Comunicació

534 les relacions: Adana, Afganistan, Afrin, Agatoclea de Bactriana, Agàtocles de Tràcia, Aixoka, Akhisar, Akitu, Alcimus (gran sacerdot), Alep, Alexander Balus, Alexandre de Persis, Alexandre el Gran, Alexandre I Balas, Alexandre II Zabinas, Alfabet persa antic, Aminandre, Ammoni (ministre selèucida), An = Anum, Anamur, Andròstenes de Cízic, Ankara, Antíoc de Macedònia, Antíoc Filomètor, Antíoc Híerax, Antíoc I Soter, Antíoc II Teos, Antíoc III, Antíoc IV, Antíoc IX de Cízic, Antíoc V Eupàtor, Antíoc VI Dionisi, Antíoc VII Sidetes, Antíoc VIII Grip, Antíoc X Èusebes, Antíoc XI Epífanes, Antíoc XII Dionisi, Antíoc XIII Asiàtic, Antiga Roma, Antigonea de Síria, Antiguitat clàssica, Antioquia ad Cragum, Antioquia d'Escítia, Antioquia de Cilícia, Antioquia de l'Orontes, Antioquis (germana d'Antíoc III), Antioquis (mare d'Àtal I de Pèrgam), Apama (reina selèucida), Apamea, Apamea de Frígia, ..., Apamea de Pàrtia, Apamene, Apol·lòfanes de Selèucia, Apol·loni de Perge, Aqueu (fill d'Andròmac), Aqueu (fill de Seleuc), Arameu, Aràbia Pètria, Arbela, Ardis (general), Argiràspides, Ariana, Ariarates II, Ariarates III, Ariarates IV, Ariarates V, Aristòmenes d'Acarnània, Armavir (ciutat antiga), Armènia, Arquitectura de l'Iran, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Arsames I d'Armènia, Arsamosata, Arsàcides, Arsuf, Art de l'Imperi Part, Art grecobudista, Art sassànida, Artavasdes II d'Armènia, Artaxes I d'Armènia, Artàban I de Pàrtia, Arwad, Ascaló, Asmoneus, Asoristan, Astabene, Ateneu (general), Aulus Atili Serrà, Aulus Corneli Màmmula (pretor 191 aC), Auranítida, Aydıncık, Èritres de Jònia, Èusebes, Àsia, Àtal I de Pèrgam, Àtal II de Pèrgam, Baalbek, Bab as-Saghir, Bactriana, Balanea, Balkh, Batalla d'Elasa, Batalla d'Ipsos, Batalla de l'Eurimedont (190 aC), Batalla de les Termòpiles (191 aC), Batalla de Magnèsia, Batalla de Ràfia, Batalla del Mionès (190 aC), Bdeashkh, Beirut, Belevi, Berós, Bet-Xean, Biblos, Bitínia, Botris, Bressol de la civilització, Cadusis, Cal·linic, Cantó d'Afrin, Capadòcia, Cariclit, Cataònia, Catafracta, Càrax, Cària, Còmbabos, Celebracions jueves, Celesíria, Cilícia, Cilicis, Circàssia, Cleòpatra I, Cleòpatra II, Cleòpatra Tea, Cleòpatra Trifena, Cleòpatra V Selene, Cleruquia, Cnidos, Colonització grega, Comerç a l'antiga Roma, Commagena, Corbiana, Cornelia de bello Antiochi, Crannon, Cratesiclea, Croada Popular, Cronologia d'invents i descobertes, Cronologia de l'antiga Roma, Cronologia de la història de l'Iran, Dahes, Dascilèon, Dècada del 100 aC, Dècada del 110 aC, Dècada del 120 aC, Dècada del 130 aC, Dècada del 140 aC, Dècada del 150 aC, Dècada del 160 aC, Dècada del 170 aC, Dècada del 180 aC, Dècada del 190 aC, Dècada del 200 aC, Dècada del 210 aC, Dècada del 220 aC, Dècada del 230 aC, Dècada del 90 aC, Dülük, Deímac, Decàpolis, Deir al-Zor, Demetri I Soter, Demetri II Nicàtor, Demetri III l'Inoportú, Demodamant, Diàdocs, Diàspora, Diòdot Trifó, Dinastia antigònida, Dinastia ptolemaica, Dinastia selèucida, Dinavar, Diodor (tutor de Demetri), Dolomene, Dones a l'antiga Grècia, Drangiana, Edat antiga, Efes, Elea (Eòlia), Elephas maximus asurus, Elimaida (província), Epífanes, Era Selèucida, Escultura hel·lenística, Estàtua de Penèlope, Estratonice (esposa d'Ariarates III de Capadòcia), Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia), Etòlia, Etòpia, Etemenanki, Etenna, Eucràtides I de Bactriana, Euleu, Euquites, Eutidem I, Evèrgetes, Exèrcit macedoni, Exploracions xineses, Felip II Filoromà, Fenícia, Feres (ciutat), Fila III de Macedònia, Filadelf, Filip (ministre), Filip I Filadelf, Filomètor, Filopap, Filopàtor, Filotes (militar selèucida), Focea, Fossilització de la prenonímia, Fraates II de Pàrtia, Frígia Menor, Gagik II d'Ani, Gai Livi Salinàtor (cònsol), Gai Popil·li Lenat (cònsol), Galàcia, Galilea, Garshuni, Gastronomia d'Armènia, Gàlates, Gòrdion, Governació de Muthanna, Gran Columnata d'Apamea, Grècia hel·lenística, Grècia romana, Grecobudisme, Grecs, Guèzer, Guerra contra Nabis, Guerra de Creta, Guerra Romano-Síria, Guerres Pàrtiques, Guerres Púniques, Guerres síries, Gugarq, Halhul, Halicarnàs, Hama, Hanníbal Barca (247 aC), Hanukkiyyà, Hatra, Hauran, Hegesíanax, Hel·lenització, Heraclea de Pàrtia, Heraclides de Bizanci, Herat, Hieràpolis de Síria, Hippos, Història d'Aràbia, Història d'Àsia, Història d'Isfahan, Història d'Israel i Palestina, Història de Jordània, Història de l'Afganistan, Història de l'antic Israel, Història de l'Aràbia Saudita, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Àsia Central, Història de l'Iran, Història de l'Iraq, Història de l'Uzbekistan, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de Mesopotàmia, Història de Síria, Història de Turquia, Història de Xipre, Història del cristianisme primitiu, Història del Líban, Història del Pakistan, Història del Turkmenistan, Història dels jueus, Història universal, Hit, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Iran, Irbid, Isfahan, Jònia, Jebel Khalid, Jericó, Jerusalem, Joan Hircà, Jonatan Macabeu, Jordània, Judea, Judes Macabeu, Kandahar, Kaskar, Khallet Sakariya, Khorramxahr, Khyber Pakhtunkhwa, Kirman, Koktepe, Laòdice VI, Ladik (Samsun), Laodice IV, Laodicea de Fenícia, Laodicea de Mesopotàmia, Larisa (Tessàlia), Latakia, Lícia, Lídia, Lísies (ambaixador), Leptines de Síria, Licaònia, Licaonis, Licis, Licortes, Lisímac (militar), Lisimaquea, Llibre de Daniel, Llista d'antics grecs, Llista de dinasties de l'Afganistan, Llista dels reis de Babilònia, Loxodonta africana pharaoensis, Luci Hostili Cató, Maalula, Macabeus, Malacó, Margiana, Marina romana, Mataties, Matemàtiques de Babilònia, Maysan, Màrtir, Màrtir cristià, Mènil d'Alabanda, Mísia (regió), Medeon, Melancomes, Menip (ambaixador selèucida), Merv, Mesopotàmia, Metròpolis de Perrèbia, Midraix, Milíada, Misomacedons, Mitologia grecoromana, Mitridates (príncep selèucida), Mitridates I de Commagena, Mitridates I del Pont, Mitridates III del Pont, Moló de Mèdia, Moneda a l'Imperi Selèucida, Monestir de la Temptació, Mont Líban, Mont Nemrut, Monument de Filopap, Museu Nacional de Beirut, Museu Nacional de l'Iran, Nabu-shuma-ishkun, Nícies (general), Nòtion, Neàpolis de Palestina, Neolaos, Nicànor (general), Nicòmac (ambaixador), Nicomedes I, Ninshubur, Nisa, Oròntida, Orofernes, Orontes IV, Osroene, Paixtus, Pakistan, Palestina, Palmira, Pamfília, Parnavaz I d'Ibèria, Pàrtia, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Pèrsia (desambiguació), Pèrsida, Península de Gal·lípoli, Període assiri mitjà, Període del Segon Temple, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Període paleoassiri, Perge, Periple de la Mar Eritrea, Persèpolis, Pessinunt, Petra d'Aràbia, Pisídia, Polixènides, Província d'Antalya, Província d'Isfahan, Província de Fars, Província de Tsolakert, Província romana de Síria, Ptolemeu (fill d'Aeropos), Ptolemeu de Commagena, Ptolemeu de Jericó, Ptolemeu Macron, Qom, Rawandiz, Regnat de Cleòpatra, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne de Capadòcia, Regne de Frígia, Regne de Macedònia, Regne del Pont, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Religió babilònica, República Romana, Retrats del Jesús històric, Revolta dels Macabeus, Rodoguna de Pàrtia, Rudbar (ciutat de Gilan), Ruta de la seda, Samos, Samotràcia, Sarpedon, Satrapia de Babilònia, Satrapia de Lídia, Saurmag I d'Ibèria, Sàtrapa, Síria, Síria (desambiguació), Seforis, Segle III aC, Segona Croada, Segona Guerra Civil romana, Selèucia d'Isàuria, Selèucia de Piera, Seleuc (poeta), Seleuc (príncep), Seleuc de Selèucida, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Seleuc III Ceraune, Seleuc IV Filòpator, Seleuc V Filomètor, Seleuc VI Epífanes, Seleuc VII Cibiosactes, Separació del cristianisme primitiu del judaisme, Set meravelles del món antic, Side, Simònides de Magnèsia, Simó Macabeu, Sistan, Sitacene, Smbataberd, Sofene, Sosibi (ministre), Soter, Spartacus (sèrie), Stratonice (Méhul), Susiana, Tabaristan, Tars (Turquia), Tauleta Saros BM 34576, Teòdot d'Etòlia, Teòdot de Rodes, Teòdot Hemioli, Telesarc, Telmesos, Temisó de Xipre, Temple de Bacus, Temple de Júpiter (Baalbek), Teos, Tercera Guerra Macedònica, Termòpiles, Tillia tepe, Tob, Traconítida, Tractat d'Apamea, Tràcia, Troia, Turris Hannibalis, Ur, Uruk, Van, Xaizar, Xantos (ciutat), Xenó (militar selèucida), Zariàdrides, Zoroastrisme, 113 aC, 125 aC, 130 aC, 138 aC, 141 aC, 150 aC, 153 aC, 157 aC, 158 aC, 159 aC, 161 aC, 162 aC, 166 aC, 175 aC, 185 aC, 187 aC, 190 aC, 192 aC, 204 aC, 209 aC, 217 aC, 218 aC, 223 aC, 243 aC, 244 aC, 247 aC, 250 aC, 253 aC, 258 aC, 259 aC, 282 aC, 305 aC, 312 aC, 324 aC, 69 aC, 90 aC, 96 aC. Ampliar l'índex (484 més) » « Shrink índex

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Imperi Selèucida і Adana · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Afganistan · Veure més »

Afrin

Afrin (literalment ‘creació fructífera’ o ‘creació beneïda’) és una ciutat de la governació d'Alep a Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Afrin · Veure més »

Agatoclea de Bactriana

Agatoclea de Bactriana o Agathokleia Theotropa (Theotropa vol dir Com una deessa) fou una reina indogrega que va governar en parts del nord de l'Índia com a regent del seu fill Estrató I.

Nou!!: Imperi Selèucida і Agatoclea de Bactriana · Veure més »

Agàtocles de Tràcia

Agàtocles (en llatí Agathocles, en grec) fou fill de Lisímac de Tràcia, nascut d'una dona del poble traci dels odrisis de nom Maoris, o bé, i sembla més segur, de Nicea, filla d'Antípater.

Nou!!: Imperi Selèucida і Agàtocles de Tràcia · Veure més »

Aixoka

Aixoka (304–232 aC) (sànscrit: अशोकः, transcripció IAST: aśokaḥ), conegut també com a Aixoka Maurya i com a Aixoka el Gran, fou el tercer sobirà de l'Imperi maurya de l'Índia (del ca. 272 aC al 232 aC) i una figura important de la història del budisme.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aixoka · Veure més »

Akhisar

Akhisar (antigament, Tiatira) és un districte i la ciutat capital d'aquest a la província de Manisa a Turquia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Akhisar · Veure més »

Akitu

Porta d'Ixtar a dalt. Akitu (terme acadià del sumeri, 𒀉𒆠𒋾 Akītum, ezen á-ki-tum, akiti-šekinku (á-ki-ti-še-gur10-ku5) «tall d'ordi», akiti-šununum «sembra d'ordi», babiloni, akitu, també rêš-šattim «cap o començament de l'any») va ser una festa de primavera a l'Antiga Mesopotàmia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Akitu · Veure més »

Alcimus (gran sacerdot)

Alcimus o Joaquim (en llatí Alcimos, Jacimus, en grec antic Ἄλκιμος o Ἰάκειμος) fou un gran sacerdot jueu que va defensar la causa dels selèucides.

Nou!!: Imperi Selèucida і Alcimus (gran sacerdot) · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Imperi Selèucida і Alep · Veure més »

Alexander Balus

Alexander Balus (HWV 65) és un oratori de Georg Friedrich Händel, basat en el rei selèucida Alexander Balas. L'obra té tres actes i fou escrita en anglès.

Nou!!: Imperi Selèucida і Alexander Balus · Veure més »

Alexandre de Persis

Alexandre de Persis (en grec antic Αλέξανδρος) fou un sàtrapa selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Alexandre de Persis · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre I Balas

Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Alexandre I Balas · Veure més »

Alexandre II Zabinas

Alexandre II Zabinas (en grec antic Ἀλέξανδρoς Zαβίνας) va ser un usurpador del tron selèucida que va regnar del 126 aC al 122 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Alexandre II Zabinas · Veure més »

Alfabet persa antic

L'alfabet persa antic fou un alfabet utilitzat a l'antiga Pèrsia, va ser usat per l'idioma persa aquemènida, idioma oficial de l'Imperi aquemènida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Alfabet persa antic · Veure més »

Aminandre

Aminandre ("Amúnandros", Amynander) fou rei dels athamans (vegeu Athamània) a finals del.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aminandre · Veure més »

Ammoni (ministre selèucida)

Ammoni (en Ἀμμώνιος; en Ammonius) fou el favorit del rei selèucida Alexandre I Balas.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ammoni (ministre selèucida) · Veure més »

An = Anum

An.

Nou!!: Imperi Selèucida і An = Anum · Veure més »

Anamur

Anamur és un poble a la costa sud mediterrània d'Anatòlia a Turquia, a la província de Mersin, districte d'Anamur, entre Alanya i la ciutat de Mersin.

Nou!!: Imperi Selèucida і Anamur · Veure més »

Andròstenes de Cízic

Andròstenes (en Androsthenes) fou un oficial de l'Imperi Selèucida natural de Cízic.

Nou!!: Imperi Selèucida і Andròstenes de Cízic · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ankara · Veure més »

Antíoc de Macedònia

Antíoc de Macedònia (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou el pare de Seleuc I Nicàtor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc de Macedònia · Veure més »

Antíoc Filomètor

Antíoc Filomètor (en grec antic Ἀντίοχος Φιλομήτωρ) va ser un metge o farmacèutic del.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc Filomètor · Veure més »

Antíoc Híerax

Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc Híerax · Veure més »

Antíoc I Soter

Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc I Soter · Veure més »

Antíoc II Teos

Antíoc II Teos (Ἀντίοχος Θεός; 286 aC-246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc II Teos · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc III · Veure més »

Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc IV · Veure més »

Antíoc IX de Cízic

Antíoc IX de Cízic (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος Κυζικηνός) anomenat Εὐσεβής Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc IX de Cízic · Veure més »

Antíoc V Eupàtor

Antíoc V Eupàtor (en Antiochus Eupator; ~173 aC-162 aC) fou rei selèucida nominal del 163 aC al 162 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc V Eupàtor · Veure més »

Antíoc VI Dionisi

Antíoc VI Dionisi (en llatí Dyonisus, en grec antic Αντίοχος ο Διόνυσος) fou rei selèucida entre el 145 aC i el 142 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc VI Dionisi · Veure més »

Antíoc VII Sidetes

Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc VII Sidetes · Veure més »

Antíoc VIII Grip

Antíoc VIII Grip (Ἀντίοχος ὁ Γρυπός, 'nas de ganxo'), dit també Epifanes, Cal·linic i Filomètor, fou un rei selèucida fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Tea, que va regnar del 125 aC al 96 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc VIII Grip · Veure més »

Antíoc X Èusebes

Antíoc X Èusebes Filopàtor (en Antiochus Eusebes Philopator, 'Antíoc el pietós que estima el pare') fou rei selèucida del 94 aC fins aproximadament al 90 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc X Èusebes · Veure més »

Antíoc XI Epífanes

Antíoc XI Epifanes o Filadelf (en llatí Antiochus Epiphanes, en grec antic Ἀντίοχος Ἐπιφανής Φιλάδελφος) fou rei associat selèucida del 95 aC al 92 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc XI Epífanes · Veure més »

Antíoc XII Dionisi

Antíoc XII Dionís Epífanes, Filopator o Cal·línic (en llatí Antiochus Dionysus, en grec antic Ἀντίοχος Διόνυσος Ἐπιφανής Φιλοπάτωρ Καλλίνικος) fou rei selèucida del 87 aC al 84 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc XII Dionisi · Veure més »

Antíoc XIII Asiàtic

Antíoc XIII Asiàtic, anomenat també Dionysos, Filopator i Cal·línic (en llatí Antiochus Asiaticus, en grec antic Ἀντίοχος ὁ Ἀσιατικός) fou rei selèucida de Síria del 69 aC al 64 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antíoc XIII Asiàtic · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antiga Roma · Veure més »

Antigonea de Síria

Antigonea o Antigonia (Ἀντιγόνεια, Antigóneia) fou una ciutat de Síria situada a la riba de l'Orontes, en l'actual província de Hatay (Turquia).

Nou!!: Imperi Selèucida і Antigonea de Síria · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antioquia ad Cragum

Antioquia ad Cragum (en grec antic Ἀντιόχεια επὶ Κράγω) o també Antioquia Petita (en llatí Antiochia Parva) era una fortalesa de Cilícia que Estrabó situa vora una roca anomenada Cragos (llatí Cragum) entre el riu Selinunt i el port de Charadrus o Karadran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antioquia ad Cragum · Veure més »

Antioquia d'Escítia

Antioquia d'Escítia (Antiochia ad Scythia) fou una ciutat grega de l'Àsia Central.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antioquia d'Escítia · Veure més »

Antioquia de Cilícia

Antioquia de Cilícia (en grec antic Ἀντιόχεια πρὸς τὸν Πύραμον 'Antioquia vora el Piramos') era una ciutat de Cilícia que Esteve de Bizanci situa a la vora del riu Piramos.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antioquia de Cilícia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antioquis (germana d'Antíoc III)

Antioquis (en llatí Antiochis, en grec antic Ἀντιοχίς) fou una germana d'Antíoc III el gran, rei selèucida de Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antioquis (germana d'Antíoc III) · Veure més »

Antioquis (mare d'Àtal I de Pèrgam)

Antioquis (Antiochis) va ser filla d'Aqueu.

Nou!!: Imperi Selèucida і Antioquis (mare d'Àtal I de Pèrgam) · Veure més »

Apama (reina selèucida)

Apama (en llatí Apama, en grec antic Ἀπάμα) fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Apama (reina selèucida) · Veure més »

Apamea

Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Apamea · Veure més »

Apamea de Frígia

Apamea de Frígia (en grec antic Ἀπάμεια) fou una ciutat a la riba d'un petit afluent del riu Meandre, a Frígia, fundada pel selèucida Antíoc I Soter, que li va donar el nom de la seva mare, Apama.

Nou!!: Imperi Selèucida і Apamea de Frígia · Veure més »

Apamea de Pàrtia

Apamea de Pàrtia o també Apamea Rhagiana (en grec antic Απάμεια) era una ciutat fundada pels grecs després de les conquestes macedònies de Pàrtia, prop de la ciutat de Rhagae (Rayy).

Nou!!: Imperi Selèucida і Apamea de Pàrtia · Veure més »

Apamene

Apamene (en grec antic Ἀπαμηνή) era el nom de la regió de Síria, a la Vall de l'Orontes, que tenia com a centre la ciutat d'Apamea (o Apamea de Síria).

Nou!!: Imperi Selèucida і Apamene · Veure més »

Apol·lòfanes de Selèucia

Apol·lòfanes de Selèucia (en Ἀπολλοφάνης; en Apollophanes) fou un metge que va estar al servei personal del rei selèucida Antíoc III el gran, segons Polibi, qui diu que va tenir una influència considerable.

Nou!!: Imperi Selèucida і Apol·lòfanes de Selèucia · Veure més »

Apol·loni de Perge

Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.

Nou!!: Imperi Selèucida і Apol·loni de Perge · Veure més »

Aqueu (fill d'Andròmac)

Aqueu (en grec antic Ἀχαιός, 'Akhaios') era un general fill d'Andròmac i més tard, quan es va revoltar, governador d'una part de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aqueu (fill d'Andròmac) · Veure més »

Aqueu (fill de Seleuc)

Aqueu (en grec antic Ἀχαιός) va ser un noble grec macedoni que va florir al segle III aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aqueu (fill de Seleuc) · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Arameu · Veure més »

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aràbia Pètria · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: Imperi Selèucida і Arbela · Veure més »

Ardis (general)

Ardis (en grec antic Ἃρδυς) fou un general selèucida que va dirigir l'ala dreta de l'exèrcit d'Antíoc III el gran a la batalla contra Moló de Mèdia l'any 220 aC que va posar fi a la seva revolta i la del seu germà Alexandre de Persis.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ardis (general) · Veure més »

Argiràspides

Argiràspides (en grec antic Ἀργυράσπιδες, de ἂργυρος, "plata", i ὰσπίς, "escut"), eren un cos d'infanteria de l'exèrcit macedoni format per Alexandre el Gran quan va inicial l'expedició a l'Índia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Argiràspides · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ariana · Veure més »

Ariarates II

Ariarates II Nicàtor (el Victoriós) era sàtrapa i rei de Capadòcia, fill d'Ariaramnes I al que va succeir en una data desconeguda abans del.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ariarates II · Veure més »

Ariarates III

Ariarates III (Ariaráthēs) era rei de Capadòcia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ariarates III · Veure més »

Ariarates IV

Ariarates IV Eusebes (Ariarates Pius) va ser rei de Capadòcia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ariarates IV · Veure més »

Ariarates V

Ariarates V Filopàtor (Pius, que estima al seu pare) va ser rei de Capadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir cap a l'any.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ariarates V · Veure més »

Aristòmenes d'Acarnània

Aristòmenes d'Acarnània (en Ἀριστομένης) fou un oficial d'Agàtocles, que cap a l'any 205 aC exercia la regència d'Egipte en nom del rei Ptolemeu V Epífanes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aristòmenes d'Acarnània · Veure més »

Armavir (ciutat antiga)

Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Imperi Selèucida і Armènia · Veure més »

Arquitectura de l'Iran

Larquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià.

Nou!!: Imperi Selèucida і Arquitectura de l'Iran · Veure més »

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).

Nou!!: Imperi Selèucida і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »

Arsaces II de Pàrtia

Tiridates és el nom que Flavi Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Arsaces II de Pàrtia · Veure més »

Arsames I d'Armènia

Arsames I o Arsabes I (en armeni) o Artavasdes I (Արզամես Ա, Arzames I); mort cap a 228 av.

Nou!!: Imperi Selèucida і Arsames I d'Armènia · Veure més »

Arsamosata

Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.

Nou!!: Imperi Selèucida і Arsamosata · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Imperi Selèucida і Arsàcides · Veure més »

Arsuf

La fortalesa dels croats d'Arsuf. Arsuf (en hebreu אַרְסוּף, ארשוף; en àrab أرسوف, Arsūf) també Arsur o Apollonia, fou una antiga fortalesa avui a Israel, uns 16 km al nord de Tel-Aviv.

Nou!!: Imperi Selèucida і Arsuf · Veure més »

Art de l'Imperi Part

editorial.

Nou!!: Imperi Selèucida і Art de l'Imperi Part · Veure més »

Art grecobudista

Art grecobudista és la manifestació artística del grecobudisme, una forma de sincretisme cultural entre la Grècia clàssica i el budisme.

Nou!!: Imperi Selèucida і Art grecobudista · Veure més »

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Nou!!: Imperi Selèucida і Art sassànida · Veure més »

Artavasdes II d'Armènia

Artavasdes II (en armeni Արտավազդ Բ) va ser rei d'Armènia des de potser el 123 aC al 95 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Artavasdes II d'Armènia · Veure més »

Artaxes I d'Armènia

Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Artaxes I d'Armènia · Veure més »

Artàban I de Pàrtia

Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.

Nou!!: Imperi Selèucida і Artàban I de Pàrtia · Veure més »

Arwad

Arwad coneguda abans com a Arado, Arados, Arphad i Antiochia in Pieria és una ciutat i port a Síria situada a una illa a la costa del mediterrani.

Nou!!: Imperi Selèucida і Arwad · Veure més »

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ascaló · Veure més »

Asmoneus

Els asmoneus van ser una família jueva que va governar el regne de Judea entre l'any 140 aC i el 36 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Asmoneus · Veure més »

Asoristan

Asoristan fou el nom sassànida de la província (shahr o šahr) de Babilònia segons les inscripcions perses; els grecs li van donar la forma "Assíria", en arameu Bet Aramaye.

Nou!!: Imperi Selèucida і Asoristan · Veure més »

Astabene

Astabene (en llatí Astabene, en grec antic Ἀσταβηνὴ 'Astabené') és el nom que portava als Imperis selèucida i Part un districte entre Hircània i Pàrtia amb 12 ciutats de les quals la principal era Asaac, o més probablement Arsàcia, capital dels parts no localitzada.

Nou!!: Imperi Selèucida і Astabene · Veure més »

Ateneu (general)

Ateneu (en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος) fou un general selèucida al servei d'Antíoc VII Sidetes o Evergetes (138 aC-129 aC) al que va acompanyar en una expedició contra els parts.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ateneu (general) · Veure més »

Aulus Atili Serrà

Aulus Atili Serrà (en Aulus Atilius Serranus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aulus Atili Serrà · Veure més »

Aulus Corneli Màmmula (pretor 191 aC)

Aulus Corneli Màmmula (en Aulus Cornelius Mammula) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aulus Corneli Màmmula (pretor 191 aC) · Veure més »

Auranítida

Auranítida o Auranitis fou una regió del sud de Síria, que correspon a la moderna regió d'Hauran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Auranítida · Veure més »

Aydıncık

Aydıncık és un districte de la província de Mersin, a Turquia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Aydıncık · Veure més »

Èritres de Jònia

Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Èritres de Jònia · Veure més »

Èusebes

Èusebes（Pius) era un sobrenom donat a diversos reis hel·lenístics, amb el significat de 'pietós'. El portaren els monarques següents.

Nou!!: Imperi Selèucida і Èusebes · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Àsia · Veure més »

Àtal I de Pèrgam

Àttal I de Pèrgam (Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del al.

Nou!!: Imperi Selèucida і Àtal I de Pèrgam · Veure més »

Àtal II de Pèrgam

Àtal II de Pèrgam Filadelf (Amant el seu germà), fou rei de Pèrgam del al.

Nou!!: Imperi Selèucida і Àtal II de Pèrgam · Veure més »

Baalbek

Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: Imperi Selèucida і Baalbek · Veure més »

Bab as-Saghir

Bab as-Saghir (‘la Porta Petita’, coneguda localment com), també anomenada Goristan-e-Ghariban, és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Bab as-Saghir · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Imperi Selèucida і Bactriana · Veure més »

Balanea

Balanea o Baniyas, (en llatí Balanea, en grec antic Βαλαναία 'Balanaia', en àrab ياس Bāniyās) també anomenada Bulunyas o Leucas en època antiga, és una ciutat siriana al peu del turó Kalcat al-Markwab, a 55 km al sud de Latakia (antiga Laodicea) i a 35 km al nord de Tartus.

Nou!!: Imperi Selèucida і Balanea · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Imperi Selèucida і Balkh · Veure més »

Batalla d'Elasa

La batalla d'Elasa es va lliurar entre els exèrcits jueu i selèucida durant la revolta dels Macabeus contra l'imperi Selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Batalla d'Elasa · Veure més »

Batalla d'Ipsos

La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).

Nou!!: Imperi Selèucida і Batalla d'Ipsos · Veure més »

Batalla de l'Eurimedont (190 aC)

La batalla del Eurimedont es va lliurar l'any 190 aC entre una flota de vaixells selèucides i una altra de Rodes, que comptava amb forces de la República Romana gràcies a la seva aliança.

Nou!!: Imperi Selèucida і Batalla de l'Eurimedont (190 aC) · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (191 aC)

La Batalla de les Termòpiles va tenir lloc l'abril del 191 aC entre l'exèrcit selèucida d'Antíoc III i l'exèrcit romà comandat per Marc Acili Glabrió.

Nou!!: Imperi Selèucida і Batalla de les Termòpiles (191 aC) · Veure més »

Batalla de Magnèsia

La batalla de Magnèsia va ser lliurada l'any 190 aC prop de Magnèsia, en les planures de Lídia, entre l'Exèrcit romà, dirigit pel cònsol Luci Corneli Escipió i el seu germà, el general Escipió l'Africà, amb el seu aliat Èumenes II de Pèrgam contra l'exèrcit d'Antíoc III el gran, de l'Imperi Selèucida, recolzat pels gàlates.

Nou!!: Imperi Selèucida і Batalla de Magnèsia · Veure més »

Batalla de Ràfia

La batalla de Raphia, també coneguda com la Batalla de Gaza, El 22 de juny de 217 aC es va lliurar una batalla entre les forces de Ptolemeu IV Filòpator, rei i faraó de l'Egipte i Antíoc III el Gran de l'Imperi selèucida durant les guerres síries.

Nou!!: Imperi Selèucida і Batalla de Ràfia · Veure més »

Batalla del Mionès (190 aC)

La Batalla de Mionessos es va lliurar l'any 190 aC, durant la guerra Romano-Síria entre Roma i Antíoc III el gran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Batalla del Mionès (190 aC) · Veure més »

Bdeashkh

Bdeashkh fou el títol que al regne d'Armènia van portar els governadors de fins a quatre districtes fronterers, i era equivalent a marquès.

Nou!!: Imperi Selèucida і Bdeashkh · Veure més »

Beirut

Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Nou!!: Imperi Selèucida і Beirut · Veure més »

Belevi

Belevi fou un mausoleu construït per Lisímac de Tràcia a Esmirna.

Nou!!: Imperi Selèucida і Belevi · Veure més »

Berós

Berós (acadi; Bêl-re'ušunu), (Berosus) fou un sacerdot de Marduk i historiador a Babilònia al, quan la ciutat era sotmesa llavors a l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Berós · Veure més »

Bet-Xean

Baysan o Bet-Xean Mapa de la Decàpolis (en vermell). Bet-Xean és una ciutat d'Israel al districte del Nord a la unió de les valls del Jordà amb el Jizreel.

Nou!!: Imperi Selèucida і Bet-Xean · Veure més »

Biblos

Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.

Nou!!: Imperi Selèucida і Biblos · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Imperi Selèucida і Bitínia · Veure més »

Botris

Botris o Botrus fou una ciutat de Fenícia a uns 20 km al nord de Biblos, fortalesa de les tribus de les muntanyes del Líban.

Nou!!: Imperi Selèucida і Botris · Veure més »

Bressol de la civilització

El terme «bressol de la civilització» es refereix als llocs on, segons les dades arqueològiques actuals, es creu que va aparèixer la civilització humana. El pensament actual és que no hi va haver un bressol únic, sinó que diverses civilitzacions es van desenvolupar independentment; d'aquestes, es creu que el Creixent Fèrtil (Mesopotàmia i l'antic Egipte) són les més antigues.

Nou!!: Imperi Selèucida і Bressol de la civilització · Veure més »

Cadusis

Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cadusis · Veure més »

Cal·linic

* Seleuc II Cal·linic, rei selèucida (246-).

Nou!!: Imperi Selèucida і Cal·linic · Veure més »

Cantó d'Afrin

El cantó d'Afrin és el cantó més occidental dels quatre cantons de Rojava.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cantó d'Afrin · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Capadòcia · Veure més »

Cariclit

Cariclit (Chariclītus) fou un comandant de la flota ròdia que el, juntament amb Eudem i Pamfílides, va derrotar la flota selèucida d'Antíoc III el Gran, capitanejada per Hanníbal i Apol·loni, en la batalla de l'Eurimedont, a prop de Side (Pamfília).

Nou!!: Imperi Selèucida і Cariclit · Veure més »

Cataònia

Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cataònia · Veure més »

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Imperi Selèucida і Catafracta · Veure més »

Càrax

* Biografies.

Nou!!: Imperi Selèucida і Càrax · Veure més »

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cària · Veure més »

Còmbabos

Combabo (Κομβάβος) fou el favorit del rei de l'Imperi Selèucida Antíoc I Soter (. Segons la llegenda, Antíoc li havia encarregat la custòdia de la seva esposa, dona d'extraordinària bellesa, de la qual estava gelós. El constant setge de Còmbabos va fer que la reina, Estratonice, s'enamorés d'ell i tractés de seduir-lo; davant la negativa del lleial servidor, ella l'acusà d'haver-se insinuat. Però Còmbabos havia previst aquesta situació, i per evitar la temptació s'havia mutilat i havia enviat a Antíoc els atributs de la seva virilitat en una capsa perfectament tancada. Davant l'acusació de la bella Estratonice, Còmbabos havia de ser condemnat a mort, però llavors va manar a Antíoc que obrís la capsa que li havia enviat i així demostrà la seva innocència. Antíoc, ple d'agraïment per tan gran prova d'amistat, el va omplir d'honors i va manar que a Hieràpolis de Frígia s'erigís una estàtua a Còmbabos.

Nou!!: Imperi Selèucida і Còmbabos · Veure més »

Celebracions jueves

Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història.

Nou!!: Imperi Selèucida і Celebracions jueves · Veure més »

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Nou!!: Imperi Selèucida і Celesíria · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cilícia · Veure més »

Cilicis

Els cilicis en grec antic Κίλικες) eren un poble que va habitar la regió de Cilícia. Segons Heròdot s'anomenaven hipaquis, en una època molt antiga i després van rebre el nom de cilicis de Cílix, el fill d'Agènor i net de Posidó. Segons aquesta tradició eren d'ètnia fenícia. Els cilicis, segons Estrabó, eren d'origen pelàsgic amb influències de la cultura micènica, i es van hel·lenitzar a partir del, i especialment al sota domini selèucida. Es considera que la regió havia estat poblada pels hitites, (els hipaquis que menciona Heròdot) que en aquella part parlaven la llengua luvita. Eren un poble mariner, i durant la invasió de Grècia per Xerxes I de Pèrsia, van proporcionar 100 naus per a l'atac, comandades pel seu rei Siennesis II. Més tard, es van fer famosos per la seva activitat com a pirates, els famosos pirates cilicis, que van començar la seva activitat després del 140 aC i no es va acabar fins després del 67 aC. Ciceró l'any 50 aC els situa només a les zones muntanyoses del país i diu que la resta s'havia hel·lenitzat. Van desaparèixer a la plana però van sobreviure a les muntanyes occidentals unificant-se amb els isauris.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cilicis · Veure més »

Circàssia

La Circàssia és una regió de la Rússia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Càspia a l'est.

Nou!!: Imperi Selèucida і Circàssia · Veure més »

Cleòpatra I

Cleòpatra I o Cleòpatra Sira (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα Σύρα), que va néixer circa el 215 aC i va morir circa el 176 aC, fou reina d'Egipte.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cleòpatra I · Veure més »

Cleòpatra II

Cleòpatra II (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα, circa 185 aC - 116 aC) fou reina d'Egipte de la Dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cleòpatra II · Veure més »

Cleòpatra Tea

Cleòpatra Tea (en Cleopatra Thea, 'Cleòpatra la deessa'; circa 164 aC-121 aC), anomenada també Evèrgetes (Εὐεργέτης, 'Benefactora'), fou una reina selèucida, filla de Ptolemeu VI Filomètor d'Egipte i de Cleòpatra II.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cleòpatra Tea · Veure més »

Cleòpatra Trifena

Cleòpatra Trifena (en Cleopatra Tryphaena), o simplement Trifena, fou una princesa egípcia filla de Ptolemeu VIII Evèrgetes i de la seva neboda i esposa Cleòpatra III.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cleòpatra Trifena · Veure més »

Cleòpatra V Selene

Cleòpatra V Selene (Κλεοπάτρα Σελήνη; circa 135/130 aC – Selèucia del Tigris, 69 aC) fou una princesa làgida, filla de Ptolemeu VIII Evergetes II i de Cleòpatra III.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cleòpatra V Selene · Veure més »

Cleruquia

Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cleruquia · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cnidos · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Colonització grega · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Imperi Selèucida і Commagena · Veure més »

Corbiana

Corbiana (en llatí Corbiana, en grec antic Κορβιανή, 'Korbiané') era un dels tres districtes en què estava dividida la satrapia selèucida d'Elimaida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Corbiana · Veure més »

Cornelia de bello Antiochi

Cornelia de bello Antiochi va ser una llei romana establerta a proposta dels cònsols Publi Corneli Escipió Nasica i Mani Acili Glabrió l'any 562 de la fundació de Roma (191 aC), que declarava la guerra a Antíoc III el Gran, el rei dels selèucides de Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cornelia de bello Antiochi · Veure més »

Crannon

Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larisa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó.

Nou!!: Imperi Selèucida і Crannon · Veure més »

Cratesiclea

Cratesiclea (en grec antic Κρατησικλείας, "Kratesikleías") nascuda a Pèrsia, va ser una reina d'Esparta, esposa de Leònides II i mare de Cleòmenes III.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cratesiclea · Veure més »

Croada Popular

La Croada Popular va ser una explosió de fervor que va portar a molts no combatents cap al camí de Jerusalem després de la crida a croada del Papa Urbà II el 1095.

Nou!!: Imperi Selèucida і Croada Popular · Veure més »

Cronologia d'invents i descobertes

Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cronologia d'invents i descobertes · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Imperi Selèucida і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cronologia de la història de l'Iran

Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia).

Nou!!: Imperi Selèucida і Cronologia de la història de l'Iran · Veure més »

Dahes

Els dahes (en llatí Dahae; en persa داه‍ان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dahes · Veure més »

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dascilèon · Veure més »

Dècada del 100 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 100 aC · Veure més »

Dècada del 110 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 110 aC · Veure més »

Dècada del 120 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 120 aC · Veure més »

Dècada del 130 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 130 aC · Veure més »

Dècada del 140 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 140 aC · Veure més »

Dècada del 150 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 150 aC · Veure més »

Dècada del 160 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 160 aC · Veure més »

Dècada del 170 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 170 aC · Veure més »

Dècada del 180 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 180 aC · Veure més »

Dècada del 190 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 190 aC · Veure més »

Dècada del 200 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 200 aC · Veure més »

Dècada del 210 aC

La dècada del 210 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 219 aC fins al 31 de desembre del 210 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 210 aC · Veure més »

Dècada del 220 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 220 aC · Veure més »

Dècada del 230 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 230 aC · Veure més »

Dècada del 90 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dècada del 90 aC · Veure més »

Dülük

Dülük (en siríac Doliche, en grec Dolichenos, en llatí Dolichenus o Zeus Dolichenus, en kurd Dîlok) és una ciutat del districte de Şehitkamil, al nord-oest de Gaziantep, Turquia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dülük · Veure més »

Deímac

Deímac (Daimachus o Deimachus) fou un historiador i geògraf de l'Imperi Selèucida del originari de Platea.

Nou!!: Imperi Selèucida і Deímac · Veure més »

Decàpolis

Mapa de la '''Decàpolis''' (ciutats en vermell). Decàpolis va ser un districte de Palestina sota domini romà, que rebia aquest nom perquè comprenia deu ciutats.

Nou!!: Imperi Selèucida і Decàpolis · Veure més »

Deir al-Zor

Deir ez-Zor. El antic Pont penjant. Dayr al-Zawr o Deir ez-Zor és una ciutat de Síria, a la riba de l'Eufrates, capital de la governació de Deir ez-Zor; en turc Deyr-i Zor). És a 450 km de la capital del país, Damasc. Segons el cens de l'any 2004, tenia 239.000 habitants a la zona metropolitana.

Nou!!: Imperi Selèucida і Deir al-Zor · Veure més »

Demetri I Soter

Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Demetri I Soter · Veure més »

Demetri II Nicàtor

Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Demetri II Nicàtor · Veure més »

Demetri III l'Inoportú

Demetri III l'Inoportú (Demétrios ho Ákairos), dit també Demetri Filòpator, fou rei selèucida del 95 aC al 88 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Demetri III l'Inoportú · Veure més »

Demodamant

Demodamant (Demodamas), fill d'Aristides, fou un general selèucida i escriptor grec nascut a Milet o, segons altres, a Halicarnàs.

Nou!!: Imperi Selèucida і Demodamant · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Diàdocs · Veure més »

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Nou!!: Imperi Selèucida і Diàspora · Veure més »

Diòdot Trifó

Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Diòdot Trifó · Veure més »

Dinastia antigònida

La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dinastia antigònida · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dinastia selèucida

La dinastia selèucida o els Seleucidae (del) va ser una família reial grega macedònia, fundada per Seleuc I Nicator, que va governar l'Imperi selèucida centrat al Pròxim Orient i regions de la part asiàtica de l'anterior Imperi Persa aquemènida durant el període hel·lenístic.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dinastia selèucida · Veure més »

Dinavar

Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dinavar · Veure més »

Diodor (tutor de Demetri)

Diodor (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou el tutor del rei selèucida Demetri I Soter.

Nou!!: Imperi Selèucida і Diodor (tutor de Demetri) · Veure més »

Dolomene

Dolomene (en grec antic: Δολομηνή, 'Dolomené') era un districte del període selèucida i romà, a la regió d'Assíria, a la zona de la capital Nínive.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dolomene · Veure més »

Dones a l'antiga Grècia

En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.

Nou!!: Imperi Selèucida і Dones a l'antiga Grècia · Veure més »

Drangiana

Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Imperi Selèucida і Drangiana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Selèucida і Edat antiga · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Imperi Selèucida і Efes · Veure més »

Elea (Eòlia)

Elea (en Ἐλαία 'olivera'; en Elaea) fou una ciutat d'Eòlia, a l'Àsia Menor, de localització desconeguda i que funcionà com a port reial de Pèrgam.

Nou!!: Imperi Selèucida і Elea (Eòlia) · Veure més »

Elephas maximus asurus

Lelefant sirià (Elephas maximus asurus) és una subespècie extinta d'elefant asiàtic (Elephas maximus), de la qual constituïa la població més occidental, abans d'extingir-se durant l'antiguitat.

Nou!!: Imperi Selèucida і Elephas maximus asurus · Veure més »

Elimaida (província)

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.

Nou!!: Imperi Selèucida і Elimaida (província) · Veure més »

Epífanes

Epífanes (Epiphanes) fou un sobrenom donat a alguns reis, singularment els selèucides Antíoc IV Epífanes i Antíoc XI Epífanes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Epífanes · Veure més »

Era Selèucida

Moneda d'Antíoc VI Dionisi. Al revers la inscripció grega ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΝΤΙΟΧΟΥ ("Rei Antíoc"). La data θ´ξ´ρ´ denota l'any 169 de l'era selèucida, que correspon als anys 144 - 143 anys aC. L'Era Selèucida, també anomenada Anno Graecorum ("any dels grecs" en llatí), és un mètode de numeració dels anys del calendari creat als inicis de l'Imperi Selèucida que presentava la innovació en la que la seqüència d'anys no es reiniciava amb la coronació de cada nou sobirà, sinó que es fixà l'any 1 d'una forma arbitrària i a partir d'aquí la seqüència d'anys continuà ininterrompudament.

Nou!!: Imperi Selèucida і Era Selèucida · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: Imperi Selèucida і Escultura hel·lenística · Veure més »

Estàtua de Penèlope

L'Estàtua de Penèlope és una estàtua de marbre descoberta a Persèpolis, i es creu que representa la mítica Penèlope.

Nou!!: Imperi Selèucida і Estàtua de Penèlope · Veure més »

Estratonice (esposa d'Ariarates III de Capadòcia)

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic Στρατονίκη) era una princesa selèucida filla d'Antíoc II Theós i Laodice.

Nou!!: Imperi Selèucida і Estratonice (esposa d'Ariarates III de Capadòcia) · Veure més »

Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia)

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic Στρατονίκη) fou una princesa selèucida filla d'Antíoc I Sòter i de Estratonice, i reina consort de Macedònia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia) · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Etòlia · Veure més »

Etòpia

Etòpia (en llatí Ethopia) era una fortalesa d'Atamània situada sobre un turó que dominava Argitea (Argithea), la capital del país.

Nou!!: Imperi Selèucida і Etòpia · Veure més »

Etemenanki

Etemenanki (El temple de la creació del cel i de la terra) era el nom d'un ziggurat dedicat a Marduk a la ciutat de Babilònia construït al per la dinastia Caldea.

Nou!!: Imperi Selèucida і Etemenanki · Veure més »

Etenna

Mapa de la zona d'Etenna al 1520. Etenna es troba al turons darrere de Side Etenna (grec antic: Ἔτεννα) fou una antiga ciutat d'Àsia Menor, considerada tradicionalment part de la província romana de Pamfília.

Nou!!: Imperi Selèucida і Etenna · Veure més »

Eucràtides I de Bactriana

Eucràtides I de Bactriana (Eucratides, Εὐκρατίδης, persa: اروکرت) fou rei de Bactriana vers el 170 aC fins al 145 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Eucràtides I de Bactriana · Veure més »

Euleu

Euleu fou un eunuc que va arribar a regent d'Egipte en nom del jove de 13 anys Ptolemeu VI Filomètor (180 aC-164 aC) a la mort de Cleòpatra I, que havia estat regent del seu fill Ptolemeu del 180 aC al 176 aC). Es diu que el jove rei va ser criat per Euleu entre un gran luxe, i van viure en relació homosexual i amb gran luxúria. Euleu esperava poder tenir dominat al jove faraó a través de la corrupció i la debilitat de Ptolemeu. Euleu va refusar les peticions d'Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC) sobre Celesíria i Palestina i va portar a Egipte a una desastrosa guerra amb els selèucides l'any 171 aC. En parlen Polibi i Titus Livi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Euleu · Veure més »

Euquites

Els euquites (del grec εὐχῖται) o messalians (del siríac měṣallīn) eren una secta cristiana de Mesopotàmia que es va estendre per Àsia Menor, Tràcia i Egipte.

Nou!!: Imperi Selèucida і Euquites · Veure més »

Eutidem I

Eutidem I Euthydemus, Εὐθύδημος Α΄ (vers 260-200 aC) fou rei grec de Bactriana fundador de la dinastia eutidèmida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Eutidem I · Veure més »

Evèrgetes

Evèrgetes（Εὐεργέτης) era un sobrenom honorífic que reberen diversos reis hel·lenístics, que significa 'benefactor', relacionat amb la pràctica de l'evergetisme. Els més coneguts dels reis que el van portar són.

Nou!!: Imperi Selèucida і Evèrgetes · Veure més »

Exèrcit macedoni

Lexèrcit macedoni del Regne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits de lleva de l'Antiguitat.

Nou!!: Imperi Selèucida і Exèrcit macedoni · Veure més »

Exploracions xineses

Les exploracions xineses inclouen els viatges realitzats per exploradors xinesos arreu del món, per terra i per mar, des del fins al.

Nou!!: Imperi Selèucida і Exploracions xineses · Veure més »

Felip II Filoromà

Felip II Filoromà (en grec antic Φίλιππος ὁ Φιλορωμαῖος "amic de Roma") o Βαρύπους Barypous ("peu pesat") fou el darrer rei selèucida de Síria i va governar del 65 aC al 64 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Felip II Filoromà · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Imperi Selèucida і Fenícia · Veure més »

Feres (ciutat)

Font Hipèria a Feres Feres (en Pherae, en Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia situada a la part del sud-est, al districte de la Pelasgiòtida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Feres (ciutat) · Veure més »

Fila III de Macedònia

Fila III de Macedònia (en llatí Phila, en grec antic Φίλα) fou reina de Macedònia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Fila III de Macedònia · Veure més »

Filadelf

Filadelf（Φιλάδελφος) era un sobrenom honorífic que reberen diversos reis hel·lenístics, que significa 'que estima el germà'. Els més coneguts dels reis que el van portar són.

Nou!!: Imperi Selèucida і Filadelf · Veure més »

Filip (ministre)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fou un dels ministres i amic del rei selèucida Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC).

Nou!!: Imperi Selèucida і Filip (ministre) · Veure més »

Filip I Filadelf

Felip I Filadelf (en Φίλιππος Φιλάδελφος) fou rei selèucida de l'any 95 aC al 83 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Filip I Filadelf · Veure més »

Filomètor

Filomètor（Φιλομήτωρ) era un sobrenom honorífic que reberen diversos reis hel·lenístics, que significa 'que estima la mare'. Els més coneguts dels reis que el van portar són.

Nou!!: Imperi Selèucida і Filomètor · Veure més »

Filopap

Mausoleum de Philopappos Gai Juli Antíoc Epífanes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Αντίοχος Επιφανής, s. II), conegut amb el títol de Filopap (Φιλόπαππος "que estima el seu avi"), va ser un príncep de la Commagena, net de l'últim rei d'aquest país, Antíoc IV.

Nou!!: Imperi Selèucida і Filopap · Veure més »

Filopàtor

Filopàtor（Φιλοπάτωρ) era un sobrenom donat a diversos reis hel·lenístics, que significa 'que estima el pare'. Fou el nom de dos reis de Cilícia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Filopàtor · Veure més »

Filotes (militar selèucida)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un militar selèucida al servei d'Antíoc III el Gran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Filotes (militar selèucida) · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Focea · Veure més »

Fossilització de la prenonímia

S'entén al fossilització de la prenonímia com a l'evolució històrica que ha patit l'assignació del prenom, consistent en invertir la tendència inicial de no repetir els noms fins al punt de no utilitzar noms no preexistents.

Nou!!: Imperi Selèucida і Fossilització de la prenonímia · Veure més »

Fraates II de Pàrtia

Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Fraates II de Pàrtia · Veure més »

Frígia Menor

La Frígia Menor era una part de la regió de Frígia sorgida com entitat sota els perses que hi van formar una satrapia, coneguda pels grecs com a Frígia Hel·lespòntica i també com a Mísia (sovint anomenada satrapia de Dascilos, del nom de la capital).

Nou!!: Imperi Selèucida і Frígia Menor · Veure més »

Gagik II d'Ani

Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.

Nou!!: Imperi Selèucida і Gagik II d'Ani · Veure més »

Gai Livi Salinàtor (cònsol)

Gai Livi Salinàtor (Gaius Livius Salinator) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Imperi Selèucida і Gai Livi Salinàtor (cònsol) · Veure més »

Gai Popil·li Lenat (cònsol)

Gai Popil·li Lenat (Gaius Popillius P. f. P. n. Laenas) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Imperi Selèucida і Gai Popil·li Lenat (cònsol) · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Imperi Selèucida і Galàcia · Veure més »

Galilea

Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.

Nou!!: Imperi Selèucida і Galilea · Veure més »

Garshuni

Lalfabet garxuní o karxuní o karšuni és el nom que rep l'alfabet siríac emprat pels cristians de Síria i Mesopotàmia per tal d'escriure l'àrab.

Nou!!: Imperi Selèucida і Garshuni · Veure més »

Gastronomia d'Armènia

La gastronomia d'Armènia correspon als plats i tradicions culinàries dels pobles armenis, sent a més part integrant de la diàspora armenia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Gastronomia d'Armènia · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Gàlates · Veure més »

Gòrdion

Gòrdion (del grec Γόρδιον, llatí Gòrdium, en turc Gordiyon) és un jaciment arqueològic on hi havia antigament la capital de l'antic Regne de Frígia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Gòrdion · Veure més »

Governació de Muthanna

La governació o muhàfadha de Muthanna o Al-Muthanna —— és una governació o muhàfadha de l'Iraq, que rep el nom del general àrab del segle VII al-Muthanna ibn Hàritha.

Nou!!: Imperi Selèucida і Governació de Muthanna · Veure més »

Gran Columnata d'Apamea

La Gran Columnata d'Apamea fou la principal avinguda columnada de l'antiga ciutat d'Apamea, a la vall del riu Orontes, al nord-oest de Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Gran Columnata d'Apamea · Veure més »

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Grècia hel·lenística · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Imperi Selèucida і Grècia romana · Veure més »

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Nou!!: Imperi Selèucida і Grecobudisme · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і Grecs · Veure més »

Guèzer

Guèzer Guèzer o també Gazer va ser una ciutat dels filisteus tributària dels israelites de la tribu d'Efraïm.

Nou!!: Imperi Selèucida і Guèzer · Veure més »

Guerra contra Nabis

El Peloponnès cap al 200 aC La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Guerra contra Nabis · Veure més »

Guerra de Creta

La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.

Nou!!: Imperi Selèucida і Guerra de Creta · Veure més »

Guerra Romano-Síria

La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Guerra Romano-Síria · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Selèucida і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Nou!!: Imperi Selèucida і Guerres Púniques · Veure més »

Guerres síries

Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc en els segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.

Nou!!: Imperi Selèucida і Guerres síries · Veure més »

Gugarq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).

Nou!!: Imperi Selèucida і Gugarq · Veure més »

Halhul

Halhul és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada a 5 quilòmetres al nord d'Hebron.

Nou!!: Imperi Selèucida і Halhul · Veure més »

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Nou!!: Imperi Selèucida і Halicarnàs · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hama · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Hanukkiyyà

''Hanukkiyyà'' (חנוכיה) La hanukkiyyà (en hebreu חַנֻכִּיָּה, pl. hanukkiyyot) és un canelobre de nou braços que s'encén durant els vuit dies de la festa jueva de Hanukkà, consta de vuit braços normals i un d'especial anomenat xamaix.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hanukkiyyà · Veure més »

Hatra

Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hatra · Veure més »

Hauran

Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hauran · Veure més »

Hegesíanax

Hegesíanax (Ἡγησιάναξ), fill de Diògenes, fou un polític i escriptor de l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hegesíanax · Veure més »

Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hel·lenització · Veure més »

Heraclea de Pàrtia

Heraclea de Pàrtia (en llatí Heracleia Parthiae, en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat que menciona Estrabó i la situa, juntament amb Apamea, en la direcció de Rhagae.

Nou!!: Imperi Selèucida і Heraclea de Pàrtia · Veure més »

Heraclides de Bizanci

Heraclides de Bizanci (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un ambaixador del rei selèucida Antíoc III el gran enviat als dos Escipions (Escipió Africà i Escipió Asiàtic el Vell) immediatament després que haguessin creuat l'Hel·lespont el 190 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Heraclides de Bizanci · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Imperi Selèucida і Herat · Veure més »

Hieràpolis de Síria

Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hieràpolis de Síria · Veure més »

Hippos

Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hippos · Veure més »

Història d'Aràbia

Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història d'Aràbia · Veure més »

Història d'Àsia

La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història d'Àsia · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història d'Isfahan · Veure més »

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història d'Israel i Palestina · Veure més »

Història de Jordània

La història de Jordània inclou els esdeveniments de la zona coneguda amb aquest nom des de la prehistòria fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de Jordània · Veure més »

Història de l'Afganistan

talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de l'Afganistan · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de l'Aràbia Saudita

Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de l'Aràbia Saudita · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de l'Àsia Central · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de l'Iran · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de l'Uzbekistan · Veure més »

Història de la comunitat jueva a Palestina

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Síria

La història de Síria comprèn els esdeveniments que han tingut lloc en aquest país des de la prehistòria fins a l'actualitat, marcats per la situació geogràfica.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de Síria · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de Turquia · Veure més »

Història de Xipre

Vegeu: Khirokitia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història de Xipre · Veure més »

Història del cristianisme primitiu

III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història del cristianisme primitiu · Veure més »

Història del Líban

Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història del Líban · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història del Pakistan · Veure més »

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història del Turkmenistan · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història dels jueus · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Selèucida і Història universal · Veure més »

Hit

Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Hit · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Imperi Selèucida і Imperi Persa · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Selèucida і Iran · Veure més »

Irbid

Irbid o Arbad és una població de Jordània a la governació homonima, de la qual n'és capital.

Nou!!: Imperi Selèucida і Irbid · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Imperi Selèucida і Isfahan · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Imperi Selèucida і Jònia · Veure més »

Jebel Khalid

Jebel Khalid és una antiga ciutat selèucida establerta a la riba oest del riu Eufrates, al nord de l'actual Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Jebel Khalid · Veure més »

Jericó

Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).

Nou!!: Imperi Selèucida і Jericó · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Imperi Selèucida і Jerusalem · Veure més »

Joan Hircà

Joan Hircà (Joannes Hyrcanus, Ὑρκανός) va ser príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.

Nou!!: Imperi Selèucida і Joan Hircà · Veure més »

Jonatan Macabeu

Jonatan Macabeu (en hebreu יוֹנָתָן אַפְּפוּס Yōnāṯān ʾApfūs; en grec antic Ἰωνάθαν Ἀπφοῦς, 'Iōnáthan Apphoûs') va ser gran sacerdot rebel dels jueus.

Nou!!: Imperi Selèucida і Jonatan Macabeu · Veure més »

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Selèucida і Jordània · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Imperi Selèucida і Judea · Veure més »

Judes Macabeu

יהודה המכבי Judes Macabeu, també transcrit Judas Macabeu (en hebreu יהודה המכבי o המקבי 'Yehudah HaMakabi') va ser cap dels rebels jueus contra els selèucides a la mort del seu pare Mataties l'any 167 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Judes Macabeu · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Imperi Selèucida і Kandahar · Veure més »

Kaskar

Kaskar (siríac Kashkar) fou una antiga ciutat de l'Iraq.

Nou!!: Imperi Selèucida і Kaskar · Veure més »

Khallet Sakariya

Khallet Sakariya o Khirbet Beit Zakariyyah és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània.

Nou!!: Imperi Selèucida і Khallet Sakariya · Veure més »

Khorramxahr

Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.

Nou!!: Imperi Selèucida і Khorramxahr · Veure més »

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Imperi Selèucida і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Imperi Selèucida і Kirman · Veure més »

Koktepe

Koktepe o Kok Tepe és un jaciment arqueològic de l'Uzbekistan, situat a uns 30 km al nord de Samarcanda.

Nou!!: Imperi Selèucida і Koktepe · Veure més »

Laòdice VI

Laodice (en llatí Laodice en grec antic Λαοδίκη) va ser una princesa selèucida, filla d'Antíoc IV Epífanes i de Laodice IV Va acompanyar al ministre Heràclides a Roma, quan aquest va decidir presentar les reclamacions al tron de l'usurpador Alexandre Balas, potser un impostor que es feia passar per fill d'Antíoc IV i que després va ser rei (154 aC-147 aC) en contra de Demetri I Soter que en aquell moment ocupava el tron de Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Laòdice VI · Veure més »

Ladik (Samsun)

Ladik és una ciutat de Turquia, i districte de la província de Samsun.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ladik (Samsun) · Veure més »

Laodice IV

Laodice (en llatí Laodice, en grec antic Λαοδίκη) va ser una princesa selèucida filla d'Antíoc III el Gran i de la reina Laodice III.

Nou!!: Imperi Selèucida і Laodice IV · Veure més »

Laodicea de Fenícia

Laodicea de Fenícia (en grec antic Λαοδικεια ή τουΦοινίκη) o també Laodicea de Canaan és el nom que va agafar la ciutat de Beirut quan la van reconstruir després de ser destruïda l'any 140 aC en les lluites entre Diòdot Trifó i Antíoc VII Sidetes (o Evergetes) pel tron de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Laodicea de Fenícia · Veure més »

Laodicea de Mesopotàmia

Laodicea de Mesopotàmia (en grec antic Λαοδίκεια) és una ciutat esmentada per Plini el Vell que la situa a Mesopotàmia junt amb Selèucia del Tigris i Artemita d'Apol·linatis.

Nou!!: Imperi Selèucida і Laodicea de Mesopotàmia · Veure més »

Larisa (Tessàlia)

Antic teatre Larisa o Larissa (Λάρισα; Λάρισα, i, menys sovint, Λάρισσα) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Larisa.

Nou!!: Imperi Selèucida і Larisa (Tessàlia) · Veure més »

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: Imperi Selèucida і Latakia · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Imperi Selèucida і Lícia · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Nou!!: Imperi Selèucida і Lídia · Veure més »

Lísies (ambaixador)

Lísies (en llatí Lysias, en grec antic "Lisías") fou un ambaixador selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Lísies (ambaixador) · Veure més »

Leptines de Síria

Leptines de Síria (en grec antic Λεπτίνης) fou un grec sirià, que va assassinar a la ciutat de Laodicea, per pròpia mà, Gneu Octavi, el cap dels diputats romans enviats a supervisar els afers de Síria l'any 162 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Leptines de Síria · Veure més »

Licaònia

Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Licaònia · Veure més »

Licaonis

Els licaonis o licaons (en llatí licaoni, en grec antic Λυκαόνιος) era el nom que rebien els habitants de la regió de Licaònia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Licaonis · Veure més »

Licis

Licis és el nom de diversos pobles que habitaven a Lícia, a Anatòlia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Licis · Veure més »

Licortes

Licortes (en llatí Lycortas, en grec antic Λυκόρτας) fou un home d'estat de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Nou!!: Imperi Selèucida і Licortes · Veure més »

Lisímac (militar)

Lisímac (Lysimachus) fou un militar selèucida, germà del general Apol·lodot que va defensar la ciutat de Gaza contra el macabeu Alexandre Janeu.

Nou!!: Imperi Selèucida і Lisímac (militar) · Veure més »

Lisimaquea

Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.

Nou!!: Imperi Selèucida і Lisimaquea · Veure més »

Llibre de Daniel

El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.

Nou!!: Imperi Selèucida і Llibre de Daniel · Veure més »

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Nou!!: Imperi Selèucida і Llista d'antics grecs · Veure més »

Llista de dinasties de l'Afganistan

L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.

Nou!!: Imperi Selèucida і Llista de dinasties de l'Afganistan · Veure més »

Llista dels reis de Babilònia

Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.

Nou!!: Imperi Selèucida і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »

Loxodonta africana pharaoensis

Lelefant cartaginès (Loxodonta africana pharaoensis), també anomenat elefant nord-africà, elefant del bosc nord-africà o elefant de l'Atles és una possible subespècie de l'elefant africà (Loxodonta africana), que va existir al nord d'Àfrica fins a la seva extinció en temps dels antics romans.

Nou!!: Imperi Selèucida і Loxodonta africana pharaoensis · Veure més »

Luci Hostili Cató

Luci Hostili Cató (en llatí Lucius Hostilius Cato) va ser un magistrat romà del segles III i II aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Luci Hostili Cató · Veure més »

Maalula

Església de Santa Tecla Maalula (de l'arameu ma`lā, ‘entrada’) és una ciutat cristiana situada al nord-oest de Damasc, Síria, que té la peculiaritat de ser un dels darrers llocs on encara es parla l'arameu occidental, probablement la llengua de Jesús de Natzaret, juntament amb les properes ciutats de Bakh'a i Jubb'adin.

Nou!!: Imperi Selèucida і Maalula · Veure més »

Macabeus

Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).

Nou!!: Imperi Selèucida і Macabeus · Veure més »

Malacó

Malacó (en llatí Malacon, en grec antic Μαλάκων) va ser un soldat selèucida, nadiu d'Heraclea del Pont, al servei de Seleuc I Nicàtor que va matar a Lisímac de Tràcia d'un cop de llança a la batalla de Curopedion l'any 281 aC, segons diu Memnó d'Heraclea.

Nou!!: Imperi Selèucida і Malacó · Veure més »

Margiana

Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Margiana · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Imperi Selèucida і Marina romana · Veure més »

Mataties

Mataties o Matatias (en hebreu מַתִּתְיָהוּ בֶּן יוֹחָנָן הַכֹּהֵן, 'Matityahu ben Yoḥanan HaKohen') va ser el cap de la revolta religiosa jueva del 167 aC contra els selèucides i contra l'hel·lenització decretada pel rei Antíoc IV Epífanes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mataties · Veure més »

Matemàtiques de Babilònia

decimals. 1 + 24/60 + 51/60² + 10/60³.

Nou!!: Imperi Selèucida і Matemàtiques de Babilònia · Veure més »

Maysan

Maysun és una antiga regió de l'Iraq, al llarg del Tigris, al sud-est del país, i modernament una governació o muhàfadha de l'Iraq a la frontera amb l'Iran, i amb capital a Amara i amb Majar Al-Kabir com a segona ciutat (la governació es va dir d'Amara fins al 1969).

Nou!!: Imperi Selèucida і Maysan · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Imperi Selèucida і Màrtir · Veure més »

Màrtir cristià

Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.

Nou!!: Imperi Selèucida і Màrtir cristià · Veure més »

Mènil d'Alabanda

Mènil d'Alabanda (en llatí Menyllus, en grec antic Μένυλλος) fou un ambaixador cari al servei d'Egipte.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mènil d'Alabanda · Veure més »

Mísia (regió)

La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mísia (regió) · Veure més »

Medeon

Medeon (en grec antic Μεδεών) o Medion (Μεδίων) era una ciutat de l'interior d'Acarnània a la via entre Estratos i Fítia fins a Limnea al golf d'Ambràcia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Medeon · Veure més »

Melancomes

Melancomes (en llatí Melancomas, en grec antic) fou un ambaixador selèucida natural d'Efes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Melancomes · Veure més »

Menip (ambaixador selèucida)

Menip (en Menippus, en Μένιππος) fou un ambaixador selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Menip (ambaixador selèucida) · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Imperi Selèucida і Merv · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mesopotàmia · Veure més »

Metròpolis de Perrèbia

Metròpolis de Perrèbia (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de Tessàlia al districte de Perrèbia, que Esteve de Bizanci anomena simplement "una ciutat de Tessàlia".

Nou!!: Imperi Selèucida і Metròpolis de Perrèbia · Veure més »

Midraix

Midraix és un mètode d'interpretació (exegesi) hermenèutica de la Bíblia, el terme també es refereix a la compilació completa dels ensenyaments de la Bíblia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Midraix · Veure més »

Milíada

Milíada, (en llatí Milyas, en grec antic Μιλυάς -άδος) era el nom antic i original del que després es va anomenar Lícia segons Heròdot.

Nou!!: Imperi Selèucida і Milíada · Veure més »

Misomacedons

Misomacedons (Mysomacedones, Μυσομακέδονες) era una ciutat hel·lenística a Anatòlia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Misomacedons · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mitologia grecoromana · Veure més »

Mitridates (príncep selèucida)

Mitridates (en llatí Mithridates, en grec antic Μιθριδάτης) fou un príncep selèucida, fill d'Antíoc III el Gran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mitridates (príncep selèucida) · Veure més »

Mitridates I de Commagena

Mitridates I Cal·linic (ΜιΘριδάτης Кαλλίνικος) era rei de Commagena des de l'any 109 aC al 86 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mitridates I de Commagena · Veure més »

Mitridates I del Pont

Mitridates I del Pont o també Mitridates III, (Mitridates el Fundador) va ser rei del Pont, el primer que no era sàtrapa sinó rei.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mitridates I del Pont · Veure més »

Mitridates III del Pont

Tetradrachm di Mithridates III of Pontus Mitridates III del Pont també conegut com Mitridates V, (en grec antic Mιθριδάτης) va ser un rei del Pont força desconegut que va regnar durant un període incert, potser de l'any 220 aC o 210 aC fins al 185 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mitridates III del Pont · Veure més »

Moló de Mèdia

Moló (en llatí Molon, en grec antic Μόλων) fou un general i sàtrapa selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Moló de Mèdia · Veure més »

Moneda a l'Imperi Selèucida

Antíoc IV Alexandre I Balas La moneda a l'Imperi Selèucida es basava en la moneda d'Alexandre el Gran, que al seu torn estava basada en la moneda atenenca de pes àtic.

Nou!!: Imperi Selèucida і Moneda a l'Imperi Selèucida · Veure més »

Monestir de la Temptació

El Monestir de la Temptació és un monestir cristià ortodox situat a Cisjordània, concretament al Mont de la Temptació, i mirant cap a la vila de Jericó i la Vall del Jordà.

Nou!!: Imperi Selèucida і Monestir de la Temptació · Veure més »

Mont Líban

Vista del cim culminant del '''mont Líban''': el Qurnat as-Sawda' (3.083 m) La serralada del Líban (en els textos antics,, i) és el principal sistema muntanyós del Líban i del Pròxim Orient.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mont Líban · Veure més »

Mont Nemrut

El mont Nemrut és una muntanya de 2.134 metres d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Mont Nemrut · Veure més »

Monument de Filopap

El monument a Filopap (en grec modern: Μνημείο Φιλοπάππου, Mnimio Filopappu) és un mausoleu construit entre els anys 114 i 119 dC a la ciutat d'Atenes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Monument de Filopap · Veure més »

Museu Nacional de Beirut

El Museu Nacional de Beirut és un museu d'arqueologia del Líban.

Nou!!: Imperi Selèucida і Museu Nacional de Beirut · Veure més »

Museu Nacional de l'Iran

El Museu Nacional de l'Iran (en persa: موزه ملي ايران Mūze-ye Millī-ye Anarān, o موزه ایران باستان Muze-ye Irân-i Bâstân, 'Museu de l'Iran antic') és un museu arqueològic i històric localitzat a Teheran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Museu Nacional de l'Iran · Veure més »

Nabu-shuma-ishkun

Nabu-shuma-ishkun o Nabû-šuma-iškun va ser rei de Babilònia probablement de l'any 761 aC al 748 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Nabu-shuma-ishkun · Veure més »

Nícies (general)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un general al servei dels ptolemeus egipcis.

Nou!!: Imperi Selèucida і Nícies (general) · Veure més »

Nòtion

Nòtion (en llatí Notium, en grec antic Νότιον) era una antiga ciutat de l'Eòlida, que segons Heròdot era el port o la ciutat baixa de Colofó, de la que estava situada a poca distància.

Nou!!: Imperi Selèucida і Nòtion · Veure més »

Neàpolis de Palestina

Neàpolis era una ciutat de Palestina considerada la mateixa que la Sequem de l'Antic Testament.

Nou!!: Imperi Selèucida і Neàpolis de Palestina · Veure més »

Neolaos

Neolaos (en llatí Neolaus, en grec antic Νεώλαος) fou un militar selèucida, germà dels sàtrapes Moló de Mèdia i Alexandre de Persis, que va ajudar els seus germans en la revolta que van organitzar contra el rei selèucida Antíoc III el Gran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Neolaos · Veure més »

Nicànor (general)

Nicànor, fill de Patrocle, va ser un general selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Nicànor (general) · Veure més »

Nicòmac (ambaixador)

Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic) fou un ambaixador selèucida natural de Rodes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Nicòmac (ambaixador) · Veure més »

Nicomedes I

Nicomedes I (en llatí Nicomedes, en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 278 aC al 246 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Nicomedes I · Veure més »

Ninshubur

Ninshubur (𒀭𒎏𒋚; Ninšubur, "Dama de Subartu" o "Senyora dels servents"), també escrit Ninšubura, era una deessa mesopotàmica el paper principal de la qual era el de sukkal (visir diví) de la deessa Inanna.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ninshubur · Veure més »

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Nisa · Veure més »

Oròntida

Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Oròntida · Veure més »

Orofernes

Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Orofernes · Veure més »

Orontes IV

Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Orontes IV · Veure més »

Osroene

Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.

Nou!!: Imperi Selèucida і Osroene · Veure més »

Paixtus

Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.

Nou!!: Imperi Selèucida і Paixtus · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Pakistan · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Imperi Selèucida і Palestina · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Palmira · Veure més »

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Pamfília · Veure més »

Parnavaz I d'Ibèria

Parnavaz I rei d'Ibèria (ფარნავაზი) va néixer suposadament cap al 325 aC i va morir el 237 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Parnavaz I d'Ibèria · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Selèucida і Pàrtia · Veure més »

Pàrtia (satrapia)

Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Nou!!: Imperi Selèucida і Pàrtia (satrapia) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Imperi Selèucida і Pèrsia · Veure més »

Pèrsia (desambiguació)

* Pèrsia, territori que va entre la mar Càspia i el golf Pèrsic de nord a sud, i entre el Khuzestan, Luristan, Kurdistan i Azerbaidjan Iranià l'oest, abraçant a l'est part de l'Afganistan i al sud-est fins al Balutxistan Iranià.

Nou!!: Imperi Selèucida і Pèrsia (desambiguació) · Veure més »

Pèrsida

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Pèrsida · Veure més »

Península de Gal·lípoli

La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Península de Gal·lípoli · Veure més »

Període assiri mitjà

El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.

Nou!!: Imperi Selèucida і Període assiri mitjà · Veure més »

Període del Segon Temple

El període del Segon Temple a la història jueva va des del 530 aC fins al 70 dC, quan existí el Segon Temple de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Selèucida і Període del Segon Temple · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Període hel·lenístic · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Imperi Selèucida і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Període paleoassiri

LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Període paleoassiri · Veure més »

Perge

Àgora Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu).

Nou!!: Imperi Selèucida і Perge · Veure més »

Periple de la Mar Eritrea

Noms, rutes i llocs del ''Periple de la Mar Eritrea'' El Periple de la Mar Eritrea (Περίπλους τῆς Ἐρυθράς Θαλάσσης, Periplus Maris Erythraei) és un periple grecoromà, escrit en grec, que descriu la navegació i les oportunitats comercials existents entre els ports de la província romana d'Egipte tals com Berenice amb la costa del mar Roig, així com les existents entre el nord-est d'Àfrica i el Sind i el sud-oest de l'Índia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Periple de la Mar Eritrea · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Persèpolis · Veure més »

Pessinunt

Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.

Nou!!: Imperi Selèucida і Pessinunt · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Imperi Selèucida і Petra d'Aràbia · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Imperi Selèucida і Pisídia · Veure més »

Polixènides

Polixènides (en llatí Polyxenidas, en grec antic Πολυξενίδας) fou un militar rodi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Polixènides · Veure més »

Província d'Antalya

La província d'Antalya es troba a la costa mediterrània sud-oest de Turquia, entre les Muntanyes del Taure i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Selèucida і Província d'Antalya · Veure més »

Província d'Isfahan

Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.

Nou!!: Imperi Selèucida і Província d'Isfahan · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Imperi Selèucida і Província de Fars · Veure més »

Província de Tsolakert

Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.

Nou!!: Imperi Selèucida і Província de Tsolakert · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Imperi Selèucida і Província romana de Síria · Veure més »

Ptolemeu (fill d'Aeropos)

Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) fill d'Aeropos, era un oficial sirià al servei del rei selèucida Antíoc III el gran, que es va destacar durant la batalla de Panion el 198 aC, segons diu Polibi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ptolemeu (fill d'Aeropos) · Veure més »

Ptolemeu de Commagena

Ptolemeu de Commagena (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un príncep arsàcida (part) emparentat amb els selèucides (probablement casat amb una princesa selèucida).

Nou!!: Imperi Selèucida і Ptolemeu de Commagena · Veure més »

Ptolemeu de Jericó

Ptolemeu de Jerico, fill d'Abub, és un personatge bíblic de l'Antic Testament que apareix al Primer llibre dels Macabeus.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ptolemeu de Jericó · Veure més »

Ptolemeu Macron

Ptolemeu Macron (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) fou un oficial egipci que va ser nomenat governador de Xipre durant la minoria de Ptolemeu VI Filomètor (180-176 aC).

Nou!!: Imperi Selèucida і Ptolemeu Macron · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Imperi Selèucida і Qom · Veure més »

Rawandiz

Rawandiz o Rawanduz (en kurd ڕەواندز o Rewandiz, també transcrit Ruwandiz) és una ciutat del Kurdistan al subdistricte de Soran, governació d'Erbil, al Kurdistan Iraquià.

Nou!!: Imperi Selèucida і Rawandiz · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Imperi Selèucida і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »

Regne de Capadòcia

El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.

Nou!!: Imperi Selèucida і Regne de Capadòcia · Veure més »

Regne de Frígia

El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Regne de Frígia · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Regne de Macedònia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Regne del Pont · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia

Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: Imperi Selèucida і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

Religió babilònica

Marduk, déu suprem nacional dels babilonis, amb el seu drac Mušḫuššu. La religió babilònica és la pràctica religiosa dels caldeus, des del període babilònic antic de l'Edat del bronze mitjà fins al sorgiment de l'període neoassiri a l'Edat del ferro primerenca.

Nou!!: Imperi Selèucida і Religió babilònica · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Imperi Selèucida і República Romana · Veure més »

Retrats del Jesús històric

pàgines.

Nou!!: Imperi Selèucida і Retrats del Jesús històric · Veure més »

Revolta dels Macabeus

La revolta dels macabeus (מרד החשמונאים;: Επανάσταση των Μακκαβαίων) va ser una rebel·lió per part dels jueus, que va tenir lloc de 167 a 160 a. C., dirigida pels macabeus contra l'Imperi selèucida i la influència hel·lenística en la vida jueva.

Nou!!: Imperi Selèucida і Revolta dels Macabeus · Veure més »

Rodoguna de Pàrtia

anacrònica de Rodoguna amb Cleòpatra II d'Egipte del pintor francès del segle XVIII Charles-Antoine Coypel. El rei selèucida Antíoc VIII Grip és a l'extrem dret. Rodoguna (171-139/38) va ser una princesa parta i reina de l'Imperi Selèucida a través del seu matrimoni amb Demetri II Nicàtor que visqué durant el segle II aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Rodoguna de Pàrtia · Veure més »

Rudbar (ciutat de Gilan)

Rudbar o Rudhbar a Daylam, que encara avui dia forma un comtat de la província de Gilan, regió que agafa el nom de la ciutat de Rudbar a la riba del Safid Rud en la ruta Qazvín-Rasht, al sud de Rasht.

Nou!!: Imperi Selèucida і Rudbar (ciutat de Gilan) · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ruta de la seda · Veure més »

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Nou!!: Imperi Selèucida і Samos · Veure més »

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Nou!!: Imperi Selèucida і Samotràcia · Veure més »

Sarpedon

Sarpedon (en grec antic Σαρπηδών o també Σαρπηδωνία ἄκρα 'Sarpedonia akra', punt culminant de Sarpedon) era un promontori de la costa de Cilícia, situat a vuitanta estadis a l'oest de la desembocadura del riu Calicadnos.

Nou!!: Imperi Selèucida і Sarpedon · Veure més »

Satrapia de Babilònia

La satrapia de Babilònia (Bābiruš) fou una divisió administrativa de l'Imperi Persa (IX satrapia) i després de l'Imperi Selèucida, que s'estenia per les terres de l'Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilònia).

Nou!!: Imperi Selèucida і Satrapia de Babilònia · Veure més »

Satrapia de Lídia

Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Satrapia de Lídia · Veure més »

Saurmag I d'Ibèria

Saurmag va ser un rei d'Ibèria que suposadament va governar durant 75 anys del 237 aC al 162 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Saurmag I d'Ibèria · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Nou!!: Imperi Selèucida і Sàtrapa · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Imperi Selèucida і Síria · Veure més »

Síria (desambiguació)

* Regió de Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Síria (desambiguació) · Veure més »

Seforis

Paviments a Seforis Seforis o Sepforis fou una ciutat de Galilea, esmentada sovint per Flavi Josep.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seforis · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Imperi Selèucida і Segle III aC · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Imperi Selèucida і Segona Croada · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Imperi Selèucida і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Selèucia d'Isàuria

Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.

Nou!!: Imperi Selèucida і Selèucia d'Isàuria · Veure més »

Selèucia de Piera

Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.

Nou!!: Imperi Selèucida і Selèucia de Piera · Veure més »

Seleuc (poeta)

Seleuc (en llatí Seleucus, en grec antic) fou un poeta grec fill de l'historiador Mnesiptòlem.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc (poeta) · Veure més »

Seleuc (príncep)

Seleuc (en llatí Seleucus, en grec antic Σέλευκος) fou un príncep selèucida, segon fill d'Antíoc VII Sidetes i germà gran d'Antíoc IX de Cízic (114 aC-94 aC).

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc (príncep) · Veure més »

Seleuc de Selèucida

Seleuc de Selèucida (Σέλευκος Seleukos), nascut a Selèucida en el 190 a. C.) va ser un astrònom, professor, i filòsof grec, i un dels pocs defensors de la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos. Podria haver nascut a Selèucia del Tigris (capital de l'Imperi Selèucida) o a Selèucia sobre el Mar Roig.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc de Selèucida · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Seleuc II Cal·linic

Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc II Cal·linic · Veure més »

Seleuc III Ceraune

Seleuc III Ceraune o Soter (en grec antic Σέλευκος Γ΄ ὁ Κεραυνός, ὁ Σωτήρ) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc III Ceraune · Veure més »

Seleuc IV Filòpator

Seleuc IV Filòpator (Seleucus IV Philopător) fou rei selèucida del 187 aC al 175 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc IV Filòpator · Veure més »

Seleuc V Filomètor

Seleuc V Filomètor (en grec antic Σέλευκος Ε΄ ὁ Φιλομήτωρ que vol dir Seleuc l'estimat de la mare) fou rei selèucida del 126 aC al 125 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc V Filomètor · Veure més »

Seleuc VI Epífanes

Seleuc VI Epífanes o també Nicàtor fou rei selèucida del 96 aC al 95 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc VI Epífanes · Veure més »

Seleuc VII Cibiosactes

Seleuc VII Cibiosactes (en llatí Seleucus Cibiosactes, en grec antic Σέλευκος Κυβιοσάκτης) ('pescador carnisser') o també Seleuc Filomètor, fou rei selèucida amb poder local, a una data anterior al 69 aC i fins a una data no coneguda al tomb del 64 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Seleuc VII Cibiosactes · Veure més »

Separació del cristianisme primitiu del judaisme

''Crist expulsa els mercaders del Temple'', d'El Greco, 1600. La separació del cristianisme primitiu del judaisme es dugué a terme durant els primers segles després de Crist.

Nou!!: Imperi Selèucida і Separació del cristianisme primitiu del judaisme · Veure més »

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Imperi Selèucida і Set meravelles del món antic · Veure més »

Side

Side o Sida és un poble turc a la província d'Antalya, organitzat com un mahalle del districte de Manavgat.

Nou!!: Imperi Selèucida і Side · Veure més »

Simònides de Magnèsia

Simònides de Magnèsia (en llatí Simonides, en grec antic) fou un poeta èpic grec de Magnèsia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Simònides de Magnèsia · Veure més »

Simó Macabeu

Simó Macabeu va ser gran sacerdot dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la Revolta dels Macabeus el 167 aC).

Nou!!: Imperi Selèucida і Simó Macabeu · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Sistan · Veure més »

Sitacene

La Sitacene (en Sittacene) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, possiblement dins la satrapia de Babilònia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Sitacene · Veure més »

Smbataberd

Smbataberd (literalment ‘fortalesa de Sembat ’) és una fortalesa situada en el cim d'un pujol entre les poblacions d'Artabuynk i Yeghegis, a la província de Vaiotx Dzor, a Armènia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Smbataberd · Veure més »

Sofene

Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.

Nou!!: Imperi Selèucida і Sofene · Veure més »

Sosibi (ministre)

Sosibi (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Imperi Selèucida і Sosibi (ministre) · Veure més »

Soter

Soter（Σωτήρ; en majúscules ΣΩΤΗΡ, en femení Σώτειρα, Sóteira; en llatí Sospes o Servator) és un terme grec que significa 'salvador', i que tengué diversos usos.

Nou!!: Imperi Selèucida і Soter · Veure més »

Spartacus (sèrie)

Spartacus és una sèrie de televisió estatunidenca produïda a Nova Zelanda que es va estrenar a Starz el 22 de gener de 2010 i va concloure el 12 d'abril de 2013.

Nou!!: Imperi Selèucida і Spartacus (sèrie) · Veure més »

Stratonice (Méhul)

Stratonice és una opéra comique en un acte composta per Étienne Méhul sobre un llibret de François-Benoît Hoffman, estrenada al Théâtre Favart de París, el 3 de maig de 1792.

Nou!!: Imperi Selèucida і Stratonice (Méhul) · Veure més »

Susiana

Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Susiana · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Tabaristan · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Imperi Selèucida і Tars (Turquia) · Veure més »

Tauleta Saros BM 34576

La tauleta Saros BM 34576 és una tauleta d'argila feta en el, d'origen babiloni i amb escriptura cuneïforme als dos costat, actualment guardada al Museu Britànic amb el número de registre BM 34576.

Nou!!: Imperi Selèucida і Tauleta Saros BM 34576 · Veure més »

Teòdot d'Etòlia

Teòdot d'Etòlia (Theodotus) fou un militar etoli al servei d'Egipte i després dels selèucides.

Nou!!: Imperi Selèucida і Teòdot d'Etòlia · Veure més »

Teòdot de Rodes

Teòdot de Rodes (Theodotus) fou un polític grec nadiu de Rodes al servei de l'Imperi Selèucida, que va viure als segles IV aC i III aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Teòdot de Rodes · Veure més »

Teòdot Hemioli

Teòdot Hemioli (Theodotus Hemiolius) fou un general selèucida que portava el seu malnom segurament per la seva gran alçada.

Nou!!: Imperi Selèucida і Teòdot Hemioli · Veure més »

Telesarc

Telesarc (en llatí Telesarchus, en grec antic Τελέσαρχος) fou un oficial siri-macedoni enviat pel rei selèucida Antíoc I Sòter, al front de 500 homes, a Grècia per ajudar els grecs en la defensa del pas de les Termòpiles contra el gal Brennus l'any 279 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Telesarc · Veure més »

Telmesos

Telmesos (actual Fethiye) (en grec Τελμησσός, en llatí Telmessus) era una ciutat antiga situada a Lícia, prop de la frontera occidental amb Cària.

Nou!!: Imperi Selèucida і Telmesos · Veure més »

Temisó de Xipre

Temisó de Xipre (en llatí Themison, en grec antic Θεμίσων) fou un oficial selèucida que va viure al segle III aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Temisó de Xipre · Veure més »

Temple de Bacus

El temple de Bacus fou un dels temples romans més importants dedicats al déu del vi Bacus, l'equivalent romà al déu grec Dionís.

Nou!!: Imperi Selèucida і Temple de Bacus · Veure més »

Temple de Júpiter (Baalbek)

El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.

Nou!!: Imperi Selèucida і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »

Teos

Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.

Nou!!: Imperi Selèucida і Teos · Veure més »

Tercera Guerra Macedònica

La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Tercera Guerra Macedònica · Veure més »

Termòpiles

Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Termòpiles · Veure més »

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Nou!!: Imperi Selèucida і Tillia tepe · Veure més »

Tob

Tob va ser una ciutat cananea a l'est del llac Tiberíades, probablement a la regió de Batanea.

Nou!!: Imperi Selèucida і Tob · Veure més »

Traconítida

La Traconítida o Traconitis fou un districte de Palestina propera a l'anomenat Mar de Galilea (llac de Tiberíades) i en direcció a Damasc; a l'est tenia l'Auranítida o Auranitis (avui la Bataniyya), al sud l'Iturea, i a l'oest la Gaulanítida o Gaulanitis.

Nou!!: Imperi Selèucida і Traconítida · Veure més »

Tractat d'Apamea

El Tractat d'Apamea del 188 aC, va ser un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III (el Gran), governant de l'Imperi Selèucida que va servir per tancar la Guerra Romano-Síria.

Nou!!: Imperi Selèucida і Tractat d'Apamea · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Tràcia · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Selèucida і Troia · Veure més »

Turris Hannibalis

Turris Hannibalis va ser una gran fortalesa cartaginesa, des d'on Anníbal va embarcar cap als dominis del selèucida Antíoc III el Gran, segons diu Titus Livi.

Nou!!: Imperi Selèucida і Turris Hannibalis · Veure més »

Ur

Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.

Nou!!: Imperi Selèucida і Ur · Veure més »

Uruk

Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.

Nou!!: Imperi Selèucida і Uruk · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Imperi Selèucida і Van · Veure més »

Xaizar

modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.

Nou!!: Imperi Selèucida і Xaizar · Veure més »

Xantos (ciutat)

El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.

Nou!!: Imperi Selèucida і Xantos (ciutat) · Veure més »

Xenó (militar selèucida)

Xenó (en llatí Xenon, en grec antic Ξένων) fou un militar grec al servei d'Antíoc III el Gran que va viure al segle III aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Xenó (militar selèucida) · Veure més »

Zariàdrides

Els zariàdrides foren la dinastia que va governar l'Armènia Sofene a partir de l'any 200 aC.

Nou!!: Imperi Selèucida і Zariàdrides · Veure més »

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Nou!!: Imperi Selèucida і Zoroastrisme · Veure més »

113 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 113 aC · Veure més »

125 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 125 aC · Veure més »

130 aC

El 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 130 aC · Veure més »

138 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 138 aC · Veure més »

141 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 141 aC · Veure més »

150 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 150 aC · Veure més »

153 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 153 aC · Veure més »

157 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 157 aC · Veure més »

158 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 158 aC · Veure més »

159 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 159 aC · Veure més »

161 aC

El 161 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 161 aC · Veure més »

162 aC

El 162 aC fou un any de l'edat antiga marcat pel poder romà al Vell Món.

Nou!!: Imperi Selèucida і 162 aC · Veure més »

166 aC

El 166 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 166 aC · Veure més »

175 aC

El 175 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 175 aC · Veure més »

185 aC

El 185 aC és un any anterior al calendari romà.

Nou!!: Imperi Selèucida і 185 aC · Veure més »

187 aC

El 187 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 187 aC · Veure més »

190 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 190 aC · Veure més »

192 aC

El 192 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 192 aC · Veure més »

204 aC

El 204 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 204 aC · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 209 aC · Veure més »

217 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 217 aC · Veure més »

218 aC

El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 218 aC · Veure més »

223 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 223 aC · Veure més »

243 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 243 aC · Veure més »

244 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 244 aC · Veure més »

247 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 247 aC · Veure més »

250 aC

Tribus germàniques a l'Europa de l'any 250 ac (en vermell, taronja i groc) El 250 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 250 aC · Veure més »

253 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 253 aC · Veure més »

258 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 258 aC · Veure més »

259 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 259 aC · Veure més »

282 aC

El 282 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 282 aC · Veure més »

305 aC

El 305 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 305 aC · Veure més »

312 aC

El 312 aC rebé aquest nom a l'edat mitjana, quan es va prendre la referència del naixement de Jesús per datar els anys.

Nou!!: Imperi Selèucida і 312 aC · Veure més »

324 aC

El 324 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Selèucida і 324 aC · Veure més »

69 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 69 aC · Veure més »

90 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 90 aC · Veure més »

96 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Selèucida і 96 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Genealogia Selèucida, Imperi selèucida, Nissaga selèucida, Rei selèucida, Selèucida, Selèucides, Selèucides..

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant