Taula de continguts
25 les relacions: Alfons el Magnànim, Alfons II de Provença, Álvaro de Luna y Jarana, Íñigo López de Mendoza, Constança d'Aragó i d'Hongria, Corona de Castella i Lleó, Corts de Tortosa (1429-1430), Diego Gómez de Fuensalida, Elionor d'Alburquerque, Enric I d'Empúries, Ferran d'Antequera, Guerra dels Infants d'Aragó, Isabel d'Àustria, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Juan Ramírez de Guzmán, Justa, Lope de Barrientos, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Marquesat de Villena, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Sanç d'Aragó i d'Alburquerque, Teresa d'Entença, Violant d'Aragó i d'Hongria.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Infants d'Aragó і Alfons el Magnànim
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Veure Infants d'Aragó і Alfons II de Provença
Álvaro de Luna y Jarana
Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.
Veure Infants d'Aragó і Álvaro de Luna y Jarana
Íñigo López de Mendoza
Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana i Comte del "Real de Manzanares" (Carrión de los Condes, província de Palència, 19 d'agost de 1398 - Guadalajara, 25 de març de 1458), fou un militar i poeta del prerenaixement.
Veure Infants d'Aragó і Íñigo López de Mendoza
Constança d'Aragó i d'Hongria
Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó.
Veure Infants d'Aragó і Constança d'Aragó i d'Hongria
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Infants d'Aragó і Corona de Castella i Lleó
Corts de Tortosa (1429-1430)
Les Corts Catalanes són convocades a Tortosa per Alfons el Magnànim i se celebraren entre el 1429 i 1430.
Veure Infants d'Aragó і Corts de Tortosa (1429-1430)
Diego Gómez de Fuensalida
Diego Gómez de Fuensalida (c.1371-1436) o simplement Diego de Fuensalida, va ser un noble i religiós castellà, proper a la figura de Ferran d'Antequera durant el Compromís de Casp i després en ser escollit sobirà de la Corona d'Aragó.
Veure Infants d'Aragó і Diego Gómez de Fuensalida
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Veure Infants d'Aragó і Elionor d'Alburquerque
Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
Veure Infants d'Aragó і Enric I d'Empúries
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Infants d'Aragó і Ferran d'Antequera
Guerra dels Infants d'Aragó
La Guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la Corona d'Aragó que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.
Veure Infants d'Aragó і Guerra dels Infants d'Aragó
Isabel d'Àustria
Isabel d'Àustria (Brussel·les, 18 de juliol de 1501 - Zwijnaarde, 19 de gener de 1526) fou arxiduquessa d'Àustria, infanta de Castella i Aragó i reina de Dinamarca, Suècia i Noruega com a esposa del rei Cristià II dit Cristià el Tirà.
Veure Infants d'Aragó і Isabel d'Àustria
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Veure Infants d'Aragó і Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Infants d'Aragó і Joan el Sense Fe
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Veure Infants d'Aragó і Joan II de Castella
Juan Ramírez de Guzmán
Juan Ramírez de Guzmán, o simplement Juan de Guzmán, fou un religiós castellà, que fou bisbe de Tui (1390-1394), de Calahorra (1394-1403) i d'Àvila (1403-1424).
Veure Infants d'Aragó і Juan Ramírez de Guzmán
Justa
s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.
Veure Infants d'Aragó і Justa
Lope de Barrientos
Fra Lope de Barrientos, O.P. (Medina del Campo, 1382-Conca, 1469) va ser un religiós castellà.
Veure Infants d'Aragó і Lope de Barrientos
Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).
Veure Infants d'Aragó і Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Marquesat de Villena
Escut del marquesat de Villena Castell de la Talaia, a Villena, Alacant El Marquesat de Villena és un títol nobiliari espanyol concedit per Joan II de Castella, el 12 de novembre de 1445 a Juan Pacheco, que a més era Gran Mestre de l'Orde de Santiago, Avançat Major de Castella al Regne de Múrcia i posteriorment primer duc d'Escalona.
Veure Infants d'Aragó і Marquesat de Villena
Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.
Veure Infants d'Aragó і Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).
Veure Infants d'Aragó і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Veure Infants d'Aragó і Teresa d'Entença
Violant d'Aragó i d'Hongria
Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).
Veure Infants d'Aragó і Violant d'Aragó i d'Hongria
També conegut com Infant d'Aragó.