Accés més ràpid que el navegador!
122 les relacions: Adversus haereses, Al·logenes, Anaclet, Apocalipsi de Pau, Arcont (gnosticisme), Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Lió, Autoria dels escrits joànics, Caïnites, Carpòcrates, Carpocracians, Carta als Gàlates, Catàleg Liberià, Cerdó, Cerdonians, Cerint, Climent I, Col·lecció Clàssics del Cristianisme, Credo dels Apòstols, Déu en el cristianisme, Deixeble que Jesús estimava, Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament, Doctor de l'Església, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Ebionites, Eleuteri de Tournai, Encratit, Església catòlica a França, Església Ortodoxa, Esperit Sant en el cristianisme, Evangeli, Evangeli de Judes, Evangeli de Tomàs, Evangeli de Valentí, Evangeli del Pseudo-Tomàs, Evangeli dels ebionites, Evangeli dels Hebreus, Evangeli segons Lluc, Evangeli segons Mateu, Evangelis gnòstics, Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, Ferriol i Ferruci de Besançon, Fets dels Apòstols, Gnosticisme, Gran Cisma d'Orient, Heracleó (gnòstic), Hermas, Hipòlit de Roma, Hipòtesi d'Agustí, ..., Història de l'Església Catòlica, Història del cristianisme, Història del cristianisme a Espanya, Història del cristianisme primitiu, Interpretació del Coneixement, Ireneu, Joan el Presbíter, Joan l'Apòstol, Josep Vives i Solé, Lió, Llengües de l'Imperi Romà, Llibre d'Henoc, Llista d'antics grecs, Llista de filòsofs del cristianisme, Lugdúnum, Magisteri de l'Església, Marc el Mag, Marcel·lina (gnòstica), Marció, Marcionisme, Màrtirs de Lió i Viena, Menandre (gnòstic), Mil·lenarisme, Nombre de la bèstia, Ofites, Papa, Papa Alexandre I, Papa Anicet, Papa Eleuteri, Papa Evarist, Papa Higini, Papa Lli, Papa Pius I, Papa Sixt I, Papa Telèsfor, Papir 7, Pare de l'Església, Pares Gnòstics, Pastor d'Hermas, Patrologia, Patrologia Graeca, Pàpies de Hieràpolis, Potí de Lió, Primers centres de la cristiandat, Prioritat de Marc, Priscil·lià, Ptolemeu (gnòstic), Quatre genets de l'Apocalipsi, Ritu patriarcal, Sant Pere, Saturní (gnòstic), Segle II, Segon Tractat del Gran Set, Segona carta als Tessalonicencs, Sermó de la muntanya, Set cels, Set Sagraments, Setians, Sofia de Jesucrist, Szombathely, Tacià, Teodoció, Tercera carta als corintis, Tetramorf, Text rebut, Tractat Tripartit, Valentinians, Víctor I, Vivarès, 177, 202, 28 de juny. Ampliar l'índex (72 més) »
Adversus haereses
Adversus haereses (Contra les heretgies) és una obra de cinc volums escrita per Ireneu de Lió al.
Nou!!: Ireneu de Lió і Adversus haereses · Veure més »
Al·logenes
Al·logenes (del grec ἀλλογενὴς "allogenés", l'estranger o el nascut fora), és el tercer llibre del còdex XI dels Manuscrits de Nag Hammadi.
Nou!!: Ireneu de Lió і Al·logenes · Veure més »
Anaclet
Anaclet (Roma? o Atenes?, ? – Roma, 88/91), també anomenat Clet i Ananclet, és considerat el tercer bisbe de Roma i el segon successor de sant Pere, després de Lli. Malgrat que l'ordre de successió en els primers papes no és clara, en el catàleg oficial de la Santa Seu, lAnnuario Pontificio, hi consta com el tercer i situa el seu pontificat entre els anys 76 i 88.
Nou!!: Ireneu de Lió і Anaclet · Veure més »
Apocalipsi de Pau
LApocalipsi de Pau és el segon tractat del còdex V dels Manuscrits de Nag Hammadi (NHC V, 17-24).
Nou!!: Ireneu de Lió і Apocalipsi de Pau · Veure més »
Arcont (gnosticisme)
Arcont en el gnosticisme per referir-se a les potestats o àngels semidéus, que estaven situats entre la raça humana i un Déu transcendent, que només es podia assolir a través de la gnosis.
Nou!!: Ireneu de Lió і Arcont (gnosticisme) · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Ireneu de Lió і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Ireneu de Lió і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Ireneu de Lió і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Autoria dels escrits joànics
Joan Evangelista, Evangeliari de Rabbula. Els escrits joànics són l'Evangeli segons Joan, la Segona carta de Joan, la Tercera carta de Joan i l'Apocalipsi.
Nou!!: Ireneu de Lió і Autoria dels escrits joànics · Veure més »
Caïnites
Els caïnites eren una branca dels ofites, situada també al, que venerava Caín per ser un reprovat del Déu dels jueus.
Nou!!: Ireneu de Lió і Caïnites · Veure més »
Carpòcrates
Carpòcrates d'Alexandria (Καρποκράτης) va ser el fundador d'una secta gnòstica primitiva de la primera meitat del anomenada carpocratisme.
Nou!!: Ireneu de Lió і Carpòcrates · Veure més »
Carpocracians
Els Carpocracians eren els membres d'un moviment gnòstic aparegut al segle II que seguia les ensenyances de Carpòcrates d'Alexandria.
Nou!!: Ireneu de Lió і Carpocracians · Veure més »
Carta als Gàlates
La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.
Nou!!: Ireneu de Lió і Carta als Gàlates · Veure més »
Catàleg Liberià
El Catàleg Liberià és una llista cronològica de bisbes de Roma, des de sant Pere fins a Liberi, escrit en temps d'aquest papa, del qual rep nom.
Nou!!: Ireneu de Lió і Catàleg Liberià · Veure més »
Cerdó
Cerdó (Κέρδων) va ser un mestre gnòstic de la primera meitat del segle II, conegut per ser el predecessor de Marció.
Nou!!: Ireneu de Lió і Cerdó · Veure més »
Cerdonians
Els Cerdonians van ser una secta gnòstica fundada per Cerdó, un sirià que va arribar a Roma aproximadament l'any 137, i segons diu Ireneu, quan el bisbe de Roma era el Papa Higini, però la seva biografia és poc coneguda.
Nou!!: Ireneu de Lió і Cerdonians · Veure més »
Cerint
Cerint (Cerinthus, Kérintos, Κήρινθος) fou un filòsof grec del, encara que alguns el situen al.
Nou!!: Ireneu de Lió і Cerint · Veure més »
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Nou!!: Ireneu de Lió і Climent I · Veure més »
Col·lecció Clàssics del Cristianisme
Col·lecció Clàssics del Cristianisme és una col·lecció de textos cristians de tots els temps que formen part de la història de la filosofia i el pensament, de totes les escoles i confessions.
Nou!!: Ireneu de Lió і Col·lecció Clàssics del Cristianisme · Veure més »
Credo dels Apòstols
XIII tradueix els "dotze articles de fe proposats pels dotze apòstols". El Credo dels Apòstols - Symbolum Apostolorum o Symbolum Apostolicum - de vegades anomenat Símbol dels Apòstols, és una declaració de principis de les creences cristianes, un credo o símbol.
Nou!!: Ireneu de Lió і Credo dels Apòstols · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: Ireneu de Lió і Déu en el cristianisme · Veure més »
Deixeble que Jesús estimava
Nostra Senyora de Haderslev, a Dinamarca. La frase el deixeble que Jesús estimava (ὁ μαθητὴς ὃν ἠγάπα ὁ Ἰησοῦς ho mathētēs hon ēgapā ho Iēsous) o el deixeble estimat, (ὃν ἐφίλει ὁ Ἰησοῦς, hon ephilei ho Iēsous), és utilitzada sis cops a l'Evangeli de Joan però en cap altre relat de Jesús al Nou Testament.
Nou!!: Ireneu de Lió і Deixeble que Jesús estimava · Veure més »
Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament
L'Antic Testament és la primera secció del cànon cristià bíblic de dues parts, que inclou els llibres de la Bíblia hebrea o protocanònics i en algunes denominacions cristianes també inclou diversos llibres deuterocanònics.
Nou!!: Ireneu de Lió і Desenvolupament del cànon de l'Antic Testament · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: Ireneu de Lió і Doctor de l'Església · Veure més »
Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.
Nou!!: Ireneu de Lió і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments · Veure més »
Ebionites
El sermó de la muntanya per Carl Heinrich Bloch, 1890 Els ebionites foren unes comunitats cristianes primitives que es mantenien fidels a la llei mosaica, complint preceptes jueus tals com la circumcisió, el sàbat i les prohibicions d'aliments.
Nou!!: Ireneu de Lió і Ebionites · Veure més »
Eleuteri de Tournai
Eleuteri de Tournai (Tournai?, ca. 453 - ca. 532) fou el primer bisbe de Tournai.
Nou!!: Ireneu de Lió і Eleuteri de Tournai · Veure més »
Encratit
Encratit és el membre de la secta dels encratits (del grec Εγκράτεους Enkrateus que vol dir "abstinents" o persones que practiquen la continència).
Nou!!: Ireneu de Lió і Encratit · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Ireneu de Lió і Església catòlica a França · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Ireneu de Lió і Església Ortodoxa · Veure més »
Esperit Sant en el cristianisme
LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.
Nou!!: Ireneu de Lió і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli · Veure més »
Evangeli de Judes
L'evangeli de Judes és un evangeli gnòstic escrit en copte, el text del qual va ser parcialment reconstruït el 2006.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli de Judes · Veure més »
Evangeli de Tomàs
LEvangeli de Tomàs, també anomenat Evangeli copte de Tomàs o Evangeli gnòstic de Tomàs, és un evangeli apòcrif que conté 114 dites atribuïdes a Jesús de Natzaret.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli de Tomàs · Veure més »
Evangeli de Valentí
LEvangeli de la Veritat o Evangeli de Valentí, és un dels textos gnòstics del Nou Testament considerat apòcrif, que actualment es troba a la biblioteca de Nag Hammadi.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli de Valentí · Veure més »
Evangeli del Pseudo-Tomàs
LEvangeli de la infància de Tomàs o també Evangeli del Pseudo-Tomàs, filòsof israelita es un evangeli sobre la infància de Jesús escrit en una data anterior al.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli del Pseudo-Tomàs · Veure més »
Evangeli dels ebionites
L'Evangeli dels ebionites o Evangeli dels Dotze és el nom convencional donat pels estudiososCameron, 1982, pàg.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli dels ebionites · Veure més »
Evangeli dels Hebreus
L'Evangeli dels Hebreus, o segons els Hebreus, és un evangeli apòcrif escrit probablement en el.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli dels Hebreus · Veure més »
Evangeli segons Lluc
LEvangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret).
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli segons Lluc · Veure més »
Evangeli segons Mateu
L'Evangeli segons Mateu és un dels evangelis canònics, és a dir, acceptats per l'Església catòlica com a transmissor de l'autèntica història de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangeli segons Mateu · Veure més »
Evangelis gnòstics
Una pàgina de l'Evangeli de Judes, que forma part dels Evangelis gnòstics. Els Evangelis gnòstics són una col·lecció de 52 textos antics basats en els ensenyaments de diversos líders espirituals, escrits entre el segle II i el dC.
Nou!!: Ireneu de Lió і Evangelis gnòstics · Veure més »
Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença
Fèlix, Fortunat i Aquileu (Valença, Droma, s. II - 212) són tres figures possiblement llegendàries, creades a partir dels sants reals Fèlix i Fortunat d'Aquileia.
Nou!!: Ireneu de Lió і Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença · Veure més »
Ferriol i Ferruci de Besançon
Ferriol i Ferruci de Besançon (en francès: Ferréol i Ferjeux, del llatí ferreolus i ferrutius, derivats de "ferro") (morts el 10 de juny de 212) van ser dos germans, morts màrtirs a Besançon.
Nou!!: Ireneu de Lió і Ferriol i Ferruci de Besançon · Veure més »
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Ireneu de Lió і Fets dels Apòstols · Veure més »
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Nou!!: Ireneu de Lió і Gnosticisme · Veure més »
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Ireneu de Lió і Gran Cisma d'Orient · Veure més »
Heracleó (gnòstic)
Heracleó va ser un mestre gnòstic que va viure a mitjans del segle II, seguidor de les idees herètiques de Valentí, que va propagar principalment a Sicília.
Nou!!: Ireneu de Lió і Heracleó (gnòstic) · Veure més »
Hermas
Hermas (en llatí Hermas, en grec), va ser un deixeble de l'apòstol Pau i és considerat un dels pares apostòlics.
Nou!!: Ireneu de Lió і Hermas · Veure més »
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Ireneu de Lió і Hipòlit de Roma · Veure més »
Hipòtesi d'Agustí
La hipòtesi d'Agustí suggereix que l'Evangeli segons Mateu va ser escrit primer. L'Evangeli segons Marc va ser escrit fent servir Mateu com a font. Després l'Evangeli segons Lluc va ser escrit utilitzant el de Marc i el de Mateu. La hipòtesi d'Agustí o hipòtesi agustiniana és una solució al problema sinòptic que es refereix a l'origen dels Evangelis del Nou Testament.
Nou!!: Ireneu de Lió і Hipòtesi d'Agustí · Veure més »
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Nou!!: Ireneu de Lió і Història de l'Església Catòlica · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Ireneu de Lió і Història del cristianisme · Veure més »
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Nou!!: Ireneu de Lió і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »
Història del cristianisme primitiu
III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.
Nou!!: Ireneu de Lió і Història del cristianisme primitiu · Veure més »
Interpretació del Coneixement
El manuscrit conegut com a Interpretació del Coneixement és un text gnòstic que s'ha conservat en una traducció en llengua copta en el primer text del Còdex XI dels Manuscrits de Nag Hammadi trobats el 1945.
Nou!!: Ireneu de Lió і Interpretació del Coneixement · Veure més »
Ireneu
* Ireneu de Lió (segle II), bisbe de Lió i sant.
Nou!!: Ireneu de Lió і Ireneu · Veure més »
Joan el Presbíter
Joan el Presbíter o Joan el Vell (πρεσβύτερος Ιωάννης) és un personatge esmentat pel bisbe del segle II Pàpies en la seva obra Explicació de les sentències del Senyor (κυριακῶν λογίων ἐξηγήσις - Kyriakôn logiôn exêgêsis).
Nou!!: Ireneu de Lió і Joan el Presbíter · Veure més »
Joan l'Apòstol
Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.
Nou!!: Ireneu de Lió і Joan l'Apòstol · Veure més »
Josep Vives i Solé
Josep Vives i Solé (Montferri, 14 de març de 1928 - Sant Cugat del Vallès, 26 de desembre de 2015) fou un sacerdot jesuïta, patròleg i hel·lenista català.
Nou!!: Ireneu de Lió і Josep Vives i Solé · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Ireneu de Lió і Lió · Veure més »
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.
Nou!!: Ireneu de Lió і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »
Llibre d'Henoc
El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes.
Nou!!: Ireneu de Lió і Llibre d'Henoc · Veure més »
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Nou!!: Ireneu de Lió і Llista d'antics grecs · Veure més »
Llista de filòsofs del cristianisme
Aquesta llista de filòsofs del cristianisme enumera diversos pensadors (filòsofs, teòlegs, artistes) que han desenvolupat, mitjançant la raó, idees i conceptes per tal d'explicar el valor del cristianisme en el món.
Nou!!: Ireneu de Lió і Llista de filòsofs del cristianisme · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Ireneu de Lió і Lugdúnum · Veure més »
Magisteri de l'Església
Papes i Bisbes (fragment del Retaule de Gant El Magisteri de l'Església és l'autoritat d'ensenyar que l'Església catòlica troba que té.
Nou!!: Ireneu de Lió і Magisteri de l'Església · Veure més »
Marc el Mag
Marc el Mag fou un gnòstic de l'escola anatòlica o oriental de la denominada secta valentiniana, una de les formes que adoptà el docetisme.
Nou!!: Ireneu de Lió і Marc el Mag · Veure més »
Marcel·lina (gnòstica)
Marcel·lina (en llatí: Marcellina) va ser una de les poques dones conegudes com a dirigents cristianes.
Nou!!: Ireneu de Lió і Marcel·lina (gnòstica) · Veure més »
Marció
Marció (en Marcion, en Μαρκίων) va ser un famós heretge del, nascut al Pont, ben segur a Sinope.
Nou!!: Ireneu de Lió і Marció · Veure més »
Marcionisme
El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.
Nou!!: Ireneu de Lió і Marcionisme · Veure més »
Màrtirs de Lió i Viena
Els Màrtirs de Lió i Viena són un grup de 48 cristians de la regió de Viena del Delfinat i Lió, a França.
Nou!!: Ireneu de Lió і Màrtirs de Lió i Viena · Veure més »
Menandre (gnòstic)
Menandre va ser un heretge gnòstic, deixeble de Simó el Mag que va viure als segles I i II.
Nou!!: Ireneu de Lió і Menandre (gnòstic) · Veure més »
Mil·lenarisme
El mil·lenarisme o quiliasme va ser una doctrina escatològica molt difosa entre els primers cristians que defensaven que un cop vençut l'anticrist, Jesucrist reapareixeria amb els justos ressuscitats per portar a la Terra una edat d'or que hauria de durar mil anys abans del judici final.
Nou!!: Ireneu de Lió і Mil·lenarisme · Veure més »
Nombre de la bèstia
En numerologia, el 666 és el nombre de la bèstia, relacionat habitualment amb el dimoni o amb l'Anticrist.
Nou!!: Ireneu de Lió і Nombre de la bèstia · Veure més »
Ofites
Ofites (del grec ofis, 'serp') és un nom genèric per diverses sectes gnòstiques de Síria i Egipte que es desenvoluparen als voltants de l'any 100dC.
Nou!!: Ireneu de Lió і Ofites · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa · Veure més »
Papa Alexandre I
Alexandre I (Roma, ? - 115 o 119) va ser Bisbe de Roma des de l'any 105 fins al 115, tot i que les dates del seu pontificat són molt confuses.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Alexandre I · Veure més »
Papa Anicet
Anicet, nascut a la província romana de Síria, fou escollit papa el 155, i va morir el 166.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Anicet · Veure més »
Papa Eleuteri
Eleuteri va néixer a Nicòpolis, Epir.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Eleuteri · Veure més »
Papa Evarist
Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Evarist · Veure més »
Papa Higini
HiginiFrancesco Scorza recull i transcriu diverses variants del seu nom: Hyginus, Yginus, Egenus i Viginus. (Atenes, Grècia, ? - Roma, c.140/142) va ser el novè bisbe de Roma i vuitè successor de sant Pere.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Higini · Veure més »
Papa Lli
Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Lli · Veure més »
Papa Pius I
Pius I (Aquileia, segle II - Roma, 154) va ser el novè bisbe de Roma entre el 140 i el 154.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Pius I · Veure més »
Papa Sixt I
Sixt I (Roma?, ? - ídem, c.124/128) va ser el setè bisbe de Roma i el sisè successor de sant Pere.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Sixt I · Veure més »
Papa Telèsfor
Telèsfor (Calàbria, Magna Grècia, Imperi Romà, ? - Roma, c.136) va ser el vuitè bisbe de Roma entre c.125 i la seva mort vers el 136.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papa Telèsfor · Veure més »
Papir 7
El papir 7 (en la numeració Gregory-Aland), o ε 11 (von Soden), designat per 𝔓7, és una còpia antiga del Nou Testament en grec.
Nou!!: Ireneu de Lió і Papir 7 · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Ireneu de Lió і Pare de l'Església · Veure més »
Pares Gnòstics
Pares Gnòstics fa referència als primers autors cristians gnòstics dels que tenim coneixement.
Nou!!: Ireneu de Lió і Pares Gnòstics · Veure més »
Pastor d'Hermas
II. El Pastor d'Hermas és una obra cristiana del escrita per Hermas, que no forma part del cànon neotestamentari i que va gaudir de gran autoritat durant els segles i. Tertulià i Ireneu de Lió el citen com «Escriptura», el Codex Sinaiticus el vincula al Nou Testament i en el Codex Claromontanus figura entre els Fets dels Apòstols i les cartes de Pau.
Nou!!: Ireneu de Lió і Pastor d'Hermas · Veure més »
Patrologia
La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el a Occident (Isidor de Sevilla) i el a Orient (Joan Damascè). Estudia les vides i les obres dels autors ortodoxos i heterodoxos que van escriure sobre teologia en aquests segles.
Nou!!: Ireneu de Lió і Patrologia · Veure més »
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Nou!!: Ireneu de Lió і Patrologia Graeca · Veure més »
Pàpies de Hieràpolis
Pàpies (en llatí Papias, en grec) va ser un escriptor cristià nascut als voltants de l'any 70 i mort el 155.
Nou!!: Ireneu de Lió і Pàpies de Hieràpolis · Veure més »
Potí de Lió
Potí (en francès, Pothin) va ser el primer bisbe de Lió i el primer de tota la Gàl·lia.
Nou!!: Ireneu de Lió і Potí de Lió · Veure més »
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Nou!!: Ireneu de Lió і Primers centres de la cristiandat · Veure més »
Prioritat de Marc
segons Lluc. La prioritat de Marc és la hipòtesi que l'Evangeli segons Marc va ser el primer dels tres evangelis sinòptics a escriure's i que es va fer servir com a font per als altres dos, el de Mateu i el de Lluc.
Nou!!: Ireneu de Lió і Prioritat de Marc · Veure més »
Priscil·lià
Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Ireneu de Lió і Priscil·lià · Veure més »
Ptolemeu (gnòstic)
Text en grec de l'''Epístola a Flora'', uno dels escrits més famosos de ''Ptolemeu'' Ptolemeu va ser un gnòstic cristià de l'escola de Valentí, que va escriure cap a la meitat del una Epístola a Flora (destinada a una dama romana) sobre la diferència entre els elements permanents i els transitoris de la llei mosaica.
Nou!!: Ireneu de Lió і Ptolemeu (gnòstic) · Veure més »
Quatre genets de l'Apocalipsi
''Quatre Genets de l'Apocalipsi'', per Víktor Vasnetsov (1887). Els Quatre Genets de l'Apocalipsi són els quatre cavallers que es descriuen a la primera part del capítol sisè de l'Apocalipsi.
Nou!!: Ireneu de Lió і Quatre genets de l'Apocalipsi · Veure més »
Ritu patriarcal
El ritu patriarcal o ritu aquilès és un antic ritu litúrgic de l'Església catòlica llatina emprat, amb variacions mínimes, a les seus dels patriarcats d'Aquileia, Grado i Venècia, fins a finals del.
Nou!!: Ireneu de Lió і Ritu patriarcal · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Ireneu de Lió і Sant Pere · Veure més »
Saturní (gnòstic)
Saturní (o Satornil) fou un gnòstic sirià (s. II) de l'escola dualista, deixeble de Menandre i contemporani de Carpòcrates d'Alexandria i Basilides d'Alexandria.
Nou!!: Ireneu de Lió і Saturní (gnòstic) · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Ireneu de Lió і Segle II · Veure més »
Segon Tractat del Gran Set
El Segon Tractat del Gran Set és un manuscrit apòcrif de contingut gnòstic que forma part del Còdex VII dels Manuscrits de Nag Hammadi.
Nou!!: Ireneu de Lió і Segon Tractat del Gran Set · Veure més »
Segona carta als Tessalonicencs
La Segona carta als Tessalonicencs és un dels llibres del Nou Testament de la Bíblia Cristiana.
Nou!!: Ireneu de Lió і Segona carta als Tessalonicencs · Veure més »
Sermó de la muntanya
El Sermó de la muntanya fou, segons l'Evangeli de Mateu, un sermó que pronuncià Jesús de Natzaret prop del 30 dC als seus deixebles i a una gran multitud. La tradició diu que el sermó va tenir lloc al vessant d'una muntanya (d'ací el seu nom).
Nou!!: Ireneu de Lió і Sermó de la muntanya · Veure més »
Set cels
Paradís En la cosmologia religiosa o mitològica, els set cels es refereixen a set nivells o divisions dels cels.
Nou!!: Ireneu de Lió і Set cels · Veure més »
Set Sagraments
La distribució de les gràcies divines per mitjà de l'Església catòlica i els sagraments (Johannes Hopffe, Hildesheim, abans del 1615) Els sagraments, a la teologia de l'Església catòlica, són signes sensibles i eficaços (és a dir, perceptibles i que basten en si mateixos) de la gràcia invisible de Déu.
Nou!!: Ireneu de Lió і Set Sagraments · Veure més »
Setians
Els Setians van ser una secta religiosa, un grup de tendència gnòstica que va sorgir cap al segle II a la part oriental de l'Imperi Romà.
Nou!!: Ireneu de Lió і Setians · Veure més »
Sofia de Jesucrist
Sofia de Jesucrist és un llibre apòcrif, gnòstic que forma part del quart tractat del còdex III dels Manuscrits de Nag Hammadi (NH III, 4,90-119).
Nou!!: Ireneu de Lió і Sofia de Jesucrist · Veure més »
Szombathely
Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).
Nou!!: Ireneu de Lió і Szombathely · Veure més »
Tacià
Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.
Nou!!: Ireneu de Lió і Tacià · Veure més »
Teodoció
Teodoció fou un prosèlit jueu, hel·lenista, que traduí la Bíblia hebrea al grec.
Nou!!: Ireneu de Lió і Teodoció · Veure més »
Tercera carta als corintis
La Tercera carta als corintis és un text apòcrif atribuït a Sant Pau apòstol.
Nou!!: Ireneu de Lió і Tercera carta als corintis · Veure més »
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Nou!!: Ireneu de Lió і Tetramorf · Veure més »
Text rebut
Text Rebut o Textus Receptus en llatí, és un conjunt d'edicions impreses des del fins al del text del Nou Testament en la seva llengua original, el grec koiné.
Nou!!: Ireneu de Lió і Text rebut · Veure més »
Tractat Tripartit
El Tractat Tripartit, és el document més llarg dels Manuscrits de Nag Hammadi que fou trobat en bon estat i és l'últim del còdex I (NHC I, 51-138).
Nou!!: Ireneu de Lió і Tractat Tripartit · Veure més »
Valentinians
Els Valentinians van ser un dels principals moviments cristians gnòstics.
Nou!!: Ireneu de Lió і Valentinians · Veure més »
Víctor I
Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Ireneu de Lió і Víctor I · Veure més »
Vivarès
Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Ireneu de Lió і Vivarès · Veure més »
177
Sense descripció.
Nou!!: Ireneu de Lió і 177 · Veure més »
202
El 202 és un any comú començat en divendres segons el calendari gregorià, malgrat que en l'època encara no estava implantat sinó que s'usava el calendari julià.
Nou!!: Ireneu de Lió і 202 · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ireneu de Lió і 28 de juny · Veure més »
