Comunicació

2082 les relacions: Abadia de Montecassino, Abelard Fàbrega i Esteba, Abric Agut, Abric Romaní, Absis central de Sant Climent de Taüll, Acadèmia, Acadèmia de la Llengua Asturiana, Acadèmia de la Llengua Catalana, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Academia Europaea, Accés obert, Accent diacrític, Accent prosòdic, Accentuació en català, Accio Nacionalista Valenciana, Acrida ungarica, Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, Adéu, nena, adéu, Administració forestal a Catalunya, Adolf Schulten, Agricultura natural, Aguilar de Segarra, Agulla blanca, Agustí Altisent Altisent, Agustí Duran i Sanpere, Aiguaviva, Aina Moll Marquès, Alà Baylac-Ferrer, Alícia Casals i Gelpí, Albert Abril, Albert Balcells i González, Albert Fontelles-Ramonet, Albert Jané i Riera, Albert Pèlach i Pàniker, Albert Sáez i Casas, Albert Turull i Rubinat, Alberto Boscolo, Albi (Llenguadoc), Alcohol, Alcoi, Aleksandr Khintxin, Alexandre Cirici i Pellicer, Alexandre Galí i Coll, Alexandre Olivar i Daydí, Alfabet català, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfons López Tena, Alfred Badia i Gabarró, Alfred Jeanroy, ..., Alfred Pérez-Bastardas, Aliança per la Presència Digital del Català, Alins, Altar, Amadeu Pagès, Amador Romaní i Guerra, Amalvígia, Ambler Hodges Moss, Amics de l'Art Romànic, Ana María Cano González, Ana Rivière Cinnamond, Anatomia patològica, Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera, Andrés Urrutia Badiola, Andrea Pascual Barroso, Andreu Estarelles Pascual, Andreu Martí Pineda, Andreu Mas-Colell, Andreu Nin i Pérez, Andros, Anfós jueu, Angelino Dulcert, Angelo Monteverdi, Anglès, Angle, Angles, Anglo-Catalan Society, Angulema, Animació, Anisià, Aniversari, Anna Bartra i Kaufmann, Anna Cabré i Pla, Anna Casassas i Figueras, Anna Maria Adroer i Tasis, Anna Maria Compagna, Anna Pujol i Puigvehí, Anna Sawicka, Anne Jules de Noailles, Anselm Maria Albareda i Ramoneda, Antalya, Antaviana, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni Borrell i Soler, Antoni Bosch-Veciana, Antoni Bulbena i Tosell, Antoni Comas i Pujol, Antoni Dalmau i Ribalta, Antoni de Bastero i Lledó, Antoni de Martí i Franquès, Antoni Esteve i Subirana, Antoni Ferrando i Francès, Antoni Griera i Gaja, Antoni Lloret i Orriols, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria Badia i Margarit, Antoni Maria Tobella i Guixà, Antoni Montserrat i Solé, Antoni Novellas i Roig, Antoni Nughes, Antoni Oriol i Anguera, Antoni Pelegrí i Partegàs, Antoni Pladevall i Font, Antoni Ponç i Piquer, Antoni Pons Pastor, Antoni Prevosti i Pelegrín, Antoni Riera i Melis, Antoni Roca i Rosell, Antoni Rubió i Lluch, Antoni Sala i Domènech, Antoni Serra i Ramoneda, Antoni Simon i Tarrés, Antoni Sors i Ferrer, Antoni Trias i Pujol, Antoni Trilla i García, Antoni Vilanova i Andreu, Antonio Salcedo Miliani, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, Anvers, Any, Any Internacional de la Química, Any Joan Fuster, Aquisgrà, Aquitanià, Arat, Arcadi García i Sanz, Archer Milton Huntington, Arengada, Argelaga negra, Argot juvenil català no interferit, Ariadna Farrés Basiana, Armand Auguste Caqué, Arnau de Romaní, Arqueologia, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura romànica, Art conceptual, Arthur Hubert Terry, Arthur Långfors, Arties, Artur Quintana i Font, Arturo Farinelli, Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Arxiu municipal, Aspres, Asselià, Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació, Associació Catalana de Sociologia, Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya, Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya, Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana, Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Associació puntCAT, Ateneu Barcelonès, Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, Atherina hepsetus, Atlas Lingüístic de Catalunya, Atles (cartografia), Atles Lingüístic del Domini Català, Atzabeja, August Bover i Font, August Pi i Sunyer, Autòpsia, Autobús, Áurea Lucinda Javierre Mur, «Lo» neutre, Òmnium Cultural, Óssos, Évariste Galois, Àcid bòric, Àngel Messeguer i Peypoch, Àngel Pellicer i Garrido, Àngel Sallent i Gotés, Àngels Carbona i Balaguer, Àngels Pascual de Sans, Baetulo, Baix alemany, Baix elèctric, Baixkirià, Baladre, Ball de Figuetaires, Ballet de Déu, Bandera de Rocafort de Queralt, Bao, Barítona, Barranc de Mascalvó, Barruera, Bartomeu Barceló Pons, Bartomeu Carrió i Trujillano, Bartomeu Forteza Pujol, Bartomeu Xiberta i Roqueta, Batalla del Bòsfor, Batalla del Cefís, Bathophilus nigerrimus, Bavosa de bassa, Bavosa de cinc, Bavosa morruda, Bàlec, Bàrtolo de Sassoferrato, Beatrice Schmid, Begoña, Belarús, Bellottia apoda, Benarés, Benèfica Minerva, Benifallet, Benthocometes robustus, Berenguela Alonso de Molina, Beril, Bernat Noguera i Sala, Bernhard Rövenstrunck, Bernhard Schädel, Bertrand Russell, Biblioteca Balmes, Biblioteca de Catalunya, Bit, Blog, Bob de Nijs, Bocarrot, Bolland, Bolonya, Bordeus, Bota (recipient), Botifarró, Brabant del Nord, Brandada de bacallà, Brauli Montoya i Abat, Bríndisi, Bruges, Budiónovka, Buenia jeffreysii, Burdigalià, Burgesia, Butlletí de la dialectologia catalana, Ca l'Alemany (Badalona), Cabassers, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, Caixmiri, Cala en Tugores, Calabrià, Calaix de sastre, Calamarsa, Caldes de Boí, Calmella, Cambrià, Camil Soula, Camp Municipal Narcís Sala, Camperol, Campmany, Canal submarí, Canó, Canvi social, Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Canyó submarí, Capa, Capella del Roser (Valls), Cappont, Capsa de Pandora, Capsempe, Capsot d'esquena roja, Caputxó, Caradriformes, Cardaire, Cardet, Careta, Carles Armengol Siscares, Carles Bas i Peired, Carles Gasòliba i Böhm, Carles Grandó, Carles Grau, Carles M. Castellà Espuny, Carles Miralles i Solà, Carles Riba i Bracons, Carles Salvador i Gimeno, Carles Santacana Torres, Carles Solà i Ferrando, Carlos Guzmán Moncada, Carlos Martínez Shaw, Carlos Ulises Moulines Castellví, Carme Barceló i Torres, Carme Gràcia Beneyto, Carme Jordi Nebot, Carme Junqué i Plaja, Carme Plaza i Arqué, Carme Puche i Moré, Carme Serrallonga i Calafell, Carme Torras i Genís, Carmen Agulló Díaz, Carmen Mur Gómez, Carnaval, Carpats, Carrer de l'Hospital (Barcelona), Carrer del Carme (Barcelona), Carrer del Càcul, Carta a favor del català, Cartografia catalana, Casa Trinxet, Cassà de la Selva, Cassolada, Castell de Cardona, Castell de Falgons, Castell de Montsoriu, Castell de Rialb, Castelló (la Ribera Alta), Cataetyx alleni, Catalan Historical Review, Catalan Initiative for the Earth BioGenome Project, Catalana (revista), Catalanística, Catalangate, Catalans, Català, Català a l'Aragó, Català a la Regió de Múrcia, Català a Malta, Català contemporani, Català-valencià-balear, Catalunya, Catalunya (revista), Catalunya del Nord, Catalunya Nord, la llengua enyorada, Catalunya romànica, Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, Catàleg d'exposició, Catedral de Roda d'Isàvena, Cavall Pirinenc Català, Càiron, Càrpatos, Cèlia Marrasé Peña, Cèrber, Círculo Ecuestre, Còdec d'àudio, Cóll, Cebrià Baraut i Obiols, Censà, Centre d'Estudis Demogràfics, Centre d'Investigació i Desenvolupament, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Centre de Recerca Matemàtica, Centre Excursionista de Catalunya, Centre Nacional de la Recerca Científica, Centre UNESCO de Catalunya, Chandler R. Post, Charanta, Charles Robert Darwin, Charles Samaran, Christer Laurén, Cicló (meteorologia), Ciclotona de Brauer, Científic, Claca, Claire Colomb, Clara Ponsatí i Obiols, Clara Prats i Soler, Classificació Decimal Universal, Claude Roux, Clàudia Pons Moll, Clementina Arderiu i Voltas, Clovis Brunel, Codornera, Colònia (Alemanya), Col·laboracionisme, Col·legi Mont d’Or, Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Coloma Graells i Tarrida, Columnes de Bellaterra, Comarques de la Catalunya del Nord, Comú, Combinació nova, Cometes (tipografia), Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015, Comissió d'Educació General, Comitent, Commedia dell'arte, Compactadora, Compatibilitat electromagnètica, Comunicació de camp proper, Concepció Rabell i Cibils, Concepte biològic d'espècie, Concordança, Conducte de Volkmann, Conflent, Conrad Llança, Conrad Xalabarder i Puig, Consell de Pedagogia, Consell de Protecció de la Natura, Consell Interacadèmic de Catalunya, Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, Constantin Marinescu, Constantina (Algèria), Constantinoble, Contaminació, Contaminació atmosfèrica, Contrapàs (moviment), Converses filològiques, Conxita Mir Curcó, Corball fosc, Corcyrogobius liechtensteini, Corpus Biblicum Catalanicum, Corpus Documentale Latinum Cataloniae, Corpus lingüístic, Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, Correcció lingüística, Coryphaenoides guentheri, Coryphaenoides mediterraneus, Coryphoblennius galerita, Cos (Grècia), Cos Militar de Sanitat, Cosme Aguiló Adrover, Costera del Corall, Cova de l'Escoda, Cova del Racó d'en Perdigó, Cretaci, Creu Casas i Sicart, Criptografia, Criquet, Cristina Pujades Corbi, Cromo, Cronologia de la repressió del català, Cuc del cotó, Cuca, Cupressus, Curial e Güelfa, Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi, Curt Wittlin, Cyclothone pygmaea, Damià Pons i Pons, Daniel Font i Cardona, Daniel Freixes i Melero, Daniel Recasens i Vives, Dansa als esperits, Davallament d'Erill la Vall, David Jou i Mirabent, David Serrat i Congost, Dídac Ramírez i Sarrió, Dígraf, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Deir el-Bahari, Delfí Abella Gibert, Delfina Aliaga Emeterio, Deltentosteus collonianus, Demolingüística, Denise Boyer, Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals, Derivació (lingüística), Descàrrega electroestàtica, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Dia Mundial de la Metrologia, Diabesitat, Diable antàrtic, Diccionari, Diccionari català-valencià-balear, Diccionari d'ús dels verbs catalans, Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diccionari de Medicina, Diccionari descriptiu de la llengua catalana, Diccionari General de la Llengua Catalana, Diccionari Grec-Català, Diccionari Jurídic Català, Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, Didogobius splechtnai, Dietari de la Generalitat, Dijous gras, Dimoni barbut, Dimoni gros, Dimoni xicotet, Dinastia Làscaris, Diogenichthys atlanticus, Discapacitat intel·lectual, Discriminació, Discriminació del català en les cerques de Google, Disseny tèxtil, Divisió territorial de Catalunya de 1936, Dolmen de Can Planes, Dolors Bramon i Planes, Dolors Condom i Gratacòs, Dolors Genovès i Morales, Domènec Martí i Julià, Dominique de Courcelles, Dragó vermell, Dryas antic inferior, Dryas antic superior, Durro, Eclesiologia, Edat contemporània als Països Catalans, Edgar Allison Peers, Edicions 62, Editorial Barcino, Edredó, Eduard Artells i Bover, Eduard Brossa i Trullàs, Eduard Camps i Cava, Eduard Feliu i Mabres, Eduard Fontserè i Riba, Eduard Toda i Güell, Eduard Valentí i Fiol, Efecte d'hivernacle, El Bellestar, El Caragol, El Carbó, El Català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, El Dolç, El Fanal, El Figueró i Montmany, El Perelló, El Temps, Eladi Homs Zimmer, Elies Serra i Ràfols, Elisenda Paluzie i Hernández, Eliseu Trenc i Ballester, Elna, Els barrufets, Els Marges, Els Pregons Grans, Els Pregons Petits, Emerencià Roig i Raventós, Emili Casanova Herrero, Emili Giralt i Raventós, Emili Guanyavents i Jané, Emili Pi i Molist, Emili Vallès i Vidal, Emirat de Múrsiya, Empatia, Emsià, Enric Casassas i Simó, Enric Galwey i Garcia, Enric Gros i Miquel, Enric Guinot i Rodríguez, Enric Marín i Otto, Enric Pla i Ballester, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Pujol i Casademont, Enric Ras i Oliva, Enric Ribes i Marí, Enric Sullà i Àlvarez, Entelurus aequoreus, Eocè, Epidèmia de catarro de Barcelona de 1562, Erhard-Wolfram Platzeck, Erill la Vall, Ermengol Coll de Valldemia, Ermessenda de Carcassona, Ernest Maragall i Noble, Ernst Gamillscheg, Es Tamarells (ses Salines), Escaldes-Engordany, Escoltisme, Escorpí de mar d'espines llargues, Escriptura, Escut d'Alcanar, Escut de Baén, Escut de Gerri de la Sal, Escut de l'Espluga de Francolí, Escut de Palafrugell, Escut de Pals, Escut de Rialp, Escut de Taradell, Escut de Viladrau, Escut i bandera de Badalona, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Esglésies romàniques de la Vall de Boí, Esmòquing, Espardenya, Espècul, Estanislau Tomàs Morera, Estanislau Vayreda i Vila, Estat frontissa, Ester Bonet Solé, Esteve Canals, Esteve Cruanyes i Oliver, Esteve Nemanja, Esteve Terradas i Illa, Esther Alsina Galofré, Esther Solé i Martí, Estornell comú, Estratotip, Estudi General de Lleida, Estudis Romànics, Eudald Duran i Reynals, Eugeni Casanova i Solanes, Eugeni d'Ors i Rovira, Eulàlia Duran i Grau, Eulàlia Espinàs i Riera, Eulàlia Griful Ponsati, Euroconnector, Eusebi Colomer i Pous, Eutanàsia, Eutelichthys leptochirus, Eva Serra i Puig, Evangelista Vilanova i Bosch, Exoesquelet, Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça, Exposició d'art, Famagusta, Famennià, Fanalet de Cocco, Fanalet de Holt, Fanalet de Rafinesque, Fanalet de Verany, Fanalet glacial, Fanerozoic, Favara de Matarranya, Fàbrica, Fèlix Duran i Cañameras, Fèlix Martí Alpera, Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, Felip Mateu i Llopis, Felip Pedrell i Sabaté, Femellisme, Feminisme, Ferran Carbó Aguilar, Ferran d'Antequera, Ferran de Sagarra i de Siscar, Ferran Pont i Puntigam, Ferran Sagarra Trias, Ferran Soldevila i Zubiburu, Ferran Sunyer i Balaguer, Ferran Valls i Taberner, Fetitxisme, Fideu, Filogènia, Fira del Llibre del Pirineu, Flexió verbal del català, Flocel Sabaté i Curull, FMO, Fondespatla, Fonologia del català, Fons documental, Fontanals de Cerdanya, Fontscaldes, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Fragment de la decoració mural del celler de les Galeries Laietanes, Francesc Abad i Gómez, Francesc Blasi i Vallespinosa, Francesc Bonastre i Bertran, Francesc Bosch i Morata, Francesc Català i Duran, Francesc d'Assís Galí i Solà, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc de Montpalau i de Solanell, Francesc de Paula Baldelló i Benosa, Francesc Eiximenis, Francesc Fontbona de Vallescar, Francesc Giralt i Prat, Francesc Gomà i Musté, Francesc Gurri Serra, Francesc Marcé i Sanabra, Francesc Martínez i Martínez, Francesc Martorell i Trabal, Francesc Matheu i Fornells, Francesc Mirabent i Vilaplana, Francesc Prat i Puig, Francesc Ribas i Soberano, Francesc Serra i Mestres, Francesc Torres i Ferrer, Francesc Vallverdú i Canes, Francesc Xavier Grau i Vidal, Francesc Xavier Vila Moreno, Francesca Español i Bertran, Francesco del Giudice, Franjolins, Franquisme a Catalunya, Frasnià, Frederic Dalmau i Gratacòs, Frederic Duran i Jordà, Frederic Suñer i Casadevall, Friburg de Brisgòvia, Friedrich Stegmüller, Fritz Krüger, Fruitori, Fundació Carles Salvador, Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, Fundació Institut Català de la Cuina, Fundació Mercè Rodoreda, Fundació puntCat, Futarra, Gabriel Alcalde i Gurt, Gabriel Alomar i Villalonga, Gabriel Amat i Pagès, Gabriel Bibiloni, Gabriel Cardona Escanero, Gabriel de Vallseca, Gabriel Ferraté Pascual, Gabriel Llompart Moragues, Gabriel Manalt i Domènech, Gammogobius steinitzi, Ganga (geologia), Gant, Garbell (agricultura), Gaston Gilabert Viciana, Gaziel, Géza Alföldy, Gemma Rigau i Oliver, Gener Gonzalvo i Bou, General Ginestà i Punset, Generalitat de Catalunya, Geologia, Georg Kremnitz, Georges Gaillard, Georges Millardet, Gerard Vassalls, Gerhard Rohlfs, Germà Colón Domènech, Gestió, Gihad, Giovanni Lilliu, Giovanni Maria Bertini, Gitanos catalans de França, Giuseppe Edoardo Sansone, Giuseppe Tavani, Givetià, Glaç negre, Globalització, Globus aerostàtic, Glossanodon leioglossus, Gnosticisme, Gobi de quatre bandes, Gonellisme, Gonostoma denudatum, Google Chrome, Gouania willdenowi, Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Gramàtica, Gramàtica de la llengua catalana, Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Gratapalles, Gregori de Nazianz, Gregori Estrada i Gamissans, Gregori Maria Sunyol i Baulenas, Groguet pudent, Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, Guerau de Liost, Guerra veneciano-genovesa, Guerrilla, Gui d'Ussel, Guillem Chacon Cabas, Guillem Maria de Brocà i de Montagut, Guiró, Guitarró, Gyumri, Hadeà, Hadit, Halobatrachus didactylus, Hamza, Harald Høffding, HDBaseT, Hebreu, Hegemonia lingüística, Heinrich Kuen, Heliògraf (aparell de mesura), Helmut Lüdtke, Heribert Barrera i Costa, Hermann Suchier, Hermenegild Miralles i Anglès, Hettange-Grande, Hettangià, Hexànquids, Hipòtesi, Hiperventilats, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'antic Egipte, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Història de la ciència a Catalunya, Història de la literatura, Història de la llengua catalana, Història de la telefonia a Catalunya, Història de les matemàtiques, Història del paisatge, Història del teatre català, Història dels Països Catalans, Història econòmica de Catalunya, Holanda del Nord, Holanda del Sud, Holger Konrad Sten, Home de Neandertal, Homotècia, Horta de Múrcia, Hortènsia Curell i Sunyol, Hortera, Hortolà comú, Hospital Clínic de Barcelona, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hygophum benoiti, Hygophum hygomii, Hypnum cupressiforme, I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Iazidisme, Ibérica (revista), Ichthyococcus ovatus, Icona (informàtica), Icones Turístiques de Catalunya, IEC (desambiguació), IEC 60747, IEC 60870, IEC 60906-1, IEC 61000-3-2, IEC 61000-4-11, IEC 61000-4-13, IEC 61000-4-4, IEC 61000-4-5, IEC 61000-4-6, IEC 61000-4-8, IEC 61760, Ignasi Farreres i Bochaca, Ignasi González i Llubera, Ignasi Maria Colomer i Preses, Ignasi Melé i Farré, II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Ildikó Szijj, Ilià Ehrenburg, Illot Gros de na Llarga, Illot Gros de na Moltona, Illot Petit de na Moltona, Imago, Imma Tubella i Casadevall, Immaculada Lorés i Otzet, Inceptisòl, Infern (butxaca), Infidelitat, Infraestructura, Insecticida, Institució Catalana d'Estudis Agraris, Institució Catalana d'Història Natural, Institució Patxot, Institut d'Estudis Eivissencs, Institut d'Estudis Valencians, Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí, Institut de Recerca Sant Joan de Déu, Institut de Sociolingüística Catalana, Institut Franco-Català Transfronterer, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Institut Nacional Estatunidenc d'Estàndards, Institut Ramon Llull, Instrument de metall, Interfòbia, Interglacial Günz-Mindel, Internet, Iorgu Iordan, Irracionalitat, Isidor Marí Mayans, Isidra Maranges i Prat, Isidre Bonsoms i Sicart, Isidre Molas i Batllori, Isidre Vallès i Rovira, ISO/IEC 11801, ISO/IEC 18000, Jacint Corbella i Corbella, Jacint Nadal i Puigdefàbregas, Jacobus Henricus van 't Hoff, Jacques Mettra, Jakob Jud, Jaume Almirall i Sardà, Jaume Antoni Terradas i Serra, Jaume Aulet i Amela, Jaume Bertranpetit i Busquets, Jaume Cabré i Fabré, Jaume Carner i Suñol, Jaume Casals i Pons, Jaume Collell i Bancells, Jaume de Puig i Oliver, Jaume Guillamet i Lloveras, Jaume Marquès i Casanovas, Jaume Massó i Torrents, Jaume Medina i Casanovas, Jaume Pagès i Fita, Jaume Palau i Albet, Jaume Pòrtulas i Ambròs, Jaume Plensa i Suñé, Jaume Porta i Casanellas, Jaume Serra i Húnter, Jaume Sobrequés i Callicó, Jaume Truyols i Santonja, Jaume Vicens i Vives, Jàbal al-Akhdar, Jèp de Montoya, Jean Boutière, Jean Frappier, Jean-Auguste Brutails, Jeroni Martorell i Terrats, Jesús Alturo i Perucho, Jesús Domínguez Bordona, Jill Rosemary Webster, Jo no sóc d'aquí, Joan Ainaud de Lasarte, Joan Albert Argenter i Giralt, Joan Alcover i Maspons, Joan Amade, Joan Anton Rabella i Ribas, Joan Antoni Barrera, Joan Antoni Güell i López, Joan Antoni Solans Huguet, Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Joan Bastardas i Parera, Joan Becat i Rajaut, Joan Bellavista i Ramon, Joan Borrell i Nicolau, Joan Botam i Casals, Joan Cadevall i Diars, Joan Carrera i Dellunder, Joan Carreras i Farré, Joan Casso, Joan Casulleras i Regàs, Joan Colomines i Puig, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Creixell, Joan Crexells i Vallhonrat, Joan de la Malla, Joan de Lasarte i Karr, Joan de Solà-Morales i Rubió, Joan Estruch i Gibert, Joan Francesc Fondevila Gascón, Joan Francesc López Casasnovas, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan Fuster i Ortells, Joan Garriga i Manich, Joan Genescà i Llongueras, Joan Girbau i Badó, Joan Givanel i Mas, Joan Hernández Mora, Joan Jofre i Torroella, Joan Josep Guinovart i Cirera, Joan Maragall i Gorina, Joan Maria Esteban Marquillas, Joan Martí i Castell, Joan Melià i Garí, Joan Mercader i Riba, Joan Miralles Monserrat, Joan Palau i Vera, Joan Peytaví i Deixona, Joan Profitós i Fontà, Joan Reglà i Campistol, Joan Salvador Beltran i Cavaller, Joan Sanmartí i Grego, Joan Santacana i Mestre, Joan Serra i Vilaró, Joan Solà i Cortassa, Joan Solé i Pla, Joan Tomàs i Salvany, Joan Triadú i Font, Joan Tusquets Terrats, Joan Vallet de Goytisolo, Joan Veny i Clar, Joan Vernet i Ginés, Joan Viñas i Salas, Joan Vila i Grau, Joan Vilà i Valentí, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Joana d'Aragó i de Cardona, Joana Maria Palou Sampol, Joana Maria Seguí i Pons, Joana Raspall i Juanola, Joandomènec Ros i Aragonès, Joaquim Agulló i Batlle, Joaquim Arenas i Sampera, Joaquim Botet i Sisó, Joaquim Capdevila i Capdevila, Joaquim Capdevila i Gaya, Joaquim Carreras i Artau, Joaquim Coll i Amargós, Joaquim Folch i Torres, Joaquim Garriga i Riera, Joaquim Gestí Bautista, Joaquim Graupera i Graupera, Joaquim Mallafrè i Gavaldà, Joaquim Maluquer i Sostres, Joaquim Maria Puyal i Ortiga, Joaquim Mateu i Sanpere, Joaquim Miret i Sans, Joaquim Molas i Batllori, Joaquim Muns i Albuixech, Joaquim Pibernat i Lleyxà, Joaquim Rafel i Fontanals, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Sales i Cabré, Joaquim Sarret i Arbós, Joaquim Serra Montolí, Joaquim Torrens-Ibern, Jocelyn Nigel Hillgarth, Jocs Florals, Joell atlàntic, Jofre de Monmouth, Johannes Vincke, Jordi Bolòs i Masclans, Jordi Bonet i Armengol, Jordi Camí i Morell, Jordi Carbonell i de Ballester, Jordi Casanovas i Miró, Jordi Casas-Salat i Fossas, Jordi Casassas i Ymbert, Jordi Castellanos i Vila, Jordi Colomina i Castanyer, Jordi Galí i Herrera, Jordi Ginebra i Serrabou, Jordi Gras i Riera, Jordi Gumí i Cardona, Jordi Mir i Parache, Jordi Monés i Pujol-Busquets, Jordi Pigem Pérez, Jordi Salas i Salvadó, Jordi Sales i Coderch, Jordi Sans i Sabrafen, Jordi Sarsanedas i Vives, Jordi Savall i Bernadet, Jordi Solé i Camardons, Josa i Tuixén, José Antonio Pascual Rodríguez, José Enrique Gargallo Gil, Josep Alsina i Bofill, Josep Amat i Girbau, Josep Antoni Bombí i Latorre, Josep Benet i Morell, Josep Bonet del Río, Josep Calmette, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Casamartina i Parassols, Josep Castells i Guardiola, Josep Colominas i Roca, Josep Cruanyes i Tor, Josep Cuatrecasas i Arumí, Josep Danés i Torras, Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Josep de Manjarrés i de Bofarull, Josep Domingo-Ferrer, Josep Egozcue i Cuixart, Josep Enric Llebot Rabagliati, Josep Esteve i Seguí, Josep Fornas i Martínez, Josep Gallés i Malats, Josep Gallés i Salabert, Josep Gifreu i Pinsach, Josep Goday i Casals, Josep Gudiol i Cunill, Josep Gudiol i Ricart, Josep Guitart i Duran, Josep Iglésies i Fort, Josep Jané i Solà, Josep Laporte i Salas, Josep Lladonosa i Pujol, Josep Llobera i Ramon, Josep Lluís Barona i Vilar, Josep Lluís Sagarra i Zacarini, Josep Lluís Vives i Comallonga, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Blanc i Romeu, Josep Maria Bofill i Pichot, Josep Maria Bricall i Masip, Josep Maria Camarasa i Castillo, Josep Maria Casas i Homs, Josep Maria Casasús i Guri, Josep Maria Coll i d'Alemany, Josep Maria de Casacuberta i Roger, Josep Maria de Muller i d'Abadal, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Domènech Mateu, Josep Maria Figueres i Artigues, Josep Maria Font i Rius, Josep Maria Franquet i Bernis, Josep Maria Gregori i Cifré, Josep Maria López-Picó, Josep Maria Llobet i Portella, Josep Maria Llompart de la Peña, Josep Maria Llovera i Tomàs, Josep Maria Mas de Xaxars i Palet, Josep Maria Mas Solench, Josep Maria Montaner i Martorell, Josep Maria Muntaner i Pasqual, Josep Maria Nadal i Farreras, Josep Maria Nolla i Brufau, Josep Maria Pericas i Morros, Josep Maria Plans i Freyre, Josep Maria Puig i Salellas, Josep Maria Queraltó i Bonell, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Maria Terricabras i Nogueras, Josep Maria Vilajosana i Rubio, Josep Martines Peres, Josep Massot i Muntaner, Josep Miquel Sobrer Barea, Josep Miquel Vidal i Hernández, Josep Miracle i Montserrat, Josep Monés i Amat, Josep Moran i Ocerinjauregui, Josep Murgades Barceló, Josep Pascual i Prats, Josep Pau Ballot i Torres, Josep Peñuelas i Reixach, Josep Pellicer i Bru, Josep Perarnau i Espelt, Josep Pich Mitjana, Josep Pijoan i Soteras, Josep Puig i Cadafalch, Josep Ramon Bataller i Calatayud, Josep Ribelles i Comín, Josep Ribera i Condomina, Josep Robert i Serrat, Josep Roca i Pons, Josep Roig i Raventós, Josep Romeu i Figueras, Josep Ruaix i Vinyet, Josep Sanchis Sivera, Josep Sebastià Pons, Josep Solervicens i Bo, Josep Subiràs i Barra, Josep Teixidor i Batlle, Josep Trueta i Raspall, Josep Vaquer i Timoner, Josep Vicenç Foix i Mas, Josep Vigo i Bonada, Josep Vives i Miret, Josepa Cucó i Giner, Joseph Gulsoy, Juan Hidalgo de Polanco, Juan Moneva y Puyol, Judit Subirachs Burgaya, Juli Moll i Gómez de la Tía, Junta Assessora per als Estudis de Català, Junta de Museus de Catalunya, Juny, Jurament de Radulf Oriol, Jurgis Baltrušaitis (historiador de l'art), Kaba, Kasimovià, Kálmán Faluba, Károly Morvay, Kíiv, Kenneth M. Setton, Kenya, Kirguisos, Kirguizstan, Komatiïta, Kosovo, Krujë, Kurt Lewent, L'Alguer, L'Argentera, L'Avenç (1881-1893), L'Óssol, La Ben Plantada de Manresa, La bogeria, La Caixa, La Castellassa de Can Torres, La Draga, La Gorra de Cop (setmanari), La Llaguna, La llengua catalana (discurs), La Pobla Llarga, Ladinià, Languià, Las Provincias, Laura Bassi, Laura Casanovas Borrell, Laureà Pagarolas i Sabaté, Lauro Clariana Ricart, Lídia Pons i Griera, Lídia Rabassa Areny, Línia 5 del metro de Barcelona, L·L, Leandre Cervera i Astor, Leandre Villaronga i Garriga, Lebetus guilleti, Lectura dramatitzada, Leo Spitzer, Lepadogaster candolii, Lepidotrigla dieuzeidei, Leridanismo, Lesbofòbia, Lesueurigobius suerii, Lexicografia, Lieja, Lilla, Lingüística, Lingüística aplicada, Lipophrys dalmatinus, Literatura catalana, Literatura neogrega, Literatura russa, Litosol, Llacuna (filologia), Llagostera, Llandoverià, Llúcia Oliva de la Esperanza, Llei de reciprocitat quadràtica, Llengüeta blanca, Llengua de signes catalana, Llengua estàndard, Llengua pluricèntrica, Llenguatge no sexista, Llesp, Lleterola verda, Lletgisme, Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, Lligadura (indumentària), Lliris Picó i Carbonell, Llista d'acadèmies de la llengua, Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià, Llista de cims emblemàtics de Catalunya, Llista de cims més alts per municipi de Mallorca, Llista de falsos amics del català amb l'anglès, Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, Llista de monuments commemoratius de Molins de Rei, Llista de peixos de les Illes Balears, Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella), Llista de prefixos, Llista de professors de la Universitat de Barcelona, Llista de regions naturals d'Israel, Llista de sabadellencs, Llista de sigles de tres lletres, Llista de vocabulari murcià, Llobarro pigallat, Llocalou, Lluís Bonet i Garí, Lluís Cornudella i Mir, Lluís de Yzaguirre i Maura, Lluís Duran i Ventosa, Lluís Faraudo i de Saint-Germain, Lluís Figa i Faura, Lluís Folch i Camarasa, Lluís Fullana i Mira, Lluís Jofre i Roca, Lluís Jou i Mirabent, Lluís Marquet i Ferigle, Lluís Nicolau i d'Olwer, Lluís Paluzie i Mir, Lluís Plandiura i Pou, Lluís Puntis i Pujol, Lluís Solé i Sabarís, Lluís Vallmitjana Rovira, Lluerna fosca, Lluerna verda, Llum, Llum Nova, Lo carril de Vilanova, Lo Mostièr, Lo trobador català, Loís Alibèrt, Lobianchia gemellarii, Longí Navàs i Ferré, Louis Barrau-Dihigo, Lourdes Cirlot Valenzuela, Lovaina, Luca Scala, Lucien Poincaré, Ludlowià, Luis Bermejo Vida, Madeleine Brès, Magí Camps i Martín, Magí Morera i Galícia, Magúncia, Magnetòfon de bobina oberta, Maite Salord i Ripoll, Malaltia, Maltès, Mancomunitat de Catalunya, Manel Riera i Riera, Manfred Llança, Mantell (roba), Manuel Ainaud i Sánchez, Manuel Ardit i Lucas, Manuel Bassa i Armengol, Manuel Castellet i Solanas, Manuel de Montoliu i de Togores, Manuel de Muga i Toset, Manuel de Solà-Morales i Rubió, Manuel Duran i Bas, Manuel Font i Altaba, Manuel González González, Manuel I Comnè, Manuel Jorba i Jorba, Manuel López de Aguirre, Manuel Llenas i Fernández, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Mundó i Marcet, Manuel Pérez Saldanya, Manuel Ribas i Piera, Manuel Riu i Riu, Manuel Sanchis i Guarner, Manuscrit M 741/22, Mar Massanell i Messalles, Maragall i la Setmana Tràgica, Marc Mayer i Olivé, Marcel Mauri de los Rios, Marcel·lí Moreta i Amat, Mare d'amploia petita, Maria Assumpció Català i Poch, Maria Assumpta Escudero i Ribot, Maria Aurora Casanovas i Puig, Maria Àngels Anglada i d'Abadal, Maria Àngels Cardona i Florit, Maria Àngels Viladot i Presas, Maria Carme Belarte i Franco, Maria Corominas i Piulats, Maria Dolors Garcia Ramon, Maria Encarnació Roca i Trias, Maria Genescà i Sitjes, Maria Grossmann, Maria Isabel Marín Silvestre, Maria Josep Cuenca i Ordinyana, Maria Lois i López, Maria Montessori, Maria Montserrat Capdevila d'Oriola, Maria Montserrat Guibernau i Berdun, Maria Porter i Moix, Maria Teresa Cabré i Castellví, Maria Teresa Estrach i Panella, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Maria Teresa Matas Blanxart, Maria Teresa Sàbat i Salinas, Maria Verger i Ventayol, Maria-Carme Calderer, Marià Aguiló i Fuster, Marià Villangómez Llobet, Mariàngela Vilallonga i Vives, Maribel Guardiola Savall, Marie-Claire Zimmermann, Marina de guerra catalana, Marina Sechi Nuvole, Marina Subirats i Martori, Mario Roques, Maristes Valldemia, Marlí, Marta Estrada i Miyares, Marta Nadal i Brunès, Marta Prevosti i Monclús, Marta Sanz i Solé, Martí Domínguez i Romero, Martí l'Humà, Martí Teixidó i Planas, Martina Camiade Boyer, Martina Castells i Ballespí, Mas Calvó, Mascalvó, Masclisme, Mashad, Mateixa, Mateu Aimeric, Maties Delcor, Maurice Delbouille, Max Cahner i Garcia, Max Leopold Wagner, Max Wheeler, Màcron, Màrius Foz i Sala, Màrius Serra i Roig, Mèdium, Mòllera de fang, Mònaco, Mónica López Ferrado, Múnic, Medalla, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, Melanostigma atlanticum, Melos, Mercè Barceló i Serramalera, Mercè Durfort i Coll, Mercè Lorente i Casafont, Mercè Rodoreda i Gurguí, Meritxell Simó i Torres, Merla d'aigua, Mesozoic, Mestre de Pedret, Metge de capçalera, Metge vermell, Micromasclisme, Mikhaïl Zósxenko, Mila Segarra i Neira, Mil·lerita, Millerigobius macrocephalus, Mines de Vetera, Miquel Arcàngel Fargas i Roca, Miquel Àngel Pericàs i Brondo, Miquel Àngel Pradilla Cardona, Miquel Batllori i Munné, Miquel Coll i Alentorn, Miquel Colom Mateu, Miquel Crusafont i Sabater, Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, Miquel Dolç i Dolç, Miquel Ferrà i Juan, Miquel Ramon, Miquel Santaló i Parvorell, Miquel Tarradell i Mateu, Miquela Valls i Robinson, Mireia Borrell Porta, Mireia Grau Creus, Mireia Rosich Salvó, Misericordia Arnavat Musté, Missa del gall, Mississipi, Mississipi (riu), Mississippià, Moammar al-Gaddafi, Model conceptual, Modest Prats i Domingo, Modest Reixach i Pla, Mollera, Moment magnètic, Moneda cardonina, Monestir de Sant Pere de Rodes, Montserrat Aguadé i Porres, Montserrat Albet i Vila, Montserrat Bacardí i Tomàs, Montserrat Castelló i Badia, Montserrat Corominas i Guiu, Montserrat Franquesa Gòdia, Montserrat Macià i Gou, Montserrat Martí i Bas, Montserrat Pagès i Paretas, Montserrat Palau i Vergés, Montserrat Vilà i Planella, Montserratí, Monument a la Generalitat, Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, Monument Escut de la Balconada (Manresa), Moscovià, Mot creuat, MPEG, Muntanyes Rocoses, Murcià, Museu, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona), Museu de Guissona, Museu el Gramàtic, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch, Museu Tèxtil i d'Indumentària, Na Cabot, Na Llarga, Natalici, Navars, Naxos, Nóvgorod, Núria Aramon i Stein, Núria Casals i Cortès, Núria de Dalmases i Balañà, Núria Salán Ballesteros, Necròpolis paleocristiana de Tarragona, Negret (tauró), Neologisme, Neologisme de l'any, Neoloteca, Nervi, Neula, Nicolau Dols i Salas, Nikolai Gumiliov, Nimega, Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, Nixapur, Nombre, Nomen dubium, Nomenclatura, Nomenclatura química, Nomenclàtor mundial, Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, Nora Ventosa i Rull, Nord-catalans, Norià, Norma lingüística, Normes de Castelló, Normes del Puig, Normes ortogràfiques, North American Catalan Society, Noruega, Notícia enganyosa, Noucentisme, Nucleó, Numeració del Casal d'Aragó, Numerals en català, Obi (recipient), Obliterador, Obra medallística d'Eusebi Arnau, Observatori de la Llengua Catalana, Occità, Occitània de 1900 a 1940, Octavi Fullat i Genís, Octubre Centre de Cultura Contemporània, Odonats, Odondebuenia balearica, Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Oganessó, Oligocè, Olot, Onomasticon Cataloniae, Onomàstica del Camp de Tarragona, Onomàsticon, Optimot, Ordinals dels reis d'Aragó, Ordovicià, Ordovics, Ordre alfabètic, Orenol, Oriol Bohigas i Martí, Oriol Casassas i Simó, Oriol de Bolòs i Capdevila, Oriol Martorell i Codina, Oriol Nel·lo i Colom, Oriol Riba i Arderiu, Oristany, Ortografia, Ortografia del català, Ortografia natural, Ortologia del català, Osteosarcoma, País Valencià, Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Paisatge nocturn amb dues noies, Palau Dalmases, Palau de Blaquernes, Palau Mercader, Paleocè, Palingenèsia, Palmira Ventós i Cullell, Pampa de pi, Paraliparis murieli, Paraulògic, Parc Natural de Collserola, Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Parella, Parentiu, Paros, Passeig de Maragall, Patrici Pojada, Patronymica Romanica, Pau Berga, Pau Castell i Granados, Pau del Rosso, Pau Oliver, Pau Riera i Sala, Pau Vila i Dinarès, Paul Aebischer, Paul Freedman, Pòlder, Pedagogia, Pedra dels Sacrificis de Capmany, Peix d'argent, Peix llanterna banyut, Pelicans, Pennsylvanià, Perífrasi verbal, Pere Barnils i Giol, Pere Blasi i Maranges, Pere Bohigas i Balaguer, Pere Bosch i Gimpera, Pere Calders i Rossinyol, Pere Casanellas i Bassols, Pere Coromines i Montanya, Pere de Palol i Salellas, Pere de Quintana, Pere Domingo i Sanjuán, Pere Fouché, Pere Gil Estalella, Pere Lluís i Font, Pere Màrtir Bordoy i Torrents, Pere Mir i Puig, Pere Mulet Cerdà, Pere Navarro Gómez, Pere Pi Calleja, Pere Ponsich i Rondes, Pere Puig i Quintana, Pere Puigdomènech i Rosell, Pere Pujol i Tubau, Pere Quetglas i Nicolau, Perla Brigida Zusman, Perpinyà, Perusa, Petròglif, Petronel·la Tuca i Alsina, Philip D. Rasico, Picanya, Piconadora, Pierre Devambez, Pierre Lavedan, Pierre Vilar, Pilar Bayer i Isant, Pilar Benejam i Arguimbau, Pilar González i Duarte, Pintures murals romàniques del Pirineu, Piroxè, Pius Font i Quer, Pixota de llanguet, Pixota dentuda, Pla Cerdà, Plasencià, Platja del Dofí (ses Salines), Platja des Marquès, Pliensbaquià, Pluja gelant, Pluviòmetre, Poblat ibèric de Burriac, Poblat ibèric del Puig Castellar, Poblat iber de Sant Antoni, Poblat talaiòtic de Capocorb Vell, Poble castral, Poble obert, Podenàs, Poesia, Polèmica del barco, Política lingüística, Polvorí de Montjuïc, Pompeu Fabra i Poch, Porró, Portada/efemèride abril 26, Portada/efemèride gener 24, Portada/efemèride setembre 1, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, Premi Creu Casas, Premi d'Honor Lluís Carulla, Premi Internacional Catalònia de l'Institut d'Estudis Catalans, Premi Internacional Ramon Llull, Premi Jaume Camp de Sociolingüística, Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana, Premi Nacional de Patrimoni Cultural, Premi Ramon Juncosa, Premis Pompeu Fabra, Premis Valencià de l'Any, Presídium, Pridolià, Primera Guerra Púnica, Prohibició, Pronom, Protector de sobretensions, Prova d'Uhlenhuth, Prova diabòlica, Província de Nóvgorod, Prudenci Seró i Navàs, Puig de l'Ofre, Punt de llibre, Punt volat, Purisme (lingüística), Quark d, Quark u, Quarsita, Quaternari, Quatre Columnes, Quèstia, Química física, Quer (orografia), Quilogram, Raça (classificació d'éssers humans), Rabosa (peix), Rabosa argentada, Rafael Benet i Vancells, Rafael Candel i Vila, Rafael Caria, Rafael Ginard i Bauçà, Rafael Masó i Valentí, Rafael Oliver i Batlle, Rafael Patxot i Jubert, Rafael Roca Ricart, Raimon Noguera i de Guzman, Raimon Panikkar i Alemany, Raixa, Rajada d'anells, Ramon Amigó Anglès, Ramon Aramon i Serra, Ramon Balius i Juli, Ramon Casas i Carbó, Ramon Cerdà Massó, Ramon Cotrina i Puig, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ramon d'Alòs-Moner i de Dou, Ramon de Llupià-Bages, Ramon Faus i Esteve, Ramon Folch i Guillèn, Ramon Jardí i Borràs, Ramon Lapiedra i Civera, Ramon López de Mántaras i Badia, Ramon Parés i Farràs, Ramon Peypoch i Pich, Ramon Pinyol i Torrents, Ramon Pujolboira, Ramon Roigé i Badia, Ramon Serra i Toneu, Ramon Sibiuda, Ramon Sistac i Vicén, Ramon Trias i Rubiès, Ramon Turró i Darder, Ramon Xuriguera i Parramona, Ramon-Enric Bassegoda i Amigó, Ramsdel·lita, Ratolí (peix), Ratolí italià, Raymond de Lacvivier, Rèmora comuna, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Rebel·lió, Recerca geològica a Catalunya, Rector (impostor), Reforma ortogràfica, Regió de Múrcia, Regla de Bergmann, Regles d'apostrofació del català, Regles Ortogràfiques 1917, Regne de Múrcia, Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, Reims, Reixeta, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Religió, René Maire, Reologia, Repertori iconogràfic d'art espanyol, Repressió franquista, Residencia de Estudiantes, Retòrica, Revista Catalana de Geografia, Revista Catalana de Musicologia, Revista científica, Revista de Física, Revista de L'Alguer, Revolució Industrial a Catalunya, Riber silvestre, Ricard Albert i Llauró, Ricard de Capmany i Roura, Ricard Estrada Arimon, Ricard Piqué Batlle, Ricard Torrents i Bertrana, Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga, Riera d'Arenys, Rita Lejeune Dehousse, Ritu, Riu Anàdir, Riumar, Robert Brian Tate, Robert Ignatius Burns, Robert Pring-Mill, Roda de Berà, Roderic Guigó i Serra, Rolf Tarrach i Siegel, Romanització de l'hebreu, Romà Escalas i Llimona, Roncador, Rosa Calafat i Vila, Rosa Maria Badia Sala, Rosa Maria Marcé i Recasens, Rosa Maria Martín i Ros, Rosa Maria Miró i Roig, Rosa Maria Poch Claret, Rosa Maria Subirana Rebull, Rosada, Roser Salicrú i Lluch, Rotació, Ruanda, Rudolf Jan Slaby, Russisme, Ryan Furness, Saïf al-Islam al-Gaddafi, Sacrifici d'Ifigenia, Sagrera, Saint Kitts i Nevis, Sala d'estar, Sala Esteva, Salsitxa de Frankfurt, Salvador (nom), Salvador Alegret i Sanromà, Salvador Alibau i Arias, Salvador Cardús i Ros, Salvador de Brocà i Tella, Salvador Galmés i Sanxo, Salvador Giner i de San Julián, Salvador Millet i Bel, Salvador Reguant i Serra, Salvador Sunyer i Aimeric, Samuel Gili i Gaya, Sanç V Guillem de Gascunya, Sandra Montserrat i Buendía, Sandra Uve, Sant Bernat Calvó, Sant Climent de Reglella, Sant Climent de Taüll, Sant Joan Baptista de Fullà, Sant Joan de Boí, Sant Joan de Pladecorts, Sant Miquel del Fai, Sant Pere del Romaní, Santa Coloma de Gramenet, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Eulàlia de Fullà, Santa Maria de Taüll, Santiago Cucurella i Fernàndez, Santiago Olivella i Nel·lo, Santiago Pi i Sunyer, Santiago Ramón y Cajal, Santiago Riera i Tuèbols, Sara Maria Blasi i Gutiérrez, Sasserès, Síl·laba, Scorpaena elongata, Sebastià Alzamora i Martín, Sebastià Calzada i Badia, Sebastià Janeras i Vilaró, Sebastià Vidal i Soler, Sebastià Xambó i Descamps, Secessionisme lingüístic, Segle XX a Catalunya, Seminari-Laboratori de Pedagogia, Senyalística, Sergent, Serpeta de morro curt, Serpetó, Serpukhovià, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Servei Geològic de Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya, Setge de Barcelona (1651-1652), Setmana de l'accés obert, Sexe oral, Shanghai, Sidamon, Siegfried Bosch, Siena, Signe d'interrogació, Signe diacrític, Simona Škrabec, Sinemurià, Sit negre, Situació del català a la Catalunya Nord, SMATV, Sobirania, Sobrereserva, Sociats, Societat, Societat Botànica Barcelonesa, Societat Catalana d'Economia, Societat Catalana d'Estudis Clàssics, Societat Catalana d'Estudis Hebraics, Societat Catalana d'Estudis Històrics, Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Societat Catalana d'Ordenació del Territori, Societat Catalana de Biologia, Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, Societat Catalana de Comunicació, Societat Catalana de Física, Societat Catalana de Filosofia, Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura, Societat Catalana de Geografia, Societat Catalana de Llengua i Literatura, Societat Catalana de Matemàtiques, Societat Catalana de Micologia, Societat Catalana de Musicologia, Societat Catalana de Pedagogia, Societat Catalana de Química, Societat Catalana de Tecnologia, Societat Catalana de Terminologia, Societat d'Estudis Occitans, Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, Societat d'Onomàstica, Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, Societat Filosòfica Americana, Sociologia de la moda, Sociologia del consum, Solidaritat Catalana, Solsona, Son Julià, Sonall, Sororitat, Species inquirenda, Sphoeroides pachygaster, Stefano Maria Cingolani, Stromateus, Stromateus fiatola, Sublim, Subroto Roy Chowdhury, Subtitulació en la mateixa llengua, Sucre, Sucre de llustre, Suec, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Supervisor, Tabal (instrument), Tasos, Tauró gris, Taurons, Taxonomia, Teatre, Teatre de Mercè Rodoreda, Teatre noucentista, Telesquí, Temperatura, Temple a les nimfes, Temple d'August de Barcelona, Tenora, Teodor Llorente Falcó, Teodor Llorente Olivares, Teodosi I el Gran, Teorema, Teoria microbiana de la malaltia, Terciari, Teresa Abelló i Güell, Teresa Claramunt i Adell, Teresa Vinyoles Vidal, Teresa-Montserrat Sala i Garcia, TERMCAT, Terminalia, Terminàlia (revista), Termodinàmica, Terrassa fluvial, Terrorisme, Test de primalitat, Tetragonur de Cuvier, Thanetià, The Pilgrim's Progress, Thomas N. Bisson, Thorogobius ephippiatus, Thorogobius macrolepis, Tipus (tipografia), Tiumén, Tivissa, Tomàs Carreras i Artau, Tomàs de Montagut i Estragués, Toponímia, Toponímia catalana oficial no normativa, Torre de Foios, Totxo, Tournaisià, Trachyrincus scabrus, Tractat d'Orvieto, Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Tramvia, Transcripció fonètica, Transliteració de l'alfabet rus, Transliteració i transcripció de l'alfabet grec, Trencament espontani de simetria, Tres pics i repicó, Triàsic, Tribunal Superior de la Mitra, Triftong, Trinitat Pradell Cara, Trinitat Simó i Terol, Trotllo negre, Trotllo ovalat, Truita de riu, Turó de l'Home, Turó de la Rovira (Barcelona), Ucàs, Unió Acadèmica Internacional, Unió d'es Pobble Baléà, Unicorn, Unitat terminal remota, Univers, Universitat, Universitat Catalana d'Estiu, Universitat de les Illes Balears, Universitat Oberta de Catalunya, Usuari, Vaca comuna, Valencià, Valencià alacantí, Vall d’obi, Vall de Cardós, Vall submarina, Vallcebollera, Valljunquera, Vèneto, Vénda, Víctor Pàmies i Riudor, Vehicle aeri no tripulat, Veikko Väänänen, Venanzio Todesco, Ventall submarí, Vera Zassúlitx, Verb defectiu, Veronica Orazi, Verticil, Vescomtat d'Albi, Vesuvi, Via Catalana, Vic, Vicenç Beltran i Pepió, Vicenç Furió Kobs, Vicenç Maria Rosselló i Verger, Vicent Beltran i Calvo, Vicent Olmos i Tamarit, Vicent Pascual i Granell, Vicent Pitarch i Almela, Vida Cristiana, Vila, Vilanova de Raò, Vincenza Lucherini, Viola d'arc, Viquipèdia en català, Vocal mitjana anterior arrodonida, Vocal mitjana anterior no arrodonida, Vodka, Walter William Spencer Cook, Walther von Wartburg, Wenlockià, Wilhelm Giese, Wilhelm Meyer-Lübke, Wilhelm Neuss, William James Entwistle, Xantal Llavina, Xarxa, Xavier Barral i Altet, Xavier Bellés i Ros, Xavier Bonfill i Cosp, Xavier Bosch i Sancho, Xavier Carbó i Maymí, Xavier Estivill i Pallejà, Xavier Fàbregas i Surroca, Xavier Llimona i Pagès, Xavier Roqué Rodríguez, Xavier Vives i Torrents, Xavo (peix), Xerla ratllada, Xerla vera, Xerrac, Xoc elàstic, XvColor, Zanclià, Zebrus zebrus, Zimbàbue, Zosterisessor ophiocephalus, .cat, 1 de febrer, 10 de febrer, 11 de febrer, 1317, 14 de gener, 15 de febrer, 16 d'abril, 18 de juny, 1856, 1899, 19 d'octubre, 1907, 1911, 1913, 1937, 1940, 1947, 1949, 1950, 1952, 1968, 1976, 1992, 20 de maig, 2005, 2007, 2008, 2016, 2019, 2020, 21 de novembre, 22 de novembre, 23 de febrer, 24 de gener, 24 de juliol, 25 de juny, 25 de març, 26 d'abril, 27 de març, 28 de desembre, 28 de maig, 3 d'abril, 3 de desembre, 3 de març, 7 de març, 9 de juny. Ampliar l'índex (2032 més) » « Shrink índex

Abadia de Montecassino

puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Abadia de Montecassino · Veure més »

Abelard Fàbrega i Esteba

Abelard Fàbrega i Esteba (Cabanes (Alt Empordà), 1894 - Mèxic, 1991) fou un editor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Abelard Fàbrega i Esteba · Veure més »

Abric Agut

LAbric Agut és un jaciment prehistòric al cingle del Capelló al municipi de Capellades, entre les coves de Zulueta i la del Sellarès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Abric Agut · Veure més »

Abric Romaní

LAbric Romaní és un jaciment arqueològic localitzat als Cingles del Capelló, en un massís de travertí que travessa la Serralada Prelitoral Catalana, sobre el qual s'assenta el nucli de Capellades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Abric Romaní · Veure més »

Absis central de Sant Climent de Taüll

Labsis central de Sant Climent de Taüll és una pintura mural que pertany al conjunt de l'església de Sant Climent de Taüll de la Vall de Boí, lloc on es troba la major concentració d'art romànic de tot Europa, amb una església per cada 25 km².

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Absis central de Sant Climent de Taüll · Veure més »

Acadèmia

Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Acadèmia · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Asturiana

Seu de l'Acadèmia a Oviedo Vella seu de l'Acadèmia a Oviedo. LAcadèmia de la Llengua Asturiana (ALLA, Academia de la Llingua Asturiana en asturià) és una institució del Principat d'Astúries l'objectiu de la qual és l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià., La seva seu està situada a Oviedo (Astúries).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Acadèmia de la Llengua Asturiana · Veure més »

Acadèmia de la Llengua Catalana

L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »

Acadèmia Valenciana de la Llengua

LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »

Academia Europaea

LAcademia Europaea és una associació científica no governamental fundada el 1988 que actua com a acadèmia dins de l'àmbit europeu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Academia Europaea · Veure més »

Accés obert

Open Access PLoS Es coneix com a accés obert, sovint referint-se al terme en anglès open access o les sigles corresponents OA, a l'accés lliure, immediat i sense restriccions de material digital educatiu o acadèmic, principalment aquell que prové de publicacions de recerca científica especialitzada amb avaluació per experts.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Accés obert · Veure més »

Accent diacrític

Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Accent diacrític · Veure més »

Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Accent prosòdic · Veure més »

Accentuació en català

Laccentuació en català incideix sobre tota la síl·laba d'una paraula; laccent de mot atorga prominència a una síl·laba dins d'un mot i laccent de frase, a una síl·laba dins d'una seqüència de mots.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Accentuació en català · Veure més »

Accio Nacionalista Valenciana

Accio Nacionalista Valenciana (sic) (ACNV) és un partit polític valencià d'ideologia blavera, que rep el seu nom d'un històric partit dels anys 30.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Accio Nacionalista Valenciana · Veure més »

Acrida ungarica

Acrida ungarica, coneguda en català com a llagosta bisbe, llangot nassut o llagostí nassut, és un ortòpter de la família dels acrídids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Acrida ungarica · Veure més »

Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya

Hissada de la senyera durant l'acte institucional de 2013 Lliurament de la senyera per part de l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, ciutat natal de Francesc Macià, a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2009 Lacte institucional de la Diada Nacional de Catalunya és un acte oficial organitzat conjuntament pel Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Adéu, nena, adéu

Adéu, nena, adéuEl títol de la pel·lícula en català conté l'accent en la paraula «adéu», tal com s'escrivia abans de la reforma ortogràfica de 2016 de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Adéu, nena, adéu · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Adolf Schulten

Adolf Schulten (Elberfeld, 27 de maig de 1870 - Erlangen, 19 de març de 1960) va ser un arqueòleg, historiador i filòleg alemany, conegut per la seua dedicació als temes sobre l'edat antiga a la península Ibèrica i les seues investigacions sobre Tartessos.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Adolf Schulten · Veure més »

Agricultura natural

Genèricament, i amb base en la definició d'agricultura de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'Institut d'Estudis Catalans, l'Agricultura Natural és el cultiu natural de la terra o el conjunt de tècniques i coneixements relatius al cultiu natural de la terra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Agricultura natural · Veure més »

Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l'IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, Catalunya, a l'alta conca de la riera de Rajadell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aguilar de Segarra · Veure més »

Agulla blanca

L'agulla blanca (Tetrapturus albidus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels istiofòrids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Agulla blanca · Veure més »

Agustí Altisent Altisent

Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004) fou monjo de Poblet, historiador i escriptor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Agustí Altisent Altisent · Veure més »

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »

Aiguaviva

Aiguaviva és un municipi català de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aiguaviva · Veure més »

Aina Moll Marquès

Aina Moll Marquès (Ciutadella, 14 d'agost de 1930 - Palma, 9 de febrer de 2019) fou una filòloga menorquina, figura central de la cultura i la normalització del català a les Balears i Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aina Moll Marquès · Veure més »

Alà Baylac-Ferrer

Alà Baylac-Ferrer (El Vernet, Perpinyà, Rosselló, 1965) és ensenyant, pedagog i activista per la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alà Baylac-Ferrer · Veure més »

Alícia Casals i Gelpí

Alícia Casals i Gelpí (Barcelona, 27 de gener de 1955) és una enginyera industrial i informàtica catalana, catedràtica a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alícia Casals i Gelpí · Veure més »

Albert Abril

Joan Albert Abril i Pons (Barcelona, 1947) és un periodista, productor i realitzador de cinema.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Albert Abril · Veure més »

Albert Balcells i González

Albert Balcells i González (Barcelona, 1940) és un historiador català, catedràtic d'història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on professa des del 1970, i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1986.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Albert Balcells i González · Veure més »

Albert Fontelles-Ramonet

Albert Fontelles-Ramonet (Solsona, Solsonès, 1989) és un músic català, intèrpret de flauta travessera i flabiol i tamborí a la Cobla Marinada, així com director de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Albert Fontelles-Ramonet · Veure més »

Albert Jané i Riera

és un escriptor, lingüista i traductor català, destacat per la seva faceta com a director de la revista Cavall Fort i per ser un gran aficionat a l'excursionisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Albert Jané i Riera · Veure més »

Albert Pèlach i Pàniker

Albert Pèlach i Pàniker (1954) és un economista i editor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Albert Pèlach i Pàniker · Veure més »

Albert Sáez i Casas

Albert Sáez i Casas (Barcelona, 1965)El Periodico, 24/3/2010, és un periodista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Albert Sáez i Casas · Veure més »

Albert Turull i Rubinat

Albert Turull i Rubinat (Cervera, 16 de març de 1963) és un filòleg català i professor de la Universitat de Lleida.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Albert Turull i Rubinat · Veure més »

Alberto Boscolo

Alberto Boscolo (Càller, 22 d'agost de 1920 – Roma, 20 d'agost de 1987) fou un historiador medievalista italià, especialista en l'estudi de la Sardenya medieval.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alberto Boscolo · Veure més »

Albi (Llenguadoc)

Albi (en occità Albi, en francès Albi) és una ciutat del departament del Tarn, a la regió de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Albi (Llenguadoc) · Veure més »

Alcohol

Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alcohol · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alcoi · Veure més »

Aleksandr Khintxin

Khintxin, Aleksandr Iàkovlevitx // Gran Enciclopèdia Soviètica: / Ed.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aleksandr Khintxin · Veure més »

Alexandre Cirici i Pellicer

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 22 de juny de 1914 — Barcelona, 10 de gener de 1983) va ser un crític d'art, escriptor, polític i pedagog català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alexandre Cirici i Pellicer · Veure més »

Alexandre Galí i Coll

Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alexandre Galí i Coll · Veure més »

Alexandre Olivar i Daydí

Dom Alexandre Olivar i Daydí (Barcelona, 1 de febrer de 1919-Montserrat, 1 d'octubre de 2018) fou un benedictí, patròleg i liturgista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alexandre Olivar i Daydí · Veure més »

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alfabet català · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alfabet grec · Veure més »

Alfons López Tena

Alfons López Tena (Sagunt, País Valencià, 7 de desembre de 1957) és un jurista i polític valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alfons López Tena · Veure més »

Alfred Badia i Gabarró

Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alfred Badia i Gabarró · Veure més »

Alfred Jeanroy

Alfred Jeanroy (Mangiennes, Mosa, Lorena, 5 de juliol de 1859 - Saint-Jean, Haute-Garonne, 13 de març de 1953) fou un romanista i occitanista francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alfred Jeanroy · Veure més »

Alfred Pérez-Bastardas

Alfred Pérez-Bastardas (Barcelona, 1944) és un historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alfred Pérez-Bastardas · Veure més »

Aliança per la Presència Digital del Català

L'Aliança per la Presència Digital del Català és una plataforma per garantir la presència de la llengua catalana en l'entorn digital.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aliança per la Presència Digital del Català · Veure més »

Alins

Alins, o Alins de Vallferrera segons l'IEC, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Alins · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Altar · Veure més »

Amadeu Pagès

Amadeu Pagès, també conegut com a Amédée Pagès (Estagell, 24 d'octubre del 1865- Le Grand-Pressigny, 22 d'abril del 1952), va ser un escriptor nord-català en llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Amadeu Pagès · Veure més »

Amador Romaní i Guerra

Amador Romaní i Guerra (Capellades, 1873-1930) va ser un arqueòleg afeccionat capelladí que exercia en una indústria paperera i és conegut per l'important descobriment de l'Abric Romaní de Capellades (i de l'Estació Agut de la mateixa localitat) que s'ha convertit en una peça clau per entendre el món del Neandertal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Amador Romaní i Guerra · Veure més »

Amalvígia

Ermita de Bellvitge actualment. Amalvígia fou una propietària d'un rec a la Marina hospitalenca del segle X.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Amalvígia · Veure més »

Ambler Hodges Moss

Ambler Hodges Moss (Baltimore, 1 de setembre de 1937 - 28 de desembre de 2022) va ser un diplomàtic i advocat nord-americà, interessat en la política catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ambler Hodges Moss · Veure més »

Amics de l'Art Romànic

Amics de l'Art Romànic (AAR) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada l'any 1977, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Amics de l'Art Romànic · Veure més »

Ana María Cano González

Ana Maria Cano González (Somiedo, Astúries, 12 de maig de 1950) és una filòloga asturiana, catedràtica de la Universitat d'Oviedo i presidenta de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana des del 2001 i fins a 2017.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ana María Cano González · Veure més »

Ana Rivière Cinnamond

Anna Rivière Cinnamond (Barcelona, 1976) és una investigadora catalana, experta en zoonosi, membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2022.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ana Rivière Cinnamond · Veure més »

Anatomia patològica

L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anatomia patològica · Veure més »

Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera

Durant la dictadura de Primo de Rivera, el Principat d'Andorra va ser objecte d'interès per nacionalistes espanyols i catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Andorra durant la dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Andrés Urrutia Badiola

Andres Urrutia Badiola (Durango, País Basc, 1954-) és un notari, economista i escriptor basc, president de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca des de l'any 2005.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Andrés Urrutia Badiola · Veure més »

Andrea Pascual Barroso

Andrea Pascual Barroso (Madrid, 3 de març de 1940) és una periodista castellana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Andrea Pascual Barroso · Veure més »

Andreu Estarelles Pascual

Andreu Estarelles Pascual (Bunyola 1890-1981), va ser un folklorista mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Andreu Estarelles Pascual · Veure més »

Andreu Martí Pineda

Andreu Martí Pineda (Xàtiva, ? – València, c. 1566) fou un poeta valencià del Renaixement.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Andreu Martí Pineda · Veure més »

Andreu Mas-Colell

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 29 de juny de 1944) és un polític, economista i professor universitari català, que va ser conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (2000-2003) i d'Economia i Coneixement (2010-2016) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Andreu Mas-Colell · Veure més »

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Andreu Nin i Pérez · Veure més »

Andros

Andros (en Άνδρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més septentrional de totes, situada a 10 km d'Eubea al nord i a uns 3 km de Tenos al sud.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Andros · Veure més »

Anfós jueu

L'anfós jueu, mero rosat, nero bord o nero rosat (Mycteroperca rubra) és una espècie de peix pertanyent a la família dels serrànids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anfós jueu · Veure més »

Angelino Dulcert

Carta portolana d'Angelino Dulcert, signada a Mallorca l'any 1339 Angelino Dulcert o Angelí Dolcet (o Angelino Dalorto per alguns) va ser un cartògraf mallorquí del s.xiv, autor de les més antigues cartes portolanes de l'anomenada "Escola Mallorquina", és autor del primer espècimen conegut elaborat a Mallorca (la carta de 1339).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Angelino Dulcert · Veure més »

Angelo Monteverdi

Angelo Monteverdi (Cremona, 24 de gener de 1886 - Lavinio, municipi d'Anzio, 11 de juliol de 1967) fou un romanista i medievalista italià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Angelo Monteverdi · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anglès · Veure més »

Angle

∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Angle · Veure més »

Angles

Els angles a Anglaterra Els angles —angeln en alemany, englas en anglès antic, anglus (sing.), anglii (pl.) en llatí— foren un poble germànic provinent d'Angeln, a l'actual estat de Slesvig-Holstein, que durant el s'establí a l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i Nortúmbria, a l'est de l'illa de Gran Bretanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Angles · Veure més »

Anglo-Catalan Society

L'Anglo-Catalan Society és una associació acadèmica fundada a Oxford el 1954 per catalanòfils de la Gran Bretanya com Robert Brian Tate, Paul S.N. Russell-Gebbett o Francis William Pierce i per catalans exiliats com Josep Maria Batista i Roca, Joan Mascaró i Fornés i Joan Gili i Serra que té per objecte promoure la cultura catalana a la Gran Bretanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anglo-Catalan Society · Veure més »

Angulema

Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Angulema · Veure més »

Animació

Sis fotogrames d'una animació Animació Exemple de com amb unes 8 imatges projectades de forma cíclica donen lloc a un dibuix animat senzill. Animació del moviment d'un cavall realitzat per Muybridge a partir d'una sèrie de fotografies. Lanimació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Animació · Veure més »

Anisià

L'Anisià és l'estatge faunístic del Triàsic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anisià · Veure més »

Aniversari

Imatge commemorativa del desè aniversari de la Viquipèdia en català El terme aniversari s'utilitza per a designar el dia que hom commemora un fet o esdeveniment digne de record.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aniversari · Veure més »

Anna Bartra i Kaufmann

Anna Bartra i Kaufmann (Barcelona, 1952) és una filòloga i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anna Bartra i Kaufmann · Veure més »

Anna Cabré i Pla

Anna Cabré i Pla (Barcelona 1943) és una geògrafa catalana, catedràtica de Geografia humana en la Universitat Autònoma de Barcelona, experta en Demografia que ha estat directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, des de la seva creació el 1984 fins al 2014, i actualment és la seva directora honorària.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anna Cabré i Pla · Veure més »

Anna Casassas i Figueras

Anna Casassas i Figueras (Barcelona, desembre de 1958) és una traductora catalana, llicenciada en dret i que va exercir d'advocada, però que actualment es dedica exclusivament a la traducció al català d'obres escrites en francès i italià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anna Casassas i Figueras · Veure més »

Anna Maria Adroer i Tasis

Anna Maria Adroer i Tasis (L'Escala, 1927 - Barcelona, 28 de setembre del 2021) va ser una historiadora i arqueòloga catalana, doctorada en Història i Arqueologia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El palau reial major de Barcelona ——qualificada Cum laude——, va treballar com a investigadora en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i al Istituto internazionale di studi liguri, a Bordighera, Itàlia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anna Maria Adroer i Tasis · Veure més »

Anna Maria Compagna

Anna Maria Compagna (Nàpols, Itàlia, 1952) és una romanista italiana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anna Maria Compagna · Veure més »

Anna Pujol i Puigvehí

Anna Pujol i Puigvehí (Figueres, 16 d'agost de 1947) és una historiadora, professora i arqueòloga catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anna Pujol i Puigvehí · Veure més »

Anna Sawicka

Anna Sawicka (Cracòvia, 1957) és una professora universitària i traductora polonesa, especialitzada en traduccions de novel·les del català al polonès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anna Sawicka · Veure més »

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anne Jules de Noailles · Veure més »

Anselm Maria Albareda i Ramoneda

Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. (Barcelona, 16 de febrer de 1892 - 20 de juliol de 1966) monjo, historiador, bibliotecari, arxivista i cardenal català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anselm Maria Albareda i Ramoneda · Veure més »

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antalya · Veure més »

Antaviana

Antaviana és una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom basada en textos de Pere Calders amb música i cançons de Jaume Sisa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antaviana · Veure més »

Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Aulèstia Pijoan · Veure més »

Antoni Borrell i Soler

Antoni Borrell i Soler (Barcelona, 1864 — Barcelona, 1956) fou un advocat i jurista català, pare del també jurista Antoni Borrell i Macià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Borrell i Soler · Veure més »

Antoni Bosch-Veciana

Antoni Bosch-Veciana (Terrassa, Vallès Occidental, 1951) és un professor català de filosofia a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Bosch-Veciana · Veure més »

Antoni Bulbena i Tosell

, escrit també Tusell a certes obres i a la ''Gran enciclopèdia catalana'') fou un catedràtic català, lexicògraf, traductor de molts clàssics (Homer, Dant, William Shakespeare o fins i tot Émile Zola) i editor de textos catalans medievals. Fou el primer a traduir El Quixot al català. El seu nebot és l'escriptor i dibuixant Eveli Bulbena i Estrany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Bulbena i Tosell · Veure més »

Antoni Comas i Pujol

Antoni Comas i Pujol (Mataró, 3 de gener de 1931 - Barcelona, 24 de març de 1981) fou un historiador de la literatura i crític literari, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i membre electe de l'Acadèmia de les Bones Lletres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Comas i Pujol · Veure més »

Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, Anoia, 13 de març de 1951 - Igualada, Anoia, 5 de gener de 2022) va ser un escriptor i polític socialista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Dalmau i Ribalta · Veure més »

Antoni de Bastero i Lledó

Antoni de Bastero i Lledó (Barcelona, 1675 - Girona, 1737) fou eclesiàstic, jurista, filòleg, lingüista i crític literari.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni de Bastero i Lledó · Veure més »

Antoni de Martí i Franquès

Antoni de Martí i Franquès (Altafulla, 14 de juny de 1750 – Tarragona, 20 d'agost de 1832) fou un científic català, experimentador incansable que va cultivar molts camps de les diferents disciplines científiques, especialment la química.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni de Martí i Franquès · Veure més »

Antoni Esteve i Subirana

Farmàcia del Dr. Esteve a la Plana de l'Om de Manresa Placa a la Farmàcia Esteve de Manresa Antoni Esteve i Subirana (Manresa, 1902 - Barcelona, 1979) fou un farmacèutic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Esteve i Subirana · Veure més »

Antoni Ferrando i Francès

Antoni Ferrando i Francès (Benicolet, Vall d'Albaida, 9 de setembre de 1947) és un filòleg valencià, que ha estat president de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes des del 2012 i fins al 2018.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Ferrando i Francès · Veure més »

Antoni Griera i Gaja

Antoni Griera i Gaja (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 17 de gener de 1887 - Castellar del Vallès, el Vallès Occidental, 4 de desembre de 1973) fou un eclesiàstic i filòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Griera i Gaja · Veure més »

Antoni Lloret i Orriols

Antoni Lloret i Orriols (Barcelona, Catalunya, 1935) és un científic i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Lloret i Orriols · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 30 de maig de 1920 - 16 de novembre de 2014) fou un filòleg i lingüista català especialista en història de la llengua i gramàtica catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Maria Badia i Margarit · Veure més »

Antoni Maria Tobella i Guixà

Antoni Maria Tobella i Guixà (Piera, Anoia, 1892 - Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 1969) va ser un monjo, historiador i bibliotecari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Maria Tobella i Guixà · Veure més »

Antoni Montserrat i Solé

Antoni Montserrat i Solé (Barcelona, 25 de maig de 1941) és un economista polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Montserrat i Solé · Veure més »

Antoni Novellas i Roig

Antoni Novellas i Roig (Barcelona, 9 de desembre de 1879-22 de desembre de 1951) va ser un farmacèutic barceloní impulsor de la farmacognèsia i introductor a Espanya de l'opoteràpia el 1906.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Novellas i Roig · Veure més »

Antoni Nughes

Antoni Nughes (l'Alguer, 18 de juny de 1943 - 4 de maig de 2018) fou un sacerdot, historiador i activista cultural, cofundador de l'Escola de Alguerés Pascual Scanu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Nughes · Veure més »

Antoni Oriol i Anguera

Antoni Oriol i Anguera (Linyola, 27 de març de 1906 - Ciutat de Mèxic, abril de 1996) fou un metge català, exiliat després de la guerra civil a l'Argentina i Mèxic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Oriol i Anguera · Veure més »

Antoni Pelegrí i Partegàs

Antoni Pelegrí i Partegàs (Barcelona 1907 - 2002) fou un advocat i escriptor català, fill de Joan Pelegrí i Nicolau i de Francesca Partegàs i Forcada, i germà de Joan Pelegrí i Partegàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Pelegrí i Partegàs · Veure més »

Antoni Pladevall i Font

Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Pladevall i Font · Veure més »

Antoni Ponç i Piquer

Mare de Déu del Carme, quadre de Ponz conservat al Museu de Belles Arts de València Antoni Ponç i Piquer o Antonio Ponz Piquer (Begís, 28 de juny de 1725 - Madrid, 4 de desembre de 1792) va ser un pintor i escriptor il·lustrat valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Ponç i Piquer · Veure més »

Antoni Pons Pastor

Antoni Pons Pastor (Palma, 1888 — 1976).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Pons Pastor · Veure més »

Antoni Prevosti i Pelegrín

Antoni Prevosti i Pelegrín (Barcelona, 1919 - Barcelona, 1 de setembre de 2011) fou un genetista català, especialista en genètica evolutiva i genètica de poblacions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Prevosti i Pelegrín · Veure més »

Antoni Riera i Melis

Antoni Riera i Melis (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1 de desembre de 1944) és un historiador especialista en història medieval, que ha estat vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Riera i Melis · Veure més »

Antoni Roca i Rosell

Antoni Roca i Rosell (Barcelona, 1951) és professor d'història de la ciència i de la tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Roca i Rosell · Veure més »

Antoni Rubió i Lluch

Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 24 de juliol de 1856 - Barcelona, 9 de juny de 1937) fou un historiador i intel·lectual català, fill del poeta Joaquim Rubió i Ors i d'Elisea Lluch i Garriga, germana del cardenal Joaquim Lluch i Garriga.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Rubió i Lluch · Veure més »

Antoni Sala i Domènech

Antoni Sala i Domènech (Barcelona, 1752 - Barcelona, 1814) va ser un apotecari i naturalista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Sala i Domènech · Veure més »

Antoni Serra i Ramoneda

Antoni Serra i Ramoneda (Barcelona, Barcelonès 1933) és un economista català, procedent d'una família d'empresaris tèxtils.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Serra i Ramoneda · Veure més »

Antoni Simon i Tarrés

Antoni Simon i Tarrés (Girona, el Gironès, 13 de juliol de 1956) és un historiador i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Simon i Tarrés · Veure més »

Antoni Sors i Ferrer

Antoni Sors i Ferrer (Sant Vicenç de Montalt, 22 d'octubre del 1949 – Lhotse Shar, Nepal, 27 de setembre del 1987) va ser un alpinista i escalador català, famós per haver format part de la primera ascensió catalana a l'Everest, el 28 d'agost del 1985.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Sors i Ferrer · Veure més »

Antoni Trias i Pujol

Antoni Trias i Pujol (Badalona, Barcelonès 1892 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà 1970) fou un metge cirurgià català, germà de Joaquim Trias i Pujol, amb qui va fundar la Revista de Cirurgia de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Trias i Pujol · Veure més »

Antoni Trilla i García

Antoni Trilla i García (Barcelona, 26 de juliol de 1956) és un epidemiòleg.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Trilla i García · Veure més »

Antoni Vilanova i Andreu

Antonio Vilanova Andreu (Barcelona, 22 de març de 1923 - 5 de febrer de 2008) fou un filòleg i crític literari català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antoni Vilanova i Andreu · Veure més »

Antonio Salcedo Miliani

Antonio Salcedo Miliani (Parròquia de Jajó, Trujillo, Veneçuela, 1951) és un historiador, crític d'art i professor universitari d'origen veneçolà, resident a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Antonio Salcedo Miliani · Veure més »

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia

LAnuari de la Societat Catalana de Filosofia és una publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anuari de la Societat Catalana de Filosofia · Veure més »

Anvers

Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Anvers · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Any · Veure més »

Any Internacional de la Química

Logo de l'Any Internacional de la Química (AIQ2011) L'Any Internacional de la Química (AIQ 2011) commemora les fites de la química, i les seves contribucions a la humanitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Any Internacional de la Química · Veure més »

Any Joan Fuster

L'Any Joan Fuster fou la designació donada l'any 2022 a la commemoració del centenari del naixement de Joan Fuster, nascut a Sueca el 23 de novembre de 1922.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Any Joan Fuster · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aquisgrà · Veure més »

Aquitanià

LAquitanià és el primer estatge faunístic del Miocè.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aquitanià · Veure més »

Arat

''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arat · Veure més »

Arcadi García i Sanz

Arcadi Garcia i Sanz (la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1926 - 30 de juliol de 1998) va ser un historiador del dret i advocat valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arcadi García i Sanz · Veure més »

Archer Milton Huntington

fou un mecenes, filantrop, col·leccionista i hispanista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Archer Milton Huntington · Veure més »

Arengada

Arengades en la tradicional caixa circular Isidre Nonell ''Natura morta d'arengada'', Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Larengada és una preparació culinària tradicional que consisteix en una sardina salada en salmorra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arengada · Veure més »

Argelaga negra

Flor Largelaga, argelaga negra, bàlec o gatosa blanca/marina (Calicotome spinosa) és una planta amb flor del gènere Calicotome.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Argelaga negra · Veure més »

Argot juvenil català no interferit

L'argot català juvenil no interferit per la llengua dominant es fa servir en comarques amb una força lingüística important.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Argot juvenil català no interferit · Veure més »

Ariadna Farrés Basiana

Ariadna Farrés Basiana (L'Eixample, Barcelona, Barcelonès, 3 de setembre de 1981) és una matemàtica catalana que treballa a la NASA.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ariadna Farrés Basiana · Veure més »

Armand Auguste Caqué

Armand Auguste Caqué, nascut l'any 1793 a Saintes (Charente Marítim) i mort el 1881 a París, va ser un escultor, gravador i medallista francès, gravador oficial de l'emperador Napoleó III.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Armand Auguste Caqué · Veure més »

Arnau de Romaní

Arnau de Romaní (Bolonya, ? — València, 1.276), va ser un jurista provinent de Bolonya que va acabar formant part de la primitiva noblesa del regne; fou un cavaller valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arnau de Romaní · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arqueologia · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arquitectura romànica · Veure més »

Art conceptual

''Una i tres cadires'', creada l'any 1965, és una obra de l'artista estatunidenc Joseph Kosuth. Escultura de Yoko Ono L'art conceptual és un moviment artístic fill del dadaisme que es va posar de moda poc abans de 1970 i en què el concepte o la idea és l'únic que interessa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Art conceptual · Veure més »

Arthur Hubert Terry

Arthur Hubert Terry (York, Anglaterra 17 de febrer de 1927 - Colchester, Essex 24 de gener de 2004) fou un filòleg, crític i traductor anglès gran coneixedor de la literatura catalana, i un dels màxims especialistes de l'obra de Joan Maragall.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arthur Hubert Terry · Veure més »

Arthur Långfors

Arthur Isak Edvard Långfors (Rauma, Finlàndia, 12 de gener de 1881 – Hèlsinki, Finlàndia, 20 d'octubre de 1959) fou un romanista finlandès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arthur Långfors · Veure més »

Arties

Vista de Santa Maria d'Arties Arties (en castellá Artiés) és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arties · Veure més »

Artur Quintana i Font

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) és un filòleg català, membre de la Secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consello d'a Fabla Aragonesa, membre d'honor de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua i president d'Iniciativa Cultural de la Franja.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Artur Quintana i Font · Veure més »

Arturo Farinelli

Arturo Farinelli (Intra, província de Novara 1867 - Torí 1948) fou un erudit hispanista i romanista italià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arturo Farinelli · Veure més »

Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

L'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (AHSCPArxius de Catalunya >) és el conjunt documental històric de l'hospital del mateix nom.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Arxiu municipal

Arxiu municipal de Lleida, Paeria Un arxiu municipal és un servei general de l'administració municipal encarregat de sistematitzar la gestió documental des de la institució en totes les etapes del cicle documental.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Arxiu municipal · Veure més »

Aspres

Castellnou dels Aspres, als Aspres, poble que fou capital de l'antic vescomtat Els Aspres és una subcomarca del Rosselló.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Aspres · Veure més »

Asselià

L'Asselià és l'estatge faunístic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa  milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Asselià · Veure més »

Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació

LAssociació Catalana de Ciències de l'Alimentació (ACCA) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans depenent de la Secció de Ciències Biològiques, que fou creada el 1979, i el 1992 s'incorporà a l'IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació · Veure més »

Associació Catalana de Sociologia

LAssociació Catalana de Sociologia és una associació filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1979, i pertanyent a la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Associació Catalana de Sociologia · Veure més »

Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya

LAssociació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya és una associació professional que defensa la igualtat d'oportunitats en l'activitat investigadora, en la promoció professional i en la participació en la presa de decisions dels camps científics i tecnològics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya · Veure més »

Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya

L'Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya (AGPC) és una associació dedicada a la promoció i al suport de les activitats dels geògrafs en els camps aplicats de l'anàlisi geogràfica, la planificació territorial i el desenvolupament de les disciplines instrumentals pròpies.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya · Veure més »

Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana

LAssociació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC) és el nom que adoptà el Grup Català de Sociolingüística l’any 2006 i que fou vigent fins al 2008 quan passà a anomenar-se Societat Catalana de Sociolingüística abans d'integrar-se com a societat filial a l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana · Veure més »

Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

LAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), anomenada popularment la Protectora, fou una entitat fundada el 22 de desembre del 1898 pel pedagog Francesc Flos i Calcat amb l'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana · Veure més »

Associació puntCAT

L'Associació puntCAT va ser una entitat que es va constituir el 23 de novembre de 2001 amb l'únic objectiu de liderar la campanya per aconseguir el domini.cat, “domini cultural i lingüístic català”.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Associació puntCAT · Veure més »

Ateneu Barcelonès

LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ateneu Barcelonès · Veure més »

Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant

LAteneu Enciclopèdic Sempre Avant va ser una associació cultural, científica i literària del barri de Sants de Barcelona, constituïda el 1933.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant · Veure més »

Atherina hepsetus

Mola fotografiada a prop de les costes de Turquia. Atherina hepsetus és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família dels aterínids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Atherina hepsetus · Veure més »

Atlas Lingüístic de Catalunya

LAtlas Lingüístic de Catalunya (ALC) és el primer atles lingüístic de la llengua catalana i també el primer elaborat a la península Ibèrica, preparat i realitzat per Antoni Griera i Gaja i començat a publicar en 1923.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Atlas Lingüístic de Catalunya · Veure més »

Atles (cartografia)

Mapamundi d'Abraham Ortelius publicat dins el ''Theatrum Orbis Terrarum'' (1570), un dels primers atles impresos. Un atles és una obra composta de forma majoritària o exclusiva per il·lustracions planificades conjuntament segons un pla unitari.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Atles (cartografia) · Veure més »

Atles Lingüístic del Domini Català

LAtles lingüístic del domini català (ALDC) és una obra iniciada per un equip d'investigadors dirigits per Joan Veny, que esdevé posteriorment un projecte de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Atles Lingüístic del Domini Català · Veure més »

Atzabeja

Mostra d'atzabeja Latzabeja (de l'àrab az-zabäga) és una varietat de lignit de color negre, llustrós, molt compacte.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Atzabeja · Veure més »

August Bover i Font

August Bover i Font (Barcelona, 1949) és un filòleg i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і August Bover i Font · Veure més »

August Pi i Sunyer

August Pi i Sunyer (Barcelona, 12 d'agost de 1879 - Ciutat de Mèxic, 12 de gener de 1965) fou un fisiòleg, polític i dirigent esportiu català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà de Carles Pi i Sunyer i Santiago Pi i Sunyer.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і August Pi i Sunyer · Veure més »

Autòpsia

''La lliçó d'anatomia del doctor Nicolaes Tulp'' de Rembrandt ''L'autòpsia'' d'Enric Simonet i Lombardo Una autòpsia, també anomenada examinació post mortem i obducció o necròpsia (en medicina veterinària), és un procediment mèdic que empra la dissecció, amb la finalitat d'obtenir informació anatòmica sobre la causa, naturalesa, extensió i complicacions de la malaltia que va patir en vida el subjecte autopsiat i que permet formular un diagnòstic mèdic final o definitiu per a donar una explicació de les observacions clíniques dubtoses i avaluar un tractament donat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Autòpsia · Veure més »

Autobús

Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Autobús · Veure més »

Áurea Lucinda Javierre Mur

va ser una arxivera i historiadora espanyola.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Áurea Lucinda Javierre Mur · Veure més »

«Lo» neutre

El «lo» neutre és un dels problemes gramaticals més greus de la sintaxi catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і «Lo» neutre · Veure més »

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Òmnium Cultural · Veure més »

Óssos

Els ossos, óssos, onsos o orsos (Ursidae) són mamífers de l'ordre dels carnívors.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Óssos · Veure més »

Évariste Galois

Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Évariste Galois · Veure més »

Àcid bòric

L'àcid bòric és un àcid utilitzat sovint com a antisèptic, insecticida, retardador de flama, controlador de la fissió nuclear de l'urani en centrals nuclears i com a precursor d'altres compostos químics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Àcid bòric · Veure més »

Àngel Messeguer i Peypoch

Àngel Messeguer i Peypoch (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 20 de setembre del 1946) és un químic, professor, investigador i empresari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Àngel Messeguer i Peypoch · Veure més »

Àngel Pellicer i Garrido

Àngel Carlos Pellicer i Garrido (Tarragona, 5 d'agost de 1948) és un metge català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Àngel Pellicer i Garrido · Veure més »

Àngel Sallent i Gotés

Àngel Sallent i Gotés (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 13 de juliol de 1859 - Terrassa, Vallès Occidental, 7 d'octubre de 1934) va ser un filòleg, farmacèutic, naturalista, botànic i professor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Àngel Sallent i Gotés · Veure més »

Àngels Carbona i Balaguer

Maria dels Àngels Carbona i Balaguer (Figueres, 1908 – Roses, 2000), coneguda com a Àngels Carbona, va ser una pintora i dibuixant catalana activa com a mínim entre els anys trenta i seixanta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Àngels Carbona i Balaguer · Veure més »

Àngels Pascual de Sans

Àngels Pascual de Sans (Barcelona, 3 de desembre de 1938) és una sociòloga i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Àngels Pascual de Sans · Veure més »

Baetulo

Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Baetulo · Veure més »

Baix alemany

Dialectes del baix alemany El baix alemany el 1880 Evolució dels dialectes alemanys 1900-1950 El baix alemany és la designació global d'un contínuum lingüístic de germànics occidentals parlat a part dels Països Baixos i a tot el nord d'Alemanya, la característica principal del qual, a nivell fonètic, és el no haver participat en la segona mutació consonàntica, fet que el diferencia de l'alt alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Baix alemany · Veure més »

Baix elèctric

El baix elèctric, anomenat de forma senzill baix, és un instrument de corda, electròfon, similar a la guitarra elèctrica però més gros i amb un so més greu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Baix elèctric · Veure més »

Baixkirià

El Baixkirià és una edat de l'escala temporal geològica de l'ICS o un estatge de la columna estratigràfica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Baixkirià · Veure més »

Baladre

El baladre, oleandre o roser reial (Nerium oleander), és una espècie de planta amb flors, l'únic representant del gènere Nerium, dins la família de les apocinàcies nativa de la zona compresa entre la Mediterrània i Myanmar.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Baladre · Veure més »

Ball de Figuetaires

El ball dels figuetaires és una dansa tradicional de Vilafranca del Penedès que data del 1853.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ball de Figuetaires · Veure més »

Ballet de Déu

Rajoles pintades per Castanys El ball de Déu, ballet de Déu o ballet de quatre és un ball coral tradicional de Catalunya pròpia de dies de festa, abans o després de l'ofici, que té nombroses variants i una notable antiguitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ballet de Déu · Veure més »

Bandera de Rocafort de Queralt

La bandera oficial de Rocafort de Queralt.(Conca de Barberà) té la següent descripció.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bandera de Rocafort de Queralt · Veure més »

Bao

Baó o Bao (són formes contemporànies evolucionades, amb desplaçament d'accent, d'un antic); en francès Baho), és una comuna de 3.203 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La dita diu: "A Baó, cacen la llúdria amb el podall" i "En voleu pas, fa?" (diuen que durant els àpats passen els plats dient això).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bao · Veure més »

Barítona

La barítona és un nou instrument creat l'any 2013 per l'Institut d'Estudis Catalans com a suport baix de la tenora i el tible.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Barítona · Veure més »

Barranc de Mascalvó

El Barranc de Mascalvó o Barranc de Mascalbó (segons l'IEC ha de ser Calvó) és un curs fluvial del terme de Reus a la comarca catalana del Baix Camp.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Barranc de Mascalvó · Veure més »

Barruera

Barruera és un poble situat al municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, que donà nom al municipi fins al 1996.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Barruera · Veure més »

Bartomeu Barceló Pons

Bartomeu Barceló Pons (Palma, 14 de maig de 1932 – 10 d'octubre de 2012) fou un geògraf mallorquí i catedràtic de geografia de la Universitat de les Illes Balears, on fou un dels creadors del Departament de Geografia i vicerector i degà de la Facultat de Lletres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bartomeu Barceló Pons · Veure més »

Bartomeu Carrió i Trujillano

Bartomeu Carrió i Trujillano (Sant Jordi, Palma, Mallorca, 1954) és historiador.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bartomeu Carrió i Trujillano · Veure més »

Bartomeu Forteza Pujol

Bartomeu Forteza Pujol (Felanitx, Mallorca, 17 de juny de 1939 - Barcelona, Barcelonès, 6 de desembre de 2000) fou un filòsof, investigador, traductor i professor balear.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bartomeu Forteza Pujol · Veure més »

Bartomeu Xiberta i Roqueta

Baldiri Xiberta i Roqueta, en religió Bartomeu Fanti Xiberta (Santa Coloma de Farners, Selva, 4 d'abril de 1897 - Terrassa, Vallès Occidental, 26 de juliol de 1967) fou un teòleg i medievalista de l'Orde del Carmel.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bartomeu Xiberta i Roqueta · Veure més »

Batalla del Bòsfor

La batalla del Bòsfor o batalla dels Estrets, lliurada el 13 de febrer de 1352, fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Batalla del Bòsfor · Veure més »

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Batalla del Cefís · Veure més »

Bathophilus nigerrimus

Bathophilus nigerrimus és una espècie de peix de la família dels estòmids i de l'ordre dels estomiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bathophilus nigerrimus · Veure més »

Bavosa de bassa

Múrcia, l'Estat espanyol). mascle Exemplar femella mascle Bavosa de bassa El gallet, el gallerbo, la bavosa paona, la bavosa de mar, la gitaneta, la guilla o la bavosa de bassa (Salaria pavo) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bavosa de bassa · Veure més »

Bavosa de cinc

Bavosa de cinc La bavosa de cinc (Lipophrys pholis) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bavosa de cinc · Veure més »

Bavosa morruda

Femella fotografiada a Sardenya. Mascle fotografiat a Croàcia. Il·lustració (circa 1860) Mascle Argelers (el Rosselló, la Catalunya del Nord). Il·lustració del 1828 Exemplar de Còrsega La bavosa morruda (Tripterygion tripteronotum) és un peix teleosti de la família dels tripterígids i de l'ordre dels perciformes que, moltes vegades, és emprat com a peix d'aquari.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bavosa morruda · Veure més »

Bàlec

El bàlec (Genista purgans o Genista balansae ssp. europaea o Cytisus oromediterraneus) és una mata arrodonida muntanyenca de la família de les lleguminoses o fabàcies, una espècie que s'assembla a una ginesta però nana, d'uns 50-80 cm d'alçària, molt ramificat i de branques rígides, grisenques i estriades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bàlec · Veure més »

Bàrtolo de Sassoferrato

Bàrtolo de Sassoferrato (Sassoferrato (Itàlia), 1314 - Perusa (Itàlia), 13 de juliol de 1357), fou un dels més insignes juristes de l'Europa continental del, i el major exponent de l'escola jurídica dels comentaristes o post-glossadors.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bàrtolo de Sassoferrato · Veure més »

Beatrice Schmid

Beatrice Schmid (Aarau, 11 de setembre de 1952) és una romanista suïssa, catedràtica de Filologia Iberoromànica a la Universitat de Basilea.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Beatrice Schmid · Veure més »

Begoña

195x195px Ubicació de Begoña Escut de l'antic elizate de Begoña. Begoña és un antic elizate que actualment conforma un districte de Bilbao.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Begoña · Veure més »

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Belarús · Veure més »

Bellottia apoda

Bellottia apoda és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bellottia apoda · Veure més »

Benarés

''Ghats'' i edificis a la vora del Ganges. Benarés (hindi: बनारस; urdú: بنارس, Banāras), coneguda igualment com a Varanasi (sànscrit: वाराणसी Vārāṇasī) o Kashi (hindi: काशी; urdú: کاشی), és una ciutat del nord de l'Índia situada a la riba del Ganges i centre de les tradicions de pelegrinatge, la mort i el dol en el món hindú.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Benarés · Veure més »

Benèfica Minerva

Benèfica Minerva va ser una associació clandestina, dedicada al mecenatge d'escriptors catalans, fundada i dirigida per Fèlix Millet i Maristany l'any 1943, amb la col·laboració de l'advocat Pere Puig i Quintana, de la dona d'aquest, Maria Teresa Sàbat i Salinas, i de Maurici Serrahima i Bofill.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Benèfica Minerva · Veure més »

Benifallet

Benifallet és un poble i municipi de Catalunya pertanyent a les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Benifallet · Veure més »

Benthocometes robustus

Benthocometes robustus és una espècie de peix pertanyent a la família dels ofídids i a l'ordre dels ofidiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Benthocometes robustus · Veure més »

Berenguela Alonso de Molina

Berenguela (o Berenguera) Alfonso de Molina (? - 17 de juliol de 1272, Narbona, enterrada al Convent de Sant Francesc de Narbona) era filla de Teresa Pires de Bragança i l'infant Alfons de Molina i, per tant, neta d'Alfons IX de Lleó i cosina germana del rei castellà Alfons X el Savi.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Berenguela Alonso de Molina · Veure més »

Beril

El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be₃Al₂(SiO₃)₆.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Beril · Veure més »

Bernat Noguera i Sala

Bernat Noguera i Sala (Vic, 20 de març del 1894 – Barcelona, 13 de setembre del 1929) fou un sacerdot escolapi, mestre i arqueòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bernat Noguera i Sala · Veure més »

Bernhard Rövenstrunck

conegut a Catalunya com a Bernat, fou un compositor, guitarrista i musicòleg alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bernhard Rövenstrunck · Veure més »

Bernhard Schädel

Bernhard Schädel (Gießen, 13 d'octubre de 1878 - Hamburg, 9 de setembre de 1926) va ser un filòleg, fonetista i dialectòleg alemany que influí molt en els filòlegs catalans contemporanis, en la difusió de la catalanística i en l'organització del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en la creació de l'Institut d'Estudis Catalans i en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bernhard Schädel · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bertrand Russell · Veure més »

Biblioteca Balmes

La Biblioteca Balmes és una institució cultural catòlica nascuda a Barcelona el 1923 per a l'estudi de la història eclesiàstica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Biblioteca Balmes · Veure més »

Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Biblioteca de Catalunya · Veure més »

Bit

Un bit —simbolitzat habitualment com a b, de l'anglès, binary digit, "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en teoria de la informació.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bit · Veure més »

Blog

Un blog (de l'anglès blog, abreviació de weblog: diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Blog · Veure més »

Bob de Nijs

Bob de Nijs (Anvers, Flandes, 10 de gener de 1931) és un escriptor flamenc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bob de Nijs · Veure més »

Bocarrot

El bocarrot és una mena de geni propi de la mitologia catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bocarrot · Veure més »

Bolland

* Toponímia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bolland · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bolonya · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bordeus · Veure més »

Bota (recipient)

Barrils de whisky Jack Daniels Barril de vi de fusta. bot de pell Una botaFins a la reforma ortogràfica de 2016 (IEC) - 2018 (AVL) la paraula «bota» amb aquest significat portava accent diacrític (bota).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bota (recipient) · Veure més »

Botifarró

Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Botifarró · Veure més »

Brabant del Nord

Brabant del Nord (Noord-Brabant en neerlandès i Noord-Braobant en brabançó, sovint escurçat a Brabant) és una província del sud dels Països Baixos, que fa frontera amb Bèlgica al sud, el riu Mosa al nord, la província de Limburg a l'est i Zelanda a l'oest.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Brabant del Nord · Veure més »

Brandada de bacallà

La brandada (o abrandada) de bacallà, cimitomba o sacsacollons és una plat elaborat amb bacallà que tradicionalment es fa pràcticament arreu de CatalunyaEl gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Brandada de bacallà · Veure més »

Brauli Montoya i Abat

Brauli Montoya Abat (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1956) és un filòleg valencià, doctor en filologia catalana, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Brauli Montoya i Abat · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bríndisi · Veure més »

Bruges

Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Bruges · Veure més »

Budiónovka

Soldat de l'Exèrcit Roig amb '''budiónovka''' (entre 1922 i 1924) La budiónovka - en rus будёновка - és un barret militar semirígid, de forma acampanada, amb la part superior rematada en punta, i dotada de visera i d'orelleres desplegables.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Budiónovka · Veure més »

Buenia jeffreysii

Buenia jeffreysii és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Buenia jeffreysii · Veure més »

Burdigalià

El Burdigalià és el segon estatge faunístic del Miocè.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Burdigalià · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Burgesia · Veure més »

Butlletí de la dialectologia catalana

El Butlletí de Dialectologia Catalana fou creat l'any 1913 i existí fins al 1936.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Butlletí de la dialectologia catalana · Veure més »

Ca l'Alemany (Badalona)

Ca l'Alemany és una antiga masia del barri de Canyet de Badalona (Barcelonès), situada a la vall de Betlem o de Sant Jeroni, a prop del turó de Montigalà, a mig camí entre la ciutat, marcada per la B-20, i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ca l'Alemany (Badalona) · Veure més »

Cabassers

Cabassers, oficialment Cabacés, és un poble i municipi de la comarca del Priorat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cabassers · Veure més »

Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

La Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, més coneguda com a Caixa de Barcelona, va ser una caixa d'estalvis fundada el 1844 arran d'un projecte que s'estudiava des de 1835 per part de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona · Veure més »

Caixmiri

El caixmiri és una llengua indoària, la principal del sub grup dàrdic, la llengua pròpia dels caixmiris.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Caixmiri · Veure més »

Cala en Tugores

Cala en Tugores és una platja verge d'arena i roques, situada a cavall dels municipis de Ses Salines i Santanyí, que forma una entrant de mar encaixonat, entre les roques del Barco Esfondrat i la punta de s'Aranyó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cala en Tugores · Veure més »

Calabrià

El Calabrià és el segon estatge faunístic de l'època del Plistocè.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Calabrià · Veure més »

Calaix de sastre

El Calaix de sastre (títol complet: Calaix de sastre, en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres) a la pàgina de l'AELC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Calaix de sastre · Veure més »

Calamarsa

Un gra de calamarsa excepcionalment gros. Tempesta de calamarsa a Bogotà, a Colòmbia. Tempesta de calamarsa. La calamarsa, calabruix, granissa, pedra, graníssol o granís és un tipus de precipitació que consisteix en partícules irregulars de glaç.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Calamarsa · Veure més »

Caldes de Boí

Caldes de Boí és un santuari amb un balneari i una caseria annexa de la comarca de l'Alta Ribagorça, construïda al voltant del balneari, al municipi de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Caldes de Boí · Veure més »

Calmella

Calmella (en francès Calmeilles) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 65 habitants, de la comarca dels Aspres, tradicionalment adscrit a la del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Calmella · Veure més »

Cambrià

El Cambrià és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cambrià · Veure més »

Camil Soula

Camil Soula (Foix, Arieja 1888-1963) fou un metge i fisiòleg occità.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Camil Soula · Veure més »

Camp Municipal Narcís Sala

El Narcís Sala és un estadi municipal del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, situat al carrer de Santa Coloma, que acull els partits com a titular de la Unió Esportiva Sant Andreu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Camp Municipal Narcís Sala · Veure més »

Camperol

El camperol o camper (Agaricus campestris, del llatí campester, perquè creix al camp) és el rubiol més representatiu del grup dels camperols.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Camperol · Veure més »

Campmany

Campmany, oficialment i impròpiament anomenat Capmany, és un municipi del Principat de Catalunya que pertany a la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Campmany · Veure més »

Canal submarí

Un canal submarí és una vall submarina poc encaixada i abrupta, lleugerament sinuosa, que està inserida al glacis continental o als ventalls submarins, o bé situada en la intersecció de dos glacis submarins oposats, ocupant-ne el tàlveg.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Canal submarí · Veure més »

Canó

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Canó · Veure més »

Canvi social

Esquema de canvis socials dinàmics per estabilitzar el clima de la Terra per a 2050. El canvi social o transformació social és un conjunt de transformacions o modificacions a l'estructura social, el funcionament o la cultura, sociològicament parlant, de l'organització d'una societat, de manera que modifica el curs de la seva història.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Canvi social · Veure més »

Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

L'esclat revolucionari que seguí a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Canyó submarí

Els diferents elements morfològics principals d'un canyó submarí. turbidític. Un canyó submarí és una vall escarpada excavada al fons marí del talús continental, de vegades estenent-se ben endins en la plataforma continental, amb parets gairebé verticals i, de vegades, amb parets de fins a 5 km d'altura, des del sòl del canyó fins a la vora d'aquest, com amb el Gran canyó de les Bahames.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Canyó submarí · Veure més »

Capa

Dona amb una capa de llana. Una capa és una peça de roba d'abrigar folgada i sense mànigues que cobreix les espatlles i l'esquena i que es lliga a la part de davant del coll.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Capa · Veure més »

Capella del Roser (Valls)

La Capella del Roser és un monument del municipi de Valls (Alt Camp) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Capella del Roser (Valls) · Veure més »

Cappont

Cappont (o Cap-Pont) és un barri de la ciutat de Lleida, al marge esquerre del riu Segre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cappont · Veure més »

Capsa de Pandora

Pandora obre la capsa que li havia lliurat Zeus, alliberant així tots els mals del món. La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Capsa de Pandora · Veure més »

Capsempe

El capsempe o quetsémper (Synodus saurus) és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família Synodontidae.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Capsempe · Veure més »

Capsot d'esquena roja

El capsot d'esquena roja, capsigrany roig, escorxador comú o roquer (Lanius collurio) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que és un bon exemple d'espècie de caràcter medioeuropea, és a dir, amplament repartida per l'Europa central i atlàntica, que a Ibèria solament ocupa la cornisa càntabro-pirenaica, constituint aquesta sanefa el límit meridional de la seua distribució, que per altra banda és típicament paleàrtica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Capsot d'esquena roja · Veure més »

Caputxó

El caputxó, el caputxet, el càvec, el clavell, el clavell de morro llarg, la corretja, el morell i la rajada (Dipturus oxyrinchus) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Caputxó · Veure més »

Caradriformes

Becadell comú (''Gallinago gallinago''). Gavineta (''Rissa tridactyla''). Els caradriformes (Charadriiformes) són un ordre d'ocells que inclou nombroses espècies de característiques molt diferents, i que potser tan sols es poden agrupar -ultra la seua proximitat filogenètica- per la necessitat comuna de medis aquàtics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Caradriformes · Veure més »

Cardaire

El cardaire, la clavellada, el morell, el piscat o la rajada (Leucoraja fullonica) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cardaire · Veure més »

Cardet

Cardet és un poble situat en el terme municipal de la Vall de Boí a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cardet · Veure més »

Careta

Pulcinella, el personatge de la comèdia de l'art que dona nom als putxinel·lis, amb la seva màscara Una careta, màsquera o màscara és una peça de material, generalment opac o translúcid, usada per a cobrir la cara.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Careta · Veure més »

Carles Armengol Siscares

Carles Armengol Siscares (Barcelona, 1960) és un pedagog català, director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Armengol Siscares · Veure més »

Carles Bas i Peired

Carles Bas i Peired (Barcelona, 3 d'agost de 1922 - Barcelona, 6 de març de 2020) fou un biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Bas i Peired · Veure més »

Carles Gasòliba i Böhm

Carles Alfred Gasòliba i Böhm (Barcelona, 22 de novembre de 1945) és un economista, polític i consultor català, especialitzat en temes europeus.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Gasòliba i Böhm · Veure més »

Carles Grandó

Carles Grandó (Tuïr, 30 de març del 1889 - Perpinyà, 8 d'abril del 1975) fou narrador, dramaturg i poeta, i un dels activistes més destacats i importants de la recuperació del català a la Catalunya del Nord a inicis del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Grandó · Veure més »

Carles Grau

Carles Grau (Barcelona, 1714 - ídem, 1798) fou un arquitecte i escultor català, deixeble de Pere Costa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Grau · Veure més »

Carles M. Castellà Espuny

Carles M. Castellà Espuny (Tortosa, Baix Ebre, 1971) és professor de llengua catalana i literatura i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili al Campus Terres de l'Ebre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles M. Castellà Espuny · Veure més »

Carles Miralles i Solà

Carles Miralles i Solà (Barcelona, 25 de maig de 1944 – Barcelona, 29 de gener de 2015) fou un poeta, hel·lenista i crític literari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Miralles i Solà · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles Salvador i Gimeno

Carles Salvador i Gimeno (València, 20 de gener de 1893 - València, 7 de juliol de 1955) fou un poeta i gramàtic valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Salvador i Gimeno · Veure més »

Carles Santacana Torres

Carles Santacana Torres, és un historiador, especialitzat en història cultural, història social i de l'esport i història del franquisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Santacana Torres · Veure més »

Carles Solà i Ferrando

Carles Solà i Ferrando (Xàtiva, la Costera, 28 de novembre de 1945) és un enginyer químic, professor universitari i polític valencià que ha format part de diverses institucions governamentals, culturals i docents en l'àmbit català i valencià, espanyol, europeu i internacional.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carles Solà i Ferrando · Veure més »

Carlos Guzmán Moncada

Carlos Guzmán Moncada (Ciutat de Mèxic, 1968) és un professor universitari, crític literari i traductor mexicà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carlos Guzmán Moncada · Veure més »

Carlos Martínez Shaw

Carlos Martínez Shaw (Sevilla, 17 de juliol de 1943) és un historiador espanyol especialitzat en Història Moderna i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carlos Martínez Shaw · Veure més »

Carlos Ulises Moulines Castellví

Carlos Ulises Moulines (Caracas, 1946) és un filòsof especialitzat en lògica i filosofia de la ciència.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carlos Ulises Moulines Castellví · Veure més »

Carme Barceló i Torres

Carme Barceló i Torres (Cartagena, 1949) és una filòloga valenciana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carme Barceló i Torres · Veure més »

Carme Gràcia Beneyto

Carme Gràcia Beneyto (València, 29 de maig de 1947) és una historiadora de l'art especialitzada en els segles XIX i XX, l'art valencià, l'art natura i l'ecoart.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carme Gràcia Beneyto · Veure més »

Carme Jordi Nebot

Carme Jordi (Barcelona, 1958) és una científica i astrofísica catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carme Jordi Nebot · Veure més »

Carme Junqué i Plaja

Carme Junqué i Plaja (Torroella de Montgrí, 23 de maig del 1955) és una neuropsicòloga, investigadora i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carme Junqué i Plaja · Veure més »

Carme Plaza i Arqué

Carme Plaza i Arqué (Reus, 1946) és una filòloga i historiadora catalana, especialitzada en dialectologia i en història dels ordes militars del Temple i de l'Hospital, sovint en col·laboració amb l'historiador i espós Joan Fuguet.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carme Plaza i Arqué · Veure més »

Carme Puche i Moré

Carme Puche Moré (Barcelona, 15 d'abril de 1977) és una periodista, guionista i directora de cinema catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carme Puche i Moré · Veure més »

Carme Serrallonga i Calafell

Carme Serrallonga i Calafell (Barcelona, 3 d'abril de 1909 - 30 de novembre de 1997) fou una pedagoga i traductora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carme Serrallonga i Calafell · Veure més »

Carme Torras i Genís

Carme Torras Genís (Barcelona, 4 de juliol de 1956) és una matemàtica i escriptora catalana, especialista en intel·ligència artificial i robòtica, que compagina l'escriptura literària amb la investigació científica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carme Torras i Genís · Veure més »

Carmen Agulló Díaz

María del Carmen Agulló Díaz (Xinzo de Limia, Ourense, 18 de febrer de 1957) és una pedagoga i psicòloga, professora titular de Teoria i Història de l'Educació a la Universitat de València.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carmen Agulló Díaz · Veure més »

Carmen Mur Gómez

Carmen Mur Gómez (Barcelona, 1947) és una empresària catalana considerada com una pioneres en el treball temporal a Espanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carmen Mur Gómez · Veure més »

Carnaval

El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els Darrers Dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carnaval · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carpats · Veure més »

Carrer de l'Hospital (Barcelona)

El carrer de l'Hospital és una via urbana del Raval de Barcelona, que va de la Rambla a la plaça del Pedró.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carrer de l'Hospital (Barcelona) · Veure més »

Carrer del Carme (Barcelona)

El carrer del Carme és un vial del Raval de Barcelona, que va des de la Rambla fins a la plaça del Pedró.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carrer del Carme (Barcelona) · Veure més »

Carrer del Càcul

El carrer del Càcul de Calonge (Baix Empordà) és un conjunt arquitectònic protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carrer del Càcul · Veure més »

Carta a favor del català

La Carta a favor del català, oficialment esmentada també com a Carta Departamental per la Llengua Catalana, fou aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el dia 10 de desembre del 2007.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Carta a favor del català · Veure més »

Cartografia catalana

pàgina Wiki de l'Atles català La cartografia catalana, els mapes catalans o els portolans catalans són una sub-família de les cartes portolanes del període medieval (1300–1500).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cartografia catalana · Veure més »

Casa Trinxet

La casa Trinxet era un edifici ubicat al carrer Còrsega, 268 de l'Eixample de Barcelona, a tocar del carrer Balmes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Casa Trinxet · Veure més »

Cassà de la Selva

Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cassà de la Selva · Veure més »

Cassolada

Cassolada de protesta a Mont-real el 2012. Una cassolada és una forma de protesta popular consistent en un grup de persones cridant l'atenció amb el repic d'atuells, sigui picant olles, paelles o altres estris.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cassolada · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Falgons

El castell termenat de Falgons, declarat bé cultural d'interès nacional, és a Falgons, entitat de població del disseminat terme municipal de Sant Miquel de Campmajor, a poca distància de l'església parroquial de Sant Vicenç de Falgons, al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort de les serres de Finestres i Rocacorba.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Castell de Falgons · Veure més »

Castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu, també anomenat castell de Montsoliu, és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents del Principat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Castell de Montsoriu · Veure més »

Castell de Rialb

El castell termenat de Rialb és una fortificació situada a la part alta del poble de Rialp (nom oficial) o Rialb (grafia etimològica, l'única admesa i recomanada per l'Institut d'Estudis Catalans i les publicacions de caràcter acadèmic).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Castell de Rialb · Veure més »

Castelló (la Ribera Alta)

Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

Cataetyx alleni

Cataetyx alleni és una espècie de peix pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cataetyx alleni · Veure més »

Catalan Historical Review

Catalan Historical Review és una revista acadèmica publicada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalan Historical Review · Veure més »

Catalan Initiative for the Earth BioGenome Project

La Iniciativa Catalana per a l'Earth Biogenome project (CBP) és una iniciativa que té com a objectiu seqüenciar, catalogar i caracteritzar el genoma de tota la biodiversitat eucariota (protists, fongs, plantes i animals) dels territoris de parla i cultura catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalan Initiative for the Earth BioGenome Project · Veure més »

Catalana (revista)

Número 1 de Catalana, 7 d'abril 1918 La revista Catalana és una publicació sobre Llengua i Literatura que va ser fundada a Barcelona el 1918.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalana (revista) · Veure més »

Catalanística

La catalanística és el conjunt de disciplines relacionades amb la cultura catalana, que abasten des de la llengua, el patrimoni natural i cultural, la història o la geografia fins al pensament filosòfic o els estudis socials, passant per l'economia, les ciències o l'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalanística · Veure més »

Catalangate

Catalangate és un cas d'espionatge, perpetrat principalment amb el programa espia Pegasus de l'empresa NSO Group, contra el moviment independentista català, inclosos els quatre presidents de la Generalitat de Catalunya des del 2010, dos presidents del Parlament de Catalunya i altres càrrecs electes, fins i tot europarlamentaris, a més d'activistes, advocats i desenvolupadors informàtics i, en alguns casos, els seus familiars.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalangate · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Català · Veure més »

Català a l'Aragó

A la Franja de Ponent s'utilitza la llengua catalana en el bloc lingüístic del català occidental.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Català a l'Aragó · Veure més »

Català a la Regió de Múrcia

El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Català a la Regió de Múrcia · Veure més »

Català a Malta

Làpida sepulcral de Nicolau Abrí Descatllar a l'església de Sant Joan de La Valletta El català va ser una llengua d'ús habitual a Malta durant bona part de l'edat mitjana i la moderna, si més no entre les elits civils, eclesiàstiques i militars de l'illa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Català a Malta · Veure més »

Català contemporani

El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Català contemporani · Veure més »

Català-valencià-balear

Català-valencià-balear és la denominació utilitzada per lEthnologue per a la llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Català-valencià-balear · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalunya · Veure més »

Catalunya (revista)

Catalunya va ser una revista setmanal la qual va començar a publicar-se l'any 1913.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalunya (revista) · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalunya del Nord · Veure més »

Catalunya Nord, la llengua enyorada

Catalunya Nord, la llengua enyorada és una pel·lícula documental dirigida per Eugeni Casanova i David Valls, produïda per Zeba Produccions i Televisió de Catalunya, i estrenada el 10 de desembre de 2020 al canal 33.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalunya Nord, la llengua enyorada · Veure més »

Catalunya romànica

Catalunya romànica és una obra enciclopèdica sobre l'art romànic a Catalunya editada pel Grup Enciclopèdia Catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catalunya romànica · Veure més »

Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya

El Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC) és un catàleg bibliogràfic creat el 1983 per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de catalogar, preservar i difondre el patrimoni bibliogràfic de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya · Veure més »

Catàleg d'exposició

Un catàleg d'exposició és un imprès que sol acompanyar les exposicions d'art, on es relacionen les peces exhibides i sovint se n'hi inclouen una o més reproduccions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catàleg d'exposició · Veure més »

Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »

Cavall Pirinenc Català

El Cavall Pirinenc Català és una raça de cavalls d'orientació principalment càrnia pròpia dels Pirineus Catalans, sobretot de les comarques de la Cerdanya, Pallars Sobirà, Ripollès, Vall d'Aran, Pallars Jussà, Alta Ribagorça i Alt Urgell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cavall Pirinenc Català · Veure més »

Càiron

El càiron (de la denominació comercial Chyron) és el subtítol explicatiu o superposició gràfica que apareix sobreimpressionat al terç inferior de la pantalla del televisor, i que proveeix de nou contingut explicatiu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Càiron · Veure més »

Càrpatos

Càrpatos (en Κάρπαθος; Homer l'anomena Κράπαθος, Cràpatos; en Scarpanto) és una illa grega del grup del Dodecanès, situada entre Creta i Rodes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Càrpatos · Veure més »

Cèlia Marrasé Peña

Cèlia Marrasé Peña (Barcelona, 22 de gener de 1957) és una biòloga marina i oceanògrafa i investigadora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cèlia Marrasé Peña · Veure més »

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cèrber · Veure més »

Círculo Ecuestre

El Círculo Ecuestre és un club privat fundat a Barcelona el 1856.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Círculo Ecuestre · Veure més »

Còdec d'àudio

Un còdec d'àudio és un còdec que inclou un conjunt d'algoritmes que permeten codificar i descodificar dades d'àudio; és a dir reduir el nombre de bits que ocupa un arxiu d'àudio.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Còdec d'àudio · Veure més »

Cóll

Cóll és un petit nucli de població del municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cóll · Veure més »

Cebrià Baraut i Obiols

Cebrià Baraut i Obiols (El Vilar de Cabó, Alt Urgell, 21 de maig de 1917 - Montserrat, 8 de juny de 2003) fou un historiador i monjo benedictí català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cebrià Baraut i Obiols · Veure més »

Censà

Censà (o tradicionalment Sansà, o millor Sançà, oficialment i en francès Sansa) és una comuna de la subcomarca de les Garrotxes de Conflent, de la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Censà · Veure més »

Centre d'Estudis Demogràfics

El Centre d'Estudis Demogràfics (CED) és una institució que va ser creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona el 10 de febrer de 1984.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Centre d'Estudis Demogràfics · Veure més »

Centre d'Investigació i Desenvolupament

El Centre d'Investigació i Desenvolupament (CID) és un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) fundat en 1967 al barri de Pedralbes de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Centre d'Investigació i Desenvolupament · Veure més »

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) és un consorci públic amb l'objectiu de generar coneixements i eines en l'àmbit de l'ecologia terrestre, especialment la forestal, per millorar la planifació i la gestió del medi natural, rural i urbà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals · Veure més »

Centre de Recerca Matemàtica

El Centre de Recerca Matemàtica, fundat el 1984 a Barcelona, és l'únic centre de recerca matemàtica internacional d'Espanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Centre de Recerca Matemàtica · Veure més »

Centre Excursionista de Catalunya

Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »

Centre Nacional de la Recerca Científica

El Centre Nacional de la Recerca Científica (francès: Centre national de la recherche scientifique), més conegut per les sigles CNRS, és el principal organisme públic de recerca científica de França.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Centre Nacional de la Recerca Científica · Veure més »

Centre UNESCO de Catalunya

CATESCO (abans Centre UNESCO de Catalunya) és una institució creada l'any 1984 com a referent de la UNESCO a Catalunya, per difondre i promoure els ideals i valors d'aquesta organització del sistema de les Nacions Unides i fer presents la llengua i la cultura catalana a la UNESCO.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Centre UNESCO de Catalunya · Veure més »

Chandler R. Post

Chandler Rathfon Post (Detroit, 1881 — Cambridge (Massachusetts), 1959), va ser un iconògraf, historiador de l'art i hispanista nord-americà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Chandler R. Post · Veure més »

Charanta

La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Charanta · Veure més »

Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Charles Robert Darwin · Veure més »

Charles Samaran

Charles Maxime Donatien Samaran (Cravencères, Gers, 28 d'octubre de 1879 - Nogaro, Gers, 15 d'octubre de 1982) fou un arxiver i historiador gascó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Charles Samaran · Veure més »

Christer Laurén

fou un lingüista i professor universitari finlandès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Christer Laurén · Veure més »

Cicló (meteorologia)

Imatge captada per un satèl·lit mostrant un cicló situat al sud-est de la costa d'Islàndia. La forma d'espiral dels núvols és deguda al fet que els vents que es dirigeixen cap a la zona de baixes pressions del centre es corben per efecte de la força de Coriolis En meteorologia, un cicló, també conegut com a baixa, és una àrea de moció fluida circular tancada que gira en la mateixa direcció que la Terra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cicló (meteorologia) · Veure més »

Ciclotona de Brauer

La ciclotona de Brauer (Cyclothone braueri) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gonostomàtids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ciclotona de Brauer · Veure més »

Científic

Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Científic · Veure més »

Claca

Escultura de Guido Messer dedicada a la «claca» a Schwetzingen. Claca és un grup d'aplaudidors professionals contractats en un espectacle en directe per a animar al públic i assegurar l'èxit.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Claca · Veure més »

Claire Colomb

Claire Colomb (Chauny, França, 20 de març de 1978) és una professora, investigadora i acadèmica amb nacionalitat francesa i britànica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Claire Colomb · Veure més »

Clara Ponsatí i Obiols

és una economista i política catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Clara Ponsatí i Obiols · Veure més »

Clara Prats i Soler

Clara Prats Soler és una física i investigadora catalana, que també s'ha exercit com a soprano.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Clara Prats i Soler · Veure més »

Classificació Decimal Universal

La Classificació Decimal Universal (CDU) és un sistema de classificació bibliogràfica que comprèn totes les disciplines del coneixement humà i la seva producció.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Classificació Decimal Universal · Veure més »

Claude Roux

Claude Roux és un liquenòleg francès nascut el 19 d'octubre de 1945 a Aurenja (Valclusa).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Claude Roux · Veure més »

Clàudia Pons Moll

és una filòloga catalana especialitzada en fonologia i professora de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Clàudia Pons Moll · Veure més »

Clementina Arderiu i Voltas

Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889 - 17 de febrer de 1976) va ser una poeta catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Clementina Arderiu i Voltas · Veure més »

Clovis Brunel

Clovis Brunel (Amiens, 19 de febrer de 1884 – Boissise-le-Roi, 1 de desembre de 1971) fou un romanista, occitanista i medievalista francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Clovis Brunel · Veure més »

Codornera

La codornera, la veta, l'anguileta de mar, la cinta, la flàmula, el floc, el fuet, la lligacama o la pixota vermella (i metge en rossellonès) (Cepola macrophthalma) és una espècie de peix teleosti de la família dels cepòlids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Codornera · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Col·laboracionisme

consulta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Col·laboracionisme · Veure més »

Col·legi Mont d’Or

Col·legi Mont d'Or va ser una institució escolar fundada el 1905 per Joan Palau i Vera a Sant Gervasi de Cassoles, a Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Col·legi Mont d’Or · Veure més »

Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra»

El col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» és un congrés científic quinquennal organitzat per la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» · Veure més »

Coloma Graells i Tarrida

Coloma Graells i Tarrida (Lleida, 1971) és una escultora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Coloma Graells i Tarrida · Veure més »

Columnes de Bellaterra

Les Columnes de Bellaterra són una obra escultòrica creada per l'artista Andreu Alfaro Hernández l'any 1999.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Columnes de Bellaterra · Veure més »

Comarques de la Catalunya del Nord

La Catalunya Nord és dividida segons la convenció acadèmica en 6 comarques històriques i un seguit de subcomarques naturals que no corresponen a l'actual divisió administrativa del departament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Comarques de la Catalunya del Nord · Veure més »

Comú

Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna, encara que el terme s'usava antigament) és una població que pertany a una zona determinada, que és representada per uns magistrats i un consell de veïns o consell de comú.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Comú · Veure més »

Combinació nova

En taxonomia, una combinació nova (llatí: combinatio nova, abreviat com a comb. nov.) o recombinació és el primer ús en combinació d'un nom genèric i un nom específic que ja han estat emprats per separat anteriorment.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Combinació nova · Veure més »

Cometes (tipografia)

Les cometes són signes tipogràfics de puntuació que serveixen bàsicament per encloure una expressió, un terme o una citació.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cometes (tipografia) · Veure més »

Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015

La Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015 és un grup de treball independent constituït per historiadors, lingüistes, mestres, activistes culturals i membres d'entitats molt diverses de les Balears i Pitiüses.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Comissió Cívica Tricentenari 1715-2015 · Veure més »

Comissió d'Educació General

La Comissió d'Educació General fou una institució educativa de la Mancomunitat de Catalunya,.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Comissió d'Educació General · Veure més »

Comitent

El comitent és la persona que paga i encarrega a una altra persona (mestres d'obra, artistes, etc.) la realització d'una obra d'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Comitent · Veure més »

Commedia dell'arte

Espectacle de comèdia de l'art Il·lustració de la comèdia de l'art, segle XIX Commedia dell'arte va ser el nom que va rebre un tipus d'espectacle improvisat de carrer que va ser especialment popular al renaixement italià i que tenia uns personatges característics, com la Colombina, l'Arlequí, el Pedrolino —que esdevindria el Pierrot francès— i el pantalone.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Commedia dell'arte · Veure més »

Compactadora

Corró de conreu Corró de discs dentats Un corró, rodet o compactadora en agricultura és un arreu utilitzat per aplanar o compactar la terra després d'haver llaurat amb una arada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Compactadora · Veure més »

Compatibilitat electromagnètica

La compatibilitat electromagnètica (també coneguda amb les sigles CEM o en anglès) és una branca de l'enginyeria elèctrica que s'encarrega d'estudiar l'emissió no intencionada, propagació i recepció d'energia electromagnètica que poden causar efectes com ara la interferència electromagnètica o fins i tot dany fisic en aparells elèctrics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Compatibilitat electromagnètica · Veure més »

Comunicació de camp proper

No confondre amb NFT. La comunicació de camp proper o NFC (de l'anglès near field communication) és una tecnologia estandarditzada que té com a propòsit facilitar la interconnexió de dispositius i l'intercanvi de dades en un entorn acotat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Comunicació de camp proper · Veure més »

Concepció Rabell i Cibils

Concepció Rabell i Cibils (Sarrià o Sant Feliu de Guíxols – Barcelona, 17 de gener de 1919) fou una hisendada i burgesa catalana, implicada en la beneficiència intel·lectual barcelonina i en la promoció de la cultura catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Concepció Rabell i Cibils · Veure més »

Concepte biològic d'espècie

Un concepte d'espècie és una definició d'allò que és una espècie.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Concepte biològic d'espècie · Veure més »

Concordança

La concordança o concordància és la concòrdia, harmonia, acord i conformitat entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Concordança · Veure més »

Conducte de Volkmann

Els conductes de Volkmann són una sèrie de canals trobats en el sistema estructuralment complex del teixit ossi compacte.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Conducte de Volkmann · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Conflent · Veure més »

Conrad Llança

Conrad Llança (italià: Corrado Lancia) Corral de Llança, Conrad Llança o Coral de Llança (? - Cap d'Orlando, Sicília 1299) fou un militar sicilià a les ordres de Pere el Gran.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Conrad Llança · Veure més »

Conrad Xalabarder i Puig

Conrad Xalabarder Puig (Caldes de Montbui, 3 de setembre de 1899 - Barcelona, 15 de desembre de 1979) va ser un metge català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Conrad Xalabarder i Puig · Veure més »

Consell de Pedagogia

El Consell de Pedagogia fou una destacada institució de la política educativa de la Mancomunitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Consell de Pedagogia · Veure més »

Consell de Protecció de la Natura

El Consell de Protecció de la Natura és l'òrgan assessor de la Generalitat de Catalunya sobre la protecció de la natura i el paisatge.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Consell de Protecció de la Natura · Veure més »

Consell Interacadèmic de Catalunya

Consell Interacadèmic de Catalunya és un òrgan creat el 2001 per la Generalitat de Catalunya, i depenent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu coordinar les acadèmies de Catalunya i facilitar-ne la col·laboració, estructurant-se com un àmbit de reflexió compartida de participació i de debat dels estaments acadèmics, amb relació a la definició i l'aplicació d'un model acadèmic a Catalunya, amb personalitat pròpia i amb vocació de servei al país.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Consell Interacadèmic de Catalunya · Veure més »

Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica

CIRIT són les sigles del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, organisme públic creat el 1980 per la Generalitat de Catalunya per a coordinar de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca científica i de la innovació tecnològica a Catalunya, així com elaborar la proposta del Pla de recerca i innovació de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica · Veure més »

Constantin Marinescu

Constantin Marinescu (Província de Dâmbovița, 11 d'agost de 1891 - París, 1970) fou un historiador romanès, membre de l'Acadèmia Romanesa (1928-1948).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Constantin Marinescu · Veure més »

Constantina (Algèria)

Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Constantina (Algèria) · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Constantinoble · Veure més »

Contaminació

Contaminació del sòl Contaminació de l'aire Riu contaminat a causa del drenatge de mines Contaminació a Maracaibo Anoxia, o manca d'oxigen, a causa de contaminants Contaminació lumínica Contaminació acústica La contaminació o pol·lucióGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, a El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen el terme «pol·lució», a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, que diu: «en alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus de contaminació/pol·lució».

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Contaminació · Veure més »

Contaminació atmosfèrica

Contaminació atmosfèrica a la Xina La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèricaGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, en el El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen "pol·lució", a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans: «En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus decontaminació/pol·lució».

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Contaminació atmosfèrica · Veure més »

Contrapàs (moviment)

Un contrapàs en danses tradicionals és un element coreogràfic usat a algunes danses i ballets medievals i especialment als anomenats balls del contrapàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Contrapàs (moviment) · Veure més »

Converses filològiques

Les «Converses filològiques» són una sèrie de 840 textos breus que el gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra i Poch publicà regularment al diari La Publicitat entre els anys 1919 i 1928.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Converses filològiques · Veure més »

Conxita Mir Curcó

Concepció Mir i Curcó, més coneguda com a Conxita Mir Curcó (Torregrossa, 25 de juny de 1952), és una doctora en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Conxita Mir Curcó · Veure més »

Corball fosc

El corball fosc (Umbrina ronchus) és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Corball fosc · Veure més »

Corcyrogobius liechtensteini

Corcyrogobius liechtensteini és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Corcyrogobius liechtensteini · Veure més »

Corpus Biblicum Catalanicum

El Corpus Biblicum Catalanicum és un projecte de l'Associació Bíblica de Catalunya consistent en l'edició i publicació de totes les traduccions catalanes de la Bíblia o de textos directament relacionats amb la Bíblia, inèdits o publicats, des dels inicis fins a l'any 1900.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Corpus Biblicum Catalanicum · Veure més »

Corpus Documentale Latinum Cataloniae

El Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT) és una base de dades lèxica del llatí medieval escrit en els territoris del domini lingüístic del català, desenvolupada per la Institució Milà i Fontanals del CSIC, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Corpus Documentale Latinum Cataloniae · Veure més »

Corpus lingüístic

Un corpus lingüístic és un conjunt, normalment molt ampli, d'exemples reals d'ús d'una llengua.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Corpus lingüístic · Veure més »

Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana

El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) és un recurs lingüístic que consisteix en un corpus format per una gran varietat de textos escrits en llengua catalana entre el 1832 i 1988.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana · Veure més »

Correcció lingüística

La correcció lingüística és la revisió dels errors d'ús de la llengua en un text per millorar la seva comprensibilitat i adequació al context.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Correcció lingüística · Veure més »

Coryphaenoides guentheri

Coryphaenoides guentheri és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Coryphaenoides guentheri · Veure més »

Coryphaenoides mediterraneus

Coryphaenoides mediterraneus és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Coryphaenoides mediterraneus · Veure més »

Coryphoblennius galerita

Coryphoblennius galerita és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Coryphoblennius galerita · Veure més »

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cos (Grècia) · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Cosme Aguiló Adrover

Cosme Aguiló Adrover (Santanyí, 1 d'agost de 1950) és un filòleg mallorquí, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2006.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cosme Aguiló Adrover · Veure més »

Costera del Corall

Capvespre amb vistes al Cap de la Caça. La Costera del CorallBudruni, Antonio: Guia de l'Alguer i els voltants, traducció de la Roser Carles, Carlo Delfino editore, Sàsser, 2005, 2008, p. 44 i altres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Costera del Corall · Veure més »

Cova de l'Escoda

La cova de l'Escoda és una balma del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) amb representacions de pintura rupestre protegides com a Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cova de l'Escoda · Veure més »

Cova del Racó d'en Perdigó

La Cova del Racó d'en Perdigó és una cova natural del municipi Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) amb representacions de pintura rupestre protegides com Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cova del Racó d'en Perdigó · Veure més »

Cretaci

El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cretaci · Veure més »

Creu Casas i Sicart

Creu Casas i Sicart (Barcelona, 26 d'abril de 1913 - Barcelona, 20 de maig de 2007), fou una farmacèutica catalana, professora de la Universitat de Barcelona i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Creu Casas i Sicart · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Criptografia · Veure més »

Criquet

Imatge d'un partit de ''Test criquet'' a l'estadi Cricket Ground de Sydney entre Austràlia i l'Índia el 2 de gener del 2004. El criquet és un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips d'onze jugadors cadascun sobre un camp de joc ovalat o circular d'herba al centre del qual hi ha un rectangle de 20,12 metres de llarg i 3 m d'amplada anomenat pista en català (pitch en anglès).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Criquet · Veure més »

Cristina Pujades Corbi

Cristina Pujades (Mataró, Maresme, 1962) és una biòloga cel·lular i neurobiòloga catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cristina Pujades Corbi · Veure més »

Cromo

XX Un cromo, antigament anomenat cromolitografia, és un paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cromo · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Cuc del cotó

El cuc del cotó també anomenat cuc o barrinador del tomàquet o amb el seu nom científic Helicoverpa armigera és un lepidòpter del tipus arna, les larves del qual s'alimenten d'una gran varietat de plantes incloent moltes de cultivades on és una plaga important.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cuc del cotó · Veure més »

Cuca

La cuca (Grammonus ater) és una espècie de peix pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cuca · Veure més »

Cupressus

Cupressus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cupressus · Veure més »

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca escrita en un català elegant i supradialectal atribuïda a Enyego d'Àvalos que fou probablement redactada entre 1442 i 1453.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Curial e Güelfa · Veure més »

Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi

Els Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi van ser un projecte d'ensenyament avançat, engegat per la Mancomunitat de Catalunya, amb la finalitat de posar en contacte els estudiosos catalans amb els científics més prestigiosos del món.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi · Veure més »

Curt Wittlin

Curt Joseph Wittlin (Reinach, Basilea-Camp, 13 d'abril de 1941 - Tortosa, Baix Ebre, 23 de setembre de 2019) va ser un filòleg suís i un expert de la llengua i literatura catalana medieval; es dedicà particularment a la figura d'Eiximenis.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Curt Wittlin · Veure més »

Cyclothone pygmaea

Cyclothone pygmaea és una espècie de peix pertanyent a la família dels gonostomàtids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Cyclothone pygmaea · Veure més »

Damià Pons i Pons

Damià Pons i Pons (Campanet, 1950) és un escriptor i polític mallorquí del Partit Socialista de Mallorca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Damià Pons i Pons · Veure més »

Daniel Font i Cardona

Daniel Font i Cardona (Barcelona, 1 de setembre de 1954) és un economista i polític català, diputat al Parlament de Catalunya i regidor a l'ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Daniel Font i Cardona · Veure més »

Daniel Freixes i Melero

Biblioteca de la Facultat Blanquerna (1994-1996), de Daniel Freixes, Vicente Miranda, Vicenç Bou i Eulàlia González. Dani Freixes i Melero (Barcelona, 1946) és un arquitecte català, especialista en la rehabilitació d'espais arquitectònics i en el disseny d'espais efímers.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Daniel Freixes i Melero · Veure més »

Daniel Recasens i Vives

Daniel Recasens i Vives (Tarragona, 1954) és un lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Daniel Recasens i Vives · Veure més »

Dansa als esperits

Dansa als esperits és una pel·lícula documental, inspirada en el llibre de Lluis Mallart El sistema mèdic d'una societat africana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dansa als esperits · Veure més »

Davallament d'Erill la Vall

El Davallament d'Erill la Vall és un conjunt escultòric de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Davallament d'Erill la Vall · Veure més »

David Jou i Mirabent

David Jou i Mirabent (Sitges, 23 d'octubre de 1953) és un poeta, físic, traductor científic i assagista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і David Jou i Mirabent · Veure més »

David Serrat i Congost

David Serrat i Congost (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1949) és un geòleg, investigador i catedràtic universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і David Serrat i Congost · Veure més »

Dídac Ramírez i Sarrió

Dídac Ramírez i Sarrió (Barcelona, 1946) és un filòsof i economista català, així com professor universitari.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dídac Ramírez i Sarrió · Veure més »

Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dígraf · Veure més »

De Revolutionibus Orbium Coelestium

De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »

Deir el-Bahari

Temple d'Hatshepsut Deir al-Bahrí o Deir el-Bahari (literalment ‘el Monestir Septentrional’) és un lloc d'Egipte on es conserva un important conjunt de temples i de tombes d'època faraònica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Deir el-Bahari · Veure més »

Delfí Abella Gibert

Delfí Abella i Gibert (n. Barcelona, 2 de febrer de 1925 - 1 de febrer de 2007) fou un psiquiatre i músic català de la Nova Cançó, membre d'Els Setze Jutges.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Delfí Abella Gibert · Veure més »

Delfina Aliaga Emeterio

és una professora de llengua de signes catalana, especialitzada en la seva recerca i la difusió.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Delfina Aliaga Emeterio · Veure més »

Deltentosteus collonianus

Deltentosteus collonianus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Deltentosteus collonianus · Veure més »

Demolingüística

Idiomes per nombre de parlants nadius speakers TheLa demolingüística analitza la dimensió, l'estructura, l'evolució i les característiques generals dels grups lingüístics, considerats des d'un punt de vista quantitatiu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Demolingüística · Veure més »

Denise Boyer

Denise Boyer (París, 12 de setembre de 1946) és una filòloga i traductora francesa, especialista en llengua i literatura catalanes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Denise Boyer · Veure més »

Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals

El Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals, que actualment forma part del Departament de Ciències Històriques: Musicologia de la "Institució Milà i Fontanals”, és un centre pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que ha estat pioner en l'estudi musicològic de l'Estat espanyol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals · Veure més »

Derivació (lingüística)

La derivació lingüística és el procediment de formació de paraules que permet a les llengües designar conceptes relacionats semànticament a mots primitius, afegint afixos (p. ex. «porter» de porta).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Derivació (lingüística) · Veure més »

Descàrrega electroestàtica

Símbol per a components electrònics amb el risc de dany per ESD (esquerra) i equips protegits contra electrificació (dreta). La descàrrega electroestàtica (coneguda per les seves sigles en anglès: electrostatic discharge, ESD) és un fenomen electroestàtic que fa que circuli un corrent elèctric sobtat i momentani entre dos objectes de distint potencial elèctric; com el que circula per un parallamps després de ser abastat per un llamp.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Descàrrega electroestàtica · Veure més »

Dhàhir-ad-Din Tughtikín

Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dhàhir-ad-Din Tughtikín · Veure més »

Dia Mundial de la Metrologia

El Dia Mundial de la Metrologia és un esdeveniment que té lloc el 20 de maig per celebrar el Sistema Internacional d’Unitats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dia Mundial de la Metrologia · Veure més »

Diabesitat

La diabesitat és un problema salut en què es combinen l'obesitat, la diabetis mellitus tipus 2 i les complicacions pròpies de les dues malalties.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diabesitat · Veure més »

Diable antàrtic

El diable antàrtic (Borostomias antarcticus) és una espècie de peix de la família dels estòmids i de l'ordre dels estomiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diable antàrtic · Veure més »

Diccionari

miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari · Veure més »

Diccionari català-valencià-balear

Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »

Diccionari d'ús dels verbs catalans

El Diccionari d'ús dels verbs catalans (DUVC) és un diccionari publicat per Jordi Ginebra i Serrabou i Anna Montserrat i Ciurana, professors de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració d'Anna Saperas.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari d'ús dels verbs catalans · Veure més »

Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear

El Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear és un projecte i una obra enciclopèdica que vol aplegar tots els historiadors de l'art català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Diccionari de Medicina

El Diccionari de Medicina, també conegut com a Diccionari Corachan, va ser redactat el 1936 pel doctor Manuel Corachan i Garcia, que va coordinar un equip nombrós d'experts dels àmbits de la medicina i de les lletres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari de Medicina · Veure més »

Diccionari descriptiu de la llengua catalana

El Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) és un projecte lexicogràfic de gran abast que desenvolupat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) entre 1998 i 2016, i que té com a objectiu la reunió sistemàtica de dades sobre el lèxic català i llur presentació en forma de diccionari.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari descriptiu de la llengua catalana · Veure més »

Diccionari General de la Llengua Catalana

Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari General de la Llengua Catalana · Veure més »

Diccionari Grec-Català

El Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari Grec-Català · Veure més »

Diccionari Jurídic Català

El Diccionari Jurídic Català és un diccionari especialitzat en línia que entrà en servei el 2011.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diccionari Jurídic Català · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya

Exposició Internacional de Barcelona (1929) La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya és el relat de la política aplicada a Catalunya per la Dictadura de Primo de Rivera, el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre 1923 i 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, així com dels suports i de l'oposició que va trobar a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya · Veure més »

Didogobius splechtnai

Didogobius splechtnai és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Didogobius splechtnai · Veure més »

Dietari de la Generalitat

El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dietari de la Generalitat · Veure més »

Dijous gras

Botifarra d'ou El Dijous Gras, Dijous Llarder o Dijous de Carnaval és el primer dia del Carnaval.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dijous gras · Veure més »

Dimoni barbut

El dimoni barbut (Epigonus constanciae) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dimoni barbut · Veure més »

Dimoni gros

Il·lustració del 1835 El dimoni gros o dimoni de boca negra (Epigonus telescopus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dimoni gros · Veure més »

Dimoni xicotet

El dimoni xicotet o dimoni petit (Epigonus denticulatus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dimoni xicotet · Veure més »

Dinastia Làscaris

La dinastia Làscaris (grec: Λάσκαρις i, posteriorment Λάσκαρης) fou una família romana d'Orient que fou la dinastia regnant de l'Imperi de Nicea entre el 1204 i el 1261.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dinastia Làscaris · Veure més »

Diogenichthys atlanticus

Diogenichthys atlanticus és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Diogenichthys atlanticus · Veure més »

Discapacitat intel·lectual

Pacient infantil d'escafocefàlia el 1923. Una discapacitat intel·lectual, retard mental o deficiència mental és el que es considera que té una persona amb funcions cognitives significativament inferiors a les de la mitjana de la població i de manera que a més aquestes limitin la seva conducta adaptativa, com per exemple tenir cura d'ella mateixa o les habilitats socials.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Discapacitat intel·lectual · Veure més »

Discriminació

Icona en un armariet d'escombres i utensilis de neteja, a l'aeroport de París Roissy La discriminació és tracte diferent i menyspreador a una persona o col·lectiu per motius arbitraris, en funció d'alguna de les seves característiques, que pot ser ètnica, de gènere, d'orientació sexual, de religió, de parla, d'edat, de salut, d'estament social o qualsevol altra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Discriminació · Veure més »

Discriminació del català en les cerques de Google

La discriminació del català en les cerques de Google és un problema de biaix lingüístic, en favor del castellà, en els resultats de les cerques a Google denunciat a les xarxes socials el desembre del 2022.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Discriminació del català en les cerques de Google · Veure més »

Disseny tèxtil

El disseny tèxtil és el procés de creació de teixits.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Disseny tèxtil · Veure més »

Divisió territorial de Catalunya de 1936

Regions i comarques de 1936 La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Divisió territorial de Catalunya de 1936 · Veure més »

Dolmen de Can Planes

El Dolmen de Can Planes es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a la Roca del Vallès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dolmen de Can Planes · Veure més »

Dolors Bramon i Planes

és una filòloga, historiadora i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dolors Bramon i Planes · Veure més »

Dolors Condom i Gratacòs

fou una catedràtica i llatinista catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dolors Condom i Gratacòs · Veure més »

Dolors Genovès i Morales

Maria Dolors Genovès i Morales (Barcelona, 17 de setembre de 1954 - 5 de juliol de 2022) va ser una periodista i historiadora catalana que va residir a Premià de Dalt des de la dècada del 1980.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dolors Genovès i Morales · Veure més »

Domènec Martí i Julià

Monument al doctor Martí i Julià, a la plaça Reina Maria Cristina (Barcelona) Domènec Martí i Julià (Barcelona, 3 de juny de 1861 - Barcelona, 20 de juny de 1917) fou un psiquiatre i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Domènec Martí i Julià · Veure més »

Dominique de Courcelles

Dominique de Courcelles (París, 10 de juny de 1953) és una historiadora de les idees francesa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dominique de Courcelles · Veure més »

Dragó vermell

El dragó vermell o la guineu vermella (Synchiropus phaeton) és una espècie de peix de la família dels cal·lionímids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dragó vermell · Veure més »

Dryas antic inferior

Vall alpina actual, il·lustra com era el paisatge en el Dryas antic inferior El Dryas antic inferior, en anglès: Oldest Dryas, va ser un període climàtic, que es va produir durant l'estadial més freda després de la glaciació Würm al nord d'Europa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dryas antic inferior · Veure més »

Dryas antic superior

El Dryas antic superior (en anglès: Older Dryas) va ser un estadi o període fred situat entre el Bølling i l'Allerød (període més càlids) fa aproximadament 14.000 anys (BP), cap al final del Plistocè.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Dryas antic superior · Veure més »

Durro

Durro és un poble del terme municipal de la Vall de Boí i de l'entitat municipal descentralitzada de Durro i Saraís, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Durro · Veure més »

Eclesiologia

Leclesiologia és la part de la teologia cristiana que dedica el seu estudi al paper que exerceix l'Església com una comunitat o entitat orgànica, i a la comprensió del que "Església" significa: el seu paper en la salvació, l'origen, la relació amb el Jesucrist històric, la seva disciplina, el seu destí (vegeu escatologia cristiana) i el seu lideratge.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eclesiologia · Veure més »

Edat contemporània als Països Catalans

Banderes dels territoris on es parla la llengua catalana. L'Edat contemporània als Països Catalans va estar dominada per la inestabilitat política, de primer la Guerra del francès napoleònica dins una situació de guerra internacional i després per les tres guerres civils carlines i la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Edat contemporània als Països Catalans · Veure més »

Edgar Allison Peers

Edgar Allison Peers (Leighton Buzzard, Bedfordshire, 7 de maig de 1891 - Liverpool, 21 de desembre de 1952), hispanista, pedagog i traductor anglès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Edgar Allison Peers · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Edicions 62 · Veure més »

Editorial Barcino

Editorial Barcino és una editorial que va ser fundada a Barcelona el 1924 per Josep Maria de Casacuberta i Roger, vinculat fins aleshores a l'Institut d'Estudis Catalans, amb el suport econòmic de Josep Maria Girona i mossèn Josep Vives i Gatell, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Editorial Barcino · Veure més »

Edredó

Un edredó. Un edredó és un tipus de cobertor compost per un estoig suau tradicionalment farcida de plomissol o material sintètic que s'utilitza al llit com a flassada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Edredó · Veure més »

Eduard Artells i Bover

Eduard Artells i Bover (Barcelona, 22 de març, 1903 - 28 de gener de 1971) fou un gramàtic, traductor i pedagog català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eduard Artells i Bover · Veure més »

Eduard Brossa i Trullàs

Eduard Brossa i Trullàs (Sabadell, 13 d'octubre de 1848 - 15 d'octubre de 1924) fou un cartògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eduard Brossa i Trullàs · Veure més »

Eduard Camps i Cava

Imatge del Museu de Guissona Eduard Camps Eduard Camps i Cava (Guissona, 27 de novembre de 1878 - 9 de maig de 1954) va ser un metge i arqueòleg català que va exercir a Guissona i els pobles propers.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eduard Camps i Cava · Veure més »

Eduard Feliu i Mabres

Eduard Feliu i Mabres (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1 de juliol de 1938 - Barcelona, Barcelonès, 15 de juliol de 2009) va ser un traductor i investigador de temes hebraics català, que fou president de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEHB), filial de l'IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eduard Feliu i Mabres · Veure més »

Eduard Fontserè i Riba

Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 - 18 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eduard Fontserè i Riba · Veure més »

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eduard Toda i Güell · Veure més »

Eduard Valentí i Fiol

Eduard Valentí i Fiol (Pals (Baix Empordà) 19 de gener de 1910 - Barcelona, 28 de febrer de 1971) va ser un filòleg clàssic, humanista, escriptor, docent i traductor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eduard Valentí i Fiol · Veure més »

Efecte d'hivernacle

Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle. Lefecte d'hivernacle o efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Efecte d'hivernacle · Veure més »

El Bellestar

El Bellestar, també anomenat el Bellestar de la Tinença, apareixia com a Bellestar en català antic a la carta pobla, a voltes ha rebut la forma castellanitzada *el Ballestar (en castellà i oficialment Ballestar), és un poble situat dins el terme municipal de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat, País Valencià).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Bellestar · Veure més »

El Caragol

El Caragol o es Caragol és una platja del terme de Santanyí, encaixada entre la Punta Negra (on s'hi localitza un grupet d'escars) i l'illot d'en Curt.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Caragol · Veure més »

El Carbó

El Carbó o Es Carbó és una platja del terme de ses Salines, a l'extrem sud-oriental de Mallorca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Carbó · Veure més »

El Català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit

El Català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit és una obra publicada per la Secció Filològica de l'Institut d’Estudis Catalans que proposa un estàndard per a la variant algueresa de la llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit · Veure més »

El Dolç

La platja del Dolç o Platja des Dolç és una platja mallorquina del municipi de Ses Salines, situada al costat de la Colònia de Sant Jordi entre la platja de Ca'n Curt i es Turó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Dolç · Veure més »

El Fanal

El Fanal és una associació cultural i ecologista fundada l'any 1987 per la defensa del medi ambient del Moianès, la divulgació d'informació sobre aquests temes i la sensibilització de la població.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Fanal · Veure més »

El Figueró i Montmany

El Figueró i Montmany, oficialment escrit Figaró-Montmany, és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Figueró i Montmany · Veure més »

El Perelló

El Perelló, antigament anomenat la Font del Perelló, és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Perelló · Veure més »

El Temps

El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і El Temps · Veure més »

Eladi Homs Zimmer

Eladi Homs i Zimmer Barcelona (1922) - (1998) fou un directiu empresarial i escolta català establert a Mallorca el 1954, on fundà, juntament amb Maria Ferret Espanyol, el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eladi Homs Zimmer · Veure més »

Elies Serra i Ràfols

Elies Serra i Ràfols (Maó, 1898 - Santa Cruz de Tenerife, 1972) fou un historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Elies Serra i Ràfols · Veure més »

Elisenda Paluzie i Hernández

és una economista i activista política catalana, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana des de març de 2018 fins a maig de 2022.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Elisenda Paluzie i Hernández · Veure més »

Eliseu Trenc i Ballester

Eliseu Trenc Ballester (Maseras, País de Foix, 1944) és un historiador de l'art i professor de literatura hispànica, fill d'exiliats d'Albelda, la Llitera.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eliseu Trenc i Ballester · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Elna · Veure més »

Els barrufets

Els barrufets o pitufets (en la llengua original, francès: Les Schtroumpfs) és una sèrie de còmic infantil creada pel belga Peyo, pseudònim de Pierre Culliford (1928-1992), i també el nom dels protagonistes, els barrufets.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Els barrufets · Veure més »

Els Marges

Els Marges és una revista de llengua i literatura catalana de periodicitat quadrimestral fundada el 1974 per Joaquim Molas i Batllori.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Els Marges · Veure més »

Els Pregons Grans

Els Pregons Grans, també coneguda per els Peregons Grans, és una platja del terme municipal de Campos, a Mallorca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Els Pregons Grans · Veure més »

Els Pregons Petits

Els Pregons Petits, també anomenada els Peregons Petits, és un petit arenal del terme de Campos, a Mallorca situat entre la punta de sa Llova i la platja d'es Peregons Grans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Els Pregons Petits · Veure més »

Emerencià Roig i Raventós

Emerencià Roig i Raventós (Sitges, Garraf, 1881 - Barcelona, 1935) fou un farmacèutic i publicista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Emerencià Roig i Raventós · Veure més »

Emili Casanova Herrero

Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) és un filòleg valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Emili Casanova Herrero · Veure més »

Emili Giralt i Raventós

Emili Giralt i Raventós (Vilafranca del Penedès, 1927 - Barcelona, 2008) fou un historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Emili Giralt i Raventós · Veure més »

Emili Guanyavents i Jané

Emili Guanyavents i Jané (Barcelona, 31 d'agost de 1860 - 27 de juny de 1941) fou poeta i traductor català, també conegut com a Emili Guanyabéns.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Emili Guanyavents i Jané · Veure més »

Emili Pi i Molist

Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892) fou doctor en medicina i cirurgia, metge numerari i director de l'Hospital de la Santa Creu, soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (societat de la que fou president) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, soci de mèrit de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i soci corresponent de la Societat Medico-Psicològica de París i les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de València, Granada i Palma.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Emili Pi i Molist · Veure més »

Emili Vallès i Vidal

''Diccionari Pal·las,'' de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927. va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Emili Vallès i Vidal · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Emirat de Múrsiya · Veure més »

Empatia

Mòdul al Museu de l'Empatia L'empatia (del grec antic ἐν, 'dins, a l'interior' i πάθoς, 'patiment', 'el que està succeint') és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Empatia · Veure més »

Emsià

LEmsià és el tercer estatge faunístic del Devonià inferior.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Emsià · Veure més »

Enric Casassas i Simó

Enric Casassas i Simó (Sabadell, 2 de novembre de 1920 - Barcelona, 16 de febrer de 2000) fou un químic català, fill dels pedagogs renovadors Enric Casassas i Cantó i Carme Simó i Saco, germà del pediatre Oriol Casassas i Simó i del geògraf Lluís Casassas i Simó, marit de l'escalenca i també química Pepita Figueras i Cros (1922) i pare del poeta, Enric Casasses i Figueres, de la traductora, Anna Casassas i Figueras i de la dissenyadora gràfica Maria Casassas i Figueras.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Casassas i Simó · Veure més »

Enric Galwey i Garcia

Enric Galwey i Garcia (Barcelona, 1864 - Barcelona, 10 de febrer de 1931) fou un pintor català, deixeble de Joaquim Vayreda i membre de la segona generació de l'Escola paisatgística d'Olot.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Galwey i Garcia · Veure més »

Enric Gros i Miquel

Enric Gros i Miquel (Franciac, Selva, 1864 - Calvià, Mallorca, 22 de febrer de 1949) va ser un naturalista i recol·lector botànic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Gros i Miquel · Veure més »

Enric Guinot i Rodríguez

Enric Guinot Rodríguez (Castelló, 1956) és un historiador i professor valencià, catedràtic d'Història Medieval.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Guinot i Rodríguez · Veure més »

Enric Marín i Otto

Enric Marín i Otto (Barcelona, 1955) és un periodista català, doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Marín i Otto · Veure més »

Enric Pla i Ballester

Enric Pla i Ballester (Ontinyent, 25 de març de 1922-1988) va ser un arqueòleg valencià, especialista en el neolític, la cultura del Bronze al País Valencià i la cultura ibèrica, considerat un investigador de camp i home de ciència.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Pla i Ballester · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Enric Pujol i Casademont

Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960) és un historiador, escriptor i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Pujol i Casademont · Veure més »

Enric Ras i Oliva

Enric Ras i Oliva (Tarragona, 23 de febrer de 1915 1915 - Benicarló, 19 d'abril de 2007) ha estat un enginyer i científic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Ras i Oliva · Veure més »

Enric Ribes i Marí

Enric Ribes Marí (Eivissa, 28 de febrer de 1955) és un polític i escriptor eivissenc en llengua catalana, que va ser diputat al Parlament de les Illes Balears i al Congrés dels Diputats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Ribes i Marí · Veure més »

Enric Sullà i Àlvarez

Enric Sullà i Àlvarez (Barcelona, 1950) és un filòleg i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Enric Sullà i Àlvarez · Veure més »

Entelurus aequoreus

Entelurus aequoreus o gran agulla de mar és una espècie de peix de la família dels singnàtids i de l'ordre dels singnatiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Entelurus aequoreus · Veure més »

Eocè

L'EocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eocè · Veure més »

Epidèmia de catarro de Barcelona de 1562

La ciutat de Barcelona el 1563 amb la muntanya de Montjuïc a l'esquerra i la torre de guaita al seu cim. Autor Anton van den Wyngaerde. Barcelona va patir una epidèmia de catarro el 1562.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Epidèmia de catarro de Barcelona de 1562 · Veure més »

Erhard-Wolfram Platzeck

Erhard-Wolfram Platzeck (Millingen, 13 d'agost de 1903 - Mönchengladbach, 27 de febrer de 1985) fou un teòleg religiós franciscà alemany especialista en l'obra de Ramon Llull.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Erhard-Wolfram Platzeck · Veure més »

Erill la Vall

Erill la Vall és un dels pobles que formen el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Erill la Vall · Veure més »

Ermengol Coll de Valldemia

Ermengol Coll de Valldemia i Grau (Moià, 16 de setembre de 1810 - Mataró, 14 de maig de 1876), també conegut com a Hermenegildo Coll de Valldemia o Hermenegild, va ser un prevere escolapi.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ermengol Coll de Valldemia · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Ernest Maragall i Noble

Ernest Maragall i Noble (Barcelona, 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991) va ser un escultor català establert a Caracas, on va realitzar la majoria de les seves obres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ernest Maragall i Noble · Veure més »

Ernst Gamillscheg

No el confongueu amb Ernst Gamillscheg, bizantinista, nascut el 1950.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ernst Gamillscheg · Veure més »

Es Tamarells (ses Salines)

Es Tamarells és una llacuna endorreica temporal del migjorn mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Es Tamarells (ses Salines) · Veure més »

Escaldes-Engordany

Escaldes-Engordany, o les Escaldes i Engordany segons l'IEC, és una ciutat i la setena parròquia d'Andorra, creada el 1978 a partir de l'antic quart homònim de la parròquia d'Andorra la Vella.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escaldes-Engordany · Veure més »

Escoltisme

LEscoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure, fundat l'any 1907 a Anglaterra per Robert Baden-Powell, general de l'exèrcit britànic, que posteriorment es va estendre a un gran nombre de països.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escoltisme · Veure més »

Escorpí de mar d'espines llargues

L'escorpí de mar d'espines llargues (Taurulus bubalis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels còtids i l'única del gènere Taurulus.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escorpí de mar d'espines llargues · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escriptura · Veure més »

Escut d'Alcanar

L'escut oficial d'Alcanar té el següent blasonament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut d'Alcanar · Veure més »

Escut de Baén

L'Escut de Baén fou l'escut d'armes del municipi desaparegut de Baén, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut de Baén · Veure més »

Escut de Gerri de la Sal

L'Escut de Gerri de la Sal fou l'escut d'armes del municipi desaparegut de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut de Gerri de la Sal · Veure més »

Escut de l'Espluga de Francolí

L'escut oficial de l'Espluga de Francolí té el següent blasonament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut de l'Espluga de Francolí · Veure més »

Escut de Palafrugell

L'escut oficial de Palafrugell té el següent blasonament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut de Palafrugell · Veure més »

Escut de Pals

Representació de l'escut heràldic municipal de Pals segons el seu blasonament oficial L'escut oficial de Pals té el següent blasonament: Fou aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans el 25 de maig del 2012 i publicat al DOGC número 6.166 el 9 de juliol del mateix any.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut de Pals · Veure més »

Escut de Rialp

Escut oficial de Rialp L'escut oficial de Rialp, aprovat el 23 d'abril del 2001, té el següent blasonament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut de Rialp · Veure més »

Escut de Taradell

L'escut oficial de Taradell té el següent blasonament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut de Taradell · Veure més »

Escut de Viladrau

Representació de l'escut heràldic municipal de Viladrau segons el seu blasonament oficial L'escut oficial de Viladrau representa el municipi de Viladrau i fou aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans el 26 de gener del 2012 i publicat al DOGC número 6.078 l'1 de març del mateix any.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut de Viladrau · Veure més »

Escut i bandera de Badalona

L'escut de Badalona és el signe bàsic d'identitat emprat per l'Ajuntament de Badalona com a escut oficial, basat en el senyal heràldic tradicional de la ciutat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Escut i bandera de Badalona · Veure més »

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esglésies de Sant Pere de Terrassa · Veure més »

Esglésies romàniques de la Vall de Boí

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll El conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000 i inscrit en anglès com a Catalan Romanesque Churches of the Vall de Boí en la World Heritage List, comprèn un total de vuit esglésies i una ermita del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esglésies romàniques de la Vall de Boí · Veure més »

Esmòquing

Detall de l'esmòquing, amb la solapa de seda Un esmòquing o vestit de vetllada és un tipus de jaqueta, en principi masculina, de color fosc, generalment negra, i que té solapa i mànigues de seda.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esmòquing · Veure més »

Espardenya

upright.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Espardenya · Veure més »

Espècul

Espècul vaginal de plàstic. S'anomena espècul o espèculum(del llatí speculum, mirall) en medicina a un instrument utilitzat per realitzar exàmens o procediments diagnòstics i terapèutics de cavitats corporals mantenint oberts els seus orificis d'entrada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Espècul · Veure més »

Estanislau Tomàs Morera

Estanislau Tomàs i Morera (Barcelona, 16 d'agost de 1924TOMÀS BILBENY. N. Biografia d'Estanislau Tomàs. 2017. Document proporcionat a l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans per a la descripció del fons i del productor, maig de 2017. – Barcelona, 8 d’octubre de 2014).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Estanislau Tomàs Morera · Veure més »

Estanislau Vayreda i Vila

Estanislau Vayreda i Vila (Olot, 11 de novembre de 1848 - Olot, 20 de setembre de 1901) va ser un naturalista, farmacèutic, botànic i ornitòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Estanislau Vayreda i Vila · Veure més »

Estat frontissa

Estats on va guanyar el demòcrata Barack Obama per 4–8 % Un estat frontissa (en anglès swing state), també anomenat estat en disputa (battleground state) o estat porpra (purple state), és, en la política presidencial dels Estats Units, una expressió mediàtica per referir-se a aquells estats que no tenen un candidat clar en les enquestes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Estat frontissa · Veure més »

Ester Bonet Solé

Ester Bonet Solé (Barcelona, 30 de desembre de 1950) és una filòloga i lingüista catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ester Bonet Solé · Veure més »

Esteve Canals

Esteve Canals o Étienne Canals (Palau del Vidre, 18 de gener del 1888 - 29 d'octubre del 1971) va ser un farmacèutic i estudiós nord-català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esteve Canals · Veure més »

Esteve Cruanyes i Oliver

Esteve Cruanyes i Oliver (L'Arboç, Baix Penedès, 14 de juliol de 1925 - 20 de febrer de 2010), va ser un empresari, historiador local i escriptor català, autor de nombrosos treballs periodístics i d'investigació, així com llibres, molts d'ells de temàtiques arbocenques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esteve Cruanyes i Oliver · Veure més »

Esteve Nemanja

Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esteve Nemanja · Veure més »

Esteve Terradas i Illa

plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883 - Madrid, 9 de maig de 1950) fou un doctor català en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esteve Terradas i Illa · Veure més »

Esther Alsina Galofré

Esther Alsina Galofré (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 26 de novembre de 1984) és una historiadora i il·lustradora.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esther Alsina Galofré · Veure més »

Esther Solé i Martí

Esther Solé i Martí (Mollerussa, Pla d'Urgell, 17 de maig de 1984) és una historiadora de l'art catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Esther Solé i Martí · Veure més »

Estornell comú

L'estornell comú o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Estornell comú · Veure més »

Estratotip

Estratotip del Barremià (Cretaci inferior) a Angles, Alps, Provença margues vermelles sobrejacents de la part més baixa de la Fm Itzurun. Un estratotip, estrat tipus o secció tipus (estratigrafia) és una capa o límit d'estrats (aflorament) que s'estableix com a patró per definir una unitat stratigràfica o un límit estratigràfic i serveix de model estàndard.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Estratotip · Veure més »

Estudi General de Lleida

L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Estudi General de Lleida · Veure més »

Estudis Romànics

Estudis Romànics (ER) és una revista especialitzada que fou fundada en 1947 per Ramon Aramon.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Estudis Romànics · Veure més »

Eudald Duran i Reynals

Eudald Duran i Reynals (Barcelona, 22 de setembre de 1891 - París, 23 de desembre de 1917) va ser un escriptor noucentista barceloní, membre del grup La Revista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eudald Duran i Reynals · Veure més »

Eugeni Casanova i Solanes

Eugeni Casanova i Solanes (Lleida, 9 de febrer de 1958) és un escriptor, documentalista, periodista i filòsof lleidatà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eugeni Casanova i Solanes · Veure més »

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »

Eulàlia Duran i Grau

Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 2 d'abril de 1934) és una historiadora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eulàlia Duran i Grau · Veure més »

Eulàlia Espinàs i Riera

Eulàlia Espinàs i Riera (Barcelona, Barcelonès, 7 de gener de 1961), és una bibliotecària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eulàlia Espinàs i Riera · Veure més »

Eulàlia Griful Ponsati

Eulàlia Griful Ponsati (Barcelona,1957) és una matemàtica catalana, doctora en ciències matemàtiques, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre de la Sociedad Española de Estadística e Investigación Operativa i de la Societat Catalana de Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eulàlia Griful Ponsati · Veure més »

Euroconnector

L'euroconnector és un connector elèctric normalitzat de 21 connexions o pins, que intercanvia informacions d'àudio i vídeo analògics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Euroconnector · Veure més »

Eusebi Colomer i Pous

Eusebi Colomer i Pous (Girona, 14 d'abril de 1923 - Barcelona, 27 de novembre de 1997) fou filòsof i eclesiàstic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eusebi Colomer i Pous · Veure més »

Eutanàsia

L'eutanàsia (del grec euthanasia, «bona mort») és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eutanàsia · Veure més »

Eutelichthys leptochirus

Eutelichthys leptochirus és una espècie de peix pertanyent a la família dels lipàrids i l'única del gènere Eutelichthys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eutelichthys leptochirus · Veure més »

Eva Serra i Puig

fou una historiadora i activista política catalana, militant en favor de l'independentisme català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Eva Serra i Puig · Veure més »

Evangelista Vilanova i Bosch

Evangelista Vilanova i Bosch (Rubí, Vallès Occidental, 19 de novembre de 1927 - Manresa, Bages, 9 d’abril del 2005), fou un monjo benedictí del monestir de Montserrat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Evangelista Vilanova i Bosch · Veure més »

Exoesquelet

Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Exoesquelet · Veure més »

Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça

Josep Puig i Cadafalch, un dels integrants de l'expedició L'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça va ser duta a terme el 1907.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça · Veure més »

Exposició d'art

''Exposició pública d'un quadre'', un quadre que comenta el fet d'exposar obres d'art, conservat al MNAC. Les exposicions d'art són exhibicions d'obres artístiques amb finalitat divulgativa o comercial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Exposició d'art · Veure més »

Famagusta

Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Famagusta · Veure més »

Famennià

El Famennià és el segon estatge faunístic del Devonià superior.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Famennià · Veure més »

Fanalet de Cocco

El fanalet de Cocco (Diaphus metopoclampus) és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fanalet de Cocco · Veure més »

Fanalet de Holt

El fanalet de Holt (Diaphus holti) és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fanalet de Holt · Veure més »

Fanalet de Rafinesque

El fanalet de Rafinesque (Diaphus rafinesquii) és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fanalet de Rafinesque · Veure més »

Fanalet de Verany

El fanalet de Verany (Symbolophorus veranyi) és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fanalet de Verany · Veure més »

Fanalet glacial

El fanalet glacial (Benthosema glaciale) és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fanalet glacial · Veure més »

Fanerozoic

El Fanerozoic és un dels eons en els quals es divideix el temps geològic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fanerozoic · Veure més »

Favara de Matarranya

Favara de Matarranya és una vila i municipi del Baix Aragó-Casp, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Favara de Matarranya · Veure més »

Fàbrica

Fàbrica de Danone a Polònia Una fàbrica o planta és un lloc físic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fàbrica · Veure més »

Fèlix Duran i Cañameras

fou un advocat, historiador, bibliotecari i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fèlix Duran i Cañameras · Veure més »

Fèlix Martí Alpera

fou mestre i pedagog.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fèlix Martí Alpera · Veure més »

Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes

La Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) és l'única plataforma formada per organtizacions de la societat civil catalana que fan diplomàcia pública.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes · Veure més »

Felip Mateu i Llopis

Felip Mateu i Llopis (València, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Felip Mateu i Llopis · Veure més »

Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Felip Pedrell i Sabaté · Veure més »

Femellisme

Representació artística de dones feministes violentes, per August Geigenberger Caricatura que satiritza els costums i rols invertits de la dona i de l'home, 1851 El terme femellisme és un neologisme que pot tenir diferents accepcions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Femellisme · Veure més »

Feminisme

Manifestació feminista a Barcelona el 2009 El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Feminisme · Veure més »

Ferran Carbó Aguilar

Ferran Carbó Aguilar (Vila-real, 1960) és un filòleg valencià especialitzat en l'estudi de la literatura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ferran Carbó Aguilar · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853 - Sant Somplesi 1939) va ser un historiador, fill de Ramon de Sagarra i de l'Espagnol i pare de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra i de l'entomòleg Ignasi de Sagarra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ferran de Sagarra i de Siscar · Veure més »

Ferran Pont i Puntigam

Ferran Pont i Puntigam (Terrassa, 1 de maig de 1936) és un enginyer industrial i polític català, vinculat a la ciutat de Terrassa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ferran Pont i Puntigam · Veure més »

Ferran Sagarra Trias

Ferran Sagarra Trias (Barcelona, 21 d'agost de 1952) és un arquitecte i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ferran Sagarra Trias · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Ferran Sunyer i Balaguer

va ser un matemàtic autodidacte que va treballar a Catalunya des del final de la dècada dels anys trenta fins que va morir.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ferran Sunyer i Balaguer · Veure més »

Ferran Valls i Taberner

Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 31 de març de 1888 - Barcelona, 1 d'octubre de 1942) fou un advocat, polític i historiador medievalista català, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola, i germà de l'empresari Josep Valls i Taberner.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ferran Valls i Taberner · Veure més »

Fetitxisme

Fetitxisme (del llatí, facticius, «artificial», i portuguès feitiço, «magia», «mania»; i del francès fétiche) és la devoció cap als objectes materials, anomenats fetitxes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fetitxisme · Veure més »

Fideu

Els fideus són un tipus de pasta seca feta amb farina de blat, arròs o altres cereals que es cuina habitualment bullida i que té forma de corda més o menys llarga.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fideu · Veure més »

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Filogènia · Veure més »

Fira del Llibre del Pirineu

'''Roser Guix''', autora del Pirineu, en la presentació del seu llibre; ''Una dona del terròs''. '''Pep Coll''' llegint l'homilia laica. La Fira del Llibre del Pirineu és un esdeveniment literari organitzat a la vila d'Organyà des de l'any 2003, tot i que les primeres edicions, de l'any 1996 al 2002, es feren a Martinet de Cerdanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fira del Llibre del Pirineu · Veure més »

Flexió verbal del català

La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Flexió verbal del català · Veure més »

Flocel Sabaté i Curull

Flocel Sabaté i Curull (Igualada, l'Anoia, 5 de febrer de 1962) és un historiador, medievalista i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Flocel Sabaté i Curull · Veure més »

FMO

L'H.264/MPEG-4 AVC és el nou estàndard de compressió de vídeo digital desenvolupat conjuntament pel Grup d'Experts en Codificació de Vídeo (VCEG) de la ITU-T i el Grups d'Experts en Imatges en Moviment (MPEG) de l'ISO/IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і FMO · Veure més »

Fondespatla

Fondespatla és una vila i municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fondespatla · Veure més »

Fonologia del català

La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fonologia del català · Veure més »

Fons documental

En arxivística, un fons, també anomenat fons d'arxiu o fons documental, és un terme que designa el conjunt orgànic de documents, independentment de la seva data, de qualsevol tipologia, forma o suport, produït orgànicament, generat, reunit, acumulat, usat o rebut de manera natural per una persona particular, família o organisme a partir de l'exercici de les seves activitats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fons documental · Veure més »

Fontanals de Cerdanya

Fontanals de Cerdanya, sovint també Queixans i Urtx (perquè l'IEC en rebutja la denominació oficial per impròpia), és un municipi de la comarca de la Cerdanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fontanals de Cerdanya · Veure més »

Fontscaldes

Fontscaldes és un poble de l'Alt Camp al terme municipal de Valls.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fontscaldes · Veure més »

Força electromagnètica

rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Força electromagnètica · Veure més »

Força nuclear feble

La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Força nuclear feble · Veure més »

Fragment de la decoració mural del celler de les Galeries Laietanes

Fragment de la decoració mural del celler de les Galeries Laietanes és una pintura (tremp traspassat a tela) de 83 × 70 × 4 cm realitzada per Francesc Xavier Nogués i Casas a Barcelona l'any 1915, la qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fragment de la decoració mural del celler de les Galeries Laietanes · Veure més »

Francesc Abad i Gómez

Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Abad i Gómez · Veure més »

Francesc Blasi i Vallespinosa

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) va ser un industrial, mecenes, fotògraf, escriptor, filantrop, historiador i publicista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Blasi i Vallespinosa · Veure més »

Francesc Bonastre i Bertran

Francesc Bonastre i Bertran (Montblanc, 20 d'abril de 1944 - Barcelona, 20 de setembre de 2017) fou un musicòleg i compositor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Bonastre i Bertran · Veure més »

Francesc Bosch i Morata

Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 30 de novembre de 1901 - Mexicali, Mèxic, 25 de setembre de 1950) fou un metge, mestre, polític i Conseller valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Bosch i Morata · Veure més »

Francesc Català i Duran

Francesc Català i Duran (Jóc, Conflent, 1929 - Vinçà, Conflent, octubre de 1988) va ser un metge, promotor cultural i poeta nord-català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Català i Duran · Veure més »

Francesc d'Assís Galí i Solà

Francesc d'Assís Galí i Solà (Camprodon, Segle XIX – Barcelona, 1914) fou un sacerdot escolapi i pedagog català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc d'Assís Galí i Solà · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Francesc de Montpalau i de Solanell

Francesc de Montpalau i de Solanell (Castell d'Argelaguer, 27 de gener de 1600 – Sant Miquel de Cuixà, 4 de maig de 1674) va ser un abat benedictí i ambaixador de la Generalitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc de Montpalau i de Solanell · Veure més »

Francesc de Paula Baldelló i Benosa

Francesc de Paula Baldelló i Benosa (Barcelona, 19 de gener de 1887 - Barcelona, 12 de gener de 1977) fou prevere, musicòleg, organista, Mestre de Capella i divulgador del cant gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc de Paula Baldelló i Benosa · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Fontbona de Vallescar

Francesc Fontbona de Vallescar (Barcelona, 20 de juliol del 1948) és un historiador de l'art, especialitzat en l'edat contemporània.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Fontbona de Vallescar · Veure més »

Francesc Giralt i Prat

Francesc Giralt i Prat (Barcelona, 1948) és un enginyer químic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Giralt i Prat · Veure més »

Francesc Gomà i Musté

Francesc Gomà i Musté (Valls, Alt Camp 16 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de març de 1998) fou un filòsof català, nebot del cardenal Isidre Gomà i Tomàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Gomà i Musté · Veure més »

Francesc Gurri Serra

Francesc Gurri i Serra (Barcelona, 1921- Barcelona, 14 de juliol de 2012) fou un geògraf, excursionista i publicista català, gran divulgador del coneixement de la geografia humana i física de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Gurri Serra · Veure més »

Francesc Marcé i Sanabra

Francesc Marcé i Sanabra (l'Hospitalet de Llobregat, 1921 - Igualada, 9 d'octubre de 2014) fou un escultor, poeta i historiador hospitalenc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Marcé i Sanabra · Veure més »

Francesc Martínez i Martínez

Placa commemorativa dedicada a Francesc Martínez i Martínez a Altea Francesc Martínez i Martínez (Altea, 13 de juliol de 1866 - Altea, 5 d'octubre de 1946) va ser un historiador i folklorista valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Martínez i Martínez · Veure més »

Francesc Martorell i Trabal

Francesc Martorell i Trabal (Barcelona, 21 de gener de 1887 - Barcelona, 1 de novembre de 1935) fou un historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Martorell i Trabal · Veure més »

Francesc Matheu i Fornells

Bust de Francesc Matheu, obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, situat a l'avinguda Diagonal, 696, de Barcelona, a l'alçada de la Facultat d'Economia i Empresa (UB) Francesch Matheu i Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938) fou un escriptor català, net d'indians i fill de Josep Matheu i Jacas, advocat que residia a Barcelona des del 1851, i de Josefa Fornells i Tomàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Matheu i Fornells · Veure més »

Francesc Mirabent i Vilaplana

Francesc Mirabent i Vilaplana, de nom complet Francesc de Paula Mirabent i Vilaplana (Barcelona, 21 de novembre de 1888 - Barcelona, 5 de maig de 1952) va ser un filòsof, professor, periodista i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Mirabent i Vilaplana · Veure més »

Francesc Prat i Puig

Francesc Prat i Puig (la Pobla de Lillet, Berguedà, 1906 - Santiago de Cuba, 1997) fou un arqueòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Prat i Puig · Veure més »

Francesc Ribas i Soberano

Francesc Ribas i Soberano (Reus, 14 de febrer de 1893 - Barcelona, 8 de maig de 1965) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Ribas i Soberano · Veure més »

Francesc Serra i Mestres

Francesc Serra i Mestres (Sabadell, 1940) és un físic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Serra i Mestres · Veure més »

Francesc Torres i Ferrer

Francesc Torres i Ferrer (1876 - 21 de febrer de 1944) fou un lexicògraf, corrector i traductor català, coneixedor de les principals llengües romàniques, a més de l'anglès, l'alemany i les llengües escandinaves.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Torres i Ferrer · Veure més »

Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú Canes (Barcelona, 1 de desembre de 1935 – Barcelona, 12 de juny de 2014) fou un poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Vallverdú i Canes · Veure més »

Francesc Xavier Grau i Vidal

Francesc Xavier Grau i Vidal (Lleida, 28 d'agost de 1958) és un catedràtic i investigador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Xavier Grau i Vidal · Veure més »

Francesc Xavier Vila Moreno

Francesc Xavier Vila (Barcelona, 1966) és catedràtic de sociolingüística catalana, actual Secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya des de 2021.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesc Xavier Vila Moreno · Veure més »

Francesca Español i Bertran

Francesca Español i Bertran (Vilallonga del Camp, 1956) és professora titular de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesca Español i Bertran · Veure més »

Francesco del Giudice

Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Francesco del Giudice · Veure més »

Franjolins

Els franjolins o frangencs són un grup humà resident a la Franja de Ponent (comarques catalanoparlants històriques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l'Aragó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Franjolins · Veure més »

Franquisme a Catalunya

El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Franquisme a Catalunya · Veure més »

Frasnià

El Frasnià és el primer estatge faunístic del Devonià superior.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Frasnià · Veure més »

Frederic Dalmau i Gratacòs

Frederic Dalmau i Gratacòs (Banyoles, Pla de l'Estany, 1874 - Girona, Gironès, 1926) va ser un sacerdot, professor d'ensenyança secundària i doctor en Filosofia i Lletres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Frederic Dalmau i Gratacòs · Veure més »

Frederic Duran i Jordà

va ser un metge català exiliat a la Gran Bretanya, pioner de l'hemoteràpia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Frederic Duran i Jordà · Veure més »

Frederic Suñer i Casadevall

Frederic Suñer i Casadevall (Palafrugell, 5 de setembre de 1932 – 15 de juny de 2020) fou un farmacèutic i polític català, alcalde de Palafrugell i president de la Diputació de Girona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Frederic Suñer i Casadevall · Veure més »

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Friburg de Brisgòvia · Veure més »

Friedrich Stegmüller

Friedrich Stegmüller (Glatt, municipi de Sulz am Neckar, 8 de desembre de 1902 - Pertisau, Tirol, 4 d'agost de 1981) fou un teòleg catòlic i professor de dogmàtica alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Friedrich Stegmüller · Veure més »

Fritz Krüger

Fritz Krüger (Spremberg, Brandenburg, 7 de desembre de 1889 - Mendoza, Argentina, 17 d'agost de 1974) va ser un hispanista i romanista alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fritz Krüger · Veure més »

Fruitori

Un fruitori és la persona o grup de persones que gaudeix o a qui va destinada una obra d'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fruitori · Veure més »

Fundació Carles Salvador

La Fundació Carles Salvador és una fundació cultural per mantenir i difondre l'obra del gramàtic Carles Salvador Gimeno, situada a Benassal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fundació Carles Salvador · Veure més »

Fundació Ferran Sunyer i Balaguer

La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer es creà l'any 1983 per iniciativa de Maria Carbona i Maria dels Àngels Carbona, les cosines del matemàtic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fundació Ferran Sunyer i Balaguer · Veure més »

Fundació Institut Català de la Cuina

LInstitut Català de la Cuina és una fundació que agrupa professionals de la restauració, productors i distribuïdors de productes alimentaris amb l'objectiu de fer reconèixer la cuina catalana, tant en l'àmbit social com institucional, donant a la cuina catalana una dimensió internacional.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fundació Institut Català de la Cuina · Veure més »

Fundació Mercè Rodoreda

La Fundació Mercè Rodoreda és un organisme privat que fou constituït per l'Institut d'Estudis Catalans el 25 de març de 1992.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fundació Mercè Rodoreda · Veure més »

Fundació puntCat

La Fundació puntCAT és una entitat privada sense ànim de lucre ni filiació política fundada el 28 de desembre del 2004 i inscrita amb el número 2100 en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Fundació puntCat · Veure més »

Futarra

Exemplar fotografiat a la costa de la Toscana Tres exemplars junts Un altre exemplar La futarra (Paralipophrys trigloides) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Futarra · Veure més »

Gabriel Alcalde i Gurt

Gabriel Alcalde i Gurt (Olot, Garrotxa, 16 de juliol de 1958 - Olot, Garrotxa, 25 d'abril de 2019) va ser un historiador, arqueòleg, museòleg i professor de museologia català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel Alcalde i Gurt · Veure més »

Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel Alomar i Villalonga · Veure més »

Gabriel Amat i Pagès

Gabriel Amat Pagès (Barcelona, 2 d'agost de 1899 – Barcelona, 26 de setembre de 1984), fou un arquitecte, dibuixant, pintor i aquarel·lista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel Amat i Pagès · Veure més »

Gabriel Bibiloni

Gabriel Bibiloni i Canyelles (Pòrtol, 1951) és lingüista i professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel Bibiloni · Veure més »

Gabriel Cardona Escanero

Gabriel Cardona Escanero (Es Castell, Menorca, 1938 - Barcelona, 5 de gener del 2011)Diari Ara, fou un historiador, escriptor i militar menorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel Cardona Escanero · Veure més »

Gabriel de Vallseca

Gabriel Vallseca o Gabriel de Vallseca (Barcelona, abans de 1408 - Palma, després de 1467) fou mestre de cartes de navegar (cartògraf), bruixoler i mercader; era descendent de jueus conversos.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel de Vallseca · Veure més »

Gabriel Ferraté Pascual

Gabriel Ferraté i Pascual (Reus, Baix Camp, 3 de març de 1932) és un enginyer industrial i perit agrícola català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel Ferraté Pascual · Veure més »

Gabriel Llompart Moragues

Gabriel Llompart Moragues (Palma, Mallorca, 1927 - 5 d'octubre de 2017) fou un historiador i folklorista mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel Llompart Moragues · Veure més »

Gabriel Manalt i Domènech

Gabriel Manalt i Domènech -citat incorrectament com a MenaltEl seu cognom, per les vacil·lacions ortogràfiques de l'època, s'ha escrit també Manald i Menald.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gabriel Manalt i Domènech · Veure més »

Gammogobius steinitzi

Gammogobius steinitzi és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gammogobius steinitzi · Veure més »

Ganga (geologia)

Cristalls de cassiterita, un mineral de gran valor comercial, en una matriu de ganga de quars La ganga és el material que es descarta en extreure la mena d'un jaciment de mineral, per no tenir valor econòmic o ser massa costós el seu aprofitament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ganga (geologia) · Veure més »

Gant

Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gant · Veure més »

Garbell (agricultura)

Garbellatge amb forques a l'antic Egipte Garbellar amb el vent és un mètode agrícola desenvolupat per les cultures antigues per separar el grans dels cereals de les pellofes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Garbell (agricultura) · Veure més »

Gaston Gilabert Viciana

és un filòleg i professor universitari a la Universitat de Barcelona, on imparteix classes d'història de la literatura i del teatre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gaston Gilabert Viciana · Veure més »

Gaziel

Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gaziel · Veure més »

Géza Alföldy

Géza Alföldy (Budapest, 7 de juny de 1935 - Atenes 4 de novembre de 2011) fou un historiador i hispanista hongarès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Géza Alföldy · Veure més »

Gemma Rigau i Oliver

Gemma Rigau i Oliver (Banyoles, 13 de novembre de 1948) és una filòloga i lingüista catalana, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 2002.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gemma Rigau i Oliver · Veure més »

Gener Gonzalvo i Bou

Gener Gonzalvo i Bou (Barcelona, 1958 - Tàrrega, 24 de gener de 2017) va ser un historiador i arxiver català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gener Gonzalvo i Bou · Veure més »

General Ginestà i Punset

General Ginestà i Punset (Ripoll, Província de Girona, 1880 - Santiago de Cuba, 1940) va ser un escriptor i impressor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і General Ginestà i Punset · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Geologia · Veure més »

Georg Kremnitz

Georg Kremnitz (Ellwangen, Baden-Württemberg, 3 de juny de 1945) és un lingüista alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Georg Kremnitz · Veure més »

Georges Gaillard

Georges Gaillard (Delfinat, 1900 - Calvi, 1967) fou un historiador de l'art medievalista francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Georges Gaillard · Veure més »

Georges Millardet

Georges Millardet (Bordeus, 15 d'octubre de 1876 – París, 19 de setembre de 1953) fou un romanista francès, especialitzat en l'occità (particularment en el gascó) i en la dialectologia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Georges Millardet · Veure més »

Gerard Vassalls

Gerard Vassalls (Sant Esteve del Monestir, 1910 — La Roca de l'Albera, 1994) va ser un científic nord-català, físic, que promogué el català i la Universitat Catalana d'Estiu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gerard Vassalls · Veure més »

Gerhard Rohlfs

Gerhard Rohlfs (Berlín, 14 de juliol de 1892 - Tübingen, 12 de setembre de 1986) va ser un dels lingüistes i dialectòlegs més importants de la filologia romànica de la primera meitat del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gerhard Rohlfs · Veure més »

Germà Colón Domènech

Germà Colón Doménech (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1928 - Barcelona, 22 de març de 2020) fou un filòleg i lexicòleg valencià, un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Germà Colón Domènech · Veure més »

Gestió

La gestió o administració, en totes les activitats comercials i d'organització, és l'acte de reunir persones per assolir les metes i objectius desitjats amb els recursos disponibles, de manera eficient i eficaç.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gestió · Veure més »

Gihad

Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gihad · Veure més »

Giovanni Lilliu

Giovanni Lilliu (Barumini, 13 de març de 1914 - Càller, 19 de febrer de 2012) fou un arqueòleg i historiador sard.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Giovanni Lilliu · Veure més »

Giovanni Maria Bertini

No confondre’l amb el filòsof Giovanni Maria Bertini (1818–1876).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Giovanni Maria Bertini · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gitanos catalans de França · Veure més »

Giuseppe Edoardo Sansone

Giuseppe Edoardo Sansone (Ascoli Piceno, Marques, 1925 - Roma, 24 de juliol de 2003) fou un filòleg italià, fill de l'italianista i professor a la Universitat de Bari Mario Sansone.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Giuseppe Edoardo Sansone · Veure més »

Giuseppe Tavani

Giuseppe Tavani (Roma, 21 de març de 1924 - 22 de març de 2019) fou un filòleg italià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Giuseppe Tavani · Veure més »

Givetià

El Givetià és el segon estatge faunístic del Devonià mitjà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Givetià · Veure més »

Glaç negre

Un carrer cobert de glaç negre com a coseqüencia de la congelació de l'aigua sobre la calçada. El glaç negre o gel negre és una capa prima de glaç gairebé transparent que es forma sobre la calçada dels carrers o carreteres i comporta una gran perillositat per a la circulació de vehicles i vianants.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Glaç negre · Veure més »

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Globalització · Veure més »

Globus aerostàtic

Un globus aerostàtic o baló aerostàtic és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Globus aerostàtic · Veure més »

Glossanodon leioglossus

Glossanodon leioglossus és una espècie de peix pertanyent a la família dels argentínids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Glossanodon leioglossus · Veure més »

Gnosticisme

Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gnosticisme · Veure més »

Gobi de quatre bandes

El gobi de quatre bandes, burret de quatre bandes o cabot de quatre bandes (Chromogobius quadrivittatus) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gobi de quatre bandes · Veure més »

Gonellisme

El gonellisme és un corrent sociolingüístic propi de les Illes Balears.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gonellisme · Veure més »

Gonostoma denudatum

Gonostoma denudatum és una espècie de peix pertanyent a la família dels gonostomàtids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gonostoma denudatum · Veure més »

Google Chrome

Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com la seva estructura de desenvolupament d'aplicacions (Framework) i el motor de renderitzat de Blink des de la versió 28, amb l'excepció de les versions d'iOS.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Google Chrome · Veure més »

Gouania willdenowi

Gouania willdenowi és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels gobiesòcids i l'única del gènere Gouania.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gouania willdenowi · Veure més »

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària hui mateix (se'n diu norma alibertina o clàssica).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gramatica occitana segon los parlars lengadocians · Veure més »

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gramàtica · Veure més »

Gramàtica de la llengua catalana

La Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (GIEC) és la gramàtica oficial de l'Institut, continuadora de la normativa gramatical que va establir Pompeu Fabra, si bé més completa i actualitzada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gramàtica de la llengua catalana · Veure més »

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre altres, la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gran Diccionari de la Llengua Catalana · Veure més »

Gratapalles

El gratapalles o sit golanegre (Emberiza cirlus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt comú a Catalunya, sobretot a l'hivern, quan entren individus provinents del nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gratapalles · Veure més »

Gregori de Nazianz

Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gregori de Nazianz · Veure més »

Gregori Estrada i Gamissans

Gregori Estrada i Gamissans, de nom Francesc Xavier Estrada i Gamissans (Manresa, 1918 - Montserrat, 18 de març del 2015) fou un compositor, organista i musicòleg català, monjo de Montserrat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gregori Estrada i Gamissans · Veure més »

Gregori Maria Sunyol i Baulenas

Gregori Maria Sunyol i Baulenas OSB (nom de baptisme, Ramon; utilitzà ambdues grafies del cognom: Suñol i Sunyol) (Barcelona, 7 de setembre de 1879 – Roma, 26 d'octubre de 1946) fou un religiós i musicòleg català que aconseguí un gran prestigi internacional en el camp del cant gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gregori Maria Sunyol i Baulenas · Veure més »

Groguet pudent

Làmines El groguet pudent (Tricholoma sulphureum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies, la qual desprén una desagradable olor de gas d'enllumenat molt característica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Groguet pudent · Veure més »

Grup Rossellonès d'Estudis Catalans

Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC) és una associació nord-catalana creada a finals del 1960 a Perpinyà per tal de divulgar, mantenir i desenvolupar l'ús del català a la Catalunya del Nord, generalitzar l'adopció de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans i assegurar l'aplicació de la llei Deixonne del 1951 per tal de permetre seu ensenyament oficial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Grup Rossellonès d'Estudis Catalans · Veure més »

Guerau de Liost

Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Guerau de Liost · Veure més »

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »

Guerrilla

La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Guerrilla · Veure més »

Gui d'Ussel

BnF ms. 854 fol. 89v Gui d'Ussel (fl. 1195-1209) fou un trobador occità.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gui d'Ussel · Veure més »

Guillem Chacon Cabas

Guillem Manel Chacon Cabas (Badalona, Barcelonès, 1966), naturalista català que viu al cinturó tropical.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Guillem Chacon Cabas · Veure més »

Guillem Maria de Brocà i de Montagut

Guillem Maria de Brocà i Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850 - Riudecanyes, 23 d'octubre de 1918) fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca, i de Marina Montagut i Domingo, de Reus.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Guillem Maria de Brocà i de Montagut · Veure més »

Guiró

Guiró, oficialment i impròpiament Aguiró, és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Guiró · Veure més »

Guitarró

Guitarró femella dreta Afinació del guitarró femella valencià El guitarró és un instrument de corda amb forma de guitarra però de caixa petita.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Guitarró · Veure més »

Gyumri

Gyumri és una ciutat d'Armènia, la històrica «Koumari», anomenada posteriorment «Gyumri» (en armeni: Գյումրի, Guiümri), un nom que ja va portar durant la primera República Armènia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Gyumri · Veure més »

Hadeà

L'Hadeà, Catarqueà, Prearqueà o Priscoà és l'eó que precedeix l'Arqueà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hadeà · Veure més »

Hadit

d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hadit · Veure més »

Halobatrachus didactylus

Halobatrachus didactylus és una espècie de peix pertanyent a la família Batrachoididae i l'única del seu gènere.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Halobatrachus didactylus · Veure més »

Hamza

Hamza (ء). La hamza (en àrab), o ء, és un grafema auxiliar de l'alfabet àrab que representa l'oclusió glotal o cort de veu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hamza · Veure més »

Harald Høffding

Harald Høffding (Copenhaguen, 11 de març de 1843 - 2 de juliol de 1931) fou un filòsof danès, molt reconegut al seu país.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Harald Høffding · Veure més »

HDBaseT

HDBaseT és una normativa de connectivitat en productes comercials de consum.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і HDBaseT · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hebreu · Veure més »

Hegemonia lingüística

L'hegemonia lingüística és el domini d'un idioma per sobre dels altres en un mateix territori.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hegemonia lingüística · Veure més »

Heinrich Kuen

Heinrich Kuen (Imst, Àustria, 2 d'agost de 1899 – Erlangen, 7 d'octubre de 1989) fou un romanista i lingüista austríaco-alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Heinrich Kuen · Veure més »

Heliògraf (aparell de mesura)

Un heliògraf Campbell–Stokes Un heliògraf és un aparell que registra la insolació en una localitat donada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Heliògraf (aparell de mesura) · Veure més »

Helmut Lüdtke

Helmut Lüdtke (Osnabrück, Baixa Saxònia, 26 de novembre de 1926 – Kiel, Slesvig-Holstein, 27 d'abril de 2010) fou un lingüísta, lusitanista i romanista alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Helmut Lüdtke · Veure més »

Heribert Barrera i Costa

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Heribert Barrera i Costa · Veure més »

Hermann Suchier

Hermann Suchier (Bad Karlshafen, Hessen, 11 de desembre de 1848 — Halle an der Saale, 3 de juliol de 1914) va ser un filòleg romanista alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hermann Suchier · Veure més »

Hermenegild Miralles i Anglès

Hermenegild Miralles i Anglès (Barcelona, 19 d'agost de 1859 - 1 de maig de 1931, material de l'exposició del 2005 a la Biblioteca de Catalunya..) al Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya - (RCCAAC), Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hermenegild Miralles i Anglès · Veure més »

Hettange-Grande

Hettange-Grande (fràncic lorenès Grouss-Hetténgen) és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hettange-Grande · Veure més »

Hettangià

LHettangià és un estatge faunístic del Juràssic inferior que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hettangià · Veure més »

Hexànquids

Bocadolç (''Hexanchus griseus'') ''Notorynchus cepedianus'' Bocadolça (''Heptranchias perlo'') Bocadolç Il·lustració de ''Notorynchus cepedianus'' de l'any 1889 Bocadolç ''Notorynchus cepedianus'' Bocadolça (''Heptranchias perlo'') Bocadolç (''Hexanchus griseus'') fotografiat al Golf de Mèxic. ''Notorynchus cepedianus'' ''Hexanchus nakamurai'' Bocadolç fotografiat davant les costes de Seattle. ''Heptranchias perlo'' Bocadolç (''Hexanchus griseus'') Els hexànquids (Hexanchidae) constitueixen una família de peixos selacis pleurotremats pertanyent a l'ordre dels hexanquiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hexànquids · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hipòtesi · Veure més »

Hiperventilats

Es coneix com hiperventilats a aquelles persones que viuen en un estat continu d'ansietat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hiperventilats · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'antic Egipte

La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de l'antic Egipte · Veure més »

Història de l'Imperi Romà d'Orient

Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Història de la ciència a Catalunya

La història de la ciència a Catalunya és la història de l'evolució de la ciència a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de la ciència a Catalunya · Veure més »

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de la literatura · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la telefonia a Catalunya

La història de la telefonia a Catalunya, es remunta a finals del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de la telefonia a Catalunya · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història de les matemàtiques · Veure més »

Història del paisatge

La història del paisatge és l'estudi de la manera com la humanitat ha canviat l'aparença física del medi, tant present com pretèrit.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història del paisatge · Veure més »

Història del teatre català

Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història del teatre català · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Holanda del Nord

Holanda del Nord (Noord-Holland, Frisó occidental: Noard-Holland) és una província dels Països Baixos localitzada a la part nord-oest de l'estat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Holanda del Nord · Veure més »

Holanda del Sud

Holanda del Sud (Zuid-Holland) és una província dels Països Baixos.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Holanda del Sud · Veure més »

Holger Konrad Sten

Holger Konrad Sten (Copenhaguen, 1 de juny de 1907 – Copenhaguen, 30 de maig de 1971) fou un lingüista romanista danès, especialista en francès i portuguès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Holger Konrad Sten · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Home de Neandertal · Veure més »

Homotècia

Homotècia amb centre O i on λ>1. Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Homotècia · Veure més »

Horta de Múrcia

L'Horta de Múrcia (en castellà Huerta de Murcia) és una comarca de la Regió de Múrcia amb 477.134 habitants i capital a Múrcia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Horta de Múrcia · Veure més »

Hortènsia Curell i Sunyol

Hortènsia Curell i Sunyol (el Masnou, Maresme, 1923 – Barcelona, 1 de novembre de 2005) fou una filòloga, traductora i professora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hortènsia Curell i Sunyol · Veure més »

Hortera

"El Hortera", il·lustració de ''Los españoles pintados por sí mismos'' (ed. 1851). El terme «hortera», en el seu significat i denominació original en la llengua castellana, fa referència al dependent o menestral que treballava al comerç de Madrid del i del primer terç del, sovint representat pels seus contemporanis com a personatge pintoresc i castís.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hortera · Veure més »

Hortolà comú

L'hortolà comú, piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hortolà comú · Veure més »

Hospital Clínic de Barcelona

L'Hospital Clínic de Barcelona, oficialment Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, és un hospital universitari fundat l'any 1906.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hospital Clínic de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Hygophum benoiti

Hygophum benoiti és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hygophum benoiti · Veure més »

Hygophum hygomii

Hygophum hygomii és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hygophum hygomii · Veure més »

Hypnum cupressiforme

Hypum cupressiforme és una molsa que pertany a la família Hypnaceae.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Hypnum cupressiforme · Veure més »

I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana se celebrà a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »

Iazidisme

El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Iazidisme · Veure més »

Ibérica (revista)

Exemplar de la primera època de la revista ''Ibérica''Exemplar de la segona època de la revista ''Ibérica''Exemplar de la tercera època de la revista ''Ibérica'' Ibérica, amb el subtítol El progreso de las ciencias y sus aplicaciones, va ser una revista que es va començar a publicar el 1914, inicialment a Roquetes, fundada pels jesuïtes de l'Observatori de l'Ebre, un centre de recerca científica localitzat prop de Tortosa (Tarragona).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ibérica (revista) · Veure més »

Ichthyococcus ovatus

Ichthyococcus ovatus és una espècie de peix pertanyent a la família Phosichthyidae.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ichthyococcus ovatus · Veure més »

Icona (informàtica)

«GPE Palmtop Environment» del ''Sharp Zaurus'', mostrant diverses icones. A les pantalles d'ordinador, una icona de l'ordinador (o simplement icona) és un pictograma petit.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Icona (informàtica) · Veure més »

Icones Turístiques de Catalunya

modernisme pictòric català; és inclosa en el catàleg d'Icones Turístiques de Catalunya Els correfocs i la cultura del foc de Catalunya nadalenca Icones Turístiques de Catalunya és un projecte impulsat pel Govern català amb l'objectiu de promoure el turisme de Catalunya a partir de les icones o manifestacions visuals pròpies, a més de ser font d'inspiració per a oferir productes de qualitat al turista elaborats per artesans catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Icones Turístiques de Catalunya · Veure més »

IEC (desambiguació)

* Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC (desambiguació) · Veure més »

IEC 60747

IEC 60747 és una sèrie de normes internacionals creades per l'IEC en el sector de semiconductors amb components com dispositius discrets, circuits integrats, sensors de semiconductor, circuits integrats de microones i altres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 60747 · Veure més »

IEC 60870

IEC 60870 és una normativa de la International Electrotechnical Commission que defineix els sistemes usats en telecontrol (adquisició de dades i control de supervisió).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 60870 · Veure més »

IEC 60906-1

Disseny d'un endoll amb l'estàndard IEC-906-1 IEC 60906-1 és l'estàndard internacional per a endolls de la llar que funcionen amb 230 V. El seu objectiu era convertir-se en el sistema estàndard de preses de corrent i endolls, que s'utilitzaria algun dia a Europa i en altres regions amb tensió de 230 V. L'estàndard va ser publicat el 1986 per la Comissió Electrotècnica Internacional (International Electrotechnical Commission o IEC).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 60906-1 · Veure més »

IEC 61000-3-2

IEC 61000-3-2 és una normativa internacional (creada per l'IEC) de compatibilitat electromagnètica que es refereix als límits per a emissions de corrent harmònic en equips amb corrent d'entrada ≤16 A per fase.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 61000-3-2 · Veure més »

IEC 61000-4-11

IEC 61000-4-11 és una normativa internacional (creada per l'IEC) de compatibilitat electromagnètica que es refereix als requisits d'immunitat a pertorbacions produïdes per buits de tensió, interrupcions breus i variacions de tensió.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 61000-4-11 · Veure més »

IEC 61000-4-13

IEC 61000-4-13 és una normativa internacional (creada per l'IEC) de compatibilitat electromagnètica que es refereix als requisits d'immunitat a pertorbacions produïdes per senyals de baixa freqüència d'harmònics i interharmònics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 61000-4-13 · Veure més »

IEC 61000-4-4

Fig.1 Forma d'ona de les ràfagues de tensió IEC 61000-4-4 és una normativa internacional (creada per l'IEC) de compatibilitat electromagnètica que es refereix als requisits d'ìmmunitat, mètodes d'assaig, i rang dels nivells d'assaig recomanats per a fer front a ràfagues ràpides de transitoris elèctrics causades per les maniobres de connexió/desconnexió de càrregues inductives, rebot en els contactes de relés,etc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 61000-4-4 · Veure més »

IEC 61000-4-5

306x306px IEC 61000-4-5 és una normativa internacional (creada per l'IEC) de compatibilitat electromagnètica que es refereix als requisits d'ìmmunitat, mètodes d'assaig, i rang dels nivells d'assaig recomanats per a fer front a ones de xoc unidireccionals causades per sobretensions transitòries de tipus llampec (atmosfèric) i transitoris de maniobra de connexió/desconnexió de maquinària diversa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 61000-4-5 · Veure més »

IEC 61000-4-6

IEC 61000-4-6 és una normativa internacional (creada per l'IEC) de compatibilitat electromagnètica que es refereix als requisits d'immunitat a pertorbacions o interferències conduïdes, induïdes per camps de radiofreqüència.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 61000-4-6 · Veure més »

IEC 61000-4-8

Fig.1 Camp magnètic generat per una esprira quadrada de 1m de costat IEC 61000-4-8 és una normativa internacional (creada per l'IEC) de compatibilitat electromagnètica que es refereix als requisits d'immunitat a pertorbacions o interferències radides, induïdes per camps magnètics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 61000-4-8 · Veure més »

IEC 61760

IEC 61760 és una normativa internacional (creada per l'IEC) de tecnologia de soldadura de components electrònics de muntatge superficial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і IEC 61760 · Veure més »

Ignasi Farreres i Bochaca

fou un economista i polític català, membre d'Unió Democràtica de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ignasi Farreres i Bochaca · Veure més »

Ignasi González i Llubera

Ignasi Miquel González i Llubera (Barcelona 1893 - Cambridge 1962) fou un lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ignasi González i Llubera · Veure més »

Ignasi Maria Colomer i Preses

Ignasi Maria Colomer i Preses (Barcelona, 1915 - Calella, Maresme, 2 de novembre 2005) fou un historiador i sacerdot català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ignasi Maria Colomer i Preses · Veure més »

Ignasi Melé i Farré

fou un metge i excursionista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ignasi Melé i Farré · Veure més »

II Congrés Internacional de la Llengua Catalana

Memorial del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ubicat a Igualada, ciutat pilot. El II Congrés Internacional de la Llengua Catalana fou un congrés lingüístic celebrat el maig de 1986.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і II Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Veure més »

Ildikó Szijj

és una filòloga i traductora hongaresa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ildikó Szijj · Veure més »

Ilià Ehrenburg

, nom complet amb patronímic Ilià Grigórievitx Ehrenburg (Илья́ Григо́рьевич Эренбу́рг AFI /ɪˈlʲjæ ɡrʲɪˈɡorʲjɪvɪtɕ ɪrʲɪnˈburk/, de vegades transcrit i transliterat com a Erenburg fou un escriptor, poeta, assagista, periodista, traductor de francès i castellà, activista social i fotògraf rus. En 1908-1917 i 1921-1940 va estar-se a l'exili, i des del 1940 va viure a la Unió Soviètica. És un dels autors més productius i més prolífics de la Unió Soviètica i va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut sobretot com a escriptor de novel·les i periodista i es va donar a conèixer, sobretot com a reporter i en part propagandista en tres guerres (Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i sobretot especialment la Segona Guerra Mundial). Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar posteriorment violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç Оттепель Óttepel va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov). Fins i tot els viatges d'Ehrenburg va trobar una gran resposta, però sobretot la seva autobiografia Anys de vida humana, que pot ser considerada com la seva obra més famosa i més debatuda. De particular importància fou la publicació, juntament amb Vassili Grossman, del Llibre Negre, sobre el genocidi dels jueus soviètics, la primera documentació important de l'Holocaust. D'altra banda, Ehrenburg va publicar diversos poemaris.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ilià Ehrenburg · Veure més »

Illot Gros de na Llarga

Lillot de na Llarga, illot Gros de na Llarga, o simplement illot Gros és un illot de la costa mallorquina situat al terme de Campos, a 360 metres davant la platja del Coto.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Illot Gros de na Llarga · Veure més »

Illot Gros de na Moltona

L'Illot Gros de na Moltona, també dit Illot de na Moltona, és un illot de Mallorca situat a uns 40 metres al sud-oest de l'illa de na Moltona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Illot Gros de na Moltona · Veure més »

Illot Petit de na Moltona

L'Illot Petit de na Moltona és un petit illot gairebé circular de 10 metres de diàmetre del municipi de Ses Salines.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Illot Petit de na Moltona · Veure més »

Imago

cigala. L'imago és l'últim estadi del desenvolupament d'un insecte, després de la seva última muda, ja sigui a partir de la nimfa (metamorfosi incompleta) o després d'emergir de la pupa (metamorfosi completa).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Imago · Veure més »

Imma Tubella i Casadevall

Imma Tubella, a la Catosfera 2015 Imma Tubella Casadevall (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer del 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, de la qual en va ser rectora.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Imma Tubella i Casadevall · Veure més »

Immaculada Lorés i Otzet

Immaculada Lorés i Otzet (Barcelona, 13 de juliol de 1961) és una historiadora de l'art i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Immaculada Lorés i Otzet · Veure més »

Inceptisòl

Perfil d'un inceptisòl Els Inceptisòls són un ordre de sòls que pertany a la Classificació dels sòls del Departament d'Agricultura dels Estats Units, equivalent en certa manera als Cambisòls segons el Sistema Internacional de Classificació de Sòls definit per la Unió Internacional de Ciències del Sòl (UISS) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Inceptisòl · Veure més »

Infern (butxaca)

L'infern és una butxaca interior de diverses peces de vestir, de dalt i per fora, masculines i sobretot gruixudes, com ara gecs, americanes, samarres o abrics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Infern (butxaca) · Veure més »

Infidelitat

La infidelitat és l'incompliment d'un compromís de fidelitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Infidelitat · Veure més »

Infraestructura

Xarxa de ferrocarrils Les autopistes element essencial de la xarxa de transport Una estació potabilitzadora d'aigua La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Infraestructura · Veure més »

Insecticida

Un insecticida és un compost químic utilitzat per matar insectes o controlar-ne la seva població, mitjançant la inhibició d'enzims vitals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Insecticida · Veure més »

Institució Catalana d'Estudis Agraris

La Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, adscrita a la Secció de Ciències Biològiques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institució Catalana d'Estudis Agraris · Veure més »

Institució Catalana d'Història Natural

Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) és una entitat cultural fundada el 1899 a Barcelona per Josep Maria Mas de Xaxars i Palet, Joan Baptista d'Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Francesc Badia i Guia, Josep Balcells i Mas, Josep Maluquer i Nicolau, Salvador Maluquer i Nicolau, Antoni Novellas i Roig, aleshores un grup d'estudiants.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institució Catalana d'Història Natural · Veure més »

Institució Patxot

La Institució Patxot és una institució cultural fundada el 1926 per Rafael Patxot i Jubert.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institució Patxot · Veure més »

Institut d'Estudis Eivissencs

LInstitut d'Estudis Eivissencs (IEE) és un institut d'estudis locals fundat el 22 de gener de 1949 i integrat des del primer moment dins el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut d'Estudis Eivissencs · Veure més »

Institut d'Estudis Valencians

L'Institut d'Estudis Valencians fou una institució fundada el 9 de febrer de 1937 a València, a l'estil de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, presidida per Francesc Bosch i Morata (PVE).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut d'Estudis Valencians · Veure més »

Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí

LInstitut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) és un centre de recerca de Catalunya, que des del 2021 forma part dels Centres de Recerca de Catalunya, més coneguts pel seu acrònim CERCA, després de ser reconegut com a tal pel seu Patronat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí · Veure més »

Institut de Recerca Sant Joan de Déu

LInstitut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) és un centre de recerca i innovació en biomedicina, centrat en el pacient pediàtric i la salut mental, que fou creat el 2015 a través d'un conveni de col·laboració entre l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu i la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut de Recerca Sant Joan de Déu · Veure més »

Institut de Sociolingüística Catalana

L'Institut de Sociolingüística Catalana (ISC) és una institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, creada el 1980.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut de Sociolingüística Catalana · Veure més »

Institut Franco-Català Transfronterer

L'Institut Franco-Català Transfronterer, (IFCT), també anomenat en francès Institut Franco-Catalan Transfrontalier, és un component de la Universitat de Perpinyà, equivalent a una facultat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut Franco-Català Transfronterer · Veure més »

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

L'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) és una entitat que uneix els investigadors universitaris de llengua i literatura catalanes, especialment aquella del País Valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana · Veure més »

Institut Nacional Estatunidenc d'Estàndards

L'Institut Nacional Estatunidenc d'Estàndards (ANSI, per les seves sigles en anglès: American National Standards Institute) és una organització sense ànim de lucre que supervisa el desenvolupament d'estàndards per a productes, serveis, processos i sistemes als Estats Units.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut Nacional Estatunidenc d'Estàndards · Veure més »

Institut Ramon Llull

L'Institut Ramon Llull (IRL) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament de Barcelona que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Institut Ramon Llull · Veure més »

Instrument de metall

Una trompeta de vàlvules giratòries, un instrument típic de metall Un instrument de metall és un instrument musical de vent amb una embocadura de broquet.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Instrument de metall · Veure més »

Interfòbia

La interfòbia és un terme relacionat amb la identitat sexual i de gènere que identifica l'aversió a la intersexualitat o als intersexuals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Interfòbia · Veure més »

Interglacial Günz-Mindel

Linterglacial Günz-Mindel, coneguda igualment com a Cromerià, fou un període temperat del Quaternari entre la glaciació de Günz i la Glaciació de Mindel.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Interglacial Günz-Mindel · Veure més »

Internet

Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Internet · Veure més »

Iorgu Iordan

Diccionari publicat per l'Institut de Lingüística Iorgu Iordan - Alexandru Rosetti Iorgu Iordan (Tecuci, 11 d'octubre de 1888 – Bucarest, 20 de setembre de 1986) fou un romanista i lingüista romanès, especialitzat en romanès i en lingüística romànica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Iorgu Iordan · Veure més »

Irracionalitat

Irracional (del llatí irrationalis) es refereix a fets o idees que contradiuen la raó humana (del llatí ratio), o de la qual aquesta se li escapa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Irracionalitat · Veure més »

Isidor Marí Mayans

Isidor Marí Mayans (Eivissa, 4 d'abril de 1949) és un professor i sociolingüista eivissenc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Isidor Marí Mayans · Veure més »

Isidra Maranges i Prat

Isidra Maranges i Prat (Barcelona, 29 d'abril de 1919 - Barcelona, 27 de juliol de 2012) fou una traductora, documentalista i medievalista catalana, especialista en terminologia medieval.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Isidra Maranges i Prat · Veure més »

Isidre Bonsoms i Sicart

Isidre Bonsoms i Sicart (Barcelona, 22 de gener de 1849 – Valldemossa, Mallorca, 14 de novembre de 1922) fou un bibliòfil i cervantista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Isidre Bonsoms i Sicart · Veure més »

Isidre Molas i Batllori

Isidre Molas i Batllori (Barcelona, 12 d'octubre, 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Isidre Molas i Batllori · Veure més »

Isidre Vallès i Rovira

Isidre Vallès i Rovira (1934 - 9 de gener de 2004) fou un historiador de l'art català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Isidre Vallès i Rovira · Veure més »

ISO/IEC 11801

ISO/IEC 11801 és una normativa internacional (creada per l'IEC i l'ISO) que especifica els sistemes de cablejat de propòsit general adreçats a aplicacions de telefonia, comunicacions de dades i sistemes de control d'edificis i automatització industrial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і ISO/IEC 11801 · Veure més »

ISO/IEC 18000

ISO/IEC 18000 és una normativa internacional (creada per l'IEC i l'ISO) que especifica els sistemes de comunicació mitjançant la tecnologia RFID, acrònim anglès d'identificació per ràdiofreqüència.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і ISO/IEC 18000 · Veure més »

Jacint Corbella i Corbella

Jacint Corbella i Corbella (Manresa, Bages, 1937) és un metge i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jacint Corbella i Corbella · Veure més »

Jacint Nadal i Puigdefàbregas

Jacint Nadal i Puigdefàbregas (Barcelona, 1935-1 d'octubre de 2023) fou un biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jacint Nadal i Puigdefàbregas · Veure més »

Jacobus Henricus van 't Hoff

Jacobus Henricus van 't Hoff (Rotterdam, Països Baixos 30 d'agost de 1852 - Steglitz (Berlín), Alemanya, 1 de març de 1911) fou un químic neerlandès considerat un dels fundadors de l'estereoquímica i de la química física.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jacobus Henricus van 't Hoff · Veure més »

Jacques Mettra

Jacques Mettra (Villersexel, Alt Saona, França, 28 de març de 1918 – Pònt de Sòrga, Valclusa, França, 3 de desembre de 1997), fou un professor d'art i literatura francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jacques Mettra · Veure més »

Jakob Jud

Jakob Jud (12 de gener de 1882, Wängi, al cantó de Thurgau - 15 de juny de 1952, Seelisberg, al cantó d'Uri) fou un lingüista i romanista suís.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jakob Jud · Veure més »

Jaume Almirall i Sardà

és un hel·lenista i neohel·lenista català, professor i doctor en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Almirall i Sardà · Veure més »

Jaume Antoni Terradas i Serra

és un biòleg, ecòleg i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Antoni Terradas i Serra · Veure més »

Jaume Aulet i Amela

Jaume Aulet i Amela (Terrassa, Vallès Occidental, 1959) és un historiador de la literatura, escriptor i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Aulet i Amela · Veure més »

Jaume Bertranpetit i Busquets

Jaume Bertranpetit i Busquets (Camprodon, 29 de febrer de 1952) és un biòleg, antropòleg i catedràtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Bertranpetit i Busquets · Veure més »

Jaume Cabré i Fabré

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Cabré i Fabré · Veure més »

Jaume Carner i Suñol

Jaume Carner i Suñol (Barcelona, 1925-7 de setembre de 1992) fou un financer català, net de Jaume Carner i Romeu i d'Ildefons Sunyol i Casanovas, i cosí germà de Joan Reventós i Carner.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Carner i Suñol · Veure més »

Jaume Casals i Pons

Jaume Casals i Pons (Barcelona, 15 de gener de 1958) ha estat rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) entre 2013 i 2021.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Casals i Pons · Veure més »

Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Collell i Bancells · Veure més »

Jaume de Puig i Oliver

Jaume de Puig i Oliver (Cornellà del Terri, 1944) és un historiador de la teologia i filòsof català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume de Puig i Oliver · Veure més »

Jaume Guillamet i Lloveras

Jaume Guillamet i Lloveras (Figueres, 1950) és un periodista català i doctor en història.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Guillamet i Lloveras · Veure més »

Jaume Marquès i Casanovas

Jaume Marquès i Casanovas (Sant Martí Vell, Madremanya, Gironès, 24 de juliol de 1906 - Girona, 11 de setembre de 1992) va ser un eclesiàstic, historiador, cronista, professor i arxiver català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Marquès i Casanovas · Veure més »

Jaume Massó i Torrents

Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 9 de novembre de 1863 - Barcelona, 11 de setembre de 1943) fou un editor, escriptor i erudit català, fundador i director de la revista catalanista L'Avenç.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Massó i Torrents · Veure més »

Jaume Medina i Casanovas

fou un filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Medina i Casanovas · Veure més »

Jaume Pagès i Fita

Jaume Pagès i Fita (Girona, 1946) és enginyer industrial, ex-rector de la Universitat Politècnica de Catalunya i des de 2004 Conseller Delegat d'Universia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Pagès i Fita · Veure més »

Jaume Palau i Albet

Jaume Palau i Albet (Calafell, Baix Penedès, 1935 - 5 de desembre de 2000) fou un químic, bioquímic i biòleg molecular català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Palau i Albet · Veure més »

Jaume Pòrtulas i Ambròs

Jaume Pòrtulas i Ambròs (Barcelona, 1949) és un hel·lenista català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Pòrtulas i Ambròs · Veure més »

Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé (Barcelona, 1955) és un escultor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Plensa i Suñé · Veure més »

Jaume Porta i Casanellas

Jaume Porta i Casanellas (Barcelona, 24 d'agost de 1944 – Lleida, 22 de setembre de 2023) fou un científic i catedràtic d'universitat català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Porta i Casanellas · Veure més »

Jaume Serra i Húnter

Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Serra i Húnter · Veure més »

Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »

Jaume Truyols i Santonja

Jaume Truyols i Santonja (Sabadell, 18 de març de 1921 - Oviedo, 28 d'agost de 2013) va ser un paleontòleg català, primer president de la Societat Espanyola de Paleontologia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Truyols i Santonja · Veure més »

Jaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jaume Vicens i Vives · Veure més »

Jàbal al-Akhdar

Jebel Akhdar Jàbal al-Akhdar (‘la Muntanya Verda’) és una zona de muntanya fèrtil i densament boscosa al nord-est de Líbia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jàbal al-Akhdar · Veure més »

Jèp de Montoya

Jèp de Montoya Parra (Les, Val d'Aran, 1959) és un escriptor i erudit aranès en occità, alhora president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana (d'ençà el 10 de maig de 2007) i de l'Associacion Prefigurativa a l'Organisme de Regulacion de la Lenga Occitana (APORLÒC), des del gener de 2009.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jèp de Montoya · Veure més »

Jean Boutière

Jean Boutière (Malamòrt, Provença, 1 de novembre de 1898 – París, 29 de gener de 1967) fou un romanista francès, especialista de l'occità i del romanès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jean Boutière · Veure més »

Jean Frappier

Jean Frappier (Cars, Gironda, 22 d'abril de 1900 – París, 29 d'agost de 1974) fou un romanista i medievalista francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jean Frappier · Veure més »

Jean-Auguste Brutails

Jean-Auguste Brutails (Viviez, Avairon, 20 de desembre de 1859 - Bordeus, 1 de gener de 1926) fou un historiador, arxiver i historiador de l'art francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jean-Auguste Brutails · Veure més »

Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »

Jesús Alturo i Perucho

Jesús Alturo i Perucho (el Pont de Suert, 10 de març de 1954) és un paleògraf, filòleg i historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jesús Alturo i Perucho · Veure més »

Jesús Domínguez Bordona

Jesús Domínguez Bordona, de nom complet Leonardo-Jesús Domínguez Sánchez-Bordona (Ciudad Rodrigo, 6 de novembre del 1889 - Tarragona, 30 de setembre del 1963) va ser un bibliotecari, arxiver i historiador espanyol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jesús Domínguez Bordona · Veure més »

Jill Rosemary Webster

Jill Rosemary Webster (Londres, 29 de setembre 1931) és una lingüista i catalanòfila anglesa, catedràtica de castellà i portuguès a la universitat de Toronto.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jill Rosemary Webster · Veure més »

Jo no sóc d'aquí

Jo no sóc d'aquíEl títol del llibre conté l'accent en la primera persona del singular del present del verb «ser», tal com s'escrivia abans de la reforma ortogràfica de 2016 de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jo no sóc d'aquí · Veure més »

Joan Ainaud de Lasarte

Joan Ainaud de Lasarte (Sarrià, 25 de març de 1919 - Barcelona, 5 de novembre de 1995) fou un historiador i crític d'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Ainaud de Lasarte · Veure més »

Joan Albert Argenter i Giralt

Joan Albert Argenter i Giralt (17 febrer 1947, Barcelona) és un filòleg, lingüista i catedràtic d'universitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Albert Argenter i Giralt · Veure més »

Joan Alcover i Maspons

Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) fou un poeta, assagista i polític mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Alcover i Maspons · Veure més »

Joan Amade

Joan Amade (Ceret, el Vallespir 30 d'agost del 1878 - Ceret, 3 de març del 1949) fou un erudit, poeta i narrador nord-català, de mare catalana i de pare occità.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Amade · Veure més »

Joan Anton Rabella i Ribas

és un doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, i especialista en lingüística històrica i onomàstica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Anton Rabella i Ribas · Veure més »

Joan Antoni Barrera

Joan Antoni Barrera (?, 1750 ? — ?, 1800 ?) fou un botànic i apotecari valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Antoni Barrera · Veure més »

Joan Antoni Güell i López

fou un empresari, polític, col·leccionista i historiador de l'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Antoni Güell i López · Veure més »

Joan Antoni Solans Huguet

Joan Antoni Solans Huguet (Barcelona, 15 d'octubre de 1941 - Calella de Palafrugell, 2 de setembre de 2019) fou un arquitecte i urbanista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Antoni Solans Huguet · Veure més »

Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús

Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús (Barcelona, 19 de juliol de 1882 — Barcelona, 1936) fou un zoòleg, conservador de malacologia del Museu de Biologia de Barcelona (1929-36) i director del Museu de Biologia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús · Veure més »

Joan Baptista Cendrós i Carbonell

Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona, 22 de juny de 1916 - 9 de juliol de 1986) fou un empresari, mecenes i promotor cultural català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Baptista Cendrós i Carbonell · Veure més »

Joan Bastardas i Parera

Joan Bastardas i Parera (Barcelona, 4 de febrer de 1919 - Barcelona, 31 de gener de 2009) fou un llatinista i romanista català, fill d'Albert Bastardas i Sampere.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Bastardas i Parera · Veure més »

Joan Becat i Rajaut

Joan Becat i Rajaut (Perpinyà, el Rosselló, 20 de juny de 1941) és un geògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Becat i Rajaut · Veure més »

Joan Bellavista i Ramon

Mossèn Joan Bellavista i Ramon (Parets del Vallès, 28 de setembre del 1928 - L'Ametlla del Vallès, 11 de febrer del 2010), fou un historiador i investigador de la litúrgia cristiana amb multitud de publicacions realitzades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Bellavista i Ramon · Veure més »

Joan Borrell i Nicolau

Plaça de Catalunya Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost del 1888 - 26 d'abril del 1951) fou un escultor català que conreà el noucentisme i el modernisme en les seves obres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Borrell i Nicolau · Veure més »

Joan Botam i Casals

Joan Botam i Casals (les Borges Blanques, 21 de setembre de 1926 - Barcelona, 30 de novembre de 2023) fou un sacerdot i caputxí català, amb el nom religiós de Fra Salvador de les Borges.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Botam i Casals · Veure més »

Joan Cadevall i Diars

Joan Cadevall i Diars (Castellgalí, Bages 1846 – Terrassa, Vallès Occidental, 1921) fou un botànic i geògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Cadevall i Diars · Veure més »

Joan Carrera i Dellunder

fou un artista català, pare del també artista Ramon Maria Carrera Savall.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Carrera i Dellunder · Veure més »

Joan Carreras i Farré

Joan Carreras i Farré (1860- Barcelona, 8 d'octubre de 1934), fou un escultor i tallador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Carreras i Farré · Veure més »

Joan Casso

Joan Casso, o Jean Cassou (Deusto, Bilbao, País Basc, 9 de juliol de 1897 - París, França, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, poeta, narrador, assagista, traductor, historiador, crític literari i crític d'art francès nascut al País Basc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Casso · Veure més »

Joan Casulleras i Regàs

Joan Casulleras i Regàs (Barcelona, 1920 - Barcelona, 12 de febrer de 1996) va ser un professor i matemàtic català, que fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques entre 1978 i 1981.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Casulleras i Regàs · Veure més »

Joan Colomines i Puig

Joan Colomines i Puig (Barcelona, 2 de desembre de 1922 — 22 de febrer de 2011) fou un escriptor, metge i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Colomines i Puig · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Joan Creixell

fou un periodista, historiador i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Creixell · Veure més »

Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Crexells i Vallhonrat · Veure més »

Joan de la Malla

Joan de la Malla (Barcelona, 1982) és un fotògraf independent, biòleg i naturalista, especialitzat en fotografia de natura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan de la Malla · Veure més »

Joan de Lasarte i Karr

Joan de Lasarte i Karr (Barcelona, 1 d'agost de 1892 – 6 de gener de 1960) fou enginyer elèctric, especialitzat en electrònica i luminotècnia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan de Lasarte i Karr · Veure més »

Joan de Solà-Morales i Rubió

Joan de la Creu de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 1954) és un matemàtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan de Solà-Morales i Rubió · Veure més »

Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert (Barcelona, 24 de juliol de 1943) és un sociòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Estruch i Gibert · Veure més »

Joan Francesc Fondevila Gascón

Joan Francesc Fondevila Gascón (Terrassa, Vallès Occidental, 3 d'octubre de 1971) és professor, comunicòleg, periodista, tecnòleg i escriptor, president de la Societat Catalana de Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans de 2022 ençà, director del Centre d'Estudis sobre el Cable (CECABLE) de 1995 ençà i president de l'Associació per al Foment Cultural de Terrassa de 1994 ençà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Francesc Fondevila Gascón · Veure més »

Joan Francesc López Casasnovas

Joan Francesc López Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 13 d'agost de 1952 - Ciutadella, 19 de juliol de 2022) va ser un filòleg, poeta (amb el pseudònim de Pere Xerxa) i polític menorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Francesc López Casasnovas · Veure més »

Joan Francesc Mira i Casterà

és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Francesc Mira i Casterà · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Garriga i Manich

Joan Garriga i Manich (Sabadell, 20 de febrer de 1902 - Bellaterra, 7 de maig de 1995) fou un farmacèutic, dibuixant, pintor i crític d'art, membre de la Colla de Sabadell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Garriga i Manich · Veure més »

Joan Genescà i Llongueras

Joan Genescà i Llongueras (Terrassa, 1949) és un químic català establert a Mèxic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Genescà i Llongueras · Veure més »

Joan Girbau i Badó

fou un matemàtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Girbau i Badó · Veure més »

Joan Givanel i Mas

Joan Givanel i Mas (Barcelona, 30 de novembre de 1867 - 19 de desembre de 1946) va ser un filòleg, erudit, crític literari i cervantista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Givanel i Mas · Veure més »

Joan Hernández Mora

Joan Hernández Mora (Maó, 1902 - Madrid, 1984).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Hernández Mora · Veure més »

Joan Jofre i Torroella

Joan Jofre i Torroella (Girona, 1 de novembre de 1947) és un biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Jofre i Torroella · Veure més »

Joan Josep Guinovart i Cirera

és un farmacèutic i químic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Josep Guinovart i Cirera · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Maria Esteban Marquillas

és un economista, professor universitari i investigador barceloní, reconegut pels seus treballs sobre els conflictes socials.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Maria Esteban Marquillas · Veure més »

Joan Martí i Castell

Joan Martí i Castell (Tarragona, 17 de novembre de 1945) és catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual ha estat el primer rector (1992-1998).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Martí i Castell · Veure més »

Joan Melià i Garí

Joan Melià Garí (Porreres, Mallorca, 1954) és un filòleg i professor jubilat de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en sociolingüística.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Melià i Garí · Veure més »

Joan Mercader i Riba

Joan Mercader i Riba (Igualada, 14 de setembre de 1917 - Igualada, 24 de novembre de 1989) fou un historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Mercader i Riba · Veure més »

Joan Miralles Monserrat

Joan Miralles Monserrat (Montuïri, Mallorca; 1945) és Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears des de 1983.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Miralles Monserrat · Veure més »

Joan Palau i Vera

Joan Palau i Vera (Valencia, Veneçuela, 15 de març de 1875 - Barcelona, Barcelonès, 10 de novembre de 1919) va ser un pedagog i geògraf d'origen veneçolà que va exercir la seva tasca professional a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Palau i Vera · Veure més »

Joan Peytaví i Deixona

Joan Peytaví i Deixona (Perpinyà, 1 d'abril del 1968) és un historiador, catedràtic, professor, investigador i divulgador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Peytaví i Deixona · Veure més »

Joan Profitós i Fontà

Joan Profitós i Fontà (Balaguer, Noguera, 19 de juliol de 1892 – Barcelona, 7 de gener de 1954) fou un pedagog renovador i sacerdot membre de l'Escola Pia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Profitós i Fontà · Veure més »

Joan Reglà i Campistol

Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 27 de juliol de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 27 de desembre de 1973) fou un historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Reglà i Campistol · Veure més »

Joan Salvador Beltran i Cavaller

va ser un escriptor, professor i coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Salvador Beltran i Cavaller · Veure més »

Joan Sanmartí i Grego

Joan Sanmartí i Grego (Barcelona, 1955- 23 d'octubre de 2022) va ser un arqueòleg especialista en món ibèric i protohistòria mediterrània.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Sanmartí i Grego · Veure més »

Joan Santacana i Mestre

Joan Santacana i Mestre (Calafell, 7 de desembre de 1948) és un arqueòleg i professor universitari català i investigador en el camp de la museografia didàctica i interactiva.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Santacana i Mestre · Veure més »

Joan Serra i Vilaró

Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) fou un eclesiàstic, historiador i arqueòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Serra i Vilaró · Veure més »

Joan Solà i Cortassa

Joan Solà Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 - Barcelona, 27 d'octubre de 2010) fou un lingüista i filòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Solà i Cortassa · Veure més »

Joan Solé i Pla

Joan Solé i Pla (Barcelona, 13 de setembre de 1874 - Barranquilla, Colòmbia, 31 d'octubre de 1950) fou un metge homeòpata i polític independentista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Solé i Pla · Veure més »

Joan Tomàs i Salvany

Joan Tomàs i Salvany (Valls, Alt Camp, 1839 — Madrid, 1911) fou un prestigiós escriptor i advocat català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Tomàs i Salvany · Veure més »

Joan Triadú i Font

Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Triadú i Font · Veure més »

Joan Tusquets Terrats

Joan Tusquets i Terrats (Barcelona, 31 de març de 1901 - 25 d'octubre de 1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemites, antimaçòniques i anticomunistes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Tusquets Terrats · Veure més »

Joan Vallet de Goytisolo

Joan Berchmans Vallet de Goytisolo (Barcelona, 21 de febrer de 1917 - Madrid, 25 de juny de 2011) va ser un jurista i filòsof del dret espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Vallet de Goytisolo · Veure més »

Joan Veny i Clar

Joan Veny i Clar (Campos, Mallorca, 22 d'agost de 1932) és un lingüista, dialectòleg mallorquí, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts dels Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Veny i Clar · Veure més »

Joan Vernet i Ginés

Joan Vernet i Ginés (Barcelona, 31 de juliol de 1923 - Barcelona, 23 de juliol de 2011) fou un insigne arabista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Vernet i Ginés · Veure més »

Joan Viñas i Salas

Joan Viñas i Salas (Mataró, 1950) és un metge i cirurgià català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Viñas i Salas · Veure més »

Joan Vila i Grau

Vitrall de la Sagrada Familia Joan Vila i Grau (Barcelona, 14 d'agost de 1932 - Barcelona, 11 de novembre de 2022) fou un pintor, vitraller, ceramista i estudiós del vitrall.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Vila i Grau · Veure més »

Joan Vilà i Valentí

Joan Vilà i Valentí (Sallent, Bages 29 de març de 1925 - Barcelona, 23 d'agost de 2020) fou un geògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan Vilà i Valentí · Veure més »

Joan-Ferran Cabestany i Fort

Joan-Ferran Cabestany i Fort (Barcelona, 1930 - Barcelona, 26 de setembre de 2013) fou un historiador català, pioner en l'estudi de la demografia de l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joan-Ferran Cabestany i Fort · Veure més »

Joana d'Aragó i de Cardona

Joana d'Aragó i de Cardona (Sogorb, 1543 - Barcelona, 12 d'agost de 1608) va ser una noble aragonesa, IV Duquessa de Sogorb (1572-1608).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joana d'Aragó i de Cardona · Veure més »

Joana Maria Palou Sampol

Joana Maria Palou Sampol (Montuïri, 1 de febrer de 1952), historiadora de l'art i directora del Museu de Mallorca (2002-2017).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joana Maria Palou Sampol · Veure més »

Joana Maria Seguí i Pons

Joana Maria Seguí Pons (Ciutadella de Menorca, Illes Balears, 9 de desembre, 1956) és una geògrafa i política menorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la VI Legislatura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joana Maria Seguí i Pons · Veure més »

Joana Raspall i Juanola

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 – Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre de 2013) fou una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joana Raspall i Juanola · Veure més »

Joandomènec Ros i Aragonès

és un biòleg català, catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joandomènec Ros i Aragonès · Veure més »

Joaquim Agulló i Batlle

Joaquim Agulló i Batlle (Barcelona, 1943) és un enginyer industrial català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Agulló i Batlle · Veure més »

Joaquim Arenas i Sampera

és un mestre i pedagog, considerat com uns dels artífexs de l'Escola Catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Arenas i Sampera · Veure més »

Joaquim Botet i Sisó

Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) fou un arqueòleg, numismàtic i historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Botet i Sisó · Veure més »

Joaquim Capdevila i Capdevila

Joaquim Capdevila i Capdevila (Maldà, 1967 - Lleida, 8 de setembre de 2017) va ser un filòleg especialitzat en sociologia històrica i semiòtica i membre de la junta de l'Associació Alba des de l'any 2012.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Capdevila i Capdevila · Veure més »

Joaquim Capdevila i Gaya

Joaquim Maria Capdevila i Gaya (Barcelona, 1944) és un orfebre i joier català, fill del pintor i també orfebre Manuel Capdevila i Massana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Capdevila i Gaya · Veure més »

Joaquim Carreras i Artau

Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Tiana, 12 d'agost de 1968) fou un filòsof català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Carreras i Artau · Veure més »

Joaquim Coll i Amargós

Joaquim Coll i Amargós (Barcelona, 6 de març de 1967) és historiador i escriptor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Coll i Amargós · Veure més »

Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 15 de setembre de 1886 - Badalona, 7 de novembre de 1963) fou museòleg, historiador i crític d'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Folch i Torres · Veure més »

Joaquim Garriga i Riera

Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, Maresme, 17 d'agost de 1945 - Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2018) fou un historiador de l'art i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Garriga i Riera · Veure més »

Joaquim Gestí Bautista

és un traductor, professor, hel·lenista i neohel·lenista català; llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Gestí Bautista · Veure més »

Joaquim Graupera i Graupera

Joaquim Graupera i Graupera (Mataró, 25 de març de 1963) és un historiador de l'art, investigador i assagista d'art català, especialitzat en l'àmbit del patrimoni artístic medieval, especialment de la comarca del Maresme, sobre el qual ha publicat diversos articles i monografies.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Graupera i Graupera · Veure més »

Joaquim Mallafrè i Gavaldà

és un traductor i lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Mallafrè i Gavaldà · Veure més »

Joaquim Maluquer i Sostres

Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona, 11 de desembre de 1930 - 15 d'agost de 2011) fou un sociòleg i ornitòleg català, fill de Joan Maluquer i Rosés.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Maluquer i Sostres · Veure més »

Joaquim Maria Puyal i Ortiga

Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949) és un periodista català, un dels més prestigiosos del país gràcies als seus treballs en la televisió i la ràdio.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Maria Puyal i Ortiga · Veure més »

Joaquim Mateu i Sanpere

Joaquim Mateu i Sanpere (Barcelona, Barcelonès, 9 de gener de 1921 - Barcelona, Barcelonès, 20 de gener de 2015) va ser un entomòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Mateu i Sanpere · Veure més »

Joaquim Miret i Sans

Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 9 d'abril del 1858- Barcelona, 30 de desembre de 1919) fou un historiador, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Miret i Sans · Veure més »

Joaquim Molas i Batllori

Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, 5 de setembre de 1930 - Barcelona, 16 de març de 2015) va ser un escriptor, historiador i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Molas i Batllori · Veure més »

Joaquim Muns i Albuixech

Joaquim Muns i Albuixech (Barcelona, 25 de juny de 1935 – 2 de novembre de 2015) fou un economista i advocat català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Muns i Albuixech · Veure més »

Joaquim Pibernat i Lleyxà

Joaquim Pibernat i Lleyxà (Barcelona, 11 de setembre de 1924 - 6 d'agost de 1984) fou un químic i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Pibernat i Lleyxà · Veure més »

Joaquim Rafel i Fontanals

Joaquim Rafel i Fontanals (Barcelona, 13 d'octubre de 1943) és un lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Rafel i Fontanals · Veure més »

Joaquim Ruyra i Oms

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Ruyra i Oms · Veure més »

Joaquim Sales i Cabré

Joaquim Sales i Cabré (Barcelona, 1946) és un químic català, catedràtic emèrit de Química Inorgànica de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Sales i Cabré · Veure més »

Joaquim Sarret i Arbós

Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost 1853 - Manresa, 25 setembre 1935) fou arxiver, historiador i cantor manresà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Sarret i Arbós · Veure més »

Joaquim Serra Montolí

Joaquim Serra Montolí (Barcelona, 1986) és un matemàtic català, especialitzat en les equacions el·líptiques en derivades parcials i parabòliques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Serra Montolí · Veure més »

Joaquim Torrens-Ibern

Joaquim Torrens-Ibern (Torredembarra, 24 de febrer de 1909 - Barcelona, 20 de març de 1975) fou un enginyer industrial i membre de la Junta de l'Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joaquim Torrens-Ibern · Veure més »

Jocelyn Nigel Hillgarth

Jocelyn Nigel Hillgarth (Londres, 1929 - 2020) va ser un historiador i lul·lista britànic vinculat a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jocelyn Nigel Hillgarth · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jocs Florals · Veure més »

Joell atlàntic

El joell atlàntic (Atherina presbyter) és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joell atlàntic · Veure més »

Jofre de Monmouth

Jofre o Geoffrey de Monmouth (en llatí: Galfridus Monemutensis, Galfridus Arturus, Galfridus Artur, en gal·lès: Gruffudd ap Arthur, Sieffre o Fynwy) (c. 1100 - c. 1155) va ser un clergue britànic i una de les figures principals en el desenvolupament de la història britànica i la popularitat dels contes del rei Artús.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jofre de Monmouth · Veure més »

Johannes Vincke

Johannes Vincke (Gretesch, actualment barri de la ciutat d'Osnabrück, 11 de maig de 1892 - Hollage a Wallenhorst, 3 de març de 1975) fou un teòleg catòlic alemany especialitzat en dret canònic i història eclesiàstica, particularment de la Corona d'Aragó i en les relacions entre l'Església i els estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Johannes Vincke · Veure més »

Jordi Bolòs i Masclans

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Bolòs i Masclans · Veure més »

Jordi Bonet i Armengol

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 12 de maig de 1925 - Barcelona, 20 de juny de 2022) va ser un arquitecte, activista cultural i dirigent de l'escoltisme català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Bonet i Armengol · Veure més »

Jordi Camí i Morell

Jordi Camí i Morell (Terrassa, 1952) és doctor en medicina, especialista en farmacologia clínica, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Camí i Morell · Veure més »

Jordi Carbonell i de Ballester

Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016) fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Carbonell i de Ballester · Veure més »

Jordi Casanovas i Miró

Jordi Casanovas i Miró (Barcelona, 25 d'octubre de 1953 - Barcelona, 22 de març de 2020) fou un filòleg català, especialista en epigrafia hebrea medieval.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Casanovas i Miró · Veure més »

Jordi Casas-Salat i Fossas

Jordi Casas-Salat i Fossas (Barcelona, 30 de març de 1928 - Barcelona, 30 de juliol de 1999) va ser un advocat i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Casas-Salat i Fossas · Veure més »

Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948) és un historiador i catedràtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Casassas i Ymbert · Veure més »

Jordi Castellanos i Vila

fou un reconegut investigador de la literatura catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Castellanos i Vila · Veure més »

Jordi Colomina i Castanyer

Jordi Colomina i Castanyer (Alcoi, 1952) és un filòleg valencià, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i president de la Secció de Lexicografia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Colomina i Castanyer · Veure més »

Jordi Galí i Herrera

Jordi Galí i Herrera (Barcelona, 19 de març de 1927 - 1 de desembre de 2019) fou un pedagog i historiador català, fill d'Alexandre Galí i Coll.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Galí i Herrera · Veure més »

Jordi Ginebra i Serrabou

Jordi Ginebra i Serrabou (Barcelona, 1961) és un gramàtic i lexicògraf, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Ginebra i Serrabou · Veure més »

Jordi Gras i Riera

Jordi Gras i Riera (Barcelona, 9 de maig de 1915 - 30 de novembre de 2007) fou un metge i farmacèutic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Gras i Riera · Veure més »

Jordi Gumí i Cardona

Jordi Gumí i Cardona (Barcelona, 28 d'abril de 1931 - 18 de setembre de 2013) fou un fotògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Gumí i Cardona · Veure més »

Jordi Mir i Parache

Jordi Mir i Parache (Tremp, 3 de maig de 1935) és un lingüista, escriptor i activista cultural català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Mir i Parache · Veure més »

Jordi Monés i Pujol-Busquets

va ser un pioner de la història de l'educació als Països Catalans i a Espanya, fundador de la “Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana”.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Monés i Pujol-Busquets · Veure més »

Jordi Pigem Pérez

és un filòsof de la ciència i assagista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Pigem Pérez · Veure més »

Jordi Salas i Salvadó

Jordi Salas i Salvadó (Reus, Baix Camp, 5 de maig de 1958) és un metge, investigador en nutrició i obesitat i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Salas i Salvadó · Veure més »

Jordi Sales i Coderch

Jordi Sales i Coderch (Barcelona, 1943) és un filòsof català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Sales i Coderch · Veure més »

Jordi Sans i Sabrafen

Jordi Sans i Sabrafen (Barcelona, 1933 - 2004) fou un metge català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Sans i Sabrafen · Veure més »

Jordi Sarsanedas i Vives

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Sarsanedas i Vives · Veure més »

Jordi Savall i Bernadet

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, l'Anoia, 1 d'agost de 1941) és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d'orquestra i la recerca musicològica de música antiga.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Savall i Bernadet · Veure més »

Jordi Solé i Camardons

Jordi Solé i Camardons (Oliana, Alt Urgell, 1959) és un escriptor i sociolingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jordi Solé i Camardons · Veure més »

Josa i Tuixén

Josa i Tuixén (oficial), o Josa i Tuixent, és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josa i Tuixén · Veure més »

José Antonio Pascual Rodríguez

José Antonio Pascual Rodríguez (Salamanca, 29 de març de 1942) és un lingüista i catedràtic de Llengua espanyola de la Universitat Carlos III de Madrid.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і José Antonio Pascual Rodríguez · Veure més »

José Enrique Gargallo Gil

José Enrique Gargallo Gil (La Puebla de Arenoso, 17 de maig de 1960) http://www.ub.edu/filromanica/enrique_gargallo.htm és un filòleg i lingüista valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і José Enrique Gargallo Gil · Veure més »

Josep Alsina i Bofill

Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empordà, 1904 – Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 1993) fou un metge català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Alsina i Bofill · Veure més »

Josep Amat i Girbau

Josep Amat i Girbau (Barcelona, 1940) és un científic català, especialista en robòtica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Amat i Girbau · Veure més »

Josep Antoni Bombí i Latorre

Josep Antoni Bombí Latorre (Barcelona, 24 de maig de 1948) és un metge català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Antoni Bombí i Latorre · Veure més »

Josep Benet i Morell

Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Benet i Morell · Veure més »

Josep Bonet del Río

Josep Bonet del Río (Barcelona, 2 de maig de 1889 - Barcelona, 1965) fou un pintor, comerciant i polític barceloní.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Bonet del Río · Veure més »

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Calmette · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Casamartina i Parassols

Josep Casamartina i Parassols (Sabadell, 1956) és un historiador de l'art, l'arquitectura i la moda, crític d'art, escriptor, guionista i director de documentals, comissari independent especialitzat en exposicions, publicacions i documentals d'arquitectura, d'art català i art espanyol i de la moda dels segles XIX al XXI.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Casamartina i Parassols · Veure més »

Josep Castells i Guardiola

Josep Castells i Guardiola (Barcelona, 27 de maig de 1925 - 30 de juliol de 2018) fou un químic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Castells i Guardiola · Veure més »

Josep Colominas i Roca

Josep Colominas i Roca (1883, Barcelona – 1958, Barcelona) fou un arqueòleg i geòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Colominas i Roca · Veure més »

Josep Cruanyes i Tor

Josep Cruanyes i Tor (nascut al Masnou, Maresme, 1952) és un advocat i historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Cruanyes i Tor · Veure més »

Josep Cuatrecasas i Arumí

Josep Cuatrecasas i Arumí (Camprodon, 19 de març del 1903 - Washington DC, 24 de maig del 1996) va ser un botànic català que s'establí als Estats Units després d'exiliar-se a la fi de la guerra civil espanyola.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Cuatrecasas i Arumí · Veure més »

Josep Danés i Torras

va ser un arquitecte català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Danés i Torras · Veure més »

Josep de Calassanç Serra i Ràfols

Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900 - Barcelona, 1971) fou un historiador i arqueòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep de Calassanç Serra i Ràfols · Veure més »

Josep de Manjarrés i de Bofarull

Josep de Manjarrés i de Bofarull (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1880) fou un escriptor i teòric i historiador de l'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep de Manjarrés i de Bofarull · Veure més »

Josep Domingo-Ferrer

Josep Domingo i Ferrer (Sabadell, 26 de juliol de 1965) és un catedràtic distingit de ciència de la computació i investigador ICREA Acadèmia de la Universitat Rovira i Virgili.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Domingo-Ferrer · Veure més »

Josep Egozcue i Cuixart

Josep Egozcue i Cuixart (Puigcerdà o Barcelona 24 d'octubre de 1940 - 7 de febrer de 2006) fou un metge català, considerat un dels pioners en la investigació de tècniques de reproducció assitida a Espanya que van permetre la fecundació in vitro.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Egozcue i Cuixart · Veure més »

Josep Enric Llebot Rabagliati

Josep Enric Llebot i Rabagliati (Barcelona, 1953) és un físic i polític independent català al govern de Convergència i Unió.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Enric Llebot Rabagliati · Veure més »

Josep Esteve i Seguí

Josep Esteve i Seguí (Manresa, 7 d'octubre de 1873 - Manresa, 4 d'octubre de 1927) fou un farmacèutic i escriptor folklorista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Esteve i Seguí · Veure més »

Josep Fornas i Martínez

Josep Fornas i Martínez (Barcelona, 19 d'octubre de 1924 - 4 de gener de 2021) fou un editor i polític català, un dels principals col·laboradors del president Tarradellas i impulsor cultural durant el franquisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Fornas i Martínez · Veure més »

Josep Gallés i Malats

Josep Gallés i Malats (Castellterçol, 1863-1920), va ser un pintor de retrats i temàtica religiosa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Gallés i Malats · Veure més »

Josep Gallés i Salabert

Josep Gallés i Salabert (Castellterçol, 20 d'agost del 1758 – Vic, 24 de desembre del 1836) va ser organista, clavicembalista i compositor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Gallés i Salabert · Veure més »

Josep Gifreu i Pinsach

Josep Gifreu i Pinsach (Palol de Revardit, el Pla de l'Estany, 1944) és periodista, comunicòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Gifreu i Pinsach · Veure més »

Josep Goday i Casals

Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Goday i Casals · Veure més »

Josep Gudiol i Cunill

Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931) fou un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Gudiol i Cunill · Veure més »

Josep Gudiol i Ricart

Josep Gudiol i Ricart (Vic, 1904 - Barcelona, 1985) fou historiador de l'art i arquitecte.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Gudiol i Ricart · Veure més »

Josep Guitart i Duran

Josep Guitart i Duran (Badalona, 1946) és un arqueòleg català especialitzat en l'època romana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Guitart i Duran · Veure més »

Josep Iglésies i Fort

Josep Iglésies i Fort (Reus, Baix Camp, 9 de setembre de 1902 — Barcelona, 18 de novembre de 1986) fou un geògraf, historiador i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Iglésies i Fort · Veure més »

Josep Jané i Solà

Josep Jané i Solà (Igualada, 21 de juny de 1936-Barcelona, 28 d'abril de 2018) ha estat professor universitari, treballador de banca i empresari.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Jané i Solà · Veure més »

Josep Laporte i Salas

Josep Laporte i Salas (Reus, Baix Camp, 18 de març de 1922 - Barcelona, 15 de febrer de 2005) fou un polític i catedràtic de farmacologia català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Laporte i Salas · Veure més »

Josep Lladonosa i Pujol

Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) fou un historiador que dedicà gran part de la seva investigació a estudiar la història de les comarques de Lleida.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Lladonosa i Pujol · Veure més »

Josep Llobera i Ramon

fou un defensor i difusor del català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Llobera i Ramon · Veure més »

Josep Lluís Barona i Vilar

Josep Lluís Barona i Vilar (València, 1955) és un historiador i professor valencià, catedràtic d'Història de la ciència a la Universitat de València.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Lluís Barona i Vilar · Veure més »

Josep Lluís Sagarra i Zacarini

Josep Lluís Sagarra i Zacarini (Barcelona, 1916 - Barcelona, setembre de 1999), fou un advocat i jurista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Lluís Sagarra i Zacarini · Veure més »

Josep Lluís Vives i Comallonga

Josep Lluís Vives i Comallonga (Figueres, 1897 - Barcelona, 25 de febrer de 1995) va ser un enginyer forestal i professor de silvicultura català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Lluís Vives i Comallonga · Veure més »

Josep Maria Ainaud de Lasarte

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Ainaud de Lasarte · Veure més »

Josep Maria Blanc i Romeu

Josep Maria Blanc i Romeu (- 20 de desembre de 1976) va ser un excursionista i dirigent esportiu català, que fou president del Centre Excursionista de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Blanc i Romeu · Veure més »

Josep Maria Bofill i Pichot

Josep Maria Bofill i Pichot (Barcelona, 1 d'abril de 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 d'abril de 1938) fou un metge i entomòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Bofill i Pichot · Veure més »

Josep Maria Bricall i Masip

Josep Maria Bricall i Masip (Barcelona, 3 de desembre de 1936) és un economista i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Bricall i Masip · Veure més »

Josep Maria Camarasa i Castillo

Josep Maria Camarasa i Castillo (Barcelona, Barcelonès, 1946) és un biòleg i historiador de la ciència català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Camarasa i Castillo · Veure més »

Josep Maria Casas i Homs

Josep Maria Casas i Homs (Valls, Província de Tarragona, 1894 — Barcelona, 1979) fou un historiador i llatinista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Casas i Homs · Veure més »

Josep Maria Casasús i Guri

Josep Maria Casasús i Guri (Barcelona, 31 de juliol de 1944) és un periodista, assagista, catedràtic emèrit i síndic de Greuges de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Casasús i Guri · Veure més »

Josep Maria Coll i d'Alemany

Josep Maria Coll i d'Alemany (Barcelona, 1934 - Sant Cugat del Vallès, 20 de desembre de 2017) fou un filòsof i eclesiàstic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Coll i d'Alemany · Veure més »

Josep Maria de Casacuberta i Roger

Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 4 d'octubre de 1897 - íd., 24 de febrer de 1985) fou un filòleg i editor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria de Casacuberta i Roger · Veure més »

Josep Maria de Muller i d'Abadal

Josep Maria de Muller i d'Abadal (Barcelona, 5 de juliol de 1919 - 1981) fou un advocat i polític català, segon marquès de Muller.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria de Muller i d'Abadal · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Maria Domènech Mateu

Josep Maria Domènech Mateu (Valls, 3 d'octubre de 1944 – Barcelona, 2 de gener de 2019) fou un metge i catedràtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Domènech Mateu · Veure més »

Josep Maria Figueres i Artigues

Josep Maria Figueres Artigues (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 d'octubre de 1950) és un historiador i professor d'història del periodisme català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Figueres i Artigues · Veure més »

Josep Maria Font i Rius

Josep Maria Font i Rius (Barcelona, 12 d'abril de 1915 - Barcelona, 5 d'abril de 2018) fou un jurista i historiador del dret català, deixeble de Luis García de Valdeavellano i de Ramon d'Abadal i de Vinyals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Font i Rius · Veure més »

Josep Maria Franquet i Bernis

Josep Maria Franquet i Bernis (Tortosa, Baix Ebre, 14 de gener de 1950) és un enginyer agrònom, polític i escriptor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Franquet i Bernis · Veure més »

Josep Maria Gregori i Cifré

Josep Maria Gregori i Cifré (Igualada, 25 de setembre de 1954) és musicòleg, cantant i catedràtic de musicologia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Gregori i Cifré · Veure més »

Josep Maria López-Picó

Josep Maria López-Picó (Barcelona, 14 d'octubre de 1886 - Barcelona, 18 de maig de 1959) fou un poeta i editor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria López-Picó · Veure més »

Josep Maria Llobet i Portella

Josep Maria Llobet i Portella (Cervera, Segarra, 1940) és un historiador de l'art i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Llobet i Portella · Veure més »

Josep Maria Llompart de la Peña

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993) fou un poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Llompart de la Peña · Veure més »

Josep Maria Llovera i Tomàs

Josep Maria Llovera i Tomàs (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1874 - Barcelona, 1949) fou un eclesiàstic, sociòleg i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Llovera i Tomàs · Veure més »

Josep Maria Mas de Xaxars i Palet

Josep Maria Mas de Xaxars i Palet (Alella, Maresme, 18 d'agost de 1881 - Barcelona, 16 de gener de 1946) va ser un enginyer i entomòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Mas de Xaxars i Palet · Veure més »

Josep Maria Mas Solench

va ser un jurista i estudiós català vinculat al món de l'edició i la cultura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Mas Solench · Veure més »

Josep Maria Montaner i Martorell

Josep Maria Montaner i Martorell (Barcelona, 1954) és doctor en arquitectura, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i autor de diversos llibres sobre arquitectura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Montaner i Martorell · Veure més »

Josep Maria Muntaner i Pasqual

Josep Maria Muntaner i Pasqual (Barcelona, 27 d'abril del 1939 - Barcelona, 27 d'abril del 2017) fou un economista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Muntaner i Pasqual · Veure més »

Josep Maria Nadal i Farreras

Josep Maria Nadal Farreras (Girona, 1949) és Catedràtic Emèrit d'Història de la Llengua a la Universitat de Girona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Nadal i Farreras · Veure més »

Josep Maria Nolla i Brufau

Josep Maria Nolla i Brufau (l'Albagés, 1949) és un arqueòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Nolla i Brufau · Veure més »

Josep Maria Pericas i Morros

fou un arquitecte català entre el modernisme i el noucentisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Pericas i Morros · Veure més »

Josep Maria Plans i Freyre

Josep Maria Plans i Freyre (Barcelona, 17 de juliol de 1878 - Madrid, 1934) va ser un físic i astrònom català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Plans i Freyre · Veure més »

Josep Maria Puig i Salellas

Josep Maria Puig Salellas (Girona, 12 de febrer de 1924 - Barcelona, 26 de maig de 2007) fou un notari català, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Puig i Salellas · Veure més »

Josep Maria Queraltó i Bonell

Josep Maria Queraltó i Bonell (Vallbona de les Monges, Urgell, 1937) és un empresari i col·leccionista cinematogràfic i expert en material històric de producció audiovisual.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Queraltó i Bonell · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Josep Maria Terricabras i Nogueras

Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Terricabras i Nogueras · Veure més »

Josep Maria Vilajosana i Rubio

Josep Maria Vilajosana i Rubio (Cardona, Bages, 17 d'abril de 1962) és un jurista i professor universitari català, doctor en Dret i catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Maria Vilajosana i Rubio · Veure més »

Josep Martines Peres

Josep Martines Peres (Benimantell, la Marina Baixa, febrer del 1963) és un filòleg valencià, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, membre numerari 263 de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president de la Comissió de Lexicografia del IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Martines Peres · Veure més »

Josep Massot i Muntaner

Josep Massot i Muntaner (Palma, 3 de novembre de 1941 - Monestir de Montserrat, 24 d'abril de 2022) fou un monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista mallorquí i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat des de l'any 1971.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Massot i Muntaner · Veure més »

Josep Miquel Sobrer Barea

Josep Miquel Sobrer (Barcelona, 1 de setembre de 1944 – Bloomington, Indiana, Estats Units, 1 de gener de 2015) fou professor en diverses universitats estatunidenques (Puget Sound, Michigan-Ann Arbor i Indiana-Bloomington), autor d'articles sobre literatura catalana i castellana i de llibres sobre Bernat Desclot i Ramon Muntaner (1978), Ausiàs March (1987) i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra (Galerada, 2011).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Miquel Sobrer Barea · Veure més »

Josep Miquel Vidal i Hernández

Josep Miquel Vidal Hernández (Maó, 1939 - Maó, 9 de gener de 2013) fou un físic i investigador menorquí. Es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona el 1968. Fou professor de física de l'estat sòlid a la Universitat de Barcelona (1970-1974). Fou director i fundador de l’Enciclopèdia de Menorca des del 1977, i coordinador científic de l'Institut Menorquí d'Estudis des de 1986. Membre numerari de la Societat Catalana de Física de la Secció de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1976; membre des de 1991 de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica i membre de la Junta Directiva d'aquest Institut des de 1997. Fou membre numerari de la Secció de Ciència i Tècnica de l'Institut Menorquí d'Estudis des delx 1986. Membre de la Xarxa d'Història de la Ciència des de 1998. Membre del Consell Acadèmic de la Universitat Internacional d'Estiu Illa del Rei (1996-1999). Membre del Consell Acadèmic de l'Escola de Salut Pública del Llatzeret de Maó des de 2001. Membre del Consell Rector de la Universitat Catalana d'Estiu des de 2002. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears des de 2003. Va participar en diversos llibres col·lectius i ha publicat nombrosos articles mèdics i històrics en diverses revistes especialitzades. Formà part del Comitè coordinador de la Història de la Ciència i de la Tècnica a les Balears i codirigí el tom Els segles  i: de la fundació de la Universitat Literària a la Restauració canovista. Publicà també diversos articles sobre astronomia i meteorologia a la Gran Enciclopèdia Catalana, l’Enciclopedia Universal Salvat i a Història de la Ciència de l'editorial Planeta. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull i el 2012 el Premi Canigó.;Obres destacades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Miquel Vidal i Hernández · Veure més »

Josep Miracle i Montserrat

Josep Miracle i Montserrat (Sants, Barcelona, 9 de gener de 1904 - Barcelona, 19 de novembre de 1998) fou un escriptor i lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Miracle i Montserrat · Veure més »

Josep Monés i Amat

Josep Monés i Amat (El Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 27 de juny de 1902 - 1996) va ser un constructor d'obres i pous artesians, i també un fotògraf català, que arribà a reunir un extens i important fons fotogràfic sobre la seva vila natal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Monés i Amat · Veure més »

Josep Moran i Ocerinjauregui

Josep Moran i Ocerinjauregui (Barcelona-Les Corts, 22 de desembre de 1944) és un lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Moran i Ocerinjauregui · Veure més »

Josep Murgades Barceló

Josep Murgades Barceló (Reus, 15 de febrer de 1951), conegut com a Josep Murgades, és un filòleg, traductor i professor universitari català, emèrit des de 2021, especialitzat en Noucentisme i en Eugeni d'Ors.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Murgades Barceló · Veure més »

Josep Pascual i Prats

Josep Pascual i Prats (Girona, 1854 - Girona, 6 de maig de 1931) va ser un metge i publicista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Pascual i Prats · Veure més »

Josep Pau Ballot i Torres

Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »

Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas Reixach (Vic, Osona, 30 de gener de 1958) és un ecòleg i investigador català internacionalment reconegut per les seves aportacions en els camps de l'ecologia i del medi ambient.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Peñuelas i Reixach · Veure més »

Josep Pellicer i Bru

Josep Pellicer i Bru (Barcelona, 18 de maig de 1925 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 19 de gener de 2019) va ser un numismàtic i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Pellicer i Bru · Veure més »

Josep Perarnau i Espelt

Josep Perarnau i Espelt (Avinyó, Bages, 1928) és un religiós, teòleg i historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Perarnau i Espelt · Veure més »

Josep Pich Mitjana

Josep Pich Mitjana (Manresa, 1967) és un historiador i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, especialitzat en la història político-social de Catalunya i els orígens del catalanisme polític al.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Pich Mitjana · Veure més »

Josep Pijoan i Soteras

Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 22 d'agost de 1879Segons l'entrada número 4.269 del Registre Civil de Barcelona: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pijoan-registre.jpg a l'IEC. Data de naixement: 22 d'agost de 1881, altres fonts: 28 agost 1879 (Archives cantonales vaudoises PP 771/1034-1037). - Lausana, 16 de juny de 1963) fou un arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Pijoan i Soteras · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Ramon Bataller i Calatayud

Josep Ramon Bataller i Calatayud (la Pobla del Duc, Vall d'Albaida, 10 d'agost de 1890 - Barcelona, 23 de desembre de 1962) fou un capellà, geòleg i paleontòleg valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Ramon Bataller i Calatayud · Veure més »

Josep Ribelles i Comín

Josep Ribelles i Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) va ser un bibliògraf, periodista i animador cultural valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Ribelles i Comín · Veure més »

Josep Ribera i Condomina

Josep Enric Ribera i Condomina (Faura, Camp de Morvedre, 2 d'octubre de 1966) és un professor i escriptor valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Ribera i Condomina · Veure més »

Josep Robert i Serrat

Josep Robert i Serrat (Poboleda, Priorat, 30 de desembre de 1832 - Saragossa, 1914) va ser un veterinari, metge i catedràtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Robert i Serrat · Veure més »

Josep Roca i Pons

Josep Roca i Pons (Sarrià, 12 de desembre de 1914 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 28 d'agost de 2000) fou un lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Roca i Pons · Veure més »

Josep Roig i Raventós

Josep Roig i Raventós (Sitges, Garraf, 26 de juliol de 1883 - Barcelona, 25 d'agost de 1966) fou un metge, escriptor i poeta català del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Roig i Raventós · Veure més »

Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre de 2004) fou un poeta i crític literari català, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Romeu i Figueras · Veure més »

Josep Ruaix i Vinyet

Josep Ruaix i Vinyet (Moià, Moianès, 4 d'agost de 1940) és un sacerdot, gramàtic i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Ruaix i Vinyet · Veure més »

Josep Sanchis Sivera

Josep Sanchis Sivera (València, 5 de gener de 1867 - València, 21 de maig de 1937) va ser un canonge i historiador valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Sanchis Sivera · Veure més »

Josep Sebastià Pons

Josep Sebastià Pons (Illa, Rosselló, 5 de novembre de 1886 - 25 de gener de 1962), nom de ploma de Josep Pons i Trainier, fou un escriptor català i una de les figures més destacades de la literatura nord-catalana del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Sebastià Pons · Veure més »

Josep Solervicens i Bo

Josep Solervicens i Bo és professor de literatura a la Universitat de Barcelona i ha estat professor convidat a l'Institut für Romanische Philologie de la Freie Universität Berlin (2004-2006).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Solervicens i Bo · Veure més »

Josep Subiràs i Barra

Josep Subiràs i Barra (Barcelona, ca. 1725 - Barcelona, 1799) fou un militar i matemàtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Subiràs i Barra · Veure més »

Josep Teixidor i Batlle

Josep Teixidor i Batlle (Llers, 10 de novembre de 1920 - Llers, 6 d'agost de 1989) fou un matemàtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Teixidor i Batlle · Veure més »

Josep Trueta i Raspall

fou un metge i cirurgià català, catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Trueta i Raspall · Veure més »

Josep Vaquer i Timoner

Josep Vaquer i Timoner (Maó, Menorca, 1 de juliol 1928 - 24 de març de 2020) fou un matemàtic menorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Vaquer i Timoner · Veure més »

Josep Vicenç Foix i Mas

Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Vicenç Foix i Mas · Veure més »

Josep Vigo i Bonada

Josep Vigo i Bonada (Ribes de Freser, Ripollès, Girona, 1937) és un botànic, pteridòleg i professor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Vigo i Bonada · Veure més »

Josep Vives i Miret

Josep Vives i Miret (Barcelona, 28 de juny de 1903 - 15 de desembre de 1966) fou un escriptor i historiador autodidacta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josep Vives i Miret · Veure més »

Josepa Cucó i Giner

Josepa Cucó i Giner (València, 1950) és una antropòloga i catedràtica especialitzada en el camp de l'Antropologia social.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Josepa Cucó i Giner · Veure més »

Joseph Gulsoy

Joseph Gulsoy (Ordu, Turquia, 1925) és un lingüista canadenc nascut a Turquia, en el si d'una família armènia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Joseph Gulsoy · Veure més »

Juan Hidalgo de Polanco

Juan Hidalgo de Polanco (Madrid, 28 de setembre de 1614 – Madrid, 31 de març de 1685), va ser un compositor espanyol del Barroc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Juan Hidalgo de Polanco · Veure més »

Juan Moneva y Puyol

Juan Moneva y Puyol (Pollos, 21 d'agost de 1871 - Saragossa, 7 de juliol de 1951) fou un jurista i polític aragonès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Juan Moneva y Puyol · Veure més »

Judit Subirachs Burgaya

Judit Subirachs Burgaya (Barcelona, Barcelonès, 11 de març de 1959) és una historiadora de l'art catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Judit Subirachs Burgaya · Veure més »

Juli Moll i Gómez de la Tía

Juli Moll i Gómez de la Tía (es Mercadal, 1947 - es Mercadal, 11 de juny de 2021) va ser un filòleg menorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Juli Moll i Gómez de la Tía · Veure més »

Junta Assessora per als Estudis de Català

La Junta Assessora per als Estudis de Català fou un consorci format per l'Institut d'Estudis Catalans i la Comissió Delegada de Català d'Òmnium Cultural.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Junta Assessora per als Estudis de Català · Veure més »

Junta de Museus de Catalunya

La Junta de Museus de Catalunya és un organisme depenent de la Generalitat de Catalunya, situat al Palau Moja, al Carrer Portaferrissa número 1 de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Junta de Museus de Catalunya · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Juny · Veure més »

Jurament de Radulf Oriol

El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jurament de Radulf Oriol · Veure més »

Jurgis Baltrušaitis (historiador de l'art)

Jurgis Baltrušaitis (Moscou?, 7 de maig de 1903 - París, 25 de gener de 1988) fou un historiador de l'art, d'origen lituà i expressió francesa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Jurgis Baltrušaitis (historiador de l'art) · Veure més »

Kaba

La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kaba · Veure més »

Kasimovià

El Kasimovià o Kassimovià és una edat de l'escala temporal geològica de l'ICS o un estatge de la columna estratigràfica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kasimovià · Veure més »

Kálmán Faluba

Kálmán Faluba (Budapest, Hongria, 17 de setembre de 1941) és un filòleg hongarès que ha treballat per a la promoció de la llengua catalana al seu país.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kálmán Faluba · Veure més »

Károly Morvay

Károly Morvay (Budapest, Hongria, 27 de març de 1947) és un filòleg i universitari hongarès que va treballar per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes al seu país.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Károly Morvay · Veure més »

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kíiv · Veure més »

Kenneth M. Setton

Kenneth Meyer Setton (New Bedford, Massachusetts, 17 de juny de 1914 – Princeton, Nova Jersey, 18 de febrer de 1995) fou un historiador estatunidenc expert en història de l'Europa medieval, especialment en les Croades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kenneth M. Setton · Veure més »

Kenya

Mapa de Kenya Kenya és un estat de l'Àfrica oriental, limitat al nord pel Sudan del Sud i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kenya · Veure més »

Kirguisos

Els kirguisosPlural segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: o els kirguísPlural invariable segons l'Institut d'Estudis Catalans: són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kirguisos · Veure més »

Kirguizstan

El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kirguizstan · Veure més »

Komatiïta

Komatiïta de l'Abitibi greenstone belt Ontàrio, Canadà. espècimen de 9 cm d'amplada. Són visibles cristalls d'oliví. La komatiïta és un tipus de roca ultramàfica volcànica del mantell terrestre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Komatiïta · Veure més »

Kosovo

Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kosovo · Veure més »

Krujë

Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Krujë · Veure més »

Kurt Lewent

Kurt Lewent (Berlín, 13 de març de 1880 – Nova York, 13 de juny de 1964) fou un romanista alemany, especialitzat en la literatura occitana medieval.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Kurt Lewent · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і L'Alguer · Veure més »

L'Argentera

L'Argentera és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і L'Argentera · Veure més »

L'Avenç (1881-1893)

L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і L'Avenç (1881-1893) · Veure més »

L'Óssol

L'Óssol (o Òssol, acceptable segons l'IEC) és una masia de Granera (Moianès).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і L'Óssol · Veure més »

La Ben Plantada de Manresa

La Ben Plantada de Manresa (1936), obra noucentista de l'escultor Josep Clarà i Ayats, és una escultura d'art públic del municipi de Manresa (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La Ben Plantada de Manresa · Veure més »

La bogeria

La bogeria és una novel·la de Narcís Oller.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La bogeria · Veure més »

La Caixa

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La Caixa · Veure més »

La Castellassa de Can Torres

La Castellassa de Can Torres és un monòlit situat al vessant sud-est de la Mola, al massís de Sant Llorenç del Munt.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La Castellassa de Can Torres · Veure més »

La Draga

La Draga és un jaciment arqueològic considerat un dels assentaments agricultors i ramaders més antics del nord-est peninsular.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La Draga · Veure més »

La Gorra de Cop (setmanari)

La Gorra de Cop va ser un setmanari català il·lustrat de caràcter satíric i humorístic que es va publicar entre els anys 1875 i 1876.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La Gorra de Cop (setmanari) · Veure més »

La Llaguna

La Llaguna (oficialment i en francès La Llagonne) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La Llaguna · Veure més »

La llengua catalana (discurs)

«La llengua catalana» fou el discurs inaugural pronunciat per Àngel Guimerà, nou president de l'Ateneu Barcelonès, el 30 de novembre del 1895.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La llengua catalana (discurs) · Veure més »

La Pobla Llarga

La Pobla Llarga és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і La Pobla Llarga · Veure més »

Ladinià

El període Ladinià és el segon estatge faunístic del Triàsic mitjà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ladinià · Veure més »

Languià

El Languià o Langhià és un estatge faunístic del Miocè.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Languià · Veure més »

Las Provincias

Las Provincias és un diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Las Provincias · Veure més »

Laura Bassi

Laura Maria Catarina Bassi (Bolonya, 31 d'octubre de 1711 - 20 de febrer de 1778) fou una física italiana del, coneguda per haver estat la primera professora i catedràtica d'una universitat europea.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Laura Bassi · Veure més »

Laura Casanovas Borrell

és una escriptora i filòloga catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Laura Casanovas Borrell · Veure més »

Laureà Pagarolas i Sabaté

és un historiador i arxiver català, especialista en la documentació notarial i els templers de les terres de l’Ebre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Laureà Pagarolas i Sabaté · Veure més »

Lauro Clariana Ricart

Lauro Clariana Ricart (Barcelona, 3 de setembre de 1842 - Barcelona, 11 d'octubre de 1916), matemàtic i músic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lauro Clariana Ricart · Veure més »

Lídia Pons i Griera

Lídia Pons i Griera (1944) és una filòloga catalana, catedràtica a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació el 2014.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lídia Pons i Griera · Veure més »

Lídia Rabassa Areny

Lídia Rabassa Areny (Andorra la Vella, Principat d'Andorra, 1 de març de 1965) és una lingüista, professora, investigadora i acadèmica andorrana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lídia Rabassa Areny · Veure més »

Línia 5 del metro de Barcelona

Línia 5 La línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Línia 5 del metro de Barcelona · Veure més »

L·L

La ela geminada és un «grup de lletres modificat» del català que representa el so (sempre intervocàlic) de la ela doble o ela prolongada, pronunciat en dues síl·labes diferents —en realitat, es tracta de dos sons, que en AFI també es poden representar com a. El signe també es fa servir en belsetà, una varietat dialectal de l'aragonès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і L·L · Veure més »

Leandre Cervera i Astor

Leandre Cervera i Astor (Gràcia, Barcelona, 13 d'agost de 1891 - Barcelona, 22 de juliol de 1964) fou un metge i polític català, fill d'una família originària de la comarca dels Serrans (País Valencià) de militància carlina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Leandre Cervera i Astor · Veure més »

Leandre Villaronga i Garriga

Leandre Villaronga i Garriga (Barcelona, Barcelonès, 14 de març de 1919 - Barcelona, Barcelonès, 20 de juliol de 2015) va ser un investigador numismàtic i un prestigiós col·leccionista i estudiós de la moneda de l'edat antiga de la Península Ibèrica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Leandre Villaronga i Garriga · Veure més »

Lebetus guilleti

Lebetus guilleti és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lebetus guilleti · Veure més »

Lectura dramatitzada

Lectura dramatitzada Una lectura dramatitzada és un estadi d'interpretació intermedi entre la lectura d'un text i la seva representació escènica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lectura dramatitzada · Veure més »

Leo Spitzer

Leo Spitzer (Viena, Imperi Austrohongarès, 7 de febrer de 1887 - Forte dei Marmi, Itàlia, 16 de setembre de 1960) va ser un romanista i hispanista d'origen jueu austríac, i un crític literari influent i molt prolífic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Leo Spitzer · Veure més »

Lepadogaster candolii

miniatura miniatura miniatura Exemplar de Croàcia Lepadogaster candolii és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels gobiesòcids i a l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lepadogaster candolii · Veure més »

Lepidotrigla dieuzeidei

Lepidotrigla dieuzeidei és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lepidotrigla dieuzeidei · Veure més »

Leridanismo

281x281px El Leridanismo fou un moviment cultural i ideològic sorgit a la Lleida de la postguerra i orquestrat pels simpatitzants del nou règim franquista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Leridanismo · Veure més »

Lesbofòbia

Manifestació exigint la fi de la lesbofòbia a São Paulo el 2009 assetjament de la Universitat de Girona. La lesbofòbia és l'aversió i discriminació homòfoba i sexista cap al lesbianisme o a les lesbianes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lesbofòbia · Veure més »

Lesueurigobius suerii

Lesueurigobius suerii és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lesueurigobius suerii · Veure més »

Lexicografia

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lexicografia · Veure més »

Lieja

Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lieja · Veure més »

Lilla

Lilla (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lilla · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lingüística · Veure més »

Lingüística aplicada

La lingüística aplicada (LA) és l'enfocament de la lingüística orientat a l'ús de les teories lingüístiques per a la resolució d'aspectes lingüístics concrets, com ara en l'aprenentatge de llengües estrangeres, la traducció automàtica, etcètera.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lingüística aplicada · Veure més »

Lipophrys dalmatinus

Lipophrys dalmatinus és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lipophrys dalmatinus · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Literatura catalana · Veure més »

Literatura neogrega

La literatura neogrega és la literatura escrita en alguna de les variants del grec modern.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Literatura neogrega · Veure més »

Literatura russa

llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Literatura russa · Veure més »

Litosol

Distribució mundial de litosols Els litosols són un tipus de sòl que apareix en cingles i afloraments rocosos.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Litosol · Veure més »

Llacuna (filologia)

Una llacunaDel llatí Lacuna (forat, espai), forma diminutiva de lacus (llac).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llacuna (filologia) · Veure més »

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llagostera · Veure més »

Llandoverià

El Llandoverià o, simplement, Llandovery és una època del Silurià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llandoverià · Veure més »

Llúcia Oliva de la Esperanza

Llúcia Oliva de la Esperanza (Barcelona) és una periodista i professora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llúcia Oliva de la Esperanza · Veure més »

Llei de reciprocitat quadràtica

En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »

Llengüeta blanca

La llengüeta blanca, gobi cristal·lí, jonquillo, xanguet o cabotí (Crystallogobius linearis) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llengüeta blanca · Veure més »

Llengua de signes catalana

La llengua de signes catalana, llengua de signes de Catalunya o LSC és una llengua de signes utilitzada per més de 25.000 persones a Catalunya de les quals 12.000 són persones sordes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llengua de signes catalana · Veure més »

Llengua estàndard

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llengua estàndard · Veure més »

Llengua pluricèntrica

Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llengua pluricèntrica · Veure més »

Llenguatge no sexista

Cartell demanant "Papers per a tots i totes" en una tancada de persones immigrades i refugiades el 2018 a Barcelona El llenguatge no sexista, llenguatge inclusiu o bé llenguatge de gènere és un llenguatge que evita el biaix cap a un sexe o gènere social determinat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llenguatge no sexista · Veure més »

Llesp

Llesp és un poble del municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llesp · Veure més »

Lleterola verda

La lleterola verda,Masclans, F., 1975.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lleterola verda · Veure més »

Lletgisme

El lletgisme és la tendència artística que valora estèticament la lletjor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lletgisme · Veure més »

Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans

El Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1973-75), publicat el 1976 també amb el títol Natura, ús o abús?, va aplegar les aportacions de més de vuitanta científics d'arreu dels Països Catalans i també de fora.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans · Veure més »

Lligadura (indumentària)

Lligadura ameríndia Lligadura és el terme genèric que designa tot objecte o peça de vestir que es posa al cap per a cobrir-lo, com a ornament o per a protegir-lo del fred i del sol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lligadura (indumentària) · Veure més »

Lliris Picó i Carbonell

és una escriptora valenciana en llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lliris Picó i Carbonell · Veure més »

Llista d'acadèmies de la llengua

Aquesta és una llista dels òrgans que regulen les llengües estandarditzades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista d'acadèmies de la llengua · Veure més »

Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià

La violència feixista al País Valencià, Vilaweb, 14-07-2009 també anomenada violència política al País Valencià, Levante-EMV, 30-11-2007 és un conjunt de fets delictius que es donen al País Valencià per part de grups feixistes i d'ultradreta contra col·lectius valencianistes, immigrants o defensors dels drets dels homosexuals des de la transició.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista d'actes violents de caràcter feixista al País Valencià · Veure més »

Llista de cims emblemàtics de Catalunya

Llista de cims emblemàtics de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de cims emblemàtics de Catalunya · Veure més »

Llista de cims més alts per municipi de Mallorca

Aquesta llista conté el punt més alt de cada terme de Mallorca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de cims més alts per municipi de Mallorca · Veure més »

Llista de falsos amics del català amb l'anglès

Aquesta és una llista d'alguns dels falsos amics més habituals entre l'anglès i el català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de falsos amics del català amb l'anglès · Veure més »

Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans

Llista de tots els membres de l'Institut d'Estudis Catalans des de la seva formació l'any 1907.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de membres de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Llista de monuments commemoratius de Molins de Rei

Llista de monuments commemoratius de Molins de Rei inclosos en la base de dades Monuments commemoratius de Catalunya de l'Institut d'Estudis Catalans per al municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de monuments commemoratius de Molins de Rei · Veure més »

Llista de peixos de les Illes Balears

Aquesta llista de peixos de les Illes Balears és un recull de les espècies de peixos que hom pot trobar a les Balears.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de peixos de les Illes Balears · Veure més »

Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella)

Llista de plaques commemoratives del districte de Ciutat Vella de Barcelona catalogades per l'Ajuntament de Barcelona com a art públic per ser manifestacions de decòrum o de memòria de la ciutat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de plaques commemoratives de Barcelona (Ciutat Vella) · Veure més »

Llista de prefixos

Aquesta és una llista de prefixos més usuals en català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de prefixos · Veure més »

Llista de professors de la Universitat de Barcelona

Van ensenyar en la universitat antiga algunes figures importants, entre les quals Tomàs Alaix (teòleg del), Francesc Calça (historiador, poeta i rector de l'entitat al), Francesc Escobar (preceptista i hel·lenista del), Miquel de Calderó (jurista i teòleg del segle XVII), Domènec d'Aguirre (historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de professors de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Llista de regions naturals d'Israel

Regions naturals d'Israel En els casos que apareixen dos noms per a un mateix lloc, el nom en rodona és el nom tradicional català, i entre parèntesis i en cursiva apareix el nom més usat en les transliteracions actuals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de regions naturals d'Israel · Veure més »

Llista de sabadellencs

Ajax Miquel Calçada, més conegut com a ''Mikimoto'', periodista de televisió i ràdio Jordi Boixaderas, actor de teatre i televisió i doblador de pel·lícules Marc Gené, pilot de Fórmula 1 Albert Pla, cantautor i actor Marina Gatell, actriu de cinema, teatre i televisió Aquesta és una llista de la gent notable o coneguda que ha nascut o exercit una funció important a Sabadell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de sabadellencs · Veure més »

Llista de sigles de tres lletres

A continuació es mostra una taula amb la llista de sigles de tres lletres de la A a la Z (només majúscules).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de sigles de tres lletres · Veure més »

Llista de vocabulari murcià

Aquesta llista de vocabulari murcià recull una mostra significativa de lèxic propi del murcià, una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llista de vocabulari murcià · Veure més »

Llobarro pigallat

El llobarro pigallat o la baila (Dicentrarchus punctatus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels morònids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llobarro pigallat · Veure més »

Llocalou

Llocalou (pronúncia local,, i molt sovint escrit de forma errònia Lloc-alou) és un poble a la comarca de la Garrotxa i pertanyent al municipi de la Vall de Bianya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llocalou · Veure més »

Lluís Bonet i Garí

Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) fou un arquitecte català, deixeble d'Antoni Gaudí i pare del compositor Narcís Bonet i Armengol, de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol i del rector Lluís Bonet i Armengol i oncle del ceramista i escultor Jordi Bonet i Godó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Bonet i Garí · Veure més »

Lluís Cornudella i Mir

Lluís Cornudella i Mir (Barcelona, 10 de setembre de 1936 - Barcelona, 10 de juny de 2004) va ser un químic i bioquímic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Cornudella i Mir · Veure més »

Lluís de Yzaguirre i Maura

és un lingüista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís de Yzaguirre i Maura · Veure més »

Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Duran i Ventosa · Veure més »

Lluís Faraudo i de Saint-Germain

Lluís Faraudo i de Saint-Germain (Barcelona, 4 de juny de 1867 - 16 de setembre de 1957) fou un militar i erudit català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Faraudo i de Saint-Germain · Veure més »

Lluís Figa i Faura

Lluís Figa i Faura (Palamós, Baix Empordà, 6 de maig de 1918 - 11 de febrer de 1996) fou un advocat i jurista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Figa i Faura · Veure més »

Lluís Folch i Camarasa

Lluís Folch i Camarasa (Barcelona 1913 - 1999) fou un metge i pedagog català, fill de Lluís Folch i Torres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Folch i Camarasa · Veure més »

Lluís Fullana i Mira

Lluís Fullana i Mira, conegut popularment com el pare Fullana, (Benimarfull, Comtat, 1871 - Madrid, 1948) fou un gramàtic, erudit i religiós valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Fullana i Mira · Veure més »

Lluís Jofre i Roca

Lluís Jofre i Roca (Canet de Mar, 18 de març del 1956) és doctor enginyer de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (1982) i catedràtic de Teoria del Senyal i Comunicacions a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (1989).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Jofre i Roca · Veure més »

Lluís Jou i Mirabent

Lluís Jou i Mirabent (Sitges, 1 d'agost del 1955) és un notari, estudiós del dret, arxiver i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Jou i Mirabent · Veure més »

Lluís Marquet i Ferigle

Lluís Marquet i Ferigle (Barcelona, 7 d'abril de 1937 – Mataró, 11 de març de 2011) fou un enginyer i lexicògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Marquet i Ferigle · Veure més »

Lluís Nicolau i d'Olwer

Lluís Nicolau i d'Olwer (Barcelona, 20 de gener de 1888 - Mèxic, 24 de desembre de 1961) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Nicolau i d'Olwer · Veure més »

Lluís Paluzie i Mir

, és un advocat català (llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, 1958), tècnic urbanista (Diplomat en Urbanisme per lInstituto de Estudios de Administración Local, Madrid, 1974), i tècnic d'Administració General (per oposició, 1967).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Paluzie i Mir · Veure més »

Lluís Plandiura i Pou

Lluís Plandiura i Pou (Barcelona, 8 de juliol de 1882 - Barcelona, 20 de juny de 1956) fou un industrial, polític i col·leccionista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Plandiura i Pou · Veure més »

Lluís Puntis i Pujol

Lluís Puntis i Pujol (1930 - 21 de març de 2014) va ser un excursionista i dirigent esportiu català, que fou president del Centre Excursionista de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Puntis i Pujol · Veure més »

Lluís Solé i Sabarís

Lluís Solé i Sabarís (Gavà, Baix Llobregat, 18 de maig de 1908 - Capellades, Anoia, 14 de juliol de 1985) fou un geògraf i geòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Solé i Sabarís · Veure més »

Lluís Vallmitjana Rovira

Lluís Vallmitjana Rovira (Torredembarra 24 de desembre de 1914, Barcelona 15 de gener de 2006) fou un naturalista i biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluís Vallmitjana Rovira · Veure més »

Lluerna fosca

La lluerna fosca, el biret, el garneu, el graneu, la lluerna, la lluerna filosa, la lluverna, l'oriola, la pubilla, el rafet o el viret (Chelidonichthys obscurus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluerna fosca · Veure més »

Lluerna verda

Gravat d'una lluerna verda en una enciclopèdia noruega de 1908 La lluerna verda, la lluerna, el cap d'ase, el capbou, el capsec, l'oriola vera, el pelut sense escata, el rafel, rafet, rafec, rafetó o el viret, generalment inclòs en la raballa (Eutrigla gurnardus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids i l'única del gènere Eutrigla.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lluerna verda · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llum · Veure més »

Llum Nova

Llum Nova (29 de juny de 1912 - 15 de novembre de 1913) fou una publicació cultural quinzenal, redactada principalment en català, dirigida a les classes populars d'Es Migjorn Gran (Menorca).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Llum Nova · Veure més »

Lo carril de Vilanova

Lo carril de Vilanova va ser la primera publicació catalana periòdica de Vilanova i la Geltrú.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lo carril de Vilanova · Veure més »

Lo Mostièr

Lo Mostièr (francès: Le Moustier) és una cova situada al municipi occità de Saint-Léon-sur-Vézère, al Perigord, dins el departament de la Dordonya (Nova Aquitània).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lo Mostièr · Veure més »

Lo trobador català

Lo trobador català, titulat més endavant com El trobador català, i utilitzant de fet originalment la forma «trovador», és un llibre de lectura adreçat a infants amb poesies i proses escrit per Antoni Bori i Fontestà, publicat per primera vegada el 1892 i editat més de vint vegades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lo trobador català · Veure més »

Loís Alibèrt

Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Loís Alibèrt · Veure més »

Lobianchia gemellarii

Lobianchia gemellarii és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lobianchia gemellarii · Veure més »

Longí Navàs i Ferré

Longí Navàs i Ferré o Longí Navàs i Ferrer (nascut el 7 de març de 1858 a Cabassers -el Priorat, Catalunya- i mort el 31 de desembre del 1938 a Girona) fou un dels entomòlegs més destacats del primer terç del, a més de naturalista, botànic, sacerdot i professor jesuïta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Longí Navàs i Ferré · Veure més »

Louis Barrau-Dihigo

Louis Barrau-Dihigo (Bordeus, 28 d'abril de 1876 - París, 2 d'agost de 1931) va ser un hispanista, historiador i bibliotecari francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Louis Barrau-Dihigo · Veure més »

Lourdes Cirlot Valenzuela

Lourdes Cirlot Valenzuela (Barcelona, 11 de febrer de 1949) és una teòrica de l'art, història de l'art i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lourdes Cirlot Valenzuela · Veure més »

Lovaina

Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lovaina · Veure més »

Luca Scala

Luca Scala (L'Alguer, 15/10/1966) és un estudiós autodidacte de la llengua catalana de L'Alguer i de les tradicions locals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Luca Scala · Veure més »

Lucien Poincaré

Lucien Poincaré (Bar-le-Duc, 22 de juliol de 1862 – París, 9 de març de 1920) fou un físic i alt funcionari francès, germà menor del president de la República Raymond Poincaré i cosí germà del matemàtic Henri Poincaré.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Lucien Poincaré · Veure més »

Ludlowià

El Ludlowià o, simplement, Ludlow és una època del Silurià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ludlowià · Veure més »

Luis Bermejo Vida

Luis Bermejo Vida (Saragossa, 2 de novembre de 1880 - Saragossa, 18 de setembre de 1941) va ser un químic i polític espanyol, alcalde de València, governador civil i rector de la Universitat Complutense de Madrid.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Luis Bermejo Vida · Veure més »

Madeleine Brès

Madeleine Brès, nascuda Madeleine Gebelin (Bolhargues, Llenguadoc, 25 de novembre de 1842-Montrouge, 30 de novembre de 1921) va ser la primera dona que obtingué un doctorat en medicina a l'estat francès el 1875.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Madeleine Brès · Veure més »

Magí Camps i Martín

Magí Camps Martín (Barcelona, 1961) és un filòleg i periodista català, net del també periodista Agustín Martín del Olmo.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Magí Camps i Martín · Veure més »

Magí Morera i Galícia

Magí Morera i Galícia (Lleida, 6 d'agost de 1853 - 5 de maig de 1927) fou un escriptor i polític català, germà del pintor Jaume Morera i Galícia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Magí Morera i Galícia · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Magúncia · Veure més »

Magnetòfon de bobina oberta

Gravador de bobina oberta de Sony. El magnetòfon de bobina oberta o magnetòfon de bobina obert (també anomenat magnetòfon) és un tipus de magnetòfon i com a tal permet l'enregistrament i reproducció de sons, sobre suport de cinta magnètica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Magnetòfon de bobina oberta · Veure més »

Maite Salord i Ripoll

Maite Salord i Ripoll (Ciutadella, 1965) és una escriptora i política menorquina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maite Salord i Ripoll · Veure més »

Malaltia

«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Malaltia · Veure més »

Maltès

El maltès o maltés és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maltès · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manel Riera i Riera

Manel Riera i Riera (Barcelona, 1956) és un lingüista, corrector i professor de català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manel Riera i Riera · Veure més »

Manfred Llança

Manfred Llança fou un noble sicilià a les ordres de Pere el Gran.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manfred Llança · Veure més »

Mantell (roba)

XIV amb mantell Goya) Un mantell és una peça de roba en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mantell (roba) · Veure més »

Manuel Ainaud i Sánchez

Manuel Ainaud i Sánchez (Barcelona, 17 d'abril de 1885 – 28 de desembre de 1932) fou pedagog i artista, director general de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i membre del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Ainaud i Sánchez · Veure més »

Manuel Ardit i Lucas

Manuel Ardit i Lucas (València, 2 de desembre de 1941 - València, 8 de desembre de 2013) fou un historiador i professor universitari valencià, membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1992 i 2013.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Ardit i Lucas · Veure més »

Manuel Bassa i Armengol

Manuel Bassa i Armengol (Barcelona, 1901 - Barcelona, 1977) fou un heraldista i sigil·lògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Bassa i Armengol · Veure més »

Manuel Castellet i Solanas

Manuel Castellet i Solanas (Barcelona, 19 de desembre de 1943) és un matemàtic català, catedràtic de geometria i topologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Castellet i Solanas · Veure més »

Manuel de Montoliu i de Togores

Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 30 d'abrilRegistre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. de 1877 - ibídem, 18 de maig de 1961) fou un destacat crític i historiador de la literatura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel de Montoliu i de Togores · Veure més »

Manuel de Muga i Toset

va ser un editor especialitzat, de forma destacada, en llibres d'art i també en obra gràfica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel de Muga i Toset · Veure més »

Manuel de Solà-Morales i Rubió

fou un arquitecte i urbanista català, catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i fundador de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel de Solà-Morales i Rubió · Veure més »

Manuel Duran i Bas

Manuel Duran i Bas (Barcelona, 28 de novembre de 1823 - Barcelona, 10 de febrer de 1907) fou un jurisconsult i polític català, fill del metge Ramon Duran i Obiols i d'Eulàlia Bas.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Duran i Bas · Veure més »

Manuel Font i Altaba

Manuel Font i Altaba (Barcelona, 4 de febrer de 1922 - 30 d'abril de 2005) fou químic català i alcalde en funcions de Barcelona entre gener i abril de 1979.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Font i Altaba · Veure més »

Manuel González González

Manuel González González (Beba, Mazaricos, 25 d'octubre de 1951) és un catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la i actualment, director del Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel González González · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel I Comnè · Veure més »

Manuel Jorba i Jorba

Manuel Jorba i Jorba (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat, 1942) és un historiador de la literatura catalana especialitzat en el.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Jorba i Jorba · Veure més »

Manuel López de Aguirre

Manuel López de Aguirre, de vegades Emanuel López d'Aguirre (Toledo, 5 de gener de 1690 - Barcelona, 7 de febrer de 1754) fou un eclesiàstic i bisbe de Barcelona entre 1750 i 1754.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel López de Aguirre · Veure més »

Manuel Llenas i Fernández

Manuel Llenas i Fernández (L'Espluga de Francolí, 5 de gener de 1879 - Barcelona, 1937) va ser un botànic, professor i bibliotecari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Llenas i Fernández · Veure més »

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »

Manuel Mundó i Marcet

Manuel Mundó i Marcet, més conegut com a Anscari M. Mundó, nom de religió, (Barcelona, 29 de juny de 1923 — Barcelona, 25 de desembre de 2012) va ser un historiador i paleògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Mundó i Marcet · Veure més »

Manuel Pérez Saldanya

Manuel Pérez Saldanya (València, 1962) és un filòleg valencià, membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i membre corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola des de novembre de 2006.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Pérez Saldanya · Veure més »

Manuel Ribas i Piera

Manuel Ribas i Piera (Barcelona 1925 – 2013) era un arquitecte català, fill de Josep Maria Ribas i Casas.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Ribas i Piera · Veure més »

Manuel Riu i Riu

fou un historiador medievalista i arqueòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Riu i Riu · Veure més »

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »

Manuscrit M 741/22

El manuscrit M 741/22 Follias, Ballets, Sardanas, Contradansas, Minuets, Balls, Pasapies, y moltas altres cosas de aquell temps vell, que ara son poch usadas; pero ab tot son bonicas y molt alegres, escrit a principis del, recull melodies de totes aquestes danses majoritàriament per a un instrument sol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Manuscrit M 741/22 · Veure més »

Mar Massanell i Messalles

Mar Massanell i Messalles (Vilafranca del Penedès, 1970) és una filòloga catalana, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mar Massanell i Messalles · Veure més »

Maragall i la Setmana Tràgica

Maragall i la Setmana Tràgica és una obra de Josep Benet i Morell de l'any 1961, publicada per primer cop 1963 i que és considerada una de les principals obres de la historiografia catalana del, i una obra de referència per entendre els fets que es produïren a Barcelona a l'estiu del 1909 i, encara, la radiografia més clara per descobrir l'altura espiritual de l'intel·lectual Joan Maragall.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maragall i la Setmana Tràgica · Veure més »

Marc Mayer i Olivé

Marc Mayer i Olivé (Barcelona, 21 de desembre de 1947) és un epigrafista i filòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marc Mayer i Olivé · Veure més »

Marcel Mauri de los Rios

Marcel Mauri de los Rios (Badalona, 1977) és un historiador i periodista català que va ser vicepresident primer i portaveu d'Òmnium Cultural, amb especial rellevància des de la detenció de Jordi Cuixart l'octubre del 2017 i fins al canvi de Junta d'Òmnium el febrer del 2022.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marcel Mauri de los Rios · Veure més »

Marcel·lí Moreta i Amat

Marcel·lí Moreta i Amat (Sant Julià de Vilatorta, Osona 1909 - Barcelona, Barcelonès 2004) fou polític català de centredreta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marcel·lí Moreta i Amat · Veure més »

Mare d'amploia petita

La mare d'amploia petita (Lampanyctus pusillus) és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mare d'amploia petita · Veure més »

Maria Assumpció Català i Poch

Maria Assumpció Català i Poch (Barcelona, 14 de juliol de 1925 - 3 de juliol de 2009) fou una matemàtica i astrònoma catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Assumpció Català i Poch · Veure més »

Maria Assumpta Escudero i Ribot

Maria Assumpta Escudero i Ribot (Llançà, Alt Empordà, 18 de desembre de 1931 - Barcelona, 30 de març de 2023) fou una mestra, bibliotecària, conservadora i historiadora de l'art catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Assumpta Escudero i Ribot · Veure més »

Maria Aurora Casanovas i Puig

Maria Aurora Casanovas i Puig (Barcelona, 21 de novembre de 1913 – 28 de desembre de 1968) va ser una historiadora del gravat catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Aurora Casanovas i Puig · Veure més »

Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Àngels Anglada i d'Abadal · Veure més »

Maria Àngels Cardona i Florit

Maria Àngels Cardona i Florit (Ferreries, 8 d'octubre de 1940 - Barcelona, 24 de desembre de 1991) fou una biòloga, ecologista i botànica vinculada a Menorca i Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Àngels Cardona i Florit · Veure més »

Maria Àngels Viladot i Presas

Maria Àngels Viladot i Presas (Barcelona 19 de febrer de 1951) és una sociolingüista catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Àngels Viladot i Presas · Veure més »

Maria Carme Belarte i Franco

Maria Carme Belarte i Franco (Barcelona, 26 de desembre de 1967) és una arqueòloga, investigadora i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Carme Belarte i Franco · Veure més »

Maria Corominas i Piulats

Maria Corominas i Piulats (Solsona, 1961) és una Doctora en ciències de la comunicació, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans des de gener de 2016.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Corominas i Piulats · Veure més »

Maria Dolors Garcia Ramon

Maria Dolors Garcia Ramon (Gandia, 7 de novembre de 1943) és una geògrafa i professora universitària valenciana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Dolors Garcia Ramon · Veure més »

Maria Encarnació Roca i Trias

María Encarnación Roca y Trías, també coneguda com a Encarna Roca (Barcelona, 26 d'abril de 1944), jurista catalana, és magistrada del Tribunal Suprem espanyol i magistrada (des de 2012) i vicepresidenta (des de 2017) del Tribunal Constitucional d'Espanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Encarnació Roca i Trias · Veure més »

Maria Genescà i Sitjes

Maria Genescà i Sitjes (Casserres, Berguedà, 28 d'octubre de 1954 - Casserres, Berguedà, 2 de març de 2022), va ser una bibliotecària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Genescà i Sitjes · Veure més »

Maria Grossmann

Maria Grossmann (Satu Mare, Romania, 22 de novembre de 1946) és una filòloga i sociolingüista, de ciutadania italiana, que ha dedicat una part remarcable de la seva recerca a la llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Grossmann · Veure més »

Maria Isabel Marín Silvestre

Maria Isabel Marín Silvestre (Barcelona, 1955) és una historiadora de l'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Isabel Marín Silvestre · Veure més »

Maria Josep Cuenca i Ordinyana

Maria Josep Cuenca i Ordinyana (Barcelona, 7 de gener de 1964) és una lingüista catalana, doctora en filologia catalana i catedràtica en la Universitat de València, especialista de sintaxi i lingüística aplicada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Josep Cuenca i Ordinyana · Veure més »

Maria Lois i López

Maria Lois i López (les Borges Blanques, 5 de setembre de 1896 – Sant Boi de Llobregat, 16 de setembre de 1933) fou una professora i bibliotecària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Lois i López · Veure més »

Maria Montessori

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Montessori · Veure més »

Maria Montserrat Capdevila d'Oriola

Maria Montserrat Capdevila d'Oriola (Cabestany, 6 d'agost del 1905 - Barcelona, 4 d'octubre del 1993) va ser una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Montserrat Capdevila d'Oriola · Veure més »

Maria Montserrat Guibernau i Berdun

Maria Montserrat Guibernau i Berdún (Vilanova i la Geltrú, 1 de gener del 1960) és sociòloga de la política, especialista en nacionalismes, en especial el català, escocès i europeu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Montserrat Guibernau i Berdun · Veure més »

Maria Porter i Moix

Maria Porter i Moix (Barcelona, 12 d'octubre de 1926) és una bibliògrafa i llibretera catalana, filla de Josep Porter i Rovira i germana de Miquel Porter i Moix.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Porter i Moix · Veure més »

Maria Teresa Cabré i Castellví

és una lingüista i filòloga catalana, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans de 2021 ençà, en substitució de Joandomènec Ros i Aragonès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Teresa Cabré i Castellví · Veure més »

Maria Teresa Estrach i Panella

Maria Teresa Estrach i Panella (Girona, 4 de setembre de 1950) és una metgessa, dermatòloga i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Teresa Estrach i Panella · Veure més »

Maria Teresa Ferrer i Mallol

Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d'agost de 1940 - 4 de març de 2017) fou una historiadora medievalista catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Teresa Ferrer i Mallol · Veure més »

Maria Teresa Matas Blanxart

La Maria Teresa Matas Blanxart (Barcelona, 17 de gener del 1944) és llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció d'Art) a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1976 i doctora en història de l'Art per la el 1987 a la mateixa universitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Teresa Matas Blanxart · Veure més »

Maria Teresa Sàbat i Salinas

Maria Teresa Sàbat i Salinas (Igualada, 24 de novembre de 1911-Igualada, 25 de novembre de 2011) fou una mecenes catalanista i fundadora de l'Editorial Alcides.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Teresa Sàbat i Salinas · Veure més »

Maria Verger i Ventayol

Maria Verger i Ventayol (Alcúdia, Mallorca, 27 de setembre de 1892 - Madrid, 1983) fou una poeta i bibliotecària mallorquina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria Verger i Ventayol · Veure més »

Maria-Carme Calderer

Maria-Carme Calderer (Berga, Berguedà, 10 de gener de 1951) és una matemàtica, investigadora i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maria-Carme Calderer · Veure més »

Marià Aguiló i Fuster

Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »

Marià Villangómez Llobet

Marià Villangómez Llobet (Ciutat d'Eivissa, 10 de gener de 1913 - 12 de maig de 2002) va ser un poeta i traductor eivissenc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marià Villangómez Llobet · Veure més »

Mariàngela Vilallonga i Vives

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mariàngela Vilallonga i Vives · Veure més »

Maribel Guardiola Savall

Maria Isabel Guardiola Savall (Bolulla, la Marina Baixa, 1973) és una filòloga valenciana, professora a la Universitat d'Alacant.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maribel Guardiola Savall · Veure més »

Marie-Claire Zimmermann

és una filòloga francesa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marie-Claire Zimmermann · Veure més »

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marina de guerra catalana · Veure més »

Marina Sechi Nuvole

Marina Sechi Nuvole (l'Alguer, 18 de juny de 1956) és una acadèmica, investigadora i professora universitària algueressa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marina Sechi Nuvole · Veure més »

Marina Subirats i Martori

Marina Subirats i Martori (Barcelona 1943) és una sociòloga, gestora pública i política catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marina Subirats i Martori · Veure més »

Mario Roques

Mario Roques (Callao, Perú, 1 de juliol de 1875 – París, 8 de març de 1961) fou un romanista i medievalista francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mario Roques · Veure més »

Maristes Valldemia

Ermengol Coll de Valldemia, fundador El col·legi Maristes Valldemia és un centre educatiu concertat fins a l'educació obligatòria i privat al Batxillerat, que està situat a Mataró (El Maresme).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maristes Valldemia · Veure més »

Marlí

El marlí o agulla de paladar (Tetrapturus belone) és una espècie de peix pertanyent a la família dels istiofòrids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marlí · Veure més »

Marta Estrada i Miyares

Marta Estrada i Miyares (Granollers, Vallès Oriental, 27 de juny de 1946) és una investigadora catalana, oceanògrafa i biòloga marina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marta Estrada i Miyares · Veure més »

Marta Nadal i Brunès

Marta Nadal i Brunès (Barcelona, 1959) és una filòloga i crítica literària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marta Nadal i Brunès · Veure més »

Marta Prevosti i Monclús

Marta Prevosti i Monclús (Barcelona, 9 de novembre del 1952) és una arqueòloga i investigadora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marta Prevosti i Monclús · Veure més »

Marta Sanz i Solé

Marta Sanz-Solé (Sabadell, 19 de gener de 1952) és una matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat, la recerca de la qual se centra en l'anàlisi estocàstica, Ha estat presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Marta Sanz i Solé · Veure més »

Martí Domínguez i Romero

Martí Domínguez i Romero (Madrid, 1966) és un escriptor valencià, especialitzat en narrativa i assaig.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Martí Domínguez i Romero · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Martí l'Humà · Veure més »

Martí Teixidó i Planas

Martí Teixidó i Planas (Barcelona, 1950) és un pedagog català, president de la Societat Catalana de Pedagogia des de 2007 fins 2019.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Martí Teixidó i Planas · Veure més »

Martina Camiade Boyer

Martina Camiade Boyer (Millars, Catalunya del Nord, 20 de febrer de 1951) és una investigadora i professora universitària nord-catalana, i alhora antigament andorrana (fins al 2017-2018), especialitzada en temàtica transfronterera catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Martina Camiade Boyer · Veure més »

Martina Castells i Ballespí

Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 de juliol de 1852 - Reus, 21 de gener de 1884) fou una metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a matricular-se (l'any 1877) i llicenciar-se (l'any 1882 en Medicina, per la Universitat de Barcelona).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Martina Castells i Ballespí · Veure més »

Mas Calvó

Mas Calvó, (normativament segons l'IEC) o Mas Calbó, és gran casalot gòtic situat als afores de la població de Reus (Baix Camp), en el límit amb els termes de Salou i Vila-seca, en el terme rural de Mascalvó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mas Calvó · Veure més »

Mascalvó

Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mascalvó · Veure més »

Masclisme

Mural contra la violència de gènere El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home. El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Masclisme · Veure més »

Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mashad · Veure més »

Mateixa

La mateixa o copeo o "ball de pagès" o "ball de per llarg", és un dels balls tradicionals més antics de l'illa de Mallorca, en compàs de 6/8, que es balla per parelles o "colles" i que -segons algunes teories- té els seus orígens en la “courante” francesa, i que data de començaments del, en la qual les parelles s'esquivaven en un moviment de ziga-zaga.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mateixa · Veure més »

Mateu Aimeric

Mateu Aimeric (Bordils, Gironès, 27 de febrer de 1715 - Ferrara, Itàlia, 1799) va ser un filòsof, historiador i humanista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mateu Aimeric · Veure més »

Maties Delcor

Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) va ser un sacerdot i arabista nord-català, especialista en textos bíblics i llengues semítiques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maties Delcor · Veure més »

Maurice Delbouille

Maurice Delbouille (Chênée, Lieja, Bèlgica, 26 de gener de 1903 - 30 d'octubre de 1984) fou un romanista i medievalista való.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Maurice Delbouille · Veure més »

Max Cahner i Garcia

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Max Cahner i Garcia · Veure més »

Max Leopold Wagner

Max Leopold Wagner, (Múnic, 17 de setembre de 1880-Washington, 9 de setembre de 1962) va ser un dels lingüistes més importants per a l'estudi de la llengua sarda.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Max Leopold Wagner · Veure més »

Max Wheeler

Max Woodfield Wheeler (15 d'octubre de 1946, Pinner, Middlesex) és un dels lingüistes i estudiosos britànics més experts en llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Max Wheeler · Veure més »

Màcron

El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Màcron · Veure més »

Màrius Foz i Sala

Màrius Foz i Sala (Barcelona, 1929- 2021) fou un metge català, especialitzat en endocrinologia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Màrius Foz i Sala · Veure més »

Màrius Serra i Roig

Màrius Serra, el 2009 és un escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català, llicenciat en Filologia anglesa a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Màrius Serra i Roig · Veure més »

Mèdium

Sessió d'espiritisme (''American Philosophical Society Library'', 1872) Un mèdium és una persona que seria sensible a una altra dimensió o que afavoriria (voluntàriament o no) les manifestacions que provindrien d'una altra dimensió.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mèdium · Veure més »

Mòllera de fang

La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mòllera de fang · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mònaco · Veure més »

Mónica López Ferrado

Mónica López Ferrado és una periodista científica versada en biomedicina i medi ambient.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mónica López Ferrado · Veure més »

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Múnic · Veure més »

Medalla

Cecilia Gonzaga als aliats polítics, una pràctica habitual a l'Europa del Renaixement. Dissenyat per Pisanello el 1448. Revers de la mateixa medalla, aquesta còpia amb un forat de suspensió afegit posteriorment (dins d'una lluna creixent al disseny). Herbert C. Hoover de Devreese Godefroi Una medalla (del llatí medalia) és un objecte metàl·lic circular considerat valuós que té inscripcions o dibuixos gravats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Medalla · Veure més »

Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Melanostigma atlanticum

Melanostigma atlanticum és una espècie de peix de la família dels zoàrcids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Melanostigma atlanticum · Veure més »

Melos

Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Melos · Veure més »

Mercè Barceló i Serramalera

Mercè Barceló i Serramalera (Barcelona, 23 de setembre del 1962) és una jurista i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mercè Barceló i Serramalera · Veure més »

Mercè Durfort i Coll

fou una biòloga catalana, catedràtica de Biologia cel·lular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mercè Durfort i Coll · Veure més »

Mercè Lorente i Casafont

Mercè Lorente i Casafont (Barcelona, 7 de març de 1960) és una filòloga catalana, membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2016.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mercè Lorente i Casafont · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Meritxell Simó i Torres

Meritxell Simó i Torres (1967) és una filòloga catalana, actual directora de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (Ircvm) de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Meritxell Simó i Torres · Veure més »

Merla d'aigua

La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Merla d'aigua · Veure més »

Mesozoic

El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mesozoic · Veure més »

Mestre de Pedret

Pintures ''in situ'' a la Catedral de Sent Líser de Coserans. Mestre de Pedret és la denominació que donen els historiadorsL'historiador Chandler Rathfon Post va proposar el nom de Mestre de Pedret en el seu llibre History of Spanish Painting.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mestre de Pedret · Veure més »

Metge de capçalera

Arnau de Vilanova fou metge de capçalera (i conseller) de Jaume el Just, de la cort salernitana i del papat d'Avinyó. El metge de capçalera també anomenat metge d'atenció primària, de família, de poble o rural o titular és un professional sanitari que exerceix en un centre de salut o en un consultori; és el metge més proper a una determinada població i, sovint, l'únic facultatiu disponible per als seus habitants.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Metge de capçalera · Veure més »

Metge vermell

El metge vermell o pamfont vermell Duran i Ordinyana, Miquel, 2010.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Metge vermell · Veure més »

Micromasclisme

El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Micromasclisme · Veure més »

Mikhaïl Zósxenko

Mikhaïl Mikhàilovitx Zósxenko (Михаи́л Миха́йлович Зо́щенко, nascut el 10 d'agost (calendari gregorià - 29 de juliol segons el calendari julià) de 1894 a Sant Petersburg, Imperi Rus i mort el 22 de juliol de 1958 a Leningrad, URSS, fou un escriptor rus, dramaturg, guionista i traductor. Es considera un clàssic de la literatura russa. Els dards de les seves sàtires van dirigits contra la ignorància, l'egoisme burgès, la crueltat, l'oportunisme i altres vicis humans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mikhaïl Zósxenko · Veure més »

Mila Segarra i Neira

Mila Segarra i Neira (Barcelona, 1 d'octubre de 1950) és una filòloga i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mila Segarra i Neira · Veure més »

Mil·lerita

La mil·lerita o millerita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mil·lerita · Veure més »

Millerigobius macrocephalus

Millerigobius macrocephalus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Millerigobius macrocephalus · Veure més »

Mines de Vetera

Les mines o meners de Vetera (o Batera o Betera segons quina en sigui la interpretació de l'etimologia) (mines de fer de Batère en francès) és una antiga explotació minera de la comuna de Cortsaví, al Vallespir, amb algunes altres mines del mateix jaciment en els terme comunals de la Bastida i Sant Marçal, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mines de Vetera · Veure més »

Miquel Arcàngel Fargas i Roca

Miquel Arcàngel Fargas i Roca (Castellterçol, Vallès Oriental 1858-Barcelona 1916) va ser un metge i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Arcàngel Fargas i Roca · Veure més »

Miquel Àngel Pericàs i Brondo

Miquel Àngel Pericàs i Brondo (Palma, 1951) és un enginyer químic mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Àngel Pericàs i Brondo · Veure més »

Miquel Àngel Pradilla Cardona

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell, el Baix Maestrat, 1960) és catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Àngel Pradilla Cardona · Veure més »

Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1 d'octubre de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer de 2003) fou un historiador i jesuïta català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Batllori i Munné · Veure més »

Miquel Coll i Alentorn

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Coll i Alentorn · Veure més »

Miquel Colom Mateu

Miquel Colom i Mateu (Baix des Puig, Bunyola, Mallorca, 1900 - Palma, Mallorca, 30 de juny de 1999) fou un poeta i lul·lista mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Colom Mateu · Veure més »

Miquel Crusafont i Sabater

Miquel Crusafont i Sabater (Sabadell, 1942) és doctor en Història per la UAB, a més d'enginyer industrial (ETSEIB) i titulat en museologia per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Crusafont i Sabater · Veure més »

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'Ateneu Barcelonès ''Illa Daurada - La ciutat de Mallorques'', publicat l'any 1906 Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del Diari de Barcelona i de La Vanguardia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel dels Sants Oliver i Tolrà · Veure més »

Miquel Dolç i Dolç

Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994) fou un filòleg, crític literari, poeta i traductor mallorquí al català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Dolç i Dolç · Veure més »

Miquel Ferrà i Juan

Miquel Ferrà i Juan (Palma, 1885 - 14 de novembre de 1947) fou un escriptor i poeta mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Ferrà i Juan · Veure més »

Miquel Ramon

* Miquel Ramon Ferrà i Juan (1885-1947), escriptor palmesà membre de l'IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Ramon · Veure més »

Miquel Santaló i Parvorell

Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962) fou un geògraf, pedagog i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Santaló i Parvorell · Veure més »

Miquel Tarradell i Mateu

Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquel Tarradell i Mateu · Veure més »

Miquela Valls i Robinson

Miquela Valls i Robinson (Perpinyà, 1945) és una professora, escriptora, crítica literària i acadèmica nord-catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Miquela Valls i Robinson · Veure més »

Mireia Borrell Porta

Mireia Borrell Porta (Balaguer, 1985) és una economista, professora i política catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mireia Borrell Porta · Veure més »

Mireia Grau Creus

Mireia Grau Creus (1969) és una politòloga catalana, membre del l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mireia Grau Creus · Veure més »

Mireia Rosich Salvó

Mireia Rosich Salvó (Tarragona, 1972) és una historiadora de l'art, bibliotecària i museòloga catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mireia Rosich Salvó · Veure més »

Misericordia Arnavat Musté

Maria Misericòrdia Arnavat Musté (Reus, 23 de maig de 1940 - 1993) va ser catedràtica de dibuix i pintura, graduada social i poetessa reusenca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Misericordia Arnavat Musté · Veure més »

Missa del gall

Es denomina popularment missa del gall o Matines (de Nadal) la missa que se celebra a mitjanit o poc abans de Nadal en commemoració del Naixement de Jesús.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Missa del gall · Veure més »

Mississipi

Mississipi és un estat del sud dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mississipi · Veure més »

Mississipi (riu)

El Mississipi (en anglès Mississippi River i en francès) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mississipi (riu) · Veure més »

Mississippià

El Mississippià o Mississipià és una època geològica del període Carbonífer, que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mississippià · Veure més »

Moammar al-Gaddafi

Muàmmar Muhàmmad Abd-as-Salam Abu-Minyar al-Qaddhafí, usualment transcrit en català com a Moammar al-Gaddafi i sovint anomenat coronel Gaddafi (desert de Sirte, 7 de juliol de 1942 -20 d'octubre de 2011), fou un militar i polític libi, dirigent d'aquest país des del 1969 fins al 2011, any de la Revolució líbia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Moammar al-Gaddafi · Veure més »

Model conceptual

En el sentit més general, un model és tot allò que s'utilitza de qualsevol manera, per representar qualsevol altra cosa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Model conceptual · Veure més »

Modest Prats i Domingo

Modest Prats i Domingo (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1936 - Girona, 29 de març de 2014) fou un sacerdot, filòleg i teòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Modest Prats i Domingo · Veure més »

Modest Reixach i Pla

Expectatives i perspectives de l'Església catalana, 1977 fou un sociolingüista català i un pioner d'aquesta disciplina a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Modest Reixach i Pla · Veure més »

Mollera

Una mollera, torbera baixa, mullera, o torbera topògena és una torbera constituïda per ciperàcies i altres herbes, que es formen en indrets calcaris o silícics, amb aigua neutra o lleugerament bàsica, i rica en nutrients.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mollera · Veure més »

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Moment magnètic · Veure més »

Moneda cardonina

Anvers del bitllet de 15 cèntims Anvers del bitllet de 50 cèntims Les monedes de Cardona foren unes monedes encunyades de forma local a la vila de Cardona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Moneda cardonina · Veure més »

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Monestir de Sant Pere de Rodes · Veure més »

Montserrat Aguadé i Porres

Montserrat Aguadé i Porres (Barcelona, 1949) és catedràtica emèrita de genètica a la Universitat de Barcelona, i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Aguadé i Porres · Veure més »

Montserrat Albet i Vila

Montserrat Albet i Vila, (Barcelona, 22 d'abril de 1927 - 10 d'abril de 2013), fou una musicòloga i pianista catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Albet i Vila · Veure més »

Montserrat Bacardí i Tomàs

és una assagista i professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Bacardí i Tomàs · Veure més »

Montserrat Castelló i Badia

Montserrat Castelló Badia (Tàrrega, 1960) és una catedràtica i investigadora catalana, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i actual Directora de l'Institut de Recerca (RePsy) de la Universitat Ramon Llull.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Castelló i Badia · Veure més »

Montserrat Corominas i Guiu

és una genetista catalana, especialitzada en genòmica del desenvolupament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Corominas i Guiu · Veure més »

Montserrat Franquesa Gòdia

va ser una traductora, professora, neohel·lenista i esperantista catalana; llicenciada en filologia clàssica i en filologia germànica, i doctora en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Franquesa Gòdia · Veure més »

Montserrat Macià i Gou

Montserrat Macià i Gou (Vilanova de Bellpuig, octubre de 1962) va ser una historiadora i política catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Macià i Gou · Veure més »

Montserrat Martí i Bas

Montserrat Martí i Bas (Barcelona, 9 de setembre de 1916- 13 de març de 2005) fou una bibliotecària i escriptora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Martí i Bas · Veure més »

Montserrat Pagès i Paretas

Montserrat Pagès i Paretas (Barcelona, 1951) és una historiadora de l'art, investigadora i assagista d'art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC i comissària d'exposicions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Pagès i Paretas · Veure més »

Montserrat Palau i Vergés

Montserrat Palau Vergés (Tarragona, 13 de juliol de 1958) és filòloga, investigadora i professora a la Universitat Rovira i Virgili.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Palau i Vergés · Veure més »

Montserrat Vilà i Planella

Montserrat Vilà i Planella (Figueres, 1964) és una ecòloga que estudia principalment els factors biològics i ambientals que determinen la presència i l'èxit de les plantes invasores, així com els seus impactes ecològics i econòmics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserrat Vilà i Planella · Veure més »

Montserratí

El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Montserratí · Veure més »

Monument a la Generalitat

El Monument a la Generalitat és una escultura del 1982 de Josep Maria Subirachs emplaçada a Cervera (Segarra) i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Monument a la Generalitat · Veure més »

Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre

Lo monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre és un monòlit arquitectònic i escultòric d'època franquista situat enmig del riu Ebre al seu pas per Tortosa (Baix Ebre).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre · Veure més »

Monument Escut de la Balconada (Manresa)

El Monument Escut de la Balconada, o més oficialment A la ciutat de Manresa, a Monuments Commemoratius de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Monument Escut de la Balconada (Manresa) · Veure més »

Moscovià

El Moscovià és una edat de l'escala temporal geològica de l'ICS o un estatge de la columna estratigràfica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Moscovià · Veure més »

Mot creuat

Un mot creuat o mot maleta és una paraula artificial feta format per truncament i combinació de dos termes diferents que formen una nova paraula.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Mot creuat · Veure més »

MPEG

MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originàriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і MPEG · Veure més »

Muntanyes Rocoses

Les muntanyes Rocoses o Rocalloses (Rocky Mountains o Rockies en anglès) són una cadena muntanyosa de l'oest de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Muntanyes Rocoses · Veure més »

Murcià

El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Murcià · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Museu · Veure més »

Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Museu de Guissona

El Museu de Guissona Eduard Camps és un museu arqueològic que es troba a la vila de Guissona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Museu de Guissona · Veure més »

Museu el Gramàtic

Museu (Mousaios) fou un gramàtic grec del conegut per ser l'autor d'un famós poema sobre els amors d'Hero i Leandre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Museu el Gramàtic · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch

El Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch és un museu inaugurat l'any 2007, situat a l'anella olímpica de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch · Veure més »

Museu Tèxtil i d'Indumentària

El Museu Tèxtil i d'Indumentària fou un museu que formava part del Disseny Hub Barcelona (DHUB), un centre de l'Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el coneixement, la comprensió i el bon ús en el món del disseny.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Museu Tèxtil i d'Indumentària · Veure més »

Na Cabot

Na Cabot (o Illot des Cabots) és un illot del litoral de Mallorca que pertany al terme de ses Salines.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Na Cabot · Veure més »

Na Llarga

Na llarga és un illot del litoral mallorquí Pertany al municipi de les Salines situada a 100 metres de la Punta dels Tords, davant la platja del Coto (Colònia de Sant Jordi).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Na Llarga · Veure més »

Natalici

El natalici és l'aniversari de naixement.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Natalici · Veure més »

Navars

NavarsMORAN, Josep i RABELLA, Joan Anton,: vegeu la nota 1 de les consideracions finals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Navars · Veure més »

Naxos

Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Naxos · Veure més »

Nóvgorod

Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nóvgorod · Veure més »

Núria Aramon i Stein

Núria Aramon i Stein (Barcelona, 1940 – ?, 12 d'abril de 2020) fou una filòloga i traductora catalana, filla de Ramon Aramon i Serra i Hilde Stein.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Núria Aramon i Stein · Veure més »

Núria Casals i Cortès

Núria Casals i Cortès (Badalona, 1950) és una historiadora de l'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Núria Casals i Cortès · Veure més »

Núria de Dalmases i Balañà

va ser una catedràtica d'història de l'art catalana especialitzada en orfebreria medieval.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Núria de Dalmases i Balañà · Veure més »

Núria Salán Ballesteros

Núria Salán Ballesteros (Barcelona, 1963) és una química catalana, doctora en ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l'actual presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), la filial tècnica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Núria Salán Ballesteros · Veure més »

Necròpolis paleocristiana de Tarragona

La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjan dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Necròpolis paleocristiana de Tarragona · Veure més »

Negret (tauró)

Etmopterus spinax Vista sencera d'un negret L'agullat negre, negre o negret (Etmopterus spinax) és una espècie de tauró que es troba a l'Atlàntic oriental des d'Islàndia fins a Sud-àfrica, incloent-hi la Mediterrània.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Negret (tauró) · Veure més »

Neologisme

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Neologisme · Veure més »

Neologisme de l'any

El neologisme de l'any és aquell mot de nova creació o difusió en llengua catalana, triat per una votació establerta per l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans com a més rellevant de l'any.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Neologisme de l'any · Veure més »

Neoloteca

La Neoloteca és un diccionari en línia que conté tots els neologismes en català, aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, en cooperació amb l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Neoloteca · Veure més »

Nervi

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nervi · Veure més »

Neula

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Neula · Veure més »

Nicolau Dols i Salas

Nicolau Dols i Salas (Palma, 6 de desembre de 1967) és un lingüista, Catedràtic d'Universitat i esperantista de les Illes Balears.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nicolau Dols i Salas · Veure més »

Nikolai Gumiliov

, nom complet amb patronímic Nikolai Stepànovitx Gumiliov (Никола́й Степа́нович Гумилёв, Kronxtadt, 1886 – Petrograd, 1921) fou un influent poeta rus, crític literari, viatger, i oficial de l'exèrcit.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nikolai Gumiliov · Veure més »

Nimega

Nimega (en neerlandès i oficialment: Nijmegen; en nimeguès: Nimwèège; en Nimègue) és la ciutat més gran de la regió de Gelderland, als Països Baixos.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nimega · Veure més »

Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica

La Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica és un acte institucional pioner i de referència del sector de les Telecomunicacions i Tecnologies de la informació celebrat a Barcelona des de l'any 1995.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nixapur · Veure més »

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nombre · Veure més »

Nomen dubium

En la nomenclatura zoològica un nomen dubium (del llatí, 'nom incert', plural nomina dubia) és un nom científic que és d'aplicació desconeguda o dubtosa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nomen dubium · Veure més »

Nomenclatura

En lexicografia, la nomenclatura principal o lemari és el conjunt d'unitats lèxiques que conformen el cos d'un diccionari (sigui del tipus que sigui), un vocabulari o un glossari.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nomenclatura · Veure més »

Nomenclatura química

La nomenclatura química és el conjunt de normes per tal de generar els noms pels diferents compostos químics de forma sistemàtica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nomenclatura química · Veure més »

Nomenclàtor mundial

El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nomenclàtor mundial · Veure més »

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya és un recull de topònims de Catalunya editat originàriament l'any 2003 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i significativament ampliat el 2009.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya · Veure més »

Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord

El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord és un document editat l'any 2007 per la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que fixa normativament la toponímia de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord · Veure més »

Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears

El Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB) és un corpus toponímic resultat d'un projecte vinculat a la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i posteriorment a l'Institut d'Estudis Catalans, que recull uns 50.000 noms de lloc de les Illes Balears amb caràcter d'oficialitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears · Veure més »

Nora Ventosa i Rull

Nora Ventosa i Rull (Barcelona, 1963) és una científica catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nora Ventosa i Rull · Veure més »

Nord-catalans

Els nord-catalans o catalans del nord són un grup humà originari de la Catalunya del Nord (comarques del Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Rosselló, i l'occitana Fenolleda), a França.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nord-catalans · Veure més »

Norià

El Norià és el segon estatge faunístic del Triàsic superior.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Norià · Veure més »

Norma lingüística

A la lingüística moderna, el concepte de norma lingüística va prendre força a partir de la dicotomia saussuriana entre llengua i parla i fou elaborat per lingüistes estructuralistes com Hjelmslev i Coseriu, els quals l'entengueren com la part del sistema de la llengua que és sentida com a comuna per la majoria de parlants.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Norma lingüística · Veure més »

Normes de Castelló

Les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, Normes de Castelló o Normes del 32, són un total de 34 regles ortogràfiques aprovades i ratificades l'any 1932 a Castelló de la Plana per destacades entitats i personalitats del món cultural i polític del País Valencià, amb la idea d'adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Normes de Castelló · Veure més »

Normes del Puig

Les Normes del Puig són unes normes ortogràfiques per al valencià elaborades el 1979 article de Voro López i Verdejo amb motiu del 25 aniversari de les normes per la Secció de Llengua i Lliteratura (sic) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana amb l'objectiu d'oferir una ortografia diferenciada respecte a les Normes de Castelló, oficials i de caràcter unitarista amb els altres parlars catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Normes del Puig · Veure més »

Normes ortogràfiques

Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Normes ortogràfiques · Veure més »

North American Catalan Society

La Societat Catalana de Nord-amèrica (North American Catalan Society o NACS) és una associació professional que agrupa els investigadors, els estudiants i també tota la gent, especialment dels Estats Units i del Canadà, que manifesti un cert interès sobre qualsevol aspecte de la cultura dels Països Catalans i la llengua catalana (literatura, lingüística, arts, història i filosofia, entre altres àmbits).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і North American Catalan Society · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Noruega · Veure més »

Notícia enganyosa

Reporters amb diferents fulletons de notícies enganyoses en una il·lustració del 1894 feta per Frederick Burr Opper La notícia enganyosa, badomeria o notícia falsa (de l'anglès, fake news) és una mena de periodisme groc o propaganda que consisteix de manera deliberada a ocultar informació o falsedats difoses a través de mitjans de comunicació tradicionals d'impressió i difusió o mitjans socials en línia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Notícia enganyosa · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Noucentisme · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Nucleó · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Numerals en català

Els nombres o numerals en català són els determinants usats per expressar quantitats conegudes, a diferència dels indefinits, que fan referència a xifres menys concretes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Numerals en català · Veure més »

Obi (recipient)

Un obi és un recipient de pedra o de fusta, soca buidada o clot fet a terra, que pot ser emprat com a abeuradora o com a menjadora de porcs, a les gallines o altre bestiar, o com a rentamans o, en general, per a contenir alguna cosa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Obi (recipient) · Veure més »

Obliterador

segell amb sobrecàrrega de Memel d'Alemanya Es diu obliterador, estampilla o mata-segells a la marca tintada, dita obliteració, emprada pels serveis de correus per a invalidar un segell de manera que no es torni a utilitzar.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Obliterador · Veure més »

Obra medallística d'Eusebi Arnau

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari, però sobretot destacà per la seva obra medallística.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Obra medallística d'Eusebi Arnau · Veure més »

Observatori de la Llengua Catalana

L'Observatori de la Llengua Catalana (OLC) és una federació independent creat el 2004 per iniciativa d'entitats cíviques i culturals d'arreu dels Països Catalans, sota l'impuls de l'escriptor Josep Romeu i Bisbe.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Observatori de la Llengua Catalana · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Occità · Veure més »

Occitània de 1900 a 1940

Aquest fou el panorama d'Occitània abans de l'ocupació pels nazis.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Occitània de 1900 a 1940 · Veure més »

Octavi Fullat i Genís

Octavi Fullat i Genís (Alforja, Baix Camp 1928) és un sacerdot escolapi i filòsof català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Octavi Fullat i Genís · Veure més »

Octubre Centre de Cultura Contemporània

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) és el nom amb el qual s'ha batejat l'antic edifici El Siglo Valenciano després de la seua adquisició per Acció Cultural del País Valencià el 2004 i subseqüent obertura l'octubre del 2006.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Octubre Centre de Cultura Contemporània · Veure més »

Odonats

Els odonats (Odonata, que significa 'de mandíbula dentada') són un ordre d'insectes paleòpters coneguts popularment com a libèl·lules, espiadimonis o cavallets.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Odonats · Veure més »

Odondebuenia balearica

Exemplar de la Toscana Odondebuenia balearica és l'única espècie del gènere de peixos Odondebuenia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Odondebuenia balearica · Veure més »

Oficina Internacional de Pesos i Mesures

L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional, a través de la qual els seus 59 estats membres actuen sobre estàndards de mesura en quatre àrees: química, radiacions ionitzants, metrologia física, així com el temps universal coordinat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »

Oganessó

Loganessó és l'element químic sintètic de símbol Og i nombre atòmic 118.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oganessó · Veure més »

Oligocè

LOligocè és l'època geològica que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oligocè · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Olot · Veure més »

Onomasticon Cataloniae

LOnomasticon Cataloniae és una obra etimològica publicada per Curial Edicions Catalanes que recull l'origen i explica els topònims antics i moderns dels diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Onomasticon Cataloniae · Veure més »

Onomàstica del Camp de Tarragona

L'onomàstica del Camp de Tarragona és la branca de la lingüística que estudia els noms propis –és a dir, els no comuns– d'aquesta zona del Principat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Onomàstica del Camp de Tarragona · Veure més »

Onomàsticon

Un onomàsticon ὀνομαστικόν de ὄνομα "nom", plural ὀνομαστικά onomastikà) és una composició formada per llistes de paraules de certes categories. Actualment s'usa de vegades per referir-se als llibres de noms propis o vocabularis.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Onomàsticon · Veure més »

Optimot

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Optimot · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Ordovicià

LOrdovicià és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ordovicià · Veure més »

Ordovics

Els ordovics (llatí Ordovices) foren un poble celta de la costa occidental de Britània, enfront de l'illa Mona, al nord-oest del modern Gal·les.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ordovics · Veure més »

Ordre alfabètic

L'ordre alfabètic, com el seu nom indica, és un mecanisme per ordenar els elements que pren com a referència l'alfabet o abecedari.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ordre alfabètic · Veure més »

Orenol

L'orenol o l'orenola (Exocoetus volitans) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels beloniformes i a la família dels exocètids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Orenol · Veure més »

Oriol Bohigas i Martí

Oriol Bohigas i Martí (Barcelona, 1937 - Orsay, França, 22 d'octubre de 2013) va ser un físic català, fill de l'erudit Pere Bohigas i Balaguer i de la bibliotecària Mercè Martí i Piera.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oriol Bohigas i Martí · Veure més »

Oriol Casassas i Simó

Oriol Casassas i Simó (Sabadell, 1 de setembre de 1923 – Barcelona, 10 d'octubre de 2012) fou un metge català, especialitzat en pediatria.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oriol Casassas i Simó · Veure més »

Oriol de Bolòs i Capdevila

Oriol de Bolòs i Capdevila (Olot, 1924 - Barcelona, 22 de març de 2007) fou un botànic català, especialista en florística i geobotànica dels Països Catalans i també de la regions mediterrània i macaronèsica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oriol de Bolòs i Capdevila · Veure més »

Oriol Martorell i Codina

Oriol Martorell i Codina (Barcelona, 10 de novembre de 1927 - Barcelona, 24 d'agost de 1996) fou director de coral, pedagog i catedràtic en història.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oriol Martorell i Codina · Veure més »

Oriol Nel·lo i Colom

Oriol Nel·lo i Colom (Barcelona, 19 de novembre de 1957) és un geògraf i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VI i VII legislatures.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oriol Nel·lo i Colom · Veure més »

Oriol Riba i Arderiu

Oriol Riba i Arderiu (Barcelona, 1923 - 31 de maig de 2011) fou un doctor en geologia i professor emèrit d'estratigrafia de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oriol Riba i Arderiu · Veure més »

Oristany

Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Oristany · Veure més »

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ortografia · Veure més »

Ortografia del català

L'ortografia catalana resumeix les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ortografia del català · Veure més »

Ortografia natural

S'anomena ortografia natural a l'estadi de coneixement ortogràfic de l'infant que sap separar correctament els mots i representa els fonemes per signes correctes o equivalents.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ortografia natural · Veure més »

Ortologia del català

L'ortologia del català (del grec orthos (recte) i logos (paraula) estableix la manera correcta de pronunciar les paraules d'aquesta llengua. La representació gràfica d'una paraula indica en molts casos quina és la pronunciació correcta, però com que l'ortografia és convencional no sempre hi ha una correspondència unívoca entre un so i una lletra. A més a més, cal tenir en compte les diferents variants dialectals del català, variants que d'alguna manera ja van ser tingudes en compte en el moment d'establir l'ortografia. Les primeres normes de pronunciació es troben disperses en l'obra gramatical de Pompeu Fabra. Actualment, l'Institut d'Estudis Catalans ha dictat unes recomanacions per a la llengua estàndard oral que tenen en compte els principals dialectes del català (septentrional, central, balear, nord-occidental, valencià i alguerès) i diferents registres (formal i informal). Per assegurar-se de quina és la pronúncia correcta d'una paraula es pot consultar un diccionari de pronúncia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ortologia del català · Veure més »

Osteosarcoma

L'osteosarcoma és un càncer ossi que apareix en general en qualsevol dels extrems de la diàfisi d'un os llarg; també anomenat osteoma sarcomatós.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Osteosarcoma · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і País Valencià · Veure més »

Pacte Nacional pel Dret a Decidir

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir és un pacte a favor del procés de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya format per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pacte Nacional pel Dret a Decidir · Veure més »

Paisatge nocturn amb dues noies

Paisatge nocturn amb dues noies és un quadre de Joan Brull Vinyoles que forma part del fons del Museu Abelló i que mesura 63 × 80 cm.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Paisatge nocturn amb dues noies · Veure més »

Palau Dalmases

El Palau Dalmases és un edifici ubicat al carrer de Montcada, 20 i dels Banys Vells, 13 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Palau Dalmases · Veure més »

Palau de Blaquernes

Ubicació del '''Palau de Blaquernes''' a Constantinoble El Palau de Blaquernes o de Blanquerna (Βλαχερναί; Tekfur) foren el conjunt de palaus, esglésies i residències dels emperadors romans d'Orient radicat al nord-oest de la ciutat de Constantinoble, al barri de Blaquernes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Palau de Blaquernes · Veure més »

Palau Mercader

El Palau Mercader és un conjunt arquitectònic que es desenvolupa a ambdós costats de la muralla romana, entre els carrers de Lledó i del Sotstinent Navarro (antigament Basea) del barri Gòtic de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Palau Mercader · Veure més »

Paleocè

El PaleocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Paleocè · Veure més »

Palingenèsia

Palingenèsia és el concepte de regenerar-se o tornar a néixer que es troba en diferents camps com la filosofia, la teologia, la biologia o la política.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Palingenèsia · Veure més »

Palmira Ventós i Cullell

284x284px Palmira Ventós i Cullell (Barcelona, 6 de febrer de 1858 - Barcelona, 11 de novembre de 1916), coneguda també amb el pseudònim de Felip Palma, va ser una escriptora catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Palmira Ventós i Cullell · Veure més »

Pampa de pi

La pampa de pi, candela de pi o pampa grossa, (Clitocybe alexandri), és una espècie de bolet relativament comú pertanyent a la família de les tricolomatàcies, la qual és comestible encara que en algunes zones dels Països Catalans no tingui tradició culinària.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pampa de pi · Veure més »

Paraliparis murieli

Paraliparis murieli és una espècie de peix pertanyent a la família dels lipàrids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Paraliparis murieli · Veure més »

Paraulògic

Paraulògic és un joc lingüístic en format de passatemps creat per l'entitat Rodamots que té com a objectiu posar a prova les habilitats lèxiques dels jugadors, obligant-los a trobar tants mots catalans com sigui possible.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Paraulògic · Veure més »

Parc Natural de Collserola

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Parc Natural de Collserola · Veure més »

Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, algun cop abreujat PNMMBT, és un parc natural a cavall de les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà i ocupa 8.192,19 hectàrees, que protegeix tant zona terrestre com marina (2.037 ha).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter · Veure més »

Parella

besant-se sota un paraigua al banc d'un parc. Una parella és la unió afectiva i íntima entre dues persones (una díada), d'igual o diferent sexe, generalment formant i sent la base d'una família, amb fills o sense.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Parella · Veure més »

Parentiu

sistema esquimal de parentiu. El parentiu, parentat, parentesc o la parentela, en la seva forma estricta, és la relació entre diverses persones unides per consanguinitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Parentiu · Veure més »

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Paros · Veure més »

Passeig de Maragall

El Passeig de Maragall, anomenat anteriorment General Martínez Anido (s'hi uneix) i Carretera Nueva de Horta, és un carrer de Barcelona que es troba als districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Passeig de Maragall · Veure més »

Patrici Pojada

Patrici Pojada (Pàmies, 5 de novembre de 1965) és un historiador, lingüista i investigador occità del país de Foix.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Patrici Pojada · Veure més »

Patronymica Romanica

El projecte Patronymica Romanica (acrònim PatRom) té com a objectiu elaborar un diccionari representatiu de cognoms dels dominis lingüístics romànics, explicats des d'un punt de vista històric i lingüístic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Patronymica Romanica · Veure més »

Pau Berga

fou un poeta, folklorista i gramàtic rossellonès nord-català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pau Berga · Veure més »

Pau Castell i Granados

Pau Castell i Granados (Tremp, 1984) és un historiador català i professor del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pau Castell i Granados · Veure més »

Pau del Rosso

Pau del Rosso (segle XVII) fou un eclesiàstic i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pau del Rosso · Veure més »

Pau Oliver

Pau Oliver (Cotlliure, Vallespir, 1842 - Cotlliure, Vallespir, 1890) va ser un farmacèutic i botànic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pau Oliver · Veure més »

Pau Riera i Sala

Pau Riera i Sala (1908-1985) era un empresari català al sector del tèxtil i un mecenes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pau Riera i Sala · Veure més »

Pau Vila i Dinarès

Pau Vila i Dinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 1980) va ser un pedagog i geògraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pau Vila i Dinarès · Veure més »

Paul Aebischer

Paul Aebischer (Posieux (avui Hauterive, cantó de Friburg, Suïssa), 8 de desembre de 1897 – Florència, 9 de març de 1977) fou un romanista i medievalista suís, originari de la Suïssa romanda.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Paul Aebischer · Veure més »

Paul Freedman

Paul Freedman (Nova York, 15 de setembre de 1949) és el catedràtic Chester D Tripp d'història a la Universitat Yale.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Paul Freedman · Veure més »

Pòlder

Pòlder a Neßmersiel (Alemanya), maig 2012 Un pòlder és un terreny guanyat al mar o als schorres i convertit en terra de pastura o de conreu per un sistema de desaiguament, amb rescloses de desguàs o amb molins.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pòlder · Veure més »

Pedagogia

Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pedagogia · Veure més »

Pedra dels Sacrificis de Capmany

La Pedra dels Sacrificis, Pedra Oscil·lant o Roca dels Sacrificis és un monument megalític situat al municipi de Capmany (Alt Empordà).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pedra dels Sacrificis de Capmany · Veure més »

Peix d'argent

El peix de plata, el moixó, el peix d'argent o el xaclet (Argentina sphyraena) és una espècie de peix de la família dels argentínids i relativament comuna a les costes dels Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Peix d'argent · Veure més »

Peix llanterna banyut

El peix llanterna banyut (Ceratoscopelus maderensis) és una espècie de peix de la família dels mictòfids i de l'ordre dels mictofiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Peix llanterna banyut · Veure més »

Pelicans

Els pelicans o Consolida pubescencs és una espècie de plantes amb flors del gènere dels esperons de la família de les ranunculàcies.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pelicans · Veure més »

Pennsylvanià

El Pennsylvanià o Pennsilvanià és una època geològica del període Carbonífer, que començà fa 318,1 ± 1,3 milions d'anys i s'acabà fa 299 ± 0,8 milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pennsylvanià · Veure més »

Perífrasi verbal

Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Perífrasi verbal · Veure més »

Pere Barnils i Giol

Pere Barnils i Giol (Centelles, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 30 de gener de 1933) va ser un important filòleg i fonetista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Barnils i Giol · Veure més »

Pere Blasi i Maranges

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 19 d'agost de 1886 - Barcelona, 22 de juny de 1961) va ser un pedagog, geògraf i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Blasi i Maranges · Veure més »

Pere Bohigas i Balaguer

Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 20 de febrer de 1901 — Barcelona, 27 de febrer de 2003) fou un filòleg i bibliòfil català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Bohigas i Balaguer · Veure més »

Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Bosch i Gimpera · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere Casanellas i Bassols

Pere Casanellas i Bassols (Barcelona, Barcelonès, 1949) és un professor, traductor i erudit català,.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Casanellas i Bassols · Veure més »

Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Coromines i Montanya · Veure més »

Pere de Palol i Salellas

Pere de Palol i Salellas (Girona, 25 de gener de 1923 - Barcelona, 4 de desembre de 2005) fou un arqueòleg català, fill de l'escriptor Miquel de Palol i Felip, net del poeta i periodista Pere de Palol i Poch i pare de Miquel de Palol i Muntanyola.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere de Palol i Salellas · Veure més »

Pere de Quintana

Pere de Quintana o, en català medieval, Pere de Quintanes (mort el 1305) fou un cònsol i ambaixador de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere de Quintana · Veure més »

Pere Domingo i Sanjuán

Pere Domingo i Sanjuán (Tarragona, 1896 - Barcelona, 1979) va ser un biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Domingo i Sanjuán · Veure més »

Pere Fouché

Pere Fouché (Illa, 8 de febrer del 1891-11 d'agost del 1967), més conegut a l'àmbit universitari com a Pierre Fouché, va ser un dels lingüistes més valuosos de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Fouché · Veure més »

Pere Gil Estalella

Pere Gil Estalella (Reus, 1550 o 17 de gener de 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un religiós jesuïta català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Gil Estalella · Veure més »

Pere Lluís i Font

Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934) és un filòsof i teòleg català, professor universitari d'Història de la filosofia moderna i de Filosofia de la religió.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Lluís i Font · Veure més »

Pere Màrtir Bordoy i Torrents

Pere Màrtir Bordoy i Torrents (Sant Genís de Vilassar, Maresme, 1877 - Badalona, Barcelonès, 25 de desembre de 1951) va ser un historiador de la filosofia, especialitzat en el Pròxim Orient.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Màrtir Bordoy i Torrents · Veure més »

Pere Mir i Puig

Pere Mir i Puig (Barcelona, 1919 - 10 de març de 2017) fou un químic i empresari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Mir i Puig · Veure més »

Pere Mulet Cerdà

Pere Mulet Cerdà (1938 - Algaida, 28 de març de 2016) va ser un docent, activista i promotor cultural algaidí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Mulet Cerdà · Veure més »

Pere Navarro Gómez

Pere Navarro Gómez (Cambrils, Baix Camp, 1958) és un filòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que s'ha especialitzat en el camp de la gramàtica històrica, la dialectologia catalana i la geolingüística.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Navarro Gómez · Veure més »

Pere Pi Calleja

Pere Pi Calleja (Barcelona, 19 de gener de 1907 – 11 d'octubre de 1986) va ser un matemàtic català del.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Pi Calleja · Veure més »

Pere Ponsich i Rondes

Pere Ponsich i Rondes (Perpinyà, Rosselló, 14 de febrer del 1912 - 23 de desembre del 1999) fou un historiador i arqueòleg nord-català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Ponsich i Rondes · Veure més »

Pere Puig i Quintana

Pere Puig i Quintana (Igualada, 1907 - Orpí, Anoia, 1981) fou un advocat i activista cultural català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Puig i Quintana · Veure més »

Pere Puigdomènech i Rosell

Pere Puigdomènech i Rosell (Barcelona, 1948) és un físic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Puigdomènech i Rosell · Veure més »

Pere Pujol i Tubau

Pere Pujol i Tubau (Ribes de Freser, 26 d'abril de 1887 - La Seu d'Urgell, 22 de febrer de 1962) fou un eclesiàstic, historiador, paleògraf i arxiver de l'Arxiu Capitular d'Urgell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Pujol i Tubau · Veure més »

Pere Quetglas i Nicolau

Pere Quetglas i Nicolau (Palma, 1952) és un filòleg, investigador i catedràtic especialitzat en filologia llatina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pere Quetglas i Nicolau · Veure més »

Perla Brigida Zusman

Perla Brigida Zusman (Buenos Aires, Argentina, 1964) és una investigadora i professora universitària argentina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Perla Brigida Zusman · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Perpinyà · Veure més »

Perusa

Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Perusa · Veure més »

Petròglif

Petròglifs a la ''Newspaper Rock,'' al Canyonlands National Park, al sud de Moab, al sud-est d'Utah Incisió rupestre anomenada ''Meercatze'' per l'arqueòleg Leo Frobenius, lleones rampants a Wadi Methkandoush, Líbia Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Petròglif · Veure més »

Petronel·la Tuca i Alsina

Petronel·la Tuca Alsina (Girona, 1897 - Barcelona, 1925) va ser una professora catalana i secretària de l'Escola de Bibliotecàries de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Petronel·la Tuca i Alsina · Veure més »

Philip D. Rasico

Philip D. Rasico (Indianapolis, Indiana 26 de març de 1952) és un lingüista nord-americà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Philip D. Rasico · Veure més »

Picanya

L'Honorable Vila de Picanya és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud, que limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i València ciutat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Picanya · Veure més »

Piconadora

Corró per a piconar arrossegat per un cavall. Voltant de l'any 1800. Piconadora de vapor de la marca Ruston, construïda el 1920 i actualment exposada al mNACTEC, a Terrassa. Piconadora dièsel amb sistema vibratori per a ús en carreteres. Una màquina piconadora o piconadora), compactadora, aplanadora/esplanadora, afermadora, afetgegadora o corró és una màquina auto-propulsada (vehicle) que serveix per a pitjar i fer ferma una capa de terra, grava o material semblant. Les afetgegadores són indispensables en la construcció de carreteres. En la fase inicial d'afermar el sòl i en la fase d'acabament per a compactar i allisar la mescla de grava i quitrà que forma la superfície final de rodament per als vehicles automòbils. També s'utilitzen per a aplanar i compactar superfícies de tota mena, en la construcció d'edificis o complexos esportius." Abans de les compactadores autopropulsades algunes tasques d'aplanament i compactació es feien amb corrons de tracció animal. Un exemple típic de l'ús de corrons era en la construcció i manteniment d'eres per a batre els cereals segats. Amb l'arribada de les màquines de vapor aparegueren les primeres piconadores de vapor que encara eren freqüents als anys 50 del segle passat. Les afermadores actuals van propulsades per motors dièsel. Algunes actuen per simple gravetat, per acció del mateix pes. Altres disposen d'un sistema vibrador que permet incrementar la pressió de treball sobre el terreny sense haver d'augmentar el pes de la màquina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Piconadora · Veure més »

Pierre Devambez

Pierre Devambez (París, 19 de novembre de 1902 - París, 14 de gener de 1980) fou un hel·lenista, arqueòleg i historiador de l'art francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pierre Devambez · Veure més »

Pierre Lavedan

Pierre Lavedan (Boulogne-sur-Seine, 29 de maig de 1885 - Malakoff, 31 de març de 1982) fou un historiador i historiador de l'urbanisme francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pierre Lavedan · Veure més »

Pierre Vilar

Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pierre Vilar · Veure més »

Pilar Bayer i Isant

Pilar Bayer i Isant (Barcelona, 13 de febrer de 1946) és una matemàtica catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pilar Bayer i Isant · Veure més »

Pilar Benejam i Arguimbau

Pilar Benejam i Arguimbau (Ciutadella, Menorca, 5 de desembre de 1937) és una geògrafa i pedagoga menorquina.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pilar Benejam i Arguimbau · Veure més »

Pilar González i Duarte

Pilar González i Duarte (Barcelona, 1945) és una química catalana, membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pilar González i Duarte · Veure més »

Pintures murals romàniques del Pirineu

Les pintures murals romàniques del Pirineu  daten dels segles  i, i decoren absis d’esglésies o esglésies senceres construïdes en aquest mateix període.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pintures murals romàniques del Pirineu · Veure més »

Piroxè

Els piroxens són un important grup de minerals de silicat trobats en moltes roques ígnies i metamòrfiques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Piroxè · Veure més »

Pius Font i Quer

Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pius Font i Quer · Veure més »

Pixota de llanguet

La pixota de llanguet, fill de morena mansa o pixota de carall de Jan Duran i Ordinyana, Miquel, 2010.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pixota de llanguet · Veure més »

Pixota dentuda

La pixota dentuda (Echiodon dentatus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels caràpids i a l'ordre dels ofidiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pixota dentuda · Veure més »

Pla Cerdà

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pla Cerdà · Veure més »

Plasencià

El Plasencià o Piacenzià és un estatge faunístic del Pliocè.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Plasencià · Veure més »

Platja del Dofí (ses Salines)

La platja del Dofí o des Delfí és una platja mallorquina situada al terme municipal de ses Salines, entre la platja des Carbó i la de Can Curt.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Platja del Dofí (ses Salines) · Veure més »

Platja des Marquès

La platja des Marquès o des Estanys o inclús també coneguda com es Molí de s'Estany, i a vegades erròniament anomenada es Coto (no s'ha de confondre, ja que n'és la platja propera a ella).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Platja des Marquès · Veure més »

Pliensbaquià

El Pliensbaquià o Pliensbachià (de la ciutat de Pliensbach, a Alemanya) és un estatge faunístic del Juràssic inferior.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pliensbaquià · Veure més »

Pluja gelant

Efecte de la pluja gelant. La pluja gelant és un fenomen meteorològic que passa quan impacta una gota d'aigua líquida (procedent d'una massa d'aire més càlid) en un objecte que es troba a la superfície i que està a una temperatura prou baixa que fa que es congeli.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pluja gelant · Veure més »

Pluviòmetre

Un '''pluviòmetre''' estàndard El pluviòmetre tipus Hellmann ha estat l'oficial a Espanya Un pluviòmetre (també pot ser anomenat udòmetre) és un instrument utilitzat per mesurar la quantitat de precipitació caiguda en un lloc concret, en un període determinat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pluviòmetre · Veure més »

Poblat ibèric de Burriac

El Poblat Ibèric de Burriac es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Cabrera de Mar (el Maresme).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Poblat ibèric de Burriac · Veure més »

Poblat ibèric del Puig Castellar

El poblat ibèric del Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al i fou abandonat entre els segles III i II aC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Poblat ibèric del Puig Castellar · Veure més »

Poblat iber de Sant Antoni

El poblat iber de Sant Antoni és un jaciment arqueològic pertanyent a la tribu dels ilercavons situat al cim sud de l'allargat turó de Sant Cristòfol, a un quilòmetre de la localitat de Calaceit, a la comarca del Matarranya (Franja de Ponent, província de Terol).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Poblat iber de Sant Antoni · Veure més »

Poblat talaiòtic de Capocorb Vell

El poblat prehistòric de Capocorb Vell pertany a la cultura dels talaiots, és un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, està situat a l'antiga possessió de Capocorb Vell, al municipi de Llucmajor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Poblat talaiòtic de Capocorb Vell · Veure més »

Poble castral

Un poble castral és aquell nucli habitat que s'organitzà en època medieval al costat o al voltant d'un castell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Poble castral · Veure més »

Poble obert

Un poble obert és aquell nucli habitat que es va organitzar en època medieval i en què les cases originals en foren l'element estructurador.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Poble obert · Veure més »

Podenàs

Podenàs (en francès Poudenas) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Podenàs · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Poesia · Veure més »

Polèmica del barco

La polèmica del barco és una polèmica sorgida els anys vuitanta del segle XX sobre el model lingüístic que havia d'adoptar la llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Polèmica del barco · Veure més »

Política lingüística

La política lingüística és el conjunt de les polítiques dutes a terme per un Estat o una organització internacional en relació amb un o més idiomes que es parlen als territoris sota la seva sobirania, dictant lleis i estatuts en general per donar suport al seu ús, de vegades per limitar-ne l'expansió, o fins i tot per treballar en la seva erradicació.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Política lingüística · Veure més »

Polvorí de Montjuïc

El Polvorí de Montjuïc és un edifici construït a la muntanya de Montjuïc a la ciutat de Barcelona a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Polvorí de Montjuïc · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Porró

Porró al Vinseum. Un porró és un recipient de vidre destinat a contenir i servir líquid, normalment vi.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Porró · Veure més »

Portada/efemèride abril 26

26.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Portada/efemèride abril 26 · Veure més »

Portada/efemèride gener 24

24.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Portada/efemèride gener 24 · Veure més »

Portada/efemèride setembre 1

01.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Portada/efemèride setembre 1 · Veure més »

Premi Crítica Serra d'Or de Recerca

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca · Veure més »

Premi Creu Casas

El Premi Creu Casas és un premi atorgat per l'Institut d'Estudis Catalans, creat el 2017 en honor de la primera dona membre de la Secció de Ciències de l'IEC, la botànica i farmacèutica Creu Casas i Sicart (Barcelona, 1913 – Bellaterra, 2007), el premi està dotat amb sis mil euros, repartits en dues modalitats: la primera, dotada amb dos mil euros, s'ofereix a una dona en reconeixença de la seva trajectòria en tasques de divulgació i aproximació de la tecnologia a l'alumnat femení en qualsevol àmbit, des de l'enginyeria o l'arquitectura fins a la informàtica o les telecomunicacions, per exemple.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Creu Casas · Veure més »

Premi d'Honor Lluís Carulla

Premi d'Honor Lluís Carulla (abans, Premi d'Honor Jaume I) és un premi concedit per la Fundació Carulla cada any des del 1977.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi d'Honor Lluís Carulla · Veure més »

Premi Internacional Catalònia de l'Institut d'Estudis Catalans

El Premi Internacional Catalònia de l'Institut d'Estudis Catalans és un premi instituït el 1968 per l'Institut d'Estudis Catalans i que és ofert a un investigador estranger estudiós de les terres de llengua catalana o de qualsevol aspecte de llur cultura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Internacional Catalònia de l'Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Premi Internacional Ramon Llull

El Premi Internacional Ramon Llull va ser instituït l'any 1986 per reconèixer l'obra de persones o entitats catalanòfiles d'arreu del món o persones que hagin destacat en la defensa de les cultures sense Estat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Internacional Ramon Llull · Veure més »

Premi Jaume Camp de Sociolingüística

El Premi Jaume Camp de Sociolingüística és un premi literari d'àmbit nacional i en llengua catalana que convoca anualment i des de l'any 2001 la secció comarcal d'Òmnium Cultural del Vallès Oriental, i amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2009.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Jaume Camp de Sociolingüística · Veure més »

Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana

El Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana és un guardó, creat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que vol reconèixer persones, entitats i iniciatives que contribueixen al foment, la difusió i el prestigi de la llengua de signes catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi LSC de Foment de la Llengua de Signes Catalana · Veure més »

Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions

El Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions és un premi literari en llengua catalana convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana i editat per Edicions Proa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions · Veure més »

Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana

El Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana formà part dels Premis Nacionals de Cultura i era concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectòria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotació de 18.000 euros.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana · Veure més »

Premi Nacional de Patrimoni Cultural

El Premi Nacional de Patrimoni Cultural formà part dels Premis Nacionals de Cultura i fou concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectòria professionals de cada guardonat en la seva categoria defensant el patrimoni cultural, amb una dotació de 18.000 euros.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Nacional de Patrimoni Cultural · Veure més »

Premi Ramon Juncosa

El Premi Ramon Juncosa neix a partir dels premis literaris en català que anualment lliura a Perpinyà Òmnium Cultural de Catalunya Nord la Nit de Sant Jordi.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premi Ramon Juncosa · Veure més »

Premis Pompeu Fabra

Els Premis Pompeu Fabra són uns guardons biennals atorgats per la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana,, Generalitat de Catalunya (consulta: 26-12-09).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premis Pompeu Fabra · Veure més »

Premis Valencià de l'Any

Els Premis Valencià de l'Any són uns guardons culturals atorgats per part de la Fundació Huguet.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Premis Valencià de l'Any · Veure més »

Presídium

Un Presídium o Praesidium (del llatí Praesidium, protecció o defensa, en plural presidia) és l'òrgan legislatiu principal de diversos cossos legislatius o organitzacions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Presídium · Veure més »

Pridolià

El Pridolià és una època del Silurià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pridolià · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Prohibició

Una prohibició o interdicció és el fet de no donar permís a algú d'actuar de certa manera.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Prohibició · Veure més »

Pronom

El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Pronom · Veure més »

Protector de sobretensions

Un protector de sobretensions (o supressor de transients) o DPS és un dispositiu dissenyat per a protegir dispositius elèctrics de pics de tensió.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Protector de sobretensions · Veure més »

Prova d'Uhlenhuth

La prova d'Uhlenhuth, prova de Bordet o reacció del sèrum, referida com la prova de precipitina antigen-anticòs per espècies, és una prova immunològica per a identificar la procedència d'un determinat material biològic (sang, esperma, etc) que pot determinar si una mostra de sang és humana o animal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Prova d'Uhlenhuth · Veure més »

Prova diabòlica

La prova diabòlica o prova inquisitorial, basada en l'expressió llatina probatio diabolica, és una expressió de l'àmbit del dret que descriu la pràctica d'exigir una prova d'un fet negatiu i, per tant, impossible.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Prova diabòlica · Veure més »

Província de Nóvgorod

La província de Nóvgorod - Новгоро́дская о́бласть, transliterat Novgoródskaia óblast - és un subjecte federal (una província) de la Federació Russa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Província de Nóvgorod · Veure més »

Prudenci Seró i Navàs

Prudenci Seró i Navàs (Cabassers, Priorat, 3 de setembre de 1883 - Cabassers, Priorat, 30 de març de 1963) va ser un briòleg, metge i professor d'ensenyament secundari i universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Prudenci Seró i Navàs · Veure més »

Puig de l'Ofre

El Puig de Lofra, habitualment escrit Puig de l'Ofre (vegeu la secció sobre el nom) és un puig de Mallorca que té una altura de 1091 m i pertany al terme d'Escorca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Puig de l'Ofre · Veure més »

Punt de llibre

Un punt de llibre o simplement punt és un paper llis o cartolina que s'utilitza per marcar la pàgina per reprendre la lectura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Punt de llibre · Veure més »

Punt volat

El punt volat (·) o punt alçat s'utilitza com a signe diacrític en català, entremig de dues eles, quan aquestes estan geminades (l·l).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Punt volat · Veure més »

Purisme (lingüística)

Un purisme en lingüística és una paraula, considerada com pròpia a la llengua, proposada com a alternativa per una paraula considerada estrangera, que sigui un manlleu lingüístic o un barbarisme per tal de mantenir la puresa de la llengua.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Purisme (lingüística) · Veure més »

Quark d

El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Quark d · Veure més »

Quark u

El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Quark u · Veure més »

Quarsita

La quarsita o metaquarsita és una roca metamòrfica no foliada d'origen sedimentari, formada per la consolidació amb ciment silícic de roques sorrenques quarsoses.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Quarsita · Veure més »

Quaternari

El Quaternari és el període geològic que començà fa  milions d'anys i encara dura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Quaternari · Veure més »

Quatre Columnes

Montjuïc (Barcelona) Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Quatre Columnes · Veure més »

Quèstia

La quèstia (també coneguda com a questa o quístia) era un tribut en diners o en fruits que el senyor feudal cobrava dels seus súbdits.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Quèstia · Veure més »

Química física

La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Química física · Veure més »

Quer (orografia)

Castell de Querbús Un quer és un accident geogràfic de menor o major envergadura constituït per un promontori rocós.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Quer (orografia) · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Quilogram · Veure més »

Raça (classificació d'éssers humans)

Europa suportada per Àfrica i Amèrica. William Blake, 1796. Una raça humana fa referència a un grup d'humans amb qualitats físiques o socials compartides en categories generalment considerades diferents per la societat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Raça (classificació d'éssers humans) · Veure més »

Rabosa (peix)

Un altre exemplar de la Toscana La rabosa (Lipophrys canevae) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rabosa (peix) · Veure més »

Rabosa argentada

La rabosa argentada (Clinitrachus argentatus) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels clínids i l'única del gènere Clinitrachus.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rabosa argentada · Veure més »

Rafael Benet i Vancells

Rafael Benet i Vancells (Terrassa, 2 de juny de 1889 - Barcelona, 16 de gener de 1979) va ser un pintor, crític d'art i historiador de l'art català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rafael Benet i Vancells · Veure més »

Rafael Candel i Vila

Rafael Candel i Vila (Pamplona, 14 d'agost de 1903 - Madrid, 9 de febrer de 1976) va ser un geoquímic i professor d'educació secundària i professor universitari navarrès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rafael Candel i Vila · Veure més »

Rafael Caria

Rafael Caria (l'Alguer, Sardenya, 1941 - 9 d'abril del 2008) va ser un filòleg i poeta alguerès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rafael Caria · Veure més »

Rafael Ginard i Bauçà

Rafael Ginard i Bauçà (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 27 de juliol de 1899 — Artà, Mallorca, 15 d'octubre de 1976) fou un folklorista.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rafael Ginard i Bauçà · Veure més »

Rafael Masó i Valentí

va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rafael Masó i Valentí · Veure més »

Rafael Oliver i Batlle

Rafael Oliver i Batlle (Vilafranca del Penedès, 13 de desembre del 1866 – Odelló de Cerdanya (Alta Cerdanya), 18 de setembre del 1928) fou un sacerdot escolapi i literat català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rafael Oliver i Batlle · Veure més »

Rafael Patxot i Jubert

Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) fou un meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rafael Patxot i Jubert · Veure més »

Rafael Roca Ricart

Rafael Roca Ricart (Alaquàs, 1971) també conegut com a Rafael Roca o Rafa Roca és doctor en Filologia Catalana, professor de la Universitat de València, historiador de la literatura i la cultura, estudiós de la Renaixença valenciana i de la comarca de l'Horta Sud, especialment d'Alaquàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rafael Roca Ricart · Veure més »

Raimon Noguera i de Guzman

fou un jurista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Raimon Noguera i de Guzman · Veure més »

Raimon Panikkar i Alemany

fou un filòsof i teòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Raimon Panikkar i Alemany · Veure més »

Raixa

Raixa és una possessió mallorquina, situada en el terme municipal de Bunyola.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Raixa · Veure més »

Rajada d'anells

La rajada d'anells, l'escrita d'anells o el menjamoixines (Leucoraja circularis) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rajada d'anells · Veure més »

Ramon Amigó Anglès

Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 16 de gener de 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011) fou un escriptor, professor de català i onomatòleg.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Amigó Anglès · Veure més »

Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907 – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Aramon i Serra · Veure més »

Ramon Balius i Juli

Ramon Balius i Juli (Barcelona, 1928 - 10 de juny de 2016) va ser un metge, cirurgià i professor català, considerat pioner de la medicina de l'esport a l'Estat espanyol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Balius i Juli · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon Cerdà Massó

Ramon Cerdà i Massó és un lingüista català que va néixer a Constantí (Tarragonès) l'any 1941.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Cerdà Massó · Veure més »

Ramon Cotrina i Puig

Ramon Cotrina i Puig (Sant Joan de les Abadesses, 18 d'octubre de 1932 - Barcelona, 28 d'abril de 2020) va ser un escriptor, traductor, sociòleg i activista polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Cotrina i Puig · Veure més »

Ramon d'Abadal i de Vinyals

Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon d'Abadal i de Vinyals · Veure més »

Ramon d'Alòs-Moner i de Dou

fou un erudit i bibliotecari historiador de la cultura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon d'Alòs-Moner i de Dou · Veure més »

Ramon de Llupià-Bages

Ramon de Llupià-Bages (Ramon de Llupià, Ramon de Bages) (~1340-1420) fou un cavaller rossellonès, un dels millors capitans catalans del seu temps.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon de Llupià-Bages · Veure més »

Ramon Faus i Esteve

Ramon Faus i Esteve (Guissona, 14 d'abril de 1902 – Barcelona, 11 de juliol de 1987) fou un notari i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Faus i Esteve · Veure més »

Ramon Folch i Guillèn

Ramon Folch i Guillèn (Barcelona, 1946) és un biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Folch i Guillèn · Veure més »

Ramon Jardí i Borràs

Ramon Jardí i Borràs (Tivissa, 13 de novembre de 1881 - Barcelona, 5 de juny de 1972) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Jardí i Borràs · Veure més »

Ramon Lapiedra i Civera

Ramon Lapiedra (Almenara, Plana Baixa 1940) és un físic i professor valencià, catedràtic jubilat de Física Teòrica de la Universitat de València, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, exrector de la Universitat de València, integrant del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2011, i expresident de Valencians pel Canvi.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Lapiedra i Civera · Veure més »

Ramon López de Mántaras i Badia

és un informàtic i físic català, professor emèrit d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i pioner de la recerca en intel·ligència artificial a Espanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon López de Mántaras i Badia · Veure més »

Ramon Parés i Farràs

Ramon Parés i Farràs (Barcelona, 1927 - Viladecans, 30 de setembre del 2018) fou un biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Parés i Farràs · Veure més »

Ramon Peypoch i Pich

Ramon Peypoch i Pich (Barcelona, 1898 - 1984) fou un enginyer químic, periodista i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Peypoch i Pich · Veure més »

Ramon Pinyol i Torrents

Ramon Pinyol i Torrents (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 22 de juliol de 1953) és un historiador de la literatura, i professor d'educació secundària i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Pinyol i Torrents · Veure més »

Ramon Pujolboira

Ramon Pujolboira (Barcelona, 1949 - 7 de setembre de 2019) va ser un pintor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Pujolboira · Veure més »

Ramon Roigé i Badia

Ramon Roigé i Badia (Cabassers, Priorat, 2 de març de 1856 - El Prat de Llobregat, 28 de març de 1932) fou un farmacèutic, botànic i jutge de pau català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Roigé i Badia · Veure més »

Ramon Serra i Toneu

Ramon Serra i Toneu (Taradell, 1880 - La Línea de la Concepción, 1943) va ser un escriptor d'obres de poesia i teatre tradicional, col·laborador de la premsa local i barcelonina, corrector en cap de La Veu de Catalunya i de l'editorial Tipografía Emporium i col·laborador de Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Serra i Toneu · Veure més »

Ramon Sibiuda

Ramon Sibiuda (Catalunya, 1385 - Tolosa, 1436) fou un filòsof català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Sibiuda · Veure més »

Ramon Sistac i Vicén

Ramon Sistac i Vicén (Barcelona, 8 de maig de 1958) és un filòleg, lingüista i dialectòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Sistac i Vicén · Veure més »

Ramon Trias i Rubiès

Ramon Trias i Rubiés (Barcelona, 30 de novembre de 1926 - 4 de juliol 2012) fou un metge i cirurgià català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Trias i Rubiès · Veure més »

Ramon Turró i Darder

Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar, Maresme, 8 de desembre de 1854 - Barcelona, 1 de juny de 1926) fou un veterinari, biòleg i filòsof català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Turró i Darder · Veure més »

Ramon Xuriguera i Parramona

Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 3 d'abril del 1901 – Brageirac, França, 22 d'agost del 1966) va ser un escriptor i crític d'art que es va exiliar a França després de la guerra civil.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon Xuriguera i Parramona · Veure més »

Ramon-Enric Bassegoda i Amigó

Ramon-Enric Bassegoda i Amigó (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 6 d'octubre de 1856Bassegoda i Nonell 1996 — Barcelona, 22 d'abril de 1921Franquesa i Gomis 1921) fou un metge i poeta català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramon-Enric Bassegoda i Amigó · Veure més »

Ramsdel·lita

La ramsdel·lita o ramsdellita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la ramsdel·lita.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ramsdel·lita · Veure més »

Ratolí (peix)

El ratolí (Nezumia aequalis) és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ratolí (peix) · Veure més »

Ratolí italià

El ratolí italià (Nezumia sclerorhynchus) és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ratolí italià · Veure més »

Raymond de Lacvivier

Raymond de Lacvivier (Florença, regió d'Armanyac, Occitània, 1852 - Elna, 29 de gener de 1930) fou un notari que col·laborà en l'elaboració d'una llengua catalana unificada i que va ser membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Raymond de Lacvivier · Veure més »

Rèmora comuna

La rèmora comuna (Remora remora) és un peix de la família dels equenèids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rèmora comuna · Veure més »

Real Acadèmia de Cultura Valenciana

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una associació fundada el 1978 amb el nom d'Acadèmia de Cultura Valenciana, sobre la base del desaparegut Centre de Cultura Valenciana de 1915.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Real Acadèmia de Cultura Valenciana · Veure més »

Rebel·lió

La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rebel·lió · Veure més »

Recerca geològica a Catalunya

La recerca geològica a Catalunya s'inicia a la segona meitat del, abans de 1870, any de fundació Reial Académia de Ciències Exactes Físiques i Naturals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Recerca geològica a Catalunya · Veure més »

Rector (impostor)

Rector fou un monjo ortodox que a finals del assumí la identitat de l'emperador romà d'Orient deposat Miquel VII Ducas i serví de pretext per a la invasió normanda de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rector (impostor) · Veure més »

Reforma ortogràfica

Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Reforma ortogràfica · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Regió de Múrcia · Veure més »

Regla de Bergmann

Dona esquimal. Dona masai, una ètnia força alta. El país on la mitjana de la població és la més alta del món és, tanmateix, Holanda. La regla de Bergmann és una regla establerta per Karl Christian Bergmann el 1847 que diu que els animals que s'adapten al fred tendeixen a ser més grans que els que viuen en climes calorosos.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Regla de Bergmann · Veure més »

Regles d'apostrofació del català

El català segueix unes regles d'apostrofació que serveixen per determinar si cal apostrofar un article, preposició o pronom si el mot que el segueix o precedeix comença o acaba en vocal, respectivament.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Regles d'apostrofació del català · Veure més »

Regles Ortogràfiques 1917

Les Regles Ortogràfiques de 1917 son una proposta de grafia per a la llengua catalana feta per l'Acadèmia de la Llengua Catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Regles Ortogràfiques 1917 · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Regne de Múrcia · Veure més »

Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

La Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears és una institució científica de dret públic, continuadora de les successives Academia Médico-Práctica de Mallorca, creada el 1788, i de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Palma de Mallorca, fundada el 1831 sota els auspicis del rei Ferran VII.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears · Veure més »

Reims

Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Reims · Veure més »

Reixeta

Reixeta Una reixeta és una xarxa metàl·lica petita amb un cercle central de material ceràmic, que s'empra als laboratoris per repartir la calor, provinent d'un bec Bunsen, de manera uniforme sota la base d'un recipient amb un contingut que hom ha d'escalfar.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Reixeta · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Religió · Veure més »

René Maire

René Charles Joseph Ernest Maire (Lons-le-Saunier, 29 de maig de 1878 - Alger, 24 de novembre de 1949) fou un botànic i micòleg francès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і René Maire · Veure més »

Reologia

deformació plàstica (irreversible, que es dissipa en forma de calor), que creix més de pressa que l'esforç; i finalment, amb una deformació rígida (trencament), que a diferència de les anteriors, trenca la continuïtat original del material. La reologia és l'estudi de la deformació i el flux de la matèria.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Reologia · Veure més »

Repertori iconogràfic d'art espanyol

El Repertori Iconogràfic d'Art Espanyol és un recull fotogràfic del patrimoni històric i artístic espanyol.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Repertori iconogràfic d'art espanyol · Veure més »

Repressió franquista

La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Repressió franquista · Veure més »

Residencia de Estudiantes

Edifici de recepció i entrada als pavellons de la Residencia de Estudiantes. La Residencia de Estudiantes és un centre fundat en 1910 a Madrid per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Residencia de Estudiantes · Veure més »

Retòrica

La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Retòrica · Veure més »

Revista Catalana de Geografia

La Revista Catalana de Geografia és una publicació acadèmica creada el 1978 a iniciativa de la Societat Catalana de Geografia, com a canal de difusió de les seves activitats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Revista Catalana de Geografia · Veure més »

Revista Catalana de Musicologia

La Revista Catalana de Musicologia és una revista publicada per la Societat Catalana de Musicologia (SCM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Revista Catalana de Musicologia · Veure més »

Revista científica

Una revista científica és una publicació periòdica de temàtica científica, sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgació per al gran públic (sovint combinen les dues funcions en una única revista).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Revista científica · Veure més »

Revista de Física

La Revista de Física és una revista acadèmica publicada periòdicament per la Societat Catalana de Física (Institut d'Estudis Catalans) que va néixer l’any 1991 amb l'objectiu de ser la primera revista en català amb articles de física d'alt nivell científic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Revista de Física · Veure més »

Revista de L'Alguer

La Revista de L'Alguer (primer amb el subtítol "Periòdic de cultura dels Països Catalans" —del volum 1 al volum 3— i, més endavant, amb el d'"Anuari acadèmic de cultura catalana" —del volum 4 fins al darrer volum, el 10—) va ser un anuari científic pluridisciplinari alguerès escrit en llengua catalana, creat i dirigit pel poeta i lingüista Rafael Caria i publicat entre 1990 i 1999 pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Revista de L'Alguer · Veure més »

Revolució Industrial a Catalunya

La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del i fortament vinculat amb el desenvolupament de la indústria del cotó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Revolució Industrial a Catalunya · Veure més »

Riber silvestre

El riber silvestre, arès, grosella, groselles (fruit), riber petri o ribes (Ribes petraeum) és una planta d'alta muntanya que es fa als herbassars megafòrbics i a l'avetosa, a l'estatge subalpí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Riber silvestre · Veure més »

Ricard Albert i Llauró

Ricard Albert i Llauró (Barcelona, 7 de setembre de 1907 - Barcelona, 3 de gener de 1985) fou professor i historiador de l'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ricard Albert i Llauró · Veure més »

Ricard de Capmany i Roura

va ser un pintor i decorador modernista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ricard de Capmany i Roura · Veure més »

Ricard Estrada Arimon

Ricard Estrada Arimon (Sabadell, 1950) és un enginyer tècnic agrícola i gestor mediambiental català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ricard Estrada Arimon · Veure més »

Ricard Piqué Batlle

Ricard Piqué Batlle (Tàrrega, 10 de novembre de 1901Garcia Cairó 1990 pàg. 9 — Barcelona, 4 de gener de 1990), fou un teòric comptable, directiu empresarial i president de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ricard Piqué Batlle · Veure més »

Ricard Torrents i Bertrana

fou un assagista, traductor i crític literari català, un dels principals estudiosos de Jacint Verdaguer i fundador i primer rector de la Universitat de Vic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ricard Torrents i Bertrana · Veure més »

Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga

Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga (Nàpols, 16 d'abril de 1882 – Nàpols, 21 de juliol de 1959) fou un arxivista, historiador i genealogista italià, que tingué un important paper com a director de lArchivio di Stato de Nàpols, particularment en la seva reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga · Veure més »

Riera d'Arenys

La riera d'Arenys, o de Sobirans, és una riera que travessa Arenys de Munt i Arenys de Mar fins a desembocar al Mar Mediterrani a la platja de la Picòrdia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Riera d'Arenys · Veure més »

Rita Lejeune Dehousse

Rita Lejeune (Herstal, Bèlgica, 22 de novembre de 1906 – Lieja, 18 de març de 2009) fou una romanista i medievalista belga.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rita Lejeune Dehousse · Veure més »

Ritu

Un ritu (del llatí ritus, "costum") és un conjunt de cerimònies presents en qualsevol tipus de culte, que indiquen la manera de celebrar un acte o festa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ritu · Veure més »

Riu Anàdir

L'Anàdir (rus: Анадырь; iukaghir: Онандырь; txuktxi: Йъаайваам) és un riu de l'extrem oriental de Sibèria que neix a l'altiplà d'Anàdir i desguassa a la mar de Bering, a l'extens golf de l'Anàdir, després de 1.150 km de recorregut.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Riu Anàdir · Veure més »

Riumar

Riumar és una urbanització pertanyent al municipi català de Deltebre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Riumar · Veure més »

Robert Brian Tate

Robert Brian Tate (Belfast, Irlanda del Nord, 27 de desembre de 1921 - Nottingham, Regne Unit, 21 de febrer de 2011) fou un hispanista i catalanista irlandès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Robert Brian Tate · Veure més »

Robert Ignatius Burns

Robert Ignatius Burns (San Francisco, 1921 - Los Gatos, 22 de novembre de 2008) fou un sacerdot i historiador estatunidenc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Robert Ignatius Burns · Veure més »

Robert Pring-Mill

Robert Duguid Forrest Pring-Mill (Stapleford Tawney, Anglaterra, 11 de setembre de 1924 - Oxford, 7 d'octubre de 2005) fou un filòleg anglès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Robert Pring-Mill · Veure més »

Roda de Berà

Roda de Berà (antigament també Roda de Barà) és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Roda de Berà · Veure més »

Roderic Guigó i Serra

Roderic Guigó i Serra és un bioinformàtic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Roderic Guigó i Serra · Veure més »

Rolf Tarrach i Siegel

Rolf Tarrach i Siegel (València, 1948) és un catedràtic de física teòrica, que fou president del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol (2000-2003), rector de la Universitat de Luxemburg (2005-2014) i president de l'Associació Europea d'Universitats (2015-2019).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rolf Tarrach i Siegel · Veure més »

Romanització de l'hebreu

Els sistemes que es descriuen a continuació són sistemes de romanització de l'hebreu al català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Romanització de l'hebreu · Veure més »

Romà Escalas i Llimona

Romà Escalas i Llimona (Barcelona, 1945) és un flautista i musicòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Romà Escalas i Llimona · Veure més »

Roncador

Exemplar d'''Aulostomus strigosus'' acompanyant una mola de roncadors a les costes de l'illa de Tenerife. El roncador o xerla roncadora (Pomadasys incisus) és una espècie de peix de la família dels hemúlids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Roncador · Veure més »

Rosa Calafat i Vila

Rosa Maria Calafat i Vila (Andratx, 12 d'abril de 1963) és doctora en Filologia Catalana i professora de Morfologia i Lingüística Aplicada a la Universitat de les Illes Balears.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rosa Calafat i Vila · Veure més »

Rosa Maria Badia Sala

Rosa Maria Badia Sala (Mataró, 1966) és una científica informàtica catalana especialitzada en computació paral·lela, supercomputació, processadors superescalars i processadors multinucli.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rosa Maria Badia Sala · Veure més »

Rosa Maria Marcé i Recasens

Rosa Maria Marcé i Recasens és una química, catedràtica del departament Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rosa Maria Marcé i Recasens · Veure més »

Rosa Maria Martín i Ros

Rosa Maria Martín i Ros (Barcelona, 27 de novembre de 1948) és una historiadora de l'art catalana, especialitzada en l'estudi del teixit, el brodat i els ornaments litúrgics d'època medieval, entre els quals destaquen els seus estudis sobre els brodats opus anglicanum.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rosa Maria Martín i Ros · Veure més »

Rosa Maria Miró i Roig

Rosa Maria Miró i Roig (Manresa, Bages, 6 d'agost de 1960) és una matemàtica catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rosa Maria Miró i Roig · Veure més »

Rosa Maria Poch Claret

Rosa Maria Poch Claret (Barcelona, 3 de novembre de 1962) és una enginyera agrònoma, edafòloga i catedràtica de la Universitat de Lleida.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rosa Maria Poch Claret · Veure més »

Rosa Maria Subirana Rebull

Rosa Maria Subirana i Rebull (Barcelona, 1948) és una historiadora de l'art.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rosa Maria Subirana Rebull · Veure més »

Rosada

Teranyina amb rosada La rosada (ros o reixiu en valencià, rou en mallorquí, banyadura en menorquí i aiguatge en septentrional, castellonenc i ampostenc) és un fenomen meteorològic superficial que consisteix en gotes d'aigua que es formen sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna, per efecte de la condensació directa del vapor d'aigua present en la capa d'aire en contacte immediat amb la superfície i a temperatura superior a 0° C. Aquesta forma de pas de l'aigua atmosfèrica cap a la superfície constitueix una forma de precipitació oculta o horitzontal, ja que perquè sigui precipitació en sentit estricte, l'aigua ha de passar cap a la superfície després de caure a certa velocitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rosada · Veure més »

Roser Salicrú i Lluch

Roser Salicrú i Lluch (Mataró, 8 d'agost de 1967) és doctora en geografia i història medieval per la Universitat de Barcelona (UB) (1996).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Roser Salicrú i Lluch · Veure més »

Rotació

Els cavallets són un exemple de sistema en rotació La rotació o moviment de rotació és el moviment d'un cos al voltant d'una recta anomenada eix de rotació.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rotació · Veure més »

Ruanda

Ruanda és un país de l'Àfrica central sense sortida al mar, o estat sense litoral.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ruanda · Veure més »

Rudolf Jan Slaby

Rudolf Jan Slaby (Černošice, Bohèmia, 25 de gener de 1885 - Praga, 2 de juliol de 1957) fou un lingüista i traductor txec.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Rudolf Jan Slaby · Veure més »

Russisme

Un russisme és una influència de l'idioma rus en altres idiomes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Russisme · Veure més »

Ryan Furness

Ryan Christopher Furness, conegut simplement com a, és un filòleg, professor universitari i empresari estatunidenc, reconegut com un dels majors especialistes en l'occità aranès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ryan Furness · Veure més »

Saïf al-Islam al-Gaddafi

Sayf-al-Islam Muàmmar al-Qaddhafí o Saïf al-Islam al-Gaddafi (Trípoli, 25 de juny del 1972) és un enginyer i polític libi, segon fill del líder d'aquest país des del 1969 Moammar al-Gaddafi.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Saïf al-Islam al-Gaddafi · Veure més »

Sacrifici d'Ifigenia

El Sacrifici d'Ifigenia és el mosaic més cèlebre dels trobats a Empúries (l'Escala, Alt Empordà).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sacrifici d'Ifigenia · Veure més »

Sagrera

La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sagrera · Veure més »

Saint Kitts i Nevis

Saint Kitts i Nevis (en anglès i oficialment Federation of Saint Kitts and Nevis) és un estat insular del Carib a les illes de Sotavent, constituït per les illes de Saint Kitts i Nevis.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Saint Kitts i Nevis · Veure més »

Sala d'estar

Sala d'estar La cambra d'estar, sala d'estar o living (de l'anglès living room) és una de les dues cambres mínimes de les que ha de disposar un habitatge perquè es pugui considerar com a tal, sent una cambra dedicada a rebre visites, llegir, mirar la televisió o fer altres activitats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sala d'estar · Veure més »

Sala Esteva

La Sala Esteva fou una galeria d'art barcelonina, ubicada al número 21 del Carrer de Casp, on van exposar artistes com Pablo Picasso o Julián Castedo.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sala Esteva · Veure més »

Salsitxa de Frankfurt

Dues salsitxes de Frankfurt amb amanida de patata Una salsitxa de Frankfurt és una mena de botifarra cuita de carn de porc emulsionada, i per tant de textura extremadament homogènia en comparació amb les de carn picada, embotida en budell natural de xai o budell artificial, i posteriorment fumada i escaldada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salsitxa de Frankfurt · Veure més »

Salvador (nom)

Salvador és un nom propi masculí habitual a tot el domini lingüístic del català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador (nom) · Veure més »

Salvador Alegret i Sanromà

Salvador Alegret i Sanromà (Barcelona, 1947) és un químic català, rector de la Universitat Catalana d'Estiu durant l'any 2014.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador Alegret i Sanromà · Veure més »

Salvador Alibau i Arias

Salvador Alibau i Arias (Barcelona, Barcelonès, 14 de març de 1925 - Barcelona, Barcelonès, 22 de gener de 2012) va ser un pintor i escultor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador Alibau i Arias · Veure més »

Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros donant una conferència al Museu d'Art de Girona el setembre de 2011. Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 12 de juny de 1954) és un sociòleg, periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques (1981) català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador Cardús i Ros · Veure més »

Salvador de Brocà i Tella

Salvador de Brocà i Tella (Barcelona, 1940) és un filòsof, historiador de la filosofia i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador de Brocà i Tella · Veure més »

Salvador Galmés i Sanxo

Salvador Galmés i Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 de març de 1876 - Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 25 d'abril de 1951) fou un narrador, erudit i lul·lista mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador Galmés i Sanxo · Veure més »

Salvador Giner i de San Julián

Salvador Giner i de San Julián (Barcelona, 10 de febrer de 1934 - 19 d'octubre de 2019) va ser un sociòleg català, que fou president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 2005 i 2013.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador Giner i de San Julián · Veure més »

Salvador Millet i Bel

Salvador Millet i Bel (Viladrau, 1 de gener de 1912 - Barcelona, 29 d'abril de 1998) fou un economista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador Millet i Bel · Veure més »

Salvador Reguant i Serra

Salvador Reguant i Serra (Súria, Bages, 24 de desembre de 1928 - Barcelona, Barcelonès, 23 de febrer de 2016) fou un geòleg i estratígraf català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador Reguant i Serra · Veure més »

Salvador Sunyer i Aimeric

Salvador Sunyer i Aimeric (Salt, Gironès, 1 de febrer de 1924 - 9 de juny de 2017) fou un escriptor i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Salvador Sunyer i Aimeric · Veure més »

Samuel Gili i Gaya

Samuel Gili i Gaya (Lleida, 16 de febrer de 1892 - Madrid, 8 de maig de 1976) va ser un filòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Samuel Gili i Gaya · Veure més »

Sanç V Guillem de Gascunya

Sanç V Guillem de Gascunya (darreries del - 4 d'octubre de 1032) fou duc de Gascunya i comte de Bordeus, des de la mort del seu germà Bernat Guillem el 1009 fins a 1032.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sanç V Guillem de Gascunya · Veure més »

Sandra Montserrat i Buendía

Sandra Montserrat Buendía (Viladecans, 19 d'octubre de 1976) és una filòloga i professora universitària catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sandra Montserrat i Buendía · Veure més »

Sandra Uve

Sandra Uve, nom de ploma de Sandra Valencia (Barcelona, 1972), és una il·lustradora, historietista i escriptora, coneguda des de 2017 per la seva divulgació científica sobre el rol de les dones en la ciència, una activitat que ha estat reconeguda amb el premi Creu Casas atorgat per l'Institut d'Estudis Catalans el 2021.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sandra Uve · Veure més »

Sant Bernat Calvó

Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sant Bernat Calvó · Veure més »

Sant Climent de Reglella

El monestir de Sant Climent de Reglella (Saint-Clément de Reglella, o de Régleille en francès) és un antic cenobi benedictí, molt modificat i actualment força arruïnat, a la comuna nord-catalana d'Illa, de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sant Climent de Reglella · Veure més »

Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sant Climent de Taüll · Veure més »

Sant Joan Baptista de Fullà

Sant Joan Baptista de Fullà, o de Cercet, és l'església del Veïnat d'Amunt, o Cercet, del terme comunal de Fullà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sant Joan Baptista de Fullà · Veure més »

Sant Joan de Boí

L'església de Sant Joan de Boí és l'església parroquial romànica del poble de Boí, centre històric de la vall homònima, pertanyent al terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sant Joan de Boí · Veure més »

Sant Joan de Pladecorts

Sant Joan de Pladecorts, antigament Sant Joan de Pagès (i en francès Saint-Jean-Pla-de-Corts) és un poble de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sant Joan de Pladecorts · Veure més »

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el a partir d'una església anterior.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sant Miquel del Fai · Veure més »

Sant Pere del Romaní

Sant Pere del Romaní, o Sant Pere Romaní, és una ermita romànica declarada bé cultural d'interès nacional, situada al terme de Molins de Rei, prop del poble, al vessant oest de la Serra de Collserola.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sant Pere del Romaní · Veure més »

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »

Santa Eulàlia d'Erill la Vall

Santa Eulàlia d'Erill la Vall és l'església parroquial d'Erill la Vall, dins del terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santa Eulàlia d'Erill la Vall · Veure més »

Santa Eulàlia de Fullà

Santa Eulàlia de Fullà és l'església parroquial del poble nord-català de Fullà, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santa Eulàlia de Fullà · Veure més »

Santa Maria de Taüll

Santa Maria de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santa Maria de Taüll · Veure més »

Santiago Cucurella i Fernàndez

Santiago Cucurella i Fernández (Barcelona, 15 de febrer de 1954 – La Garriga, 25 de febrer de 2015), fou un pedagog, professor i historiador, promotor cultural i impulsor de la Fundació Universitària Martí l'Humà de La Garriga.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santiago Cucurella i Fernàndez · Veure més »

Santiago Olivella i Nel·lo

Santiago Olivella i Nel·lo (Barcelona, 1944) és un químic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santiago Olivella i Nel·lo · Veure més »

Santiago Pi i Sunyer

Santiago Pi i Sunyer (Barcelona, Barcelonès, 1893 - 1981) fou un metge i polític català, fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d'August Pi i Sunyer i Maria Pi i Sunyer.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santiago Pi i Sunyer · Veure més »

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »

Santiago Riera i Tuèbols

va ser un enginyer industrial i historiador català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Santiago Riera i Tuèbols · Veure més »

Sara Maria Blasi i Gutiérrez

Sara Maria Blasi i Gutiérrez (Barcelona, 1942) és una pedagoga catalana de reconegut prestigi, ha exercit diversos càrrecs directius com a Inspectora d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sara Maria Blasi i Gutiérrez · Veure més »

Sasserès

Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sasserès · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Síl·laba · Veure més »

Scorpaena elongata

El cap-roig de fonera, l'escórpora allargada o la gallineta rosada (Scorpaena elongata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Scorpaena elongata · Veure més »

Sebastià Alzamora i Martín

és un escriptor mallorquí, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del juliol del 2020.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sebastià Alzamora i Martín · Veure més »

Sebastià Calzada i Badia

Sebastià Calzada i Badia (Barcelona, 8 de desembre de 1932) és un paleontòleg, professor i religiós català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sebastià Calzada i Badia · Veure més »

Sebastià Janeras i Vilaró

Sebastià Janeras i Vilaró (Barcelona, 4 de novembre de 1931) és un liturgista orientalista català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sebastià Janeras i Vilaró · Veure més »

Sebastià Vidal i Soler

Sebastià Vidal i Soler (Barcelona, 1 d'abril de 1842 - Manila, 1889) va ser un enginyer forestal i professor català, que va destacar com a naturalista, botànic i explorador.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sebastià Vidal i Soler · Veure més »

Sebastià Xambó i Descamps

Sebastià Xambó i Descamps (Vilallonga de Ter, Ripollès, 1945) és un matemàtic i professor universitari català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sebastià Xambó i Descamps · Veure més »

Secessionisme lingüístic

El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Secessionisme lingüístic · Veure més »

Segle XX a Catalunya

El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Segle XX a Catalunya · Veure més »

Seminari-Laboratori de Pedagogia

El Seminari-Laboratori de Pedagogia (1918 - 1921) fou dirigit per la pedagoga Maria Montessori, creat per l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona i dotat per la Mancomunitat de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Seminari-Laboratori de Pedagogia · Veure més »

Senyalística

Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units. La senyalística és una activitat pertanyent al disseny gràfic que estudia i desenvolupa un sistema de comunicació visual sintetitzat en un conjunt de senyals o símbols que fan la funció de guiar, orientar o organitzar una persona o ensems de persones en aquells punts de l'espai que creïn dilemes de comportament, com per exemple dins d'una gran superfície (centres comercials, fàbriques, polígons industrials, parcs tecnològics, aeroports, etcètera).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Senyalística · Veure més »

Sergent

El Sergent Tommy Prince i el Soldat Morris Prince de l'exèrcit canadenc Sergent és un grau militar de la categoria dels sotsoficials.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sergent · Veure més »

Serpeta de morro curt

La serpeta de morro curt (Nerophis lumbriciformis) és una espècie de peix de la família dels singnàtids i de l'ordre dels singnatiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Serpeta de morro curt · Veure més »

Serpetó

El serpetó o serpeta maculada (Nerophis maculatus) és una espècie de peix de la família dels singnàtids i de l'ordre dels singnatiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Serpetó · Veure més »

Serpukhovià

El Serpukhovià és una edat de l'escala temporal geològica de l'ICS o un estatge de la columna estratigràfica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Serpukhovià · Veure més »

Servei de Patrimoni Arquitectònic Local

El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) és un servei de la Diputació de Barcelona, fundat el 9 juny 1914 amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Servei de Patrimoni Arquitectònic Local · Veure més »

Servei Geològic de Catalunya

L'Institut d'Estudis Catalans va organitzar en 1914 un Servei Geogràfic i un de geològic per a la Mancomunitat de Catalunya que tenien per objecte la publicació d'un mapa de Catalunya a escala 1:40.000 en les seves versions geogràfica, geològica i agronòmica, a partir del Mapa geològic de la província de Barcelona que havia començat a elaborar el 1884 el canonge Jaume Almera i Comas des de la Diputació de Barcelona Per indicació d'Almera, el servei va ser dirigit pel Dr.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Servei Geològic de Catalunya · Veure més »

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Servei Meteorològic de Catalunya · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setmana de l'accés obert

La Setmana de l'accés obert és un esdeveniment anual de difusió del contingut acadèmic centrat en l'accés obert i temes relacionats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Setmana de l'accés obert · Veure més »

Sexe oral

El sexe oral és una pràctica sexual en la qual s'estimulen els òrgans genitals mitjançant els llavis, la boca i la llengua.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sexe oral · Veure més »

Shanghai

Shanghai (xinès: 上海, pinyin: Shànghăi), també coneguda en català com a Xangai o fins i tot com a Xanghai, Xangkhai o Xang-Hai (en desús), és la ciutat més poblada del món i la seva metròpoli és la segona més habitada de la Xina, per darrere de la megalòpoli de Chongqing.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Shanghai · Veure més »

Sidamon

Sidamon és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sidamon · Veure més »

Siegfried Bosch

Siegfried Bosch i Pardo (Barcelona, 1916 – 1940) fou un advocat, periodista i historiador.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Siegfried Bosch · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Siena · Veure més »

Signe d'interrogació

El signe d'interrogació o interrogant és un signe de puntuació que s'escriu ? (tancament).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Signe d'interrogació · Veure més »

Signe diacrític

Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Signe diacrític · Veure més »

Simona Škrabec

Simona Škrabec (Ljubljana, Eslovènia, 1968) és una escriptora, professora i traductora eslovena, establerta a Catalunya, especialista en teoria literària i literatura comparada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Simona Škrabec · Veure més »

Sinemurià

El Sinemurià (de la ciutat de Semur-en-Auxois, a França) és un estatge faunístic del Juràssic inferior.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sinemurià · Veure més »

Sit negre

El sit negre, hortolà negre, hortolà cellard, xitxit o sitroc/sitroc llis (Emberiza cia) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sit negre · Veure més »

Situació del català a la Catalunya Nord

La situació del català a la Catalunya del Nord és un efecte dels esdeveniments al territori, que fa part de la Catalunya històrica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Situació del català a la Catalunya Nord · Veure més »

SMATV

Antenes residencials SMATV significa “Sistema d'antena col·lectiva" (en anglès, Satellite Master Antenna TV).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і SMATV · Veure més »

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sobirania · Veure més »

Sobrereserva

Cas de sobrereserva perfecte:1. Es venen (i es cobren) 16 tiquets.2. Un client no pot utilitzar el tiquet, per exemple, per malaltia.3. Els 15 clients restants, ocupen les úniques 15 places disponibles. La sobrereserva (també coneguda pel nom anglès overbooking) és l'excés de reserves a un servei que no té prou capacitat per a absorbir-les.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sobrereserva · Veure més »

Sociats

Sociats és una masia situada al municipi d'Olius, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sociats · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat · Veure més »

Societat Botànica Barcelonesa

La Societat Botànica Barcelonesa (SBB) va ser una societat científica creada el 1871 per una comissió presidida per Frederic Trèmols i Borrell.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Botànica Barcelonesa · Veure més »

Societat Catalana d'Economia

Anuari de la Societat Catalana d'Economia Societat Catalana d'Economia (SCE) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada el 1951 i que té com a finalitat l'estudi i la recerca econòmica i en procura la difusió.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Economia · Veure més »

Societat Catalana d'Estudis Clàssics

La Societat Catalana d'Estudis Clàssics és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, constituïda el 1980 per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l'art i el pensament clàssics dins l'àmbit del Principat de Catalunya i la resta dels Països Catalans, i adscrita a la Secció Filològica de l'IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Estudis Clàssics · Veure més »

Societat Catalana d'Estudis Hebraics

La Societat Catalana d'Estudis Hebraics (SCEHB) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica creada l'any 1995.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Estudis Hebraics · Veure més »

Societat Catalana d'Estudis Històrics

La Societat Catalana d'Estudis Històrics (SCEH) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans creada el 1946 en la clandestinitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Estudis Històrics · Veure més »

Societat Catalana d'Estudis Jurídics

Societat Catalana d'Estudis Jurídics (SCEJ) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Estudis Jurídics · Veure més »

Societat Catalana d'Estudis Litúrgics

La Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (SCEL) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica, i té per finalitat l'estudi i la publicació de la documentació relativa a la història dels usos litúrgics a Catalunya i els territoris de les antigues províncies eclesiàstiques de Narbona i Tarragona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Estudis Litúrgics · Veure més »

Societat Catalana d'Estudis Numismàtics

Com a societat filial, la SCEN està emplaçada a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47, 08001 Barcelona. La Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (SCEN) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1979.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Estudis Numismàtics · Veure més »

Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica

La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) és una societat científica filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fundada el mes de maig de 1991.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica · Veure més »

Societat Catalana d'Ordenació del Territori

Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans, constituïda el 1979 per tal d'agrupar els estudiosos dels diferents temes d'ordenació del territori i promoure’n debats i informacions, i que es troba adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana d'Ordenació del Territori · Veure més »

Societat Catalana de Biologia

La Societat Catalana de Biologia és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada l'any 1912 per al foment i la difusió de la ciència biològica realitzada als Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Biologia · Veure més »

Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques

La Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM) fou una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada l'any 1932 amb la finalitat d'agrupar científics de diferents activitats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques · Veure més »

Societat Catalana de Comunicació

La Societat Catalana de Comunicació és una entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada el 1985 o 1986 per professors i professionals de la comunicació.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Comunicació · Veure més »

Societat Catalana de Física

La Societat Catalana de Física és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans creada, el 1987, a conseqüència de la divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques en quatre societats.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Física · Veure més »

Societat Catalana de Filosofia

La Societat Catalana de Filosofia és una entitat fundada el 1923 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Filosofia · Veure més »

Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura

La Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura (SCFN) és una associació creada el 2008 en el si de la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, amb l'objectiu d'establir col·laboració entre les institucions que gestionen el patrimoni natural i els professionals de la fotografia de natura.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura · Veure més »

Societat Catalana de Geografia

Societat Catalana de Geografia és una entitat fundada el 1935 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Geografia · Veure més »

Societat Catalana de Llengua i Literatura

La Societat Catalana de Llengua i Literatura és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans fundada per Josep Massot i Muntaner, Max Cahner i Garcia i d'altres com a secció el 1985 des de l'antiga Secció de Llengua i Literatura de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i convertida en societat independent el 1986.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Llengua i Literatura · Veure més »

Societat Catalana de Matemàtiques

La Societat Catalana de Matemàtiques és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fundada l'any 1987.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Matemàtiques · Veure més »

Societat Catalana de Micologia

La Societat Catalana de Micologia (SCM) és una societat científica, fundada a Barcelona el 1973, i adherida de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Micologia · Veure més »

Societat Catalana de Musicologia

Nicolau d'Olwer just abans de començar una conferència el juny de 2016 La Societat Catalana de Musicologia és una entitat creada l'any 1974 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció Històrico-Arqueològica.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Musicologia · Veure més »

Societat Catalana de Pedagogia

La Societat Catalana de Pedagogia (SPC) és una entitat científica creada el 12 de juny de 1984, com a filial de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que aplega als professionals de la pedagogia i de l'educació dels Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Pedagogia · Veure més »

Societat Catalana de Química

La Societat Catalana de Química (SCQ) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans de la qual formen part químiques i químics dels Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Química · Veure més »

Societat Catalana de Tecnologia

La Societat Catalana de Tecnologia és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1986 com a continuació de la Secció d'Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Tecnologia · Veure més »

Societat Catalana de Terminologia

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) adscrita a la Secció Filològica que vol reunir els organismes i professionals implicats en la terminologia catalana i donar a conèixer l'activitat terminològica que es porta a terme arreu del territori català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Catalana de Terminologia · Veure més »

Societat d'Estudis Occitans

Societat d'Estudis Occitans (SEO) fou una associació occitanista fundada el 1930 a Tolosa pel filòleg Josèp Anglada i el poeta provençal Valèri Bernard.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat d'Estudis Occitans · Veure més »

Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana

La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (SHE) és una entitat fundada l'any 1979, vinculada a les primeres Jornades sobre Història de l'Educació als Països Catalans, celebrades el 1977 a Barcelona; unes jornades que l'entitat continua celebrant cada dos anys en diferents poblacions de Catalunya i de les Illes Balears, i que s'han convertit en una de les principals activitats d'aquesta Societat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana · Veure més »

Societat d'Onomàstica

La Societat d'Onomàstica és una entitat amb personalitat jurídica pròpia que fou fundada el 1980 pel doctor Enric Moreu-Rey i diversos estudiosos i professors universitaris, principalment de la zona del Camp de Tarragona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat d'Onomàstica · Veure més »

Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya

Façana de la Societat, edifici Planiol-Pons any 2015 (esquerra) Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya (SBNC), també coneguda com el Casal Català ó Beneficencia Catalana, és una associació de beneficència fundada per l'emigració catalana a l'Havana el 1840.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya · Veure més »

Societat Filosòfica Americana

La Societat Filosòfica Americana (American Philosophical Society) és un grup de discussió fundat sota el nom de Junto el 1743 per Benjamin Franklin a Filadèlfia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Societat Filosòfica Americana · Veure més »

Sociologia de la moda

La sociologia de la moda estudia la moda des de la societat mateixa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sociologia de la moda · Veure més »

Sociologia del consum

La sociologia del consum estudia el consum des de la societat mateixa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sociologia del consum · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Solidaritat Catalana · Veure més »

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Solsona · Veure més »

Son Julià

Son Julià o Ca s'Hereu és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Son Julià · Veure més »

Sonall

Sonall del Museu de la Música de Barcelona. Un sonall (del llatí sonacŭlum, de sonar) o zing-zing és una joguina sonora de percussió, també anomenada zing-zing.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sonall · Veure més »

Sororitat

Grafit del 2022 a Esplugues de Llobregat que incita a la sororitat. La sororitat, soritat o agermanament femení és un terme que prové del llatí soror (germana) que reflecteix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sororitat · Veure més »

Species inquirenda

En la classificació biològica, una species inquirenda (pl. species inquirendae) és una espècie d'identitat dubtosa que requereix més recerca.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Species inquirenda · Veure més »

Sphoeroides pachygaster

Sphoeroides pachygaster és una espècie de peix de la família dels tetraodòntids i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sphoeroides pachygaster · Veure més »

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Stefano Maria Cingolani · Veure més »

Stromateus

Stromateus és un gènere de peixos marins de la família dels estromatèids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Stromateus · Veure més »

Stromateus fiatola

Stromateus fiatola és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels estromatèids i a l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Stromateus fiatola · Veure més »

Sublim

''El caminant sobre el mar de núvols'', de Caspar David Friedrich, representació prototípica del sublim. El sublim és una categoria estètica, derivada principalment de l'obra Περὶ ὕψους ('Sobre el sublim') de l'escriptor grec conegut com a Pseudo-Longí, i que consisteix fonamentalment en una bellesa extrema, capaç d'arravatar l'espectador en un èxtasi més enllà de la seva racionalitat, o fins de provocar dolor per ser impossible d'assimilar.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sublim · Veure més »

Subroto Roy Chowdhury

Subroto Roy Chowdhury (* 29 de gener de 1943, a Calcuta - 30 de maig de 2017, a Berlin) fou un músic Indi, especialista en la música clàssica per a sitar del nord de l'Índia, sobretot en l'estil tradicional  Dhrupad, principalment en el Jaipur-Sénia-Gharana, i en l'estil més lleuger Khyal.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Subroto Roy Chowdhury · Veure més »

Subtitulació en la mateixa llengua

La subtitulació en la mateixa llengua es refereix a la pràctica de subtitular contingut audiovisual en el mateix idioma que l'àudio (original o doblat).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Subtitulació en la mateixa llengua · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sucre · Veure més »

Sucre de llustre

Pastís alemany empolvorat amb sucre de llustre El sucre de llustre, sucre cernut o sucre glacé, si conté fècula afegida, és un sucre en pols (format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sucre de llustre · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Suec · Veure més »

Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Sunyer II d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Supervisor

Esquema d'una jerarquia on "f" és l'element superior del que depenen tots els altres. Un cap, superior, encarregat, supervisor o director és algú que en una jerarquia té autoritat sobre algú altre per ser considerat en aquesta en un grau, rang, importància o valor més alt.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Supervisor · Veure més »

Tabal (instrument)

Tabalers d'Algemesí, València, junt a dolçainers acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí El tabal o tabalet és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes –normalment de cuir–, que emet un so indeterminat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tabal (instrument) · Veure més »

Tasos

Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tasos · Veure més »

Tauró gris

El tauró gris (Carcharhinus plumbeus) és una espècie de peix cartilaginós de la família dels carcarínids i de l'ordre dels carcariniformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tauró gris · Veure més »

Taurons

Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Taurons · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Taxonomia · Veure més »

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teatre · Veure més »

Teatre de Mercè Rodoreda

Diverses obres literàries de Mercè Rodoreda, entre elles, ''La senyora Florentina i el seu amor Homer'' i ''El maniquí'' El teatre de Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) és una part de la creació literària de l'autora dins de la qual s'hi troben en total cinc obres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teatre de Mercè Rodoreda · Veure més »

Teatre noucentista

El teatre noucentista són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a Noucentisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teatre noucentista · Veure més »

Telesquí

Vista lateral de l'estació inferior d'un telesquí desembragable de disc. El telesquí o teleesquí és una mena de remuntador, caracteritzat per arrossegar els esquiadors muntanya amunt a través d'un itinerari fix, mentre ells romanen drets sobre els seus esquís.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Telesquí · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Temperatura · Veure més »

Temple a les nimfes

Temple a les nimfes o Camps Elisis (1911) El temple a las nimfes o Campos Elíseos es un quadre del pintor Joaquim Torres-García que li va servir de carta de presentació en el panorama del noucentisme.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Temple a les nimfes · Veure més »

Temple d'August de Barcelona

El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Temple d'August de Barcelona · Veure més »

Tenora

Procés d'elaboració de la canya de tenora La tenora és un instrument de llengüeta doble, considerat un descendent de la xeremia, que es va tocar a tot d'Europa des de l'edat mitjana fins al.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tenora · Veure més »

Teodor Llorente Falcó

fou un periodista i escriptor valencià, quart fill del poeta, traductor i escriptor Teodor Llorente i Olivares, líder de la Renaixença valenciana. Va esdevenir una figura clau en el procés d’unificació ortogràfica del valencià i en el treball per a la creació d’una atmosfera d’interès per part dels valencians envers la seua llengua. .

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teodor Llorente Falcó · Veure més »

Teodor Llorente Olivares

Teodor Llorente Olivares (València, 7 de gener de 1836 - València, 2 de juliol de 1911) fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teodor Llorente Olivares · Veure més »

Teodosi I el Gran

Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teodosi I el Gran · Veure més »

Teorema

editor.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teorema · Veure més »

Teoria microbiana de la malaltia

Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit. 'ésser viu diminut') són la causa d'una àmplia gamma de malalties.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teoria microbiana de la malaltia · Veure més »

Terciari

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Terciari · Veure més »

Teresa Abelló i Güell

és una historiadora catalana de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en moviments obrers.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teresa Abelló i Güell · Veure més »

Teresa Claramunt i Adell

Teresa Claramunt i Adell (Calaceit, Matarranya, 1961) és una narradora i filòloga de la Franja de Ponent.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teresa Claramunt i Adell · Veure més »

Teresa Vinyoles Vidal

Teresa Vinyoles Vidal (Barcelona, 1942) és una historiadora medievalista barcelonina Professora titular d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona, escriptora, cofundadora i antiga membre del Centre de Recerca de Dones Duoda (1982) de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teresa Vinyoles Vidal · Veure més »

Teresa-Montserrat Sala i Garcia

Teresa-Montserrat Sala i Garcia, més coneguda com a Teresa-M. Sala Garcia (Barcelona, 30 d'abril de 1959) és una historiadora de l'art, comissària i professora de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Teresa-Montserrat Sala i Garcia · Veure més »

TERMCAT

El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і TERMCAT · Veure més »

Terminalia

* Terminàlia, antic festival romà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Terminalia · Veure més »

Terminàlia (revista)

Terminalia és una revista catalana especialitzada en terminologia, publicada per la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que va néixer el 2009.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Terminàlia (revista) · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Termodinàmica · Veure més »

Terrassa fluvial

Terrassa formada sobre el riu Manu al Perú. Una terrassa fluvial en geologia és una terrassa plana de grava, llim i sorra formada per l'erosió al llarg de la vall d'un riu i que es troba molt per sobre del nivell actual.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Terrassa fluvial · Veure més »

Terrorisme

Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Terrorisme · Veure més »

Test de primalitat

El 39è nombre primer de Mersenne. La qüestió de determinar si un nombre donat n és primer es coneix com el problema de la primalitat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Test de primalitat · Veure més »

Tetragonur de Cuvier

El tetragonur de Cuvier (Tetragonurus cuvieri) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels tetragonúrids i a l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tetragonur de Cuvier · Veure més »

Thanetià

El període Thanetià o Tanetià és un estatge faunístic del Paleocè.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Thanetià · Veure més »

The Pilgrim's Progress

The Pilgrim's Progress from This World to That Which Is to Come, sovint abreujat com a The Pilgrim's Progress, i traduït en català El viatge del pelegrí és una novel·la al·legòrica escrita per John Bunyan, originàriament publicada en anglès el mes de febrer de l'any 1678.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і The Pilgrim's Progress · Veure més »

Thomas N. Bisson

Thomas Noël Bisson (ciutat de Nova York, 1931) és un historiador estatunidenc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Thomas N. Bisson · Veure més »

Thorogobius ephippiatus

Thorogobius ephippiatus Thorogobius ephippiatus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Thorogobius ephippiatus · Veure més »

Thorogobius macrolepis

Thorogobius macrolepis és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Thorogobius macrolepis · Veure més »

Tipus (tipografia)

Mostres de tipus de lletra d'una composició tipogràfica per William Caslon, fundador, tret de la ''Cyclopaedia'' de 1728 En tipografia, el tipus, caràcter tipogràfic o, col·loquialment, tipo és una peça metàl·lica (generalment un aliatge amb base de plom) en forma de paral·lelepípede que du en relleu una lletra o signe.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tipus (tipografia) · Veure més »

Tiumén

Tiumén (en rus: Тюмень) és una ciutat de Rússia, capital de la província de Tiumén.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tiumén · Veure més »

Tivissa

Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tivissa · Veure més »

Tomàs Carreras i Artau

Tomàs Carreras i Artau (Girona, 3 d'abril de 1879 - Barcelona, 23 d'octubre de 1954) va ser un filòsof, etnòleg i polític català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tomàs Carreras i Artau · Veure més »

Tomàs de Montagut i Estragués

Tomàs de Montagut i Estragués (Campelles, 1952) és un historiador del dret català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tomàs de Montagut i Estragués · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Toponímia · Veure més »

Toponímia catalana oficial no normativa

La Toponímia catalana oficial no normativa és el conjunt de denominacions de municipis, caps de municipi i entitats de població que tenen, com a nom oficial, formes toponímiques que no s'ajusten a la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Toponímia catalana oficial no normativa · Veure més »

Torre de Foios

La torre de Foios és una torre d'origen ibèric ubicada al terme municipal de Llucena, a la comarca valenciana de l'Alcalatén.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Torre de Foios · Veure més »

Totxo

Un totxo és una peça massissa d'argila cuita al forn.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Totxo · Veure més »

Tournaisià

El Tournaisià és una de les tres edats de l'època del Mississippià del període Carbonífer.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tournaisià · Veure més »

Trachyrincus scabrus

El bisbe (Trachyrincus scabrus) és una espècie de peix de la família dels macrúrids i de l'ordre dels gadiformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Trachyrincus scabrus · Veure més »

Tractat d'Orvieto

El Tractat d'Orvieto fou un pacte signat el 1281 per Carles I de Sicília, el dux de Venècia Giovanni Dandolo i Felip de Courtenay, emperador llatí titular, per recuperar l'Imperi Llatí, sota l'impuls del papa Martí IV.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tractat d'Orvieto · Veure més »

Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa

Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa · Veure més »

Tramvia

Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tramvia · Veure més »

Transcripció fonètica

La transcripció fonètica és la representació d'una sèrie de sons d'una llengua mitjançant els signes d'un alfabet fonètic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Transcripció fonètica · Veure més »

Transliteració de l'alfabet rus

L'adaptació (transliteració, transcripció, romanització) de l'alfabet ciríl·lic rus pot ser molt diversa segons la llengua a la qual es vulgui adaptar l'alfabet rus, i normalment cada llengua sol tenir les seves pròpies normes d'adaptació de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Transliteració de l'alfabet rus · Veure més »

Transliteració i transcripció de l'alfabet grec

La transliteració i transcripció de l'alfabet grec són els sistemes que s'utilitzen per a escriure mots de la llengua grega en alfabets diferents de l'alfabet grec.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Transliteració i transcripció de l'alfabet grec · Veure més »

Trencament espontani de simetria

Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Trencament espontani de simetria · Veure més »

Tres pics i repicó

Tres pics i repicó fou un programa de televisió en format de concurs i comèdia presentat per Antoni Bassas i Onieva, que es va emetre per TV3 entre el 6 d'octubre de 1988 i el 27 de juny de 1991.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tres pics i repicó · Veure més »

Triàsic

El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Triàsic · Veure més »

Tribunal Superior de la Mitra

El Tribunal Superior de la Mitra fou un òrgan jurisdiccional col·legiat de la justícia andorrana, vigent del 1905 al 1993, ubicat a la ciutat de la Seu d'Urgell i dependent del copríncep episcopal, que coneixia, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d'apel·lacions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Tribunal Superior de la Mitra · Veure més »

Triftong

Un triftong (del prefix llatí tri- i del grec φθόγγος, "sons", literalment "tres sons") és un conjunt de tres fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal que es troben en la mateixa síl·laba.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Triftong · Veure més »

Trinitat Pradell Cara

Trinitat Pradell Cara (Barcelona, 8 de març de 1961) és una física, investigadora, professora universitària i acadèmica catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Trinitat Pradell Cara · Veure més »

Trinitat Simó i Terol

Trinitat Simó i Terol (València, 1935 - València, 2 d'agost de 2020) fou una filòsofa i historiadora valenciana, especialista en patrimoni i en arquitectura modernista de València.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Trinitat Simó i Terol · Veure més »

Trotllo negre

El trotllo negre, pàmpol, pàmpol ver, negret, peix de brom o trotllo (Centrolophus niger) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels centrolòfids i l'única del gènere Centrolophus.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Trotllo negre · Veure més »

Trotllo ovalat

El trotllo ovalat (Schedophilus ovalis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels centrolòfids i a l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Trotllo ovalat · Veure més »

Truita de riu

La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Truita de riu · Veure més »

Turó de l'Home

El Turó de l'Home és la muntanya més alta del massís del Montseny, amb una altitud de 1.705,8 m, cosa que el situa per sobre dels altres dos cims més representatius del massís, les Agudes (1.705,4 m) i el Matagalls (1.697,2 m).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Turó de l'Home · Veure més »

Turó de la Rovira (Barcelona)

El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Turó de la Rovira (Barcelona) · Veure més »

Ucàs

Exemple d'un ucàs modern sobre el nomenament d'un ambaixador Un ucàs (указ., ukaz, de vegades transliterat com a ukàs o ucaz) en la Rússia imperial era una proclamació del tsar, del govern o d'un líder religiós (patriarca) que tenia força de llei.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ucàs · Veure més »

Unió Acadèmica Internacional

La Unió Acadèmica Internacional (UAI) és una federació d'acadèmies o grups d'aquestes, d'àmbit nacional, i entitats similars amb vocació de cooperar internacionalment en els camps científics i culturals.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Unió Acadèmica Internacional · Veure més »

Unió d'es Pobble Baléà

Unió d'es Pobble Baléà (UPB) o també Unión del Pueblo Balear és un partit polític de l'illa de Mallorca, que fou creat el 1998 per Miquel Martorell Riera i Vicent Garau, candidat al Senat d'Espanya a les eleccions generals espanyoles de 2000.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Unió d'es Pobble Baléà · Veure més »

Unicorn

L'unicorn, també anomenat alicorn, és un ésser mitològic amb el cos de cavall i una llarga banya recta al mig del front.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Unicorn · Veure més »

Unitat terminal remota

Una unitat terminal remota (UTR) és un dispositiu basat en microprocessadors, el qual permet obtenir senyals independents dels processos i enviar la informació a un lloc remot on es processa.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Unitat terminal remota · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Univers · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Universitat · Veure més »

Universitat Catalana d'Estiu

Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, durant l'acte de clausura de la 50a Universitat Catalana d'Estiu Acte d'homenatge a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada, l'agost de 2017 durant la Universitat Catalana d'Estiu, amb la presència de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC respectivament La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) és una universitat d'estiu sorgida a partir de les diades organitzades l'any 1968 a Prada (el Conflent) conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC), després del Maig del 68.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Universitat Catalana d'Estiu · Veure més »

Universitat de les Illes Balears

La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Universitat de les Illes Balears · Veure més »

Universitat Oberta de Catalunya

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Universitat Oberta de Catalunya · Veure més »

Usuari

Usuari d'ordinador. Un usuari és una persona que utilitza o treballa amb algun sistema, producte o servei; públic, privat, empresarial o professional; en qualsevol moment del seu cicle de vida (disseny, fabricació, transport, utilització, residu).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Usuari · Veure més »

Vaca comuna

La vaca comuna (Torpedo torpedo) és una espècie de peix cartilaginós batoïdeu pertanyent a la família dels torpedínids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vaca comuna · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Valencià · Veure més »

Valencià alacantí

El valencià alacantí o alacantí és el subdialecte del valencià que es parla a les Comarques del Sud del País Valencià -amb l'excepció de la Marina Baixa i la població de la Torre de les Maçanes-, també a la Foia de Castalla, al sud de l'Alcoià, i al Carxe.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Valencià alacantí · Veure més »

Vall d’obi

Una vall d'obi és una vall de fons pla i vessants de pendent pronunciat.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vall d’obi · Veure més »

Vall de Cardós

Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vall de Cardós · Veure més »

Vall submarina

Una vall submarina és un solc de pendent feble, obert a la plataforma continental i que té un tàlveg que descendeix de manera regular cap a la vora externa de la plataforma.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vall submarina · Veure més »

Vallcebollera

La vila de Valcebollera. Vallcebollera (en francès Valcebollère) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vallcebollera · Veure més »

Valljunquera

Valljunquera és un municipi del Matarranya al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Valljunquera · Veure més »

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vèneto · Veure més »

Vénda

Divisió en véndes municipals de Formentera La venda, opcionalment vénda, és l'organització territorial tradicional de les Pitiüses, originalment com a agrupació i coordinació de la població disseminada.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vénda · Veure més »

Víctor Pàmies i Riudor

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 10 de maig de 1963) és un filòleg, lingüista i bloguer català especialitzat en paremiologia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Víctor Pàmies i Riudor · Veure més »

Vehicle aeri no tripulat

Un vehicle aeri no tripulat Northrop Grumman RQ-4 Global Hawk, de més de 13 metres de llarg, fa mesures de la composició química de la troposfera per la NASA. Un vehicle aeri no tripulat (per les seves sigles VANT o, en angès UAV) o dron, és un tipus d'aeronau, reutilitzable i sense persones a bord, dissenyat per a complir tasques de caràcter civil o militar controlat per un humà a distància o amb un cert grau d'autonomia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vehicle aeri no tripulat · Veure més »

Veikko Väänänen

Veikko Ilmari Väänänen (Mikkeli, 28 de novembre de 1905 - Hèlsinki, 1 de juny de 1997) fou un llatinista i romanista finès.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Veikko Väänänen · Veure més »

Venanzio Todesco

Venanzio Todesco (Solagna, 9 de juny de 1879 – Pàdua, 26 d'octubre de 1962) romanista, traductor i catalanòfil italià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Venanzio Todesco · Veure més »

Ventall submarí

Distribució de detrits en un sistema deposicional, on s'observa en color taronja el ventall submarí (''offshore fan'') a la desembocadura d'un riu. Un ventall submarí, con submarí pregon, conoide submarí o delta submarí pregon al Diccionari de geologia de l'Institut d'Estudis Catalans és un dipòsit sedimentari submarí en forma de con o de ventall, poc profund i principalment terrigen, situat al desguàs d'un canyó submarí o aigües enfora d'un sistema fluvial.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Ventall submarí · Veure més »

Vera Zassúlitx

Vera Ivànovna Zassúlitx (Ве́ра Ива́новна Засу́лич, gubèrnia de Smolensk, llavors Imperi Rus, -Petrograd, RSFSR, 8 de maig de 1919) fou una escriptora i revolucionària marxista russa, membre fundadora del grup Emancipació del Treball.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vera Zassúlitx · Veure més »

Verb defectiu

En morfologia, un verb defectiu és un verb el paradigma flexiu o conjugació del qual manca d'algun temps, mode o persona (o diverses d'aquestes) en la seva conjugació regular.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Verb defectiu · Veure més »

Veronica Orazi

Veronica Orazi (Florència, Itàlia, 1966) és una professora, investigadora, traductora i acadèmica italiana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Veronica Orazi · Veure més »

Verticil

Detall d'una tija de ''Galium odoratum'' amb fulles verticil·lades En botànica s'anomena verticil un aplec de tres o més fulles, estams, branques o altres òrgans que naixen al mateix nivell d'una tija o eix, formant un cercle al seu voltant.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Verticil · Veure més »

Vescomtat d'Albi

El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vescomtat d'Albi · Veure més »

Vesuvi

El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vesuvi · Veure més »

Via Catalana

Via Catalana al seu pas pel Passeig de Colom de Barcelona Un dels trams del Masnou. La Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Via Catalana · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vic · Veure més »

Vicenç Beltran i Pepió

Vicenç Beltran i Pepió (Traiguera, Baix Maestrat, 6 de juny de 1948) és un filòleg, musicòleg, medievalista i professor universitari valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vicenç Beltran i Pepió · Veure més »

Vicenç Furió Kobs

Vicenç Furió Kobs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vicenç Furió Kobs · Veure més »

Vicenç Maria Rosselló i Verger

Vicenç Maria Rosselló i Verger (Palma, 1931) és un geògraf mallorquí.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vicenç Maria Rosselló i Verger · Veure més »

Vicent Beltran i Calvo

Vicent Beltran Calvo (1969, Callosa d'en Sarrià, la Marina Baixa) és un filòleg valencià, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, especialitzat en dialectologia catalana a les comarques del sud del País Valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vicent Beltran i Calvo · Veure més »

Vicent Olmos i Tamarit

Vicent Salvador Olmos i Tamarit (Catarroja, 24 de gener de 1954) és un historiador i editor valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vicent Olmos i Tamarit · Veure més »

Vicent Pascual i Granell

Vicent Pascual Granell (Silla, 22 de febrer de 1944) és un mestre, pedagog i escriptor valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vicent Pascual i Granell · Veure més »

Vicent Pitarch i Almela

Vicent Pitarch i Almela (Vila-real, 5 de novembre de 1942) és un filòleg i sociolingüista valencià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vicent Pitarch i Almela · Veure més »

Vida Cristiana

Vida cristiana és una revista religiosa fundada el 1914, arran del 1r Congrés Litúrgic de Montserrat de l'any 1915, com a òrgan oficial del moviment litúrgic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vida Cristiana · Veure més »

Vila

Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vila · Veure més »

Vilanova de Raò

Vilanova de Raò (en francès Villeneuve-de-la-Raho), és un poble cap del municipi del mateix nom, de 3.828 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la subcomarca de la Plana del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Està situat al sud de Perpinyà i al nord-oest d'Elna, a la zona oriental del centre de la comarca, al nord, est i nord-est de l'estany o Llac de Vilanova de Raò, del qual ressegueix bona part de la riba. Segons l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà s'ha d'escriure Vilanova de Raò, puix que si la grafia és "Raó", segons la fonètica del català septentrional, s'hauria de pronunciar, i, en canvi, es pronuncia acabat amb o tancada (a verificar...). S'ha documentat al com Villanova Radoni, provinent en un antropònim germànic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vilanova de Raò · Veure més »

Vincenza Lucherini

Vincenza Lucherini (Nàpols, 1964) és una historiadora de l'art i professora universitària italiana, membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2018.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vincenza Lucherini · Veure més »

Viola d'arc

La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Viola d'arc · Veure més »

Viquipèdia en català

La Viquipèdia en català o Viquipèdia en valencià és l'edició de la Viquipèdia en llengua catalana.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Viquipèdia en català · Veure més »

Vocal mitjana anterior arrodonida

La vocal mitjana anterior arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vocal mitjana anterior arrodonida · Veure més »

Vocal mitjana anterior no arrodonida

La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vocal mitjana anterior no arrodonida · Veure més »

Vodka

Museu del vodka a Mandrogi, prop de Sant Petersburg, Rússia miniatura La vodka o el vodka, horilka o harelka (polonès: wódka o gorzałka, pronunciat gorjawka; ucraïnès: горі́лка, transcrit: horilka; belarús: гарэлка, transcrit: harelka; rus: во́дка, vodka; lituà: degtinė; letó: degvīns; finlandès: votka; suec: vodka) és un aiguardent destil·lat originat al als països freds del nord-est i est d'Europa, com ara Rússia, Polònia, Ucraïna, Belarús o els Països Escandinaus.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Vodka · Veure més »

Walter William Spencer Cook

Walter William Spencer Cook (Boston, 1888 — vaixell que feia recorregut Barcelona-Nova York, 1962) va ser un hispanista, medievalista i historiador de l'art nord-americà.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Walter William Spencer Cook · Veure més »

Walther von Wartburg

Walther von Wartburg (-Boos) (Riedholz (cantó de Solothurn a Suïssa), 18 de maig de 1888 - 15 d'agost de 1971 a Basilea) va ser un filòleg suís, originari de la Suïssa alemànica, de gran vàlua per a la romanística.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Walther von Wartburg · Veure més »

Wenlockià

El Wenlockià o, simplement, Wenlock és una època del Silurià que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Wenlockià · Veure més »

Wilhelm Giese

Wilhelm Giese (Metz, 20 de febrer de 1895 — Hamburg, 1990) fou un romanista, hispanista i etnòleg alemany.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Wilhelm Giese · Veure més »

Wilhelm Meyer-Lübke

Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Wilhelm Meyer-Lübke · Veure més »

Wilhelm Neuss

Wilhelm Neuss (o Neuß) (Montabaur, 24 de juliol de 1880 - Bonn, 31 de desembre de 1965) fou un sacerdot catòlic alemany, especialista en història de l'art i en història de l'Església.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Wilhelm Neuss · Veure més »

William James Entwistle

William James Entwistle FBA (Cheng Yang Kwan, Xina, 17 de desembre de 1895 - Oxford, 13 de juny de 1952) fou un hispanista i cervantista britànic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і William James Entwistle · Veure més »

Xantal Llavina

és una periodista catalana i divulgadora TIC.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xantal Llavina · Veure més »

Xarxa

Una xarxa de càrrega que s'utilitza per descarregar sacs d'un vaixell al nou port de Haikou, a Hainan, Xina Una xarxa és una eina consistent en una estructura de malla formada per cordes, fils o filferros que tenen un llaç o un nus en les seves interseccions.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xarxa · Veure més »

Xavier Barral i Altet

Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) és un historiador de l'art català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Barral i Altet · Veure més »

Xavier Bellés i Ros

Xavier Bellés i Ros (Barcelona, 1952) és un biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Bellés i Ros · Veure més »

Xavier Bonfill i Cosp

Xavier Bonfill i Cosp (Planoles, 1957) és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en Oncologia Mèdica i en Medicina Preventiva i Salut Pública, màster en Salut Pública per la Columbia University de Nova York, on a més va completar els seus estudis en epidemiologia al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Bonfill i Cosp · Veure més »

Xavier Bosch i Sancho

Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Bosch i Sancho · Veure més »

Xavier Carbó i Maymí

Xavier Carbó i Maymí (Cassà de la Selva, 22 de setembre de 1893 - 22 de novembre de 1918), clergue, poeta, lingüista, etnògraf, folklorista i traductor dels clàssics.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Carbó i Maymí · Veure més »

Xavier Estivill i Pallejà

Xavier Estivill i Pallejà (Barcelona, 28 de setembre de 1955) és un metge i científic català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Estivill i Pallejà · Veure més »

Xavier Fàbregas i Surroca

Xavier Fàbregas i Surroca (Montcada i Reixac, Vallès Oriental, 1931 - Palerm, Sicília, 1985) fou un escriptor, crític teatral, historiador, assagista i pedagog, cap del Departament d’Investigació, director de la Biblioteca del Museu del Teatre i responsable del Gabinet de Publicacions, de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona des de l'any 1970 fins al 1985 i director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 1981.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Fàbregas i Surroca · Veure més »

Xavier Llimona i Pagès

Xavier Llimona i Pagès (Barcelona, 1 de febrer de 1943) és un biòleg català.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Llimona i Pagès · Veure més »

Xavier Roqué Rodríguez

Xavier Roqué Rodríguez (Barcelona, 1965) és professor d'Història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del departament de Filosofia i del Institut d'Història de la Ciència (IHC), abans Centre d’Història de la Ciència (CEHIC).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Roqué Rodríguez · Veure més »

Xavier Vives i Torrents

Xavier Vives (Barcelona, 23 de gener de 1955) és un economista català considerat com una de les figures principals en el camp de l'economia industrial i, en general, la microeconomia.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavier Vives i Torrents · Veure més »

Xavo (peix)

Exemplar de Sardenya El xavo (castellanisme) o el gallet (de rei), galet, aguileta, mula, músic (Capros aper) és una espècie de peix pertanyent a la família dels caproids i comuna a les costes dels Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xavo (peix) · Veure més »

Xerla ratllada

La xerla ratllada (Parapristipoma octolineatum) és una espècie de peix pertanyent a la família dels hemúlids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xerla ratllada · Veure més »

Xerla vera

La xerla vera (Parapristipoma humile) és una espècie de peix pertanyent a la família dels hemúlids.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xerla vera · Veure més »

Xerrac

Un xerrac. Un xerrac, xorrac,en certes zones s'empra el castellanisme serrutx(o) és una eina manual d'ús semblant a la serra que consisteix en una fulla d'acer rígida amb una vora dentada i un mànec de fusta o de plàstic.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xerrac · Veure més »

Xoc elàstic

trilions de vegades més lents que en la realitat. Hi ha cinc àtoms de color vermell per tal de facilitar el seguiment dels seus moviments. En física, en un cas ideal, es denomina xoc elàstic (o col·lisió elàstica) un xoc entre dos o més cossos que no pateixen deformacions permanents degudes a l'impacte: no hi ha un intercanvi de massa entre els cossos que col·lideixen.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Xoc elàstic · Veure més »

XvColor

La denominació xvColor és el nom comercial proposat per Sony per assignar als dispositius que admeten xvYCC, el qual és un estàndard internacional d'espai de color d'imatges en moviment ratificat per la IEC (Comissió Electrotècnica Internacional).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і XvColor · Veure més »

Zanclià

El Zanclià és un estatge faunístic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa  milions d'anys.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Zanclià · Veure més »

Zebrus zebrus

Zebrus zebrus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Zebrus zebrus · Veure més »

Zimbàbue

Zimbàbue és un estat del sud de l'Àfrica envoltat per Zàmbia (al nord-oest), Moçambic (a l'est), la República de Sud-àfrica (al sud) i Botswana (a l'oest).

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Zimbàbue · Veure més »

Zosterisessor ophiocephalus

Zosterisessor ophiocephalus és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і Zosterisessor ophiocephalus · Veure més »

.cat

El domini.cat és el domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en anglès) d'Internet per a la llengua i cultura catalanes.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і .cat · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1 de febrer · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 10 de febrer · Veure més »

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 11 de febrer · Veure més »

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1317 · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 14 de gener · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 15 de febrer · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 16 d'abril · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 18 de juny · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1856 · Veure més »

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1899 · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 19 d'octubre · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1907 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1911 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1913 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1937 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1940 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1947 · Veure més »

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1949 · Veure més »

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1950 · Veure més »

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1952 · Veure més »

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1968 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1976 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 1992 · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 20 de maig · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 2005 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 2008 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 2016 · Veure més »

2019

El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 2019 · Veure més »

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 2020 · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 21 de novembre · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 22 de novembre · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 23 de febrer · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 24 de gener · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 24 de juliol · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 25 de juny · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 25 de març · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 26 d'abril · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 27 de març · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 28 de desembre · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 28 de maig · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 3 d'abril · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 3 de desembre · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 3 de març · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 7 de març · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Institut d'Estudis Catalans і 9 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

CCNIEC (Centre Català de la Nutrició de l'Instiut d'Estudis Catalans), Centre Català de la Nutrició de l'Institut d'Estudis Catalans, Centre Català de la Nutrició de l'Instiut d'Estudis Catalans, I.E.C., IEC, Institut d’Estudis Catalans, Observatori de la Recerca (OR-IEC), President de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.