Comunicació

791 les relacions: Abarsam, Abarshahr, Abbas Ahval, Abekhian, Abhar, Abiward, Abu Mansur Mamari, Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Hanifa an-Numan, Abu-Saïd al-Jannabí, Acadèmia platònica, Adaloald, Adarnases, Adí ibn Zayd, Adergoudounbades, Adin Djoixnas, Adur Anahid, Adur Bozed, Adurfrazgird, Afganistan, Ahura Mazda, Aix-Xakiriyya, Al-Anbar, Al-Àswad, Al-Bakhra, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, Al-Hàrith ibn Amr al-Kindí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Madain, Al-Manama, Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays, Al-Mubàrrad, Al-Muixàkkar, Al-Mushatta, Al-Muthanna ibn Hàritha, Al-Qaqà ibn Amr, Al-Urdunn, Alans, Albània del Caucas, Alexandre Sever, Alexandria, Alfabet avèstic, Altiplà Iranià, Amatuní, Amir Khusraw Dihlawi, Ammià Marcel·lí, Amol, Amr III ibn Hind, An-Numan (II) ibn al-Àswad, ..., An-Numan III ibn al-Múndhir, Anarquia militar, Andrònic d'Alexandria, Anemurium, Annibalià, Antemi (prefecte del pretori), Antiguitat tardana, Antioquia de Mesopotàmia, Antioquia de Pèrsia, Antonina (esposa de Belisari), Any dels sis emperadors, Arameu, Aravenian, Aràbia preislàmica, Arbayistan, Arc de Ctesifont, Ardabur (fill d'Aspar), Ardaixir I, Ardaixir II, Ardaixir III, Ardaixir Kurra, Arma química, Armènia bagràtida, Armènia occidental, Armènia persa, Arquitectura aquemènida, Arquitectura de l'Iran, Arquitectura islàmica, Arquitectura medo-persa, Arquitectura romànica d'Itàlia, Arsamosata, Arsàcides, Art, Art antic d'Aràbia del Sud, Art de l'Índia, Art de l'Imperi Part, Art persa, Art sassànida, Artàxides d'Ibèria, Artsakh, Artxil d'Ibèria, Artxil de Kakhètia, Arvand Gushnasp, Arxak II d'Armènia, Arxak III d'Armènia, Asawira, Askar Mukram, Úmar ibn al-Khattab, Astabed, Avèstic, Awnik, Azad Firuz, Azarmigduxt, Şavşat, Azhar ibn Yahya, Àbac, Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim, Àrabs, Àrabs del Khuzestan, Àsia, Àssad ibn Sàman-khudà, Àtila, Başkale, Bactriana, Badjarwan, Bagavan, Baghaberd, Bagram, Bahrain, Bahram, Bahram I, Bahram II, Bahram III, Bahram IV, Bahram V, Bahram VI, Baix Imperi, Bakr ibn Wàïl, Bakur II, Bakur III d'Ibèria, Balaix de Kirman, Balash, Balash (desambiguació), Balutxistan (regió), Bam, Bandes de tiraz, Banu Tamim, Barda (Azerbaidjan), Barsauma, Basílica de la Nativitat, Basílica del Sant Sepulcre, Basileu, Bastam, Batalla d'Abritus, Batalla d'al-Qadisiyya, Batalla d'Avarayr, Batalla d'Edessa, Batalla d'Heliòpolis, Batalla d'Hormizdegan, Batalla d'Hormozgan, Batalla d'Issos (622), Batalla de Barbalissos, Batalla de Cal·linic, Batalla de Ctesifont, Batalla de Ctesifont (1915), Batalla de Dara, Batalla de Jalula, Batalla de Misikhe, Batalla de Nínive, Batalla de Nihawand, Batalla de Resena, Batalla de Tiatira, Batalla del Pont, Batalla del Yarmuk, Bateria de Bagdad, Batnes, Bawazidj, Bàssora, Birtha, Bistam, Bixapur, Bleda (hun), Bolnisi Sioni, Bosra, Bubiyan, Bust (Sistan), Buwàyhides, Buzurgmihr, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cal·linic, Capadòcia, Caracene, Carí, Castell d'Iraj, Catafracta, Catedral d'Edjmiatsín, Catifa turca, Cesaropapisme, Chandragupta I, Charito, Ciència medieval, Circesium, Ciutat vella de Jerusalem, Clibanaris, Club al-Muthanna, Comtat de Gorgan, Congost de Darial, Conquesta àrab d'Egipte, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conquesta musulmana de Síria, Constanci II, Constantí el Gran i el cristianisme, Constantí I el Gran, Constància, Conversió dels khàzars al judaisme, Cosròides, Cosroes I, Cosroes II, Cosroes III, Cosroes IV, Cosroes V, Coves de Kizil, Creixent lunar i estrella, Creu solar, Crisi del segle III, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cristianisme siríac, Cronologia de la història de l'Iran, Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica, Ctesifont, Cultura de Grècia, Dabúyida, Daf (instrument musical), Daguestan, Damavand (ciutat), Dara, Daskara, Daylam, Dayr Kab, Dayr Qurra, Dècada del 220, Dècada del 240, Dècada del 260, Dècada del 270, Dècada del 290, Dècada del 500, Dècada del 610, Dírham, Dekhan, Dezful, Diàspora armènia, Dinastia heracliana, Dinastia Liang, Dinavar, Dioclecià, Districte de Rawalpindi, Divisió del Regne de Geòrgia, Djavakheti, Djidjarakatsí, Dominat, Dones al Turkmenistan, Dubai, Dura Europos, Dvin, Ecbàtana, Edat antiga, Edat mitjana als Països Catalans, Edessa (Mesopotàmia), Egipte (província romana), Egipte sota el domini persa, El Llibre dels Reis, Elefant de guerra, Eleuteri de Ravenna, Elimaida (província), Erevan, Església Catòlica Siro-malabar, Església d'Antioquia, Església d'Orient, Església de Sant Polieucte, Església Ortodoxa Siríaca, Esteve I d'Ibèria, Esteve II d'Ibèria, Estratègicon, Eudòxia Epifania, Exarcat d'Àfrica, Exèrcit part, Exèrcit romà d'Orient, Execució mitjançant l'ús d'un elefant, Exilarca, Expansió de l'islam, Falluja, Farah, Farrukh Ormazd, Fasa, Feshart Ouzayd, Fest (historiador), Filan, Firdawsí, Firuzabad, Flavi Constantí (cònsol 457), Frahat d'Armènia, Gakhars, Galeri, Gèrasa, Gemmes treballades, Gens Flàvia, Ghulam, Gihad, Gitanos, Golf d'Alexandreta, Governador, Gran Columnata d'Apamea, Gran Iran, Gran Khorasan, Gregòria (emperadriu), Guaram I d'Ibèria, Guerra gòtica (250-251), Guerra gòtica (267-269), Guerra Gòtica (535-554), Guerra romano-sassànida del 572-591, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerra Vandàlica, Guerres arabo-romanes, Guerres de la Ridda, Guerres Pàrtiques, Guerres romano-perses, Gugarq, Guix (construcció), Gundixapur, Gushnasp-Vahram d'Armènia, Hamadan, Hamazasp III d'Ibèria, Harran, Hasanjalàlides, Hatra, Hawiza, Hèstia, Heftalites, Hekatompilos, Heracli, Heraclones, Herat, Hermitage, Hieràpolis de Síria, Himiarites, Hippos, Hira, Història antiga del Iemen, Història d'Abkhàzia, Història d'Aràbia, Història d'Armènia, Història d'Artsakh, Història d'Àsia, Història d'Isfahan, Història d'Israel, Història d'Oman, Història de l'Afganistan, Història de l'Aràbia Saudita, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Àsia Central, Història de l'Imperi Romà, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Història de l'Iran, Història de l'Iraq, Història de l'Uzbekistan, Història de la civilització islàmica, Història de la regió mediterrània, Història de les biblioteques, Història de les campanyes militars romanes, Història de les Illes Balears, Història de Mesopotàmia, Història de Turquia, Història de Xiraz, Història del Caucas, Història del cristianisme, Història del Iemen, Història del Pakistan, Història del Panjab, Història del Tadjikistan, Història del Turkmenistan, Història dels escacs, Història universal, Hit, Hormuzan, Hospital, Huna, Huns, Idhadj, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Imam, Imperi de Palmira, Imperi Kuixan, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Imru-l-Qays ibn an-Numan, Indo-Sassànides, Influències islàmiques en l'art cristià, Iran, Iraq, Iraq (província del Califat), Isfahan, Ishpabadh, Islam, Islam a la Xina, Ispahbudhan, Israel, Issos, Istakhr, Istami, Iwan, Iyad, Jalula, Joan l'Almoiner, Judaisme, Judeopersa, Jueus, Justa, Justinià I, Juvanxer, Kadagistan, Kakh-e Sasan, Kalyan, Kamsarakan, Kanixka I, Kaskar, Kayànida, Kazerun, Kāveh, Kermanxah, Khawarnak, Khionites, Khorasan (província de l'Iran), Khorasan (província del Califat), Khorramxahr, Khosrov II d'Armènia, Khosrov III d'Armènia, Khosrov IV d'Armènia, Khurramabad (Iran), Khursan, Khusraw l'usurpador, Khuzestan, Khyber Pakhtunkhwa, Kidarites, Kirkuk, Kirman, Kobad I, Kobad II, Kontos, Laristan, Layzan, Lazika, Làkhmides, Legió I Armeníaca, Legió I Parthica, Legió II Parthica, Legió III Cyrenaica, Legió III Italica, Legió III Parthica, Legió IV Flavia Felix, Legió IV Italica, Legió IV Parthica, Legió perduda, Legió V Parthica, Legió VI Parthica, Legió XII Fulminata, Legió XV Apollinaris, Legió XVI Flavia Firma, Legió XXII Primigènia, Legió XXX Ulpia Victrix, Les mil i una nits, Literatura persa, Llengües iràniques, Llista de dinasties de l'Afganistan, Llista de reis sassànides, Logoteta, Lucil·lià, Mahoma a Medina, Mamikonian, Manbij, Mandeisme, Mani, Manuel Mamikonian, Manujan, Mara Bar Serapió, Maragha, Marcià, Mardpetakan, Margiana, Marina romana d'Orient, Marzban, Maskat, Masmughan, Masqat, Matemàtiques de Babilònia, Maurici (emperador), Mavia, Maximí el Traci, Maysan, Mazandaran, Mazdak, Merv, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Metropolitan Museum of Art, Migració túrquica, Mihran, Mihran Mihrevandak, Mitridates II d'Ibèria, Mitridates IV d'Ibèria, Mjej Gnuní, Monestir de Djvari, Monestir de la Temptació, Monotelisme, Mosaic, Mossul, Mubariz al-Din Muhàmmad, Muqawqis, Musàylima, Museu Nacional de l'Iran, Nahrawan, Najaf, Najd, Naqsh-e Rostam, Narsès de Pèrsia, Narsieh, Natanz, Nínive, Nicetes (cosí d'Heracli), Nihawand, Nixapur, Nizami Gandjawi, Nowruz, Numerià, Olalla García, Oman, Ormazd I, Ormazd II, Ormazd III, Ormazd IV, Ormazd VI, Ormisdes, Osroene (província romana), Pahlavi, Pahlavi (desambiguació), Paixtus, Palmira, Pap d'Armènia, Papak II, Papat bizantí, Part (llengua), Pàrtia, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Pèrsia (desambiguació), Pèrsida, Peroz, Peroz I, Peroz I Kuixanxa, Peroz II, Peroz III, Persa, Persèpolis, Persecució dels cristians, Perses, Pesta de Justinià, Pesta de Sheroe, Petra (Lazica), Pharantzem, Pharsman VI d'Ibèria, Pixdàdides, Poesia narrativa, Polo, Pont Karamagara, Portada/article maig 18, Pròcul (usurpador), Primer califat, Primera potència mundial, Primers centres de la cristiandat, Principat d'Ibèria, Principat de Sassun, Província d'Isfahan, Província de Badakhxan, Província de Diyarbakır, Província de Fars, Província de Siirt, Província de Tsolakert, Província de Tunceli, Província del Kurdistan (Iran), Qabus ibn al-Mundhir, Qanat, Qasr ibn Wardan, Qasr Kharana, Qasr-i Xirin, Qatif, Qazvín, Qeshm, Qom, Qurrà, Rabia, Rafanea, Raion de Kabala, Rawandiz, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Ibèria, Regne de Geòrgia, Regne de Rob, Regnes germànics, Rei dels reis, Reixtuní, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Revolució agrícola àrab, Riu Gorgan, Roba, Rome Total War: Barbarian Invasion, Ruas, Rudbar (ciutat de Gilan), Ruta de la seda, Ruyan, Sacastene, Sad ibn Abi-Waqqàs, Sahak II Bagratuní, Sakkiz, Salar (rang), Samarcanda, Samarra, Sapor I, Sapor II, Sapor III, Sapor Sacanxa, Sapor V, Sari (Iran), Sarpul-i Dhuhab, Sarvestan, Satala, Saurmag II d'Ibèria, Saveh, Sawad, Sayf ibn Dhi Yazan, Sàtrapa, Seda romana d'Orient, Segle III, Segle VI, Segle VII, Sembat Bagratuní, Sembat Bagratuní II, Semnan, Sergi I de Constantinoble, Set clans parts, Setge d'Amida, Setge d'Antioquia, Setge de Jerusalem (637), Setge de Pirisabora, Shapuh d'Armènia, Silvestre de Sacy, Simeó bar Sabas, Simeó Set, Sistan, Sistema hidràulic històric de Shushtar, Siu, Siverek, Sofia (emperadriu), Solstici d'hivern, Soran, Spandiyadh, Sper, Suhar, Suren, Suren d'Armènia, Tabarsaran, Taghlibites, Tahm-Khusro d'Armènia, Taifa, Taixir, Taixkent, Talakan de Guzgan, Tanbur, Taraz, Tardu, Tayyi, Teheran, Teixit (tèxtil), Tell al-Warka, Tema (circumscripció administrativa), Teodolinda, Teodosi (fill de Maurici), Teodosi II el Jove, Tigranes VII d'Armènia, Tikrit, Tillia tepe, Tir part, Tiridates d'Ibèria, Tiridates II, Tiridates III d'Armènia, Torre de la Donzella, Tractat de Nvarsak, Transoxiana, Tresor de Pietroasele, Trisquela, Trpatuni, Tukharistan, Turcs Orientals, Tureng Tepe, Tus, Ubayd-Al·lah ibn Úmar, Ustan, Ustandar, Uthman ibn Affan, Vahan I Mamikonian, Vakhtang I Cap de Llop, Valerià, Varasdat d'Armènia, Varaz Bakur II d'Ibèria, Varaz-Tirots Bagratuní I, Varaz-Tirots Bagratuní II, Vardan III Mamikonian, Vasak de Siunia, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia, Vidre persa, Vil·la romana del Casale, Vitaxes, Vram-Shapuh d'Armènia, Wadi-us-Salaam, Wahriz, Xadegan (Khuzestan), Xahpuhr Mihran, Xirvan, Xulistan, Yazd, Yezdegerd, Yezdegerd I, Yezdegerd II, Yezdegerd III, Youtab, Zamasp, Zanjan, Zarang, Zarmandukht, Zarmhírida, Zarmihr Karen, Zirihkaran, Zoonosi, Zoroastrisme, Zurvanisme, Zutt, 215, 226, 233, 237, 240, 241, 242, 255, 260, 266, 271, 273, 28 de febrer, 29 de juliol, 291, 292, 299, 302, 353, 358, 368, 379, 383, 387, 388, 390, 392, 422, 481, 487, 488, 498, 501, 527, 544, 562, 571, 575, 591, 596, 598, 614, 615, 616, 622, 626, 628, 637, 638, 651, 7 d'agost. Ampliar l'índex (741 més) » « Shrink índex

Abarsam

Abarsam fou un alt càrrec de la cort sassànida amb el rei Ardashir I de Pèrsia, del que després fou suposadament ministre en cap.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abarsam · Veure més »

Abarshahr

Abarshahr fou el nom d'una província de l'imperi sassànida que tenia per capital la ciutat del mateix nom, que després, sota domini musulmà fou Nishapur al Khorasan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abarshahr · Veure més »

Abbas Ahval

Abbas Ahval fou un militar àrab d'època preislàmica, que va comandar, juntament amb Amr al-Azrak, una algarada al Baix Eufrates que va devastar la regió durant el regnat d'Hormizd IV (589).

Nou!!: Imperi Sassànida і Abbas Ahval · Veure més »

Abekhian

Els Abekhian van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a la comarca d'Abeleanq a l'Airarat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abekhian · Veure més »

Abhar

Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).

Nou!!: Imperi Sassànida і Abhar · Veure més »

Abiward

Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abiward · Veure més »

Abu Mansur Mamari

Abu Mansur Mamari fou ministre (dastur) d'Abu Mansur ibn Abd al-Razzak (mort 961) comandant militar dels samànides de Transoxiana al Khurasan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abu Mansur Mamari · Veure més »

Abu-Bakr as-Siddiq

Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »

Abu-Hanifa an-Numan

An-Numan ibn Thàbit ibn Zuta, més conegut per la seva kunya Abu-Hanifa (en àrab) o, abreujadament, com a Abu-Hanifa an-Numan (Kufa, Iraq, c. 699 - Bagdad, 18 de juny de 767), fou un teòleg i legislador religiós persa,Pakatchi, Ahmad and Umar, Suheyl, "Abū Ḥanīfa", in: Encyclopaedia Islamica, Editors-in-Chief: Wilferd Madelung and, Farhad Daftary.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abu-Hanifa an-Numan · Veure més »

Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Imperi Sassànida і Acadèmia platònica · Veure més »

Adaloald

Adaloald (Monza, 602 o 603 - Ravenna, 626) va ser rei dels llombards i rei d'Itàlia des de 616 a 625 (des del 604 associat al tron del seu pare Agilulf).

Nou!!: Imperi Sassànida і Adaloald · Veure més »

Adarnases

Adarnases (آذرنرسه) fou un rei sassànida de Pèrsia de breu regnat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Adarnases · Veure més »

Adí ibn Zayd

Adí ibn Zayd al-Ibadí at-Tamimí —— (m. vers 600) fou un poeta àrab d'al-Hira de la segona meitat del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Adí ibn Zayd · Veure més »

Adergoudounbades

Adergoudounbades fou un kanārang (governador de la zona fronterera oriental) nomenat pel rei sassànida Kobad I (488-531) esmentat per Procopi amb el nom indicat, que correspondria al nom persa Adurgundbad, abreviatura de Adurgušnaspbad.

Nou!!: Imperi Sassànida і Adergoudounbades · Veure més »

Adin Djoixnas

Adin Djoixnas o Adin Goixnasp (en algunes fonts transcrit com a Adin Joshnas, Ayin Goshasp, Azin Joshnas, Azen Goshnasp) fou un comandant militar sassànida a les ordes del rei Ormazd IV (579-590).

Nou!!: Imperi Sassànida і Adin Djoixnas · Veure més »

Adur Anahid

Adur Anahid (segle III) fou una reina sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Adur Anahid · Veure més »

Adur Bozed

Adur Bozed fou un noble sassànida, mobad de mobads (mowbedān mowbed) és a dir sacerdot màxim.

Nou!!: Imperi Sassànida і Adur Bozed · Veure més »

Adurfrazgird

Adurfrazgird fou un príncep sassànida, germà del rei Sapor II (309-379).

Nou!!: Imperi Sassànida і Adurfrazgird · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Afganistan · Veure més »

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Nou!!: Imperi Sassànida і Ahura Mazda · Veure més »

Aix-Xakiriyya

Aix-Xakiriyya (en àrab ax-Xākiriyya) foren unes milícies privades que lluitaven al servei de prínceps de les famílies omeia i abbàssida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Aix-Xakiriyya · Veure més »

Al-Anbar

Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Anbar · Veure més »

Al-Àswad

Al-Àswad ibn Kab al-Ansí fou el cap de la primera rida (apostasia) al Iemen.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Àswad · Veure més »

Al-Bakhra

Al-Bakhra fou una antiga vila de la regió de Palmira (actualment dins de Síria), que existia el temps dels omeies i on Al-Walid II va fer nit diverses vegades i finalment hi va morir el 744.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Bakhra · Veure més »

Al-Hajjaj ibn Yússuf

Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »

Al-Hàrith (V) ibn Jàbala

Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, també conegut com a Aretes V a les fonts clàssiques, fou rei dels ghassànides (529-569), el més conegut d'aquesta dinastia àrab.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Hàrith (V) ibn Jàbala · Veure més »

Al-Hàrith ibn Amr al-Kindí

Al-Hàrith ibn Amr al-Kindí fou rei dels Kinda de Nedjd i per un temps rei de l'Aràbia sassànida en lloc de la dinastia làkhmida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Hàrith ibn Amr al-Kindí · Veure més »

Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Al-Madain

* Al-Madain, nom àrab que va rebre Ctesifont, capital de l'Imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Madain · Veure més »

Al-Manama

Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Manama · Veure més »

Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays

Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays fou rei làkhmida d'Aràbia, vassall sassànida, el més important de la dinastia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays · Veure més »

Al-Mubàrrad

Abu-l-Abbàs Muhàmmad ibn Yazid ibn Abd-al-Àkbar, conegut com a al-Mubàrrad (Bàssora, 25 de març del 826 - Bagdad, octubre del 898), fou un filòleg i gramàtic àrab.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Mubàrrad · Veure més »

Al-Muixàkkar

Al-Muixàqqar —en àrab المشقر, al-Muxaqqar— fou una antiga població de la costa oriental d'Aràbia a la regió de Bahrayn o Hàjar (actualment al-Ahsa, a l'Aràbia Saudita).

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Muixàkkar · Veure més »

Al-Mushatta

Part de la façana al Pergamonmuseum de Berlín (Qasr) Al-Mushatta o Al-Mshatta (literalment ‘Castell del Campament d'hivern'— és el nom d'un palau en ruïnes de Jordània d'època omeia, a uns 35 km al sud d'Amman. Malgrat que per la presència d'escultures fou atribuït als sassànides i fins i tot als ghassànides o als làkhmides, modernament hi ha acord que hauria de ser un palau omeia probablement del, potser del regnat d'al-Walid II. El palau formaria part de la xarxa de castells, palaus i caravanserralls denominats col·lectivament castells del desert. Una part d'aquest palau, la façana amb relleus, va ser traslladada i s'exposa al Museu de Pèrgam de Berlín.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Mushatta · Veure més »

Al-Muthanna ibn Hàritha

Al-Muthanna ibn Hàritha aix-Xaybaní al-Bakrí fou un cap tribal àrab i heroi de l'inici de l'expansió musulmana a l'Iraq.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Muthanna ibn Hàritha · Veure més »

Al-Qaqà ibn Amr

Al-Qaqà ibn Amr ibn Màlik at-Tamimí o, més senzillament, al-Qaqà ibn Amr fou un company del profeta Muhàmmad que participà en les primeres conquestes islàmiques.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Qaqà ibn Amr · Veure més »

Al-Urdunn

Al-Urdunn és una antiga divisió administrativa que ocupava part dels territoris propers al riu Jordà, així mateix és el nom donat pels àrabs a aquest riu.

Nou!!: Imperi Sassànida і Al-Urdunn · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Imperi Sassànida і Alans · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Alexandre Sever · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Alexandria · Veure més »

Alfabet avèstic

Lalfabet avèstic és un sistema d'escriptura desenvolupat durant l'Imperi Sassànida (226-651 DC) per representar l'avèstic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Alfabet avèstic · Veure més »

Altiplà Iranià

Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.

Nou!!: Imperi Sassànida і Altiplà Iranià · Veure més »

Amatuní

Els Amatuní (en armeni Ամատունի) van ser una família de nakharark armenis que posseïen terres a l'Aragatsotn (província d'Airarat) centrades a la ciutat de Osakan o Ošakan (al nord de Valarshapat) i que a partir del van continuar amb una branca al districte d'Artaz a Vaspurakan, amb centre a Maku (abans Shawarshan) (al nord-est de Vaspurakan a mig camí entre els llacs Van i Urmia), com a vassalls dels Artsruní.

Nou!!: Imperi Sassànida і Amatuní · Veure més »

Amir Khusraw Dihlawi

Abu-l-Hàssan Yamín-ad-Din Khusraw, més conegut com a Amir Khusraw Dihlawí, també transcrit Amir Khosrow (Patiala, Uttar Pradesh, 1253 - Delhi, 1325), fou un erudit, músic i poeta indi en llengua persa que ha esdevingut una de les icones culturals de la història del subcontinent indi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Amir Khusraw Dihlawi · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Amol

El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Imperi Sassànida і Amol · Veure més »

Amr III ibn Hind

Amr ibn al-Múndhir ibn Imri-l-Qays ibn an-Numan al-Lakhmí ——, més conegut com a Amr (III) ibn Hind —— o com a Mudàrrit al-hijara —— fou un rei làkhmida d'Hira, fill d'al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays, a qui va succeir a la seva mort.

Nou!!: Imperi Sassànida і Amr III ibn Hind · Veure més »

An-Numan (II) ibn al-Àswad

An-Numan (II) ibn al-Àswad fou rei làkhmida d'Aràbia de vers el 500 al 504.

Nou!!: Imperi Sassànida і An-Numan (II) ibn al-Àswad · Veure més »

An-Numan III ibn al-Múndhir

An-Numan III ibn al-Múndhir —— fou el darrer rei làkhmida d'al-Hira (vers 582-609).

Nou!!: Imperi Sassànida і An-Numan III ibn al-Múndhir · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Imperi Sassànida і Anarquia militar · Veure més »

Andrònic d'Alexandria

Andrònic d'Alexandria (en copte Ⲁⲛⲇⲣⲟⲛⲓⲕⲟⲥ, en àrab أندرونيقوس) va ser patriarca Copte d'Alexandria de l'any 616 fins a la seva mort l'any 623.

Nou!!: Imperi Sassànida і Andrònic d'Alexandria · Veure més »

Anemurium

Anemurium (en grec antic Ἀνεμούριον) era un antiga ciutat de Cilícia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Anemurium · Veure més »

Annibalià

Annibalià (en llatí: (?- 337) fou un membre de la Dinastia constantiniana, que va ser designat per Constantí I el Gran, el seu oncle, com a governant d'una part de l'Imperi Romà a la seva mort.

Nou!!: Imperi Sassànida і Annibalià · Veure més »

Antemi (prefecte del pretori)

Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.

Nou!!: Imperi Sassànida і Antemi (prefecte del pretori) · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Imperi Sassànida і Antiguitat tardana · Veure més »

Antioquia de Mesopotàmia

Antioquia de Mesopotàmia, també coneguda com a Antioquia d'Aràbia o Antiquia àrab (Αντιόχεια την Αραβική o Αντιόχεια της Μεσοποταμίας) va ser una ciutat fundada després de la mort d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Antioquia de Mesopotàmia · Veure més »

Antioquia de Pèrsia

Antioquia de Pèrsia (Antiochia ad Persis) fou una ciutat fundada o refundada a Persis per Antíoc I Sòter (324-263 aC).

Nou!!: Imperi Sassànida і Antioquia de Pèrsia · Veure més »

Antonina (esposa de Belisari)

Antonina (484 – després del 565) fou una patrícia romana d'Orient, esposa del general Belisari, sobre el que va exercir una gran influència.

Nou!!: Imperi Sassànida і Antonina (esposa de Belisari) · Veure més »

Any dels sis emperadors

Es coneix com a any dels sis emperadors el 238 dC, quan sis emperadors lluitaren pel control de l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Any dels sis emperadors · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arameu · Veure més »

Aravenian

Els Aravenian van ser una família o dinastia de nakharark a Armènia que governaven el cantó de l'Aranean d'on van prendre el seu nom.

Nou!!: Imperi Sassànida і Aravenian · Veure més »

Aràbia preislàmica

yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.

Nou!!: Imperi Sassànida і Aràbia preislàmica · Veure més »

Arbayistan

Arbayistan és el nom equivalent a Mesopotàmia que portava aquesta regió en temps de l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arbayistan · Veure més »

Arc de Ctesifont

L'Arc de Ctesifont, Arc de Cosroes (en àrab romanitzat: Ṭāq(-i-)Kisrā o Ṭāq(-i-)Kasrā), Iwan de Cosroes o Iwan d'Almadain (en àrab romanitzat: al-Madāʾin), són les ruïnes d'un monument de l'Imperi Sassànida (segles III-VII) situades prop de la ciutat moderna de Salma Paq, Iraq.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arc de Ctesifont · Veure més »

Ardabur (fill d'Aspar)

Ardabur (en Flavius Ardaburius, en Αρδαβούρ) va ser magister militum de l'Exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ardabur (fill d'Aspar) · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ardaixir I · Veure més »

Ardaixir II

Ardaixir II fou rei sassànida de Pèrsia del 379 al 383.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ardaixir II · Veure més »

Ardaixir III

Monedes amb l'efígie d'Ardaixir III. Ardaixir III fou un rei sassànida que va governar del setembre del 628 al 29 d'abril del 629.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ardaixir III · Veure més »

Ardaixir Kurra

Ardaixir Kurra fou una de les cinc divisions administratives (kura) del Fars en temps dels sassànides i al començament del domini musulmà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ardaixir Kurra · Veure més »

Arma química

Una arma química (en anglès: Chemical weapon o CW) són aquelles que s’utilitzen per infringir la mort o danys en els éssers humans.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arma química · Veure més »

Armènia bagràtida

El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Armènia bagràtida · Veure més »

Armènia occidental

XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) LArmènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Armènia occidental · Veure més »

Armènia persa

L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Sassànida і Armènia persa · Veure més »

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arquitectura aquemènida · Veure més »

Arquitectura de l'Iran

Larquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arquitectura de l'Iran · Veure més »

Arquitectura islàmica

La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arquitectura islàmica · Veure més »

Arquitectura medo-persa

Capitell de doble toro del palau de Darío Detall del fris dels arquers del palau de Darios Larquitectura medepersa tracta de les construccions fetes pels habitants de la Mèdia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arquitectura medo-persa · Veure més »

Arquitectura romànica d'Itàlia

Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arquitectura romànica d'Itàlia · Veure més »

Arsamosata

Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arsamosata · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arsàcides · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Imperi Sassànida і Art · Veure més »

Art antic d'Aràbia del Sud

llengua sud-aràbiga. Museu Arqueològic d'Istanbul Lleó de bronze amb un genet, fet a Qataban ''circa'' 75-50 ae L'art antic d'Aràbia del Sud s'originà al III mil·lenni ae fins al s. VII, en les cultures preislàmiques de la península Aràbiga a les zones costaneres del golf Pèrsic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Art antic d'Aràbia del Sud · Veure més »

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Nou!!: Imperi Sassànida і Art de l'Índia · Veure més »

Art de l'Imperi Part

editorial.

Nou!!: Imperi Sassànida і Art de l'Imperi Part · Veure més »

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Nou!!: Imperi Sassànida і Art persa · Veure més »

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Nou!!: Imperi Sassànida і Art sassànida · Veure més »

Artàxides d'Ibèria

Els Artàxides d'Ibèria o Artašesiani (en georgià არტაშესიანი) foren els membres d'una branca de la dinastia artàxida d'Armènia que va regnar en aquest país del 189 aC fins vers el 12 dC.

Nou!!: Imperi Sassànida і Artàxides d'Ibèria · Veure més »

Artsakh

Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.

Nou!!: Imperi Sassànida і Artsakh · Veure més »

Artxil d'Ibèria

Artxil I d'Ibèria (en georgià: არჩილი I) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida que va regnar del 411 al 435.

Nou!!: Imperi Sassànida і Artxil d'Ibèria · Veure més »

Artxil de Kakhètia

Artxil I de Kakhètia el Màrtir (en georgià: არჩილი) dit també el Sant fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels cosròides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Artxil de Kakhètia · Veure més »

Arvand Gushnasp

Arvand Gushnasp fou marzban sassànida de Geòrgia en temps de Cosroes I. La seva residència fou Tbilissi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arvand Gushnasp · Veure més »

Arxak II d'Armènia

Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arxak II d'Armènia · Veure més »

Arxak III d'Armènia

Arxak III (en armeni: Արշակ Գ) va ser rei d'Armènia de l'any 384 al 389.

Nou!!: Imperi Sassànida і Arxak III d'Armènia · Veure més »

Asawira

Els asawira (persa asavaran, àrab asawira) eren cavallers de l'exèrcit sassànida, que s'autoequipaven.

Nou!!: Imperi Sassànida і Asawira · Veure més »

Askar Mukram

Askar Mukran (Camp de Mukram) fou una vila establerta al final del suposadament per un cap àrab de nom Mukram al costat de les ruïnes sassànides de Rustam Kawadh (àrab Rustakubadh) un establiment sassànida destruït pels àrabs.

Nou!!: Imperi Sassànida і Askar Mukram · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Imperi Sassànida і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Astabed

Astabed fou un càrrec de la cort sassànida d'existència dubtosa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Astabed · Veure més »

Avèstic

Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Avèstic · Veure més »

Awnik

Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Awnik · Veure més »

Azad Firuz

Azad Firuz fou un governador sassànida de Bahrayn en temps de Cosroes I (531-579) o Cosroes II (590-628) segons les fonts.

Nou!!: Imperi Sassànida і Azad Firuz · Veure més »

Azarmigduxt

Azarmigduxt (persa Āzarmīdoḵt, Arzmīdoḵt, Arzmīndoḵt, Āzarūmīddoḵt) fou una reina sassànida que va governar per uns mesos el 630.

Nou!!: Imperi Sassànida і Azarmigduxt · Veure més »

Şavşat

Şavşat (pronunciat Xàvxat en turc; en georgià შავშეთი, Xavxeti) és un poble i districte de la Província d'Artvin, vora el mar Negre, al nord-est de Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Şavşat · Veure més »

Azhar ibn Yahya

Àzhar ibn Yahya ibn Zuhayr ibn Fàrqad, de malnom Azhar-e Kar, ‘Azhar l'Ase’, fou el tercer cosí i comandant militar dels emirs safàrides Yaqub ibn al-Layth i Amr ibn al-Layth; la genealogia que remunta a tota la família fins als sassànides és completament falsa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Azhar ibn Yahya · Veure més »

Àbac

Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àbac · Veure més »

Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim

Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim fou governador samànida del Khurasan, de la família dels dihkans kamkariyan de Merv amb suposat origen sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àrabs · Veure més »

Àrabs del Khuzestan

Els àrabs del Khuzestan són una minoria ètnica de l'Iran que viu a la província del Khuzestan, fronterera amb el sud de l'Iraq.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àrabs del Khuzestan · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àsia · Veure més »

Àssad ibn Sàman-khudà

Àssad ibn Sàman-khudà o Samankoda fou l'ancestre de la dinastia samànida; era fill de Sàman-khudà un terratinent local (dehqan) de la vila de Saman al districte de Balkh.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àssad ibn Sàman-khudà · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Àtila · Veure més »

Başkale

Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.

Nou!!: Imperi Sassànida і Başkale · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bactriana · Veure més »

Badjarwan

Badjarwan és una vila i antiga fortalesa de Mukan (Mughan) al sud de l'Araxes entre Ardabil i Bardhaa a l'Arran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Badjarwan · Veure més »

Bagavan

Bagavan (també escrit Bagawan; en) va ser una antiga localitat a la part central d'Armènia al principat de Bagrevand.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bagavan · Veure més »

Baghaberd

Baghaberd (en armeni: Բաղաբերդ) és el nom donat a una fortalesa armènia dels segles IV al XII situada al llarg d'una cresta amb vista al riu Voghji a catorze quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Kapan a la província de Siunik d'Armènia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Baghaberd · Veure més »

Bagram

Bagram (grec Alexandria del Caucas, medieval Kapisa) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Parwan a uns 60 km al nord de Kabul i prop de Charikar.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bagram · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahrain · Veure més »

Bahram

* Bahram o Varanes fou el nom de sis reis sassànides de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram · Veure més »

Bahram I

Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram I · Veure més »

Bahram II

Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram II · Veure més »

Bahram III

Bahram III o Varanes III fou rei sassànida de Pèrsia, fill gran i successor de Bahram II.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram III · Veure més »

Bahram IV

Bahram IV o Varanes IV fou rei sassànida de Pèrsia successor de Sapor III, que va regnar del 388 al 399.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram IV · Veure més »

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram V · Veure més »

Bahram VI

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bahram VI · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Baix Imperi · Veure més »

Bakr ibn Wàïl

Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (o) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bakr ibn Wàïl · Veure més »

Bakur II

Bakur II —ბაკურ II en georgià, llatinitzat com Bacurius— (mort el 528 o 547) fou un rei d'Ibèria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bakur II · Veure més »

Bakur III d'Ibèria

Bakur III d'Ibèria (en georgià: ბაკურ III, llatinitzat com Bacurius; mort el 580) fou el darrer rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, abans de l'abolició de la monarquia pel rei sassànida de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bakur III d'Ibèria · Veure més »

Balaix de Kirman

Balaix de Kirman (Balaix Kirman Xah) fou un rei de Kirman probablement sota sobirania de l'Imperi Part, del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Balaix de Kirman · Veure més »

Balash

Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.

Nou!!: Imperi Sassànida і Balash · Veure més »

Balash (desambiguació)

* Balash, rei sassànida de Pèrsia 484-488.

Nou!!: Imperi Sassànida і Balash (desambiguació) · Veure més »

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Balutxistan (regió) · Veure més »

Bam

Bam és una ciutat de l'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bam · Veure més »

Bandes de tiraz

Un sobirà amb un braçalet amb inscripció àrab: el ''tiraz''. Les bandes de tiraz són braçalets islàmics medievals amb una inscripció brodada en ells.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bandes de tiraz · Veure més »

Banu Tamim

Els Banu Tamim, també Tamim ibn Murr, fou una de les principals tribus àrabs nòmades abans de l'islam, que vivien a l'est i centre de la península d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Banu Tamim · Veure més »

Barda (Azerbaidjan)

Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »

Barsauma

Barsauma va ser bisbe metropolità de Nisibis al segle cinquè, i una figura important en la història de l'Església de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Barsauma · Veure més »

Basílica de la Nativitat

La Basílica de la Nativitat a Betlem és una de les esglésies més antigues operant de forma contínua del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і Basílica de la Nativitat · Veure més »

Basílica del Sant Sepulcre

La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.

Nou!!: Imperi Sassànida і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Sassànida і Basileu · Veure més »

Bastam

Bastam o Bistam (en persa بسطام) és una ciutat de l'Iran situada al Khorasan, a 6 km al nord de Xahrud, en un contrafort de les muntanyes Elburz.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bastam · Veure més »

Batalla d'Abritus

La Batalla d'Abritus, també coneguda com la Batalla del Forum Terebronii, fou un enfrontament armat entre les legions de l'Imperi Romà i una federació de tribus escites comandades pel rei Cniva.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Abritus · Veure més »

Batalla d'al-Qadisiyya

La batalla d'al-Qadisiyya (també Qadisiya, Qadisiyyah, Kadisiya, Kadisiyya) fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del primer califat i l'exèrcit de la Pèrsia sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'al-Qadisiyya · Veure més »

Batalla d'Avarayr

La batalla d'Avarayr fou una batalla lliurada el 2 de juny de 451 entre perses i armenis que va tenir lloc a la plana d'Avarayr a l'extrem nord-oest de l'actual Iran prop de la vila d'Avarayr d'Armènia al districte d'Artaz, al sud-est de la ciutat de Maku, prop de la frontera de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Avarayr · Veure més »

Batalla d'Edessa

La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Edessa · Veure més »

Batalla d'Heliòpolis

La batalla d'Heliòpolis va ser una batalla decisiva del entre els exèrcits musulmans i romans d'Orient pel control d'Egipte.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Heliòpolis · Veure més »

Batalla d'Hormizdegan

La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Hormizdegan · Veure més »

Batalla d'Hormozgan

La batalla d'Hormozgan o Hormozdgān (arabitzat Hormozjān) fou un enfrontament militar entre el persa Ardaixir I i el rei de reis part Artavan V que va permetre la pujada al poder de la dinastia sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Hormozgan · Veure més »

Batalla d'Issos (622)

La batalla d'Issos, també coneguda com la Tercera Batalla d'Issos, va ser un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida la tardor del 622 a prop de la ciutat d'Issos, actualment en la província de Hatay a Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla d'Issos (622) · Veure més »

Batalla de Barbalissos

La Batalla de Barbalissos es va lliurar a Barbalissos l'any 253, entre l'imperi Sassànida i Roma.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Barbalissos · Veure més »

Batalla de Cal·linic

La batalla de Cal·linic tingué lloc el 19 d'abril del 531.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Cal·linic · Veure més »

Batalla de Ctesifont

La batalla de Ctesifont és el nom de la batalla que va tenir lloc el 29 de maig de 363 als afores de la capital persa, Ctesifont, entre els exèrcits de l'Imperi Romà comandats pel seu ''Dominus et Imperator'' Flavi Claudi Julià ''l'Apòstata'' i les de l'Imperi persa dirigides pel general Merena.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Ctesifont · Veure més »

Batalla de Ctesifont (1915)

La Batalla de Ctesifont (en turc: Selman-ı Pak Muharebesi) es va lliurar al novembre de 1915 entre l'Imperi Britànic i l'Índia britànica contra l'Imperi Otomà, dins de la campanya de Mesopotàmia de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Ctesifont (1915) · Veure més »

Batalla de Dara

La batalla de Dara va ser una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient que va tenir lloc l'any 530, dins del conflicte anomenat de la guerra d'Ibèria, que va durar de l'any 526 al 532.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Dara · Veure més »

Batalla de Jalula

La batalla de Jalula fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del califat Raixidun i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans;.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Jalula · Veure més »

Batalla de Misikhe

El 243, l'emperador Gordià III va reprendre les ciutats romanes de Hatra, Nisibis i Carres a l'imperi Sassànida després de derrotar-los a la Batalla de Resaena.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Misikhe · Veure més »

Batalla de Nínive

La Batalla de Nínive del 627 (Ἡ μάχη τῆς Νινευί) va ser la batalla culminant de l'última guerra romano-sassànida (602-628), que va donar el cop de gràcia als sassànides i va restaurar breument les fronteres romanes en l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Nínive · Veure més »

Batalla de Nihawand

La batalla de Nihawand (també Nahavand, Nehavend i altres) fou un decisiu combat lliurat el 642 entre els àrabs i els sassànides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Nihawand · Veure més »

Batalla de Resena

La Batalla de Resena va ser una batalla que es va lliurar al 243 entre les forces de l'Imperi Romà, dirigit per Misiteu, prefecte del pretori, i un exèrcit de l'Imperi Sassànida, liderats pel rei Sapor I. Els romans van aconseguir la victòria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Resena · Veure més »

Batalla de Tiatira

La Batalla de Tiatira es va lliurar l'any 366 a Tiatira, Frígia (l'actual Turquia), entre els exèrcits de l'emperador romà Valent i l'usurpador Procopi, dirigit pel general Gomoarius.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla de Tiatira · Veure més »

Batalla del Pont

La Batalla del Pont es va mantenir entre els àrabs musulmans dirigits per Abu Ubaid Thaqfi, i les forces de l'Imperi Sassànida dirigides per Bahman Jaduya.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla del Pont · Veure més »

Batalla del Yarmuk

La batalla del Yarmuk, també coneguda com a batalla de la Jabiya, fou un combat decisiu entre el Primer Califat i l'Imperi Romà d'Orient, lliurat a la vora del riu Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes).

Nou!!: Imperi Sassànida і Batalla del Yarmuk · Veure més »

Bateria de Bagdad

arxiudata.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bateria de Bagdad · Veure més »

Batnes

Batnes (en grec antic Βάτναι) era una ciutat d'Osroene fundada pels macedonis a la riba de l'Eufrates en lloc d'una ciutat siríaca ja existent.

Nou!!: Imperi Sassànida і Batnes · Veure més »

Bawazidj

Bawazij (en siríac Beth Wazik, que vol dir ‘Casa de la Duana’; sota els sassànides Khunya-Sabur, que vol dir ‘el Cant de Sapor’) fou una antiga ciutat d'Iraq, a la regió de Mossul, a la riba del Petit Zab i no lluny de la seva desembocadura.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bawazidj · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bàssora · Veure més »

Birtha

Birtha (en llatí Birtha, en grec antic Βίρθα) era una antiga fortalesa al riu Tigris, al sud de Mesopotàmia, que es deia que va ser construïda per Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Birtha · Veure més »

Bistam

Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bistam · Veure més »

Bixapur

Bixapur (o Bishâpûr) és una antiga ciutat de l'Iran, de la que resten les ruïnes al sud de la moderna Faliyan, a l'antiga ruta entre Persis i Elam.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bixapur · Veure més »

Bleda (hun)

Bleda (Priscus: Βλήδας; Procopius: Βλέδας) (390-445) va ser rei dels huns conjuntament amb el seu germà petit Àtila.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bleda (hun) · Veure més »

Bolnisi Sioni

Bolnisi Sioni (en georgià: ბოლნისის სიონი) o catedral de Bolnisi Sioni és una basílica de l'Església ortodoxa georgiana al poble i districte de Bolnisi, Geòrgia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bolnisi Sioni · Veure més »

Bosra

Bosra (de vegades anomenada Bostra, en àrab بصرى) és una ciutat del sud de Síria, en la governació de Dar'a, capital de la fèrtil regió d'Hauran, situada a 150 km de Damasc, sobre un altiplà basàltic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bosra · Veure més »

Bubiyan

L'illa de Bubiyan és l'illa més gran del grup d'illes costaneres de Kuwait.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bubiyan · Veure més »

Bust (Sistan)

Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.

Nou!!: Imperi Sassànida і Bust (Sistan) · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Buwàyhides · Veure més »

Buzurgmihr

Escultura de Bozorgmehr en la Plaça de Bozorgmehr a Isfahan Buzurgmihr (també Bozorgmehr) fou un llegendari personatge dotat de grans poders que fou ministre del rei sassànida Cosroes I el just (Khusraw I el just, 531-579).

Nou!!: Imperi Sassànida і Buzurgmihr · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Imperi Sassànida і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Cal·linic

* Seleuc II Cal·linic, rei selèucida (246-).

Nou!!: Imperi Sassànida і Cal·linic · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Capadòcia · Veure més »

Caracene

Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.

Nou!!: Imperi Sassànida і Caracene · Veure més »

Carí

p.

Nou!!: Imperi Sassànida і Carí · Veure més »

Castell d'Iraj

El Castell d'Iraj és un castell situat al nord-est de Varamin i a prop d'Abad Ja'far, al nord de l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Castell d'Iraj · Veure més »

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Catafracta · Veure més »

Catedral d'Edjmiatsín

La catedral d'EdjmiatsínConeguda ocasionalment com a catedral de la Santa Edjmiatsín, la Santa Edjmiatsín (Սուրբ Էջմիածին, Surb Edjmiatsín) o, simplement, Edjmiatsín.

Nou!!: Imperi Sassànida і Catedral d'Edjmiatsín · Veure més »

Catifa turca

LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.

Nou!!: Imperi Sassànida і Catifa turca · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Imperi Sassànida і Cesaropapisme · Veure més »

Chandragupta I

Chandra Gupta I (qui regnà entre el 319 i el 335 d. C.) va ser el tercer rei de l'Imperi Gupta, fill de Ghatotkacha i net de Sri Gupta, fundador de la dinastia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Chandragupta I · Veure més »

Charito

Charito (en llatí Charito) va ser una dama romana, esposa de l'emperador Jovià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Charito · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ciència medieval · Veure més »

Circesium

Circesium (grec Kirkesion o Kirkesios, siríac Kerkusion) fou una antiga ciutat de Mesopotàmia a Osroene.

Nou!!: Imperi Sassànida і Circesium · Veure més »

Ciutat vella de Jerusalem

La Ciutat vella de Jerusalem és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, constituint fins a la dècada de 1860 part de l'entramat urbà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ciutat vella de Jerusalem · Veure més »

Clibanaris

Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, "els que porten forns", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa "forn de campament", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes.

Nou!!: Imperi Sassànida і Clibanaris · Veure més »

Club al-Muthanna

El Club al-Muthanna (en) va ser una influent organització feixista panàrab, fundada a Bagdad entre el 1935 i el 1937 i que va romandre activa fins al maig de 1941, quan va fracassar el cop d'estat del pronazi Rashid Ali al-Gaylani.

Nou!!: Imperi Sassànida і Club al-Muthanna · Veure més »

Comtat de Gorgan

Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Comtat de Gorgan · Veure més »

Congost de Darial

Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.

Nou!!: Imperi Sassànida і Congost de Darial · Veure més »

Conquesta àrab d'Egipte

Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte formava part de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).

Nou!!: Imperi Sassànida і Conquesta àrab d'Egipte · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Conquesta musulmana de Síria

La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Constanci II · Veure més »

Constantí el Gran i el cristianisme

''El baptisme de Constantí'', per Rafael Sanzio. Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Constantí el Gran i el cristianisme · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Imperi Sassànida і Constantí I el Gran · Veure més »

Constància

Constància o Constantina (Roma?, ca. 318 - Caeni Gallicani, Bitínia, 354) fou filla de Constantí I el Gran i esposa d'Annibalià i de l'emperador Constanci Gal.

Nou!!: Imperi Sassànida і Constància · Veure més »

Conversió dels khàzars al judaisme

La conversió dels khàzars al judaisme és un esdeveniment històric que es va donar al kanat dels khàzars (avui a Rússia), entre els khàzars entre els segles  i X. Es té constància que durant l'edat antiga i l'edat mitjana, hi havia jueus que feien proselitisme actiu, molt més que ara.

Nou!!: Imperi Sassànida і Conversió dels khàzars al judaisme · Veure més »

Cosròides

Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cosròides · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cosroes I · Veure més »

Cosroes II

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cosroes II · Veure més »

Cosroes III

Cosroes III o Khosrow III (629) fou un rei sassànida en lluita contra altres pretendents, que va governar breument a Khorasan durant el regnat del Mihrànida general Shahrbaraz que va agafar control de l'Imperi sassànida després d'haver assetjat Ctesifont.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cosroes III · Veure més »

Cosroes IV

Cosroes o Khosrow IV fou un usurpador sassànida que va governar breument el 631.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cosroes IV · Veure més »

Cosroes V

Cosroes V o Farrukhzad Khosrau V fou breument rei de l'Imperi Sassànida de març del 631 a l'abril del 631.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cosroes V · Veure més »

Coves de Kizil

Les Coves de Kizil (també escrit Qizil o també Qyzyl; en xinès tradicional: 克孜爾千佛洞; en xinès simplificat: 克孜尔千佛洞; en pinyin: Kèzī'ěr Qiānfú Dòng; en xinès, literalment vol dir les coves de Kizil dels mil budes; en uigur: قىزىل مىڭ ئۆي) són un conjunt de grutes budistes tallades a la roca prop de la localitat de Kizil (克孜尔乡, Kèzī'ěr Xiāng), situada de la Regió Autònoma de Xinjiang, a la Xina.

Nou!!: Imperi Sassànida і Coves de Kizil · Veure més »

Creixent lunar i estrella

Una representació actual del creixent lunar i l'estrella El creixent lunar i l'estrella, és a dir, la representació gràfica d'una mitja lluna (o d'un quart creixent lunar) combinat amb una o més estrelles, va ser un símbol molt estès a través del món antic, amb exemples testificats des de la Mediterrània Oriental fins a l'Àsia Central i l'Índia, alguns antics de 4.000 anys.

Nou!!: Imperi Sassànida і Creixent lunar i estrella · Veure més »

Creu solar

Creu solar. La creu solar, una creu dins d'un cercle, és un símbol comú en diferents artefactes de l'Europa prehistòrica, en particular durant el període Neolític fins a l'Edat de bronze.

Nou!!: Imperi Sassànida і Creu solar · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Imperi Sassànida і Crisi del segle III · Veure més »

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »

Cristianisme siríac

Missa de l'Església Ortodoxa Siríaca Síria Otomana. El cristianisme siríac (siríac: ܡܫܝܚܝܘܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ / Mšiḥāyuṯā Suryāyṯā) es refereix a les tradicions cristianes orientals que empren el siríac en les seves litúrgies.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cristianisme siríac · Veure més »

Cronologia de la història de l'Iran

Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia).

Nou!!: Imperi Sassànida і Cronologia de la història de l'Iran · Veure més »

Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica

Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ctesifont · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Imperi Sassànida і Cultura de Grècia · Veure més »

Dabúyida

Khursid La dinastia dabúyida fou una dinastia dispahbads (caps militars) que va governar inicialment el Gilan i després la plana del Tabaristan; eren suposats descendents d'un rei sassànida i inicialment foren governadors sassànides que van esdevenir independents amb la invasió musulmana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dabúyida · Veure més »

Daf (instrument musical)

El daf (persa: دف daf; àrab: دُفْ duff) és un gran tambor originari de l'Orient mitjà emprat tant en la música popular com en la clàssica.

Nou!!: Imperi Sassànida і Daf (instrument musical) · Veure més »

Daguestan

El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Daguestan · Veure més »

Damavand (ciutat)

La regió Damavand és una ciutat de l'Iran a la província de Teheran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Damavand (ciutat) · Veure més »

Dara

Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dara · Veure més »

Daskara

Daskara és una vila d'Iraq a uns 88 km al nord-est de Bagdad.

Nou!!: Imperi Sassànida і Daskara · Veure més »

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Imperi Sassànida і Daylam · Veure més »

Dayr Kab

Dayr Kab fou un antic monestir i assentament de l'Iraq, de la tribu dels Iyad, a la ruta entre Ctesifont i Kufa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dayr Kab · Veure més »

Dayr Qurra

Dayr Qurra fou una antiga vila de l'Iraq, prop de Kufa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dayr Qurra · Veure més »

Dècada del 220

226 - Inici del segon Imperi Persa (226-651) amb la dinastia sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dècada del 220 · Veure més »

Dècada del 240

La dècada dels 240 va des de l'1 de gener de 240 fins al 31 de desembre de 249.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dècada del 240 · Veure més »

Dècada del 260

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dècada del 260 · Veure més »

Dècada del 270

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dècada del 270 · Veure més »

Dècada del 290

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dècada del 290 · Veure més »

Dècada del 500

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dècada del 500 · Veure més »

Dècada del 610

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dècada del 610 · Veure més »

Dírham

El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dírham · Veure més »

Dekhan

Dekhan (arabitzat Dikhan) era el títol que portaven a la Pèrsia sassànida els caps de vila; eren membres de la petita noblesa feudal.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dekhan · Veure més »

Dezful

Mesquita de Dezful Jama Dezful o Dezh-pol (‘Fortalesa del Pont’) és una ciutat de l'Iran, capital del shahristan del mateix nom a lustan o província del Khuzestan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dezful · Veure més »

Diàspora armènia

Mapa de la diàspora armènia La Diàspora Armènia es refereix a les comunitats d'armenis fora de la República d'Armènia, incloent-hi l'autoproclamada República de l'Alt Karabakh.

Nou!!: Imperi Sassànida і Diàspora armènia · Veure més »

Dinastia heracliana

L'anomenada dinastia heracliana va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 610 fins al 695 i des del 705 fins al 711.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dinastia heracliana · Veure més »

Dinastia Liang

La dinastia Liang, també conegut com el Liang meridional en historiografia, va ser una dinastia imperial de la Xina i la tercera de les quatre dinasties meridionals durant el període de les dinasties meridionals i septentrionals.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dinastia Liang · Veure més »

Dinavar

Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dinavar · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Imperi Sassànida і Dioclecià · Veure més »

Districte de Rawalpindi

El districte de Rawalpindi (urdú ضلع راولپنڈی) és una divisió administrativa del Pakistan al nord de la província del Panjab (Pakistan) amb capital a Rāwalpindi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Districte de Rawalpindi · Veure més »

Divisió del Regne de Geòrgia

La divisió del Regne de Geòrgia és un període de la història de Geòrgia que se situa entre el 1490 (data de la dissolució oficial del reialme) i el 1810 (data de l'annexió del regne d'Imerètia per Rússia).

Nou!!: Imperi Sassànida і Divisió del Regne de Geòrgia · Veure més »

Djavakheti

Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Djavakheti · Veure més »

Djidjarakatsí

Els Djidjarakatsí van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que van governar la regió del Djidjarakat fins almenys el.

Nou!!: Imperi Sassànida і Djidjarakatsí · Veure més »

Dominat

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dominat · Veure més »

Dones al Turkmenistan

Les dones del Turkmenistan són dones nascudes, que viuen o provenen del Turkmenistan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dones al Turkmenistan · Veure més »

Dubai

L'emirat de Dubai és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU).

Nou!!: Imperi Sassànida і Dubai · Veure més »

Dura Europos

Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dura Europos · Veure més »

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Nou!!: Imperi Sassànida і Dvin · Veure més »

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ecbàtana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Egipte (província romana) · Veure més »

Egipte sota el domini persa

Home egipci amb vestimentes perses, ca. 343-332 aC La història d'Egipte sota el domini persa es divideix en tres eres.

Nou!!: Imperi Sassànida і Egipte sota el domini persa · Veure més »

El Llibre dels Reis

El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.

Nou!!: Imperi Sassànida і El Llibre dels Reis · Veure més »

Elefant de guerra

XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.

Nou!!: Imperi Sassànida і Elefant de guerra · Veure més »

Eleuteri de Ravenna

Eleuteri (en llatí Eleutherius) fou exarca de Ravenna del 615 al 620.

Nou!!: Imperi Sassànida і Eleuteri de Ravenna · Veure més »

Elimaida (província)

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.

Nou!!: Imperi Sassànida і Elimaida (província) · Veure més »

Erevan

Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Imperi Sassànida і Erevan · Veure més »

Església Catòlica Siro-malabar

LEsglésia Catòlica Siro-Malabar (Edta Qatholiqi D'Malabar Suryaya; malaiàlam:;, ‘Església dels sirians malabars’) o Ésglésia dels catòlics sirians de Malabar és una església catòlica oriental arxiepiscopal major amb seu a Kerala, Índia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Església Catòlica Siro-malabar · Veure més »

Església d'Antioquia

L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Església d'Antioquia · Veure més »

Església d'Orient

LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.

Nou!!: Imperi Sassànida і Església d'Orient · Veure més »

Església de Sant Polieucte

L'església de Sant Polieucte (grec: Ναός τουΑγίουΠολυεύκτου, Naós tu Agiu Polievktu; turc: Ayios Polieuktos Kilisesi) fou una antiga església romana d'Orient construïda a Constantinoble (actual Istanbul) per la noble Anícia Juliana i dedicada a Sant Polieucte.

Nou!!: Imperi Sassànida і Església de Sant Polieucte · Veure més »

Església Ortodoxa Siríaca

L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.

Nou!!: Imperi Sassànida і Església Ortodoxa Siríaca · Veure més »

Esteve I d'Ibèria

Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià: სტეფანოზ I, Step'anoz I) fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.

Nou!!: Imperi Sassànida і Esteve I d'Ibèria · Veure més »

Esteve II d'Ibèria

Esteve II o Stephanos II (en georgià: სტეფანოზ II, Step'anoz II) fou un príncep-primat d'Ibèria i eristavi hereditari de Kakhètia de la dinastia dels Cosròides que regna de 637/642 a 650 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.

Nou!!: Imperi Sassànida і Esteve II d'Ibèria · Veure més »

Estratègicon

LEstratègicon (en grec medieval: Στρατηγικόν, Strategikon) és un tractat d'estratègia militar que hauria estat escrit durant el.

Nou!!: Imperi Sassànida і Estratègicon · Veure més »

Eudòxia Epifania

Eudòxia Epifània era una princesa romana d'Orient, filla de l'emperador romà d'Orient Heracli i de la seva primera dona Fàbia Eudòxia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Eudòxia Epifania · Veure més »

Exarcat d'Àfrica

Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Exarcat d'Àfrica · Veure més »

Exèrcit part

Lexèrcit part va ser un dels més temuts de l'edat antiga, per als primers diàdocs d'Alexandre el Gran i després dels romans.

Nou!!: Imperi Sassànida і Exèrcit part · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: Imperi Sassànida і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Execució mitjançant l'ús d'un elefant

De vegades, els elefants desmembraven el cos dels condemnats, com es mostra en aquest dibuix de 1681 del llibre ''An Historical Relation of the Island Ceylon'', de Robert Knox. Lexecució mitjançant l'ús d'un elefant va ser un mètode d'aplicació de la pena de mort a condemnats al sud i el sud-est asiàtic, especialment a l'Índia, durant gairebé 4.000 anys.

Nou!!: Imperi Sassànida і Execució mitjançant l'ús d'un elefant · Veure més »

Exilarca

L'Exilarca (en hebreu: ראש גלות) (transliterat: Roix Galut) (en judeoarameu: ריש גלותא, Reix Galuta) (en català: "cap de l'exili") era el títol que se li donava, al líder secular de la comunitat jueva de Babilònia, a partir de la destrucció del Regne de Judà, i la deportació massiva dels hebreus, que fou realitzada pel rei babilònic Nabucodonosor II.

Nou!!: Imperi Sassànida і Exilarca · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Expansió de l'islam · Veure més »

Falluja

Fal·luja, Falluja, Fallujah, Faluja o Faludja és una ciutat de l'Iraq a la província d'al-Anbar, a 69 km a l'oest de Bagdad, i a la vora de l'Eufrates.

Nou!!: Imperi Sassànida і Falluja · Veure més »

Farah

Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.

Nou!!: Imperi Sassànida і Farah · Veure més »

Farrukh Ormazd

Farruk Ormazd o Farrukh Hormizd o Farrokh Hormizd (Persa: فرخ‌هرمز), era un spahbed en Pèrsia del nord, fou príncep d'Atropatene.

Nou!!: Imperi Sassànida і Farrukh Ormazd · Veure més »

Fasa

Fasa o Pasa (persa: فسا) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.

Nou!!: Imperi Sassànida і Fasa · Veure més »

Feshart Ouzayd

Feshart Ouzayd o Suhrab fou rei (o més probablement governador) de l'Aràbia oriental sassànida amb seu a al-Hira.

Nou!!: Imperi Sassànida і Feshart Ouzayd · Veure més »

Fest (historiador)

Fest (Festus) fou un polític i historiador romà del que va florir en temps de l'emperador Valent.

Nou!!: Imperi Sassànida і Fest (historiador) · Veure més »

Filan

Filan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Filan · Veure més »

Firdawsí

Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».

Nou!!: Imperi Sassànida і Firdawsí · Veure més »

Firuzabad

Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.

Nou!!: Imperi Sassànida і Firuzabad · Veure més »

Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavius Constantinus (floruit 447–464) o Flavi Constantí fou un polític i Cònsol de l'Imperi Romà Oriental i, en tres ocasions, Prefecte del Pretori d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Flavi Constantí (cònsol 457) · Veure més »

Frahat d'Armènia

Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.

Nou!!: Imperi Sassànida і Frahat d'Armènia · Veure més »

Gakhars

Els gakhars, gakkhar, ghakhar o ghakkar —گاکھر — és una ètnia del Pakistan que viu especialment al districte de Rawalpindi, al districte d'Hazara i districtes veïns.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gakhars · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Nou!!: Imperi Sassànida і Galeri · Veure més »

Gèrasa

El fòrum oval de Gèrasa, amb la ciutat nova al fons Gèrasa (Gerasa) fou una ciutat de Celesíria que feia part de la Decàpolis, i que correspon a l'actual Jerash (Jordània).

Nou!!: Imperi Sassànida і Gèrasa · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gemmes treballades · Veure més »

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gens Flàvia · Veure més »

Ghulam

Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ghulam · Veure més »

Gihad

Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gihad · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gitanos · Veure més »

Golf d'Alexandreta

El golf d'Alexandreta (o golf d'İskenderun) és un golf situat en la regió oriental de la Mediterrània, en la costa sud de Turquia, a prop de la frontera amb Síria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Golf d'Alexandreta · Veure més »

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Nou!!: Imperi Sassànida і Governador · Veure més »

Gran Columnata d'Apamea

La Gran Columnata d'Apamea fou la principal avinguda columnada de l'antiga ciutat d'Apamea, a la vall del riu Orontes, al nord-oest de Síria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gran Columnata d'Apamea · Veure més »

Gran Iran

Síria Oriental i el Caucas. Gran Iran (persa: ایران بزرگ; la Encyclopædia Iranica usa el terme Continent Cultural Iranià) és un terme que fa referència a les regions que tenen una significativa influència cultural iraniana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gran Iran · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gran Khorasan · Veure més »

Gregòria (emperadriu)

Gregòria o Gregòria Anastàsia (? - 650) va ser l'esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí III Heracli.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gregòria (emperadriu) · Veure més »

Guaram I d'Ibèria

Guaram I d'Ibèria (en georgià: გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guaram I d'Ibèria · Veure més »

Guerra gòtica (250-251)

La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerra gòtica (250-251) · Veure més »

Guerra gòtica (267-269)

La Guerra gòtica (267-269) fou un conflicte entre l'Imperi Romà i un contingent de tribus escites i gots que invaïren el territori romà en dues diferents onades entre el 267 i el 269.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerra gòtica (267-269) · Veure més »

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 572-591

La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerra romano-sassànida del 572-591 · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu. Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar lstatu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren. El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerra romano-sassànida del 602-628 · Veure més »

Guerra Vandàlica

La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerra Vandàlica · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guerres de la Ridda

Les guerres de la Ridda (‘guerres d'apostasia’) van ser una sèrie de campanyes militars musulmanes per sufocar la rebel·lió d'algunes tribus àrabs contra el califa Abu-Bakr as-Siddiq, que van tenir lloc en els anys 632 i 633, immediatament després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerres de la Ridda · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guerres romano-perses · Veure més »

Gugarq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).

Nou!!: Imperi Sassànida і Gugarq · Veure més »

Guix (construcció)

Guix industrial (sulfat càlcic hemihidratat) Cantera de guix. El guix en la construcció i en altres usos és un material similar al morter o al ciment.

Nou!!: Imperi Sassànida і Guix (construcció) · Veure més »

Gundixapur

Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gundixapur · Veure més »

Gushnasp-Vahram d'Armènia

Gushnasp-Vahram va ser governador (marzban) d'Armènia durant l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Gushnasp-Vahram d'Armènia · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hamadan · Veure més »

Hamazasp III d'Ibèria

Hamazasp IIII o Amazap III d'Ibèria (en georgià: ამაზასპ III, llatinitzat en Amazaspus) fou un rei rebel d'Ibèria entre vers 260 i 265.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hamazasp III d'Ibèria · Veure més »

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Nou!!: Imperi Sassànida і Harran · Veure més »

Hasanjalàlides

La nissaga dels hasanjalàlides o en armeni Hasan-Jalalyan (armeni. Հասան-Ջալալյաններ) fou una dinastia armènia que va governar la regió de Khatchen (Artsakh) a partir de 1214 en endavant, en el que ara són les regions del Karabakh, Nagorno-Karabakh i una petita part de Siunia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hasanjalàlides · Veure més »

Hatra

Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hatra · Veure més »

Hawiza

Hawiza (apareix també el diminitiu Huwayza) fou una antiga ciutat a la regió de maresmes a l'est del Tigris, dins el Khuzistan (avui Iran), que va donar nom a tota la comarca.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hawiza · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hèstia · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Imperi Sassànida і Heftalites · Veure més »

Hekatompilos

Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hekatompilos · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Imperi Sassànida і Heracli · Veure més »

Heraclones

Heracli, més conegut pel diminutiu Heraclones (en grec:, Heraclionas) fou un emperador romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Heraclones · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Imperi Sassànida і Herat · Veure més »

Hermitage

Vista de l'Ermitage. L'Hermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hermitage · Veure més »

Hieràpolis de Síria

Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hieràpolis de Síria · Veure més »

Himiarites

Els himiarites eren un clan de l'Aràbia Feliç (Iemen) al Regne de Sabà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Himiarites · Veure més »

Hippos

Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hippos · Veure més »

Hira

Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hira · Veure més »

Història antiga del Iemen

Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història antiga del Iemen · Veure més »

Història d'Abkhàzia

La història d'Abkhàzia comprén aquests períodes.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història d'Abkhàzia · Veure més »

Història d'Aràbia

Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història d'Aràbia · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història d'Armènia · Veure més »

Història d'Artsakh

La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història d'Artsakh · Veure més »

Història d'Àsia

La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història d'Àsia · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història d'Isfahan · Veure més »

Història d'Israel

El Mur de les Lamentacions La història d'Israel s'inicia amb la Declaració d'Independència d'Israel el 1948.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història d'Israel · Veure més »

Història d'Oman

Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història d'Oman · Veure més »

Història de l'Afganistan

talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Afganistan · Veure més »

Història de l'Aràbia Saudita

Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Aràbia Saudita · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Àsia Central · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà d'Orient

Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Iran · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de l'Uzbekistan · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de la regió mediterrània · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de Turquia · Veure més »

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història de Xiraz · Veure més »

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història del Caucas · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història del cristianisme · Veure més »

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història del Iemen · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història del Pakistan · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història del Panjab · Veure més »

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Nou!!: Imperi Sassànida і Història del Tadjikistan · Veure més »

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història del Turkmenistan · Veure més »

Història dels escacs

escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història dels escacs · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Història universal · Veure més »

Hit

Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hit · Veure més »

Hormuzan

Hormuzan (o Hurmuzan o Hormizan) fou un general persa sassànida, probablement d'una de les set grans famílies de l'imperi i d'origen part.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hormuzan · Veure més »

Hospital

Hospital General Mateu Orfila de Menorca. Un hospital és un lloc destinat a tenir cura de les patologies i dels traumatismes massa complexos per poder ser tractats al domicili, al centre d'atenció primària, o al gabinet d'un metge.

Nou!!: Imperi Sassànida і Hospital · Veure més »

Huna

El "Bol Hefthalita", Frontera del Nord-oest Pakistan, V-VI segle. Museu Britànic.Iaroslav Lebedynsky, "Les Nomades", pàg 172. Moneda Huna del rei Lakhana d'Udyana, llegenda: "Raja Lakhana (Udaya) Ditya ". Rei Huna Napki Malka. Huna fou el nom de les tribus khionites parlants de l'iranià que van envair l'Índia del nord durant la primera part del 5è segle.

Nou!!: Imperi Sassànida і Huna · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Huns · Veure més »

Idhadj

Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.

Nou!!: Imperi Sassànida і Idhadj · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imam

Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imam · Veure més »

Imperi de Palmira

Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi de Palmira · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Kuixan · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Imperi Sassànida і Imperi Sassànida · Veure més »

Imru-l-Qays ibn an-Numan

Imru-l-Qays ibn an-Numan fou un rei làkhmida fill d'an-Numan (II) ibn al-Àswad.

Nou!!: Imperi Sassànida і Imru-l-Qays ibn an-Numan · Veure més »

Indo-Sassànides

Kushan anteriors. Coin of the Indo-Sassanid ''kushansha'' Varhran I (early 4th century). a l'anvers el rei Vahhran amb vestits propis de la vall de l'Indo, i al revers un brau irania i a vegades un altar zorostrià El Indo-Sassànides, Kuixano-Sassànides o Kuixanxas foren una branca dels perses sassànides que establiren el seu govern al subcontinent indi nord-occidental durant els segles  i a costa del decadent Imperi Kuixan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Indo-Sassànides · Veure més »

Influències islàmiques en l'art cristià

Exemple de la influència islàmica en l'art cristià: plat de ceràmica hispano-morisc, aproximadament de 32 cm de diàmetre, amb el monograma cristià "IHS", decorat en blau cobalt i lluentor dorat, València, c.1430-1500. Influències islàmiques en l'art cristià es refereix a la influència de l'art islàmic sobre l'art cristià, en la producció artística en el món islàmic des del VIII fins al.

Nou!!: Imperi Sassànida і Influències islàmiques en l'art cristià · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Imperi Sassànida і Iraq · Veure més »

Iraq (província del Califat)

La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.

Nou!!: Imperi Sassànida і Iraq (província del Califat) · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Imperi Sassànida і Isfahan · Veure més »

Ishpabadh

Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ishpabadh · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Imperi Sassànida і Islam · Veure més »

Islam a la Xina

Lislam a la Xina (xinès: 伊斯兰教, pinyin yīsīlán jiào, "ensenyament de l'islam") hi va arribar, segons la tradició, l'any 650 quan Sad ibn Abi-Waqqàs va ser enviat pel califa Uthman com a representant davant l'emperador Tang Gaozong.

Nou!!: Imperi Sassànida і Islam a la Xina · Veure més »

Ispahbudhan

miniatura La Casa d'Ispahbudhan o la Casa d'Aspahbadh va ser un dels set Grans clans o Cases de l'Imperi Sassànida originaris de la Pàrtia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ispahbudhan · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Sassànida і Israel · Veure més »

Issos

Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Issos · Veure més »

Istakhr

Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Istakhr · Veure més »

Istami

Istami fou el primer yabghu dels turcs occidentals, per divisió dels dominis del seu pare Bumin, i supeditat al seu germà Muhan, kan de tots els turcs i de les hordes orientals.

Nou!!: Imperi Sassànida і Istami · Veure més »

Iwan

Iwan de la Mesquita del Divendres, a Herat (Afganistan). Un iwan (del persa إيوان, eyvān, a través de l'àrab إيوان, iwān) o liwan (de l'àrab oral ليوان, līwān) és un element arquitectònic, molt present en l'arquitectura islàmica, que consisteix en un monumental porxo d'entrada en forma d'arc, més decoratiu que funcional.

Nou!!: Imperi Sassànida і Iwan · Veure més »

Iyad

Iyad fou una antiga tribu àrab.

Nou!!: Imperi Sassànida і Iyad · Veure més »

Jalula

Jalula fou una antiga vila de l'Iraq i cap del districte (tassuj) de Jalula, a l'est del Tigris en la ruta a Khurasan, a uns 40 km al nord-est de Dastajird i uns 40 km al sud-oest de Khanikin.

Nou!!: Imperi Sassànida і Jalula · Veure més »

Joan l'Almoiner

Joan de les Almoines o Joan V d'Alexandria (Amathus, Xipre, segona meitat del segle V - Xipre, 619) fou Patriarca Ortodox d'Alexandria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Joan l'Almoiner · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Imperi Sassànida і Judaisme · Veure més »

Judeopersa

El judeopersa és la llengua neopersa escrita en caràcters hebreus.

Nou!!: Imperi Sassànida і Judeopersa · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Jueus · Veure més »

Justa

s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Nou!!: Imperi Sassànida і Justa · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Imperi Sassànida і Justinià I · Veure més »

Juvanxer

Juvanxer, Javanxir o Juvān Shir (mort l'any 630) fou un pretendent sassànida el 630.

Nou!!: Imperi Sassànida і Juvanxer · Veure més »

Kadagistan

Kadagistan fou una província oriental de l'imperi Sassànida esmentada en un document sassànida i en dos documents bactrians (en bactrià: Kadagstan, "stan" és el sufixe iranià per "país").

Nou!!: Imperi Sassànida і Kadagistan · Veure més »

Kakh-e Sasan

Kakh-e Sasan és una palau sassànida situat a Sarvestan (antigament Khavrestān) a 84 km al sud-est de Xiraz a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kakh-e Sasan · Veure més »

Kalyan

Kalyan (marathi कल्याण) és una ciutat del districte de Thane a Maharashtra, capital d'una taluka o tehsil i d'una municipalitat i part d'una corporació municipal junt amb Domvibali o Dombivli (Kalyan-Dombivali).

Nou!!: Imperi Sassànida і Kalyan · Veure més »

Kamsarakan

Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kamsarakan · Veure més »

Kanixka I

Imperi Kuixan Kanixka I fou rei/emperador dels kuixana (Imperi Kuixan) que va governar en una data incerta entre el 78 i el 127, entre el 127 i el 147 o entre el 227 i el 255), i va afavorir l'expansió del budisme i l'art grecobudista de Gandhara (impulsat per Menandre I rei grec de Bactriana) en el qual Buda, abans representat simbòlicament per una roda, una petjada dels peus, etc., agafava el rostre dels déus grecs, especialment Apol·lo. La seva estàtua, una peça única que era al museu de Kabul, fou destruïda pels talibans el 2000. Els kushana eren una secció dels yuezhi. Kanishka era fill de Vima Kadfises, i fou un gran conqueridor i un eficient administrador que va governar un gran imperi de l'Àsia central a Benarés. Va portar al mateix temps el títol indi de maharajà (gran rei), l'iranià shahanshah (rei de reis) i el xinès "Fill del cel". Va tenir capital a Purushapura (Peshawar). Encara que protector del budisme va protegir igualment altres religions com el zoroastrisme, el mitraisme o la religió grega. La cronologia kushana és un dels temes més controvertits; segons l'era dels sakas, es considerava que el regnat de Kanixka s'iniciava l'any 78; l'orientalista francès Roman Ghirshman en canvi, situava la data el 144 basant-se en la suposició que la dinastia kushana fou enderrocada pels sassànides el 241; i Robert Göbl, amb el suport d'estudis numismàtics, va establir que l'imperi kushana va subsistir fins vers el 325 i per tant l'inici del regnat de Kanixka seria vers el 225. Als anys noranta del segle XX una inscripció es diu que permetria datar més acuradament l'inici del regnat entre el 78 i el 127 tot i que les discussions continuen, ja que la data 127 que proposa Falk està basada en el fet que els kushana eliminaven les centúries en les datacions i que per tant un fet establert pel "27" podria ser del 127 o del 227 (com proposa Göbl).

Nou!!: Imperi Sassànida і Kanixka I · Veure més »

Kaskar

Kaskar (siríac Kashkar) fou una antiga ciutat de l'Iraq.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kaskar · Veure més »

Kayànida

La dinastia kayànida o dels kayànides fou una nissaga en gran part mítica que va governar Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kayànida · Veure més »

Kazerun

Kazerun, Kazarun o Kazirun és una ciutat de Fars a l'Iran entre Xiraz i Bushehr.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kazerun · Veure més »

Kāveh

Kāveh fou un mític heroi persa, ferrer de professió, al qual el tirà Zohak va matar el seu fill.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kāveh · Veure més »

Kermanxah

Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kermanxah · Veure més »

Khawarnak

Al-Khawarnak és un llogaret de l'Iraq a 1 km a l'est de Najaf.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khawarnak · Veure més »

Khionites

Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des de l'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khionites · Veure més »

Khorasan (província de l'Iran)

Khorasan fou una de les províncies de l'Iran fins al 2004.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khorasan (província de l'Iran) · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khorramxahr

Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khorramxahr · Veure més »

Khosrov II d'Armènia

Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khosrov II d'Armènia · Veure més »

Khosrov III d'Armènia

Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khosrov III d'Armènia · Veure més »

Khosrov IV d'Armènia

Khosrov IV (en armeni Խոսրով Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 387 al 392 i per segona vegada del 414 al 415.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khosrov IV d'Armènia · Veure més »

Khurramabad (Iran)

Khurramabad (farsi خرمآباد - Khorram Abād, lori: خورمووه - Xormuve; també romanitzat com a Khorramabad, Khorramābād, Khoramabad, Khorram Abad i Khur Ramābād) és una ciutat de l'Iran, capital del sharistan (comtat) del mateix nom (شهرستان خرم‌آباد) i de la província de Luristan, situada a 1.500 metres d'altura a la vora del riu Khurramabad.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khurramabad (Iran) · Veure més »

Khursan

Khursan fou un antic principat del Caucas que existí sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khursan · Veure més »

Khusraw l'usurpador

Khusraw o Cosroes, conegut com lusurpador, (en pahlavi 𐭧𐭥𐭮𐭫𐭥𐭣𐭩), va ser un efímer rei sassànida de Pèrsia, de parentiu indeterminat amb altres reis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khusraw l'usurpador · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khuzestan · Veure més »

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »

Kidarites

Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kidarites · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kirkuk · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kirman · Veure més »

Kobad I

Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kobad I · Veure més »

Kobad II

Shērōē (també transcrit com Shīrūya), més conegut pel seu nom dinàstic de Kavadh II (en, Qobād o Qabād), fou rei de l'Imperi Sassànida breument el 628.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kobad II · Veure més »

Kontos

El kontos (Contus) era una llança llarga que usava la cavalleria sàrmata.

Nou!!: Imperi Sassànida і Kontos · Veure més »

Laristan

Laristan és una regió històrica de l'Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar.

Nou!!: Imperi Sassànida і Laristan · Veure més »

Layzan

Layzan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I a la meitat del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Layzan · Veure més »

Lazika

Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Lazika · Veure més »

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Nou!!: Imperi Sassànida і Làkhmides · Veure més »

Legió I Armeníaca

La Legió I Armeníaca (Primera legió «armènia») va ser una legió romana pseudocomitatensis de finals de l'Imperi Romà, creada probablement a finals del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió I Armeníaca · Veure més »

Legió I Parthica

Moneda de l'època de Gordià III encunyada a Singara i que mostra l'emblema de la I ''Parthica'', el centaure. La Legió I Parthica va ser una legió romana reclutada l'any 197 per l'emperador Septimi Sever.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió I Parthica · Veure més »

Legió II Parthica

La Legió II Parthica va ser una legió romana reclutada per l'emperador Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió II Parthica · Veure més »

Legió III Cyrenaica

La Legió III Cyrenaica va ser una legió romana creada probablement per Marc Antoni cap a l'any 36 aC, quan era governador de la Cirenaica.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió III Cyrenaica · Veure més »

Legió III Italica

Antoninià encunyat per Galiè l'any 260 per celebrar la III ''Italica''. S'hi veu la cigonya, símbol de la legió, i la inscripció amb el ''cognomen'' atorgat per Galiè ''VI Pia VI Fidelis''. La legió III Italica va ser una legió romana creada per Marc Aureli cap a l'any 165 per a les seves campanyes contra els marcomans.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió III Italica · Veure més »

Legió III Parthica

La legió III Parthica va ser una legió romana creada per Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió III Parthica · Veure més »

Legió IV Flavia Felix

La Legió IV Flavia Felix (quarta legió «Flavia afortunada») va ser una legió romana que va reclutar l'emperador Vespasià per substituir la Legió IV Macedonica que havia dissolt l'any 70 per la seva conducta poc honorable a la revolta dels bataus.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió IV Flavia Felix · Veure més »

Legió IV Italica

La legió IV Italica ('quarta legió itàlica') va ser una legió romana que es coneix perquè la menciona la Notitia Dignitatum, un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, dels oficials i de les unitats de l'exèrcit, tant de la cort com de tot l'imperi datat cap a l'any 400.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió IV Italica · Veure més »

Legió IV Parthica

La legió IV Parthica va ser una legió romana creada per l'emperador Dioclecià (284-305) per defensar la frontera oriental de l'Imperi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió IV Parthica · Veure més »

Legió perduda

La legió perduda de Cras, o simplement la legió perduda, és el nom amb que es coneix a una hipotètica legió romana composta per part dels prop de 10.000 legionaris fets presoners després de la batalla de Carres pels parts l'any 53 aC.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió perduda · Veure més »

Legió V Parthica

La legió V Parthica va ser una legió romana que va crear l'emperador Dioclecià (284-305) a finals del, quan va organitzar les defenses de les fronteres de l'est.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió V Parthica · Veure més »

Legió VI Parthica

La Legió VI Parthica va ser una legió romana que va crear l'emperador Dioclecià (284-305) a finals del quan va organitzar les fronteres a l'est de l'Imperi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió VI Parthica · Veure més »

Legió XII Fulminata

La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió XII Fulminata · Veure més »

Legió XV Apollinaris

Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió XV Apollinaris · Veure més »

Legió XVI Flavia Firma

La Legió XVI Flavia Firma (setzena legió «Ferma pels Flavis») va ser una legió romana creada per Vespasià, a partir de soldats provinents de la Legió XVI Gallica, que havia quedat deshonrada per la seva conducta durant la revolta dels bataus, segons diu Cassi Dió.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió XVI Flavia Firma · Veure més »

Legió XXII Primigènia

La Legió XXII Primigenia va ser una legió romana dedicada a la deessa Fortuna Primigenia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió XXII Primigènia · Veure més »

Legió XXX Ulpia Victrix

Mapa de l'Imperi Romà sota l'emperador Adrià, mostrant la '''Legió XXX Ulpia Victrix''' estacionada al riu Rin, a Castra Vetera (Xanten, Alemanya), a la província de Germània Inferior. XXX ''Ulpia Victrix'' va donar suport al comandant de Pannònia, Septimi Sever, en la seva lluita pel tron imperial. Aquest denari va ser encunyat el 193 en honor de la legió. La Legió trigèsima Ulpia Victrix va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 100 per combatre en les Guerres dàcies.

Nou!!: Imperi Sassànida і Legió XXX Ulpia Victrix · Veure més »

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.

Nou!!: Imperi Sassànida і Les mil i una nits · Veure més »

Literatura persa

El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.

Nou!!: Imperi Sassànida і Literatura persa · Veure més »

Llengües iràniques

Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.

Nou!!: Imperi Sassànida і Llengües iràniques · Veure més »

Llista de dinasties de l'Afganistan

L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.

Nou!!: Imperi Sassànida і Llista de dinasties de l'Afganistan · Veure més »

Llista de reis sassànides

Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Llista de reis sassànides · Veure més »

Logoteta

Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Logoteta · Veure més »

Lucil·lià

Lucil·lià, en llatí Lucillianus, mort l'any 363, va ser un militar de l'exèrcit romà probablement originari de Pannònia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Lucil·lià · Veure més »

Mahoma a Medina

El 622, Mahoma, profeta de l'islam, anà a viure a Medina amb els seus deixebles en l'emigració coneguda com a «hègira».

Nou!!: Imperi Sassànida і Mahoma a Medina · Veure més »

Mamikonian

Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).

Nou!!: Imperi Sassànida і Mamikonian · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: Imperi Sassànida і Manbij · Veure més »

Mandeisme

El mandeisme (tr), també conegut com a sabeisme (tr) és una religió gnòstica, monoteista i ètnica.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mandeisme · Veure més »

Mani

Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mani · Veure més »

Manuel Mamikonian

Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.

Nou!!: Imperi Sassànida і Manuel Mamikonian · Veure més »

Manujan

Manujan o a vegades Manugan (en farsi منوجان, transliterat com Manūjān) també Qal'eh-ye Manūjān ("Fort Manujan") és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Manujan, a la província de Kirman.

Nou!!: Imperi Sassànida і Manujan · Veure més »

Mara Bar Serapió

Mara Bar Serapió, en siríac ܡܪܐ ܒܪ ܣܪܦܝܘܢ, fou un filòsof estoic de la província romana de Síria fill d'Eli Serapió.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mara Bar Serapió · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Imperi Sassànida і Maragha · Veure més »

Marcià

Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.

Nou!!: Imperi Sassànida і Marcià · Veure més »

Mardpetakan

Mardpetakan (en armeni: Մարդպետական) era el nom d'una regió històrica i d'un principat dins el Vaspurakan, al Regne d'Armènia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mardpetakan · Veure més »

Margiana

Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Margiana · Veure més »

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Marina romana d'Orient · Veure més »

Marzban

Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Marzban · Veure més »

Maskat

Maskat fou un antic principat del Caucas que existia almenys fins al temps del rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Maskat · Veure més »

Masmughan

Masmughan o mazmughan fou un títol de probable origen sassànida que va existir al, segurament càrrec equivalent a governador d'un districte o un territori menor determinat potser un feu religiós (literalment 'Gran dels Mags').

Nou!!: Imperi Sassànida і Masmughan · Veure més »

Masqat

La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.

Nou!!: Imperi Sassànida і Masqat · Veure més »

Matemàtiques de Babilònia

decimals. 1 + 24/60 + 51/60² + 10/60³.

Nou!!: Imperi Sassànida і Matemàtiques de Babilònia · Veure més »

Maurici (emperador)

Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.

Nou!!: Imperi Sassànida і Maurici (emperador) · Veure més »

Mavia

(també transliterat Mawia, Mawai o Mawaiy, i de vegades anomenada Mania) va ser una reina guerrera àrab, que va governar els tanúkhides, una confederació d'àrabs seminòmades, al sud de Síria, a la segona meitat del segle IV.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mavia · Veure més »

Maximí el Traci

Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.

Nou!!: Imperi Sassànida і Maximí el Traci · Veure més »

Maysan

Maysun és una antiga regió de l'Iraq, al llarg del Tigris, al sud-est del país, i modernament una governació o muhàfadha de l'Iraq a la frontera amb l'Iran, i amb capital a Amara i amb Majar Al-Kabir com a segona ciutat (la governació es va dir d'Amara fins al 1969).

Nou!!: Imperi Sassànida і Maysan · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mazandaran · Veure més »

Mazdak

Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).

Nou!!: Imperi Sassànida і Mazdak · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Imperi Sassànida і Merv · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mesopotàmia · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Metropolitan Museum of Art

El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, és un museu d'art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d'art més destacats i visitats del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і Metropolitan Museum of Art · Veure més »

Migració túrquica

La migració túrquica o migració turquesa és el procés mitjançant el qual els pobles turquesos van expandir-se pel Llevant i Europa oriental entre els segles  i després d'una altra migració anterior des del nord d'Àsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Migració túrquica · Veure més »

Mihran

Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mihran · Veure més »

Mihran Mihrevandak

El general Mihran Mihrevandak va ser marzban d'Armènia de l'any 572 al 573 o 574.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mihran Mihrevandak · Veure més »

Mitridates II d'Ibèria

Mitridates o Mirdat II d'Ibèria (en georgià მირდატ II, llatinitzat com a Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia arsàcida que va regnar del 249 al 265.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mitridates II d'Ibèria · Veure més »

Mitridates IV d'Ibèria

Mitridates IV o Mihrdat IV d'Ibèria (en georgià: მირდატ IV, llatí Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida, que va regnar del 409 al 411.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mitridates IV d'Ibèria · Veure més »

Mjej Gnuní

Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mjej Gnuní · Veure més »

Monestir de Djvari

El monestir de Djvari (ჯვარი, Djvari, o més concretament ჯვრის მონასტერი, Djvris Monàsteri, que significa 'monestir de la Creu') és un monestir ortodox de Geòrgia del, situat a prop de la ciutat de Mtskheta, a la part oriental del país.

Nou!!: Imperi Sassànida і Monestir de Djvari · Veure més »

Monestir de la Temptació

El Monestir de la Temptació és un monestir cristià ortodox situat a Cisjordània, concretament al Mont de la Temptació, i mirant cap a la vila de Jericó i la Vall del Jordà.

Nou!!: Imperi Sassànida і Monestir de la Temptació · Veure més »

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Monotelisme · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mosaic · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mossul · Veure més »

Mubariz al-Din Muhàmmad

Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.

Nou!!: Imperi Sassànida і Mubariz al-Din Muhàmmad · Veure més »

Muqawqis

Al-Muqawqis és el nom que rep, en la història islàmica, el governant d'Egipte que va intercanviar correspondència amb el profeta Muhàmmad, personatge que s'ha volgut identificar amb Cir, patriarca ortodox d'Alexandria, que administrava Egipte en nom de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Muqawqis · Veure més »

Musàylima

Abu-Thumama Mussàylima ibn Habib —— o, més senzillament, Mussàylima (mort en 633/634) fou un cap dels Banu Hanifa de la Yamama, cap de la tribu durant les guerres de la Ridda.

Nou!!: Imperi Sassànida і Musàylima · Veure més »

Museu Nacional de l'Iran

El Museu Nacional de l'Iran (en persa: موزه ملي ايران Mūze-ye Millī-ye Anarān, o موزه ایران باستان Muze-ye Irân-i Bâstân, 'Museu de l'Iran antic') és un museu arqueològic i històric localitzat a Teheran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Museu Nacional de l'Iran · Veure més »

Nahrawan

Nahrawan o an-Nahrawan fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nahrawan · Veure més »

Najaf

Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.

Nou!!: Imperi Sassànida і Najaf · Veure més »

Najd

La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.

Nou!!: Imperi Sassànida і Najd · Veure més »

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Naqsh-e Rostam · Veure més »

Narsès de Pèrsia

Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).

Nou!!: Imperi Sassànida і Narsès de Pèrsia · Veure més »

Narsieh

Narsieh (Narseh, Narsès;: 泥涅师; pinyin: Nìnièshī) fou un general persoxinès estacionat a la guarnició militar Tang prop de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Narsieh · Veure més »

Natanz

Natanz és un municipi de l'Iran a la província d'Isfahan, capital del comtat (sharestan) del mateix nom (abans era un subdistricte o bakhsh del comtat de Kashan).

Nou!!: Imperi Sassànida і Natanz · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nínive · Veure més »

Nicetes (cosí d'Heracli)

Nicetes, en grec medieval Νικήτας, era un noble de l'Imperi Romà d'Orient, cosí de l'emperador Heracli, al que va ajudar en la revolta contra l'usurpador Flavi Focas i a la guerra romano-sassànida del 602 al 628.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nicetes (cosí d'Heracli) · Veure més »

Nihawand

Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nihawand · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nixapur · Veure més »

Nizami Gandjawi

Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گه‌نجه‌وی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nizami Gandjawi · Veure més »

Nowruz

El Nowruz o Nouruz és l'any nou del calendari persa, que se celebra a l'Iran coincidint amb l'equinocci de la primavera.

Nou!!: Imperi Sassànida і Nowruz · Veure més »

Numerià

Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.

Nou!!: Imperi Sassànida і Numerià · Veure més »

Olalla García

María Olalla García García (Madrid, 22 de febrer de 1973) és una historiadora i escriptora espanyola.

Nou!!: Imperi Sassànida і Olalla García · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Oman · Veure més »

Ormazd I

Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormazd I · Veure més »

Ormazd II

Ormazd II fou un rei (xa) de l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormazd II · Veure més »

Ormazd III

va ser Rei de Pèrsia, del 457 al 459, després de succeir el seu pare Yezdegerd II.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormazd III · Veure més »

Ormazd IV

Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormazd IV · Veure més »

Ormazd VI

Ormazd VI (en persa هرمز) fou un rei sassànida rei d'una part de l'imperi sassànida del 630 a 631.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormazd VI · Veure més »

Ormisdes

Ormisdes o Hormisdes o Ormuz (Hormozd), príncep i general sassànida, germà del rei Sapor II (307-379).

Nou!!: Imperi Sassànida і Ormisdes · Veure més »

Osroene (província romana)

Osroene fou una província romana a l'est de l'Eufrates.

Nou!!: Imperi Sassànida і Osroene (província romana) · Veure més »

Pahlavi

El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pahlavi · Veure més »

Pahlavi (desambiguació)

* La llengua pahlavi, o persa mitjà, antiga parla oficial de l'imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pahlavi (desambiguació) · Veure més »

Paixtus

Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.

Nou!!: Imperi Sassànida і Paixtus · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Imperi Sassànida і Palmira · Veure més »

Pap d'Armènia

Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pap d'Armènia · Veure més »

Papak II

Papak II (150-222), va ser rei de Fars (Pèrsia) al començament del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Papak II · Veure més »

Papat bizantí

La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Papat bizantí · Veure més »

Part (llengua)

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і Part (llengua) · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pàrtia · Veure més »

Pàrtia (satrapia)

Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pàrtia (satrapia) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Imperi Sassànida і Pèrsia · Veure més »

Pèrsia (desambiguació)

* Pèrsia, territori que va entre la mar Càspia i el golf Pèrsic de nord a sud, i entre el Khuzestan, Luristan, Kurdistan i Azerbaidjan Iranià l'oest, abraçant a l'est part de l'Afganistan i al sud-est fins al Balutxistan Iranià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pèrsia (desambiguació) · Veure més »

Pèrsida

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pèrsida · Veure més »

Peroz

* Nom català de tres reis de la dinastia sassànida de Pèrsia coneguts en persa com Firuz.

Nou!!: Imperi Sassànida і Peroz · Veure més »

Peroz I

Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.

Nou!!: Imperi Sassànida і Peroz I · Veure més »

Peroz I Kuixanxa

Peroz I Kuixanxa va ser un Kuixanxa que va regnar a Bactriana del 245 al 275.

Nou!!: Imperi Sassànida і Peroz I Kuixanxa · Veure més »

Peroz II

Peroz II Ghusnaspbandah fou un sobirà persa de la dinastia dels Sassànides, que va regnar alguns mesos l'any 630.

Nou!!: Imperi Sassànida і Peroz II · Veure més »

Peroz III

Peroz III (Persa: پیروز "el Victor";: 卑路斯; pinyin: Pílùsī) era fill de Yezdegerd III, fou el darrer  rei sassànida de Pèrsia. Després de la mort del seu pare, qui segons la llegenda va ser mort per un moliner per la seva roba i joies (quan el governador de Merv podria haver estat el culpable real), va retrocedir a territori sota el control de la dinastia Tang.

Nou!!: Imperi Sassànida і Peroz III · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Persa · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Persèpolis · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Imperi Sassànida і Persecució dels cristians · Veure més »

Perses

miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Perses · Veure més »

Pesta de Justinià

Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Sassànida і Pesta de Justinià · Veure més »

Pesta de Sheroe

La Pesta de Sheroe (627-628) va ser una epidèmia que va devastar les províncies occidentals de l'imperi sassànida, principalment Mesopotàmia (Asorestan), matant la meitat de la seva població, fins i tot el rei sassànida (shah), el nom del qual serveix per anomenar la pesta, Kavad II Sheroe (r. 628).

Nou!!: Imperi Sassànida і Pesta de Sheroe · Veure més »

Petra (Lazica)

Petra (en georgià: პეტრას ციხე) va ser una ciutat fortificada a la costa est del mar Negre, a Lazika, a l'oest de l'actual Geòrgia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Petra (Lazica) · Veure més »

Pharantzem

Pharantzem o també Parantzem i P'arhanjemFaust de Bizanci.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pharantzem · Veure més »

Pharsman VI d'Ibèria

Pharsman o Pharsman VI d'Ibèria (en georgià: ფარსმან VI, llatinitzat com Pharasmanes) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar vers 542-547/555 o 561-573.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pharsman VI d'Ibèria · Veure més »

Pixdàdides

Els pixdàdides foren una dinastia mítica de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pixdàdides · Veure més »

Poesia narrativa

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.

Nou!!: Imperi Sassànida і Poesia narrativa · Veure més »

Polo

Campionat de Polo a Argentina El polo és un esport de pilota en què dos equips amb quatre jugadors cada un, muntats a cavall, intenten portar una petita pilota de fusta cap a la porteria rival, formada per dos pals de vímet, per mitjà d'una maça.

Nou!!: Imperi Sassànida і Polo · Veure més »

Pont Karamagara

El pont Karamagara (en turc: Karamağara Köprüsü), va ser un pont romà o romà d'Orient de l'antiga regió de Capadòcia a l'est de Turquia, i possiblement el més antic pont conegut d'arc apuntat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pont Karamagara · Veure més »

Portada/article maig 18

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Imperi Sassànida і Portada/article maig 18 · Veure més »

Pròcul (usurpador)

Pròcul (Proculus), (mort c. 281) va ser un usurpador romà, un dels «pretendents menors», segons la Història Augusta, que va prendre el porpra contra l'emperador Probe en 280, encara que això es discuteix.

Nou!!: Imperi Sassànida і Pròcul (usurpador) · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Imperi Sassànida і Primer califat · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Primera potència mundial · Veure més »

Primers centres de la cristiandat

El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Primers centres de la cristiandat · Veure més »

Principat d'Ibèria

El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Sassànida і Principat d'Ibèria · Veure més »

Principat de Sassun

El principat de Sassun fou un petit estat autònom kurd que va existir fins a la meitat del centrat a Sassun, format per la tribu Ruzagi o Rözagi la qual al seu torn era una federació de 25 clans que es van reunir un dia (ruzi) al poble de Tab a la comarca de Khoyt, a l'oest de Bidlis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Principat de Sassun · Veure més »

Província d'Isfahan

Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província d'Isfahan · Veure més »

Província de Badakhxan

La província de Badakhxan és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província de Badakhxan · Veure més »

Província de Diyarbakır

Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província de Diyarbakır · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província de Fars · Veure més »

Província de Siirt

Siirt (en kurd Sêrt) és una província situada al sud-est de Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província de Siirt · Veure més »

Província de Tsolakert

Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província de Tsolakert · Veure més »

Província de Tunceli

Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província de Tunceli · Veure més »

Província del Kurdistan (Iran)

La província del Kurdistan (en persa: استان کردستان, Ostâne Kordestân; en kurd: پارێزگه ی کوردستان, Parêzgeha Kurdistanê) és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Província del Kurdistan (Iran) · Veure més »

Qabus ibn al-Mundhir

Qabus ibn al-Múndhir —— fou rei làkhmida d'al-Hira i l'Aràbia sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qabus ibn al-Mundhir · Veure més »

Qanat

Un qanat o kariz és un canal subterrani inclinat suaument per transportar aigua des d'un aqüífer o pou d'aigua fins a la superfície per regar i beure, actuant com a aqüeducte subterrani.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qanat · Veure més »

Qasr ibn Wardan

Qasr Ibn Wardan (‘Castell d'Ibn Wardan’) o Dayr al-Qubba (‘Monestir de la Cúpula’) és un castell militar del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qasr ibn Wardan · Veure més »

Qasr Kharana

El Qasr Kharana, també anomenat Qasr al Harrana, Kharanah, Kharaneh o Hraneh (o), és una antiga construcció omeia, un dels anomenats castells del desert que hi ha a l'est d'Amman, a Jordània.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qasr Kharana · Veure més »

Qasr-i Xirin

Qasr-i Xirin (-Castell de Xirin- també coneguda com a Qasr-e Shirin (kurd: Qesri Shírín, قه‌سرشیرین, farsi قصرشيرين); també romanitzada com a Qaşr-e Shīrīn, Ghasr-ī-shīrīn, Ghasr-shīrīn, i Qasr-ī-Shīrīn) és una ciutat situada al Kurdistan, a la riba dreta del Hulwand Rud, prop de la muntanya Agh Dagh.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qasr-i Xirin · Veure més »

Qatif

Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qatif · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qazvín · Veure més »

Qeshm

Mapa Castell portugués Un lloc de l'illa Qeshm (Persa: قشم- pronunciat kē´shm, arabitzat Kishm, nom àrab Jazira al-Tawila) és una illa de l'Iran a l'estret d'Hormuz, la més gran de les illes del golf Pèrsic.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qeshm · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qom · Veure més »

Qurrà

Qurrà és el nom donat a un grup de rebels contra el califa Uthman ibn Affan i més tard contra Alí ibn Abi-Tàlib quan va acceptar l'arbitratge.

Nou!!: Imperi Sassànida і Qurrà · Veure més »

Rabia

Els Rabia foren una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Múdar).

Nou!!: Imperi Sassànida і Rabia · Veure més »

Rafanea

Rafanea fou una ciutat de la província romana de Síria Secunda.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rafanea · Veure més »

Raion de Kabala

Una cascada al districte de Gabala a l'Azerbaidjan Llac Nohur al districte de Gabala a l'Azerbaidjan llac Nohur Dia plujós a Qabala Bosc a prop de la ciutat de Qabala El raion de Kabala, Qabala o Gabala (en) és un dels 66 districtes de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Raion de Kabala · Veure més »

Rawandiz

Rawandiz o Rawanduz (en kurd ڕەواندز o Rewandiz, també transcrit Ruwandiz) és una ciutat del Kurdistan al subdistricte de Soran, governació d'Erbil, al Kurdistan Iraquià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rawandiz · Veure més »

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Nou!!: Imperi Sassànida і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: Imperi Sassànida і Regne de Geòrgia · Veure més »

Regne de Rob

El Regne de Rob (En bactrià) fou un petit regne d'Àsia Central, al sud de Bactriana.

Nou!!: Imperi Sassànida і Regne de Rob · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Imperi Sassànida і Regnes germànics · Veure més »

Rei dels reis

Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rei dels reis · Veure més »

Reixtuní

Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.

Nou!!: Imperi Sassànida і Reixtuní · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia

Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.

Nou!!: Imperi Sassànida і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: Imperi Sassànida і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

Revolució agrícola àrab

Flor de cotoner, planta que va tenir gran expansió en el món àrab medievalLa revolució agrícola àrab o revolució agrícola de l'Islam és el període de grans innovacions en l'agricultura que van tenir lloc en la zona d'influència de l'islam medieval entre el al, revolució verda de l'edat mitjana,Thomas F. Glick (1977), "Noria Pots in Spain", Technology and Culture 18 (4), pp.

Nou!!: Imperi Sassànida і Revolució agrícola àrab · Veure més »

Riu Gorgan

El Gorgan (Gorgan Rud) es un riu a la regió de Gurgan (actual província de Golistan) que li va donar nom.

Nou!!: Imperi Sassànida і Riu Gorgan · Veure més »

Roba

Teixint manualment amb llana. La roba és qualsevol de les peces de drap o tela que serveixen per vestir persones, mobles i llars.

Nou!!: Imperi Sassànida і Roba · Veure més »

Rome Total War: Barbarian Invasion

Rome Total War: Barbarian Invasion (BI) és la primera expansió oficial del joc Rome Total War.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rome Total War: Barbarian Invasion · Veure més »

Ruas

Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ruas · Veure més »

Rudbar (ciutat de Gilan)

Rudbar o Rudhbar a Daylam, que encara avui dia forma un comtat de la província de Gilan, regió que agafa el nom de la ciutat de Rudbar a la riba del Safid Rud en la ruta Qazvín-Rasht, al sud de Rasht.

Nou!!: Imperi Sassànida і Rudbar (ciutat de Gilan) · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ruta de la seda · Veure més »

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ruyan · Veure més »

Sacastene

Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sacastene · Veure més »

Sad ibn Abi-Waqqàs

Sad ibn Abi-Waqqàs fou un dels més il·lustres companys del profeta de l'islam Mahoma.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sad ibn Abi-Waqqàs · Veure més »

Sahak II Bagratuní

(en armeni) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sahak II Bagratuní · Veure més »

Sakkiz

Sakkiz, Saqqez o Saghez (سەقز, Seqiz; سقز), és una ciutat del Kurdistan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sakkiz · Veure més »

Salar (rang)

Salar fou un rang militar sassànida, derivat del pahlavi sardar.

Nou!!: Imperi Sassànida і Salar (rang) · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Imperi Sassànida і Samarcanda · Veure més »

Samarra

Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.

Nou!!: Imperi Sassànida і Samarra · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sapor I · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sapor II · Veure més »

Sapor III

Sapor III (Shapur III) fou rei sassànida de Pèrsia del 383 al 388.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sapor III · Veure més »

Sapor Sacanxa

La inscripció de Sapor Sakanxa al Tachara, antic palau de Darios el Gran. Sapor "Sacanxa" va ser un príncep sassànida que va servir com a governador de Sacastene sota el seu germà rei (xa) Sapor II (r. 309–379).

Nou!!: Imperi Sassànida і Sapor Sacanxa · Veure més »

Sapor V

Shapur-i Shahrvaraz, també conegut com a Sapor V o  Shapur V, fou un usurpador sassànida que va regnar per un temps curt el 630 fins que va ser deposat a favor de Azarmidokht.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sapor V · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sari (Iran) · Veure més »

Sarpul-i Dhuhab

Sarpul-i Dhuhab (Cap de pont del Dhuhab) és una població i un districte del comtat de Qasr-i Xirin a la província de Kermanxah; el 1950 tenia uns 2.000 habitants entre els quals una comunitat d'Ahl-i Hakk.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sarpul-i Dhuhab · Veure més »

Sarvestan

Sarvestān o Sarwistan (en persa سروستان, de sarv.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sarvestan · Veure més »

Satala

Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.

Nou!!: Imperi Sassànida і Satala · Veure més »

Saurmag II d'Ibèria

Saurmag II (en georgià: საურმაგ II, llatinitzat Sauromaces) fou rei d'Ibèria del 361 al 368.

Nou!!: Imperi Sassànida і Saurmag II d'Ibèria · Veure més »

Saveh

Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Saveh · Veure més »

Sawad

Sawad fou el nom donat a l'Iraq en els primers temps de l'islam.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sawad · Veure més »

Sayf ibn Dhi Yazan

Sayf ibn Dhi-Yazan ibn Afir ibn Aslan ibn Zayd fou un cap iemenita himiarita, cap de la resistència nacional als axumites, nascut vers 516 i mort vers 578.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sayf ibn Dhi Yazan · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sàtrapa · Veure més »

Seda romana d'Orient

Detall de seda romana d'Orient amb representacions de carros en medallons, de la tomba de Carlemany a Aquisgrà (Aix-la-Chapelle), exposat al Museu de Cluny, París. La seda romana d'Orient és la seda produïda a l'Imperi Romà d'Orient des del fins que la caiguda de Constantinoble el 1453.

Nou!!: Imperi Sassànida і Seda romana d'Orient · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Imperi Sassànida і Segle III · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Imperi Sassànida і Segle VI · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Imperi Sassànida і Segle VII · Veure més »

Sembat Bagratuní

Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sembat Bagratuní · Veure més »

Sembat Bagratuní II

Sembat Bagratuní II (en armeni) fou un noble armeni del, de la casa dels Bagràtides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sembat Bagratuní II · Veure més »

Semnan

Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Semnan · Veure més »

Sergi I de Constantinoble

Sergi I († 9 de desembre de 638 a Constantinoble) va ser el Patriarca Ecumènic de Constantinoble del 610 al 638.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sergi I de Constantinoble · Veure més »

Set clans parts

Els set clans parts o les set cases van ser set famílies aristocràtiques d'origen Part, afiliades amb l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Set clans parts · Veure més »

Setge d'Amida

El setge d'Amida va tenir lloc quan els sassànides, sota el govern del rei Sapor II, assetjaven la ciutat romana d'Amida el 359.

Nou!!: Imperi Sassànida і Setge d'Amida · Veure més »

Setge d'Antioquia

* Setge d'Antioquia (540) pels sassànides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Setge d'Antioquia · Veure més »

Setge de Jerusalem (637)

El Setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Romà d'Orient,.

Nou!!: Imperi Sassànida і Setge de Jerusalem (637) · Veure més »

Setge de Pirisabora

El Setge de Pirisabora va formar part de la guerra entre l'Imperi Romà i l'imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Setge de Pirisabora · Veure més »

Shapuh d'Armènia

Shapuh (en persa mitjà 𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhpuhr) va ser rei d'Armènia de l'any 415 al 422.

Nou!!: Imperi Sassànida і Shapuh d'Armènia · Veure més »

Silvestre de Sacy

Antoine-Isaac, baró Silvestre de Sacy (21 de març de 1758 - 21 de febrer de 1838) fou un lingüista i orientalista francès, pare d'Ustazade Silvestre de Sacy.

Nou!!: Imperi Sassànida і Silvestre de Sacy · Veure més »

Simeó bar Sabas

Simeó bar Sabas (mort Divendres Sant del 345) fou un bisbe de Selèucia-Ctesifont, i de facto el cap de l'Església Assíria Oriental, fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Sassànida і Simeó bar Sabas · Veure més »

Simeó Set

Simeó Set (en llatí Symeon Seth o Sethus, en grec) o potser Simeó fill de Set, fou un important escriptor romà d'Orient de.

Nou!!: Imperi Sassànida і Simeó Set · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sistan · Veure més »

Sistema hidràulic històric de Shushtar

El Sistema hidràulic històric de Shushtar, (en persa: سازههای آبی شوشتر) és una ciutat illa de l'època sassànida amb un complex sistema d'irrigació.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sistema hidràulic històric de Shushtar · Veure més »

Siu

Siu (a vegades Siyu) fou una petita població a 10 o 12 km a l'est-nord-est de Pate a l'illa de Pate.

Nou!!: Imperi Sassànida і Siu · Veure més »

Siverek

Siverek és una ciutat i un districte de la província de Şanlıurfa al sud-est de Turquia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Siverek · Veure més »

Sofia (emperadriu)

Sofia, en llatí Aelia Sophia, nascuda cap al 530, i que va morir el 601 o poc després, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 565 al 578, amb el seu marit Justí II.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sofia (emperadriu) · Veure més »

Solstici d'hivern

Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.

Nou!!: Imperi Sassànida і Solstici d'hivern · Veure més »

Soran

Bandera de l'Emirat de Soran Soran (1835) Soran o Suran (en kurd سۆران) fou un emirat kurd establert el 1399.

Nou!!: Imperi Sassànida і Soran · Veure més »

Spandiyadh

Spandiyadh o també Spendiad i Isfandiyar (en persa mitjà: 𐭮𐭯𐭣𐭩𐭲) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.

Nou!!: Imperi Sassànida і Spandiyadh · Veure més »

Sper

Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.

Nou!!: Imperi Sassànida і Sper · Veure més »

Suhar

Suhar o Sohar és una ciutat d'Oman, la més desenvolupada del sultanat a part de la capital Mascat, de la qual es troba a uns 200 km.

Nou!!: Imperi Sassànida і Suhar · Veure més »

Suren

Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Sassànida і Suren · Veure més »

Suren d'Armènia

Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.

Nou!!: Imperi Sassànida і Suren d'Armènia · Veure més »

Tabarsaran

Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tabarsaran · Veure més »

Taghlibites

El taghlibites, a vegades Banu Taghlib, foren una tribu àrab del Diyar Mudar i Diyar Rabia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Taghlibites · Veure més »

Tahm-Khusro d'Armènia

Tahm-Khusro (en les fonts gregues s'anomena Ταμχοσρώ o Ταμχοσρόης) va ser marzban d'Armènia del 577 al 580.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tahm-Khusro d'Armènia · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Imperi Sassànida і Taifa · Veure més »

Taixir

Taixir (Taŝir, sovont transliterat com Taxhir) fou el nom d'una antiga regió d'Armènia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Taixir · Veure més »

Taixkent

Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Taixkent · Veure més »

Talakan de Guzgan

Talakan de Guzgan o Djuzdjan fou una ciutat de Pèrsia avui a l'Afganistan del nord, prop de la frontera amb Turkmenistan, al nord de la cadena de muntanyes anomenada avui dia Band-i Turkistan, però l'emplaçament exacte de la qual no es coneix, però podrien ser les ruïnes de Chachaktu o el lloc de Kalayi Wali.

Nou!!: Imperi Sassànida і Talakan de Guzgan · Veure més »

Tanbur

Els termes tanbur, tanbūr, tanbura, tambur, tambura o tanboor es poden referir a diversos instruments de mànec llarg, cordòfons amb orígens a Mesopotàmia, Àsia del sud o Central.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tanbur · Veure més »

Taraz

Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Taraz · Veure més »

Tardu

fou el segon yabghu dels turcs occidentals (575-603).

Nou!!: Imperi Sassànida і Tardu · Veure més »

Tayyi

Tayyi o Tayy fou una tribu àrab.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tayyi · Veure més »

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і Teheran · Veure més »

Teixit (tèxtil)

Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.

Nou!!: Imperi Sassànida і Teixit (tèxtil) · Veure més »

Tell al-Warka

Tell al-Warka és un jaciment arqueològic de l'Iraq en la governació (liwa) de Nasiriyya, que correspon a l'antiga ciutat sumèria i babilònica d'Uruk.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tell al-Warka · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Teodolinda

Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.

Nou!!: Imperi Sassànida і Teodolinda · Veure més »

Teodosi (fill de Maurici)

Teodosi, en grec medieval Θεοδόσιος, en llatí Theodosius, nascut el 4 d'agost del 583 o del 585 i mort després del 27 de novembre del 602, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Maurici, que va regnar del 582 al 602.

Nou!!: Imperi Sassànida і Teodosi (fill de Maurici) · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Imperi Sassànida і Teodosi II el Jove · Veure més »

Tigranes VII d'Armènia

Tigranes VII (en armeni: Տիրան) va ser rei d'Armènia de l'any 339 al 350 (o potser el 363).

Nou!!: Imperi Sassànida і Tigranes VII d'Armènia · Veure més »

Tikrit

Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tikrit · Veure més »

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tillia tepe · Veure més »

Tir part

Relleu del bol Heftalita, on es pot veure un tir part. El tir part és una tàctica militar de cavalleria lleugera, popularitzada al món clàssic occidental per els parts, un poble indoeuropeu d'origen iranià.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tir part · Veure més »

Tiridates d'Ibèria

Tiridates o Tirdat I d'Ibèria (en georgià თრდატი, llatí Tiridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia Cosròida, que va regnar de vers el 393 o 394 al 406.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tiridates d'Ibèria · Veure més »

Tiridates II

Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tiridates II · Veure més »

Tiridates III d'Armènia

Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tiridates III d'Armènia · Veure més »

Torre de la Donzella

La torre de la Donzella, també coneguda com a Giz Galasi a la ciutat vella de Bakú a l'Azerbaidjan, és una antiga torre amb influències culturals que constaten la presència de zoroastrisme, sassànides, àrabs, perses, xirvans, otomans, i russos.

Nou!!: Imperi Sassànida і Torre de la Donzella · Veure més »

Tractat de Nvarsak

Vahan Mamikonian i els seus homes tornant a la capital armènia de Dvin El tractat de Nvarsak va ser un acord signat entre el general armeni Vahan Mamikonian i els representants del rei sassànida Balash a Nvarsak el 484, per tal d'assegurar l'autonomia i llibertat religioses a Armènia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tractat de Nvarsak · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Imperi Sassànida і Transoxiana · Veure més »

Tresor de Pietroasele

El tresor de Pietroasele o de Petrossa trobat a Pietroasele, Buzău, Romania, el 1837, és un tresor gòtic de finals del segle IV que incloïa vint-i-dos objectes d'or, entre els exemples més famosos de l'estil policromat de l'art del període migratori.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tresor de Pietroasele · Veure més »

Trisquela

Trisqueles a la tomba megalítica de Newgrange (Irlanda) micènica (s.XVI a.C) decorada amb trisqueles espiralades, al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Estàter d'argent d'Aspendos (Pamfília), representant un foner i una trisquela amb cames humanes Dracma de Siracusa amb Ares en una cara i la trisquela a l'altra (s.IV a.C) Moneda dels celtes del Rin del tipus "copa d'arc iris", associant els símbols solars de la trisquela i el disc puntuat Disc celta de bronze amb trisqueles encaixades (Derry, Irlanda del Nord) Trisquela de serps en una pedra pintada vikinga (Gotland) Una trisquela és un motiu iconogràfic format per tres espirals, tres línies corbades o tres cames humanes flexionades, unides en el centre i disposades amb simetria rotacional.

Nou!!: Imperi Sassànida і Trisquela · Veure més »

Trpatuni

Els Trpatuni o Terpatuni o Atrpatuni o Truni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que van tenir el feu hereditari al Trpatuniq (Trpatunike) a Vaspurakan, a l'est de l'Andzevatxik.

Nou!!: Imperi Sassànida і Trpatuni · Veure més »

Tukharistan

Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tukharistan · Veure més »

Turcs Orientals

kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.

Nou!!: Imperi Sassànida і Turcs Orientals · Veure més »

Tureng Tepe

Tureng Tepe ("Turó dels faisans") és un jaciment arqueològic del neolític i calcolític situat a la plana de Gorgan, al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tureng Tepe · Veure més »

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Tus · Veure més »

Ubayd-Al·lah ibn Úmar

Ubayd-Al·lah ibn Úmar ibn al-Khattab (? - 657) fou un company del profeta Mahoma i fill del califa Úmar.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ubayd-Al·lah ibn Úmar · Veure més »

Ustan

Ustan és una denominació d'una subdivisió o territori utilitzada a Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ustan · Veure més »

Ustandar

Ustandar era el títol del governador d'una província a la persa sassànida.

Nou!!: Imperi Sassànida і Ustandar · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Imperi Sassànida і Uthman ibn Affan · Veure més »

Vahan I Mamikonian

Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vahan I Mamikonian · Veure més »

Vakhtang I Cap de Llop

Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »

Valerià

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Imperi Sassànida і Valerià · Veure més »

Varasdat d'Armènia

Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.

Nou!!: Imperi Sassànida і Varasdat d'Armènia · Veure més »

Varaz Bakur II d'Ibèria

Varaz Bakur II o Aspagur III (Aspacures) d'Ibèria (en georgià: ვარაზ-ბაკურ II) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar des de vers 380 a 394 seguint a Cyril Toumanoff o des de 379 a 393 segons M. F. Brosset.

Nou!!: Imperi Sassànida і Varaz Bakur II d'Ibèria · Veure més »

Varaz-Tirots Bagratuní I

Varaz-Tirots Bagratuní I va ser un membre de la dinastia dels bagràtides d'Armènia, que va viure al.

Nou!!: Imperi Sassànida і Varaz-Tirots Bagratuní I · Veure més »

Varaz-Tirots Bagratuní II

Varaz-Tirots Bagratuní II (en armeni; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, ''marzban'' d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.

Nou!!: Imperi Sassànida і Varaz-Tirots Bagratuní II · Veure més »

Vardan III Mamikonian

Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vardan III Mamikonian · Veure més »

Vasak de Siunia

Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vasak de Siunia · Veure més »

Veh-Mihr-Shapur d'Armènia

Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.

Nou!!: Imperi Sassànida і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia · Veure més »

Vidre persa

El vidre persa és el que feien els artesans perses de la dinastia sassànida (i posteriors) igual que els bizantins que van treballar el vidre artísticament distingint els seus productes per les incrustacions de pedreria, els daurats i els dibuixos propis del seu estil.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vidre persa · Veure més »

Vil·la romana del Casale

La vil·la romana del Casale és una vil·la situada dins el territori municipal de Piazza Armerina, a la província d'Enna, al sud de Sicília.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vil·la romana del Casale · Veure més »

Vitaxes

Els vitaxes foren els prínceps armenis anteriors al període àrab que governaven una mena de marcgraviat o marca fronterera amb prínceps menors (nakharark) supeditats.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vitaxes · Veure més »

Vram-Shapuh d'Armènia

Vram-Shapuh (en armeni Վռամշապուհ) va ser rei d'Armènia de l'any 392 al 414.

Nou!!: Imperi Sassànida і Vram-Shapuh d'Armènia · Veure més »

Wadi-us-Salaam

Wadi Al-Salaam (Àrab وادي السلام; Vall de la Pau) és un cementiri islàmic, localitzat a la ciutat sagrada xiïta de Najaf, Iraq.

Nou!!: Imperi Sassànida і Wadi-us-Salaam · Veure més »

Wahriz

Wahriz fou un general persa fill de Kamdjar, al servei de Khusraw Anushirwan (531-579).

Nou!!: Imperi Sassànida і Wahriz · Veure més »

Xadegan (Khuzestan)

Xadegan és una antiga ciutat de la província de Khuzestan a Iran, entre Ahwaz i Abadan, a la vora del riu Dawrak (afluent del Djarrahi) i unida per un canal al Karun.

Nou!!: Imperi Sassànida і Xadegan (Khuzestan) · Veure més »

Xahpuhr Mihran

Shahpuhr Mihran, fou un general iranià membre de la casa dels Mihrànides, que va ser governador d'Armènia després d'haver sufocat una revolta dels armenis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Xahpuhr Mihran · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Imperi Sassànida і Xirvan · Veure més »

Xulistan

Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Xulistan · Veure més »

Yazd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Imperi Sassànida і Yazd · Veure més »

Yezdegerd

Nom persa de tres reis de la dinastia sassànida de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Yezdegerd · Veure més »

Yezdegerd I

Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.

Nou!!: Imperi Sassànida і Yezdegerd I · Veure més »

Yezdegerd II

Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.

Nou!!: Imperi Sassànida і Yezdegerd II · Veure més »

Yezdegerd III

Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Yezdegerd III · Veure més »

Youtab

Youtab (persa: يوتاب), també coneguda com Youtab Aryobarzan o Ario Barzan (que significa exaltació dels aris en persa antic, morta l'any 330 a. C.) va ser una noble guerrera persa que va viure en el segle IV a. C). Va lluitar al costat del seu germà Ariobarzanes en l'última resistència de l'Imperi aquemènida contra les forces hel·lèniques d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Youtab · Veure més »

Zamasp

Zamasp o Djamasp fou rei sassànida de Pèrsia del 496 al 498.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zamasp · Veure més »

Zanjan

Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zanjan · Veure més »

Zarang

Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zarang · Veure més »

Zarmandukht

Zarmandukht o també Zarmanduxt va ser reina consort de l'Armènia arsàcida per matrimoni amb el rei Pap que va governar des del 370 fins al 374 i després com a reina regent durant la minoria d'edat dels seus fills, Arxak III i el seu germà i co-governant Valarxak d'Armènia.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zarmandukht · Veure més »

Zarmhírida

La dinastia zarmhírida o dels zarmhírides fou una nissaga local del Tabaristan que va exercir el poder sobre parts de les regions muntanyoses de la regió des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 785.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zarmhírida · Veure més »

Zarmihr Karen

Zarmihr Karen fou un general iranià membre de la casa dels Karen o Kārin, que va governar Armènia pels Sassànides durant una revolta dels armenis.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zarmihr Karen · Veure més »

Zirihkaran

Zirihkaran, Zirihgaran, Zirigaran o Zirikaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zirihkaran · Veure més »

Zoonosi

Una zoonosi és una malaltia infecciosa transmesa pels animals no humans (normalment vertebrats) als humans.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zoonosi · Veure més »

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zoroastrisme · Veure més »

Zurvanisme

El zurvanisme, també conegut com a zoroastrisme zurvanita, és una branca extinta del zoroastrisme que té el déu Zurvan com a divinitat creadora.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zurvanisme · Veure més »

Zutt

Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.

Nou!!: Imperi Sassànida і Zutt · Veure més »

215

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 215 · Veure més »

226

El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 226 · Veure més »

233

El 233 (CCXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 233 · Veure més »

237

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 237 · Veure més »

240

El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 240 · Veure més »

241

El 241 (CCXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 241 · Veure més »

242

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 242 · Veure més »

255

El 255 (CCLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 255 · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 260 · Veure més »

266

El 266 (CCLXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 266 · Veure més »

271

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 271 · Veure més »

273

L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.

Nou!!: Imperi Sassànida і 273 · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 28 de febrer · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Sassànida і 29 de juliol · Veure més »

291

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 291 · Veure més »

292

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 292 · Veure més »

299

El 299 (CCXCIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 299 · Veure més »

302

El 302 fou un any comú començat en dijous segons els còmputs del calendari gregorià (implantat, però, segles després).

Nou!!: Imperi Sassànida і 302 · Veure més »

353

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 353 · Veure més »

358

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 358 · Veure més »

368

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 368 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 379 · Veure més »

383

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 383 · Veure més »

387

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 387 · Veure més »

388

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 388 · Veure més »

390

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 390 · Veure més »

392

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 392 · Veure més »

422

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 422 · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 481 · Veure més »

487

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 487 · Veure més »

488

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 488 · Veure més »

498

El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 498 · Veure més »

501

L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 501 · Veure més »

527

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 527 · Veure més »

544

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 544 · Veure més »

562

El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 562 · Veure més »

571

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 571 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 575 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 591 · Veure més »

596

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 596 · Veure més »

598

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 598 · Veure més »

614

El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 614 · Veure més »

615

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 615 · Veure més »

616

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 616 · Veure més »

622

El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.

Nou!!: Imperi Sassànida і 622 · Veure més »

626

El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Sassànida і 626 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 628 · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 637 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 638 · Veure més »

651

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Sassànida і 651 · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Sassànida і 7 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dinastia sassànida, Emperador sassànida, Imperi Persa Sassànida, Imperi sassànida, Pèrsia Sassànida, Pèrsia sassànida, Sassànida, Sassànides, Sasànides, Shahrdaran, Xahrdaran.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant