Taula de continguts
141 les relacions: Abraçada d'Acatempan, Acámbaro, Aeroport Internacional de Guadalajara, Afromexicans, Agustí I de Mèxic, Ahualulco de Mercado, Alhóndiga de Granaditas, Altagracia Mercado, Ana María Huarte, Anastasio Bustamante, Andrés Manuel del Río Fernández, Andrés Quintana Roo, Antonio Joaquín Pérez Martínez, Antonio López de Santa Anna, Arandas (Mèxic), Arizona, Art mexicà, Califòrnia, Casa de la Corregidora, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Centenario, Cessió mexicana, Chilpancingo, Chols, Ciriaco del Llano, Ciutat de Mèxic, Colonització espanyola d'Amèrica, Comerç global de plata als segles XVI al XIX, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conspiració de La Profesa, Constitució Política dels Estats Units Mexicans, Coyuca de Catalán, Coyuca de Catalán (municipi), Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano, Dècada del 1820, Declaració d'independència de Mèxic, Desfilada militar, Domènec Francesc Joan Aragó, Dones a Mèxic, Ecatepec de Morelos, Economia de Mèxic, El atentado, El infierno, Estadi Corregidora, Estat d'Hidalgo, Estat de Querétaro, Esteve Aragó, Félix María Calleja, Formació de l'Estat Argentí, Francisco Javier Mina, ... Ampliar l'índex (91 més) »
Abraçada d'Acatempan
Abraçada d'Acatempan, pintat per Hesiquio Iriarte. LAbraçada d'Acatempan és un esdeveniment de la història de Mèxic ocorregut el 10 de gener de 1821, en el qual van participar Agustín d'Iturbide, comandant en cap de l'exèrcit del Virregnat de Nova Espanya, (governat llavors per Juan Ruiz d'Apodaca) i Vicente Guerrero, cap de les forces insurgents que lluitaven per la Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Abraçada d'Acatempan
Acámbaro
Acámbaro és una ciutat de l'estat de Guanajuato, Mèxic, capçalera del municipi del mateix nom.
Veure Independència de Mèxic і Acámbaro
Aeroport Internacional de Guadalajara
LAeroport Internacional de Guadalajara Miguel Hidalgo y Costilla (Codi IATA: GDL Codi OACI: MMGL - Codi DGAC: GDL), va ser inaugurat en 1951 i es localitza a 23 quilòmetres del centre de la ciutat de Guadalajara, Jalisco.
Veure Independència de Mèxic і Aeroport Internacional de Guadalajara
Afromexicans
Bandera de Cuajinicuilapa, poble negre en l'Estat de Guerrero. Els afromexicans són els mexicans que tenen ancestres africans.
Veure Independència de Mèxic і Afromexicans
Agustí I de Mèxic
Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central.
Veure Independència de Mèxic і Agustí I de Mèxic
Ahualulco de Mercado
Ahualulco de Mercado és un poble i municipi de la regió Valles de l'estat de Jalisco, Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Ahualulco de Mercado
Alhóndiga de Granaditas
LAlhóndiga de las Granaditas és un edifici ubicat a la ciutat mexicana de Guanajuato construït a finals del, en època del Virregnat de la Nova Espanya, com un centre d'intercanvi comercial i d'emmagatzematge de blat i altres productes agrícoles i de metalls valuosos.
Veure Independència de Mèxic і Alhóndiga de Granaditas
Altagracia Mercado
Altagracia Mercado (ca. finals del segle XVIII-?), també coneguda com l'heroïna d'Huichapan, va ser una militar mexicana que va participar activament en la lluita per la independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Altagracia Mercado
Ana María Huarte
Ana María Josefa Ramona de Huarte y Muñiz més coneguda com a Ana Huarte de Iturbide va néixer a Valladolid, el 17 de gener de 1786, va ser emperadriu consort de Mèxic com a muller d'Agustín de Iturbide, primer emperador del territori mexicà.
Veure Independència de Mèxic і Ana María Huarte
Anastasio Bustamante
Anastasio Bustamante y Oseguera (n. a Jiquilpan, Michoacán el 27 de juliol, 1780; m. a San Miguel de Allende, Guanajuato el 6 de febrer, 1853) fou president de Mèxic en tres ocasions, de 1830 a 1832, de 1837 a 1839 i de 1839 a 1841.
Veure Independència de Mèxic і Anastasio Bustamante
Andrés Manuel del Río Fernández
Andrés Manuel del Río Fernández (Madrid, 10 de novembre de 1764 - Ciutat de Mèxic, 23 de març de 1849) fou un químic hispano-mexicà destacat per ser el descobridor de l'element químic vanadi.
Veure Independència de Mèxic і Andrés Manuel del Río Fernández
Andrés Quintana Roo
Andrés Eligio Quintana Roo (Mèrida, Yucatán, 30 de novembre de 1787 - Mèxic DF 15 d'abril de 1851) fou un polític liberal mexicà, advocat i escriptor.
Veure Independència de Mèxic і Andrés Quintana Roo
Antonio Joaquín Pérez Martínez
José Antonio Joaquín Pérez Martínez y Robles (Puebla de los Ángeles, Puebla, 1763 – Puebla de los Ángeles, Estat de Puebla, 26 d'abril de 1829) va ser un destacat sacerdot crioll en l'últim període del Virregnat de la Nova Espanya, va participar activament en la primera època de les Corts de Cadis, la consumació de la Independència de Mèxic i la política nacional del Mèxic independent.
Veure Independència de Mèxic і Antonio Joaquín Pérez Martínez
Antonio López de Santa Anna
Antonio de Padua María Severino López de Santa Anna y Pérez de Lebrón (21 de febrer de 1794 – 21 de juny de 1876), conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys.
Veure Independència de Mèxic і Antonio López de Santa Anna
Arandas (Mèxic)
Arandas és un municipi de la regió Altos Sur de l'estat de Jalisco a Mèxic, situada a 100 km a l'est de la ciutat de Guadalajara.
Veure Independència de Mèxic і Arandas (Mèxic)
Arizona
Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.
Veure Independència de Mèxic і Arizona
Art mexicà
Detall del mural de Diego Rivera en el Palau Nacional (Mèxic) LArt mexicà consta d'una varietat d'arts visuals que s'han desenvolupat a l'àrea geogràfica ara coneguda com a Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Art mexicà
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Independència de Mèxic і Califòrnia
Casa de la Corregidora
La Casa de la Corregidora és un edifici històric del centre de la Santiago de Querétaro (Mèxic), construït al, que es va utilitzar com a Casa Reial i presó.
Veure Independència de Mèxic і Casa de la Corregidora
Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
Centenario
'''Centenario''' de 1947, 1 unça d'or '''Sèrie Libertad''' i 1 unça d'or '''Nova Sèrie Libertad''' (D'esquerra a dreta) El Centenario (literalment en català centenari) és una moneda d'or emesa pel Banc de Mèxic, que s'encunyà per primera vegada en 1921 com a moneda d'encuny corrent per commemorar el primer centenari de la independència mexicana.
Veure Independència de Mèxic і Centenario
Cessió mexicana
estats de Califòrnia, Nevada, Utah, la major part d'Arizona, meitat de Nou Mèxic, menys de la meitat de Colorado, menys de la meitat del sud-oest de Wyoming. En roig els territoris cedits.En taronja els territoris de la Compra de Gadsden (1853). La cessió mexicana o territoris perduts per Mèxic són els territoris que Mèxic va ser forçat a cedir als Estats Units al nord del Riu Grande per posar fi a l'ocupació militar del país entre 1846 i 1848, a conseqüència de la guerra d'Intervenció nord-americana.
Veure Independència de Mèxic і Cessió mexicana
Chilpancingo
Entrada a la ciutat de Chilpancingo, des de l'Autopista del Sol Chilpancingo, oficialment, Chilpancingo de los Bravo és una ciutat mexicana i capital de l'estat de Guerrero i del municipi homònim.
Veure Independència de Mèxic і Chilpancingo
Chols
Els chols o txols són un poble indígena de Mèxic que viu al nord-est de l'estat de Chiapas, a Tabasco i a Campeche.
Veure Independència de Mèxic і Chols
Ciriaco del Llano
Ciriaco del Llano va ser un marí i militar espanyol que va lluitar amb les tropes espanyoles a la Guerra d'Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Ciriaco del Llano
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Ciutat de Mèxic
Colonització espanyola d'Amèrica
Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.
Veure Independència de Mèxic і Colonització espanyola d'Amèrica
Comerç global de plata als segles XVI al XIX
697x697px El comerç mundial de plata dels segles XVI al XIX entre Amèrica, Europa i la Xina va ser un derivació de l'intercanvi colombí que va tenir un profund efecte sobre l'economia mundial.
Veure Independència de Mèxic і Comerç global de plata als segles XVI al XIX
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Veure Independència de Mèxic і Conquesta de l'Imperi Asteca
Conspiració de La Profesa
Es coneix com a Conspiració de La Profesa a una sèrie de reunions secretes que van celebrar al 1820 els simpatitzant amb el règim absolutista del Virregnat de Nova Espanya que s'oposaven ideològicament a la jura de la Constitució de Cadis.
Veure Independència de Mèxic і Conspiració de La Profesa
Constitució Política dels Estats Units Mexicans
Venustiano Carranza, cap de l'Exèrcit constitucionalista La Constitució Política dels Estats Units Mexicans és el document de govern i llei suprema de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Constitució Política dels Estats Units Mexicans
Coyuca de Catalán
Coyuca de Catalán és una ciutat cap del municipi del mateix nom a l'estat de Guerrero, al sud-oest de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Coyuca de Catalán
Coyuca de Catalán (municipi)
El municipi de Coyuca de Catalán és un dels 81 municipis de l'estat de Guerrero, al sud-oest de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Coyuca de Catalán (municipi)
Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano
Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano (Mèxic DF, 1 de maig de 1934) és un polític mexicà, fundador del Partit de la Revolució Democràtica (PRD), el qual el considera el "líder moral", i que l'ha proposat com a candidat a la presidència de Mèxic en tres eleccions federals.
Veure Independència de Mèxic і Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano
Dècada del 1820
Formalment, la dècada del 1820 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1820 fins al 31 de desembre de 1829.
Veure Independència de Mèxic і Dècada del 1820
Declaració d'independència de Mèxic
Hi va haver dues declaracions oficials d'independència de Mèxic durant la seva guerra d'independència.
Veure Independència de Mèxic і Declaració d'independència de Mèxic
Desfilada militar
Desfilada dels cadets de Saint-Cyr el 14 de juliol als Champs-Élysées. fent mostra" a la "Festa della Repubblica" el 2007 Una desfilada és un acte que s'organitza en ocasions puntuals per mostrar i en algunes ocasions impressionar mostrant la capacitat armamentística de la qual es compon la nació que la realitza.
Veure Independència de Mèxic і Desfilada militar
Domènec Francesc Joan Aragó
Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.
Veure Independència de Mèxic і Domènec Francesc Joan Aragó
Dones a Mèxic
L’estatus de les dones a Mèxic ha canviat significativament amb el pas del temps.
Veure Independència de Mèxic і Dones a Mèxic
Ecatepec de Morelos
San Cristóbal Ecatepec és la ciutat més gran i pràcticament coextensiva amb el municipi d'Ecatepec de Morelos, del qual és la ciutat capçalera.
Veure Independència de Mèxic і Ecatepec de Morelos
Economia de Mèxic
Mèxic té una economia de lliure mercat orientada a les exportacions.
Veure Independència de Mèxic і Economia de Mèxic
El atentado
El atentado és una pel·lícula mexicana dirigida per Jorge Fons Pérez, basada en la novel·la El expediente del atentado (2007), de l'escriptor mexicà Álvaro Uribe,sobre l'atemptat contra la vida de Porfirio Díaz que va tenir lloc el 16 de setembre de 1897, el dia que es complien 87 anys de l'inici de la guerra d'Independència.
Veure Independència de Mèxic і El atentado
El infierno
El infierno és una pel·lícula mexicana escrita, produïda i dirigida per Luis Estrada, protagonitzada per Damián Alcázar, Joaquín Cosio, Ernesto Gómez Cruz, María Rojo, Elizabeth Cervantes i Daniel Giménez Cacho.
Veure Independència de Mèxic і El infierno
Estadi Corregidora
LEstadi Corregidora és un estadi de futbol de la ciutat de Querétaro, a Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Estadi Corregidora
Estat d'Hidalgo
Hidalgo, oficialment en castellà: Estado Libre y Soberano de Hidalgo (Estat Lliure i Sobirà d'Hidalgo) és un dels trenta-un estats que, juntament amb el Districte Federal, conformen les trenta-dues entitats federatives de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Estat d'Hidalgo
Estat de Querétaro
Querétaro (oficialment: Estado Libre y Soberano de Querétaro, fins al 2010: Querétaro de Arteaga) és un dels 31 estats que, conjuntament amb la Ciutat de Mèxic, constitueixen Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Estat de Querétaro
Esteve Aragó
Esteve Aragó (Estagell, 1802 - París, 1892) fou un polític i dramaturg nord-català, potser el més cèlebre dels germans Aragó després del cèlebre científic i polític Francesc.
Veure Independència de Mèxic і Esteve Aragó
Félix María Calleja
Félix María Calleja (Medina del Campo 1753 - València 1828).
Veure Independència de Mèxic і Félix María Calleja
Formació de l'Estat Argentí
XIX Es coneix com el procés de formació de l'Estat argentí al període de la història de l'Argentina durant el qual l'autoritat de la monarquia espanyola arriba a la seva fi en el virregnat del Riu de la Plata, el qual es disgrega en diverses unitats polítiques i es produeix la conformació juridicopolítica del que avui és la República Argentina.
Veure Independència de Mèxic і Formació de l'Estat Argentí
Francisco Javier Mina
Francisco Xavier Mina (Otano, Navarra, Espanya, 1 de juliol de 1789 - Cerro del Borrego, a prop de Pénjamo, Guanajuato, Nova Espanya, 11 de novembre de 1817, militar i guerriller espanyol que participà en la Guerra de la Independència de Mèxic. Era fill d'uns llauradors benestants que, en observar la seva natural desinhibició i clar talent, l'enviaren a estudiar, sense reparar en sacrificis, a la Universitat de Saragossa.
Veure Independència de Mèxic і Francisco Javier Mina
Galió de Manila
Gravat d'un galió espanyol. El galió de Manila, també galió de Manila-Acapulco o galió d'Acapulco, era una ruta marítima espanyola que creuava l'oceà Pacífic un o dos cops l'any, entre Manila (Filipines) i els ports de Nova Espanya (avui Mèxic), principalment Acapulco.
Veure Independència de Mèxic і Galió de Manila
Gastronomia de Mèxic
La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Gastronomia de Mèxic
Generalíssim
Generalíssim és un rang militar de màxim grau, superior al de Mariscal de Camp o al de Gran Almirall, i comparable al de Comandant en Cap o al de General dels Exèrcits.
Veure Independència de Mèxic і Generalíssim
Geoparc Comarca Minera
El Geoparc Comarca Minera està localitzat al centre-sud de l'estat d'Hidalgo a Mèxic i comprèn el territori dels municipis d'Atotonilco el Grande, Epazoyucan, Huasca de Ocampo, Mineral del Chico, Mineral de la Reforma, Mineral del Monte, Omitlán de Juárez, Pachuca de Soto i Singuilucan.
Veure Independència de Mèxic і Geoparc Comarca Minera
Gertrudis Bocanegra
María Gertrudis Teodora Bocanegra Lazo Mendoza (Pátzcuaro, Michoacán, 11 d'abril de 1765 – 11 d'octubre de 1817), coneguda com Gertrudis Bocanegra, va ser una dona novohispana que va donar suport al moviment insurgent durant la guerra de la Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Gertrudis Bocanegra
Gonzalo López de Haro
fou un explorador i oficial naval espanyol, conegut per haver fet diversos viatges d'exploració per la costa oest d'Amèrica del Nord, en el que en l'actualitat són Alaska i la Colúmbia Britànica, a finals del.
Veure Independència de Mèxic і Gonzalo López de Haro
Grito de Dolores
Miguel Hidalgo va reunir als pobladors el 15 de setembre de 1810. El Grito de Dolores (en català, Crit de Dolores) és considerat l'acte amb què va començar la guerra d'Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Grito de Dolores
Guanajuato
Vista aèria de Guanajuato La ciutat de Guanajuanto és la capital de l'estat homònim de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Guanajuato
Guerra de la Independència
* Guerra d'Independència d'Algèria (1954 – 1962), guerra de descolonització.
Veure Independència de Mèxic і Guerra de la Independència
Guerres índies
Es coneix amb el nom de Guerres Índies una sèrie de conflictes que enfrontaren els Amerindis dels Estats Units amb els colons britànics i posteriorment amb els Estats Units d'Amèrica de manera intermitent entre els anys 1622 i 1918.
Veure Independència de Mèxic і Guerres índies
Guerres índies de Texas
Les guerres índies de Texas van ser un seguit de conflictes, en el transcurs del, que van enfrontar als colons de Texas i els amerindis de les grans planúries meridionals.
Veure Independència de Mèxic і Guerres índies de Texas
Guerres d'independència hispanoamericanes
Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.
Veure Independència de Mèxic і Guerres d'independència hispanoamericanes
Hidalgo: La historia jamás contada
Hidalgo: La historia jamás contada és una pel·lícula mexicana de 2010 dirigida per Antonio Serrano Argüelles.
Veure Independència de Mèxic і Hidalgo: La historia jamás contada
Història colonial d'Amèrica del Nord
''Amèrica del Nord'' Antic mapa d'Amèrica del Nord. La història colonial d'Amèrica del Nord és la part de la història d'Amèrica del Nord que inclou aquells fets succeïts entre els primers establiments d'origen eminentment anglosaxó a la franja de territori litoral a l'est d'Amèrica del Nord a partir del, com a dominis territorials de la Corona Britànica fins a la fundació dels Estats Units d'Amèrica i la seva independència legal i econòmica de la metròpoli a finals del.
Veure Independència de Mèxic і Història colonial d'Amèrica del Nord
Història d'Amèrica del Nord
La història d’Amèrica del Nord són els esdeveniments de la història d'Amèrica en el continent d’Amèrica del Nord.
Veure Independència de Mèxic і Història d'Amèrica del Nord
Història de Mèxic
Escut de MèxicMèxic és un país de Nord-amèrica i amb més de 100 milions d'habitants, el país castellano-parlant més gran del món.
Veure Independència de Mèxic і Història de Mèxic
Huasteques
Els huasteques són un poble indígena de Mèxic que habita al nord-est de l'estat de San Luis Potosí i al nord-est de l'estat de Veracruz, una regió que es coneix amb el nom de La Huasteca.
Veure Independència de Mèxic і Huasteques
Ignacio Aldama
Ignacio Aldama (San Miguel de Allende, Guanajuato 7 de maig de 1780 - Monclova, Coahuila, 20 de juny de 1811), va ser un advocat i insurgent novohispà que va participar en la guerra de la independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Ignacio Aldama
Ignacio Allende
Ignacio José de Allende y Unzaga (San Miguel de Allende, 21 de gener de 1769 - Chihuahua, 26 de gener de 1811) fou un capità de l'exèrcit reialista a Mèxic que va simpatitzar amb el projecte d'independència del país i participà activament en la proclama de Dolores i en els primers episodis de la Guerra d'Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Ignacio Allende
Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre
va ser un militar i polític espanyol.
Veure Independència de Mèxic і Ignacio María del Castillo y Gil de la Torre
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Independència de Mèxic і Imperi Espanyol
Joan Aragó
Joan Aragó (en francès: Jean Arago; Estagell, Rosselló, 25 de maig del 1788 - Ciutat de Mèxic, 9 de juliol del 1836) va emigrar cap a l'Amèrica del Nord i esdevingué general de l'exèrcit de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Joan Aragó
José de la Cruz
va ser un militar espanyol que va lluitar en l'exèrcit reialista durant la guerra del francès i durant la guerra d'independència a Nova Espanya.
Veure Independència de Mèxic і José de la Cruz
José Manuel de Herrera
José Manuel de Herrera Sánchez (27 de març, 1776 – 17 de setembre, 1831) fou un doctor de la Teologia mexicà d'origen crioll pertanyent a la classe propietària de fortuna mitjana, i s'uneix a la carrera eclesiàstica a Santa Ana Acatlán i a Guamuxtitlán per part de la Real i Pontifícia Universitat com a llicenciat i doctor de Teologia.
Veure Independència de Mèxic і José Manuel de Herrera
Josefa Ortiz de Domínguez
Josefa Ortiz y Téllez-Girón, coneguda com pel seu nom de casada, Josefa Ortiz de Domínguez, o pel càrrec que ocupava el seu espòs, La Corregidora (Ciutat de Mèxic, 1773 - 1829), fou una criolla insurgent al Mèxic de principis del.
Veure Independència de Mèxic і Josefa Ortiz de Domínguez
Juan Aldama González
Juan Aldama González (San Miguel de Allende, Guanajuato, Mèxic, 3 de gener de 1764 - Chihuahua, Mèxic, 26 de juny de 1811) va ser un insurgent mexicà que va participar en el procés d'Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Juan Aldama González
Juan O'Donojú
Juan José Rafael Teodomiro O'Donojú O'Ryan, fou un militar i polític espanyol, considerat sovint com l'últim virrei de la Nova Espanya malgrat que des del restabliment de la constitució de Cadis el 1820, s'havien suprimit els virregnats en ser substituïts per províncies governades per Caps Polítics Superiors.
Veure Independència de Mèxic і Juan O'Donojú
Junta de Zitácuaro
Primer escut i segell oficial de la Junta Suprema La Junta de Zitácuaro, també coneguda amb el nom de Junta Suprema Nacional Americana o Junta Suprema Governativa d'Amèrica, va ser un consell format a la convocatòria de Ignacio López Rayón a la vila de Zitácuaro (Michoacán) entre el 19 d'agost de 1811 i 1813.
Veure Independència de Mèxic і Junta de Zitácuaro
La leyenda del Chupacabras
La leyenda del Chupacabras és una pel·lícula d'animació mexicana que es va estrenar el 21 d'octubre de 2016 en sales de cinema mexicanes.
Veure Independència de Mèxic і La leyenda del Chupacabras
La màscara del Zorro
La màscara del Zorro (títol original: The Mask of Zorro) és una pel·lícula d'aventures estatunidenca dirigida per Martin Campbell, estrenada l'any 1998 i basada en el personatge del Zorro, creat per Johnston McCulley.
Veure Independència de Mèxic і La màscara del Zorro
Leona Vicario
Leona Vicario amb nom de naixement María de la Soledad Leona Camila Vicario Fernández de San Salvador (10 d'abril de 1789 – Ciutat de Mèxic, 21 d'agost de 1842), va ser una de les figures més destacades de la Guerra d'Independència de Mèxic on es va dedicar a informar els insurrectes de tots els moviments que podien interessar-los i que succeïen a la capital del virregnat.
Veure Independència de Mèxic і Leona Vicario
Llista d'emperadors de Mèxic
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Llista d'emperadors de Mèxic
Llista de governadors de Tamaulipas
Escut de Tamaulipas Anthony Wayne i el governadors Egidio Torre Cantú Aquesta és la llista dels governadors de Tamaulipas.
Veure Independència de Mèxic і Llista de governadors de Tamaulipas
Llista de governadors de Yucatán
Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.
Veure Independència de Mèxic і Llista de governadors de Yucatán
Llista de governadors pre-estatals de Califòrnia
Aquesta és la llista de governadors de Califòrnia abans de la seva admissió com a estat dels Estats Units en 1850.
Veure Independència de Mèxic і Llista de governadors pre-estatals de Califòrnia
Llista de països que s'han independitzat d'Espanya
La llista de països que s'han independitzat d'Espanya és una llista de països que van deixar de formar part d'Espanya per proclamar la independència, o ocasionalment per l'incorporació a un altre país, tal com es veu en el mapa de sota.
Veure Independència de Mèxic і Llista de països que s'han independitzat d'Espanya
Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Aquesta és una llista dels estats sobirans amb menys temps de vida (excloent-ne les micronacions) que han durat menys d'un any.
Veure Independència de Mèxic і Llista dels estats sobirans amb menys temps de vida
Los Angeles
Los Angeles ((en anglès), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A, és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic.
Veure Independència de Mèxic і Los Angeles
Lucas Alamán
Lucas Ignacio José Joaquín Pedro de Alcántara Juan Bautista Francisco de Paula Alamán y Escalada més conegut com a Lucas Alamán (Guanajuato, 18 d'octubre de 1792 - Ciutat de Mèxic, 2 de juny de 1853) fou un polític, empresari, historiador i escriptor mexicà.
Veure Independència de Mèxic і Lucas Alamán
Luis de Onís
Luis de Onís González Vara (Cantalapiedra, província de Salamanca, 21 de juny de 1762 - Madrid, 27 de maig de 1827) va ser un diplomàtic espanyol, ministre plenipotenciari de Espanya a Washington de 1809 a 1819.
Veure Independència de Mèxic і Luis de Onís
Maianista
Maianista és qui s'especialitza en l'estudi de les llengües maies o la cultura maia.
Veure Independència de Mèxic і Maianista
Manuel Gómez Pedraza
Manuel Gómez Pedraza fou un general mexicà i president de Mèxic de 1832 al 1833.
Veure Independència de Mèxic і Manuel Gómez Pedraza
Manuel Orozco y Berra
Manuel Orozco y Berra va néixer a Ciutat de Mèxic, el 8 de juny de 1816 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de gener de 1881.
Veure Independència de Mèxic і Manuel Orozco y Berra
Manuela Medina
Manuela Medina (o Manuela Molina) (Taxco de Alarcón; 1780 - Texcoco, Mèxic; 2 de març de 1822), també coneguda amb el sobrenom de "La Capitana", va ser una combatent mexicana durant la Guerra de la independència mexicana.
Veure Independència de Mèxic і Manuela Medina
María Ignacia Rodríguez de Velasco
nom abreujat de María Ignacia Rodríguez de Velasco de Osorio Barba y Bello Pereyra, també coneguda com la Güera Rodríguez va ser una criolla que va destacar en la societat colonial mexicana pel seu suport a la Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і María Ignacia Rodríguez de Velasco
María Tomasa Esteves y Salas
va ser una dona que ha estat considerada com una heroïna a la seva ciutat natal per la seva implicació en la Independència de Mèxic, on va ajudar malalts i ferits que combatien en la causa, entre d'altres accions.
Veure Independència de Mèxic і María Tomasa Esteves y Salas
Mariano Paredes y Arrillaga
Mariano Paredes y Arrillaga (n. a la ciutat de Mèxic el 7 de gener de 1797; m. a la ciutat de Mèxic el 7 de setembre de 1849) fou un general mexicà conservador i president de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Mariano Paredes y Arrillaga
Màscares mexicanes
L'art de les màscares populars mexicanes fa referència a la fabricació i ús de màscares per a alguns balls o cerimònies tradicionals a Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Màscares mexicanes
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Independència de Mèxic і Mèxic
Melchor Múzquiz de Arrieta
José Ventura Melchor Ciriaco de Eca y Múzquiz de Arrieta o Melchor Múzquiz (n. a Santa Rosa, en l'actualitat, Ciudad Melchor Múzquiz, Coahuila de Zaragoza, 5 de gener de 1790; m. a la ciutat de Mèxic el 14 de desembre, 1844) fou un soldat i polític de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Melchor Múzquiz de Arrieta
Miguel Barragán
Miguel Francisco Barragán Andrade fou un general mexicà i polític centralista.
Veure Independència de Mèxic і Miguel Barragán
Miguel Hidalgo y Costilla
Don Miguel Hidalgo, de nom complet Miguel Gregorio Antonio Ignacio Hidalgo y Costilla Mandarte Villaseñor y Lomelí (Corralejo, Guanajuato, 8 de maig, 1753 – San Cristóbal Ecatepec, 30 de juliol, 1811), fou el cap de la revolta novohispana a favor de la igualtat de totes les ètnies del virregnat i la redistribució de la terra, a més del suport a Ferran VII contra les forces invasores de Napoleó.
Veure Independència de Mèxic і Miguel Hidalgo y Costilla
Missió de San Juan Capistrano
Plànol de la missió segons Rexford Newcomb 1916 La Missió de San Juan Capistrano és una parròquia catòlica i una de les missions espanyoles a Califòrnia, a la localitat de San Juan Capistrano, Califòrnia, Estats Units.
Veure Independència de Mèxic і Missió de San Juan Capistrano
Monument a Cuauhtémoc
El Monument a Cuauhtémoc està dedicat al huey tlatoani (asteca) Cuauhtémoc, ubicat a la cruïlla de l'Avinguda dels Insurgentes i passeig de la Reforma de la Ciutat de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Monument a Cuauhtémoc
Municipis de Mèxic
Palau municipal del Port de VeracruzEls municipis (municipios en castellà) són la divisió administrativa autònoma de segon nivell de Mèxic –la primera és l'estat.
Veure Independència de Mèxic і Municipis de Mèxic
Museu del Bicentenari
El Museu del Bicentenari és un museu albergat a la Torre Llatinoamericana que mostra diferents aspectes polítics, socials i culturals de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Museu del Bicentenari
Nicolás Bravo
Nicolás Bravo Rueda (10 de setembre de 1786 - 22 d'abril de 1854) fou un polític i soldat mexicà.
Veure Independència de Mèxic і Nicolás Bravo
Otomís
Els otomí són un dels pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla otopame, complex otomí.
Veure Independència de Mèxic і Otomís
Parque España
Monument al general i president Lázaro Cárdenas. El Parque España és una gran àrea verda situada entre la Colonia Roma i la Colonia Condesa de la Ciutat de Mèxic (Mèxic).
Veure Independència de Mèxic і Parque España
Península de la Baixa Califòrnia
La Península de Baixa Califòrnia o simplement la Baixa Califòrnia, és una península de l'oest de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Península de la Baixa Califòrnia
Període de les autonomies provincials
El període de la història de l'Argentina conegut com el Període de les autonomies provincials, o Període de les guerres civils, transcorregut entre la dissolució del govern central després de la batalla de Cepeda (1820) i l'organització d'un nou govern nacional després de la batalla de Caseros (1852), té característiques pròpies, ben diferenciades del període immediatament anterior, la Independència de l'Argentina, i del període que li va succeir, l'Organització Nacional.
Veure Independència de Mèxic і Període de les autonomies provincials
Pla d'Iguala
Document històric del Pla d'Iguala El Pla d'Iguala, també conegut com el Pla de les Tres Garanties, fou un tractat de pau durant la Independència de Mèxic proclamat per Agustín de Iturbide, coronel de les forces reialistes i Vicente Guerrero, líder independentista el 24 de febrer de 1821 a la ciutat d'Iguala, de l'estat actual de Guerrero.
Veure Independència de Mèxic і Pla d'Iguala
Plaça de les Tres Cultures
La plaça de les Tres Cultures és una plaça ubicada al Conjunt Urbà Nonoalco Tlatelolco al nord del Centre Històric de la Ciutat de Mèxic, a l'alcaldia de Cuauhtémoc.
Veure Independència de Mèxic і Plaça de les Tres Cultures
Rafaela López Aguado de Rayón
María Josefa Rafaela López Aguado de Rayón (Michoacán, Nova Espanya, 1754-1822) va ser una heroïna de la independència de Mèxic en ser mare els cinc germans López Raió, que van combatre en aquesta guerra, destacant el major d'ells, el general Ignacio López Raió secretari d'Hidalgo.
Veure Independència de Mèxic і Rafaela López Aguado de Rayón
Regència mexicana
Agustí I de Mèxic. La regència mexicana va ser el govern del Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i el Segon Imperi Mexicà (1864-1867) en absència de l'emperador de Mèxic durant tres períodes de govern.
Veure Independència de Mèxic і Regència mexicana
Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6
El Regiment d'Infanteria Saboya núm.
Veure Independència de Mèxic і Regiment d'Infanteria Mecanitzada Saboya núm. 6
Regne de Coliman
El Regne de Coliman (nàhuatl: Tlatocayotl Colimotl), segons els antics jeroglífics, es representava per mitjà d'un braç amb la seva mà, que simbolitza el domini exercit per la força i equivaldria a la terra conquistada pels alcohues.
Veure Independència de Mèxic і Regne de Coliman
Rellotge Monumental de Pachuca
Rellotge Monumental de Pachuca, imatge per antonomàsia de Pachuca El Rellotge Monumental de Pachuca és un rellotge de torre de 40 metres d'alt, ubicat a la Plaça Independència del centre històric de la ciutat de Pachuca de Soto, a l'Estat d'Hidalgo, Mèxic, el qual va ser construït entre 1904 i 1910 per commemorar el Centenari de la Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Rellotge Monumental de Pachuca
Rita Pérez Jiménez
María Rita de la Trinidad Pérez Jiménez (la Canyada del Cura, 23 de maig de 1779-Sant Joan dels Lagos, 27 d'agost de 1861), més coneguda com Rita Pérez de Moreno, va ser una militant mexicana de la insurrecció durant la Guerra de la Independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Rita Pérez Jiménez
San Miguel de Allende
San Miguel de Allende és una petita ciutat localitzada a l'estat de Guanajuato de la regió del Bajío, al centre de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і San Miguel de Allende
Sandia
Sandia Resort and Casino El Pueblo Sandia és una tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units de cultura pueblo que viu en la reserva de 101,114 km² del mateix nom a l'est del Rio Grande Rift del centre de Nou Mèxic, situada tres milles al sud de Bernalillo al sud del comtat de Sandoval i al nord del comtat de Bernalillo, a.
Veure Independència de Mèxic і Sandia
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Veure Independència de Mèxic і Sant Joan de les Abadesses
Santa Fe (Nou Mèxic)
Santa Fe és la capital de l'estat de Nou Mèxic al sud-est dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Independència de Mèxic і Santa Fe (Nou Mèxic)
Secretaría de Gobernación
La Secretaría de Gobernación de Mèxic és una secretaria d'estat del poder executiu federal amb funcions de Ministeri de l'Interior i integrant del gabinet del president de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Secretaría de Gobernación
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Independència de Mèxic і Segle XIX
Set Lleis
Moviments separatistes a Mèxic entre 1836 i 1845. Les Set Lleis (Siete Leyes en castellà) van ser una sèrie d'instruments constitucionals que van alterar fonamentalment l'estructura organitzativa de la jove Primera República Mexicana.
Veure Independència de Mèxic і Set Lleis
Silvia Pinal Hidalgo
Silvia Pinal (Guaymas, Sonora, 12 de setembre de 1931) és una actriu, empresària, política i productora mexicana.
Veure Independència de Mèxic і Silvia Pinal Hidalgo
Sobirà Congrés Mexicà Constituent
El Sobirà Congrés Mexicà Constituent fou el primer congrés del poder legislatiu a Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Sobirà Congrés Mexicà Constituent
Teotihuacan
Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus" o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol") és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.
Veure Independència de Mèxic і Teotihuacan
Texas (Nova Espanya)
Texas va ser una de les províncies de Nova Espanya des del 1690 fins al 1821.
Veure Independència de Mèxic і Texas (Nova Espanya)
Tongva
Els tongva són uns amerindis de Califòrnia que vivien a la conca de Los Angeles i les Illes Santa Bàrbara, en una àrea d'aproximadament 10.000 kilòmetres quadrats. Els tongva també són coneguts com a gabrieleño, fernandeño, i nicoleño, noms europeïtzats que van ser assignats als tongva després de la colonització espanyola.
Veure Independència de Mèxic і Tongva
Vicente Guerrero
Vicente Ramón Guerrero Saldaña (10 d'agost de 1782 - 14 de febrer de 1831) fou el segon president de Mèxic i un dels generals insurgents de la Guerra d'independència de Mèxic.
Veure Independència de Mèxic і Vicente Guerrero
Virregnat de Nova Espanya
La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.
Veure Independència de Mèxic і Virregnat de Nova Espanya
Zoques
Els zoques són un poble indígena que habita als estats de Chiapas, Oaxaca i Tabasco i són propers cultural, geogràfica i lingüísticament als mixes i popoluques.
Veure Independència de Mèxic і Zoques
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Independència de Mèxic і 1 de juliol
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Independència de Mèxic і 16 de setembre
1782
;Països Catalans.
Veure Independència de Mèxic і 1782
1835
;Països Catalans.
Veure Independència de Mèxic і 1835
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Veure Independència de Mèxic і 2021
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Independència de Mèxic і 23 d'agost
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Independència de Mèxic і 4 de novembre
També conegut com Guerra d'Independència de Mèxic, Guerra de la Independència de Mèxic, Inici de la Guerra d'Independència de Mèxic, Inici de la Guerra de la Independència de Mèxic.