Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Isostàsia

Índex Isostàsia

Isostàsia (del grec ίσος, 'igual', i στασις, 'estabilitat') és un terme utilitzat en geologia que fa referència a l'estat d'equilibri gravitacional entre la litosfera i l'astenosfera terrestres, en el sentit que les plaques tectòniques "suren" amb una elevació determinada en funció del seu gruix i de la seva densitat.

32 les relacions: Ajustament postglacial, Alps Escandinaus, Astenosfera, Atlàntida, Òrcades prehistòriques, Cadena submarina Hawaii–Emperador, Conca de l'Ebre, Concentració de massa, Epirogènesi, Escorça terrestre, Expansió del fons oceànic, Glacera continental groenlandesa, Glaciació del Quaternari, Gravetat de Mart, Höga Kusten, John Henry Pratt, Kalix, Litosfera, Llac Agassiz, Llac Ancylus, Mantell terrestre, Mar Bàltica, Orogènesi varisca, Pol Nord, Portus Iulius, Ritter (cràter), Sabine (cràter), Teoria arqueològica, Tessera (exogeologia), Topografia de la Lluna, Valor propi, vector propi i espai propi, William Bowie.

Ajustament postglacial

Model d'ajustament post-glacial: les zones en vermell estan augmentant a causa de l'eliminació de les capes de gel, mentre que les zones blaves estan disminuint a causa de la reomplerta de les conques oceàniques, un cop les capes de gel s'han fosquan les capes de gel fos. Lajustament postglacial (o ajustament isostàtic) és l'elevació de masses terrestres que havien estat pressionades per l'enorme pes dels casquets glacials durant l'últim període glacial, per mitjà d'un procés conegut com a depressió isostàtica.

Nou!!: Isostàsia і Ajustament postglacial · Veure més »

Alps Escandinaus

Els Alps Escandinaus són una serralada que s'estén al llarg de la costa occidental de la península Escandinava.

Nou!!: Isostàsia і Alps Escandinaus · Veure més »

Astenosfera

Astenosfera L'astenosfera o zona de velocitat reduïda és una capa del mantell terrestre situada a una profunditat d'entre 50 i 200 km on les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc.

Nou!!: Isostàsia і Astenosfera · Veure més »

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Nou!!: Isostàsia і Atlàntida · Veure més »

Òrcades prehistòriques

alt.

Nou!!: Isostàsia і Òrcades prehistòriques · Veure més »

Cadena submarina Hawaii–Emperador

La cadena submarina Hawaii–Emperador és una serralada majoritàriament submarina a l'oceà Pacífic que arriba sobre el nivell del mar a Hawaii.

Nou!!: Isostàsia і Cadena submarina Hawaii–Emperador · Veure més »

Conca de l'Ebre

Mapa físic de la conca de l'Ebre. Principals rius i embassaments de la conca de l'Ebre La conca hidrogràfica de l'Ebre és la conca hidrogràfica del riu homònim que discorre pel nord-est de la península ibèrica, des de la serra d'Híjar per desembocar al delta de l'Ebre.

Nou!!: Isostàsia і Conca de l'Ebre · Veure més »

Concentració de massa

Topografia de la Lluna. En vermell les elevacions, en blau les depressions. Una concentració de massa, o mascon (contracció de les paraules angleses "mass concentration"), és una regió de la Lluna o d'un planeta que es caracteritza per una significativa anomalia gravitacional.

Nou!!: Isostàsia і Concentració de massa · Veure més »

Epirogènesi

Epirogènesi (tectònica, estratigrafia), és el moviment d'elevació i d'enfonsament de grans àrees de l'escorça terrestre per causes tectòniques i que no produeix cap tipus de plegament ni cap nova estructura en les roques.

Nou!!: Isostàsia і Epirogènesi · Veure més »

Escorça terrestre

Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.

Nou!!: Isostàsia і Escorça terrestre · Veure més »

Expansió del fons oceànic

Edat del fons oceànic. En vermell el més jove i en blau el més antic L'expansió del fons oceànic és l'augment de la superfície dels fons oceànics per aportació de materials magmàtics profunds a través de les dorsals oceàniques, els quals s’incorporen a l'escorça oceànica.

Nou!!: Isostàsia і Expansió del fons oceànic · Veure més »

Glacera continental groenlandesa

Mapa de Groenlàndia amb la fondària de gel de la glacera continental. GISP vol dir el lloc on s'ha tret una mostra de gel de 3 km de llarg. La glacera continental de Groenlàndia o Indlandsis de Groenlàndia (en llengua inuit: Sermersuaq) és una extensa massa de gel que cobreix 1.710.000 km², aproximadament el 80% de la superfície total de Groenlàndia.

Nou!!: Isostàsia і Glacera continental groenlandesa · Veure més »

Glaciació del Quaternari

L'hemisferi nord durant el Darrer Màxim Glacial. La formació de capes de gel de 3 a 4 km de gruix equivalen a un descens global del nivell del mar d'uns 120 m La glaciació quaternària, també coneguda com a glaciació del Plistocè o edat de gel actual, designa una sèrie d'esdeveniments glacials separats per períodes interglacials que es van produir durant el període Quaternari, des de fa 2,58 milions d'anys fins al present.

Nou!!: Isostàsia і Glaciació del Quaternari · Veure més »

Gravetat de Mart

La gravetat de Mart és un fenomen natural, degut a la llei de la gravetat, o gravitació, per la qual totes les coses amb massa al voltant del planeta Mart en són conduïdes.

Nou!!: Isostàsia і Gravetat de Mart · Veure més »

Höga Kusten

La Costa Alta (suec: Höga kusten) és una part de la costa sueca sobre el golf de Botnia, situada als municipis de Kramfors, Härnösand i Örnsköldsvik i destaca com l'"àrea tipus" per a la investigació de la isostàsia, en la qual la terra s'eleva amb el pes de les glaceres en fondre's fora d'ella.

Nou!!: Isostàsia і Höga Kusten · Veure més »

John Henry Pratt

John Henry Pratt (Londres, 1809 — Ghāzīpur, 1871) va ser un clergue, matemàtic, astrònom i geodesista britànic.

Nou!!: Isostàsia і John Henry Pratt · Veure més »

Kalix

Kalix (en dialecte de Kalix: Kôlis (/kɞɽis/), en finès: Kainuu, en meänkieli: Kainus) és una localitat i seu del Municipi de Kalix, al Comtat de Norrbotten, Suècia.

Nou!!: Isostàsia і Kalix · Veure més »

Litosfera

Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.

Nou!!: Isostàsia і Litosfera · Veure més »

Llac Agassiz

Un mapa antic, de Warren Upham, sobre l'extensió del Llac Agassiz. El llac Agassiz era un immens llac glacial ubicat a Amèrica del Nord.

Nou!!: Isostàsia і Llac Agassiz · Veure més »

Llac Ancylus

El llac Ancylus és el nom del llac que va ocupar la ubicació de la Mar Bàltica a l'inici de l'Holocè, des d'aproximadament 8.000 anys aC.

Nou!!: Isostàsia і Llac Ancylus · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Isostàsia і Mantell terrestre · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Isostàsia і Mar Bàltica · Veure més »

Orogènesi varisca

doi.

Nou!!: Isostàsia і Orogènesi varisca · Veure més »

Pol Nord

El '''pol Nord''' geogràfic El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.

Nou!!: Isostàsia і Pol Nord · Veure més »

Portus Iulius

Portus Iulius rep el nom del nom complet de l'emperador August, que abans del 27 ae es deia Gai Juli Cèsar Octavià en virtut de la seua adopció pel seu oncle Juli Cèsar.

Nou!!: Isostàsia і Portus Iulius · Veure més »

Ritter (cràter)

Fotografia de la missió Lunar Orbiter 4 (1967) Apol·lo 10 Apol·lo 16 Ritter és un cràter d'impacte lunar localitzat prop del bord sud-oest del Mare Tranquillitatis.

Nou!!: Isostàsia і Ritter (cràter) · Veure més »

Sabine (cràter)

Fotografia de la missió Lunar Orbiter 4 (1967) Apol·lo 16 Fotografia de la missió Lunar Orbiter 4 Sabine és un cràter d'impacte lunar que forma una parella de cràters gairebé iguals amb Ritter, situat cap al nord-oest.

Nou!!: Isostàsia і Sabine (cràter) · Veure més »

Teoria arqueològica

Excavació arqueològica La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques.

Nou!!: Isostàsia і Teoria arqueològica · Veure més »

Tessera (exogeologia)

En astrogeologia, tessera (plural tesserae, abr. TE) és una paraula llatina que significa «peça d'un mosaic» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques particulars pròpies del planeta Venus, caracteritzades per la presència de terres fragmentades irregularment, que aparentment s'assemblen a una sèrie de rajoles o, de fet, a un mosaic amb les característiques tessel·les.

Nou!!: Isostàsia і Tessera (exogeologia) · Veure més »

Topografia de la Lluna

Topografia de la Lluna. La topografia de la Lluna ha estat mesurada pels mètodes d'altimetria làser i l'anàlisi de la imatge estèreo, més recentment a partir de les dades obtingudes durant la missió Clementine.

Nou!!: Isostàsia і Topografia de la Lluna · Veure més »

Valor propi, vector propi i espai propi

imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.

Nou!!: Isostàsia і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »

William Bowie

William Bowie (Annapolis Junction (Maryland), 6 de maig de 1872 - Washington DC, 25 d'agost de 1940).

Nou!!: Isostàsia і William Bowie · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »