Taula de continguts
760 les relacions: Abraçada d'Acatempan, Accademia Nazionale dei Lincei, Acte de fe, Acte de fe de Maní, Ad abolendam, Ad extirpanda, Afrancesat, Agrippa de Nettesheim, Agustí Antic de Llorac, Agustí Sales i Alcalà, Agustí Saperes i Fàbregas, Agustín de Madrid, Ahetze, Alacant, Aldeanueva del Camino, Alderano Cybo, Alejandro Méndez y Bermejo, Alejandro Pidal y Mon, Alexandre VIII, Alfonso Manrique de Lara, Algatocín, Alhama de Granada, Alonso de Ojeda, Alteracions d'Aragó, Amaia Aberasturi Franco, Andorra durant l'edat moderna, Andrés Lorente, Angéle de la Barthe, Anna Bolena, Anna Domenge, Anthony de Mello, Antic Règim, Anticlericalisme, Anticlericalisme a Espanya, Antoni Llaneras, Antoni Margil de Jesús, Antoni Salas i Teixidó, Antoni Serra Serra, Antonio de Sotomayor, Antonio Francesco Giuseppe Provana, Antonio Joaquín Pérez Martínez, Antonio Mongitore, Aquelarre, Arnau Albertí, Arnau Amalric, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Praga, Arquebisbat de Tolosa, Arquebisbat de Vílnius, Arquitectura de Barcelona, ... Ampliar l'índex (710 més) »
Abraçada d'Acatempan
Abraçada d'Acatempan, pintat per Hesiquio Iriarte. LAbraçada d'Acatempan és un esdeveniment de la història de Mèxic ocorregut el 10 de gener de 1821, en el qual van participar Agustín d'Iturbide, comandant en cap de l'exèrcit del Virregnat de Nova Espanya, (governat llavors per Juan Ruiz d'Apodaca) i Vicente Guerrero, cap de les forces insurgents que lluitaven per la Independència de Mèxic.
Veure Inquisició і Abraçada d'Acatempan
Accademia Nazionale dei Lincei
LAccademia Nazionale dei Lincei (IPA akːaˈdɛːmja dei linˈtʃɛi) (literalment "Acadèmia Nacional dels Linxs", també coneguda com a Acadèmia Linceana) és una acadèmica científica italiana, amb seu al Palazzo Corsini, Via della Lungara, Roma, Itàlia.
Veure Inquisició і Accademia Nazionale dei Lincei
Acte de fe
XIX. Un acte de fe era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la Inquisició als regnes hispànics en el seu moment de màxima activitat durant l'edat moderna, per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes.
Veure Inquisició і Acte de fe
Acte de fe de Maní
"Crema de literatura maia per l'Església Catòlica" mural de Diego Rivera. Lacte de fe de Maní va ser un succés ocorregut en la localitat de Maní (Yucatán) el 12 de juliol de 1562.
Veure Inquisició і Acte de fe de Maní
Ad abolendam
Butlla papal Ad abolendam (del llatí, Sobre l'abolició o Cap a l'abolició; extret de la primera línia Ad abolendam diversam haeresium pravitatem (Sobre l'abolició de diverses heretgies malignes)) va ser un decretal i butlla del Papa Luci III, escrit a Verona i emès el 4 de novembre de 1184.
Veure Inquisició і Ad abolendam
Ad extirpanda
Una representació artística de la Inquisició, mostrant la sentència de mort durant un acte de fe (c. 1495). La butlla Ad extirpanda va ser promulgada pel papa Innocenci IV el 15 de maig de 1252, sent posteriorment confirmada per Alexandre IV el 30 de novembre de 1259, i per Climent IV el 3 de novembre de 1265.
Veure Inquisició і Ad extirpanda
Afrancesat
Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.
Veure Inquisició і Afrancesat
Agrippa de Nettesheim
Heinrich Cornelius Agrippa von Nettesheim, Enric Corneli Agripa de Nettesheim, o Agrippa de Nettesheim (Colònia, 14 de setembre de 1486 - Grenoble, 18 de febrer de 1535), va ser un famós escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i ocultista alemany.
Veure Inquisició і Agrippa de Nettesheim
Agustí Antic de Llorac
Agustí Antic de Llorac (Palma, 1698.1752).
Veure Inquisició і Agustí Antic de Llorac
Agustí Sales i Alcalà
Mossèn Agustí Sales i Alcalà (Valljunquera, Matarranya, 1707 - València, 1774) va ser un home il·lustrat, formà part del cercle de Gregori Maians, al llarg de la seua vida va escriure més de 42 obres publicant treballs sobre arquitectura religiosa i escrits polèmics contra dominicans i franciscans.
Veure Inquisició і Agustí Sales i Alcalà
Agustí Saperes i Fàbregas
Agustí Saperes o Saperas i Fàbregas, més conegut com "El Caragol" (Valls 23 de febrer de 1793 - ?) guerriller i militar absolutista espanyol de la primera meitat del.
Veure Inquisició і Agustí Saperes i Fàbregas
Agustín de Madrid
Fra Agustín de Madrid O.F.M. Desc. (Madrid, s. XVII-XVIII) va ser un franciscà descalç.
Veure Inquisició і Agustín de Madrid
Ahetze
Ahetze (topònim homònim en francès) és un municipi d'Iparralde al territori de Lapurdi, que pertany administrativament al departament dels Pirineus Atlàntics (regió de la Nova Aquitània).
Veure Inquisició і Ahetze
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Inquisició і Alacant
Aldeanueva del Camino
Aldeanueva del Camino és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Veure Inquisició і Aldeanueva del Camino
Alderano Cybo
Alderano Cybo (Gènova, 16 de juliol de 1613 – Roma, 22 de juliol de 1700) va ser un cardenal italià.
Veure Inquisició і Alderano Cybo
Alejandro Méndez y Bermejo
Fra Alejandro Méndez y Bermejo, O.M.D. (Madrid, m. 10 de juny de 1740), de nom religiós Alejandro de San Antonio, va ser un religiós mercedari descalç espanyol.
Veure Inquisició і Alejandro Méndez y Bermejo
Alejandro Pidal y Mon
Alejandro Pidal y Mon (Madrid, 26 d'agost de 1846 - Madrid, 19 d'octubre de 1913) va ser un polític i acadèmic espanyol.
Veure Inquisició і Alejandro Pidal y Mon
Alexandre VIII
Alexandre VIII (Venècia, 22 d'abril del 1610 - † Roma, 1 de febrer del 1691), papa número 241 de l'Església Catòlica entre 1689 i 1691.
Veure Inquisició і Alexandre VIII
Alfonso Manrique de Lara
Alfonso Manrique de Lara (Segura de León, 1471 - ?, 28 de setembre de 1538), també anomenat Alonso, va ser un religiós castellà, cardenal i membre de la Inquisició.
Veure Inquisició і Alfonso Manrique de Lara
Algatocín
Algatocín és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serranía de Ronda.
Veure Inquisició і Algatocín
Alhama de Granada
Alhama de Granada és una ciutat de la província de Granada situada al sud-oest de la província.
Veure Inquisició і Alhama de Granada
Alonso de Ojeda
Alonso de Ojeda, (Conca, Espanya 1468 - Santo Domingo, República Dominicana, 1515) fou navegant, governador i conqueridor que va formar part de la tripulació de Cristòfol Colom en el seu segon viatge.
Veure Inquisició і Alonso de Ojeda
Alteracions d'Aragó
Les tropes castellanes entren a Saragossa el 1591. Les Alteracions d'Aragó és el nom que la historiografia actual dona als conflictes esdevinguts al regne d'Aragó durant la dècada del 1580 i els primers anys de la dècada del 1590 al regne d'Aragó.
Veure Inquisició і Alteracions d'Aragó
Amaia Aberasturi Franco
Amaia Aberasturi Franco (Gautegiz-Arteaga, 28 d'abril de 1997) és una actriu basca que ha treballat en cinema, televisió i teatre.
Veure Inquisició і Amaia Aberasturi Franco
Andorra durant l'edat moderna
L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.
Veure Inquisició і Andorra durant l'edat moderna
Andrés Lorente
Andrés Lorente (Anchuelo, Toledo, 15 d'abril de 1624 – Alcalá de Henares, Espanya, 1703) fou un compositor i organista espanyol.
Veure Inquisició і Andrés Lorente
Angéle de la Barthe
Angéle de la Barthe (1230 – 1275) va ser presumptament una dona de Tolosa, França, que va ser jutjada per bruixeria i va ser condemnada a mort per la Inquisició.
Veure Inquisició і Angéle de la Barthe
Anna Bolena
Anna Bolena (en anglès: Anne Boleyn) (1501 - 19 de maig de 1536) fou reina consort d'Anglaterra, primera marquesa de Pembroke.
Veure Inquisició і Anna Bolena
Anna Domenge
Anna Domenge (Perpinyà, 1570- Perpinyà ca.1619) fou una germana del Tercer Orde Regular de Sant Domènec, morta ca.
Veure Inquisició і Anna Domenge
Anthony de Mello
Anthony de Mello (Bombai, 1931- Nova York, 1987) va ser un director espiritual jesuïta i hindú.
Veure Inquisició і Anthony de Mello
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Inquisició і Antic Règim
Anticlericalisme
S'entén per anticlericalisme aquelles actituds o idees que van des de la crítica a les institucions eclesiàstiques o persones concretes del clergat fins a atacs contra la religió en si mateix, tot i que no necessàriament han d'anar unides.
Veure Inquisició і Anticlericalisme
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Veure Inquisició і Anticlericalisme a Espanya
Antoni Llaneras
Antoni Llaneras (Palma, Mallorca, ? - 1835) fou un sacerdot i polític mallorquí.
Veure Inquisició і Antoni Llaneras
Antoni Margil de Jesús
Agapit Margil i Ros (València, 18 d'agost de 1657 – Ciutat de Mèxic, 6 d'agost de 1726) va ésser un sacerdot franciscà que, amb el nom de religió d'Antoni de Jesús, fou missioner a la Nova Espanya (actual Mèxic).
Veure Inquisició і Antoni Margil de Jesús
Antoni Salas i Teixidó
Antoni Salas i Teixidó (Tarragona, 28 de març de 1863 - Lleida, 1 de febrer de 1935) va ser un clergue catòlic català.
Veure Inquisició і Antoni Salas i Teixidó
Antoni Serra Serra
Antoni Serra (Sa Pobla, 1708 - Palma, 1755) fou un frare de l'orde dels Mínims i autor religiós.
Veure Inquisició і Antoni Serra Serra
Antonio de Sotomayor
Antonio de Sotomayor, O.P. (Valença do Miño, Portugal, 31 d'agost de 1557-Madrid, 3 de setembre de 1648) va ser un religiós dominic espanyol.
Veure Inquisició і Antonio de Sotomayor
Antonio Francesco Giuseppe Provana
Antonio Francesco Giuseppe Provana (Niça 1662 - 1720) fou un jesuïta, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi de la Dinastia Qing.
Veure Inquisició і Antonio Francesco Giuseppe Provana
Antonio Joaquín Pérez Martínez
José Antonio Joaquín Pérez Martínez y Robles (Puebla de los Ángeles, Puebla, 1763 – Puebla de los Ángeles, Estat de Puebla, 26 d'abril de 1829) va ser un destacat sacerdot crioll en l'últim període del Virregnat de la Nova Espanya, va participar activament en la primera època de les Corts de Cadis, la consumació de la Independència de Mèxic i la política nacional del Mèxic independent.
Veure Inquisició і Antonio Joaquín Pérez Martínez
Antonio Mongitore
Antonio (o Antonino) Mongitore (Palerm, Sicília, 4 de maig de 1663 - 6 de juny de 1743), fou un escriptor, sacerdot i historiador italià.
Veure Inquisició і Antonio Mongitore
Aquelarre
Goya Un aquelarre o akelarre, originalment i en basc, és el lloc on les bruixes celebraven les seves reunions i rituals.
Veure Inquisició і Aquelarre
Arnau Albertí
Arnau Albertí (Muro, Mallorca 1480 - Patti, Sicília, 1545), fou un teòleg, lul·lista i inquisidor mallorquí.
Veure Inquisició і Arnau Albertí
Arnau Amalric
Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).
Veure Inquisició і Arnau Amalric
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Inquisició і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Arquebisbat de Praga
Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.
Veure Inquisició і Arquebisbat de Praga
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Veure Inquisició і Arquebisbat de Tolosa
Arquebisbat de Vílnius
Imatge de la Mare de Déu de la Porta de l'Aurora (en lituà: ''Aušros vartai''; en polonès: ''Ostra brama''), venerada tant a Polònia com a Lituània.
Veure Inquisició і Arquebisbat de Vílnius
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Veure Inquisició і Arquitectura de Barcelona
Artesa
Artesa, anomenada també de manera impròpia Artesa d'Onda, és un localitat del Baix Espadà.
Veure Inquisició і Artesa
Arxiu Central d'Educació
L'Arxiu Central d'Educació és un centre de titularitat i gestió estatal que actua com a arxiu central de la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, encara que orgànicament pertany a la Subdirecció General d'Arxius Estatals, la qual depèn de la Secretaria d'Estat de Cultura, ambdues secretaries formen part del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport espanyol.
Veure Inquisició і Arxiu Central d'Educació
Arxiu Històric Nacional
CSIC (carrer Serrano, Madrid) L'Arxiu Històric Nacional (Archivo Histórico Nacional en castellà) és una organització de documentació bibliogràfica d'Espanya.
Veure Inquisició і Arxiu Històric Nacional
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Inquisició і Astrònom
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Veure Inquisició і Ateisme
Atheneo de grandesa
LAtheneo de grandesa és un llibre d'emblemes per Josep Romaguera publicat a Barcelona l'any 1681.
Veure Inquisició і Atheneo de grandesa
Atles de la cacera de bruixes a Catalunya
L'atles de la cacera de bruixes a Catalunya és el recull més complet, de casos sobre bruixeria a Catalunya, que s'ha fet a Europa, fins al moment de la seva publicació.
Veure Inquisició і Atles de la cacera de bruixes a Catalunya
Augustin Bea
Augustin Bea, SJ (28 de maig de 1881 - 16 de novembre de 1968), va ser un sacerdot jesuïta alemany i erudit de la Pontifícia Universitat Gregoriana especialitzada en estudis bíblics i en arqueologia bíblica.
Veure Inquisició і Augustin Bea
Ábalos
Ábalos és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta, al marge esquerre del riu Ebre, prop d'Haro.
Veure Inquisició і Ábalos
Àngela Margarida Prat
Sor Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina i amb el nom popular de Mare Serafina per haver estat casada amb Francesc Serafí (Manresa, 26 d'octubre de 1543 - Barcelona, 24 de desembre 1608), va ser la fundadora de les clarisses caputxines al protomonestir de Santa Margarida la Reial, a Sarrià (1599).
Veure Inquisició і Àngela Margarida Prat
Baltasar de Mendoza y Sandoval
Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V.
Veure Inquisició і Baltasar de Mendoza y Sandoval
Baronia de Finestrat
La baronia de Finestrat és un títol nobiliari creat pel rei Carles II d'Espanya a favor de Jacint Forner i Bernabeu, senyor de Finestrat i de Benasau i algutzir major de la inquisició a Múrcia.
Veure Inquisició і Baronia de Finestrat
Barroc sicilià
Catània, dissenyada per Stefano Ittar, al voltant de 1768 El barroc sicilià és la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Sicília, al sud d'Itàlia, durant els segles i. L'estil es reconeix no solament pels seus típics revolts i floritures barroques, sinó també per les seves màscares somrients i putti amb la particular extravagància que li ha donat a Sicília una identitat arquitectònica única i la fase més interessant de l'art sicilià.
Veure Inquisició і Barroc sicilià
Bartolomé Bennassar
fou un escriptor i historiador francès, especialitzat en la història d'Espanya durant l'època moderna i en la història d'Amèrica Llatina.
Veure Inquisició і Bartolomé Bennassar
Bartolomé de Carranza
Bartolomé de Carranza de Miranda O.P. (1503, Miranda de Arga, Navarra - 2 de maig del 1576, Roma) fou arquebisbe i teòleg espanyol, molt influent durant la Contrareforma tant a Trento com a la restauració catòlica d'Anglaterra amb Maria I. Fou detingut per la Inquisició.
Veure Inquisició і Bartolomé de Carranza
Bartolomé Esteban Murillo
Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, batejat l'1 de gener de 1618 – 3 d'abril de 1682) fou un pintor andalús del.
Veure Inquisició і Bartolomé Esteban Murillo
Bartolomeo Pacca
Bartolomeo Pacca (Benevent, 23 de desembre de 1756 – Roma, 19 d'abril de 1844) va ser un cardenal italià, que serví com a pro Secretari d'Estat del 1808 al 1814.
Veure Inquisició і Bartolomeo Pacca
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Veure Inquisició і Batalla de Muret
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Inquisició і Bíblia
Bíblia Poliglota d'Anvers
La Bíblia Poliglota d'Anvers, intitulada Biblia Sacra Hebraice, Chaldaice, Graece et Latine: Philippi II Regii Catholice pietate, et studio ad sacrosanctae Ecclesiae vsum, i coneguda també com a Biblia Regia, Bíblia del rei d'Espanya, Bíblia d'Arias Montano o Bíblia de Plantin (1568-1572), fou una edició poliglota de la Bíblia publicada per l'impressor Christophe Plantin a la ciutat d'Anvers, amb el patrocini de Felip II i la direcció científica de Benito Arias Montano.
Veure Inquisició і Bíblia Poliglota d'Anvers
Bíblia Valenciana
La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en català —segons el mateix traductor, en nostra llengua valenciana— (entre 1477 i 1478), la primera de tota la península Ibèrica i és la quarta que es va imprimir al món, després de la Bíblia Vulgata en llatí (impresa per Gutenberg el 1448), i les traduccions alemanya (1466) i italiana (1471).
Veure Inquisició і Bíblia Valenciana
Beatriu de Pinós
baronessa de Milany-Vallfogona, també coneguda com a Beatriu de Pinós-Milany i Ballester, fou una protectora, impulsora i divulgadora del lul·lisme i promotora de l'Estudi General Lul·lià de Mallorca.
Veure Inquisició і Beatriu de Pinós
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.
Veure Inquisició і Bellver de Cerdanya
Benet de Tocco
Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.
Veure Inquisició і Benet de Tocco
Benet Fontanella
Benet Fontanella (Olot, Garrotxa, 16 de juny de 1575 - 21 de febrer de 1627), fou abat del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Inquisició і Benet Fontanella
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Veure Inquisició і Benet XVI
Benito Arias Montano
Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.
Veure Inquisició і Benito Arias Montano
Benito Ramón de la Hermida Maldonado
Benito Ramón Hermida y Porras Bermúdez Maldonado, també conegut com a Benito Ramón de la Hermida, (1 d'octubre de 1736 a Santiago de Compostel·la (Regne de Galícia); 1 de febrer de 1814 en Madrid), President interí i primer president de les Corts de Cadis des del 24 de setembre de 1810 fins a 24 de setembre de 1810.
Veure Inquisició і Benito Ramón de la Hermida Maldonado
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Veure Inquisició і Berenguer de Cruïlles
Bernardino Ochino
Bernardino Tommassini, també anomenat Bernardino Ochino, (1487, Siena - 1564, Austerlitz) fou un eloqüent frare predicador i ja de gran un important reformador evangèlic italià.
Veure Inquisició і Bernardino Ochino
Bernardo de Atayde y Lima Pereyra
Bernardo de Atayde y Lima Pereyra (Guimarães, 1599—Àvila, 1656) fou un religiós portuguès, bisbe d'Astorga (1644-1654) i d'Àvila (1654-1656).
Veure Inquisició і Bernardo de Atayde y Lima Pereyra
Bernat d'Alió
Bernat d'Alió (Cerdanya? — Perpinyà, 1258) fou un senyor feudal del, senyor del Donasà i del Capcir.
Veure Inquisició і Bernat d'Alió
Bernat Lluís Cotoner i Ballester
Bernat Lluís Cotoner i Ballester (Palma, darreria del - Palerm, 23 de setembre de 1641), fill de família noble, es dedicà a l'estudi de les lleis, obtingué el doctorat en ambdós drets per la Universitat d'Avinyó, i de tornada a Palma exercí d'advocat fins que, al cap d'uns anys, s'ordenà sacerdot, fou beneficiat de la parròquia de Santa Eulàlia, i posteriorment rebé una canongia.
Veure Inquisició і Bernat Lluís Cotoner i Ballester
Bertrand de La Tour
Bertrand Augier de La Tour (Cambolit, vers 1265 – Avinyó, entre 1332 i 1333) va ser un cardenal francès, membre de l'orde dels Frares Menors.
Veure Inquisició і Bertrand de La Tour
Biopolítica
La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política.
Veure Inquisició і Biopolítica
Bisbat d'Aleria
L'església de Sant Marcel a Alèria, construïda al segle XV sobre el lloc on s'alçava l'antiga catedral diocesana. El bisbat d'Aleria (francès: Diocèse d'Aléria, llatí: Dioecesis Aleriensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a frança.
Veure Inquisició і Bisbat d'Aleria
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Inquisició і Bisbat d'Orvieto-Todi
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Veure Inquisició і Bisbat de Carcassona
Bisbat de Lodeva
François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.
Veure Inquisició і Bisbat de Lodeva
Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Veure Inquisició і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Inquisició і Bisbat de Verona
Bonisme
El bonisme és una conducta basada en la creença que tots els problemes es poden resoldre a través del diàleg, la solidaritat i la tolerància, és a dir, a través d'una actitud característica de les bones persones.
Veure Inquisició і Bonisme
Botxí
Un botxí és el menestral que té l'ofici d'executar les tortures, els càstigs i la pena de mort en els estats en els quals aquestes sentències contràries als Drets Humans existien o existeixen.
Veure Inquisició і Botxí
Bruixeria
XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.
Veure Inquisició і Bruixeria
Bussanya
La Bussanya és una masia del municipi de Moià, a la comarca catalana del Moianès.
Veure Inquisició і Bussanya
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Inquisició і Butlla
Ca Donya Àngela
Ca Donya Àngela és una merceria de Palma coneguda per ser la botiga més antiga de Mallorca.
Veure Inquisició і Ca Donya Àngela
Ca n'Ustrell
Ca n'Ustrell és una masia de Sabadell del.
Veure Inquisició і Ca n'Ustrell
Caça de bruixes
La ''Pedra de l'Escàndol,'' monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la '''caça de bruixes''' a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria, inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486.
Veure Inquisició і Caça de bruixes
Cacera de bruixes a Terrassa
La Cacera de Bruixes a Terrassa (1615-1619) és el procés durant el qual sis dones de la ciutat de Terrassa varen ser acusades de bruixeria i sentenciades a mort el 27 d'octubre de 1619.
Veure Inquisició і Cacera de bruixes a Terrassa
Cacera de bruixes al Penedès
La cacera de bruixes al Penedès es concreta en diversos episodis de persecució de la bruixeria que van tenir lloc, a la vegueria de Vilafranca, en el.
Veure Inquisició і Cacera de bruixes al Penedès
Cacera de bruixes als Països Catalans
La cacera de bruixes als Països Catalans fou un conjunt de mesures empreses majoritàriament per tribunals civils (i no inquisitorials com resa el tòpic) contra persones sospitoses de bruixeria, a les terres de parla catalana.
Veure Inquisició і Cacera de bruixes als Països Catalans
Cagliostro
Cagliostro Comte Alessandro di Cagliostro (Palerm, Sicília, 2 de juny de 1743 - † 26 d'agost de 1795) metge, alquimista, ocultista, Rosacreu i alt maçó, va recórrer les corts europees del.
Veure Inquisició і Cagliostro
Cal Celdoni
Cal Celdoni és un edifici barroc del municipi de Pira (Conca de Barberà) protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Inquisició і Cal Celdoni
Call Jueu de Montblanc
El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.
Veure Inquisició і Call Jueu de Montblanc
Can Bellsolell de la Torre
Can Bellsolell de la Torre és una casa a tocar del nucli d'Arenys de Munt, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Inquisició і Can Bellsolell de la Torre
Can Cuc
Can Cuc és una masia al nord de la vila d'Anglès catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Inquisició і Can Cuc
Can Vestit
Can Vestit o la Torre dels Frares és una masia de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Inquisició і Can Vestit
Capità de Castella
Capità de Castella (Captain from Castile) és una pel·lícula estatunidenca de Henry King, estrenada el 1947 i doblada al català.
Veure Inquisició і Capità de Castella
Capritxos
Capritxos - Caprichos en castellà - és una sèrie de 80 aiguaforts creats pel pintor aragonès Francisco de Goya, entre els anys 1797 i 1799, que representen la introducció del gravat romàntic i contemporani a Espanya.
Veure Inquisició і Capritxos
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Inquisició і Carles II de Castella
Carles IV d'Espanya
Carles IV d'Espanya (Portici, Regne de Nàpols, 11 de novembre de 1748 - Roma, 19 de gener de 1819), fou príncep d'Astúries (1759 - 1788) i Rei d'Espanya (1788 - 1808) després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya.
Veure Inquisició і Carles IV d'Espanya
Carlo Ginzburg
Carlo Ginzburg (Tori, Itàlia, 15 d'abril de 1939) és un dels historiadors més rellevants de l'actualitat i defensor del camp de la microhistòria.
Veure Inquisició і Carlo Ginzburg
Casa de l'Inquisidor
Casa de l'Inquisidor és un edifici del municipi de Gandesa (Terra Alta) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Inquisició і Casa de l'Inquisidor
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Inquisició і Casa de la Ciutat (Barcelona)
Casa de Pilatos
Exterior de la Casa de Pilatos La Casa de Pilatos és un palau situat a la ciutat de Sevilla.
Veure Inquisició і Casa de Pilatos
Casa de Safortesa
La casa de Safortesa (sovint escrit de manera arcaica i prenormativa Zaforteza) fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca de les més importants.
Veure Inquisició і Casa de Safortesa
Casa Seilhan
La Casa Seilhan és un edifici de finals del segle XII situat a la plaça del Parlamanet de Tolosa de Llenguadoc.
Veure Inquisició і Casa Seilhan
Casafort
Casafort és una entitat de població del municipi de Nulles, a la comarca de l'Alt Camp.
Veure Inquisició і Casafort
Casco Antiguo (Sevilla)
Casco Antiguo és un dels onze districtes en què està dividida a efectes administratius la ciutat de Sevilla, capital de la comunitat autònoma d'Andalusia, a Espanya.
Veure Inquisició і Casco Antiguo (Sevilla)
Castell de Montsegur
El castell de Montsegur se situa a la població homònima al País de Foix, departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona, a Occitània, en un penyal (el puèg en occità o puig, en català), de 1.207 metres d'altitud.
Veure Inquisició і Castell de Montsegur
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Veure Inquisició і Castell de Querbús
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Veure Inquisició і Castellar del Vallès
Castellà a Catalunya
llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.
Veure Inquisició і Castellà a Catalunya
Catalanitat de La Celestina
La catalanitat de La Celestina és una tesi que defensa l'investigador i filòleg Jordi Bilbeny segons la qual La Celestina, obra pretesament pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui es coneix seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època que feu desaparèixer l'original català.
Veure Inquisició і Catalanitat de La Celestina
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Veure Inquisició і Català modern
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Inquisició і Catalunya
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Inquisició і Catarisme
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Veure Inquisició і Catedral de Palerm
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Veure Inquisició і Catedral de Toledo
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Inquisició і Catolicisme
Càstig
El càstig, normalment, és la imposició d'un resultat indesitjable o desagradable a un grup o individu, resolt per una autoritat —en contextos que van des de la disciplina infantil fins al dret penal — com a resposta i dissuasió a una acció o comportament particular que es consideri indesitjable o inacceptable.
Veure Inquisició і Càstig
Còrdas (Tarn)
Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.
Veure Inquisició і Còrdas (Tarn)
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Veure Inquisició і Cúria Pontifícia
Chiaramonte
Els Chiaramonte, també coneguts com Chiaromonte, Chiaramonti o, en català, com els Claramunt de Sicília, són la branca noble siciliana de l'ancestral familia catalana dels Claramunt.
Veure Inquisició і Chiaramonte
China Poblana
XIX. A l'esquerra, un chinaco La China Poblana (Xinesa poblera) és un terme que es refereix a dues qüestions de la cultura de Mèxic que han quedat relacionades aparentment des de finals del.
Veure Inquisició і China Poblana
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Veure Inquisició і Ciència medieval
Cipriano de la Huerga
Cipriano de la Huerga, o Cypriani Monachi Cisterciensis, Instituti D. Bernardi, Divinae legis interpretis in Complutensí Academia,Bataillon 1948: p. 399.
Veure Inquisició і Cipriano de la Huerga
Cirilo de Alameda y Brea
Cirilo de Alameda y Brea O.F.M. (Torrejón de Velasco, Madrid, 9 de juliol de 1781 - Madrid, 30 de juny de 1872) va ser un religiós espanyol, arquebisbe i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Veure Inquisició і Cirilo de Alameda y Brea
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Inquisició і Climent VII
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Veure Inquisició і Climent VIII
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Veure Inquisició і Climent XI
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Inquisició і Club dels Jacobins
Colònia portuguesa de Ceilan
Ceilan fou colònia portuguesa entre el i el.
Veure Inquisició і Colònia portuguesa de Ceilan
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Inquisició і Comtat de Flandes
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Inquisició і Comunitat Autònoma del País Basc
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Inquisició і Concili de Trento
Concili de Trento a Catalunya
El Concili de Trento a Catalunya va portar a terme una forta ofensiva a fi d'imposar els ideals de la contrareforma i posar fi als brots de cultura popular.
Veure Inquisició і Concili de Trento a Catalunya
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure Inquisició і Concili Vaticà II
Conclave de 1559
Escut papal de Sa Santedat el papa Pius IV El Conclave de 1559 (5 de setembre a 25 de desembre) va ser convocat amb la mort del Pau IV i va triar el Pius IV com el seu successor.
Veure Inquisició і Conclave de 1559
Conclave de 1689
El conclave de 1689 va ser convocat el 23 d'agost, després de la mort del Papa Innocenci XI, i va concloure el 6 d'octubre amb l'elecció de Pietro Vito Ottoboni com a Papa Alexandre VIII.
Veure Inquisició і Conclave de 1689
Conclave de 1691
El conclave de 1691 es va convocar a la mort d'Alexandre VIII i va acabar amb l'elecció del cardenal Antonio Pignatelli, que regnà com a Papa amb el nom d'Innocenci XII.
Veure Inquisició і Conclave de 1691
Conclave de 1830–1831
El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.
Veure Inquisició і Conclave de 1830–1831
Conclave de 1922
A la mort del papa Benet XV el 22 de gener de 1922, hi havia un total de seixanta-un cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.
Veure Inquisició і Conclave de 1922
Conclave de 1939
El Conclave papal de febrer de 1939 va ser un conclave convocat després de la mort del papa Pius XI el 10 de febrer de 1939.
Veure Inquisició і Conclave de 1939
Conclave de 1958
A la mort del papa Pius XII el 9 d'octubre de 1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.
Veure Inquisició і Conclave de 1958
Conclave de 1963
El conclave de 1963 fou convocat a la mort del papa beat Joan XXIII el 3 de juny de 1963.
Veure Inquisició і Conclave de 1963
Conclave de 1978 (agost)
Segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.
Veure Inquisició і Conclave de 1978 (agost)
Conclave de 1978 (octubre)
A la mort del papa Joan Pau I el 28 de setembre de 1978, hi havia un total de 127 cardenals, dels quals només 112 tenien dret d'elecció del nou pontífex a causa que, segons la Constitució Apostòlica Romano Pontifici eligendo de 1975 (II, 1, 33), els cardenals perdien la condició d'electors del papa exactament el dia que complien vuitanta anys.
Veure Inquisició і Conclave de 1978 (octubre)
Congregació de la doctrina de la Fe
La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.
Veure Inquisició і Congregació de la doctrina de la Fe
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Veure Inquisició і Conquesta de Navarra
Consells de la Monarquia d'Espanya
Territoris adscrits al Consell de Flandes Els Consells de la Monarquia d'Espanya foren els òrgans d'administració i de justícia amb què es governà la Monarquia d'Espanya durant els regnats de la Casa d'Àustria des del al, configurant una superestructura jurisdiccional definida en politologia com a règim polisinodial, és a dir, règim administrat amb Consells.
Veure Inquisició і Consells de la Monarquia d'Espanya
Consistoris de Pius VII
El Papa Pius VII Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Pius VII, amb la indicació de tots els cardenals creats (99 nous cardenals en 19 consistoris).
Veure Inquisició і Consistoris de Pius VII
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Inquisició і Constitució Espanyola de 1812
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Inquisició і Contrareforma
Control mental
Una representació satírica del rentat cerebral El control mental és una tècnica o un conjunt de tècniques encaminades a la modificació dels processos mentals dels individus.
Veure Inquisició і Control mental
Convent de Sant Domingo de Palma
El convent de Sant Domingo de Palma és un antic covent dominicà fundat a Ciutat de Mallorca el 1231.
Veure Inquisició і Convent de Sant Domingo de Palma
Cornelius Jansen
Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.
Veure Inquisició і Cornelius Jansen
Coroça
La coroça era un barret infamant, generalment en forma de cucurulla i de paper engrutat, que es posava als condemnats per la Inquisició juntament amb la gramalleta i que era portat durant l'acte de fe.
Veure Inquisició і Coroça
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Inquisició і Corona de Castella i Lleó
Corrida
Cartell taurí de la inauguració de la Plaça de toros de les Arenes, 1900 La corrida (del castellà, «corrida de toros», correguda de toros) és una forma de correguda de toros que consisteix en una lídia (lluita) entre un home i un toro, després de la qual el toro és mort o, excepcionalment, perdonat (indult).
Veure Inquisició і Corrida
Corts de Barcelona (1599)
Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.
Veure Inquisició і Corts de Barcelona (1599)
Corts de Montsó (1512)
Les Corts de Montsó de 1512 van ser presidides per la reina Germana de Foix, havien estat convocades a el temps de l'inici de la guerra contra el regne de Navarra i se celebraren entre juny i el 2 de setembre de 1512.
Veure Inquisició і Corts de Montsó (1512)
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Veure Inquisició і Corts de Montsó-Binèfar
Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Alfons el Magnànim a Sant Cugat del Vallès el 21 de març de 1419, quasi tres anys més tard d'heretar la corona d'Aragó a la mort del seu pare Ferran d'Antequera el 2 d'abril de 1416.
Veure Inquisició і Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420)
Cosme Damià Hortolà
Cosme Damià Hortolà (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, 3 de febrer de 1568) fou un destacat teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, que exercí els càrrecs d'abat de Vilabertran - al bisbat de Girona - i rector de l'Estudi General de Barcelona.
Veure Inquisició і Cosme Damià Hortolà
Cosme Soler
Cosme Soler, àlies Tarragó (la Baronia de Rialb, 1565) fou un curandero, herbolari i bruixot convers investigat per la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la primera meitat del segle XVII.
Veure Inquisició і Cosme Soler
Costoja (Montferrer i Castellbò)
Costoja o Costoia, fou la seu d'un priorat hospitaler, a partir de 1220 s'instal·là la comanda de Santa Maria de Costoja, de la qual depenia l'hospital de Sant Joan de Berga.
Veure Inquisició і Costoja (Montferrer i Castellbò)
Crítiques a la tauromàquia
Manifestació antitaurina a Bilbao, l'agost de 2009. Les crítiques a la tauromàquia, sovint referides com antitauromàquia, agrupa totes aquelles mostres d'oposició a la tauromàquia i les crítiques formulades en contra d'aquesta, així com també a l'activisme que s'oposa a la utilització de bous en espectacles o festes.
Veure Inquisició і Crítiques a la tauromàquia
Crist crucificat (Velázquez)
El Crist crucificat o Crist de San Plácido, és una pintura a l'oli sobre llenç de Diego Velázquez, conservada al Museu del Prado des de 1829.
Veure Inquisició і Crist crucificat (Velázquez)
Cristo de Tacoronte
El Santíssim Cristo de los Dolores y Agonía (més conegut com a Santíssim Cristo de Tacoronte), és una escultura que representa Jesucrist abraçant la creu, que es venera al Santuario del Cristo de Tacoronte, al municipi de Tacoronte (illa de Tenerife, Canàries, Espanya).
Veure Inquisició і Cristo de Tacoronte
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Veure Inquisició і Croada Albigesa
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Inquisició і Croades
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Veure Inquisició і Cronologia de la repressió del català
Cronologia del catarisme
Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.
Veure Inquisició і Cronologia del catarisme
Cucurulla
Reu amb cucurulla Es diu cucurulla, cuculla, cucurull, caperutxa o caperulla d'una lligadura de forma cònica que s'utilitza amb diversos propòsits.
Veure Inquisició і Cucurulla
Dècada del 1480
La dècada del 1480 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1480 fins al 31 de desembre del 1489.
Veure Inquisició і Dècada del 1480
Dècada Ominosa
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833.
Veure Inquisició і Dècada Ominosa
Dídac de Cadis
Fray Diego José de Cádiz (Cadis, 30 de març de 1743 - Ronda, Màlaga, 24 de març de 1801) va ésser un frare de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, asceta i predicador andalús.
Veure Inquisició і Dídac de Cadis
De homine
De homine (De homine figuris: et latinitate donatus a Florentio Schuyl) és una obra científica de Descartes publicada a Leiden (Holanda) el 1633, que descriu el mecanisme de la reacció automàtica en resposta als estímuls externs.
Veure Inquisició і De homine
De Magnete
De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure (Sobre els imants, els cossos magnètics i el gran imant terrestre) és un treball científic publicat el 1600 pel metge i científic anglès William Gilbert.
Veure Inquisició і De Magnete
Decadència
La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.
Veure Inquisició і Decadència
Decòrum
0521565685 Rebeca i Eliecer, de Poussin (ca. 1660). Decòrum (paraula llatina traduïble per "l'apropiat" o "l'adequat") és un principi de la retòrica clàssica, la poètica i la preceptiva dramàtica, així com de l'estètica i la teoria de l'art, per designar l'apropiat de la utilització d'un estil o una forma per a l'assumpte tractat.
Veure Inquisició і Decòrum
Decret de l'Alhambra
El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de març de 1492 pels monarques que més endavant serien denominats Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la península Ibèrica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492.
Veure Inquisició і Decret de l'Alhambra
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Inquisició і Decrets de Nova Planta
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Veure Inquisició і Delme
Demografia de Cap Verd
Demografia de Cap Verd tracta sobre les característiques demogràfiques de la població de Cap Verd incloent la densitat de població, grup ètnic, nivell d'educació, salut de la població, situació econòmica, creences religioses i altres aspectes sobre la població.
Veure Inquisició і Demografia de Cap Verd
Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543).
Veure Inquisició і Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo
Diego González Alonso
Diego González Alonso (Serradilla, Càceres, 23 de setembre de 1779 - Madrid, 11 de maig de 1841) va ser un polític, pedagog i agrònom espanyol.
Veure Inquisició і Diego González Alonso
Diego Mas i Mas
fou un filòsof metafísic valencià.
Veure Inquisició і Diego Mas i Mas
Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano
Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano (Cabeza del Buey, Província de Badajoz, 21 de gener de 1761 - Oeiras e São Julião da Barra, Portugal, 16 de març de 1829) fou un sacerdot, catedràtic i polític espanyol.
Veure Inquisició і Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano
Diego Pérez de Valdivia
Diego Pérez de Valdivia (Baeza, 1510 - Barcelona, 28 de febrer de 1589) fou un sacerdot andalús, humanista i teòleg, professor a les universitats de Baeza i Barcelona.
Veure Inquisició і Diego Pérez de Valdivia
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Veure Inquisició і Dimoni
Diomedes Cato
va ser un compositor italià i, intèrpret del llaüt, que va viure i va treballar en tota la seva vida a Polònia i Lituània.
Veure Inquisició і Diomedes Cato
Directorium inquisitorum
El Directorium inquisitorum, també anomenat Manual de l'inquisidor, és l'obra més important del dominic inquisidor Nicolau Eimeric (1316-1399), publicada l'any 1376.
Veure Inquisició і Directorium inquisitorum
Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze
El Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, en català Discursos i Demostracions Matemàtiques Entorn de Dues Noves Ciències, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com a Galileu, publicat el 1638 a Leiden i escrit en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor hi recull les seves investigacions sobre cinemàtica i ciència dels materials realitzats al llarg de la seva vida.
Veure Inquisició і Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze
Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.
Veure Inquisició і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Veure Inquisició і Doctrina de l'Església Catòlica
Dolcí
Dolcí (1250-1307), conegut també com a Fra Dolcino o Dolcí de Novara (en italià: Dolcino da Novara), va ser un líder religiós italià, continuador del mil·lenarisme de Gherardo Segarelli al davant de la secta dels Germans Apostòlics (en italià: Fraticelli Apostolici), que van prendre el nom de dulcinites.
Veure Inquisició і Dolcí
Domingo Báñez
''Commentaria in secundam secundae D. Thomae'', 1586 Domingo Báñez, (Valladolid, 29 de febrer de 1528 - Medina del Campo,1604) fou un frare dominic i teòleg castellà.
Veure Inquisició і Domingo Báñez
Don Carlos (Verdi)
Don Carlos, en la versió francesa, o Don Carlo, en la versió italiana, és un grand opéra en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, basat en el drama de Friedrich von Schiller (escrit l'any 1805).
Veure Inquisició і Don Carlos (Verdi)
Dones i matemàtiques
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.
Veure Inquisició і Dones i matemàtiques
E pur si muove!
XIX, per Joseph-Nicolas Robert-Fleury Eppur si muove (o E pur si muove) és una frase atribuïda llegendàriament a Galileo Galilei.
Veure Inquisició і E pur si muove!
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Inquisició і Edat mitjana als Països Catalans
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Inquisició і Edat moderna
Edat moderna als Països Catalans
Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.
Veure Inquisició і Edat moderna als Països Catalans
El Ángel Exterminador (societat secreta)
Vicente Urrabieta i Llopis per a la novel·la de Francisco José Orellana, ''El conde de España o La inquisición militar: historia-novela contemporánea'', Madrid, Librería de León Pablo, 1856. El Àngel Exterminador és el nom d'una societat secreta espanyola, absolutista i clerical, del, l'existència de la qual encara es considera no confirmada o hipotètica.
Veure Inquisició і El Ángel Exterminador (societat secreta)
El Camí de l'Últim Càtar
El Camí de l'Últim Càtar és una ruta transfronterera que ressegueix l'itinerari que va empendre Guillem Belibasta fugint dels seus inquisidors.
Veure Inquisició і El Camí de l'Últim Càtar
El club Dumas
El Club Dumas és una novel·la de 1993 d'Arturo Pérez-Reverte.
Veure Inquisició і El club Dumas
El Greco
Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.
Veure Inquisició і El Greco
El Greco (pel·lícula de 2007)
El Greco és una pel·lícula de 2007, dirigida per Iannis Smaragdis, que mostra la vida del pintor així sobrenomenat, des dels seus inicis com a pintor d'icones a l'illa de Creta fins al seu triomf a Toledo.
Veure Inquisició і El Greco (pel·lícula de 2007)
El inquisidor
El Inquisidor és un film argentí-peruà de terror dirigit per Bernardo Arias el 1975.
Veure Inquisició і El inquisidor
El lazarillo de Tormes
La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades, més coneguda com a El lazarillo de Tormes, és una novel·la picaresca del, d'autor desconegut, escrita en castellà.
Veure Inquisició і El lazarillo de Tormes
El Motín
El Motín va ser una publicació espanyola de finals del i principis del, que va tenir una llarga vida per a l'època: des de la seva fundació el 10 d'abril de 1881 fins al 6 de novembre de 1926.
Veure Inquisició і El Motín
El nom de la rosa
El nom de la rosa (Il nome della rosa en l'italià original) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327.
Veure Inquisició і El nom de la rosa
El nom de la rosa (pel·lícula)
El nom de la rosa (títol original en alemany: Der Name der Rose) és una pel·lícula italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la novel·la homònima d'Umberto Eco.
Veure Inquisició і El nom de la rosa (pel·lícula)
El prat de Bezhin
El prat de Bezhin és una pel·lícula soviètica de 1937, dirigida per Serguéi Eisenstein i famosa per haver estat suprimida i presumptament destruïda abans de la seva culminació.
Veure Inquisició і El prat de Bezhin
El príncep
El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.
Veure Inquisició і El príncep
El Quixot
Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.
Veure Inquisició і El Quixot
El santo oficio
El santo oficio és una pel·lícula dramàtica mexicana del 1974 dirigida per Arturo Ripstein.
Veure Inquisició і El santo oficio
El sí de las niñas
El sí de las niñas, obra teatral de Leandro Fernández de Moratín, estrenada el 24 de gener de 1806 en Madrid, Espanya, i representada fins a la quaresma d'aquest mateix any.
Veure Inquisició і El sí de las niñas
Eleno de Cespedes
Eleno de Cespedes (nascuda dona i anomenada Elena) o simplement Cespedes (Alhama de Granada, 1545 - ?) va ser una cirurgiana espanyola del.
Veure Inquisició і Eleno de Cespedes
Els dotze abats de Challant
Els dotze abats de Challant (I dodici abati di Challant en l'italià original), és una novel·la de Laura Mancinelli publicada el 1981 i guanyadora el igual any, del Prix Mondello.
Veure Inquisició і Els dotze abats de Challant
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Inquisició і En guàrdia!
Endura
Lendura (de l'occità, privació o dejuni) era una pràctica del catarisme que no s'aplicà gaire sovint.
Veure Inquisició і Endura
Erasmisme
Erasme de Rotterdam Lerasmisme fou un corrent ideològic i estètic dins l'humanisme renaixentista, centrat en les idees de l'holandés Erasme de Rotterdam (1466-1536).
Veure Inquisició і Erasmisme
Ercole Consalvi
Ercole Consalvi (Roma, 8 de juny de 1757 - Anzio, 24 de gener de 1824) fou un eclesiàstic i cardenal italià, dos cops secretari d'estat de la Santa Seu, considerat per la historiografia com un dels personatges cabdals no només de la història de l'Església, sinó de la diplomàcia moderna.
Veure Inquisició і Ercole Consalvi
Escola cartogràfica mallorquina
Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e.
Veure Inquisició і Escola cartogràfica mallorquina
Escola de Salamanca
Universitat de Salamanca El terme Escola de Salamanca s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del pensament en diverses àrees que va dur a terme un important grup de professors universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de Francisco de Vitoria a la Universitat de Salamanca.
Veure Inquisició і Escola de Salamanca
Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria
L'Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria és una obra renaixentista de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Inquisició і Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria
Església catòlica durant el nazisme
Els papes Pius XI (1922-39) i Pius XII (1939-58) van liderar l'Església catòlica romana durant de l'ascens i la caiguda de l'Alemanya nazi.
Veure Inquisició і Església catòlica durant el nazisme
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Inquisició і Església Catòlica Romana
Església de Bòsnia
LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.
Veure Inquisició і Església de Bòsnia
Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia)
L'església de Sant Nicolau de Bari és una de les parròquies tradicionals del centre històric de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta encara que l'edifici actual data de la primera meitat del xviii, sent un dels millors exponents del barroc murcià.
Veure Inquisició і Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia)
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Inquisició і Espanya
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Inquisició і Espanyolisme
Esteban Jamete
Esteban Jamete (de nom real Etienne Jamet o Chamet).
Veure Inquisició і Esteban Jamete
Esteve de Garret
Esteve de Garret (Tortosa,? - juliol de 1523) fou ardiaca de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1515-1518).
Veure Inquisició і Esteve de Garret
Eugenio de Ochoa y Montel
Eugenio de Ochoa y Montel (Lezo o Baiona, 19 d'abril de 1815 - 29 de febrer de 1872, Madrid) va ser un escriptor, crític, bibliògraf, editor i traductor espanyol.
Veure Inquisició і Eugenio de Ochoa y Montel
Eugenio de Tapia García
Eugenio de Tapia García Àvila, 18 de juliol de 1776 - Madrid, 4 d'agost de 1860), escriptor, periodista, jurista, historiador i polític espanyol, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
Veure Inquisició і Eugenio de Tapia García
Evangeli de Bernabé
L'evangeli de Barnabé és un evangeli apòcrif que s'atribueix a Bernabé apòstol i al que es fa referència en alguns texts antics.
Veure Inquisició і Evangeli de Bernabé
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Veure Inquisició і Expulsió dels jueus d'Espanya
Fabrizio Serbelloni
Fabrizio Serbelloni (Milà, 4 de novembre de 1695 – Roma, 7 de desembre de 1775) va ser un cardenal catòlic italià.
Veure Inquisició і Fabrizio Serbelloni
Falsos cronicons
Els falsos cronicons són una sèrie d'obres historiogràfiques dels segles i, que pretenen traduir o derivar d'obres històriques antigues, però que són, en realitat, falsificacions modernes.
Veure Inquisició і Falsos cronicons
Fameliar
Es fameliar, familiar o femelià és un dimoni menor de la mitologia d'Eivissa i Formentera A les Pitiüses, d'una herba molt petita que neix sota el pont vell del riu de Santa Eulària –construït pel diable–, collida la Nit de Sant Joan o de Cap d'Any i ficada en una ampolla negra, n'apareix el fameliar, un nan horrorós de boca espantosa, amb uns braços d'allò més llargs i prims.
Veure Inquisició і Fameliar
Fèlix Aytes
Fèlix Aytes fou un religiós i polític català.
Veure Inquisició і Fèlix Aytes
Felipa de Souza
Filipa de Sousa (Tavira, Portugal, 1556 - Brasil, 1600) va ser condemnada per «pràctiques nefandes» per la Inquisició en la colònia portuguesa de Brasil.
Veure Inquisició і Felipa de Souza
Felix d'Avellar Brotero
Felix d'Avellar Brotero (Santo Antão do Tojal, Loures, 25 de novembre de 1744 — Santa Maria de Belém, Lisboa, 4 d'agost de 1828) va ser un botànic, briòleg, micòleg portuguès.
Veure Inquisició і Felix d'Avellar Brotero
Feminisme a l'Hospitalet de Llobregat
El feminisme a l'Hospitalet de Llobregat és un moviment social que té com a objectiu situar el món femení en igualtat al món masculí en aquesta ciutat fent notòria la seva presència i la seva essència.
Veure Inquisició і Feminisme a l'Hospitalet de Llobregat
Feminisme ateu
L'ateisme feminista o feminisme ateu defensa la igualtat de drets i deures entre homes i dones en una societat sense religió.
Veure Inquisició і Feminisme ateu
Fernando de Rojas
Fernando de Rojas (La Puebla de Montalbán, Toledo, c. 1470 - Talavera de la Reina, Toledo, 1541) va ser un notari, escriptor, dramaturg i advocat de Salamanca.
Veure Inquisició і Fernando de Rojas
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Inquisició і Ferran VII d'Espanya
Ferrer (dominic)
Ferrer o Ferrarius Catalanus, (Vilallonga de la Salanca, ~ 1200 - després del 1278) va ser un frare dominicà i filòsof nascut a la Catalunya del Nord.
Veure Inquisició і Ferrer (dominic)
Festes populars als Països Catalans
Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.
Veure Inquisició і Festes populars als Països Catalans
Filip van Montmorency-Nivelle
Filip van Montmorency-Nivelle conegut com a comte d'Horne (nascut probablement al Castell d'Ooidonk al comtat de Flandes, 1524 — mort decapitat a Brussel·les el 5 de juny del 1568) era un noble flamenc, comte d'Horne (o Hoorne), conseller, almirall i governador militar.
Veure Inquisició і Filip van Montmorency-Nivelle
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Inquisició і Filosofia
Filosofia renaixentista
La filosofia renaixentista és el pensament que es va produir entre mitjans del i mitjans del, prenent com a convenció de final de període el pensament de Descartes.
Veure Inquisició і Filosofia renaixentista
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Veure Inquisició і Foguera
Fonamentalisme
El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Veure Inquisició і Fonamentalisme
Formació de l'Estat Argentí
XIX Es coneix com el procés de formació de l'Estat argentí al període de la història de l'Argentina durant el qual l'autoritat de la monarquia espanyola arriba a la seva fi en el virregnat del Riu de la Plata, el qual es disgrega en diverses unitats polítiques i es produeix la conformació juridicopolítica del que avui és la República Argentina.
Veure Inquisició і Formació de l'Estat Argentí
François Fénelon
François de Salignac de la Mothe-Fénelon, més conegut com a François Fénelon (Senta Mundana, 6 d'agost de 1651 - Cambrai, 7 de gener de 1715), va ser un teòleg, escriptor i poeta catòlic.
Veure Inquisició і François Fénelon
Francesc de Papiol i Padró
fou un advocat i terratinent, persona de gran cultura i erudició.
Veure Inquisició і Francesc de Papiol i Padró
Francesc de Solsona
Francesc de Solsona (?, - ?) fou canonge de Lleida, de Barcelona i de Tarragona, i President de la Generalitat de Catalunya (1527-1530).
Veure Inquisició і Francesc de Solsona
Francesc Giginta
Francesc Giginta (Perpinyà, - ?, 1579) fou abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579).
Veure Inquisició і Francesc Giginta
Francesc Joan Mas
Francesc Joan Mas (Vila-real, Plana Baixa, 1522 - ?) fou un editor, llatinista i humanista valencià.
Veure Inquisició і Francesc Joan Mas
Francesc Osset
Francesc OssetFernández Luzón, Antonio.
Veure Inquisició і Francesc Osset
Francesc Ribalta
''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor.
Veure Inquisició і Francesc Ribalta
Francesc Serra i Alberti
Francesc Serra i Alberti (Xilxes, 17 de novembre de 1746 – Madrid, 29 de març de 1814) fou un religiós i erudit valencià.
Veure Inquisició і Francesc Serra i Alberti
Francesc Vicent
Francesc Vicent (Sogorb, 1450 - ?, 1512) fou un jugador d'escacs i escriptor valencià.
Veure Inquisició і Francesc Vicent
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.
Veure Inquisició і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Francesc Xavier Borrull i Vilanova
Francesc Xavier Borrull i Vilanova (València, 3 de desembre de 1745 — 1837) fou un jurista, historiador, erudit i polític valencià.
Veure Inquisició і Francesc Xavier Borrull i Vilanova
Francesco Barozzi
Francesco Barozzi (de nom llatinitzat: Franciscus Baroccius) va ser un matemàtic italià, del.
Veure Inquisició і Francesco Barozzi
Francesco Bianchini
va ser un astrònom i historiador italià.
Veure Inquisició і Francesco Bianchini
Francesco del Giudice
Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.
Veure Inquisició і Francesco del Giudice
Francisco Javier Mier y Campillo
Francisco Javier Mier y Campillo (Alles, Astúries, 18 de febrer de 1748- Madrid, 12 de maig de 1818) va ser un religiós asturià, va ser el primer i penúltim inquisidor general després de la primera abolició del tribunal el 1813.
Veure Inquisició і Francisco Javier Mier y Campillo
Francisco López Ballesteros
Francisco López Ballesteros, (Brea de Aragón (Saragossa), 1770 - París, 29 de juny de 1832) va ser un general espanyol.
Veure Inquisició і Francisco López Ballesteros
Francisco Martínez Marina
Francisco Javier Martínez Marina (Corrada del Obispo, Oviedo, 10 de maig de 1754 - Saragossa, 25 de juliol de 1833) va ser un jurista, historiador del dret, filòleg i sacerdot espanyol.
Veure Inquisició і Francisco Martínez Marina
Francisco Sánchez de la Fuente
Francisco Sánchez de la Fuente (Arxidiòcesi de Sevilla, ? - Còrdova, setembre de 1498) o simplement Francisco de la Fuente, va ser un religiós andalús, bisbe d'Àvila (1493-1496) i de Còrdova (1496-1498), i un dels primers membres de la Santa Inquisició.
Veure Inquisició і Francisco Sánchez de la Fuente
Frederic Furió i Ceriol
Frederic Furió i Ceriol, traducció catalana de Fridericus Furius Caeriolanus, nom literari adoptat per Miquel-Joan Ceriol i Balle (València, 27 de maig de 1527 — Valladolid, 12 d'agost de 1592),Puerta Garrido 1997: pp.
Veure Inquisició і Frederic Furió i Ceriol
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Veure Inquisició і Frederic Guillem II de Prússia
Froilán Díaz de Llanos
Froilán Díaz de Llanos (Lleó - Madrid, 1709) va ser un religiós dominic espanyol, confessor de Carles II de Castella, que va ser perseguit per la Inquisició per haver dirigit els exorcismes destinats a alliberar el rei dels encanteris sota els quals suposadament es trobava.
Veure Inquisició і Froilán Díaz de Llanos
Gabriel Benet Mir
Gabriel Benet Mir (Palma, 1580-16 de novembre de 1650) fou prior de l'Hospital General, Comissari de la Inquisició, rector de sa Pobla (1613-1639).
Veure Inquisició і Gabriel Benet Mir
Gabriel Sanxis
Gabriel Sanxis o Gabriel Sanchez - (¿Saragossa? ¿?-Segovia 1505) fou un funcionari de la cort de Ferran el Catòlic, arribar a ser el tresorer del Rei i fou protector de Cristòfor Colom.
Veure Inquisició і Gabriel Sanxis
Gai
Gai és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat sobretot masculina, és a dir, s'utilitza per fer referir-se a un home homosexual que sent atracció sexual, física, emocional o sentimental únicament cap als homes.
Veure Inquisició і Gai
Gaietà Ripoll i Pla
Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 22 de gener de 1778 - València, 31 de juliol del 1826) fou un mestre de Russafa que morí condemnat a la forca per promoure l'ensenyament laic durant la Dècada Ominosa.
Veure Inquisició і Gaietà Ripoll i Pla
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Inquisició і Galileo Galilei
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Veure Inquisició і Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Gaspar Hurtado
Gaspar Hurtado (Mondéjar, 1575 - †Alcalá de Henares, 1647) fou un teòleg i moralista jesuïta espanyol.
Veure Inquisició і Gaspar Hurtado
Gaspar Mercader i Carròs
Gaspar Mercader i Carròs (València, 1568 - † València, 8 d'agost de 1631), I Comte de Bunyol, va ser un noble i escriptor valencià.
Veure Inquisició і Gaspar Mercader i Carròs
Gasparo Contarini
Gasparo Contarini (16 d'octubre de 1483 – 24 d'agost de 1542) va ser un diplomàtic italià, bisbe de Belluno i cardenal.
Veure Inquisició і Gasparo Contarini
Gòtic llenguadocià
El gòtic llenguadocià, també conegut amb els noms de tolosà o, més comunament, meridional, és un tipus d'arquitectura gòtica que es va desenvolupar al llarg del a les regions occitanes que avui conformen a grans trets el Llenguadoc.
Veure Inquisició і Gòtic llenguadocià
Geografia de Portugal
Mapa amb les principals ciutats de Portugal Portugal (nom local, República Portuguesa) és un estat situat a l'Europa occidental.
Veure Inquisició і Geografia de Portugal
Gerhard Lenski
Gerhard Emmanuel Lenski (Washington DC, 13 d'agost 1924 - 7 de desembre 2015) sociòleg nord-americà conegut per les seves contribucions a la sociologia de la religió, la desigualtat social i la teoria ecològic-evolutiva.
Veure Inquisició і Gerhard Lenski
Germans de la Vida Pobra
La Societat de Pobres Ermitans d'Angelo Clareno, Orde dels Frares Clarens o Pobres Eremites va ser un orde religiós originat com una reforma observant de l'orde franciscà.
Veure Inquisició і Germans de la Vida Pobra
Geuzen
Els geuzen (geuzen, pronuncia) eren a l'origen un grup de nobles de les Disset Províncies que el 1566 es van queixar de la política, de la inquisició i de la manca de llibertat religiosa sota el regne del rei Felip II d'Espanya prop de la governadora Margarida de Parma.
Veure Inquisició і Geuzen
Giacomo Casanova
Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa.
Veure Inquisició і Giacomo Casanova
Gilabert de Castres
Gilabert de Castres, nascut a Castres devers el 1165, és el més cèlebre perfecte d'Occitània.
Veure Inquisició і Gilabert de Castres
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Inquisició і Giordano Bruno
Giorgio Mainerio
Giorgio Mainerio (c. 1530-1540 - 3 o 4 de maig de 1582) era un músic i compositor italià.
Veure Inquisició і Giorgio Mainerio
Giovanni Antonio Magini
Giovanni Antonio Magini va ser un astrònom i matemàtic italià a començaments del, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes.
Veure Inquisició і Giovanni Antonio Magini
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Veure Inquisició і Girolamo Savonarola
Girolamo Zanchi
fou un teòleg italià.
Veure Inquisició і Girolamo Zanchi
Giuliano Montaldo
Giuliano Montaldo (Gènova, 22 de febrer de 1930 - Roma, 6 de setembre de 2023) fou un director de cinema, guionista i actor italià.
Veure Inquisició і Giuliano Montaldo
Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba (1520/1521, Cartagena - 1578, Odón), III Duc de Sessa, III Duc de Terranova, III Duc d'Andria, III Duc de Sant'Angelo, V Comte de Cabra, etc., era fill de Luis Fernández de Córdoba, IV Comte de Cabra i d'Elvira Fernández de Córdoba, II Duquessa de Sessa i filla del Gran Capità, per tant hereu d'importants estats feudals d'Andalusia i el Regne de Nàpols.
Veure Inquisició і Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Historia general de las Indias, Capità Gonzalo Hernández de Oviedo y Valdez(1536). Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (Madrid, 1478 - Valladolid, 1557) fou un escriptor, cronista i colonitzador espanyol.
Veure Inquisició і Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Gonzalo Martínez Diez
Gonzalo Martínez Diez (Quintanar de la Sierra, 1924 - Villagarcía de Campos, 2015) va ser un historiador medievalista espanyol.
Veure Inquisició і Gonzalo Martínez Diez
Gonzalo Pérez
Gonzalo Pérez (Segòvia, 1500-Madrid, 1566) fou secretari del Consell d'Estat de Carles I i Felip II.
Veure Inquisició і Gonzalo Pérez
Goya's Ghosts
Goya's Ghosts ("Els fantasmes de Goya") és una pel·lícula de 2006 dirigida per Miloš Forman, una producció hispano-estatunidenc, co-produïda per The Saul Zaentz Co.
Veure Inquisició і Goya's Ghosts
Gracia Mendes
Gracia Nasi, el nom del qual de conversa va ser Beatriz de Lluna Miques, coneguda simplement com "La Senyora" (1510-1569), va ser una rica i poderosa dona, nascuda en una família judeoconversa de Portugal, d'origen jueu aragonès.
Veure Inquisició і Gracia Mendes
Gramalleta
Penitenciat amb la Creu de Sant Andreu a la gramalleta (Francisco de Goya). La gramalleta o sambenet és un escapulari utilitzat originalment pels penitents cristians per mostrar públic penediment per seus pecats i, més endavant, un hàbit penitencial amb què eren obligats a vestir els condemnats per la Inquisició, a vegades durant anys com a part de la seva condemna.
Veure Inquisició і Gramalleta
Gran Jubileu
El Jubileu de l'any 2000 (també anomenat Gran Jubileu) va ser un esdeveniment a l'Església catòlica que va tenir lloc entre la nit de Nadal (24 de desembre) de 1999 i l'Epifania (6 de gener) de 2001.
Veure Inquisició і Gran Jubileu
Gran sinagoga de Bordeus
La gran sinagoga de Bordeus és el principal lloc de culte del israélite de Bordeus.
Veure Inquisició і Gran sinagoga de Bordeus
Grand-Place
La Grand-Place en francès, o neerlandès Grote Markt és la plaça major de Brussel·les.
Veure Inquisició і Grand-Place
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Inquisició і Gregori IX
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Veure Inquisició і Gregori XVI
Grimori
Un grimori és un manual de màgia que inclou instruccions sobre com invocar esperits i dimonis, crear objectes màgics i llançar conjurs.
Veure Inquisició і Grimori
Guerra del Francès a Mallorca
La guerra que entre 1808 i 1814 mantenia l'estat espanyol contra França va tenir importants repercussions a Mallorca.
Veure Inquisició і Guerra del Francès a Mallorca
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Inquisició і Guerra dels Cent Anys
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Veure Inquisició і Guerres de religió a França
Gueto
Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.
Veure Inquisició і Gueto
Guglielma de Bohême
Guglielma de Bohême (Bohèmia, 1210 - Milà, 24 d'agost de 1281) va ser una mística cristiana que es va instal·lar a Milà entre 1260 i 1271.
Veure Inquisició і Guglielma de Bohême
Guilhem de Montanhagòl
Guilhem de Montanhagòl (fl. 1233 - 1258) fou un trobador occità.
Veure Inquisició і Guilhem de Montanhagòl
Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet
Guilhèm Arnaut, Estève de Sant Tibèri i els seus companys (morts a la Massacre d'Avinhonet, 29 de maig de 1242) eren membres del tribunal de la Inquisició de Tolosa que jutjava els seguidors del catarisme.
Veure Inquisició і Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet
Guillem Belibasta
Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.
Veure Inquisició і Guillem Belibasta
Guixeria mudèjar
Guixeria mudèjar als jardins dels Reials Alcàssers de Sevilla. La guixeria mudèjar és un treball ornamental d'arts aplicades utilitzat pels alarifs o mestres de cases mudèjars en diferents èpoques.
Veure Inquisició і Guixeria mudèjar
Habitatge a Casafort
L'Habitatge a Casafort és un edifici del nucli de població de Casafort al municipi de Nulles (l'Alt Camp) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Inquisició і Habitatge a Casafort
Häxan
Häxan (Heksen, lit. La bruixa) és una pel·lícula muda sueco-danesa de terror d'assaig escrita i dirigida per Benjamin Christensen.
Veure Inquisició і Häxan
Hèrcules II d'Este
Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.
Veure Inquisició і Hèrcules II d'Este
Heinrich Kramer
Heinrich Kramer OP (c. 1430, Schlettstadt, Alsàcia - c. 1505, Kroměříž, Bohèmia) fou un frare dominic, inquisidor i autor del famós Malleus Maleficarum.
Veure Inquisició і Heinrich Kramer
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Inquisició і Heretgia
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Veure Inquisició і Història d'Alemanya
Història d'Andorra
410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.
Veure Inquisició і Història d'Andorra
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Veure Inquisició і Història d'Espanya
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Veure Inquisició і Història de Bèlgica
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Veure Inquisició і Història de l'astronomia
Història de l'ateisme
Encara que el vocable ateisme s'origina al s. XVI basat en el terme del grec antic ('sense déu'), la seua admissió com a concepte positiu no es troba abans del, quan les idees atees i la seua influència filosòfica i política comencen a expandir-se.
Veure Inquisició і Història de l'ateisme
Història de l'aviació
Ícar i Dèdal Fotografia de dos moderns avions d'ús militar. A dalt, un McDonnell Douglas KC-10 Estendre i a baix un Northrop Grumman B-2 Spirit. La història de l'aviació es remunta al dia en què l'ésser humà prehistòric es va parar a observar el vol dels ocells i d'altres animals voladors.
Veure Inquisició і Història de l'aviació
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Veure Inquisició і Història de l'Església Catòlica
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Veure Inquisició і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de la filosofia
La mort de Sòcrates, representada per Jacques-Louis David. La història de la filosofia és el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influències constants entre períodes i relectures de les afirmacions de filòsofs anteriors.
Veure Inquisició і Història de la filosofia
Història de les Illes Balears
Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Inquisició і Història de les Illes Balears
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Veure Inquisició і Història de Luxemburg
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Veure Inquisició і Història de Mallorca
Història de Puerto Rico
Puerto Rico La història de Puerto Rico va començar amb l'assentament del poble ostoinoide a l'arxipèlag de Puerto Rico entre els anys 3000 i 2000 aC.
Veure Inquisició і Història de Puerto Rico
Història de València
La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.
Veure Inquisició і Història de València
Història de Xile
Els anomenats ''«fundadors de la República de Xile»'' (d'esquerra a dreta): José Miguel Carrera, Bernardo O'Higgins, José de San Martín i Diego Portales; oli de 1854 d'Otto Grashof La història de Xile es divideix generalment en dotze períodes que abasten des del començament del poblament humà del territori de l'actual Xile fins a l'actualitat.
Veure Inquisició і Història de Xile
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Veure Inquisició і Història del cristianisme
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Veure Inquisició і Història del papat
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Veure Inquisició і Història dels jueus
Història dels Països Baixos
Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.
Veure Inquisició і Història dels Països Baixos
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Veure Inquisició і Història dels Països Catalans
Història dels titelles
Didó (1880-1960), de la col·lecció del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques La història dels titelles o de les representacions de titelles als Països Catalans es troben documentades ja al en una història que s'estén fins avui dia.
Veure Inquisició і Història dels titelles
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Inquisició і Historiografia
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Inquisició і Hodonímia de Barcelona
Homofòbia
Manifestant amb un cartell homòfob. Lhomofòbia és l'aversió o discriminació contra les persones homosexuals.
Veure Inquisició і Homofòbia
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Veure Inquisició і Homosexualitat
Homosexualitat a Europa
Lhomosexualitat a Europa s'ha considerat de maneres diferents al llarg de la història.
Veure Inquisició і Homosexualitat a Europa
Honorat Riu i Tord
Honorat Riu i Tord (Sant Hipòlit de la Salanca, 1586 — Perpinyà, 24 de setembre del 1644) va ser un jesuïta i escriptor rossellonès.
Veure Inquisició і Honorat Riu i Tord
Houston Stewart Chamberlain
Houston Stewart Chamberlain (Southsea, Anglaterra, 9 de setembre de 1855 - Bayreuth, 9 de gener de 1927) va ser un pensador britànic, nacionalitzat alemany, conegut per les seves teories racistes i germanistes (Els fonaments del segle XIX), que el van configurar com un dels precursors ideològics del nazisme.
Veure Inquisició і Houston Stewart Chamberlain
Hubert Waelrant
Hubert Waelrant (Tongerloo, Bèlgica, vers l'any 1517 - Anvers, 19 de novembre de 1595) compositor i teòric belga.
Veure Inquisició і Hubert Waelrant
Il formaggio e i vermi
El formatge i els cucs: el cosmos d'un moliner del segle XVI (títol original en italià: Il formaggio e i vermi. Il cosmo di un mugnaio del '500') és una obra historiogràfica de l'historiador italià Carlo Ginzburg, publicada el 1976.
Veure Inquisició і Il formaggio e i vermi
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Inquisició і Il·lustració
Il·lustració a Espanya
Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.
Veure Inquisició і Il·lustració a Espanya
Imperialisme cultural
Un pare i el seu fill, nadius del Chaco Boreal, el pare segueix amb la vestimenta típica de la seva región mentre que el fill ha adoptat una vestimenta típica occidental. L'imperialisme cultural comprèn els aspectes culturals de l'imperialisme.
Veure Inquisició і Imperialisme cultural
Independència de l'Argentina
El Con Sud, en un mapa publicat el 1818. La divisió territorial correspon a l'any 1814Es marca el límit entre Córdoba i la Intendència de Cuyo, creada el novembre de 1813, però no entre Salta i la Intendència de San Miguel de Tucumán, creada l'octubre de 1814; d'això es dedueix que la informació fa al període entre aquestes dues dates.
Veure Inquisició і Independència de l'Argentina
Independència de Mèxic
miniatura La Independència de Mèxic va ser la conseqüència d'un procés polític i social d'emancipació, que buscava independitzar-se del govern central de l'Imperi Espanyol.
Veure Inquisició і Independència de Mèxic
Index Librorum Prohibitorum
LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.
Veure Inquisició і Index Librorum Prohibitorum
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Veure Inquisició і Innocenci IV
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Veure Inquisició і Innocenci X
Innocenci XI
El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.
Veure Inquisició і Innocenci XI
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Inquisició і Inquisició
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Inquisició і Inquisició espanyola
Inquisidor
Acte de fe pintat per Pedro Berruguete l'any 1475, amb l'inquisidor sota pal·li amb l'hàbit de dominicInquisidor (del llatívv inquirere.
Veure Inquisició і Inquisidor
Inquisidor general
LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.
Veure Inquisició і Inquisidor general
Institut Nova Història
LInstitut Nova Història (INH) és una fundació cultural de Barcelona creada el 2007 com a escissió de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, fundada i encapçalada per Albert Codinas i Jordi Bilbeny i dedicada a la divulgació de postulats pseudohistòrics.
Veure Inquisició і Institut Nova Història
Isaac Lúria
Rabí Yishaq Lúria Aixkenazí (Jerusalem 1534 - Safed 1572), rabí i cabalista, és considerat com el pensador més profund del misticisme jueu d'entre els més grans i cèlebres, i el fundador de l'escola cabalística de Safed.
Veure Inquisició і Isaac Lúria
Isabel Correa
Isabel Correa o Rebeca Correa, (Lisboa, 1655 ca.-Amsterdam, 1700 ca.), poetessa i traductora jueva sefardita en castellà.
Veure Inquisició і Isabel Correa
Isabel de Rocabertí i Soler
Isabel de Rocabertí, també coneguda com a Sor Hipòlita de Jesús (Barcelona, 22 de gener de 1551 - 6 d'agost de 1624) fou una monja dominica, teòloga i escriptora catalana.
Veure Inquisició і Isabel de Rocabertí i Soler
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Inquisició і Isabel I de Castella
Jacobus Gronovius
Jacobus Gronovius o Jacob Gronow (1645 – 1716) era un filòleg een neerlandès.
Veure Inquisició і Jacobus Gronovius
Jacques de Molay
Jacques de Molay (Borgonya, entre 1240 i 1244 - París, 18 de març del 1314) fou un noble francès i l'últim Gran Mestre del Temple.
Veure Inquisició і Jacques de Molay
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Veure Inquisició і Jansenisme
Jardí Botànic de Palerm
Entrada al Giardino d'Inverno del Jardí Botànic de Palerm El Jardí Botànic de Palerm (en italià, Orto Botanico di Palermo o també com Orto Botanico dell'Università di Palermo) es troba a la ciutat de Palerm a l'illa italiana de Sicília.
Veure Inquisició і Jardí Botànic de Palerm
Jaume de Casafranca
escapulari (en castellà http://lema.rae.es/drae/?val.
Veure Inquisició і Jaume de Casafranca
Jaume Domènec
Jaume Domènec (també Jaume Domenge o Jaume Domenech) (Rosselló, ? - Saragossa?, 1384) va ser un historiador, traductor i teòleg català.
Veure Inquisició і Jaume Domènec
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Inquisició і Jaume el Conqueridor
Jaume Fiella
L'església de Sant Miquel que Jaume Fiella va fer decorar ja no existeix, però la façana amb les talles de Ducroux es va incorporar com a façana lateral de la basílica de la Mercè.cita cirici Jaume Fiella (Tremp,? - ?, setembre del 1522) fou doctor en dret canònic i civil, degà de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya de 1514 a 1515).
Veure Inquisició і Jaume Fiella
Jaume Pou i Berard
Jaume Pou i Berard (Mallorca o Niça, 13 de febrer de 1495 o 1497 – Roma, 26 d'abril de 1563) fou un bisbe i cardenal presumptament mallorquí.
Veure Inquisició і Jaume Pou i Berard
Jean Duvernoy
Jean Duvernoy (Montbéliard, 1 de gener de 1917 - Tolosa de Llenguadoc, 18 d'agost de 2010) va ser un jurista i historiador francès, especialitzat en heretgies medievals.
Veure Inquisició і Jean Duvernoy
Jerònima Muntanyola
Geganta Joana la Negra Llibre sobre Joana la Negra, d'Albert Benet i Clarà Jerònima Muntanyola (Santa Eulàlia de Puig-oriol – Sallent, 1618), coneguda amb el sobrenom de Joana la Negra, fou una dona acusada de bruixeria.
Veure Inquisició і Jerònima Muntanyola
Jerónimo Castillón y Salas
Jerónimo Castillón y Salas o Gerónimo (Ponzano, Osca, 30 de setembre de 1755 - Tarassona, 1835) va ser un religiós espanyol, bisbe de Tarassona i inquisidor general, el darrer abans de l'abolició definitiva del càrrec.
Veure Inquisició і Jerónimo Castillón y Salas
Jerónimo Manrique de Lara
Jerónimo Manrique de Lara (?,? - Àvila, 22 de setembre de 1595) va ser un religiós castellà, al servei de Felip II de Castella, que va ser bisbe de Cartagena i d'Àvila, membre de la Inquisició, que va arribar a ser inquisidor general, però amb un breu mandat de deu mesos.
Veure Inquisició і Jerónimo Manrique de Lara
Jerónimo Román de la Higuera
Jerónimo Román de la Higuera, en algunes fonts Ramón de la Higuera o Padre Higuera de Toledo (Toledo, 1538 - 13 de setembre de 1611) va ésser un prevere jesuïta i historiador, autor de falsificacions històriques que van tenir molta repercussió en els historiadors posteriors.
Veure Inquisició і Jerónimo Román de la Higuera
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Veure Inquisició і Jerónimo Zurita y Castro
Jeroni Araolla
Jeroni Araolla (en sard, Hieronimu; en italià, Gerolamo) fou un poeta, polític i eclesiàstic sard, nascut a Sàsser entre 1500 i 1520 en una família noble i benestant, i mort entre 1595 i 1615.
Veure Inquisició і Jeroni Araolla
Jesuset del Miracle
Cada 31 de gener els alcoians celebren una solemne processó, la processó del Jesuset del Miracle, en commemoració del robatori de les Sagrades Formes que va ser perpetrat en 1568.
Veure Inquisició і Jesuset del Miracle
Joan Baptista Berní i Català
Joan Baptista Berní i Català (València, 25 de juny de 1705 - València, 8 de gener de 1738) fou un religiós dominic, doctor en teologia per la Universitat de València, catedràtic de filosofia de la mateixa universitat des del 1731, i notari del Sant Ofici.
Veure Inquisició і Joan Baptista Berní i Català
Joan Bonet de Paredes
fou un compositor valencià.
Veure Inquisició і Joan Bonet de Paredes
Joan Casas, advocat
Joan Casas (Reus, segles XVIII - XIX) va ser un advocat conservador català, alcalde de Reus dues vegades.
Veure Inquisició і Joan Casas, advocat
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí (Barcelona a mitjan) fou dominic i era fill del Conseller Joan Gualbes.
Veure Inquisició і Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí
Joan d'Enguera
Joan d'Ènguera (València, segle XV - Valladolid, 15 de febrer de 1513) fou un religiós dominic espanyol i inquisidor general.
Veure Inquisició і Joan d'Enguera
Joan de Coloma
Joan de Coloma o Mossèn Johan de Coloma (Borja, Regne d'Aragó, 1442 - Saragossa, 1517), de pare empordanès, fou des del 1462, secretari de Joan II d'Aragó,.
Veure Inquisició і Joan de Coloma
Joan Dusai i Durall
Joan Dusai i Durall (Barcelona s.XV - Càller 1507) fou un advocat, representant reial a Mallorca i virrei a Sardenya.
Veure Inquisició і Joan Dusai i Durall
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.
Veure Inquisició і Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Joan Francesc Piferrer i Massià
Joan Francesc Piferrer i Massià (Barcelona, 1771- 27 de febrer de 1848) va ser un impressor barceloní.
Veure Inquisició і Joan Francesc Piferrer i Massià
Joan III de Portugal
Joan III de Portugal, dit el Piadós (Lisboa, 1502 - ibíd., 1557) fou rei de Portugal (1521-1557).
Veure Inquisició і Joan III de Portugal
Joan Lluís Vileta
Joan Lluís Vileta (s. XVI - 1583), fou un cèlebre catedràtic de filosofia i especialista en l'obra d'en Ramon Llull, que el va portar a defensar-lo davant la Inquisició.
Veure Inquisició і Joan Lluís Vileta
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Veure Inquisició і Joan Lluís Vives i March
Joan Mir Ramis
Joan Mir Ramis (Mallorca s. XVI - s. XVII), fou un noble i militar, propietari de Crestatx, (sa Pobla); Síndic del Regne de Mallorca (1618); noble i privilegiat militar (1631); comptador de la Inquisició a Mallorca (1634); Capità d'una companyia d'infanteria de cent homes al servei de Felip IV (1635); Provehidor General del Regne de Mallorca (1641).
Veure Inquisició і Joan Mir Ramis
Joan V de Lanuza
Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom.
Veure Inquisició і Joan V de Lanuza
Joan VI de Portugal
Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).
Veure Inquisició і Joan VI de Portugal
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Veure Inquisició і Joan XXII
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Inquisició і Joan XXIII
Joana I de Tolosa
Joana de Tolosa, (Tolosa de Llenguadoc, comtat de Tolosa, 1220 - Siena, 1271) fou comtessa de Tolosa i marquesa de Provença (1249-1271).
Veure Inquisició і Joana I de Tolosa
Joaquín Calvo Sotelo
Joaquín Calvo Sotelo (La Corunya, 5 de març de 1905 - Madrid, 7 d'abril de 1993) va ser un periodista i dramaturg espanyol, germà del polític José Calvo Sotelo.
Veure Inquisició і Joaquín Calvo Sotelo
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 — Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià.
Veure Inquisició і Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
Joaquim Oliet i Cruella
Joaquim Oliet i Cruella (Morella, 16 de novembre de 1775 - Onda, 27 de novembre de 1849) fou un pintor neoclàssic valencià.
Veure Inquisició і Joaquim Oliet i Cruella
Jodocus Hondius
Jodocus Hondius (versió llatinitzada de Joost D'Hondt) (Wakken, 17 d'octubre de 1563 - Amsterdam, 12 de febrer de 1612), de vegades anomenat Jodocus Hondius el Vell per distingir del seu fill, va ser un artista flamenc, gravador i cartògraf.
Veure Inquisició і Jodocus Hondius
José Anastácio da Cunha
fou un matemàtic i escriptor portuguès del, autor d'una enciclopèdia de matemàtiques.
Veure Inquisició і José Anastácio da Cunha
José Antonio Escudero López
José Antonio Escudero López (Barbastre, 12 d'octubre de 1936) és un historiador i polític aragonès, antic senador i eurodiputat.
Veure Inquisició і José Antonio Escudero López
José Celestino Mutis y Bosio
José Celestino Bruno Mutis y Bosio (Cadis, 1732 – Bogotà, 1808) fou un il·lustrat, científic, biòleg, metge, cirurgià, anatomista, matemàtic, físic, mineralogista, docent, eclesiàstic i, possiblement, un dels majors botànics espanyols del.
Veure Inquisició і José Celestino Mutis y Bosio
José de Espiga y Gadea
José de Espiga y Gadea (Palenzuela, Palència, 1758 - Tierra de Campos, Palència, 1824) fou un eclesiàstic i jurista castellà de gran cultura i amb facilitat de paraula, titllat de jansenista.
Veure Inquisició і José de Espiga y Gadea
José de Sigüenza
José (Martínez) de Espinosa, més conegut com a Fray José de Sigüenza (Sigüenza, 1544 - El Escorial, 22 de maig de 1606), habitualment citat com Padre Sigüenza, va ser un monjo de l'Orde de Sant Jeroni, historiador, poeta i teòleg espanyol.
Veure Inquisició і José de Sigüenza
José Fernando de Abascal y Sousa
Signatura de José Fernando d'Abascal abans de ser nomenat Marquès de la Concòrdia, a partir d'aquest moment va començar a signar com a tal. José Fernando d'Abascal i Sousa (Oviedo, 30 de maig de 1743 - Madrid, 31 de juliol de 1821), fou un noble, militar i polític espanyol, mariscal de camp, trentè vuitè virrei del Perú (1806-1816) i primer Marquès de la Concòrdia Espanyola del Perú.
Veure Inquisició і José Fernando de Abascal y Sousa
José María Morelos y Pavón
José María Teclo Morelos y Pavón (Morelia, estat de Michoacán, 1765- San Cristóbal Ecatepec, 1815) fou un sacerdot liberal que encapçalà el moviment d'independència de Mèxic a la mort de Miguel Hidalgo y Costilla junt amb Juan Nepomuceno Rosains,Enciclopèdia Espasa Volum núm.
Veure Inquisició і José María Morelos y Pavón
José Ríos y Tortajada
José Ríos y Tortajada (Ademús, País Valencià, ? – Cullera, 1777) va ser sacerdot, col·leccionista d'antiguitats i escriptor.
Veure Inquisició і José Ríos y Tortajada
José Viera y Clavijo
José de Viera y Clavijo (Los Realejos, Tenerife, 28 de desembre de 1731 - Las Palmas de Gran Canària, 21 de febrer de 1813) fou un escriptor, botànic i historiador espanyol, un dels màxims representants de la il·lustració canària.
Veure Inquisició і José Viera y Clavijo
Josep Badia (religiós)
Josep Badia (Barcelona, 1777 — Fontenay-sur-Loing, Orleanès, 1850) fou un religiós i escriptor català, cosí de Domènec Badia i Leblich Ali Bei.
Veure Inquisició і Josep Badia (religiós)
Josep Climent i Avinent
Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.
Veure Inquisició і Josep Climent i Avinent
Josep de Calassanç Vives i Tutó
Josep de Calassanç Vives i Tutó, O.F.M.Cap. (Sant Andreu de Llavaneres, 15 de febrer de 1854 - Monte Porzio Catone, prop de Roma, 7 de setembre de 1913) fou un frare caputxí i cardenal català que estigué molt a prop dels papes Lleó XIII i Pius X.
Veure Inquisició і Josep de Calassanç Vives i Tutó
Josep de Copertino
Josep de Copertino, al segle Giuseppe Maria Desa (Copertino, 17 de juny de 1603 - Osimo, 18 de setembre de 1663) va ser un sacerdot italià, de l'Orde dels Frares Menors.
Veure Inquisició і Josep de Copertino
Josep Juallar
Josep Juallar Un antecessor seu, de nom també Josep Juallar, va ser religiós i cabiscol de la Catedral de Lleida cap a finals del segle XVI (segle XVI - 24 de setembre del 1657) va ser un eclesiàstic rossellonès, rector de la universitat de Perpinyà.
Veure Inquisició і Josep Juallar
Josep Ninot i Verdera
Josep Ninot i Verdera (Santa Coloma de Queralt, bisbat de Vic, 14 d'abril de 1608 - Lleida, 14 de juny de 1673) fou bisbe de Girona i de Lleida.
Veure Inquisició і Josep Ninot i Verdera
Josep Pedret i Oller
Josep Pedret i Oller (Barcelona, - Reus, 1 de desembre de 1763) va ser un doctor en lleis i polític català.
Veure Inquisició і Josep Pedret i Oller
Josep Romaguera
Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.
Veure Inquisició і Josep Romaguera
Josep Soler (president)
Josep Soler, Canonge de la Seu d'Urgell.
Veure Inquisició і Josep Soler (president)
Josep Zaragoza i Vilanova
Bernat Josep Zaragoza i Vilanova o Bernat Josep Saragossà i Vilanova (Alcalà de Xivert, País Valencià, 5 de maig de 1627 – Madrid, Espanya, 14 d'abril de 1679), fou un matemàtic i astrònom valencià.
Veure Inquisició і Josep Zaragoza i Vilanova
Joseph de la Vega
Joseph Penso de la Vega, més conegut com a Joseph de la Vega (Província de Còrdova, ca. 1650 - Amsterdam, 13 de novembre de 1692), va ser un comerciant jueu sefardita de diamants, expert financer, filòsof moral i poeta, resident a Amsterdam.
Veure Inquisició і Joseph de la Vega
Juan Antonio Llorente
Juan Antonio Llorente (Rincón de Soto, La Rioja, 30 de març de 1756 - Madrid, 7 de febrer de 1823) va ser un erudit, polític i eclesiàstic apóstata espanyol, un dels principals historiadors antics de la Inquisició, no obstant això ell mateix va confessar que va cremar totes les dades oficials que va fer servir per a la seva obra.
Veure Inquisició і Juan Antonio Llorente
Juan Álvaro Zapata
O. Cis. va ser un religiós aragonès de l'orde del Cister, que va ser bisbe de Bosa i de Solsona.
Veure Inquisició і Juan Álvaro Zapata
Juan Blázquez Miguel
Juan Blázquez Miguel (Madrid, 1943) es un historiador espanyol, autor de nombrosos llibres sobre diferents períodes de la història d'Espanya, especialment sobre la Inquisició i la Guerra Civil.
Veure Inquisició і Juan Blázquez Miguel
Juan de Ferreras y García
Juan de Ferreras y García (La Bañeza, província de Lleó, 1 de juny de 1652 - Madrid, 8 de juny de 1735) va ser un religiós i erudit espanyol, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia Espanyola.
Veure Inquisició і Juan de Ferreras y García
Juan de Robles
Juan de Robles (Medina del camp, Valladolid, 1492 - Salamanca, 1572) va ser un frare de l'Orde de Sant Benet del Monestir de Montserrat (Barcelona) que va arribar a ocupar alts càrrecs en la seva ordre.
Veure Inquisició і Juan de Robles
Juan de Valdés
''Diálogo de la Doctrina christiana'', 1529. Juan de Valdés va ser un humanista, erasmista i escriptor espanyol, que va néixer a Conca l'any 1509 i va morir a Nàpols l'any 1541.
Veure Inquisició і Juan de Valdés
Juan de Zúñiga y Flores
Juan de Zúñiga y Flores (Madrigal de las Altas Torres, 1541 o 1547 - Madrid, 20 de desembre de 1602) va ser un religiós i polític castellà, bisbe de Cartagena i inquisidor del Sant Ofici, va arribar a ser-ne inquisidor general uns pocs mesos.
Veure Inquisició і Juan de Zúñiga y Flores
Juan Eugenio Hartzenbusch
Juan Eugenio Hartzenbusch (Madrid, 6 de setembre de 1806 - Madrid, 2 d'agost de 1880), escriptor, dramaturg, poeta, filòleg i crític espanyol, un dels més destacats representants del drama romàntic a Espanya.
Veure Inquisició і Juan Eugenio Hartzenbusch
Juan Gil
Juan Gil (Olvés, Saragossa, 1495? - Sevilla, novembre de 1555) va ser un teòleg protestant, processat i sentenciat a mort per la Inquisició, comunament anomenant pel seu nom llatínitzat com a Doctor Egidio.
Veure Inquisició і Juan Gil
Juan José Heydeck
Moshé Levy o Levy Moshé Heydeck, dit després de la seva conversió a l'anglicanisme i al catolicisme, Juan José Heydeck (Gunzenhausen, Baviera, 1755 - Madrid, després de 1815), va ser un hebraista, escriptor i traductor d'origen jueu i alemany.
Veure Inquisició і Juan José Heydeck
Juan Martínez Montañés
Juan Martínez Montañés (Alcalá la Real, Jaén, 1568 - Sevilla, 18 de juny de 1649) va ser un escultor castellà que va treballar entre l'escultura del renaixement i la del barroc.
Veure Inquisició і Juan Martínez Montañés
Juan Martínez Silíceo
Juan Martínez Silíceo o Guijarro (Villagarcía de la Torre, 1477 - Toledo, 31 de maig de 1557), cardenal, matemàtic i lògic, arquebisbe de Toledo.
Veure Inquisició і Juan Martínez Silíceo
Juan Moriz de Salazar
Juan Moriz de Salazar (Valladolid - † 1 de gener de 1628, Osca) fou un inquisidor i bisbe de Barbastre i Osca.
Veure Inquisició і Juan Moriz de Salazar
Juan Sempere i Guarinos
Juan Sempere i Guarinos (Elda, Regne de València, 8 d'abril del 1754 - ídem., 18 d'octubre de 1830) fou un polític, jurista, bibliògraf i economista valencià.
Veure Inquisició і Juan Sempere i Guarinos
Juana de Maldonado y Paz
Sor Juana de Maldonado y Paz, també coneguda com a Juana de la Concepción o simplement Juana de Maldonado (Santiago de los Caballeros de Guatemala, Guatemala; 1598 - 1666) va ser una escriptora i monja guatemalenca, reconeguda per haver estat la primera dona poeta i dramaturga colonial del seu país i de Centreamèrica.
Veure Inquisició і Juana de Maldonado y Paz
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Inquisició і Judaisme
Judaisme català
Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.
Veure Inquisició і Judaisme català
Judes Iscariot
Segons el Nou Testament, Judes o Judas (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes/Judas Iscariot (en arameu Yəhûdāh Κ-qəriyyôd i en grec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes.
Veure Inquisició і Judes Iscariot
Judicis per sodomia d'Utrecht
Gravat a Amsterdam el 1731 com a advertència als «maleïts i ateus pecadors». Cada quadre presenta en primer pla una dona en forma d'al·legoria.(1) Al·legoria «pecat». Dos homes abandonen una reunió després de sentir sobre les persecucions.(2) Al·legoria «desesperació».
Veure Inquisició і Judicis per sodomia d'Utrecht
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Inquisició і Jueus
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Veure Inquisició і Jueus catalans
Jueus de Mèxic
Instituto Cultural México-Israel A.C. en el centre históric de la Ciutat de Mèxic. Sinagoga a la Colonia Polanco, México DF. Els Jueus de Mèxic són els membres de la comunitat jueva de Mèxic.
Veure Inquisició і Jueus de Mèxic
Julián Juderías y Loyot
va ser un historiador, sociòleg, crític literari, periodista, traductor i intèrpret del Ministeri d'Estat del govern d'Espanya.
Veure Inquisició і Julián Juderías y Loyot
Julio Caro Baroja
Julio Caro Baroja (Madrid, 13 de novembre de 1914 – Bera, 18 d'agost de 1995) fou un antropòleg, historiador, lingüista i assagista espanyol.
Veure Inquisició і Julio Caro Baroja
Krzysztof Charamsa
Krzysztof Olaf Charamsa (Gdynia, Polònia, 5 d'agost de 1972) és un teòleg polonès i sacerdot suspès que era secretari d'ajudant de la Comissió Teològica Internacional de la Congregació per la Doctrina de la Fe.
Veure Inquisició і Krzysztof Charamsa
L'Ametlla del Vallès
L'Ametlla del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, situat al sud de l'extrem sud-oriental dels Cingles de Bertí (Serralada Prelitoral), just abans que aquests s'acostin al massís del Montseny i deixin entremig el Congost, ja dins del municipi veí de Figaró-Montmany.
Veure Inquisició і L'Ametlla del Vallès
La abadía del crimen
La abadía del crimen (L'abadia del crim), fou un videojoc comercialitzat per Ópera Soft en 1988 basat en el llibre d'Umberto Eco El nom de la rosa.
Veure Inquisició і La abadía del crimen
La Bastida de Clarença
La Bastida de Clarença (en basc Bastida i en francès i oficialment La Bastide-Clairence), és una comuna del Bearn (Occitània), tot i que històricament pertanyia a la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen el País Basc.
Veure Inquisició і La Bastida de Clarença
La bruja
La bruja (La bruixa) és una sarsuela en tres actes, amb música de Ruperto Chapí i llibret de Miguel Ramos Carrión i Vital Aza.
Veure Inquisició і La bruja
La Celestina
La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.
Veure Inquisició і La Celestina
La dama del armiño (pel·lícula)
La dama del armiño és una pel·lícula espanyola dirigida en 1947 per Eusebio Fernández Ardavín i basada en l'obra de teatre del mateix títol de Luis Fernández Ardavín, protagonitzada per Jorge Mistral i Lina Yegros.
Veure Inquisició і La dama del armiño (pel·lícula)
La maja nua
La maja nua és una de les més cèlebres obres de Francisco de Goya.
Veure Inquisició і La maja nua
La Passion de Jeanne d'Arc
La Passion de Jeanne d'Arc és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per Carl Theodor Dreyer i protagonitzada per Renée Falconetti i Eugène Silvain.
Veure Inquisició і La Passion de Jeanne d'Arc
La peste (sèrie de televisió)
La peste és una sèrie de televisió espanyola, una producció original de Movistar+ creada per Alberto Rodríguez i Rafael Cobos.
Veure Inquisició і La peste (sèrie de televisió)
La Ròca de Gajac
La Ròca de Gajac (La Roque-Gageac en francès) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Inquisició і La Ròca de Gajac
Legislació sobre drets LGBT en el món
La legislació sobre els drets del col·lectiu LGBT varia d'acord amb la cultura de cada país.
Veure Inquisició і Legislació sobre drets LGBT en el món
Leo Strauss
Leo Strauss (Kirchhain, Hessen, Imperi alemany, 20 de setembre de 1899 - Annapolis, Maryland, Estats Units, 18 d'octubre de 1973) va ser un filòsof i politòleg germano-estatunidenc d'origen jueu, especialitzat en filosofia política.
Veure Inquisició і Leo Strauss
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Veure Inquisició і Leonardo da Vinci
Leonora Duarte
Leonora Duarte (batejada a Anvers, Països Baixos espanyols, el 28 de juliol de 1610 - Anvers, 1678) fou una compositora i música flamenca d'origen jueu.
Veure Inquisició і Leonora Duarte
Leopoldo de Gregorio
Leopoldo de Gregorio (1700, Messina, Regne de Sicília - 1785, Venècia, República de Venècia) conegut com el Marquès d'Esquilache, fou un polític espanyol d'origen italià molt important en el regnat de Carles III d'Espanya.
Veure Inquisició і Leopoldo de Gregorio
Les Prophéties
Les Prophéties (Les profecies) és una col·lecció de profecies del metge francès Nostradamus, la primera edició de les quals va aparèixer l'any 1555 publicada per l'editorial Macé Bonhomme.
Veure Inquisició і Les Prophéties
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Inquisició і Literatura catalana
Literatura espanyola de la Il·lustració
Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».
Veure Inquisició і Literatura espanyola de la Il·lustració
Literatura sarda
Literatura sarda és la literatura feta en sard, la llengua romànica pròpia de l'illa de Sardenya, o bé en altres llengües per part d'escriptors sards.
Veure Inquisició і Literatura sarda
Literatura valldostana
La literatura valldostana és la literatura desenvolupada a la Vall d'Aosta, antic territori del Ducat de Savoia, després del Regne de Sardenya i actualment regió amb Estatut Especial d'Itàlia, en arpità o en francès.
Veure Inquisició і Literatura valldostana
Llegenda negra de la Inquisició
XVIII. La llegenda negra de la Inquisició és un terme utilitzat per aquells autors que creuen en l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició o Sant Ofici com una organització basada en el terror i la barbàrie humana.
Veure Inquisició і Llegenda negra de la Inquisició
Llegenda negra de la Inquisició espanyola
La llegenda negra de la Inquisició espanyola és un terme utilitzat per aquells autors que consideren l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició espanyola com a epítom del terror i la barbàrie humana.
Veure Inquisició і Llegenda negra de la Inquisició espanyola
Llegenda negra espanyola
XVI arran de la forta rivalitat comercial i militar amb l'Imperi Espanyol. La llegenda negra espanyola és una teoria defensada pel corrent historiogràfic que afirma l'existència i la difusió de propaganda antiespanyola i anticatòlica.
Veure Inquisició і Llegenda negra espanyola
Llibre Verd (Aragó)
El Llibre Verd és un manuscrit de 1507, molt difós en els segles i principis del, en el qual apareixen les genealogies de famílies aragoneses amb els seus antecedents conversos.
Veure Inquisició і Llibre Verd (Aragó)
Llimbs
''Descens de Crist al Llimbs'' par Domenico Beccafumi, Pinacoteca Nacional de Siena. ''Jesus al Llimbs'' per Andrea Mantegna. Segons una hipòtesi prou difusa fins fa poc en la teologia catòlica, els llimbs són l'indret on es troben les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà, i també les ànimes dels infants morts sense haver estat batejats.
Veure Inquisició і Llimbs
Llista de celebritats alcoianes
Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.
Veure Inquisició і Llista de celebritats alcoianes
Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats
Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats (1701) El que segueix és la llista dels membres de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700-1714).
Veure Inquisició і Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Veure Inquisició і Llista de papes de Roma
Llorenç Pérez i Martínez
Llorenç Pérez i Martínez (Muro, Mallorca, 1928 - Barcelona, 30 de novembre de 1992) fou un historiador, arxiver, bibliotecari, editor, professor i lul·lista balear.
Veure Inquisició і Llorenç Pérez i Martínez
Lloret de Vistalegre
Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.
Veure Inquisició і Lloret de Vistalegre
Lluís Alcanyís
Lluís Alcanyís (Xàtiva, Costera, - València, 1506) fou un poeta i metge valencià.
Veure Inquisició і Lluís Alcanyís
Lluís de Granada
Fra Lluís de Granada O.P. (1504, Granada, Espanya - 31 de desembre de 1588, Lisboa, Portugal) fou un escriptor dominic espanyol.
Veure Inquisició і Lluís de Granada
Lluís de Nassau
Lluís de Nassau (Dillenburg, 10 de gener de 1538 - Mook en Middelaar, 14 d'abril de 1574) va ser una figura clau durant la guerra dels vuitanta anys que les forces rebels dels Països Baixos, antecessores de les Províncies Unides, van mantenir contra Espanya per tal d'aconseguir la seva independència.
Veure Inquisició і Lluís de Nassau
Lluís de Santàngel
Estàtua de Lluís de Santàngel a València Lluís de Santàngel (València (?) -1498), cortesà de Ferran el Catòlic i protector de Cristòfor Colom; fill de Lluís de Santàngel el Vell i de Brianda.
Veure Inquisició і Lluís de Santàngel
Lluís Desplà i d'Oms
Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona, 1444 - ibídem, 6 de febrer de 1524) fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).
Veure Inquisició і Lluís Desplà i d'Oms
Lodovico Castelvetro
''Poetica d'Aristotele'' Lodovico Castelvetro (1505, Mòdena - † 1571, Chiavenna) fou un filòleg i crític literari italià.
Veure Inquisició і Lodovico Castelvetro
Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
pàgines.
Veure Inquisició і Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Louis Antoine de Noailles
Louis-Antoine de Noailles (Castell de Peynières, Cros-de-Montvert, 27 de maig de 1651 – París, 4 de maig de 1729) va ser un prelat francès.
Veure Inquisició і Louis Antoine de Noailles
Luci III
Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.
Veure Inquisició і Luci III
Ludwig Senfl
Undated Retrat de Senfl c.1510. Artista desconegut Ludwig Senfl (nascut al voltant de 1486, va morir entre el 2 de desembre de 1542 i el 10 d'agost de 1543) va ser un compositor suís del Renaixement, actiu a Alemanya.
Veure Inquisició і Ludwig Senfl
Luigi Maria Torregiani
Luigi Torrigiani (Florència, 18 d'octubre de 1697 – Roma, 6 de gener de 1777) va ser un cardenal italià, Secretari d'Estat.
Veure Inquisició і Luigi Maria Torregiani
Luis María de Borbón y Vallabriga
Luis María de Borbón y Vallabriga (Cadalso de los Vidrios, Madrid, 22 de maig de 1777 - Madrid, 19 de març de 1823) va ser un noble i religiós espanyol.
Veure Inquisició і Luis María de Borbón y Vallabriga
Lusoangolesos
Els lusoangolesos (luso-angolano) són les persones d'ascendència portuguesa nascuts o que viuen permanentment a Angola, i que forma una fracció dels lusoafricans.
Veure Inquisició і Lusoangolesos
Maçoneria a Itàlia
Símbol de la francmaçoneria. La maçoneria a Itàlia data de la primera meitat del.
Veure Inquisició і Maçoneria a Itàlia
Macario (pel·lícula)
Macario és una pel·lícula mexicana de 1960, dirigida per Roberto Gavaldón.
Veure Inquisició і Macario (pel·lícula)
Madeleine de Demandolx de la Palud
Madeleine de Demandolx de la Palud (1596-1670) fou una monja francesa, suposadament víctima d'una possessió demoníaca al convent d'Ais de Provença l'any 1609, conjuntament amb una altra germana de la congregació anomenada Louise Capeau.
Veure Inquisició і Madeleine de Demandolx de la Palud
Mag
Merlí, príncep dels encantaments, és un dels '''mags''' més coneguts Un mag, màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia.
Veure Inquisició і Mag
Magnus Hirschfeld
Magnus Hirschfeld (1868-1935) fou un metge i sexòleg alemany, considerat com un dels grans pioners de la sexologia.
Veure Inquisició і Magnus Hirschfeld
Malleus Maleficarum
Portada del ''Malleus maleficarum'' en una edició de 1669. El Malleus Maleficarum (en català: Martell de les Bruixes), és probablement el tractat més important que mai s'hagi publicat en el context de la persecució de bruixes del Renaixement.
Veure Inquisició і Malleus Maleficarum
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Inquisició і Mallorca
Man of La Mancha
Man of La Mancha és un musical amb llibret de Dale Wasserman, lletres de Joe Darion i música de Mitch Leigh.
Veure Inquisició і Man of La Mancha
Manuel de Pina
Manuel (Jacob) de Pina (Lisboa, Regne de Portugal, 1616 – mort als Països Baixos al voltant de 1675) fou un músic i poeta portuguès.
Veure Inquisició і Manuel de Pina
Manuel Godoy
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.
Veure Inquisició і Manuel Godoy
María de Zayas
María de Zayas Sotomayor (Madrid, 1590-1661) fou una escriptora del segle d'or espanyol.
Veure Inquisició і María de Zayas
María Francisca de Sales Portocarrero y Zúñiga
María Francisca de Sales Portocarrero y Zúñiga (Madrid, 10 de juny de 1754 - Logronyo, 15 d'abril de 1808), VI comtessa de Montijo, va ser una noble i il·lustrada espanyola.
Veure Inquisició і María Francisca de Sales Portocarrero y Zúñiga
María Ignacia Rodríguez de Velasco
nom abreujat de María Ignacia Rodríguez de Velasco de Osorio Barba y Bello Pereyra, també coneguda com la Güera Rodríguez va ser una criolla que va destacar en la societat colonial mexicana pel seu suport a la Independència de Mèxic.
Veure Inquisició і María Ignacia Rodríguez de Velasco
Marc Antoni de Dominis
Marc Antoni de Dominis, en croat Marko Gospodnetić (illa de Rab, 1560 - Roma, 1624) va ser un jesuïta, bisbe, teòleg, matemàtic i filòsof croat, considerat com un dels més notables científics de la seva època.
Veure Inquisició і Marc Antoni de Dominis
Marc Martí Totxo
va ser un teòleg, Paborde de Menorca.
Veure Inquisició і Marc Martí Totxo
Marc'Antonio Zondadari
Marc'Antonio Zondadari (Siena, 26 de novembre de 1658 — Malta, 16 de juny de 1722) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1720 i 1722.
Veure Inquisició і Marc'Antonio Zondadari
Margarida Porete
Margarida Porete, o Marguerite Porrette, o la Porette, va ser una mística francesa del corrent de les beguines, autora del Mirall de les ànimes simples, llibre de mística cristiana centrat en la noció de l'amor diví.
Veure Inquisició і Margarida Porete
Margarita (Àlaba)
Margarita és un poble i concejo pertanyent al municipi de Vitòria.
Veure Inquisició і Margarita (Àlaba)
Margarita Montllor
Margarita Montllor, coneguda com a Margarita Tafanera, (c. 1575 – 1619) va ser una mestressa de casa catalana, processada en tres ocasions per bruixeria i vinculada a la localitat de Terrassa.
Veure Inquisició і Margarita Montllor
Maria de Jesús d'Ágreda
María Jesús de Ágreda o María Coronel y Arana (Ágreda, Soria, 2 d'abril de 1602 — 24 de maig de 1665) va ésser una religiosa castellana, franciscana de l'Orde de la Immaculada Concepció, abadessa del convent d'Ágreda.
Veure Inquisició і Maria de Jesús d'Ágreda
Marian Thomàs
Marian Thomàs (Reus, - segle XIX) va ser un menestral que tenia la condició de familiar del San Ofici.
Veure Inquisició і Marian Thomàs
Mariano Rampolla del Tindaro
Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, Sicília, 17 d'agost de 1843 – Roma, 16 de desembre de 1913) fou un eclesiàstic i cardenal italià, secretari d'estat del papa Lleó XIII.
Veure Inquisició і Mariano Rampolla del Tindaro
Marià Madramany i Calatayud
Marià Madramany i Calatayud (l'Alcúdia, Ribera Alta, 29 de març de 1746 - Palma, Mallorca, 13 de gener de 1822) fou un jurista i erudit valencià.
Veure Inquisició і Marià Madramany i Calatayud
Marrà (jueu convers)
'' Marrans. Cerimònia secreta a Espanya en l'època de la Inquisició ''. Pintura d'història de l'artista rus-jueu Moshe Maimon,https://eleven.co.il/article/12578 ''Moses Maimon'' a "Electronic Jewish Encyclopedia".
Veure Inquisició і Marrà (jueu convers)
Martín Enríquez de Almansa
Martín Enríquez de Almansa (Alcanyís, Aragó, 1525 - Lima, Perú, 1583) va ser virrei de Nova Espanya, entre el 1568 i 1580, i virrei del Perú, entre el 1581 i el 1583.
Veure Inquisició і Martín Enríquez de Almansa
Martín García Puyazuelo
Martín García Puyazuelo (Casp, ca.1441 - 1521) fou un religiós aragonès, bisbe de Barcelona entre 1511 i 1521.
Veure Inquisició і Martín García Puyazuelo
Martín Martínez del Villar
Martín Martínez del Villar (Munébrega, 1530 - Barcelona, desembre de 1575) fou un eclesiàstic espanyol, i bisbe de Barcelona entre els anys 1573 i 1575.
Veure Inquisició і Martín Martínez del Villar
Maryam Namazie
en, és una britanicoiraniana laïcista, comunista i activista pels drets humans.
Veure Inquisició і Maryam Namazie
Masmorres de Vílnius
Les Masmorres de Vílnius (en lituà: Vilniaus požemiai) són masmorres medievals situades sota terra en algunes bandes del centre de Vílnius.
Veure Inquisició і Masmorres de Vílnius
Materialisme
El terme materialisme designa una disposició d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matèria" com a base del saber i el coneixement i, per extensió, d'una visió de la vida.
Veure Inquisició і Materialisme
Mateu Orfila i Rotger
Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger (Maó, 24 d'abril de 1787 – París, 12 de març de 1853), químic i metge menorquí nacionalitzat francès.
Veure Inquisició і Mateu Orfila i Rotger
Matthew Gregory Lewis
Matthew Gregory Lewis (Londres, 9 de juliol del 1775 - 14 de maig del 1818) fou un novel·lista i escriptor teatral anglés famós per la seua novel·la gòtica The Monk.
Veure Inquisició і Matthew Gregory Lewis
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Veure Inquisició і Màgia
Màscares mexicanes
L'art de les màscares populars mexicanes fa referència a la fabricació i ús de màscares per a alguns balls o cerimònies tradicionals a Mèxic.
Veure Inquisició і Màscares mexicanes
Medieval II: Total War
Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War.
Veure Inquisició і Medieval II: Total War
Melchor Cano
Melchor Cano O.P. (1509, Tarancón, Conca - 30 de setembre del 1560, Madridejos, Toledo) fou un frare dominic, teòleg i bisbe espanyol.
Veure Inquisició і Melchor Cano
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Veure Inquisició і Melchor Rafael de Macanaz
Melcior de Villena i Vila
Melcior de Villena i Vila (Carpesa, l'Horta de València, 11 de febrer de 1564 - València, 13 de desembre de 1655) fou un metge i botànic valencià.
Veure Inquisició і Melcior de Villena i Vila
Menocchio
Domenico Scandella, més conegut com a Menocchio, era un moliner nascut a Montereale Valcellina, a 25 km al nord de Pordenone, Itàlia; al, que va ser processat i cremat viu per la Inquisició.
Veure Inquisició і Menocchio
Mestre Eckhart
El portal del Mestre Eckhart (Meister Eckhart) de l'església d'Erfurt. Eckhart de Hochheim O.P. (Turíngia, c.1260 - Colònia, 1328), més conegut arreu del món com a Mestre Eckhart, en reconeixement als mèrits acadèmics assolits durant la seva estada a la Universitat de París, fou un frare dominic alemany, teòleg, filòsof i músic, conegut també per les seves visions místiques.
Veure Inquisició і Mestre Eckhart
Michel de L'Hospital
Michel de L'Hospital (Aigapersa, Alvèrnia, 1503 o 1507 - Belesbat, Illa de França, 13 de març de 1573) fou un escriptor i polític francès.
Veure Inquisició і Michel de L'Hospital
Michelangelo Ricci
Michelangelo Ricci va ser un cardenal i matemàtic italià, del.
Veure Inquisició і Michelangelo Ricci
Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz
Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz (Idiazabal, Guipúscoa, 21 de febrer de 1773 - Madrid, 1 de maig de 1846) fou un polític liberal i jurista basc, germà gran del famós general carlí Tomás de Zumalacárregui.
Veure Inquisició і Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz
Miguel Cortés y López
Miguel Cortés y López (Camarena de la Sierra, 16 de febrer de 1777 - València, 1854) fou un canonge, polígraf, polític i historiador aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Veure Inquisició і Miguel Cortés y López
Miguel Hidalgo y Costilla
Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta novohispana a favor de la igualtat de totes les ètnies del virregnat i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores de Napoleó.
Veure Inquisició і Miguel Hidalgo y Costilla
Miguel López de Grez
va ser el primer vicari secular de la parròquia de Ròtova.
Veure Inquisició і Miguel López de Grez
Miquel Bartomeu Salón Ferrer
Miquel Bartomeu Salón Ferrer OSA (València, novembre de 1539 - València, 25 de gener de 1621) fou teòleg agustinià valencià.
Veure Inquisició і Miquel Bartomeu Salón Ferrer
Miquel Canals i Mas
Fra Miquel Canals Mas, nascut a Llucmajor, Mallorca, el 1633 i traspassat a Palma el 1713, fou un religiós mínim.
Veure Inquisició і Miquel Canals i Mas
Miquel Jeroni Morell
Miquel Jeroni Morell (València, 1531 – Balaguer, 23 d'agost de 1579) fou bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Veure Inquisició і Miquel Jeroni Morell
Miquel Servet
Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.
Veure Inquisició і Miquel Servet
Miranda de Arga
Miranda de Arga és un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragón, dins la merindad d'Olite.
Veure Inquisició і Miranda de Arga
Missions jesuïtes a Amèrica
milícies armades. El missioner espanyol José de Anchieta va ser, juntament amb Manuel de Nóbrega, el primer jesuïta que Ignasi de Loiola va enviar a Amèrica. Les missions jesuítiques a Amèrica, també anomenades reduccions, eren els assentaments indígenes organitzats i administrats pels sacerdots jesuïtes al Nou Món, com a part de la seva obra civilitzadora i evangelitzadora.
Veure Inquisició і Missions jesuïtes a Amèrica
Mitologia basca
Arbre genealògic de la mitologia basca La mitologia basca és el conjunt de creences i mites precristians dels bascos.
Veure Inquisició і Mitologia basca
Mitologia catalana
s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.
Veure Inquisició і Mitologia catalana
Mitologia dels Pirineus
El cim de l'Aneto, un gegant adormit segons la mitologia aragonesa La mitologia dels Pirineus és el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.
Veure Inquisició і Mitologia dels Pirineus
Moisès Cordovero
Moisès Ben Jacob Cordovero, (en hebreu: משה קורדובירו), també conegut per l'acrònim: רמ"ק (el Ramak), (Espanya, 1522 - Safed, Imperi Otomà, 1570) va ser un rabí, místic, teòleg i cabalista sefardita.
Veure Inquisició і Moisès Cordovero
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Veure Inquisició і Monarquia Absoluta Borbònica
Monarquia autoritària
La monarquia autoritària és una categoria utilitzada per la historiografia per a referir-se a les monarquies d'Europa Occidental des de finals de l'edat mitjana fins a començaments de l'edat moderna.
Veure Inquisició і Monarquia autoritària
Monterrey
La ciutat mexicana de Monterrey és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Nuevo León amb 1.133.814 habitants.
Veure Inquisició і Monterrey
Montgolfier
Reunió de montgolfiers un dia d'estiu Un montgolfier és un globus aerostàtic que, per obtenir la força necessària per alçar-se del terra, utilitza aire calent, un gas més lleuger que l'aire que l'envolta.
Veure Inquisició і Montgolfier
Montsegur
Montsegur (Montsegur en occità; Montségur en francès) és un poble situat al País d'Olmes, departament de l'Arieja, regió d'Occitània, França, i centre administratiu de la comuna que duu el seu nom.
Veure Inquisició і Montsegur
Morfina
La morfina és una droga opiàcia analgèsica molt potent, i és el principal component actiu en l'opi, així com l'opiaci prototipus.
Veure Inquisició і Morfina
Mort a la foguera
Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.
Veure Inquisició і Mort a la foguera
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J.
Veure Inquisició і Neerlandesos
Neteja ètnica
La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.
Veure Inquisició і Neteja ètnica
Nicolau Eimeric
Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.
Veure Inquisició і Nicolau Eimeric
Nicolau Oliver i Fullana
Nicolau Oliver i Fullana (Ciutat de Mallorca, 1623-Amsterdam, 1692), jurista, militar, geògraf i escriptor de peculiar evolució religiosa; era fill de Nicolau Fullana i de Catalina Seguí, modificà el seu cognom per poder complir la condició testamentària imposada del seu oncle Joan Oliver, cosa que li permeté rebre en herència Son Oliver, al Pla de Sant Jordi.
Veure Inquisició і Nicolau Oliver i Fullana
Nihil obstat
El nihil obstat és una locució llatina amb la qual l'Església catòlica confirma oficialment que, des del punt de vista moral i doctrinal, no hi ha cap obstacle ni objecció contra una obra que aspira a ser publicada o contra una persona que aspira a certes funcions superiors a l'ensenyament o un altre càrrec oficial o contra un candidat beat o sant.
Veure Inquisició і Nihil obstat
Noah Gordon
Noah Gordon (Worcester, 11 de novembre de 1926 - 22 de novembre de 2021) fou un novel·lista estatunidenc.
Veure Inquisició і Noah Gordon
Nostradamus
Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.
Veure Inquisició і Nostradamus
Novatores
Els novatores (nom llatí que significa 'innovadors') constitueixen un grup de pensadors, científics, filòsofs, etc., de començaments del que al País Valencià i en altres llocs del món hispànic desenvolupen un interès preil·lustrat per les novetats científiques atomistes en oposició a l'escolasticisme tomista i neoaristotèlic, mitjançant l'ús de l'empirisme i el racionalisme.
Veure Inquisició і Novatores
Nu (art)
Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.
Veure Inquisició і Nu (art)
Ofici (desambiguació)
* Ofici, professió relacionada amb el treball manual.
Veure Inquisició і Ofici (desambiguació)
Onofre Pou Cellers
Onofre Pou Cellers, a vegades citat com a Onofre Pau o Onofre Pablo, fou un religiós, jurista i rector de la Universitat de l'Estudi General (1582-84) va néixer al, probablement a Barcelona o en terres gironines i residí a València i a Perpinyà.
Veure Inquisició і Onofre Pou Cellers
Onomàstica jueva
Lonomàstica jueva tracta dels prenoms i, especialment, dels cognoms que els jueus han utilitzat al llarg de tota la Història i a tots els països del món on els ha portat la seva Diàspora.
Veure Inquisició і Onomàstica jueva
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Inquisició і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Inquisició і Orde dels Predicadors
Orde Internacional DeMolay
LOrde Internacional DeMolay és una organització de formació intel·lectual i lideratge de caràcter discret, exclusivament per a homes entre els 12 i 21 anys.
Veure Inquisició і Orde Internacional DeMolay
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Inquisició і País Basc
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Inquisició і Països Catalans
Pablo de Olavide
Pablo Olavide (Lima, 1725 - Baeza, 1803) fou un polític i escriptor espanyol.
Veure Inquisició і Pablo de Olavide
Pacte de la Péronne
El Pacte de la Péronne fou el document d'aliança signat al castell de Péronne pel rei francès Lluís XIII amb les institucions catalanes el 19 de setembre de 1641, on es reconeixia finalment el rei de França com a comte de Barcelona, i aquest respectava les constitucions, el pactisme i els compromisos de França per l'ordenament institucional i legislatiu del Principat i els Comtats, especificant que no es tractava d'una annexió a França, doncs les dues corones restaven ben separades.
Veure Inquisició і Pacte de la Péronne
Palau de San Telmo
El Palau de San Telmo és la seu de la Presidència de la Junta d'Andalusia.
Veure Inquisició і Palau de San Telmo
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Veure Inquisició і Palau Reial Major
Palazzo Labia
El Palazzo Labia és un palau barroc situat al sestiere Cannaregio, a Venècia, Itàlia.
Veure Inquisició і Palazzo Labia
Palácio dos Estaus
El Palácio dos Estaus o Paço dos Estaus i encara Palácio da Inquisição (Palau dels Estaus o Palau de la Inquisició en portuguès) és com el seu nom indica un palau que va demanar de construir el rei D. Pere I de Portugal l'any 1449 per tal d'allotjar-hi personatges de la seva pròpia cort, com ara monarques o ambaixadors estrangers, que no tenien residència pròpia.
Veure Inquisició і Palácio dos Estaus
Paolo Veronese
Paolo Caliari o Paolo Càller (Verona, 1528 - Venècia, 19 d'abril de 1588), conegut com il Veronese (el Veronès), va ser un pintor del Renaixement italià establert a Venècia, conegut per les seves pintures històriques de religió i mitologia extremadament grans, com ara Les noces de Cana (1563) i La festa a la casa de Levi (1573).
Veure Inquisició і Paolo Veronese
Papa Marcel II
Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.
Veure Inquisició і Papa Marcel II
Papa Pau IV
Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.
Veure Inquisició і Papa Pau IV
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Inquisició і Papat d'Avinyó
Papat Reformista
Octavi Farnese, Duc de Parma. El papat va experimentar canvis importants des del 1517 fins al 1585 durant la Reforma protestant i la Contrareforma.
Veure Inquisició і Papat Reformista
Papat renaixentista
El Papa Lleó X, la quintessència del papa del Renaixement El Papat renaixentista va ser un període de la història papal entre el Cisma d'Occident i la Reforma protestant.
Veure Inquisició і Papat renaixentista
Pascendi Dominici Gregis
Pascendi dominici gregis (llatí: En pasturar el folc del senyor) és una encíclica escrita pel papa Pius X, promulgada el 8 de setembre de 1907, a la qual l'Església catòlica condemna l'epistemologia modernista i el sensualisme filosòfic.
Veure Inquisició і Pascendi Dominici Gregis
Passeig del Born (Barcelona)
XVIII El passeig del Born és un passeig del barri del Born, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, que s'estén entre l'antic Mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar.
Veure Inquisició і Passeig del Born (Barcelona)
Patronat reial
Catedral de Santo Domingo. El patronat reial és el conjunt de privilegis i facultats especials que els papes van concedir als reis de diferents monarquies europees de l'Antic Règim i que els permetien, al principi, ser sentits abans d'una decisió papal o escollir directament en substitució de les autoritats eclesiàstiques, a determinades persones que anessin a ocupar càrrecs vinculats a l'Església Catòlica (Dret de patronat).
Veure Inquisició і Patronat reial
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Veure Inquisició і Pau Claris i Casademunt
Pau Orri
Pau Orri (Barcelona, - segle XIX) va ser un franciscà del convent de Reus, conegut com "el pare Punyal", veterà de la Guerra del francès, dels alçaments dels reialistes purs i dels malcontents, que liderava una partida reialista a les terres tarragonines.
Veure Inquisició і Pau Orri
Pederàstia
Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.
Veure Inquisició і Pederàstia
Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Pedro Afán de Ribera y Portocarrero, o Perafan de Ribera (Sevilla, ? – Nàpols, 2 d'abril de 1571), fou un noble espanyol, II marquès de Tarifa i primer duc d'Alcalá de los Gazules i virrei de Catalunya (1554-1558) i de Nàpols (12 de juny de - 2 d'abril de 1571).
Veure Inquisició і Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Pedro Arbués
Pedro Arbués (Épila, Saragossa, ca. 1441 - Saragossa, 17 de setembre de 1485) va ser un eclesiàstic, inquisidor d'Aragó, assassinat a Saragossa i considerat com a màrtir.
Veure Inquisició і Pedro Arbués
Pedro Díaz Valdés
Pedro Díaz Valdés, de nom complet Pedro Díaz de Valdés y García-Argüelles (Gijón, 8 de setembre de 1740 - Barcelona, 15 de novembre de 1807) fou un religiós i naturalista espanyol, bisbe de Barcelona entre el 1798 i 1807.
Veure Inquisició і Pedro Díaz Valdés
Pedro de La Gasca
Pedro de la Gasca (escrit també La Gasca o Lagasca) (Navarregadilla, Àvila, Castella, 1493 - Sigüenza, Castella, 13 de novembre de 1567) fou un sacerdot, polític, diplomàtic i militar castellà.
Veure Inquisició і Pedro de La Gasca
Pedro de Mena
Pedro de Mena y Medrano (Granada, agost de 1628 - Màlaga, 13 d'octubre de 1688) fou un escultor del barroc espanyol, especialment dedicat a la realització d'imatgeria religiosa.
Veure Inquisició і Pedro de Mena
Pedro de Orrente
Pedro de Orrente (1580-1645), va ser un pintor barroc, natural de Múrcia però format a Toledo.
Veure Inquisició і Pedro de Orrente
Pedro Inguanzo Rivero
Pedro Inguanzo Rivero (Llanes, 22 de desembre de 1764 - † Toledo, 30 de gener de 1836) va ser un eclesiàstic espanyol, que seria successivament Bisbe de Zamora i Arquebisbe de Toledo.
Veure Inquisició і Pedro Inguanzo Rivero
Pedro Nunes
Pedro Nunes, conegut també pel seu nom llatí com Petrus Nonius, (Alcácer do Sal, 1502 - Coïmbra, 11 d'agost de 1578) va ser un matemàtic, astrònom i geògraf portuguès, un dels més importants del.
Veure Inquisició і Pedro Nunes
Pedro Ponce de León y Córdoba
Pedro Ponce de León y Córdoba (Còrdova, 1510 - Jaraicejo, 17 de gener de 1573) va ser un religiós andalús, bisbe de Ciudad Rodrigo i de Plasència i inquisidor general, a més d'un destacat erudit, bibliòfil i mecenes d'art.
Veure Inquisició і Pedro Ponce de León y Córdoba
Pedro Sarmiento de Gamboa
Pedro Sarmiento de Gamboa (Pontevedra, ca. 1532 - oceà Atlàntic, prop de Lisboa, 17 de juliol de 1592) fou un navegant, explorador, historiador, astrònom i científic espanyol que l'any 1568 contribuí en el descobriment de les illes Salomó, fet per Álvaro de Mendaña y Neyra.
Veure Inquisició і Pedro Sarmiento de Gamboa
Peire Authié
Peire Authié o Peire Autier (Acs, c. 1245 - Tolosa, 9 d'abril de 1310), va ser un dels últims «bons homes amics de Déu» perseguits per la Inquisició de l'Església catòlica com heretges a Llenguadoc al.
Veure Inquisició і Peire Authié
Pere Aparici i Ortiz
Pere Aparici i Ortiz (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida, 1762 – València, 25 de juliol de 1829) fou un jurista i polític valencià.
Veure Inquisició і Pere Aparici i Ortiz
Pere Badia
Pere Badia (Barcelona, segona meitat del - ? v. 1513), fou un escriptor català en llengua llatina.
Veure Inquisició і Pere Badia
Pere d'Arenys
Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.
Veure Inquisició і Pere d'Arenys
Pere Daguí
Pere Daguí, també conegut com a Pere Deguí o de Gui (Montblanc, Conca de Barberà cap a 1435 - Sevilla 1500) fou un eclesiàstic i filòsof.
Veure Inquisició і Pere Daguí
Pere Franquesa i Esteve
Pere Franquesa i Esteve, primer Comte de Vilallonga, (Igualada, 29 juny 1547 — presó de Lleó, Castella, novembre 1614) conegut a Castella com Pedro Franqueza, va ser un funcionari i buròcrata, secretari de la cort de Felip III i col·laborador del Duc de Lerma.
Veure Inquisició і Pere Franquesa i Esteve
Pere Galès i Reiner
Pere Galès i Reiner, llatinitzat com Petrus Galesius, (Ulldecona, 1537 - Saragossa, 1595) va ser un humanista català.
Veure Inquisició і Pere Galès i Reiner
Pere Gil Estalella
Pere Gil Estalella (Reus, 1550 o 17 de gener de 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un religiós jesuïta català.
Veure Inquisició і Pere Gil Estalella
Pere Miquel Carbonell i Soler
fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).
Veure Inquisició і Pere Miquel Carbonell i Soler
Pere Oliver de Boteller i de Riquer
Pere Oliver de Boteller i de Riquer (Tortosa, 1517 - Barcelona, 1587) fou cabiscol i canonge de Tortosa.
Veure Inquisició і Pere Oliver de Boteller i de Riquer
Persecució
Recreació del mite de Dirce (la pintura de Henryk Siemiradzki (1897) Una dona cristiana martiritzada per Neró, Museu Nacional de Varsòvia Persecució és el conjunt d'accions repressives o maltractament, persistents, realitzades per un individu o més comunament un grup específic, sobre un altre grup o sobre un individu, del qual es diferencia per la manera de pensar o per determinades característiques físiques, religioses, culturals, polítiques, ètniques o altres.
Veure Inquisició і Persecució
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Inquisició і Persecució dels cristians
Peter Paul Rubens
Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.
Veure Inquisició і Peter Paul Rubens
Petronilla de Meath
Petronilla de Meath (c. 1300-1324) va ser la serventa de Dame Alice Kyteler, una noble Hiberno-Normand del XIVé segle.
Veure Inquisició і Petronilla de Meath
Pierre Larousse
Pierre Larousse, nascut el 23 d'octubre de 1817 a Toucy a l'Yonne i mort el 3 de gener de 1875 a París, es va dedicar a investigacions com a pedagog, enciclopedista i editor francès.
Veure Inquisició і Pierre Larousse
Pierre Leroux
Pierre-Henri Leroux (París, França, 7 d'abril de 1797 - París, 12 d'abril de 1871) va ser un editor, periodista, filòsof i polític francès.
Veure Inquisició і Pierre Leroux
Pietro d'Abano
''Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum'' Pietro d'Abano, o Petrus de Apono, o Aponensis (vers 1250 Abano Terme – 1318), va ser un metge, astròleg, professor i filòsof italià que va impartir càtedres a Pàdua.
Veure Inquisició і Pietro d'Abano
Pietro de Litala
Pietro de Litala o Pietro Delitala (Bosa, Sardenya, 1550 - 1590?) fou un escriptor sard, fill del vescomte de Sanluri.
Veure Inquisició і Pietro de Litala
Pintura de Portugal
Nuno Gonçalves: Paanell del ''Políptico de São Vicente'', c.1470 i 1480. Museu Nacional d'Art Antic L'escassetat de relíquies pictòriques a Portugal anteriors al segle XV va dur a la formulació d'una creença segons la qual en aquest país la pintura va aflorar a partir del Renaixement, no obstant això, l'absència d'exemples concrets no significa que les societats locals de temps remots, precursores de l'actual estat portuguès, no practiquessin aquest art i que, contràriament al que sovint se suposa, la pintura de Portugal té una tradició antiquíssima.
Veure Inquisició і Pintura de Portugal
Pius IV
, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.
Veure Inquisició і Pius IV
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Inquisició і Pius VII
Plaça del Mercat (València)
Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.
Veure Inquisició і Plaça del Mercat (València)
Plaça Major (Palma)
La Plaça Major és una de les principals places de Palma.
Veure Inquisició і Plaça Major (Palma)
Plaça Major de Lima
La plaça Major o plaça d'Armes de Lima (castellà: Plaza Mayor de Lima o Plaza de Armas de Lima) és el lloc fundacional de la ciutat de Lima, capital del Perú.
Veure Inquisició і Plaça Major de Lima
Poder temporal
Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.
Veure Inquisició і Poder temporal
Poder temporal i poder espiritual
A l'Occident cristià, el poder es divideix entre autoritats temporals i espirituals.
Veure Inquisició і Poder temporal i poder espiritual
Pornografia
El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.
Veure Inquisició і Pornografia
Portada/efemèride octubre 1
01.
Veure Inquisició і Portada/efemèride octubre 1
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Inquisició і Portugal
Portuguesos
Els portuguesos (en portuguès: portugueses) són un grup ètnic o humà o una nació nadiua de l'estat de Portugal, a l'oest de la península Ibèrica.
Veure Inquisició і Portuguesos
Primer Imperi Mexicà
El Primer Imperi Mexicà és el període posterior a la independència de Mèxic en què la forma de govern del país va ser la va ser la monarquia constitucional.
Veure Inquisició і Primer Imperi Mexicà
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Inquisició і Primera Guerra Carlina
Problema de la demarcació
Diagrama frenològic del s. XIX. La frenologia és una pseudociència que en el passat es considerava una ciència En filosofia de la ciència, el problema de la demarcació intenta definir els límits que han de configurar el concepte «ciència».
Veure Inquisició і Problema de la demarcació
Procés de Galileo Galilei
XIX per Joseph-Nicolas Robert-Fleury El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.
Veure Inquisició і Procés de Galileo Galilei
Prous Boneta
Prous Boneta (c.1296- 1328) fou una beguina cremada per cometre i difondre l'heretgia.
Veure Inquisició і Prous Boneta
Prova (dret)
Arma homicida, proves i fotos d'un cas d'assassinat a Trondheim, Noruega 1928. La fulla trencada del ganivet va quedar enganxada a la part posterior de la víctima apunyalada. Exposicions al Museu Nacional de Justícia Penal de Noruega. Una prova, en dret, és tot motiu o raó aportat al procés pels mitjans i procediments acceptats de la llei per portar-li al jutge al convenciment de la certesa sobre els fets discutits en un procés.
Veure Inquisició і Prova (dret)
Qualificador del Sant Ofici
Qualificador del Sant Ofici era el teòleg nomenat pel tribunal del Sant Ofici destinat a censurar llibres i proposicions o afirmacions dogmàtiques i, en algunes ocasions, dictaminar sobre qüestions dubtoses del mateix tribunal.
Veure Inquisició і Qualificador del Sant Ofici
Rafael Bellveny
Rafael Bellveny, (Reus) va ser un comerciant i hisendat català i alcalde de Reus.
Veure Inquisició і Rafael Bellveny
Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox
va ser un eclesiàstic i cardenal espanyol, titular de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu de 1903 a 1914.
Veure Inquisició і Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox
Rafael Tasis i Marca
Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 9 de març de 1906 - París, 4 de desembre de 1966) fou un escriptor i polític català, llibreter i propietari d'una impremta familiar.
Veure Inquisició і Rafael Tasis i Marca
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Inquisició і Ramon de Penyafort
Ramon de Perella
Ramon de Perella (c. 1185-?), va ser un noble del País d'Olmes (alt comtat de Foix) desposseït dels seus dominis amb la croada albigesa.
Veure Inquisició і Ramon de Perella
Ramon de Tàrrega
Ramon o Raimon de Tàrrega (principis del, Tàrrega, l'Urgell, llavors bisbat de Vic i ara de Solsona - Barcelona, 20 de setembre de 1371) anomenat per alguns el “Ramon Llull de Tàrrega”, fou un rabí, jueu convers, frare dominic i teòleg acusat d'heretgia.
Veure Inquisició і Ramon de Tàrrega
Ramon Rosselló i Vaquer
Ramon Rosselló i Vaquer (Felanitx, 1944) és un historiador medievalista mallorquí.
Veure Inquisició і Ramon Rosselló i Vaquer
Reconciliació (Inquisició)
La reconciliació era una de les penes majors imposades per la Inquisició.
Veure Inquisició і Reconciliació (Inquisició)
Reconquesta Tudor d'Irlanda
pàgines.
Veure Inquisició і Reconquesta Tudor d'Irlanda
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Inquisició і Reforma Protestant
Reformisme borbònic
El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.
Veure Inquisició і Reformisme borbònic
Regalisme
El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.
Veure Inquisició і Regalisme
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Inquisició і Regne de Portugal
Reina Valera
La Reina Valera és la primera traducció en espanyol de la Bíblia, publicada per primera vegada el 1569 a Basilea, Suïssa amb el sobrenom de "Bíblia de l'Ós", que va aconseguir molt àmplia difusió durant la Reforma Protestant del, és una de les més universalment acceptades, per totes les esglésies cristianes protestants.
Veure Inquisició і Reina Valera
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Inquisició і Reis Catòlics
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Inquisició і Religió
Renaixement del segle XII
Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.
Veure Inquisició і Renaixement del segle XII
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Veure Inquisició і República de Florència
Responsa
La Responsa (en llatí: respondum) comprèn un cos de decisions escrites i regulacions de les autoritats legals rabíniques, en resposta a les preguntes dirigides a ells, prèviament formulades pels fidels.
Veure Inquisició і Responsa
Restauració absolutista a Espanya
84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
Veure Inquisició і Restauració absolutista a Espanya
Reu
Reu amb cucurulla Un reu és una persona que per haver comès un delicte mereix un càstig.
Veure Inquisició і Reu
Revolta dels pueblo
La Revolta dels Pueblo, —Pueblo Revolt of 1680 —també coneguda com a Popé's Rebellion en anglès — va ser un aixecament de la majoria dels amerindis pueblo contra els colonitzadors de l'Imperi Espanyol a la província de Santa Fe de Nou Mèxic, a l'actual Nou Mèxic.
Veure Inquisició і Revolta dels pueblo
Revolució de 1820
''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993.
Veure Inquisició і Revolució de 1820
Ricardo García Cárcel
Francesc de Carreras, Ricardo García Cárcel amb carpeta vermella, amb el líder de Ciutadans - Partit de la Ciutadania Albert Rivera, i Matías Alonso, secretari general de la mateixa organització política. Ricardo García Cárcel (Requena, Plana d'Utiel, 1948) és un historiador i assagista valencià.
Veure Inquisició і Ricardo García Cárcel
Richard Hawkins
L'almirall Sir Richard Hawkins (o Hawkyns) (ca. 1562 - Londres, 17 d'abril de 1622) va ser un pirata i explorador anglès anglès, únic fill de l'almirall Sir John Hawkins i Katharine Gonson.
Veure Inquisició і Richard Hawkins
Roberto Bellarmino
miniatura Roberto Francesco Romolo Bellarmino va ser un arquebisbe i cardenal de la Companyia de Jesús, que va defensar la fe i la doctrina catòliques durant la Reforma protestant.
Veure Inquisició і Roberto Bellarmino
Rodrigo Alemán
Catedral de Toledo, al que va participar Rodrigo Duque, anomenat Rodrigo Alemán (Sigüenza, 1470 - Plasència, 1542), va ser un escultor i tallista.
Veure Inquisició і Rodrigo Alemán
Rodrigo de Castro Osorio
Rodrigo de Castro Osorio (Valladolid, 1523 - Sevilla, 1600) fou un cardenal espanyol, Bisbe de Zamora (1574-1578) i de la diòcesi de Conca (1578-1581), Arquebisbe de Sevilla (1581-1600) i membre del Consell d'Estat d'Espanya i de la Inquisició durant el regnat de Felip II.
Veure Inquisició і Rodrigo de Castro Osorio
Rodrigo de Xerez
Rodrigo de Xerez fou un mariner d'origen incert que va anar a Amèrica en la nau Santa Maria en el primer viatge de Cristòfor Colom l'any 1492.
Veure Inquisició і Rodrigo de Xerez
Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús
La congregació dels Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús (en llatí, Congregatio Sacerdotum a Sacro Corde Iesu) és un institut religiós catòlic masculí de dret pontifici, concretament, una congregació clerical.
Veure Inquisició і Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús
Salvador d'Horta
Urna amb el cos del sant a l'església de Santa Rosalia de Càller Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre de 1520 - Càller, 18 de març de 1567), religiós franciscà i miracler popular, és venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra la memòria litúrgica el 18 de març.
Veure Inquisició і Salvador d'Horta
Salvador Manzanares Fernández
Salvador Manzanares Fernández (Bretún, Villar del Río, Sòria, 18 de gener de 1788 - Estepona, 8 de març de 1831) va ser un polític i militar liberal espanyol.
Veure Inquisició і Salvador Manzanares Fernández
Sandia
Sandia Resort and Casino El Pueblo Sandia és una tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units de cultura pueblo que viu en la reserva de 101,114 km² del mateix nom a l'est del Rio Grande Rift del centre de Nou Mèxic, situada tres milles al sud de Bernalillo al sud del comtat de Sandoval i al nord del comtat de Bernalillo, a.
Veure Inquisició і Sandia
Sant Domènec de Perpinyà
Sant Domènec de Perpinyà, també anomenat sovint amb la forma castellanitzada de Sant Domingo, era la capella (i, per extensió, del convent mateix) de la seu de l'Orde dels predicadors (dominics) de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.
Veure Inquisició і Sant Domènec de Perpinyà
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Inquisició і Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Nen de La Guardia
El Sant Nen de La Guardia o Cristóbal de La Guardia (La Guardia, c. 1479 - c. 1489) va ser, segons una llegenda, un nen mort a mans de jueus, i venerat com a sant per l'Església catòlica fins al 1965, quan es va reconèixer la falsedat de la llegenda.
Veure Inquisició і Sant Nen de La Guardia
Sant Pol de Mar
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.
Veure Inquisició і Sant Pol de Mar
Santiago del Estero
Santiago del Estero és una ciutat argentina, capital de la província homònima.
Veure Inquisició і Santiago del Estero
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Inquisició і Saragossa
Sàsser
Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.
Veure Inquisició і Sàsser
São Tomé (capital)
São Tomé és la capital i la ciutat principal de l'estat insular africà de São Tomé i Príncipe.
Veure Inquisició і São Tomé (capital)
Sébastien Bourdon
Sébastien Bourdon (Montpeller, 2 de febrer de 1616 - París, 8 de maig de 1671) fou pintor de l'escola barroca francesa.
Veure Inquisició і Sébastien Bourdon
Scipione Rebiba
Scipione Rebiba (San Marco d'Alunzio, 3 de febrer de 1504 – Roma, 23 de juliol de 1577) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.
Veure Inquisició і Scipione Rebiba
Sebastià Gelabert Riera "en Tià de sa Real"
Sebastià Gelabert Riera, popularment conegut amb el nom de Tià de sa Real (Manacor, 1715-1768), pagès, dramaturg, poeta i glosador popular mallorquí.
Veure Inquisició і Sebastià Gelabert Riera "en Tià de sa Real"
Sebastià Salelles
Sebastià Salelles (Gandia, Safor, 1576 - Malta, 1666) va ser un jesuïta versat en dret canònic.
Veure Inquisició і Sebastià Salelles
Sebastián de Covarrubias
Sebastián de Covarrubias y Orozco (Toledo, 1539 - Conca, 1613), lexicògraf, criptògraf, capellà del rei Felip II, canonge de la catedral de Conca i escriptor espanyol.
Veure Inquisició і Sebastián de Covarrubias
Segimon Arquer
Segimon Arquer (Càller, Sardenya 1523 - Toledo 1571) fou un humanista i teòleg sard.
Veure Inquisició і Segimon Arquer
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Veure Inquisició і Segona Guerra de Nàpols
Serradell
Serradell és un poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.
Veure Inquisició і Serradell
Setge de Palerm (1392)
El Setge de Palerm de 1392 fou el resultat de la revolta d'Andrea Chiaramonte contra Martí el Jove.
Veure Inquisició і Setge de Palerm (1392)
Siger de Brabant
Siger de Brabant (Ducat de Brabant, c. 1240 - Orvieto, c.1284) fou un filòsof medieval escolàstic, principal figura de l'averroisme llatí.
Veure Inquisició і Siger de Brabant
Son Comelles
Son Comelles és una possessió del terme municipal de Montuïri (Mallorca).
Veure Inquisició і Son Comelles
Son Magraner
Son Magraner és una possessió del terme municipal de Palma situada a la part de la Muntanya, vora la carretera de Valldemossa, entre Son Ripoll i Son Espanyol.
Veure Inquisició і Son Magraner
Sorgina
Bruixa basca del segle XVI Sorgina és el nom basc per a la bruixa.
Veure Inquisició і Sorgina
Steen Steensen Blicher
Steen Steensen Blicher (Vium, prop de Viborg, 11 d'octubre de 1782 - Spentrup, 26 de març de 1848) va ser un novel·lista i poeta danès del Romanticisme.
Veure Inquisició і Steen Steensen Blicher
Surveiller et Punir: Naissance de la prison
Surveiller et Punir: Naissance de la prison (literalment en català: "Vigilar i castigar: Naixement de la presó") és un llibre del filòsof i historiador francès Michel Foucault, publicat originalment al 1975.
Veure Inquisició і Surveiller et Punir: Naissance de la prison
Temps lineal
El temps lineal correspon a una revolució filosòfica jueva basada en el Zoroastrisme que es va presentar com a oposició a la teoria del temps cíclic.
Veure Inquisició і Temps lineal
Teresa de Jesús
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.
Veure Inquisició і Teresa de Jesús
The First Sex
The First Sex (en català El primer sexe) és un llibre de la bibliotecària estatunidenca Elizabeth Gould Davis del 1971, considerat part de la segona onada del feminisme.
Veure Inquisició і The First Sex
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Inquisició і Tomàs d'Aquino
Tomàs de Lloberola i Serradell
Tomàs de Lloberola i Serradell (Barcelona, circa 1860-1931) és un personatge de ficció de la novel·la Vida privada escrita per Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, la qual fou publicada l'octubre de l'any 1932.
Veure Inquisició і Tomàs de Lloberola i Serradell
Tomàs Ripoll
Tomàs Ripoll (Tarragona, 1655 - Roma, 22 de setembre del 1747) fou el General de l'Orde dels Predicadors entre 1725 i 1747.
Veure Inquisició і Tomàs Ripoll
Tomás de Torquemada
Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.
Veure Inquisició і Tomás de Torquemada
Tommaso Campanella
miniatura Tommaso Campanella (Stilo, Calàbria, 5 de setembre de 1568 - París, 21 de maig de 1639) va ser un eclesiàstic, poeta i filòsof italià.
Veure Inquisició і Tommaso Campanella
Tompiros
Mapa del territori dels Tompiros Els tompiros eren amerindis pueblo que vivien a Nou Mèxic.
Veure Inquisició і Tompiros
Torre dels Enagistes
Torre dels Enagistes La Torre dels Enagistes o Torre d'en Ribera és un recinte defensiu i habitatge rural de Manacor, propi de les cases senyorials del.
Veure Inquisició і Torre dels Enagistes
Tortura
Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.
Veure Inquisició і Tortura
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Inquisició і Unificació italiana
Urbà VII
Urbà VII (Roma, 4 d'agost del 1521 - † Roma, 27 de setembre del 1590 és el nom que Giovanni Battista Castagna va triat quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica Romana).
Veure Inquisició і Urbà VII
Uriel da Costa
Uriel da Costa (Porto, c. 1580 – Amsterdam, 1640/1645) o Uriel Acosta va ser un filòsof escèptic jueu nascut a Portugal, batejat com a cristià nou amb el nom de Gabriel da Costa.
Veure Inquisició і Uriel da Costa
València a l'Imperi Espanyol
Amb l'adveniment de l'Imperi Espanyol al, València va perdre la posició hegemònica respecte de l'economia que havia tingut a la centúria anterior.
Veure Inquisició і València a l'Imperi Espanyol
València al segle XIX
València i els pobles dels voltants entorn del 1840. La història de València, com en bona part la de la resta d'Europa, entre l'acabament del i el començament del XIX va estar marcada per les repercussions de la revolució francesa.
Veure Inquisició і València al segle XIX
Valentín de Foronda
Valentín Tadeo de Foronda y González de Echavarri (Vitòria, Àlaba, 14 de febrer de 1751 - Pamplona, 24 de desembre de 1821) economista i escriptor il·lustrat basc.
Veure Inquisició і Valentín de Foronda
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Inquisició і Valladolid
Vampir
''El vampir'', obra de Philip Burne-Jones, 1897 Un vampir és un personatge mitològic, un monstre que "sobreviu" xuclant la sang d'humà o animal, més sovint dels humans; és un paràsit amb forma humana.
Veure Inquisició і Vampir
Verlag Ferdinand Schöningh
La Verlag Ferdinand Schöningh és una editorial alemanya fundada el 12 de maig del 1847 a Paderborn pel comerciant de llibres Ferdinand Schöningh, originari de Meppen/Emsland.
Veure Inquisició і Verlag Ferdinand Schöningh
Veronica Franco
Veronica Franco (1546, Venècia – 22 de juliol de 1591, Venècia) fou una cortesana d'una gran bellesa i una rellevant escriptora del Renaixement.
Veure Inquisició і Veronica Franco
Veronica Giuliani
Veronica Giuliani (Mercatello sul Metauro, 27 de desembre de 1660 - Città di Castello, 1727), va ser una religiosa italiana, de les clarisses caputxines.
Veure Inquisició і Veronica Giuliani
Vicent Marés
Vicent Marés (Xelva, 1633 - 1695) fou un eclesiàstic i erudit valencià del.
Veure Inquisició і Vicent Marés
Vicent Olcina i Sempere
Vicent Olcina i Sempere (Gorga, el Comtat, 29 de novembre de 1731 - Roma, 20 d'octubre de 1809) fou un jesuïta, escriptor i fabulista valencià.
Veure Inquisició і Vicent Olcina i Sempere
Vicent Salvà i Pérez
Vicent Salvà i Pérez (València, 10 de novembre de 1786 - París, 5 de maig de 1849) fou un polític i editor literari valencià.
Veure Inquisició і Vicent Salvà i Pérez
Violant de Montcada i de Vilaragut
Monestir de Santa Maria de Pedralbes Violant de Montcada i de Vilaragut (ca. 1440 - Barcelona, 24 d'agost de 1524) fou abadessa del monestir de Santa Maria de Pedralbes de 1477 fins al 1514, càrrec del qual fou doblement destituïda.
Veure Inquisició і Violant de Montcada i de Vilaragut
Viradeira
La Viradeira fou una revolta popular i noble en contra del Marquès de Pombal després que la reina de Portugal Maria I pugés al tron.
Veure Inquisició і Viradeira
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Veure Inquisició і Virregnat de Nova Espanya
Vittoria Colonna
Vittoria Colonna, per Miquel Àngel Vittoria Colonna (Marino, abril de 1490 - Roma, 25 de febrer de 1547), marquesa de Pescara, va ser una poeta i influent intel·lectual del Renaixement italià.
Veure Inquisició і Vittoria Colonna
Volcher Coiter
Volcher Coiter (o Coyter o Koyter), nascut l'any 1534 a Groningen i mort el 2 de juny de 1576 a França, va ser metge i naturalista dels PaÏsos Baixos.
Veure Inquisició і Volcher Coiter
William Edward Burghardt Du Bois
William Edward Burghardt Du Bois (pronunciat: duːˈbɔɪs doo-BOYSS) (Great Barrington, Massachusetts, 23 de febrer de 1868 - Accra, Ghana, 27 d'agost de 1963) era un activista afroamericà que va lluitar pels drets civils i un intel·lectual.
Veure Inquisició і William Edward Burghardt Du Bois
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Veure Inquisició і Xuetes
Zugarramurdi
Zugarramurdi és un municipi de Navarra, a la comarca de Baztan, dins la merindad de Pamplona.
Veure Inquisició і Zugarramurdi
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Inquisició і 1 d'octubre
1232
Països Catalans.
Veure Inquisició і 1232
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Inquisició і 1252
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Inquisició і 1480
1481
; Països Catalans.
Veure Inquisició і 1481
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Inquisició і 15 de maig
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Inquisició і 21 de juliol
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Inquisició і 25 de gener
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Inquisició і 5 de desembre
5 de gener
El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Inquisició і 5 de gener
També conegut com Inquisició pontifícia, La Inquisició, Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició, Sant Ofici, Sant Ofici de la Inquisició, Santa Inquisició, Tribunal de la Inquisició, Tribunal del Sant Ofici.
, Artesa, Arxiu Central d'Educació, Arxiu Històric Nacional, Astrònom, Ateisme, Atheneo de grandesa, Atles de la cacera de bruixes a Catalunya, Augustin Bea, Ábalos, Àngela Margarida Prat, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Baronia de Finestrat, Barroc sicilià, Bartolomé Bennassar, Bartolomé de Carranza, Bartolomé Esteban Murillo, Bartolomeo Pacca, Batalla de Muret, Bíblia, Bíblia Poliglota d'Anvers, Bíblia Valenciana, Beatriu de Pinós, Bellver de Cerdanya, Benet de Tocco, Benet Fontanella, Benet XVI, Benito Arias Montano, Benito Ramón de la Hermida Maldonado, Berenguer de Cruïlles, Bernardino Ochino, Bernardo de Atayde y Lima Pereyra, Bernat d'Alió, Bernat Lluís Cotoner i Ballester, Bertrand de La Tour, Biopolítica, Bisbat d'Aleria, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Verona, Bonisme, Botxí, Bruixeria, Bussanya, Butlla, Ca Donya Àngela, Ca n'Ustrell, Caça de bruixes, Cacera de bruixes a Terrassa, Cacera de bruixes al Penedès, Cacera de bruixes als Països Catalans, Cagliostro, Cal Celdoni, Call Jueu de Montblanc, Can Bellsolell de la Torre, Can Cuc, Can Vestit, Capità de Castella, Capritxos, Carles II de Castella, Carles IV d'Espanya, Carlo Ginzburg, Casa de l'Inquisidor, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de Pilatos, Casa de Safortesa, Casa Seilhan, Casafort, Casco Antiguo (Sevilla), Castell de Montsegur, Castell de Querbús, Castellar del Vallès, Castellà a Catalunya, Catalanitat de La Celestina, Català modern, Catalunya, Catarisme, Catedral de Palerm, Catedral de Toledo, Catolicisme, Càstig, Còrdas (Tarn), Cúria Pontifícia, Chiaramonte, China Poblana, Ciència medieval, Cipriano de la Huerga, Cirilo de Alameda y Brea, Climent VII, Climent VIII, Climent XI, Club dels Jacobins, Colònia portuguesa de Ceilan, Comtat de Flandes, Comunitat Autònoma del País Basc, Concili de Trento, Concili de Trento a Catalunya, Concili Vaticà II, Conclave de 1559, Conclave de 1689, Conclave de 1691, Conclave de 1830–1831, Conclave de 1922, Conclave de 1939, Conclave de 1958, Conclave de 1963, Conclave de 1978 (agost), Conclave de 1978 (octubre), Congregació de la doctrina de la Fe, Conquesta de Navarra, Consells de la Monarquia d'Espanya, Consistoris de Pius VII, Constitució Espanyola de 1812, Contrareforma, Control mental, Convent de Sant Domingo de Palma, Cornelius Jansen, Coroça, Corona de Castella i Lleó, Corrida, Corts de Barcelona (1599), Corts de Montsó (1512), Corts de Montsó-Binèfar, Corts de Sant Cugat-Tortosa (1419-1420), Cosme Damià Hortolà, Cosme Soler, Costoja (Montferrer i Castellbò), Crítiques a la tauromàquia, Crist crucificat (Velázquez), Cristo de Tacoronte, Croada Albigesa, Croades, Cronologia de la repressió del català, Cronologia del catarisme, Cucurulla, Dècada del 1480, Dècada Ominosa, Dídac de Cadis, De homine, De Magnete, Decadència, Decòrum, Decret de l'Alhambra, Decrets de Nova Planta, Delme, Demografia de Cap Verd, Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, Diego González Alonso, Diego Mas i Mas, Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano, Diego Pérez de Valdivia, Dimoni, Diomedes Cato, Directorium inquisitorum, Discorsi e Dimostrazioni Matematiche Intorno a Due Nuove Scienze, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Doctrina de l'Església Catòlica, Dolcí, Domingo Báñez, Don Carlos (Verdi), Dones i matemàtiques, E pur si muove!, Edat mitjana als Països Catalans, Edat moderna, Edat moderna als Països Catalans, El Ángel Exterminador (societat secreta), El Camí de l'Últim Càtar, El club Dumas, El Greco, El Greco (pel·lícula de 2007), El inquisidor, El lazarillo de Tormes, El Motín, El nom de la rosa, El nom de la rosa (pel·lícula), El prat de Bezhin, El príncep, El Quixot, El santo oficio, El sí de las niñas, Eleno de Cespedes, Els dotze abats de Challant, En guàrdia!, Endura, Erasmisme, Ercole Consalvi, Escola cartogràfica mallorquina, Escola de Salamanca, Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria, Església catòlica durant el nazisme, Església Catòlica Romana, Església de Bòsnia, Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia), Espanya, Espanyolisme, Esteban Jamete, Esteve de Garret, Eugenio de Ochoa y Montel, Eugenio de Tapia García, Evangeli de Bernabé, Expulsió dels jueus d'Espanya, Fabrizio Serbelloni, Falsos cronicons, Fameliar, Fèlix Aytes, Felipa de Souza, Felix d'Avellar Brotero, Feminisme a l'Hospitalet de Llobregat, Feminisme ateu, Fernando de Rojas, Ferran VII d'Espanya, Ferrer (dominic), Festes populars als Països Catalans, Filip van Montmorency-Nivelle, Filosofia, Filosofia renaixentista, Foguera, Fonamentalisme, Formació de l'Estat Argentí, François Fénelon, Francesc de Papiol i Padró, Francesc de Solsona, Francesc Giginta, Francesc Joan Mas, Francesc Osset, Francesc Ribalta, Francesc Serra i Alberti, Francesc Vicent, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francesc Xavier Borrull i Vilanova, Francesco Barozzi, Francesco Bianchini, Francesco del Giudice, Francisco Javier Mier y Campillo, Francisco López Ballesteros, Francisco Martínez Marina, Francisco Sánchez de la Fuente, Frederic Furió i Ceriol, Frederic Guillem II de Prússia, Froilán Díaz de Llanos, Gabriel Benet Mir, Gabriel Sanxis, Gai, Gaietà Ripoll i Pla, Galileo Galilei, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Gaspar Hurtado, Gaspar Mercader i Carròs, Gasparo Contarini, Gòtic llenguadocià, Geografia de Portugal, Gerhard Lenski, Germans de la Vida Pobra, Geuzen, Giacomo Casanova, Gilabert de Castres, Giordano Bruno, Giorgio Mainerio, Giovanni Antonio Magini, Girolamo Savonarola, Girolamo Zanchi, Giuliano Montaldo, Gonzalo Fernández de Córdoba y Fernández de Córdoba, Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés, Gonzalo Martínez Diez, Gonzalo Pérez, Goya's Ghosts, Gracia Mendes, Gramalleta, Gran Jubileu, Gran sinagoga de Bordeus, Grand-Place, Gregori IX, Gregori XVI, Grimori, Guerra del Francès a Mallorca, Guerra dels Cent Anys, Guerres de religió a França, Gueto, Guglielma de Bohême, Guilhem de Montanhagòl, Guillem Arnaut i companys màrtirs d'Avinhonet, Guillem Belibasta, Guixeria mudèjar, Habitatge a Casafort, Häxan, Hèrcules II d'Este, Heinrich Kramer, Heretgia, Història d'Alemanya, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història de Bèlgica, Història de l'astronomia, Història de l'ateisme, Història de l'aviació, Història de l'Església Catòlica, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la filosofia, Història de les Illes Balears, Història de Luxemburg, Història de Mallorca, Història de Puerto Rico, Història de València, Història de Xile, Història del cristianisme, Història del papat, Història dels jueus, Història dels Països Baixos, Història dels Països Catalans, Història dels titelles, Historiografia, Hodonímia de Barcelona, Homofòbia, Homosexualitat, Homosexualitat a Europa, Honorat Riu i Tord, Houston Stewart Chamberlain, Hubert Waelrant, Il formaggio e i vermi, Il·lustració, Il·lustració a Espanya, Imperialisme cultural, Independència de l'Argentina, Independència de Mèxic, Index Librorum Prohibitorum, Innocenci IV, Innocenci X, Innocenci XI, Inquisició, Inquisició espanyola, Inquisidor, Inquisidor general, Institut Nova Història, Isaac Lúria, Isabel Correa, Isabel de Rocabertí i Soler, Isabel I de Castella, Jacobus Gronovius, Jacques de Molay, Jansenisme, Jardí Botànic de Palerm, Jaume de Casafranca, Jaume Domènec, Jaume el Conqueridor, Jaume Fiella, Jaume Pou i Berard, Jean Duvernoy, Jerònima Muntanyola, Jerónimo Castillón y Salas, Jerónimo Manrique de Lara, Jerónimo Román de la Higuera, Jerónimo Zurita y Castro, Jeroni Araolla, Jesuset del Miracle, Joan Baptista Berní i Català, Joan Bonet de Paredes, Joan Casas, advocat, Joan Cristòfor de Gualbes i Setantí, Joan d'Enguera, Joan de Coloma, Joan Dusai i Durall, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, Joan Francesc Piferrer i Massià, Joan III de Portugal, Joan Lluís Vileta, Joan Lluís Vives i March, Joan Mir Ramis, Joan V de Lanuza, Joan VI de Portugal, Joan XXII, Joan XXIII, Joana I de Tolosa, Joaquín Calvo Sotelo, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, Joaquim Oliet i Cruella, Jodocus Hondius, José Anastácio da Cunha, José Antonio Escudero López, José Celestino Mutis y Bosio, José de Espiga y Gadea, José de Sigüenza, José Fernando de Abascal y Sousa, José María Morelos y Pavón, José Ríos y Tortajada, José Viera y Clavijo, Josep Badia (religiós), Josep Climent i Avinent, Josep de Calassanç Vives i Tutó, Josep de Copertino, Josep Juallar, Josep Ninot i Verdera, Josep Pedret i Oller, Josep Romaguera, Josep Soler (president), Josep Zaragoza i Vilanova, Joseph de la Vega, Juan Antonio Llorente, Juan Álvaro Zapata, Juan Blázquez Miguel, Juan de Ferreras y García, Juan de Robles, Juan de Valdés, Juan de Zúñiga y Flores, Juan Eugenio Hartzenbusch, Juan Gil, Juan José Heydeck, Juan Martínez Montañés, Juan Martínez Silíceo, Juan Moriz de Salazar, Juan Sempere i Guarinos, Juana de Maldonado y Paz, Judaisme, Judaisme català, Judes Iscariot, Judicis per sodomia d'Utrecht, Jueus, Jueus catalans, Jueus de Mèxic, Julián Juderías y Loyot, Julio Caro Baroja, Krzysztof Charamsa, L'Ametlla del Vallès, La abadía del crimen, La Bastida de Clarença, La bruja, La Celestina, La dama del armiño (pel·lícula), La maja nua, La Passion de Jeanne d'Arc, La peste (sèrie de televisió), La Ròca de Gajac, Legislació sobre drets LGBT en el món, Leo Strauss, Leonardo da Vinci, Leonora Duarte, Leopoldo de Gregorio, Les Prophéties, Literatura catalana, Literatura espanyola de la Il·lustració, Literatura sarda, Literatura valldostana, Llegenda negra de la Inquisició, Llegenda negra de la Inquisició espanyola, Llegenda negra espanyola, Llibre Verd (Aragó), Llimbs, Llista de celebritats alcoianes, Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats, Llista de papes de Roma, Llorenç Pérez i Martínez, Lloret de Vistalegre, Lluís Alcanyís, Lluís de Granada, Lluís de Nassau, Lluís de Santàngel, Lluís Desplà i d'Oms, Lodovico Castelvetro, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Louis Antoine de Noailles, Luci III, Ludwig Senfl, Luigi Maria Torregiani, Luis María de Borbón y Vallabriga, Lusoangolesos, Maçoneria a Itàlia, Macario (pel·lícula), Madeleine de Demandolx de la Palud, Mag, Magnus Hirschfeld, Malleus Maleficarum, Mallorca, Man of La Mancha, Manuel de Pina, Manuel Godoy, María de Zayas, María Francisca de Sales Portocarrero y Zúñiga, María Ignacia Rodríguez de Velasco, Marc Antoni de Dominis, Marc Martí Totxo, Marc'Antonio Zondadari, Margarida Porete, Margarita (Àlaba), Margarita Montllor, Maria de Jesús d'Ágreda, Marian Thomàs, Mariano Rampolla del Tindaro, Marià Madramany i Calatayud, Marrà (jueu convers), Martín Enríquez de Almansa, Martín García Puyazuelo, Martín Martínez del Villar, Maryam Namazie, Masmorres de Vílnius, Materialisme, Mateu Orfila i Rotger, Matthew Gregory Lewis, Màgia, Màscares mexicanes, Medieval II: Total War, Melchor Cano, Melchor Rafael de Macanaz, Melcior de Villena i Vila, Menocchio, Mestre Eckhart, Michel de L'Hospital, Michelangelo Ricci, Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz, Miguel Cortés y López, Miguel Hidalgo y Costilla, Miguel López de Grez, Miquel Bartomeu Salón Ferrer, Miquel Canals i Mas, Miquel Jeroni Morell, Miquel Servet, Miranda de Arga, Missions jesuïtes a Amèrica, Mitologia basca, Mitologia catalana, Mitologia dels Pirineus, Moisès Cordovero, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia autoritària, Monterrey, Montgolfier, Montsegur, Morfina, Mort a la foguera, Neerlandesos, Neteja ètnica, Nicolau Eimeric, Nicolau Oliver i Fullana, Nihil obstat, Noah Gordon, Nostradamus, Novatores, Nu (art), Ofici (desambiguació), Onofre Pou Cellers, Onomàstica jueva, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Orde Internacional DeMolay, País Basc, Països Catalans, Pablo de Olavide, Pacte de la Péronne, Palau de San Telmo, Palau Reial Major, Palazzo Labia, Palácio dos Estaus, Paolo Veronese, Papa Marcel II, Papa Pau IV, Papat d'Avinyó, Papat Reformista, Papat renaixentista, Pascendi Dominici Gregis, Passeig del Born (Barcelona), Patronat reial, Pau Claris i Casademunt, Pau Orri, Pederàstia, Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, Pedro Arbués, Pedro Díaz Valdés, Pedro de La Gasca, Pedro de Mena, Pedro de Orrente, Pedro Inguanzo Rivero, Pedro Nunes, Pedro Ponce de León y Córdoba, Pedro Sarmiento de Gamboa, Peire Authié, Pere Aparici i Ortiz, Pere Badia, Pere d'Arenys, Pere Daguí, Pere Franquesa i Esteve, Pere Galès i Reiner, Pere Gil Estalella, Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Oliver de Boteller i de Riquer, Persecució, Persecució dels cristians, Peter Paul Rubens, Petronilla de Meath, Pierre Larousse, Pierre Leroux, Pietro d'Abano, Pietro de Litala, Pintura de Portugal, Pius IV, Pius VII, Plaça del Mercat (València), Plaça Major (Palma), Plaça Major de Lima, Poder temporal, Poder temporal i poder espiritual, Pornografia, Portada/efemèride octubre 1, Portugal, Portuguesos, Primer Imperi Mexicà, Primera Guerra Carlina, Problema de la demarcació, Procés de Galileo Galilei, Prous Boneta, Prova (dret), Qualificador del Sant Ofici, Rafael Bellveny, Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox, Rafael Tasis i Marca, Ramon de Penyafort, Ramon de Perella, Ramon de Tàrrega, Ramon Rosselló i Vaquer, Reconciliació (Inquisició), Reconquesta Tudor d'Irlanda, Reforma Protestant, Reformisme borbònic, Regalisme, Regne de Portugal, Reina Valera, Reis Catòlics, Religió, Renaixement del segle XII, República de Florència, Responsa, Restauració absolutista a Espanya, Reu, Revolta dels pueblo, Revolució de 1820, Ricardo García Cárcel, Richard Hawkins, Roberto Bellarmino, Rodrigo Alemán, Rodrigo de Castro Osorio, Rodrigo de Xerez, Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús, Salvador d'Horta, Salvador Manzanares Fernández, Sandia, Sant Domènec de Perpinyà, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Nen de La Guardia, Sant Pol de Mar, Santiago del Estero, Saragossa, Sàsser, São Tomé (capital), Sébastien Bourdon, Scipione Rebiba, Sebastià Gelabert Riera "en Tià de sa Real", Sebastià Salelles, Sebastián de Covarrubias, Segimon Arquer, Segona Guerra de Nàpols, Serradell, Setge de Palerm (1392), Siger de Brabant, Son Comelles, Son Magraner, Sorgina, Steen Steensen Blicher, Surveiller et Punir: Naissance de la prison, Temps lineal, Teresa de Jesús, The First Sex, Tomàs d'Aquino, Tomàs de Lloberola i Serradell, Tomàs Ripoll, Tomás de Torquemada, Tommaso Campanella, Tompiros, Torre dels Enagistes, Tortura, Unificació italiana, Urbà VII, Uriel da Costa, València a l'Imperi Espanyol, València al segle XIX, Valentín de Foronda, Valladolid, Vampir, Verlag Ferdinand Schöningh, Veronica Franco, Veronica Giuliani, Vicent Marés, Vicent Olcina i Sempere, Vicent Salvà i Pérez, Violant de Montcada i de Vilaragut, Viradeira, Virregnat de Nova Espanya, Vittoria Colonna, Volcher Coiter, William Edward Burghardt Du Bois, Xuetes, Zugarramurdi, 1 d'octubre, 1232, 1252, 1480, 1481, 15 de maig, 21 de juliol, 25 de gener, 5 de desembre, 5 de gener.