Taula de continguts
316 les relacions: Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, Acció (física), Acompanyament social, Aculturació, Amplificador operacional, Analitzador diferencial, Anàlisi complexa, Anàlisi matemàtica, Anàlisi numèrica, Anàlisi real, Angelo Genocchi, Antoni Zygmund, Arquimedes, Atractor, Augustin Louis Cauchy, Índex de refracció, Éléments de mathématique, Àlgebra, Àrea, Àrea de superfície, Àrea del cercle, Bhaskara II, Bobina de Rogowski, Cabal hidràulic, Calculadora, Capacitància, Càlcul (matemàtiques), Càlcul diferencial, Càlcul estocàstic, Càlcul infinitesimal, Càlcul multivariable, Charles Vernon Boys, Circuit lineal, Coeficient binomial, Col·lisió de Coulomb, Computador analògic, Conatus, Conjunt de mesura nul·la, Constant d'equilibri, Constant de Catalan, Constant de Glaisher-Kinkelin, Constant matemàtica, Constant Omega, Controlador de llaç tancat, Controvèrsia del càlcul, Convergència absoluta, Convergència condicional, Correlació creuada, Crudiveganisme, Curitiba, ... Ampliar l'índex (266 més) »
Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara
La Acadèmia d'Enginyers de l'Exèrcit és una institució de formació militar de l'Exèrcit espanyol amb una àmplia tradició tecnològica i científica que va romandre a Guadalajara des de 1833 fins al seu trasllat a Segòvia en 1932 com a part de la seva fusió amb l'Acadèmia d'Artillers.
Veure Integració і Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara
Acció (física)
En física l'acció és un atribut de la dinàmica d'un sistema físic.
Veure Integració і Acció (física)
Acompanyament social
Creació pròpia. L’acompanyament social és el procés en el qual es crea una relació professional i afectiva entre dos individus.
Veure Integració і Acompanyament social
Aculturació
Les quatre formes essencials d'aculturació: 1. Segregació 2. Integració 3. Assimilació 4. Marginalització En antropologia i sociologia s'anomena amb el terme aculturació al procés de canvi cultural per contacte o imposició d'una altra cultura.
Veure Integració і Aculturació
Amplificador operacional
Un amplificador operacional (sovint anomenat simplement operacional o per l'abreviació anglesa op-amp) és un mòdul de circuits electrònics (normalment construït en forma de circuit integrat, però a vegades mitjançant transistors discrets o vàlvules electròniques) que té una entrada no-inversora (+), una inversora (-) i una sortida.
Veure Integració і Amplificador operacional
Analitzador diferencial
Lewis Flight Propulsion Laboratory Kay McNulty, Alyse Snyder, i Sis Stump operen un analitzador diferencial al soterrani de l'Escola Moore d'Enginyeria Elèctrica, Universitat de Pennsylvania, a Filadèlfia, al voltant de 1942 i 1945. Lanalitzador diferencial (en anglès, Differential Analyser) va ser un computador analògic mecànic dissenyat per solucionar equacions diferencials per integració, usant mecanismes de rodes i discos per realitzar la integració.
Veure Integració і Analitzador diferencial
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Integració і Anàlisi complexa
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Integració і Anàlisi matemàtica
Anàlisi numèrica
data.
Veure Integració і Anàlisi numèrica
Anàlisi real
Les primeres quatre sumes parcials de la sèrie de Fourier per a una ona quadrada. Les sèries de Fourier són una eina important en l'anàlisi real. L'anàlisi real o teoria de les funcions de variable real és la branca de l'anàlisi matemàtica que s'ocupa dels nombres reals i les seves funcions, seqüències i sèries.
Veure Integració і Anàlisi real
Angelo Genocchi
Angelo Genocchi (1817-1889) va ser un matemàtic italià.
Veure Integració і Angelo Genocchi
Antoni Zygmund
va ser un matemàtic polonès.
Veure Integració і Antoni Zygmund
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Integració і Arquimedes
Atractor
Un atractor és el conjunt cap al qual el sistema evoluciona després d'un temps prou llarg.
Veure Integració і Atractor
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Veure Integració і Augustin Louis Cauchy
Índex de refracció
refracta en un bloc de plàstic En òptica, l'índex refractiu o índex de refracció n d'un material és un nombre adimensional que descriu com es propaga la llum a través d'aquest mitjà.
Veure Integració і Índex de refracció
Éléments de mathématique
Nicolas Bourbaki. Portada del primer volum (''Theorie des ensembles'') de la nova edició dels ''Éléments de matémathique'' (Hermann, 1970). Els Éléments de mathématique (Elements de matemàtica) són un tractat monumental de la ciència matemàtica signat pel col·lectiu N.
Veure Integració і Éléments de mathématique
Àlgebra
Al-Khwarizmi que va donar nom a l'àlgebra Làlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres.
Veure Integració і Àlgebra
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Integració і Àrea
Àrea de superfície
Àrea de superfície és la mesura de la quantitat de superfície exposada que presenta un sòlid expressada en unitats quadrades.
Veure Integració і Àrea de superfície
Àrea del cercle
Si dividim el cercle en sectors (blaus i grocs), podem reorganitzar-los formant una figura que aproximadament és un rectangle (com més sectors, més semblant a un rectangle). Aquest rectangle té com a base la meitat de la longitud de la circumferència i com a altura el radi, la superfície és doncs \pi r \cdot r.
Veure Integració і Àrea del cercle
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Veure Integració і Bhaskara II
Bobina de Rogowski
Bobina de Rogowski. La bobina de Rogowski, que rep el nom del seu inventor Walter Rogowski, és un dispositiu electrònic, que es fa servir com transductor per a mesurar el corrent altern (AC) o impulsos ràpids de corrent elèctric.
Veure Integració і Bobina de Rogowski
Cabal hidràulic
El cabal hidràulic és la quantitat de líquid que passa per una secció concreta del seu recorregut per unitat de temps.
Veure Integració і Cabal hidràulic
Calculadora
Calculadora de butxaca Una calculadora és una màquina que, per mitjans mecànics o electrònics, és capaç de realitzar una operació matemàtica.
Veure Integració і Calculadora
Capacitància
En electromagnetisme, la capacitància és una magnitud física que defineix la facultat d'un cos per emmagatzemar càrrega elèctrica.
Veure Integració і Capacitància
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Veure Integració і Càlcul (matemàtiques)
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Veure Integració і Càlcul diferencial
Càlcul estocàstic
Un diagrama d'una trajectòria mostra d'un procés de Wiener, o moviment brownià, B, juntament amb la seva integral Itō respecte a si mateix. La integració per parts o el lema d'Itō mostra que la integral és igual a (B2 - t)/2. El càlcul estocàstic és una branca de les matemàtiques que opera amb processos estocàstics.
Veure Integració і Càlcul estocàstic
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Integració і Càlcul infinitesimal
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Veure Integració і Càlcul multivariable
Charles Vernon Boys
Charles Vernon Boys (Wing, Rutland, Regne Unit, 15 març 1855 – St. Mary Bourne, Andover, Hampshire, 30 març 1944) fou un físic britànic, destacat per les innovacions que introduí en la balança de torsió.
Veure Integració і Charles Vernon Boys
Circuit lineal
Un circuit lineal és un circuit electrònic que obeeix al principi de superposició.
Veure Integració і Circuit lineal
Coeficient binomial
En matemàtiques, un coeficient binomial és qualsevol dels coeficients dels termes del polinomi que resulta de desenvolupar el binomi de Newton, és a dir del desenvolupament de (x+y)^n.
Veure Integració і Coeficient binomial
Col·lisió de Coulomb
Una col·lisió de Coulomb és una col·lisió elàstica binària entre dues partícules carregades que interactuen a través del seu propi camp elèctric.
Veure Integració і Col·lisió de Coulomb
Computador analògic
Una computador analògic o computador real és un tipus de computador que utilitza dispositius electrònics o mecànics per a modelar el problema a resoldre utilitzant un tipus de quantitat física per representar una altra.
Veure Integració і Computador analògic
Conatus
El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació).
Veure Integració і Conatus
Conjunt de mesura nul·la
En matemàtiques, i més específicament en la teoria de la integració, un conjunt de mesura nul·la o conjunt de mesura zero és un conjunt que és negligible en un sentit que cal precisar, però que té a veure amb el fet que ocupa un espai insignificant.
Veure Integració і Conjunt de mesura nul·la
Constant d'equilibri
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.
Veure Integració і Constant d'equilibri
Constant de Catalan
En matemàtiques, la constant de Catalan (denotada K (en aquest article), G (per exemple, Borwein et al. 2004, p. 49), o C (Wolfram Language)), anomenada així en honor del matemàtic franco-belga Eugène Charles Catalan, és el nombre definit per: on \beta és la funció beta de Dirichlet.
Veure Integració і Constant de Catalan
Constant de Glaisher-Kinkelin
En matemàtiques, la constant de Glaisher-Kinkelin o simplement constant de Glaisher, anotada típicament A, és una constant matemàtica relacionada amb la funció K i la funció G de Barnes.
Veure Integració і Constant de Glaisher-Kinkelin
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Veure Integració і Constant matemàtica
Constant Omega
En matemàtiques, la constant Omega, anotada Ω, és una constant definida per: \Omega\,e^.
Veure Integració і Constant Omega
Controlador de llaç tancat
Exemple d'un sol bucle de control industrial; mostrant un control contínuament modulat del flux del procés. Un controlador de llaç tancat o controlador de retroalimentació és un llaç de control que incorpora retroalimentació, en contrast amb un controlador de llaç obert o controlador sense retroalimentació.
Veure Integració і Controlador de llaç tancat
Controvèrsia del càlcul
''Sir'' Isaac Newton Gottfried Wilhelm von Leibniz La coneguda com a controvèrsia del Càlcul va ser una discussió entre dos matemàtics del segle XVII, Isaac Newton i Gottfried Leibniz (principalment mantinguda pels seus deixebles) sobre quin d'ells va ser qui va inventar el Càlcul infinitesimal.
Veure Integració і Controvèrsia del càlcul
Convergència absoluta
En matemàtiques, una sèrie (o de vegades una integral) de números es diu que convergeix absolutament si la suma dels valors absoluts dels termes (o integrands) és finita.
Veure Integració і Convergència absoluta
Convergència condicional
En matemàtiques, d'una sèrie o d'una integral es diu que és condicionalment convergent si convergeix, però no ho fa absolutament.
Veure Integració і Convergència condicional
Correlació creuada
Comparació visual de convolució, '''correlació creuada''' i autocorrelació. La correlació creuada és usada de vegades en estadística per referir-se a la covariància cov (X, I) entre dos vectors aleatoris X i I. En processament de senyals, la correlació creuada (o de vegades anomenada "covariància creuada") és una mesura de la similitud entre dos senyals, sovint utilitzada per trobar característiques rellevants en un senyal desconegut per mitjà de la comparació amb un altre que sí que es coneix.
Veure Integració і Correlació creuada
Crudiveganisme
El crudiveganisme és una dieta basada en aliments crus d'origen vegetal.
Veure Integració і Crudiveganisme
Curitiba
Curitiba és un municipi brasiler fundat l'any 1693, capital de l'estat del Paraná.
Veure Integració і Curitiba
Densitat de càrrega
La densitat de càrrega lineal, superficial o volúmica és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en una línia, superfície o un volum.
Veure Integració і Densitat de càrrega
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Integració і Derivada
Derivada feble
En matemàtiques, una derivada feble és una generalització del concepte de derivada d'una funció (derivada forta) per a funcions no derivables, sinó només integrables, és a dir que pertanyen a l'Espai de Lebesgue L^1().
Veure Integració і Derivada feble
Derivada fractal
En matemàtiques aplicades i anàlisi matemàtica, la derivada fractal o derivada de Hausdorff és una generalització no newtoniana de la derivada que tracta de la mesura de fractals, definida en geometria fractal.
Veure Integració і Derivada fractal
Desigualtat de Jensen
En matemàtiques, la desigualtat de Jensen per funcions convexes relaciona el valor que assigna a una integral amb la integral d'aquesta mateixa funció permutant, per dir-ho així, la funció i la integral.
Veure Integració і Desigualtat de Jensen
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Integració і Desintegració β
Difeomorfisme
En matemàtiques, i més concretament en geometria diferencial, un difeomorfisme és un isomorfisme dins la categoria de les varietats diferenciables: és una aplicació invertible entre dues varietats diferenciables tal que transporta l'estructura diferenciable d'una en l'estructura diferenciable de l'altra.
Veure Integració і Difeomorfisme
Diferència de potencial
En la física, la diferència de potencial, tensió elèctrica o voltatge és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu.
Veure Integració і Diferència de potencial
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Integració і Dimensió
Diners rosa
El diners rosa és un terme que fa referència a la capacitat adquisitiva de la comunitat gai, molt sovint en el marc de les donacions de caràcter polític.
Veure Integració і Diners rosa
Distribució de Landau
En teoria de probabilitats, la distribució de Landau és una distribució de probabilitat anomenada després de Lev Landau.
Veure Integració і Distribució de Landau
Distribució de Laplace
En teoria i estadística de probabilitats, la distribució de Laplace és una distribució de probabilitat contínua que porta el nom de Pierre-Simon Laplace.
Veure Integració і Distribució de Laplace
Distribució multinomial de Dirichlet
En teoria i estadística de probabilitats, la distribució multinomial de Dirichlet és una família de distribucions de probabilitat multivariables discretes sobre un suport finit de nombres enters no negatius.
Veure Integració і Distribució multinomial de Dirichlet
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Veure Integració і Distribució normal
Distribució q gaussiana
En física matemàtica i probabilitat i estadística, la distribució q gaussiana és una família de distribucions de probabilitat que inclou, com a casos límit, la distribució uniforme i la distribució normal (gaussiana).
Veure Integració і Distribució q gaussiana
Divergència infraroja
En física teòrica, una divergència infraroja o catàstrofe infraroja és una situació on una integral, apareixent per exemple en el càlcul d'un diagrama de Feynman, divergeix a causa de contribucions d'objectes amb energia molt petita (apropant-se a zero), o, de forma equivalent, a causa de fenòmens físics a distàncies molt llargues.
Veure Integració і Divergència infraroja
Divergència ultraviolada
En física teòrica, una divergència ultraviolada és una situació on una integral, que apareix per exemple en el càlcul d'un diagrama de Feynman, divergeix a causa de contribucions d'objectes d'energia molt alta (apropant-se a l'infinit), o de forma equivalent, a causa de fenòmens físics a distàncies molt curtes.
Veure Integració і Divergència ultraviolada
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Integració і Dones i matemàtiques
Dualitat de Pontryagin
En matemàtiques, en particular en l'anàlisi harmònica i la teoria de grups topològics, la dualitat de Pontryagin explica les propietats generals de la transformada de Fourier.
Veure Integració і Dualitat de Pontryagin
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Veure Integració і Dualitat ona-partícula
Duplicació del cub
La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.
Veure Integració і Duplicació del cub
Economia matemàtica
L’economia matemàtica és l’aplicació de mètodes matemàtics per representar teories i analitzar problemes en l'economia els quals van més enllà de la geometria simple, per exemple, el càlcul diferencial i integral, les equacions diferencials, l'àlgebra de matrius, la programació matemàtica i altres mètodes computacionals.
Veure Integració і Economia matemàtica
Edward James McShane
va ser un matemàtic estatunidenc.
Veure Integració і Edward James McShane
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Veure Integració і Efecte Doppler
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Veure Integració і Electrodinàmica quàntica
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Integració і Energia
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Integració і Energia cinètica
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Veure Integració і Energia del punt zero
Energia radiant
Llum (una forma d'energia radiant) observada a un bosc. L'energia radiant és l'energia de les ones electromagnètiques continguda en la llum visible i altres formes de radiació, com els raigs X. Quan la matèria absorbeix la radiació experimenta un augment de l'energia tèrmica; també es poden experimentar canvis en les substàncies.
Veure Integració і Energia radiant
Enginyeria mecànica
Rotor d'una turbina de vapor, emprada en una central de producció d'energia electrica. L'enginyeria mecànica és la disciplina de l'enginyeria que estudia l'aplicació dels principis de la física per a l'anàlisi, disseny, manufactura i manteniment dels sistemes mecànics.
Veure Integració і Enginyeria mecànica
Equació característica (càlcul)
En matemàtiques, l'equació característica (o equació auxiliar) és una equació algebraica de grau de la qual depèn la solució d'una equació diferencial d'ordre n donada o equació de diferència.
Veure Integració і Equació característica (càlcul)
Equació d'Adams-Williamson
L'equació d'Adams-Williamson, que porta el nom de L. H. Adams i E. D. Williamson, és una equació diferencial que s'utilitza per determinar la densitat en funció del radi, que s'utilitza més sovint per determinar la relació entre les velocitats de les ones sísmiques i la densitat de l'interior de la Terra.
Veure Integració і Equació d'Adams-Williamson
Equació d'Eckhaus
En física matemàtica, lequació d’Eckhaus (o lequació de Kundu-Eckhaus) és una equació diferencial parcial no-lineal dins la classe no-lineal de Schrödinger: L'equació va ser introduïda de forma independent per Wiktor Eckhaus i per Anjan Kundu per modelar la propagació de les ones en medis dispersius.
Veure Integració і Equació d'Eckhaus
Equació d'estat d'Anton-Schmidt
Lequació d'estat d'Anton-Schmidt és una equació d’estat empírica per a sòlids cristal·lins (per exemple, per a metalls purs o compostos intermetàl·lics. Les investigacions mecàniques quàntiques de compostos intermetàl·lics mostren que la dependència de la pressió sota deformació isotròpica es pot descriure empíricament per.
Veure Integració і Equació d'estat d'Anton-Schmidt
Equació d'Euler-Tricomi
En matemàtiques, l'equació d'Euler-Tricomi és una equació en derivades parcials lineal útil per a l'estudi del flux transònic.
Veure Integració і Equació d'Euler-Tricomi
Equació de Burgers
Lequació de Burgers o equació de Bateman-Burgers és una equació diferencial en derivades parcials fonamental que passa en diverses àrees de la matemàtica aplicada, com la mecànica dels fluids,Es relaciona amb les equacions de Navier-Stokes amb el terme de pressió eliminat de l': aquí la variable és la velocitat de flux y.
Veure Integració і Equació de Burgers
Equació de continuïtat
En física una equació de continuïtat expressa una llei de conservació utilitzant el flux de la magnitud que es conserva al llarg d'una superfície tancada.
Veure Integració і Equació de continuïtat
Equació de sisè grau
punts crítics. En matemàtiques, una equació de sisè grau és una equació polinòmica de grau sis.
Veure Integració і Equació de sisè grau
Equació diferencial homogènia
Una equació diferencial pot ser homogènia en qualsevol de dos aspectes següents.
Veure Integració і Equació diferencial homogènia
Equació diferencial ordinària
En matemàtiques, una equació diferencial ordinària (o EDO) és una equació funcional que inclou una o més derivades d'una funció d'una sola variable.
Veure Integració і Equació diferencial ordinària
Equació integral
Una equació integral és una equació en la qual una de les incògnites és una funció que apareix en una expressió sota el signe integral.
Veure Integració і Equació integral
Equació paramètrica
Un exemple d'una corba definida per equacions paramètriques és la corba papallona. En matemàtiques les equacions paramètriques són un mètode de definir una funció que fa servir paràmetres.
Veure Integració і Equació paramètrica
Equacions en diferències
En matemàtiques, una relació de recurrència és una equació que defineix recursivament una successió o una matriu multidimensional de valors, un cop es donen un o més termes inicials; cada terme següent de la seqüència o matriu es defineix com una funció dels termes anteriors.
Veure Integració і Equacions en diferències
Ernest Barnes
va ser un matemàtic i clergue anglicà que va ser bisbe de Birmingham.
Veure Integració і Ernest Barnes
Ernst Leonard Lindelöf
va ser un matemàtic finès.
Veure Integració і Ernst Leonard Lindelöf
ESAC
ESAC (European Space Astronomy Centre en anglès o Centre d'Astronomia Espacial Europeu), ubicat a Villanueva de la Cañada (a uns 30 km de Madrid); és el centre de l'Agència Espacial Europea (ESA) especialitzat en Astronomia Espacial.
Veure Integració і ESAC
Esh (lletra)
Esh (majúscula: Ʃ, minúscula: ʃ) és una lletra usada com a extensió de l'alfabet llatí.
Veure Integració і Esh (lletra)
Espai Lp
En matemàtiques, els espais Lp són certs espais funcionals definits a partir de generalitzacions naturals de les p-normes dels espais vectorials de dimensió finita.
Veure Integració і Espai Lp
Espai paracompacte
En matemàtiques, i més específicament en el camp de la topologia, la paracompacitat és una propietat que pot posseir un espai topològic.
Veure Integració і Espai paracompacte
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Integració і Espai vectorial
Espectre d'absorció
L'espectre d'absorció és l'espectre resultant després que una radiació electromagnètica d’espectre continu passi a través d'una substància absorbent.
Veure Integració і Espectre d'absorció
Esperança matemàtica
Lesperança matemàtica (o senzillament esperança) o mitjana d'una variable aleatòria és, en teoria de la probabilitat, la mitjana dels valors que pot prendre la variable ponderats per la probabilitat d'aquests valors.
Veure Integració і Esperança matemàtica
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Veure Integració і Eudox de Cnidos
Eugène Cosserat
va ser un matemàtic i astrònom francès que, juntament amb el seu germà François, va desenvolupar teories sobre els cossos deformables.
Veure Integració і Eugène Cosserat
Exponencial integral
Gràfica de l'exponencial integral de x(funció Ei(x)) En l'àmbit de les matemàtiques, l'exponencial integral és una funció especial definida en el pla complex i identificada amb el símbol Ei.
Veure Integració і Exponencial integral
Factor d'integració
En matemàtiques, hom resol certes equacions diferencials ordinàries mitjançant un factor d'integració o factor integrand.
Veure Integració і Factor d'integració
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Integració і Factorial
Fal·làcia del punt mitjà
El punt de vista mitjà, punt de vista equidistant o fal·làcia del punt mitjà és aquella fal·làcia que es mostra en el mateix acord o desacord amb tots els punts de vista existents.
Veure Integració і Fal·làcia del punt mitjà
Farmacocinètica
La farmacocinètica (moltes vegades abreujada com PK) és la branca de la farmacologia que estudia tan de manera descriptiva com matemàtica els processos que pateixen per part de l'organisme les substàncies administrades fins que són completament eliminades, entenent com a substància administrada no solament els fàrmacs sinó qualsevol xenobiòtic, ja sigui un fàrmac, un pesticida, un additiu, etc.
Veure Integració і Farmacocinètica
Fórmula
En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.
Veure Integració і Fórmula
Fórmula d'Euler
En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.
Veure Integració і Fórmula d'Euler
Fórmula de Cauchy per a la integració repetida
La fórmula de Cauchy per a la integració repetida, que porta el nom d'Augustin Louis Cauchy, permet comprimir n primitives d'una funció en una única integral.
Veure Integració і Fórmula de Cauchy per a la integració repetida
Fórmula de la integral de Cauchy
En matemàtiques, la fórmula de la integral de Cauchy, que porta el nom d'Augustin-Louis Cauchy, és una afirmació central en l'anàlisi complexa.
Veure Integració і Fórmula de la integral de Cauchy
Fórmula de Stirling
Comparació de l'aproximació de Stirling amb el factorial En matemàtiques, l'aproximació de Stirling (o fórmula de Stirling) és una aproximació pels factorials, que dona un equivalent del factorial d'un enter natural n quan n tendeix a l'infinit: \lim_.
Veure Integració і Fórmula de Stirling
Felip de Senillosa
Felip de Senillosa (Tarragona, maig de 1783 – Buenos Aires, abril de 1838) fou un enginyer, docent, investigador, agrimensor i polític argentí d'origen català.
Veure Integració і Felip de Senillosa
Filtre de variable d'estat
L'entrada del senyal està marcada Vin; les sortides LP, HP i BP donen els senyals filtrats de pas baix, pas alt i pas de banda respectivament. Un filtre de variable d'estat és un tipus de filtre actiu en circuits electrònics.
Veure Integració і Filtre de variable d'estat
Flux elèctric
El flux elèctric es defineix com la integral del camp elèctric sobre una superfície: on Per poder determinar el flux, cal que la superfície sigui orientable, ja que cal escollir en quin sentit prendrem els vectors dS.
Veure Integració і Flux elèctric
Flux magnètic
El flux magnètic, representat per la lletra grega Φ (phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideració la força i l'extensió d'un camp magnètic.
Veure Integració і Flux magnètic
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Integració і Força
Força de Lorentz
Efecte de la força de Lorentz (no representada en el dibuix) en la trajectòria d'una partícula mòbil carregada a l'interior d'un camp magnètic B Força sobre una partícula carregada. Força sobre un corrent. En física, la força de Lorentz és la força exercida sobre una partícula carregada que es mou en un camp electromagnètic.
Veure Integració і Força de Lorentz
Forma de volum
En matemàtiques, una forma de volum sobre una varietat diferenciable és una forma de dimensió màxima (és a dir, una forma diferencial de grau màxim).
Veure Integració і Forma de volum
Forma tancada
Es diu que una equació és una solució en forma tancada si resol un problema donat en termes de funcions i operacions matemàtiques triades d'un conjunt limitat i generalment acceptat.
Veure Integració і Forma tancada
Fracció giromagnètica
En física, la fracció giromagnètica (també coneguda com a fracció magnetogírica en altres disciplines) d'una partícula o sistema és la fracció del seu moment dipolar magnètic respecte al seu moment angular, i normalment es descriu amb el símbol γ.
Veure Integració і Fracció giromagnètica
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Integració і Funció
Funció de densitat de probabilitat
''N''(0, ''σ''2). En la teoria de la probabilitat, una funció de densitat de probabilitat és una funció que representa una distribució de probabilitat en termes d'integrals.
Veure Integració і Funció de densitat de probabilitat
Funció de quadrat integrable
En anàlisi matemàtica, una funció f (x) d'una variable real amb valors reals o complex és de quadrat sumable o també de quadrat integrable sobre un determinat interval, si la integral del quadrat del seu mòdul, definida en l'interval de definició, convergeix.
Veure Integració і Funció de quadrat integrable
Funció digamma
reals. Representació en color de la funció digamma, \psi(z), en una regió rectangular del pla complex En matemàtiques, la funció digamma es defineix com la derivada logarítmica de la funció gamma: És la primera de les funcions poligamma.
Veure Integració і Funció digamma
Funció especial
Una funció especial és una funció matemàtica particular, que per la seva importància en el camp de l'anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, la física i altres aplicacions, té noms i designacions més o menys establerts.
Veure Integració і Funció especial
Funció G-Barnes
En matemàtiques, la funció G-Barnes, normalment escrit G(z), és una funció especial que constitueix una extensió a un domini complex de la seqüència de nombres enters superfactorials.
Veure Integració і Funció G-Barnes
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Integració і Funció gamma
Funció gamma inversa
gràfica de la funció 1/Γ(x) al llarg de l'eix real. argument del valor. En matemàtiques, la funció gamma inversa és la funció: on \Gamma(z) denota la funció gamma.
Veure Integració і Funció gamma inversa
Funció gamma múltiple
En matemàtiques, la funció gamma múltiple (\Gamma_N) és una generalització de la funció gamma d'Euler i la funció G-Barnes.
Veure Integració і Funció gamma múltiple
Funció gamma multivariada
En matemàtiques, la funció gamma multivariada Γp és una generalització de la funció gamma.
Veure Integració і Funció gamma multivariada
Funció rampa
Gràfica de la funció rampa La funció rampa és una funció real, fàcilment computable com la mitjana de la variable independent i el seu valor absolut.
Veure Integració і Funció rampa
Funció sigmoide
Corba logística. La funció sigmoide o corba sigmoide permet descobrir l'evolució de molts processos naturals (com per exemple el creixement de les drupes) i corbes d'aprenentatge de sistemes complexos que mostren una progressió temporal des d'uns nivells baixos al principi, fins a atansar-se a un climax quan ha transcorregut un cert temps; la transició es produeix en una regió caracteritzada per una forta acceleració intermèdia.
Veure Integració і Funció sigmoide
Funció signe d'interrogació
La funció signe d'interrogació de Minkowski. La funció signe d'interrogació, definida per Minkowski l'any 1904, és una funció matemàtica amb diverses propietats fractals inusuals, denotada per ?(x).
Veure Integració і Funció signe d'interrogació
Funció zeta d'Arakawa–Kaneko
En matemàtiques, la funció zeta d'Arakawa-Kaneko és una generalització de la funció zeta de Riemann, que genera valors especials de la funció polilogaritme.
Veure Integració і Funció zeta d'Arakawa–Kaneko
Funcional (matemàtiques)
En matemàtiques, i particularment en anàlisi funcional i càlcul de variacions, un funcional és una funció des d'un espai vectorial al seu camp escalar subjacent, o un conjunt de funcions dels nombres reals.
Veure Integració і Funcional (matemàtiques)
Funcions parelles i imparelles
En matemàtiques, les funcions parelles i les funcions imparelles (o senars) són funcions que satisfan unes relacions de simetria particulars respecte als canvis de signe.
Veure Integració і Funcions parelles i imparelles
Galvanòmetre balístic
Configuració de la calibració del galvanòmetre balístic. sador de flux Grassot, una forma de galvanòmetre balístic. Arreglament de calibració del fluxmeter Grassot mitjançant un inductor mutu estàndard i una quantitat coneguda de descàrrega elèctrica.
Veure Integració і Galvanòmetre balístic
Gastronomia de l'Índia
La gastronomia de l'Índia és el conjunt de les diverses cuines regionals que existeixen a l'Índia.
Veure Integració і Gastronomia de l'Índia
GeoGebra
GeoGebra és un programa lliure interactiu que combina geometria, àlgebra i càlcul.
Veure Integració і GeoGebra
Geometria riemanniana
En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.
Veure Integració і Geometria riemanniana
George Gabriel Stokes
Sir George Gabriel Stokes, primer Baronet FRS (Skreen, Irlanda, 13 d'agost de 1819 − Cambridge, Regne Unit, 1 de febrer de 1903), fou un matemàtic i físic britànic i irlandès que va realitzar contribucions importants a la dinàmica de fluids (incloent-hi les equacions de Navier-Stokes), l'òptica i la física matemàtica (incloent-hi el teorema de Stokes).
Veure Integració і George Gabriel Stokes
George Neville Watson
va ser un matemàtic anglès.
Veure Integració і George Neville Watson
Giovanni Antonio Amedeo Plana
Giovanni Antonio Amedeo Plana (6 de novembre de 1781 - 20 de gener de 1864) va ser un astrònom i matemàtic Italià.
Veure Integració і Giovanni Antonio Amedeo Plana
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Integració і Gottfried Wilhelm Leibniz
Grau dia
Mapa dels graus dia de calor als Estats Units, 1961-1990 Mapa dels graus dia de climatització als Estats Units, 1961-1990 Els graus dia unificats o GDU és una mesura d'escalfament o refredament.
Veure Integració і Grau dia
Guido Fubini
va ser un matemàtic italià.
Veure Integració і Guido Fubini
Gustave Choquet
va ser un matemàtic francès.
Veure Integració і Gustave Choquet
Henri Léon Lebesgue
Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.
Veure Integració і Henri Léon Lebesgue
Hipòtesi de Lindelöf
En matemàtiques, la hipòtesi de Lindelöf és una conjectura formulada pel matemàtic finlandès Ernst Leonard Lindelöf (vegeu) sobre la taxa de creixement de la funció zeta de Riemann en la línia crítica i que està implicada per la hipòtesi de Riemann.
Veure Integració і Hipòtesi de Lindelöf
Història de l'Exèrcit del Brasil
XVIII. La història de l'Exèrcit del Brasil comença oficialment amb la creació de l'estat brasiler després de la Independència del Brasil, tanmateix mobilitzacions de brasilers per a fer la guerra ja existien des de la colonització del Brasil, sent les primeres les efectuades contra les temptatives de colonització francesa, a les dècades de 1550 i de 1610.
Veure Integració і Història de l'Exèrcit del Brasil
Història de les matemàtiques
La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.
Veure Integració і Història de les matemàtiques
Història del càlcul
El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.
Veure Integració і Història del càlcul
Identitats logarítmiques
En matemàtiques, existeixen moltes identitats logarítmiques.
Veure Integració і Identitats logarítmiques
Impuls (física)
Animació que il·lustra un xoc elàstic En mecànica clàssica, s'anomena impuls (abreviat I) a la magnitud física definida com a la variació de quantitat de moviment que experimenta un objecte en un sistema tancat.
Veure Integració і Impuls (física)
Independència condicional
En teoria de la probabilitat, dos esdeveniments aleatoris A i B són condicionalment independents donat un tercer esdeveniment C precisament si l'ocurrència d' A i l'ocurrència de B són esdeveniments independents en la seva distribució de probabilitat condicional donada C.
Veure Integració і Independència condicional
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Integració і Infinit
INT
* Telescopi Isaac Newton.
Veure Integració і INT
Integració de fraccions racionals
La integració de les funcions racionals (per trobar la seva funció primitiva) es fa descomponent la fracció racional en la suma d'un polinomi més una sèrie de fraccions racionals amb el denominador de grau dos com a màxim i després integrant cada fracció.
Veure Integració і Integració de fraccions racionals
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Veure Integració і Integració numèrica
Integració per canvi de variable
En càlcul, la regla de substitució o la integració per canvi de variable és una eina per a trobar primitives i integrals.
Veure Integració і Integració per canvi de variable
Integració per capes
La integració per capes (el mètode de closques en càlcul integral) és un mètode per calcular el volum d'un sòlid de revolució, basat a integrar al llarg d'una perpendicular a l'eix a l'eix de revolució.
Veure Integració і Integració per capes
Integració per parts
En càlcul, la integració per parts és una regla que transforma la integral d'un producte de funcions en una altra integral que s'espera que sigui més senzilla de resoldre.
Veure Integració і Integració per parts
Integració per sèries
En càlcul de primitives la integració per sèries és un mètode emprat per trobar un desenvolupament en sèrie de la funció primitiva d'una funció donada.
Veure Integració і Integració per sèries
Integració per substitució trigonomètrica
En matemàtiques, la substitució trigonomètrica és la substitució d'altres expressions per expressions trigonomètriques.
Veure Integració і Integració per substitució trigonomètrica
Integració simbòlica
Integració simbòlica és el problema de trobar una fórmula per a la primitiva, o integral indefinida, d'una funció donada f(x), és a dir, trobar una funció derivable F(x) tal que Això també s'escriu La paraula simbòlica es fa servir per a distingir aquest problema de la integració numèrica, on el que es busca és el valor de F en un punt o un conjunt particular de punts.
Veure Integració і Integració simbòlica
Integral curvilínia
La trajectòria d'una partícula al llarg d'una corba dins d'un camp vectorial. A la part inferior es mostren els vectors que troba la partícula al llarg del seu recorregut. La suma del productes escalars d'aquests vectors amb el vector tangent a la corba a cada punt de la trajectòria serà el resultat de la integral de camí.
Veure Integració і Integral curvilínia
Integral de Böhmer
En matemàtiques, una integral de és una integral introduïda per Böhmer (1939) generalitzant les integrals de Fresnel.
Veure Integració і Integral de Böhmer
Integral de Bochner
En matemàtiques, la integral de Bochner estén la definició de la integral de Lebesgue a funcions que prenen valors en un espai de Banach.
Veure Integració і Integral de Bochner
Integral de Darboux
En càlcul, la integral de Darboux és una de les possibles definicions d'integral d'una funció.
Veure Integració і Integral de Darboux
Integral de Duhamel
La integral de Duhamel En la teoria de vibracions, és un mètode per calcular la resposta de sistemes lineals i estructures a excitacions externes arbitràries variables en el temps.
Veure Integració і Integral de Duhamel
Integral de Gauß
La integral de Gauß és una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gauß.
Veure Integració і Integral de Gauß
Integral de Henstock-Kurzwe
En matemàtiques, la integral de Henstock-Kurzweil, coneguda també com la integral de Denjoy i la integral de Perron, és una possible definició de la integral d'una funció.
Veure Integració і Integral de Henstock-Kurzwe
Integral de Lebesgue
La integral d'una funció positiva es pot interpretar com l'àrea continguda entre la corba i l'eix x. En matemàtiques, la integral d'una funció no negativa, en el cas més senzill es pot entendre com l'àrea entre el gràfic de la funció i l'eix x.
Veure Integració і Integral de Lebesgue
Integral de Lebesgue-Stieltjes
En matemàtiques la integral de Lebesgue-Stieltjes generalitza la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue, preservant molts dels avantatges d'aquesta última, però en un marc teòric de la mesura més general.
Veure Integració і Integral de Lebesgue-Stieltjes
Integral de Riemann
La integral de Riemann és una operació sobre una funció contínua i limitada en un interval, on a i b són anomenats extrems de la integració.
Veure Integració і Integral de Riemann
Integral de Volkenborn
En matemàtiques, en el camp de l'anàlisi ''p''-àdic, la integral de Volkenborn és un mètode d'integració de funcions ''p''-àdiques.
Veure Integració і Integral de Volkenborn
Integral de volum
En matemàtiques -i en particular en càlcul multivariable- integral de volum és una integral sobre un domini tri-dimensional, és a dir, un cas especial de les integrals múltiples.
Veure Integració і Integral de volum
Integral el·líptica
Una integral el·líptica és una integral de la forma: \int\, dx o de forma alternativa com: \int on A, B, C i D són polinomis En x i S és un polinomi de grau 3 o 4.
Veure Integració і Integral el·líptica
Integral impròpia
En càlcul, una integral impròpia és una extensió de la integral definida que permet calcular-la en intervals infinits o en intervals que contenen punts on la funció que s'integra tendeix a infinit.
Veure Integració і Integral impròpia
Integral múltiple
Integral com a àrea entre dues corbes. La integral múltiple és un tipus d'integral definida estesa a funcions de més d'una variable real, per exemple, f(x,y) o f(x,y,z).
Veure Integració і Integral múltiple
Integral multiplicativa
Una integral multiplicativa o integral producte és una versió multiplicativa de la integral habitual basada en la suma.
Veure Integració і Integral multiplicativa
Integral no elemental
En matemàtiques, una integral no elemental és una integral per a la qual es pot demostrar que no existeix cap fórmula en termes de funcions elementals (és a dir polinomis, funcions trigonomètriques, exponencials, logarítmiques i productes i composicions d'aquestes funcions).
Veure Integració і Integral no elemental
Integral trigonomètrica
Per integrals simples de funcions trigonomètirques, vegi Primitives de funcions trigonomètriques.Si(x) (Blau) i Ci(x) (verd) representats en el mateix gràfic. Les integrals trigonomètriques són una família de les integrals que impliquen funcions trigonomètriques.
Veure Integració і Integral trigonomètrica
Intel·ligència cultural
Intel·ligència culturalEl concepte dintel·ligència cultural és la capacitat d'interactuar amb eficàcia amb altres persones d'orígens culturals diferents.
Veure Integració і Intel·ligència cultural
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Integració і Introducció a la teoria de grups
Irving Segal
va ser un matemàtic i cosmòleg estatunidenc.
Veure Integració і Irving Segal
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Integració і Isaac Newton
Jacobià
En càlcul vectorial, el jacobià és una abreviatura emprada per anomenar tant la matriu jacobiana com el seu determinant, el determinant jacobià.
Veure Integració і Jacobià
Jesús María Sanz Serna
Jesús María Sanz Serna (Valladolid, 12 de juny de 1953) és un matemàtic espanyol especialitzat en matemàtica aplicada i pioner en integració geomètrica.
Veure Integració і Jesús María Sanz Serna
Jessica Fridrich
Jessica Fridrich (República Txeca, 1964) és una enginyera elèctrica i especialista autodidacta en càlcul diferencial i integral, coneguda per documentar i popularitzar el «Mètode CFOP» (Cross, First two layers, Orientation, Permutation), més conegut popularment, en honor del seu nom, com a «Mètode Fridrich», un dels mètodes més eficients i populars per a la solució del Cub de Rubik.
Veure Integració і Jessica Fridrich
José Mariano Vallejo y Ortega
José Mariano Vallejo y Ortega va ser un matemàtic i polític espanyol, del.
Veure Integració і José Mariano Vallejo y Ortega
Josep Chaix Isniel
fou un matemàtic i astrònom valencià.
Veure Integració і Josep Chaix Isniel
Joseph Émile Barbier
Joseph Émile Barbier (1839-1889) va ser un matemàtic i astrònom francès.
Veure Integració і Joseph Émile Barbier
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Veure Integració і Joseph Louis Lagrange
Límits d'integració
En càlcul i en anàlisi matemàtica els límits d'integració de la integral d'una funció integrable Riemann f definida en un interval tancat i fitat són els nombres reals a (límit inferior) i b (límit superior).
Veure Integració і Límits d'integració
Lev Landau
fou un físic i matemàtic soviètic que va fer aportacions fonamentals a moltes àrees de la física teòrica i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1962.
Veure Integració і Lev Landau
Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social
La Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, modificada per les L.O. 8/2000, 14/2003 i 2/2009, i popularment coneguda com a Llei d'Estrangeria és la norma espanyola que regula l'entrada i estada dels estrangers extracomunitaris al territori espanyol, així com els drets i llibertats que se'ls reconeixen.
Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'especialitats del camp 12 (Matemàtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO.
Veure Integració і Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO
Llista d'identitats trigonomètriques
En matemàtiques, les identitats trigonomètriques són igualtats que impliquen funcions trigonomètriques i que són veritat per a qualsevol valor de les variables.
Veure Integració і Llista d'identitats trigonomètriques
Logaritme integral
En matemàtiques, la funció logaritme integral o logaritme integral, \operatorname(x), és una funció especial de rellevància significativa en problemes de física i teoria de nombres, car dona una estimació de la quantitat de nombres primers menors que un determinat valor (teorema dels nombres primers).
Veure Integració і Logaritme integral
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Veure Integració і Logaritme natural
Louis Antoine de Bougainville
Bust del Museu de la Marina a París Louis Antoine de Bougainville, comte de Bougainville (París, 12 de novembre 1729 – París, 20 d'agost 1811) fou un militar i navegant francès que va fer la primera circumnavegació francesa i va destacar per la seva descripció de Tahití.
Veure Integració і Louis Antoine de Bougainville
Louis Carré
Louis Carré va ser un matemàtic francès dels segles XVII-XVIII, conegut pel seu llibre de càlcul integral.
Veure Integració і Louis Carré
Magnetoestàtica
La magnetoestàtica és la part de la física que estudia els camps magnètics estàtics, que no canvien al llarg del temps, creats per imants o per corrents elèctrics estacionaris.
Veure Integració і Magnetoestàtica
Maria Gaetana Agnesi
Maria Gaetana Agnesi (Milà, ducat de Milà, 16 de maig de 1718 - Milà, República Cisalpina, 9 de gener de 1799) fou una matemàtica milanesa, i després teòloga, que es va distingir per la seva precocitat com a poliglota i polemista il·lustrada.
Veure Integració і Maria Gaetana Agnesi
Mariano Fernández Cortés
Mariano Fernández Cortés (Las Rozas, 26 d'agost de 1865 - Madrid, 16 de novembre de 1933) fou un enginyer espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Veure Integració і Mariano Fernández Cortés
Mario Kreutzberger
Mario Luis Kreutzberger Blumenfeld (Talca, 28 de desembre de 1940), internacionalment conegut com a Don Francisco, és un presentador de televisió i filantrop xilè d'origen jueu.
Veure Integració і Mario Kreutzberger
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Integració і Matemàtiques
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Veure Integració і Matemàtiques a l'islam medieval
Matemàtiques de l'antiga Grècia
Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.
Veure Integració і Matemàtiques de l'antiga Grècia
Maxima
El sistema d'àlgebra computacional Maxima és un motor de càlcul simbòlic escrit en llenguatge Lisp publicat sota llicència GNU GPL.
Veure Integració і Maxima
Mètode d'exhaustió
El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.
Veure Integració і Mètode d'exhaustió
Mètode rectangular
En càlcul integral, el mètode rectangular utilitza una aproximació a una integral definida, a base de calcular l'àrea d'una sèrie de rectangles.
Veure Integració і Mètode rectangular
Mètodes bayesians variacionals
Els mètodes bayesians variacionals són una família de tècniques per aproximar integrals intractables que sorgeixen en la inferència bayesiana i l'aprenentatge automàtic.
Veure Integració і Mètodes bayesians variacionals
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Veure Integració і Mètodes infinitesimals
Mètodes numèrics per a equacions diferencials ordinàries
Els mètodes numèrics per a equacions diferencials ordinàries són mètodes utilitzats per trobar aproximacions numèriques a les solucions d'equacions diferencials ordinàries (ODE).
Veure Integració і Mètodes numèrics per a equacions diferencials ordinàries
Mecatrònica
Components de la mecatrònica L'enginyeria mecatrònica o la mecatrònica és la combinació sinèrgica de l'enginyeria mecànica, l'enginyeria electrònica, l'enginyeria de control i l'enginyeria de programari.
Veure Integració і Mecatrònica
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Integració і Mecànica clàssica
Memristor
Intensitat en relació a Voltatge Un memristor, en teoria de circuits elèctrics, és un component passiu amb una relació Voltatge/Intensitat que descriu una corba d'histèresi torçada com la mostrada a la imatge, que indica un comportament diferent segons l'evolució precedent de la càrrega (comportament memorístic).
Veure Integració і Memristor
Mesura de Haar
En anàlisi matemàtc, la mesura de Haar és una manera d'assignar un «volum invariant» als subconjunts de grups topològics localment compactes i de definir posteriorment una integral per a les funcions sobre aquests grups.
Veure Integració і Mesura de Haar
Method of Fluxions
The Method of Fluxions and infinite Series (que es podria traduir com El Mètode de les Fluxions i les sèries infinides) és un llibre d'Isaac Newton.
Veure Integració і Method of Fluxions
Mitjana
asimetria En estadística, el concepte de mitjana té dos significats estretament relacionats.
Veure Integració і Mitjana
Mitjana (matemàtiques)
quadràtica de dos nombres ''a'' i ''b'' En matemàtiques, la mitjana és una mesura de tendència central representa el valor "mitjà" o "típic" d'un conjunt de dades.
Veure Integració і Mitjana (matemàtiques)
Mitjana de Riesz
En matemàtiques, la mitjana de Riesz és una certa mitjana dels termes d'una sèrie.
Veure Integració і Mitjana de Riesz
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Veure Integració і Model atòmic de Schrödinger
Model de Kuramoto
El model de Kuramoto (o model de Kuramoto-Daido), proposat per primera vegada per, és un model matemàtic utilitzat per descriure la sincronització.
Veure Integració і Model de Kuramoto
Modulació Sigma-Delta
La modulació Sigma-Delta (ΔΣ) és un tipus de conversió analògica digital i digital a analògica.
Veure Integració і Modulació Sigma-Delta
Moment (matemàtiques)
Figura 1 Exemple de moment de 2n ordre de cossos amb diferents masses. El moment d'inèrcia determina quant resisteix el moviment de rotació. En aquesta simulació, quatre objectes es col·loquen en una rampa i es deixen rodar sense relliscar. Partint del repòs, cadascun experimentarà una acceleració angular en funció del seu moment d'inèrcia.
Veure Integració і Moment (matemàtiques)
Monadologia
Monadologia és una obra de Gottfried Wilhelm Leibniz dedicada a les mònades o substàncies primàries, escrita en 90 aforismes i breus explicacions en prosa.
Veure Integració і Monadologia
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Veure Integració і Monopol magnètic
Mostreig de Gibbs
En estadístiques, el mostreig de Gibbs o un mostrejador de Gibbs és un algorisme de la cadena de Markov Monte Carlo (MCMC) per obtenir una seqüència d'observacions que s'aproximen a partir d'una distribució de probabilitat multivariant especificada, quan el mostreig directe és difícil.
Veure Integració і Mostreig de Gibbs
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Veure Integració і Moviment
Nicolas Bourbaki
N.
Veure Integració і Nicolas Bourbaki
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Veure Integració і Nicolas de Condorcet
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Integració і Nombre
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Integració і Nombre π
Notació de Newton
La notació de Newton de la derivada consisteix a col·locar un punt damunt del nom de la funció, d'això ell en va dir fluxió.
Veure Integració і Notació de Newton
Obra matemàtica de Karl Marx
Karl Marx Karl Marx és conegut com a filòsof, humanista, intel·lectual, com a pensador revolucionari.
Veure Integració і Obra matemàtica de Karl Marx
Ohm (unitat)
L'ohm és la unitat del SI per a la resistència elèctrica.
Veure Integració і Ohm (unitat)
Olaus Henrici
Olaus Henrici (1840-1916), de nom complet Olaus Magnus Friedrich Erdmann Henrici, va ser un matemàtic alemany que va treballar a Anglaterra.
Veure Integració і Olaus Henrici
Ole Jacob Broch
Ole Jacob Broch (1818-1889) va ser un matemàtic, físic i polític noruec.
Veure Integració і Ole Jacob Broch
Ordre d'integració
En càlcul, el canvi dordre d'integració és una metodologia que transforma integrals múltiples de funcions en altres integrals, que s'espera que siguin més simples, canviant l'ordre en el qual es realitzen les integracions.
Veure Integració і Ordre d'integració
Paràmetre d'escala
En la teoria de la probabilitat i estadística, el paràmetre d'escala és una classe especial de paràmetre numèric d'una família de paràmetres de distribucions probabilístiques.
Veure Integració і Paràmetre d'escala
Paul Painlevé
va ser un matemàtic i polític francès.
Veure Integració і Paul Painlevé
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Veure Integració і Pierre-Simon Laplace
Pietro Paoli
Pietro Paoli (1759-1839) fou un matemàtic italià que va tenir càrrecs importants al Gran Ducat de Toscana.
Veure Integració і Pietro Paoli
Piràmide
Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.
Veure Integració і Piràmide
Polinomi de Neumann
En matemàtiques, un polinomi de Neumann, introduït per Carl Neumann per al cas especial \alpha.
Veure Integració і Polinomi de Neumann
Portada/article juny 20
Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.
Veure Integració і Portada/article juny 20
Potència (física)
En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.
Veure Integració і Potència (física)
Primitives de funcions trigonomètriques
Tot seguit es presenta una llista de les primitives (o integrals) de funcions trigonomètriques.
Veure Integració і Primitives de funcions trigonomètriques
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Veure Integració і Probabilitat
Problema dels dos cossos
Dos cossos orbitant al voltant del seu centre de masses en òrbites el·líptiques. Caront. En mecànica clàssica, el problema dels dos cossos té per objectiu determinar el moviment de dues partícules puntuals que només interactuen entre si.
Veure Integració і Problema dels dos cossos
Proporcional integral derivatiu
Diagrama en blocs d'un control PID. Un proporcional integral derivatiu (PID) és un mecanisme de control per realimentació que s'utilitza en sistemes de control industrials.
Veure Integració і Proporcional integral derivatiu
Pseudotensor
En física i matemàtiques, un pseudotensor és normalment una quantitat que es transforma com un tensor sota un canvi de sistema de coordenades que conserva l'orientació (p. ex., una rotació pròpia), i que a més canvia de signe sota una transformació de coordenades que inverteix l'orientació (p.ex., una rotació impròpia, és a dir una transformació que pot ser expressada com una rotació pròpia seguida d'una reflexió).
Veure Integració і Pseudotensor
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Veure Integració і Punt (geometria)
Quadratura (geometria)
Quadratura del cercle: el cercle i el quadrat tenen la mateixa àrea En matemàtiques, la quadratura d'una superfície consisteix a buscar-ne l'àrea.
Veure Integració і Quadratura (geometria)
Quadratura del cercle
regle i compàs. La quadratura del cercle és un problema geomètric proposat per matemàtics de la Grècia clàssica.
Veure Integració і Quadratura del cercle
Recta real estesa
Una recta real estesa, en matemàtica, s'obté a partir dels nombres reals amb l'afegit de dos elements: +\infty i - \infty (infinit positiu i infinit negatiu, respectivament).
Veure Integració і Recta real estesa
Regla de la cadena
En càlcul infinitesimal, la regla de la cadena és una fórmula per a calcular la derivada de la composició de dues funcions.
Veure Integració і Regla de la cadena
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Veure Integració і Representació de grup
Resistència elèctrica (component)
ICE). A la dreta, símbol més utilitzat als Estats Units. La resistència elèctrica o resistor és un component electrònic de dos terminals que ofereix resistència coneguda, predeterminada i estable al pas del corrent elèctric, d'acord amb la Llei d'Ohm.
Veure Integració і Resistència elèctrica (component)
Ressonància magnètica nuclear de protons
estructura que es mostra a la part superior esquerra. La ressonància magnètica nuclear de protons (RMN de protons, RMN d'hidrogen-1 o RMN 1H) és l'aplicació de la ressonància magnètica nuclear en espectroscòpia de RMN respecte als nuclis d'hidrogen-1 dins de les molècules d'una substància, per tal de determinar l'estructura de les molècules.
Veure Integració і Ressonància magnètica nuclear de protons
Retenció de primer ordre
Senyal mostrejat idealment ''x''s(''t''). Senyal lineal a trossos ''x''FOH(''t''). La retenció de primer ordre (FOH) és un model matemàtic de la reconstrucció pràctica de senyals mostrejades que es podria fer mitjançant un convertidor digital a analògic (DAC) convencional i un circuit analògic anomenat integrador.
Veure Integració і Retenció de primer ordre
Reverberació convolutiva
La reverberació convolutiva és un processament digital d'àudio basat en el càlcul matemàtic de convolució, que permet simular la reverberació d'entorns físics o d'unitats de reverb de maquinari.
Veure Integració і Reverberació convolutiva
S llarga
Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.
Veure Integració і S llarga
Saturn VUE
Saturn VUE del 2006-2007 El Saturn VUE és un crossover de tipus mid size fabricat per GM i venut sota la marca de Saturn.
Veure Integració і Saturn VUE
Sèrie de Leibniz
En matemàtiques, la fórmula de Leibniz per calcular π, anomenada així en honor de Gottfried Leibniz, estipula que: L'expressió anterior és una sèrie infinita alternada denominada sèrie de Leibniz, que convergeix a \pi / 4.
Veure Integració і Sèrie de Leibniz
Sèrie de potències enteres
En matemàtiques i particularment en anàlisi matemàtica, una sèrie de potències enteres anomenada també sèrie de potències o sèrie entera és una sèrie matemàtica de funcions de la forma On els coeficients an formen una successió real o complexa.
Veure Integració і Sèrie de potències enteres
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Veure Integració і Sèrie de Taylor
Sèrie geomètrica
La suma de les àrees dels quadrats porpra és un terç de l'àrea del quadrat gran. En matemàtiques, una sèrie geomètrica és una sèrie, els termes de la qual estan en progressió geomètrica, per tant el quocient entre dos termes successius és una constant.
Veure Integració і Sèrie geomètrica
Sèrie trigonomètrica
Una sèrie trigonomètrica és un tipus de sèrie amb la forma: S'anomena sèrie de Fourier quan els termes An i Bn tenen la forma: on f és una funció integrable.
Veure Integració і Sèrie trigonomètrica
SciPy
SciPy és una biblioteca de codi obert d'eines i algoritmes matemàtics per Python que va néixer a partir de la col·lecció original d'en Travis Oliphant i que consistia en mòduls d'extensió per Python.
Veure Integració і SciPy
Sistema algebraic computacional
Un sistema algebraic computacional o sistema d'àlgebra computacional (SAC) (CAS, de l'anglès computer algebra system) és un programa d'ordinador o calculadora avançada que facilita el càlcul simbòlic.
Veure Integració і Sistema algebraic computacional
Soroll marró
Àudio de soroll marró ''PSD'' del soroll marró. El soroll marró té la seva PSD (densitat espectral de potència) directament proporcional a \frac o, dit d'una altra manera, decau 6 dB per octava a mesura que pugem en freqüència.
Veure Integració і Soroll marró
Srinivasa Ramanujan
va ser un matemàtic indi, que, amb molt poca formació reglada en matemàtiques pures, va fer contribucions substancials a l'anàlisi matemàtica, la teoria de nombres, les sèries infinites i les fraccions contínues.
Veure Integració і Srinivasa Ramanujan
Stanisław Saks
va ser un matemàtic polonès assassinat pels nazis.
Veure Integració і Stanisław Saks
Sumatori
El sumatori és l'addició d'un conjunt de nombres; el resultat és la seva suma o total.
Veure Integració і Sumatori
Sumatori de Riemann
En matemàtiques, un sumatori de Riemann és un mètode per aproximar l'àrea entre el gràfic d'una corba i l'eix x; és a dir una aproximació de la integral.
Veure Integració і Sumatori de Riemann
Tall (física)
En física teòrica, un tall és un valor màxim o mínim arbitrari d'energia, impulsió, o longitud, utilitzat en algun càlcul matemàtic per tal d'evitar valors més grans o més petits d'aquestes quantitats físiques.
Veure Integració і Tall (física)
Taula de símbols matemàtics
Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions.
Veure Integració і Taula de símbols matemàtics
Tautòcrona
Quatre punts llisquen sense frec sobre d'una cicloide des de posicions diferents, però arriben al final tots alhora. Les fletxes blaves mostren l'acceleració dels punts al llarg de la corba. A la part superior hi ha el diagrama posició temps. Una tautòcrona o corba isòcrona (dels prefixos grecs tauto- que vol dir mateix o iso- igual, i chrono temps) és la corba per la qual el temps que triga un objecte que llisca sense frec sotmès a gravetat uniforme en arribar al seu punt més baix és independent del punt de partida.
Veure Integració і Tautòcrona
Tensor d'energia-moment
curvatura de l'espaitemps ve donada pel '''tensor d'energia-impuls''' El tensor de tensió-energia, també anomenat tensor energia-impuls (o igualment tensor d'energia-moment) és una quantitat tensorial en la teoria de la relativitat que s'usa per a descriure el flux d'energia i el moment lineal d'una distribució contínua de matèria en el context de la teoria de la relativitat, a més de ser molt important en les equacions d'Einstein per al camp gravitacional.
Veure Integració і Tensor d'energia-moment
Teorema d'Alfvén
En la magnetohidrodinàmica, el teorema d'Alfvén, afirma que en un fluid amb conductivitat elèctrica infinita, les línies del camp magnètic estan «congelades» al líquid i s'han de moure amb ell.
Veure Integració і Teorema d'Alfvén
Teorema de Bendixson-Dulac
Segons el teorema de Dulac, qualsevol sistema autònom 2D amb una òrbita periòdica té una regió amb divergència positiva i negativa dins d'aquesta òrbita. Aquí representats per regions vermelles i verdes respectivament En matemàtiques, el teorema de Bendixson-Dulac sobre sistemes dinàmics estableix que si existeix una funció \varphi(x, y) C^1 (anomenada la funció Dulac) tal que l'expressió té el mateix signe \neq 0 gairebé pertot en una regió simplement connex del pla, llavors el sistema autònom del pla no té solucions periòdiques no-constants que es trobin completament dins de la regió.
Veure Integració і Teorema de Bendixson-Dulac
Teorema de Helly-Bray
El teorema de Helly-Bray és un teorema de la teoria de la mesura, una branca de les matemàtiques que s'ocupa de l'estudi de les nocions abstractes de volum.
Veure Integració і Teorema de Helly-Bray
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Veure Integració і Teorema de Noether
Teorema de Parseval
En matemàtiques, el teorema de Parseval demostra que la Transformada de Fourier és unitària, és a dir, que la suma (o la integral) del quadrat d'una funció és igual a la suma (o a la integral) del quadrat de la seva transformada.
Veure Integració і Teorema de Parseval
Teorema de Poincaré-Hopf
sistema hamiltonià)'' En matemàtiques, el teorema de Poincaré-Hopf (també conegut com la fórmula d'índex de Poincaré-Hopf, el teorema d'índex de Poincaré-Hopf o el teorema d'índex de Hopf) és un important teorema que s'utilitza en topologia diferencial.
Veure Integració і Teorema de Poincaré-Hopf
Teorema de Stokes
El teorema de Stokes en geometria diferencial és una declaració sobre la integració de formes diferencials que generalitza en diversos teoremes del càlcul vectorial.
Veure Integració і Teorema de Stokes
Teorema fonamental del càlcul
El teorema fonamental del càlcul integral consisteix en l'afirmació que la derivada i integral d'una funció matemàtica són operacions inverses.
Veure Integració і Teorema fonamental del càlcul
Teoria analítica de nombres
argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.
Veure Integració і Teoria analítica de nombres
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.
Veure Integració і Teoria d'equacions
Teoria de cordes bosònica
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose.
Veure Integració і Teoria de cordes bosònica
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B.
Veure Integració і Teoria de la mesura
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Veure Integració і Thàbit ibn Qurra
Thomas Jan Stieltjes
, també anomenat Thomas Joannes Stieltjes, va ser un matemàtic de nacionalitat francesa però nascut a Holanda, conegut, entre altres coses, pels seus treballs en fraccions contínues.
Veure Integració і Thomas Jan Stieltjes
Tractriu
Tractriu (del verb Llatí trahere "estirar"; plural: tractrius) és la corba al llarg de la qual es mou un objecte petit, sota la influència de fricció, quan és estirat damunt d'un pla per un bocí de fil estirat des de l'altre extrem que es mou seguint una línia recta perpendicular la descrita a l'inici pel fil a una celeritat infinitesimal.
Veure Integració і Tractriu
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Veure Integració і Transformada de Fourier
Transformada de Gabor
Magnitud de la funció gaussiana. Distribució temps/freqüència, és a dir, un espectograma. La transformada de Gabor, que porta el nom de Dennis Gabor, és un cas especial de la transformada de Fourier a curt termini.
Veure Integració і Transformada de Gabor
Transformada de Laplace
La transformada de Laplace d'una funció f(t) definida (en matemàtiques i, en particular, en anàlisi funcional) per a tot nombre real t, i el transforma en una variable complexa s (freqüència).
Veure Integració і Transformada de Laplace
Transformada integral
En matemàtiques, una transformada integral és un tipus de transformació que mapeja una funció del seu espai de funció original a un altre espai de funció mitjançant la integració, on algunes de les propietats de la funció original es podrien caracteritzar i manipular més fàcilment que a l'espai de funcions original.
Veure Integració і Transformada integral
Transformador
Un transformador sobre un pal elèctric Un transformador és una màquina elèctrica estàtica (sense parts en moviment) d'inducció electromagnètica que permet convertir els valors de tensió i d'intensitat de corrent subministrat per una font de corrent altern, o una font de senyals periòdiques, en un o més sistemes de corrent altern amb valors de tensió i intensitat diferents però de la mateixa freqüència.
Veure Integració і Transformador
Variància
Exemple de mostres de dues poblacions amb la mateixa mitjana però diferent variància. La població blava té una variància més gran que la població vermella. En teoria de probabilitat, la variància d'una variable aleatòria és una mesura de la dispersió d'una variable aleatòria X respecte de la seva mitjana E.
Veure Integració і Variància
Varietat riemanniana
Exemple de varietat riemanniana bidimensional amb diverses corbes coordenades ortogonals, així com d'altres corbes. En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat riemanniana és una varietat diferenciable real dotada d'una mètrica riemanniana, és a dir, un camp tensorial diferenciable que dota cada espai tangent d'un producte escalar.
Veure Integració і Varietat riemanniana
Vector unitari
En matemàtiques, un vector unitari en un espai vectorial és un vector de llargada 1 (la llargada unitat).
Veure Integració і Vector unitari
Visibilitat (sociologia)
La visibilitat, en sociologia, és el que cerca l'activisme contra qualsevol mena d'invisibilització social.
Veure Integració і Visibilitat (sociologia)
VistaVision
El format VistaVision (també anomenat 8 perforacions), el qual va ser creat per la productora cinematogràfica Paramount, fou un format alternatiu d'impressió fotogràfica al 35 mm panoràmic.
Veure Integració і VistaVision
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Integració і Volum
Volum d'una n-esfera
En geometria, una bola és una regió en l'espai que comprèn tots els punts dins d'una distància fixa des d'un punt donat; és a dir, és la regió tancada per una esfera o una n-esfera.
Veure Integració і Volum d'una n-esfera
Watt
El watt o vat (símbol: W) és la unitat de potència del Sistema Internacional, és la quantitat d'energia en joules que és convertida, utilitzada o bé dissipada en un segon.
Veure Integració і Watt
Xmgrace
Grace vol dir "GRaphing, Advanced Computation and Exploration of data." És una eina gràfica 2D WYSIWYG per als sistemes X Window i Motif.
Veure Integració і Xmgrace
Zénobe-Théophile Gramme
Zénobe-Théophile Gramme (Jehay-Bodegnée, Amay, província de Lieja, 4 d'abril de 1826 - Bois-Colombes (França), 20 de gener de 1901) va ser un electricista belga, inventor del primer generador elèctric anomenat màquina de Gramme, el primer generador elèctric apte per a l'ús industrial.
Veure Integració і Zénobe-Théophile Gramme
També conegut com Càlcul integral, Funció integrable, Integració (matemàtiques), Integrador, Integral.
, Densitat de càrrega, Derivada, Derivada feble, Derivada fractal, Desigualtat de Jensen, Desintegració β, Difeomorfisme, Diferència de potencial, Dimensió, Diners rosa, Distribució de Landau, Distribució de Laplace, Distribució multinomial de Dirichlet, Distribució normal, Distribució q gaussiana, Divergència infraroja, Divergència ultraviolada, Dones i matemàtiques, Dualitat de Pontryagin, Dualitat ona-partícula, Duplicació del cub, Economia matemàtica, Edward James McShane, Efecte Doppler, Electrodinàmica quàntica, Energia, Energia cinètica, Energia del punt zero, Energia radiant, Enginyeria mecànica, Equació característica (càlcul), Equació d'Adams-Williamson, Equació d'Eckhaus, Equació d'estat d'Anton-Schmidt, Equació d'Euler-Tricomi, Equació de Burgers, Equació de continuïtat, Equació de sisè grau, Equació diferencial homogènia, Equació diferencial ordinària, Equació integral, Equació paramètrica, Equacions en diferències, Ernest Barnes, Ernst Leonard Lindelöf, ESAC, Esh (lletra), Espai Lp, Espai paracompacte, Espai vectorial, Espectre d'absorció, Esperança matemàtica, Eudox de Cnidos, Eugène Cosserat, Exponencial integral, Factor d'integració, Factorial, Fal·làcia del punt mitjà, Farmacocinètica, Fórmula, Fórmula d'Euler, Fórmula de Cauchy per a la integració repetida, Fórmula de la integral de Cauchy, Fórmula de Stirling, Felip de Senillosa, Filtre de variable d'estat, Flux elèctric, Flux magnètic, Força, Força de Lorentz, Forma de volum, Forma tancada, Fracció giromagnètica, Funció, Funció de densitat de probabilitat, Funció de quadrat integrable, Funció digamma, Funció especial, Funció G-Barnes, Funció gamma, Funció gamma inversa, Funció gamma múltiple, Funció gamma multivariada, Funció rampa, Funció sigmoide, Funció signe d'interrogació, Funció zeta d'Arakawa–Kaneko, Funcional (matemàtiques), Funcions parelles i imparelles, Galvanòmetre balístic, Gastronomia de l'Índia, GeoGebra, Geometria riemanniana, George Gabriel Stokes, George Neville Watson, Giovanni Antonio Amedeo Plana, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grau dia, Guido Fubini, Gustave Choquet, Henri Léon Lebesgue, Hipòtesi de Lindelöf, Història de l'Exèrcit del Brasil, Història de les matemàtiques, Història del càlcul, Identitats logarítmiques, Impuls (física), Independència condicional, Infinit, INT, Integració de fraccions racionals, Integració numèrica, Integració per canvi de variable, Integració per capes, Integració per parts, Integració per sèries, Integració per substitució trigonomètrica, Integració simbòlica, Integral curvilínia, Integral de Böhmer, Integral de Bochner, Integral de Darboux, Integral de Duhamel, Integral de Gauß, Integral de Henstock-Kurzwe, Integral de Lebesgue, Integral de Lebesgue-Stieltjes, Integral de Riemann, Integral de Volkenborn, Integral de volum, Integral el·líptica, Integral impròpia, Integral múltiple, Integral multiplicativa, Integral no elemental, Integral trigonomètrica, Intel·ligència cultural, Introducció a la teoria de grups, Irving Segal, Isaac Newton, Jacobià, Jesús María Sanz Serna, Jessica Fridrich, José Mariano Vallejo y Ortega, Josep Chaix Isniel, Joseph Émile Barbier, Joseph Louis Lagrange, Límits d'integració, Lev Landau, Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, Llista d'especialitats 12 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista d'identitats trigonomètriques, Logaritme integral, Logaritme natural, Louis Antoine de Bougainville, Louis Carré, Magnetoestàtica, Maria Gaetana Agnesi, Mariano Fernández Cortés, Mario Kreutzberger, Matemàtiques, Matemàtiques a l'islam medieval, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Maxima, Mètode d'exhaustió, Mètode rectangular, Mètodes bayesians variacionals, Mètodes infinitesimals, Mètodes numèrics per a equacions diferencials ordinàries, Mecatrònica, Mecànica clàssica, Memristor, Mesura de Haar, Method of Fluxions, Mitjana, Mitjana (matemàtiques), Mitjana de Riesz, Model atòmic de Schrödinger, Model de Kuramoto, Modulació Sigma-Delta, Moment (matemàtiques), Monadologia, Monopol magnètic, Mostreig de Gibbs, Moviment, Nicolas Bourbaki, Nicolas de Condorcet, Nombre, Nombre π, Notació de Newton, Obra matemàtica de Karl Marx, Ohm (unitat), Olaus Henrici, Ole Jacob Broch, Ordre d'integració, Paràmetre d'escala, Paul Painlevé, Pierre-Simon Laplace, Pietro Paoli, Piràmide, Polinomi de Neumann, Portada/article juny 20, Potència (física), Primitives de funcions trigonomètriques, Probabilitat, Problema dels dos cossos, Proporcional integral derivatiu, Pseudotensor, Punt (geometria), Quadratura (geometria), Quadratura del cercle, Recta real estesa, Regla de la cadena, Representació de grup, Resistència elèctrica (component), Ressonància magnètica nuclear de protons, Retenció de primer ordre, Reverberació convolutiva, S llarga, Saturn VUE, Sèrie de Leibniz, Sèrie de potències enteres, Sèrie de Taylor, Sèrie geomètrica, Sèrie trigonomètrica, SciPy, Sistema algebraic computacional, Soroll marró, Srinivasa Ramanujan, Stanisław Saks, Sumatori, Sumatori de Riemann, Tall (física), Taula de símbols matemàtics, Tautòcrona, Tensor d'energia-moment, Teorema d'Alfvén, Teorema de Bendixson-Dulac, Teorema de Helly-Bray, Teorema de Noether, Teorema de Parseval, Teorema de Poincaré-Hopf, Teorema de Stokes, Teorema fonamental del càlcul, Teoria analítica de nombres, Teoria d'equacions, Teoria de cordes bosònica, Teoria de la mesura, Thàbit ibn Qurra, Thomas Jan Stieltjes, Tractriu, Transformada de Fourier, Transformada de Gabor, Transformada de Laplace, Transformada integral, Transformador, Variància, Varietat riemanniana, Vector unitari, Visibilitat (sociologia), VistaVision, Volum, Volum d'una n-esfera, Watt, Xmgrace, Zénobe-Théophile Gramme.