Accés més ràpid que el navegador!
214 les relacions: Aba de Sava, Abbas Akasi, Abd-al-Màlik ibn Attaix, Abd-Al·lah ibn Maymun, Abd-an-Nabi ibn Alí, Abdan, Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki, Abu l-Khattab Muhammad, Abu-Hàtim ar-Razí, Abu-l-Hàssan an-Nàssir li-din-Al·lah, Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí, Afamiya, Aga Khan, Aga Khan II, Aga Khan III, Ahl al-Bayt, Al-Bab, Al-Hayma, Al-Hàkim (fatimita), Al-Kharj, Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza, Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah, Al-Muqtadí (abbàssida), Al-Qàdir, Alamut, Alauites, Alí ibn Hàtim al-Hamidí, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Aràbia Saudita, Armada fatimita, Arquitectura fatimita, Arrajan, Art fatimita, Avicenna, Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix, Àrabs, Badakhxan, Banu Hamdan, Banu Múnqidh, Barkyaruq, Batalla d'Ayn Jalut, Birjand, Bohores, Bursuk, Butnan, Buzurg-Ummid, Cabilencs, Cadmus, ..., Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Casta, Catedral de Nostra Senyora de Tortosa, Càrmates, Ciutadania d'honor canadenca, Conquesta fatimita d'Egipte, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Corrents de l'islam, Daï, Daylam, Dinastia Lodi, Districte de Kohistan (Pakistan), Districte de Multan, Drusos, Enciclopèdia dels Germans de la Puresa, Estat de Damasc, Estat dels Alauites, Farah, Fàtima az-Zahrà, Fortalesa d'Alamut, Gakhars, Gedeó, Gorgan (ciutat), Guerra Civil siriana, Hadramaut, Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, Hamid al-Din Ahmad ibn Abd Allah al-Kirmani, Hasan ibn Rustam, Hasan-i Sabbah, Hàssan II d'Alamut, Hàssan III d'Alamut, Hàtim ibn Ibrahim al-Hamidí, Hülegü, Història d'Aràbia, Història d'Isfahan, Història de Kenya, Història de l'Aràbia Saudita, Història de la civilització islàmica, Història de Tunísia, Història del Iemen, Història del Marroc, Història del Pakistan, Història del Panjab, Homs, Hunza, Ibrahim ibn al-Hussayn al-Hamidí, Il-kanat, Imam xiïta, Imamat, Imamisme, Imperi Mongol, Islam a Moçambic, Ismaïlisme, Ismaïlita tayyibita, Ismael, Jàbir ibn Hayyan, Jàfar as-Sàdiq, Joseph i l'increïble abric en technicolor, Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla, Khafadja, Khawabi, Khodja, Khoges, Khwaf, Khyber Pakhtunkhwa, Kutama, Lahidjan, Laridjan, Laristan, Las Bela, Llengües de l'Imperi Romà, Llista de religions i tradicions espirituals, Maarat an-Numan, Maarrat Masrin, Madhhidj, Mahdí, Mahmud de Ghazna, Majd al-Mulk, Majd-ad-Dawla, Makràmides, Maragha, Masyaf, Mausoleu de l'Aga Khan, Mavia, Maymun-Diz, Màlik-Xah I, Mesquita d'al-Aqmar, Muhammad al-Maghut, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad al-Bàqir, Muhàmmad al-Murtada li-Din Al·là, Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad ibn Tàhir ibn Ibrahim al-Harithí, Muhàmmad III d'Alamut, Musafírides, Mussa al-Kàdhim, Mustalites, Najran, Nasir Khusraw, Nassir-ad-Din at-Tussí, Nidham-al-Mulk, Nizarisme, Nur-ad-Din Muhàmmad II, Pamir, Pilars de l'islam, Principat de Nagar, Qazvín, Raixid-ad-Din Sinan, Ramadan Ali Sabz Ali, Ramla, Raziya, Regió de Síria, Resolució 47 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, Rukn-ad-Din Khurxah, Safi al-Din Muhammad ibn Fahd al-Makrami, Safita, Salamiyya, Sarmin, Satpanthis, Sayyid Alí Muhàmmad, Síria, Secta dels assassins, Seljúcides de Kirman, Setge d'Alamut, Setge de Bagdad (1258), Sindhi, Sistan, Sulayman ibn Hasan, Sulaymanita, Sulàyhides, Surat, Tabas Gilaki, Tadjiks, Taqiyya, Tarom, Tartous, Teheran, Terrorisme, Tinnís, Tir, Turshiz, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Urmia, Vall d'Hunza, Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani, Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, Xaikh Ali Bahadur, Xaizar, Xams-ad-Din Muhàmmad, Xeic Adam Safi-ad-Din, Xiisme, Xughnan, Yam (tribu), Yanis, Zoroastrisme, 1026, 11 de febrer, 1188, 1621, 1633, 28 de maig, 899. Ampliar l'índex (164 més) »
Aba de Sava
Aba de Sava fou una vila de Pèrsia; el nom correctament escrit és Ava de Sava, i a l'edat mitjana apareix com Aba de Hamadan o Abeh; en àrab apareix com Awa.
Nou!!: Ismaïlisme і Aba de Sava · Veure més »
Abbas Akasi
fou gran visir de Muhammad Xah Qajar (1834-1848) del 1835 al 1848.
Nou!!: Ismaïlisme і Abbas Akasi · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Attaix
Abd-al-Màlik ibn Attaix fou daï ismaïlita de Pèrsia.
Nou!!: Ismaïlisme і Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Maymun
Abd-Al·lah ibn Maymun al-Qaddah o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Maymun —— fou el profeta i fundador de l'ismaïlisme càrmata i un transmissor de tradicions entre els xiïtes imamites que va predicar a l'Iraq i a Salamya (Síria), on es va establir.
Nou!!: Ismaïlisme і Abd-Al·lah ibn Maymun · Veure més »
Abd-an-Nabi ibn Alí
Abd-an-Nabí ibn Alí fou el tercer i darrer emir màhdida de Zabid, fill del fundador Alí ibn Mahdí.
Nou!!: Ismaïlisme і Abd-an-Nabi ibn Alí · Veure més »
Abdan
Abdan ibn ar-Ràbit (m. el 899) fou un daï dels càrmates del sud d'Iraq.
Nou!!: Ismaïlisme і Abdan · Veure més »
Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki
Sayyid Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki fou imam dels ismaïlites nizarites de la línia kasemxàhida.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki · Veure més »
Abu l-Khattab Muhammad
Abu l-Kattab Muhammad ibn Abi Zaynak Meklas al-Ajda al-Asadi fou el fundador de la secta xiïta dels kattabiya considerada extremista.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu l-Khattab Muhammad · Veure més »
Abu-Hàtim ar-Razí
Abu-Hàtim Àhmad ibn Hamdan ar-Razí, més conegut simplement com a Abu-Hàtim ar-Razí, fou un poeta, escriptor i missioner (daï) ismaïlita a Rayy del, nascut a Pashapuya, al sud de Rayy.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu-Hàtim ar-Razí · Veure més »
Abu-l-Hàssan an-Nàssir li-din-Al·lah
Abu-l-Hàssan an-Nàssir li-din-Al·lah Àhmad ibn al-Hadi Yahya o, més senzillament, An-Nàssir Àhmad fou el tercer imam zaidita ràssida del Iemen i fill del fundador al-Hadi ilà-l-Haqq Yahya i de la seva neboda Fàtima (filla de son germà); el successor d'al-Hadi Yahya fou el seu fill Muhammad al-Mutada.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu-l-Hàssan an-Nàssir li-din-Al·lah · Veure més »
Abu-Saïd al-Jannabí
Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí o as-Sijistaní fou daï (missioner) persa ismaïlita i autor destacat d'aquest corrent xiïta.
Nou!!: Ismaïlisme і Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí · Veure més »
Afamiya
Afamiya o qàlat al-Madiq —en àrab قلعة المضيق, qalʿat al-Maḍīq— fou una fortalesa siriana, famosa per haver estat la primera que va caure (encara que per poc temps) en mans dels ismaïlites.
Nou!!: Ismaïlisme і Afamiya · Veure més »
Aga Khan
Aga Khan és el títol islàmic que porten els imams dels ismaïlites nizarites.
Nou!!: Ismaïlisme і Aga Khan · Veure més »
Aga Khan II
Aga Khan II (Agha Khan-i Duwwum, o, menys conegut encara que correcte), va ser el títol que va prendre Aqa Ali Shah (Aqa 'Ali Shah) (Mahallat, Pèrsia, 1830 - Pune, Índia, agost de 1885), 47è imam dels musulmans nizarites ismaïlites.
Nou!!: Ismaïlisme і Aga Khan II · Veure més »
Aga Khan III
Mohammad Aga Khan III (1875-1957) fou el cap (48è imam) de la secta dels ismaïlites.
Nou!!: Ismaïlisme і Aga Khan III · Veure més »
Ahl al-Bayt
LAhl al-Bayt o la Gent de la Casa del Profeta (literalment ‘la Gent (o Família) de la Casa’) és una expressió islàmica que designa els components de la família del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Ismaïlisme і Ahl al-Bayt · Veure més »
Al-Bab
Al-Bab és una ciutat de Síria situada a la governació d'Alep, al nord-est de la ciutat d'Alep.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Bab · Veure més »
Al-Hayma
Al-Hayma és una comarca del Iemen al sud-oest de Sanaà a la ruta entre aquesta ciutat i el port de Hodeida.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Hayma · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Al-Kharj
Al-Kharj és una vila i capital de la governació homònima, al centre de l'Aràbia Saudita, a la província d'Al-Riyad.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Kharj · Veure més »
Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza
Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza (gener de 1166 − 20 d'abril de 1217) fou imam zaidita del Iemen (1187/1188-1217).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza · Veure més »
Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah
Al-Muàyyad fi-d-Din Abu-Nasr Híbat-Al·lah ibn Abi-Imran Mussa ibn Dàwud aix-Xirazí —en àrab المؤيد في الدين الشيرازي, al-Muʾayyad fī d-Dīn ax-Xīrāzī— (Xiraz, vers 985 - el Caire, 1077) fou un daï ismaïlita, que va actuar com a intermediari entre els fatimites i al-Bassassirí; també destaca com a poeta i pensador ismaïlita.
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah · Veure més »
Al-Muqtadí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Muqtadí bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtadí (1056-1094), fou califa abbàssida de Bagdad (1075-1094).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Muqtadí (abbàssida) · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: Ismaïlisme і Al-Qàdir · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Ismaïlisme і Alamut · Veure més »
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Nou!!: Ismaïlisme і Alauites · Veure més »
Alí ibn Hàtim al-Hamidí
Alí ibn Hàtim al-Hamidí (? - Sanaa, 1209) fou el quart daï mútlaq ismaïlita tayyibita del Iemen, fill de Hàtim ibn Ibrahim ibn al-Hussayn, a qui va succeir en morir el 7 de novembre de 1199.
Nou!!: Ismaïlisme і Alí ibn Hàtim al-Hamidí · Veure més »
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Ismaïlisme і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Ismaïlisme і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Nou!!: Ismaïlisme і Aràbia Saudita · Veure més »
Armada fatimita
Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.
Nou!!: Ismaïlisme і Armada fatimita · Veure més »
Arquitectura fatimita
Mesquita d'al-Aqmar, el Caire L'arquitectura fatimita fou l'estil arquitectònic que es va desenvolupar en el Califat Fatimita sota la dinastia homònima dels fatimites, que van regnar en el Nord d'Àfrica, a Ifríqiya, i després a Egipte, entre 909 i 1171.
Nou!!: Ismaïlisme і Arquitectura fatimita · Veure més »
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Nou!!: Ismaïlisme і Arrajan · Veure més »
Art fatimita
Gerra de cristall de roca Lart fatimita és la producció artística que hi ha haver al Califat Fatimita (909–1171), principalment al nord d'Àfrica i a Egipte.
Nou!!: Ismaïlisme і Art fatimita · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Ismaïlisme і Avicenna · Veure més »
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix
Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruq, i contemporani d'Al-Hàssan as-Sabbah, el cap d'Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Ismaïlisme і Àrabs · Veure més »
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Nou!!: Ismaïlisme і Badakhxan · Veure més »
Banu Hamdan
Els hamdan són una de les més gran tribus àrabs del grup iemenita.
Nou!!: Ismaïlisme і Banu Hamdan · Veure més »
Banu Múnqidh
Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.
Nou!!: Ismaïlisme і Banu Múnqidh · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Ismaïlisme і Barkyaruq · Veure més »
Batalla d'Ayn Jalut
La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina.
Nou!!: Ismaïlisme і Batalla d'Ayn Jalut · Veure més »
Birjand
Cossacs a Birjand, vers 1909. Birjand o Birdjand (Persa: بیرجند) és una ciutat de l'Iran, capital de la província del Khorasan Meridional i del comtat de Birjand.
Nou!!: Ismaïlisme і Birjand · Veure més »
Bohores
Els bohores (bohra, plural bohras) són una comunitat musulmana de l'Índia occidental, de majoria xiïta ismaïlita, continuadors dels partidaris del califa fatimita al-Mustalí (1094–1101), oposats al seu germà Nàdhir.
Nou!!: Ismaïlisme і Bohores · Veure més »
Bursuk
Búrsuq —en àrab برسق, Bursuq, del turc oriental, que significa 'teixó'— fou un dels principals ''amirs'' o caps militars dels seljúcides.
Nou!!: Ismaïlisme і Bursuk · Veure més »
Butnan
El Butnan és un uadi situat uns 30 km a l'est d'Alep, amb uns establiments on diverses fonts originen el naixement del Nahr al-Dhahab, que corre fins a desaiguar a la llacuna salada de Djabbul.
Nou!!: Ismaïlisme і Butnan · Veure més »
Buzurg-Ummid
Kiya Buzurg-Ummid fou el segon daï ismaïlita d'Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Buzurg-Ummid · Veure més »
Cabilencs
Els cabilencs (o; àrab algerià) són un grup ètnic originari de la Cabília (en cabilenc Tamurt n Ieqvayel o Tamurt n Igawawen, ‘país dels cabilencs'), una regió amazigòfona d'Algèria predominantment muntanyosa.
Nou!!: Ismaïlisme і Cabilencs · Veure més »
Cadmus
Cadmus, també escrit Al-Qadmus, és una ciutat de Síria, que pertany a la província de Tartus, situada a 14 km al sud-est de Banias, en la costa Mediterrània.
Nou!!: Ismaïlisme і Cadmus · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Ismaïlisme і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Ismaïlisme і Califat Fatimita · Veure més »
Casta
La paraula ''casta'' es va començar a fer servir com a sinònim de ''classe social'' durant les missions portugueses a l'Índia. Molts indis en l'actualitat han expressat la idea que la imatge negativa del sistema de classes es va produir durant l'ocupació britànica, els quals van difondre la idea de discriminació racial associada a la de casta. Es reivindica, en canvi que les castes índies, les anomenades ''jāti'' eren una forma administrativa tribal, un concepte més semblant al de ''clan'' establert a Escòcia, que no tenia res a veure amb la discriminació racista. En aquesta fotografia del 1916 es poden veure membres de la casta índia dels ''Basor''. Membres de la casta ''fellahin'' egípcia, fent les seves tasques agrícoles. La casta és un sistema social elaborat i complex que combina elements d'endogàmia, funció o activitat ocupacional, cultura, nivell social, afiliació tribal i poder polític.
Nou!!: Ismaïlisme і Casta · Veure més »
Catedral de Nostra Senyora de Tortosa
La Catedral de Nostra Senyora de Tortosa és una catedral romànica del, construïda pels croats a la ciutat siriana de Tartus, coneguda històricament com a Tortosa de Síria.
Nou!!: Ismaïlisme і Catedral de Nostra Senyora de Tortosa · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Ismaïlisme і Càrmates · Veure més »
Ciutadania d'honor canadenca
La ciutadania d'honor canadenca (francès: citoyenneté canadienne honoraire) és un honor atorgat a estrangers de mèrit excepcional després d'una resolució conjunta de les dues cambres del Parlament del Canadà.
Nou!!: Ismaïlisme і Ciutadania d'honor canadenca · Veure més »
Conquesta fatimita d'Egipte
La conquesta fatimita d'Egipte tingué lloc l'any 969, quan les tropes del Califat Fatimita a les ordres del general Jàwhar as-Siqil·lí s'apoderaren del territori, que fins llavors havia governat autònomament la dinastia ikhxídida en nom del califa abbàssida.
Nou!!: Ismaïlisme і Conquesta fatimita d'Egipte · Veure més »
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Nou!!: Ismaïlisme і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »
Corrents de l'islam
Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.
Nou!!: Ismaïlisme і Corrents de l'islam · Veure més »
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Nou!!: Ismaïlisme і Daï · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Ismaïlisme і Daylam · Veure més »
Dinastia Lodi
Els lodis foren una dinastia afganesa de l'Índia.
Nou!!: Ismaïlisme і Dinastia Lodi · Veure més »
Districte de Kohistan (Pakistan)
El districte de Kohistan (کوہستان, en persa "Terra de muntanyes") és una divisió administrativa de la Província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan amb una superfície de 7.492 km² i població de 472.570 habitants (cens del 1998).
Nou!!: Ismaïlisme і Districte de Kohistan (Pakistan) · Veure més »
Districte de Multan
El districte de Multan (en urdú ضلع ملتان) és una divisió administrativa del Panjab (Pakistan).
Nou!!: Ismaïlisme і Districte de Multan · Veure més »
Drusos
Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.
Nou!!: Ismaïlisme і Drusos · Veure més »
Enciclopèdia dels Germans de la Puresa
LEnciclopèdia dels Germans de Puresa (àrab: رسائل إخوان الصفا), altrament coneguda també com a Epístoles dels Germans de la Sinceritat, Epístoles dels Germans de la Puresa i Epístoles dels Germans de la Puresa i els amics Lleials, era una gran enciclopèdia de 52 tractats (rasā'il) escrita pels misteriosos Germans de la Puresa de Basra, Iraq, en algun punt de la segona meitat del dC (o potser més tard, el). Va tenir una gran influència en pensaments intel·lectuals principals posteriors del món musulmà, com Ibn Arabi, i el coneixement de l'enciclopèdia es va transmetre fins a tota la zona que comprenia Al-Àndalus.
Nou!!: Ismaïlisme і Enciclopèdia dels Germans de la Puresa · Veure més »
Estat de Damasc
L'Estat de Damasc va ser un dels estats establerts pel general Henri Gouraud al Mandat francès per Síria i el Líban que va seguir a la conferència de San Remo i a la derrota del regne àrab de Síria del rei Faisal.
Nou!!: Ismaïlisme і Estat de Damasc · Veure més »
Estat dels Alauites
L'Estat dels Alauites, abans anomenat Territori dels Alauites, nom derivat de la religió dominant localment, els xiïtes alauites, fou un mandat francès a la costa de l'actual Síria després de la segona Guerra Mundial.
Nou!!: Ismaïlisme і Estat dels Alauites · Veure més »
Farah
Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.
Nou!!: Ismaïlisme і Farah · Veure més »
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Nou!!: Ismaïlisme і Fàtima az-Zahrà · Veure més »
Fortalesa d'Alamut
La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa coneguda per ser el centre de l'estat ismaïlita nizarita, conegut com la «secta dels assassins».
Nou!!: Ismaïlisme і Fortalesa d'Alamut · Veure més »
Gakhars
Els gakhars, gakkhar, ghakhar o ghakkar —گاکھر — és una ètnia del Pakistan que viu especialment al districte de Rawalpindi, al districte d'Hazara i districtes veïns.
Nou!!: Ismaïlisme і Gakhars · Veure més »
Gedeó
Segons la Bíblia, Jerubaal més conegut com a Gedeó (en hebreu, גִּדְעוֹן בן-יהואש Gidôn ben Yehoash (גִּדְעוֹן, Gid'on, Giḏʻôn), "destructor", "guerrer poderós") va ser un jutge d'Israel que alliberà el seu poble de l'opressió dels madianites.
Nou!!: Ismaïlisme і Gedeó · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Ismaïlisme і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Guerra Civil siriana
La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.
Nou!!: Ismaïlisme і Guerra Civil siriana · Veure més »
Hadramaut
Mapa del regne d'Hadramut i els seus veïns al segle III El Hadramaut és una regió del Iemen.
Nou!!: Ismaïlisme і Hadramaut · Veure més »
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, més conegut simplement com a Hamdan Qàrmat (desaparegut vers 900) fou daï dels ismaïlites de Kufa, que pel seu nom foren coneguts com a càrmates.
Nou!!: Ismaïlisme і Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath · Veure més »
Hamid al-Din Ahmad ibn Abd Allah al-Kirmani
Hamid-ad-Din Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kirmaní o, més senzillament, al-Kirmaní fou un important daï ismaïlita fatimita, coetani del califa fatimita Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah (996–1021), que desenvolupà la seva acció a Egipte i Síria.
Nou!!: Ismaïlisme і Hamid al-Din Ahmad ibn Abd Allah al-Kirmani · Veure més »
Hasan ibn Rustam
Hasan ibn Rustam V Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (s. XI) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Ismaïlisme і Hasan ibn Rustam · Veure més »
Hasan-i Sabbah
Hasan-i Sabbah, en persa, o Hàssan as-Sabbah, en àrab, fou un daï ismaïlita i fundador de l'estat ismaïlita nizarita amb capital a Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Hasan-i Sabbah · Veure més »
Hàssan II d'Alamut
Hàssan ibn Muhàmmad, conegut com a Hàssan II d'Alamut, fou califa ismaïlita nizarita d'Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Hàssan II d'Alamut · Veure més »
Hàssan III d'Alamut
Jalal-ad-Din Hàssan ibn Muhàmmad (conegut també com a Hàssan III d'Alamut) fou daï ismaïlita d'Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Hàssan III d'Alamut · Veure més »
Hàtim ibn Ibrahim al-Hamidí
Hàtim ibn Ibrahim al-Hamidí (? - al-Hutayb, 1199) fou un daï mútlaq ismaïlita tayyibita del Iemen, fill i successor d'Ibrahim ibn al-Husayn ibn Abi l-Suud.
Nou!!: Ismaïlisme і Hàtim ibn Ibrahim al-Hamidí · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Ismaïlisme і Hülegü · Veure més »
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Nou!!: Ismaïlisme і Història d'Aràbia · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Ismaïlisme і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de Kenya
La història de Kenya és la del territori que ocupa modernament, ja que no té existència anterior.
Nou!!: Ismaïlisme і Història de Kenya · Veure més »
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Nou!!: Ismaïlisme і Història de l'Aràbia Saudita · Veure més »
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Nou!!: Ismaïlisme і Història de la civilització islàmica · Veure més »
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Nou!!: Ismaïlisme і Història de Tunísia · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Ismaïlisme і Història del Iemen · Veure més »
Història del Marroc
Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.
Nou!!: Ismaïlisme і Història del Marroc · Veure més »
Història del Pakistan
Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.
Nou!!: Ismaïlisme і Història del Pakistan · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: Ismaïlisme і Història del Panjab · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Ismaïlisme і Homs · Veure més »
Hunza
Bandera Fort de Karimabad o Baltit Hunza fou un estat tributari protegit avui sota domini del Pakistan.
Nou!!: Ismaïlisme і Hunza · Veure més »
Ibrahim ibn al-Hussayn al-Hamidí
Ibrahim ibn al-Hussayn ibn Abi-s-Suüd al-Hamdaní al-Hamidí o, més senzillament, Ibrahim ibn al-Hussayn al-Hamidí fou el segon daï mútlaq ismaïlita tayyibita del Iemen.
Nou!!: Ismaïlisme і Ibrahim ibn al-Hussayn al-Hamidí · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Ismaïlisme і Il-kanat · Veure més »
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Nou!!: Ismaïlisme і Imam xiïta · Veure més »
Imamat
Limamat és pels musulmans xiïtes la «direcció suprema» després de la mort del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Ismaïlisme і Imamat · Veure més »
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Nou!!: Ismaïlisme і Imamisme · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Ismaïlisme і Imperi Mongol · Veure més »
Islam a Moçambic
Cementiri musulmà de Beira L'islam a Moçambic és la religió d'aproximadament el 17.9% de la població total.
Nou!!: Ismaïlisme і Islam a Moçambic · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Ismaïlisme і Ismaïlisme · Veure més »
Ismaïlita tayyibita
El corrent ismaïlita tayyibita fou una de les tendències de l'ismaïlisme al Iemen al.
Nou!!: Ismaïlisme і Ismaïlita tayyibita · Veure més »
Ismael
Ismael és un personatge citat a la Bíblia i l'Alcorà com el fill primogènit d'Abraham, que tingué amb l'esclava Agar.
Nou!!: Ismaïlisme і Ismael · Veure més »
Jàbir ibn Hayyan
Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí, més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721? – Kufa, Iraq, c. 815), va ser el suposat autor d'un gran nombre i varietat d'obres en àrab, sovint anomenat corpus jabirià.
Nou!!: Ismaïlisme і Jàbir ibn Hayyan · Veure més »
Jàfar as-Sàdiq
Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.
Nou!!: Ismaïlisme і Jàfar as-Sàdiq · Veure més »
Joseph i l'increïble abric en technicolor
Joseph i l'increïble abric en technicolor a Teatremusical.cat (títol original en anglès: Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat) és el segon musical del duet Tim Rice (lletra) i Andrew Lloyd Webber (música), escrit el 1972.
Nou!!: Ismaïlisme і Joseph i l'increïble abric en technicolor · Veure més »
Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla
Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Ismaïlisme і Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla · Veure més »
Khafadja
Els Khafaja foren una fracció de la tribu dels Uqayl ibn Kab, del grup Hawàzin.
Nou!!: Ismaïlisme і Khafadja · Veure més »
Khawabi
Khawabi és una vila de Síria, situada al nord-oest del país, dins la província de Tartús, famosa per la seva ciutadella medieval anomenada Qala'at al-Khawabi, anomenada pels croats La Coible.
Nou!!: Ismaïlisme і Khawabi · Veure més »
Khodja
Khodja (Khoja) o Khwadja és un títol d'origen persa, inicialment donat als mestres i savis, i a ministres i eunucs.
Nou!!: Ismaïlisme і Khodja · Veure més »
Khoges
Dona Khoja Els khoges (Khoja; خوجا) són una casta de l'Índia on la majoria dels membres són ismaïlites nizarites, amb alguns sunnites i xiïtes duodecimams separats de la comunitat ismaïlita.
Nou!!: Ismaïlisme і Khoges · Veure més »
Khwaf
Khwaf o Khvaf és un bakhx o comtat de l'Iran (farsi: شهرستان خواف) a la província de Razavi Khorasan, amb capital a Khaf.
Nou!!: Ismaïlisme і Khwaf · Veure més »
Khyber Pakhtunkhwa
El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Ismaïlisme і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Nou!!: Ismaïlisme і Kutama · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Ismaïlisme і Lahidjan · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Ismaïlisme і Laridjan · Veure més »
Laristan
Laristan és una regió històrica de l'Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar.
Nou!!: Ismaïlisme і Laristan · Veure més »
Las Bela
Las Bela fou un estat tributari protegit al Balutxistan, Pakistan.
Nou!!: Ismaïlisme і Las Bela · Veure més »
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.
Nou!!: Ismaïlisme і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »
Llista de religions i tradicions espirituals
Aquesta és una llista de totes les religions i creences espirituals, inclou tant les practicades hui en dia com les ja no practicades.
Nou!!: Ismaïlisme і Llista de religions i tradicions espirituals · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Ismaïlisme і Maarat an-Numan · Veure més »
Maarrat Masrin
Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.
Nou!!: Ismaïlisme і Maarrat Masrin · Veure més »
Madhhidj
Madhhidj és un grup tribal del Iemen que viu a les regions de Dhamar i Rada.
Nou!!: Ismaïlisme і Madhhidj · Veure més »
Mahdí
El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.
Nou!!: Ismaïlisme і Mahdí · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Ismaïlisme і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Majd al-Mulk
Majd-al-Mulk o Abu-l-Fadl Àssad ibn Muhàmmad al-Kummí al-Balasaní Majd-al-Mulk, en persa Abu'l-Fazl As'ad ibn Mohammad Qomi al-Balasani Majd-al-Molk (1048 - 7 de setembre del 1099), fou un visir seljúcida.
Nou!!: Ismaïlisme і Majd al-Mulk · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Ismaïlisme і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Makràmides
Els makràmides foren una dinastia de dais ismaïlites del Iemen a Nadjran.
Nou!!: Ismaïlisme і Makràmides · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Ismaïlisme і Maragha · Veure més »
Masyaf
Masyaf o Masyad (apareix també en documents com a Masyath, Masyat, Misiaf, Misyad, Misyaf, Mayat, Masyah, Messiat i altres variacions;,, o) és una ciutat de Síria a la governació d'Hama, amb 33.000 habitants, a 45 km de Hamat.
Nou!!: Ismaïlisme і Masyaf · Veure més »
Mausoleu de l'Aga Khan
El Mausoleu de l'Aga Khan és la tomba del líder dels ismaïlites Mohammed Shah Aga Khan prop de la ciutat egípcia d'Assuan, a l'altre costat del riu Nil.
Nou!!: Ismaïlisme і Mausoleu de l'Aga Khan · Veure més »
Mavia
(també transliterat Mawia, Mawai o Mawaiy, i de vegades anomenada Mania) va ser una reina guerrera àrab, que va governar els tanúkhides, una confederació d'àrabs seminòmades, al sud de Síria, a la segona meitat del segle IV.
Nou!!: Ismaïlisme і Mavia · Veure més »
Maymun-Diz
Maymun-Diz fou una fortalesa dels ismaïlites a la regió de l'Elburz al Daylam.
Nou!!: Ismaïlisme і Maymun-Diz · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Ismaïlisme і Màlik-Xah I · Veure més »
Mesquita d'al-Aqmar
La mesquita d'al-Àqmar és una de les mesquites més interessants de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectònic conegut com Caire Històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Ismaïlisme і Mesquita d'al-Aqmar · Veure més »
Muhammad al-Maghut
Muhammad al-Maghout (tr) (Salamiyya, 1934 – Damasc, 3 d'abril de 2006) va ser un reconegut escriptor i poeta de Síria.
Nou!!: Ismaïlisme і Muhammad al-Maghut · Veure més »
Muhammad Xah Qajar
Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.
Nou!!: Ismaïlisme і Muhammad Xah Qajar · Veure més »
Muhàmmad al-Bàqir
miniatura Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín, o simplement Muhàmmad al-Bàqir (Medina, 16 de desembre de 676 o 10 de maig de 677 - 733), fou el cinquè imam dels xiïtes duodecimans i dels xiïtes ismaïlites.
Nou!!: Ismaïlisme і Muhàmmad al-Bàqir · Veure més »
Muhàmmad al-Murtada li-Din Al·là
Abu-l-Qàssim Muhàmmad al-Murtada li-din-Al·lah —en àrab أبو القاسممحمد المرتضى-لدين الله, Abū l-Qāsim Muḥammad al-Murtaḍà li-dīn Allāh— (?-922, Sa'dah) fou imam zaidita ràssida del Iemen al, fill i successor de Yahya al-Hadi ila-l-Haqq ibn al-Hussayn.
Nou!!: Ismaïlisme і Muhàmmad al-Murtada li-Din Al·là · Veure més »
Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí
Sàyyid-al-Hadiyyín Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí, més conegut simplement per la seva nisba com Ad-Darazí (final del -), fou un dels fundadors de la religió dels drusos.
Nou!!: Ismaïlisme і Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Ismaïlisme і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Ibrahim al-Harithí
Muhàmmad ibn Tahir ibn Ibrahim al-Harithí (? - Sanaa, novembre/desembre de 1188) fou lloctinent ismaïlita (mustali-tayyibita) del Iemen, membre de la tribu al-Harith de la confederació dels Hamdan.
Nou!!: Ismaïlisme і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Ibrahim al-Harithí · Veure més »
Muhàmmad III d'Alamut
Alà-ad-Din Muhàmmad ibn Jalal-ad-Din Hàssan o Muhàmmad III d'Alamut (1212 - 1255) fou imam dels ismaïlites d'Alamut del 1221 al 1255.
Nou!!: Ismaïlisme і Muhàmmad III d'Alamut · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Ismaïlisme і Musafírides · Veure més »
Mussa al-Kàdhim
Mussa al-Kàdhim ibn Jàfar (significant al-Kàdhim ‘el Que es conté’ o ‘el Que calla’) (Medina, 8 de novembre de 745 - Bagdad, 30 d'agost de 799) fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.
Nou!!: Ismaïlisme і Mussa al-Kàdhim · Veure més »
Mustalites
Els mustalites són una secta islàmica de l'ismaïlisme (que al seu torn és una branca del xiisme) que pren el nom d'al-Mustalí, novè califa fatimita legítim, successor del seu pare, al-Mustànsir.
Nou!!: Ismaïlisme і Mustalites · Veure més »
Najran
Najran o Nadjran és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la província de Najran.
Nou!!: Ismaïlisme і Najran · Veure més »
Nasir Khusraw
Abu Mo’in Hamid ad-Din Nasir ibn Khusraw al-Qubadiani o Nāsir Khusraw Qubādiyānī (1004 - 1088 C. (en persa, ناصر خسرو), va ser un teòleg, poeta, viatger i filòsof ismaïlita de llengua persa. Va néixer i va morir en terres del que és avui l'Afganistan, i aleshores el Gran Khorasan. Se'l considera com un dels grans poetes i prosistes de la literatura persa, i és fins avui dia molt venerat pel xiisme ismaïlita.
Nou!!: Ismaïlisme і Nasir Khusraw · Veure més »
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Nou!!: Ismaïlisme і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Ismaïlisme і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Nou!!: Ismaïlisme і Nizarisme · Veure més »
Nur-ad-Din Muhàmmad II
Nur-ad-Din Muhàmmad II (març de 1148-1210) fou un daï i imam ismaïlita nizarita d'Alamut, el cinquè sobirà (1166-1210) successor del seu pare Hàssan II quan va morir el 9 de gener de 1166.
Nou!!: Ismaïlisme і Nur-ad-Din Muhàmmad II · Veure més »
Pamir
Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.
Nou!!: Ismaïlisme і Pamir · Veure més »
Pilars de l'islam
Els pilars de l'islam són els deures ineludibles que tots els musulmans han d'aplicar si volen obtenir la salvació.
Nou!!: Ismaïlisme і Pilars de l'islam · Veure més »
Principat de Nagar
Nagar (urdú: ریاست نگر) fou un estat tributari protegit, avui a Gilgit-Baltistan (abans àrees septentrionals o àrees del Nord del Pakistan), al districte d'Hunza-Nagar (abans districte de Gilgit).
Nou!!: Ismaïlisme і Principat de Nagar · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Ismaïlisme і Qazvín · Veure més »
Raixid-ad-Din Sinan
Raixid-ad-Din Sinan ibn Salman ibn Muhàmmad Abu-l-Hàssan al-Basrí (vers 1126/1135-1192/1193), conegut com el Vell de la Muntanya, fou el cap més important dels ismaïlites nizarites de Síria.
Nou!!: Ismaïlisme і Raixid-ad-Din Sinan · Veure més »
Ramadan Ali Sabz Ali
Ramadan Ali Sabz Ali (Bombai vers 1890- ?) fou un daï (missioner) ismaïlita nizarita emissari de Sultan Muhammad Shah (Aga Khan III, 1885–1957).
Nou!!: Ismaïlisme і Ramadan Ali Sabz Ali · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Ismaïlisme і Ramla · Veure més »
Raziya
Raziya o Radiya o Razia ad-Din o Raziya Sultana o Radiya Begum (nom complet en àrab Radiyyat al-dunya wa-l-din) (1205– 14 d'octubre de 1240) (Urdú: رضیہ سلطانہ, Hindi: रज़िया सुल्ताना; nom de tron Jalâlat ud-Dîn Raziyâ, en urdú: جلالۃ الدین رضیہ, en hindi: जलालत उद-दीन रज़िया), fou una sultana de Delhi (1235-1240) fill d'Iltutmix; la seva mare era fill del primer sultà Qutb-ad-Din Àybak.
Nou!!: Ismaïlisme і Raziya · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Ismaïlisme і Regió de Síria · Veure més »
Resolució 47 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
La Resolució 47 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 21 d'abril de 1948, Es refereix a la resolució del conflicte del Caixmir.
Nou!!: Ismaïlisme і Resolució 47 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides · Veure més »
Rukn-ad-Din Khurxah
Rukn-ad-Din Khurxah o Rukn-ud-Din Khwarxah (Rudbar, 1230-muntanyes Khangai, 1257) fou un imam ismaïlita nizarita, el darrer sobirà de l'estat ismaïlita d'Alamut (1255-1256).
Nou!!: Ismaïlisme і Rukn-ad-Din Khurxah · Veure més »
Safi al-Din Muhammad ibn Fahd al-Makrami
Safi-d-Din Muhàmmad ibn Fahd al-Makramí (? - Badr (Najran) 11 de febrer de 1633) fou un daï ismaïlita a Najran (Iemen) i el cap de la branca sulaymanita dels ismaïlites mustalites tayyibites.
Nou!!: Ismaïlisme і Safi al-Din Muhammad ibn Fahd al-Makrami · Veure més »
Safita
Safita és una població del nord-oest de Síria, situada al sud-est de Tartús i al nord-oest del Crac dels Cavallers.
Nou!!: Ismaïlisme і Safita · Veure més »
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Nou!!: Ismaïlisme і Salamiyya · Veure més »
Sarmin
Sarmin és una ciutat de Síria, que pertany administrativament a la província d'Idlib, situada al nord-oest del país.
Nou!!: Ismaïlisme і Sarmin · Veure més »
Satpanthis
Els satpanthis són els membres d'una dissidència ismaïlita a l'Índia formada el segle XVI.
Nou!!: Ismaïlisme і Satpanthis · Veure més »
Sayyid Alí Muhàmmad
El Báb, nascut Alí Muhàmmad (Xiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) va ser el fundador messiànic de la fe babí i una de les figures centrals de la fe bahá'í.
Nou!!: Ismaïlisme і Sayyid Alí Muhàmmad · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Ismaïlisme і Síria · Veure més »
Secta dels assassins
La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles i, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític.
Nou!!: Ismaïlisme і Secta dels assassins · Veure més »
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Nou!!: Ismaïlisme і Seljúcides de Kirman · Veure més »
Setge d'Alamut
El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Setge d'Alamut · Veure més »
Setge de Bagdad (1258)
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
Nou!!: Ismaïlisme і Setge de Bagdad (1258) · Veure més »
Sindhi
El sindhi (سنڌي, सिन्धी sindhī) és la llengua de Sindh, regió del sud d'Àsia, que actualment és una província del Pakistan.
Nou!!: Ismaïlisme і Sindhi · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Ismaïlisme і Sistan · Veure més »
Sulayman ibn Hasan
Sulayman ibn Hasan (mort el 1597) fou un daï ismaïlita del Iemen.
Nou!!: Ismaïlisme і Sulayman ibn Hasan · Veure més »
Sulaymanita
* Dinastia sulaymànida o dels sulaymànides.
Nou!!: Ismaïlisme і Sulaymanita · Veure més »
Sulàyhides
Els sulàyhides foren una dinastia ismaïlita del Iemen que va governar la regió muntanyosa i la Tihama entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de Sanaa del 1047 al 1087 i la de Dhu Djibla (Djubla) del 1087 al 1138.
Nou!!: Ismaïlisme і Sulàyhides · Veure més »
Surat
Surat (en gujarati: સુરત, en hindi: सुरतै) és una ciutat portuària i municipi a l'estat de Gujarat, a l'oest de l'Índia, capital del districte de Surat.
Nou!!: Ismaïlisme і Surat · Veure més »
Tabas Gilaki
Tabas (abans Tabas-al Tamr, més tard Tabas Gilaki, avui dia Tabas, en persa: طبس) fou una antiga ciutat de Pèrsia oriental al Kuhistan occidental, al centre del Gran Desert a un encreuament de rutes, i avui a la província de Yedz a l'Iran.
Nou!!: Ismaïlisme і Tabas Gilaki · Veure més »
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Nou!!: Ismaïlisme і Tadjiks · Veure més »
Taqiyya
alim d'este rreyno hablando de nuestro encerramiento: “Yo bien conozco que somos en una época de grande espanto, mas no por eso dexara Allah de darnos cautoriçada.
Nou!!: Ismaïlisme і Taqiyya · Veure més »
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Nou!!: Ismaïlisme і Tarom · Veure més »
Tartous
Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.
Nou!!: Ismaïlisme і Tartous · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Ismaïlisme і Teheran · Veure més »
Terrorisme
Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.
Nou!!: Ismaïlisme і Terrorisme · Veure més »
Tinnís
Tinnís (tr) fou una ciutat portuària egípcia situada al llac Manzala, a la zona del delta del Nil, entre Port Fuad i Damiata, a la governació de Port Saïd.
Nou!!: Ismaïlisme і Tinnís · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Ismaïlisme і Tir · Veure més »
Turshiz
Turshiz (Tushish, Turshith, Turaythith) és una població de la regió medieval de Bust al Kuhistan (Iran), al sud-oest de Nishapur, prop de la moderna ciutat de Kashmar.
Nou!!: Ismaïlisme і Turshiz · Veure més »
Ubayd-Al·lah al-Mahdí
Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).
Nou!!: Ismaïlisme і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Ismaïlisme і Urmia · Veure més »
Vall d'Hunza
La vall d'Hunza (en Urdu: ہنزہ) és una regió sota administració del Pakistan, actualment part de la província de Gilgit-Baltistan i abans dels Territoris del Nord.
Nou!!: Ismaïlisme і Vall d'Hunza · Veure més »
Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani
Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani fou el més famós dels imams muhammadshàhides de l'ismaïlisme, que visqué al començament del.
Nou!!: Ismaïlisme і Xah Tahir al-Hussayni al-Dakkani · Veure més »
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Nou!!: Ismaïlisme і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla · Veure més »
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Nou!!: Ismaïlisme і Xaikh Ali Bahadur · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Ismaïlisme і Xaizar · Veure més »
Xams-ad-Din Muhàmmad
Xams-ad-Din Muhàmmad (vers 1240-1310) fou el primer imam ismaïlita nizarita després de la conquesta d'Alamut pels mongols; era l'únic fill viu de Rukn al-Din Khurshah el darrer imam d'Alamut.
Nou!!: Ismaïlisme і Xams-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Xeic Adam Safi-ad-Din
El xeic Adam Safi-ad-Din ibn Tayyib Xah ibn Màlik ibn Ïsmail (vers 1531- 28 de maig de 1621) fou el 28è daï (missioner) ismaïlita tayyibita de l'Índia (bohares dawudites).
Nou!!: Ismaïlisme і Xeic Adam Safi-ad-Din · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Ismaïlisme і Xiisme · Veure més »
Xughnan
Xughnan o Xighnan fou un antic estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Ismaïlisme і Xughnan · Veure més »
Yam (tribu)
Els Yam, a vegades impròpiament Banu Yam, són una tribu ismaïlita del sud d'Aràbia, al Iemen i l'Aràbia Saudita, avui dia principalment a Nadjran, ciutat i territori annexionats per l'Aràbia Saudita el 1934.
Nou!!: Ismaïlisme і Yam (tribu) · Veure més »
Yanis
Al-Amir Abu-l-Fat·h Nàssir-al-Juyuix (o Amir al-Juyuix) Sayf-al-Islam Xàraf-al-Islam Yanis ar-Rumí al-Armaní al-Hafidhí, més conegut simplement com a Yanis, fou un visir fatimita, el quart dels sis visirs musulmans armenis del Califat Fatimita (període 1074-1163).
Nou!!: Ismaïlisme і Yanis · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Ismaïlisme і Zoroastrisme · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1026 · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ismaïlisme і 11 de febrer · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Ismaïlisme і 1188 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1621 · Veure més »
1633
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 1633 · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ismaïlisme і 28 de maig · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Ismaïlisme і 899 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dawudita, Hafizita, Ismaelites, Ismaïlita, Ismaïlites, Kasimshàhida, Kasimshàhides, Khalafita, Khalafites, Madjidita, Makràmida, Muhammadshàhida, Muhammadshàhides, Mustalisme, Tayyibita, Tayyibiyya.
