Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Aleksandr Guínzburg, Aleksandr Iessenin-Volpin, Andrei Amàlrik, Andrei Siniavski, Dina Kamínskaia, Dissidents soviètics, Estancament de Bréjnev, Glàsnost, Ilià Ehrenburg, Iuri Galanskov, Larissa Bogoraz, Leonid Bréjnev, Lev Kópelev, Literatura russa, Liudmila Alekséieva, Samizdat, Veniamín Kaverin, Vladímir Konstantínovitx Bukovski.
Aleksandr Guínzburg
Aleksandr Ilitx Guínzburg, Алекса́ндр Ильи́ч Ги́нзбург, pronunciat conegut a l'exili francès com a Alexandre Ginsburg (21 de novembre de 1936, Moscou, URSS - 19 de juliol de 2002, París, França) - fou un periodista, poeta i editor rus, membre del moviment dels drets humans a l'URSS, membre del Grup Hèlsinki de Moscou, compilador d'una de les primeres col·leccions de samizdat (l'almanac poètic Sintaksis) i membre del consell editorial de la revista Kontinent entre els anys 1979 i 1990.
Nou!!: Iuli Daniel і Aleksandr Guínzburg · Veure més »
Aleksandr Iessenin-Volpin
, nom complet amb patronímic Aleksandr Serguéievitx Iessenin-Volpin, Алекса́ндр Серге́евич Есе́нин-Во́льпин, Alexander Esenin-Volpin, fou un prominent poeta i matemàtic russoestatunidenc.
Nou!!: Iuli Daniel і Aleksandr Iessenin-Volpin · Veure més »
Andrei Amàlrik
, nom complet amb patronímic Andrei Alekséievitx Amàlrik Андре́й Алексе́евич Ама́льрик, fou un dissident soviètic, periodista i escriptor, especialment recordat a Occident pel seu audaç i en part profètic assaig titulat Sobreviurà la Unió Soviètica fins al 1984 ?.
Nou!!: Iuli Daniel і Andrei Amàlrik · Veure més »
Andrei Siniavski
Andrei Donàtovitx Siniavski, Андрей Донатович Синявский (8 d'octubre de 1925, Moscou, URSS - 25 de febrer de 1997, París, França) fou un escriptor, editor i dissident soviètic, supervivent dels camps de treballs forçats instaurats pel règim comunista.
Nou!!: Iuli Daniel і Andrei Siniavski · Veure més »
Dina Kamínskaia
Dina Issaàkovna Kamínskaia (Ди́на Иса́аковна Ками́нская, 13 de gener de 1919, Iekaterinoslav - 7 de juliol de 2006 Falls Church, Virgínia) va ser un advocadessa i activista dels drets humans coneguda per la seva participació en els judicis dels dissidents soviètics.
Nou!!: Iuli Daniel і Dina Kamínskaia · Veure més »
Dissidents soviètics
Membres del Grup Moscou Hèlsinki: Iulia Vixnévskaia, Liudmila Alekséieva, Dina Kamínskaia, Kronid Liubarski a Múnic, 1978 Ielena Bónner i Andrei Sàkharov després de la seva arribada per a la concessió del doctorat honoris causa en Dret per la Universitat de Groningen, 15 de juny de 1989 Els dissidents soviètics, Диссиде́нты Dissidenti, eren ciutadans soviètics que estaven en desacord amb les polítiques del Partit Comunista de la Unió Soviètica i les criticaven obertament, inclosa la seva connexió amb les violacions de drets humans.
Nou!!: Iuli Daniel і Dissidents soviètics · Veure més »
Estancament de Bréjnev
El període de l'Estancament de Bréjnev (en rus, a aquest període se l'anomena simplement застой (zastoi), "l'estancament") es refereix a un període d'una notable desacceleració socioeconòmica que va tenir lloc a la Unió Soviètica, que s'inicià cap a 1965, el qual era un subtil presagi que el règim podria arribar a patir un col·lapse a llarg termini, com efectivament tindria lloc a finals de 1991 (fenomen tanmateix potenciat en part per la política de la perestroika – "reestructuració" – llançada per Mikhaïl Gorbatxov el 1987).
Nou!!: Iuli Daniel і Estancament de Bréjnev · Veure més »
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Nou!!: Iuli Daniel і Glàsnost · Veure més »
Ilià Ehrenburg
, nom complet amb patronímic Ilià Grigórievitx Ehrenburg (Илья́ Григо́рьевич Эренбу́рг AFI /ɪˈlʲjæ ɡrʲɪˈɡorʲjɪvɪtɕ ɪrʲɪnˈburk/, de vegades transcrit i transliterat com a Erenburg fou un escriptor, poeta, assagista, periodista, traductor de francès i castellà, activista social i fotògraf rus. En 1908-1917 i 1921-1940 va estar-se a l'exili, i des del 1940 va viure a la Unió Soviètica. És un dels autors més productius i més prolífics de la Unió Soviètica i va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut sobretot com a escriptor de novel·les i periodista i es va donar a conèixer, sobretot com a reporter i en part propagandista en tres guerres (Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i sobretot especialment la Segona Guerra Mundial). Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar posteriorment violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç Оттепель Óttepel va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov). Fins i tot els viatges d'Ehrenburg va trobar una gran resposta, però sobretot la seva autobiografia Anys de vida humana, que pot ser considerada com la seva obra més famosa i més debatuda. De particular importància fou la publicació, juntament amb Vassili Grossman, del Llibre Negre, sobre el genocidi dels jueus soviètics, la primera documentació important de l'Holocaust. D'altra banda, Ehrenburg va publicar diversos poemaris.
Nou!!: Iuli Daniel і Ilià Ehrenburg · Veure més »
Iuri Galanskov
, nom complet amb patronímic Iuri Timoféievitx Galanskov, Ю́рий Тимофе́евич Галанско́в, fou un poeta, historiador, activista dels drets humans i dissident soviètic.
Nou!!: Iuli Daniel і Iuri Galanskov · Veure més »
Larissa Bogoraz
Laríssa Ióssifovna Bogoraz Лари́са Ио́сифовна Богора́з (8 d'agost de 1929, Khàrkiv - 6 d'abril del 2004, Moscou) - fou una lingüista soviètica i russa, activista pels drets humans i publicista Entre 1989 i 1996 fou presidenta del Grup Moscou Hèlsinki.
Nou!!: Iuli Daniel і Larissa Bogoraz · Veure més »
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Nou!!: Iuli Daniel і Leonid Bréjnev · Veure més »
Lev Kópelev
Lev Zinóvievitx (o Zàlmanovitx) Kópelev (o Kopélevitx) Лев Зино́вьевич (Залманович) Ко́пелев (Копелевич) a Kíiv; † 18 de juny de 1997 a Colònia) fou un escriptor, germanista i humanista rus.
Nou!!: Iuli Daniel і Lev Kópelev · Veure més »
Literatura russa
llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.
Nou!!: Iuli Daniel і Literatura russa · Veure més »
Liudmila Alekséieva
Liudmila Mikhàilovna Alekséieva (Людми́ла Миха́йловна Алексе́ева, AFI / lʲʊˈdmʲilə ɐlʲɪˈksʲeɪvə /, nascuda el 20 de juliol de 1927 a Ievpatória, Crimea, morta el 8 desembre del 2018 a Moscou, Rússia) fou una historiadora russa, activista destacada pro drets humans i membre fundador del Grup Moscou Hèlsinki.
Nou!!: Iuli Daniel і Liudmila Alekséieva · Veure més »
Samizdat
Samizdat i negatius fotogràfics de literatura no oficial a la Unió Soviètica. Samizdat (самизда́т, самви́дав, samvídav) va ser la còpia i distribució clandestina de literatura prohibida pel règim soviètic i, per extensió, també pels governs comunistes d'Europa Oriental (Bloc de l'Est) durant l'anomenada Guerra Freda.
Nou!!: Iuli Daniel і Samizdat · Veure més »
Veniamín Kaverin
Veniamín Aleksàndrovitx Kaverin, (Вениами́н Алекса́ндрович Каве́рин, nascut Veniamín Abélevitx Zílber, Вениамин Абелевич Зильбер 1902—1989) fou un escriptor, dramaturg i guionista soviètic i rus.
Nou!!: Iuli Daniel і Veniamín Kaverin · Veure més »
Vladímir Konstantínovitx Bukovski
fou un dissident soviètic, escriptor i defensor dels drets humans.
Nou!!: Iuli Daniel і Vladímir Konstantínovitx Bukovski · Veure més »
