Taula de continguts
100 les relacions: Amaltea (satèl·lit), Any llum, Atmosfera, Atmosfera zero, Aurora polar, Índex de Similitud amb la Terra, Balanç de la calor interna de la Terra, Cal·listo (satèl·lit), Catena, Colonització del sistema solar extern, Convencions sobre nomenclatura astronòmica, Cràter d'impacte, Cràter volcànic, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Danube Planum, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Eclipsi, Encèlad (satèl·lit), Escalfament de marea, Escorça planetària, Espai exterior, Espectre d'absorció, Estabilitat del sistema solar, Estructura d'impacte, Estructura interna de la Lluna, Europa (satèl·lit), Exploració de Júpiter, Fluctus, Formació i evolució del sistema solar, Galileo (sonda), Ganimedes (satèl·lit), Geologia de Plutó, Gliese 876 d, Habitabilitat dels satèl·lits naturals, Habitabilitat planetària, Hunt for Exomoons with Kepler, Ió, Júpiter (planeta), Jet Force Gemini, Jupiter Europa Orbiter, Kim Stanley Robinson, Límit de Roche, Linda A. Morabito, Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic, Llista de les muntanyes més altes del món, Llista de satèl·lits naturals, Lluna, Loki, Magnetosfera de Júpiter, ... Ampliar l'índex (50 més) »
Amaltea (satèl·lit)
Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.
Veure Io (satèl·lit) і Amaltea (satèl·lit)
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Io (satèl·lit) і Any llum
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Io (satèl·lit) і Atmosfera
Atmosfera zero
Atmosfera zero (títol original en anglès: Outland) és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca escrita i realitzada per Peter Hyams, estrenada el 1981, amb Sean Connery, Peter Boyle i Frances Sternhagen.
Veure Io (satèl·lit) і Atmosfera zero
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Veure Io (satèl·lit) і Aurora polar
Índex de Similitud amb la Terra
date.
Veure Io (satèl·lit) і Índex de Similitud amb la Terra
Balanç de la calor interna de la Terra
Mapa global del flux de calor, en mW/m2, des de l'interior de la Terra fins a la superfície. Davies, JH, i Davies, DR (2010). Flujo de calor de la superficie terrestre. Tierra sólida, 1 (1), 5-24. Els valors més alts de flux de calor coincideixen amb les serralades de l'oceà mitjà, i els valors més baixos de flux de calor ocorren en interiors continentals estables El balanç de la calor interna de la Terra és fonamental per a la història tèrmica del planeta.
Veure Io (satèl·lit) і Balanç de la calor interna de la Terra
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Io (satèl·lit) і Cal·listo (satèl·lit)
Catena
En astrogeologia, catena (plural catenae, abr. CA) és una paraula llatina que significa «cadena» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tipus de tret superficial planetari consistent en una cadena aproximadament lineal de cràters.
Veure Io (satèl·lit) і Catena
Colonització del sistema solar extern
La colonització del sistema solar extern és un concepte desenvolupat sobretot en la literatura de ciència-ficció.
Veure Io (satèl·lit) і Colonització del sistema solar extern
Convencions sobre nomenclatura astronòmica
En l'Antiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom.
Veure Io (satèl·lit) і Convencions sobre nomenclatura astronòmica
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Io (satèl·lit) і Cràter d'impacte
Cràter volcànic
pàgina.
Veure Io (satèl·lit) і Cràter volcànic
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Veure Io (satèl·lit) і Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.
Danube Planum
Vista del Danube Planum des de la Voyager 1, el març de 1979 Danube Planum és una mesa sobre la base d'un rift a la superfície d'Io, satèl·lit galileà de Júpiter.
Veure Io (satèl·lit) і Danube Planum
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Veure Io (satèl·lit) і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Veure Io (satèl·lit) і Eclipsi
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Veure Io (satèl·lit) і Encèlad (satèl·lit)
Escalfament de marea
L'escalfament de marea es produeix a través dels processos de fricció de les marees: L'energia orbital i la rotacional es dissipen en forma de calor, ja sigui en la superfície de l'oceà o a l'interior d'un planeta o satèl·lit.
Veure Io (satèl·lit) і Escalfament de marea
Escorça planetària
En geologia, l'escorça és la carcassa sòlida més externa d'un planeta rocós, planeta nan o satèl·lit natural.
Veure Io (satèl·lit) і Escorça planetària
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Io (satèl·lit) і Espai exterior
Espectre d'absorció
L'espectre d'absorció és l'espectre resultant després que una radiació electromagnètica d’espectre continu passi a través d'una substància absorbent.
Veure Io (satèl·lit) і Espectre d'absorció
Estabilitat del sistema solar
L'estabilitat del sistema solar és un tema de molta investigació en astronomia.
Veure Io (satèl·lit) і Estabilitat del sistema solar
Estructura d'impacte
Estructura d'impacte El terme estructura d'impacte (o el seu sinònim menys utilitzat, astroblema (estrella ferida)) està estretament relacionat amb els termes «cràter d'impacte» i «impacte de meteorits», i s'utilitza en casos en què l'erosió o l'enterrament han destruït o emmascarat la característica topogràfica original amb la qual normalment s'associen el terme «cràter».
Veure Io (satèl·lit) і Estructura d'impacte
Estructura interna de la Lluna
Estructura interna de la Lluna Basalt d'olivina recollida per l'Apollo 15. Amb una densitat mitjana de 3.346,4 kg/m³, la Lluna és un cos diferenciat, que està compost d'una escorça, mantell, i nucli planetari geoquímicament diferent.
Veure Io (satèl·lit) і Estructura interna de la Lluna
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Io (satèl·lit) і Europa (satèl·lit)
Exploració de Júpiter
Júpiter L'exploració de Júpiter es va iniciar el 1973 amb una primera missió espacial que va ser succeïda per unes altres vuit, que incloïen no només el planeta sinó també els seus satèl·lits.
Veure Io (satèl·lit) і Exploració de Júpiter
Fluctus
En astrogeologia, fluctus (plural fluctūs; abr. FL) és una paraula llatina que significa «onada» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari consistent en una formació rocosa o extensió de terreny amb aspecte ondulat o un terreny d'inundació.
Veure Io (satèl·lit) і Fluctus
Formació i evolució del sistema solar
Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.
Veure Io (satèl·lit) і Formació i evolució del sistema solar
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Veure Io (satèl·lit) і Galileo (sonda)
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Veure Io (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit)
Geologia de Plutó
MVIC en alta resolució i color realçat de Plutó, que il·lustra les variacions en la composició de la superfície La geologia de Plutó consisteix en les característiques de la superfície, escorça, i interior de Plutó.
Veure Io (satèl·lit) і Geologia de Plutó
Gliese 876 d
Gliese 876 d és un planeta extrasolar que orbita l'estrella nana vermella Gliese 876.
Veure Io (satèl·lit) і Gliese 876 d
Habitabilitat dels satèl·lits naturals
Júpiter L'habitabilitat dels satèl·lits naturals és una mesura del seu potencial per mantenir la vida en circumstàncies favorables.
Veure Io (satèl·lit) і Habitabilitat dels satèl·lits naturals
Habitabilitat planetària
Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.
Veure Io (satèl·lit) і Habitabilitat planetària
Hunt for Exomoons with Kepler
Hunt for Exomoons with Kepler (HEK), (en català: Caça d'exollunes amb Kepler) és un projecte que té com a objectiu la recerca d'exollunes, satèl·lits naturals d'exoplanetes, emprant les dades recollides pel telescopi espacial Kepler.
Veure Io (satèl·lit) і Hunt for Exomoons with Kepler
Ió
* Astronomia.
Veure Io (satèl·lit) і Ió
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Io (satèl·lit) і Júpiter (planeta)
Jet Force Gemini
Jet Force Gemini és un videojoc d'acció en tercera persona desenvolupat i publicat per Rare per la Nintendo 64.
Veure Io (satèl·lit) і Jet Force Gemini
Jupiter Europa Orbiter
Com a part de l'extingida missió Europa Jupiter System Mission – Laplace (EJSM/Laplace), el Jupiter Europa Orbiter (JEO) va ser una proposta de sonda orbitador programada per a l'enlairament en el 2020 i es preveu que estudiï detalladament els Satèl·lits de Júpiters Europa i Io com també la magnetosfera de Júpiter.
Veure Io (satèl·lit) і Jupiter Europa Orbiter
Kim Stanley Robinson
Kim Stanley Robinson (Waukegan, Illinois, EUA, 23 de març de 1952) és un escriptor de ciència-ficció estatunidenc probablement més conegut per la seva Mars Trilogy (Trilogia de Mart).
Veure Io (satèl·lit) і Kim Stanley Robinson
Límit de Roche
En astronomia, el límit de Roche és la distància a la qual un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.
Veure Io (satèl·lit) і Límit de Roche
Linda A. Morabito
, també coneguda com Linda Kelly, Linda Hyder i Linda Morabito-Meyer, és l'astrònoma que va descobrir l'activitat volcànica a Io, una lluna de Júpiter.
Veure Io (satèl·lit) і Linda A. Morabito
Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic
El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.
Veure Io (satèl·lit) і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic
Llista de les muntanyes més altes del món
Cara sud de l'Everest presa des d'un avió. El cim s'enlaira per sobre del Lhotse (#4), mentre el Nuptse està situat a la carena de l'esquerra. Aquesta es la llista de les cent muntanyes més altes de la Terra en funció de la seva altitud respecte del nivell del mar.
Veure Io (satèl·lit) і Llista de les muntanyes més altes del món
Llista de satèl·lits naturals
Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.
Veure Io (satèl·lit) і Llista de satèl·lits naturals
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Io (satèl·lit) і Lluna
Loki
XVII. En la mitologia nòrdica, Loki és el déu del foc i de l'engany; és fill dels gegants Laufey i Farbauti, té dos germans, Helblindi i Býleistr, dels quals es coneix ben poc.
Veure Io (satèl·lit) і Loki
Magnetosfera de Júpiter
La magnetosfera de Júpiter és la cavitat del vent solar creada pel camp magnètic del planeta.
Veure Io (satèl·lit) і Magnetosfera de Júpiter
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Veure Io (satèl·lit) і Marea
Mensa (exogeologia)
Mensa, plural mensae, abreviatura MN, és un terme llatí que significa literalment «taula» (l'arrel és la mateixa que la paraula castellana «mesa»).
Veure Io (satèl·lit) і Mensa (exogeologia)
Meridià zero
Un meridià zero (o meridià origen) és un meridià que, en cartografia, serveix de referència de longitud, és a dir representa els 0° de longitud, en l'escala de longituds d'un cos celeste.
Veure Io (satèl·lit) і Meridià zero
Michael E. Brown
Michael (Mike) E. Brown (1965 -) és un astrònom nord-americà conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna.
Veure Io (satèl·lit) і Michael E. Brown
Michael J. Belton
Michael J. Belton (Bognor Regis, West Sussex, Anglaterra, 29 de setembre de 1934 - 4 de juny de 2018) fou un astrònom estatunidenc d'origen anglès, president de Belton Space Exploration Initiatives i astrònom emèrit al Kitt Peak National Observatory d'Arizona.
Veure Io (satèl·lit) і Michael J. Belton
Monòxid de sofre
El monòxid de sofre és un compost de sofre i oxigen, un òxid de fórmula SO.
Veure Io (satèl·lit) і Monòxid de sofre
Muntanya
Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Veure Io (satèl·lit) і Muntanya
Nomenclatura dels satèl·lits naturals
L'assignació oficial dels noms dels satèl·lits naturals és responsabilitat, des de 1973, de la Unió Astronòmica Internacional (en anglès International Astronomical Union o IAU), en concret, d'un comitè per a la nomenclatura del sistema planetari (actualment, el Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari, en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN).
Veure Io (satèl·lit) і Nomenclatura dels satèl·lits naturals
Nomenclatura planetària
Un mapa de la Lluna, de la 1a edició de l'Andrees Allgemeiner Handatlas (1881), anterior als convenis de la UAI La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits.
Veure Io (satèl·lit) і Nomenclatura planetària
Objecte de massa planetària
Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.
Veure Io (satèl·lit) і Objecte de massa planetària
Patera
En astrogeologia, patera (plural paterae, abr. PE) és una paraula llatina que significa «pàtera» (un plat ample, baix i de poca profunditat utilitzat en l'antiga Roma) que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un cràter irregular, o un cràter complex amb vores inclinades sobre un cos celeste.
Veure Io (satèl·lit) і Patera
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Io (satèl·lit) і Planeta
Planeta de lava
Un planeta de lava és un tipus de planeta terrestre hipotètic, amb una superfície composta sencera o principalment de lava fosa.
Veure Io (satèl·lit) і Planeta de lava
Planetes transneptunians
Percival Lowell, iniciador de la hipòtesi del Planeta X. Després del descobriment del planeta Neptú el 1846, hi va haver una especulació considerable sobre si existia un altre planeta més enllà de la seva òrbita.
Veure Io (satèl·lit) і Planetes transneptunians
Planum
En astrogeologia, planum (plural plana, abr. PM) és una paraula llatina que significa ‘plana’ que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar altiplans o planes més altes respecte del terreny circumdant present sobre la superfície de planetes o d'altres cossos celestes.
Veure Io (satèl·lit) і Planum
Portada/article octubre 25
Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.
Veure Io (satèl·lit) і Portada/article octubre 25
Projecció frontal
Projecció frontal: el fons es projecta sobre un mirall bidireccional, que reflecteix la imatge sobre una superfície altament reflectant La projecció frontal és una tècnica d'enregistrament cinematogràfic en estudi que combina la interpretació en primer pla amb imatges de fons prèviament filmades, simulant així que el actors o maquetes estan en un lloc concret.
Veure Io (satèl·lit) і Projecció frontal
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Io (satèl·lit) і Radiació electromagnètica
Raróg
En la mitologia eslava, el Raróg és un dimoni de foc, sovint descrit com un falcó ferotge.
Veure Io (satèl·lit) і Raróg
Regio
En astrogeologia, regio (plural regiones, abr. RE) és una paraula llatina que significa «regió» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari que designa una àrea gran marcada per la reflectivitat o les distincions de color de les zones adjacents o d'una àmplia regió geogràfica.
Veure Io (satèl·lit) і Regio
Ressonància
Molla en ressonància Ressonància és el fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
Veure Io (satèl·lit) і Ressonància
Ressonància orbital
En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.
Veure Io (satèl·lit) і Ressonància orbital
Rosaly Lopes
Rosaly M. C. Lopes-Gautier (Rio de Janeiro, 8 de gener de 1957 (59 anys) és una geòloga i astrònoma brasilera coneguda pels seus treballs en geologia planetària en el Laboratori de Propulsió a Raig (JPL, pel seu acrònim en anglès) de la NASA, on va ingressar el 1989.
Veure Io (satèl·lit) і Rosaly Lopes
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Io (satèl·lit) і Satèl·lit natural
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Veure Io (satèl·lit) і Satèl·lits de Júpiter
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Veure Io (satèl·lit) і Satèl·lits galileans
Súper-Terra
Neptú En astronomia es diu súper-Terra o superterra a un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) de tipus rocós que té una massa d'entre 1,9 –5 i 10 vegades la massa terrestre (M⊕); Una superterra és un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) amb una massa que es trobi entre la de la Terra i la dels gegants gasosos del sistema solar.
Veure Io (satèl·lit) і Súper-Terra
Sidereus Nuncius
Sidereus Nuncius (conegut com a Noticiari sideral, Missatger sideral, i també sota l'accepció de Missatge sideral) és un tractat curt escrit en llatí per Galileu i publicat a Venècia el març de 1610.
Veure Io (satèl·lit) і Sidereus Nuncius
Simon Marius
Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – Ansbach, Baviera, 26 de desembre de 1624), va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.
Veure Io (satèl·lit) і Simon Marius
Sistema de coordenades planetàries
Un sistema de coordenades planetàries és una generalització del sistema de coordenades geogràfiques i el sistema de coordenades geocèntric per a planetes diferents de la Terra.
Veure Io (satèl·lit) і Sistema de coordenades planetàries
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Io (satèl·lit) і Sistema solar
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Veure Io (satèl·lit) і Sofre
Stanton J. Peale
Stanton Jerrold Peale (23 de gener de 1937 – 14 de maig de 2015) va ser un astrofísic, científic planetari i professor emèrit estatunidenc de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara.
Veure Io (satèl·lit) і Stanton J. Peale
Terraformació
La visió d'un artista d'un planeta Mart terraformat en quatre fases de desenvolupament La terraformació d'un planeta, satèl·lit natural o altre cos celeste és el procés hipotètic de modificar expressament la seva atmosfera, temperatura i condicions ecològiques per fer-les similars a les de la Terra, amb l'objectiu de fer-lo habitable per als humans.
Veure Io (satèl·lit) і Terraformació
Tholus
Mart. S'hi poden observar els grans volcans Olympus Mons (1), Ascraeus Mons (3), Pavonis Mons (4) i Arsia Mons (5), el Valles Marineris (6), i el Tharsis Tholus (2) En astrogeologia, tholus (plural tholi; abr. TH) és una paraula llatina que significa «cúpula» o «volta» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar turons o petits relleus en forma de dom, possiblement d'origen volcànic, presents a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Veure Io (satèl·lit) і Tholus
Torus de gas
Europa (blau) Un torus de gas és un núvol de gas toroïdal de gas o plasma que envolta un planeta.
Veure Io (satèl·lit) і Torus de gas
Vallis
En astrogeologia, vallis (plural valles, abr. VA) és una paraula llatina que significa «vall» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una superfície planetària consistent en una vall o conjunt de valls d'extensió considerable, tot i que no especialment profunds (en aquest cas es reserva el descriptor chasma).
Veure Io (satèl·lit) і Vallis
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Io (satèl·lit) і Velocitat de la llum
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Veure Io (satèl·lit) і Vida extraterrestre
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Io (satèl·lit) і Volcà
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Veure Io (satèl·lit) і Voyager 1
Vulcanisme a Io
Io El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada.
Veure Io (satèl·lit) і Vulcanisme a Io
WASP-17b
WASP-17b és un exoplaneta de la constel·lació de l'Escorpió que orbita a l'estrella WASP-17.
Veure Io (satèl·lit) і WASP-17b
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Io (satèl·lit) і 1610
1999 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 1999.
Veure Io (satèl·lit) і 1999 en els vols espacials
2000 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2000.
Veure Io (satèl·lit) і 2000 en els vols espacials
2001 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2001.
Veure Io (satèl·lit) і 2001 en els vols espacials
2002 en els vols espacials
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2002.
Veure Io (satèl·lit) і 2002 en els vols espacials
2010 (pel·lícula)
2010 (coneguda també amb el títol promocional de 2010: The Year We Make Contact) és una pel·lícula de ciència-ficció apareguda el 1984 per Peter Hyams.
Veure Io (satèl·lit) і 2010 (pel·lícula)
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Io (satèl·lit) і 7 de gener
També conegut com Io (lluna), Ió (satèl.lit), Ió (satèl•lit), Ió (satèŀlit).