Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Anàleg a la Terra, Antinatalisme, Aptitud, Argumentació, Autisme, Índex de volum corporal, Carvaka, Càlcul lògic, Concepte, Conseqüència, Demostració, Epistemologia, Essència, Etiologia, Extrapolació filogenètica, Fal·làcia de composició, Fal·làcia de divisió, Fet (filosofia), Filosofia occidental, Genètica mendeliana, Gràfica, Harold Jeffreys, Ice Lake (microprocessador), Inversió lògica, John Joseph Gumperz, Lògica, Lògica de primer ordre, Lògica formal, Lògica proposicional, Lògica tradicional, Lectura, Lleis de De Morgan, Llenguatge de programació Logo, Màxima versemblança, ML, MLE, Nyaya, Pelatge, Primers analítics, Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Probabilitat bayesiana, Problema de la inducció, Proposició (lògica), Raó, Raonament deductiu, RDD, RDF Schema, Regla d'inferència, Secundum quid, Sil·logisme, ..., Sil·logisme categòric, Sil·logisme hipotètic, Sistema expert, Suma de lògica, Taula de veritat, Tòpics (Aristòtil), Teorema, Teoria arqueològica, Teoria de l'aprenentatge computacional, Teoria triàrquica de la intel·ligència, Validesa lògica, Vasubandhu. Ampliar l'índex (12 més) »
Anàleg a la Terra
IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.
Nou!!: Inferència і Anàleg a la Terra · Veure més »
Antinatalisme
Arthur Schopenhauer (1788–1860), famós exponent de la posició antinatalista Lantinatalisme és la idea moral que afirma que la decisió de procrear o l'acte de procrear de totes maneres és immoral.
Nou!!: Inferència і Antinatalisme · Veure més »
Aptitud
En psicologia, l'aptitud (del llatí aptius.
Nou!!: Inferència і Aptitud · Veure més »
Argumentació
Una argumentació és un conjunt ordenat de premisses relacionades a través de la lògica i regles d'inferència i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi.
Nou!!: Inferència і Argumentació · Veure més »
Autisme
L'autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) caracteritzat per problemes amb la interacció social i la comunicació, i per interessos limitats i conductes repetitives.
Nou!!: Inferència і Autisme · Veure més »
Índex de volum corporal
Líndex de volum corporal (IVC) (en anglès, Body Volume Index, BVI) ha estat proposat com una alternativa a l'Índex de massa corporal (IMC), que s'utilitza com un indicador d'obesitat en les persones.
Nou!!: Inferència і Índex de volum corporal · Veure més »
Carvaka
Carvaka (en sànscrit: चार्वाक; IAST: Cārvāka), també coneguda com a Lokāyata, és una antiga escola de materialisme indi.
Nou!!: Inferència і Carvaka · Veure més »
Càlcul lògic
El càlcul lògic o derivació lògica és un algorisme que permet còmoda i fàcilment inferir o deduir un enunciat veritable a partir d'un altre o altres que es tenen com a vàlidament veritables.
Nou!!: Inferència і Càlcul lògic · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Inferència і Concepte · Veure més »
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Nou!!: Inferència і Conseqüència · Veure més »
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Nou!!: Inferència і Demostració · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Inferència і Epistemologia · Veure més »
Essència
L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.
Nou!!: Inferència і Essència · Veure més »
Etiologia
L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).
Nou!!: Inferència і Etiologia · Veure més »
Extrapolació filogenètica
Lextrapolació filogenètica és un mètode d'inferència emprat en les ciències biològiques.
Nou!!: Inferència і Extrapolació filogenètica · Veure més »
Fal·làcia de composició
Com el mur és de rajoles, i les rajoles són petites, el mur deu ser petit! La fal·làcia de composició és una fal·làcia que consisteix a inferir que alguna cosa és veritable sobre un conjunt o grup sols perquè és veritable sobre una o més de les seues parts o components.
Nou!!: Inferència і Fal·làcia de composició · Veure més »
Fal·làcia de divisió
molècules també ho són La fal·làcia de divisió consisteix a inferir que una cosa és veritable sobre una o diverses de les parts d'un tot, perquè és veritable sobre el compost del qual forma part.
Nou!!: Inferència і Fal·làcia de divisió · Veure més »
Fet (filosofia)
Etiqueta Fakta (fets) a la prestatgeria de llibres de no-ficció d'una biblioteca danesa Un fet és una dada real sobre un o més aspectes d'una circumstància.
Nou!!: Inferència і Fet (filosofia) · Veure més »
Filosofia occidental
Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.
Nou!!: Inferència і Filosofia occidental · Veure més »
Genètica mendeliana
La Genètica de Mendel, Genètica Mendeliana o Les lleis de Mendel són el conjunt de regles bàsiques sobre la transmissió per herència genètica de les característiques dels organismes parentals als seus fills.
Nou!!: Inferència і Genètica mendeliana · Veure més »
Gràfica
Gràfica d'una funció Una gràfica o un gràfic són les denominacions de la representació de dades, generalment numèriques, mitjançant recursos gràfics (línies, vectors, superfícies o símbols), perquè es manifesti visualment la relació que guarden entre si.
Nou!!: Inferència і Gràfica · Veure més »
Harold Jeffreys
Harold Jeffreys (Fatfield, 22 d'abril de 1891 - Cambridge, 18 de març de 1989) va ser un matemàtic, estadístic i astrònom britànic.
Nou!!: Inferència і Harold Jeffreys · Veure més »
Ice Lake (microprocessador)
Ice Lake és el nom en clau d'Intel per als processadors mòbils de la desena generació d'Intel Core basats en la nova microarquitectura Sunny Cove Core.
Nou!!: Inferència і Ice Lake (microprocessador) · Veure més »
Inversió lògica
La inversió lògica és una de les operacions que la lògica clàssica admetia com a operació lògica vàlida.
Nou!!: Inferència і Inversió lògica · Veure més »
John Joseph Gumperz
John Joseph Gumperz (nascut el 9 de gener de 1922 i mort el 29 de març de 2013 fou un lingüista i professor nord-americà. Durant la major part de la seva carrera Gumperz fou professor a la University of California a Berkeley. La seva recerca sobre les llengües de l'Índia, sobre l'alternança de codis (code-switching) a Noruega, i sobre la interacció conversacional, han influït en els camps de la sociolingüística, l'anàlisi del discurs, l'antropologia lingüística, i l'antropologia urbana.
Nou!!: Inferència і John Joseph Gumperz · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Inferència і Lògica · Veure més »
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Nou!!: Inferència і Lògica de primer ordre · Veure més »
Lògica formal
La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.
Nou!!: Inferència і Lògica formal · Veure més »
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Nou!!: Inferència і Lògica proposicional · Veure més »
Lògica tradicional
En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al.
Nou!!: Inferència і Lògica tradicional · Veure més »
Lectura
La lectura és el procés de comprensió d'algun tipus d'informació o idees emmagatzemades en un suport i transmeses mitjançant algun tipus de codi, usualment un llenguatge, que pot ser visual o tàctil (per exemple, el sistema braille).
Nou!!: Inferència і Lectura · Veure més »
Lleis de De Morgan
Representació gràfica de les lleis de De Morgan Les lleis de De Morgan són una part de la lògica proposicional i analítica, i va ser creada per Augustus De Morgan (Madurai, 1806 - Londres, 1871).
Nou!!: Inferència і Lleis de De Morgan · Veure més »
Llenguatge de programació Logo
LOGO fou el llenguatge de programació desenvolupat per Seymour Papert, Cynthia Solomon i Wally Feurzeig el 1967 a Cambridge, Massachusetts amb l'objectiu d'obtenir una eina de resolució de problemes.
Nou!!: Inferència і Llenguatge de programació Logo · Veure més »
Màxima versemblança
La màxima versemblança (en anglès: Maximum Likelihood Estimation MLE) és un mètode estadístic molt emprat per inferir els paràmetres de la distribució de la probabilitat d'una mostra donada.
Nou!!: Inferència і Màxima versemblança · Veure més »
ML
ML és un llenguatge de programació funcional desenvolupat per Robin Milner i altres a finals del 1970 a la Universitat d'Edimburg amb una sintaxi inspirada en el llenguatge abstracte ISWIM que ha donat lloc a una família de llenguatges.
Nou!!: Inferència і ML · Veure més »
MLE
* Moviment Llibertari Espanyol, organització anarquista històrica d'Espanya.
Nou!!: Inferència і MLE · Veure més »
Nyaya
Nyayà (en devanagari न्याय, nyāya, "regla", "mètode") és una de les sis dàrsanes o doctrines ortodoxes (àstika) hinduistes.
Nou!!: Inferència і Nyaya · Veure més »
Pelatge
óssos griizzly estan coberts de pell gruixuda El pelatge és un pel gruixut que cobreix la pell de molts animals diferents, particularment dels mamífers.
Nou!!: Inferència і Pelatge · Veure més »
Primers analítics
Primers analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν προτέρων, en llatí Analytica priora, abreujat An. Pr) és un text del filòsof grec Aristòtil d'Estagira. Consta de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre l'autenticitat de l'obra.
Nou!!: Inferència і Primers analítics · Veure més »
Principia Mathematica (Russell-Whitehead)
Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.
Nou!!: Inferència і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) · Veure més »
Probabilitat bayesiana
El anomenat Concepte de Probabilitat Bayesià (angl. Bayesianism) del matemàtic anglès Thomas Bayes, interpreta la probabilitat com a grau de convicció personal.
Nou!!: Inferència і Probabilitat bayesiana · Veure més »
Problema de la inducció
cignes negres a Austràlia va obligar a corregir la vella creença inductiva que tots els cignes són blancs. El problema de la inducció és el problema filosòfic que es planteja si els raonaments inductius són justificats, i en quina mesura.
Nou!!: Inferència і Problema de la inducció · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Inferència і Proposició (lògica) · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Inferència і Raó · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Inferència і Raonament deductiu · Veure més »
RDD
* Reagrupament Democràtic de Dahomey, partit polític històric de Benín.
Nou!!: Inferència і RDD · Veure més »
RDF Schema
RDF Schema (Resource Description Framework Schema, amb els acrònims RDFS, RDF(S), RDF-S, o RDF/S) és un vocabulari i una extensió semàntica d'RDF.
Nou!!: Inferència і RDF Schema · Veure més »
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Nou!!: Inferència і Regla d'inferència · Veure més »
Secundum quid
En lògica, Secundum quid o generalització precipitada, és una fal·làcia que es comet en inferir una conclusió general a partir d'una evidència insuficient.
Nou!!: Inferència і Secundum quid · Veure més »
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Nou!!: Inferència і Sil·logisme · Veure més »
Sil·logisme categòric
Sil·logismes categòrics Un sil·logisme és un argument deductiu en el qual s'infereix una conclusió a partir de dues premisses.
Nou!!: Inferència і Sil·logisme categòric · Veure més »
Sil·logisme hipotètic
En lògica s'anomena sil·logisme hipotètic aquell tipus de sil·logisme o més aviat regla d'inferència que en la seva expressió planteja un cas hipotètic, per la qual cosa pot tenir termes vàlids o no.
Nou!!: Inferència і Sil·logisme hipotètic · Veure més »
Sistema expert
Els sistemes experts són anomenats així perquè emulen el comportament d'un expert en un domini concret i de vegades són usats per aquests.
Nou!!: Inferència і Sistema expert · Veure més »
Suma de lògica
La Summa Logicae o Suma de Lògica és un llibre de text de lògica escrit per Guillem d'Occam.
Nou!!: Inferència і Suma de lògica · Veure més »
Taula de veritat
La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.
Nou!!: Inferència і Taula de veritat · Veure més »
Tòpics (Aristòtil)
Els Tòpics de la dialèctica (en grec: Τοπικά; en llatí: Topica; abreujat en Top) és un tractat d'Aristòtil sobre la construcció d'arguments vàlids, i les inferències probables, en lloc de les certes.
Nou!!: Inferència і Tòpics (Aristòtil) · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Inferència і Teorema · Veure més »
Teoria arqueològica
Excavació arqueològica La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques.
Nou!!: Inferència і Teoria arqueològica · Veure més »
Teoria de l'aprenentatge computacional
En informàtica, la teoria de l'aprenentatge computacional (o simplement teoria de l'aprenentatge) és un subcamp de la intel·ligència artificial dedicat a estudiar el disseny i l'anàlisi d'algoritmes d'aprenentatge automàtic.
Nou!!: Inferència і Teoria de l'aprenentatge computacional · Veure més »
Teoria triàrquica de la intel·ligència
La teoria triàrquica de la intel·ligència (The Triarchic theory of intelligence originàriament en anglès) va ser desenvolupada per Robert Sternberg al 1985.
Nou!!: Inferència і Teoria triàrquica de la intel·ligència · Veure més »
Validesa lògica
De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per realitzar el valor que se suposa ha de tenir.
Nou!!: Inferència і Validesa lògica · Veure més »
Vasubandhu
Vasubandhu (sànscrit: वसुबन्धु; xinès tradicional: 世親; pinyin: Shìqīn; tibetà: དབྱིག་གཉེན་) va ser un influent monjo budista i erudit de Gandhara, que va viure al segle IV o. Va ser un destacat professor budista i una de les figures més importants en el desenvolupament del budisme Mahyana a l'Índia.
Nou!!: Inferència і Vasubandhu · Veure més »
