53 les relacions: Açina, Ahura Mazda, Anafes I, Anubanini, Aquèmenes, Arabaya, Araxa, Aràbia preislàmica, Ardumanish, Armènia, Armeni, Arquitectura aquemènida, Art persa, Art sassànida, Artavardiya (general), Aspàtines, Assuer, Babilònia (ciutat), Balutxistan (regió), Bastida, Behistun, Cambises II de Pèrsia, Cimmeris, Cir II el Gran, Conquesta aquemènida de la vall de l'Indus, Darios el Gran, Desxiframent, Drangiana, Exèrcit aquemènida, Faravahar, Gaumata, Guzana, Herat, Histaspes, Iran, Kermanxah, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Magus, Medes, Merv, Pèrsida, Pedra de Rosetta, Persa, Persa antic, Satrapia de Gandhara, Sàtrapa, Semíramis, Sistan, Sitacene, Smerdis de Pèrsia, ..., Van, Vivana, Zarang. Ampliar l'índex (3 més) »
Açina
Açina o ššina (derivat de l'antic persa āç "foc", paraula de la que deriven les variants Hašina en elamita, i Atrinā i Ašina, en accadi) era fill d'Upadarma.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Açina · Veure més »
Ahura Mazda
Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).
Nou!!: Inscripció de Behistun і Ahura Mazda · Veure més »
Anafes I
Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Anafes I · Veure més »
Anubanini
llengua.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Anubanini · Veure més »
Aquèmenes
Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁, 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser l'ancestre fundador de la Dinastia Aquemènida (Ἀχαιμενίδαι) de Pèrsia.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Aquèmenes · Veure més »
Arabaya
Arabaya fou el nom d'un territori durant el període dels aquemènides de Pèrsia.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Arabaya · Veure més »
Araxa
Araxa (elamita Harakqa, accadià Arahu) és el nom en antic persa del cap de la rebel·lió babilònia contra Darios I de Pèrsia.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Araxa · Veure més »
Aràbia preislàmica
yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Aràbia preislàmica · Veure més »
Ardumanish
Ardumanish fill de Vahauka, fou un noble persa esmentat a la inscripció de Bishutun com un dels sis nobles que junt amb un setè, Darios després Darios I el Gran de Pèrsia, van matar l'usurpador Smerdis de Pèrsia (522 aC).
Nou!!: Inscripció de Behistun і Ardumanish · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Armènia · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Armeni · Veure més »
Arquitectura aquemènida
Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Arquitectura aquemènida · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Art persa · Veure més »
Art sassànida
Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Art sassànida · Veure més »
Artavardiya (general)
Artavardiya fou un general persa de Darios I el Gran.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Artavardiya (general) · Veure més »
Aspàtines
Aspàtines (Aspathines; en persa: 𐎠𐎿𐎱𐎨𐎴𐎠 Aspačana; en elamita, Ašbazana, babiloni Aspašini), fou un noble esmentat en temps de Darios I el Gran i Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Aspàtines · Veure més »
Assuer
Assuer (Hebreu: אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ, Modern Aḥašveroš Tiberià ʾĂḥašwērôš, transliterat comunament Achashverosh) és un nom utilitzat diverses vegades a la Tanakh o Bíblia hebrea, ja sigui en relats de llegendes o com a textos apòcrifs.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Assuer · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Inscripció de Behistun і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Balutxistan (regió) · Veure més »
Bastida
Bastida construïda amb mòduls d'acer. "La construcció del fort Khavarnaq" per Kamāl ud-Dīn Behzād Herawī, Herat c. 1494-1495, dinastia timúrida. Miniatura persa de Bihzad Una bastida (o empalcadura a l'Alguer) és una construcció temporal fixa, suspesa o mòbil, composta per ponts, passarel·les o plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i (a l'orient) de canyes de bambú destinada a permetre l'accés d'obrers i materials de construcció a tots els punts d'un edifici en construcció o en procés de rehabilitació, obra civil, manteniment industrial o construcció naval.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Bastida · Veure més »
Behistun
Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Behistun · Veure més »
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Cambises II de Pèrsia · Veure més »
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Cimmeris · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Cir II el Gran · Veure més »
Conquesta aquemènida de la vall de l'Indus
La conquesta aquemènida de la vall de l'Indus es refereix a la conquesta i ocupació militar aquemènida dels territoris de les regions nord-occidentals del subcontinent indi, entre els segles VI i IV aC.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Conquesta aquemènida de la vall de l'Indus · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Darios el Gran · Veure més »
Desxiframent
La Pedra de Rosetta, del Museu Britànic, va servir a Jean-François Champollion per poder desxifrar l'escriptura jeroglífica egipciana. El desxiframent és un conjunt de tècniques d'anàlisi de codis que permet conèixer i interpretar tota o part de la informació expressada mitjançant un codi desconegut (és a dir, un codi les regles de codificació convencionals són desconegudes).
Nou!!: Inscripció de Behistun і Desxiframent · Veure més »
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Drangiana · Veure més »
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Exèrcit aquemènida · Veure més »
Faravahar
Representació del '''faravahar'''. El faravahar o farohar (es pot transcriure de diverses maneres) és un dels símbols més coneguts del zoroastrisme.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Faravahar · Veure més »
Gaumata
L'Imperi mede cap a l'any 600 aC Gaumata va ser, segons la Inscripció de Behistun (erigida per Darios I), un magEn l'imperi Mede el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència; y també a la casta sacerdotal del zoroastrisme.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Gaumata · Veure més »
Guzana
Guzana Guzana fou una ciutat aramea, capital del regne de Bit Bahiani.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Guzana · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Inscripció de Behistun і Herat · Veure més »
Histaspes
Histaspes ((El) que coneix els cavalls; Hystaspes) fou fill del rei Arsames dels perses i pare del futur rei Darios I el Gran i d'Artanes.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Histaspes · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Iran · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Kermanxah · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania · Veure més »
Magus
El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Magus · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Medes · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Merv · Veure més »
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Pèrsida · Veure més »
Pedra de Rosetta
La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Pedra de Rosetta · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Persa · Veure més »
Persa antic
El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Persa antic · Veure més »
Satrapia de Gandhara
Gandhara fou una satrapia de l'imperi Persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental de l'Afganistan, incloent-hi Kabul i l'oest del Pakistan (amb Peshawar).
Nou!!: Inscripció de Behistun і Satrapia de Gandhara · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Sàtrapa · Veure més »
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Semíramis · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Sistan · Veure més »
Sitacene
La Sitacene (en Sittacene) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, possiblement dins la satrapia de Babilònia.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Sitacene · Veure més »
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Smerdis de Pèrsia · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Van · Veure més »
Vivana
Vivana va ser sàtrapa d'Aracòsia al darrer quart del.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Vivana · Veure més »
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: Inscripció de Behistun і Zarang · Veure més »
Redirigeix aquí:
Inscripció de Bishutun, Inscripció de Bisutun.