kramers-Anderson, és el fort (generalment) acoblament antiferromagnètic entre dos cations veïns més propers a través d'un anió no magnètic.

Veure Ió (àtom) і Superintercanvi

Svante August Arrhenius

Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.

Veure Ió (àtom) і Svante August Arrhenius

Talc

El talc (del persa تالک i l'àrab تلك; pronunciat en ambdós casos talq; també conegut en la indústria alimentària com a E553b) és un mineral silicat que forma part del subgrup dels fil·losilicats.

Veure Ió (àtom) і Talc

Tampó TBE

El TBE, o Tris/Borat/EDTA, és una solució tampó que conté una mescla de base Tris, àcid bòric i EDTA.

Veure Ió (àtom) і Tampó TBE

Taula periòdica

upright.

Veure Ió (àtom) і Taula periòdica

Tautomeria

Tautomeria etanal-etenol La tautomeria, tautomerisme o isomeria dinàmica, és un equilibri químic entre dos isòmers que són anomenats tautòmers.

Veure Ió (àtom) і Tautomeria

Teeny Ted from Turnip Town

Teeny Ted from Turnip Town (2007), publicat per Robert Chaplin, està certificat per Guinness World Records com la reproducció més petita del món d'un llibre imprès.

Veure Ió (àtom) і Teeny Ted from Turnip Town

Tensioactiu

Capa superficial d'un tensioactiu sobre una superfície d'aigua. micela Un tensioactiu o surfactant és una substància que influeix, per mitjà de la tensió superficial, en la superfície de contacte entre dues fases (p. ex., dos líquids insolubles l'un en l'altre).

Veure Ió (àtom) і Tensioactiu

Teorema d'equipartició

hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals.

Veure Ió (àtom) і Teorema d'equipartició

Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry

El químic danès Johannes Nicolaus Brønsted i l'anglès Thomas Martin Lowry publicaren el 1923 de forma independent una teoria sobre el comportament dels àcids i de les bases que superava la vigent en aquells anys, la teoria àcid-base d'Arrhenius, ja que aquesta podia aplicar-se a qualsevol mena de dissolvent, mentre que la d'Arrhenius només podia emprar-se en dissolucions aquoses.

Veure Ió (àtom) і Teoria àcid-base de Brønsted i Lowry

Teoria àcid-base de Lux-Flood

En la teoria àcid-base de Lux-Flood un àcid és una substància que pot rebre anions òxid, O²¯, i una base és una substància que pot donar anions òxid.

Veure Ió (àtom) і Teoria àcid-base de Lux-Flood

Teoria d'enllaç de valència

Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.

Veure Ió (àtom) і Teoria d'enllaç de valència

Teoria de Debye-Hückel

Peter Debye La teoria de Debye-Hückel sobre la dissociació dels electròlits, proposada pels químics Peter Debye i Erich Hückel, pretén donar solució als problemes que planteja la teoria d'Arrhenius.

Veure Ió (àtom) і Teoria de Debye-Hückel

Teoria de la dissociació electrolítica

Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1884 a la seva tesi doctoral i després en un article el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.

Veure Ió (àtom) і Teoria de la dissociació electrolítica

Termosfera

Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i '''termosfera''' La termosfera és una de les capes de l'atmosfera terrestre anomenada així per la seva elevada temperatura, causada per la ionització dels gasos (per això, també s'anomena ionosfera), Si el Sol està actiu, les temperatures a la termosfera poden arribar a 1.500 °C.

Veure Ió (àtom) і Termosfera

Tetracianometà

El tetracianometà o tetracianur de carboni és un nitrur de carboni molecular de percianoalcà amb fórmula C(CN)4.

Veure Ió (àtom) і Tetracianometà

Tetraciclina

La tetraciclina (en anglès: Tetracycline) és un antibiòtic d'ampli espectre produït pel gènere d'actinobacteris Streptomyces, que està indicada contra moltes infeccions bacterianes.

Veure Ió (àtom) і Tetraciclina

Tetraidomercurat (II) de potassi

El tetraidomercurat (II) de potassi és un compost inorgànic que conté cations de potassi i l'anió complex tetraidomercurat (II).

Veure Ió (àtom) і Tetraidomercurat (II) de potassi

Tiocianat d'amoni

El tiocianat d'amoni és un compost inorgànic de fórmula química NH₄SCN.

Veure Ió (àtom) і Tiocianat d'amoni

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Veure Ió (àtom) і Tità (satèl·lit)

Tolins

Els (de l'antic grec θολός (tolós), que significa color sèpia) és un heteropolímer de molècules format per la radiació ultraviolada solar sobre compostos orgànics simples, com ara metà o età.

Veure Ió (àtom) і Tolins

Tonoplast

El tonoplast és la membrana que delimita el vacúol central en les cèl·lules vegetals.

Veure Ió (àtom) і Tonoplast

Trampa d'ions quadripol

Esquema d'una trampa d'ions Quadrupol de configuració clàssica amb una partícula de càrrega positiva (vermell fosc), envoltada per un núvol de partícules de càrrega semblant (vermell clar). El camp elèctric ''E'' (blau) és generat per un quadrupol d'extrems (a, positiu) i un elèctrode d'anell (b).

Veure Ió (àtom) і Trampa d'ions quadripol

Trampa de Penning

Una versió cilíndrica de la trampa Penning, amb extrems oberts per permetre el flux. Trampa amb cap elèctrodes a, camp magnètic B, bobina magnètica cilíndrica C, elèctrode d'anell b, camp elèctric E i una partícula carregada positivament.

Veure Ió (àtom) і Trampa de Penning

Transistor d'efecte de camp químic

Vista esquemàtica d'un ChemFET. La font, el drenatge i la porta són els tres elèctrodes utilitzats en un sistema FET. El flux d'electrons té lloc en un canal entre el drenatge i la font. El potencial de la porta controla el corrent entre els elèctrodes font i drenatge.

Veure Ió (àtom) і Transistor d'efecte de camp químic

Transistor d'efecte de camp sensible a ions

Vista esquemàtica d'un ISFET. La font i el drenatge són els dos elèctrodes utilitzats en un sistema FET. El flux d'electrons té lloc en un canal entre el drenatge i la font. El potencial de la porta controla el flux de corrent entre els dos elèctrodes. Un transistor d'efecte de camp sensible a ions (ISFET) és un transistor d'efecte de camp utilitzat per mesurar concentracions d'ions en solució; quan la concentració d'ions (com ara H+, vegeu l'escala de pH) canvia, el corrent a través del transistor canviarà en conseqüència.

Veure Ió (àtom) і Transistor d'efecte de camp sensible a ions

Transistor electroquímic orgànic

Un sistema-basat en transistors orgànics per a monitorar referències electrofisiològiques. El transistor electroquímic orgànic (OECT) és un dispositiu electrònic orgànic que funciona com un transistor.

Veure Ió (àtom) і Transistor electroquímic orgànic

Transport cel·lular

El transport cel·lular és l'intercanvi de substàncies entre l'interior cel·lular i l'exterior a través de la membrana plasmàtica, que és una membrana semipermeable.

Veure Ió (àtom) і Transport cel·lular

Transport d'oxigen

L'evolució dels organismes pluricel·lulars amb metabolisme aeròbic (metabolisme depenent d'oxigen) ha fet necessari el desenvolupament de sistemes eficients de transport d'oxigen.

Veure Ió (àtom) і Transport d'oxigen

Transport passiu

SimportExocitosi/Endocitosi:F.-G. Exocitosi El transport passiu és una modalitat de moviment de substàncies químiques a través de membranes biològiques mitjançant la difusió simple (molècules polars petites, molècules apolars, substàncies lipídiques, triglicèrids…) o la difusió facilitada (monosàcarids i aminoàcids).

Veure Ió (àtom) і Transport passiu

Transportador ABC

Flipasa lipídica MsbA Vitamina B₁₂ transportador, BtuCD Transportador AB del molibdè ₂C₂ complex en conformació oberta Els transportadors ABC (en anglès ATP-binding cassette transporters) són membres d'una família de proteïnes molt extensa.

Veure Ió (àtom) і Transportador ABC

Transposició de McLafferty

Es coneix com a transposició de McLafferty una reacció observada en espectrometria de masses durant la fragmentació o dissociació d'ions orgànics.

Veure Ió (àtom) і Transposició de McLafferty

Triflat

El triflat, en química, de nom sistemàtic trifluorometanosulfonat, és un grup funcional de fórmula CF₃SO₃-.

Veure Ió (àtom) і Triflat

Ubiquinol

L'ubiquinol és la forma totalment reduïda del coenzim Q10.

Veure Ió (àtom) і Ubiquinol

Umami

Bonítol salat que té el gust umami. Umami (en japonès, うま味), també anomenat proteic, és un dels cinc gusts bàsics que reconeixen els receptors especialitzats de la llengua humana, a més del dolç, salat, amarg i àcid.

Veure Ió (àtom) і Umami

Unió estreta

microscòpia electrònica de transmissió d'una zònula estreta de cèl·lules del túbul proximal del ronyó d'una rata. Les ratlles fosques corresponen al complex proteic de les unions estretes. Les unions estretes o zónules oclusives (en anglès: tight junctions) són complexos d'unió cel·lulars exclusius d'algunes cèl·lules polaritzades d'animals vertebrats.

Veure Ió (àtom) і Unió estreta

UniProt

UniProt (Universal Protein Resource) és una base de dades de seqüències de proteïnes i la seva corresponent informació funcional.

Veure Ió (àtom) і UniProt

Unitat bàsica del Sistema Internacional

Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades.

Veure Ió (àtom) і Unitat bàsica del Sistema Internacional

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Ió (àtom) і Urà (planeta)

València (química)

En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.

Veure Ió (àtom) і València (química)

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Veure Ió (àtom) і Vent solar

Venus Express

La Venus Express (també abreujada VEX) és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera.

Veure Ió (àtom) і Venus Express

Victor Moritz Goldschmidt

Victor Moritz Goldschmidt (Zúric, Suïssa, 27 de gener de 1888 – Oslo, Noruega, 20 de març de 1947) fou un mineralogista noruec considerat, juntament amb Vladimir Vernadsky, com el fundador de la moderna geoquímica i de la química cristal·logràfica.

Veure Ió (àtom) і Victor Moritz Goldschmidt

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Veure Ió (àtom) і Vida extraterrestre

Vitamina D

Colecalciferol (D₃) La vitamina D, també coneguda com a calciferol, és un heterolípid insaponificable del grup dels esteroides.

Veure Ió (àtom) і Vitamina D

Wol·lastonita

La wol·lastonita o wollastonita és un inosilicat de calci (CaSiO3) que pot contenir petites quantitats de ferro, magnesi i manganès en substitució de calci.

Veure Ió (àtom) і Wol·lastonita

Wolf 359

Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després d'α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319.

Veure Ió (àtom) і Wolf 359

Wolfgang Paul

Wolfgang Paul (Lorenzkirch, Alemanya, 1913 - Bonn, 1993) fou un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1989.

Veure Ió (àtom) і Wolfgang Paul

Wolframin

341x341px463x463px Wolframin és una glicoproteïna transmembrana de canal, codificada pel gen WFS1.

Veure Ió (àtom) і Wolframin

Xampú

El xampú és un producte per a la cura dels cabells, usat per netejar de brutícia, el greix generat per les glàndules sebàcies, escates de pell i en general partícules contaminants que gradualment s'acumulen sobre els cabells.

Veure Ió (àtom) і Xampú

Xarxa de Bravais

En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.

Veure Ió (àtom) і Xarxa de Bravais

Ye'elimita

La ye'elimita és un mineral de la classe dels sulfats.

Veure Ió (àtom) і Ye'elimita

Zhonghuacerita-(Ce)

La zhonghuacerita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la bastnäsita.

Veure Ió (àtom) і Zhonghuacerita-(Ce)

Zinc

El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.

Veure Ió (àtom) і Zinc

Zirconi

El zirconi és un element químic de nombre atòmic 40 situat en el grup 4 de la taula periòdica dels elements.

Veure Ió (àtom) і Zirconi

Zona de càrrega espacial

En electrònica, la zona d'esgotament, també anomenada zona de càrrega espacial (ZCE), o zona deserta, correspon a la regió que apareix en una unió PN, entre la zona dopada N i la zona dopada P. S'anomena "zona d'esgotament" o "zona de depleció" perquè no té portadors lliures, i s'anomena "zona de càrrega espacial" perquè consta de dues àrees de càrrega elèctrica (a diferència de la resta dels semiconductors N i semiconductors P que són globalment neutres)...

Veure Ió (àtom) і Zona de càrrega espacial

També conegut com Anions, Anió, Ionitzat, Ions, Ió (física), Ió (química).

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat