Accés més ràpid que el navegador!
126 les relacions: Alecto (mitologia grega), Alessio Interminelli, Aloïdes, Antènor, Arunt, Azzo VIII d'Este, Àtila, Baptisteri de Sant Joan, Bertran de Born, Bonturo Dati, Borís Zàitsev, Bou de Falaris, Branca Doria, Brunetto Latini, Buoso Donati, Carlo Porta, Catello di Rosso Gianfigliazzi, Cavalcante dei Cavalcanti, Càstig, Ciampolo de Navarra, Cianfa Donati, Cristina Zavalloni, Dante (Granados), Dante Alighieri, Domenico Balestrieri, Ericto, Eumènides, Ezzelino da Romano, Farinata degli Uberti, Filippo Argenti, Flègies, Fotí de Sírmium, Fra Alberigo, Fra Gomita, Francesco da Barberino, Franciscus Accursius, Ghisolabella Caccianemico, Guglielmo Borsiere, Guido del Cassero, Guy de Montfort, Iacopo Alighieri, Iacopo Rusticucci, Infern (desambiguació), Infern - Cant Catorzè, Infern - Cant Cinquè, Infern - Cant Desè, Infern - Cant Dinovè, Infern - Cant Dissetè, Infern - Cant Divuitè, Infern - Cant Dotzè, ..., Infern - Cant Novè, Infern - Cant Onzè, Infern - Cant Primer, Infern - Cant Quart, Infern - Cant Quinzè, Infern - Cant Segon, Infern - Cant Setè, Infern - Cant Setzè, Infern - Cant Sisè, Infern - Cant Tercer, Infern - Cant Trenta-dosè, Infern - Cant Trenta-unè, Infern - Cant Trentè, Infern - Cant Tretzè, Infern - Cant Vint-i-Cinquè, Infern - Cant vint-i-dosè, Infern - Cant Vint-i-Novè, Infern - Cant vint-i-quatrè, Infern - Cant vint-i-setè, Infern - Cant vint-i-sisè, Infern - Cant Vint-i-tresè, Infern - Cant vint-i-unè, Infern - Cant vint-i-vuitè, Infern - Cant Vintè, Infern - Cant Vuitè, Infern – Cant Trenta-tresè, Infern- Cant Trenta-quatrè, Jacob de Sant Andreu, John Keats, L'accident de caça, L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot, La barca de Dante, La brigada malgastadora, La Divina Comèdia, La divina comedia (Conrado del Campo), Lampírids, Lasciate ogne speranza voi ch’entrate, Lavínia, Llista d'episodis de Salem, Llorenç de Balanzó i Pons, Loderingo degli Andalò, Malatestino dall'Occhio, Malebolgia, Michele Zanche, Mimi Reinhardt, Mosca dels Lamberti, Nasidi (Divina comèdia), Obriachi, Opizzo II d'Este, Ottaviano degli Ubaldini, Paolo Malatesta, Papa Anastasi II, Papa Nicolau III, Pape Satàn, pape Satàn aleppe, Paradís (La Divina Comèdia), Però no parlem d'ells, mira'ls i passa, Plutó (mitologia), Ptolemeu de Jericó, Puccio Sciancato, Purgatori (La Divina Comèdia), Purgatori – Cant Primer, Purgatori cant segon, Ranieri della Faggiuola, Sabel·li (Divina Comèdia), Salò o le 120 giornate di Sodoma, Simfonia núm. 3 (Enescu), Sinó, Sueños y discursos, Tebaldello Zambrasi, Tegghiaio Aldobrandi, The Sentinel (pel·lícula), The Shanghai Gesture, Ugolino envoltat dels seus quatre fills, Unificació italiana, Vanni Fucci, Venedico Caccianemico. Ampliar l'índex (76 més) »
Alecto (mitologia grega)
Alecto o Al·lecto (grec: Ἀληκτώ, "la implacable") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el tàrtar.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Alecto (mitologia grega) · Veure més »
Alessio Interminelli
o Interminei -com l'anomena Dante- va ser un noble de Lucca que va viure al.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Alessio Interminelli · Veure més »
Aloïdes
Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Aloïdes · Veure més »
Antènor
Segons la mitologia grega, Antènor (en Άντήνωρ; en Antenor) va ser un rei de Tràcia que participà en la Guerra de Troia, i que fou un dels millors consellers del Rei Príam.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Antènor · Veure més »
Arunt
Arunt o Arrunt (Arruns) va ser un harúspex etrusc d'avançada edat citat per Lucà a La Farsàlia.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Arunt · Veure més »
Azzo VIII d'Este
Azzo VIII d'Este (mort el 31 de gener de 1308) va ser senyor de Ferrara, Mòdena i Reggio des del 1293 fins a la seva mort.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Azzo VIII d'Este · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Àtila · Veure més »
Baptisteri de Sant Joan
El baptisteri de Sant Joan (en italià Battistero di San Giovanni) és un edifici religiós de Florència, a la Toscana (Itàlia).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Baptisteri de Sant Joan · Veure més »
Bertran de Born
Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un noble, trobador i soldat occità.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Bertran de Born · Veure més »
Bonturo Dati
Bonaventura Dati, anomenat Bonturo (Lucca, - Florència, 1324) va ser un comerciant i polític italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Bonturo Dati · Veure més »
Borís Zàitsev
, nom complet amb patronímic Borís Konstantínovitx Zàitsev, transcripció francesa Boris Konstantinovitch Zaïtsev, fou un escriptor, novel·lista, contista, dramaturg i traductor rus i una de les últimes figures importants de l'Edat de Plata.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Borís Zàitsev · Veure més »
Bou de Falaris
Plat de ceràmica possiblement de Pesaro amb el Bou de Peril·lo i Falaris, 1550 El bou de Falaris hauria estat un instrument de tortura i execució utilitzat en l'antiga Grècia.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Bou de Falaris · Veure més »
Branca Doria
Branca Doria (vers 1233-1325), membre de la notable família gibel·lina genovesa dels Doria.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Branca Doria · Veure més »
Brunetto Latini
''Els llibres del tresor''. Llibre I. Pàgina del bestiari que descriu el mico. Brunetto Latini (Florència, vers 1220 - 1294) va ser un notari, filòsof, i canceller de la república florentina.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Brunetto Latini · Veure més »
Buoso Donati
Buoso Donati (... - final del) és un dels cinc lladres florentins que Dante menciona en la Divina Comèdia, a la setena fossa del vuitè cercle de l'Infern dedicada als fraudulents que són culpables de robatori (Inf. XXV).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Buoso Donati · Veure més »
Carlo Porta
Carlo Porta (Milà, 15 de juny de 1776 - 5 de gener de 1821) fou un poeta italià que escrivia en milanès, dialecte central del llombard occidental.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Carlo Porta · Veure més »
Catello di Rosso Gianfigliazzi
Catello di Rosso Gianfigliazzi (Florència, s.XIII) fou un noble, banquer i usurer florentí, fill de Rosso di Adimaro, que apareix a la Commedia de Dante.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Catello di Rosso Gianfigliazzi · Veure més »
Cavalcante dei Cavalcanti
Cavalcante de' Cavalcanti (mort vers 1280) va ser un filòsof epicur florentí, pare de l'amic de Dante Alighieri el poeta Guido Cavalcanti.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cavalcante dei Cavalcanti · Veure més »
Càstig
El càstig, normalment, és la imposició d'un resultat indesitjable o desagradable a un grup o individu, resolt per una autoritat —en contextos que van des de la disciplina infantil fins al dret penal — com a resposta i dissuasió a una acció o comportament particular que es consideri indesitjable o inacceptable.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Càstig · Veure més »
Ciampolo de Navarra
Ciampólo (de Gian Paolo o Jean Paul), originari del regne de Navarra, és un personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, que apareix en el vint-i-dosè cant, en la cinquena fossa del vuitè cercle de l'Infern, entre els estafadors o baraters.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ciampolo de Navarra · Veure més »
Cianfa Donati
va ser membre de la famosa família florentina dels Donati.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cianfa Donati · Veure més »
Cristina Zavalloni
Cristina Zavalloni (1973, Bolonya) és una cantaire i compositora contemporània italiana, que conrea estils com el jazz i la música experimental i avantguardista.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Cristina Zavalloni · Veure més »
Dante (Granados)
Dante és un poema simfònic d'Enric Granados estrenat el juny de 1908 en una audició privada al Palau de la Música Catalana.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Dante (Granados) · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Dante Alighieri · Veure més »
Domenico Balestrieri
Domenico Balestrieri (Milà, 16 d'abril de 1714 - Milà, 11 de maig de 1780) fou un poeta italià, autor d'obres en italià i en llombard.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Domenico Balestrieri · Veure més »
Ericto
En la literatura romana, Ericto, Erichtho o Eriton, és una llegendària bruixa de Tessàlia que apareix en diverses obres literàries.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ericto · Veure més »
Eumènides
Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Eumènides · Veure més »
Ezzelino da Romano
Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ezzelino da Romano · Veure més »
Farinata degli Uberti
Estàtua de Farinata a la galeria Uffizi, Florència Farinata degli Uberti va ser un aristòcrata florentí, capitost de la facció gibel·lina de la ciutat.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Farinata degli Uberti · Veure més »
Filippo Argenti
Filippo Argenti, també conegut com a Filippo Argente, era un ciutadà noble i reconegut polític güelf florentí del que pertanyia a la branca Cavicciuoli de la família aristocràtica d'Adimari.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Filippo Argenti · Veure més »
Flègies
Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega, Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Flègies · Veure més »
Fotí de Sírmium
Fotí, en llatí: Photinus (Galàcia, al voltant de 300 - Galàcia, 376), va ser un bisbe romà del segle IV recordat pels cristians com herètic.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Fotí de Sírmium · Veure més »
Fra Alberigo
Alberigo Manfredi, conegut com a Fra Alberigo (mort vers 1307) fou un noble i frare italià de Faenza del.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Fra Alberigo · Veure més »
Fra Gomita
Fra Gomita fou frare menor, se sap que era nascut a Sardenya, que va viure al i que morí a Sàsser.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Fra Gomita · Veure més »
Francesco da Barberino
Francesco da Barberino (Barberino Val d'Elsa, 1264 - Florència, 1348) va ser un notari i poeta italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Francesco da Barberino · Veure més »
Franciscus Accursius
Franciscus Accursius (en italià: Francesco d'Accorso; 1225 – 1293) va ser un jurista italià, fill del cèlebre jurista i glosador Accursius (amb el qui és confós sovint).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Franciscus Accursius · Veure més »
Ghisolabella Caccianemico
El Cercle Vuité de l'infern. Els alcavots i els seductors, dibuixats per Gustave Doré Ghisolabella Caccianemico era filla d'Alberto Caccianemico dell'Orso i germana de Venèdico; apareix citada pel seu germà a l'Infern de Dante Alighieri per causa d'una "indecent notícia" i és que el seu germà feu d'alcavot i la va entregar als braços del marquès de Ferrara (Infern XVIII).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ghisolabella Caccianemico · Veure més »
Guglielmo Borsiere
Guglielmo Borsiere (Guiglielmo en l'ortografia original), és un personatge que probablement fou real, i potser visqué en temps de Dante, però del qual no es té cap informació històrica certa.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Guglielmo Borsiere · Veure més »
Guido del Cassero
Guido del Cassero (...-...) va ser un polític italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Guido del Cassero · Veure més »
Guy de Montfort
Guy de Montfort (1244- vers 1288) va ser comte de Nola, fill del sisè comte de Leicester Simó de Montfort i d'Elionor d'Anglaterra.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Guy de Montfort · Veure més »
Iacopo Alighieri
Iacopo Alighieri (Florència, aprox. 1290 — Florència, 1348) va ser un poeta italià, fill de Dante Alighieri.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Iacopo Alighieri · Veure més »
Iacopo Rusticucci
Iacopo Rusticucci va ser un polític florentí del, militant de la facció dels güelfs.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Iacopo Rusticucci · Veure més »
Infern (desambiguació)
Mitologia.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern (desambiguació) · Veure més »
Infern - Cant Catorzè
Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Catorzè · Veure més »
Infern - Cant Cinquè
500x500px El cant cinquè de l'infern de Dante Alighieri té lloc en el segon cercle, on són castigats els luxuriosos; estem en la nit entre el 8 i 9 de 1300 'abril (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Cinquè · Veure més »
Infern - Cant Desè
L'aparició de Farinata degli Uberti, il·lustració de Gustave Doré ''Farinata degli Uberti'', sèrie dels homes il·lustres, Andrea del Castagno (fresc separat, ara en emmagatzematge als Uffizi) El cant desè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle, dins de la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Desè · Veure més »
Infern - Cant Dinovè
El cant dinovè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la tercera fossa del vuitè cercle; l'escenari és un terreny de pedra fosca ("lívida") en la qual s'obren multitud de pous circulars.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Dinovè · Veure més »
Infern - Cant Dissetè
Gerió il·lustrat per Gustave Doré El cant dissetè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, al final d'aquest anell els pelegrins troben un gran penya-segat.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Dissetè · Veure més »
Infern - Cant Divuitè
Els alcavots i els seductors, segons il·lustració de Gustave Doré El divuitè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en la primera i la segona fosses del vuitè cercle, en què són castigats els alcavots i els seductors en la primera i en la segona els aduladors; ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Divuitè · Veure més »
Infern - Cant Dotzè
El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Dotzè · Veure més »
Infern - Cant Novè
''Virgili parla amb els dimonis, Giovanni Stradano'' El cant novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle a la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; ens trobem a l'alba del 9 abril de 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març de1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Novè · Veure més »
Infern - Cant Onzè
Prop de la tomba del Papa Anastasi, il·lustració de Gustave Doré El cant onzè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la vora, o límit del sisè cercle, on com hem vist, són castigats els heretges; ens trobem a l'alba de 9 abril 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Onzè · Veure més »
Infern - Cant Primer
''A la meitat del camí de la vida / em vaig trobar dins d'una selva obscura / Perquè havia deixat la recta via''. (I, vv. 1-2). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El primer cant de l'infern és l'inici de la Divina Comèdia escrita per Dante Alighieri entre el 1304 i el 1321 segons els diferents comentaristes, en què el protagonista es disposa a iniciar un viatge per l'inframón guiat per l'ànima del poeta Virgili.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Primer · Veure més »
Infern - Cant Quart
400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Quart · Veure més »
Infern - Cant Quinzè
Brunetto Latini i els sodomites en l'infern, il·lustració de Francesco Scaramuzza El cant quinzè de l'Infern de Dante Alighieri, té lloc al tercer anell del setè cercle on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, com ja s'ha enunciat en l'anterior cant.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Quinzè · Veure més »
Infern - Cant Segon
El segon cant de lInfern de Dante Alighieri serveix de pròleg al poema, i té lloc fora del bosc; estem al vespre del 8 abril de 1300 (divendres sant), o segons altres comentaristes del 25 de març de 1300 (aniversari de l'Encarnació de Jesucrist).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Segon · Veure més »
Infern - Cant Setè
Cant VII els avars i els pròdigs, il·lustració de Paul Gustave Doré En el marc del quart cercle de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, el setè Cant de l'Infern comença amb unes paraules famoses i incomprensibles que pronuncia Plutos, el guardià infernal del quart cercle, on són castigats els avars i els pròdigs; presenta la descripció del càstig a què són sotmesos.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Setè · Veure més »
Infern - Cant Setzè
Priamo della Quercia, il·lustració del Cant Setzè. El cant setzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Setzè · Veure més »
Infern - Cant Sisè
El sisè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer cercle, on es castiga el pecat de la gola; estem en la nit entre el 8 i el 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Sisè · Veure més »
Infern - Cant Tercer
''La barca de Caront''. Fragment (1682-1685). Luca Giordano, Galleria di Luca Giordano ''El barquer Caront''. Il·lustració de Paul Gustave Doré El tercer cant de l'Infern, de Dante Alighieri, comença amb la famosa inscripció a la porta de l'infern i es desenvolupa en el preinfern, on són castigats els indecisos, i després a la ribera del riu Aqueront, primer dels rius infernals.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Tercer · Veure més »
Infern - Cant Trenta-dosè
El cant trenta-dosè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la primera i la segona zones del novè cercle, en el gel de Cocit, on són castigats els traïdors als parents (Caïna) aqui hi ha diversos condemnats descrits per Camicione dels Pazzi i després a l'Antenora trobarem els traïdors a la pàtria i al partit o traïdors polítics, entre ells un traïdor al partit güelf que va ser famós, Bocca dels Abati al qual s'atribueix la derrota de Montaperti contra els gibelins sienesos, que va tenir lloc abans de néixer Dante.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Trenta-dosè · Veure més »
Infern - Cant Trenta-unè
William Blake- Anteu baixant Dante i Virgili al novè cercle de l'Infern (1826) El cant trenta-unè de l'Infern és un fragment de l'obra La Divina Comèdia.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Trenta-unè · Veure més »
Infern - Cant Trentè
William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Gianni Schicchi mossegant Capocchio davant Dante i Virgili a la fossa dels falsejadors de l'Infern (1850) El Cant trentè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la mateixa fossa desena del vuitè cercle, on són castigats els falsificadors.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Trentè · Veure més »
Infern - Cant Tretzè
El cant tretzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el segon anell del setè cercle, on són castigats els violents contra si mateixos.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Tretzè · Veure més »
Infern - Cant Vint-i-Cinquè
El cant vint i cinquè pintat per Priamo de la Quercia. Segle XV. Giovanni Stradano. Cant XXV.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Vint-i-Cinquè · Veure més »
Infern - Cant vint-i-dosè
XV. El cant vint-i-dosè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al cinquè fossat del vuitè cercle, on són castigats els estafadors (baraters); som al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant vint-i-dosè · Veure més »
Infern - Cant Vint-i-Novè
Gustave Doré. Virgili renyant Dante perquè s'entreté mirant els condemnats de la novena fossa.El Cant Vint-i-novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena i desena fossa del vuitè cercle, on són castigats respectivament els sembradors de discòrdia i els falsificadors (falsaris); som a la tarda del 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Vint-i-Novè · Veure més »
Infern - Cant vint-i-quatrè
El cant vint-i-quatrè de l’Infern de Dante Alighieri té lloc a la setena fossa del vuitè cercle, on es castiguen els lladres.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant vint-i-quatrè · Veure més »
Infern - Cant vint-i-setè
El Cant vint-i-setè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al vuitè fossat del vuitè cercle "Malebolge", on són castigats els consellers fraudulents.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant vint-i-setè · Veure més »
Infern - Cant vint-i-sisè
Dante i Virgili en la vuitena fossa de Malebolge. Gustave Doré El Cant d'Ulisses és el cant vint-i-sisè de l'Infern de Dante Alighieri.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant vint-i-sisè · Veure més »
Infern - Cant Vint-i-tresè
El cant vint-i-tresè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la sisena fossa del vuitè cercle, on són castigats els hipòcrites; som al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Vint-i-tresè · Veure més »
Infern - Cant vint-i-unè
''I van girar contra ell tots els punxons; però ell crida:«Que no gose ningú!»'' (XXI, vv. 71-72). Il·lustració de Paul Gustave Doré. El vint-i-unè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al cinquè fossat del vuitè cercle, on són castigats els estafadors o baraters; som al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant vint-i-unè · Veure més »
Infern - Cant vint-i-vuitè
Infern cant vint-i-vuitè: els promotors de discòrdies. Gustave Doré El cant vint-i-vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena fossa del vuitè cercle, on es castiguen els sembradors de discòrdies civils, els qui trenquen i tallen el cos de la societat, i que per tant mereixen anar tallats a trossos eternament a l'infern.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant vint-i-vuitè · Veure més »
Infern - Cant Vintè
Els endevins. Il·lustració de Giovanni Stradano El cant vintè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la quarta fossa del vuitè cercle on són castigats els endevins i els mags; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Vintè · Veure més »
Infern - Cant Vuitè
La lluita dels iracunds imaginada per William Blake El cant vuitè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el cinquè cercle, és a dir, no ens movem del cercle en què hem entrat en l'anterior cant.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern - Cant Vuitè · Veure més »
Infern – Cant Trenta-tresè
Infern Cant XXXIII. Gustave Doré (Detall). Ugolino i Ruggieri El cant trenta-tresè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la segona i tercera zones del novè cercle, al gel del Còcit, on són castigats els traïdors a la pàtria i al partit (Antenora, segona zona) i els traïdors als hostes (Tolomea, tercera zona).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern – Cant Trenta-tresè · Veure més »
Infern- Cant Trenta-quatrè
Gustave Doré. Cant trenta quatrè de l'Infern. Llucifer. El cant trenta-quatrè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la quarta zona del novè cercle, al gel de Cocit, on són castigats els traïdors dels benefactors; som al vespre del 9 d'abril de 1300 (dissabte sant), o segons altres comentaristes del 26 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Infern- Cant Trenta-quatrè · Veure més »
Jacob de Sant Andreu
Jacob de Sant Andreu és un personatge conegut per la seva aparició a l'Infern (La Divina Comèdia) com a exemple de violència.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Jacob de Sant Andreu · Veure més »
John Keats
John Keats (Londres, 31 d'octubre de 1795 - Roma, 23 de febrer de 1821) fou un dels principals poetes britànics del romanticisme.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і John Keats · Veure més »
L'accident de caça
L'accident de caça és una novel·la gràfica amb guió de David L. Carlson i dibuix de Landis Blair.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і L'accident de caça · Veure més »
L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot
L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot és una pel·lícula dirigida, escrita i produïda per Henri-Georges Clouzot, fotografia d'Andréas Winding i Armand Thirard, que va romandre inacabada l'any 1964.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і L'Enfer d'Henri-Georges Clouzot · Veure més »
La barca de Dante
La barca de Dante (en francès, La Barque de Dante o Dante et Virgile aux enfers) és una de les primeres pintures del romàntic francès Eugène Delacroix, i la que el va donar a conèixer.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і La barca de Dante · Veure més »
La brigada malgastadora
Codex Altonensis: La brigada malgastadora (s. XIV-XV) La brigada malgastadora (o gaudidora) era una companyia de joves rics i malgastadors que va florir a Siena a la segona meitat del.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і La brigada malgastadora · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і La Divina Comèdia · Veure més »
La divina comedia (Conrado del Campo)
La divina comedia és un poema simfònic compost per Conrado del Campo basat en l'infern de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і La divina comedia (Conrado del Campo) · Veure més »
Lampírids
Els lampírids (Lampyridae) són una família d'escarabats polífags amb unes 2.200 espècies descrites.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lampírids · Veure més »
Lasciate ogne speranza voi ch’entrate
''Les portes de l'infern'', il·lustració de William Blake. Lasciate ogne speranza, voi ch'entrate (Abandoneu tota esperança, els que entren aquí) és la frase final del text sobre les portes de l'infern a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lasciate ogne speranza voi ch’entrate · Veure més »
Lavínia
''Lavínia a l'altar'', pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen Segons la mitologia romana, Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Lavínia · Veure més »
Llista d'episodis de Salem
''Salem'' és una sèrie de televisió americana amb argument històric fantàstic creada per Adam Simon i Brannon Braga que es va emetre per primera vegada el 20 d'abril de 2014 a la xarxa de televisió WGN America.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Llista d'episodis de Salem · Veure més »
Llorenç de Balanzó i Pons
Llorenç de Balanzó i Pons (Barcelona, 4 de maig de 1860 – Barcelona, 1 de març de 1927), fou un empresari i escriptor català, primer marquès de Balanzó.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Llorenç de Balanzó i Pons · Veure més »
Loderingo degli Andalò
Fra Loderingo degli Andalò o Loderengo (Bolonya, cap a 1210 - Ronzano, 1293) va ser un religiós i polític italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Loderingo degli Andalò · Veure més »
Malatestino dall'Occhio
Malatesta o Malatestino (Rimini, ca. 1254-1317), dit dall'Ochio («el borni») va ser un noble italià, senyor de Rimini.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Malatestino dall'Occhio · Veure més »
Malebolgia
El cant divuitè segons Sandro Botticelli, amb el primer fossat dels alcavots i seductors, i el segon dels aduladors i llagoters A lInfern de Dante Alighieri, part de La Divina Comèdia, la Malebolgia o la Malebolge és el vuité cercle de l'Infern.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Malebolgia · Veure més »
Michele Zanche
Michele Zanche va ser un polític italià, principalment conegut com a personatge de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, on és esmentat al Cant XXII de l'Infern, al cinquè fossat del vuitè cercle, entre els estafadors, junt amb Fra Gomita, vicari de Nino Visconti, jutge de Gallura.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Michele Zanche · Veure més »
Mimi Reinhardt
Mimi Reinhardt (abans Carmen Weitmann o Mimi Weitmann; nascuda Carmen Koppel) (Viena, 15 de gener de 1915 - Hertseliyya, 8 d'abril de 2022) va ser una secretària jueva austríaca, que va treballar a càrrec d'Oskar Schindler i va redactar la seva llista de treballadors jueus a reclutar per a la fàbrica.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Mimi Reinhardt · Veure més »
Mosca dels Lamberti
en italià Mosca dei Lamberti, fou un polític i condottiero italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Mosca dels Lamberti · Veure més »
Nasidi (Divina comèdia)
Infern Cant vint-i-cinquè. Priamo della Quercia Nasidi és un personatge de la Farsalia de Lucà.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Nasidi (Divina comèdia) · Veure més »
Obriachi
Insígnia de la família Obriachi Els Obriachi o Ubriachi eren una família de Florència.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Obriachi · Veure més »
Opizzo II d'Este
Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marquès d'Ancona.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Opizzo II d'Este · Veure més »
Ottaviano degli Ubaldini
Ottaviano degli Ubaldini (1214-1273), anomenat també Attaviano, va ser un cardenal italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ottaviano degli Ubaldini · Veure més »
Paolo Malatesta
Paolo Malatesta (vers 1246-1285), anomenat Paolo il Bello («el Bell») va ser un noble italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Paolo Malatesta · Veure més »
Papa Anastasi II
Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Papa Anastasi II · Veure més »
Papa Nicolau III
Nicolau III (Roma, 1215 - † 22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1277 al 1280.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Papa Nicolau III · Veure més »
Pape Satàn, pape Satàn aleppe
Infern Cant setè: Plutus deixa passar Dante i Virgili. Il·lustració de Gustave Doré Pape Satan és un vers escrit per Dante Alighieri en el començament del Cant Setè de l'Infern, de la Divina Comèdia.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Pape Satàn, pape Satàn aleppe · Veure més »
Paradís (La Divina Comèdia)
El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Paradís (La Divina Comèdia) · Veure més »
Però no parlem d'ells, mira'ls i passa
Els indecisos. Il·lustració de la primera part del cant tercer. Priamo della Quercia (segle XV) "Però no parlem d'ells, mira'ls i passa" ("Non ragioniam di lor, ma guarda e passa"), és un famós vers de la Divina Comèdia de Dante (Cant III de l'Infern, v. 51), que en italià s'ha convertit en una expressió idiomàtica comuna, tot i que amb moltes variacions; si bé el sentit és el mateix, el text és distorsionat o canviat (no et preocupis per ells, però mira i passa).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Però no parlem d'ells, mira'ls i passa · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Plutó (mitologia) · Veure més »
Ptolemeu de Jericó
Ptolemeu de Jerico, fill d'Abub, és un personatge bíblic de l'Antic Testament que apareix al Primer llibre dels Macabeus.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ptolemeu de Jericó · Veure més »
Puccio Sciancato
Puccio dels Galigai, conegut com a Puccio Sciancato (Florència,... - 1280), va ser un florentí del que Dante va col·locar a l'infern, en el setè fossat de Malebolge, el fossat dels lladres, juntament amb quatre dels seus conciutadans (Inf. XXV, 148).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Puccio Sciancato · Veure més »
Purgatori (La Divina Comèdia)
Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Purgatori (La Divina Comèdia) · Veure més »
Purgatori – Cant Primer
El primer cant del Purgatori de Dante Alighieri té lloc als peus de la muntanya del Purgatori, a la platja; estem a la nit entre el 9 i el 10 d'abril de 1300 (Setmana Santa), o segons altres comentaristes entre el 26 i el 27 de març de 1300.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Purgatori – Cant Primer · Veure més »
Purgatori cant segon
El segon cant del Purgatori de Dante Alighieri té lloc a la platja al peu de la muntanya del Purgatori, on arriben les ànimes per començar la seva expiació.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Purgatori cant segon · Veure més »
Ranieri della Faggiuola
Ranieri della Faggiuola (Romanya, segle XIII) va ser un noble italià.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ranieri della Faggiuola · Veure més »
Sabel·li (Divina Comèdia)
William Blake (1757-1827). Infern cant vint-i-quatrè. El fossat dels lladres. Sabel·li és un personatge menor de la Farsàlia de Lucà.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sabel·li (Divina Comèdia) · Veure més »
Salò o le 120 giornate di Sodoma
Salò o le 120 giornate di Sodoma és una pel·lícula italiana dirigida per Pier Paolo Pasolini estrenada el 1975.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Salò o le 120 giornate di Sodoma · Veure més »
Simfonia núm. 3 (Enescu)
La Simfonia núm.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Simfonia núm. 3 (Enescu) · Veure més »
Sinó
Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sinó · Veure més »
Sueños y discursos
Sueños y discursos de verdades descubridoras de abusos, vicios y engaños en todos los oficios y estados del mundo (títol original castellà; literalment, 'Somnis i discursos de veritats descobridores d'abusos, vicis i enganys en tots els oficis i estats del món'), més conegut abreujadament amb el nom de Sueños y discursos, és l'obra filosòfica més famosa de Francisco de Quevedo.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Sueños y discursos · Veure més »
Tebaldello Zambrasi
Tebaldello Zambrasi (Faenza, vers 1235 - Forlì, 1282) va ser un polític de Faenza del.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tebaldello Zambrasi · Veure més »
Tegghiaio Aldobrandi
Tegghiaio Aldobrandi (... - Lucca, 1262) fou un polític italià, fill d'Aldobrando Adimari.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Tegghiaio Aldobrandi · Veure més »
The Sentinel (pel·lícula)
The Sentinel és una pel·lícula de terror sobrenatural estatunidenca de 1977 dirigida per Michael Winner, i protagonitzada per Cristina Raines, Chris Sarandon, Ava Gardner, Burgess Meredith, Sylvia Miles i Eli Wallach.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і The Sentinel (pel·lícula) · Veure més »
The Shanghai Gesture
The Shanghai Gesture és una pel·lícula negra estatunidenca del 1941 dirigida per Josef von Sternberg i protagonitzada per Gene Tierney, Walter Huston, Victor Mature i Ona Munson.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і The Shanghai Gesture · Veure més »
Ugolino envoltat dels seus quatre fills
Ugolino envoltat dels seus quatre fills és una obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux que es va realitzar entre 1857 i 1861 a la Vil·la Mèdici a Roma.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Ugolino envoltat dels seus quatre fills · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Unificació italiana · Veure més »
Vanni Fucci
El fossat vuité, dels lladres o violents contra les coses de Déu. Cant vint-i-quatrè, il·lustrat per Gustave Doré Vanni Fucci al fossat dels Lladres. Gustave Doré Vanni Fucci anomenat "Bèstia" és una figura històrica del, originari de Pistoia.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Vanni Fucci · Veure més »
Venedico Caccianemico
Venedico «Caccianemico» dell'Orso polític italià, que fou un dels principals exponents de la facció güelfa de la seva ciutat de Bolonya arribà a cap de la camarilla dels Geremei.
Nou!!: Infern (La Divina Comèdia) і Venedico Caccianemico · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cercles de l'Infern, Els Cercles de l'Infern, Inferno (Dante).
