Comunicació

3213 les relacions: 'Anata, 'Atara, Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata, Abaqa, Abas I d'Armènia, Abàntia, Abd-al-Aziz ibn Xuayb, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abdalla Nirqi, Abkhàzia, Ablaq, Aboud, Abraha, Abric, Absis de Santa Maria d'Àneu, Abu Dis, Abu Gosh, Abu Qash, Abu-Abd-Al·lah Úmar ibn Xuayb, Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad, Abu-Muhàmmad al-Yazurí, Abwein, Acadèmia platònica, Acaia, Acemeta, Acilisene, Acireale, Acròpoli d'Atenes, Acre (Israel), Acrocorint, Actuari (ofici), Ada Adler, Adana, Adapazarı, Adarnases III, Adh-Dhàhir (fatimita), Adigués, Administració provincial romana, Adrian Frutiger, Adrianòpolis (Caònia), Adrià Comnè, Adrià I, Adulis, Agbia, Age of Empires II: The Age of Kings, ..., Agnès de França i de Xampanya, Agrínion, Aistulf, Aixabeba, Aixot I d'Ibèria, Aixot II Erkath, Aixot III el Cec, Aixot III Olormadz, Akhisar, Al-Abbàs ibn al-Mamun, Al-Abbàs ibn Muhàmmad, Al-Arix, Al-Awàssim, Al-Aziz (fatimita), Al-Àixtar, Al-Àndalus, Al-Hadath, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hàkim (fatimita), Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, Al-Janiya, Al-Judeida, Al-Karak (Jordània), Al-Karmil, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Al-Maniya, Al-Mansur (abbàssida), Al-Masara, Al-Múntassir, Al-Midya, Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah, Al-Mughayyir (Ramal·lah), Al-Mushatta, Al-Mustànsir (fatimita), Al-Safiriyya, Al-Urdunn, Alan Moore, Alans, Alanya, Alaró, Alaric II, Alauites, Alí ibn Àhmad, Al·laf ibn Hassan, Albània, Albània del Caucas, Albert de Buxhövden, Alboí, Aldo Manuzio, Alduí (rei longobard), Aleix Brienni Comnè, Aleix Caront, Aleix Comnè (governador de Dirràquion), Aleix Comnè (protosebast), Aleix de Roma, Aleix Estrategòpul, Aleix I Comnè, Aleix IV Àngel, Aleix Paleòleg, Aleix V Murzufle, Aleksandr Kajdan, Aleksandr Matvéiev, Aleksandr Vassíliev (historiador), Alep, Aleramici, Alexandre Deulofeu i Torres, Alexandria de la Tròada, Alexíada, Alfabet georgià, Algèria, Alger, Alikí, Alt Berguedà, Alta edat mitjana, Alta Mesopotàmia, Aluixta, Amalasunta, Amarna Project, Ambràcia, Amir Ghazi, Amman, Amorgos, Amr ibn al-As, Amr ibn Masada, Amr III ibn Hind, Amuq, An-Numan (II) ibn al-Àswad, An-Numan III ibn al-Múndhir, Anastasi (polític), Anastasi d'Alexandria, Anastasi el Bibliotecari, Anastasi I Dicor, Anatòlia, Anazarb, Anàstasi, Anècdota, Andónios Kaldel·lis, Andirin, Andrònic Comnè (fill d'Aleix I), Andrònic Comnè (fill de Joan II), Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas), Andrònic Ducas Àngel, Andrònic Ducas Paleòleg, Andrònic I Gidos, Andrònic II Paleòleg, Andrònic III Paleòleg, Andrònic IV Paleòleg, Andrònic Paleòleg (fill de Manuel II), Andzevatxí, Angiologia, Anglosaxons, Anici Auqueni Bas (cònsol 431), Aniconisme, Ankara, Ankl, Anna Comnena, Anna de Constantinoble, Anna de Moscou, Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia, Anníceris, Anoia, Antínous, Antípat, Antemi (prefecte del pretori), Antemi de Tral·les, Antic eslau, Antic eslau oriental, Antiga Corint, Antiga Gran Bulgària, Antiga Roma, Antigitanisme, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Antioquia de l'Orontes, Antologia llatina, Antusa de Constantinoble, Anushtegin al-Duzbari, Anzitene, Apocalipsi de Daniel, Apocrisiari, Apol·linar (militar), Apol·linar de Ravenna, Apol·loni de Rodes, Apsiles, Aqüeducte de Skopje, Aqüeductes de Roma, Aqraba (Palestina), Aquitània, Arabbuna, Aragó, Aragó!, Aranean, Aràbia preislàmica, Arc de Ctesifont, Arcont, Argenteria, Argos i Nàuplia, Arianz, Aris Salònica FC, Aristakès de Lastiver, Armada fatimita, Armadura d'escates, Armavir (ciutat antiga), Armènia, Armènia bagràtida, Armènia Interior, Armènia occidental, Armènia Primera, Armènia Quarta, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Arnold Hugh Martin Jones, Aromanesos, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Otranto, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Cartago, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Tessalònica, Arqueologia bíblica, Arquitectura d'Itàlia, Arquitectura de la Provença, Arquitectura de Mesopotàmia, Arquitectura del Líban, Arquitectura fatimita, Arquitectura islàmica, Arquitectura longobarda, Arquitectura neobizantina, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana d'Orient, Arquitectura romanesa, Arquitectura romànica, Arquitectura romànica d'Itàlia, Arsaber, Arsamosata, Art clàssic, Art cristià, Art de l'antiga Grècia, Art de l'Imperi Part, Art emiral i califal, Art gòtic, Art medieval, Art otonià, Art paleocristià, Art persa, Art romà, Art romà d'Orient, Art romànic a Catalunya, Art sassànida, Art visigòtic, Arta (Grècia), Artsruní, Artvin, Arxakuní, Arzanene, As-Samu, As-Suwayda, Ascaló, Asira al-Qibliya, Askold i Dir, Úmar ibn al-Khattab, Aspad Gushnap, Aspar (militar), Assassin's Creed: Revelations, Assís, Assiut, Astabed, At-Tayba, Ataülf, Atac anglosaxó a les Illes Balears de 1081, Atacs musulmans a les Illes Balears, Atalaric, Atanagild, Atanaric, Atanàsia d'Egina, Atenes, Athíngani, Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos, Athribis (Baix Egipte), Atiyya ibn Sàlih, Atlitikos Sillogos Aris, Atos, August (títol), Autocràtor, Auximum, Avit, Awarta, Azzun Atma, Árpád d'Hongria, Ígor de Kíev, İzmit, İznik, Ègica, Ègion, Èlia Ariadna, Èlia Verina, Èlida, Òtranto, Çaka Bey, Àfrica, Àgora romana d'Atenes, Àguila (heràldica), Àguila bicèfala, Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí, Àptera, Àrabs, Àrabs cristians, Àtila, Baalbek, Başkale, Bab Tuma, Baba Dochia, Baduari, Bafeus, Bagaran, Bagrat de Klarjètia, Bagrat I Bagratuní, Bagrat I d'Abkhàzia, Bagrat III de Taron, Bagrat IV de Geòrgia, Bagratuní, Bahariya, Bahra, Bahram VI, Baidju, Baix Imperi, Bakırköy, Baklava, Bakur II, Balaklava, Balata al-Balad, Balcans, Balcó, Balderic II, Balduí III de Jerusalem, Baluní, Banda (unitat militar), Bandera d'Albània, Bandera de Grècia, Bandera de Turquia, Bandes de tiraz, Bani Zeid, Banias, Banu Ifran, Banu Múnqidh, Banu Sulaym, Banyera, Baptisme de Kíev, Bar (Montenegro), Barbaron, Barca (ciutat), Barda, Bardas, Bardas Escler, Bardas Focas, Bardas Focas el Vell, Bari (Pulla), Barlaam de Seminara, Baronia d'Arcàdia, Baronia de Carítena, Baronia de Geraki, Baronia de Grítzena, Baronia de Nikli, Baronia de Veligosti, Baronia de Vostitza, Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem, Barroc sicilià, Basílica de la Santa Sang, Basílica de Sant Apol·linar el Nou, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Sant Nicolau (Bari), Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Basílica Eufrasiana, Basileopàtor, Basileu, Basili Argir, Basili Boioannes, Basili de Trebisonda, Basili II Bulgaròctonos, Basili II de Moscou, Basili l'Ocell, Basili Lecapè, Basili Mesardonita, Basilica, Basilisc (emperador), Bassèn, Batalla, Batalla d'Ad Decimum, Batalla d'Ad Salices, Batalla d'Adrianòpolis, Batalla d'Adrianòpolis (1003), Batalla d'Adrianòpolis (1094), Batalla d'Adrianòpolis (1205), Batalla d'Adrianòpolis (1355), Batalla d'Adrianòpolis (1365), Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Adrianòpolis (718), Batalla d'Adrianòpolis (972), Batalla d'Ajnadayn, Batalla d'al-Buqaia, Batalla d'Ankara, Batalla d'Apros, Batalla d'Arcadiòpolis (1194), Batalla d'Avarayr, Batalla d'Ània, Batalla d'Àulax, Batalla d'Haran, Batalla d'Heliòpolis, Batalla d'Iconi, Batalla d'Issos (622), Batalla d'Orcomen, Batalla de Badjdjana, Batalla de Bafeus, Batalla de Banat Kain, Batalla de Bosrà, Batalla de Cal·linic, Batalla de Cannes (1018), Batalla de Casilinum, Batalla de Cíbales, Batalla de Cibistra, Batalla de Civitate, Batalla de Clarença, Batalla de Clídion, Batalla de Dara, Batalla de Demètries, Batalla de Dirràquion, Batalla de Dirràquion (1081), Batalla de Dorilèon (1147), Batalla de Gal·lípoli (1305), Batalla de Gal·lípoli (1306), Batalla de Gal·lípoli (1312), Batalla de Germe, Batalla de Harim, Batalla de l'Skafida, Batalla de Larisa, Batalla de Macriplagi, Batalla de Manazkert, Batalla de Manolada, Batalla de Melàncies, Batalla de Miriocèfal, Batalla de Montgisard, Batalla de Muta, Batalla de Nínive, Batalla de Pètroe, Batalla de Pelecà, Batalla de Pemanè (1224), Batalla de Pliska, Batalla de Prinitza, Batalla de Queronea (86 aC), Batalla de Raban, Batalla de Ravenna (476), Batalla de Serres (1196), Batalla de Sil·leu, Batalla de Sufètula, Batalla de Taginae, Batalla de Tira, Batalla de Triavna, Batalla de Tricamarum, Batalla de Versinícia, Batalla de Vouillé, Batalla de Xaizar, Batalla del Bòsfor, Batalla del Cap Bon, Batalla del Cap Bon (468), Batalla del cap de l'Artaqui, Batalla del Cefís, Batalla del Frígid, Batalla del Gual de Jacob, Batalla del Lalacàon, Batalla del Mont Lactari, Batalla del pas de Zigos, Batalla del riu Maritsa, Batalla del Sava, Batalla del Yarmuk, Batalla dels Camps Catalàunics, Batalla dels Pals, Batalla naval de Sena Gallica, Batllia i senescalia, Batnes, Batum, Bauda, Baudolino, Bayt Ras, Béja, Béla III d'Hongria, Bílhorod-Dnistrovski, Bòsfor, Börke, Búlgar, Beşiktaş, Bei, Beilicat de Ladik, Beilicat de Tanrıbermiş, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels saruhànides, Beilicats d'Anatòlia, Beit Awwa, Beit Einun, Beit Imrin, Beit Lid, Beit Qad, Beit Ur al-Fauqa, Beit Ur al-Tahta, Beitillu, Beitin, Beitunia, Bel Riose, Belgrad, Belisari, Belisario, Benalmádena, Bendoy, Benet I Zacaries, Benet II Paleòleg, Benet III Zacaries, Benjamí I d'Alexandria, Berea de Macedònia, Berenguer d'Entença i de Montcada, Berenguer Estanyol d'Empúries, Berenguer II d'Itàlia, Berezan, Bernat de Rocafort, Bernat de Roudor, Besant (moneda), Besants i rodelles, Bescuits a la cuina turca, Betlem, Beykoz, Beyoğlu, Beznunik, Biddya, Bil'in, Bilohirsk, Bingöl Dağları, Bir Zeit, Birrem, Bisante, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat d'Oria, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Cunàvia, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Lezhë, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Roma, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbe (Església Catòlica), Bisbes de Roma sota Constantí I, Bistam, Bitínia, Bitlis, Bitola, Bixri, Bizanci, Bizantievita, Bizantinisme, Bizzariya, Blasco de Garay, Blaundos, Boeci, Bogomilisme, Bohemond I d'Antioquia, Boibe, Bolina, Bonifaci de Verona, Bonifaci I de Montferrat, Bonifaci VII, Borís I de Bulgària, Bordj Hellal, Bosnians, Bosra, Bosrà, Botond, Bríndisi, Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola, Brumàlia, Brunequilda, Bruqin, Buc (nàutica), Buccel·lari, Budjak, Budrus, Budva, Bugia (Algèria), Buka (Síria), Bulcsú, Bulgària, Burham (Ramal·lah), Burqa (Nablus), Burqin, Busr ibn Abi-Artat, Byzantine du Louvre, Cabrera, Cacó, Cadis, Cadmus, Cafarnaüm, Cagli, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de Filadelfia, Caiguda de Gal·lípoli, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calàbria, Calàbria (regió històrica), Cal·línic d'Heliòpolis, Cal·línic de Ravenna, Cal·linic, Calcòcondiles, Calendari còsmic, Calendari romà d'Orient, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Califat Omeia, Cambra fosca, Camerino, Campament de Dioclecià, Campanya de Hunayn, Campània, Candrè, Canik, Canosa di Puglia, Cantacuzè, Cantacuzè (almirall), Capadòcia, Capadòcia (província romana), Capadoci antic, Carabisians, Caríntia, Carcatiocerta, Carist, Carlemany, Carles el Calb, Carles I d'Anjou, Carpezici, Carrer de Blanquerna, Carro de guerra, Cartago, Cartago (municipi), Cartago romana, Cartofílax, Casa d'Hauteville, Casa de Nemanjić, Casa reial d'Aragó, Casal de Béthune, Casos, Cassiana de Constantinoble, Castell de Bodrum, Castell de Buffavento, Castell de Devín, Castell de Saladí, Castell de Selèucia, Castell de Yedikule, Castell de Yoros, Castell Gibelí, Castello Maniace, Catacaló Cecaumè, Catacumba, Catafracta, Catedral d'Aquisgrà, Catedral de la Dormició (Vladímir), Catedral de Nostra Senyora de Tortosa, Catedral de Palerm, Catedral de Sant Demetri de Vladímir, Catello de Castellammare, Catepanat d'Itàlia, Catepanat de Baspracània, Catepà, Caterina de Bulgària, Catifa turca, Cattolica de Stilo, Cavall andalús, Cavalls de Sant Marc, Càldia, Càller, Càndia, Càndid Isàuric, Cèsar (títol), Círculo Balear, Cítric, Còdex Argentat, Cònsol (diplomàcia), Còrdova, Còricos, Còrsega i Sardenya, Cúpula, Cedocte, Cefalònia, Cervia, Cesarea de Mauritània, Cesarea de Palestina, Cesaropapisme, Ceuta, Chaouis, Chebba, Chleuh, Chronicon Paschale, Ciència i tècnica de l'islam, Ciència medieval, Cilícia, Cime, Cimmèricon, Cimmeris, Cinc Dinasties i Deu Regnes, Cir Teodor, Cirene i Creta, Cirié, Ciril (jurista), Ciril i Metodi, Cisterna de la Basílica, Citera, Citnos, Ciutadella de Menorca, Ciutat, Ciutat vella de Jerusalem, Cividale del Friuli, Civilització, Civilization (sèrie), Civilization V, Clarentza, Classicisme, Clàmide, Cletorològion, Clibanaris, Cligès, Climent de Constantinoble, Clinòmac, Clip, Clisura, Cloisonné, Cnossos, Cobertes d'evangeliari, Codi d'Umar, Codi Teodosià, Colònia (tema), Colonialisme, Colonització d'Àfrica, Colonització grega, Color polític, Colosses, Coluccio Salutati, Columbà, Columna de les serps, Columna salomònica, Coma (plaça forta), Comerç, Comerç àrab d'esclaus, Comes (desambiguació), Comitatenses Palatini, Commagena, Commèrcion, Comnena (cràter), Companyia (exèrcit romà d'Orient), Comtat d'Edessa, Comtat de Sicília, Comtat de Túsculum, Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint, Comtats de Romania, Comte Marcel·lí, Concili Cadavèric, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Calcedònia, Concili de Preslav, Concili IV de Constantinoble, Conclave de 1455, Conclave de 1458, Confederació de Polònia i Lituània, Conquesta àrab d'Egipte, Conquesta del Principat d'Acaia, Conquesta fatimita d'Egipte, Conquesta feudal hispànica, Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, Conquesta islàmica de Mallorca, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conquesta musulmana de Sardenya, Conquesta musulmana de Síria, Conquesta musulmana de Sicília, Conquesta musulmana del Magrib, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Conrad III d'Alemanya, Consagració de Romà i Eudòxia, Consell d'Acre, Consolat de Mar, Constanța, Constantí Àngel, Constantí Cèfales, Constantí Comnè, Constantí Contomites, Constantí Diògenes, Constantí Ducas (coemperador), Constantí Euforbè Catacaló, Constantí Focas, Constantí Harmenòpul, Constantí III Heracli, Constantí Làscaris, Constantí Macroducas, Constantí Manassès, Constantí Meliteniotes, Constantí Nicè, Constantí Pàvlovitx de Rússia, Constantí V Coprònim, Constantí VI, Constantina (Algèria), Constantinoble, Constitució, Constitucions romanes, Contrast (joieria), Contribucions islàmiques a l'Europa medieval, Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià, Conversió dels khàzars al judaisme, Coptes, Corfú, Corip, Corn d'Or, Corno ducale, Corona d'Aragó, Corona de Sant Esteve, Corpus Fontium Historiae Byzantinae, Corpus Hermeticum, Cortesana, Cos (Grècia), Cosenza, Cosròides, Cosroes I, Cova de Nicanor, Cova de Tràpeza, Cràter (estrateg del tema dels Cibirreotes), Crònica de Fredegari, Crònica de Nèstor, Creixent lunar i estrella, Creta, Creu cristiana, Creu de Sant Jordi, Creu de Sèrbia, Crimea, Crimea romana, Cripta, Cripta Romana, Criptopòrtic de Las Gabias, Crisòbul, Crisi feudal, Cristiandat, Cristianisme siríac, Cristianització de Bulgària, Cristianització dels eslaus, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Croada de Varna, Croada del 1101, Croada del 1197, Croada Popular, Croada savoiana, Croada veneciana, Croades, Croàcia, Cronologia de l'antic Egipte, Cronologia de l'antiga Roma, Cronologia de l'Imperi Otomà, Cronologia de la història de l'Iran, Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica, Cronologia de les incursions magiars, Crusader Kings II, Crusader Kings III, Cubiculum, Cuina medieval, Cultura d'Ucraïna, Cultura de Croàcia, Cultura de Grècia, Cultura de Romania, Cultura occidental, Cumans, Cumes, Cunipert, Curopalata, Cursa de carros, Cursa de cavalls, Dabik (Síria), Dacis, Dafnis i Cloe, Daimbert de Pisa, Dalmàcia, Dalmàcia (desambiguació), Dalmàcia (tema), Damala, Damasc, Damiata, Damià (paracemomen), Damià de Tars, Danielis, Danixmend Ghazi, Danubi, Dara, Darıca, David Comnè, David de Trebisonda, David II d'Ibèria, David IV de Geòrgia, David Jacoby (historiador), Daylam, Daylamites (poble), Dayr Saman, Dàcia, Dàrdans (Il·líria), Dècada del 1450, Dècada del 390, Dècada del 500, Dècada del 530, Dècada del 560, Dècada del 570, Dècada del 580, Dècada del 620, Dècada del 800, Dècada del 830, Dècada del 860, Dècada del 910, Dénia, Díolkos, Dírham, Düzce, De Administrando Imperio, De Aetna, Değirmentepe, Declivi de l'Imperi Romà d'Orient, Deir Ballut, Deir Dibwan, Deir Nidham, Deisi, Delvina, Demòtica, Demetri Cidoni, Demetri Comatià, Demetri de Montferrat, Demetri I Cantacuzè, Demetri II Paleòleg, Demetri III d'Abkhàzia, Demogorgon, Dengizich, Deno Geanakoplos, Deportació, Derna, Descens de Crist als inferns, Desfilada de núvies, Desideri d'Ístria, Desperta Ferro!, Despina Khatun, Despotat de l'Epir, Despotat de Morea, Dhu Nuwas, Diadora, Diarquia, Diàspora armènia, Diàspora grega, Diòcesi (Imperi Romà), Diòcesi catòlica romana de Gabala, Diòcesi d'Eclano, Diòcesi de Basti, Diòcesi de Vibo Valentia, Diòscor (jurista), Dinar, Dinastia, Dinastia afríguida, Dinastia Àngel, Dinastia Comnè, Dinastia Ducas, Dinastia frígia, Dinastia heracliana, Dinastia isàurica, Dinastia justiniana, Dinastia Làscaris, Dinastia macedònia, Dinastia niceforiana, Dinastia Paleòleg, Dinastia Song, Dinastia tràcia, Dinastia valentiniana, Dinastia Vlastimirović, Diner, Dioclea, Dioclecià, Diodor (jurista), Dionisòpolis, Dioscòrides de Viena, Dioscori de Mira, Dirràquion (tema), Discussió bizantina, Districte de Braničevo, Districte de Sírmia, Divisió del Regne de Geòrgia, Diyarbakır, Djunayd, Doberos, Dobrudja, Dodecanès, Domèstic de les escoles, Domenico Michiel, Dona a l'antiga Roma, Donació de Constantí, Donació de Pipí, Dones de Bulgària, Dones i matemàtiques, Dorilèon, Doroteu de Beritos, Dougga, Dreros, Drevlians, Dromó (vaixell), Dromedarii, Drungari, Drungue, Dubrovnik, Duc, Ducat d'Amalfi, Ducat d'Aquitània, Ducat d'Atenes, Ducat de Calàbria, Ducat de Demòtica, Ducat de Gascunya, Ducat de la Pentàpolis, Ducat de la Pulla i Calàbria, Ducat de Nàpols, Ducat de Neopàtria, Ducat de Roma, Ducat de Túscia, Ducat de Vicenza, Ducat i Principat de Benevent, Ducat longobard de Parma, Dues espases, Dumbarton Oaks, Dumnònia, Dura al-Qar', Durrës, Dvinà Occidental, Eíon, Ecònom, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edessa (Mesopotàmia), Edicte de Teodoric, Edirne, Editorial Gredos, Egina, Egipte, Egipte (província romana), Egipte sota el domini persa, Ein as-Sultan, Ein Yabrud, Einar Tambarskjelve, Eivissa, Eklogí ton nómon, El Baptisme de Crist (Piero della Francesca), El Greco, El Kef, El Magrib entre els romans i els musulmans, El nom de la rosa, Elat, Elements d'Euclides, Eleuteròpolis, Eleuteri de Ravenna, Elpidi (governador), Emar, Emboscada, Emirat d'Armènia, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Emirat de Sicília, Emperador, Emperadrius romanes, Empire Earth, En Esur, En guàrdia!, Enciam, Enciclopèdia, Enfeh, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Enrico Dandolo, Entiqui de Ravenna, Entrada de Roger de Flor a Constantinoble, EOKA, Epigeni, Era dels Màrtirs, Era dels vikings, Eraric, Eritrea, Eroti, Ervigi, Erzincan, Erzurum, Escarlata, Escítia (província romana), Escítia Menor, Escòpelos, Escil·les, Esciros, Esclarmonde, Esclavatge a Àfrica, Esclavitud a l'edat mitjana, Esclavitud a l'Imperi Romà d'Orient, Escola cretenca, Escoles palatines, Escolis, Escorpí cec, Escriptura eslava precristiana, Escultura, Escultura d'Albània, Escultura gòtica, Escultura romànica, Escut d'Alemanya, Escut d'Eslovàquia, Escut d'Hongria, Escut de Montenegro, Escut de Sèrbia, Església (institució), Església catòlica a França, Església catòlica a l'Índia, Església d'Antioquia, Església d'Orient, Església de Bòsnia, Església de Bzipi, Església de Constantinoble, Església de les noces de Caná, Església de Sant Demetri, Església de Sant Miquel (Barcelona), Església de Sant Pau (Tars), Església de Sant Polieucte, Església en creu inscrita, Església estatal de l'Imperi Romà, Església grecocatòlica ucraïnesa, Església monolítica, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Búlgara, Església Ortodoxa Grega de l'Anunciació, Església Ortodoxa Romanesa, Església Ortodoxa Russa, Església Ortodoxa Siríaca, Església Parroquial de Lourosa, Eslaus, Eslaus orientals, Esmalt, Espanya (geografia), Espània, Esport eqüestre, Esquí, Estats croats, Estats medievals d'Anatòlia, Estats Pontificis, Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà, Esteve Asolik, Esteve d'Edessa, Esteve II d'Hongria, Esteve Lecapè, Esteve Nemanja, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Estratarca, Estrateg autocràtor, Estratopedarca, Estrímon (tema), Estrep (hípica), Estudis bizantins, Etiòpiques, Etnarca, Eudòxia Angelina, Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I), Eudòxia Epifania, Eudici, Eufèmia (emperadriu), Euqueri de Lió, Euquites, Eurocentrisme, Europa, Eusebi (jurista), Eutiqui de Ravenna, Exarcat, Exarcat d'Àfrica, Exarcat de Ravenna, Exèrcit de l'Imperi Otomà, Exèrcit medieval búlgar, Exèrcit romà d'Orient, Excubitors, Execució mitjançant l'ús d'un elefant, Expansió de l'islam, Expedició dels rus a Paflagònia, Eyüp, Fa'afafine, Facund, Faesulae, Famagusta, Fanariotes, Faqqua, Fares l'hèrul, Fatih, Fèlix IV, Fèlix Ziem, Fòrum Romà, Feke, Felanitx, Felip d'Alsàcia, Felip d'Anjou-Nàpols, Felip de Courtenay, Felip I de Tàrent, Felip II de Tàrent, Felip Pedrell i Sabaté, Fener, Fenerbahçe (Kadıköy), Feodòssia, Ferdinand Gregorovius, Ferengi, Fermo, Ferran d'Aunés, Ferrara, Festa de la Immaculada Concepció, Feta, Feudalisme, Fezzan, Fiesole, Figuig, Filadèlfia (Itàlia), Filemó (gramàtic), Filoxè (heretge), Flaccil·la (filla d'Arcadi), Flavi Constantí (cònsol 457), Flavi Honori, Flavià (jutge), Florència, Foc grec, Focas (família), Focí (estrateg), Focea, Foligno, Forlì, Forquilla, Fortalesa de Babilònia, Fortalesa de Ktènia, Fragmente der griechischen Historiker, Frahat d'Armènia, Francesc de Montcada, Francesc Masriera i Manovens, Francocràcia, Franz Dölger, Fredegari, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Friül, Frontal d'Avià, Fulqueri de Chartres, Fundació i Imperi, Gabala, Gabriel (prefecte romà d'Orient), Gaeta, Gagaüsos, Gagik II d'Ani, Galè, Gal·lípoli, Gal·loitàlic, Galera, Galeria Tretiakov, Gallipoli (ciutat d'Itàlia), Garibald I de Baviera, Gassànides, Gàlata, Gàrides, Gènesi de Viena, Gèpides, Gèrasa, Géza II d'Hongria, Gíger, Göbekli Tepe, Gümüşhane, Gelasi de Cízic, Gelasi I, Gelimer, Gemmes treballades, Genètica de poblacions del Marroc, Gentuni, Germà (cosí de Justinià), Germà (governador), Germà (militar), Gerontres, Gibanica, Gihad, Gimnetes, Gineceu (cambra), Giordano Ruffo, Gitanos de Romania, Gliceri, Globalització, Gnosi, Gnuní, Goddes, Golf d'Alexandreta, Golf de Venècia, Gomfi, Gondobald, Gonnos, Gots, Govern dels Ducs, Governació de Sharqia, Governador, Gozo, Gran arcont, Gran Basar, Gran Canal, Gran Cisma d'Orient, Gran Companyia Catalana, Gran domèstic, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Moscou, Gran Idea, Gran logoteta, Gran Mesquita d'Alep, Gran mesquita de Sanà, Gran Moràvia, Gran Muralla d'Abkhàzia, Gran Palau de Constantinoble, Granada de mà, Granadura, Grans Festes de l'Església Ortodoxa, Grasulf I de Friül, Grècia, Grècia otomana, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Grec antic, Grec àtic, Grec italiota, Grec medieval, Grec xipriota, Grecs, Grecs del Caucas, Gregenti, Gregori, Gregori (patrici), Gregori Camàter, Gregori Coniades, Gregori Doxapater, Gregori el Gran, Gregori el Monjo, Gregori I de Taron, Gregori II (papa), Gregori II de Taron, Gregori Palamàs, Gregori Patzó, Gregori VII, Gruta de San Biagio, Guaimar IV de Salern, Gualdo Tadino, Gualter V de Brienne, Guaram III, Guaràmides, Guastalla, Guàrdia imperial, Guàrdia varega, Gubbio, Guelendjik, Gueorgui Ostrogorski, Guerra, Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, Guerra d'independència de Grècia, Guerra de Chioggia, Guerra de Curzola, Guerra de Morea, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941), Guerra gòtica (376-382), Guerra Gòtica (535-554), Guerra greco-turca (1919-1922), Guerra romano-sassànida del 572-591, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerra Vandàlica, Guerra veneciano-genovesa, Guerres arabo-romanes, Guerres de la Ridda, Guerres franco-visigòtiques, Guerres gòtiques, Guerres moscovito-lituanes, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-búlgares, Guerres romano-germàniques, Guerres romano-longobardes, Guerres romano-otomanes, Guerres romano-perses, Guerres romano-seljúcides, Guillem Braç de Ferro, Guillem de la Roche, Guillem I de la Roche, Guillem II d'Acaia, Gundemar, Guntram Bosó, Gurguèn d'Ibèria, Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels), Gurguèn Khatxik, Gurzuf, Gustave-Léon Schlumberger, Hagioteodorita, Haifa, Halhul, Halicarnàs, Halmiris, Hama, Hamduna, Harim, Hasanjalàlides, Hasday ibn Xaprut, Hassan ibn an-Numan, Hawwara, Hàskovo, Hèl·lade (tema), Hearts of Iron, Hedeby, Heftalites, Hel·lenització, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Helena Cantacuzena (filla de Joan VI), Helmichis, Henri Grégoire (historiador), Heracli, Heracli (desambiguació), Heraclones, Herbari, Hermètica, Hermònim, Hermitage, Hethum I, Hièrocles (geògraf), Hieronymus Wolf, Hieroteu (monjo), Himàcion, Himne, Hipàcia, Hipòdrom de Constantinoble, Hippiatrica, Hippos, Hispània, Hispània visigoda, Histàmenon, Història, Història (Polibi), Història antiga del Iemen, Història d'Abkhàzia, Història d'Albània, Història d'Algèria, Història d'Àsia, Història d'Egipte, Història d'Eslovàquia, Història d'Eslovènia, Història d'Espanya, Història d'Estònia, Història d'Etiòpia, Història d'Europa, Història d'Hongria, Història d'Israel, Història d'Israel i Palestina, Història d'Itàlia, Història d'Oriola, Història de Barcelona, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de Belarús, Història de Bulgària, Història de Cartago, Història de Catalunya, Història de Còrsega, Història de Creta, Història de Croàcia, Història de Dinamarca, Història de Geòrgia, Història de Grècia, Història de Kàlimnos, Història de Kosovo, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Epir del Nord de 1913 a 1921, Història de l'escultura, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'Imperi Romà, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Història de l'italià, Història de la ciència, Història de la civilització islàmica, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de la Guerra del Peloponnès, Història de la llengua romanesa, Història de la música, Història de la medicina, Història de la moda, Història de la Regió de Múrcia, Història de la regió mediterrània, Història de Lagos (Portugal), Història de Líbia, Història de les biblioteques, Història de les campanyes militars romanes, Història de les Cíclades, Història de les Illes Balears, Història de les monedes, Història de Letònia, Història de Macedònia del Nord, Història de Mallorca, Història de Malta, Història de Montenegro, Història de Nàpols, Història de Rússia, Història de Roma, Història de Sardenya, Història de Sèrbia, Història de Síria, Història de Sicília, Història de Sofia, Història de Suècia, Història de Tessalònica, Història de Tunísia, Història de Turquia, Història de Xipre, Història del Caucas, Història del cristianisme, Història del Iemen, Història del judaisme al Marroc, Història del Líban, Història del Marroc, Història del nu artístic, Història del Pakistan, Història del papat, Història del sionisme, Història del Sudan, Història dels Balcans, Història dels escacs, Història dels gitanos, Història dels jueus de Tessalònica, Història medieval del País Valencià, Història militar, Història universal, Històries (Heròdot), Historia Langobardorum, Homer, Homofòbia, Homs, Hongria, Horda Blanca, Hug III de Xipre, Husan, Huscarl, Hydraulis, Hydruntum, Iaroslav I de Kíev, Iúlia Danzàs, Ibèria Bagràtida, Ibelin, Ibn Kil·lis, Iconòdul, Iconoclàstia, Idhna, Ignasi de Selíbria, Ignasi Iconòmac, Ilíada, Il·líria, Il·líria (província romana), Ildibad, Illa de Malta, Illa de Zacint, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illes dels Prínceps, Illes Equínades, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imbros, Immaculada Concepció, Immatain, Immortals (Imperi Romà d'Orient), Imola, Imperator, Imperi, Imperi Búlgar, Imperi d'Etiòpia, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, Imperi Llatí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè, Imperi Rus, Imperi Sassànida, Imperi Serbi, Imralı, Indumentària a l'antiga Roma, Infanteria lleugera, Influències islàmiques en l'art cristià, Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient, Invasió mongola de Khwarezm, Invasions bàrbares, Invasions croades d'Egipte, Invasions hongareses d'Europa, Invasions mongoles d'Anatòlia, Ioannis Metaxàs, Ioànnina, Ios, Irene Assèn, Irene Àngel, Irene d'Hongria, Irene de Brunswick, Irene de Khazària, Irene Diplosinadena, Irene Ducena, Isaac Aaron, Isaac Comnè (germà d'Aleix I), Isaac Comnè de Xipre, Isaac I Comnè, Isaïes de Xipre, Isabel de Sabran, Isabel I d'Acaia, Isaccea, Isàuria, Isidor de Kíev, Islam, Islam a la Xina, Isola del Liri, Israel, Issam al-Khawlaní, Istanbul, Italonormands, Itàlia, Iugoslàvia, IV Concili de Toledo, Ivan III de Moscou, Ivan Ladislau de Bulgària, Ivrea, Iyad, Iyad ibn Ghanm, Jab'a, Jaba' (Jenin), Jaba' (Jerusalem), Jabalia, Jacint de Cracòvia, Jacme Alaric, Jalud, Jama, Jaume dels Baus, Jaume el Just, Jayyous, Jàbala (VI) ibn al-Àiham, Jàfar ibn Abi-Tàlib, Jíl·liq, Jifna, Jisr al-Hadid, Joan Argiròpul, Joan Axuc, Joan Baptista, Joan Brienni, Joan Cananos, Joan Ciparissiota, Joan Clímac, Joan Comnè (domèstic de les escoles), Joan Comnè (fill d'Andrònic I), Joan Comnè (governador de Dirràquion), Joan Cucuzeles, Joan Curcues (catepà), Joan d'Antioquia (escriptor), Joan d'Ístria, Joan de Peralta (militar), Joan de Sant Saba, Joan Ducas, Joan Ducas Comnè, Joan el Gramàtic, Joan el Secretari, Joan Escilitzes, Joan Facrases, Joan I Àngel-Comnè, Joan I de Gravina, Joan I de la Roche, Joan I de Tessàlia, Joan II Comnè, Joan II de Tessàlia, Joan II de Trebisonda, Joan II Orsini, Joan III Ducas Vatatzes, Joan III Rizocop, Joan IV d'Ocrida, Joan IV de Trebisonda, Joan IV Ducas Làscaris, Joan Malales, Joan Maxenci, Joan Nomofílac, Joan Paleòleg (cèsar), Joan Paleòleg (gran domèstic), Joan Pau II, Joan Psel·los, Joan Tzelepes Comnè, Joan V Paleòleg, Joan VIII Paleòleg, Joan Vladímir, Joan XVI, Joan Zonaràs, Joanot Martorell, Joel, Jofré II d'Acaia, Johan Ferrández d'Heredia, John Julius Norwich, Jordanes, Jordània, Jordi (administrador), Jordi (comandant), Jordi (príncep), Jordi (prefecte), Jordi (recaptador), Jordi (sebast), Jordi Acropolita, Jordi Branes, Jordi Brienni, Jordi Codí, Jordi Cumne, Jordi del Mont Atos, Jordi Dros, Jordi Esfrantzes, Jordi Euforbè Catacaló, Jordi Gemist Pletó, Jordi Maniaces, Jordi Nostong, Jordi Paleòleg (militar), Jordi Paleòleg (sebast), Jordi Paquimeres, Jordi Peganes, Jordi Probata, Jordi Querobosc, Jordi Sir, Jordi Zegabè, Jordi, emperador de Trebisonda, Joscelí II, Joscelí III d'Edessa, Josep Bringas, Josep Estudita, Josep Genesi, Josep Himnògraf, Jovians i herculans, Judaisme, Jueus, Juli Nepot, Juli Pòl·lux (historiador), Julià (jurista), Jurament More Judaico, Justina, Justinianòpolis (Àfrica), Justinià (general), Justinià II Rinotmet, Jutjat de Càller, Kadıköy, Kafr Abbush, Kafr al-Labad, Kafr Jammal, Kafr Zibad, Kaganat àvar, Kairuan, Kalandia, Kalawdhiya, Kal·lithea, Kalemegdan, Kaloian I Assèn de Bulgària, Kamanche, Kamsarakan, Kara Yülük Osman Bey, Karl Hopf, Kars, Kartal, Kastorià, Katharévussa, Katholikon, Kayı, Kaykaus II, Kàhina, Köprühisar, Küçük Mustafà, Kea, Khalandritsa, Khallet Sakariya, Khanià, Kharbatha Bani Harith, Kharpurt, Khawabi, Khàlid ibn al-Walid, Khàzars, Khersónissos, Khirbet Abu Falah, Khirbet Zanuta, Khorkhoruní, Kifl Haris, Kingdoms, Kleftes, Kobar, Kontàkion, Kontos, Konya, Kosayla, Koyunhisar, Kozan, Kozani, Krak dels Cavallers, Król Roger, Krk, Krum, Kur (Tulkarem), Kuruluş: Osman, Kutjuk Muhammad, La ciutat de Déu, La Flagel·lació (Huguet), La Meca, La Monumental, Lacònia, Lacóbriga, Ladislau II d'Hongria, Laguatan, Lampron, Laodicea del Licos, Larisa (Tessàlia), Lazika, Làkhmides, Lévitha, Líbia, Lòvetx, Lúlon, Lüleburgaz, Leandre de Sevilla, Lemnos, Lendas, Leon Festinger, Leptis Magna, Leros, Les mil i una nits, Letingi, Licari, Ligúria, Lijerica, Likandos, Limassol, Limitanei, Lipari, Liparits-Orbeliani, Lira bizantina, Lira calabresa, Lissus, Literatura armènia, Literatura búlgara, Literatura catalana, Literatura copta, Literatura grega, Literatura grega antiga, Literatura medieval, Literatura romana, Literatura romana d'Orient, Literatura russa, Liuba Ognènova-Marínova, Ljubica Marić, Llac Ilmen, Llac Van, Llançaflames, Llatins (edat mitjana), Llíria, Lleó (jurista), Lleó (prefecte), Lleó de Trípoli, Lleó Esgur, Lleó Focas el Jove, Lleó Focas el Vell, Lleó Gramàtic, Lleó II d'Abkhàzia, Lleó III l'Isàuric, Lleó IX, Lleó Magentí, Lleó Malí, Lleó Paraspòndil, Llegenda dels orígens troians dels francs, Llengües de l'Imperi Romà, Lleonci (jurista del segle V), Lleonci (patró de causes), Llista d'emperadors romans, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista d'epidèmies, Llista d'unitats de l'exèrcit romà, Llista de catholicos d'Aghuània, Llista de collegia de l'antiga Roma, Llista de governants de Croàcia, Llista de països desapareguts, Llista de papes de Roma, Llista de reis vàndals, Llista de sobirans de Bulgària, Llista de sures de l'Alcorà, Llorenç màrtir, Lluís Masriera i Rosés, Lluc Crisoberges, Logística militar, Logoteta, Logoteta de l'exèrcit, Longobards, Loros, Lucània, Lucca, Luci d'Alexandria, Luitprand, Maó, Macari Crisocèfal, Macedònia, Macedònia (regió), Macedònia (tema), Macedònia del Nord, Madaba, Magna Armènia, Magna Grècia, Magrib, Mahoma, Mahoma a Medina, Majdal Bani Fadil, Majordom de palau, Maktaris, Makthar, Malc de Filadelfia, Mallorca, Malquià, Mamikonian, Manacor, Mandator, Manganes, Mansio, Manuel Brienni, Manuel Cantacuzè (segle XII), Manuel Cantacuzè (usurpador), Manuel Comnè (curopalata), Manuel Comnè (fill d'Andrònic I), Manuel Crisolores, Manuel Eròtic Comnè, Manuel Estraboromà, Manuel Files, Manuel Holòbol, Manuel I Àngel-Comnè, Manuel I Comnè, Manuel II de Trebisonda, Manuel II Paleòleg, Manuf al-Sufla, Manuscrit de Gorica, Mar de les Moluques, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Morta, Mar Negra, Marca d'Ístria, Marcari de Friül, Marcianòpolis, Marcià, Marcià (usurpador), Marco Polo, Mardaïta, Mardpetakan, Mare de Déu de Vladímir, Margarida de Savoia (1390-1464), Margaritone d'Arezzo, Margat, Maria (esposa de Lleó III), Maria (filla d'Estilicó), Maria Comnena (germana d'Aleix I), Maria Comnena, reina de Jerusalem, Maria d'Alània, Maria d'Antioquia, Maria de Bulgària, Maria de Bulgària (esposa d'Andrònic Ducas), Maria Gran Comnena, Maria Irene Paleologina, Maria Keratsa de Bulgària, Marina romana, Marina romana d'Orient, Marina veneciana, Maritsa, Mark Whittow, Marmara Ereğlisi, Martí Zacaries, Martenitsa, Martina, Marules, Mas-ha, Massacre dels genovesos, Massacre dels Llatins, Matemàtiques a l'islam medieval, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Mateu Bisbe, Mateu Cantacuzè, Maures, Mauretània, Mauritània Cesariense, Mauritània Segona, Maximià de Ravenna, Màrcia Eufèmia, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Màxim el Confessor, Mílion, Místic (Imperi Romà d'Orient), Música cristiana, Música romana d'Orient, Măcin, Mecenci, Medicina romana d'Orient, Medieval II: Total War, Megaduc, Mehmet I, Mehmet II, Meithalun, Meixweix, Melfi, Melings, Melisenda de Jerusalem, Menandre Protector, Mendenitsa, Menemen, Menorà, Menorca, Mercenari, Mersa Matruh, Mersin, Mesèmbria, Mesopotàmia, Mesopotàmia (tema), Mesquita d'Ibn Tulun, Mesquita dels Omeies, Messud I, Mestre dels oficis, Mestre dels soldats, Metaxisme, Metodi Monjo, Mezzogiorno, Migració túrquica, Migracions sèrbies, Mihran, Mikhaïl Vrúbel, Mikhmas, Mil·lenarisme, Mil·lenni I, Mil·lenni VI aC, Miliaríssion, Militar, Mineria de l'antic Egipte, Mines de Trepča, Miniatura, Miquel Apostoli, Miquel Ataliata, Miquel Burtzes, Miquel de Trebisonda, Miquel Docià, Miquel Ducas, Miquel Glicas, Miquel I Àngel-Comnè, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Miquel IV de Constantinoble, Miquel Paleòleg, Miquel Prevere, Miquel Sincel·le, Miquel Sofià, Miquel Taronita, Miquel VIII Paleòleg, Miracles de Jesús, Mirdàsides, Mistràs, Mitilene, Mitologia eslava, Mitridates IV d'Ibèria, Mjej Gnuní, Mjej II Gnuní, Mkhargrdzéli, Modó, Molí flotant, Moluques, Monarca, Monarquia, Monedes romanes d'Orient, Monestir, Monestir d'Akhtala, Monestir d'Arkadi, Monestir de Crist Filantrop (segle XII), Monestir de Crist Filantrop (segle XIV), Monestir de Katskhi, Monestir de Kikos, Monestir de la Temptació, Monestir de Mar Musa, Monestir de Mejihíria, Monestir de Vatopedi, Monestir del Pintor, Monjos Estudites Ucraïnesos, Monotelisme, Montenegro, Montuïri, Monument Circular de Cartago, Monument de Tràsil, Monuments paleocristians de Ravenna, Mopsuèstia, Morea, Morea otomana, Mort a la foguera, Mosaic, Mosaic romà, Mossàrabs, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Muhàmmad al-Mahdí, Muixel II Mamikonian, Muixel III Mamikonian, Mundus, Muqaddimah, Muqawqis, Mur de Trajà, Muralla de l'istme de Corint, Muralles de Florència, Murat II, Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir, Musée national du Moyen Âge, Museu, Museu Arqueològic de Son Fornés, Museu Arqueològic de Volos, Museu Bizantí i Cristià, Museu Bode, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona), Museu de la Guerra d'Atenes, Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú, Museu del Louvre, Museu Internacional de Ceràmica de Faenza, Museu Nacional d'Història de l'Azerbaidjan, Muskhi, Mussa ibn Nussayr, Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient, Nabi Ilyas, Nabi Salih, Nacionalisme palestí, Nafusa, Nahalin, Najd, Napolità, Narsès, Nasí, Nasr ibn Sàlih, Nasr-ad-Dawla Àhmad, Naupacte, Navegacions atlàntiques anteriors al 1492, Nazla, Nazlat 'Isa, Nínive, Níssiros, Nòrdics, Númers, Neagoe Basarab, Necròpolis de Tir, Nefzaoua, Nersiànides, Ni'lin, Nicèfor Basilaces, Nicèfor Blemmides, Nicèfor Brienni (etnarca), Nicèfor Brienni el Jove, Nicèfor Brienni el Vell, Nicèfor Cal·list Xantòpul, Nicèfor Cartofílax, Nicèfor Catacaló, Nicèfor Comnè, Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I), Nicèfor Diògenes, Nicèfor Filòsof, Nicèfor Gregoràs, Nicèfor I Àngel, Nicèfor II Àngel-Comnè, Nicèfor Melissè, Nicèfor Paleòleg (1081), Nicèfor Paleòleg (governador), Nicòpolis, Nicòpolis (tema), Nicòpolis del Danubi, Nicòsia, Niccolò Pisani, Nicea, Niceforitzes, Nicetes (cosí d'Heracli), Nicetes Bizantí, Nicetes Coniata, Nicetes de Nicea, Nicetes de Serres, Nicetes de Tessalònica, Nicetes Eugenià, Nicetes Jordi, Nicolau I el Místic, Nicolau Sofista, Nicomèdia, Nikòpol, Nil de Rossano, Nil I, Nobilíssim, Nombre, Nomisma, Nonnòs, Northúmbria, Notitiae Episcopatuum, Nou Atos, Nova comèdia, Nova Ruta de la Seda, Novalja, Novellae, Nucli antic de Ciutadella, Numàyrides, Numídia, Numídia (província romana), Obertenghi, Occident, Odó I de la Roche, ODB, Odontologia, Ofensiva de Bergmann, Okhrida, Oktoekhos, Olímpia (filla de Robert Guiscard), Olban, Oleg de Kíev, Olibri, Olimp (Mísia), Olnutin, Omeies, Omurtag (kniaz de Bulgària), Onga, Oratori de Germigny-des-Prés, Oròspeda, Orban (fabricant d'armes), Orcomen (Beòcia), Orde Basilià Italià de Grottaferrata, Orde Teutònic, Ordona, Orgue, Orhan, Orient grec i Occident llatí, Oristany, Ortahisar, Orte, Osman I, Osmond Drengot, Ossètia del Sud, Ostrogots, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II del Sacre Imperi, Otó III del Sacre Imperi, Ottokar III d'Estíria, Oxford Dictionary of Byzantium, País Valencià, Pactum Lotharii, Paflagònia (tema), Paganisme, Pagània, Pahlav d'Armènia, Palamisme, Palau (arquitectura), Palau d'Aquisgrà, Palau de Topkapı, Palau del Porfirogènit, Palerm, Palma, Panhipersebast, Panionios GSS, Pantel·leria, Panticapea, Pantocràtor del Sinaí, Papa, Papa Agató, Papa Bonifaci III, Papa Bonifaci IX, Papa Conó, Papa Constantí, Papa Esteve III, Papa Eusebi, Papa Gregori III, Papa Joan XIII, Papa Martí I, Papa Nicolau V, Papa Pau I, Papa Vitalià, Papat bizantí, Papat franc, Papat tusculà, Paracemomen, Parastassis Síndomi Khroniké, Parístrion, Parma, Paros, Partitio terrarum imperii Romaniae, Pastanaga, Pastofòria, Pati de l'Ambaixador Vich, Patrícia cenyida, Patriarca Copte d'Alexandria, Patriarca de Moscou, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Venècia, Patrician III: Rise of the Hanse, Patrons entrellaçats islàmics, Pau de Bautzen, Pau de Ravenna, Pau el Silenciari, Paul Magdalino, Paxos, Pèrgam, Pòntic, Pólvora, Pebre, Pedres rúniques sobre Grècia, Pedro Bádenas de la Peña, Pedro Tafur, Pelagònia, Pelagi I, Pelagoni, Pelješac, Peloponès, Peloponès (tema), Península de Gal·lípoli, Península de Mani, Pendik, Pentàpolis Annonària, Pepuza, Pera (Constantinoble), Peràtia, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Perdicas (poeta), Pere de Nicomèdia, Pere de San Superano, Pere del Mont Atos, Pere el Gran, Pere l'Ermità, Pere Marcel·lí Fèlix Liberi, Pereiàslav, Peroz I, Perper serbi, Perpra, Perron, Persarmènia, Perun, Pesta bubònica, Pesta de Justinià, Pesta Negra, Pesta romana del 590, Petra (Lazica), Petra d'Aràbia, Petrones (general), Petrovaradin, Petxenegs, Pharsman IV d'Ibèria, Piacenza, Piadina, Picè, Piemont, Pietro Tradonico, Pilipos de Siunia, Pilos (Messènia), Pintura al tremp, Pintura del Trecento, Pisídia, Pizza, Pla de l'Arc (jaciment), Placídia, Planudes, Plòvdiv, Plena edat mitjana, Plethron, Plique-à-jour, Pliska, Požarevac, Poesia narrativa, Pogrom d'Istanbul, Política de Grècia, Polo, Pomòrie, Pont Capadoci, Pont Polemoníac, Porfirogènit, Port d'Eleuteri, Port de Constanța, Porta Àuria de Vladímir, Portada/article maig 29, Porto Venere, Portus Ilicitanus, Pou d'aire (condensador), Pròedre, Prefectura del pretori d'Àfrica, Pregària, meditació i contemplació en el cristianisme, Premi Nacional a la Millor Traducció, Preslav, Primer Imperi Búlgar, Primera Croada, Primera potència mundial, Primers centres de la cristiandat, Primers set concilis ecumènics, Principat d'Acaia, Principat d'Ibèria, Principat de Dalmàcia, Principat de Galítsia, Principat de Galítsia-Volínia, Principat de Tàrent, Principat de Txernígov, Prisc (historiador), Priscil·lià, Prizreni, Procle (endeví), Procopi Antemi, Procopi de Cesarea, Profecia ΑΙΜΑ, Protoespatari, Protosebast, Protostràtor, Província d'Almeria, Província d'Ankara, Província d'Antalya, Província d'Esmirna, Província de Çorum, Província de Bilecik, Província de Denizli, Província de Diyarbakır, Província de Kastamonu, Província de Kilis, Província de Nevşehir, Província de Rize, Província de Sivas, Província de Stara Zagora, Província de Trebisonda, Província de Tsolakert, Província de Tunceli, Província de Van, Província de Xirak, Prusa, Pteleon, Pula, Pulla, Pulquèria, Qabatiya, Qaffin, Qalb Loze, Qarawat Bani Hassan, Qarawat Bani Zeid, Qasr al-Àzraq, Qibya, Qinnasrin, Quarta Croada, Quattrocento, Quersonès, Quersonès (desambiguació), Quersonès (tema), Quios, Quneitra, Qusta ibn Luqa, Ra's al Ghul, Rabec, Rafah, Rafat (Jerusalem), Rafat (Salfit), Ralph-Johannes Lilie, Ramin (Tulkarem), Rammun, Ramon Alquer, Ramon de Tous, Ramon Llull, Rantis, Ras al-Ayn, Rastislau I de la Gran Moràvia, Ravano Dalle Carceri, Raymond-Joseph Loenertz, Ràtzies al Curopalat, Règim del 4 d'agost, Rūm, Ròmul Augústul, Röde Orm, Rússia, Recared I, Reciari, Reconquesta de Constantinoble, Reconquesta de Gal·lípoli, Rector (impostor), Regió de Síria, Regió intermèdia, Regne Armeni de Cilícia, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Armènia Occidental (386-391), Regne d'Axum, Regne d'Hongria, Regne d'Hongria (medieval), Regne d'Ibèria, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Càndia, Regne de Croàcia, Regne de Geòrgia, Regne de Grècia, Regne de Jerusalem, Regne de l'Epir, Regne de Macedònia, Regne de Sardenya, Regne de Sèrbia (medieval), Regne de Tessalònica, Regne de Toledo, Regne de Vaspurakan, Regne del Pont, Regne dels ostrogots, Regne Vàndal, Regne Visigot, Regnes germànics, Rei d'Itàlia, Rei dels Romans, Reixtuní, Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renaixement del segle XII, Renaixement macedoni, Renovatio imperii, Renyer de Montferrat (1162-1183), República d'Amalfi, República de Gènova, República de Ragusa, República de Venècia, Res publica, Retaule de Sant Esteve Protomàrtir (Granollers), Retirada fingida, Revolta de la Nika, Ricard Cor de Lleó, Ricard d'Aversa, Rifenys, Rigas Fereos, Rita d'Armènia, Riu Don, Riu Sangari, Robert Graves, Robert II de Flandes, Robert II de Tàrent, Rodes (ciutat), Roger de Flor, Roger I de Sicília, Roma, Romanç africà, Romanès, Romania, Romaniotes, Romans d'Orient, Romà Escler (segle XI), Romà I Lecapè, Romànic pisà, Rome Total War: Barbarian Invasion, Rotari, Roussel de Bailleul, Ruas, Ruma, Rumèlia, Rupen III, Rus de Kíev, Ruta comercial dels varegs als grecs, Ruta de la seda, Ruta de les espècies, Sabirs, Sac de gemecs, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Safita, Saga de Laxdœla, Sagitari (soldat), Sahipataoğulları, Sala (Tingitana), Saladí, Salfit, Salhab, Salih, Salim (Nablus), Salomó I d'Hongria, Salona (Dalmàcia), Saltúquides, Saltiri (instrument), Saltiri anglocatalà, Samòsata, Samos, Samos (tema), Sampo, Samsun, San Miguel de Lillo, Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta), Sant Jordi, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel de la Seu d'Urgell, Sant Salvador de Cora, Sant'Agata de' Goti, Sant'Apollinare in Classe, Santa Maria de la Vega de Tarassona, Santa Maria del Collell, Santa Maria della Catena, Santa Maria i Sant Donat, Santa Sofia (Istanbul), Santíssima Portera, Santouri, Sants Cebrià i Justina, Sanur (Jenin), Saqueig d'Amòrion, Saqueig de Barcelona, Saqueig de Damiata (853), Saqueig de Roma (410), Saqueig de Roma (455), Saqueig de Tessalònica (904), Sardenya, Sarichioi, Sarkel, Sarvandikar, Satala, Sava Sedmotxislenik, Savars, Sàlih ibn Alí, Sèrbia Meridional i Oriental, Sèrvia, Síliqua (moneda), Sílvia d'Aquitània, Sínode de Frankfurt, Síria, Síria Primera, Sírmium, Sòfocles, Sòlid (moneda), Sòpater d'Apamea el Jove, Söğüt, Sbeitla, Sebast, Sebastòpol, Sebastià, Sebastocràtor, Sebastohipertat, Seda romana d'Orient, Segle IX, Segle VII, Segon Imperi Búlgar, Segona Croada, Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix, Seient, Selçikler, Selèucia (tema), Semàfor (comunicació), Sembat (III) Bagratuní, Sembat Bagratuní, Sembat II Tiezerakal, Senat de l'Imperi Romà d'Orient, Senekerim-Joan Artsruní, Senigallia, Separació del cristianisme primitiu del judaisme, Sergi i Bacus, Sergi I de Constantinoble, Sergi Nicetiata, Serralada dels Balcans, Setge, Setge d'Alaró (902), Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Antioquia (968-969), Setge d'Aspis, Setge d'Edessa, Setge d'Oreoi, Setge de Belegrada (1280-1281), Setge de Belgrad (1456), Setge de Bursa, Setge de Càndia, Setge de Constantinoble (1203), Setge de Constantinoble (1204), Setge de Constantinoble (1235), Setge de Constantinoble (1422), Setge de Constantinoble (717-718), Setge de Constantinoble (860), Setge de Jerusalem (637), Setge de Lòvetx, Setge de Magnèsia, Setge de Manazkert, Setge de Nicea (1097), Setge de Nicea (1113), Setge de Nicea (1331), Setge de Nicomèdia, Setge de Pera, Setge de Ravenna (539-540), Setge de Roma (537-538), Setge de Tessalònica (1422-1430), Setge de Trípoli, Setge de Varna (1201), Seu Vella de Coïmbra, Sever de Nàpols, Shapuh d'Armènia, Shkodër, Shuqba, Sibil·la de Cumes, Sicília, Sicília (tema), Sicca Veneria, Sició, Sicilià, Siirt, Sikelgaita, Silat ad-Dhahr, Silenciari, Silvestre Siròpul, Simó de Tebes, Simbologia astronòmica, Simeó de Selèucia i Ctesifont, Simeó el Nou Teòleg, Simeó el Pietós, Simeó Escolari, Simeó Estudita, Simeó Estulte, Simeó I el Gran, Simeó Logoteta, Simeó Monjo, Simfonia (teologia), Simone Martini, Simplici (filòsof), Sinadè, Sinagoga de Versalles, Sinagoga Kiever, Sincel·le, Sincel·le (títol eclesiàstic), Sinjil, Siríac, Siros, Sisebut (rei dels visigots), Sisenand, Sistema monetari carolingi, Sistema telegràfic romà d'Orient, Sivas, Siverek, Sofònies, Sofia, Sofia (emperadriu), Sofonisba Anguissola, Softa, Sogdiana, Soldanat de Rum, Sorrento, Sozòpol, Sparapet, Sper, Sremska Mitrovica, Stagira, Statu Quo (llocs sants), Stilo, Stoà d'Èumenes, Suïdes, Suleyman I, Sulina, Sumbat I d'Artanudji, Suren d'Armènia, Sviatoslav I de Kíev, Swayamvara, Tadinum, Tagma (unitat militar), Tahm-Khusro d'Armènia, Taifals, Taiq, Taksony d'Hongria, Taktikon de l'Escorial, Taktikon Uspenski, Talfit, Talmud de Jerusalem, Tamara de Geòrgia, Tamburica, Tancred de Galilea, Tantā, Tapís de Bayeux, Tapís de la Creació, Tarcaniota, Tardu, Tarentí, Taron, Taronita, Tars (Turquia), Tartous, Tatici, Tatxat Andzevatxí, Taula, Tauleta tàctil, Tavium, Tàctiques romanes d'infanteria, Tàmils, Tàurica, Téboursouk, Títols de l'Imperi Romà d'Orient, Teòdat, Teòfan, Teòfan Anastaso, Teòfana Escler, Teòfanes (historiador), Teòfanes el Confessor, Teòfanes Grapte, Teòfanes Nonne, Teòfil Eròtic (general), Tebes de la Ftiòtida, Tecnologia de la dinastia Song, Tecnologia medieval, Teetet (poeta romà d'Orient), Teia (rei ostrogot), Tekeoğulları, Tekfur, Tekoa (assentament israelià), Tel Erani, Telfit, Tell es-Safi, Tema (circumscripció administrativa), Tema de Bulgària, Tema de Calàbria, Tema de Capadòcia, Tema de Cefalònia, Tema de la Mar Egea, Tema de les Fortaleses Noves, Tema de Longobàrdia, Tema de Lucània, Tema de Sírmium, Tema de Sebaste, Tema dels Anatòlics, Tema dels Armeníacs, Tema dels Buccel·laris, Tema dels Cibirreotes, Tema dels Optimats, Tema dels Tracesis, Temple d'Hefest, Temple de Júpiter (Baalbek), Temple de Jerusalem, Teoctist, Teodolinda, Teodomir (visigot), Teodor (domèstic de les escoles), Teodor Abucara, Teodor Balsamó, Teodor Branas, Teodor Cetonita, Teodor Cutula, Teodor d'Alània, Teodor d'Ancira, Teodor Dafnopates, Teodor Docià, Teodor Gaza, Teodor Grapte, Teodor I Àngel-Comnè Ducas, Teodor II de Montferrat, Teodor II Paleòleg, Teodor Pròdrom (monjo), Teodor Sofià, Teodor Svetoslav de Bulgària, Teodora (filla de Constantí VII), Teodora (muller de Justinià I), Teodora Comnena (filla d'Aleix I), Teodora Comnena (germana d'Aleix I), Teodora Comnena, reina de Jerusalem, Teodora l'Armènia, Teodora Tocco, Teodoric el Gran, Teodosi (fill de Maurici), Teodosi de Melitene, Teodosi Diaca, Teodosi I el Gran, Teodosi II el Jove, Teofilacte de Constantinoble, Teofilacte de Ravenna, Teofilacte Simocates, Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient), Teoria dels humors, Teosebia, Teramo, Tercera Croada, Tercera pandèmia de pesta, Tercera Roma, Termes d'Antoní, Terra Santa, Tervel, Tervings, Tessalònica, Tessalònica (desambiguació), Tessalònica (tema), Tessàlia, Tetartiron, Tetrarquia, Tharros, Thélepte, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, Tibilis, Tilbeşar, Timgad, Timor (fortalesa), Tinis (Egipte), Tinnís, Tinta, Tir, Tiran, Tirania, Tirant lo Blanc, Tirant lo Blanc (personatge), Tirebolu, Tmutarakan, Tomàs l'Eslau, Tomàs Magistre, Tomàs Paleòleg, Torcello, Torre de David, Toscana, Tractat de Ceprano (1080), Tractat de Constança, Tractat de Devol, Tractat de Nimfèon (1261), Tractat de Perpinyà (1351), Tractat de Viterbo, Tractat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia de 1082, Traducció literària, Traduccions llatines del segle XII, Translatio imperii, Transmissió dels textos clàssics grecs, Trapani, Trasamund, Tràbea (vestit), Tràcia, Tràcia (desambiguació), Tràcia (tema), Tróodos, Trebisonda, Tremís, Tremetussià, Triarquia de Negrepont, Tribú (metge), Tribonià, Tribus d'Israel, Triomf, Tripolitana, Trirrem, Troia, Tropea, Tropes auxiliars romanes, Trpatuni, Tsar, Tuda Mengü, Tulcea, Tunísia, Tunísia medieval, Tunis, Tuqu', Turcople, Turcs occidentals, Turma, Turnu Măgurele, Turquia, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Ucronia, Ud, Uj-bei, Ulcinj, Um er-Rasas, Umm ar-Rihan, Umm el-Jimal, Unitat perifèrica d'Arcàdia, Ural, Urif, Uzbeg Khan, Vahan (comandant romà d'Orient), Vahan I Mamikonian, Vakhtang I Cap de Llop, Valacs, Van, Vanand, Varajnuní, Varasdat d'Armènia (marzban), Varaz Bakur II d'Ibèria, Varaz-Tirots Bagratuní II, Vard Mamikonian, Vardan III Mamikonian, Vardariotes, Varegs, Varna (Bulgària), Vasak de Siunia, Vaspurakan, Vaticinia de summis pontificibus, Vàndals, Vectigal, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia, Veligosti, Veliko Tàrnovo, Venanci Fortunat, Venècia, Venjança Catalana, Venosa, Verinòpolis, Vespres Sicilianes, Vestarca, Vestes (títol), Vi de Sardenya, Via Dolorosa, Via Egnàcia, Viatges del tresor de la dinastia Ming, Vicent d'Eivissa, Victorien Sardou, Vida de Sant Jordi d'Amastris, Vidre d'or, Vikings, Viranşehir, Vlad Țepeș, Vladímir de Bulgària, Vladímir I de Kíev, Vlorë, Vodnjan, Voleron, Volos, Volos (mitologia), Volterra, Walter l'indigent, Warren Treadgold, Wuffa, Xahrbaraz, Xaizar, Xatranj, Xipre, Xivtà, Xlendi, Xuayb ibn Úmar, Yahya al-Antakí, Yanun, Yasuf, Yazid ibn Abi-Sufyan, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yússuf ibn Úmar, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí, Yeşilköy, Yeniköy, Yezdegerd II, Yokneam Il·lit, Zababdeh, Zacaries Escolàstic, Zaccaria, Zadar, Zawiya (Cisjordània), Zòsim (escriptor), Zenònia, Zenó de Cítion, Zenetes, Zheng He, Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim, Zoè Ducena, Zolotoi Rog, Zona arqueològica del Pla de Nadal, 1 de gener, 1 de maig, 1 de setembre, 1000, 1011, 1018, 1020, 1041, 1043, 1045, 1049, 1059, 1060, 1068, 1069, 1071, 1073, 1083, 1084, 1085, 11 de desembre, 11 de febrer, 1125, 1161, 1186, 12 de novembre, 1282, 1296, 1305, 1317, 1329, 1352, 1404, 1453, 15 d'agost, 15 de desembre, 17 de desembre, 17 de setembre, 20 de novembre, 22 d'abril, 24 de febrer, 27 de febrer, 28 de desembre, 29 de maig, 30 d'agost, 365, 378, 395, 4 d'abril, 408, 438, 440, 442, 443, 474, 476, 477, 488, 493, 498, 5 d'octubre, 5 de maig, 502, 514, 517, 521, 527, 531, 533, 534, 535, 536, 539, 540, 542, 544, 551, 554, 555, 559, 562, 565, 575, 582, 586, 591, 596, 599, 602, 607, 610, 615, 616, 623, 624, 628, 629, 638, 640, 646, 647, 655, 669, 672, 674, 678, 679, 688, 689, 698, 699, 704, 726, 733, 737, 746, 751, 755, 763, 768, 780, 781, 790, 796, 798, 803, 808, 833, 838, 854, 855, 856, 866, 867, 873, 875, 893, 902, 912, 914, 915, 917, 919, 922, 927, 937, 943, 952, 961, 969, 981. Ampliar l'índex (3163 més) » « Shrink índex

'Anata

'Anata és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 4 kilòmetres al nord-oest de la ciutat vella de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 'Anata · Veure més »

'Atara

'Atara és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 15 kilòmetres al nord de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 'Atara · Veure més »

Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata

Labadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata (italià: abbazia territoriale di Santa Maria di Grottaferrata; llatí: abbatia territorialis B. Mariae Cryptaeferratae), també coneguda com a "abadia de Sant Nil" (dedicada a Nil de Rossano), és una seu particular de ritu oriental de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata · Veure més »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abaqa · Veure més »

Abas I d'Armènia

Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abas I d'Armènia · Veure més »

Abàntia

Abàntia o Amàntia (Ἀμαντία, Ἀβαντία) va ser una ciutat d'Atintània, a Il·líria, a la vora del riu Poliantes, a uns 45 km al sud-est d'Apol·lònia d'Il·líria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abàntia · Veure més »

Abd-al-Aziz ibn Xuayb

Abd-al-Aziz ibn Xuayb, esmentat pels romans d'Orient com Curupes, va ser el darrer emir de Creta (949-961).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abd-al-Aziz ibn Xuayb · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí

Abu-Abd-ar-Rahman Abd-al-Màlik ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Abbàs al-Haiximí (? - ar-Raqqà, 812?) fou un príncep abbàssida, cosí dels califes As-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (Damasc 60 de l'hègira.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Alí

Abd-Al·lah ibn Alí (ca. 712? - 764) fou un membre de la família abbàssida, oncle dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur, que participà activament en la revolució que entronitzà la seva família en el califat i va pretendre el califat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abd-Al·lah ibn Alí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí

Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí fou un governador o ostikan d'Armènia, de la tribu dels Banu Sulaym, del grup qaisita.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Abdalla Nirqi

Abdallah Nirqi és un llogaret a uns 5 km al nord-est d'Abu Simbel, a Egipte, a la governació d'Assuan, a la riba oest del Nil, on s'han trobat dues tombes, una de meroítica i una altra de l'època cristiana, i una església del ben conservada amb unes notables pintures d'estils romà d'Orient i nubià, que va ser utilitzada per al culte fins vers el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abdalla Nirqi · Veure més »

Abkhàzia

Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abkhàzia · Veure més »

Ablaq

Palau d'Azem, que fa servir la tècnica ''àblaq'' Detall de les files d'''àblaq'' del Palau d'Azem Khan'' d'As'ad Pasha adh-Dhàhir Bàybars Làblaq (de l'àrab أبلق, «de dos colors», «blanc i negre») és un estil arquitectònic en què s'alternen o fluctuen files de pedra clara i fosca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ablaq · Veure més »

Aboud

Aboud és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 22 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah i 30 al nord de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aboud · Veure més »

Abraha

Abraha (mort després del 553 potser vers 570) fou un rei cristià del sud-oest d'Aràbia (vers 525—570) conegut també com a Abraha al-Ashram (en àrab أبرهة الأشرم) o Abraha ben as-Saba'h.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abraha · Veure més »

Abric

Vista frontal d'un abric L'abric (del llatí apricus, 'assolellat'), capot, mantell, manto o mantó, gavan(y) o encara pellissa és una peça superior externa, llarga i gruixuda, amb mànigues també llargues, que arriba, generalment amb caient dret, per sota dels malucs, i que es corda al davant (amb botons, gafets, cremallera, cinta adherent, etc.), i de vegades també amb cinyell; es porta a sobre de les altres peces de vestir per tal de resguardar-se del fred, motiu pel qual també es coneix com a sobretot.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abric · Veure més »

Absis de Santa Maria d'Àneu

L'Absis de Santa Maria d'Àneu és una pintura mural pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Santa Maria d'Àneu, al terme municipal de la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Absis de Santa Maria d'Àneu · Veure més »

Abu Dis

Abu Dis és una ciutat palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, Des dels Acords d'Oslo de 1995, Abu Dis se situa a la denominada Zona B, sota control administratiu palestí i control militar israelià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abu Dis · Veure més »

Abu Gosh

Abu Gosh (en hebreu: אבו גוש) és una vila àrab a deu quilòmetres a l'oest de Jerusalem, a l'autopista de Tel Aviv.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abu Gosh · Veure més »

Abu Qash

Abu Qash és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 6 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 1 kilòmetre al sud de la Universitat Birzeit.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abu Qash · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah Úmar ibn Xuayb

Abu-Abd-Al·lah Úmar ibn Xuayb, esmentat pels grecs com Babdel, fou emir de Creta del 880 al 895.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abu-Abd-Al·lah Úmar ibn Xuayb · Veure més »

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad

Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Àhmad (al-Abbassiyya, 27 de juny del 850 - Cosenza, 23 d'octubre de 902) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (875-902), i durant el govern, l'emirat va conèixer l'apogeu i el declivi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad · Veure més »

Abu-Muhàmmad al-Yazurí

Abu-Muhàmmad al-Hàssan (o al-Hussayn) ibn Alí ibn Abd-ar-Rahman al-Yazurí, més conegut simplement per la seva nisba com al-Yazurí, fou un visir fatimita d'Egipte de 1050 a 1058.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abu-Muhàmmad al-Yazurí · Veure més »

Abwein

Abwein és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 37 kilòmetres al nord de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Abwein · Veure més »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Acadèmia platònica · Veure més »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Acaia · Veure més »

Acemeta

Acemeta en plural acemetes (en grec antic Άκοίμηται, que significa "aquells que no dormen") era el nom que rebia una orde cristiana ortodoxa que va fundar a l'Imperi Romà d'Orient Alexandre anomenat l'Acemeta als inicis del segle V, en un principi a la riba asiàtica del Bòsfor però que immediatament es va traslladar a Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Acemeta · Veure més »

Acilisene

Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Acilisene · Veure més »

Acireale

Acireale dins la província de Catània Acireale (sicilià Jaciriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Catània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Acireale · Veure més »

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Acre (Israel)

Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Acre (Israel) · Veure més »

Acrocorint

Acrocorint (en grec antic Ακροκόρινθος) és una elevació de roca a tocar de l'antiga ciutat de Corint, que antigament era l'acròpoli de la ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Acrocorint · Veure més »

Actuari (ofici)

Actuari o Actari (llatí plural actuarii, actarii, notarii) va ser un escrivent romà que aixecava les actes públiques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Actuari (ofici) · Veure més »

Ada Adler

Ada Sara Adler (Frederiksberg, 18 de febrer de 1878 - Copenhaguen, 28 de desembre de 1946) fou una filòloga clàssica i bibliotecària danesa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ada Adler · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adana · Veure més »

Adapazarı

Adapazarı (pronunciat adapaˈzaɾɯ, en turc modern) és una ciutat de la part nord-occidental de Turquia i un districte de la Província de Sakarya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adapazarı · Veure més »

Adarnases III

Adarnases III —ადარნასე III en georgià — fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels nersiànides, que va regnar del 748 a 760.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adarnases III · Veure més »

Adh-Dhàhir (fatimita)

Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàkim adh-Dhàhir li-izaz-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab adh-Dhàhir (el Caire, 20 de juny de 1005 - ?, 13 de juny de 1036), fou califa fatimita del Caire (1021-1036).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adh-Dhàhir (fatimita) · Veure més »

Adigués

Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Caucas. Els adigués són un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adiguèsia (23%) (una república de la Federació russa) i Karatxai-Txerkèssia (11%) (on també són anomenats "txerkessos").

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adigués · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Administració provincial romana · Veure més »

Adrian Frutiger

Exemples de creacions d'Adrian Frutiger Adrian Frutiger (Unterseen, 24 de març de 1928 - Bremgarten bei Bern, 10 de setembre de 2015), fou un dels tipògrafs més prestigiosos del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adrian Frutiger · Veure més »

Adrianòpolis (Caònia)

Adrianopolis (Adrianòpolis de Caònia) fou una ciutat d'Il·líria, fundada per l'emperador Adrià a la via entre Apol·lònia d'Il·líria i Nicòpolis (a mig camí entre ambdues ciutats).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adrianòpolis (Caònia) · Veure més »

Adrià Comnè

Adrià Comnè (grec: Ἁδριανὸς Κομνηνός, Adrianós Komninós; nascut cap al 1060-1065 i mort entre el 1105 i el 1136) fou un aristòcrata i general de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adrià Comnè · Veure més »

Adrià I

Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adrià I · Veure més »

Adulis

Adulis és un indret arqueològic d'Eritrea, a aproximadament 50 quilòmetres del port de Massawa, sobre la costa de la mar Roja.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Adulis · Veure més »

Agbia

Agbia va ser una antiga ciutat púnica i romana d'Àfrica Proconsular.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Agbia · Veure més »

Age of Empires II: The Age of Kings

Age of Empires II: The Age of Kings (usualment abreujat AOE2 o AOK) és un videojoc d'estratègia en temps real desenvolupat per Ensemble Studios i distribuït per Microsoft Games per als sistemes operatius Windows i Mac OS.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Age of Empires II: The Age of Kings · Veure més »

Agnès de França i de Xampanya

Agnès de França (1171 - 1240), princesa de França i emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient (1180-1183 i 1183-1185).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Agnès de França i de Xampanya · Veure més »

Agrínion

Agrínion o Agrínio (Αγρίνιο; en grec antic i en katharévussa: Ἀγρίνιον) és la ciutat més gran de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, amb una població de 96.321 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Agrínion · Veure més »

Aistulf

Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aistulf · Veure més »

Aixabeba

L'aixabeba (també anomenat xabeba) és un instrument musical de vent o aeròfon.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aixabeba · Veure més »

Aixot I d'Ibèria

Aixot I d'Ibèria, dita Aixot I el Curopalata (en georgià: აშოტ I კურაპალატი, Aixot I Kurapalati), fou un príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa, i pel Basileus que li va concedir el títol de curopalata (final del - 20 de gener de 830).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aixot I d'Ibèria · Veure més »

Aixot II Erkath

Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aixot II Erkath · Veure més »

Aixot III el Cec

Aixot Bagratuní III el Cec (en armeni) o simplement Aixot el Cec (mort l'any 761, a  vegades apareix com a Aixot II i a vegades com Aixot III) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 732 a 748.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aixot III el Cec · Veure més »

Aixot III Olormadz

Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aixot III Olormadz · Veure més »

Akhisar

Akhisar (antigament, Tiatira) és un districte i la ciutat capital d'aquest a la província de Manisa a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Akhisar · Veure més »

Al-Abbàs ibn al-Mamun

Al-Abbàs ibn al-Mamun (? - Manbij, 838) fou un pretendent al Califat Abbàssida del segon quart del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Abbàs ibn al-Mamun · Veure més »

Al-Abbàs ibn Muhàmmad

Al-Abbàs ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah, més conegut simplement com a al-Abbàs ibn Muhàmmad (? - 802), fou un general abbàssida germà dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Abbàs ibn Muhàmmad · Veure més »

Al-Arix

Cavalleria australiana a Al-Arish el 1915-1918 Arix o Al-Arīx o El-Arix (en àrab العريش, al-ʿArīx) és una ciutat d'Egipte, capital de la Governació del Sinaí del Nord.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Arix · Veure més »

Al-Awàssim

Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Awàssim · Veure més »

Al-Aziz (fatimita)

Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »

Al-Àixtar

Màlik ibn al-Hàrith an-Nakhaí, més conegut pel sobrenom al-Àixtar (literalment ‘el que té les parpelles que li pengen', per una ferida rebuda a la batalla del Yarmuk, el 636), fou un agitador polític del temps del califat d'Uthman.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Àixtar · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Hadath

Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Hadath · Veure més »

Al-Hajjaj ibn Yússuf

Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Al-Hàrith (V) ibn Jàbala

Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, també conegut com a Aretes V a les fonts clàssiques, fou rei dels ghassànides (529-569), el més conegut d'aquesta dinastia àrab.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Hàrith (V) ibn Jàbala · Veure més »

Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí

Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí (s. X) fou un alt funcionari que va servir a abbàssides, ikhxídides i hamdànides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí · Veure més »

Al-Janiya

Al-Janiya és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 10 km al nord de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Janiya · Veure més »

Al-Judeida

Al-Judeida és una vila palestina de la governació de Jenin a Cisjordània al nord de la vall del Jordà, a 14 kilòmetres al sud de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Judeida · Veure més »

Al-Karak (Jordània)

Al-Karak és una ciutat de Jordània, capital de la governació d'al-Karak.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Karak (Jordània) · Veure més »

Al-Karmil

al-Karmil és una vila palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada 12 kilòmetres al sud d'Hebron, l'Àrea A sota control total palestí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Karmil · Veure més »

Al-Mahdí (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Maniya

Al-Maniya —en àrab المانیا, al-Māniyā— és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània, situada 8,6 kilòmetres al sud-est de Betlem i al sud de Tuqu'.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Maniya · Veure més »

Al-Mansur (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »

Al-Masara

Al-Masara o al-Ma'sara és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània, situada 6,2 kilòmetres al sud-oest de Betlem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Masara · Veure més »

Al-Múntassir

Abu-Jàfar Muhàmmad al-Múntassir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múntassir (837-862), fou califa abbàssida de Bagdad (861-862).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Múntassir · Veure més »

Al-Midya

Al-Midya és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 20 km a l'oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Midya · Veure més »

Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah

Al-Muàyyad fi-d-Din Abu-Nasr Híbat-Al·lah ibn Abi-Imran Mussa ibn Dàwud aix-Xirazí —en àrab المؤيد في الدين الشيرازي, al-Muʾayyad fī d-Dīn ax-Xīrāzī— (Xiraz, vers 985 - el Caire, 1077) fou un daï ismaïlita, que va actuar com a intermediari entre els fatimites i al-Bassassirí; també destaca com a poeta i pensador ismaïlita.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Muayyad fi l-Din Abu Nasr Hibat Allah · Veure més »

Al-Mughayyir (Ramal·lah)

Al-Mughayyir és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 24 km al nord-est de Ramal·lah i a 34 kilòmetres al sud-est de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Mughayyir (Ramal·lah) · Veure més »

Al-Mushatta

Part de la façana al Pergamonmuseum de Berlín (Qasr) Al-Mushatta o Al-Mshatta (literalment ‘Castell del Campament d'hivern'— és el nom d'un palau en ruïnes de Jordània d'època omeia, a uns 35 km al sud d'Amman. Malgrat que per la presència d'escultures fou atribuït als sassànides i fins i tot als ghassànides o als làkhmides, modernament hi ha acord que hauria de ser un palau omeia probablement del, potser del regnat d'al-Walid II. El palau formaria part de la xarxa de castells, palaus i caravanserralls denominats col·lectivament castells del desert. Una part d'aquest palau, la façana amb relleus, va ser traslladada i s'exposa al Museu de Pèrgam de Berlín.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Mushatta · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Al-Safiriyya

Plànol de ''Es Safriye'' el 1932; escala 1:20.000 Al-Safiriyya fou una vila de palestins del subdistricte de Jaffa (Israel), que fou despoblada durant l'Operació Hametz de la guerra araboisraeliana el 20 de maig del 1948.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Safiriyya · Veure més »

Al-Urdunn

Al-Urdunn és una antiga divisió administrativa que ocupava part dels territoris propers al riu Jordà, així mateix és el nom donat pels àrabs a aquest riu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al-Urdunn · Veure més »

Alan Moore

Alan Oswald Moore (Northampton, Anglaterra, 18 de novembre de 1953) és un escriptor anglès conegut principalment pel seu treball com a escriptor de còmics, un mitjà en el qual ha produït un gran nombre de sèries força aclamades tant per la crítica com a nivell popular, incloent Watchmen, V de Vendetta i From Hell.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alan Moore · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alans · Veure més »

Alanya

La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alanya · Veure més »

Alaró

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alaró · Veure més »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alaric II · Veure més »

Alauites

Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alauites · Veure més »

Alí ibn Àhmad

Alí ibn Àhmad fou emir de Creta del 943 al 949.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alí ibn Àhmad · Veure més »

Al·laf ibn Hassan

Al·laf ibn Hassan fou xeic dels jarràhides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Al·laf ibn Hassan · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Albània · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Albània del Caucas · Veure més »

Albert de Buxhövden

(també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Albert de Buxhövden · Veure més »

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alboí · Veure més »

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aldo Manuzio · Veure més »

Alduí (rei longobard)

Alduí o Aldoí fou un rei longobard del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alduí (rei longobard) · Veure més »

Aleix Brienni Comnè

Aleix Brienni Comnè (grec: Αλέξιος Βρυέννιος Κομνηνός, Aléxios Vriénnios Komninós) fou un almirall romà d'Orient que fou megaduc i estrateg del tema de Xipre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix Brienni Comnè · Veure més »

Aleix Caront

Aleix Caront (Ἀλέξιος Χάρων, Aléxios Khàron, fl. a principis del) fou un funcionari romà d'Orient al sud d'Itàlia i avi matern de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081-1118), fundador de la dinastia Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix Caront · Veure més »

Aleix Comnè (governador de Dirràquion)

Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, va néixer cap al 1077 i va morir després del 1108, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, nebot de l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix Comnè (governador de Dirràquion) · Veure més »

Aleix Comnè (protosebast)

Aleix Comnè, en grec medieval Ἀλέξιος Κομνηνός, (1135-1183), va ser un aristòcrata i cortesà de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix Comnè (protosebast) · Veure més »

Aleix de Roma

Aleix de Roma o l'home de Déu, mort el 412, és venerat com a sant per l'Església Ortodoxa (festa el 17 de març) i la catòlica (17 de juliol).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix de Roma · Veure més »

Aleix Estrategòpul

Aleix Estrategòpul (en grec: Ἀλέξιος Στρατηγόπουλος, Aléxios Strategópulos) fou un general romà d'Orient durant el regnat de Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix Estrategòpul · Veure més »

Aleix I Comnè

Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix I Comnè · Veure més »

Aleix IV Àngel

Aleix IV Àngel (en grec:, en llatí) (vers 1182-8 de febrer del 1204) fou emperador romà d'Orient del 29 de juliol del 1203 al 28 de gener del 1204, nominalment junt al seu pare.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix IV Àngel · Veure més »

Aleix Paleòleg

Aleix Paleòleg (en grec:; mort el 1203) fou un funcionari romà d'Orient de la noble família dels Paleòleg, gendre de l'emperador Aleix III Àngel, el qual el va destinar a ser el seu successor després de la seva mort, però va morir abans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix Paleòleg · Veure més »

Aleix V Murzufle

Aleix V Murzufle o Aleix V Ducas Murzufle (en grec:, en llatí), conegut pel sobrenom de Murzufle, una paraula grega emprada per designar la proximitat de les celles o alguna característica similar relacionada amb les celles, fou emperador romà d'Orient del 28 de gener del 1204 a l'11 d'abril del mateix any.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleix V Murzufle · Veure més »

Aleksandr Kajdan

Aleksandr Petróvitx Kajdan (3 de setembre de 1922, Moscou – 29 de maig, de 1997, Washington DC) fou un dels principals bizantinistes de finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleksandr Kajdan · Veure més »

Aleksandr Matvéiev

Aleksandr Teréntievitx Matvéiev (en rus: Алекса́ндр Тере́нтьевич Матве́ев) - Saràtov, 25 d'agost de 1878 — Moscou, 22 d'octubre de 1960, escultor rus i soviètic, crític d'art; mestre i pedagog la creativitat del qual ha tingut una influència marcada per al desenvolupament de l'art plàstic contemporani.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleksandr Matvéiev · Veure més »

Aleksandr Vassíliev (historiador)

Aleksandr Aleksàndrovitx Vassíliev (rus: Алекса́ндр Алекса́ндрович Васи́льев; 4 d'octubre del 1867 E. A.) - 30 de maig del 1953) fou la major eminència de mitjans del en l'estudi de la història i cultura de l'Imperi Romà d'Orient.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». La seva History of the Byzantine Empire és un dels pocs relats exhaustius de tota la història romana d'Orient, d'envergadura comparable a les que escrigueren Edward Gibbon i Fiódor Uspenski. Nasqué a Sant Petersburg. Estudià sota la tutela d'un dels primers bizantinistes professionals, Vassili Vassilievski, de la Universitat de Sant Petersburg, i més tard hi donà classes d'àrab. Entre el 1897 i el 1900 prosseguí la seva educació a París. El 1902 acompanyà Nicholas Marr en el seu viatge al Monestir de Santa Caterina del Sinaí. Durant la seva estada a la Universitat de Tartu (1904-1912), elaborà i publicà una monografia molt influent, Byzantium and the Arabs (1907). Així mateix, treballà a l'Institut Arqueològic Rus, fundat per Fiódor Uspenski a Constantinoble. El 1912 esdevingué catedràtic de la Universitat de Sant Petersburg. El 1919 fou elegit membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències. El 1925, durant una visita a París, Mikhaïl Rostóvtsev el convencé d'emigrar a Occident. El mateix Rostóvtsev li trobà una feina a la Universitat de Wisconsin-Madison. Unes dècades més tard, Vassíliev se n'anà a treballar a Dumbarton Oaks. Ja en el crepuscle de la seva vida, fou elegit president de l'Institut Nikodim Kondakov de Praga i de l'Association Internationale des Études Byzantines.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleksandr Vassíliev (historiador) · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alep · Veure més »

Aleramici

El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aleramici · Veure més »

Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alexandre Deulofeu i Torres · Veure més »

Alexandria de la Tròada

Alexandria de la Tròada (en Ἀλεξάνδρεια Τρώας) fou una ciutat de la costa de la Tròada situada enfront de l'illa de Tènedos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alexandria de la Tròada · Veure més »

Alexíada

LAlexíada (títol original: Ἀλεξιάς, Alexias) és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any 1148 per la princesa romana d'Orient Anna Comnena, filla de l'emperador Aleix I Comnè, del qual és una biografia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alexíada · Veure més »

Alfabet georgià

La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alfabet georgià · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Algèria · Veure més »

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alger · Veure més »

Alikí

Localització d'Alikí a Tassos Plànol de les pedreres de la península d'Alikí Alikí (Aλική) és una península de la costa sud de l'illa de Tasos, on es troben les principals pedreres de marbre de l'illa explotades durant l'antiguitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alikí · Veure més »

Alt Berguedà

miniatura L'Alt Berguedà és la zona muntanyosa del Berguedà, situada al nord de la comarca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alt Berguedà · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alta edat mitjana · Veure més »

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Alta Mesopotàmia · Veure més »

Aluixta

Aluixta (en ucraïnès i en rus: Алушта; en tàtar de Crimea: Aluşta) és una ciutat balneari a Crimea, Ucraïna, fundada al per l'emperador Justinià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aluixta · Veure més »

Amalasunta

Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amalasunta · Veure més »

Amarna Project

Estàtua d'Akhenaton (Museu Egipci del Caire). L'Amarna Project és un projecte d'excavació, conservació i promoció de l'antiga ciutat d'Akhetaton (avui Amarna o Tell el-Amarna) fundada cap al 1347 aC pel faraó de la dinastia XVIII Akhenaton (Imperi Nou).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amarna Project · Veure més »

Ambràcia

Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ambràcia · Veure més »

Amir Ghazi

Amir Ghazi Gumushtegin també Gümüshtegin, Gümüshtagin o Gumushtagin fou el segon bei o emir de la dinastia danixmendita, família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del Segle XI i fins al Segle XII.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amir Ghazi · Veure més »

Amman

Amman és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amman · Veure més »

Amorgos

Amorgos (Αμοργóς, Amorgós) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més oriental de l'arxipèlag, i la més pròxima a al Dodecanès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amorgos · Veure més »

Amr ibn al-As

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As (c.672-663), fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amr ibn al-As · Veure més »

Amr ibn Masada

Amr ibn Massada ibn Saïd ibn Sul —en àrab ʿAmr b. Masʿada b. Saʿīd b. Ṣūl— (? - Adana, 832) fou un visir del califa al-Mamun, d'origen turc i parent d'Ibrahim ibn al-Abbàs as-Sulí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amr ibn Masada · Veure més »

Amr III ibn Hind

Amr ibn al-Múndhir ibn Imri-l-Qays ibn an-Numan al-Lakhmí ——, més conegut com a Amr (III) ibn Hind —— o com a Mudàrrit al-hijara —— fou un rei làkhmida d'Hira, fill d'al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays, a qui va succeir a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amr III ibn Hind · Veure més »

Amuq

Amuq, Amuk, Amik o Amaq és una vall que es troba a la part sud de Turquia, a la província de Hatay, a prop de la ciutat d'Antioquia (l'antiga Antioquia de l'Orontes).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Amuq · Veure més »

An-Numan (II) ibn al-Àswad

An-Numan (II) ibn al-Àswad fou rei làkhmida d'Aràbia de vers el 500 al 504.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і An-Numan (II) ibn al-Àswad · Veure més »

An-Numan III ibn al-Múndhir

An-Numan III ibn al-Múndhir —— fou el darrer rei làkhmida d'al-Hira (vers 582-609).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і An-Numan III ibn al-Múndhir · Veure més »

Anastasi (polític)

Anastasi (en llatí Anastasius, en grec) fou un polític i jurista grecoromà esmentat a la Basilica (vegeu llei Anastasiana) i que hauria fet uns comentaris sobre la Digesta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anastasi (polític) · Veure més »

Anastasi d'Alexandria

Anastasi d'Alexandria (en copte Ⲁⲛⲁⲥⲧⲁⲥⲓⲟⲥ, en àrab انسطاسيوس) va ser Patriarca Copte d'Alexandria de l'any 605 al 616.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anastasi d'Alexandria · Veure més »

Anastasi el Bibliotecari

Anastasi el Bibliotecari, religiós de l'Església Catòlica Romana, identificat també com a antipapa Anastasi III.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anastasi el Bibliotecari · Veure més »

Anastasi I Dicor

Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses. Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or. Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anastasi I Dicor · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anatòlia · Veure més »

Anazarb

La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anazarb · Veure més »

Anàstasi

Anàstasi de Sant Salvador de Cora, Constantinoble (1305-1320) Anàstasi (del grec "aναστασις") és un calc de la paraula grega que designa la Resurrecció de Crist.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anàstasi · Veure més »

Anècdota

Una anècdota és un conte curt que narra un incident interessant o entretingut, una narració breu d'un succés curiós.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anècdota · Veure més »

Andónios Kaldel·lis

Andónios Kaldel·lis (grec: Αντώνιος Καλδέλλης; nascut el 29 de novembre del 1971 a Atenes), conegut igualment per l'adaptació del seu nom a l'anglès, Anthony Kaldellis, és un historiador grec especialitzat en la historiografia grega, Plató i els estudis bizantins.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andónios Kaldel·lis · Veure més »

Andirin

Andirin és una ciutat de Turquia que pertany a la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andirin · Veure més »

Andrònic Comnè (fill d'Aleix I)

Andrònic Comnè, en grec medieval Ἀνδρόνικος Κομνηνός, nascut el 18 de setembre de 1091 i mort el 1130 o 1131, va ser un príncep i comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic Comnè (fill d'Aleix I) · Veure més »

Andrònic Comnè (fill de Joan II)

Andrònic Comnè (Ἀνδρόνικος Κομνηνός, Andrónikos Komninós) (ca. 1108-1142) fou el tercer fill (el segon mascle) de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè i la seva dona, Irene d'Hongria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic Comnè (fill de Joan II) · Veure més »

Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas)

Andrònic Ducas, en grec medieval Ανδρόνικος Δούκας, mort l'any 1077, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient que formava part de la dinastia Ducas, família que va governar l'Imperi del 1059 al 1078.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic Ducas (fill de Joan Ducas) · Veure més »

Andrònic Ducas Àngel

Andrònic Ducas Àngel, en grec medieval Ἀνδρόνικος Δούκας Ἄγγελος, nascut a Constantinoble cap a l'any 1130 i mort el 1185, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill de l'almirall Constantí Àngel i de Teodora Comnena, filla d'Aleix I Comnè i d'Irene Ducena.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic Ducas Àngel · Veure més »

Andrònic Ducas Paleòleg

Andrònic Ducas Paleòleg (en grec:; v. 1083/85 – v. 1115/18) fou un noble romà d'Orient que va ser governant de Tessalònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic Ducas Paleòleg · Veure més »

Andrònic I Gidos

Andrònic I Gidos fou el segon emperador de Trebisonda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic I Gidos · Veure més »

Andrònic II Paleòleg

Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic II Paleòleg · Veure més »

Andrònic III Paleòleg

Andrònic III Paleòleg (en grec:, en llatí) (1296-1341) fou emperador romà d'Orient del 1328 al 1341.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic III Paleòleg · Veure més »

Andrònic IV Paleòleg

Andrònic IV Paleòleg (en grec:, en llatí) fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleòleg i d'Helena Cantacuzena (filla de Joan VI Cantacuzè).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic IV Paleòleg · Veure més »

Andrònic Paleòleg (fill de Manuel II)

Andrònic Paleòeg (en grec: Ανδρόνικος Παλαιολόγος; v. 1400– 4 març 1428) fou el darrer governant romà d'Orient de Tessalònica (1408-1423).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andrònic Paleòleg (fill de Manuel II) · Veure més »

Andzevatxí

Els Andzevatxí (en armeni: Անձևացիներ, Andzevatxiner) van ser una família feudal d'Armènia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb residència al castell de Kangvar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Andzevatxí · Veure més »

Angiologia

Langiologia (del grec Αγγιος, 'vas' i λογόc, 'estudi') és l'especialitat mèdica que s'encarrega de l'estudi de les estructures vasculars del sistema circulatori i del sistema limfàtic; incloent-hi la fisiologia i anatomia dels capil·lars, de les venes, de les artèries i la dels limfàtics, a més de les seves malalties.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Angiologia · Veure més »

Anglosaxons

Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anglosaxons · Veure més »

Anici Auqueni Bas (cònsol 431)

Anici Auqueni Bas (en llatí Flavius Anicius Auchenius Bassus) (floruit 425-435) va ser un alt oficial de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anici Auqueni Bas (cònsol 431) · Veure més »

Aniconisme

L'aniconisme és la pràctica o creença d'evitar o defugir les imatges d'éssers divins, profetes i d'altres personatges religiosos respectats o, en altres manifestacions, d'éssers humans o éssers vius.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aniconisme · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ankara · Veure més »

Ankl

Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ankl · Veure més »

Anna Comnena

Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anna Comnena · Veure més »

Anna de Constantinoble

Anna de Constantinoble o Anna de Macedònia (nascuda cap al 888 i morta cap al 901), formava part de la Dinastia macedònia establerta pel seu avi Basili I el Macedoni.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anna de Constantinoble · Veure més »

Anna de Moscou

Anna de Moscou 1393-1417, va ser emperadriu consort pel seu matrimoni amb l'emperador romà d'Orient Joan VIII Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anna de Moscou · Veure més »

Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia

Anna Gran Comnè, o Anna de Trebisonda, en grec medieval Άννα Μεγάλη Κομνηνή, nascuda el 6 d'abril de 1357 i morta després del 30 de novembre de 1406, va ser reina consort de Geòrgia com a segona esposa del rei Bagrat V. Va ser la mare del fill petit del rei, Constantí I de Geòrgia, que després, el 1407 succeiria en el tron al seu germanastre, el rei Jordi VII de Geòrgia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia · Veure més »

Anníceris

Anníceris (en Ἀννίκερις, Anníkeris) fou un filòsof de l'escola cirenaica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anníceris · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anoia · Veure més »

Antínous

Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antínous · Veure més »

Antípat

Lantípat (grec: ἀνθύπατος, anthípatos) era l'equivalent grec del procònsol llatí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antípat · Veure més »

Antemi (prefecte del pretori)

Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antemi (prefecte del pretori) · Veure més »

Antemi de Tral·les

Antemi de Tral·les (en llatí Anthemius, en grec antic Ἀνθέμιος) (Tral·les, Lídia, Imperi Romà d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antemi de Tral·les · Veure més »

Antic eslau

L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antic eslau · Veure més »

Antic eslau oriental

Lantic eslau oriental fou la llengua parlada pels eslaus orientals durant el període comprès entre aproximadament els segles  als segles  - XIX a la Rus de Kíev i als estats que es va desenvolupar després del col·lapse de la Rus de Kíev.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antic eslau oriental · Veure més »

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antiga Corint · Veure més »

Antiga Gran Bulgària

Búlgars i eslaus en els segles VI-VII L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques romanes d'Orient) va ser el terme usat pels historiadors romans d'Orient per a referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del kan búlgar Kubrat al al nord de la serralada del Caucas, a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antiga Gran Bulgària · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antiga Roma · Veure més »

Antigitanisme

Protesta antigitana a Sofia (Bulgària) el 1r d'octubre del 2017.L'antigitanisme o romofòbia és el racisme específic contra el poble roma, sinti, traveller i altres comunitats que són estigmatitzades en l'imaginari col·lectiu com a "gitanes" atribuint un sentit pejoratiu al terme.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antigitanisme · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antiguitat tardana · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antologia llatina

LAntologia llatina (en Anthologia latina) és un recull de poemes en llatí, elaborat probablement a l'Àfrica romana durant el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antologia llatina · Veure més »

Antusa de Constantinoble

Antusa de Constantinoble (757-808/809) va ser una princesa romana d'Orient, filla de Constantí V i d'Eudòxia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Antusa de Constantinoble · Veure més »

Anushtegin al-Duzbari

Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anushtegin al-Duzbari · Veure més »

Anzitene

Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Anzitene · Veure més »

Apocalipsi de Daniel

LApocalipsi de Daniel és un text apòcrif redactat en llengua siríaca a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Apocalipsi de Daniel · Veure més »

Apocrisiari

Un apocrisiari, la forma llatinitzada de apokrisiarios (ἀποκρισιάριος), era un alt representant diplomàtic durant el final de l'edat Antiga i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Apocrisiari · Veure més »

Apol·linar (militar)

Apol·linar fou un militar i polític romà d'Orient, natural d'algun lloc indeterminat de la península itàlica, que havia format part de la cort del rei vàndal Hildelric però quan aquest fou desposseït pel seu germà Gelimer, juntament amb un bon nombre de romans del Regne Vàndal es passa a Justinià I, col·laborant en la Guerra Vandàlica empresa per l'Imperi Romà d'Orient on destacà pel seu valor, sobretot a la Batalla de Tricama.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Apol·linar (militar) · Veure més »

Apol·linar de Ravenna

Apol·linar de Ravenna (Antioquia, actual Turquia, s. I - Ravenna, Itàlia, s. I) fou el primer bisbe de Ravenna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Apol·linar de Ravenna · Veure més »

Apol·loni de Rodes

Apol·loni de Rodes (Ἀπολλώνιος ὁ Ῥόδιος; Apollonius Rhodius) (Alexandria d'Egipte 295 aC-215 aC) va ser un escriptor, filòleg i bibliotecari grec.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Apol·loni de Rodes · Veure més »

Apsiles

Els apsiles o absilis eren un poble de la Còlquida a la costa de l'Euxí, que apareixen sotmesos successivament al rei del Pont, i més tard a Roma i a Lazika. L'historiador Procopi diu que eren cristians. Les ciutats de Petra, Sebastòpolis i Tibeleos eren al seu territori, segons diu Flavi Arrià. Cap a l'any 380 depenien del príncep dels lazes i en evacuar els romans el país van quedar integrats en el regne de Lazika. Al o es van fer cristians. Amb Lazika van passar a l'Imperi Romà d'Orient l'any 680 i van quedar sota domini del Califat el 697. El 717 l'emperador romà d'Orient va reconèixer el senyor local (eristavi), revoltat contra els àrabs, com a príncep independent d'Apsilètia, i uns anys després leristavi es va sotmetre a Abkhàzia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Apsiles · Veure més »

Aqüeducte de Skopje

L'aqüeducte de Skopje (en macedònic Скопски аквадукт) és un antic aqüeducte romà d'Orient o otomà, situat a 2 km al nord-oest del centre de la ciutat de Skopje, la capital de Macedònia del Nord.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aqüeducte de Skopje · Veure més »

Aqüeductes de Roma

Roma, via Apia, '' Parco degli Acquedotti ''. Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus, és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aqüeductes de Roma · Veure més »

Aqraba (Palestina)

Aqraba és un municipi palestí de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 18 kilòmetres al sud-est de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aqraba (Palestina) · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aquitània · Veure més »

Arabbuna

Arabbuna és una vila palestina de la governació de Jenin a Cisjordània al nord de la vall del Jordà, uns 9 km al nord de la ciutat de Jenin i 2 km al sud del Mur de Cisjordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arabbuna · Veure més »

Aragó, Aragó!

'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aragó, Aragó! · Veure més »

Aranean

Aranean fou una comarca de l'oest d'Armènia governada per la família Aravenian, que cal no confondre amb els Aravekhian.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aranean · Veure més »

Aràbia preislàmica

yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aràbia preislàmica · Veure més »

Arc de Ctesifont

L'Arc de Ctesifont, Arc de Cosroes (en àrab romanitzat: Ṭāq(-i-)Kisrā o Ṭāq(-i-)Kasrā), Iwan de Cosroes o Iwan d'Almadain (en àrab romanitzat: al-Madāʾin), són les ruïnes d'un monument de l'Imperi Sassànida (segles III-VII) situades prop de la ciutat moderna de Salma Paq, Iraq.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arc de Ctesifont · Veure més »

Arcont

Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arcont · Veure més »

Argenteria

Gerra de plata L'argenteria és l'art i l'ofici de treballar l'argent, l'or (orfebreria), el platí i d'altres metalls fins.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Argenteria · Veure més »

Argos i Nàuplia

Argos i Nàuplia va ser una senyoria medieval de Morea o Acaia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Argos i Nàuplia · Veure més »

Arianz

Arianz (grec: Αριανζός, Arianzós) fou una ciutat de Capadòcia habitada en època romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arianz · Veure més »

Aris Salònica FC

LAris Salònica FC és la secció de futbol de l'Atlitikos Sillogos Aris, a la ciutat de Salònica, Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aris Salònica FC · Veure més »

Aristakès de Lastiver

Aristakès de Lastiver (1002-1080) fou un historiador i cronista de l'Armènia medieval.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aristakès de Lastiver · Veure més »

Armada fatimita

Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles  i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armada fatimita · Veure més »

Armadura d'escates

daciana en un relleu a la columna trajana. Larmadura d'escates és una forma primitiva d'armadura que consisteix en petites escates o plaques de diverses formes diferents cosides juntes en una peça de roba o cuir en fileres superposades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armadura d'escates · Veure més »

Armavir (ciutat antiga)

Armavir —Արմավիր en idioma armeni — va ser una gran ciutat comercial i la capital de l'antiga Armènia, a la que donà nom, durant el regnat de la dinastia Oròntida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armavir (ciutat antiga) · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armènia · Veure més »

Armènia bagràtida

El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armènia bagràtida · Veure més »

Armènia Interior

Armènia Interior va ser una província romana de l'Imperi Romà d'Orient que es va formar l'any 387 amb la part de l'Armènia que va quedar pels romans en la partició del regne que es va fer aquell any, en un tractat entre perses i romans, conegut com el Tractat de pau d'Acilisene, signat potser el 387.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armènia Interior · Veure més »

Armènia occidental

XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007). Significativa presència armènia (major com més vermell) LArmènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armènia occidental · Veure més »

Armènia Primera

Armènia Primera o Armènia I (Armenia Prima) fou una província romana d'Orient creada per llei imperial del 18 de març del 536 per la qual es va instituir una nova organització civil de la zona romana d'Armènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armènia Primera · Veure més »

Armènia Quarta

Armènia Quarta fou una província de l'Imperi Romà d'Orient creada el 591 amb territoris cedits pel nou rei persa, i que va subsistir fins a la invasió àrab vers el 760.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Armènia Quarta · Veure més »

Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »

Arnold Hugh Martin Jones

Arnold Hugh Martin Jones (9 de març de 1904 − 9 d'abril de 1970) -conegut com a AHM Jones- va ser un important historiador britànic del, especialitzat en l'antiguitat clàssica i, en particular, en l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arnold Hugh Martin Jones · Veure més »

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aromanesos · Veure més »

Arquebisbat d'Acerenza

Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »

Arquebisbat d'Otranto

Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat d'Otranto · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Cartago

Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Cartago · Veure més »

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Milà · Veure més »

Arquebisbat de Nàpols

Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Tàrent

Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »

Arquebisbat de Tessalònica

Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquebisbat de Tessalònica · Veure més »

Arqueologia bíblica

Larqueologia bíblica és una disciplina que forma part de l'arqueologia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arqueologia bíblica · Veure més »

Arquitectura d'Itàlia

llengua.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura d'Itàlia · Veure més »

Arquitectura de la Provença

L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura de la Provença · Veure més »

Arquitectura de Mesopotàmia

Temple de Nippur, annex a un ziggurat Larquitectura de Mesopotàmia fa referència a les característiques comunes de les construccions desenvolupades a la conca dels rius Tigris i Eufrates des de l'assentament dels primers pobladors cap al VII mil·lenni ae fins a la caiguda de l'últim estat mesopotàmic, Babilònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura de Mesopotàmia · Veure més »

Arquitectura del Líban

Batroun, Líban Palau de Beiteddine Catedral de Sant Elies i Sant Gregori l'il·luminador L' arquitectura del Líban encarna les influències històriques, culturals i religioses que han donat forma a l'entorn construït del Líban.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura del Líban · Veure més »

Arquitectura fatimita

Mesquita d'al-Aqmar, el Caire L'arquitectura fatimita fou l'estil arquitectònic que es va desenvolupar en el Califat Fatimita sota la dinastia homònima dels fatimites, que van regnar en el Nord d'Àfrica, a Ifríqiya, i després a Egipte, entre 909 i 1171.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura fatimita · Veure més »

Arquitectura islàmica

La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura islàmica · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arquitectura neobizantina

Catedral d'Alexandre Nevski de Sofia Gran Catedral Naval de Kronstadt. L'arquitectura neobizantina és un estil arquitectònic de la segona meitat del segle i inicis del segle.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura neobizantina · Veure més »

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura paleocristiana · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Arquitectura romanesa

L'arquitectura romanesa ha estat diversa en totes èpoques: medieval, moderna, d'entreguerres, època comunista i contemporània del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura romanesa · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura romànica · Veure més »

Arquitectura romànica d'Itàlia

Basílica de Sant Marc de Venècia (1063-1092) baptisteri (1152-1363). Fou declarada patrimoni de la humanitat el 1987. Como Basílica de Sant Ambròs de Milà (1088-1099) La catedral de Mòdena (1099-1184) L'arquitectura romànica d'Itàlia comprèn un període de producció més ampli que el d'altres estats europeus: des dels precoços exemples dels darrers decennis del fins a, en algunes zones, tot el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arquitectura romànica d'Itàlia · Veure més »

Arsaber

Arsaber, en grec antic Ἀρσαβήρ, de l'armeni Arshavir, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient que va intentar sense èxit apoderar-se del tron imperial l'any 808.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arsaber · Veure més »

Arsamosata

Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arsamosata · Veure més »

Art clàssic

Mabuse (1516).''Hermes'' de Praxítel·les, còpia d'època romana de l'original del segle IV a. C. 978-3-506713193. Font citada a Monumenta Paderbornensia Entre les nombroses publicacions erudites destaquen ''Monumenta Germaniae Historica'' o ''Corpus Inscriptionum Latinarum''. L'art i la cultura clàssiques són un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic allò grecoromà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art clàssic · Veure més »

Art cristià

Tapís de la Creació Miquel Àngel L'Arca de Noé'', de Paolo Uccello ''La torre de Babel'', de Pieter Brueghel el Vell '' Lot i les seves filles'' (al fons, la destrucció de Sodoma i Gomorra), de Lucas van Leyden Ghiberti '' Esaú i Jacob'', de Matthias Stom Velázquez Rembrandt '' David i Goliath'', de Caravaggio p.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art cristià · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Art de l'Imperi Part

editorial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art de l'Imperi Part · Veure més »

Art emiral i califal

Lart emiral i califal és l'art que aparegué a l'Àndalus en les seues primeres etapes de consolidació, l'emirat de Còrdova i el califat de Còrdova.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art emiral i califal · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art gòtic · Veure més »

Art medieval

Lart medieval és un gran període de la història de l'art que cobreix un llarg període per una enorme extensió espacial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art medieval · Veure més »

Art otonià

Església de Sant Miquel de Hildesheim, declarada Patrimoni de la Humanitat. Lart otonià és un estil artístic englobat en l'art preromànic que es va manifestar sobretot en les arts menors.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art otonià · Veure més »

Art paleocristià

La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art paleocristià · Veure més »

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art persa · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art romà · Veure més »

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art romà d'Orient · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art sassànida · Veure més »

Art visigòtic

Conjunt d'esglésies: Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria de Terrassa Església de Sant Miquel de Terrassa Església de Sant Pere de Terrassa Església de Santa Maria de Terrassa Lart visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l'art preromànic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Art visigòtic · Veure més »

Arta (Grècia)

Arta (en grec: Άρτα) és una ciutat del nord-oest de Grècia, a la regió de l'Epir, i capital de la prefectura d'Arta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arta (Grècia) · Veure més »

Artsruní

Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Artsruní · Veure més »

Artvin

Artvin Artvin és una ciutat de Turquia al nord-est del país a la riba del riu Çoruh i prop de la frontera amb Geòrgia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Artvin · Veure més »

Arxakuní

Els Arxakuní (en armeni Արշակունիներ) van ser una família de nakharark d'Armènia que van governar per un temps un principat a l'Imperi Romà en l'antic regne d'Armènia Occidental a la zona de la Carenitis (Karin).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arxakuní · Veure més »

Arzanene

Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Arzanene · Veure més »

As-Samu

As-Samu és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada 12 quilòmetres al sud d'Hebron i 60 kilòmetres al sud-oest de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і As-Samu · Veure més »

As-Suwayda

As-Suwayda, també escrit Souaida, Soueida, Soueïda, Sweida o Soueïde, és una ciutat principalment drus al sud-oest de Síria, a prop de la frontera amb Jordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і As-Suwayda · Veure més »

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ascaló · Veure més »

Asira al-Qibliya

Asira al-Qibliya és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 14 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Asira al-Qibliya · Veure més »

Askold i Dir

Askold (Haskuldr en nòrdic antic oriental i Höskuldr en nòrdic antic occidental) i Dir (Dyri en ambdós dialectes) foren, segons la Crònica de Nèstor, dos dels homes de Rúrik que governaren Kíev a la dècada del 870.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Askold i Dir · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Aspad Gushnap

Aspad Gushnap (àrab Asfad Djoshnas) fou un notable persa de la kura d'Ardashir Kurra que va dirigir als partidaris de Kobad II Shiroya (Šērōya o Šērōē, rei sassànida 628) quan van enderrocar al pare del rei, Cosroes II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aspad Gushnap · Veure més »

Aspar (militar)

Aspar o Flavi Ardabur Aspar (en Flavius Ardabur Aspar) va ser un patrici d'ascendència alana i goda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Aspar (militar) · Veure més »

Assassin's Creed: Revelations

Assassin's Creed: Revelations és un videojoc d'acció i aventures històrica amb tocs de ciència-ficció i sigil en un món obert desenvolupat per Ubisoft.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Assassin's Creed: Revelations · Veure més »

Assís

Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Assís · Veure més »

Assiut

Assiut o Asyut és una ciutat d'Egipte, la més gran de l'Alt Egipte, a uns 320 km al sud del Caire.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Assiut · Veure més »

Astabed

Astabed fou un càrrec de la cort sassànida d'existència dubtosa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Astabed · Veure més »

At-Tayba

At-Tayba és una vila palestina de la governació de Jenin a Cisjordània al nord de la vall del Jordà, a 6 kilòmetres al sud-est de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і At-Tayba · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ataülf · Veure més »

Atac anglosaxó a les Illes Balears de 1081

Latac anglosaxó a les Illes Balears de 1081 fou una ràtzia realitzada per un grup d'exiliats anglosaxons arran de la seva pèrdua d'influència a l'Anglaterra conquerida pels normands.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atac anglosaxó a les Illes Balears de 1081 · Veure més »

Atacs musulmans a les Illes Balears

Al llarg dels segles  i hi hagué diversos atacs musulmans a les Illes Balears, sense que, fins a l'any 903, arribassin a suposar l'ocupació efectiva del territori, tot i que la documentació existent permet deduir que hi hagué relacions de submissió, segurament concretada amb tributs, i actes de resistència a aquesta dependència.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atacs musulmans a les Illes Balears · Veure més »

Atalaric

Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atalaric · Veure més »

Atanagild

Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atanagild · Veure més »

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atanaric · Veure més »

Atanàsia d'Egina

Atanàsia d'Egina (Egina, ca. 790 - Timia, Egina, 14 d'agost de 860) va ser una dona pietosa i monja de l'imperi romà d'Orient, consellera de l'emperadriu Teodora.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atanàsia d'Egina · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atenes · Veure més »

Athíngani

Els athíngani (en, singular athínganos, Ἀθίγγανος) van ser una secta de monàrquics del situada a Tràcia, fundada per Teodot el banquer.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Athíngani · Veure més »

Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos

LAthlitiki Enosis Konstantinoupoleos, conegut com a AEK (en català: Unió Atlètica de Constantinoble) és un club poliesportiu de la ciutat d'Atenes (Grècia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos · Veure més »

Athribis (Baix Egipte)

Estàtua de bronze trobada a Athribis Athribis fou una antiga ciutat de l'antic Egipte, anomenada en egipci Hut Ta-Hery-ib (una altra ciutat de nom Athrebis o Hut-Repyt era a l'Alt Egipte).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Athribis (Baix Egipte) · Veure més »

Atiyya ibn Sàlih

Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »

Atlitikos Sillogos Aris

L'Atlitikos Sillogos Aris (en grec: Αθλητικός Σύλλογος Άρης) és un club poliesportiu de la ciutat de Salònica (Grècia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atlitikos Sillogos Aris · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Atos · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і August (títol) · Veure més »

Autocràtor

Autocràtor, en grec antic αὐτοκράτωρ, que es pot traduir per 'autogovernant' o 'únic governant', és un epítet grec que s'aplicava a la persona que exercia un poder absolut sense cap mena de restricció per part dels seus superiors.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Autocràtor · Veure més »

Auximum

Auximum (Auximum Αὔξουμον o Αὔξιμον) va ser una ciutat del Picè, avui anomenada Osimo, situada dalt d'un turó a uns 20 km al sud d'Ancona.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Auximum · Veure més »

Avit

Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Avit · Veure més »

Awarta

Awarta és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 8 kilòmetres al sud-est de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Awarta · Veure més »

Azzun Atma

Azzun Atma és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada a 5 kilòmetres al sud-oest de Qalqilya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Azzun Atma · Veure més »

Árpád d'Hongria

Árpád (845-907) va ser el primer governant d'Hongria, fundador de la dinastia Árpád i líder de la tribu dels magiars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Árpád d'Hongria · Veure més »

Ígor de Kíev

Ígor (en nòrdic antic: Ingvar) va ser un monarca vareg de la Rus de Kíev, regnant entre els anys 912 i 945.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ígor de Kíev · Veure més »

İzmit

İzmit (antigament Nicomèdia) és una ciutat de Turquia i centre-capital de Kocaeli.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і İzmit · Veure més »

İznik

Imatge del llac d'İznik Yeşil Cami (la mesquita verda) İznik o İzniq és una localitat de l'actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumènics, el primer i el setè de l'Església cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і İznik · Veure més »

Ègica

Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ègica · Veure més »

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ègion · Veure més »

Èlia Ariadna

Èlia Ariadna o simplement Ariadna, en llatí Aelia Ariadne, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en dues ocasions, primer pel seu casament amb l'emperador Zenó i després amb Anastasi I. Era filla de Lleó I i d'Èlia Verina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Èlia Ariadna · Veure més »

Èlia Verina

Èlia Verina, en llatí Aelia Verina, fou una emperadriu romana d'Orient esposa de Lleó I el Traci amb el que va tenir una filla de nom Èlia Ariadna, que es va casar amb l'emperador Zenó, i una altra filla Leòncia, casada més tard amb Marcià, l'usurpador.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Èlia Verina · Veure més »

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Èlida · Veure més »

Òtranto

Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Òtranto · Veure més »

Çaka Bey

Çaka Bey (Τζαχᾶς)La forma turca de Tzakhas no va aparèixer en cap document històric.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Çaka Bey · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Àfrica · Veure més »

Àgora romana d'Atenes

A l'antiga Grècia, l'àgora (grec ἀγορά) era el lloc de mercat i reunió d'una ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Àgora romana d'Atenes · Veure més »

Àguila (heràldica)

'''Àguila''' heràldica L'àguila (o àliga) és una figura heràldica natural emprada des de les Croades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Àguila (heràldica) · Veure més »

Àguila bicèfala

'''Àguila bicèfala''' L'àguila bicèfala és un símbol present en la iconografia i l'heràldica de diverses cultures indoeuropees i americanes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Àguila bicèfala · Veure més »

Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí

Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí (عنبسة بن إسحاق الضبي; mort cap al 860) fou un governador provincial del Califat Abbàssida al, quan fou governador d'Ar-Raqqà (833), el Sind (cap a la dècada del 840) i Egipte (852-856).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ànbassa ibn Ishaq ad-Dabbí · Veure més »

Àptera

Àptera és una antiga ciutat de Creta, actualment en ruïnes, situada en la unitat perifèrica de Khanià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Àptera · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Àrabs · Veure més »

Àrabs cristians

Els àrabs cristians o cristians àrabs són aquelles persones que provenen de països de cultura i tradició àrab però que professen el cristianisme.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Àrabs cristians · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Àtila · Veure més »

Baalbek

Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baalbek · Veure més »

Başkale

Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Başkale · Veure més »

Bab Tuma

Bab Tuma (‘Porta de Tomàs') és un barri de la Ciutat Vella de Damasc, a Síria, i és també el nom d'una de les set portes de la muralla històrica de la ciutat, la qual és un punt de referència geogràfic del primer cristianisme.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bab Tuma · Veure més »

Baba Dochia

parc Herastrau, Bucarest La Baba Dochia (en català la vella dokia) és una figura de la mitologia romanesa identificada amb el retorn de la primavera.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baba Dochia · Veure més »

Baduari

Baduari (mort el 576) va ser un general de l'Imperi d'Orient, exarca de Ravenna al final de la seva vida, que va viure al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baduari · Veure més »

Bafeus

Bafeus (en turc Koyul Hişar) va ser una fortalesa de l'Imperi Romà d'Orient situada al nord-est de Nicomèdia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bafeus · Veure més »

Bagaran

Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bagaran · Veure més »

Bagrat de Klarjètia

Bagrat de Klarjètia, o Bagrat d'Artanudji, fou un pretendent al tron de Geòrgia i un rei autoproclamat de Klarjètia del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bagrat de Klarjètia · Veure més »

Bagrat I Bagratuní

Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bagrat I Bagratuní · Veure més »

Bagrat I d'Abkhàzia

Bagrat I d'Abkhàzia (en georgià: ბაგრატ I; mort vers 894) fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia d'Antxabadze de 882 al 894 (o 887 a 899 segons Toumanoff).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bagrat I d'Abkhàzia · Veure més »

Bagrat III de Taron

Bagrat III de Taron (en grec antic Πανκράτιος Ταρωνίτης 'Pankratios Taronites') va ser príncep de Taron de l'any 966 o 967 al 968.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bagrat III de Taron · Veure més »

Bagrat IV de Geòrgia

Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »

Bagratuní

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bagratuní · Veure més »

Bahariya

Oasi de Bahariya (al centre) Els oasis de Bahariya o Bahriyya són un conjunt d'oasis a l'oest del Nil, a l'Alt Egipte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bahariya · Veure més »

Bahra

Bahra fou una antiga tribu àrab del grup dels kudaa, que van emigrar cap a la zona de l'Eufrates i finalment a la plana de Homs on al van esdevenir cristians com els taghlib i els tanukh que eren els seus veïns.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bahra · Veure més »

Bahram VI

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bahram VI · Veure més »

Baidju

Baidju o Baiju fou un general mongol, governador de Pèrsia el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baidju · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baix Imperi · Veure més »

Bakırköy

Bakırköy, coneguda com a Hébdomon en el període romà d'Orient, és una municipalitat urbana d'Istanbul, la maior ciutat de Turquia, i també constitueix un districte de la província d'Istanbul.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bakırköy · Veure més »

Baklava

Şekerpare, baclava amb festucs (al centre) i nuriye en Ankara. El baclava o baclaua és un pastís molt dolç característic de moltes cuines de països que eren a l'antic Imperi Otomà (cuina otomana).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baklava · Veure més »

Bakur II

Bakur II —ბაკურ II en georgià, llatinitzat com Bacurius— (mort el 528 o 547) fou un rei d'Ibèria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bakur II · Veure més »

Balaklava

Balaklava (ucraïnès i rus: Балаклава; tàtar de Crimea: Balıqlava) és una antiga ciutat de Crimea a Ucraïna, ara part de Sebastòpol.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Balaklava · Veure més »

Balata al-Balad

Balata al-Balad (en àrab بلاطة البلد, Balāṭa al-Balad) és un suburbi de la ciutat palestina de Nablus, al nord de Cisjordània, situada a l'est del centre de la ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Balata al-Balad · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Balcans · Veure més »

Balcó

Un balcó amb balustrada Un balcó (de l'italià balcone) és una plataforma que es projecta des de la paret a l'exterior d'un edifici, sostinguda per columnes o mènsules, i tancada mitjançant una balustrada o barana, que comunica amb l'interior de l'edifici per una o més obertures.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Balcó · Veure més »

Balderic II

Balderic II, també anomenat Balderic de Loon, fou el segon príncep-bisbe del principat de Lieja de 1008 fins a la seva mort el 29 de juliol de 1018 a Heerewaarden (actualment un nucli del municipi neerlandès de Maasdriel).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Balderic II · Veure més »

Balduí III de Jerusalem

Coronació de Balduí III Balduí III (1130 – 10 de febrer de 1162) va ser rei de Jerusalem de 1143 a 1162.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Balduí III de Jerusalem · Veure més »

Baluní

miniatura Els Baluní (armeni Բալունի) o també Paluní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb possessions al Balahovit (Balabitene) i Tsopq Sofene.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baluní · Veure més »

Banda (unitat militar)

Una banda (en grec medieval βάνδον, Vàndon) era la unitat tàctica bàsica de l'Exèrcit romà d'Orient, format per entre 50 i 300 o 400 homes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Banda (unitat militar) · Veure més »

Bandera d'Albània

La bandera d'Albània és la bandera estatal d'Albània, una bandera roja amb una àguila bicèfala negra al centre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bandera d'Albània · Veure més »

Bandera de Grècia

La bandera de Grècia està composta de nou línies horitzontals iguals en les quals s'alterna el blau amb el blanc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bandera de Grècia · Veure més »

Bandera de Turquia

Última bandera otomana abans del seu desmembrament La bandera de Turquia és la bandera nacional i el pavelló nacional de la República de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bandera de Turquia · Veure més »

Bandes de tiraz

Un sobirà amb un braçalet amb inscripció àrab: el ''tiraz''. Les bandes de tiraz són braçalets islàmics medievals amb una inscripció brodada en ells.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bandes de tiraz · Veure més »

Bani Zeid

Bani Zeid és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 27 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah, a 45 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem i 6 kilòmetres al sud-oest de Salfit.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bani Zeid · Veure més »

Banias

Cova de Pan Banias fou una antiga ciutat important de Síria i avui una vila menor coneguda en època cristiana com Cesarea Philippi, situada al peu del Mont Hermon (Ba'al-Hermon) a les altures del Golan a 150 km al nord de Jerusalem i 60 km al sud-oest de Damasc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Banias · Veure més »

Banu Ifran

Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Banu Ifran · Veure més »

Banu Múnqidh

Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles  i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Banu Múnqidh · Veure més »

Banu Sulaym

Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Banu Sulaym · Veure més »

Banyera

Banyera de ferro colat. Una banyera és un recipient que serveix per banyar-se i rentar-se.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Banyera · Veure més »

Baptisme de Kíev

''El baptisme dels kievans'', per Klavdi Lébedev La cristianització de la Rus de Kíev es va dur a terme en diverses etapes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baptisme de Kíev · Veure més »

Bar (Montenegro)

Bar (Montenegrí: Бар, pronunciat, italià: Antivari, Albanès: Tivar) és una ciutat costanera i port a Montenegro del sud.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bar (Montenegro) · Veure més »

Barbaron

El castell de Barbaron, també escrit Paperon, (en turc: Çandır Kalesi, en armeni: Պապեռոն), fou una important fortificació de la Petita Armènia, actualment situada en la província de Mersin, a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Barbaron · Veure més »

Barca (ciutat)

Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels batíades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Barca (ciutat) · Veure més »

Barda

* Geografia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Barda · Veure més »

Bardas

Bardas, en grec medieval Βάρδας, mort el 21 d'abril de l'any 866, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient i ministre d'alt rang.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bardas · Veure més »

Bardas Escler

Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bardas Escler · Veure més »

Bardas Focas

Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bardas Focas · Veure més »

Bardas Focas el Vell

Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, nascut cap a l'any 878 i mort cap el 968, va ser un noble i general de l'Imperi Romà d'Orient, pare de l'emperador Nicèfor II i del curopalata Lleó Focas el Jove.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bardas Focas el Vell · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bari (Pulla) · Veure més »

Barlaam de Seminara

Barlaam de Seminara (1290, Seminara - 1350, Gerace) va ser un monjo basilià, teòleg i matemàtic italià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Barlaam de Seminara · Veure més »

Baronia d'Arcàdia

La baronia d'Arcàdia fou un feu del Principat d'Acaia, establert a l'inici de la conquesta i concedit el 1209 a Jofré I de Villehardouin, mariscal de Romania, que ja havia rebut anteriorment la baronia de Kalamata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baronia d'Arcàdia · Veure més »

Baronia de Carítena

La baronia de Carítena fou una de les dotze grans baronies creades al Principat d'Acaia (establert a partir del 1205, la baronia es va concretar el 1209).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baronia de Carítena · Veure més »

Baronia de Geraki

La Baronia de Geraki va ser un feu medieval franc del Principat d'Acaia, situat als vessants occidentals de la muntanya Parnon a Lacònia, a la península del Peloponès, Grècia, i amb capital al castell de Geraki (Gerontras) (en grec: Γεράκι, Ἰεράκιον; francès: Le Girachy; italià: Zirachi o Zerachi).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baronia de Geraki · Veure més »

Baronia de Grítzena

La Baronia de Grítzena o Grítsena va ser un feu medieval franc del Principat d'Acaia, situat a l'est de Messènia, a la península del Peloponès a Grècia, i amb capital a l'assentament de Grítzena (en grec: Γρίτζενα / Γρίτσενα; en francès: la Grite).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baronia de Grítzena · Veure més »

Baronia de Nikli

La baronia de Nikli fou una de les dotze grans baronies creades al Principat d'Acaia el 1209.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baronia de Nikli · Veure més »

Baronia de Veligosti

La Baronia de Veligosti o Veligosti-Damala va ser un feu medieval franc del Principat d'Acaia, originalment centrat en Veligosti (en grec: Βελίγοστι o Βελιγόστη; en francès: “Véligourt”; en italià: "Villegorde”) situat al sud de l'Arcàdia, però també va arribar a incloure l'àrea de Damala (en grec: Δαμαλᾶ, en francès: Damalet) a la Argòlida quan va passar a una branca menor de la família de la Roche.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baronia de Veligosti · Veure més »

Baronia de Vostitza

La Baronia de Vostitza va ser un feu medieval franc del Principat d'Acaia, localitzat a la costa nord de la península del Peloponès a Grècia, i centrat a la ciutat de Vostitza (en grec: Βοστίτζα; en francès: la Vostice; en italià: Lagostica) que correspon a l'actual Egio).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baronia de Vostitza · Veure més »

Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem

Passatge del Barri Jueu. Mapa del Barri Jueu de la Ciutat Vella de Jerusalem. El Barri Jueu (en) (transliterat: HaRova HaYehudi) és un dels quatre barris en els que està dividida la Ciutat vella de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Barri jueu de la ciutat vella de Jerusalem · Veure més »

Barroc sicilià

Catània, dissenyada per Stefano Ittar, al voltant de 1768 El barroc sicilià és la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Sicília, al sud d'Itàlia, durant els segles  i. L'estil es reconeix no solament pels seus típics revolts i floritures barroques, sinó també per les seves màscares somrients i putti amb la particular extravagància que li ha donat a Sicília una identitat arquitectònica única i la fase més interessant de l'art sicilià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Barroc sicilià · Veure més »

Basílica de la Santa Sang

La basílica de la Santa Sang (flamenc: Heilig-Bloedbasiliek, francès: Basilique du Saint-Sang) és una basílica menor catòlica a Bruges (Bèlgica).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basílica de la Santa Sang · Veure més »

Basílica de Sant Apol·linar el Nou

La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italià Basilica di Sant'Apollinare Nuovo) es troba a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basílica de Sant Apol·linar el Nou · Veure més »

Basílica de Sant Climent del Laterà

La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »

Basílica de Sant Nicolau (Bari)

Interior de la basílica La basílica de Sant Nicolau (en barés: Chiìse de Sanda Necole) és una basílica menor catòlica italiana situada a Bari (Pulla) que pertany a la jurisdicció de l'arxidiòcesi de Bari-Bitonto.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basílica de Sant Nicolau (Bari) · Veure més »

Basílica de Sant Vidal de Ravenna

La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basílica de Sant Vidal de Ravenna · Veure més »

Basílica Eufrasiana

La basílica Eufrasiana (en croat: Bazilika Eufrazijeva, en italià: Basilica Eufrasiana) és una important basílica a Poreč (Croàcia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basílica Eufrasiana · Veure més »

Basileopàtor

Basileopàtor, en grec medieval βασιλεοπάτωρ, literalment 'pare del basileu' (emperador) va ser un dels títols més elevats de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basileopàtor · Veure més »

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basileu · Veure més »

Basili Argir

Basili Argir (Vasílios Argirós; – després del 1023) fou un noble romà d'Orient de la família Argir i germà de l'emperador Romà III.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basili Argir · Veure més »

Basili Boioannes

Basili Boioannes (Βασίλειος Βοϊωάννης) fou catepà d'Itàlia (1017 - 1027) i un dels principals generals romans d'Orient del seu temps.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basili Boioannes · Veure més »

Basili de Trebisonda

Basili I Comnè fou el dotzè emperador de Trebisonda, que va governar en tretzè lloc durant el període 1332-1340.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basili de Trebisonda · Veure més »

Basili II Bulgaròctonos

Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »

Basili II de Moscou

Basili II al seu casament, al mig de la pintura amb la mà dreta alçada i la corona Vassili Vassílievitx "Tiomni" (Moscou, 10 de març de 1415 - Moscou, 27 de març de 1462).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basili II de Moscou · Veure més »

Basili l'Ocell

Basili l'Ocell fou un noble romà d'Orient confident de l'emperador Constantí VII Porfirogènit (912-959).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basili l'Ocell · Veure més »

Basili Lecapè

Basili Lecapè, en grec medieval Βασίλειος Λακαπηνός, o Basili el Bastard, fou un príncep romà d'Orient, fill bastard de l'emperador Romà Lecapè i tutor de Basili II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basili Lecapè · Veure més »

Basili Mesardonita

Basili Argir Mesardonita va ser catepà d'Itàlia, açò és, el representant de l'Imperi Romà d'Orient en el tema d'Itàlia, de 1010 a 1016 (o 1017).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basili Mesardonita · Veure més »

Basilica

La Basilica és una obra jurídica de Lleó VI el Filòsof que incorpora un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basilica · Veure més »

Basilisc (emperador)

Flavi Basilisc August (Flavius Basiliscus Augustus; Βασιλίσκος, mort el 476/477) fou emperador romà d'Orient durant els anys 475 i 476.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Basilisc (emperador) · Veure més »

Bassèn

Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bassèn · Veure més »

Batalla

''La Batalla de Waterloo'' per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla · Veure més »

Batalla d'Ad Decimum

Ad Decimum és el nom donat a una batalla decisiva lliurada el 13 de setembre del 533 a la plana de Sidi Fathallah on actualment hi ha la ciutat tunisiana de Ben Arous, en la qual el general romà d'Orient Belisari va derrotar els vàndals liderats per Gelimer.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Ad Decimum · Veure més »

Batalla d'Ad Salices

La batalla de Ad Salices va ser una batalla lliurada el setembre de l'any 377 en el context de la guerra gòtica, probablement a uns 15 km de Marcianòpolis, a l'estació d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Ad Salices · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis

* Batalla d'Adrianòpolis (313) Licini I derrota Maximí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (1003)

La Batalla d'Adrianòpolis de l'any 1003 va ser un combat entre l'Imperi Búlgar i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (1003) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (1094)

La Batalla d'Adrianòpolis de l'any 1094 va ser un combat entre l'Imperi Romà d'Orient i els cumans que donaven suport a un pretendent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (1094) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (1205)

La batalla d'Adrianòpolis (1205) va ser una de les batalles posteriors al saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (1205) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (1355)

La batalla d'Adrianòpolis de 1355 fou un enfrontament entre Sèrbia i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (1355) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (1365)

La Batalla d'Adrianòpolis va resultar una victòria tàctica per a les tropes otomanes de l'emir Murad I sobre l'Imperi Romà d'Orient, en temps de l'emperador Joan V Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (1365) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (718)

La batalla d'Adrianòpolis del 718 va ser un enfrontament del setge de Constantinoble durant l'expansió de l'islam.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (718) · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (972)

La batalla d'Adrianòpolis del 972 es va lliurar entre els romans d'Orient i els russos de Kíev.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis (972) · Veure més »

Batalla d'Ajnadayn

La batalla d'Ajnadayn fou una batalla lliurada entre juliol i agost del 634 entre el Primer Califat, que havia envaït Palestina, i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Ajnadayn · Veure més »

Batalla d'al-Buqaia

La batalla d'al-Buqaia (també escrit Al-Buqai'a al-Hosn) fou un episodi de les croades l'any 1163, en què s'enfrontaren un grup combinat de diversos exèrcits cristians contra les tropes de Nur-ad-Din Mahmud, l'emir d'Alep i Damasc, que penetraven en el nord del Regne de Jerusalem per disputar la possessió d'aquelles terres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'al-Buqaia · Veure més »

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Ankara · Veure més »

Batalla d'Apros

La Batalla d'Apros fou un enfrontament que tingué lloc el juny del 1305 a Apros, prop de la ciutat tràcia de Rodostó, entre la Companyia Catalana d'Orient i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Apros · Veure més »

Batalla d'Arcadiòpolis (1194)

La batalla d'Arcadiòpolis (en búlgar: Битkа Аркадиопол при, grec: Μάχη Αρκαδιούπολης της) es va produir el 1194 prop de la ciutat moderna de Lüleburgaz (antiga Arcadiòpolis) a Turquia entre l'Imperi Búlgar i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Arcadiòpolis (1194) · Veure més »

Batalla d'Avarayr

La batalla d'Avarayr fou una batalla lliurada el 2 de juny de 451 entre perses i armenis que va tenir lloc a la plana d'Avarayr a l'extrem nord-oest de l'actual Iran prop de la vila d'Avarayr d'Armènia al districte d'Artaz, al sud-est de la ciutat de Maku, prop de la frontera de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Avarayr · Veure més »

Batalla d'Ània

La Batalla d'Ània es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Ània (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient, Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques del beilicat (o gavella) de Tin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Ània · Veure més »

Batalla d'Àulax

La Batalla d'Àulax (també anomenada Batalla de Filadelfia) fou una batalla decisivaSáez Abad, cap.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Àulax · Veure més »

Batalla d'Haran

La batalla d'Haran fou un enfrontament armat entre les forces del Principat d'Antioquia i les del Comtat d'Edessa contra els turcs seljúcides, el 7 de maig del 1104.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Haran · Veure més »

Batalla d'Heliòpolis

La batalla d'Heliòpolis va ser una batalla decisiva del entre els exèrcits musulmans i romans d'Orient pel control d'Egipte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Heliòpolis · Veure més »

Batalla d'Iconi

La batalla d'Iconi forma part de la primera etapa de la Tercera Croada i tingué lloc el 18 de maig del 1190 quan l'emperador romanogermànic Frederic Barba-roja anava de camí cap a Terra Santa, al seu pas per la capital dels seljúcides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Iconi · Veure més »

Batalla d'Issos (622)

La batalla d'Issos, també coneguda com la Tercera Batalla d'Issos, va ser un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida la tardor del 622 a prop de la ciutat d'Issos, actualment en la província de Hatay a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Issos (622) · Veure més »

Batalla d'Orcomen

L'anomenada Batalla d'Orcomen va ser l'enfrontament decisiu de la Primera Guerra mitridàtica succeïda l'any 85 aC entre els romans de Luci Corneli Sul·la i els pòntics d'Arquelau, en una zona pantanosa a les planes de Beòcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Orcomen · Veure més »

Batalla de Badjdjana

La batalla de Badjdjana o batalla de Bayyana fou un atac de més forces del comtat d'Empúries contra la república de Badjdjana el 891.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Badjdjana · Veure més »

Batalla de Bafeus

La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Bafeus · Veure més »

Batalla de Banat Kain

Després de la mort de Yazid I, durant la Segona guerra civil islàmica, els Banu Kalb van lluitar a favor dels omeies i els kaysites van donar suport a Abd Allah ibn al-Zubayr.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Banat Kain · Veure més »

Batalla de Bosrà

La batalla de Bosrà fou una batalla lliurada entre juliol i agost del 634 entre els àrabs musulmans del primer califat (califat dels raixidun) que havien envaït Palestina i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Bosrà · Veure més »

Batalla de Cal·linic

La batalla de Cal·linic tingué lloc el 19 d'abril del 531.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Cal·linic · Veure més »

Batalla de Cannes (1018)

La Batalla de Cannes del 1018 va ser una batalla entre l'Imperi Romà d'Orient, sota el comandament del catepà Basili Boiannes i els longobards comandats per Melus de Bari.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Cannes (1018) · Veure més »

Batalla de Casilinum

La Batalla de Casilinum, també coneguda com a Batalla del Volturno o Batalla de Càpua, tingué lloc el 554 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i un contingent de Francs i Alamans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Casilinum · Veure més »

Batalla de Cíbales

La batalla de Cíbales va tenir lloc el 8 d'octubre del 314 (o potser el 316, ja que la cronologia és incerta) entre els exèrcits dels emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla va tenir lloc a la Colònia Aurèlia Cíbales (Colonia Aurelia Cibalae), l'actual Vinkovci (Croàcia), aproximadament 350 quilòmetres a l'interior del territori de Licini.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Cíbales · Veure més »

Batalla de Cibistra

La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Cibistra · Veure més »

Batalla de Civitate

La batalla de Civitate va tenir lloc el 18 de juny de 1053 al sud d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Civitate · Veure més »

Batalla de Clarença

La batalla de Clarença fou una de les batalles de la conquesta del Principat d'Acaia, conflicte que va sorgir per l'enfrontament de dues cosines que reclamaven la titularitat d'aquest principat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Clarença · Veure més »

Batalla de Clídion

La batalla de Clídion, coneguda igualment com a batalla de Belassitsa, fou un enfrontament que es produí prop de Kliutx (al sud-oest de l'actual Bulgària) el 29 de juliol del 1014 entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Clídion · Veure més »

Batalla de Dara

La batalla de Dara va ser una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient que va tenir lloc l'any 530, dins del conflicte anomenat de la guerra d'Ibèria, que va durar de l'any 526 al 532.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Dara · Veure més »

Batalla de Demètries

La batalla de Demètries fou un conflicte al mar de Demètries a Grècia a començaments de 1270 entre una flota romana d'Orient i les forces reunides dels barons llatins d'Eubea (Negrepont) i Creta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Demètries · Veure més »

Batalla de Dirràquion

* Batalla de Dirràquium (48 aC), entre els optimats de Pompeu i els populars de Juli Cèsar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Dirràquion · Veure més »

Batalla de Dirràquion (1081)

La batalla de Dirràquion fou un enfrontament que es produí el 18 d'octubre del 1081 entre l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Dirràquion (1081) · Veure més »

Batalla de Dorilèon (1147)

La batalla de Dorilèon de l'any 1147, fou un episodi de la Segona Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Dorilèon (1147) · Veure més »

Batalla de Gal·lípoli (1305)

La Batalla de Gal·lípoli va ser una batalla de la guerra de la Venjança Catalana que va tenir lloc a Tràcia el 1305 on els almogàvers assetjats a la ciutat de Gal·lípoli van trencar el setge de l'exèrcit romà d'Orient causant-li nombroses baixes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Gal·lípoli (1305) · Veure més »

Batalla de Gal·lípoli (1306)

La Defensa de Gal·lipoli es va lliurar el juliol de 1306 a Gal·lípoli (Tràcia), i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient contra tropes de genovesos i romans d'Orient comandats per Antoni Spinola.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Gal·lípoli (1306) · Veure més »

Batalla de Gal·lípoli (1312)

La batalla de Gal·lípoli es va lliurar el 1312 entre l'exèrcit del Regne de Sèrbia, enviat per Esteve Milutin,Bartusis, Mark, The Late Byzantine Army, (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Gal·lípoli (1312) · Veure més »

Batalla de Germe

La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304Montcada cap.XIII a Germe (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'emirat dels germiyànides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Germe · Veure més »

Batalla de Harim

La batalla de Harim es lluità el 12 d'agost del 1164 a prop d'un castell situat en l'actual vila de Harim entre les forces de Nur-ad-Din Mahmud i un exèrcit croat del Comtat de Trípoli i el Principat d'Antioquia amb el suport de les tropes de l'Imperi Romà d'Orient i d'Armènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Harim · Veure més »

Batalla de l'Skafida

La Batalla de l'Skafida (en búlgar: Битка при Скафида) es va lliurar el 1304 al riu Skafida, prop de Sozòpol, Bulgària, i va enfrontar l'Imperi Romà d'Orient i el Segon Imperi Búlgar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de l'Skafida · Veure més »

Batalla de Larisa

La batalla de Larisa fou una sèrie d'enfrontaments que tingueren lloc a la primavera del 1083 entre l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Larisa · Veure més »

Batalla de Macriplagi

La Batalla de Macriplagi (en grec: Μάχη τουΜακρυπλαγίου) va ser una trobada entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient i els llatins del Principat d'Acaia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Macriplagi · Veure més »

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Manazkert · Veure més »

Batalla de Manolada

La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Manolada · Veure més »

Batalla de Melàncies

La batalla de Melàncies (en grec Μάχη τής Μελαντιάς), que va tenir lloc l'any 559, va ser una batalla entre els exèrcits dels kutrigur, comandats per Zabergan, i l'Imperi Romà d'Orient, sota el comandament del general Belisari.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Melàncies · Veure més »

Batalla de Miriocèfal

La batalla de Miriocèfal va tenir lloc entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Miriocèfal · Veure més »

Batalla de Montgisard

La batalla de Montgisard fou part del conflicte armat entre el Regne de Jerusalem i els dominis dels aiúbides, que es produí el 25 de novembre del 1177.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Montgisard · Veure més »

Batalla de Muta

La batalla de Muta —, o — va ser lliurada en el 629 (5 de jumada al-àwwal de 8 dH en el calendari islàmicSaif-ur-Rahman Mubarakpuri, ar-Raheeq al-Makhtoom, "The Sealed Nectar", Universitat Islàmica de Medina, Dar-us-Salam publishers), a prop del llogaret de Muta, a l'est del riu Jordà, i Karak, a la Governació de Karak, entre un exèrcit enviat pel profeta de l'islam, Mahoma, i un exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Muta · Veure més »

Batalla de Nínive

La Batalla de Nínive del 627 (Ἡ μάχη τῆς Νινευί) va ser la batalla culminant de l'última guerra romano-sassànida (602-628), que va donar el cop de gràcia als sassànides i va restaurar breument les fronteres romanes en l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Nínive · Veure més »

Batalla de Pètroe

La batalla de Pètroe, coneguda igualment com a batalla de la plana d'Hades, fou un enfrontament que es produí el 20 d'agost del 1057 entre dos exèrcits romans d'Orient: les forces legitimistes de l'emperador Miquel VI l'Estratiòtic (r. 1056-1057), comandades pel pròedre Teodor, i els partidaris del general rebel Isaac Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Pètroe · Veure més »

Batalla de Pelecà

La batalla de Pelecà va tenir lloc els dies 10-11 de juny de 1329 entre una força expedicionària romana d'Orient liderada per Andrònic III i un exèrcit otomà dirigit per Orhan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Pelecà · Veure més »

Batalla de Pemanè (1224)

La segona batalla de Pemanè fou un enfrontament armat entre l'exèrcit de l'Imperi Llatí i l'Imperi de Nicea que disputaven el domini per la regió de Bitínia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Pemanè (1224) · Veure més »

Batalla de Pliska

La batalla de Pliska o batalla del pas de Vàrbitsa, битката при Върбишкия проход, va tenir lloc el 26 de juliol del 811, entre les tropes búlgares, liderades pel kan Krum, i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Pliska · Veure més »

Batalla de Prinitza

La batalla de Prinitza es va lliurar el 1263 entre les forces de l'Imperi Romà d'Orient, que marxava a capturar Andravida, la capital del Principat llatí d'Acaia, i una petita força d'aqueus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Prinitza · Veure més »

Batalla de Queronea (86 aC)

La Batalla de Queronea de l'any 86 aC va tenir lloc a la rodalia de Queronea, a Beòcia, durant la Primera Guerra mitridàtica entre la República Romana i el rei Mitridates IV del Pont.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Queronea (86 aC) · Veure més »

Batalla de Raban

La Batalla de Raban va ser un enfrontament armat que es va produir la tardor del 958, a prop de la fortalesa de Raban (al nord de Síria) entre l'exèrcit romà d'Orient, comandat pel general Joan Tsimiscés (defensant els territoris de Constantí VII), i les forces de Sayf-ad-Dawla, cap de l'Emirat Hamdànida d'Alep.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Raban · Veure més »

Batalla de Ravenna (476)

La batalla de Ravenna fou lliurada entre les restes de l'exèrcit romà d'Occident i els hèruls, dirigits pel seu capitost, Odoacre, a principis de setembre del 476 a Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Ravenna (476) · Veure més »

Batalla de Serres (1196)

La batalla de Serres (en búlgar: Битка при Сяр grec: Μάχη Σερρών των) va tenir lloc el 1196 a prop de la ciutat de Serres en la moderna Grècia entre els exèrcits búlgar i romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Serres (1196) · Veure més »

Batalla de Sil·leu

La batalla naval de Sil·leu va tenir lloc a 678 i es va lliurar entre els àrabs omeies i l'Imperi Romà d'Orient, en coordinació amb una sèrie de batalles per terra en Anatòlia i Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Sil·leu · Veure més »

Batalla de Sufètula

La batalla de Sufètula va enfrontar l'any 647 les forces musulmanes àrabs del califat Rashidun i l'exarcat d'Àfrica romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Sufètula · Veure més »

Batalla de Taginae

La batalla de Taginae (també coneguda com a batalla de Busta Gallorum) tingué lloc el juny/juliol del 552 i enfrontà les forces de l'Imperi Romà d'Orient, comandades per Narsès, contra els ostrogots.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Taginae · Veure més »

Batalla de Tira

La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Menteşe-oğhlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat dels germiyànides (Gabella de Cesa) i de l'emirat de Tin (Gabella de Tin).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Tira · Veure més »

Batalla de Triavna

La batalla de Triavna (en búlgar: Битка Трявна при) es va produir el 1190 a les muntanyes al voltant de la moderna ciutat de Triavna, al centre de Bulgària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Triavna · Veure més »

Batalla de Tricamarum

La Batalla de Tricamarum va tenir lloc el 15 de desembre del 533, enfrontant les forces dels Vàndals, amb el seu rei Gelimer i el seu germà Tzazó al capdavant, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, liderades pel general romà d'Orient Belisari.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Tricamarum · Veure més »

Batalla de Versinícia

La batalla de Versinícia va tenir lloc el 22 de juny del 813, prop de la ciutat del mateix nom (actual Edirne, a la Turquia Europea).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Versinícia · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Vouillé · Veure més »

Batalla de Xaizar

En la batalla de Xaizar, el 1111, un exèrcit croat comandat pel rei Balduí I de Jerusalem tingué un enfrontament amb l'exèrcit seljúcida comandat per Mawdud ibn Altuntash de Mossul, en què s'aplicà la tàctica de retirada per part dels croats i els seljúcides no aconseguiren el seu objectiu de minvar les forces cristianes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla de Xaizar · Veure més »

Batalla del Bòsfor

La batalla del Bòsfor o batalla dels Estrets, lliurada el 13 de febrer de 1352, fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Bòsfor · Veure més »

Batalla del Cap Bon

* Batalla del Cap Bon (468), victòria dels vàndals sobre una expedició conjunta de l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Cap Bon · Veure més »

Batalla del Cap Bon (468)

La batalla del Cap Bon fou un conflicte militar que es produí el 468 durant una expedició conjunta de l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient encapçalada per Basilisc contra la capital vàndala de Cartago.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Cap Bon (468) · Veure més »

Batalla del cap de l'Artaqui

La Batalla del cap de l'Artaqui o batalla del riu Cízic es va lliurar l'octubre de 1303 a la península d'Anatòlia, prop del cap de l'Artaqui, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat dels karàsides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del cap de l'Artaqui · Veure més »

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Cefís · Veure més »

Batalla del Frígid

La Batalla del Frígid, també anomenada la Batalla del Riu Frígid, va tenir lloc entre el 5 i el 6 de setembre del 394, entre l'exèrcit de l'emperador de l'Orient Teodosi I i l'exèrcit de l'usurpador Flavi Eugeni.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Frígid · Veure més »

Batalla del Gual de Jacob

imatge del camp de batalla La batalla del Pas de Jacob es va lluitar el 1179 entre el Regne de Jerusalem i les forces de Saladí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Gual de Jacob · Veure més »

Batalla del Lalacàon

La batalla del Lalacàon, coneguda igualment com a batalla de Posó, fou un enfrontament que es produí a Paflagònia (al nord de l'actual Turquia) el 3 de setembre del 863 entre les tropes de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Lalacàon · Veure més »

Batalla del Mont Lactari

La batalla del Mont Lactari (també coneguda com la Batalla del Vesuvi) va tenir lloc al 552 o 553 durant la Guerra Gòtica lliurada en nom de Justinià I contra els ostrogots d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Mont Lactari · Veure més »

Batalla del pas de Zigos

La batalla del pas de Zigos va ser una batalla entre l'Imperi Romà d'Orient i els petxenegs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del pas de Zigos · Veure més »

Batalla del riu Maritsa

La Batalla de Maritsa o Batalla de Čirmen va ser un enfrontament armat que va tenir lloc al riu Maritsa prop de la fortalesa de Čirmen el 26 de setembre de 1371 entre les forces de Lala Xahin, lloctinent del soldà de l'Imperi Otomà Murad I i els serbis (i els quals es trobaven els seus aliats búlgars) arribant al nombre de 70.000 homes sota el comandament de Vukašin Mrnjavčević i el seu germà Jovan Uglješa, successors de l'Imperi Serbi d'Esteve Dušan, que tenien un regne a l'est de Macedònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del riu Maritsa · Veure més »

Batalla del Sava

La Batalla del Sava o Batalla de Poetovia es va lliurar a Poetovio, en l'actualitat Ptuj (Eslovènia) el 388 entre les forces de l'usurpador romà Magne Màxim i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Sava · Veure més »

Batalla del Yarmuk

La batalla del Yarmuk, també coneguda com a batalla de la Jabiya, fou un combat decisiu entre el Primer Califat i l'Imperi Romà d'Orient, lliurat a la vora del riu Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla del Yarmuk · Veure més »

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »

Batalla dels Pals

La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla dels Pals · Veure més »

Batalla naval de Sena Gallica

La Batalla de Sena Gallica fou una batalla naval que va enfrontar la flota romana d'Orient i la flota dels ostrogots davant de la costa adriàtica d'Itàlia, la tardor del 551, durant la Guerra Gòtica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batalla naval de Sena Gallica · Veure més »

Batllia i senescalia

Una batllia o batlliu (bailliage en llengua francesa) és l'àrea de jurisdicció d'un batlle (bailli en llengua francesa); sent una senescalia (sénéchaussée en llengua francesa) l'àrea de jurisdicció que està a càrrec d'un senescal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batllia i senescalia · Veure més »

Batnes

Batnes (en grec antic Βάτναι) era una ciutat d'Osroene fundada pels macedonis a la riba de l'Eufrates en lloc d'una ciutat siríaca ja existent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batnes · Veure més »

Batum

Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Batum · Veure més »

Bauda

Túmul piramidal de Bauda Bauda és una de les Ciutats Mortes del districte d'Idlib al nord-oest de Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bauda · Veure més »

Baudolino

Baudolino és una novel·la històrica d'Umberto Eco, escrita l'any 2000 i publicada per Bompiani.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Baudolino · Veure més »

Bayt Ras

Bayt Ras és una vila de Jordània, a 3 km al nord d'Irbid, al districte d'Adjlun, prop de les ruïnes de l'antiga Capitòlies, una de les ciutats de la Decàpolis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bayt Ras · Veure més »

Béja

Béja és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb una població de 56.677 habitants i 62.303 habitants la municipalitat (2014).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Béja · Veure més »

Béla III d'Hongria

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Béla III d'Hongria · Veure més »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bòsfor · Veure més »

Börke

Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Börke · Veure més »

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Búlgar · Veure més »

Beşiktaş

Beşiktaş (pronunciat beixiktaix en turc) és un municipi (belediye) d'Istanbul, Turquia, situat a la costa europea del Bòsfor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beşiktaş · Veure més »

Bei

obra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bei · Veure més »

Beilicat de Ladik

El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beilicat de Ladik · Veure més »

Beilicat de Tanrıbermiş

El beilicat de Tanrıbermiş fou un petit i efímer beilicat de l'oest d'Anatòlia (actual Turquia) durant la darrera part del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beilicat de Tanrıbermiş · Veure més »

Beilicat dels germiyànides

El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beilicat dels germiyànides · Veure més »

Beilicat dels saruhànides

El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beilicat dels saruhànides · Veure més »

Beilicats d'Anatòlia

XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »

Beit Awwa

Beit Awwa és una municipi palestí de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situat 22 kilòmetres a l'oest d'Hebron i 4 kilòmetres a l'oest de Dura.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beit Awwa · Veure més »

Beit Einun

Beit Einun, també Bayt 'Anun, és una vila palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada 5 kilòmetres al nord-est d'Hebron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beit Einun · Veure més »

Beit Imrin

Beit Imrin és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 18 kilòmetres al nord-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beit Imrin · Veure més »

Beit Lid

Beit Lid és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, a pocs kilòmetres al nord de Tulkarem i vora Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beit Lid · Veure més »

Beit Qad

Beit Qad és una vila palestina de la governació de Jenin a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, a 5 kilòmetes de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beit Qad · Veure més »

Beit Ur al-Fauqa

Beit Ur al-Fauqa és una vila palestina a la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 14 kilòmetres a l'est de Ramal·lah i a 3 kilòmetres al sud-est de Beit Ur al-Tahta, al llarg de la carretera 443, el camí bíblic de Bethoron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beit Ur al-Fauqa · Veure més »

Beit Ur al-Tahta

Beit Ur al-Tahta (‘Casa baixa d'Ur’) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beit Ur al-Tahta · Veure més »

Beitillu

Beitillu és un antic municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 19 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beitillu · Veure més »

Beitin

Beitin és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 5 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beitin · Veure més »

Beitunia

Beitunia, també Bitunya o Beituniya, és una ciutat palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, a Cisjordània, situada 3 kilòmetres a l'oest de Ramal·lah i 14 kilòmetres al nord de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beitunia · Veure més »

Bel Riose

Bel Riose és un dels personatges de la saga de ciència-ficció de La Fundació, d'Isaac Asimov.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bel Riose · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Belgrad · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Belisari · Veure més »

Belisario

Belisario és una tragèdia lirica o òpera en tres actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Salvadore Cammarano, basat en l'adaptació de Luigi Marchionni de l'obra Belisarius d'Eduard von Schenk.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Belisario · Veure més »

Benalmádena

Benalmádena és un municipi que es troba a la comarca de la Costa del Sol, a la província de Màlaga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Benalmádena · Veure més »

Bendoy

Bendoy fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bendoy · Veure més »

Benet I Zacaries

Benet I Zacaries (Benedetto I Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Benet I Zacaries · Veure més »

Benet II Paleòleg

Benet II Paleòleg Zaccaria fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Benet II Paleòleg · Veure més »

Benet III Zacaries

Benet III Zacaries (Benedetto III Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Benet III Zacaries · Veure més »

Benjamí I d'Alexandria

Benjamí d'Alexandria (en copte Ⲃⲉⲛⲓⲁⲙⲓⲛ, en àrab بنيامين) va ser patriarca Copte d'Alexandria de l'any 626 fins a la seva mort el 662.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Benjamí I d'Alexandria · Veure més »

Berea de Macedònia

Berea（Beroea) era una ciutat de Macedònia situada a la part nord del país al districte d'Emàtia, a la vora d'un afluent de l'Haliacmó i al peu del Mont Bèrmion, tal com diu Estrabó. La tradició deia que la va fundar Beres, fill del mític Macèdon, o la filla del mític rei de Berea, fill al seu torn de Macèdon. Existia segurament des de l'entorn de l'any 1000 aC i va ser poblada pels briges fins que els van substituir els macedonis. És esmentada per primer cop quan l'atenenc Càl·lies la va atacar l'any 432 aC, però sense èxit, segons Tucídides. Sota el regne de Macedònia era la segona ciutat després de Pel·la. Després de la batalla de Pidna el 168 aC es va rendir al cònsol romà Luci Emili Paulus Macedònic i va ser inclosa a la tercera regió de Macedònia. Pau de Tars i Silas es van retirar a aquesta ciutat de Tessalònica cap a l'any 54 o 55, on van trobar molt bona acollida per part dels residents jueus. Sòpater, un nadiu de la ciutat, va acompanyar a Pau a l'Àsia. Llucià de Samòsata descriu la ciutat i diu que era gran i populosa. La Taula de Peutinger diu que es trobava a uns 45 km (30.000 passes) de Pella i lItinerari d'Antoní diu que era a 75 km (51.000 passes) de Tessalònica. Dioclecià la va erigir en una de les dues capitals de Macedònia. Va ser una de les primeres ciutats gregues a tenir bisbe, en la persona d'Onèsim, probablement un llibert de Filèmon de Colosses. Sota els romans d'Orient era una de les ciutats importants del tema de Macedònia. Al va caure en mans dels búlgars i va agafar el nom de Ber. El 1185 els normands de Sicília la van conquerir i el 1204 els croats llatins. Va passar als serbis a la meitat del. Els otomans la van ocupar el 8 de maig de 1387, i l'anomenaren Karaferye, 'Berea negra'. Correspon a la moderna vila de Berea o Véria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Berea de Macedònia · Veure més »

Berenguer d'Entença i de Montcada

Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Berenguer d'Entença i de Montcada · Veure més »

Berenguer Estanyol d'Empúries

Berenguer Estanyol d'Empúries va ser el vicari general del Ducat d'Atenes durant quatre anys des del 1312 al 1316.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Berenguer Estanyol d'Empúries · Veure més »

Berenguer II d'Itàlia

Berenguer d'Ivrea, també conegut com a Berenguer II d'Itàlia, (vers 900-6 de juliol de 966) va ser el marcgravi d'Ivrea entre 928/930 i 941.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Berenguer II d'Itàlia · Veure més »

Berezan

Berezan (en ciríl·lic: Береза́нь; en turc otomà: Pirezin) és una illa deshabitada de la mar Negra a l'entrada de l'estuari del Bug Meridional i el Dnièper, a l'óblast de Mikolaiv, Ucraïna, situada a 8 quilòmetres de la ciutat d'Ochakov i a 4 quilòmetres del poble de Rybakovka.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Berezan · Veure més »

Bernat de Rocafort

Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bernat de Rocafort · Veure més »

Bernat de Roudor

Bernat de Roudor (?, - ?). Cavaller de la Companyia Catalana d'Orient, originari de la comarca del Llobregat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bernat de Roudor · Veure més »

Besant (moneda)

El besant és un terme medieval per designar una moneda d'or de l'Imperi Romà d'Orient, i per extensió qualsevol moneda d'or o d'argent de 24 quirats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Besant (moneda) · Veure més »

Besants i rodelles

En heràldica, els besants i les rodelles són uns mobles rodons i plans en forma de petit disc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Besants i rodelles · Veure més »

Bescuits a la cuina turca

Etimek Els bescuits en la cuina turca són letimek, el peksimet, el gevrek i la galeta, tots bescuits durs sense llevat (i ‘cuits dues vegades') tal com indica el nom genèric.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bescuits a la cuina turca · Veure més »

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Betlem · Veure més »

Beykoz

Beykoz és un districte de la província d'Istanbul, Turquia, situat en l'extrem nord del Bòsfor, en la part anatòlia de la ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beykoz · Veure més »

Beyoğlu

Beyoğlu és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea de la ciutat i separat del nucli antic (península històrica) pel Corn d'Or.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beyoğlu · Veure més »

Beznunik

Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Beznunik · Veure més »

Biddya

Biddya és un municipi palestí de la governació de Salfit, a Cisjordània, 32 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Biddya · Veure més »

Bil'in

Bil'in és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 12 kilòmetres a l'oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bil'in · Veure més »

Bilohirsk

Bilohirsk (en ucraïnès Білогірськ; en tàtar de Crimea: Qarasuvbazar, Karasubazar; en rus: Белогорск, Belogorsk; grec antic: Mavron Kastron; nom que li donaren els genovesos: Maurocastro) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia però considerada part íntegra d'Ucraïna per la comunitat internacional.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bilohirsk · Veure més »

Bingöl Dağları

Bingöl Dağları és un massís muntanyós de Turquia al sud d'Erzurum, que s'estén per les províncies d'Erzurum, Muş i Bingöl.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bingöl Dağları · Veure més »

Bir Zeit

Bir Zeit o Birzeit és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat al nord de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bir Zeit · Veure més »

Birrem

Model a escala d'una '''''birrem''''' romana. Una birrem (grec antic: Βιήρης, llatí: birēmis), dirrem, driere, o diere (grec antic: διήρης dieres) era una nau de guerra, evolució de la galera, inventada probablement pels fenicis al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Birrem · Veure més »

Bisante

Bisante (en llatí Bisanthe, en grec antic Βισάνθη) era una gran ciutat de Tràcia a la costa de la Propòntida, que havia estat fundada per colons de Samos, segons Heròdot i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisante · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi

El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »

Bisbat d'Oria

Francavilla Fontana, Santa Maria delle Grazie Ceglie Messapica, San Rocco, fresc di Domenico Carella Avetrana, campanar de l'església mare El bisbat d'Oria (italià: diocesi di Oria; llatí: Dioecesis Uritana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat d'Oria · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Cassano all'Ionio

El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Cassano all'Ionio · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Concordia-Pordenone

cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Cunàvia

El bisbat de Cunàvia (llatí: Dioecesis Chunaviensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Cunàvia · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Lamezia Terme

El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »

Bisbat de Lezhë

Restes de l'antiga catedral de Sant Nicolau, on es troba la tomba de l'heroi nacional albanès, Giorgio Castriota Scanderbeg. El bisbat de Lezhë (albanès: Dioqeza e Lezhës; llatí: Dioecesis Alexiensis) és una seu de l'Església catòlica a Albània, sufragània de l'arquebisbat de Shkodër–Pult. Al 2016 tenia 86.300 batejats d'un total de 121.700 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ottavio Vitale, R.C.I.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Lezhë · Veure més »

Bisbat de Locri-Gerace

El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbe (Església Catòlica)

Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »

Bisbes de Roma sota Constantí I

''La visió de la Creu'' de Rafael, on apareix una creu en comptes del crismó Un fresc del monestir benedictí dels Santi Quattro Coronati mostra a Constantí oferint la seva corona a Silvestre I La relació de Constantí I (272-337) amb els quatre bisbes de Roma durant el seu regnat és un component important de la història del papat i, en general, de la història de l'Església catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bisbes de Roma sota Constantí I · Veure més »

Bistam

Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bistam · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bitínia · Veure més »

Bitlis

Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bitlis · Veure més »

Bitola

Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bitola · Veure més »

Bixri

Bixri o Jabal al-Bixri és una muntanya a Síria oriental, al sud-oest de Raqqa (a la riba de l'Eufrates).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bixri · Veure més »

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bizanci · Veure més »

Bizantievita

La bizantievita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bizantievita · Veure més »

Bizantinisme

El bizantinisme és un terme usat en ciència política i filosofia política per designar el sistema polític i la cultura de l'Imperi Romà d'Orient, anomenat posteriorment per la historiografia francesa del Imperi Bizantí, i els seus successors espirituals, en particular, els països dels Balcans, l'Imperi Otomà i la Federació de Rússia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bizantinisme · Veure més »

Bizzariya

Bizzariya, o també Bazzariya, Bazariyeh o Bizariah és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 13,3 kilòmetres al nord-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bizzariya · Veure més »

Blasco de Garay

Blasco de Garay (1500 ? - 1552) fou un marí i inventor de naixement incert.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Blasco de Garay · Veure més »

Blaundos

Blaundos (en llatí Blaundus, en grec Βλαῦνδος) era una ciutat de Frígia que va sorgir sota dominació romana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Blaundos · Veure més »

Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Boeci · Veure més »

Bogomilisme

Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bogomilisme · Veure més »

Bohemond I d'Antioquia

'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »

Boibe

Boibe (en llatí Boebe, en grec antic Βοίβη) era una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, que menciona Homer al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, situada a la riba oriental del llac anomenat Βοιβηΐς λίμνη (Boebeis Lacus).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Boibe · Veure més »

Bolina

Bolina: la fletxa '''blau cel''' indica l'empenyiment generat pel buit en el costat de sotavent de la vela, que es pot descompondre en dos vectors, un de '''negre''', que es cancel·la amb una força igual i de sentit contrari generada per la quilla sota l'aigua, i un altre de '''blau marí''', que és la força resultant o empenyiment que fa avançar el vaixell En termes nàutics, navegar de bolina (o de cenyida) és l'acció de navegar contra el vent (cap a sobrevent) en tot un rang entre 60° i 37 ° d'angle real respecte al vent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bolina · Veure més »

Bonifaci de Verona

Bonifaci de Verona (Bonifacio da Verona; mort a finals del 1317 o principis del 1318) fou un senyor croat llombard de la Francocràcia de finals del i principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bonifaci de Verona · Veure més »

Bonifaci I de Montferrat

Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »

Bonifaci VII

Bonifaci VII de nom de pila Franco Ferrucci (mort el 20 de juliol del 985) fou antipapa en dos períodes: 974 i 984-985.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bonifaci VII · Veure més »

Borís I de Bulgària

Borís I de Bulgària (~825 - 907) o Borís I Miquel, després del seu bateig, o també Bogoris, fou rei de Bulgària, el primer amb títol de tsar i que l'any 864 adoptà la fe cristiana com a religió oficial de l'estat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Borís I de Bulgària · Veure més »

Bordj Hellal

Bordj Hellal és un jaciment arqueològic tunisià situat a uns 8 km a l'est de Chimtou i a uns 25 a l'oest de Jendouba, on hi ha una ciutadella romana d'Orient amb forma de pentàgon d'una longitud de 300 x 250 metres, flanquejat de fins a quinze torres quadrades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bordj Hellal · Veure més »

Bosnians

Els bosnians són un poble eslau del sud originari de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bosnians · Veure més »

Bosra

Bosra (de vegades anomenada Bostra, en àrab بصرى) és una ciutat del sud de Síria, en la governació de Dar'a, capital de la fèrtil regió d'Hauran, situada a 150 km de Damasc, sobre un altiplà basàltic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bosra · Veure més »

Bosrà

Bosrà (en àrab: بصرى, Buṣrà; en llatí: Bostra) fou una ciutat oasi al desert de Síria, al sud de Damasc, al districte de l'Auranitis o Auranítide (l'actual Hauran), a 30 km al nord de la frontera amb Jordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bosrà · Veure més »

Botond

XIV). Botond (dates desconegudes) fou un cap tribal hongarès del que lluità contra els germànics i segons la tradició llegendària va derrotar un gegant grec a les portes de Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Botond · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bríndisi · Veure més »

Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola

Els bronzes daurats de Cartoceto di Pergola són l'únic grup estatuari eqüestre en bronze daurat de la civilització romana que s'ha conservat fins als nostres dies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bronzes daurats de Cartoceto di Pergola · Veure més »

Brumàlia

Les Brumals o la Brumàlia (en llatí Brumalia) eren les festes del solstici d'hivern instituïdes per Ròmul en honor de Líber o Bacus (Dionís), al costat de Saturn (Cronos) i Ops (Demèter) i celebrades pels romans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Brumàlia · Veure més »

Brunequilda

Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Brunequilda · Veure més »

Bruqin

Bruqin és un municipi palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 13 kilòmetres a l'oest de Salfit i adjacent a l'assentament israelià de Brukhin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bruqin · Veure més »

Buc (nàutica)

Buc de fusta folrat de coure Avant-projecte amb les línies de forma del buc, longitudinal i en secció transversal El buc és el cos d'un vaixell estanc a l'aigua (qualitat que permet la flotabilitat de tot el vaixell) i té una resistència estructural adequada per a resistir les forces que actuen sobre ell.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Buc (nàutica) · Veure més »

Buccel·lari

El buccel·lari (en llatí bucellarius, plural bucellarii, en grec Βουκελλάριοι, literalment. 'menjagaletes') és una paraula que designava certes unitats de soldats del Baix Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient, als que no alimentava, pagava i armava l'estat, sinó una persona influent (un general o un governador), i es considerava que formaven part de "casa seva".

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Buccel·lari · Veure més »

Budjak

XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Budjak · Veure més »

Budrus

Budrus és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 31 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Budrus · Veure més »

Budva

Budva (en montenegrí ciríl·lic: Будва) és una ciutat costanera de Montenegro, situada a la zona central del sud del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Budva · Veure més »

Bugia (Algèria)

Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bugia (Algèria) · Veure més »

Buka (Síria)

Buka fou una vila desapareguda de la Síria del nord.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Buka (Síria) · Veure més »

Bulcsú

Bulcsú († 955) fou un cap tribal hongarès del que tenia el títol de harka, és a dir, era un dels comandants de més alt rang en l'exèrcit del Principat d'Hongria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bulcsú · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Bulgària · Veure més »

Burham (Ramal·lah)

Burham és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 12 kilòmetres al nord de Ramal·lah i al sud-est de Bir Zeit.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Burham (Ramal·lah) · Veure més »

Burqa (Nablus)

Burqa és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 18 kilòmetres al nord-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Burqa (Nablus) · Veure més »

Burqin

Burqin és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 5 kilòmetres a l'oest de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Burqin · Veure més »

Busr ibn Abi-Artat

Busr ibn Abi-Artat o Busr ibn Artat —en àrab بسر بن أبي أرطات, Busr ibn Abī Arṭāt, o بسر بن أرطات, Busr ibn Abī Arṭāt— (vers 610 - després de 670) fou un cap tribal i general, del clan quraixita dels Banu Amir, nadiu de la Meca, que va viure al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Busr ibn Abi-Artat · Veure més »

Byzantine du Louvre

De historiæ byzantinæ scriptoribus, coneguda habitualment com a Byzantine du Louvre, és una col·lecció de fonts històriques de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Byzantine du Louvre · Veure més »

Cabrera

Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cabrera · Veure més »

Cacó

Cacó (Kakko) fou duc de Friül entre aproximadament 610 i 617.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cacó · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cadis · Veure més »

Cadmus

Cadmus, també escrit Al-Qadmus, és una ciutat de Síria, que pertany a la província de Tartus, situada a 14 km al sud-est de Banias, en la costa Mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cadmus · Veure més »

Cafarnaüm

Ruïnes de Cafarnaüm miniatura Cafarnaüm o Capernaum (hebreu כְּפַר נָחוּם, «poble de Nahum»), és un antic assentament situat a Galilea, a l'actual Israel, a la riba del mar de Galilea, també anomenat llac Tiberíedes o Kineret.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cafarnaüm · Veure més »

Cagli

Cagli és una ciutat de les Marques a Itàlia, província de Pesaro i Urbino amb uns 10.000 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cagli · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Caiguda de Filadelfia

La caiguda de Filadelfia va ser un episodi de les guerres romano-otomanes el 1390.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Caiguda de Filadelfia · Veure més »

Caiguda de Gal·lípoli

La caiguda de Gal·lípoli en mans dels otomans va ocórrer el març de 1354.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Caiguda de Gal·lípoli · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Calàbria · Veure més »

Calàbria (regió històrica)

Calàbria (Καλαβρία) era el nom que va rebre la part sud d'Itàlia antigament, aplicat especialment a ço que avui és la Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Calàbria (regió històrica) · Veure més »

Cal·línic d'Heliòpolis

Cal·línic d'Heliòpolis (Callinīcus) fou un arquitecte i alquimista romà d'Orient conegut per ser presumiblement l'inventor del foc grec, un artifici incendiari utilitzat en les batalles navals de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cal·línic d'Heliòpolis · Veure més »

Cal·línic de Ravenna

Cal·línic (en llatí Callinicus, en grec Καλλίνικος) fou exarca de Ravenna del 596 al 603.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cal·línic de Ravenna · Veure més »

Cal·linic

* Seleuc II Cal·linic, rei selèucida (246-).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cal·linic · Veure més »

Calcòcondiles

Calcòcondiles (en llatí Chalcocondyles en grec Χαλκοκονδύλης) també conegut per contracció com Calcondiles (Chalcondyles), Laònic (Laonicus) i Nicolau (Nicolaus), (Λαόνικος ορ Νικολάος Χαλκοκονδύλης ορ Χαλκονδύλης), fou un historiador romà d'Orient del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Calcòcondiles · Veure més »

Calendari còsmic

Una vista gràfica del calendari còsmic, amb els mesos de l'any, els dies de desembre i l'últim minut. El calendari còsmic és una escala per visualitzar la cronologia de l'Univers extrapolant-la a un calendari anual.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Calendari còsmic · Veure més »

Calendari romà d'Orient

Santa Sofia. Mosaic romà d'Orient de la catedral de Monreale que representa la creació d'Adam, que la Bíblia situa en el sisè dia de la creació del món, fita usada per a establir l'inici del còmput d'aquest calendari. El calendari romà d'Orient és un dels tipus de calendari existents, derivat del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Calendari romà d'Orient · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Califat de Còrdova · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Califat Fatimita · Veure més »

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Califat Omeia · Veure més »

Cambra fosca

L'estudi fotogràfic portàtil de William Barton Micklethwaite, pare de FW Micklethwaite, a Irlanda. El procés del col·lodió humit requeria que la imatge fos revelada mentre la placa estava encara mullada, el procés posterior també requeria foscor, pel que van merèixer aquest nom de cambres fosques. Una cambra fosca (també coneguda com a cambra obscura, amb etimologia llatina, de cambra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cambra fosca · Veure més »

Camerino

Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Camerino · Veure més »

Campament de Dioclecià

El Campament de Dioclecià va ser un complex militar romà o castrum construït a l'antiga ciutat de Palmira al desert de Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Campament de Dioclecià · Veure més »

Campanya de Hunayn

La campanya de Hunayn fou una batalla implicant les forces mahometanes que va tenir lloc el febrer del 630 i que va seguir a la conquesta de la Meca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Campanya de Hunayn · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Campània · Veure més »

Candrè

Candrè (grec: Χανδρηνός, Khandrinós; fl. 1305-1310/11) fou un general romà d'Orient que es distingí per les seves expedicions reeixides contra la Gran Companyia Catalana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Candrè · Veure més »

Canik

Canik (pronunciat Janik) és un dels principals districtes en què està dividida la ciutat i província de Samsun, Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Canik · Veure més »

Canosa di Puglia

Canosa di Puglia(llatí Canusium o Canisium) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Barletta-Andria-Trani.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Canosa di Puglia · Veure més »

Cantacuzè

Cantacuzè, en grec Καντακουζηνός, plural, Καντακουζηνοί, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient, que encara que segurament ja existia abans dins la noblesa, comença a destacar al i encara actualment hi ha suposats descendents dels Cantacuzens.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cantacuzè · Veure més »

Cantacuzè (almirall)

Cantacuzè fou un almirall de l'Imperi Romà d'Orient que va dirigir la flota d'Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cantacuzè (almirall) · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Capadòcia · Veure més »

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Capadòcia (província romana) · Veure més »

Capadoci antic

El capadoci antic és una llengua extingida parlada a la regió històrica de la Capadòcia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Capadoci antic · Veure més »

Carabisians

Els carabisians (en grec: Καραβισιάνοι, Karavisiani) eren les forces principals de la marina romana d'Orient des de mitjans del fins a principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carabisians · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Caríntia · Veure més »

Carcatiocerta

Carcatiocerta fou la capital de la regió armènia de la Sofene en l'edat antiga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carcatiocerta · Veure més »

Carist

Carist (Κάρυστος, Káristos) és una vila de Grècia situada al municipi homònim, a l'illa d'Eubea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carist · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carles el Calb · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carpezici

Carpezici (en grec medieval Χαρπεζίκιον, Kharpezíkion) va ser una fortalesa de l'Imperi Romà d'Orient i un petit tema o província civil i militar constituït al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carpezici · Veure més »

Carrer de Blanquerna

El carrer de Blanquerna és un carrer situat a la ciutat de Palma, capital de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carrer de Blanquerna · Veure més »

Carro de guerra

El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Carro de guerra · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cartago · Veure més »

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cartago (municipi) · Veure més »

Cartago romana

Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cartago romana · Veure més »

Cartofílax

Cartofílax (en grec medieval χαρτοφύλαξ, paraula composta de χάρτα, «document» i φύλαξ, «guarda, preservador») era un oficial eclesiàstic encarregat dels documents i registres oficials a l'Església ortodoxa grega en els temps de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cartofílax · Veure més »

Casa d'Hauteville

La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Casa d'Hauteville · Veure més »

Casa de Nemanjić

Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Casa de Nemanjić · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal de Béthune

El casal senyorial, ducal i principesc de Béthune és una de les nissagues més antigues i il·lustres d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Casal de Béthune · Veure més »

Casos

Casos (en Κάσος, Kasos) és una illa grega de l'arxipèlag del Dodecanès situada entre Càrpatos i Creta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Casos · Veure més »

Cassiana de Constantinoble

en /), en rus Кассия (Kassia, Càssia o Càsia), en llatí Cassiana (Kassiana), en altres llengües Ikasia o Eikasia. Hegúmena (abadessa), poeta, música, himnògrafa de l'Imperi Bizantí i santa, fou una de les primeres compositores amb obra conservada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cassiana de Constantinoble · Veure més »

Castell de Bodrum

El castell de Bodrum o castell de Sant Pere (Petreum en llatí, que era l'arrel del nom de Bodrum - Petronium o Petreum - durant l'època medieval), és un monument de Bodrum (Turquia), l'antiga Halicarnàs), és un exemple de l'arquitectura de les croada a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castell de Bodrum · Veure més »

Castell de Buffavento

El Castell de Buffavento (en grec Kάστρο Βουφαβέντο, en turc Buffavento Kalesi) és un castell situat al nord de Xipre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castell de Buffavento · Veure més »

Castell de Devín

El Castell de Devín (en eslovac: hrad Devín o Devínsky hrad, en hongarès: Dévény) és un castell situat a Devín, part de Bratislava, la capital.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castell de Devín · Veure més »

Castell de Saladí

El castell de Saladí o fortalesa de Sayhun (francès medieval:; grec: Sigon) és un castell de Síria, al País alauita, 30 km al nord-est de Latakia, al costat de la població d'al-Haffeh.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castell de Saladí · Veure més »

Castell de Selèucia

El castell de Selèucia fou la ciutadella d'una antiga ciutat que tingué diversos noms segons les cultures: Selèucia per als romans; kastron Seleukeias per als romans d'Orient, Salûqiya per als àrabs, Selefkia o Selewkia per als armenis i Le Selef per als croats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castell de Selèucia · Veure més »

Castell de Yedikule

El castell de Yedikule o el castell de les set torres s'alça en el tram meridional de les muralles d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castell de Yedikule · Veure més »

Castell de Yoros

El castell de Yoros o castell dels genovesos (en turc: Yoros kalesi) és un castell romà d'Orient del en estat ruïna, a la confluència del Bòsfor i el mar Negre, a la vora d'Istanbul, Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castell de Yoros · Veure més »

Castell Gibelí

El castell Gibelí, dit també BethGibelin, fou una fortalesa construïda en l'època de les croades, situada en un turó del que actualment és Beerxeva (Israel), que estigué a càrrec dels hospitalers.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castell Gibelí · Veure més »

Castello Maniace

Castello Maniace vist des del costat marítim de la Marina Grande. El Castello Maniace és una ciutadella i castell del sud d'Itàlia, a Siracusa, Sicília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Castello Maniace · Veure més »

Catacaló Cecaumè

Catacaló (en grec: Κατακαλὼν Κεκαυμένος, Katakalon Kekaumenos) fou un prominent general romà d'Orient de mitjan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catacaló Cecaumè · Veure més »

Catacumba

La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catacumba · Veure més »

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catafracta · Veure més »

Catedral d'Aquisgrà

La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catedral d'Aquisgrà · Veure més »

Catedral de la Dormició (Vladímir)

La catedral de la Dormició (o de l'Assumpció) de la ciutat de Vladímir és una de les principals esglésies de la Rússia medieval dels segles  i. Forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catedral de la Dormició (Vladímir) · Veure més »

Catedral de Nostra Senyora de Tortosa

La Catedral de Nostra Senyora de Tortosa és una catedral romànica del, construïda pels croats a la ciutat siriana de Tartus, coneguda històricament com a Tortosa de Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catedral de Nostra Senyora de Tortosa · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catedral de Palerm · Veure més »

Catedral de Sant Demetri de Vladímir

La Catedral de Sant Demetri de Vladímir (en rus Дмитриевский собор) és una antiga catedral de la ciutat de Vladímir.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catedral de Sant Demetri de Vladímir · Veure més »

Catello de Castellammare

fou bisbe de la diòcesi d'Èstàbia i és venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catello de Castellammare · Veure més »

Catepanat d'Itàlia

Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat d'Itàlia va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catepanat d'Itàlia · Veure més »

Catepanat de Baspracània

El Catepanat de Baspracània fou el nom romà d'Orient donat al territori administratiu de l'antic regne de Vaspurakan després de la seva incorporació a l'imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catepanat de Baspracània · Veure més »

Catepà

Catepà (κατεπάνω 'catepáno') era un títol romà d'Orient equivalent a governador de districte fronterer.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catepà · Veure més »

Caterina de Bulgària

Caterina de Bulgària, en búlgar Екатерина, Ekaterina, morta després del 1059, va ser emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Isaac I Comnè i corregent amb Constantí X Ducas durant un curt període després de l'abdicació del seu marit l'any 1059.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Caterina de Bulgària · Veure més »

Catifa turca

LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Catifa turca · Veure més »

Cattolica de Stilo

La Cattolica de Stilo és una petita església romana d'Orient del situada a Stilo, a la província de Reggio de Calàbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cattolica de Stilo · Veure més »

Cavall andalús

Com a raça de cavalls en sentit modern el cavall andalús s'associa amb el cavall PRE («Pura Raça Espanyola»), un cavall de creació relativament recent, basat en cavalls criats originalment a Andalusia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cavall andalús · Veure més »

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cavalls de Sant Marc · Veure més »

Càldia

Càldia (en grec medieval Χαλδία, Khaldia) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-est d'Anatòlia, des de la frontera amb Geòrgia fins a Amisos, amb Trebisonda a la part central com a capital.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Càldia · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Càller · Veure més »

Càndia

Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Càndia · Veure més »

Càndid Isàuric

Càndid Isàuric (Kándidos Isauros, Κάνδιδος Ἴσαυρος, Candidus Isaurus) fou un historiador romà d'Orient natural de la regió d'Isàuria que va viure en temps de l'emperador Anastasi I (491-518).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Càndid Isàuric · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cèsar (títol) · Veure més »

Círculo Balear

La Fundación Círculo Balear (FNCB), més coneguda com a Círculo Balear, és una fundació cívico-cultural espanyolista creada el 1999 a Palma i dedicada a lluitar contra la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, manifestant que els seus objectius són la defensa de la llibertat i la tolerància.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Círculo Balear · Veure més »

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cítric · Veure més »

Còdex Argentat

El Còdex argentat (en llatí: Codex Argenteus), conegut a Suècia com a Bíblia d'argent (en suec: Silverbibeln), per estar escrit amb tinta argentada, és un manuscrit del que originàriament contenia una còpia de part de la Bíblia traduïda al s. IV del grec al gòtic pel bisbe got arrià Úlfila.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Còdex Argentat · Veure més »

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cònsol (diplomàcia) · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Còrdova · Veure més »

Còricos

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Còricos · Veure més »

Còrsega i Sardenya

Corsica et Sardinia era el nom de la província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al, després de la Primera Guerra Púnica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Còrsega i Sardenya · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cúpula · Veure més »

Cedocte

El Cedocte (grec: Κηδόκτος, Kidoktos; o Κηδούκτος, Kiduktos) o Aceducte (Ἀκεδοῦκτον, Akedúkton) fou una plana situada prop d'Heraclea Perint a l'època romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cedocte · Veure més »

Cefalònia

Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cefalònia · Veure més »

Cervia

Cervia (en emilià-romanyol Zirvia) és una ciutat italiana de l'Emília-Romanya, província de Ravenna, amb prop de 30.000 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cervia · Veure més »

Cesarea de Mauritània

Cesarea fou una ciutat romana de la costa de Mauritània (Algèria).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cesarea de Mauritània · Veure més »

Cesarea de Palestina

Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cesarea de Palestina · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cesaropapisme · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ceuta · Veure més »

Chaouis

Els chaouis o shawies són una ètnia amaziga que viu a les regions d'Aurès, Nememcha i Belezma situades al voltant de les muntanyes d'Aurès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Chaouis · Veure més »

Chebba

Chebba és una ciutat de Tunísia, a la governació de Mahdia, a la costa sud de la governació, capçalera també d'una delegació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Chebba · Veure més »

Chleuh

El poble chleuh, shilha o shleuh és un grup ètnic amazic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Chleuh · Veure més »

Chronicon Paschale

El Chronicon Paschale ('Crònica Pasqual'), Chronicum Alexandrinum, Constantinopolitanum o Fasti Siculi és una crònica romana d'Orient del que narra els esdeveniments des de la creació d'Adam fins al regnat d'Heracli, incloent-hi anècdotes i curiositats excèntriques i des d'un punt de vista religiós.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Chronicon Paschale · Veure més »

Ciència i tècnica de l'islam

s, Biblioteca Süleymaniye, Istanbul La ciència i tècnica de l'islam es van poder desenvolupar sobretot, encara que amb un suport passatger, i juntament amb la filosofia grega, de la mà del nou Califat Islàmic (Imperi islàmic).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ciència i tècnica de l'islam · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ciència medieval · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cilícia · Veure més »

Cime

Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cime · Veure més »

Cimmèricon

Cimmèricon o Cimmèrion (en Κιμμερικόν o Κιμμέριόν) fou una ciutat grega de la Tàurida situada vora el Bòsfor Cimmeri, a la costa del Pont Euxí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cimmèricon · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cimmeris · Veure més »

Cinc Dinasties i Deu Regnes

Les Cinc Dinasties i Deu Regnes (en xinès tradicional: 五代十國; en xinès simplificat: 五代十国; en pinyin: Wǔdài Shíguó) fou un període turbulent de la història de la Xina que s'inicià amb el final de la dinastia Tang (907) i es va acabar amb el començament de la dinastia Song (960).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cinc Dinasties i Deu Regnes · Veure més »

Cir Teodor

Cir Teodor, en llatí Cyrus Theodorus, en grec antic Κῦρος Θεόδωρος, fou un poeta epigramàtic romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cir Teodor · Veure més »

Cirene i Creta

Província de Cirene i Creta (o Creta i Cirene) Cirene i Creta (Cyrene et Creta) van ser una província romana constituïda amb els territoris de l'illa de Creta i  de la Cirenaica, que va existir almenys per dos segles, d'August a Sèptim Sever.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cirene i Creta · Veure més »

Cirié

Cirié és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Torí, a la regió italiana del Piemont, situat a uns 20 quilòmetres al nord-oest de Torí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cirié · Veure més »

Ciril (jurista)

Ciril (en llatí Cyrillus, en grec Κύριλλος) fou un jurista romà d'Orient que va escriure poc després de compilar-se el Codi de Justinià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ciril (jurista) · Veure més »

Ciril i Metodi

Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ciril i Metodi · Veure més »

Cisterna de la Basílica

La Cisterna de la Basílica o, simplement, Cisterna Basílica (grec: Βασιλική Κινστέρνα, Vassilikí Kisterna; turc: Yerebatan Sarnıcı) és la més gran de les 60 construïdes a tot Constantinoble (actual Istanbul) durant l'època romana d'Orient i està molt a prop de Santa Sofia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cisterna de la Basílica · Veure més »

Citera

Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Citera · Veure més »

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Citnos · Veure més »

Ciutadella de Menorca

Ciutadella de Menorca, antigament Menorca i correntment només Ciutadella, és la ciutat més poblada de Menorca (30.588 habitants el 2020 segons l'INE), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ciutadella de Menorca · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ciutat · Veure més »

Ciutat vella de Jerusalem

La Ciutat vella de Jerusalem és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, constituint fins a la dècada de 1860 part de l'entramat urbà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ciutat vella de Jerusalem · Veure més »

Cividale del Friuli

Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cividale del Friuli · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Civilització · Veure més »

Civilization (sèrie)

Civilization és una saga de videojocs d'estratègia per torns creada per Sid Meier per a Microprose el 1991.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Civilization (sèrie) · Veure més »

Civilization V

Sid Meier's Civilization V (també conegut com a Civilization 5 o Civ5) és un videojoc d'estratègia per torns desenvolupat per Firaxis Games i distribuït per 2K Games, el cinquè de la sèrie Civilization.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Civilization V · Veure més »

Clarentza

Ruines del castell de Glarentsa (actualment conegut com Kyllini). Clarentza o Glarentsa (en grec: Γλαρέντζα) és una ciutat medieval situada al costat de l'actual Cilene o Kyllini a l'Èlida, Grecia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Clarentza · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Classicisme · Veure més »

Clàmide

Ai-khanoum La clàmide (χλαμΰς en grec) era una peça de vestir lleugera, feta de llana, que es vestia com a capa entre els soldats de la cavalleria i els efebs grecs entre els segles  i  aC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Clàmide · Veure més »

Cletorològion

El Cletorològion de Filoteu, en grec medieval Κλητορολόγιον, paraula derivada de Κλησις (invitació) i Κλητοριον (banquet), és la més completa i important de les llistes de càrrecs i precedències a la cort de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cletorològion · Veure més »

Clibanaris

Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, "els que porten forns", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa "forn de campament", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Clibanaris · Veure més »

Cligès

Cligès és un romanç escrit per Chrétien de Troyes a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cligès · Veure més »

Climent de Constantinoble

Climent de Constantinoble (en llatí Clemens, en grec Κλήμης, Klimis) fou un historiador romà d'Orient natural de Constantinoble que, segons Suides, va escriure una història dels reis i emperadors romans, una obra de tipus gramatical sobre Isòcrates d'Atenes (περὶ τῶν Ἰσοκρατικῶν σχημάτων) i altres tractats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Climent de Constantinoble · Veure més »

Clinòmac

Clinòmac (Cleinomachus) fou un filòsof megàric nadiu de Túrios.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Clinòmac · Veure més »

Clip

Clip Clips per a paper Un clip o és un objecte metàl·lic petit generalment en forma de fil doblegat sobre si mateix que serveix per a subjectar papers, cartolines, roba, o cabells.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Clip · Veure més »

Clisura

En l'Imperi Romà d'Orient, una clisuraTERMCAT.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Clisura · Veure més »

Cloisonné

romà d'Orient de Sant Demetri El cloisonné és una tècnica d'esmaltat d'origen oriental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cloisonné · Veure més »

Cnossos

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cnossos · Veure més »

Cobertes d'evangeliari

Les Cobertes d'evangeliari són les cobertes anterior i posterior d'un evangeliari conservat al Museu Tresor de la Catedral de Girona.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cobertes d'evangeliari · Veure més »

Codi d'Umar

El Codi d'Úmar, també conegut com a Pacte d'Úmar o Tractat d'Úmar (‘Tractat d'Úmar’;, ‘Acord d'Úmar’) o com a Lleis d'Úmar (‘Condicions d'Úmar’) és un tractat apòcrif entre els musulmans i els cristians de Síria, Mesopotàmia o Jerusalem que més tard obtindria rang canònic en la jurisprudència islàmica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Codi d'Umar · Veure més »

Codi Teodosià

El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Codi Teodosià · Veure més »

Colònia (tema)

Colònia o Kolonea en grec medieval θέμα Κολωνείας va ser un petit tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord de Capadòcia i al sud de la Regió del Pont a l'actual Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Colònia (tema) · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Colonialisme · Veure més »

Colonització d'Àfrica

La colonització de l'Àfrica és el procés d'explotació del recursos humans i materials del continent africà per diversos pobles al·lòctons.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Colonització d'Àfrica · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Colonització grega · Veure més »

Color polític

Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Color polític · Veure més »

Colosses

s Colosses (en grec antic: Κολοσσαί, Kolossaí; en llatí: Colossae) era una antiga ciutat de Frígia travessada pel riu Licos, un afluent del Meandre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Colosses · Veure més »

Coluccio Salutati

Lino Coluccio Salutati (Stignano, Buggiano, 16 de febrer de 1331 - Florència, 4 de maig de 1406) va ser un humanista i polític italià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Coluccio Salutati · Veure més »

Columbà

Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Columbà · Veure més »

Columna de les serps

Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps, també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà. Actualment el lloc és conegut com la «Plaça Sultà Ahmet» d'Istanbul, Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Columna de les serps · Veure més »

Columna salomònica

Columna salomònica La columna salomònica o columna entorxada o encara helicoidal és una columna de forma helicoidal, que s'utilitzà fonamentalment a Europa a l'arquitectura barroca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Columna salomònica · Veure més »

Coma (plaça forta)

Coma (grec: Χῶμα, Khoma) fou una plaça forta romana d'Orient a les portes de l'Anatòlia central que tingué un paper important en el conflicte amb els turcs seljúcides a finals del i durant el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Coma (plaça forta) · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comerç · Veure més »

Comerç àrab d'esclaus

Les principals rutes de comerç d'esclaus a Àfrica durant l'edat mitjana. El comerç àrab d'esclaus era la pràctica de l'esclavitud al món àrab, sobretot a Àsia Occidental, Àfrica del Nord, Àfrica Oriental, la Banya d'Àfrica i certes parts d'Europa (com Ibèria i Sicília).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comerç àrab d'esclaus · Veure més »

Comes (desambiguació)

* Història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comes (desambiguació) · Veure més »

Comitatenses Palatini

Els comitatenses palatini (les "tropes del palau") o auxilia palatina eren una unita d'elit de l'exèrcit del Baix Imperi, que normalment formaven part dels comitatus praesentales, o exèrcits de l'escolta imperial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comitatenses Palatini · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Commagena · Veure més »

Commèrcion

El commèrcion (κομμέρκιον, kommérkion) fou un aranzel introduït per l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Commèrcion · Veure més »

Comnena (cràter)

Comnena és un cràter d'impacte en el planeta Venus de 19,5 km de diàmetre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comnena (cràter) · Veure més »

Companyia (exèrcit romà d'Orient)

La Companyia (en grec medieval ἑταιρεία, heteria) era un cos de la guàrdia imperial de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Companyia (exèrcit romà d'Orient) · Veure més »

Comtat d'Edessa

El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comtat d'Edessa · Veure més »

Comtat de Sicília

El Comtat de Sicília fou un estat normand que existí entre el 1071 i el 1130, després d'un llarg procés de conquesta i consolidació encetat a mitjans del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comtat de Sicília · Veure més »

Comtat de Túsculum

El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comtat de Túsculum · Veure més »

Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint

El Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint fou un principat fundat el 1185 a les Illes Jòniques que va formar part del Regne de Sicília fins al 1479.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint · Veure més »

Comtats de Romania

Els comtats de Romania, un total de 41 comtats (en), juntament amb el municipi de Bucarest, constitueixen les divisions administratives oficials de Romania.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comtats de Romania · Veure més »

Comte Marcel·lí

El Comte Marcel·lí (en llatí Marcellinus Comes) fou un escriptor romà d'Orient probablement nadiu d'Il·líria però va exercir el càrrec de comte a Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Comte Marcel·lí · Veure més »

Concili Cadavèric

Jean-Paul Laurens, ''El Papa Formós i Esteve VII'', 1870) El Papa Formós El Papa Esteve VI El Concili Cadavèric (també anomenat el «Judici del Cadàver», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver»; en llatí Synodus Horrenda) és el nom comunament donat al judici eclesiàstic pòstum del Papa Formós, celebrat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma el gener del 897.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Concili Cadavèric · Veure més »

Concili de Basilea, Ferrara i Florència

El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Concili de Basilea, Ferrara i Florència · Veure més »

Concili de Calcedònia

El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Concili de Calcedònia · Veure més »

Concili de Preslav

El Concili Nacional de Preslav (búlgar Преславски народен събор) va tenir lloc en 893.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Concili de Preslav · Veure més »

Concili IV de Constantinoble

El Concili IV de Constantinoble fou el vuitè concili ecumènic (869-870), convocat per l'emperador Basili I el Macedoni i el papa Adrià II, que rehabilità el patriarca Ignasi I de Constantinoble i condemnà el patriarca Foci I de Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Concili IV de Constantinoble · Veure més »

Conclave de 1455

El conclave de 1455 (4 al 8 d'abril) va elegir Alfons Borja com a Papa Calixt III després de la mort del Papa Nicolau V. Va ser el primer conclave que es va fer al Palau Vaticà, el lloc de tots els conclaves papals amb l'excepció de cinc, des d'aquell moment.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conclave de 1455 · Veure més »

Conclave de 1458

El Cónclave de 1458 es va celebrar del 16 al 19 d'agost, després de la mort del papa Calixt III, i acabà amb l'elecció del cardenal Enea Silvio Piccolomini que esdevindria Papa amb el nom de Pius II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conclave de 1458 · Veure més »

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »

Conquesta àrab d'Egipte

Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte formava part de l'Imperi Romà d'Orient, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta àrab d'Egipte · Veure més »

Conquesta del Principat d'Acaia

El 1306, Felip I del Piemont i Isabel I d'Acaia foren requerits a presentar-se davant de Carles II d'Anjou.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta del Principat d'Acaia · Veure més »

Conquesta fatimita d'Egipte

La conquesta fatimita d'Egipte tingué lloc l'any 969, quan les tropes del Califat Fatimita a les ordres del general Jàwhar as-Siqil·lí s'apoderaren del territori, que fins llavors havia governat autònomament la dinastia ikhxídida en nom del califa abbàssida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta fatimita d'Egipte · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats

La conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, també coneguda com la conquesta hongaresa o presa de terres hongaresa (en hongarès, honfoglalás: 'conquesta de la pàtria'), va ser una sèrie d'esdeveniments històrics que va culminar amb l'establiment del poble hongarès a l'Europa central al final del i principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats · Veure més »

Conquesta islàmica de Mallorca

La conquesta de Mallorca per les tropes musulmanes es va produir l'any 290 de l'Hègira (902/903 de l'era cristiana).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta islàmica de Mallorca · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Conquesta musulmana de Sardenya

La Conquesta musulmana de Sardenya forma part de l'expansió de l'islam durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta musulmana de Sardenya · Veure més »

Conquesta musulmana de Síria

La conquesta musulmana de Síria va tenir lloc durant la primera meitat del i fa referència a la regió coneguda com a Xam, Llevant mediterrani o Gran Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »

Conquesta musulmana de Sicília

La conquesta musulmana de Sicília es produí gradualment entre el juny del 827 i el 902, any de la caiguda de Taormina, la capital romana d'Orient de Sicília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta musulmana de Sicília · Veure més »

Conquesta musulmana del Magrib

La conquesta islàmica del Magrib és un procés que s'emmarca dins de l'expansió islàmica dels segles  i. Aquest procés, malgrat la seva relativa rapidesa, va tenir alts i baixos; després d'un inicial desinterès per part d'Úmar ibn al-Khattab, a la seva mort es va iniciar la conquesta, que va portar com a conseqüència la unió i derrota de les tribus amazigues, la pèrdua del ric exarcat de Cartago per a l'Imperi Romà d'Orient, i l'oportunitat per als musulmans de continuar la seva expansió fins a Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta musulmana del Magrib · Veure més »

Conquesta normanda del Mezzogiorno

La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conquesta normanda del Mezzogiorno · Veure més »

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conrad III d'Alemanya · Veure més »

Consagració de Romà i Eudòxia

Ivori representant Crist beneint Romà i Eudòxia Tríptic Harbaville, 28 x 24 cm La Consagració imperial de Romà i Eudòxia és un plafó amb relleu, tallat en ivori, procedent de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Consagració de Romà i Eudòxia · Veure més »

Consell d'Acre

L'obra de Guillem de Tir aporta molts detalls sobre el consell d'Acre. El Consell d'Acre, convocat el 24 de juny del 1148 a Palmarea, a prop d'Acre, una de les ciutats importants del Regne de Jerusalem, fou una reunió de la ''Haute Cour'' en què participaren els senyors de la Segona Croada que acabaven d'arribar d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Consell d'Acre · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Consolat de Mar · Veure més »

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constanța · Veure més »

Constantí Àngel

Constantí Àngel, en grec medieval Κωνσταντίνος Άγγελος, mort l'any 1166, va ser un noble i almirall de l'Imperi Romà d'Orient sota l'emperador Manuel I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Àngel · Veure més »

Constantí Cèfales

Constantí Cèfales (en llatí Constantinus Cephalas, en grec Κωνσταντῖνος ὁ Κεφαλᾶς) va ser un compilador grec romà d'Orient que va viure en el regnat de Constantí VII Porfirogènit.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Cèfales · Veure més »

Constantí Comnè

Constantí Comnè, en grec medieval Κωνσταντῖνος Κομνηνός, nascut cap al 1085 i mort després del 1147 va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, nebot de l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Comnè · Veure més »

Constantí Contomites

Constantí Contomites (grec: Κωνσταντῖνος Κοντομύτης, Konstandinos Kondomitis; fl. 841-860) fou un noble i general romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Contomites · Veure més »

Constantí Diògenes

Constantí Diògenes, en grec medieval Κωνσταντῖνος Διογένης, mort l'any 1032, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient de principis del, que va realitzar accions bèl·liques importants als Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Diògenes · Veure més »

Constantí Ducas (coemperador)

Constantí Ducas (grec: Κωνσταντίνος Δούκας, Konstandinos Dukas; nascut cap al 1074 i mort cap al 1095) fou emperador de rang inferior de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Ducas (coemperador) · Veure més »

Constantí Euforbè Catacaló

Constantí Euforbè Catacaló (grec: Κωνσταντῖνος Εὐφορβηνὸς Κατακαλών, Konstandinos Evforvinós Katakalon), de vegades esmentat com a Constantí Catacaló, Constantí Euforbè o Euforbè Catacaló, fou un noble romà d'Orient i un dels generals més destacats d'Aleix I Comnè (r. 1081-1118).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Euforbè Catacaló · Veure més »

Constantí Focas

Constantí Focas, en grec medieval Κωνσταντῖνος Φωκᾶς, que va morir cap a l'any 953 o 954, va ser un noble i militar de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Focas · Veure més »

Constantí Harmenòpul

Constantí Harmenòpul (en llatí Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, que tenia el càrrec de nomofílac i era jutge a Tessalònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Harmenòpul · Veure més »

Constantí III Heracli

Constantí III Heracli o Flavi Heracli Constantí —Flavius Heraclius Constantinus — (maig del 612, 22 de juny del 641 o 25 de maig del 641) fou emperador romà d'Orient el 641.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí III Heracli · Veure més »

Constantí Làscaris

Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Làscaris, ja que en no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador romà d'Orient durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Làscaris · Veure més »

Constantí Macroducas

Constantí Ducas (Κωνσταντίνος Δούκας, Konstandinos Dukas; mort el 30 de maig del 1185), anomenat Macroducas (Μακροδούκας, 'Ducas alt', probablement un sobrenom) per Nicetes Coniata, fou un noble romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Macroducas · Veure més »

Constantí Manassès

Constantí Manassès (en llatí Constantinus Manasses, en grec Κωνσταντῖνος ὁ Μανάσση) fou un historiador romà d'Orient del, que va viure sota l'emperador Manuel I Comnè (r. 1143-1180).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Manassès · Veure més »

Constantí Meliteniotes

Constantí Meliteniotes fou un ardiaca romà d'Orient originari de Melitene, que va viure vers el 1276, que fou partidari i defensor de la unió de les esglésies llatina i grega.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Meliteniotes · Veure més »

Constantí Nicè

Constantí Nicè (en Constantinus Nicaeus) fou un jurista romà d'Orient provinent de Nicea, d'època incerta però posterior a Gàrides, que va florir al, car l'esmenta a la seva obra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Nicè · Veure més »

Constantí Pàvlovitx de Rússia

El gran duc Constantí Pàvlovitx de Rússia. Constantí Pàvlovitx Romànov (Tsàrskoie Seló 1779 - Vítsiebsk Polònia 1831).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí Pàvlovitx de Rússia · Veure més »

Constantí V Coprònim

Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí V Coprònim · Veure més »

Constantí VI

Constantí VI (en grec:, Kōnstantinos VI) fou emperador romà d'Orient del 780 al 797, els primers deu anys sota la regència de la seva mare.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantí VI · Veure més »

Constantina (Algèria)

Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantina (Algèria) · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constantinoble · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constitució · Veure més »

Constitucions romanes

Constitucions romanes (en llatí constitutiones) és el nom genèric (sempre en plural) donat als decrets, edictes i epístoles dels emperadors romans que havien de ser obeïts de forma obligada, diu el jurista Gai.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Constitucions romanes · Veure més »

Contrast (joieria)

Contrastos britànnics en d'argent Un contrast o segell de contrast és una marca que es grava en els objectes fets amb metalls preciosos com a garantia de la seva puritat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Contrast (joieria) · Veure més »

Contribucions islàmiques a l'Europa medieval

Durant la plena edat mitjana (s. XI-XIII), el món islàmic va tenir la seva Edat d'Or cultural, i va difondre innovacions i idees a Europa, a través d'Al-Àndalus, Sicília i els Estats croats de l'Est.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Contribucions islàmiques a l'Europa medieval · Veure més »

Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià

llengua.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià · Veure més »

Conversió dels khàzars al judaisme

La conversió dels khàzars al judaisme és un esdeveniment històric que es va donar al kanat dels khàzars (avui a Rússia), entre els khàzars entre els segles  i X. Es té constància que durant l'edat antiga i l'edat mitjana, hi havia jueus que feien proselitisme actiu, molt més que ara.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Conversió dels khàzars al judaisme · Veure més »

Coptes

Caire Els coptes (de l'àrab: قبط, qubṭ o qibṭ, nom col·lectiu que ha donat l'adjectiu قبطى, qubṭī o qibṭī, i el seu plural أقباط, aqbāṭ) són un grup cristià natiu d'Egipte i conformen un important grup ètnic i religiós, i són el major grup cristià en aquest país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Coptes · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Corfú · Veure més »

Corip

Flavi Cresconi Corip (Flavius Cresconius Corippus; fl.) fou un poeta èpic i panegirista en llengua llatina de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Corip · Veure més »

Corn d'Or

El Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας, Khrisokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Corn d'Or · Veure més »

Corno ducale

El corno ducale és el casquet que porten els duxs de Venècia i que duen sobre una gorra blanca, semblant al camauro papal, un regal anual de les monges de San Zaccaria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Corno ducale · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Sant Esteve

Sant Esteve o Sacra Corona d'Hongria. La Santa Corona hongaresa, coneguda també com a Corona de Sant Esteve (hongarès: Magyar Szent Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga Stjepana, llatí: Sacra Corona), també anomenada Sacra Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a «Atribut Sacre».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Corona de Sant Esteve · Veure més »

Corpus Fontium Historiae Byzantinae

El Corpus Fontium Historiae Byzantinae ('Corpus de Fonts de la Història Bizantina') o CFHB és un projecte internacional que aspira a compilar, editar i oferir una crítica de les fonts històriques relatives a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Corpus Fontium Historiae Byzantinae · Veure més »

Corpus Hermeticum

Edició holandesa del'''Corpus Hermeticum''', impresa l'any 1643. El Corpus Hermeticum és un conjunt de 24 textos sagrats escrits en llengua grega que contenen els principals axiomes i creences de les tendències hermètiques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Corpus Hermeticum · Veure més »

Cortesana

Una cortesana, (Vegeu també dama de companyia) en un origen i com a femení de cortesà, era aquella dona que assistia a la cort d'un monarca o d'algun poderós.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cortesana · Veure més »

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cos (Grècia) · Veure més »

Cosenza

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cosenza · Veure més »

Cosròides

Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cosròides · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cosroes I · Veure més »

Cova de Nicanor

La Cova de Nicanor és una antiga cova funerària situada a la muntanya Scopus de Jerusalem, Israel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cova de Nicanor · Veure més »

Cova de Tràpeza

La cova de Tràpeza (en grec, σπήλαιο Τράπεζας) o cova de Krónio (en grec, Κρόνιο Σπήλαιο) és una gruta situada a la vora nord-oest de l'altiplà de Lasithi, a 860 m d'altitud i prop del poble de Tzermiado, a l'illa de Creta (Grècia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cova de Tràpeza · Veure més »

Cràter (estrateg del tema dels Cibirreotes)

Cràter (grec: Κρατερός, Kraterós) fou un comandant romà d'Orient del, actiu sota l'emperador Miquel II el Tartamut (r. 820–829).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cràter (estrateg del tema dels Cibirreotes) · Veure més »

Crònica de Fredegari

Dibuix a ploma del primer manuscrit que es creu que representa Eusebi de Cesarea i Jeroni d'Estridó, 715 La Crònica de Fredegari és el títol utilitzat per a una crònica franca del que degué ser escrita per un borgonyó.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Crònica de Fredegari · Veure més »

Crònica de Nèstor

La Primera Crònica o Crònica de Nèstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ, transliterat Pověstĭ vremęnĭnyhŭ lětŭ; Апо́весць міну́лыхчасо́ў, en alfabet łacinka belarús Apovieść minulych časoŭ; По́весть временны́хлет, transcrit Póvest vremennikh let; По́вість мину́лихліт, transcrit Póvist minúlikh lit, literalment 'Relat dels anys passats') és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Crònica de Nèstor · Veure més »

Creixent lunar i estrella

Una representació actual del creixent lunar i l'estrella El creixent lunar i l'estrella, és a dir, la representació gràfica d'una mitja lluna (o d'un quart creixent lunar) combinat amb una o més estrelles, va ser un símbol molt estès a través del món antic, amb exemples testificats des de la Mediterrània Oriental fins a l'Àsia Central i l'Índia, alguns antics de 4.000 anys.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Creixent lunar i estrella · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Creta · Veure més »

Creu cristiana

Un reliquiari amb la forma d'una ornamentada Creu cristiana La creu cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Creu cristiana · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Creu de Sant Jordi · Veure més »

Creu de Sèrbia

Creu de Sèrbia La Creu de Sèrbia (en serbi Cрпски Kрст/Srpski Krst) és un dels símbols nacionals de Sèrbia, i té el seu origen en l'antic Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Creu de Sèrbia · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Crimea · Veure més »

Crimea romana

Gorgippia en el Regne del Bòsfor, ''c''. 180 de La península de Crimea (també denominada Taurica) va estar sota control parcial de l'Imperi Romà durant el 47 ae i c. 340 de.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Crimea romana · Veure més »

Cripta

Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cripta · Veure més »

Cripta Romana

La Cripta Romana és un túnel romà excavat en el tuf volcànic de l'acròpoli de Cumes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cripta Romana · Veure més »

Criptopòrtic de Las Gabias

El criptopòrtic de Las Gabias, que durant anys es va identificar com a baptisteri, és una estructura subterrània que forma part del conjunt arqueològic de la vil·la romana de Las Gabias, que conté altres edificacions encara sense excavar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Criptopòrtic de Las Gabias · Veure més »

Crisòbul

XIV). Un crisòbul (en llatí: bulla aurea i en grec: Κρυσοβυλλὸς, krissovil·lós, és a dir, 'segell d'or'), és un tipus particular de document oficial utilitzat per la cancelleria imperial de Constantinoble i adoptat posteriorment en l'edat mitjana per les corts d'Occident amb el nom de butlla d'or.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Crisòbul · Veure més »

Crisi feudal

Es coneix com a crisi feudal la transició del sistema d'organització feudal al sistema capitalista, producte de factors polítics, socials, econòmics i demogràfics; aquests factors es resumeixen en: crisi demogràfica, crisi ideològica i la monetització de les relacions econòmiques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Crisi feudal · Veure més »

Cristiandat

Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cristiandat · Veure més »

Cristianisme siríac

Missa de l'Església Ortodoxa Siríaca Síria Otomana. El cristianisme siríac (siríac: ܡܫܝܚܝܘܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ / Mšiḥāyuṯā Suryāyṯā) es refereix a les tradicions cristianes orientals que empren el siríac en les seves litúrgies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cristianisme siríac · Veure més »

Cristianització de Bulgària

Els búlgars preguen a Déu perquè se'n vagi la fam. La cristianització de Bulgària va ser el procés pel qual en el la Bulgària medieval es va convertir al cristianisme.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cristianització de Bulgària · Veure més »

Cristianització dels eslaus

Postal paneslava que representa els Sants Ciril i Metodi, els "apòstols dels eslaus". Els eslaus van ser cristianitzats en diverses onades que van des del al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cristianització dels eslaus · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada de Jaume I

La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croada de Jaume I · Veure més »

Croada de Varna

La croada de Varna fou una fracassada campanya militar organitzada els anys 1443 i 1444 per diversos monarques europeus amb intenció de contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà per l'Europa central, en especial per la zona de penetració dels Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croada de Varna · Veure més »

Croada del 1101

La Croada del 1101 (1100 - 1101) va ser una expedició militar promoguda pel papa Pasqual II enviada com a reforç per la conquesta de Terra Santa, que arribà en dos grups.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croada del 1101 · Veure més »

Croada del 1197

La croada del 1197, també coneguda pel nom de croada d'Enric VI o croada alemanya, fou una croada impulsada per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic per compensar la fallida expedició militar del seu pare, Frederic I durant la Tercera Croada (1189–1190) en Terra Santa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croada del 1197 · Veure més »

Croada Popular

La Croada Popular va ser una explosió de fervor que va portar a molts no combatents cap al camí de Jerusalem després de la crida a croada del Papa Urbà II el 1095.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croada Popular · Veure més »

Croada savoiana

La croada savoiana (1366–1367) nasqué del mateix pla que la Croada d'Alexandria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croada savoiana · Veure més »

Croada veneciana

La croada veneciana fou una expedició militar de la República de Venècia que destinà els anys 1122-1124 a l'expulsió del musulmans de Terra Santa i aconseguí la captura de Tir.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croada veneciana · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croades · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Croàcia · Veure més »

Cronologia de l'antic Egipte

La creació d'una cronologia de l'antic Egipte fiable és una tasca plena de problemes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cronologia de l'antic Egipte · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cronologia de l'Imperi Otomà

Aquest article recull en forma de Taula una cronologia de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cronologia de l'Imperi Otomà · Veure més »

Cronologia de la història de l'Iran

Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cronologia de la història de l'Iran · Veure més »

Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica

Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cronologia de la medicina i la tecnologia mèdica · Veure més »

Cronologia de les incursions magiars

Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cronologia de les incursions magiars · Veure més »

Crusader Kings II

Crusader Kings II és un videojoc de construcció d'imperis ambientat a l'edat mitjana, desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive com a seqüela del Crusader Kings original.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Crusader Kings II · Veure més »

Crusader Kings III

Crusader Kings III és un joc d'estratègia ambientat a l'edat mitjana desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive com a continuació de Crusader Kings II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Crusader Kings III · Veure més »

Cubiculum

Cubiculum de Tellus, hipogeu de la Via Dino Compagni, a Roma El cubiculum és un terme que prové de la mateixa paraula llatina i que deriva del verb cubare, "jeure, estar distès".

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cubiculum · Veure més »

Cuina medieval

XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cuina medieval · Veure més »

Cultura d'Ucraïna

La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cultura d'Ucraïna · Veure més »

Cultura de Croàcia

La cultura de Croàcia té arrels en una llarga història pròpia, en la qual el poble croat ha habitat l'àrea de l'actual Croàcia durant catorze segles.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cultura de Croàcia · Veure més »

Cultura de Grècia

p.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cultura de Grècia · Veure més »

Cultura de Romania

El poeta romanès Mihai Eminescu La cultura de Romania és la cultura a Romania al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cultura de Romania · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cultura occidental · Veure més »

Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cumans · Veure més »

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cumes · Veure més »

Cunipert

Cunipert el Pietós, també conegut com a Cunibert o Cunimpert (vers 660 - Pavia, 700) va ser rei dels llombards i el rei d'Itàlia (688 a 700).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cunipert · Veure més »

Curopalata

Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Curopalata · Veure més »

Cursa de carros

Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία, harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cursa de carros · Veure més »

Cursa de cavalls

Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Cursa de cavalls · Veure més »

Dabik (Síria)

Dabiq és una ciutat de Síria, al districte d'Azaz, a la governació d'Alep, a la carretera entre Manbij i Antioquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dabik (Síria) · Veure més »

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dacis · Veure més »

Dafnis i Cloe

Amors pastorals de Dafnis i Cloe, o simplement Dafnis i Cloe (en grec Δάφνις καὶ Χλόη, Daphnis kai Chloē), és l'única obra del novel·lista grec Longus (segle II), escrita a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dafnis i Cloe · Veure més »

Daimbert de Pisa

Daimbert de Pisa (o Dagobert) (?-- mort el 1105) fou el primer arquebisbe de Pisa i el segon patriarca llatí de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Daimbert de Pisa · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dalmàcia · Veure més »

Dalmàcia (desambiguació)

* Dalmàcia, regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dalmàcia (desambiguació) · Veure més »

Dalmàcia (tema)

El tema de Dalmàcia, en grec medieval θέμα Δαλματίας/Δελματίας, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat a la costa de la Mar Adriàtica, que en bona part corresponia a la província romana homònima, centrada al voltant de les principals ciutats de Spalaton (actual Split, a Croàcia) i Ragusa (actual Dubrovnik, a Croàcia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dalmàcia (tema) · Veure més »

Damala

Damala fou un castell de Grècia, l'antiga acròpolis de la ciutat de Trezè la qual durant l'edat mitjana va quedar deshabitada i així estava quan hi van arribar els croats llatins després del 1205.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Damala · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Damasc · Veure més »

Damiata

Damiata (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Damiata · Veure més »

Damià (paracemomen)

Damià (grec: Δαμιανός, Damianós) fou un eunuc i alt funcionari de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Miquel III.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Damià (paracemomen) · Veure més »

Damià de Tars

Damià de Tars (grec: Δαμιανός ό Ταρσεύς, Damianós ho Tarsevs; Damyanah al-Tarsussí; mort el 924), conegut igualment com a Ghulam Yazman, fou un romà d'Orient convers a l'islam que fou governador de Tars entre el 896 i el 897 i un dels principals líders de les ràtzies navals contra l'Imperi Romà d'Orient a principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Damià de Tars · Veure més »

Danielis

Danielis va ser una noble vídua romana d'Orient de Patres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Danielis · Veure més »

Danixmend Ghazi

Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Danixmend Ghazi · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Danubi · Veure més »

Dara

Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dara · Veure més »

Darıca

Darıca és una ciutat i un districte a la província turca de Kocaeli a la riba nord de la badia d'İzmit en la Mar de Màrmara.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Darıca · Veure més »

David Comnè

David Comnè (1184 – 1212) va ser creador de l'Imperi de Trebisonda, juntament amb el seu germà gran Aleix I Comnè, conquerint els territoris al sud de la mar Negra que anteriorment pertanyien a l'Imperi Romà d'Orient, encara que només Aleix va ser coronat emperador.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і David Comnè · Veure més »

David de Trebisonda

David Comnè fou el darrer emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-dosè lloc durant el període 1460-1463.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і David de Trebisonda · Veure més »

David II d'Ibèria

David II (894-937) fou rei dels kartvels de la dinastia Bagrationi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і David II d'Ibèria · Veure més »

David IV de Geòrgia

David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і David IV de Geòrgia · Veure més »

David Jacoby (historiador)

David Jacoby (Anvers, 24 de febrer del 1928 - ?, 4 d'octubre del 2018) fou un medievalista israelià, especialista en la història econòmica i social de l'Orient llatí i romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і David Jacoby (historiador) · Veure més »

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Daylam · Veure més »

Daylamites (poble)

Els daylamites foren un poble preiranià del nord-oest de l'Iran, al sud de Gilan, a la regió de Daylam.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Daylamites (poble) · Veure més »

Dayr Saman

Dayr Saman fou el nom que van portar o es va donar a diverses localitats de Síria, derivat de l'existència d'un convent cristià (el nom vol dir 'Convent de Simeó').

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dayr Saman · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dàcia · Veure més »

Dàrdans (Il·líria)

Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dàrdans (Il·líria) · Veure més »

Dècada del 1450

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 1450 · Veure més »

Dècada del 390

La dècada del 390 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 390 fins al 31 de desembre del 399.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 390 · Veure més »

Dècada del 500

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 500 · Veure més »

Dècada del 530

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 530 · Veure més »

Dècada del 560

La dècada del 560 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 560 fins al 31 de desembre del 569.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 560 · Veure més »

Dècada del 570

La dècada del 570 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 570 fins al 31 de desembre del 579.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 570 · Veure més »

Dècada del 580

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 580 · Veure més »

Dècada del 620

La dècada del 620 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 620 fins al 31 de desembre del 629.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 620 · Veure més »

Dècada del 800

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 800 · Veure més »

Dècada del 830

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 830 · Veure més »

Dècada del 860

La dècada del 860 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 860 fins al 31 de desembre del 869.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 860 · Veure més »

Dècada del 910

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dècada del 910 · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dénia · Veure més »

Díolkos

Restes de la calçada al llarg de la qual eren arrossegats els vaixells, vora l'extrem occidental Vista de satèl·lit de l'istme de Corint i el canal de Corint; el Díolkos seguía el traçat de l'actual canal El Díolkos (en grec Δίολκος, de διά, dià, «a través de» o «a l'altre costat», i ὁλκός, holkós, «transport») va ser un camí pavimentat de l'antiga Grècia, a través del qual les embarcacions podien travessar l'istme de Corint transportades per terra, anant des del golf de Corint fins al golf Sarònic i viceversa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Díolkos · Veure més »

Dírham

El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dírham · Veure més »

Düzce

Düzce és la capital de la província de Düzce a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Düzce · Veure més »

De Administrando Imperio

De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і De Administrando Imperio · Veure més »

De Aetna

Petri Bembi de Aetna ad Angelum Chabrielem liber, més conegut com a De Aetna, és el primer assaig escrit en llatí per Pietro Bembo, fou publicat el febrer de 1496 per Aldo Manuzio.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і De Aetna · Veure més »

Değirmentepe

Değirmentepe o Değirmentepe Hüyük és un jaciment arqueològic que es troba a 50 km al nord del riu Eufrates i a 24 km al nord-est de la província de Malatya, a l'est d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Değirmentepe · Veure més »

Declivi de l'Imperi Romà d'Orient

Miquel VIII); i 1400 (fase final de les guerres romano-otomanes). L'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Declivi de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Deir Ballut

Deir Ballut és un municipi palestí de la governació de Salfit, a Cisjordània, 41 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Deir Ballut · Veure més »

Deir Dibwan

Deir Dibwan és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 7 kilòmetres a l'est de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Deir Dibwan · Veure més »

Deir Nidham

Deir Nidham és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 23 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah, a 590 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Deir Nidham · Veure més »

Deisi

XII) XII, Santa Sofia La Deisi ('oració' o 'súplica') és, a l'art romà d'Orient i posteriorment a l'art Ortodox Oriental, una representació icònica tradicional del Pantocràtor: entronitzat, portant un llibre, i flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Baptista.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Deisi · Veure més »

Delvina

Delvina o Delvinë (en albanès i turc, en grec Δέλβινο, Délvino) és una ciutat del comtat de Vlorë a Albània, 16 km al nord-est de Saranda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Delvina · Veure més »

Demòtica

Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Demòtica · Veure més »

Demetri Cidoni

Demetri Cidoni (en llatí Demetrius Cydonius, en grec antic Δημητριος) fou un escriptor romà d'Orient que va viure a Cidònia (Κυδώνη) a Creta, però era nadiu de Tessalònica o de Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Demetri Cidoni · Veure més »

Demetri Comatià

Demetri Comatià (en llatí Demetrius Chomatianus) va ser un religiós canonista i jurista romà d'Orient que va viure probablement a la primera part del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Demetri Comatià · Veure més »

Demetri de Montferrat

Demetri de Montferrat (Demetrio di Monferrato; Δημήτριος Μομφερρατικός, Dēmētrios Momferratikos), fou el darrer rei de Tessalònica del 1207 al 1224.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Demetri de Montferrat · Veure més »

Demetri I Cantacuzè

Demetri I Cantacuzè (en grec:, Demetrios Kantakouzēnos), fou el tercer governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Demetri I Cantacuzè · Veure més »

Demetri II Paleòleg

Demetri Paleòleg (en grec:,Dēmētrios II Palaiologos), fou el setè governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Demetri II Paleòleg · Veure més »

Demetri III d'Abkhàzia

Demetri III d'Abkhàzia (en georgià: დემეტრე III, Demetre III) fou rei d'Abkàzia del 967 al 975 (de 968/969 a 975/976 segons Toumanoff i de 957 a 979 segons René Grousset que segueix Marie-Félicité Brosset).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Demetri III d'Abkhàzia · Veure més »

Demogorgon

Demogorgon és el nom d'un dimoni associat a una deïtat primitiva que habitaria l'inframón.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Demogorgon · Veure més »

Dengizich

Dengizich o Dindzic va ser el segon fill d'Àtila.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dengizich · Veure més »

Deno Geanakoplos

Deno John Geanakoplos (Κωνσταντίνος Γιαννακόπουλος, Konstandinos Iannakópulos; nascut l'11 d'agost del 1916 i mort el 4 d'octubre del 2007) fou un conegut estudiós de la història cultural i religiosa de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Deno Geanakoplos · Veure més »

Deportació

Deportació és l'acció de desterrament del qual són víctimes individus o grups de persones usualment per raons polítiques, també es denomina deportació a l'acció d'expulsió d'un país a estrangers que es trobin en estat d'immigració il·legal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Deportació · Veure més »

Derna

'''Derna درنة''' Derna, Darna o Darnah és una ciutat de la costa nord de Líbia a la Cirenaica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Derna · Veure més »

Descens de Crist als inferns

salvació a les ànimes pel Descens als inferns. Fresc, de Fra Angelico, cap a 1430 En la teologia cristiana, el Descens de Crist als inferns (Descensus Christi ad Inferos) fa referència al període entre la crucifixió de Jesús i la seva resurrecció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Descens de Crist als inferns · Veure més »

Desfilada de núvies

Representació moderna de l'elecció de Teòfil La desfilada de núvies era una costum dels emperadors romans d'Orient i dels tsars russos de triar una dona en una mostra de les donzelles més belles del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Desfilada de núvies · Veure més »

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Desideri d'Ístria · Veure més »

Desperta Ferro!

El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Desperta Ferro! · Veure més »

Despina Khatun

Teodora Gran Comnè, en grec medieval Θεοδώρα Μεγάλη Κομνηνή, coneguda com a Despina Khatun (en persa دسپینا خاتون, nom compost a partir del títol grec dèspota i el mongol Khatun i els dos signifiquen "dama, princesa, reina") va ser la filla de Joan IV de Trebisonda, i es va casar amb el dirigent dels Aq Qoyunlu, Uzun Hasan l'any 1458.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Despina Khatun · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Despotat de l'Epir · Veure més »

Despotat de Morea

El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Despotat de Morea · Veure més »

Dhu Nuwas

Dhu-Nuwàs (450-527) va ser un rei jueu d'Himyar entre el 517 i el 525-527, que va arribar a ser conegut a causa de la persecució a la qual va sotmetre pobles d'altres religions, sobretot cristians, que vivien en el seu regne.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dhu Nuwas · Veure més »

Diadora

Diadora és una empresa italiana de fabricació de roba i calçat esportiu amb seu a Caerano di San Marco, al Vèneto, fundada el 1948.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diadora · Veure més »

Diarquia

La diarquia és una forma de govern en què dos dirigents regnen sobre una societat amb el mateix rang i consideració tots dos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diarquia · Veure més »

Diàspora armènia

Mapa de la diàspora armènia La Diàspora Armènia es refereix a les comunitats d'armenis fora de la República d'Armènia, incloent-hi l'autoproclamada República de l'Alt Karabakh.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diàspora armènia · Veure més »

Diàspora grega

La diàspora grega és el conjunt d'habitants grecs que viu fora del seu país natal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diàspora grega · Veure més »

Diòcesi (Imperi Romà)

Diòcesi (en llatí diœcēsis, en grec antic διοίκησις dioíkēsis 'administració') era el nom d'una de les divisions administratives del Baix Imperi Romà, que es va fundar amb l'establiment de la Tetrarquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diòcesi (Imperi Romà) · Veure més »

Diòcesi catòlica romana de Gabala

LArquebisbat Titular de Gabala, antigament la Diòcesi de Gabala, és un arquebisbat titular de l'Església catòlica romana anomenada així per la seua antiga seu, la ciutat de Jableh, en l'actual Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diòcesi catòlica romana de Gabala · Veure més »

Diòcesi d'Eclano

La diòcesi d'Eclano (en llatí: Dioecesis Aeclanensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diòcesi d'Eclano · Veure més »

Diòcesi de Basti

La diòcesi de Basti o Baza (Diocesis Basticensis) va ser una antiga demarcació eclesiàstica a l'Hispània romana i visigòtica, radicada a la ciutat de Basti (actualment Baza, Andalusia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diòcesi de Basti · Veure més »

Diòcesi de Vibo Valentia

La diòcesi de Vibo Valentia (en llatí: Dioecesis Vibonensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diòcesi de Vibo Valentia · Veure més »

Diòscor (jurista)

Diòscor (Dioscorus, Διόσκοριος) fou un jurista romà d'Orient, togatus del fòrum pretorià; fou també un dels comissionats nomenats per Justinià I el 528 per compilar el Constitutionum Codex.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diòscor (jurista) · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinar · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia · Veure més »

Dinastia afríguida

La dinastia afríguida (o) fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer mil·lenni.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia afríguida · Veure més »

Dinastia Àngel

Els Àngel, en grec medieval Ἄγγελος, van ser una família noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Romà d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia Àngel · Veure més »

Dinastia Comnè

Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia Comnè · Veure més »

Dinastia Ducas

Els Ducas, en grec medieval Δούκας, femení Δούκαινα, plural Δοῦκαι, és el nom d'una família noble de l'Imperi Romà d'Orient, les branques de la qual van proporcionar diversos generals i governants notables entre els segles IX i XI.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia Ducas · Veure més »

Dinastia frígia

La dinastia frígia o dinastia amoriana va ser una dinastia d'emperadors que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 820 fins al 867.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia frígia · Veure més »

Dinastia heracliana

L'anomenada dinastia heracliana va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 610 fins al 695 i des del 705 fins al 711.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia heracliana · Veure més »

Dinastia isàurica

La dinastia isàurica va regnar a Constantinoble i a l'Imperi Romà d'Orient de l'any 717 al 802.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia isàurica · Veure més »

Dinastia justiniana

Justinià I Díptic consular (540) de Justí, fill de Germanus Justinus, cosí de Justinià. La dinastia justiniana és una poderosa família que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 518 fins al 602.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia justiniana · Veure més »

Dinastia Làscaris

La dinastia Làscaris (grec: Λάσκαρις i, posteriorment Λάσκαρης) fou una família romana d'Orient que fou la dinastia regnant de l'Imperi de Nicea entre el 1204 i el 1261.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia Làscaris · Veure més »

Dinastia macedònia

Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia macedònia · Veure més »

Dinastia niceforiana

La dinastia niceforiana o dinastia fòcida es va establir a l'Imperi Romà d'Orient quan l'emperadriu Irene d'Atenes va ser destronada l'any 802 per Nicèfor I, el seu ministre de finances, que va governar fins al 811.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia niceforiana · Veure més »

Dinastia Paleòleg

L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia Paleòleg · Veure més »

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia Song · Veure més »

Dinastia tràcia

La Dinastia tràcia o Casal de Lleó governà l'Imperi Romà d'Orient de l'any 457 fins al 518, i també algunes parts de l'Imperi Romà d'Occident del 474 al 480.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia tràcia · Veure més »

Dinastia valentiniana

La Dinastia valentiniana, governà l'Imperi Romà d'Occident de l'any 364 a 392 i l'Imperi Romà d'Orient de l'any 364 a 378.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia valentiniana · Veure més »

Dinastia Vlastimirović

La dinastia Vlastimirović (alfabet ciríl·lic serbi: Властимировићи, Vlastimírovitxi) fou la primera dinastia reial de Sèrbia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dinastia Vlastimirović · Veure més »

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diner · Veure més »

Dioclea

Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dioclea · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dioclecià · Veure més »

Diodor (jurista)

Diodor (en llatí Diodorus, en grec Διόδωρος Diodoros) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, comes i magister scriniorum, un dels comissionats nomenats per Teodosi II (435) per compilar el Codi de Teodosi o Codi Teodosià, per suplir als codis Gregorià i Hermogenià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diodor (jurista) · Veure més »

Dionisòpolis

Dionisòpolis (Segons Esteve de Bizanci o Διονυσόπολις||Dionosysopolis) fou una colònia grega de Milet establerta a la costa occidental de la Mar Negra, a la moderna Bulgària, entre Tetrísia i Odessos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dionisòpolis · Veure més »

Dioscòrides de Viena

Galeria d'ocells en foli 483v del Dioscòrides de Viena El Dioscòrides de Viena o Dioscúrides, és manuscrit il·luminat grec romà d'Orient del de De Materia Medica (Περὶ ὕλης ἰατρικῆς en el grec original) amb textos del Dioscòrides en guió uncial. És un exemple important i estrany d'un text científic antic tardà. Consta de 491 folis de vitel·la, mesura 37 per 30 cm i conté més de 400 imatges d'animals i plantes, la majoria fetes en un estil naturalista.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dioscòrides de Viena · Veure més »

Dioscori de Mira

Dioscori de Mira (en llatí Dioscorius, en grec antic, Διοσκόρος) era un mestre de gramàtica grec nascut a Mira (Myra) que va instruir les filles de l'emperador romà d'Orient Lleó I el Traci.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dioscori de Mira · Veure més »

Dirràquion (tema)

El tema de Dirràquion, en grec medieval θέμα Δυρραχίου, va ser un tema (divisió administrativa civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al territori d'Albània i que ocupava la costa adriàtica del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dirràquion (tema) · Veure més »

Discussió bizantina

L'Imperi Romà d'Orient, o Imperi Bizantí, l'any 650. Com es pot veure al mapa, totes les províncies del sud ja estaven perdudes i ocupades pels àrabs L'expressió discussió bizantina significa una discussió fútil, en la qual cada part mai no pot arribar a provar les seves asseveracions a la part contrària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Discussió bizantina · Veure més »

Districte de Braničevo

El Districte de Braničevo (en serbi: Браничевски округ/Braničevski okrug) és un districte de Sèrbia que s'estén pels territoris del nord-est del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Districte de Braničevo · Veure més »

Districte de Sírmia

Mapa del districte Mapa ètnic del districte (cens del 2002) El Districte de Sírmia o de Srem (en serbi: Сремски округ, Sremski okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord-oest del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Districte de Sírmia · Veure més »

Divisió del Regne de Geòrgia

La divisió del Regne de Geòrgia és un període de la història de Geòrgia que se situa entre el 1490 (data de la dissolució oficial del reialme) i el 1810 (data de l'annexió del regne d'Imerètia per Rússia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Divisió del Regne de Geòrgia · Veure més »

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Diyarbakır · Veure més »

Djunayd

Djunayd (? - 1426) fou emir d'Aidin, fill d'Ibrahim Bahadur, senyor de Bodemya i net de Mehmed Beg, fundador del beylik d'Aidin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Djunayd · Veure més »

Doberos

Doberos (en llatí Doberus, en grec antic Δόβηρος) era una ciutat i un districte de Peònia a l'antiga Macedònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Doberos · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dobrudja · Veure més »

Dodecanès

El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dodecanès · Veure més »

Domèstic de les escoles

El domèstic de les escoles (grec medieval: δομέστικος τῶν σχολῶν, doméstikos tōn skholōn) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i, com a mínim, principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Domèstic de les escoles · Veure més »

Domenico Michiel

Domenico Michiel va ser el 35è dux de Venècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Domenico Michiel · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Donació de Constantí · Veure més »

Donació de Pipí

Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Donació de Pipí · Veure més »

Dones de Bulgària

Les dones de Bulgària es refereixen a les dones que viuen o són de Bulgària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dones de Bulgària · Veure més »

Dones i matemàtiques

Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dones i matemàtiques · Veure més »

Dorilèon

Estàtues de l'antiga Dorilèon, en el Museu d'Història d'Eskişehir. Dorilèon o Dorilea (en grec Δορύλαιον Dorýlaion, en llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, a 10 km al sud-est de la moderna Eskişehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dorilèon · Veure més »

Doroteu de Beritos

Doroteu de Beritos (en llatí Dorotheus, en grec Δωπόθεος) fou un jurista romà d'Orient amb rang de qüestor, professor de lleis a Beirut i un dels principals compiladors del Codi de Justinià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Doroteu de Beritos · Veure més »

Dougga

Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dougga · Veure més »

Dreros

Mapa de Creta amb la ubicació d'algunes de les principals ciutats del període clàssic i hel·lenístic, on figura Dreros, a la zona septentrional de l'illa Dreros era una ciutat del nord-est de l'illa grega de Creta, i va existir des del període geomètric (segles  i  aC) fins a l'època romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dreros · Veure més »

Drevlians

IX. XII. Els drevlians van ser un poble eslau oriental que va existir entre els segles  i. El nom prové de l'eslau Drevo / древо o derevo / дерево, significant "fusta" i també "arbre", ja que vivien habitualment entre els boscos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Drevlians · Veure més »

Dromó (vaixell)

Rafael Monleon (c.1860). p.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dromó (vaixell) · Veure més »

Dromedarii

Els dromedarii, eren una unitat de cavalleria de l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dromedarii · Veure més »

Drungari

Drungari, en grec medieval δρουγγάριος, i en llatí drungarius, era un càrrec militar del Baix Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient que designava al comandant d'una formació coneguda com a drungue, paraula que també significava una part administrativa d'un territori.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Drungari · Veure més »

Drungue

Drungue, en grec medieval δροῦγγος o δρόγγος, és un terme militar de l'Imperi Romà d'Orient que va tenir diversos significats al llarg del temps.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Drungue · Veure més »

Dubrovnik

Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dubrovnik · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Duc · Veure més »

Ducat d'Amalfi

El Ducat d'Amalfi és un títol nobiliari espanyol creat el 13 de novembre de 1642 per Felip IV de Castella a favor d'Ottavio Piccolomini d'Aragó.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat d'Amalfi · Veure més »

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat d'Aquitània · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Calàbria

El ducat de Calàbria entre 533 i 600 El ducat de Calàbria va ser un antic ducat de sobirania romana d'Orient localitzat en la Itàlia meridional.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de Calàbria · Veure més »

Ducat de Demòtica

El ducat de Demòtica va ser un estat efímer creat pels croats en territori romà d'Orient, a Tràcia, l'any 1204 durant la Quarta Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de Demòtica · Veure més »

Ducat de Gascunya

El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de Gascunya · Veure més »

Ducat de la Pentàpolis

El Ducat de la Pentàpolis foren cinc ciutats d'Itàlia sota domini romà d'Orient formant un districte de l'Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de la Pentàpolis · Veure més »

Ducat de la Pulla i Calàbria

Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de la Pulla i Calàbria · Veure més »

Ducat de Nàpols

El ducat de Nàpols, que va néixer com a província romana d'Orient dirigida per un governador militar (dux), aviat va passar a convertir-se en un estat independent, que va tenir una longevitat de cinc segles durant l'alta edat mitjana, paral·lela a la invasió longobarda de la Itàlia peninsular.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de Nàpols · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Ducat de Roma

El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de Roma · Veure més »

Ducat de Túscia

El ducat de Túscia (Tuscia) o, inicialment ducat de Lucca, va ser un ducat longobard al centre d'Itàlia, que incloïa gran part de l'actual Toscana i de la província de Viterbo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de Túscia · Veure més »

Ducat de Vicenza

El ducat de Vicenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia, i durant la seva existència, va tenir un paper estratègic en la regió de certa importància.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat de Vicenza · Veure més »

Ducat i Principat de Benevent

El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »

Ducat longobard de Parma

El ducat de Parma va ser un dels ducats establerts pels longobards a Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ducat longobard de Parma · Veure més »

Dues espases

La doctrina de les dues espases (en llatí utrumque gladium) al·ludeix a la relació política que s'estableix entre el poder temporal, representat per l'emperador germànic o romà d'Orient a l'Europa medieval, i el poder religiós, encarnat pel Papa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dues espases · Veure més »

Dumbarton Oaks

Dumbarton Oaks és una mansió particular situada al barri de Georgetown a Washington, DC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dumbarton Oaks · Veure més »

Dumnònia

Dumnònia fou un regne que va existir en l'època de a la Britània postromana entre els segles IV i VIII, situat a l'extrem sud-oest d'Anglaterra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dumnònia · Veure més »

Dura al-Qar'

Dura al-Qar' és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 4 kilòmetres al nord de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dura al-Qar' · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Durrës · Veure més »

Dvinà Occidental

El Dvinà Occidental (letó: Daugava, Западная Двина (Západnaya Dviná), Заходняя Дзвіна; Väina; Väinäjoki) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Belarús i Letònia. És un riu que flueix cap a l'oest, traçant una gran corba cap al sud, el que significa que passa pel nord de Belarús. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s. Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu. La capital de Letònia, Riga, té quatre ponts a l'estuari, situat a les dues ribes, el centre de la ciutat és a 15 km de la desembocadura i és un port significatiu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Dvinà Occidental · Veure més »

Eíon

Eíon (en Ἠϊών ἡ ἐπὶ Στρυμόνι, Eíon de l'Estrímon) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la desembocadura de l'Estrímon, a la frontera entre Macedònia i Tràcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eíon · Veure més »

Ecònom

Ecònom (en grec οἰκονόμος, de οἰκος "oikos" "casa" i νόμος "nomos", "regla, llei", en llatí oeconomus, és una paraula del grec antic que significa "administrador o gestor de la llar". En època romana d'Orient el terme s'utilitzava per anomenar el directiu o tresorer d'una organització. En dret canònic, el terme designa l'individu encarregat de tenir cura dels béns temporals de l'Església en una diòcesi, i també al que s'encarrega de les propietats d'un monestir.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ecònom · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Edicte de Teodoric

LEdicte de Teodoric (en llatí: Edictum Theodorici regis) era una col·lecció de lleis que daten del o el, redactades pels germànics per resoldre els problemes entre ells i els romans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Edicte de Teodoric · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Edirne · Veure més »

Editorial Gredos

Editorial Gredos és una editorial en llengua castellana pertanyent des de 2006 al Grup RBA i amb seu a Barcelona.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Editorial Gredos · Veure més »

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Egina · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Egipte · Veure més »

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Egipte (província romana) · Veure més »

Egipte sota el domini persa

Home egipci amb vestimentes perses, ca. 343-332 aC La història d'Egipte sota el domini persa es divideix en tres eres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Egipte sota el domini persa · Veure més »

Ein as-Sultan

El campament d'Ein as-Sultan, també conegut comʿAin Sulṭān, és un llogaret i campament de refugiats palestí en la governació de Jericó, a la vall del Jordà, situat 2,5 km al nord-oest de Jericó.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ein as-Sultan · Veure més »

Ein Yabrud

Ein Yabrud és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 7 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah, a uns 800 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ein Yabrud · Veure més »

Einar Tambarskjelve

Einar Eindridesson Thambarskelfir (c. 980–c. 1050) (nòrdic antic: Einarr Þambarskelfir, noruec: Einar Tambarskjelve) fou un influent cabdill viking noruec del que liderà a senyors feudals oposats al govern del rei Olaf II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Einar Tambarskjelve · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eivissa · Veure més »

Eklogí ton nómon

LEklogí ton nómon (grec: ᾽Εκλογή τω̑ν νόμων; llatí: Ecloga legum, 'Selecció de les lleis'), sovint coneguda simplement com a Eklogí o Ecloga, és un codi jurídic promulgat per l'emperador romà d'Orient Lleó III l'Isàuric i el seu fill Constantí V Coprònim el 726 o el 741.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eklogí ton nómon · Veure més »

El Baptisme de Crist (Piero della Francesca)

El Baptisme de Crist (Battesimo di Cristo) és una obra de Piero della Francesca realitzada cap al 1450, plafó d'un tríptic encarregat per l'abadia camaldulesa de Borgo San Sepolcro, la part central del gran retaule, acabat probablement cap a 1465, per Matteo di Giovanni.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і El Baptisme de Crist (Piero della Francesca) · Veure més »

El Greco

Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і El Greco · Veure més »

El Kef

miniatura El Kef o Le Kef és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i capçalera també de dues delegacions, amb el nom de Kef Oest i Kef Est, que se situen en aquests vents de la ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і El Kef · Veure més »

El Magrib entre els romans i els musulmans

El Magrib fou conquerit pels vàndals el 429.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і El Magrib entre els romans i els musulmans · Veure més »

El nom de la rosa

El nom de la rosa (Il nome della rosa en l'italià original) és una novel·la d'Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l'any 1327.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і El nom de la rosa · Veure més »

Elat

Elat és la ciutat més meridional del districte del Sud d'Israel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Elat · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Elements d'Euclides · Veure més »

Eleuteròpolis

Eleuteròpolis (en Bethogabris o Betograba, en Βαιτογαβρά) va ser una ciutat de Judea, segons Claudi Ptolemeu, al territori de Judà, a mig camí entre Jerusalem (al nord-est) i Libna (al sud-oest), diu la Taula de Peutinger.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eleuteròpolis · Veure més »

Eleuteri de Ravenna

Eleuteri (en llatí Eleutherius) fou exarca de Ravenna del 615 al 620.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eleuteri de Ravenna · Veure més »

Elpidi (governador)

Elpidi o Elpidios, en grec medieval Ἐλπίδιος, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient i governador del tema de Sicília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Elpidi (governador) · Veure més »

Emar

Emar, actualment Tell Meskene, a la governació d'Alep, va ser una ciutat a la vora de l'Eufrates, al sud de Carquemix, al lloc on l'Eufrates fa un tomb, uns 100 km a l'est d'Alep.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Emar · Veure més »

Emboscada

Emboscada Una emboscada és una tàctica militar consistent en un atac basat en la sorpresa sobre un element enemic que es troba en moviment o ocupant una posició de manera temporal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Emboscada · Veure més »

Emirat d'Armènia

LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Emirat d'Armènia · Veure més »

Emirat d'Arzen

Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Emirat d'Arzen · Veure més »

Emirat de Manazkert

Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Emirat de Manazkert · Veure més »

Emirat de Sicília

LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Emirat de Sicília · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Emperador · Veure més »

Emperadrius romanes

Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Emperadrius romanes · Veure més »

Empire Earth

Empire Earth és un videojoc d'estratègia en temps real de construcció d'imperis desenvolupat per Stainless Steel Studios, i publicat per Sierra Entertainment el novembre del 2001.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Empire Earth · Veure més »

En Esur

En Esur ('font prohibida') o Ein Asawir és un jaciment arqueològic cananeu de l'edat del bronze que es troba al districte de Haifa, al nord de l'estat d'Israel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і En Esur · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і En guàrdia! · Veure més »

Enciam

Lenciam (Lactuca sativa) és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Enciam · Veure més »

Enciclopèdia

Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Enciclopèdia · Veure més »

Enfeh

Vista general Enfeh o Nefin és una ciutat del Líban, pertanyent al districte nord.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Enfeh · Veure més »

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enrico Dandolo

Tomba d'Enrico Dandolo. Enrico Dandolo, en llatí Henricus Dandolo (1107, República de Venècia - 1205, Constantinoble) fou un dux de Venècia des del 1192 fins al 1205 durant la Quarta Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Enrico Dandolo · Veure més »

Entiqui de Ravenna

Entiqui fou exarca de Ravenna del 711 al 713.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Entiqui de Ravenna · Veure més »

Entrada de Roger de Flor a Constantinoble

Lentrada de Roger de Flor a Constantinoble és la temàtica escollida pel pintor malagueny José Moreno Carbonero per a la tela que havia de decorar el saló de conferències del Palau del Senat espanyol.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Entrada de Roger de Flor a Constantinoble · Veure més »

EOKA

L'Ethnikó Orgànossis Kipríon Agoniston (EOKA; en grec: Εθνική Οργάνωσις Κυπρίων Αγωνιστών; en català: Organització Nacional de Combatents Xipriotes) fou una organització paramilitar nacionalista xipriota que lluità mitjançant tàctiques de guerrilla contra el domini britànic a Xipre, per a l'autodeterminació de l'illa i per a l'enosi, és a dir, la unió de l'illa amb Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і EOKA · Veure més »

Epigeni

Epigeni (en llatí Epigenius) fou un jurista romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Epigeni · Veure més »

Era dels Màrtirs

Lera dels màrtirs (llatí: anno martyrum o AM), també coneguda com lera de Dioclecià (llatí: anno Diocletiani), és un mètode de numeració d'anys utilitzat per l'Església d'Alexandria a partir del i per l'Església ortodoxa copta d'Alexandria des del fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Era dels Màrtirs · Veure més »

Era dels vikings

esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Era dels vikings · Veure més »

Eraric

Eraric (mort l'any 541) va ser rei dels Ostrogots assentats a Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eraric · Veure més »

Eritrea

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eritrea · Veure més »

Eroti

Eroti (en llatí Erotius) fou un jurista romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eroti · Veure més »

Ervigi

Ervigi (en germànic Erwig; ? - Toledo, 15 de novembre de 687) fou rei visigot del Regne de Toledo (680 - 687).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ervigi · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Erzincan · Veure més »

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Erzurum · Veure més »

Escarlata

El color escarlata és una tonalitat del color vermell que tendeix lleugerament al color taronja.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escarlata · Veure més »

Escítia (província romana)

La província romana d'Escítia fou una divisió administrativa romana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escítia (província romana) · Veure més »

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escítia Menor · Veure més »

Escòpelos

Escòpelos (en grec Σκόπελος, Skópelos) és una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Espòrades Septentrionals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escòpelos · Veure més »

Escil·les

Escil·les (llatí: Scyllae) era una ciutat de Tràcia a la costa de l'Euxí, on acabava la muralla defensiva romana d'Orient construïda per Anastasi I Dicor amb la finalitat de defensar Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escil·les · Veure més »

Esciros

Esciros (en llatí Scyros o Scyrus, en grec antic Σκῦρος) és una illa de la mar Egea, una de les Espòrades Septentrionals, a l'est d'Eubea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esciros · Veure més »

Esclarmonde

Esclarmonde és una òpera en quatre actes, amb pròleg i epíleg, amb música de Jules Massenet, sobre un llibret francès d'Alfred Blau i Louis de Gramont.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esclarmonde · Veure més »

Esclavatge a Àfrica

Les principals rutes d'esclaus a l'Àfrica medieval. Una banda d'esclaus Zanj a Zanzíbar (1889) L'esclavatge a Àfrica no sols ha existit arreu del continent durant molts segles, sinó que encara continua en l'actualitat en alguns països.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esclavatge a Àfrica · Veure més »

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »

Esclavitud a l'Imperi Romà d'Orient

Els captius àrabs són portats davant l'emperador Romà III. Lesclavitud en l'Imperi Romà d'Orient va ser amplament estesa i habitual al llarg de tota la seva història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esclavitud a l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Escola cretenca

XVII, ('' Museu de Pavlos i Alexandra Kanellopoulou'', Atenes). Escola cretenca o escola de Creta va ser una important escola pictòrica, coneguda també amb el nom descola post-bizantina, moviment que va florir en l'Illa de Creta mentre estava sota el control de la República de Venècia entre 1204 i 1669.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escola cretenca · Veure més »

Escoles palatines

Les Escoles palatines (del llatí scholae palatinae, 'guàrdia palatina' o 'escoles', en grec medieval Σχολαί) van ser una unitat militar d'elit.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escoles palatines · Veure més »

Escolis

Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escolis · Veure més »

Escorpí cec

Hàbitat típic del ''Belisarius xambeui'' L'escorpí cec (Belisarius xambeui) és un escorpí endèmic dels Pirineus, que es troba a ambdues bandes dels Pirineus entre els 650 i els 1.500 m d'altitud.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escorpí cec · Veure més »

Escriptura eslava precristiana

Lescriptura eslava precristiana és un suposat sistema d'escriptura (possiblement rúnic), que pot haver estat utilitzat pels antics eslaus abans de la seva cristianització durant la missió de Ciril i Metodi i la creació dels alfabets glagolític i ciríl·lic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escriptura eslava precristiana · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escultura · Veure més »

Escultura d'Albània

Monument a la Independència, a Vlora L'escultura d'Albània és qualsevol manifestació artística en el terreny de la pràctica escultòrica, des de la prehistòria als nostres dies, realitzada pels escultors albanesos, escultures presents al territori d'Albània i escultures fora del país realitzades per persones albaneses.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escultura d'Albània · Veure més »

Escultura gòtica

policromada, c. 1510. Imatge del Cristo de La Laguna (Tenerife, Espanya) provinent de Flandes i datat entre 1510-1514. Lescultura gòtica representa la segona de les principals escoles internacionals d'escultura europea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjan fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escultura gòtica · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escultura romànica · Veure més »

Escut d'Alemanya

L'escut d'Alemanya és un dels símbols estatals més antics d'Europa i un dels senyals més antics del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escut d'Alemanya · Veure més »

Escut d'Eslovàquia

L'escut d'Eslovàquia és de gules, amb un mont de tres cims d'atzur movent de la punta, amb el cim central més alt, ressaltant sobre una creu patriarcal patent d'argent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escut d'Eslovàquia · Veure més »

Escut d'Hongria

Representació de l'escut a Budapest L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escut d'Hongria · Veure més »

Escut de Montenegro

L'escut de Montenegro fou adoptat oficialment pel Parlament el 13 de juliol del 2004 i sancionat per la Constitució aprovada el 2 d'octubre del 2007.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escut de Montenegro · Veure més »

Escut de Sèrbia

L'escut de Sèrbia són les armories de l'antiga dinastia Obrenović, que foren adoptades per primera vegada el 1882 i tornades a adoptar el 2004.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Escut de Sèrbia · Veure més »

Església (institució)

Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església (institució) · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església catòlica a França · Veure més »

Església catòlica a l'Índia

apòstol, va ser reconstruïda al segle XIX, sent un lloc de pelegrinatge ''nasrani'' establerta al 999 LEsglésia catòlica a l'Índia és part de l'Església Catòlica universal, sota la guia espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església catòlica a l'Índia · Veure més »

Església d'Antioquia

L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església d'Antioquia · Veure més »

Església d'Orient

LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església d'Orient · Veure més »

Església de Bòsnia

LEsglésia de Bòsnia (en bosnià: Crkva Bosanska/Црква Босанска) fou una església cristiana a la Bòsnia medieval.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església de Bòsnia · Veure més »

Església de Bzipi

L'església de Bzipi és una església cristiana medieval en ruïnes del poble de Bzipi a Abkhàzia/Geòrgia, a la riba dreta del riu Bziphe.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església de Bzipi · Veure més »

Església de Constantinoble

La Pentarquia, any 1000 L'Església de Constantinoble o església romana d'Orient va ser una de les primeres esglésies cristians i una de les que van formar la Pentarquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església de Constantinoble · Veure més »

Església de les noces de Caná

LEsglésia de les Noces de Caná o simplement Església de les Noces és el nom que rep un edifici religiós de l'Església Catòlica que es troba en la part central de la localitat de Kfar Kana, a Galilea, en el Districte del Nord d'Israel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església de les noces de Caná · Veure més »

Església de Sant Demetri

L'Església de Sant Demetri o Hagios Demetrios, és la principal església dedicada a Demetri de Tessalònica, el patró de Tessalònica (a la Macedònia Central, Grècia), construïda quan era la segona ciutat més gran de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església de Sant Demetri · Veure més »

Església de Sant Miquel (Barcelona)

L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església de Sant Miquel (Barcelona) · Veure més »

Església de Sant Pau (Tars)

L'església de Sant Pau és una antiga església ortodoxa grega a Tars, província de Mersin, Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església de Sant Pau (Tars) · Veure més »

Església de Sant Polieucte

L'església de Sant Polieucte (grec: Ναός τουΑγίουΠολυεύκτου, Naós tu Agiu Polievktu; turc: Ayios Polieuktos Kilisesi) fou una antiga església romana d'Orient construïda a Constantinoble (actual Istanbul) per la noble Anícia Juliana i dedicada a Sant Polieucte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església de Sant Polieucte · Veure més »

Església en creu inscrita

XI a Tessalònica. Vista des del nord-oest Una església (de planta) en creu inscrita (en un quadrat) o església en creu amb cúpula és un tipus de planta arquitectònica que fou dominant en les esglésies de mitjan i final del període romà d'Orient, amb un quadrat central i un espai intern organitzat en forma de creu, coronat per una cúpula.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església en creu inscrita · Veure més »

Església estatal de l'Imperi Romà

església estatal de l'Imperi Romà. L'església estatal de l'Imperi Romà fou fundada el 27 de febrer del 380 per l'Edicte de Tessalònica, en el qual l'emperador Teodosi I establí el cristianisme nicè com a única religió autoritzada en tot l'imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església estatal de l'Imperi Romà · Veure més »

Església grecocatòlica ucraïnesa

Sant Josafat LEsglésia grecocatòlica ucraïnesa (Українська греко-католицька церква transcrit Ukraïnska hreko-katolitska tserkva) és la més nombrosa de les Esglésies Catòliques Orientals autònomes en plena comunió, sui iuris, amb la Santa Seu de l'Església catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església grecocatòlica ucraïnesa · Veure més »

Església monolítica

Beta Giyorgis (Església de Sant Jordi), Lalibela, Etiòpia Una església monolítica o església rupestre és una església feta d'una sola peça o bé d'un únic bloc de pedra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església monolítica · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa · Veure més »

Església Ortodoxa Búlgara

L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa Búlgara · Veure més »

Església Ortodoxa Grega de l'Anunciació

LEsglésia Ortodoxa Grega de l'Anunciació (en hebreu: כנסיית גבריאל הקדוש) també coneguda com l'Església de Sant Gabriel o l'Església Ortodoxa Grega de Sant Gabriel, és una Església Ortodoxa a l'est de Natzaret, Israel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa Grega de l'Anunciació · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església Ortodoxa Russa

LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa Russa · Veure més »

Església Ortodoxa Siríaca

L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa Siríaca · Veure més »

Església Parroquial de Lourosa

Interior de l'església L'església Parroquial de Lourosa, també dita església Mossàrab de Sâo Pedro de Lourosa és un temple de construcció anterior al naixement del Regne de Portugal, dedicada a St.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Església Parroquial de Lourosa · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eslaus · Veure més »

Eslaus orientals

Països habitats per eslaus (eslaus orientals en verd mitjà) IX. Els eslaus orientals són pobles eslaus que parlen llengües eslaves orientals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eslaus orientals · Veure més »

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esmalt · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Espanya (geografia) · Veure més »

Espània

Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Espània · Veure més »

Esport eqüestre

Salts d'obstacles Un esport eqüestre és aquell que es practica muntat a cavall.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esport eqüestre · Veure més »

Esquí

Esquiadors alpins tot girant. Lesquí és l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu, fent servir esquís (originàriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o compostos semblants) o bé una única taula lligat/s als peus fent servir fixacions (snowboard).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esquí · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estats croats · Veure més »

Estats medievals d'Anatòlia

Anatòlia és una gran península a Àsia Occidental i forma un dels dos passos entre Àsia i Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estats medievals d'Anatòlia · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estats Pontificis · Veure més »

Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà

Els estats vassalls otomans foren una sèrie d'estats vassalls o tributaris, en general localitzats a la perifèria de l'Imperi Otomà, que estaven sota sobirania de la Sublim Porta, però sobre els quals no s'exercia el control directe per diverses raons.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estats vassalls i tributaris de l'Imperi Otomà · Veure més »

Esteve Asolik

Esteve de Taron (en armeni Ստեփանոս Տարոնեցի) conegut per Esteve Asolik (en armeni Ասողիկ, 'cantor', 'contacontes') va ser un historiador armeni del i principis del contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una Història universal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esteve Asolik · Veure més »

Esteve d'Edessa

Esteve d'Edessa (en llatí Stephanus, en grec antic Στέφανος) fou un destacat metge romà d'Orient nadiu d'Edessa a Síria, un dels més destacats del seu temps.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esteve d'Edessa · Veure més »

Esteve II d'Hongria

Esteve II d'Hongria (en hongarès: II. István) (Buda, 1101 - Nagyvárad, 1131) va ser rei d'Hongria del 1116 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esteve II d'Hongria · Veure més »

Esteve Lecapè

Esteve Lecapè, en grec antic Στέφανος Λακαπηνός, nascut l'any 910 i mort el 18 d'abril del 963, va ser el segon fill de Romà Lecapè i de Teodora.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esteve Lecapè · Veure més »

Esteve Nemanja

Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esteve Nemanja · Veure més »

Esteve Uroš IV de Sèrbia

Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Esteve Uroš IV de Sèrbia · Veure més »

Estratarca

Estratarca (grec: στρατάρχης, stratarkhis) era un títol de l'Imperi Romà d'Orient concedit als generals vencedors en batalla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estratarca · Veure més »

Estrateg autocràtor

En l'antiga Grècia i l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estrateg autocràtor · Veure més »

Estratopedarca

Un estratopedarca (στρατοπεδάρχης, stratopedarkhis, 'mestre del campament') era un càrrec militar grec que aparegué al i, després de segles d'evolució, es convertí en un títol formal a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estratopedarca · Veure més »

Estrímon (tema)

El tema de l'Estrímon (en grec medieval θέμα Στρυμόνος) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat en la zona que correspondria a l'actual Macedònia grega.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estrímon (tema) · Veure més »

Estrep (hípica)

kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 dC. Museu Britànic L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estrep (hípica) · Veure més »

Estudis bizantins

Sessió d'obertura del IV Congrés Internacional d'Estudis Bizantins a l'Aula de la Universitat de Sofia (1934) Els estudis bizantins, estudis de bizantí o bizantinística són una branca interdisciplinària de les humanitats que tracta de la història, la cultura, la demografia, la vestimenta, la religió, l'art, la literatura, la música, la ciència, l'economia, les monedes i la política de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Estudis bizantins · Veure més »

Etiòpiques

Aethiopica (Αἰθιοπικά, "Etiòpiques", és a dir, "Històries d'Etiòpia") o Teàgenes i Cariclea és un romanç o novel·la en grec antic, escrita per Heliodor d'Èmesa, del qual és l'única obra coneguda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Etiòpiques · Veure més »

Etnarca

Etnarca (ἐθνάρχης) es refereix generalment a un lideratge polític d'un grup ètnic comú o regne homogènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Etnarca · Veure més »

Eudòxia Angelina

Eudòxia Angelina, en grec medieval Ευδοκία Αγγελίνα, en serbi Evdokija Anđel, que va morir cap al 1211, o una mica després, va ser la reina consort d'Esteve el Primercoronat de Sèrbia, fill d'Esteve Nemanja, des de l'any 1196 fins al 1198.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eudòxia Angelina · Veure més »

Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I)

Eudòxia Comnena fou una dama romana d'Orient, germana de l'emperador Aleix I Comnè i muller del cèsar Nicèfor Melissè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I) · Veure més »

Eudòxia Epifania

Eudòxia Epifània era una princesa romana d'Orient, filla de l'emperador romà d'Orient Heracli i de la seva primera dona Fàbia Eudòxia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eudòxia Epifania · Veure més »

Eudici

Eudici (en llatí Eudicius) fou un jurista romà d'Orient, que era magister scriniorum (mestre dels estoigs on es guardaven llibres i papers).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eudici · Veure més »

Eufèmia (emperadriu)

Eufèmia, en llatí Euphemia, nascuda amb el nom de Lupicina, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, per estar casada amb Justí I, el fundador de la Dinastia justiniana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eufèmia (emperadriu) · Veure més »

Euqueri de Lió

Euqueri de Lió (Lugdúnum?, ca. 380 - 449) va ser bisbe de Lió a la primera meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Euqueri de Lió · Veure més »

Euquites

Els euquites (del grec εὐχῖται) o messalians (del siríac měṣallīn) eren una secta cristiana de Mesopotàmia que es va estendre per Àsia Menor, Tràcia i Egipte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Euquites · Veure més »

Eurocentrisme

L'eurocentrisme és un terme que engloba l'actitud de jutjar o estudiar qualsevol fenomen des de l'òptica d'Europa, en especial els esdeveniments històrics, els costums i els valors d'altres pobles.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eurocentrisme · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Europa · Veure més »

Eusebi (jurista)

Eusebi (en llatí Eusebius, en grec Εύσέβιος) fou un jurista romà d'Orient que tenia el càrrec de Magister Scriniorum (mestre dels estoigs on es guardaven els llibres i els papers).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eusebi (jurista) · Veure més »

Eutiqui de Ravenna

Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eutiqui de Ravenna · Veure més »

Exarcat

Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Exarcat · Veure més »

Exarcat d'Àfrica

Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Exarcat d'Àfrica · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Exèrcit de l'Imperi Otomà

Escut d'armes de l'Imperi Otomà L' Exèrcit de l'Imperi Otomà va ser un dels artífexs del domini otomà sobre grans territoris a Europa (els Balcans) i l'Orient Mitjà entre els segles XV i XX.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Exèrcit de l'Imperi Otomà · Veure més »

Exèrcit medieval búlgar

L'exèrcit medieval búlgar va ser el principal òrgan militar del primer i segon imperi búlgar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Exèrcit medieval búlgar · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Excubitors

Excubitor (en llatí excubitor i en plural excubitores o excubitii, en grec Έξκουβίτορες ou Έξκούβιτοι, que literalment vol dir 'els que surten del llit', i per tant vigilants o sentinelles), era una classe de soldats que formaven una cohort que guardava el palau o la residència de l'Emperador romà d'Orient. Estaven dirigits per un tribú excubitor. Quan l'emperador anava a alguna celebració a casa d'un altra persona a la mateixa ciutat, els soldats excubitores també l'acompanyaven i feien guàrdia allí com si fos el mateix palau. Es van fundar al voltant del 460 a l'Imperi Romà d'Orient per servir de guàrdia personal als primers emperadors. Els seus comandants van guanyar ràpidament una gran influència i van donar a l'Imperi diversos emperadors al. Els excubitores van perdre gradualment la seva importància cap a finals del, però es van reformar cap a mitjans del i es van convertir en un tagma, o unitat militar, d'elit i formaven el nucli professional de l'exèrcit bizantí. Són mencionats per última vegada l'any 1081.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Excubitors · Veure més »

Execució mitjançant l'ús d'un elefant

De vegades, els elefants desmembraven el cos dels condemnats, com es mostra en aquest dibuix de 1681 del llibre ''An Historical Relation of the Island Ceylon'', de Robert Knox. Lexecució mitjançant l'ús d'un elefant va ser un mètode d'aplicació de la pena de mort a condemnats al sud i el sud-est asiàtic, especialment a l'Índia, durant gairebé 4.000 anys.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Execució mitjançant l'ús d'un elefant · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Expansió de l'islam · Veure més »

Expedició dels rus a Paflagònia

Lexpedició dels rus a Paflagònia fou una ofensiva militar dels rus contra ciutats de les costes de la Propòntida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Expedició dels rus a Paflagònia · Veure més »

Eyüp

Eyüp és un districte de la ciutat d'Istanbul, Turquia, situat en la confluència dels rius Kağıthane i Alibey, en el naixement de la Corn d'Or.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Eyüp · Veure més »

Fa'afafine

''Fa'afafine'' a la Desfilada de l'orgull a Auckland, 2016 Fa'afafine són persones que s'identifiquen amb un tercer gènere o un paper no-binari a Samoa, Samoa Americana i la diàspora samoana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fa'afafine · Veure més »

Facund

Facund va ser un bisbe de l'Àfrica Pròpia província de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Facund · Veure més »

Faesulae

Àrea arqueològica de '''Faesulae''', l'actual Fiesole, amb el teatre romà en primer terme Faesulae (en llatí Faesulae, en grec antic Φαισοῦλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada en un turó a la vall de l'Arno, a uns 5 km de Florència.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Faesulae · Veure més »

Famagusta

Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Famagusta · Veure més »

Fanariotes

Vista del barri de Fener, el centre històric dels grecs otomans de Constantinoble a l'Imperi Otomà, ca. 1900 Una altra vista del barri de Fener, ca. 1900. En primer pla: l'Església de Sant Esteve dels Búlgars; dalt del turó: el Patriarcat de Constantinoble. Els fanariotes (en: en) foren un grup de prominents famílies gregues que residien a Fanar (Φανάρι, el modern FenerEncyclopædia Britannica,Phanariote, 2008, O.Ed.), el principal barri de Constantinoble (actual Istanbul), on està situat el Patriarcat Ecumènic Els fanariotes van dominar l'administració del Patriarcat i van intervenir amb freqüència en l'elecció de prelats, fins i tot del Patriarca Ecumènic, que té l'estatut de primus inter pares entre els bisbes ortodoxos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fanariotes · Veure més »

Faqqua

Faqqua és una vila palestina de la governació de Jenin a Cisjordània al nord de la vall del Jordà, coneguda pels seus opuntia, situada al llarg de la Línia verda als marges del Guilboa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Faqqua · Veure més »

Fares l'hèrul

Fares (en llatí Pharas) fou un comandant romà d'Orient del, cap dels hèruls al servei de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fares l'hèrul · Veure més »

Fatih

Fatih (en català Conqueridor) és un dels districtes més grans d'Istanbul, Turquia, situat al cor de la ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fatih · Veure més »

Fèlix IV

Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fèlix IV · Veure més »

Fèlix Ziem

Fèlix Ziem (Beaune, França, 25 de febrer de 1821 - París, 10 de novembre de 1911) fou un pintor francès, de pare croat, pertanyent a l'Escola de Barbizon.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fèlix Ziem · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fòrum Romà · Veure més »

Feke

Feke (en armeni: Վահկա o Vahka) és una vila de Turquia, que pertany a la província d'Adana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Feke · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Felanitx · Veure més »

Felip d'Alsàcia

Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Felip d'Alsàcia · Veure més »

Felip d'Anjou-Nàpols

Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »

Felip de Courtenay

Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273-1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Felip de Courtenay · Veure més »

Felip I de Tàrent

Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Felip I de Tàrent · Veure més »

Felip II de Tàrent

Felip II de Tàrent (1329-25 de novembre, 1374) fou príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí des del 1364 al 1374.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Felip II de Tàrent · Veure més »

Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Felip Pedrell i Sabaté · Veure més »

Fener

Fener, Fanar o Phanar (grec Φανάρι pronunciat fa'nari) és un mahalle històric al barri de Balat, al costat del Corn d'Or, al districte de Fatih, Istanbul, zona antiga de la capital plena de cases històriques i d'esglésies gregues i sinagogues, algunes del temps dels romans d'Orient i altres del temps otomans, com la Sinagoga Ahrida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fener · Veure més »

Fenerbahçe (Kadıköy)

Fenerbahçe (AFI /feˈnɛrbaht͡ʃe/), és un barri de Kadıköy, a la part asiàtica d'Istanbul, a la riba del Mar de Màrmara.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fenerbahçe (Kadıköy) · Veure més »

Feodòssia

Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Feodòssia · Veure més »

Ferdinand Gregorovius

Ferdinand Gregorovius (Neidenburg, 19 de gener de 1821 - Múnic, 1 de maig de 1891) fou un historiador i periodista alemany, encara que va viure molt de temps a Itàlia, ja que es va especialitzar en la història medieval de l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ferdinand Gregorovius · Veure més »

Ferengi

Els ferengis (pronunciat) són una de les espècies humanoides de l'univers fictici de Star Trek.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ferengi · Veure més »

Fermo

Fermo és un municipi italià de la regió Marques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fermo · Veure més »

Ferran d'Aunés

Ferran d'Aunés (aragonès: Ferrando d'Ahonés; en castellà: Fernando de Ahonés), (?,? - Constantinoble, 1305) va ser un richome aragonès i almirall de la flota de la Companyia Catalana d'Orient i de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ferran d'Aunés · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ferrara · Veure més »

Festa de la Immaculada Concepció

La Festa de la Immaculada Concepció celebra la creença en la Immaculada Concepció de la Mare de Déu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Festa de la Immaculada Concepció · Veure més »

Feta

El feta (grec: φέτα) és un formatge tradicional de Grècia, fet a base de llet d'ovella i de vegades de cabra (sempre menys del 30%), de pasta tova crua i madurat en salmorra durant un període de tres mesos com a mínim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Feta · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Feudalisme · Veure més »

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan (catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963. La major part de la seva superfície és desert, trencat per muntanyes, grans dunes i valls de rius secs; alguns oasis permeten la vida. El poble que hi viu s'anomena fazazna, plural de fazzaní. Modernament, el Fezzan, segons la darrera divisió administrativa de Líbia, inclou les municipalitats següents (cadascuna de les quals és un districte administratiu).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fezzan · Veure més »

Fiesole

Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fiesole · Veure més »

Figuig

Figuig o Figig o Ifiyey (o) és una ciutat amaziga del Marroc, prop de les muntanyes de l'Alt Atles, a la frontera amb Algèria, a la regió de l'Oriental, província de Figuig.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Figuig · Veure més »

Filadèlfia (Itàlia)

Filadèlfia és una ciutat italiana de 5.435 habitants de la província de Vibo Valentia a Calàbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Filadèlfia (Itàlia) · Veure més »

Filemó (gramàtic)

Filemó (en llatí Philemon, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient del, autor de l'obra (Lexicon technologikon) que ell mateix diu que el va escriure per complementar i substituir al lexicó del gramàtic Hiperequi d'Alexandria anomenat, escrit en vuit llibres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Filemó (gramàtic) · Veure més »

Filoxè (heretge)

Filoxè (en llati Philoxenus, en grec antic) fou un heretge romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Filoxè (heretge) · Veure més »

Flaccil·la (filla d'Arcadi)

Flaccil·la, en llatí Flaccilla, va ser una princesa de l'Imperi Romà d'Orient filla de l'emperador Arcadi (r. 383–408) i de la seva esposa, l'emperadriu Èlia Eudòxia (r. 395–408).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Flaccil·la (filla d'Arcadi) · Veure més »

Flavi Constantí (cònsol 457)

Flavius Constantinus (floruit 447–464) o Flavi Constantí fou un polític i Cònsol de l'Imperi Romà Oriental i, en tres ocasions, Prefecte del Pretori d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Flavi Constantí (cònsol 457) · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Flavi Honori · Veure més »

Flavià (jutge)

Flavià (en llatí Flavianus) era un jurista de l'Imperi Romà d'Orient, advocatus fisci en temps de Justinià I pel qual fou nomenat com un dels jutges generals (κοινοὶ πάντων δικασταί) que van ser designats en lloc dels jutges especials que fins aquell moment es nomenaven segons l'anterior constitució de l'emperador Zenó per als tribunals particulars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Flavià (jutge) · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Florència · Veure més »

Foc grec

El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Foc grec · Veure més »

Focas (família)

Focas, en grec medieval Φωκᾶς, va ser una família de l'Imperi Romà d'Orient originària del tema de Capadòcia que va donar, durant els segles IX i X diversos militars i polítics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Focas (família) · Veure més »

Focí (estrateg)

Focí (grec: Φωτεινός, Fotinós) fou un comandant i governador militar romà d'Orient actiu durant la dècada del 820.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Focí (estrateg) · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Focea · Veure més »

Foligno

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Foligno · Veure més »

Forlì

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Forlì · Veure més »

Forquilla

Una forquilla o forqueta és un estri amb un mànec en un extrem i una sèrie de pues a l'altre, que s'utilitza habitualment per a menjar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Forquilla · Veure més »

Fortalesa de Babilònia

Fortalesa de Babilònia és una antiga fortalesa del delta del Nil, situada a la zona coneguda avui com el Caire copte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fortalesa de Babilònia · Veure més »

Fortalesa de Ktènia

Ktènia (en búlgar: Ктения; grec: Κτένια) és una fortalesa romana i medieval en ruïnes, situada a 2,1 quilòmetres al nord del poble de Lozarevo, al municipi de Sungurlare, Província de Burgàs, al sud-est de Bulgària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fortalesa de Ktènia · Veure més »

Fragmente der griechischen Historiker

Primera edició dels ''Fragmenta historicorum Graecorum'', volum 1.París, Karl i Theodor Müller, 1841 Els Fragmenti der griechischen Historiker (Fragments dels historiadors grecs), més conegut per l'abreviatura de FGrH, FGH o «el Jacoby», és una col·lecció de fragments d'obres d'historiadors grecs, aplegats pel filòleg alemany Felix Jacoby (1876–1959).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fragmente der griechischen Historiker · Veure més »

Frahat d'Armènia

Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Frahat d'Armènia · Veure més »

Francesc de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Francesc de Montcada · Veure més »

Francesc Masriera i Manovens

fou pintor, escriptor i orfebre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Francesc Masriera i Manovens · Veure més »

Francocràcia

El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia. La Francocràcia (Φραγκοκρατία, Frankokratía, 'Francocràcia', 'govern dels francs'), també coneguda com a Llatinocràcia (Λατινοκρατία, Latinokratía, 'govern dels llatins') i, pels dominis venecians, Venetocràcia (Βενετοκρατία, Venetokratía o Ενετοκρατία, Enetokratia), fou el període de la història de Grècia després de la Quarta Croada (1204), quan es van establir un nombre d'estats croats principalment francesos i italians al territori del dissolt Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Francocràcia · Veure més »

Franz Dölger

Franz Dölger (Kleinwallstadt, 4 d'octubre del 1891 – Múnic, 5 de novembre del 1968) fou un bizantinista alemany.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Franz Dölger · Veure més »

Fredegari

Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crònica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austràsia, que són fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relació d'esdeveniments entre els anys 561 i 641.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fredegari · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Friül

El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Friül · Veure més »

Frontal d'Avià

El Frontal d'Avià és una peça clau del romànic català.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Frontal d'Avià · Veure més »

Fulqueri de Chartres

Fulqueri de Chartres (* Chartres, 1059) va ser un cronista de la Primera Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fulqueri de Chartres · Veure més »

Fundació i Imperi

Fundació i Imperi és la segona novel·la de la trilogia de "La Fundació" (o Cicle de Tràntor com també es denomina) escrita per Isaac Asimov el 1952.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Fundació i Imperi · Veure més »

Gabala

Vista de '''Jableh''' Gabala o en francès Gibel, fou també coneguda com Jabala, Djabala, Djebala, Jebala, Djebeleh, Jebleh o Jableh.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gabala · Veure més »

Gabriel (prefecte romà d'Orient)

Gabriel (en llatí Gabrielius, en grec Γαβριήλιος) fou prefecte de la ciutat a l'Imperi Romà d'orient sota l'emperador Justinià I.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gabriel (prefecte romà d'Orient) · Veure més »

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gaeta · Veure més »

Gagaüsos

Els gagaüsos són una minoria turquesa al sud de Moldàvia (Gagaúsia) i sud-oest d'Ucraïna (principalment a Budjak, óblast d'Odessa) en un nombre de 250.000.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gagaüsos · Veure més »

Gagik II d'Ani

Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gagik II d'Ani · Veure més »

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Galè · Veure més »

Gal·lípoli

El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gal·lípoli · Veure més »

Gal·loitàlic

El gal·loitàlic, també conegut com a padà, és una família de llengües romàniques occidentals que presenten característiques comunes d'una banda amb les llengües gal·loromàniques (com l'occità i el francès), i d'altra amb les italoromàniques (com l'italià).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gal·loitàlic · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Galera · Veure més »

Galeria Tretiakov

La Galeria Estatal Tretiakov (en rus: Госуда́рственная Третьяко́вская галере́я, Gosudàrstvennaia Tretiakóvskaia galereia) és una galeria d'art ubicada a Moscou, Rússia, considerada el principal dipositari d'obres d'art russes en el món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Galeria Tretiakov · Veure més »

Gallipoli (ciutat d'Itàlia)

Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gallipoli (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Garibald I de Baviera

Garibald I de Baviera (v. 540-591) va ser Duc de Baviera entre 555 i 591.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Garibald I de Baviera · Veure més »

Gassànides

Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gassànides · Veure més »

Gàlata

XIX per activar el creixement urbà cap al nord. Gàlata era un barri enfront de Constantinoble (actual Istanbul, Turquia), situat a la riba nord del Corn d'Or, l'entrada del qual el separa del centre històric de la península de l'antiga Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gàlata · Veure més »

Gàrides

Gàrides (en llatí Garidas) fou un jurista romà d'Orient, a qui Nicolau Comnè Papadopoli anomena Gàrides Lleó.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gàrides · Veure més »

Gènesi de Viena

El Gènesi de Viena (Viena, Österreichische Nationalbibliothek, cod. theol. gr.31) és un manuscrit il·luminat compost probablement a Síria a la primera meitat del, probablement durant el regnat de Justinià I, entre els anys 526 o 531 fins al 595.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gènesi de Viena · Veure més »

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gèpides · Veure més »

Gèrasa

El fòrum oval de Gèrasa, amb la ciutat nova al fons Gèrasa (Gerasa) fou una ciutat de Celesíria que feia part de la Decàpolis, i que correspon a l'actual Jerash (Jordània).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gèrasa · Veure més »

Géza II d'Hongria

Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Géza II d'Hongria · Veure més »

Gíger

Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gíger · Veure més »

Göbekli Tepe

Mapa amb la situació de Göbekli Tepe al sud-est de Turquia. Göbekli Tepe (en català, "pujol panxut") és un antic santuari que és al punt més alt d'una llarga serralada a uns 15 km al nord-est de la ciutat de Şanlıurfa (antiga Urfa/Edessa), al sud-est de Turquia, a prop de la frontera amb Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Göbekli Tepe · Veure més »

Gümüşhane

Gümüşhane és una ciutat de Turquia, cap del districte del mateix nom i de la província de Gümüşhane, a la regió de la Mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gümüşhane · Veure més »

Gelasi de Cízic

Gelasi de Cízic és el nom atribuït erròniament a un religiós romà d'Orient anònim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gelasi de Cízic · Veure més »

Gelasi I

Gelasi I (Àfrica romana ? - Roma, 21 de novembre de 496) fou escollit papa l'1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor, Fèlix III.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gelasi I · Veure més »

Gelimer

Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gelimer · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gemmes treballades · Veure més »

Genètica de poblacions del Marroc

La genètica de poblacions del Marroc engloba la història genètica del poble marroquí, i la influència genètica d'aquesta ascendència en les poblacions mundials.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Genètica de poblacions del Marroc · Veure més »

Gentuni

Els Gentuni o Gntuni o Gnuní (en grec antic Γυντουνίη, en armeni Գնթունի 'Gnt'uni') van ser una família de nakharark armenis amb possessions al districte de Nig, al nord-est de l'Airarat, en concret a Abaran, a la vall de Kazal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gentuni · Veure més »

Germà (cosí de Justinià)

Germà (en llatí Germanus) va ser un patrici romà d'Orient, cosí de l'emperador Justinià I. Després de l'accessió de Justinià al tron l'any 527, encara jove, va ser nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar els antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Germà (cosí de Justinià) · Veure més »

Germà (governador)

Germà (en llatí Germanus) era governador romà d'Orient d'Edessa (587) durant el regnat de l'emperador Maurici (582-602).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Germà (governador) · Veure més »

Germà (militar)

Germà (en llatí Germanus) va ser un militar de l'Imperi Romà d'Orient, un dels comandants de l'expedició que l'emperador Teodosi II va enviar l'any 441 per atacar als vàndals a l'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Germà (militar) · Veure més »

Gerontres

Gerontres (en grec antic Γερόνθραι) era una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la plana de l'Eurotes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gerontres · Veure més »

Gibanica

Un tros de gibanicaGibanica (en ciríl·lic-serbi, гибаница, ˈɡibanit͡sa) és un plat tradicional de la pastisseria sèrbia i popular a tot els Balcans, del qual hi ha variants i plats similars a Macedònia del Nord i Bulgària (on sol anomenar-se banitsa, баница), així com a Bòsnia Hercegovina, Croàcia, Eslovènia i Itàlia (on es diu ghibanizza).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gibanica · Veure més »

Gihad

Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gihad · Veure més »

Gimnetes

A l'antiga Grècia, els gimnetes (gymnḗtai, o γυμνῆτες, gymnḗtes, literalment 'nus', 'sense roba') o psils (psilói, literalment 'nus', 'pelats', 'despullats') eren la infanteria lleugera que normalment actuava en escaramusses, i que es distingia dels hoplites perquè portaven armes lleugeres i poca armadura.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gimnetes · Veure més »

Gineceu (cambra)

Un gineceu (en grec antic γυναικεῖον literalment «cambra de les dones») o la gineconitis (γυναικωνῖτις, «habitacions de les dones») era una sala, habitació o apartament que posseïen les grans cases de l'antiga Grècia, per a ús exclusiu de les dones de la casa: dones, filles, servents.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gineceu (cambra) · Veure més »

Giordano Ruffo

Giordano Ruffo o Jordanus Ruffus (fl. 1200-1256) va ser un noble italià conegut per una de les obres més antigues de la medicina veterinària sobre el cavall i les seves malalties De Medicina Equorum.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Giordano Ruffo · Veure més »

Gitanos de Romania

Els gitanos (gitanos; rom, tradicionalment Țigani, "gitanos") constitueixen una de les minories més grans de Romania.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gitanos de Romania · Veure més »

Gliceri

Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gliceri · Veure més »

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Globalització · Veure més »

Gnosi

La gnosi (del grec γνῶσις gnōsis, 'coneixement') és la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gnosi · Veure més »

Gnuní

Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gnuní · Veure més »

Goddes

Goddes (en llatí Goddas o Godas) era un noble d'origen got al servei del rei vàndal Gelimer.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Goddes · Veure més »

Golf d'Alexandreta

El golf d'Alexandreta (o golf d'İskenderun) és un golf situat en la regió oriental de la Mediterrània, en la costa sud de Turquia, a prop de la frontera amb Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Golf d'Alexandreta · Veure més »

Golf de Venècia

Localització del Golf de Venècia dins la Mar Adriàtica (en blau) El Golf de Venècia es troba a l'extrem septentrional de la Mar Adriàtica, des de la costa de la Península d'Ístria fins al delta del Po, i és compartit per Itàlia, Eslovènia i Croàcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Golf de Venècia · Veure més »

Gomfi

Gomfi (en llatí Gomphi, en grec antic Γόμφοι) era una antiga ciutat de l'Hestieòtide a Tessàlia prop de la frontera amb Atamània i Dolòpia, que controlava el pas cap a les planes tessàlies: el pas de Musáki que era la sortida cap a Dolòpia i el de Portes, que conduïa a Atamània, i fins més enllà, a Ambràcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gomfi · Veure més »

Gondobald

Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gondobald · Veure més »

Gonnos

Gonnos (en llatí Gonni o Gonnus, en grec Γόννοι "Gónnoi" o Γόννος "Gónnos") era una antiga ciutat del districte de Perrèbia, a Tessàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gonnos · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gots · Veure més »

Govern dels Ducs

El Govern dels Ducs, Període dels Ducs o període d'anarquia fou l'interregne longobard entre el 574 (a la mort del rei Clef) i el 584 (elecció d'Autari); en aquest temps els longobards no van tenir rei i cada duc governava al seu territori (cada ducat era independent un de l'altra) amb un govern col·legiat dels ducs per al conjunt.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Govern dels Ducs · Veure més »

Governació de Sharqia

La governació de Sharqia és una de les governacions o muhàfadhes d'Egipte, situada al nord del país, que té com a capital la ciutat d'Al-Zaqāziq.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Governació de Sharqia · Veure més »

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Governador · Veure més »

Gozo

Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gozo · Veure més »

Gran arcont

El gran arcont (grec: μέγας ἄρχων, megas àrkhon) fou un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient durant els segles  i. Apareix a les fonts per primera vegada com a traducció de títols estrangers, amb un significat assimilable al de «gran príncep».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran arcont · Veure més »

Gran Basar

Un dels carrers centrals del Gran Basar El Gran Basar (en turc kapalıçarşı, 'basar cobert') a Istanbul és un dels basars més grans del món amb més de 58 carrers, 4.000 botigues i entre 250.000 i 400.000 visitants diaris.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Basar · Veure més »

Gran Canal

El Gran Canal des del Ponte dell'Accademia; en primer pla el Palazzo Cavalli-Franchetti, en la distància l'església de Santa Maria della Salute. El Gran Canal vist des de l'espai el 2001. El Gran Canal (Canal Grande en italià; en venecià, Canalasso) és el principal canal de Venècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Canal · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran domèstic

El gran domèstic (grec medieval: μέγας δομέστικος, mégas doméstikos) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran domèstic · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Gran Ducat de Moscou

Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Ducat de Moscou · Veure més »

Gran Idea

La Gran Idea (grec Μεγάλη Ιδέα, Megáli Idéa) ha estat l'expressió del sentiment nacionalista grec durant els segles  i. Era un concepte d'irredemptista que aspirava a unir tots els grecs dins d'un sol estat nació amb capital a Constantinoble, per tal com una gran part de les poblacions gregues havien quedat sota l'Imperi Otomà després de la independència del nou estat grec el 1832.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Idea · Veure més »

Gran logoteta

El gran logoteta, en grec medieval μέγας λογοθέτης, megas logothetēs, va ser un dignatari de l'Imperi Romà d'Orient que supervisava tots els departaments fiscals, els sekreta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran logoteta · Veure més »

Gran Mesquita d'Alep

La Gran Mesquita d'Alep, també anomenada mesquita dels Omeies d'Alep, és la mesquita més important d'Alep (Síria), fundada en època dels omeies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Mesquita d'Alep · Veure més »

Gran mesquita de Sanà

La Gran mesquita de Sanà és una antiga mesquita situada a Sanà, Iemen, just a l'est de l'antic lloc del palau Ghumdan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran mesquita de Sanà · Veure més »

Gran Moràvia

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Moràvia · Veure més »

Gran Muralla d'Abkhàzia

Ruïnes de la primera torre de la '''Gran Muralla d'Abkhàzia''' La Gran Muralla d'Abkhàzia, coneguda també com la muralla del Kelassuri (en abkhaz Кьалашәыр агәар, Kialaixur aruar; en georgià კელასურის კედელი, Kelaixuris kedeli; Kelassúrskaia stenà), és una muralla de pedra que es troba a l'oest de Sukhumi, a Abkhàzia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Muralla d'Abkhàzia · Veure més »

Gran Palau de Constantinoble

Mosaic del palau El Gran Palau de Constantinoble, conegut igualment com a Palau Sagrat (llatí: Sacrum Palatium) o Palau Imperial, fou un enorme complex palatí romà d'Orient situat a l'extrem sud-est de la península on era la ciutat de Constantinoble (actual Istanbul, a Turquia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gran Palau de Constantinoble · Veure més »

Granada de mà

La granada o granada de mà, també coneguda com a bomba de mà, és una arma antipersones que explota un curt temps després del seu alliberament.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Granada de mà · Veure més »

Granadura

Granadura o grans de colors i formes diverses La granadura és un conjunt de grans (gra en singular), és a dir, un conjunt d'objectes petits de forma esfèrica amb una perforació que es poden unir per formar collarets, braçalets, rosaris, etc., o també enganxar sobre la roba o mobles.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Granadura · Veure més »

Grans Festes de l'Església Ortodoxa

XIX amb la representació de la Resurrecció de Jesús al centre, envoltada de dotze imatges al·lusives a les Dotze Grans Festes de l'Església Ortodoxa. Walters Art Museum, Baltimore Les Dotze Grans Festes (en grec: Δωδεκάορτον) de l'Església Ortodoxa Oriental estan formades per les celebracions relatives a la Pasqua, que commemora la Resurrecció de Jesús a més d'altres dies de gran significació per a l'Església.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grans Festes de l'Església Ortodoxa · Veure més »

Grasulf I de Friül

Grasulf I (mort després de 571, potser vers 584) era germà de Alboí, el primer rei longobard d'Itàlia, i, possiblement, el primer duc de Friül.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grasulf I de Friül · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grècia · Veure més »

Grècia otomana

Mapa de l'Imperi Otomà de 1481 a 1683. La Grècia otomana és el terme utilitzat per a designar el període de la dominació otomana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grècia otomana · Veure més »

Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient

La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grec antic · Veure més »

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grec àtic · Veure més »

Grec italiota

El grec italiota (en κατωιταλιώτικα, katoitaliótika) és una varietat del grec parlada a dues regions del sud d'Itàlia: el Salento i la Calàbria; aquestes varietats són conegudes com a grec salentí i grec calabrès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grec italiota · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grec medieval · Veure més »

Grec xipriota

El grec xipriota (grec, kipriakí diálektos Κυπριακή διάλεκτος o kipriakà Κυπριακά) és un dialecte de la llengua grega parlat per unes 750.000 persones a Xipre, i per uns centenars de milers més a l'estranger.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grec xipriota · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grecs · Veure més »

Grecs del Caucas

Els grecs del Caucas (en grec: Έλληνες τουΚαυκάσου, o simplement caucasians, en grec: 'Καυκάσιοι, anomenats en turc: Kafkas Rum), són les diverses comunitats gregues establertes a les regions orientals del mar Negre: al Caucas, a Transcaucàsia i al nord-est d'Anatòlia (regió del Pont), tant a l'època clàssica, com a la romana d'Orient, constituïdes especialment per comerciants, clergues ortodoxos, refugiats o mercenaris de les diverses guerres civils i períodes d'enfrontaments polítics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Grecs del Caucas · Veure més »

Gregenti

Gregenti (Gregentius, Γρηγέντιος), fou arquebisbe de Tephar (Zafar) (Τεφὰρ, la Sapphar, Σάπφαρ de Ptolemeu i la Saphar, Σάφαρ d'Arrià), capital dels homerites (himiarites) una nació del Iemen.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregenti · Veure més »

Gregori

* Sants i beats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori · Veure més »

Gregori (patrici)

Gregori (mort a Sufètula el 647) va ser un patrici de la província romana d'Orient d'Àfrica, esmentat per Teòfanes Isàuric.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori (patrici) · Veure més »

Gregori Camàter

Gregori Camàter (en grec: Γρηγόριος Καματηρός, Gregórios Kamatirós), fl. del 1088 al 1126/1132, fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori Camàter · Veure més »

Gregori Coniades

Gregori Coniades (?-1320; en llatí) fou un astrònom romà d'Orient, metge i matemàtic, que va viatjar a Pèrsia per aprendre'n i al seu retorn va fundar una escola d'astronomia a Trebisonda, protegit per l'emperador Aleix II Comnè de Trebisonda (1297-1330).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori Coniades · Veure més »

Gregori Doxapater

Gregori Doxapater (Gregorius Doxapater) fou un jurista romà d'Orient que és esmentat a la Scholia a la Basílica (Basilica vol. 3. p. 440, 7.16. 317).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori Doxapater · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori el Gran · Veure més »

Gregori el Monjo

Gregori el Monjo (en llatí Gregorius Monachus) fou un asceta romà d'Orient que va viure a la seva granja de Tràcia sense entrar en religió, però portant una vida ascètica, que va ser admirada per les persones religioses.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori el Monjo · Veure més »

Gregori I de Taron

al-Mútadid (r. 892–902) Lleó VI, el Savi (r. 886–912) Gregori I de Taron (en armeni: Գրիգոր; en grec antic: Κρικορίκιος/Γρηγόριος ὁ Ταρωνίτης transliterat.: Krikoríkios/Grigórios o Taronitis) va ser un noble armeni de la família bagràtida dels segles  i i governant de la regió de Taron, al sud d'Armènia, del 898 fins a la seva mort el 923/936.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori I de Taron · Veure més »

Gregori II (papa)

Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori II (papa) · Veure més »

Gregori II de Taron

Gregori II de Taron, conegut com a Gregori Taronita (en grec : Γρηγόριος Ταρωνίτης), fou un príncep armeni de Taron que va passar al servei de l'Imperi Romà d'Orient i va exercir diversos càrrecs importants de governador i de comandament sota l'emperador Basili II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori II de Taron · Veure més »

Gregori Palamàs

Gregori Palamàs va ser un destacat monjo i teòleg romà d'Orient del (cap als anys 1296-1359).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori Palamàs · Veure més »

Gregori Patzó

Gregori Patzó (Gregorius Patzo) fou un escriptor romà d'Orient que va escriure unes Novellae sobre els darrers emperadors romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori Patzó · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gregori VII · Veure més »

Gruta de San Biagio

La Grotta di San Biagio (de l'italià; Gruta de Sant Blai), també coneguda com ipogeo dei Santi Giasone e Mauro (de l'italià; hipogeu dels sants Jasó i Maure), va ser un temple pagà, un cementiri paleocristià, un oratori benedictí i una església catòlica de Castellammare di Stabia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gruta de San Biagio · Veure més »

Guaimar IV de Salern

Guaimar IV (1013 – 2 de juny de 1052 EC) va ser un príncep llombard de Salern des de 1027 i de Càpua des del 1038, i duc d'Amalfi des del 1039.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guaimar IV de Salern · Veure més »

Gualdo Tadino

Gualdo Tadino (en llatí: Tadinum) és una ciutat d'Itàlia, a la província de Perusa, al nord-est d'Úmbria, als flancs inferiors del Monte Penna, una muntanya dels Apenins.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gualdo Tadino · Veure més »

Gualter V de Brienne

Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gualter V de Brienne · Veure més »

Guaram III

Guaram III —გუარამ III en georgià — de la dinastia dita dels « guaràmides», fou príncep-primat d'Ibèria del 693 al 748.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guaram III · Veure més »

Guaràmides

Els Guaràmides (en georgià: გურამიანნი) o dinastia Guaràmida fou una branca jove de l'antiga casa reial d'Ibèria coneguda sota el nom dels « cosròides ».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guaràmides · Veure més »

Guastalla

Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guastalla · Veure més »

Guàrdia imperial

La guàrdia imperial o guàrdia de palau és un grup especial de soldats o un membre d'un imperi, en general estretament relacionats directament amb l'emperador.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guàrdia imperial · Veure més »

Guàrdia varega

La guàrdia varega (grec medieval: Τάγμα των Βαράγγων, Tagma ton Varàngon) fou un regiment de mercenaris d'origen nòrdic i anglosaxó («varegs») que prestaren servei en l'exèrcit romà d'Orient des del fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guàrdia varega · Veure més »

Gubbio

Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gubbio · Veure més »

Guelendjik

Guelendjik - Геленджик - és una ciutat del territori de Krasnodar, a Rússia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guelendjik · Veure més »

Gueorgui Ostrogorski

Gueorgui Aleksàndrovitx Ostrogorski (rus: Георгий Александрович Острогорский; nascut el 19 de gener del 1902 i mort el 24 d'octubre del 1976), conegut en serbi com a Georgije Aleksandrovič Ostrogorski (Георгије Александрович Острогорски), fou un bizantinista iugoslau d'origen rus de fama mundial pels seus estudis sobre l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gueorgui Ostrogorski · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra · Veure més »

Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328

La guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, o primera guerra civil de l'era dels Paleòlegs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328 · Veure més »

Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347

La guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, o segona guerra civil de l'era dels Paleòlegs, fou un conflicte que esclatà a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347 · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Guerra de Chioggia

La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra de Chioggia · Veure més »

Guerra de Curzola

La guerra de Curzola va ser la segona d'un total de quatre guerres, que van lliurar la República de Venècia i la República de Gènova pel control del comerç a la Mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra de Curzola · Veure més »

Guerra de Morea

La Guerra de Morea (Guerra di Morea) és el nom més conegut de la Sisena Guerra otomanoveneciana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra de Morea · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941)

La Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient de 941 va tenir lloc durant el regnat d'Ígor de Kíev.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941) · Veure més »

Guerra gòtica (376-382)

La Guerra gòtica fou un conflicte ocorregut entre el 376 i el 382 que enfrontà a l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Romà d'Occident amb teruings i greutungs, que es veien pressionats per l'avanç dels huns.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra gòtica (376-382) · Veure més »

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »

Guerra greco-turca (1919-1922)

La Guerra greco-turca de 1919-1922, també coneguda com a Guerra de l'Àsia Menor, va consistir en una sèrie de conflictes armats entre Grècia i els revolucionaris del Moviment Nacional Turc, nascut com aspiració nacionalista després de la Primera Guerra Mundial dins del decadent Imperi Otomà, que varen tenir lloc entre el maig del 1919 i l'octubre del 1922.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra greco-turca (1919-1922) · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 572-591

La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra romano-sassànida del 572-591 · Veure més »

Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu. Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar lstatu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren. El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra romano-sassànida del 602-628 · Veure més »

Guerra Vandàlica

La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra Vandàlica · Veure més »

Guerra veneciano-genovesa

La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Guerres de la Ridda

Les guerres de la Ridda (‘guerres d'apostasia’) van ser una sèrie de campanyes militars musulmanes per sufocar la rebel·lió d'algunes tribus àrabs contra el califa Abu-Bakr as-Siddiq, que van tenir lloc en els anys 632 i 633, immediatament després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres de la Ridda · Veure més »

Guerres franco-visigòtiques

Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres franco-visigòtiques · Veure més »

Guerres gòtiques

Les guerres gòtiques són un conjunt d'enfrontaments entre els gots i l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres gòtiques · Veure més »

Guerres moscovito-lituanes

Les Guerres moscovito-lituanes (també conegudes com a guerres russolituanes, o simplement guerres moscovites o guerres lituanes) van ser una sèrie de guerres entre el Gran Ducat de Lituània, aliat amb el Regne de Polònia, i el Gran Ducat de Moscou, que després es convertiria en el Tsarat Rus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres moscovito-lituanes · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guerres romano-búlgares

Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres romano-búlgares · Veure més »

Guerres romano-germàniques

S'anomenen guerres romanogermàniques la sèrie de conflictes entre els romans i les tribus germàniques compresos entre el 113 aC, amb la guerra címbria, i el 476 dC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres romano-germàniques · Veure més »

Guerres romano-longobardes

Les guerres romano-longobardes o guerres bizantino-longobardes foren tot un seguit de conflictes entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres romano-longobardes · Veure més »

Guerres romano-otomanes

Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres romano-otomanes · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres romano-perses · Veure més »

Guerres romano-seljúcides

Les guerres romano-seljúcides foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guerres romano-seljúcides · Veure més »

Guillem Braç de Ferro

Guillem Braç de Ferro (c. 1010 - † 1046) fou un aventurer normand, un dels dotze fills de Tancred d'Hauteville.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guillem Braç de Ferro · Veure més »

Guillem de la Roche

Guillem de la Roche va ser baró de Veligosti i Damala al Principat d'Acaia i parent dels governants del ducat d'Atenes de la família de la Roche; cal no confondre'l per tant amb Guillem I de la Roche.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guillem de la Roche · Veure més »

Guillem I de la Roche

Guillem I de la Roche (?-mort el 1287) fou duc d'Atenes, succeint el seu germà Joan I de la Roche, el 1280.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guillem I de la Roche · Veure més »

Guillem II d'Acaia

Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guillem II d'Acaia · Veure més »

Gundemar

Gundemar fou rei visigot del Regne de Toledo del 610 al 612.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gundemar · Veure més »

Guntram Bosó

Guntram Bosó o Gontran Bosó fou duc d'Austràsia (governador del Llemosí) i un dels principals nobles del país al darrer terç del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Guntram Bosó · Veure més »

Gurguèn d'Ibèria

Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gurguèn d'Ibèria · Veure més »

Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels)

Gurguèn (mort l'any 1008) fou un rei dels kartvels de la dinastia dels bagràtides de 994 a 1008.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels) · Veure més »

Gurguèn Khatxik

Gurguèn Khatxik Artsruní († 1003) fou un rei de Vaspurakan del 991 a 1003 Regne de Vaspurakan, 908-1021.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gurguèn Khatxik · Veure més »

Gurzuf

Gurzuf (en tàtar de Crimea; en Гурзуф; en Гурзуф i en Gurzubitae) — és una assentament de tipus urbà de Ucraïna situada a la costa sud de la península de Crimea, que el 2021 tenia 9.412 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gurzuf · Veure més »

Gustave-Léon Schlumberger

Gustave-Léon Schlumberger (Guebwiller, Alsàcia, 17 d'octubre del 1844 – París, 9 de maig del 1929) fou un historiador, bizantinista i numismàtic francès especialitzat en la història de les Croades i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Gustave-Léon Schlumberger · Veure més »

Hagioteodorita

Hagioteodorita (Hagiotheodorita) fou un escriptor romà d'Orient comentarista de la Basilica, una obra jurídica de Lleó VI el Filòsof que incorpora un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hagioteodorita · Veure més »

Haifa

Haifa, 1925 - 1937 Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006. Haifa (Hefà; Haïfà) és una ciutat actualment forma part de l'estat d'Israel des de 1948, que es troba al nord-est de l'àrea geogràfica coneguda com a Palestina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Haifa · Veure més »

Halhul

Halhul és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada a 5 quilòmetres al nord d'Hebron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Halhul · Veure més »

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Halicarnàs · Veure més »

Halmiris

Ciutats i colònies antigues a Dobrudja (es mostra la costa moderna) Halmiris (en) va ser un fort, assentament i port naval romà i bizantí, situat a 2,5 quilòmetres a l'oest del poble de Murighiol a la desembocadura del delta del Danubi a Romania.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Halmiris · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hama · Veure més »

Hamduna

Hamduna (en turc: Kurukavak, en Kurmanji: Hemdûna) és una vila de Turquia, que pertany al districte de Beşiri, de la província de Batman.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hamduna · Veure més »

Harim

Harim és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Harim · Veure més »

Hasanjalàlides

La nissaga dels hasanjalàlides o en armeni Hasan-Jalalyan (armeni. Հասան-Ջալալյաններ) fou una dinastia armènia que va governar la regió de Khatchen (Artsakh) a partir de 1214 en endavant, en el que ara són les regions del Karabakh, Nagorno-Karabakh i una petita part de Siunia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hasanjalàlides · Veure més »

Hasday ibn Xaprut

Hasday ibn Xaprut, de nom complet Abu-Yússuf Hasday ibn Ishaq ibn Ezra ibn Xaprut al-Israïlí (— (Jaén, ca. 915-Còrdova, ca. 975) fou un erudit jueu, metge, impulsor dels estudis hebraics, i conseller i diplomàtic al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hasday ibn Xaprut · Veure més »

Hassan ibn an-Numan

Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní (?-705) fou un general omeia conqueridor d'Ifríqiya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hassan ibn an-Numan · Veure més »

Hawwara

Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hawwara · Veure més »

Hàskovo

Hàskovo (en búlgar Хасково), oficialment transcrit Haskovo és una ciutat i un centre administratiu de la Província de Hàskovo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hàskovo · Veure més »

Hèl·lade (tema)

LHèl·lade o Hèl·lada, en grec medieval θέμα Ἑλλάδος, va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud de Grècia, que incloïa parts de la Grècia central, de Tessàlia i (fins al voltant de l'any 800) del Peloponès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hèl·lade (tema) · Veure més »

Hearts of Iron

Hearts of Iron és un joc d'estratègia dissenyat per Paradox Interactive, creadors d'Europa Universalis i Crusader Kings, entre altres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hearts of Iron · Veure més »

Hedeby

Localització actual de l'antic poble de Hedeby. Mapa en danès i alemany de l'Schlei. Hedeby (Pronunciació danesa:, nòrdic antic: Heiðabýr, alemany: Haithabu) va ser un centre de comerç important durant l'Era vikinga situat a l'extrem sud de la Península de Jutlàndia, on actualment s'hi troba el districte de Slesvig-Flensburg a Schleswig-Holstein, Alemanya. És de lluny el jaciment arqueològic més important de Schleswig-Holstein.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hedeby · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Heftalites · Veure més »

Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hel·lenització · Veure més »

Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec

L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »

Helena Cantacuzena (filla de Joan VI)

Helena Cantacuzena, en grec medieval Ελένη Καντακουζηνή, nascuda el 1333 i morta el 1396, va ser una emperadriu consort pel seu casament amb l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient Joan V Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Helena Cantacuzena (filla de Joan VI) · Veure més »

Helmichis

Helmichis (Helmegis) fou un efímer rei longobard, germà de llet de Alboí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Helmichis · Veure més »

Henri Grégoire (historiador)

Henri Grégoire (Huy, 1881 - Brussel·les 1964) fou un eminent acadèmic dedicat a l'estudi de l'Imperi Romà d'Orient, pràcticament el fundador dels estudis bizantins a Bèlgica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Henri Grégoire (historiador) · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Heracli · Veure més »

Heracli (desambiguació)

* Heracli, emperador romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Heracli (desambiguació) · Veure més »

Heraclones

Heracli, més conegut pel diminutiu Heraclones (en grec:, Heraclionas) fou un emperador romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Heraclones · Veure més »

Herbari

Exemplar d'herbari de ''Vitellaria paradoxa'' adequadament fixat en un full de paper, amb una etiqueta d'identificació En botànica, un herbari és una col·lecció d'espècimens de plantes, o parts de plantes, preservades, dessecades, identificades i acompanyades d'informació crítica sobre el lloc de col·lecció, nom vulgar i usos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Herbari · Veure més »

Hermètica

Hermes Trismegist Marsile Ficino el 1471. Les Hermètica són els textos atribuïts en l'antiguitat al mític Hermes Trismegist.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hermètica · Veure més »

Hermònim

Jordi Hermònim (Georgious Hermonymus) fou un erudit romà d'Orient que va contribuir de manera important al renaixement del coneixement grec a Itàlia al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hermònim · Veure més »

Hermitage

Vista de l'Ermitage. L'Hermitage (Эрмитаж, mot rus provinent del francès ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hermitage · Veure més »

Hethum I

Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hethum I · Veure més »

Hièrocles (geògraf)

Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec medieval), fou un escriptor, geògraf i gramàtic romà d'Orient que és conegut únicament per una sola obra titulada ("El company dels viatges") que era un llibre destinat als viatgers que volien anar a les províncies orientals de l'imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hièrocles (geògraf) · Veure més »

Hieronymus Wolf

Hieronymus Wolf (13 d'agost de 1516 - 8 d'octubre del 1580) fou un historiador i humanista alemany del, conegut principalment per haver introduït un sistema d'historiografia bizantina que acabà marcant el patró de les obres de la història de Grècia durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hieronymus Wolf · Veure més »

Hieroteu (monjo)

Hieroteu (Hierotheus) fou un monjo romà d'Orient que va viure probablement al començament del i va escriure una obra titulada una espècie de dissertació on l'autor intenta explicar la naturalesa de Déu per mitjà de figures geomètriques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hieroteu (monjo) · Veure més »

Himàcion

L'''himatió'' Lhimàcion o himàtion (en himàtion) era una peça de roba utilitzada a l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Himàcion · Veure més »

Himne

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Himne · Veure més »

Hipàcia

Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hipàcia · Veure més »

Hipòdrom de Constantinoble

L'hipòdrom de Constantinoble actualment LHipòdrom de Constantinoble va ser el centre esportiu i social de Constantinoble, avui Istanbul.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hipòdrom de Constantinoble · Veure més »

Hippiatrica

Un Infoli de l' ''Hippiatrica'' amb instruccions escrites i il·lustrades sobre com fer una intubació nasogàstrica amb un cavall amb diarrea. La Hippiatrica, conegut també com a Hippiatrika o Corpus Hippiatricorum Graecorum (en grec: Ἱππιατρικά) és una recopilació produïda durant l'Imperi Romà d'Orient sobre textos grecs antics, principalment fragments, dedicats a la cura i curació del cavall.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hippiatrica · Veure més »

Hippos

Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hippos · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hispània · Veure més »

Hispània visigoda

Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hispània visigoda · Veure més »

Histàmenon

Histàmenon de l'emperador Constantí VIII (r. 1025–1028) Histàmenon (grec: ἱστάμενον, '' estàndard') fou el nom donat al sòlid romà d'Orient després del tetartiron, una moneda una mica més lleugera, a la dècada del 960.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Histàmenon · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història · Veure més »

Història (Polibi)

La Història (en Historiae, en Ἱστορίαι) és un conjunt de llibres escrits per l'historiador grec Polibi (203-120 aC) format per un total de quaranta volums.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història (Polibi) · Veure més »

Història antiga del Iemen

Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història antiga del Iemen · Veure més »

Història d'Abkhàzia

La història d'Abkhàzia comprén aquests períodes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Abkhàzia · Veure més »

Història d'Albània

Mapa d'Albània La història d'Albània com a estat independent comença després de les Guerres Balcàniques (1912-1913).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Albània · Veure més »

Història d'Algèria

Algèria el 1519, quan Espanya controlava alguns enclavaments de la seva costa La història d'Algèria es desenvolupa a la fèrtil plana costanera del nord d'Àfrica, que és de vegades anomenada Magrib.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Algèria · Veure més »

Història d'Àsia

La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Àsia · Veure més »

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Egipte · Veure més »

Història d'Eslovàquia

(1) Coronació de Maria Teresa a la catedral de Sant Martí; (2) Cova de Dominica; (3) Bandera de Txecoslovàquia; (4) Edifici de l'antiga Universitat d'Istropolitana; (5) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (6) Solimà I; (7) Castell de Spiš; (8) Bandera republicana eslovaca de l'entreguerres; (9) Bandera de la República d'Eslovàquia independent La història d'Eslovàquia explica els canvis socials, econòmics i polítics esdevinguts a Eslovàquia de la prehistòria mateixa fins als nostres dies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Eslovàquia · Veure més »

Història d'Eslovènia

La història d'Eslovènia documenta el període del territori dels eslovens des del fins als temps presents.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Eslovènia · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Estònia

Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Estònia · Veure més »

Història d'Etiòpia

Mapa històric d'Etiòpia (anomenada llavors "Abissínia") el 1771 La història d'Etiòpia és la de l'estat independent més antic d'Àfrica i una de les històries més llargues del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Etiòpia · Veure més »

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Europa · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Israel

El Mur de les Lamentacions La història d'Israel s'inicia amb la Declaració d'Independència d'Israel el 1948.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Israel · Veure més »

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Israel i Palestina · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Itàlia · Veure més »

Història d'Oriola

La història d'Oriola arriba fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història d'Oriola · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Història de Belarús

Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Belarús · Veure més »

Història de Bulgària

La història de Bulgària com a estat independent va començar al amb l'arribada dels búlgars i la fundació del Primer Imperi búlgar, reconegut el 681 per l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Bulgària · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Cartago · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Còrsega · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Creta · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Croàcia · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Dinamarca · Veure més »

Història de Geòrgia

Escut de Geòrgia adoptat l'1 d'octubre del 2004 La història de Geòrgia comença al paleolític; des d'aquell moment la zona va estar habitada constantment.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Geòrgia · Veure més »

Història de Grècia

Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Grècia · Veure més »

Història de Kàlimnos

La pesca d'esponges fou el motor econòmic de l'illa durant molt de temps La història de Kàlimnos (Grècia) abasta tot el període cronològic des del primer poblament d'éssers humans de l'illa fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Kàlimnos · Veure més »

Història de Kosovo

dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Kosovo · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'Epir del Nord de 1913 a 1921

Gjirokastre (Argyrokastro) i Korçë (Koritsa o Koritza) foren les dues principals ciutats de l'Epir del Nord. La història de l'Epir del Nord de 1913 a 1921 està marcada per la voluntat de énosis,  o sigui la reunió a l'estat nacional grec, de la minoria grega present en aquesta regió del Sud d'Albània i pel desig irredentista del regne hel·lènic d'annexar-lo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de l'Epir del Nord de 1913 a 1921 · Veure més »

Història de l'escultura

La història de l'escultura és una part de la història de l'art que estudia l'evolució de l'escultura des dels seus principis tenint present les diferents cultures arreu del món i els períodes històrics que acostumen a coincidir amb els de la mateixa història de l'art.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de l'escultura · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà d'Orient

Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de l'italià · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la ciència · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de la comunitat jueva a Palestina

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »

Història de la Guerra del Peloponnès

Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »

Història de la llengua romanesa

sud-est d’Europa La història de la llengua romanesa començà a les províncies romanes del sud-est d'Europa al nord de l'anomenada «línia Jireček»; encara, però, es debat el lloc exacte de l'inici de la seva formació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la llengua romanesa · Veure més »

Història de la música

La història de la música és tant l'estudi de l'evolució que la música ha sofert al llarg dels temps, com —també— el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la música · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la medicina · Veure més »

Història de la moda

Karl Lagerfeld, l'un dels dissenyadors de moda més coneguts arreu del món. La història de la moda reflecteix l'evolució cronològica de les peces de vestir.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la moda · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de la regió mediterrània · Veure més »

Història de Lagos (Portugal)

Vista aèria de Lagos Lagos és una ciutat del Districte de Faro, a Portugal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Lagos (Portugal) · Veure més »

Història de Líbia

Libis antics representats pels egipcis Líbia és el nom que van donar els africans a la fins llavors coneguda i, de manera molt particular, a la costa africana del Mediterrani.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Líbia · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de les Cíclades · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de les monedes

Moneda de Lídia. D'electre. Del 600 aC aproximadament. Denari romà mostrant eines d'encunyar per martellejat. La imatge i la inscripció corresponen a la deessa Juno Moneta. La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de les monedes · Veure més »

Història de Letònia

La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Letònia · Veure més »

Història de Macedònia del Nord

Mapa de Macedònia Aquest article tracta sobre la història de Macedònia del Nord i no sobre la regió geogràfica i històrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Macedònia del Nord · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Malta

temple megalític de Ħaġar Qim ''Domus Romana'' de l'antiga Melite Philippe Villiers de L'Isle-Adam pren possessió de Malta (26 d'octubre de 1530) L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Malta · Veure més »

Història de Montenegro

Vies romanes de Montenegro La història de Montenegro tracta sobre els esdeveniments històrics del territori que actualment és la República de Montenegro, independent des del 2006.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Montenegro · Veure més »

Història de Nàpols

XVIII La història de Nàpols és de les més riques d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Nàpols · Veure més »

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Rússia · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Roma · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Sèrbia · Veure més »

Història de Síria

La història de Síria comprèn els esdeveniments que han tingut lloc en aquest país des de la prehistòria fins a l'actualitat, marcats per la situació geogràfica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Síria · Veure més »

Història de Sicília

Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Sicília · Veure més »

Història de Sofia

Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Sofia · Veure més »

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Suècia · Veure més »

Història de Tessalònica

La Torre Blanca, un dels símbols de Tessalònica La història de Tessalònica o Salònica (en grec modern i antic, Θεσσαλονίκη, Thessaloníki; en judeocastellà, סלוניקה; en turc, Selânik; i en búlgar, Sólun) es refereix a la història de la segona ciutat en grandària de Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Tessalònica · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Tunísia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Turquia · Veure més »

Història de Xipre

Vegeu: Khirokitia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història de Xipre · Veure més »

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del Caucas · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del cristianisme · Veure més »

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del Iemen · Veure més »

Història del judaisme al Marroc

Els jueus marroquins constitueixen una comunitat antiga encara existent en l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del judaisme al Marroc · Veure més »

Història del Líban

Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del Líban · Veure més »

Història del Marroc

Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del Marroc · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del nu artístic · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del Pakistan · Veure més »

Història del papat

Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del papat · Veure més »

Història del sionisme

El sionisme és una ideologia política nacionalista, que va aparèixer a finals del, i que defensa la idea que el Poble jueu ha de tenir un Estat propi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del sionisme · Veure més »

Història del Sudan

La història del Sudan recull tots els esdeveniments ocorreguts al Sudan des dels primers pobladors, malgrat que la regió no s'anomenava així en altres èpoques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història del Sudan · Veure més »

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història dels Balcans · Veure més »

Història dels escacs

escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història dels escacs · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història dels gitanos · Veure més »

Història dels jueus de Tessalònica

Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del  fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història dels jueus de Tessalònica · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Història militar

anys 20. La història militar és una disciplina de les humanitats, enfocada al registre dels conflictes armats de la història de la humanitat i en el seu impacte en les societats, en les seves cultures, en l'economia si es produeixen canvis en les relacions internacionals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història militar · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Història universal · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Històries (Heròdot) · Veure més »

Historia Langobardorum

Historia Langobardorum és un llibre escrit en llatí al per Pau el Diaca, que tracta sobre l'arribada dels longobards a la península Itàlica i el seu establiment.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Historia Langobardorum · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Homer · Veure més »

Homofòbia

Manifestant amb un cartell homòfob. Lhomofòbia és l'aversió o discriminació contra les persones homosexuals.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Homofòbia · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Homs · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hongria · Veure més »

Horda Blanca

LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Horda Blanca · Veure més »

Hug III de Xipre

Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hug III de Xipre · Veure més »

Husan

Husan és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat 9 kilòmetres a l'oest de Betlem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Husan · Veure més »

Huscarl

Un huscarl fou una tropa especial encarregada de la guàrdia personal del reis i els senyors escandinaus durant l'edat antiga i l'edat mitjana armats amb grans destrals i actuant com la infanteria d'elit.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Huscarl · Veure més »

Hydraulis

L'hydraulis o orgue hidràulic. Lorgue hidràulic o hydraulis (també anomenat hydraulus, hydraulos i hidraula) és un instrument musical antic de vent, que funcionava amb un sistema de receptacles plens d'aigua per mantenir constant la pressió de l'aire.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hydraulis · Veure més »

Hydruntum

Hydruntum, rarament Hydrus, (en grec antic Ὑδροῦς,Ὑδρούντιος) era una ciutat de l'antiga Calàbria a la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Hydruntum · Veure més »

Iaroslav I de Kíev

Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Iaroslav I de Kíev · Veure més »

Iúlia Danzàs

Iúlia Nikolàievna Danzàs, Ю́лия Никола́евна Данза́с (9 de maig de 1879, Atenes - 13 d'abril de 1942, Roma) fou una historiadora de la religió teòloga catòlica, publicista i figura religiosa pertanyent a l'apostolat rus a l'estranger.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Iúlia Danzàs · Veure més »

Ibèria Bagràtida

Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ibèria Bagràtida · Veure més »

Ibelin

L'escut d'armes dels Ibelin Ibelin va ser un castell en el Regne Croat de Jerusalem al (actualment Yavne), i també el cognom d'una important família de nobles.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ibelin · Veure més »

Ibn Kil·lis

Abu-l-Fàraj Yaqub ibn Yússuf, més conegut com a Ibn Kil·lis (Bagdad, 930 - el Caire, 22 de febrer de 991) fou un important visir fatimita d'Egipte, d'origen jueu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ibn Kil·lis · Veure més »

Iconòdul

'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Iconòdul · Veure més »

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Iconoclàstia · Veure més »

Idhna

Idhna és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada a 13 quilòmetres a l'oest d'Hebron i un kilòmetre a l'est de la Línia Verda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Idhna · Veure més »

Ignasi de Selíbria

Ignasi de Selíbria (en llatí Ignatius, en grec) fou un escriptor i filòsof romà d'Orient del que se sap que fou metropolità de Selíbria (Selybria, potser Selímbria) del que es conserva (o es conservava) a la Biblioteca de sant Marc a Venècia una obra titulada Commentarius in Aristotelis Scripta Logica, i un altre titulada, segons diu Fabricius.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ignasi de Selíbria · Veure més »

Ignasi Iconòmac

Ignasi Iconòmac (en llatí Ignatius Iconomachus, en grec) (segles VIII-IX) fou un escriptor iconoclasta romà d'Orient que va escriure contra el culte de les imatges sagrades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ignasi Iconòmac · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ilíada · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Il·líria · Veure més »

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Il·líria (província romana) · Veure més »

Ildibad

Ildibad (també anomenat Ildibald o Ildebad) (mort el 541) fou rei dels Ostrogots a Itàlia, escollit per prendre el relleu de Vitigès, capturat i dut a Constantinoble pel general romà d'Orient Belisari durant la Guerra Gòtica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ildibad · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Illa de Malta · Veure més »

Illa de Zacint

Zacint (Ζάκυνθος, Zàkynthos; en italià Zante) és una illa del grup de les illes Jòniques que conforma una prefectura de Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Illa de Zacint · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Illes Balears · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Illes dels Prínceps

Les Illes dels Prínceps o Adalar són un districte d'Istanbul, Turquia, a la Mar de Màrmara.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Illes dels Prínceps · Veure més »

Illes Equínades

Les illes Equínades (en grec antic αἱ Ἐχινάδες νῆσοι segons Heròdot, Tucídides i Estrabó) o illes Equines (αἱ Ἐχῖναι νῆσοι, segons Homer) són un grup de nombroses illes, un arxipèlag, a la costa d'Acarnània a la mar Jònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Illes Equínades · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imbros

Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imbros · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Immaculada Concepció · Veure més »

Immatain

Immatain és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada 17 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Immatain · Veure més »

Immortals (Imperi Romà d'Orient)

Els immortals (grec medieval: Ἀθάνατοι, Athànati), formats per primera vegada a finals del, foren un dels tagmes d'elit de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Immortals (Imperi Romà d'Orient) · Veure més »

Imola

Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imola · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperator · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi · Veure més »

Imperi Búlgar

El kan Omurtag (814-831) Ivan Alexandre (1331-1371) L'Imperi Búlgar (búlgar: Българско царство,Balgarsko Tsarstvo), és un terme utilitzat per descriure dos períodes en la història medieval de Bulgària, en ell els búlgars van actuar com un factor clau en el poder regional a Europa en general i al sud-est, en particular, sovint rivals de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Búlgar · Veure més »

Imperi d'Etiòpia

LImperi d'Etiòpia, també conegut com a Abissínia, estava en el territori que ara es coneix com a Etiòpia i alguna part del sud d'Eritrea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi d'Etiòpia · Veure més »

Imperi de Nicea

LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi de Nicea · Veure més »

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi de Trebisonda · Veure més »

Imperi Llatí

LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Llatí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè

La història de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient sota la dinastia Comnè · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Rus · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Serbi

L'Imperi Serbi (en serbi: Srpsko Carstvo, ciríl·lic serbi: Српско Царство) va ser un efímer imperi medieval en els Balcans que va sorgir del Regne de Sèrbia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imperi Serbi · Veure més »

Imralı

İmralı és una illa-presó turca al sud del mar de Màrmara, a l'oest de la península d'Armutlu-Bozburun, dins de la província de Bursa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Imralı · Veure més »

Indumentària a l'antiga Roma

Toga romana El vestit a l'antiga Roma constava de dos tipus de peces igual com el vestit grec, anomenades indutus o indumenta (les interiors) i amictus (les exteriors).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Indumentària a l'antiga Roma · Veure més »

Infanteria lleugera

Sergent britànic amb uniforme de campanya (1898). La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Infanteria lleugera · Veure més »

Influències islàmiques en l'art cristià

Exemple de la influència islàmica en l'art cristià: plat de ceràmica hispano-morisc, aproximadament de 32 cm de diàmetre, amb el monograma cristià "IHS", decorat en blau cobalt i lluentor dorat, València, c.1430-1500. Influències islàmiques en l'art cristià es refereix a la influència de l'art islàmic sobre l'art cristià, en la producció artística en el món islàmic des del VIII fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Influències islàmiques en l'art cristià · Veure més »

Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient

àrab Abu-Firàs al-Hamdaní fou un dels presoners intercanviats el 966 després d'uns anys de captivitat a Constantinoble. En el transcurs de les guerres arabo-romanes, periòdicament es dugueren a terme intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient · Veure més »

Invasió mongola de Khwarezm

La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Invasió mongola de Khwarezm · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Invasions bàrbares · Veure més »

Invasions croades d'Egipte

Les invasions croades d'Egipte (1154-1169) foren una sèrie de campanyes empreses pel Regne de Jerusalem per reforçar la seva posició al Llevant aprofitant-se de la feblesa del Califat Fatimita d'Egipte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Invasions croades d'Egipte · Veure més »

Invasions hongareses d'Europa

Les invasions hongareses d'Europa (kalandozások, Ungarneinfälle) van tenir lloc durant els segles IX i X en un període de transició de la història d'Europa durant la baixa edat mitjana, quan el territori del que era l'Imperi Carolingi es trobava amenaçat per la invasió de múltiples forces hostils: els magiars (hongaresos) des de l'est, els vikings des del nord i els àrabs des del sud.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Invasions hongareses d'Europa · Veure més »

Invasions mongoles d'Anatòlia

Les invasions mongoles d'Anatòlia van ocórrer en temps diversos, començant amb la campanya de 1241–1243 que va culminar amb la Batalla de Köse Dağ.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Invasions mongoles d'Anatòlia · Veure més »

Ioannis Metaxàs

Ioannis Metaxàs (grec Ιωάννης Μεταξάς) va néixer el 12 d'abril de 1871 i va morir el 29 de gener de 1941.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ioannis Metaxàs · Veure més »

Ioànnina

Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ioànnina · Veure més »

Ios

Ios (en Ίος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ios · Veure més »

Irene Assèn

Irene Assèn, en grec medieval Ειρήνη Ασανίνα, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en casar-se amb l'emperador Joan VI Cantacuzè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Irene Assèn · Veure més »

Irene Àngel

Irene Àngel (més endavant anomenada Maria) (1180/1184-27 d'agost de 1208) fou filla de l'emperador romà d'Orient Isaac II Àngel i la seva primera esposa, potser, de nom Herina i possiblement membre de la família Tornices.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Irene Àngel · Veure més »

Irene d'Hongria

Prisca d'Hongria (després va prendre el nom dIrene o Eirene) (Esztergom, Hongria, 1088 – 13 d'agost del 1134) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Irene d'Hongria · Veure més »

Irene de Brunswick

Irene de Brunswick, nascuda amb el nom d'Adelaida aproximadament l'any 1293 i morta el 16 o 17 d'agost de 1324, va ser la primera esposa d'Andrònic III Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Irene de Brunswick · Veure més »

Irene de Khazària

Irene de Khazària, nascuda amb el nom de Tzitzak (en turc Çiçek), que va morir cap al 750, va ser una princesa khàzar, filla del kagan Bihar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Irene de Khazària · Veure més »

Irene Diplosinadena

Irene Diplosinadena fou una sebastocratoressa romana d'Orient i segona muller del sebastocràtor Isaac Comnè, germà gran de l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Irene Diplosinadena · Veure més »

Irene Ducena

Irene Ducena, en grec medieval Εἰρήνη Δούκας/ Δούκαινα nascuda aproximadament l'any 1066 i morta el 19 de febrer de 1133 fou una emperadriu romana d'Orient, dona de l'emperador Aleix I Comnè, i mare de Joan II Comnè i de la historiadora Anna Comnena.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Irene Ducena · Veure més »

Isaac Aaron

Isaac Aaron (Corint) va ser un aristòcrata i intèrpret grec a la cort romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isaac Aaron · Veure més »

Isaac Comnè (germà d'Aleix I)

Isaac Comnè, en grec medieval Ἰσαάκιος Κομνηνός, va ser un notable aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isaac Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »

Isaac Comnè de Xipre

Isaac Comnè (v.1155 – 1195/1196) fou autoproclamat governant de Xipre des del 1184 i va declarar aquesta illa independent, que fins al moment era una província de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isaac Comnè de Xipre · Veure més »

Isaac I Comnè

Isaac I Comnè (grec: Ἰσαάκιος Κομνη­νός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1007 i mort el 1060) fou emperador romà d'Orient entre el 1057 i el 1059 com a primer emperador de la família Comnè. Fill del general Manuel Eròtic Comnè, fou criat sota la tutela de l'emperador Basili II en quedar orfe quan encara era adolescent. Es feu un nom com a líder militar competent i fou comandant en cap dels exèrcits orientals cap al 1042-1054. El 1057 s'erigí com a cap d'un complot de generals orientals descontents contra Miquel VI, que tot just havia ascendit al tron. Fou proclamat emperador pels seus seguidors el 8 de juny del 1057 i aconseguí reunir prou tropes per derrotar l'exèrcit legitimista a la batalla de Pètroe. Isaac estava disposat a acceptar un compromís pel qual hauria estat nomenat hereu de Miquel, però una facció molt influent a Constantinoble, encapçalada per Miquel Cerulari, l'ambiciós patriarca de Constantinoble, forçà l'abdicació de Miquel el 30 d'agost del 1057 i Isaac fou coronat emperador a Santa Sofia dos dies després. Isaac recompensà els seus aliats i impulsà una sèrie de reformes fiscals pensades per augmentar els ingressos i posar fi als excessos dels regnats dels seus predecessors, amb l'objectiu de sanejar les finances de l'imperi i recuperar la capacitat de l'exèrcit de defensar-lo amb garanties. Les baixades de sou, les rigoroses mesures fiscals i la confiscació de propietat de l'Església decretades per Isaac suscitaren una forta oposició, particularment de la part de Cerulari, que amb el pas del temps s'havia començat a veure a si mateix com a faedor de reis. El novembre del 1058, Cerulari fou detingut i exiliat, però morí abans que es pogués reunir un sínode per deposar-lo. Durant el seu regnat, Isaac mantingué la integritat de la frontera oriental, feu cessar les incursions hongareses amb un tractat signat el 1059 i sotmeté personalment els petxenegs, que havien causat grans estralls a les terres romanes, a l'estiu del mateix any. Poc després, emmalaltí i, cedint als consells i les pressions de Miquel Psel·los, abdicà en Constantí X Ducas per retirar-se al Monestir de Studios, on morí a finals del 1060.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isaac I Comnè · Veure més »

Isaïes de Xipre

Isaïes de Xipre o Esaïes de Xipre (en llatí Esaias o Isaias, en grec Ἠσαΐας) fou un escriptor religiós romà d'Orient que va viure probablement durant el regnat de Joan VII Paleòleg vers el 1430.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isaïes de Xipre · Veure més »

Isabel de Sabran

Diner d'Acaia de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Isabel de Sabran (França, 1297 - Catània, Sicília, 7 de maig de 1315) fou infanta de Mallorca, baronessa de Matagrifó, senyora d'Artà i de Clarença i princesa titular d'Acaia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isabel de Sabran · Veure més »

Isabel I d'Acaia

Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isabel I d'Acaia · Veure més »

Isaccea

Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isaccea · Veure més »

Isàuria

Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isàuria · Veure més »

Isidor de Kíev

Isidor de Kíev (Monembasia, Peloponnès, Imperi Romà d'Orient, ca 1385 - Roma, 27 d'abril de 1463) va ser metropolità de l'Església de Kíev i de tota Rússia de 1437 a 1441.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isidor de Kíev · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Islam · Veure més »

Islam a la Xina

Lislam a la Xina (xinès: 伊斯兰教, pinyin yīsīlán jiào, "ensenyament de l'islam") hi va arribar, segons la tradició, l'any 650 quan Sad ibn Abi-Waqqàs va ser enviat pel califa Uthman com a representant davant l'emperador Tang Gaozong.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Islam a la Xina · Veure més »

Isola del Liri

Isola del Liri (conegut com a Isola Liri; en napolità: Lisera) és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Isola del Liri · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Israel · Veure més »

Issam al-Khawlaní

Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Issam al-Khawlaní · Veure més »

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Istanbul · Veure més »

Italonormands

Els italnormands foren un grup ètnic d'origen normand establert al Regne de Sicília després de la conquesta normanda del sud d'Itàlia i Sicília.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Italonormands · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Itàlia · Veure més »

Iugoslàvia

IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Iugoslàvia · Veure més »

IV Concili de Toledo

El quart Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 633 i presidida per sant Isidor de Sevilla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і IV Concili de Toledo · Veure més »

Ivan III de Moscou

Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ivan III de Moscou · Veure més »

Ivan Ladislau de Bulgària

Ivan Ladislau (eslau eclesiàstic: Їѡаннъ Владиславъ; Иван Владислав) fou emperador (tsar) de Bulgària entre agost o setembre del 1015 i febrer del 1018.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ivan Ladislau de Bulgària · Veure més »

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ivrea · Veure més »

Iyad

Iyad fou una antiga tribu àrab.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Iyad · Veure més »

Iyad ibn Ghanm

Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Iyad ibn Ghanm · Veure més »

Jab'a

Jab'a és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània, situada 17 kilòmetres al nord d'Hebron i 15 kilòmetres al sud-est de Betlem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jab'a · Veure més »

Jaba' (Jenin)

Jaba' és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 8 kilòmetres al sud-oest de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jaba' (Jenin) · Veure més »

Jaba' (Jerusalem)

Jaba' és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 10 kilòmetres al nord-est de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jaba' (Jerusalem) · Veure més »

Jabalia

Jabalia, Jabalya o Jabaliya és una ciutat palestina situada quatre quilòmetres al nord de Gaza.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jabalia · Veure més »

Jacint de Cracòvia

Jacint, en polonès Jacek (1185, Kamień Śląski, Polònia - † 15 d'agost de 1257, Cracòvia) va ser un religiós dominic polonès, proclamat sant per Climent VIII el 1594.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jacint de Cracòvia · Veure més »

Jacme Alaric

E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deïa que ell nos bastaria de “genys”, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l'altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit Jacme Alaric de Perpinyà, també conegut com a Jaume Alarich, Jaume d'Alarich o Jaume Alarig, va ser un ambaixador enviat pel papa Climent IV i Jaume el Conqueridor al gran kan mongol Abaqa Khan el 1267.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jacme Alaric · Veure més »

Jalud

Jalud és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 30 kilòmetres al sud de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jalud · Veure més »

Jama

Jama és una vila de Tunísia a la governació de Siliana, delegació de Siliana Nord a uns 11 km del centre de Siliana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jama · Veure més »

Jaume dels Baus

Jaume dels Baus (en francès: Jacques des Baux), (? - 7 de juliol del 1383), duc d'Àndria, príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jaume dels Baus · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jaume el Just · Veure més »

Jayyous

Jayyous és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada prop de Qalqilya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jayyous · Veure més »

Jàbala (VI) ibn al-Àiham

Jàbala (VI) ibn al-Àyham (en àrab جبلة ابن الأيهم, Jabala ibn al-Aiham) fou el darrer rei de la dinastia àrab dels ghassànides (632-638).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jàbala (VI) ibn al-Àiham · Veure més »

Jàfar ibn Abi-Tàlib

Jàfar ibn Abi-Tàlib, també conegut com a Jàfar at-Tayyar (mort en 629), fou fill d'Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib ——oncle del profeta Muhàmmad— i germà del primer imam xiïta i quart califa sunnita, Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jàfar ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Jíl·liq

Jíl·liq —en àrab جلق, Jilliq— fou una de les residències dels reis ghassànides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jíl·liq · Veure més »

Jifna

Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jifna · Veure més »

Jisr al-Hadid

Jisr al-Hadit (Pont de Ferro) fou un pas de l'Orontes a la part final del seu curs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jisr al-Hadid · Veure més »

Joan Argiròpul

Joan Argiròpul (Joannes Argyropulus) (Constantinoble vers 1400/1410- Florència vers 1478) fou un dels romans d'Orient que van anar a Europa occidental al i van contribuir al Renaixement.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Argiròpul · Veure més »

Joan Axuc

Joan Axuc (Ἰωάννης Ἀξούχ o Ἀξοῦχος, fl. ca. 1087 – ca. 1150) fou gran domèstic (comandant en cap) de l'exèrcit romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Joan II Comnè (r. 1118–1143) i la primera part del regnat del seu fill i successor, Manuel I Comnè (r. 1143-1180).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Axuc · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Baptista · Veure més »

Joan Brienni

Joan Brienni (mort el 1078 a Constantinoble) fou un militar romà d'Orient que serví com a vestes durant el regnat de l'emperador Miquel VII Ducas i com a curopalata i domèstic de les escoles en la revolta fallida del seu germà, Nicèfor Brienni el Vell.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Brienni · Veure més »

Joan Cananos

Joan Cananos (en llatí Ioannes Cananus, en grec Ἰωάννης Κανανός) fou un escriptor i historiador romà d'Orient que va viure al i va escriure un relat del Setge de Constantinoble per Murat II el 1422 amb el títol Διήγησις περὶ τοῦ ἐν Κωνσταντινουπόλει γεγονότος πολέμουκατὰ τὸ συιλ` ἔτος.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Cananos · Veure més »

Joan Ciparissiota

Joan Ciparissiota (en llatí Joannes Cyparissiota, en grec), anomenat Sapiens o el Savi, fou un escriptor romà d'Orient de la segona meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Ciparissiota · Veure més »

Joan Clímac

Joan Clímac (‘Joan el de l'Escala’), de renom l'Entès o l'Escolàstic (Síria, ca. 525 - Mont Sinaí, 606) fou un monjo basilià i escriptor romà d'Orient del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Clímac · Veure més »

Joan Comnè (domèstic de les escoles)

Joan Comnè (grec: Ἰωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; nascut cap al 1015 i mort el 12 de juliol del 1067) fou un aristòcrata i alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Comnè (domèstic de les escoles) · Veure més »

Joan Comnè (fill d'Andrònic I)

Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, nascut el mes d'agost o setembre de 1159 i mort el setembre de 1185, va ser el segon fill d'Andrònic I Comnè, emperador romà d'Orient de 1183 a 1185.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »

Joan Comnè (governador de Dirràquion)

Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνός, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família dels Comnens i nebot de l'emperador Aleix I Comnè, que va regnar del 1081 al 1118.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Comnè (governador de Dirràquion) · Veure més »

Joan Cucuzeles

(Joannes Cucuzeles) fou un compositor musical del darrer període romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Cucuzeles · Veure més »

Joan Curcues (catepà)

Joan Curcues (en grec: Ιωάννης Κουρκούας; en italià: Giovanni Antipati da Cusira, pel seu títol d'antípat en la cort romana d'Orient) fou el catepà d'Itàlia de l'Imperi Romà d'Orient des del 1008 fins a la seva mort en combat el 1010.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Curcues (catepà) · Veure més »

Joan d'Antioquia (escriptor)

Joan d'Antioquia fou un escriptor romà d'Orient que va escriure, Historia Chronographica ab Adamo, esmentada per Valesi a la seva Excerpta ex Collectaneis Constantini Augusti Porphyrogeniti,, De Virtute et Vitio publicada a París el 1634.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan d'Antioquia (escriptor) · Veure més »

Joan d'Ístria

Joan fou duc franc d'Ístria en els primers anys del (vers 804-812), poc després de la seva conquesta per Carlemany.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan d'Ístria · Veure més »

Joan de Peralta (militar)

Joan de Peralta (fl. a mitjans del) fou un militar català, cap de la guàrdia catalana de l'emperador romà d'Orient Joan VI Cantacuzè fins a l'abdicació d'aquest últim el 1354.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan de Peralta (militar) · Veure més »

Joan de Sant Saba

Joan de Sant Saba fou un escriptor romà d'Orient que va escriure una obra, que es conserva, titulada (Barlaami et Joasaphi Vita, o De Barlaam et Josaphat Historia, una de les primeres versions occidentals de la llegenda de Barlaam i Josafat. L'autor diu que va derivar la seva narració de les explicacions d'uns homes piadosos de l'Etiòpia interior "quos indos vocant" (anomenats indis), i ell mateix es descriu al manuscrit com Ἰωάννης μοναχὸς ἀνὴρ τίμιος καὶ ἐνάρετος μονῆς τοῦ ἁγίουΣάβα, "Joan el Monjo, un home honorable i virtuós del monestir de Sant Saba". Si aquesta identificació podria correspondre a Joan Damascè (que fou monjo a Sant Saba) o a un Joan el Sinaita o Joan del Mont Sinaí o també a Joan Clímac, no es pot determinar i per tant la seva època resta desconeguda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan de Sant Saba · Veure més »

Joan Ducas

Joan Ducas (en grec medieval Ιωάννης Δούκας), nascut aproximadament l'any 1126 i mort aproximadament el 1200, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, el fill gran de Constantí Àngel i de Teodora Comnena, la filla d'Aleix I Comnè i d'Irene Ducena, de qui Joan va agafar el nom.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Ducas · Veure més »

Joan Ducas Comnè

Joan Ducas Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Δούκας Κομνηνός, nascut el 1128 i mort al setembre del 1176, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill d'Andrònic Comnè, i net de l'emperador Joan II Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Ducas Comnè · Veure més »

Joan el Gramàtic

Joan VII de Constantinoble o Joan el Gramàtic (en Ιωάννης Ζ΄ Γραμματικός) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 837 al 843.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan el Gramàtic · Veure més »

Joan el Secretari

Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan el Secretari · Veure més »

Joan Escilitzes

Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Escilitzes · Veure més »

Joan Facrases

Joan Facrases, en llatí Joannes Phacrases, en grec medieval Ίοαννες Φακρασής, fou un funcionari imperial romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Facrases · Veure més »

Joan I Àngel-Comnè

Joan I Àngel-Comnè o Joan Comnè Ducas, fou governant del Despotat de l'Epir, que en aquell temps era un estat vassall de Bulgària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan I Àngel-Comnè · Veure més »

Joan I de Gravina

Joan I de Gravina (1294 – 5 d'abril del 1336), comte de Gravina (1315–1336), duc de Durazzo (1332–1336) i pretendent al Principat d'Acaia; era el fill petit de Carles II d'Anjou i de Maria Arpad d'Hongria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan I de Gravina · Veure més »

Joan I de la Roche

Joan I de la Roche (?-mort el 1280) va succeir el seu pare Guiu de la Roche com a duc d'Atenes el 1263.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan I de la Roche · Veure més »

Joan I de Tessàlia

Joan I de Tessàlia o Joan Ducas el bastard, fou governant de Tessàlia, regió que el seu pare, Miquel II dèspota de l'Epir, li va deixar a la seva mort l'any 1266 o 1268.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan I de Tessàlia · Veure més »

Joan II Comnè

Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan II Comnè · Veure més »

Joan II de Tessàlia

Joan II de Tessàlia o Joan II Àngel-Comnè Ducas, fou el darrer governant de Tessàlia de la dinastia Àngel-Comnè, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Constantí I. A a seva mort el territori de Joan II va quedar repartit entre l'Imperi Romà d'Orient, els magnats locals i els catalans, que van fundar el Ducat de Neopàtria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan II de Tessàlia · Veure més »

Joan II de Trebisonda

Joan II Comnè, dit el Gran, fou el setè emperador de Trebisonda, que va governar en setè (1280–1284) i novè lloc (1285-1297).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan II de Trebisonda · Veure més »

Joan II Orsini

Joan II Orsini o Joan II Ducas era fill de Joan I Orsini i germà de Nicolau I Orsini, a qui va assassinar i va prendre els dominis com a dèspota de l'Epir i comte de Cefalònia i Lèucada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan II Orsini · Veure més »

Joan III Ducas Vatatzes

Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan III Ducas Vatatzes · Veure més »

Joan III Rizocop

Joan III Rizocop (en llatí Joannes Rizocopus) fou exarca de Ravenna del 710 al 711.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan III Rizocop · Veure més »

Joan IV d'Ocrida

Adrià Comnè, en grec medieval Ἀδριανός Κομνηνός, nascut cap al 1088 i mort el 1163 o 1164, va ser un príncep de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la dinastia dels Comnens, que es va fer monjo i va arribar al càrrec d'arquebisbe d'Ocrida amb el nom de Joan IV d'Ocrida (Ἰωάννης Δ΄) des de l'any 1139 o 1142 fins a la seva mort, en algun moment del 1163 o 1164.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan IV d'Ocrida · Veure més »

Joan IV de Trebisonda

Joan IV Comnè fou el vintè emperador de Trebisonda, que va governar en vint-i-unè lloc durant el període 1429-1460.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan IV de Trebisonda · Veure més »

Joan IV Ducas Làscaris

Joan IV Ducas Làscaris (en grec) (Nicea 1250 - Mar de Màrmara després del 1290).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan IV Ducas Làscaris · Veure més »

Joan Malales

Joan Malales o Joan Maleles (o; o) va ser un historiador romà d'Orient nadiu d'Antioquia, del qual es desconeix quan va viure, però se'l situa entre el i el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Malales · Veure més »

Joan Maxenci

Joan Maxenci (en llatí Joannes Maxentius) fou un religiós romà d'Orient que va viure al en temps de l'emperador Justí I (518-527).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Maxenci · Veure més »

Joan Nomofílac

Joan Nomofílac (en llatí Joannes Nomophylax) fou un jurista romà d'Orient que rebia el nom del seu ofici, nomofílac, un magistrat o persona d'alta autoritat que controlava a altres magistrats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Nomofílac · Veure més »

Joan Paleòleg (cèsar)

Joan Paleòleg (grec: Ἱωάννης Παλαιολόγος, Ioannis Paleologos; 1288/89-1326) fou un membre de la família Paleòleg, la dinastia regnant de l'Imperi Romà d'Orient, que fou governador de Tessalònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Paleòleg (cèsar) · Veure més »

Joan Paleòleg (gran domèstic)

Joan Paleòleg fou un militar romà d'Orient i noble de la noble família dels Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Paleòleg (gran domèstic) · Veure més »

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Pau II · Veure més »

Joan Psel·los

Joan Psel·los (en llatí Joannes Psellus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient d'època desconeguda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Psel·los · Veure més »

Joan Tzelepes Comnè

Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνὸς, anomenat Tzelepes (Τζελέπης), del turc Çelebi, paraula que s'aplicava als homes cultes i als prínceps, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill del sebastocràtor Isaac Comnè i net de l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Tzelepes Comnè · Veure més »

Joan V Paleòleg

Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan V Paleòleg · Veure més »

Joan VIII Paleòleg

Joan VIII Paleòleg (nascut el 1390 i mort el 1448) fou emperador romà d'Orient, a Constantinoble, entre el 1425 i el 1448.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan VIII Paleòleg · Veure més »

Joan Vladímir

Joan Vladímir (Zahumlje?, Hercegovina i Dalmàcia, s. X - Prespa, Albània, 22 de maig de 1016) fou knez (príncep governant) de Dioclea entre 990 i 1016, durant la guerra entre Bizanci i el Primer Imperi Búlgar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Vladímir · Veure més »

Joan XVI

miniatura Joan XVI - Ιωάννης Φιλάγαθος, Ioannis Philagathos, en grec; Giovanni Filagato; en italià; Johannes Philagathus en llatí (~945 - ~1001) va ser antipapa de 997 a 998.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan XVI · Veure més »

Joan Zonaràs

Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joan Zonaràs · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joanot Martorell · Veure més »

Joel

Joel (en llatí Joel, en grec) fou un historiador romà d'Orient que va viure al final del i començaments del i va escriure, que és una història de diversos fets notables històrics sobretot bizantins.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joel · Veure més »

Jofré II d'Acaia

Jofré II d'Acaia (en francès:; v.1195-1246) fou el tercer príncep d'Acaia, títol que va heretar del seu pare.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jofré II d'Acaia · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

John Julius Norwich

John Julius Cooper, 2n Vescomte de Norwich, CVO (Oldham, 15 de setembre de 1929 - Londres, 1 de juny de 2018) va ser un historiador anglès, diplomàtic, escriptor de viatges i presentador de televisió, conegut com a John Julius Norwich.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і John Julius Norwich · Veure més »

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordanes · Veure més »

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordània · Veure més »

Jordi (administrador)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que Teòfanes Isàuric esmenta com κουράτωρ τῶν Μαρίνης, ('administrador de les terres i rendes de Marina') de Justinià I. Va ser acusat per l'antic prefecte Eugeni de voler portar al tron a Teodor, el fill de Pere Patrici el Mestre; aquesta acusació la va confirmar el prefecte Eteri d'Antioquia i Geronci de Constantinoble, però quan va anar a judici no se'n van trobar proves; llavors es va castigar a l'acusador Eugeni.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi (administrador) · Veure més »

Jordi (comandant)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que tenia el càrrec de turmarc (que comandava una turma) o comandant d'una divisió de tropes al Tema dels Armeníacs durant la sisena campanya d'Heracli contra els perses, l'anty 626 o el 627, segons diu Teofilacte Simocates.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi (comandant) · Veure més »

Jordi (príncep)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un príncep romà d'Orient, germà de l'emperador Miquel IV el Paflagoni.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi (príncep) · Veure més »

Jordi (prefecte)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que tenia el càrrec de Praefectus Militarium Tabularum, en el regnat de Teòfil, que va regnar de l'any 829 al 842.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi (prefecte) · Veure més »

Jordi (recaptador)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que ocupava el càrrec de recaptador de les rendes de la part oriental de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi (recaptador) · Veure més »

Jordi (sebast)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que portava el títol de sebast.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi (sebast) · Veure més »

Jordi Acropolita

Jordi Acropolita (en llatí Georgius Acropolita, en grec) (Constantinoble, 1220 - desembre del 1282) fou el fill del gran logoteta romà d'Orient Constantí Acropolita i va pertànyer a una família noble romana d'Orient que va tenir estreta relació amb la família imperial dels Ducas.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Acropolita · Veure més »

Jordi Branes

Jordi Branes (en llatí Georgius Branas, en grec antic Γεώργιος Βρανᾶς) va ser un oficial militar romà d'Orient que juntament amb el seu germà Demetri Branes va participar de forma destacada en l'expedició que va enviar l'emperador Manuel I Comnè contra els hongaresos l'any 1165.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Branes · Veure més »

Jordi Brienni

Jordi Brienni (en llatí Georgius Bryennius, en grec antic Γεώργιος Βρυέννιος) va ser un oficial romà d'Orient, governador de les fortaleses de Stenimachus i Tzapaena, durant el regnat de l'emperador Andrònic II Paleòleg el vell.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Brienni · Veure més »

Jordi Codí

Jordi Codí anomenat Curopalata (en llatí Georgius Codinus Curopalates, en grec medieval Γεώργιος Κώδινος ὁ Κυροπαλάτης) va ser un compilador grec romà d'Orient que tenia el càrrec de curopalata (d'on el seu sobrenom).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Codí · Veure més »

Jordi Cumne

Jordi Cumne (en llatí Georgius Chumnus, en grec antic Γεώργιος Χοῦμνος) va ser un oficial romà d'Orient (ὁ ἐπὶ τῆς τραπέζης) a la cort de Joan V Paleòleg, quan l'emperador era menor d'edat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Cumne · Veure més »

Jordi del Mont Atos

Jordi l'Hagiorita (de la Muntanya Santa) o l'Atonita (del Mont Atos), en georgià გიორგი მთაწმინდელი, გიორგი ათონელი (Giorgi Mt'ats'mindeli, At'oneli) (Trialeti, Geòrgia, 1009 – Atenes, 29 de juny de 1065), fou un monjo i autor eclesiàstic georgià, que visqué al monestir dels Ibers del Mont Atos, on fou hegumen.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi del Mont Atos · Veure més »

Jordi Dros

Jordi Dros (en llatí Georgius Drosus, en grec antic Γεώργιος Δρόσος) va ser un oficial romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Dros · Veure més »

Jordi Esfrantzes

Jordi Esfrantzes (en llatí Phranza o Phranzes, en grec) (1401-1477) fou el darrer historiador romans d'Orient i un dels més importants Fou camarlenc de l'emperador Manuel II Paleòleg el 1418, amb només 16 anys i mig segons explica ell mateix, i després va fer un ascens ràpid, cosa que indicaria que era de rang elevat i que havia de ser intel·ligent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Esfrantzes · Veure més »

Jordi Euforbè Catacaló

Jordi Euforbè Catacaló (en llatí Georgius Euphorbenus Catacalon, en grec antic Γεώργιος Εὐφορβηνὸς Κατακαλών) va ser un militar romà d'Orient, comandant de la flota d'Aleix I Comnè al Danubi contra els "escites".

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Euforbè Catacaló · Veure més »

Jordi Gemist Pletó

Jordi Gemist Pletó, (en llatí Georgius Gemistus, en grec antic Γεώργιος ὁ Γεμιστός), o també Jordi Pletó (Georgius Pletho, ὁ Πλήθων) va ser un escriptor romà d'Orient que va viure durant una part del i a la primera meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Gemist Pletó · Veure més »

Jordi Maniaces

Jordi Maniaces (en llatí Georgius Maniaces, en grec medieval Γεώργιος Μανιάκης) va ser un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que havia estat governador del tema i ciutat de Teluc (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III Argir, cap a l'any el 1030.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Maniaces · Veure més »

Jordi Nostong

Jordi Nostong (en llatí Georgius Nostongus, en grec antic Γεώργιος Νοστόγγος) va ser un noble romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Nostong · Veure més »

Jordi Paleòleg (militar)

Jordi Paleòleg (en grec:,Georgios Palaiologos) fou un important militar romà d'Orient, al servei de l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Paleòleg (militar) · Veure més »

Jordi Paleòleg (sebast)

Jordi Paleòleg (Georgius Palaeologus) fou un funcionari Imperi Romà d'Orient de la família dels Paleòleg, que tenia el títol de sebast.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Paleòleg (sebast) · Veure més »

Jordi Paquimeres

Jordi Paquimeres (en llatí Georgius Pachymeres, en grec antic Γεώργιος ὁ Παχυμερής 'Geórgios ho Pakhimerís') (Nicea 1242- Constantinoble ca. 1310) va ser un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Paquimeres · Veure més »

Jordi Peganes

Jordi Peganes (en llatí Georgius Peganes, en grec Γεώργιος) fou un militar de l'Imperi Romà d'Orient, comandant en cap del tema d'Opsici a la Propòntida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Peganes · Veure més »

Jordi Probata

Jordi Probata (en llatí Georgius Probata, en grec antic Γεώργιος Προβατᾶς) va ser un oficial romà d'Orient a qui l'emperador Miquel IV el paflagoni va enviar com a ambaixador a l'emir sarraí de Sicília l'any 1035, per ajustar un tractat de pau.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Probata · Veure més »

Jordi Querobosc

Jordi Querobosc (en llatí Georgius Choeroboscus, en grec) fou un escriptor i gramàtic grec romà d'Orient que va viure vers el final del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Querobosc · Veure més »

Jordi Sir

Jordi Sir (en llatí Georgius Syrus, en grec antic Γεώργιος Συρος) va ser un oficial romà d'Orient a qui l'emperador Justinià II va enviar amb uns quants vaixells i uns 300 soldats, a la ciutat de Quersonès, al Quersonès Tàuric, ciutat on els habitants s'havien revoltat, l'any 711.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Sir · Veure més »

Jordi Zegabè

Jordi Zegabè (en llatí Georgius Zegabenus) fou un escriptor romà d'Orient d'època tardana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi Zegabè · Veure més »

Jordi, emperador de Trebisonda

Jordi Comnè, fou el sisè emperador de Trebisonda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jordi, emperador de Trebisonda · Veure més »

Joscelí II

Joscelí II de Courtenay (? - 1159) fou el darrer comte d'Edessa, de 1131 a 1149 (Joscelí II d'Edesa),.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joscelí II · Veure més »

Joscelí III d'Edessa

Joscelí III (1139 – m. després del 1190) fou comte titular d'Edessa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Joscelí III d'Edessa · Veure més »

Josep Bringas

Josep Bringas (en grec: Ὶωσῆφ Βρίγγας) va ser secretari d'Estat de l'Imperi Romà d'Orient, al servei de Constantí VII (regnat: 945–959) i Romà II (r. 959-963).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Josep Bringas · Veure més »

Josep Estudita

Josep Estudita, també conegut per Josep el Confessor o Josep de Tessalònica (Constantinoble?, c. 762 - Tessalònica, 826?) fou un monjo del convent de Studios i arquebisbe de Tessalònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Josep Estudita · Veure més »

Josep Genesi

Josep Genesi, en llatí Josephus Genesius, o Josep Bizantí, Josephus Byzantinus, fou un escriptor bizantí de la meitat del, autor d'una història de l'Imperi Romà d'Orient que va escriure per ordre de Constantí VII Porfirogènit amb el nom Βασιλειῶν Βιβλία Δ.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Josep Genesi · Veure més »

Josep Himnògraf

Josep l'Himnògraf o Josep el Melode (o) o Josep de Sicília (Siracusa, c. 816 - Constantinoble, 3 d'abril de 886) fou un eclesiàstic romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Josep Himnògraf · Veure més »

Jovians i herculans

Escut de la legió palatina ''Ioviani seniores'', d'acord amb el ''Notitia Dignitatum''. Els jovians (en llatí: ioviani) i herculans (en llatí: herculiani) van ser els palatins superiors, Guàrdia Imperial, unitats dels emperadors de finals de l'Imperi Romà dels anys 290 fins al segle setè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jovians i herculans · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Judaisme · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jueus · Veure més »

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Juli Nepot · Veure més »

Juli Pòl·lux (historiador)

Juli Pòl·lux fou un escriptor romà d'Orient, autor d'un cronicó titulat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Juli Pòl·lux (historiador) · Veure més »

Julià (jurista)

Julià (Julianus) fou un jurista grecoromà esmentat com a professor (antecessor) a Constantinoble en temps de Justinià I i una mica després (meitat del). És citat com l'autor d'un epìtom en llatí de les esmenes jurídiques de Justinià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Julià (jurista) · Veure més »

Jurament More Judaico

XVII. mostrant un jurament jueu a Alemanya. Faksimile des Erfurter Judeneids, Alte Synagoge, Erfurt El jurament more judaico (jurament segons el costum jueu) era una forma especial de jurament que els jueus havien de lliurar als tribunals a diferents estats europeus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jurament More Judaico · Veure més »

Justina

Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Justina · Veure més »

Justinianòpolis (Àfrica)

Justinianòpolis (llatí Iustinianopolis) fou una ciutat de l'Àfrica romana que anteriorment es va dir Hadrumetum.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Justinianòpolis (Àfrica) · Veure més »

Justinià (general)

Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Justinià (general) · Veure més »

Justinià II Rinotmet

Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Justinià II Rinotmet · Veure més »

Jutjat de Càller

El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Jutjat de Càller · Veure més »

Kadıköy

Kadıköy és un vast districte cosmopolita i comercial en la part asiàtica de la ciutat d'Istanbul -a Turquia- amb una població de 521.005 habitants (2012).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kadıköy · Veure més »

Kafr Abbush

Kafr Abbush és una vila palestina de la governació de Tulkarem, a Cisjordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kafr Abbush · Veure més »

Kafr al-Labad

Kafr al-Labad —en àrab كفراللبد, Kafr al-Labad— és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 9 kilòmetres a l'est de Tulkarem i 2 kilòmetres al sud d'Anabta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kafr al-Labad · Veure més »

Kafr Jammal

Kafr Jammal és una vila palestina de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, a mig camí entre Qalqilya i Tulkarem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kafr Jammal · Veure més »

Kafr Zibad

Kafr Zibad és una vila palestina de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, situa da a 17 kilòmetres al sud de Tulkarem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kafr Zibad · Veure més »

Kaganat àvar

Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kaganat àvar · Veure més »

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kairuan · Veure més »

Kalandia

Kalandia, també coneguda com a Qalandia o Qalandiya, és un poble palestí situat a Cisjordània, entre Jerusalem i Ramal·lah, just a l'oest de la frontera del municipi de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kalandia · Veure més »

Kalawdhiya

Qalàwdhiya fou una antiga ciutat i fortalesa de Turquia, possiblement la Claudiòpolis de Plini, de situació desconeguda però al sud de Melitene i les gorges de l'Eufrates, entre les muntanyes orientals del Taure i el Khanzit.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kalawdhiya · Veure més »

Kal·lithea

Kal·lithea (grec: Καλλιθέα, literalment bona vista) és el 8è municipi més gran a Grècia (115.150 habitants segons el cens del 2001) i el 4t més gran en l'àrea urbana d'Atenes (després d'Atenes, El Pireu i Peristeri).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kal·lithea · Veure més »

Kalemegdan

Kalemegdan (en alfabet ciríl·lic serbi: Калемегдан, del turc Kale Meydanı, Plaça de la Fortalesa) és un parc de Belgrad on es troba la fortalesa de Belgrad al municipi de Stari Grad.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kalemegdan · Veure més »

Kaloian I Assèn de Bulgària

Kaloian I Assèn de Bulgària fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1196 i 1207.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kaloian I Assèn de Bulgària · Veure més »

Kamanche

Kamanche al banquet de Sha Abbas II (1646) Una dona jugant al kamancheh, Qazar, Iran, 1800-1825. Kamanche El kamanche és un instrument persa de corda fregada relacionat amb el Rabâb, un dels primers instruments d'arc, antecessor dels instruments més moderns de corda fregada d'Europa i d'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kamanche · Veure més »

Kamsarakan

Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kamsarakan · Veure més »

Kara Yülük Osman Bey

Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kara Yülük Osman Bey · Veure més »

Karl Hopf

Karl Hopf o Carl Hermann Friedrich Johann Hopf (Hamm, Westfàlia 19 de febrer de 1832 - Wiesbaden, 23 d'agost de 1873) va ser un historiador i expert en la Grècia medieval, tant bizantina com llatina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Karl Hopf · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kars · Veure més »

Kartal

Kartal és un districte d'Istanbul, Turquia, ubicat en la part asiàtica de la ciutat, a la costa del Mar de Màrmara, entre Maltepe i Pendik.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kartal · Veure més »

Kastorià

Kastorià (Καστοριά en grec) és una ciutat de Grècia que pertany a la perifèria de la Macedònia Occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kastorià · Veure més »

Katharévussa

El katharévussa (grec: Καθαρεύουσα, AFI), literalment 'llengua pura', és una variant de la llengua grega concebuda al per l'intel·lectual i revolucionari Adamàndios Koraís (1748–1833).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Katharévussa · Veure més »

Katholikon

'''''Katholikon''''' del Monestir Filotheou, al Mont Atos. Katholikon o catholicon (eslau eclesiàstic), a l'Església Ortodoxa Oriental, es pot referir a un d'aquests tres conceptes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Katholikon · Veure més »

Kayı

La tribu dels Kayı (tribu Osmanlí des del 1236) eren un tribu turca de la branca dels Bozoklar (Fletxes grises), que formava part de l'horda o federació de tribus turques dels Oghuz.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kayı · Veure més »

Kaykaus II

Izz-ad-Din Kaykawus II ibn Kaykhusraw (en àrab i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayḫusraw; en turc Izzeddin Keykavus) fou sultà de Rum del 1246 al 1256 i del 1257 al 1261.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kaykaus II · Veure més »

Kàhina

La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kàhina · Veure més »

Köprühisar

Köprühisar (grafia oficial en turc o Köprü Hişärı (és a dir, "Fortalesa" (Köprü) "del pont" (Hişärı)) és una petita localitat turca de la província de Bursa, a la riba del torrent de Kocasu, districte de Yenişehir. Era una fortalesa romana d'Orient i el 1289 fou atacada per Osman I, el primer emir otomà (osmanlí) que tenia seu a Eskişehir i havia ocupat poc abans Bilecik. Osman va conquerir el castell i va iniciar l'expansió otomana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Köprühisar · Veure més »

Küçük Mustafà

Küçük Mustafà o Mustafà Çelebi (1409?-1423) fou un príncep (şehzade) otomà pretendent al tron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Küçük Mustafà · Veure més »

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kea · Veure més »

Khalandritsa

Khalandritsa (en grec: Χαλανδρίτσα) és una ciutat i comunitat de l'Acaia, Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khalandritsa · Veure més »

Khallet Sakariya

Khallet Sakariya o Khirbet Beit Zakariyyah és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khallet Sakariya · Veure més »

Khanià

La Canea (en la Canea), més coneguda per la seva transcripció Khanià (en Χανιά, AFI), és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, a la costa nord de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i a 145 km a l'oest d'Iràklio.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khanià · Veure més »

Kharbatha Bani Harith

Kharbatha Bani Harith és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 15 km a l'oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kharbatha Bani Harith · Veure més »

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kharpurt · Veure més »

Khawabi

Khawabi és una vila de Síria, situada al nord-oest del país, dins la província de Tartús, famosa per la seva ciutadella medieval anomenada Qala'at al-Khawabi, anomenada pels croats La Coible.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khawabi · Veure més »

Khàlid ibn al-Walid

Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khàlid ibn al-Walid · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khàzars · Veure més »

Khersónissos

L'actual municipi de Khersónissos a Creta Un panorama del port de Khersónissos Khersónissos (grec Χερσόνησος, normalment transliterat Chersonisos, o més rarament com Hersonisos o Hersonissos) és una població de la costa nord de Creta, a uns 25 km d'Iràklio.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khersónissos · Veure més »

Khirbet Abu Falah

Khirbet Abu Falah és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 26 km al nord de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khirbet Abu Falah · Veure més »

Khirbet Zanuta

Khirbet Zanuta o Zanuta —en àrab خربة زنوتا, Ḫirbat Zanūtā— és una vila palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada 20 kilòmetres al nord-oest d'Hebron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khirbet Zanuta · Veure més »

Khorkhoruní

Els Khorkhoruní (en armeni: Խորխոռունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari al Khorkhorunik a Vaspurakan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Khorkhoruní · Veure més »

Kifl Haris

Kifl Haris és un municipi palestí de la governació de Salfit, a Cisjordània, 6 kilòmetres a l'oest de Salfit i a 8 kilòmetres al sud de Nablus, al nord-oest de l'assentament israelià d'Ariel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kifl Haris · Veure més »

Kingdoms

Medieval II: Total War: Kingdoms és l'expansió del joc per PC del 2006, Medieval II: Total War.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kingdoms · Veure més »

Kleftes

Dimitrios Makris, cap ''klefte'' del segle XIX. Els kleftes (en grec κλέφτης, pl. κλέφτες - kléftis, pl. kléftes) eren bandits que vivien a les muntanyes de Grècia durant l'ocupació otomana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kleftes · Veure més »

Kobar

Kobar—en àrab كوبر, Kūbar— és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 13 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kobar · Veure més »

Kontàkion

Icona de Sant Romà el Melode cantant el seu ''kontàkion'' El kontàkion o kondàkion (κοντάκιον) és un tipus d'himne propi de les tradicions litúrgiques ortodoxa i catòlica oriental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kontàkion · Veure més »

Kontos

El kontos (Contus) era una llança llarga que usava la cavalleria sàrmata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kontos · Veure més »

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Konya · Veure més »

Kosayla

Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kosayla · Veure més »

Koyunhisar

Koyunhisar o Koyunlu Hisar són dues fortaleses romanes d'Orient, una al nord-est d'İzniq on Osman I guanyà la primera batalla contra els romans d'Orient el 1301.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Koyunhisar · Veure més »

Kozan

Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kozan · Veure més »

Kozani

Kozani (Κοζάνη) és la capital de la unitat perifèrica de Kozani i de la perifèria de Macedònia Occidental, situada al nord de Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kozani · Veure més »

Krak dels Cavallers

El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Krak dels Cavallers · Veure més »

Król Roger

  Król Roger (en polonès; en català: El rei Roger, op. 46) és una òpera en tres actes de Karol Szymanowski amb llibret en polonès del mateix compositor i Jarosław Iwaszkiewicz, cosí del compositor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Król Roger · Veure més »

Krk

Mapa de l'illa de Krk Vista de la ciutat de Krk Krk (pronunciat kr̩̂k; en italià: Veglia, alemany: Vegl, llatí: Curicta) és una illa croata del nord del mar Adriàtic, a prop de Rijeka, a la badia de Kvarner i part del comtat de Primorje-Gorski Kotar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Krk · Veure més »

Krum

Krum (en búlgar: Крум, grec Κρούμος, Kroumos) va ser kan de Bulgària del 802 fin a la seva mort el 814.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Krum · Veure més »

Kur (Tulkarem)

Kur és una vila palestina de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 19 kilòmetres al sud-est de Tulkarem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kur (Tulkarem) · Veure més »

Kuruluş: Osman

Kuruluș: Osman (en català: "Fundació: Osman", o "The Ottoman" per a la distribució internacional al mercat internacional) és una sèrie de televisió de ficció històrica i aventures turca, creada per Mehmet Bozdağ i dirigida per Metin Günay.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kuruluş: Osman · Veure més »

Kutjuk Muhammad

Kutjuk Muhammad (Kučuk Muhammad, que vol dir Petit Muhammad en oposició a Ulugh Muhammad que vol dir Gran Muhammad) fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Kutjuk Muhammad · Veure més »

La ciutat de Déu

La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і La ciutat de Déu · Veure més »

La Flagel·lació (Huguet)

La Flagel·lació és una predel·la obra de l'artista del gòtic català Jaume Huguet datada entre 1462-1475.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і La Flagel·lació (Huguet) · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і La Meca · Veure més »

La Monumental

La plaça de Braus de la Monumental, o simplement la Monumental, és una plaça de braus de Barcelona on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril del 1914 i el 25 de setembre del 2011.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і La Monumental · Veure més »

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lacònia · Veure més »

Lacóbriga

Lacóbriga és en '''C20''', a la península Ibèrica preromana Situació de l'actual ciutat de Lagos Lacóbriga (en llatí Lacobrica) fou una antiga població d'origen celta, identificada com l'antecessora de l'actual ciutat de Lagos, a Portugal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lacóbriga · Veure més »

Ladislau II d'Hongria

Ladislau II d'Hongria (?, 1131 - ?, 1162), fill de Bela II d'Hongria i membre de la Dinastia Árpád, fou Rei d'Hongria entre el 1161 i el 1162). Usurpà el tron al seu nebot Esteve III d'Hongria gràcies al suport de l'Emperador de l'Imperi Romà d'Orient Manuel I Comnè, això no obstant, en fou desposseït als pocs mesos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ladislau II d'Hongria · Veure més »

Laguatan

Els laguatan eren una confederació tribal amaziga que vivia a la zona de la Cirenaica en època tardoromana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Laguatan · Veure més »

Lampron

El castell de Lampron (armeni: Լամբրոն, Lambron; francès: Les Embruns; turc: Namrun Kalesi) fou la fortalesa més important del Regne d'Armènia Menor i la llar dels prínceps de la dinastia hethumiana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lampron · Veure més »

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Laodicea del Licos · Veure més »

Larisa (Tessàlia)

Antic teatre Larisa o Larissa (Λάρισα; Λάρισα, i, menys sovint, Λάρισσα) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Larisa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Larisa (Tessàlia) · Veure més »

Lazika

Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lazika · Veure més »

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Làkhmides · Veure més »

Lévitha

Lévitha (grec: Λέβιθα, coneguda en l'antiguitat clàssica com Lebynthos) és una petita illa situada a l'est del mar Egeu, entre Cos i Paros.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lévitha · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Líbia · Veure més »

Lòvetx

Lòvetx, (Ловеч, AFI, transliteració internacional Loveč, transliteració directa Lovech, romanès Lovcea) és una ciutat del nord-centre de Bulgària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lòvetx · Veure més »

Lúlon

Lúlon (grec: Λοῦλον; àrab: Lu'lu'a (لولوة) fou una fortalesa propera a l'actual poble de Hasangazi, a Turquia. Tenia una gran importància estratègica perquè controlava la sortida septentrional de les Portes de Cilícia. Als segles  i es trobava a la frontera entre l'Imperi Romà d'Orient i el Califat Abbàssida i tingué un paper clau en les guerres arabo-romanes del període, en el transcurs de les quals canvià de mans diverses vegades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lúlon · Veure més »

Lüleburgaz

Lüleburgaz és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim a la província de Kırklareli, regió de la Màrmara.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lüleburgaz · Veure més »

Leandre de Sevilla

Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Leandre de Sevilla · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lemnos · Veure més »

Lendas

Lendas (grec: Λέντας) és un petit poblet a la costa sud de Creta, a uns 75 quilòmetres al sud de Càndia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lendas · Veure més »

Leon Festinger

va ser un psicòleg social nord-americà que va originar la teoria de la dissonància cognitiva i la teoria de la comparació social.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Leon Festinger · Veure més »

Leptis Magna

Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Leptis Magna · Veure més »

Leros

Leros (en Λέρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag del Dodecanès; és situada entre Càlimnos i Lipsí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Leros · Veure més »

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Les mil i una nits · Veure més »

Letingi

Els Letingi foren una dinastia de set reis que van regnar sobre els longobards des de mitjan segle V fins a gairebé l'any 547.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Letingi · Veure més »

Licari

Mapa de l'Imperi Romà d'Orient i dels Estats Llatins d'Orient, vers 1265. fou un almirall d'origen llombard del al servei de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Licari · Veure més »

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ligúria · Veure més »

Lijerica

Un instrumentista de lijerica a Dubrovnik (juliol 2009) La lijerica (pronunciat lijɛritsa en serbocroat) és un instrument musical de corda fregada propi d'Hercegovina i de la regió croata de Dalmàcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lijerica · Veure més »

Likandos

Likandos (grec medieval: Λυκανδός, Likandós), conegut com a Djahan en armeni, fou un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, a la part sud-est de la Capadòcia, a l'est de Cesarea de Capadòcia i fins a Melitene, creat al i al qual es van agregar els territoris de l'emirat de Melitene i els dels paulicians de Tefricia ocupats el 863.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Likandos · Veure més »

Limassol

Limassol (en grec: Λεμεσός, Lemessós; en turc: Leymosun) és una ciutat de Xipre, la capital del districte de Limassol.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Limassol · Veure més »

Limitanei

Els limitanei eren unes unitats militars de l'exèrcit romà que es van formar durant el Baix Imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Limitanei · Veure més »

Lipari

Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lipari · Veure més »

Liparits-Orbeliani

Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Liparits-Orbeliani · Veure més »

Lira bizantina

0193113341 La lira bizantina (lira, en grec λύρα) fou un instrument medieval de corda fregada amb un arquet i que és considerat com un dels principals antecessors de la majoria d'instruments europeus de corda fregada inclòs el violí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lira bizantina · Veure més »

Lira calabresa

La lira calabresa (en italià "lira calabrese") és un instrument tradicional de corda fregada propi d'algunes zones de la regió de la Calàbria, al sud d'Itàlia, com la zona de Locri i el mont Poro.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lira calabresa · Veure més »

Lissus

Lissus (Lissus) fou una ciutat d'Il·líria situada a la desembocadura del riu Driló.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lissus · Veure més »

Literatura armènia

La literatura armènia és la literatura feta en armeni.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura armènia · Veure més »

Literatura búlgara

La literatura búlgara és la literatura escrita en búlgar des del moment de la seva aparició com a llengua literària fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura búlgara · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura catalana · Veure més »

Literatura copta

Mudil Psalter, trobat el 1984, al cementiri d'Al-Mudil, Egipte. La literatura copta és una de les literatures cristianes d'Orient, escrita en llengua copta, la forma més recent de l'antic egipci.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura copta · Veure més »

Literatura grega

La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura grega · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura grega antiga · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura medieval · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura romana · Veure més »

Literatura romana d'Orient

La literatura romana d'Orient comprèn tota la literatura de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura romana d'Orient · Veure més »

Literatura russa

llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Literatura russa · Veure més »

Liuba Ognènova-Marínova

Liuba Lèvova Ognènova-Marínova Люба Левова Огненова-Маринова (Ohrid, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, 17 de juny de 1922 - Sofia, Bulgària, 18 de novembre de 2012) fou una prominent arqueòloga búlgara de Macedònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Liuba Ognènova-Marínova · Veure més »

Ljubica Marić

Ljubica Marić (Kragujevac, Sèrbia, 18 de març del 1909 - 17 de setembre del 2003) va ser una de les compositores més reconegudes de l'antiga Iugoslàvia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ljubica Marić · Veure més »

Llac Ilmen

El llac Ilmen (del rus: И́льмень О́зер&#1086), és un important llac situat a la província de Nóvgorod, a Rússia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llac Ilmen · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llac Van · Veure més »

Llançaflames

Un llançaflames és un sistema mecànic dissenyat per projectar un corrent de foc perllongat i controlable.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llançaflames · Veure més »

Llatins (edat mitjana)

El nom llatí fou un gentilici comú entre els fidels de l'Església Llatina de la cristiandat occidental durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llatins (edat mitjana) · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llíria · Veure més »

Lleó (jurista)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec) fou un jurista romà d'Orient que va viure en temps de Teodosi II o una mica després.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó (jurista) · Veure més »

Lleó (prefecte)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) era un prefecte del pretori a l'Imperi Romà d'Orient sota l'emperador Anastasi I Dicor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó (prefecte) · Veure més »

Lleó de Trípoli

Lleó de Trípoli (grec: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí (الوردامي رشيق.) i Ghulam Zurafa (زرافة غلام.) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó de Trípoli · Veure més »

Lleó Esgur

Lleó Esgur fou un governador roma d'Orient casat amb Eudòxia Angelina, filla d'Aleix III Àngel, que va quedar com a dèspota de Tessàlia i el Peloponès el 1204 quan els croats van ocupar Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó Esgur · Veure més »

Lleó Focas el Jove

Lleó Focas, en grec medieval Λέων Φωκᾶς, nascut entre el 915 i el 920 i mort després del 971 va ser un destacat general de l'Imperi Romà d'Orient que va obtenir algunes victòries a la frontera oriental de l'imperi a mitjà al costat del seu germà gran l'emperador Nicèfor II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó Focas el Jove · Veure més »

Lleó Focas el Vell

Lleó Focas en grec medieval Λέων Φωκᾶς, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient i Domèstic de les escoles a l'inici del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó Focas el Vell · Veure més »

Lleó Gramàtic

Lleó Gramàtic (en llatí Leo o Leon, en grec) fou un historiador romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó Gramàtic · Veure més »

Lleó II d'Abkhàzia

Lleó II d'Abkhàzia (en georgià: ლეონ II, Lleó II; mort el 826) fou eristavi imperial dels abkhazis i després rei d'Abkhàzia del 782 al 826, segons Cyril Toumanoff de 766/790 a 810 i segons Marie-Félicité Brosset de 786 a 806.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó II d'Abkhàzia · Veure més »

Lleó III l'Isàuric

L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó III l'Isàuric · Veure més »

Lleó IX

Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó IX · Veure més »

Lleó Magentí

Lleó Magentè o Lleó Magentí (en llatí Leo o Leon Megentenus o Magentinus, en grec Λεών Μαγεντῆνος o Μαγεντῖνος) fou un escriptor romà d'Orient comentarista d'Aristòtil que va florir durant la primera meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó Magentí · Veure més »

Lleó Malí

Lleó Malí (en llatí Leo o Leon Maleinus en grec) fou un funcionari imperial romà d'Orient, governador de diverses ciutats de l'imperi com Hierax i Stylos i algunes altres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó Malí · Veure més »

Lleó Paraspòndil

Lleó Paraspòndil (Λέων Παρασπόνδυλος, Léon Paraspóndilos) fou un alt funcionari romà d'Orient del, ministre en cap de l'emperadriu Teodora i l'emperador Miquel VI.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleó Paraspòndil · Veure més »

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Lleonci (jurista del segle V)

Lleonci (en llatí Leontius, en grec) fou un jurista romà d'Orient que vivia en temps de Teodosi II vers el 425.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleonci (jurista del segle V) · Veure més »

Lleonci (patró de causes)

Lleonci (en llatí Leontius, en grec) fou un jurista romà d'Orient assenyalat com un patronus causarum (advocat defensor) en el tribunal del prefecte del pretori de Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lleonci (patró de causes) · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »

Llista d'epidèmies

Aquest article és una llista d'epidèmies de malalties infeccioses.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista d'epidèmies · Veure més »

Llista d'unitats de l'exèrcit romà

Això és una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'exèrcit Romà des de la República Romana fins a l'Imperi Romà tardà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista d'unitats de l'exèrcit romà · Veure més »

Llista de catholicos d'Aghuània

El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista de catholicos d'Aghuània · Veure més »

Llista de collegia de l'antiga Roma

Aquesta llista de collegia de l'antiga Roma (llatí singular collegium, que significa «unit»; «col·legi professional» en català) designa un subconjunt d'associacions professionals, religioses i d'enterrament que existien durant la República Romana i l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista de collegia de l'antiga Roma · Veure més »

Llista de governants de Croàcia

Llista de governants de Croàcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista de governants de Croàcia · Veure més »

Llista de països desapareguts

Màxima extensió de l'Imperi Romà. Expansió de l'Imperi Mongol. En aquesta llista hi ha alguns països que existiren algun cop, però que en l'actualitat ja no existeixen per causes diverses, bé perquè s'hagin unit amb altres països, bé perquè hagin canviat de nom, han estat conquerits, s'han independitzat, secessionat o dissolt.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista de països desapareguts · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de reis vàndals

El que segueix és una llista dels reis vàndals, però també dels alans (ja que foren anomenats Rex Wandalorum Et Alanorum pels analistes romans d'Orient), notablement durant el seu regne a Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista de reis vàndals · Veure més »

Llista de sobirans de Bulgària

Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista de sobirans de Bulgària · Veure més »

Llista de sures de l'Alcorà

Aquesta llista de sures de l'Alcorà enumera i caracteritza cadascuna de les 114 sures o capítols que componen l'Alcorà, llibre sagrat dels musulmans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llista de sures de l'Alcorà · Veure més »

Llorenç màrtir

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Llorenç màrtir · Veure més »

Lluís Masriera i Rosés

Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, va ser el membre més rellevant de la nissaga Masriera, ja que va donar notorietat i fama internacional a la firma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lluís Masriera i Rosés · Veure més »

Lluc Crisoberges

Lluc Crisoberges (en Lucas Chrysoberges, en Λουκάς Χρυσοβέργης) va ser un escriptor canonista i religiós romà d'Orient, nomenat patriarca de Constantinoble l'any 1156.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lluc Crisoberges · Veure més »

Logística militar

forces aliades a França després del desembarcament de Normandia, passant per un punt de regulació, 1944 La logística militar és la disciplina que s'encarrega de planificar i dur a terme el moviment, el subministrament i el manteniment de les forces militars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Logística militar · Veure més »

Logoteta

Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Logoteta · Veure més »

Logoteta de l'exèrcit

El logoteta de l'exèrcit (en grec λογοθέτης τοῦ στρατιωτικοῦ, logothetis tu stratiotikú) fou un alt funcionari de la cort imperial romana d'Orient encarregat de la paga i l'abastiment de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Logoteta de l'exèrcit · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Longobards · Veure més »

Loros

Nicèfor III i Maria d'Alània Loros (en grec antic λῶρος) era el nom d'una peça de vestir llarga, estreta i brodada que es portava embolicada al voltant del tors i queia sobre la mà esquerra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Loros · Veure més »

Lucània

Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lucània · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Lucca · Veure més »

Luci d'Alexandria

Luci d'Alexandria va ser un bisbe o patriarca arià d'Alexandria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Luci d'Alexandria · Veure més »

Luitprand

Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Luitprand · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maó · Veure més »

Macari Crisocèfal

Macari Crisocèfal (en llatí: Macarius Chrysocephalus i en grec: Μακάριος Χρυσοκέφαλος) fou un escriptor grec romà d'Orient de temes eclesiàstics, de gran reputació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Macari Crisocèfal · Veure més »

Macedònia

* Macedònia de fruita, amanida de diversos tipus de fruita i, en alguns països, plat fred o calent de verdures diverses.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Macedònia · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Macedònia (regió) · Veure més »

Macedònia (tema)

El tema de Macedònia (en grec medieval θέμα Μακεδονίας) era un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient fundada cap al 790.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Macedònia (tema) · Veure més »

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Macedònia del Nord · Veure més »

Madaba

VI). Madaba —en àrab مادبا, Mādabā— és la capital de la governació o ''muhàfadha'' de Madaba, a Jordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Madaba · Veure més »

Magna Armènia

Magna Armènia (Armènia Magna) fou una efímera província romana d'Orient que va existir del 528 al 536 en el lloc de la província d'Armènia Interior.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Magna Armènia · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Magna Grècia · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Magrib · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mahoma · Veure més »

Mahoma a Medina

El 622, Mahoma, profeta de l'islam, anà a viure a Medina amb els seus deixebles en l'emigració coneguda com a «hègira».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mahoma a Medina · Veure més »

Majdal Bani Fadil

Majdal Bani Fadil és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 23 kilòmetres al sud-est de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Majdal Bani Fadil · Veure més »

Majordom de palau

Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Majordom de palau · Veure més »

Maktaris

Maktaris (en llatí Mactaris) és un jaciment arqueològic de Tunísia, a la governació de Siliana, a la delegació de Makthar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maktaris · Veure més »

Makthar

Makthar o Maktar és una ciutat de Tunísia situada uns 30 km al sud-oest de Siliana, a la governació de Siliana, a quasi 1.000 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Makthar · Veure més »

Malc de Filadelfia

Malc de Filadelfia o Malc el Sofista (en llatí Malchus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient que va servir de referència per l'obra, Excerpta de Legationibus, compilada per ordre de Constantí VII Porfirogènit.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Malc de Filadelfia · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mallorca · Veure més »

Malquià

Malquià (en hebreu מלכיה, Malkiya) és un quibuts que pertany al consell regional de l'Alta Galilea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Malquià · Veure més »

Mamikonian

Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mamikonian · Veure més »

Manacor

Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manacor · Veure més »

Mandator

El mandator, (en grec medieval μανδάτωρ, en llatí mandator plural mandatores, "missatger") era un oficial subaltern de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mandator · Veure més »

Manganes

Mapa de Constantinoble Les Manganes (grec: Μάγγανα, Màngana) eren un dels barris de Constantinoble durant l'època romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manganes · Veure més »

Mansio

Restes dels fonaments d'una '''''mansio''''' de la Germània Superior, a l'actual localitat d'Eining (Baviera) A la Roma antiga, una mansio (paraula llatina provinent de mansus, forma verbal derivada de manere, que significa «passar la nit», és a dir, «lloc on passar la nit durant un viatge») fou un lloc d'estada en una via de comunicació després d'un dia de camí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mansio · Veure més »

Manuel Brienni

Manuel Brienni (Manuel Bryennius) fou un escriptor romà d'Orient de música que visqué probablement durant el regnat de l'emperador Andrònic II Paleòleg (va regnar del 1282 al 1328).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Brienni · Veure més »

Manuel Cantacuzè (segle XII)

Manuel Cantacuzè fou un noble romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Cantacuzè (segle XII) · Veure més »

Manuel Cantacuzè (usurpador)

Manuel Cantacuzè fou un líder de la revolta del 1453 contra els governants de la família Paleòleg al Despotat de Morea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Cantacuzè (usurpador) · Veure més »

Manuel Comnè (curopalata)

Manuel Comnè, en grec medieval Μανουήλ Κομνηνός, va ser un aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, fill d'Anna Dalassena i de Joan Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Comnè (curopalata) · Veure més »

Manuel Comnè (fill d'Andrònic I)

Manuel Comnè, en grec medieval Μανουήλ Κομνηνός, nascut cap al 1145 i mort el 1185, era un noble de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Comnè (fill d'Andrònic I) · Veure més »

Manuel Crisolores

Manuel Crisolores o Crisoloras (Manuel Chrysoloras, Μανουὴλ ὅΧρυσόλωρας), escriptor grec romà d'Orient que va aportar un renaixement a la literatura grega al a l'Europa occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Crisolores · Veure més »

Manuel Eròtic Comnè

Manuel Eròtic Comnè (grec: Μανουήλ Ἐρωτικός Κομνηνός, Manuïl Erotikós Komninós; nascut cap al 955-960 i mort cap al 1020) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de Basili II, així com el primer avantpassat ben documentat de la dinastia Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Eròtic Comnè · Veure més »

Manuel Estraboromà

Manuel Estraboromà (en llatí Manuel Straboromanus) fou un escriptor romà d'Orient de finals del i començament del, que va viure durant el regnat l'emperador Aleix I Comnè (r. 1080–1118).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Estraboromà · Veure més »

Manuel Files

Manuel Files (Manuel Phile o Philes, Μανουὴλ ὁ Φιλη̂ς) (vers 1274-1340) fou un poeta romà d'Orient nadiu d'Efes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Files · Veure més »

Manuel Holòbol

Manuel Holòbol (en llatí Manuel Holobolus, en grec) fou un escriptor Imperi Romà d'Orient del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel Holòbol · Veure més »

Manuel I Àngel-Comnè

Manuel Àngel-Comnè Ducas, també conegut com a Manuel Ducas, fou el tercer governant del Despotat de l'Epir, del 1230 al 1237, que va assumir el poder durant la captivitat a Bulgària del seu germà el basileu Teodor I. Quan el 1237 va tornar el seu germà es va haver d'exiliar a l'Imperi de Nicea on va trobar el suport per tornar el 1239 a recuperar el tron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel I Àngel-Comnè · Veure més »

Manuel I Comnè

Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel I Comnè · Veure més »

Manuel II de Trebisonda

Manuel III fou l'onzè emperador de Trebisonda, que va governar en desè lloc durant el període 1332-1333.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel II de Trebisonda · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Manuf al-Sufla

Manuf al-Sufla (copte: Panouf Khit) fou una antiga ciutat d'Egipte, al màrkaz de Tanta, prop de la moderna vila de Mahallat Manuf.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuf al-Sufla · Veure més »

Manuscrit de Gorica

El Manuscrit de Gorica - Горички зборник en serbi ciríl·lic - o Almanac de Gorica és una col·lecció de manuscrits medievals serbis escrita per Jelena Balšić i el monjo Nikon de Jerusalem dins del període entre 1441 i 1442 en l'església Jelena construïda a l'illa de Gorica situada al llac Skadar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Manuscrit de Gorica · Veure més »

Mar de les Moluques

La Mar de les Moluques (en indonesi Laut Maluku) és una mar situada a la zona oriental dels arxipèlags d'Indonèsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mar de les Moluques · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Morta

La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mar Morta · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mar Negra · Veure més »

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marca d'Ístria · Veure més »

Marcari de Friül

Marcari (Marcarius) fou duc de Friül des 776 a 787.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marcari de Friül · Veure més »

Marcianòpolis

Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marcianòpolis · Veure més »

Marcià

Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marcià · Veure més »

Marcià (usurpador)

Marcià, en llatí Flavius Marcianus, va ser un usurpador de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la Dinastia tràcia, que es va rebel·lar contra l'emperador Zenó (474 -491).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marcià (usurpador) · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marco Polo · Veure més »

Mardaïta

Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mardaïta · Veure més »

Mardpetakan

Mardpetakan (en armeni: Մարդպետական) era el nom d'una regió històrica i d'un principat dins el Vaspurakan, al Regne d'Armènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mardpetakan · Veure més »

Mare de Déu de Vladímir

La Mare de Déu de Vladímir és una icona de principis del, una de les més cèlebres i venerades de Rússia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mare de Déu de Vladímir · Veure més »

Margarida de Savoia (1390-1464)

Margarida de Savoia (Fossano, Ducat de Savoia, 21 de juny del 1390 - Alba, Cuneo, Itàlia, 23 de novembre de 1464) fou una princesa de la casa de Savoia, marquesa de Monferrat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Margarida de Savoia (1390-1464) · Veure més »

Margaritone d'Arezzo

Margarito o Margaritone d'Arezzo (fl c. 1250-1290) va ser un pintor italià d'Arezzo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Margaritone d'Arezzo · Veure més »

Margat

Margat, tal com era coneguda pels croats, o Màrqab, al-Markab o al-Marqab (literalment ‘castell de la Talaia’) és una fortalesa situada a uns 6 quilòmetres al sud del port de Balanea, a la costa de Síria, una de les majors places fortes dels hospitalers, a uns 2 km de la costa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Margat · Veure més »

Maria (esposa de Lleó III)

Maria, en grec antic Μαρία, (morta després del 718) va ser una emperadriu romana d'Orient esposa de l'emperador romà d'Orient Lleó III Isàuric.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria (esposa de Lleó III) · Veure més »

Maria (filla d'Estilicó)

Maria, en llatí Maria, va ser una dama romana, casada amb Flavi Honori, emperador romà d'Occident.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria (filla d'Estilicó) · Veure més »

Maria Comnena (germana d'Aleix I)

Maria Comnena fou una dama romana d'Orient, germana de l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria Comnena (germana d'Aleix I) · Veure més »

Maria Comnena, reina de Jerusalem

Maria Comnena (1154-c.1217) era filla de Joan Ducas Comnè, dux de Xipre i de Maria Taronita, una descendent d'antics reis armenis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria Comnena, reina de Jerusalem · Veure més »

Maria d'Alània

Maria d'Alània fou una princesa georgiana filla del rei Bagrat IV i emperadriu romana d'Orient, esposa de Miquel VII Ducas i de Nicèfor III Botaniates.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria d'Alània · Veure més »

Maria d'Antioquia

Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria d'Antioquia · Veure més »

Maria de Bulgària

Maria de Bulgària (o Maria Assèn) era la filla del tsar Ivan III Assèn de Bulgària (destronat i exiliat a Constantinoble) i de la princesa romana d'Orient Irene Paleologina, germana de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria de Bulgària · Veure més »

Maria de Bulgària (esposa d'Andrònic Ducas)

Maria de Bulgària, morta després de l'any 1081, va ser l'esposa del protovestiari i domèstic de les escoles Andrònic Ducas i la mare d'Irene Ducena.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria de Bulgària (esposa d'Andrònic Ducas) · Veure més »

Maria Gran Comnena

Maria Gran Comnena, en grec medieval Μαρία Μεγάλη Κομνηνή, o Maria de Trebisonda, Μαρία της Τραπεζούντας, morta el 17 de desembre de 1439, va ser una emperadriu consort pel seu matrimoni amb Joan VIII Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria Gran Comnena · Veure més »

Maria Irene Paleologina

Irene Paleologina (Irina; Ειρήνη Παλαιολογίνα) (1327 - posteriorment a 1356) va ser una princesa romana d'Orient i emperadriu consort del Segon Imperi Búlgar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria Irene Paleologina · Veure més »

Maria Keratsa de Bulgària

Maria Keratsa de Bulgària, en búlgar Кераца-Мария, nascuda el 1348 i morta el 1390, va ser una princesa de Bulgària que va viure durant el Segon Imperi Búlgar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maria Keratsa de Bulgària · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marina romana · Veure més »

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marina romana d'Orient · Veure més »

Marina veneciana

''Partida del Bucintoro rumb a San Nicolò di Lido el dia de l'Ascensió'' (ca. 1776-1770), oli sobre tela de Francesco Guardi La marina veneciana (venecià: Armada) fou la marina de la República de Venècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marina veneciana · Veure més »

Maritsa

El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (Марица Maritsa, Έβρος Evros; Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maritsa · Veure més »

Mark Whittow

Mark Whittow (24 d'agost del 1957England and Wales, Death Index, 1989–2018 - 23 de desembre del 2017) fou un historiador, arqueòleg i acadèmic britànic especialitzat en l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mark Whittow · Veure més »

Marmara Ereğlisi

Marmara Ereğlisi (literalment "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marmara Ereğlisi · Veure més »

Martí Zacaries

Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Martí Zacaries · Veure més »

Martenitsa

Típica Martenitsa Una Martenitsa (pronunciat i escrit en; en martinka;; en) és una petita peça d’ornament, feta de fil blanc i vermell i normalment en forma de dues nines, un mascle blanc i una femella vermella.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Martenitsa · Veure més »

Martina

va ser emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Martina · Veure més »

Marules

Marules fou un militar romà d'Orient que, amb el títol de gran arcont, comandà les tropes romanes d'Orient formant brigada amb la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor durant la campanya militar contra els turcs d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Marules · Veure més »

Mas-ha

Mas-ha és una vila palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 37 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mas-ha · Veure més »

Massacre dels genovesos

La Massacre dels genovesos és l'enfrontament armat que es produí el setembre del 1303 a Constantinoble entre la colònia de mercaders genovesos residents a la ciutat i les tropes almogàvers de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Massacre dels genovesos · Veure més »

Massacre dels Llatins

La Massacre dels Llatins (grec: Σφαγὴ τῶν Λατίνων, Sfagí ton Latínon; italià: Massacro dei Latini) fou una massacre dels habitants catòlics (dits «llatins») de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Massacre dels Llatins · Veure més »

Matemàtiques a l'islam medieval

segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Matemàtiques de l'antiga Grècia

Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Matemàtiques de l'antiga Grècia · Veure més »

Mateu Bisbe

Mateu Bisbe (Matthaeus Episcopus), fou bisbe romà d'Orient titulat Ioniae et Asiatidis Terrae Episcopus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mateu Bisbe · Veure més »

Mateu Cantacuzè

Mateu Cantacuzè (en grec, en llatí: Mathaeus Cantacuzenus) fou coemperador de l'Imperi Romà d'Orient, nomenat pel seu pare, des del 1353 fins al 1355.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mateu Cantacuzè · Veure més »

Maures

Mapa del nord d'Àfrica amb la Mauretània a l'esquerra Els maures (del llatí Mauri, i d'aquest terme deriva moros) és el terme amb què els romans designaren als pobles amazics de la Mauretània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maures · Veure més »

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mauretània · Veure més »

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mauritània Cesariense · Veure més »

Mauritània Segona

Mauritània Segona (Mauritania Secunda) fou el nom donat pels romans d'Orient al territori format per algunes posicions a l'antiga província de Mauritània Tingitana ocupades el 534 i els territoris de la Cartaginense que havien reconquerit el 554.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mauritània Segona · Veure més »

Maximià de Ravenna

Maximià de Ravenna (Pula, Ístria, Croàcia, 498 - Ravenna, Itàlia, 21 de febrer de 556) fou un eclesiàstic italià, primer arquebisbe de Ravenna entre 546 i 557.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Maximià de Ravenna · Veure més »

Màrcia Eufèmia

Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Màrcia Eufèmia · Veure més »

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »

Màxim el Confessor

Màxim el Confessor o Màxim el Monjo fou un destacat eclesiàstic romà d'Orient que va viure als segles  i. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Màxim el Confessor · Veure més »

Mílion

El Mílion (Grec: Μίλιον o bé Μίλλιον, Míllion; Turc: Milyon taşı) va ser un monument erigit a principis del a Constantinoble (l'actual Istanbul, a Turquia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mílion · Veure més »

Místic (Imperi Romà d'Orient)

El místic (grec: μυστικός, mistikós) fou un alt càrrec de la cort romana d'Orient entre els segles  i. L'ofici de místic és documentat per primera vegada durant el regnat de Basili II, quan l'ocupava Lleó Cerosfactes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Místic (Imperi Romà d'Orient) · Veure més »

Música cristiana

"Amazing Grace", un dels himnes cristians més emblemàtics del món anglòfon Amazing Grace La música cristiana és la música religiosa realitzada com a expressió del cristianisme.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Música cristiana · Veure més »

Música romana d'Orient

Icona de Romà el Melode La música romana d'Orient és la música creada a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Música romana d'Orient · Veure més »

Măcin

Măcin (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Tulcea, a la regió de Dobruja del Nord a Romania.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Măcin · Veure més »

Mecenci

sòlid amb la imatge de Mececi, produït a Siracusa entra el 668 i el 669 Mecenci o Mecenti (en grec: Mizizos; en armeni:, Mžēž o Mzhezh) fou un general romà d'Orient d'origen armeni que va usurpar el tron que corresponia a Constantí IV, del juliol del 668 a la primavera del 669.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mecenci · Veure més »

Medicina romana d'Orient

Il·lustracions d'ocells del manuscrit romà d'Orient ''Codex Aniciae Julianae''. La medicina romana d'Orient comprèn les pràctiques mèdiques disponibles a l'Imperi Romà d'Orient, entre els anys 400 i 1453.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Medicina romana d'Orient · Veure més »

Medieval II: Total War

Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Medieval II: Total War · Veure més »

Megaduc

El megaduc de l'Imperi Romà d'Orient Aleix Apocauc (1341-1345) El megaduc (Megas Doux, Μέγας Δουξ, en grec; megadux en llatí) fou el quart càrrec en importància després de l'emperador romà d'Orient dins de l'alta jerarquia politicomilitar de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Megaduc · Veure més »

Mehmet I

Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mehmet I · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mehmet II · Veure més »

Meithalun

Meithalun és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 26 kilòmetres al sud de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Meithalun · Veure més »

Meixweix

Els meixweix (també pot aparèixer com a mashawash, meshwesh, mashauash, maxies o ma, eren els membres d'una antiga tribu d'amazics libis. Aquesta tribu era coneguda pels antics egipcis des de feia molt temps: el seu nom figurava en la llista dels pobles invasors vençuts per Merenptah (vers 1213 aC -1203 aC), fill i successor de Ramsès II. Els meshwesh estaven instal·lats a l'oest del delta del Nil, segons els documents egipcis, més enllà dels tehenu, a la Cirenaica, regió de l'antiga Líbia. Heròdot els situava a Tunísia i eren sedentaris, ja que eren agricultors i posseïen cases. Heròdot diu que els meshwesh, segons ells mateixos, descendien dels troians. Aquesta tribu va intentar estendre's cap a l'est i va envair periòdicament Egipte, a partir d'Amenofis III, vers 1380 aC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Meixweix · Veure més »

Melfi

Melfi és un municipi italià d'aproximadament 17.400 habitants, situat a la província de Potenza, a la regió Basilicata, a l'Itàlia meridional.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Melfi · Veure més »

Melings

Mapa del Peloponnese durant l'edat mitjana. Els Melings (Melingoi o Milingoi, grec Μηλιγγοί) foren una tribu eslava que es va establir al Peloponès al sud Grècia durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Melings · Veure més »

Melisenda de Jerusalem

Melisenda de Jerusalem Melisenda de Jerusalem, filla de Balduí II de Jerusalem i Mòrfia de Melitene, fou reina de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Melisenda de Jerusalem · Veure més »

Menandre Protector

Menandre Protector (en llatí Menander, en grec) fill d'Èufrates de Bizanci, fou un retòric i historiador romà d'Orient que va viure en temps de l'emperador Maurici (que va començar a regnat el 581).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Menandre Protector · Veure més »

Mendenitsa

Mendenitsa (Μενδενίτσα), antigament anomenada Bodonitsa (Βοδονίτσα), és una localitat de 243 habitants situada a la unitat perifèrica de la Ftiòtida, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mendenitsa · Veure més »

Menemen

Situació del districte dins a la província Caravanserrall restaurat a Menemen Menemen (Μαινεμένη en grec) és una ciutat i districte de la província d'Esmirna, format per les terres al·luvials del riu Gediz.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Menemen · Veure més »

Menorà

Quipà i ''' menorà ''' de la col·lecció de Harry S. Truman. Imatge de la Menorà a l'Arc de Titus. Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita. Menorà a la sinagoga Shlomo Ben Adret del call de Barcelona. La Menorà (en hebreu: מנורה) és un canelobre o llum d'oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va "veure" Moisès al Mont Sinaí (llibre de l'Èxode, 25).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Menorà · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Menorca · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mercenari · Veure més »

Mersa Matruh

Matruh (àrab: مرسى مطروح, romanitzat: Marsā Maṭrūḥ, IPA), també transliterat com a Marsa Matruh, és un port d'Egipte i la capital de la Governació de Matruh.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mersa Matruh · Veure més »

Mersin

Mersin (armeni Մերսին, grec antic, Zephyrion) és una ciutat de Turquia a la costa sud mediterrània, capital de la província de Mersin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mersin · Veure més »

Mesèmbria

Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mesèmbria · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mesopotàmia · Veure més »

Mesopotàmia (tema)

El tema de Mesopotàmia (en grec medieval Μεσοποταμία) era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situat al territori que actualment és l'est de Turquia, entre el riu Arsànies i Çimisgezek.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mesopotàmia (tema) · Veure més »

Mesquita d'Ibn Tulun

La '''mesquita d'Ibn Tulun'''. La font d'ablucions a l'esquerra i el minaret a la dretaLa mesquita d'Ibn Tulun és una de les més interessants del Caire, Egipte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mesquita d'Ibn Tulun · Veure més »

Mesquita dels Omeies

Pati de la mesquita dels Omeies La gran mesquita dels Omeies de Damasc, més coneguda com a mesquita dels omeies, és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mesquita dels Omeies · Veure més »

Messud I

Messud I fou soldà de Rum del 1116 fins al 1156.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Messud I · Veure més »

Mestre dels oficis

El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mestre dels oficis · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mestre dels soldats · Veure més »

Metaxisme

Organització Nacional de Joventut (EON) durant el Règim del 4 d'agost Metaxisme (en) és una ideologia nacionalista autoritària associada al dictador grec Ioannis Metaxàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Metaxisme · Veure més »

Metodi Monjo

Metodi Monjo (en llatí Methodius Monachus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient que vivia a Constantinoble a la segona meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Metodi Monjo · Veure més »

Mezzogiorno

El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mezzogiorno · Veure més »

Migració túrquica

La migració túrquica o migració turquesa és el procés mitjançant el qual els pobles turquesos van expandir-se pel Llevant i Europa oriental entre els segles  i després d'una altra migració anterior des del nord d'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Migració túrquica · Veure més »

Migracions sèrbies

Les migracions sèrbies (Serbi: Velike seobe Srba/Велике сеобе Срба) es refereixen principalment a dues grans migracions de serbis de l'Imperi Otomà a la monarquia dels Habsburgs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Migracions sèrbies · Veure més »

Mihran

Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mihran · Veure més »

Mikhaïl Vrúbel

Mikhaïl Vrúbel (Omsk, 1856 - Moscou, 1910) fou un pintor rus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mikhaïl Vrúbel · Veure més »

Mikhmas

Mikhmas, també Mukhmas és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord-est de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mikhmas · Veure més »

Mil·lenarisme

El mil·lenarisme o quiliasme va ser una doctrina escatològica molt difosa entre els primers cristians que defensaven que un cop vençut l'anticrist, Jesucrist reapareixeria amb els justos ressuscitats per portar a la Terra una edat d'or que hauria de durar mil anys abans del judici final.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mil·lenarisme · Veure més »

Mil·lenni I

El mil·lenni després de Crist, o de l'Era Comuna, va abastar els anys des de l'1 fins al 1000.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mil·lenni I · Veure més »

Mil·lenni VI aC

El mil·lenni VI aC és el període que inclou els anys compresos entre el 6000 aC i el 5001 aC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mil·lenni VI aC · Veure més »

Miliaríssion

Lleó III per celebrar la coronació del seu fill, Constantí V, com a coemperador. Vegeu la falta de qualsevol imatge excepte la creu. Miliaríssion (en grec: μιλιαρήσιον, del llatí: miliarensis) va ser el terme utilitzat per denominar una sèrie de monedes de plata romanes d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miliaríssion · Veure més »

Militar

Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Militar · Veure més »

Mineria de l'antic Egipte

El papir de les mines representa mines al uadi Hammamat i és el mapa més antic conegut d'aquest tipus. La mineria a Egipte ha tingut una llarga història que es remunta a l'època predinàstica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mineria de l'antic Egipte · Veure més »

Mines de Trepča

Les Mines de Trepça (en albanés: Miniera e Trepçës, en /Rudnik Trepča) és un gran complex industrial situat a Kosovo, 9 km al nord-est de Mitrovica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mines de Trepča · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miniatura · Veure més »

Miquel Apostoli

Miquel Apostoli (en llatí Michael, en grec Μιχαήλ) va ser un eclesiàstic grec romà d'Orient que va contribuir al renaixement de la cultura grega a Itàlia, on es va establir l'any 1440.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Apostoli · Veure més »

Miquel Ataliata

Miquel Ataliata (nom autèntic: Μιχαήλ Ἀτταλειάτης, Mikhael Attaleiates) (c.1022-1080) fou un jutge i procònsol sota Miquel VII Ducas (1071-1078).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Ataliata · Veure més »

Miquel Burtzes

Miquel Burtzes (grec: Μιχαήλ Βούρτζης, Mikhaïl Vurtzis), nascut cap al 930/935 i mort a la tardor del 995 o més tard, fou un important general romà d'Orient de finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Burtzes · Veure més »

Miquel de Trebisonda

Miquel Comnè fou el setzè emperador de Trebisonda, que va governar en dissetè lloc durant el període 1344-1349.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel de Trebisonda · Veure més »

Miquel Docià

Miquel Docià (Μιχαήλ Δοκειανός, Mikhaïl Dokianós), esmentat erròniament com a Ducià per alguns autors moderns, fou un noble i líder militar de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família Comnè pel seu matrimoni amb una filla de Manuel Eròtic Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Docià · Veure més »

Miquel Ducas

Miquel Ducas（en llatí Michael Ducas, en grec Μιχαὴλ ό Δοῦκας), fou un historiador romà d'Orient, net d'un altre Miquel Ducas i descendent de la família imperial dels Ducas. Va viure al i probablement va exercir algun càrrec a la cort sota Constantí XI Paleòleg el darrer emperador. El 1453, després de la conquesta de Constantinoble pels otomans sota el comandament de Mehmet II, va fugir a Lesbos on governava Dorino I Gattiluso, que el va enviar a diverses missions diplomàtiques, feina que va mantenir sota Domenico I Gattiluso, successor de Dorino el 1455. El 1455 i 1456 va portar el tribut de Lesbos a Adrianòpolis i també va acompanyar a Domenico a Constantinoble per retre homenatge al soldà Mehmet II. Gràcies a la prudència de Dorino i Domenico i a l'habilitat de Miquel Ducas, Lesbos va viure un temps en una pau tranquil·la. Enderrocat Domenico en un cop d'estat pel seu germà Nicolo II Gattiluso el 1458, el soldà otomà va decidir posar fi al principat i Lesbos fou ocupada el 1462 i incorporada a l'Imperi Otomà. Després d'això el rastre de Miguel Ducas, que se sap que va sobreviure, es perd. El poc que se sap de Miquel Ducas es dedueix del llibre que va deixar. Va escriure una Història que comença amb la mort de Joan V Paleòleg (1391) i arriba fins a la conquesta de Lesbos, en 45 capítols molt extensos. El primer capítol, molt curt, comença amb la creació d'Adam i arriba fins a Joan Paleòleg, i sembla escrit per una altra mà, potser d'un monjo. L'obra finalitza amb uns fets molt detallats de la conquesta de Lesbos i s'interromp bruscament. L'estil d'escriptura és molt dolent amb un grec bàrbar i amb moltes paraules emprades del turc i d'altres llengües. És el de més difícil lectura entre els historiadors grecs i sembla que els antics no el consideraven gaire, però els fets que relata són fidels i imparcials, i els defectes són només de llenguatge i estil. Miquel Ducas, Calcòcondiles, i Franza són les principals fonts per aquest període final de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Ducas · Veure més »

Miquel Glicas

Miquel Glicas (en llatí Michael Glycas, en grec Μιχαὴλ ὁ Γλυκᾶς) fou un historiador romà d'Orient, nascut a Constantinoble o a Sicília (per això és anomenat de vegades Miquel Sícul o Miquel de Sicília).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Glicas · Veure més »

Miquel I Àngel-Comnè

Miquel I Àngel-Comnè 1170-1215 (en realitat Miquel I Àngel-Comnè Ducas) també conegut com a Miquel I Ducas fou el primer governant del nou estat que en temps del seu fill es coneixeria amb el nom de Despotat de l'Epir, una regió que anteriorment formava part de l'Imperi Romà d'Orient i que, després de la conquesta de Constantinoble pels croats s'esperava que seria una regió governada per la República de Venècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel I Àngel-Comnè · Veure més »

Miquel II Àngel-Comnè Ducas

Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manuel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »

Miquel IV de Constantinoble

Miquel IV Autorià (en grec medieval Μιχαήλ Δʹ Ἀυτωρειανός) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1208 fins a la seva mort el 1212.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel IV de Constantinoble · Veure més »

Miquel Paleòleg

Miquel Paleòleg, en grec medieval Μιχαήλ Παλαιολόγος, fou un funcionari i militar de l'Imperi Romà d'Orient de la família dels Paleòleg, que tenia el títol de sebast.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Paleòleg · Veure més »

Miquel Prevere

Miquel Prevere (en grec antic Μιχαήλ) va ser un eclesiàstic romà d'Orient que va viure al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Prevere · Veure més »

Miquel Sincel·le

Miquel Sincel·leLa GEC, el GDLC i la Fundació Bernat Metge empren la forma «Sincel·le».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Sincel·le · Veure més »

Miquel Sofià

Miquel Sofià (en llatí Michael Sophianus, en grec) fou un gramàtic i escriptor grec romà d'Orient que va escriure sobre el tractat De anima, d'Aristòtil.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Sofià · Veure més »

Miquel Taronita

Miquel Taronita (grec: Μιχαήλ Ταρωνίτης, Mikhaïl Taronitis) fou un aristòcrata romà d'Orient i cunyat de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081–1118).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel Taronita · Veure més »

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »

Miracles de Jesús

''Jesús camina sobre l'aigua'', de Lluís Borrassà, 1411 Els miracles de Jesús són les accions supranaturals realitzades per Jesús durant el seu ministeri, i que estan recollits als evangelis on, segons l'evangeli de sant Joan, tan sols hi ha recollits alguns d'aquests fets.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Miracles de Jesús · Veure més »

Mirdàsides

La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mirdàsides · Veure més »

Mistràs

Mistràs, també Mistra, Mystra i Mistras (grec: Μυστράς, Μυζηθράς, Mizithras Myzithra en la ''Crònica de Morea''), fou una ciutat fortificada a Morea (a l'edat mitjana, el Peloponès), a la muntanya de Taíget, prop de l'antiga Esparta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mistràs · Veure més »

Mitilene

Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mitilene · Veure més »

Mitologia eslava

Moltes generacions d'artistes eslaus s'han inspirat en els seus folklores nacionals. Aquí es veu Sadko en el regne subaquàtic d'Ilià Repin (1876) La mitologia eslava és l'expressió del sistema de creences cosmològiques i religioses que els antics pobles eslaus tenien abans que adoptessin la religió cristiana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mitologia eslava · Veure més »

Mitridates IV d'Ibèria

Mitridates IV o Mihrdat IV d'Ibèria (en georgià: მირდატ IV, llatí Mithridates) fou un rei d'Ibèria de la dinastia cosròida, que va regnar del 409 al 411.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mitridates IV d'Ibèria · Veure més »

Mjej Gnuní

Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mjej Gnuní · Veure més »

Mjej II Gnuní

Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mjej II Gnuní · Veure més »

Mkhargrdzéli

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mkhargrdzéli · Veure més »

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Modó · Veure més »

Molí flotant

Un molí flotant és un molí hidràulic instal·lat en un vaixell en el curs d'un riu, per on es pot desplaçar per a aprofitar millor els corrents.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Molí flotant · Veure més »

Moluques

Les illes Moluques, també Maluques o Maluco al mapa de Teixeira —en indonesi, Kepulauan Maluku— són un arxipèlag d'Indonèsia i conformen la part més oriental d'Insulíndia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Moluques · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monarquia · Veure més »

Monedes romanes d'Orient

La moneda bizantina fa referència al sistema monetari utilitzat a l'Imperi Romà d'Orient o Imperi Romà d'Orient després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, format principalment per dos tipus de monedes, el sòlid d'or i una varietat d'altres de bronze.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monedes romanes d'Orient · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir · Veure més »

Monestir d'Akhtala

El monestir d'Akhtala és un monestir fortificat del situat a la rodalia del poble d'Akhtala, en el marz de Lori, a 185 km al nord d'Erevan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir d'Akhtala · Veure més »

Monestir d'Arkadi

El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir d'Arkadi · Veure més »

Monestir de Crist Filantrop (segle XII)

El monestir de Crist Filantrop (grec: Μοναστήρι τουΧριστού Φιλανθρώπου, Monastiri tu Khristú Filanthropu) fou un important monestir de Constantinoble fundat per Irene Ducena al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir de Crist Filantrop (segle XII) · Veure més »

Monestir de Crist Filantrop (segle XIV)

El Monestir de Crist Filantrop (grec: Μοναστήρι τουΧριστού Φιλανθρώπου, Monastiri tu Khristú Filanthropu) fou un important monestir de Constantinoble durant l'era Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir de Crist Filantrop (segle XIV) · Veure més »

Monestir de Katskhi

El monestir de Katskhi (en georgià: კაცხის მონასტერი), o el monestir Katskhi de la Nativitat del Senyor (en georgià: კაცხის მაცხოვრის შობის სახელობის მონასტერი), és un monestir medieval de Geòrgia, situat al poble de Katskhi, a la vora de la ciutat de Chiatura.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir de Katskhi · Veure més »

Monestir de Kikos

El monestir del Reial Sant i Stavropègic de la Panagia de Kikos (grec: Ιερά Μονή της Παναγίας τουΚύκκου), més conegut com a monestir de Kikos o monestir de l'Arcàngel Miquel, és el monestir més gran de tota l'illa de Xipre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir de Kikos · Veure més »

Monestir de la Temptació

El Monestir de la Temptació és un monestir cristià ortodox situat a Cisjordània, concretament al Mont de la Temptació, i mirant cap a la vila de Jericó i la Vall del Jordà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir de la Temptació · Veure més »

Monestir de Mar Musa

El monestir de Mar Mussa o monestir de Sant Moisès l'Abissini —en àrab دير مار موسى الحبشي, Dayr Mār Mūsā al-Ḥabaxī— és un monestir catòlic siríac situat a Al-Nabk, a 80 km de Damasc, Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir de Mar Musa · Veure més »

Monestir de Mejihíria

El Monestir de la Transfiguració de Mejihíria (en ucraïnès: Спасо Межигірський-Преображенський монастир) és un monestir ortodox oriental desaparegut que també s'utilitzava com a històrica residència de prínceps de l'època medieval (Rurik), situada prop de la ciutat medieval de Víxhorod (10 quilòmetres al nord).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir de Mejihíria · Veure més »

Monestir de Vatopedi

El monestir de Vatopedi (Βατοπεδίου) és un monestir ortodox del Mont Atos, el segon en la jerarquiaMasoliver, Alexandre, 1981, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100, de la muntanya sagrada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir de Vatopedi · Veure més »

Monestir del Pintor

El monestir del Pintor (en búlgar: Зографски манастир, Zografski manastir; en grec: Μονή Ζωγράφου, Moní Zografu) és un monestir ortodox búlgar del Mont Atos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monestir del Pintor · Veure més »

Monjos Estudites Ucraïnesos

Els Monjos Estudites Ucraïnesos, en llatí Monachi e Regula Studitarum, són religiosos de l'Església Greco-Catòlica Ucraïnesa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monjos Estudites Ucraïnesos · Veure més »

Monotelisme

El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monotelisme · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Montenegro · Veure més »

Montuïri

Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Montuïri · Veure més »

Monument Circular de Cartago

El Monument Circular de Cartago és un monument en ruïnes de la moderna ciutat de Carthage, construït a la ciutat romana de Cartago en el, probablement d'inspiració cristiana (els experts el consideren de vocació martiriològica).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monument Circular de Cartago · Veure més »

Monument de Tràsil

Monument de Tràsil, l'any 1880 Monument de Tràsil, durant els treballs de l'any 2005 El monument de Tràsil va ser edificat a Atenes, és una cova excavada al costat sud-est de l'Acròpoli, sobre el teatre de Dionís, pels ''choregus'': Tràsil de Decèlia al 320/319 aC i pel seu fill Tràsicles al 270 aC –segons inscripcions trobades en el mateix monument–.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monument de Tràsil · Veure més »

Monuments paleocristians de Ravenna

Els monuments paleocristians de Ravenna són un conjunt de vuit edificis d'aquesta ciutat que la UNESCO va inscriure com a Patrimoni de la Humanitat l'any 1996.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Monuments paleocristians de Ravenna · Veure més »

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mopsuèstia · Veure més »

Morea

Mapa del Peloponès medieval amb les seves principals localitats La Morea (en grec) va ser el nom de la península del Peloponès al sud de Grècia durant l'edat mitjana i el període modern primerenc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Morea · Veure més »

Morea otomana

Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Morea otomana · Veure més »

Mort a la foguera

Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mort a la foguera · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mosaic · Veure més »

Mosaic romà

Mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules procedent de Llíria, Camp de Túria Els mosaics romans s'elaboraven amb petites peces de ceràmica o altres materials de colors i formes diferents anomenades tessel·les, i per aquest motiu s'hi referien també com a opus tessellatum.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mosaic romà · Veure més »

Mossàrabs

Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mossàrabs · Veure més »

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »

Muhàmmad al-Mahdí

Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Hàssan ibn Alí al-Qàïm al-Hujja al-Mahdí, o simplement Muhàmmad al-Mahdí, fou el suposat dotzè i darrer imam xiïta imamita (874-940).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Muhàmmad al-Mahdí · Veure més »

Muixel II Mamikonian

Muixel II Mamikonian fou marzban d'Armènia del 591 al 593.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Muixel II Mamikonian · Veure més »

Muixel III Mamikonian

Muixel III Mamikonian va succeir al seu germà Grigor II Mamikonian com a cap de la rebel·lió proromana d'Armènia el 750.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Muixel III Mamikonian · Veure més »

Mundus

Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mundus · Veure més »

Muqaddimah

La Muqàddima o Al-muqàddima (en àrab المقدّمة, al-Muqaddima, literalment ‘La Introducció’), més coneguda a Occident com Els prolegòmens, és una obra d'Ibn Khaldun escrita en 1377 com a prefaci del seu primer llibre d'història mundial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Muqaddimah · Veure més »

Muqawqis

Al-Muqawqis és el nom que rep, en la història islàmica, el governant d'Egipte que va intercanviar correspondència amb el profeta Muhàmmad, personatge que s'ha volgut identificar amb Cir, patriarca ortodox d'Alexandria, que administrava Egipte en nom de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Muqawqis · Veure més »

Mur de Trajà

Mur de Trajà El mur de Trajà (Valul lui Traian en romanès) és el nom que s'utilitza per a diverses fortificacions lineals de terra (vallum) que es troben a tot Europa de l'Est, a Moldàvia, Romania i Ucraïna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mur de Trajà · Veure més »

Muralla de l'istme de Corint

La muralla de l'istme de Corint (o simplement muralla de l'istme) era una obra defensiva situada a l'istme de Corint.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Muralla de l'istme de Corint · Veure més »

Muralles de Florència

Les Muralles de Florència són l'antic recinte defensiu de la ciutat de Florència.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Muralles de Florència · Veure més »

Murat II

Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Murat II · Veure més »

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir · Veure més »

Musée national du Moyen Âge

El Musée national du Moyen Âge (museu nacional de l'Edat Mitjana, en català), del seu nom oficial Musée du Moyen Âge – thermes et hôtel de Cluny, és un museu d'art situat al 5è districte de París, al cor del barri llatí a la rue del Sommerard.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Musée national du Moyen Âge · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu · Veure més »

Museu Arqueològic de Son Fornés

Vista exterior del Molí des Fraret, seu del Museu Arqueològic de Son Fornés El Museu Arqueològic de Son Fornés recull l'exposició de les comunitats que visqueren al jaciment de Son Fornés des d'èpoques prehistòriques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu Arqueològic de Son Fornés · Veure més »

Museu Arqueològic de Volos

El Museu Arqueològic de Volos, també conegut com a Athanasakeion Archaeological Museum of Volos, és un museu situat en la ciutat de Volos de Grècia, que alberga nombroses troballes de començaments del i les excavacions arqueològiques modernes realitzades a Tessàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu Arqueològic de Volos · Veure més »

Museu Bizantí i Cristià

El Museu Bizantí i Cristià (grec: Βυζαντινό και Χριστιανικό Μουσείο; Vizantinó ke Khristianikó Mussio) és un museu d'Atenes (Grècia) que conserva més de 25.000 imatges, textos, frescos, utensilis de ceràmica, teixits, manuscrits i còpies d'objectes que daten des del fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu Bizantí i Cristià · Veure més »

Museu Bode

El Museu Bode (Bode-Museum en alemany) és un museu d'art d'Alemanya que pertany al grup museístic de l'Illa dels Museus de Berlín.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu Bode · Veure més »

Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) · Veure més »

Museu de la Guerra d'Atenes

El Museu de la Guerra d'Atenes (en grec: Πολεμικό Μουσείο), creat el 18 de juliol del 1975, és el museu de les forces armades gregues.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu de la Guerra d'Atenes · Veure més »

Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú

El Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú (Micromundi) és un museu de miniatures que fins al 2020 estava situat a Besalú (la Garrotxa), a l'edifici de l'antiga fàbrica tèxtil de Cal Coro (situada al costat del monestir de Sant Pere).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu del Louvre · Veure més »

Museu Internacional de Ceràmica de Faenza

El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu Internacional de Ceràmica de Faenza · Veure més »

Museu Nacional d'Història de l'Azerbaidjan

El Museu Nacional d'Història de l'Azerbaidjan (en àzeri, Azərbaycan Tarix Muzeyi) és el museu més gran de l'Azerbaidjan, localitzat a Bakú, en el Palau de Zeynalabdin Taghiyev.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Museu Nacional d'Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Muskhi

Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Muskhi · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient

Constantí III. A Heraclones li tallaren el nas després de destronar-lo. La mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient tingué un paper important en la vida política de l'imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Nabi Ilyas

Nabi Ilyas és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada 2 kilòmetres a l'est de Qalqilya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nabi Ilyas · Veure més »

Nabi Salih

Nabi Salih és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 20 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nabi Salih · Veure més »

Nacionalisme palestí

Bandera de Palestina El nacionalisme palestí és el moviment per la sobirania del poble palestí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nacionalisme palestí · Veure més »

Nafusa

Els nafusa són un grup humà amazic, anomenats en amazic com Infusen.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nafusa · Veure més »

Nahalin

Nahalin és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat al sud-oest de Betlem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nahalin · Veure més »

Najd

La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Najd · Veure més »

Napolità

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Napolità · Veure més »

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Narsès · Veure més »

Nasí

Nasí (en hebreu: נשיא הסנהדרין) és un mot que significa, "el príncep", en hebreu antic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nasí · Veure més »

Nasr ibn Sàlih

Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nasr ibn Sàlih · Veure més »

Nasr-ad-Dawla Àhmad

Nasr-ad-Dawla Abu-Nasr Àhmad ibn Marwan, més conegut senzillament com a Nasr-ad-Dawla Àhmad, fou emir de la dinastia marwànida de Diyarbakir.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nasr-ad-Dawla Àhmad · Veure més »

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Naupacte · Veure més »

Navegacions atlàntiques anteriors al 1492

A mitjan Europa s'havia anat recuperant de la crisi del segle anterior, l'economia rural es revifava, es reactivava també la vida urbana gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria, sobretot la tèxtil.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Navegacions atlàntiques anteriors al 1492 · Veure més »

Nazla

Nazla, també transcrit al-Nazlah, Nazle, Annazla o en-Nuzleh —en àrab النزلة, an-Nazla— és una vila palestina de la governació de Gaza Nord de la Franja de Gaza.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nazla · Veure més »

Nazlat 'Isa

Nazlat 'Isa és una vila palestina de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 17 kilòmetres al nord de Tulkarem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nazlat 'Isa · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nínive · Veure més »

Níssiros

Vista aèria de Níssiros Níssiros o Nisiros (en Νίσυρος) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Níssiros · Veure més »

Nòrdics

normandes, algues zones estenent-se després d'aquest període (zones en groc). duc de Normandia. Estàtues d'exploradors nòrdics a L'Anse aux Meadows. Els nòrdics foren un grup ètnic germànic que parlaven diverses varietats de nòrdic antic i que habitaven a Escandinàvia durant els segles  i. El nòrdic antic és una llengua pertanyent a la branca germànica del nord de les llengües indoeuropees, i és l'embrió de les llengües escandinaves modernes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nòrdics · Veure més »

Númers

Els númers (en grec medieval Νούμεροι, en plural masculí, o Nούμερα en femení, totes dues paraules procedents del llatí numerus o "nombre" en el sentit de "regiment" o "unitat militar"), va ser una unitat d'infanteria de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Númers · Veure més »

Neagoe Basarab

Neagoe Basarab V (pronunciat en romanès: ), (c.1459 - 15 de setembre de 1521) va ser el voivoda (príncep) de Valàquia entre 1512 i 1521.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Neagoe Basarab · Veure més »

Necròpolis de Tir

La necròpolis de Tir està situada en una àrea anomenada Al-Bass, un barri de l'est de l'antiga ciutat de Tir, al Líban.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Necròpolis de Tir · Veure més »

Nefzaoua

Nefzaoua, segons la pronúncia local i una transcripció afrancesada, o Nafzawa, segons la pronúncia àrab clàssica és el nom d'una regió de Tunísia al sud del Chott El Fedjaj, coincident en gran part amb la governació de Kébili.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nefzaoua · Veure més »

Nersiànides

Els Nersiànides o prínceps Nersiani (en georgià ნერსიანი) foren els membres d'una família de prínceps georgians de l'alta Edat Mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nersiànides · Veure més »

Ni'lin

Ni'lin és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situat 17 kilòmetres a l'oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ni'lin · Veure més »

Nicèfor Basilaces

Nicèfor Basilaces (grec: Νικηφόρος Βασιλάκης, Nikiforos Vassilakis), sovint esmentat simplement com a Basilaci (Βασιλάκιος, Vassilàkios), fou un general i aristòcrata romà d'Orient d'orígens armenis o paflagonis de la darreria del que el 1078/79 provà de derrocar l'emperador Nicèfor III Botaniates i fou derrotat per Aleix Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Basilaces · Veure més »

Nicèfor Blemmides

Nicèfor Blemmides (Nicephorus Blemmidas o Blemmydas) fou un escriptor romà d'Orient del, descendent d'una rica i noble família; va agafar ordres i va viure com un asceta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Blemmides · Veure més »

Nicèfor Brienni (etnarca)

Nicèfor Brienni (grec: Νικηφόρος Βρυέννιος, Nikiforos Vriénnios) fou un important general romà d'Orient implicat en les revoltes contra l'emperadriu Teodora (r. 1055-1056) i l'emperador Miquel VI (r. 1056-1057).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Brienni (etnarca) · Veure més »

Nicèfor Brienni el Jove

Nicèfor Brienni (Nicephorus Bryennius) o Brienni el Jove, fou el marit d'Anna Comnena.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Brienni el Jove · Veure més »

Nicèfor Brienni el Vell

Nicèfor Brienni fou un famós general romà d'Orient que es va revoltar contra l'emperador Miquel VII Ducas i es va proclamar emperador a Dirràquion el 1077.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Brienni el Vell · Veure més »

Nicèfor Cal·list Xantòpul

Nicèfor Cal·list Xantòpul (en Nicephorus Callistus Xanthopulus, en Νικηφόρος Κάλλιστος Ξανθόπουλος) va ser un escriptor romà d'Orient autor d'una important història eclesiàstica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Cal·list Xantòpul · Veure més »

Nicèfor Cartofílax

Nicèfor Cartofílax (en llatí Nicephorus Chartophylax, en grec) fou un monjo romà d'Orient d'època incerta encara que la més probable seria el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Cartofílax · Veure més »

Nicèfor Catacaló

Nicèfor Catacaló o Nicèfor Euforbè Catacaló, en grec medieval Νικηφόρος Εὐφορβηνός Κατακαλών, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, gendre de l'emperador Aleix I Comnè (que va regnar del 1081 al 1118).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Catacaló · Veure més »

Nicèfor Comnè

Nicèfor Comnè (grec: Νικηφόρος Κομνηνός, Nikiforos Komninós; nascut cap al 970 i mort després del 1026/1027) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant els regnats de Basili II (r. 976-1025) i Constantí VIII (r. 1025-1028).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Comnè · Veure més »

Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I)

Nicèfor Comnè, en grec medieval Νικηφόρος Κομνηνός, nascut cap al 1062 i mort després del 1136, va ser un aristòcrata i militar d'alta graduació de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »

Nicèfor Diògenes

Nicèfor Diògenes, en grec medieval Νικηφόρος Διογένης, va ser un príncep de l'Imperi Romà d'Orient, fill de l'emperador Romà IV Diògenes i d'Eudòxia Macrembolita.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Diògenes · Veure més »

Nicèfor Filòsof

Nicèfor Filòsof (en llatí Nicephorus Philosophus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient que va florir a l'entorn del 900 a Constantinoble, on era conegut i apreciat per la seva intel·ligència i pel seu mestratge.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Filòsof · Veure més »

Nicèfor Gregoràs

Nicèfor Gregoràs o Grègores (en llatí Nicephorus Gregoras, en grec Νικηφόρος ὁ Γρηγορᾶς) (Heraclea Pòntica, 1296 - Heraclea Pòntica, 1360) va ser un historiador que va viure a l'Imperi Romà d'Orient als segles  i.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Gregoràs · Veure més »

Nicèfor I Àngel

Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor I Àngel · Veure més »

Nicèfor II Àngel-Comnè

Nicèfor II Àngel-Comè o Nicèfor II Orsini fou dèspota de l'Epir sota regència de la seva mare (1335), situació que no va acceptar l'emperador romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor II Àngel-Comnè · Veure més »

Nicèfor Melissè

Nicèfor Melissè (grec: Νικηφόρος Μελισσηνός, Nikiforos Melissinós; nascut cap al 1045 i mort el 17 de novembre del 1104) fou un general i aristòcrata romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Melissè · Veure més »

Nicèfor Paleòleg (1081)

Nicèfor Paleòleg (en grec Νικηφόρος Παλαιολόγος) fou un funcionari romà d'Orient, el primer membre conegut de la noble família dels Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Paleòleg (1081) · Veure més »

Nicèfor Paleòleg (governador)

Nicèfor Paleòleg (en grec Νικηφόρος Παλαιολόγος) era un alt càrrec de l'Imperi Romà d'Orient, de la noble família dels Paleòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicèfor Paleòleg (governador) · Veure més »

Nicòpolis

* Nicòpolis de l'Epir, antiga ciutat de l'Epir al golf d'Ambràcia, a Acarnània, a 3 km de Prevesa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicòpolis · Veure més »

Nicòpolis (tema)

El tema de Nicòpolis (en grec medieval θέμα Νικοπόλεως, thema Nikopoleōs) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al nord-oest de Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicòpolis (tema) · Veure més »

Nicòpolis del Danubi

Nicòpolis del Danubi (Nicopolis ad Istrum) fou una ciutat romana i romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicòpolis del Danubi · Veure més »

Nicòsia

Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicòsia · Veure més »

Niccolò Pisani

Niccolò Pisani fou un almirall de la República de Venècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Niccolò Pisani · Veure més »

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicea · Veure més »

Niceforitzes

Niceforitzes (tr) fou un influent funcionari eunuc de l'Imperi Romà d'Orient que fou ministre en cap i exercí el poder real sota l'emperador Miquel VII Ducas (r. 1071-1078).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Niceforitzes · Veure més »

Nicetes (cosí d'Heracli)

Nicetes, en grec medieval Νικήτας, era un noble de l'Imperi Romà d'Orient, cosí de l'emperador Heracli, al que va ajudar en la revolta contra l'usurpador Flavi Focas i a la guerra romano-sassànida del 602 al 628.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicetes (cosí d'Heracli) · Veure més »

Nicetes Bizantí

Nicetes Bizantí (en llatí Nicetas Byzantinus, en grec) va ser un monjo romà d'Orient que va viure al, cap a l'any 1120.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicetes Bizantí · Veure més »

Nicetes Coniata

Nicetes Coniata o Nicetes Acominat (Nicetas Choniates o Nicetas Acominatus, (en grec medieval Νικήτας Ἀκομινάτος) va ser un historiador romà d'Orient nadiu de Cones (Χωναί o Χῶναι, Khone, l'antiga Colosses) a Frígia, que va néixer cap a la meitat del. Era descendent d'una família noble. Va ser governador de Filipòpolis, nomenat el 1189 per l'emperador Isaac II Àngel (1185-1195) quan els búlgars estaven revoltats i l'emperador Frederic I del Sacre Imperi s'acostava aquell any amb un exèrcit de cent cinquanta mil homes. També va ser logoteta, (equivalent a ministre o secretari d'estat), praefectus sacri cubiculi (o encarregat de la cambra reial), i va tenir altres càrrecs d'importància. Va portar el títol de senador. Era a Constantinoble l'any 1204 quan va ser ocupada pels llatins en la Quarta Croada i en va fer una esplèndida narració sens dubte molt fidel. Van cremar el seu palau en la lluita, però va poder escapar després de moltes aventures perilloses, amb la seva família cap a Nicea amb l'ajut d'un mercader venecià. A Nicea va viure a la cort de l'emperador Teodor I Làscaris i va seguir escrivint el gran treball històric que portava el seu nom. Va morir a Nicea probablement després del 1216. S'ha buscat la seva tomba sense resultats. La seva obra bàsica es titula Història, corol·lari de deu obres d'un o més llibres cadascuna (21 en total) que narren les biografies i els fets dels emperadors entre 1118 i 1206: Joan II Comnè (1118-1143), en un sol llibre. Manuel I Comnè (1143-1180), en set llibres. Aleix II Comnè (1180-1183), en un sol llibre. Andrònic I Comnè (1183-1185) en dos llibres. Isaac II Àngel (1185-1195), en tres llibres. Aleix IV Àngel (1195-1203), en tres llibres. Isaac II Àngel i el seu fill Aleix (1203-1204), en un sol llibre. Aleix V Murzufle (1204), en un sol llibre. Segueix un llibre que porta per títol Urbs Capta, o els esdeveniments durant i immediatament després de la presa de Constantinoble l'any 1204, en un sol llibre, i finalitza l'obra amb Balduí I de Constantinoble (1204-1206) primer emperador llatí, en un sol llibre. També va escriure un Θησαυρὸς ὀρθοδοξίας (Thissavrós Orthodoxias) en 27 llibres i algunes produccions menors. El seu germà gran Miquel Coniata va escriure Μονοδία sobre la vida de Nicetes, en vers bombàstic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicetes Coniata · Veure més »

Nicetes de Nicea

Nicetes de Nicea (Nicetas Nicaeanus) va ser un religiós romà d'Orient que va ser cartofílax o arxiver guardià dels arxius eclesiàstics, a Nicea en una data no determinada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicetes de Nicea · Veure més »

Nicetes de Serres

Nicetes de Serres (Nicetas) va ser un religiós romà d'Orient, arquebisbe de Serres (Serrae) a Macedònia, i més tard d'Heraclea Lincestis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicetes de Serres · Veure més »

Nicetes de Tessalònica

Nicetes de Tessalònica (Nicetas Thessalonicensis) o també Nicetes Maronita, va ser un religiós romà d'Orient, que va ser cartofílax o arxiver guardià dels arxius eclesiàstics i després arquebisbe de Tessalònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicetes de Tessalònica · Veure més »

Nicetes Eugenià

Nicetes Eugenià (en llatí Nicetas Eugenianus, en grec) va ser un poeta romà d'Orient que va viure probablement a la part final del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicetes Eugenià · Veure més »

Nicetes Jordi

Nicetes Jordi (en llatí Nicetas Georgius, en grec) va ser un escriptor eclesiàstic romà d'Orient que va viure en una data incerta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicetes Jordi · Veure més »

Nicolau I el Místic

Nicolau I el Místic (en grec Νικόλαος Α΄ Μυστικός) (852, Itàlia - 15 de maig del 925, Constantinoble) va ser un bisbe, teòleg i polític romà d'Orient, patriarca de Constantinoble dues vegades, de març del 901 al febrer del 907 i del maig del 912 fins a la seva mort el 925.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicolau I el Místic · Veure més »

Nicolau Sofista

Nicolau Sofista (en llatí Nicolaus, en grec) va ser un sofista grec romà d'Orient que va viure durant el regnat de l'emperador romà d'Orient Flavi Valeri Lleó i de l'emperador Anastasi, és a dir al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicolau Sofista · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nicomèdia · Veure més »

Nikòpol

Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nikòpol · Veure més »

Nil de Rossano

Nil de Rossano o Nil el Jove, en italià Nilo i batejat com a Nicola (Rossano, Calàbria, 910 - Túsculum, 26 de setembre de 1004) va ser un monjo basilià italià, eremita i abat, fundador de l'abadia de Grottaferrata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nil de Rossano · Veure més »

Nil I

Nil I de Constantinoble o Nil Cerameu (en grec medieval Νείλος Κεραμεύς) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1379 al 1388.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nil I · Veure més »

Nobilíssim

Nobilíssim, en llatí Nobilissimus, en grec medieval νωβελίσσιμος, nōbelissimos, era un dels més alts títols imperials del Baix Imperi romà i de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nobilíssim · Veure més »

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nombre · Veure més »

Nomisma

Nomisma de Miquel V El nomisma era una moneda d'or, hereva del solidus, encunyada a l'Imperi Romà d'Orient fins a la reforma monetària d'Aleix I Comnè de 1092, que va ser de curs legal també a Roma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nomisma · Veure més »

Nonnòs

Nonnòs (en llatí Nonnosus, en grec) fou un funcionari de l'Imperi Romà d'Orient, fill d'Abraham, que l'emperador Justinià I va enviar com ambaixador a Etiòpia, als himiarites i als sarraïns i altres nacions de la zona de la mar Roja.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nonnòs · Veure més »

Northúmbria

Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al Henry de Huntingdon.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Northúmbria · Veure més »

Notitiae Episcopatuum

Notitiae Episcopatuum (singular en llatí: Notitia Episcopatuum) és el nom donat als documents oficials que van proporcionar, als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, llistes de seus metropolitanes, seus arquebisbals autocèfales i diòcesis sufragànies dividides per província eclesiàstica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Notitiae Episcopatuum · Veure més »

Nou Atos

Nou Atos (Афон Ҿыц, Afon Ch'yts en abkhaz; ახალი ათონი, Akhali Atoni en georgià; Новый Афон, Novy Afon en rus; Νέος Άθως, Neos Athos en grec) és una ciutat i municipi del districte de Gudauta, a Abkhàzia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nou Atos · Veure més »

Nova comèdia

La nova comèdia va sorgir durant el període hel·lenístic, amb característiques pròpies, en un moment en què el gènere teatral de la tragèdia desapareixia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nova comèdia · Veure més »

Nova Ruta de la Seda

transport ferroviari amb la Nova Ruta de la Seda. La Nova Ruta de la Seda, Noviy shyolkoviy put), o Pont Terrestre Euroasiàtic, és la ruta de transport ferroviari per al moviment de tren de mercaderies i tren de passatgers per terra entre els ports del Pacífic, en el Llunyà Orient rus i xinès i els ports marítims d'Europa. La ruta, un ferrocarril transcontinental i pont terrestre, actualment comprèn el ferrocarril Transsiberià, que s'estén a través de Rússia, i el nou pont de terra d'Euràsia o segon pont continental d'Euràsia, que discorre a través de la Xina i Kazakhstan, també es van a construir carreteres entre les ciutats de la ruta. A partir de novembre de 2007, aproximadament el 1% dels 600 milions de dòlars en béns enviats des Àsia a Europa cada any es van lliurar per vies de transport terrestre.Berk. Acabat el 1916, el tren Transsiberià connecta Moscou amb el llunyà port de Vladivostok a l'oceà Pacífic, el més llarg del món a l'Extrem Orient i important port del Pacífic. Des de la dècada de 1960 fins a principis de 1990 el ferrocarril va servir com el principal pont terrestre entre Àsia i Europa, fins que diversos factors van fer que l'ús de la via fèrria transcontinental per al transport de càrrega disminuís. Un factor important és que els ferrocarrils de la Unió Soviètica utilitzen un ample de via més gran que la major part de la resta d'Europa i la Xina,, i el transport en vaixells de càrrega pel canal de Suez a Egipte, construït per Anglaterra. El sistema ferroviari de la Xina s'uneix al Transsiberià al nord-est de la Xina i Mongòlia. El 1990 la Xina va afegir un enllaç entre el seu sistema ferroviari i el Transsiberià a través del Kazakhstan. Xina denomina al seu enllaç ferroviari ininterromput entre la ciutat portuària de Lianyungang i Kazakhstan com el «Pont terrestre de Nova Euràsia» o «Segon pont continental Euroasiàtic». A més del Kazakhstan, els ferrocarrils connecten amb altres països de l'Àsia Central i Orient Mitjà, incloent a l'Iran. Amb la finalització a l'octubre de 2013 de la línia ferroviària a través del Bòsfor en el marc del projecte Marmaray el pont de terra de Nova Euràsia connecta ara teòricament a Europa a través de l'Àsia Central i del Sud. La proposta d'ampliació del Pont Terrestre Euroasiàtic inclou la construcció d'un ferrocarril a través del Kazakhstan amb el mateix ample de via que els ferrocarrils xinesos, enllaços ferroviaris a l'Índia, Birmània, Tailàndia, Malàisia i altres països del sud-est asiàtic, la construcció de un túnel ferroviari i un pont de carretera a través del estret de Bering per connectar el Transsiberià al sistema ferroviari de l'Amèrica del Nord, i la construcció d'un túnel ferroviari entre Corea del Sud i Japó. Les Nacions Unides ha proposat una major expansió del Pont Terrestre Eurasiàtica, incloent-hi el projecte del ferrocarril Transasiàtic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nova Ruta de la Seda · Veure més »

Novalja

Novalja és una ciutat de Croàcia que es troba al Comtat de Lika-Senj.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Novalja · Veure més »

Novellae

Novellae (en grec:, en llatí) són un conjunt de lleis, algunes escrites en llatí i altres en grec, que constitueixen un dels quatre grups del Corpus Juris Civilis que són: la Digesta, les Institutiones, el Codex Constitutionum i les Novellae.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Novellae · Veure més »

Nucli antic de Ciutadella

El nucli antic de Ciutadella és el conjunt històric protegit com a Bé d'interès cultural (BIC) del municipi de Ciutadella, a l'illa de Menorca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Nucli antic de Ciutadella · Veure més »

Numàyrides

Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Numàyrides · Veure més »

Numídia

Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Numídia · Veure més »

Numídia (província romana)

Província de Numídia La província romana de Numídia va ser una província establerta per l'annexió del Regne de Numídia l'any 46 aC, quan a la mort del rei Juba I Juli Cèsar el va posar sota un govern romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Numídia (província romana) · Veure més »

Obertenghi

Obertenghi és el nom d'una dinastia d'origen llombard, que comença per Obert I (o Otbert o Odebertus) marquès de Milà comte de Luni i regent de la marca que al va ser anomenada Marca Obertenga del seu nom, un territori que incloïa Llombardia (amb la Suïssa italiana i Novara), l'Emília menys Bolonya (però inclosa Ferrara) i part del Piemont (amb l'Oltregiogo amb Tortona, Novi, Ovada, Bormida i part de Ligúria i de Toscana, des de la zona de Gènova a la Lunigiana i la Garfagnana, i, encara que indirectament, Còrsega i part de Sardenya. Els membres de la família tenien el títol honorífic de prínceps de San Columbano.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Obertenghi · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Occident · Veure més »

Odó I de la Roche

Odó de la Roche o Otó de la Roche, (?-mort abans del 1234) fou un noble de la Borgonya, procedent de la família que eren senyors del castell de La Roche-sur-l'Ognon. Es va unir a la crida per la Quarta Croada i fou el primer duc d'Atenes; el 1211 va conquerir Tebes i la rodalia, que va afegir al seu ducat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Odó I de la Roche · Veure més »

ODB

* Ol' Dirty Bastard, raper i productor musical estatunidenc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і ODB · Veure més »

Odontologia

Una radiografia panoràmica on es pot veure la dentadura humana. Lodontologia és una professió sanitària que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Odontologia · Veure més »

Ofensiva de Bergmann

Lofensiva de Bergmann (en turc: Bergmann Atağı; en rus: Берхманнский прорыв, en la literatura russa en rus: Кёприкейская операция, «operació Köprüköy») va ser el primer enfrontament de la Campanya del Caucas durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ofensiva de Bergmann · Veure més »

Okhrida

Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Okhrida · Veure més »

Oktoekhos

Loktoekhos o octoecos o és un sistema d'escriptura musical compost per 8 modes, provinents de la pràctica del cant litúrgic grec.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Oktoekhos · Veure més »

Olímpia (filla de Robert Guiscard)

Olímpia, coneguda posteriorment com a Helena, fou la filla petita de Robert Guiscard, duc normand de la Pulla, i Sikelgaita, una dama llombarda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Olímpia (filla de Robert Guiscard) · Veure més »

Olban

Olban o Olbà conegut a la història castellana com a comte Don Julián (comes Julianus, català Julià) era el governador de Ceuta (Septem) a l'arribada dels musulmans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Olban · Veure més »

Oleg de Kíev

El príncep Oleg de Nóvgorod i Kíev Oleg de Nóvgorod o de Kíev, també conegut com a Oleh (eslau antic: Олег; en nòrdic antic: Helgi), fou un príncep vareg, fundador del poderós estat de la Rus de Kíev en unir aquests dominis als seus anteriors de Nóvgorod i traslladar la capital a la ciutat de Kíev.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Oleg de Kíev · Veure més »

Olibri

Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Olibri · Veure més »

Olimp (Mísia)

Olimp (en grec antic Ὄλυμπος) era el nom d'unes muntanyes de Mísia que s'estenien fins al riu Sangari i separaven Frígia de Bitínia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Olimp (Mísia) · Veure més »

Olnutin

Olnutin fou una fortalesa armènia a la Taronítida, després principat de Taron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Olnutin · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Omeies · Veure més »

Omurtag (kniaz de Bulgària)

Omurtag o Omortag (en) fou un Gran Knyaz ("mwCw" Knyaz U Bogu) de Bulgària, que governà de 815 a 831.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Omurtag (kniaz de Bulgària) · Veure més »

Onga

Onga, Ounga, Oungha o Younga (localment Yūnga) és un jaciment arqueològic de Tunísia, a la governació de Sfax, a la part sud de la delegació de Mahres, a la vora de la costa i del cap de Ras Onga, a l'anomenada Sirtis Menor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Onga · Veure més »

Oratori de Germigny-des-Prés

Loratori de Germigny-des-Prés (en francès:oratoire carolingien de Germigny-des-Prés) és un antic oratori francès de fundació medieval, avui església de la Santíssima Trinitat (en francès: église de la Très-Sainte-Trinité), situat en la comunitat homònima de Germigny-des-Prés, en el departament de Loiret, a la regió Centre-Vall del Loira.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Oratori de Germigny-des-Prés · Veure més »

Oròspeda

Oròspeda (en llatí Orospeda, en grec antic Ὀρόσπεδα, que Claudi Ptolemeu anomena Ortospeda Ὠρτόσπεδα) va ser una serralada muntanyosa d'Hispània Tarraconense que correspon a la moderna Sierra del Mundo fins a la Serra de Ronda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Oròspeda · Veure més »

Orban (fabricant d'armes)

Orban, també conegut com a Urban (mort el 1453), era un fonedor de ferro i enginyer de Brassó, Transylvania, al Regne d'Hongria (avui Brasov, Romania), qui va fabricar artilleria de gran calibre pel setge Otomà de Mehmet II a Constantinoble el 1453.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Orban (fabricant d'armes) · Veure més »

Orcomen (Beòcia)

Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Orcomen (Beòcia) · Veure més »

Orde Basilià Italià de Grottaferrata

LOrde Basilià Italià de Grottaferrata, en llatí Ordo Basilianus Italiae, seu Cryptoferratensis, és un orde monàstic de l'Església catòlica de ritual bizantí, branca per tant dels basilians. Fou fundat en 1573 per a reunir els monestirs continuadors de la comunitat que va fundar Nil de Rossano al final del i que s'establí a Grottaferrata en 1005. Els monjos que en formen part posposen al seu nom les sigles O.S.B.I.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Orde Basilià Italià de Grottaferrata · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Orde Teutònic · Veure més »

Ordona

Ordona és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ordona · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Orgue · Veure més »

Orhan

Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Orhan · Veure més »

Orient grec i Occident llatí

Orient grec i Occident llatí és un concepte utilitzat per distingir entre les dues parts del món grecoromà, concretament les regions orientals que tenien el grec com a lingua franca (Anatòlia, Grècia, els Balcans, el Llevant i Egipte) i les regions occidentals que tenien el llatí (Magrib, Europa Central, Gàl·lia, Ibèria, Itàlia i les Illes Britàniques).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Orient grec i Occident llatí · Veure més »

Oristany

Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Oristany · Veure més »

Ortahisar

Ortahisar és un municipi de la Capadòcia, districte d'Ürgüp, a la província de Nevşehir de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ortahisar · Veure més »

Orte

Orte és una ciutat d'Itàlia a la regió del Laci, província de Viterbo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Orte · Veure més »

Osman I

Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Osman I · Veure més »

Osmond Drengot

Osmond Drengot (c. 985 – octubre 1018) va ser un dels primers aventurers normands al Mezzogiorno.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Osmond Drengot · Veure més »

Ossètia del Sud

La República d'Ossètia del Sud - Estat d'Alània (Республикӕ Хуссар Ирыстон / Паддзахад Аллонстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston - Paddzaxad Allonston; Респу́блика Ю́жная Осе́тия / Государство Алания, transcrit Respúblika Iújnaia Ossétia - Gossudarstvo Alània i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és un estat titella de la Federació Russa en territori reconegut com a part de Geòrgia per la comunitat internacional.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ossètia del Sud · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ostrogots · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otó II del Sacre Imperi

Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Ottokar III d'Estíria

Ottokar III (1124 – 31 de desembre de 1164) fou marcgravi d'Estíria de 1129 fins a 1164.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ottokar III d'Estíria · Veure més »

Oxford Dictionary of Byzantium

LOxford Dictionary of Byzantium ('Diccionari Oxford de Bizanci') és un diccionari històric de tres volums en anglès publicat per l'editorial britànica Oxford University Press.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Oxford Dictionary of Byzantium · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і País Valencià · Veure més »

Pactum Lotharii

El Pactum Lotharii és un pacte celebrat el 23 de febrer del 840 entre la República de Venècia i l'Imperi Carolingi, durant els respectius governs de Pietro Tradonico i Lotari I. Aquest document va ser un dels primers actes que donen testimoni de la separació de la naixent Sereníssima i l'Imperi Romà d'Orient: per primera vegada el Dux, per iniciativa pròpia, va portar a terme en aquest moment, acords amb el món occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pactum Lotharii · Veure més »

Paflagònia (tema)

El tema de Paflagònia en grec medieval θέμα Παφλαγονίας, va ser una província o tema de l'Imperi Romà d'Orient situada a la regió homònima al llarg de la costa nord d'Anatòlia, a l'actual Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Paflagònia (tema) · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Paganisme · Veure més »

Pagània

s en relació als seus veïns. Pagània o Narentània va ser un petit territori de la costa dàlmata controlat pels eslaus anomenats narentians o neretvians (Neretljani), que deuen el seu nom al riu Neretva, i a voltes també anomenats arentans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pagània · Veure més »

Pahlav d'Armènia

Pahlav va ser marzban d'Armènia de l'any 581 al 588.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pahlav d'Armènia · Veure més »

Palamisme

El palamisme és el nom que reben les opinions teològiques del sacerdot cristià de l'Imperi Romà d'Orient Gregori Palamàs (c.1296 – 1359).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Palamisme · Veure més »

Palau (arquitectura)

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Palau (arquitectura) · Veure més »

Palau d'Aquisgrà

1.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Palau d'Aquisgrà · Veure més »

Palau de Topkapı

El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Palau de Topkapı · Veure més »

Palau del Porfirogènit

El palau del Porfirogènit (turc: Tekfur Sarayi) fou una residència imperial a Istanbul, Turquia, del qual només en queden escasses restes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Palau del Porfirogènit · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Palerm · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Palma · Veure més »

Panhipersebast

Panhipersebast, en grec medieval πανυπερσέβαστος ('el més venerable de tots'), era un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient creat per Aleix I Comnè (r. 1081-1118) a partir de l'arrel del títol imperial sebast (la traducció grega d'august).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Panhipersebast · Veure més »

Panionios GSS

Ewald Lienen, director tècnic El Panionios GSS (Πανιώνιος Γυμναστικός Σύλλογος Σμύρνης, Paniónios Gymnastikós Sýllogos Smýrnis, en català 'Associació Gimnàstica Pan-Jònica d'Esmirna') és un club de futbol grec de la ciutat d'Atenes, Grècia, al suburbi de Nea Smirni, per bé que fins a 1922 era establert a la ciutat d'Esmirna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Panionios GSS · Veure més »

Pantel·leria

Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pantel·leria · Veure més »

Panticapea

Panticapea o Panticapèon (en Panticapaeum) era una important ciutat grega del Bòsfor Cimmeri a prop de l'entrada de la llacuna Meòtida (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tànais.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Panticapea · Veure més »

Pantocràtor del Sinaí

Sinaí El Pantocràtor del Crist del Monestir de Santa Caterina del Sinaí és una de les icones religioses romanes d'Orient més antigues, datant del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pantocràtor del Sinaí · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa · Veure més »

Papa Agató

Agató (Sicília, ca. 577 - Roma, 10 de gener del 681) va ser papa de l'Església Catòlica des del 678 al 681.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Agató · Veure més »

Papa Bonifaci III

Bonifaci III (Roma ? - ibídem 12 de novembre de 607) va ser escollit papa el 19 de febrer de l'any 607.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Bonifaci III · Veure més »

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Bonifaci IX · Veure més »

Papa Conó

Conó (Sicília, 630 - Roma, 21 de setembre de 687) fou el 83è Papa de Roma entre 21 d'octubre de 686 i el 21 de setembre de 687.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Conó · Veure més »

Papa Constantí

Constantí (Síria, ? - ?, 9 d'abril de 715) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 708 i el 715.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Constantí · Veure més »

Papa Esteve III

Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Esteve III · Veure més »

Papa Eusebi

Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Eusebi · Veure més »

Papa Gregori III

Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Gregori III · Veure més »

Papa Joan XIII

Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Joan XIII · Veure més »

Papa Martí I

Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Martí I · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Nicolau V · Veure més »

Papa Pau I

Pau I (Roma, 700 – 28 de juny de 767) fou Papa de l'Església catòlica a mitjans del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Pau I · Veure més »

Papa Vitalià

Vitalià (Segni, Lacio ? - Roma 672) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 657 al 672.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papa Vitalià · Veure més »

Papat bizantí

La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papat bizantí · Veure més »

Papat franc

La "Donació de Pipí" (756): Pipí el Breu concedí els territories de Ravenna al Papa Esteve II Del 756 al 857, el papat va passar de l'òrbita de l'Imperi Romà d'Orient a la dels reis dels francs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papat franc · Veure més »

Papat tusculà

El Papa Benet VIII (1012-1024) El papat Tusculà va ser un període de la història papal del 1012 al 1048, on tres comtes successius de Túsculum es van instal·lar com a papa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Papat tusculà · Veure més »

Paracemomen

El paracemomen (Parakoimomenos), en grec medieval παρακοιμώμενος (literalment "el que dorm al costat "), va ser un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient que va arribar a ser un dels més alts de la cort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Paracemomen · Veure més »

Parastassis Síndomi Khroniké

Parastassis Síndomi Khroniké (en grec Παραστάσεις σύντομοι χρονικαί, "breus notes històriques") és un conjunt d’escrits de caràcter laic d'origen bizantí, compostos al llarg del per part de diversos autors.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Parastassis Síndomi Khroniké · Veure més »

Parístrion

Parístrion (en grec medieval Παρίστριον, que significa 'al costat de l'Ístrion'), o Paradunabon / Paradunabis (grec: Παραδούναβον o Παραδούναβις), forma preferida en els documents oficials, era un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava la riba sud del baix Danubi (Mèsia) als segles  i.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Parístrion · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Parma · Veure més »

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Paros · Veure més »

Partitio terrarum imperii Romaniae

La Partitio terrarum imperii Romaniae ('divisió de les terres de l'Imperi Romà ') va ser un tractat signat pels croats després del saqueig de Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, durant la Quarta Croada l'any 1204.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Partitio terrarum imperii Romaniae · Veure més »

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pastanaga · Veure més »

Pastofòria

La pastofòria (o les pastofòries) és un aplec de dues sales presents en algunes esglésies paleocristianes i de vegades romanes d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pastofòria · Veure més »

Pati de l'Ambaixador Vich

Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) Pati de l'Ambaixador Vich (Museu de Belles Arts de València) El pati de l'Ambaixador Vich és un ''cortile'' ('pati') renaixentista, fet amb marbre de Gènova, construït cap al 1525 en el palau de Jeroni Vich i Vallterra de la ciutat de València, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pati de l'Ambaixador Vich · Veure més »

Patrícia cenyida

La patrícia cenyida (en grec medieval ζωστὴ πατρικία, Zostí patrikia), va ser una dignitat de la cort de l'Imperi Romà d'Orient reservada exclusivament a les dones.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Patrícia cenyida · Veure més »

Patriarca Copte d'Alexandria

El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »

Patriarca de Moscou

L'Església dels Dotze Apòstols, seu domèstica dels Patriarques de Moscou El Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies - ПатриархМосковский и всея Руси - és el títol del màxim representant de l'Església Ortodoxa Russa, també coneguda com a Patriarcat de Moscou.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Patriarca de Moscou · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Patriarcat de Venècia · Veure més »

Patrician III: Rise of the Hanse

Patrician III: Rise of the Hanse és el tercer videojoc de la sèrie Patrician creat per Ascaron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Patrician III: Rise of the Hanse · Veure més »

Patrons entrellaçats islàmics

Els patrons entrellaçats islàmics són patrons de línies i formes que tradicionalment han dominat l'art islàmic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Patrons entrellaçats islàmics · Veure més »

Pau de Bautzen

Extensió del regne de Polònia el 1020 La Pau de Bautzen (en alemany: Frieden von Bautzen i en polonès: Pokój w Budziszynie) va ser un tractat de pau signat per l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Enric II i el Gran Duc Boleslau I de Polònia el 30 de gener de 1018 al castell d'Ortenburg a Bautzen (actual regió de Saxònia, a Alemanya).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pau de Bautzen · Veure més »

Pau de Ravenna

Pau (en llatí Paulus) fou exarca de Ravenna del 726 al 727.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pau de Ravenna · Veure més »

Pau el Silenciari

Pau el Silenciari (en llatí Paulus Silentiarius, en grec) va ser un poeta romà d'Orient a qui Vossius i altres autors anomenen incorrectament Paulus Cyrus Florus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pau el Silenciari · Veure més »

Paul Magdalino

Paul Magdalino FBA (10 de maig del 1948) és el catedràtic Bisbe Wardlaw d'Història de l'Imperi Bizantí (o Imperi Romà d'Orient) a la Universitat de St Andrews, catedràtic d'Història de l'Imperi Bizantí a la Universitat Koç (Istanbul) i membre de l'Acadèmia Britànica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Paul Magdalino · Veure més »

Paxos

El port de Gaios Paxos (en grec: Παξός, pronunciat Paxós) és la més petita de les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nisià).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Paxos · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pèrgam · Veure més »

Pòntic

El pòntic és un dialecte del grec originari de la regió històrica del Pont que actualment correspon a gran part de la costa nord-est de Turquia en la ribera de la mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pòntic · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pólvora · Veure més »

Pebre

Grans de pebre El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pebre · Veure més »

Pedres rúniques sobre Grècia

Les pedres rúniques sobre Grècia (suec: Greklandsstenar) són una trentena de pedres rúniques que documenten els viatges de gent nòrdica a l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pedres rúniques sobre Grècia · Veure més »

Pedro Bádenas de la Peña

Pedro Bádenas de la Peña (Madrid, 1947) és un filòleg i traductor espanyol, investigador del CSIC, especialitzat en la literatura clàssica, de l'Imperi Romà d'Orient i del grec modern.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pedro Bádenas de la Peña · Veure més »

Pedro Tafur

Mapa de Constantinoble de 1420s-1430s. Pedro Tafur (Sevilla, circa 1405/1409-c. 1480) va ser un viatger i escriptor castellà, va ostentar el càrrec de veinticuatro de la seva ciutat natal, conegut per la seva obra Aventures i viatges, escrita cap a 1454, en la qual relata un periple realitzat entre 1436 i 1439 per gran part d'Europa (Estrasburg, Brussel·les, Magúncia, Bohèmia, Viena, Venècia, Suïssa, Hongria) i altres llocs del Mediterrani, com Creta, Rodes, Xipre, Quíos, Egipte i Orient Pròxim (de Terra Santa fins a Esmirna, Trebisonda i Crimea, entrevistant-se amb el sultà de l'Imperi otomà Murat II), incloent Roma i Constantinoble (Bizanzi), poc abans de la seva caiguda en mans islàmiques, on va entaular contacte amb Joan VIII Paleòleg, de qui Tafur es considerava parent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pedro Tafur · Veure més »

Pelagònia

Pelagònia (en grec antic Πελαγονíα, en llatí Pelagonia) era la ciutat principal dels pelagons (Πελαγόνες), d'arrel epirota, i capital del districte quart de Macedònia, prop de la frontera amb Il·líria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pelagònia · Veure més »

Pelagi I

Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit papa el 16 d'abril de 556.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pelagi I · Veure més »

Pelagoni

Pelagoni, en llatí Pelagonius (Saloninus), en grec antic Πελαγόνιος, va ser un escriptor del, remarcable per la seva obra de veterinària en llatí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pelagoni · Veure més »

Pelješac

Pelješac és una península al sud de Dalmàcia que pertany a la República de Croàcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pelješac · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Peloponès · Veure més »

Peloponès (tema)

El tema del Peloponès o tema del Peloponnès va ser un tema (divisió civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava la península del Peloponès, al sud de Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Peloponès (tema) · Veure més »

Península de Gal·lípoli

La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Península de Gal·lípoli · Veure més »

Península de Mani

Mani (grec: Μάνη) és una de les tres penínsules meridionals del Peloponès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Península de Mani · Veure més »

Pendik

Pendik és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part anatòlia de la ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pendik · Veure més »

Pentàpolis Annonària

La Pentàpolis Annonària o Pentàpolis Montana va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient a la península Itàlica, així esmentada perquè estava formada pel territori de cinc ciutats (penta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pentàpolis Annonària · Veure més »

Pepuza

Pepuza (en llatí Pepuza, en grec antic Πέπουζα) va ser una ciutat de l'oest de Frígia que és esmentada tardanament.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pepuza · Veure més »

Pera (Constantinoble)

Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pera (Constantinoble) · Veure més »

Peràtia

Peràtia (grec: Περάτεια, 'més enllà ') fou el territori d'ultramar de l'Imperi de Trebisonda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Peràtia · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Període romà al País Valencià · Veure més »

Perdicas (poeta)

Perdicas (en llatí Perdiccas, en grec) fou un poeta romà d'Orient que tenia el càrrec de protonotari a Efes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Perdicas (poeta) · Veure més »

Pere de Nicomèdia

Pere de Nicomèdia (en llatí Petrus, en grec antic Πέτρος) va ser un eclesiàstic de l'Imperi Romà d'Orient que va viure al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pere de Nicomèdia · Veure més »

Pere de San Superano

Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pere de San Superano · Veure més »

Pere del Mont Atos

Pere del Mont Atos (Imperi Romà d'Orient, ca. 650 - Mont Atos, 734) fou el primer ermità que s'establí al Mont Atos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pere del Mont Atos · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pere el Gran · Veure més »

Pere l'Ermità

Pere l'Ermità (Amiens, ca. 1050 - Abadia de Neufmoustier (Huy), 8 de juliol de 1115), també dit Pere d'Amiens, va ser un clergue, líder religiós de l'anomenada Croada dels Pobres, una peregrinació espontània i armada que al final del intentà arribar a Terra Santa per alliberar-la de l'ocupació musulmana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pere l'Ermità · Veure més »

Pere Marcel·lí Fèlix Liberi

Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi · Veure més »

Pereiàslav

Pereiàslav (Переяслав, Переяслав) és una ciutat de l'Óblast de Kíiv, a Ucraïna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pereiàslav · Veure més »

Peroz I

Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Peroz I · Veure més »

Perper serbi

El Perper va ser la moneda utilitzada en l'Imperi serbi sota l'emperador Stefan Uroš IV Dušan Nemanjić.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Perper serbi · Veure més »

Perpra

Perpra de Manuel I Comnè La perpra (en grec ὑπέρπυρον, hipérpiron, 'molt refinada'), era una moneda romana d'Orient utilitzada durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Perpra · Veure més »

Perron

El ''perron'' de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour Un perron, en való pèron o neerlandès piroen és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Perron · Veure més »

Persarmènia

Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Persarmènia · Veure més »

Perun

Il·lustració de 1998 de Perun per Maximilián Presniakov. En la mitologia eslava, Perun (Perun o Parom en eslovac) és el déu suprem del panteó, déu del tro i del llamp.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Perun · Veure més »

Pesta bubònica

La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pesta bubònica · Veure més »

Pesta de Justinià

Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pesta de Justinià · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pesta Negra · Veure més »

Pesta romana del 590

La pesta romana del 590 va ser una plaga local que va afectar la ciutat de Roma l'any 590.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pesta romana del 590 · Veure més »

Petra (Lazica)

Petra (en georgià: პეტრას ციხე) va ser una ciutat fortificada a la costa est del mar Negre, a Lazika, a l'oest de l'actual Geòrgia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Petra (Lazica) · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Petra d'Aràbia · Veure més »

Petrones (general)

Petrones (grec: Πετρωνᾶς, Petronas; mort l'11 de novembre del 865) fou un destacat general i aristòcrata romà d'Orient de mitjans del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Petrones (general) · Veure més »

Petrovaradin

Petrovaradin, part baixa de la Ciutadella Església Ortodoxa sèrbia de Sant Pau a Petrovaradin Petrovaradin (en serbi: Петроварадин en alemany Peterwardein) és una ciutat i municipi a Sèrbia, part de l'aglomeració de Novi Sad.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Petrovaradin · Veure més »

Petxenegs

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Petxenegs · Veure més »

Pharsman IV d'Ibèria

Pharsman o Pharasman IV d'Ibèria (en georgià: ფარსმან IV, llatinitzat com Pharasmanes) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels cosròides, que va regnar del 406 al 409.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pharsman IV d'Ibèria · Veure més »

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Piacenza · Veure més »

Piadina

La piadina o piada és un producte alimentari que consisteix en una fina focaccia de farina de blat, saïm o oli d’oliva, bicarbonat o rent, sal i aigua, que es cuina tradicionalment en una planxa de terracota, anomenada «teglia» (tégia en romanyol) o «testo» (tëst), però actualment es cuina més sovint sobre una planxa de metall o sobre una planxa de pedra refractària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Piadina · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Picè · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Piemont · Veure més »

Pietro Tradonico

Pietro Tradonico (en llatí: Petrus Tradonicus mort el 13 de setembre de 864), va ser el tretzè dux de Venècia (836-864) segons la tradició, i l'onzè segons les dades històriques verificables.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pietro Tradonico · Veure més »

Pilipos de Siunia

Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (però no príncep regnant), fou marzban d'Armènia del 574 al 576.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pilipos de Siunia · Veure més »

Pilos (Messènia)

Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pilos (Messènia) · Veure més »

Pintura al tremp

XII, procedeix de la Seu d'Urgell, actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La pintura al tremp, tremp o tremp d'ou és un tipus de pintura artística i tècniques associades utilitzades com a forma principal per a la pintura sobre taula i els manuscrits il·luminats en el món romà d'Orient i l'edat mitjana a Europa, fins que es reemplaçà per la pintura a l'oli.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pintura al tremp · Veure més »

Pintura del Trecento

Giotto, ''Expulsió de Joaquim del Temple'', Capella Scrovegni a Pàdua, 1306 La pintura del Trecento o italogòtica és la pintura realitzada a Itàlia durant el, sota la influència clàssica de models bizantins.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pintura del Trecento · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pisídia · Veure més »

Pizza

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pizza · Veure més »

Pla de l'Arc (jaciment)

El Pla de l'Arc és el nom que rep el conjunt arqueològic de l'antiga ciutat romana d'Edeta, localitzat en la part nord-est de l'espai urbà de Llíria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pla de l'Arc (jaciment) · Veure més »

Placídia

Placídia va ser una emperadriu consort romana, esposa de l'emperador romà d'Occident, Olibri.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Placídia · Veure més »

Planudes

Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Planudes · Veure més »

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Plòvdiv · Veure més »

Plena edat mitjana

La plena edat mitjana o edat mitjana central són els noms que alguns historiadors donen al període de la Història d'Europa que ocupa els segles  al, mentre que per a uns altres seria el començament de la baixa edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Plena edat mitjana · Veure més »

Plethron

Plethron (en grec antic πλέθρον, en Homer πέλεθρον) era una antiga mesura de superfície grega.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Plethron · Veure més »

Plique-à-jour

La copa Mérode, peça medieval supervivent feta en ''plique-à-jour'', c. 1400 (Victoria and Albert Museum no. 403-1872 Esmalt ''Plique-à-jour'' amb petits diamants rosa tallats a les nervadures. c. 1900 Plique-à-jour (expressió francesa per expressar "deixar passar la llum") és una tècnica d'esmalt vitri on l'esmalt s'aplica en alvèols de forma similar al cloisonné, però sense comptar amb cap base que faci de suport, de tal forma que la llum pot travessar a través de l'esmalt transparent o translúcid.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Plique-à-jour · Veure més »

Pliska

Pliska (eslau eclesiàstic: Пльсковъ, romanitzat Plĭskovŭ) és el nom de la primera capital del Primer Imperi Búlgar i d'una petita ciutat situada a 20 km al nord-est de la capital provincial, Xumen.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pliska · Veure més »

Požarevac

Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Požarevac · Veure més »

Poesia narrativa

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Poesia narrativa · Veure més »

Pogrom d'Istanbul

Mapa del Pogrom a Istanbul. El pogrom d'Istanbul (també conegut com els Disturbis d'Istanbul, en grec, Σεπτεμβριανά, septemvrianà, "esdeveniments de setembre", en turc, 6-7 Eylül Olayları, "esdeveniments del 6-7 de setembre") va ser un pogrom que va tenir lloc entre el 6 i el 7 de setembre de 1955 i va estar dirigit principalment contra les 150.000 personesGilson, George.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pogrom d'Istanbul · Veure més »

Política de Grècia

La República de Grècia és una democràcia parlamentària multipartidista.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Política de Grècia · Veure més »

Polo

Campionat de Polo a Argentina El polo és un esport de pilota en què dos equips amb quatre jugadors cada un, muntats a cavall, intenten portar una petita pilota de fusta cap a la porteria rival, formada per dos pals de vímet, per mitjà d'una maça.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Polo · Veure més »

Pomòrie

Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pomòrie · Veure més »

Pont Capadoci

Pont Capadoci era la part sud del Pont Polemoniac occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pont Capadoci · Veure més »

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pont Polemoníac · Veure més »

Porfirogènit

Moneda d'or amb l'efígie de Lleó VI el Filòsof i el seu fill, Constantí VII Porfirogènit. Porfirogènit (grec: Πορφυρογέννητος, Porfirogénnitos, que vol dir 'nascut en la porpra'), era un títol honorífic donat al fill o filla (Πορφυρογέννητη, Porfirogénniti) de l'emperador regnant de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Porfirogènit · Veure més »

Port d'Eleuteri

El Port d'Eleuteri, conegut originalment com a Port de Teodosi, és un jaciment arqueològic d'Istanbul (Turquia) descobert el 2005 durant la construcció d'una estació ferroviària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Port d'Eleuteri · Veure més »

Port de Constanța

El port de Constanța es troba a Constanța, Romania, a la costa occidental del mar Negre, a de l'estret del Bòsfor i del ramal de Sulina, per on el riu Danubi desemboca al mar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Port de Constanța · Veure més »

Porta Àuria de Vladímir

La Porta Àuria de Vladímir (en rus: Zolotie Vorota, Золотые ворота) és un arc de triomf situat a Vladímir, a Rússia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Porta Àuria de Vladímir · Veure més »

Portada/article maig 29

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Portada/article maig 29 · Veure més »

Porto Venere

Portovenere o Porto Venere (Portuvénere en lígur) és un municipi italià de 3.990 habitants de la província de La Spezia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Porto Venere · Veure més »

Portus Ilicitanus

El Portus Ilicitanus fou un nucli urbà que feia les funcions de port a la colònia romana d'Ilici, moderna Elx.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Portus Ilicitanus · Veure més »

Pou d'aire (condensador)

Trans-en-Provence. Un condensador radiativo de 550 m² en el nord-est d'Índia.1 Un pou aeri o pou d'aire és una estructura o dispositiu que recull l'aigua mitjançant la promoció de la condensació de la humitat de l'aire.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pou d'aire (condensador) · Veure més »

Pròedre

Pròedre, en grec medieval πρόεδρος (president), va ser un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient, civil i eclesiàstic que es va utilitzar des del fins a mitjans del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pròedre · Veure més »

Prefectura del pretori d'Àfrica

La prefectura del pretori d'Àfrica fou una important divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, creada després de la reconquesta de l'Àfrica del Nord per l'emperador Justinià I entre el 533 i el 536.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Prefectura del pretori d'Àfrica · Veure més »

Pregària, meditació i contemplació en el cristianisme

Francesc d'Assís va promoure la pregària de contemplació enmig de la natura. La pregària ha estat una part essencial del cristianisme des dels seus primers dies.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pregària, meditació i contemplació en el cristianisme · Veure més »

Premi Nacional a la Millor Traducció

El Premi Nacional a la Millor Traducció (castellà: Premio Nacional a la Mejor Traducción) és un premi convocat des de 1984 pel Ministeri de Cultura d'Espanya, hereu del Premio de traducción Fray Luis de León, creat el 1956.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Premi Nacional a la Millor Traducció · Veure més »

Preslav

Entrada a la ciutat Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi Búlgar des de l'any 893 fins al 972.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Preslav · Veure més »

Primer Imperi Búlgar

Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Primer Imperi Búlgar · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Primera Croada · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Primera potència mundial · Veure més »

Primers centres de la cristiandat

El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Primers centres de la cristiandat · Veure més »

Primers set concilis ecumènics

Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Primers set concilis ecumènics · Veure més »

Principat d'Acaia

El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Principat d'Acaia · Veure més »

Principat d'Ibèria

El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Principat d'Ibèria · Veure més »

Principat de Dalmàcia

El principat de Dalmàtia o Dalmàcia (llatí Dalmatia) fou un estat que va existir del fins a la meitat del al que avui dia es Croàcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Principat de Dalmàcia · Veure més »

Principat de Galítsia

El Principat de Galítsia o Kalieshi/Kialioshi; romanització ucrainès:Halytske kniazivstvo; rus:Галицкое княжество; antic eslau: Галицкоє кънѧжьство; romanès: Cnezatul Halici), o Principat de Galitsia Rus' va ser un principat eslau oriental medieval, i un dels principals estats regionals dins l'àmbit polític de la Rus de Kiev, establert per membres de la línia més antiga dels descendents de Iaroslav I. Un tret característic d'aquest regne era un paper important de la noblesa i dels ciutadans en la vida política, el qual era una condició principal per al domini del príncep. Galitsia, com s'esmenta cap al 1124, va ser la seu d'Ivan Vasilkóvitx, nét de Rostislav de Tmutarakan. Segons Mikhailo Hrushevski, el regne de Galitsia va ser transferit a Rostislav a la mort del seu pare Vladimir de Nóvgorod, però aquest va ser expulsat pel seu oncle originari de Tmutarakan. El regne va passar a Yaropolk Iziaslavich, fill del Gran Príncep de Kíev Iziaslav I.Galitsia va esdevenir una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna, fomant part en l'actualitat de l'óblast d'Ivano-Frankivsk a l'Ucraïna Oriental. 343x343px.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Principat de Galítsia · Veure més »

Principat de Galítsia-Volínia

El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímir, que seran units en un sol estat a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »

Principat de Tàrent

Pierre Mortier: Tàrent cap al 1704 El Principat de Tàrent amb capital a Tàrent va existir des de 1088 fins a 1465.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Principat de Tàrent · Veure més »

Principat de Txernígov

Sello de Oleg I de Txernígov. 1094 El Principat de Txernígov (Черниговское княжествоTxernigovskoe kniajestvo) o Principat de Txerníhiv (Чернігівське князівствоTxernihivske kniazivstvo) és un dels principats que formaven la Rus de Kíev, entre el i el i que va subsistir fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Principat de Txernígov · Veure més »

Prisc (historiador)

Prisc (en llatí Priscus, en grec) fou un dels principals historiadors i sofistes romans d'Orient del, conegut amb el malnom de Panites perquè era nadiu de Panium a Tràcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Prisc (historiador) · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Priscil·lià · Veure més »

Prizreni

Prizreni o Prizren (Prizreni, Призрен) és una ciutat històrica al sud de Kosovo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Prizreni · Veure més »

Procle (endeví)

Procle (Proclus, Πρόκλος) de malnom Ονειροκρίτης ('intèrpret de somnis'), va ser un endeví romà d'Orient que segons diuen Teòfanes Isàuric i Cedrenus, va predir la mort de l'emperador Anastasi, i suposadament ho hauria encertat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Procle (endeví) · Veure més »

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Procopi Antemi · Veure més »

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Procopi de Cesarea · Veure més »

Profecia ΑΙΜΑ

La profecia AIMA, en grec medieval Αἷμα, una paraula que significa 'sang', era, com diu l'historiador romà d'Orient Nicetes Coniata, una resposta profètica al problema de la successió dins de la dinastia Comnè a l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Profecia ΑΙΜΑ · Veure més »

Protoespatari

Protoespatari fou un títol romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Protoespatari · Veure més »

Protosebast

El protosebast (grec: πρωτοσέβαστος, protosébastos) va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient creat per l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Protosebast · Veure més »

Protostràtor

El protostràtor (grec: πρωτοστράτωρ) fou una dignitat de la cort romana d'Orient que tenia els seus orígens en el mestre dels estables imperial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Protostràtor · Veure més »

Província d'Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província d'Almeria · Veure més »

Província d'Ankara

Província d'Ankara (en turc Ankara ili) a la part central de Turquia, és el lloc on es troba la capital del país, és a dir, la ciutat d'Ankara.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província d'Ankara · Veure més »

Província d'Antalya

La província d'Antalya es troba a la costa mediterrània sud-oest de Turquia, entre les Muntanyes del Taure i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província d'Antalya · Veure més »

Província d'Esmirna

Esmirna és una província de Turquia situada a la Regió de l'Egeu, a la costa de la Mar Egea, la capital del qual és la ciutat d'Esmirna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província d'Esmirna · Veure més »

Província de Çorum

Çorum és una província a la Regió de la Mar Negra de Turquia, tot i que es troba cap a l'interior i té més característiques de la Regió d'Anatòlia Central que de la costa de la Mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Çorum · Veure més »

Província de Bilecik

Bilecik és una província situada al mig-oest de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Bilecik · Veure més »

Província de Denizli

Denizli és una província de Turquia a la Regió de l'Egeu, en una zona alta damunt la costa de la Mar Egea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Denizli · Veure més »

Província de Diyarbakır

Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Diyarbakır · Veure més »

Província de Kastamonu

Kastamonu és una de les províncies de Turquia, a la regió de Mar Negra, al nord del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Kastamonu · Veure més »

Província de Kilis

Kilis és una província al centre-sud de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Kilis · Veure més »

Província de Nevşehir

Nevehir és una província situada a la part central de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Nevşehir · Veure més »

Província de Rize

Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la mar Negra, entre Trebisonda i Artvin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Rize · Veure més »

Província de Sivas

La província de Sivas es troba a la part oriental de la regió d'Anatòlia central de Turquia; és la segona província més gran del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Sivas · Veure més »

Província de Stara Zagora

La província de Stara Zagora és una província del centre-sud de Bulgària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Stara Zagora · Veure més »

Província de Trebisonda

Trebisonda (Trabzon) és una província de Turquia a la costa de la mar Negra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Trebisonda · Veure més »

Província de Tsolakert

Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Tsolakert · Veure més »

Província de Tunceli

Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Tunceli · Veure més »

Província de Van

La Província de Van (en kurd Wan) és una de les Províncies de Turquia a la part oriental del país, entre el Llac Van i la frontera iraniana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Van · Veure més »

Província de Xirak

Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Província de Xirak · Veure més »

Prusa

Prusa (en grec antic Προῦσα), generalment amb l'afegit de ἐπὶ o πρὸς τῷ Ὀλύμπῳ (Prusa prop Olympus o Prusa sota Olympus), per distingir-lo d'un altre lloc del mateix nom, era una ciutat de Mísia a la part nord de les muntanyes de l'Olimp, (actualment Ulu Dağ) situades en aquella regió.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Prusa · Veure més »

Pteleon

Ptèleon (Pteleum) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiòtida, prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antró i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta darrera ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pteleon · Veure més »

Pula

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pula · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pulla · Veure més »

Pulquèria

Pulquèria, en llatí Pulcheria, en grec antic, (399-453) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 414 al 453.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Pulquèria · Veure més »

Qabatiya

Qabatiya és una ciutat palestina de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qabatiya · Veure més »

Qaffin

Qaffin és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 22 kilòmetres al nord-est de Tulkarem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qaffin · Veure més »

Qalb Loze

Qalb Loze (també escrit Qalb Lawzah o Qalb Lozeh) és un llogaret drus al nord-oest de Síria, administrativament dins del districte d'Idlib i situat a uns 35 km a l'oest d'Alep.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qalb Loze · Veure més »

Qarawat Bani Hassan

Qarawat Bani Hassan és un municipi palestí de la governació de Salfit, a Cisjordània, 7 kilòmetres al nord-oest de Salfit i a 30 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qarawat Bani Hassan · Veure més »

Qarawat Bani Zeid

Qarawat Bani Zeid és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 22 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qarawat Bani Zeid · Veure més »

Qasr al-Àzraq

Qasr al-Àzraq o castell d'al-Àzraq (o) és una fortalesa situada a uns 100 km a l'est d'Amman, als afores de la ciutat d'al-Àzraq.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qasr al-Àzraq · Veure més »

Qibya

Qibya és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 30 km al nord-oest de Ramal·lah i al nord de la ciutat israeliana de Modi'in.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qibya · Veure més »

Qinnasrin

Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qinnasrin · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Quarta Croada · Veure més »

Quattrocento

'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Quattrocento · Veure més »

Quersonès

Quersonès (en Chersonesus; en ucraïnès i en rus: Херсонес, Khersonès) va ser una antiga colònia grega fundada cap al a la part sud-oest de la Tàurida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Quersonès · Veure més »

Quersonès (desambiguació)

Quersonès o Querronès (Χερσόνησος, Chersónēsos; en àtic Χερρόνησος) és la transcripció al català del mot grec χερσόνησος, que vol significa 'península'.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Quersonès (desambiguació) · Veure més »

Quersonès (tema)

El tema de Quersonès, en grec medieval θέμα Χερσῶνος, va ser un tema o divisió administrativa civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient coneguda antigament com a Klímata.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Quersonès (tema) · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Quios · Veure més »

Quneitra

Quneitra, Al-Qunaytirah, Qunaitira o Kuneitra és la capital, en gran part derruïda i abandonada, de la governació homònima al sud-oest de Síria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Quneitra · Veure més »

Qusta ibn Luqa

Qusta ibn Luqa, també conegut com a Costa ben Luca o Constabulus (Baalbek, Califat Abbàssida, 820 – Armènia, 912) va ser un metge, filòsof, astrònom, matemàtic i traductor cristià melquita sirià durant l'edat d'or de l'islam.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Qusta ibn Luqa · Veure més »

Ra's al Ghul

Ra's al Ghul (àrab: رأس الغول, pronunciat Raʾs al-Ghūl "El cap dels Guls "o, en una traducció més dura,"El Cap Dimoni") és un supervilà fictici que apareix en còmics publicats per DC Comics, normalment com un adversari de Batman.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ra's al Ghul · Veure més »

Rabec

El rabec és un instrument de corda fregada normalment amb el fons o darrere de la caixa de ressonància arrodonit i un perfil que des del coll fins a la caixa va augmentant gradualment.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rabec · Veure més »

Rafah

Rafah, també coneguda com a Rafiah, és una ciutat Palestina al sud de la Franja de Gaza.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rafah · Veure més »

Rafat (Jerusalem)

Rafat és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 4 kilòmetres al sud-oest de Ramal·lah i 10,9 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rafat (Jerusalem) · Veure més »

Rafat (Salfit)

Rafat és una vila palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 38 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rafat (Salfit) · Veure més »

Ralph-Johannes Lilie

Ralph-Johannes Lilie (Hamburg, 30 de desembre del 1947 és un bizantinista alemany. Completà els estudis secundaris a la Sankt-Ansgar-Schule de la seva ciutat natal. El 1968 començà a estudiar Filologia i Història Clàssiques a la Universitat d'Hamburg, formació que seguiria amb Estudis Bizantins a la Universitat de Múnic. El 1975 es doctorà en Estudis Bizantins amb una tesi dirigida per Hans-Georg Beck, Die byzantinische Reaktion auf die Ausbreitung der Araber. Studien zur Strukturwandlung des byzantinischen Staates im 7. und 8. Jahrhundert ('La reacció bizantina a l'expansió dels àrabs. Estudis sobre la transformació estructural de l'Estat bizantí als segles  i '). Entre el 1976 i el 1978 fou becari del Centre Alemany d'Estudis Venecians. Des del 1978 fins al 1984 fou assistent científic de Paul Speck en el seminari Bizantí-Neohel·lènic de la Universitat Lliure de Berlín. El seu treball d'habilitació se centra en el desenvolupament de les seves relacions polítiques i econòmiques de les repúbliques marítimes des dels seus inicis fins a la Quarta Croada. Obtingué l'habilitació el 1982/1983. Els resultats d'aquesta obra foren publicats el 1984 sota el títol Handel und Politik zwischen dem byzantinischen Reich und den italienischen Kommunen Venedig, Pisa und Genua in der Epoche der Komnenen und der Angeloi (1081–1204). Entre el 1984 i el 2005 fou professor extraordinari a la Universitat Lliure de Berlín. Des del 1992 fins al 2013 fou director del projecte Prosopographie der mittelbyzantinischen Zeit (PmbZ) a l'Acadèmia de les Ciències de Berlín i Brandenburg, refundada el 1994. Lilie és un dels principals experts en l'era Comnè. Les seves obres de recerca sobre l'Imperi Romà d'Orient i les croades són conegudes internacionalment. Ha estudiat sistemàticament la política romana d'Orient envers els croats des de l'inici d'aquest període fins als fets del 1204. Byzantium and the Crusader States (1993) es considera una obra de referència. Ha escrit diversos llibres, incloent-hi: Byzanz: Kaiser und Reich (1994), Byzanz: Das Zweite Rom (2003), Byzanz und die Kreuzzüge (2004) i Einführung in die byzantinischen Geschichte (2007). La seva breu introducció a la història de l'Imperi Romà d'Orient entre el 326 i el 1453, publicada originalment el 1999, sortí en sisena edició el 2014. És un dels llibres més llegits del món germanòfon sobre l'Imperi Romà d'Orient. Fundà la nova sèrie Berliner Byzantinistischen Studien, que inclou Byzanz unter Eirene und Konstantin VI. (782–802). És casat amb la medievalista Marie-Luise Favreau-Lilie.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ralph-Johannes Lilie · Veure més »

Ramin (Tulkarem)

Ramin és una vila palestina de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 15 kilòmetres a l'est de Tulkarem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ramin (Tulkarem) · Veure més »

Rammun

Rammun és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada a 12 km a l'est de Ramal·lah i a 3 kilòmetres al sud de Taybeh.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rammun · Veure més »

Ramon Alquer

Ramon Alquer (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, - ?, segle XIV) va ser un cavaller de la Companyia Catalana d'Orient, originari de la comarca del Llobregat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ramon Alquer · Veure més »

Ramon de Tous

Ramon de Tous (?, - ?, segle XIV) va ser un cavaller de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ramon de Tous · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ramon Llull · Veure més »

Rantis

Rantis és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 33 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rantis · Veure més »

Ras al-Ayn

Ras al-Ayn o Ayn Warda (literalment ‘cap de la font’) és una població siriana de la governació d'al-Hasakah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ras al-Ayn · Veure més »

Rastislau I de la Gran Moràvia

Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rastislau I de la Gran Moràvia · Veure més »

Ravano Dalle Carceri

Ravano dalle Carceri (mort el 1216) va ser un noble llombard.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ravano Dalle Carceri · Veure més »

Raymond-Joseph Loenertz

Raymond-Joseph Loenertz (Luxemburg, 10 de juny del 1900 - París, 31 d'agost del 1976) fou un dominicà i bizantinista luxemburguès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Raymond-Joseph Loenertz · Veure més »

Ràtzies al Curopalat

Ràtzies al Curopalat (642-750) La primera incursió dels àrabs al territori del Curopalat d'Ibèria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, però va ser rebutjada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ràtzies al Curopalat · Veure més »

Règim del 4 d'agost

Ioannis Metaxàs amb membres de l'Organització Nacional de Joventuts fent la salutació feixista El Règim del 4 d'agost és un règim de caràcter quasifeixista que el general Ioannis Metaxàs va establir a Grècia l'any 1936.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Règim del 4 d'agost · Veure més »

Rūm

«Cafè dels Rūm» a Rizokàrpasso (Xipre del Nord), freqüentat per la minoria hel·lenòfona Rum (en àrab الروم, ar-Rūm, nom individual الرومي, ar-rūmī) és el terme utilitzat històricament pels musulmans per referir-se als romans d'Orient i, per extensió, als cristians grecs ortodoxos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rūm · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ròmul Augústul · Veure més »

Röde Orm

Orm el vermell (original suec: Röde Orm que significa literalment Serp Vermella) és una novel·la d'aventures de l'escriptor suec Frans G. Bengtsson.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Röde Orm · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rússia · Veure més »

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Recared I · Veure més »

Reciari

Un reciari clava el seu trident a un ''secutor'' en un mosaic trobat a la vil·la de Nennig, Alemanya (aprox. segles II-III dC). Reciari (Retiarii) era el nom d'un tipus de gladiador armat amb una llança trident (tridens o fuscina) i una xarxa, amb la qual havia d'agafar el seu rival, a qui rematava amb el trident.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Reciari · Veure més »

Reconquesta de Constantinoble

La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Reconquesta de Constantinoble · Veure més »

Reconquesta de Gal·lípoli

La reconquesta de Gal·lípoli va ser un intent reeixit per Amadeu VII de Savoia, de recuperar la Península de Gal·lípoli perduda des de la seva captura per part dels otomans el 1354, després d'un desastrós terratrèmol.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Reconquesta de Gal·lípoli · Veure més »

Rector (impostor)

Rector fou un monjo ortodox que a finals del assumí la identitat de l'emperador romà d'Orient deposat Miquel VII Ducas i serví de pretext per a la invasió normanda de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rector (impostor) · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regió de Síria · Veure més »

Regió intermèdia

La regió intermèdia és un model geopolític establert, proposat durant la dècada de 1970 per l'historiador grec Dimitri Kitsikis, professor a la Universitat d'Ottawa al Canadà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regió intermèdia · Veure més »

Regne Armeni de Cilícia

El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »

Regne d'Armènia Occidental (386-391)

El regne d'Armènia Occidental (386-391) fou un efímer regne que va existir un màxim de cinc anys, format per la part occidental d'Armènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne d'Armènia Occidental (386-391) · Veure més »

Regne d'Axum

Obelisc a Axum El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne d'Axum · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne d'Hongria (medieval)

El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne d'Ibèria · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Càndia

El regne de Càndia o ducat de Càndia va ser el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Càndia · Veure més »

Regne de Croàcia

El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Croàcia · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Geòrgia · Veure més »

Regne de Grècia

El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Grècia · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de l'Epir

Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de l'Epir · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Macedònia · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sèrbia (medieval)

Regne de Sèrbia (serbi: Kraljevina Srbija, serbi ciríl·lic: Краљевина Србија) va ser el més important regne serbi establert en l'Edat mitjana a la península dels Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Sèrbia (medieval) · Veure més »

Regne de Tessalònica

El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Tessalònica · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Vaspurakan

Vaspurakan (Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne de Vaspurakan · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne del Pont · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne dels ostrogots · Veure més »

Regne Vàndal

El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne Vàndal · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regne Visigot · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Regnes germànics · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rei d'Itàlia · Veure més »

Rei dels Romans

Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rei dels Romans · Veure més »

Reixtuní

Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Reixtuní · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia

Les relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia foren les relacions internacionals entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Relacions entre l'Imperi Romà d'Orient i Venècia · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia

Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Renaixement del segle XII · Veure més »

Renaixement macedoni

Santa Sofia Segons alguns autors, el renaixement macedoni fou un període durant el qual l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Renaixement macedoni · Veure més »

Renovatio imperii

occidentals reconquerits durant la ''renovatio imperii'' (taronja clar) La renovatio imperii, restauratio imperii o restitutio imperii (en llatí, 'renovació de l'Imperi', 'restauració de l'Imperi' o 'restitució de l'Imperi') era una fórmula que expressava la intenció de renovar o restaurar l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Renovatio imperii · Veure més »

Renyer de Montferrat (1162-1183)

Aleix II llançat a la mar i el protosebast penjat. Renyer de Montferrat o Rainier de Montferrat (1162 – Constantinoble, 1183), era fill del marquès de Montferrat Guillem V i de Judit de Babenberg, i fou nomenat cèsar pel seu sogre l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Renyer de Montferrat (1162-1183) · Veure més »

República d'Amalfi

La República Marinera d'Amalfi o Ducat d'Amalfi va ser una ciutat estat independent de facto, centrada en la ciutat homònima.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і República d'Amalfi · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і República de Gènova · Veure més »

República de Ragusa

La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і República de Ragusa · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і República de Venècia · Veure més »

Res publica

Res publica és una expressió del llatí, que significa literalment "cosa pública".

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Res publica · Veure més »

Retaule de Sant Esteve Protomàrtir (Granollers)

El Retaule de Sant Esteve Protomàrtir és un antic retaule gòtic que va estar instal·lat a l'altar major de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Retaule de Sant Esteve Protomàrtir (Granollers) · Veure més »

Retirada fingida

Una retirada fingida és una tàctica militar, un tipus de finta, mitjançant la qual una força militar pretén retirar-se o fugir en desbandada per fer caure un enemic en una posició de vulnerabilitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Retirada fingida · Veure més »

Revolta de la Nika

Els aldarulls o la revolta de la Nika (en grec: Στάση τουΝίκα) fou una revolta succeïda el gener del 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribés al poder el 527.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Revolta de la Nika · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Ricard d'Aversa

Ricard I d'Aversa, fill de Asclettin Quarrel i nebot de Rainulf Drengot., és el sisè comte normand d'Aversa l'any 1049.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ricard d'Aversa · Veure més »

Rifenys

Els rifenys (àrab marroquí: o) són un grup humà amazic del nord del Marroc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rifenys · Veure més »

Rigas Fereos

Konstandinos Rigas Velestinlís-Fereos (en grec: Κωνσταντίνος Ρήγας Βελεστινλής-Φεραίος), nascut Andonios Kiriazís (Αντώνιος Κυριαζής) i conegut sobretot com a Rigas Fereos (Ρήγας Φεραίος), (Velestino, 1757 - Belgrad, 24 de juny de 1798) fou un escriptor, politòleg i revolucionari grec, actiu durant la Renaixença grega, recordat com a heroi nacional grec, incitador i víctima de la revolta dels Balcans contra l'Imperi Otomà i precursor de la Guerra d'independència de Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rigas Fereos · Veure més »

Rita d'Armènia

Rita d'Armènia, en armeni Ռիթա, en grec medieval Ρίτα, nascuda el 10/11 de gener de 1278 i morta el juliol de 1333, va ser emperadriu consort a l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rita d'Armènia · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Riu Don · Veure més »

Riu Sangari

Mapa del Sangari El riu Sangari (turc: Sakarya; Sangarius) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Riu Sangari · Veure més »

Robert Graves

Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Robert Graves · Veure més »

Robert II de Flandes

Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Robert II de Flandes · Veure més »

Robert II de Tàrent

Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Robert II de Tàrent · Veure més »

Rodes (ciutat)

Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rodes (ciutat) · Veure més »

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Roger de Flor · Veure més »

Roger I de Sicília

Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Roger I de Sicília · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Roma · Veure més »

Romanç africà

El romanç africà, afroromanç o llatí africà és una llengua romànica extinta que va ser parlada a la província romana d'Àfrica durant la dominació romana més tardana i sota l'Imperi Romà d'Orient primerenc, abans de l'annexió de la regió pel Califat Omeia el 696.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Romanç africà · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Romanès · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Romania · Veure més »

Romaniotes

Els Romaniotes o Romaniots (en grec:Ρωμανιῶτες, Rōmaniōtes) són una població jueva que han viscut en el territori de l'actual Grècia i zones veïnes amb grans poblacions gregues durant més de 2.000 anys.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Romaniotes · Veure més »

Romans d'Orient

Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Romans d'Orient · Veure més »

Romà Escler (segle XI)

Romà Escler (grec: Ρωμανός Σκληρός, Romanós Sklirós) fou un militar romà d'Orient del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Romà Escler (segle XI) · Veure més »

Romà I Lecapè

Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè · Veure més »

Romànic pisà

El romànic pisà és una variant local de l'estil romànic, fonamentalment arquitectònica, que es desenvolupà a Pisa i es va exportar a una vasta àrea d'influència quan era una poderosa república marítima, des de la segona meitat del s. XI fins a la primera del XIII.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Romànic pisà · Veure més »

Rome Total War: Barbarian Invasion

Rome Total War: Barbarian Invasion (BI) és la primera expansió oficial del joc Rome Total War.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rome Total War: Barbarian Invasion · Veure més »

Rotari

Rotari - Rothari en llatí, Chrothar en alt alemany - (Brescia, 606 - Brescia, 652) va ser rei dels longobards i rei d'Itàlia (636 -652).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rotari · Veure més »

Roussel de Bailleul

Roussel de Bailleul (mort el 1077), conegut igualment com a Frangòpul (grec medieval: Φραγγόπουλος), fou un aventurer (o exiliat) normand que viatjà a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Roussel de Bailleul · Veure més »

Ruas

Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ruas · Veure més »

Ruma

Ruma (en serbi Рума) és una ciutat i un municipi situat a la província de Voivodina, al nord de Sèrbia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ruma · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rumèlia · Veure més »

Rupen III

Rupen III (armeni: Ռուբեն Գ) (mort el 1187) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rupen III · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Rus de Kíev · Veure més »

Ruta comercial dels varegs als grecs

XI. La ruta comercial dels varegs als grecs (Путь «из варяг в греки», Put iz variag v greki) va ser una ruta comercial medieval que unia Escandinàvia, el Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient, que ocasionalment era conegut com a Imperi dels Grecs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ruta comercial dels varegs als grecs · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ruta de la seda · Veure més »

Ruta de les espècies

Mapa del Maluku (de les espècies) de Petrus Plancius, 1592. La ruta de les espècies és la que es va originar pel comerç d'espècies entre civilitzacions històriques d'Àsia, Àfrica del nord-est i Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ruta de les espècies · Veure més »

Sabirs

Els sabirs eren una ètnia que habitava la depressió del Caspi abans de l'arribada dels àvars euroasiàtics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sabirs · Veure més »

Sac de gemecs

El sac de/dels gemecs —que també rep altres noms com buna (a Andorra), bot (al Pallars, Ribagorça i Aran), xeremies (a Mallorca), coixinera, gaita o botella— és la cornamusa pròpia de Catalunya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sac de gemecs · Veure més »

Sad-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »

Safita

Safita és una població del nord-oest de Síria, situada al sud-est de Tartús i al nord-oest del Crac dels Cavallers.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Safita · Veure més »

Saga de Laxdœla

Mapa del districte de la saga de Laxdœla. La Saga de Laxdœla literalment «Saga de la gent de la vall del Salmó»,1 és la saga dels clans de Laxardal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saga de Laxdœla · Veure més »

Sagitari (soldat)

Els sagitaris (Sagittarii) eren els arquers en l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sagitari (soldat) · Veure més »

Sahipataoğulları

Els Sahipataoğulları.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sahipataoğulları · Veure més »

Sala (Tingitana)

Estela romana visible a l'actual Chellah Sala fou una ciutat de Mauritània Tingitana, a la costa occidental atlàntica, propera al riu del mateix nom.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sala (Tingitana) · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saladí · Veure més »

Salfit

Salfit, també Salfeet, és un municipi palestí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Salfit · Veure més »

Salhab

Salhab és una vila palestina de la governació de Tubas a Cisjordània al nord de la vall del Jordà, a Cisjordània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Salhab · Veure més »

Salih

Salih fou una antiga tribu àrab que des del fou el principal aliat federat dels romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Salih · Veure més »

Salim (Nablus)

Salim és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 6 kilòmetres a l'est de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Salim (Nablus) · Veure més »

Salomó I d'Hongria

Salomó I d'Hongria (1053-1087) fou rei d'Hongria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Salomó I d'Hongria · Veure més »

Salona (Dalmàcia)

Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Salona (Dalmàcia) · Veure més »

Saltúquides

Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saltúquides · Veure més »

Saltiri (instrument)

El saltiri és un instrument musical cordòfon de la família de les cítares, sense trasts.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saltiri (instrument) · Veure més »

Saltiri anglocatalà

El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França amb la signatura «Lat. 8846». El llibre vincula la iconografia gòtica anglesa i la gòtica catalana. Un saltiri és un recull dels salms, un llibre emprat a l'edat mitjana durant l'ofici diví. Es tracta d'un saltiri triplement glossat, ja que conté tres versions dels salms a tres columnes: l'hebrea, la romana i la gal·licana, la versió popular a Occident difosa per l'església a les Gàl·lies. Consta de 356 pàgines, més de 140 miniatures enriquides amb or i 190 lletres inicials ornamentals. La part anglesa segueix la línia iconogràfica del Saltiri d'Utrecht, del, definit per la tradició carolíngia amb influència romana d'Orient. La part catalana està marcada per l'estil italianitzant que Ferrer Bassa havia introduït a la Corona d'Aragó després de la seva estada a la Toscana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saltiri anglocatalà · Veure més »

Samòsata

Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Samòsata · Veure més »

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Samos · Veure més »

Samos (tema)

El tema de Samos (en grec medieval θέμα Σάμου, thema Samou) va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'est del mar Egeu, creat a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Samos (tema) · Veure més »

Sampo

''El robatori del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1897 En la mitologia finesa, el Sampo és un dispositiu o objecte màgic descrit de moltes maneres diferents que va ser construït pel ferrer Ilmarinen i que va portar riquesa i bona fortuna al seu titular (semblant a la banya de l'abundància de la mitologia grega).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sampo · Veure més »

Samsun

Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Samsun · Veure més »

San Miguel de Lillo

San Miguel de Lillo (en asturià, Samiguel de Lliño), és una església preromànica dedicada a Sant Miquel Arcàngel, va ser manada a edificar cap al 842 pel rei Ramiro I a la Muntanya Naranco, als voltants d'Oviedo, Principat d'Astúries (Espanya).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і San Miguel de Lillo · Veure més »

Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta)

Sanç d'Aragó (Principat de Catalunya, –) fou frare hospitaler i castellà d'Amposta del 1328 al 1341.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sanç d'Aragó (castellà d'Amposta) · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sant Jordi · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Sant Miquel de la Seu d'Urgell

L'església de Sant Miquel, abans església de Sant Pere, és una església situada a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, és d'estil romànic i es troba adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sant Miquel de la Seu d'Urgell · Veure més »

Sant Salvador de Cora

L'interior d'una cúpula. Pintures dels pilars de la cúpula central. L'església de sant Salvador de Cora (en turc: Kariye Müzesi) és considerada un dels més bonics exemples d'església romana d'Orient a Istanbul.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sant Salvador de Cora · Veure més »

Sant'Agata de' Goti

Sant'Agata de' Goti és un municipi situat al territori de la província de Benevent, a la Campània (Itàlia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Sant'Apollinare in Classe

Sant'Apollinare in Classe és una basílica situada a Classe, antic port de la ciutat italiana de Ravenna, i un monument de l'art romà d'Orient primerenc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sant'Apollinare in Classe · Veure més »

Santa Maria de la Vega de Tarassona

Santa Maria de la Vega de Tarassona és un edifici monumental d'Aragó, avui catedral de la vila.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Santa Maria de la Vega de Tarassona · Veure més »

Santa Maria del Collell

Santa Maria del Collell és una església i santuari al municipi de Sant Ferriol (la Garrotxa) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Santa Maria del Collell · Veure més »

Santa Maria della Catena

Santa Maria della Catena (en sicilià Crèsia di Santa Marìa dâ Catena) és una església d'estil gòtic català, que es troba prop de la Cala a la ciutat de Palerm (Sicília).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Santa Maria della Catena · Veure més »

Santa Maria i Sant Donat

LEsglésia de Santa Maria i Sant Donat és un edifici religiós situat a Murano, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Santa Maria i Sant Donat · Veure més »

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »

Santíssima Portera

La Santíssima Portera, Mare de Déu dels Ibers o Mare de Déu d'Ibèria és una icona cristiana ortodoxa oriental de María, la mare de Jesús, que es creu que fou pintada per en Lluc, l'evangelista, d'acord amb la sagrada tradició de l'Església ortodoxa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Santíssima Portera · Veure més »

Santouri

El santouri és un instrument de corda percudida de la família del dulcimer propi de Grècia i, per extensió, dels territoris de cultura grega.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Santouri · Veure més »

Sants Cebrià i Justina

Els Sants Cebrià i Justina són venerats com a cristians d'Antioquia de Pisídia per l'Església Ortodoxa i per l'Església Catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sants Cebrià i Justina · Veure més »

Sanur (Jenin)

Sanur —en àrab صانور, Ṣānūr— és una vila palestina de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 26 kilòmetres al sud-oest de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sanur (Jenin) · Veure més »

Saqueig d'Amòrion

El saqueig d'Amòrion fou el setge i posterior pillatge de la ciutat romana d'Orient d'Amòrion pel Califat Abbàssida a l'estiu del 838.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saqueig d'Amòrion · Veure més »

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saqueig de Barcelona · Veure més »

Saqueig de Damiata (853)

El saqueig de Damiata fou una incursió reeixida de la marina romana d'Orient a la ciutat portuària de Damiata, situada al delta del Nil, entre el 22 i el 24 de maig del 853.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saqueig de Damiata (853) · Veure més »

Saqueig de Roma (410)

El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saqueig de Roma (410) · Veure més »

Saqueig de Roma (455)

El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saqueig de Roma (455) · Veure més »

Saqueig de Tessalònica (904)

El saqueig de Tessalònica per pirates sarraïns el juliol del 904 fou un dels pitjors desastres que patí l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Saqueig de Tessalònica (904) · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sardenya · Veure més »

Sarichioi

Sarichioi (en, del turc: Sarıköy, 'Poble Groc') és una comuna al comtat de Tulcea, al nord de la Dobruja (Romania).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sarichioi · Veure més »

Sarkel

Sarkel (grec: Σάρκελ, Sàrkel; khàzar: Šarkel) fou una fortalesa que custodiava el riu Don, actualment associada a les ruïnes situades prop de Tsimliansk (Rússia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sarkel · Veure més »

Sarvandikar

Sarvandikar (en armeni: Սարվանդիքար), en turc: Savranda Kalesi), també escrit Sarvanda k'ar, fou un castell de l'antic Regne d'Armènia Menor, situat en l'actual província turca d'Osmaniye, a uns 115 km a l'est d'Adana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sarvandikar · Veure més »

Satala

Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Satala · Veure més »

Sava Sedmotxislenik

Sava Sedmotxislenik (nascut vers 810-840 i mort entre 880 i 920) fou un clergue búlgar del, deixeble dels sants Ciril i Metodi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sava Sedmotxislenik · Veure més »

Savars

Els savars (en llatí savari, en grec antic Σαύαροι) eren un poble de la Sarmàtia europea que vivien entre els rius Turuntus i Chesinus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Savars · Veure més »

Sàlih ibn Alí

Sàlih ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs (? - Síria, 769) fou un membre de la família abbàssida abans que aquesta pugés al poder.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sàlih ibn Alí · Veure més »

Sèrbia Meridional i Oriental

Sèrbia Meridional i Oriental (en serbi: Јужна и источна Србија, Južna i istočna Srbija) és una de les cinc regions estadístiques de Sèrbia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sèrbia Meridional i Oriental · Veure més »

Sèrvia

Sèrvia és una de les principals ciutats gregues de la unitat perifèrica de Kozani a l'oest de la regió de Macedònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sèrvia · Veure més »

Síliqua (moneda)

Síliqua de Jovià (363-364) Constantí III Heracli representat en una síliqua La síliqua va ser una petita moneda romana d'argent encunyada al de la nostra era per estabilitzar el sistema monetari.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Síliqua (moneda) · Veure més »

Sílvia d'Aquitània

Sílvia d'Aquitània (c. 330 Elusa, Novempopulània, Gàl·lia Aquitània - c. 406 a Brescia, Itàlia) va ser una pelegrina i santa catòlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sílvia d'Aquitània · Veure més »

Sínode de Frankfurt

El Sínode de Frankfurt fou una reunió de bisbes de l'estat carolingi convocat per Carlemany a la ciutat de Frankfurt.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sínode de Frankfurt · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Síria · Veure més »

Síria Primera

Síria Primera (Syria Prima) fou una província bizantina sorgida al (vers el 415) per divisió de la província de Síria Cele (de la que era la part nord-occidental).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Síria Primera · Veure més »

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sírmium · Veure més »

Sòfocles

Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sòfocles · Veure més »

Sòlid (moneda)

El sòlid és una unitat de moneda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sòlid (moneda) · Veure més »

Sòpater d'Apamea el Jove

Sòpater d'Apamea el Jove (en llatí Sopater, en grec Σώπατρος) fou un sofista grec nadiu d'Apamea o potser d'Alexandria que va viure dos-cents anys més tard que Sòpater d'Apamea el Vell.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sòpater d'Apamea el Jove · Veure més »

Söğüt

Museu d'Ertuğrul Gazi a Söğüt. Söğüt (grec: Θηβάσιο, Thivàssio) és un poble i un districte de la Província de Bilecik a la Regió de la Màrmara (Turquia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Söğüt · Veure més »

Sbeitla

Sufètula, a l'antiga Tunísia Sbeitla o Sbeïtla és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sbeitla · Veure més »

Sebast

Sebast, en grec medieval σεβαστός (sevastós, 'venerable'), en plural σεβαστοί (sevastí), va ser un títol honorífic, traducció grega del llatí Augustus, utilitzat alguna vegada pels emperadors romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sebast · Veure més »

Sebastòpol

Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sebastòpol · Veure més »

Sebastià

Sebastià és un nom de pila masculí, l'origen del qual no conegut és del tot, però és molt probable que provingui de la paraula grega σεβαστευω (sevastéfo), derivada del verb σεβαζω (sevázo), en el sentit de reverenciar, honorar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sebastià · Veure més »

Sebastocràtor

El sebastocràtor (del grec, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sebastocràtor · Veure més »

Sebastohipertat

Sebastohipertat, en grec medieval σεβαστοϋπέρτατος (el sebast suprem), va ser un títol honorífic de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sebastohipertat · Veure més »

Seda romana d'Orient

Detall de seda romana d'Orient amb representacions de carros en medallons, de la tomba de Carlemany a Aquisgrà (Aix-la-Chapelle), exposat al Museu de Cluny, París. La seda romana d'Orient és la seda produïda a l'Imperi Romà d'Orient des del fins que la caiguda de Constantinoble el 1453.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Seda romana d'Orient · Veure més »

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Segle IX · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Segle VII · Veure més »

Segon Imperi Búlgar

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Segon Imperi Búlgar · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Segona Croada · Veure més »

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix · Veure més »

Seient

Un seient és un moble que serveix per a seure-hi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Seient · Veure més »

Selçikler

Selçikler és un poble del districte de Sivaslı a la província d'Uşak, Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Selçikler · Veure més »

Selèucia (tema)

El tema de Selèucia (en grec medieval θέμα Σελευκείας) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient, situat a la costa sud d'Anatòlia i que tenia per capital Selèucia (avui Silifke).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Selèucia (tema) · Veure més »

Semàfor (comunicació)

  Semàfor costaner amb braços mòbils a Scheveningen, cap al 1799 Semàfor (del grec sema "signe, senyal" i phoros "portador") és un "sistema de senyalització" que permet crear un senyal visual transmès a distància.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Semàfor (comunicació) · Veure més »

Sembat (III) Bagratuní

Sembat (III) VI Bagratuní (en armeni Սմբատ Զ Բագրատունի) va ser nakharar i príncep d'Armènia de l'any 691 al 727.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sembat (III) Bagratuní · Veure més »

Sembat Bagratuní

Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sembat Bagratuní · Veure més »

Sembat II Tiezerakal

Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sembat II Tiezerakal · Veure més »

Senat de l'Imperi Romà d'Orient

El Senat de l'Imperi Romà d'Orient fou la continuació del senat romà en l'Imperi Romà d'Orient, establert al per Constantí I. Es reunia a l'edifici de Magnaura.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Senat de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Senekerim-Joan Artsruní

Senekerim-Joan Artsruní (Սենեքերիմ-Հովհաննես Արծրունի), conegut també com a Senekerim-Hovhannès, esmentat en les fonts romanes d'Orient simplement com a Senakhirim (Σεναχηρείμ), fou el sisè i últim rei de Vaspurakan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Senekerim-Joan Artsruní · Veure més »

Senigallia

Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Senigallia · Veure més »

Separació del cristianisme primitiu del judaisme

''Crist expulsa els mercaders del Temple'', d'El Greco, 1600. La separació del cristianisme primitiu del judaisme es dugué a terme durant els primers segles després de Crist.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Separació del cristianisme primitiu del judaisme · Veure més »

Sergi i Bacus

Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del - Resafa, Síria, 303) van ser dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sergi i Bacus · Veure més »

Sergi I de Constantinoble

Sergi I († 9 de desembre de 638 a Constantinoble) va ser el Patriarca Ecumènic de Constantinoble del 610 al 638.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sergi I de Constantinoble · Veure més »

Sergi Nicetiata

Sergi Nicetiata (Σέργιος Νικητιάτης, Sérgios Nikitiatis, fl. cap al 843) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'Orient pertanyent a la dinastia amoriana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sergi Nicetiata · Veure més »

Serralada dels Balcans

La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Serralada dels Balcans · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge · Veure més »

Setge d'Alaró (902)

El Setge d'Alaró fou la principal batalla de la conquesta islàmica de Mallorca, que va enfrontar les tropes d'Issam al-Khawlaní amb la resistència dels rum de les Illes Balears que durant vuit anys i cinc mesos foren assetjats pels musulmans al Castell d'Alaró, fins que amb la seva derrota finalment Mallorca fou incorporada a l'Emirat de Qúrtuba.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge d'Alaró (902) · Veure més »

Setge d'Antioquia (1097-1098)

El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »

Setge d'Antioquia (968-969)

El setge d'Antioquia de 968-969 fou una ofensiva militar reeixida dirigida per importants comandants de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir la ciutat estratègicament important d'Antioquia dels hamdànides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge d'Antioquia (968-969) · Veure més »

Setge d'Aspis

El setge d'Aspis va ser un esdeveniment ocorregut l'any 256 aC, durant la Primera Guerra Púnica, entre l'exèrcit romà dirigit pels cònsols Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong i l'exèrcit cartaginès que guarnia la ciutat d'Aspis (l'actual Kélibia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge d'Aspis · Veure més »

Setge d'Edessa

El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre del 1144, i tingué com a resultat la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad al-Din Zengi I, l'atabeg de Mossul i d'Alep.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge d'Edessa · Veure més »

Setge d'Oreoi

El setge d'Oreoi, del 15 d'agost al 20 d'octubre de 1351 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge d'Oreoi · Veure més »

Setge de Belegrada (1280-1281)

El setge de Belegrada per les forces del Regne de Sicília sota domini angeví contra la guarnició romana d'Orient de la ciutat es produí entre el 1280 i el 1281.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Belegrada (1280-1281) · Veure més »

Setge de Belgrad (1456)

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Belgrad (1456) · Veure més »

Setge de Bursa

El setge de Bursa va ocórrer el 1326, quan els otomans van idear un audaç pla per apoderar-se de la ciutat de Bursa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Bursa · Veure més »

Setge de Càndia

El setge de Càndia (960-961) fou l'episodi principal de la campanya de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Càndia · Veure més »

Setge de Constantinoble (1203)

El primer setge de Constantinoble va tenir lloc el mes de juliol de l'any 1203 dins del marc de la Quarta Croada i va acabar amb l'enderrocament d'Aleix III i la coronació d'Aleix IV.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (1203) · Veure més »

Setge de Constantinoble (1204)

El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »

Setge de Constantinoble (1235)

El setge de Constantinoble (1235) va ser un setge conjunt búlgar-nicè a la capital de l'Imperi Llatí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (1235) · Veure més »

Setge de Constantinoble (1422)

El Setge de Constantinoble del 1422 com a resultat dels intents de l'emperador romà d'Orient Manuel II Paleòleg d'interferir en la successió dels sultans otomans, després de la mort de Mehmet I el 1421.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (1422) · Veure més »

Setge de Constantinoble (717-718)

El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »

Setge de Constantinoble (860)

El setge de Constantinoble del 860 fou l'única expedició militar de certa envergadura del Kaganat Rus documentada en les fonts romanes d'Orient i de l'Europa occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Constantinoble (860) · Veure més »

Setge de Jerusalem (637)

El Setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Romà d'Orient,.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Jerusalem (637) · Veure més »

Setge de Lòvetx

El setge de Lòvetx (Обсада на Ловеч, Obsada na Lòvetx) va tenir lloc a la primavera de 1187 entre les forces de Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Lòvetx · Veure més »

Setge de Magnèsia

El Setge de Magnèsia fou un dels episodis de la Companyia Catalana d'Orient a l'Imperi Romà d'Orient, que tingué lloc quan els grecs es revoltaren contra els catalans el 1304.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Magnèsia · Veure més »

Setge de Manazkert

El setge de Manazkert fou un setge de la ciutat romana d'Orient de Manazkert per l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Manazkert · Veure més »

Setge de Nicea (1097)

El Setge de Nicea va tenir lloc entre el 14 de maig i el 19 de juny de l'any 1097, durant la Primera Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Nicea (1097) · Veure més »

Setge de Nicea (1113)

El setge de Nicea va tenir lloc l'any 1113, i era una confrontació entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Nicea (1113) · Veure més »

Setge de Nicea (1331)

El Setge de Nicea per les forces d'Osman I entre el 1328 i el 1331 sobre Nicea va ser el resultat de la conquesta d'una ciutat romana d'Orient clau per als turcs otomans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Nicea (1331) · Veure més »

Setge de Nicomèdia

Des de 1299, la creació del nou estat turc dels otomans havia estat lenta però segura, amb la captura dels territoris dels romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Nicomèdia · Veure més »

Setge de Pera

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Pera · Veure més »

Setge de Ravenna (539-540)

El setge de Ravenna entre el 539 i el 540 es produí en el marc de la Guerra Gòtica de Justinià I. Havent capturat Aríminum, Urbivent, Urbí i Auxímum, els romans d'Orient tenien via lliure per marxar contra Ravenna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Ravenna (539-540) · Veure més »

Setge de Roma (537-538)

El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Roma (537-538) · Veure més »

Setge de Tessalònica (1422-1430)

El setge de Tessalònica per les forces de l'Imperi Otomà, governat pel soldà Murat II, es produí entre el 1422 i el 1430 i acabà amb la caiguda de Tessalònica en mans dels turcs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Tessalònica (1422-1430) · Veure més »

Setge de Trípoli

El setge de Trípoli va tenir lloc durant el període posterior a la Primera Croada, i va durar des del 1102 fins al 12 de juliol del 1109.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Trípoli · Veure més »

Setge de Varna (1201)

El setge de Varna (búlgar: Обсада на Варна) va tenir lloc entre el 21 i el 24 març de 1201 a Varna, a la costa búlgara del Mar Negre entre els búlgars i els romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Setge de Varna (1201) · Veure més »

Seu Vella de Coïmbra

La Seu Vella de Coïmbra (en portuguès: Sé Velha de Coimbra) és un dels edificis d'estil romànic més importants de Portugal.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Seu Vella de Coïmbra · Veure més »

Sever de Nàpols

Sever de Nàpols (Nàpols, s. IV - 400 o 409) fou el desè o catorzè, segons diferents versions, bisbe de Nàpols.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sever de Nàpols · Veure més »

Shapuh d'Armènia

Shapuh (en persa mitjà 𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhpuhr) va ser rei d'Armènia de l'any 415 al 422.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Shapuh d'Armènia · Veure més »

Shkodër

Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Shkodër · Veure més »

Shuqba

Shuqba és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 21 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Shuqba · Veure més »

Sibil·la de Cumes

date.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sibil·la de Cumes · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sicília · Veure més »

Sicília (tema)

El tema de Sicília (θέμα Σικελίας - Thema Sikelias en grec medieval) fou una província civil-militar (tema) de l'Imperi Romà d'Orient existent des del fins al que comprenia l'illa de Sicília i la regió de Calàbria de la Itàlia continental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sicília (tema) · Veure més »

Sicca Veneria

Sicca Veneria (o) va ser una ciutat de Numídia a la riba del Bagradas en el camí entre Cartago i Hippo Regius, fins a Musti i Cirta, segons diu lItinerari d'Antoní, construïda al cim d'un turó, segons explica Plini el Vell, que l'anomena «colònia romana».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sicca Veneria · Veure més »

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sició · Veure més »

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sicilià · Veure més »

Siirt

Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Siirt · Veure més »

Sikelgaita

Sikelgaita (1040 – 16 d'abril del 1090) fou una princesa llombarda, filla de Guaimar IV, príncep de Salern, i segona muller de Robert Guiscard, duc de la Pulla.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sikelgaita · Veure més »

Silat ad-Dhahr

Silat ad-Dhahr és un municipi palestí de la governació de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Silat ad-Dhahr · Veure més »

Silenciari

Silenciari (grec medieval: σιλεντιάριος, silendiàrios) va ser un títol que es donava a una classe de cortesans de la cort a l'Imperi Romà d'Orient, responsables de l'ordre i el silenci (la paraula ve del llatí silentium) al Gran Palau de Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Silenciari · Veure més »

Silvestre Siròpul

Silvestre Siròpul grec: Σίλβεστρος Συρόπουλος, Sílvestros Sirópulos; nascut cap al 1400 i mort després del 1464) fou un funcionari romà d'Orient, gran eclesiarca de Santa Sofia i diceofílax del patriarcat de Constantinoble. Era originari de Constantinoble.Matthew R. Lootens,. A: Graeme Dunphy i Cristian Bratu (editors), Encyclopedia of the Medieval Chronicle. Consulta: 21 setembre 2017. Formà part de la delegació romana d'Orient al Concili de Florència el 1438-39. Signà el decret d'unió entre les esglésies llatina i grega. En tornar a Constantinoble, al·legà que ho havia fet per coacció i renegà de la unió. Esdevingué partidari de l'arquebisbe Marc d'Efes, cap de la facció antiunionista. El 1443 escrigué les seves Memòries (Ἀπομνημονεύματα, Apomnemonévmata), un important relat de primera mà del concili i, especialment, de les intrigues en els passadissos. Tot i que la seva narració presenta un clar biaix contra el concili, no era fals, i el seu biaix no era pas pitjor, en general, que el del mateix concili. Segons el seu editor més recent, les seves memòries foren editades i publicades de bell nou cap al 1461.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Silvestre Siròpul · Veure més »

Simó de Tebes

Simó de Tebes (en llatí Simon) fou un escriptor religiós grec romà d'Orient que segons Lleó Al·laci, que diu que era de l'orde dels predicadors, hauria escrit tres tractats defensant la doctrina de l'església llatina sobre la procedència de l'Esperit Sant del Fill i del Pare, en oposició a l'església ortodoxa grega.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simó de Tebes · Veure més »

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simbologia astronòmica · Veure més »

Simeó de Selèucia i Ctesifont

Simeó de Selèucia i Ctesifont (Symeon o Simeon) va ser un eclesiàstic persa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó de Selèucia i Ctesifont · Veure més »

Simeó el Nou Teòleg

Simeó el Nou Teòleg (Symeon o Simeon Novus Theologus o Theologus Junior) (Paflagònia, 949 - Crisòpolis, Propòntida, 1022) va ser un religiós romà d'Orient, i un eminent teòleg.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó el Nou Teòleg · Veure més »

Simeó el Pietós

Simeó Pius o Simeó el Pietós (Symeon o Simeon Pius, Venerabilis o Studita) conegut també com a Simeó Venerable, o Simeó Estudita, va ser un monjo romà d'Orient del monestir de Studios a Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó el Pietós · Veure més »

Simeó Escolari

Simeó Escolari (en llatí Symeon, Simeon Scholarius o Hieronomachus, en grec) fou un monjo romà d'Orient que va viure amb seguretat després del però les dates no es coneixen amb certesa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó Escolari · Veure més »

Simeó Estudita

Simeó Estudita (Symeon o Simeon Studita) va ser un monjo romà d'Orient del monestir de Studios.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó Estudita · Veure més »

Simeó Estulte

Simeó Estulte o Simeó Sal (Symeon o Simeon Stultus o Salus) va ser un religiós romà d'Orient, originari de Síria, tot i que no es coneix el lloc exacte de naixement.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó Estulte · Veure més »

Simeó I el Gran

El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó I el Gran · Veure més »

Simeó Logoteta

Simeó Logoteta, en llatí Symeon o Simeon Logotheta, en grec fou un escriptor i gramàtic de l'Imperi Romà d'Orient esmentat a la Bibliotheca Juris Canonici a, Epitome Canonum s. Synopsis Canonica on se l'anomena Simeó Mestre i Logoteta.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó Logoteta · Veure més »

Simeó Monjo

Simeó Monjo (en llatí Symeon o Simeon Monachus o Hieronomachus, en grec) fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simeó Monjo · Veure més »

Simfonia (teologia)

Simfonia (simfonia, 'acord') és una teoria o concepte normatiu en el pensament teològic i polític cristià ortodox, especialment dins de l'Imperi Romà o bizantí oriental, que planteja que l'església i l'estat s'han de complementar, mostrant respecte mutu, sense que cap de les dues institucions presumeixi de dominar l'altra.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simfonia (teologia) · Veure més »

Simone Martini

Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simone Martini · Veure més »

Simplici (filòsof)

Simplici (Simplicius) va ser un filòsof grec nadiu de Cilícia deixeble d'Ammoni a Alexandria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Simplici (filòsof) · Veure més »

Sinadè

Els Sinadè (Συναδηνός, Sinadenós) foren una família aristocràtica de l'Imperi Romà d'Orient mitjà-tardà que provenia de Sinnada (Frígia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sinadè · Veure més »

Sinagoga de Versalles

La Sinagoga de Versalles (en francès: Synagogue de Versailles) es troba en el número 10, del carrer Albert Joly de Versalles, en el departament de Yvelines, França.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sinagoga de Versalles · Veure més »

Sinagoga Kiever

La Sinagoga Kiever (en anglès: Kiever Synagogue) és una sinagoga ortodoxa moderna situada a Toronto, Ontàrio, Canadà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sinagoga Kiever · Veure més »

Sincel·le

Sincel·leLa GEC, el GDLC i la Fundació Bernat Metge empren la forma «Sincel·le».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sincel·le · Veure més »

Sincel·le (títol eclesiàstic)

Sincel·le o Sincel syncellus era un càrrec eclesiàstic de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sincel·le (títol eclesiàstic) · Veure més »

Sinjil

Sinjil és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 21 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sinjil · Veure més »

Siríac

El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Siríac · Veure més »

Siros

La capital de Siros i de les Cíclades, Hermúpolis Siros (Σύρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Siros · Veure més »

Sisebut (rei dels visigots)

Sisebut —també Sisebodus o Sisebuth— (?- febrer del 621, Toledo) fou un rei dels visigots del 612 al 621.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sisebut (rei dels visigots) · Veure més »

Sisenand

Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sisenand · Veure més »

Sistema monetari carolingi

Europa a la mort de Carlemany. Aleshores només hi havia tres sistemes monetaris: el bizantí, el musulmà i el novell carolingi, que també havien adoptat els regnes anglosaxons britànics El sistema monetari carolingi fou un model monetari implantat per Carlemany mitjançant una reforma legislativa efectuada la darrera part del seu regnat (768-814) i que va ser sostingut pels seus successors i pobles veïns.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sistema monetari carolingi · Veure més »

Sistema telegràfic romà d'Orient

Ruta de la línia de balises principal entre Constantinoble i Lúlon a les portes de Cilicia Al, durant les guerres àrab-bizantines, l'Imperi Romà d'Orient va utilitzar un sistema d'alimares per transmetre missatges des de la frontera amb el Califat Abbàssida a través d'Anatòlia fins a la capital bizantina de Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sistema telegràfic romà d'Orient · Veure més »

Sivas

Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sivas · Veure més »

Siverek

Siverek és una ciutat i un districte de la província de Şanlıurfa al sud-est de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Siverek · Veure més »

Sofònies

Sofònies (en llatí Sophonias, en grec) fou un monjo grec romà d'Orient que va escriure comentaris sobre Aristòtil.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sofònies · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sofia · Veure més »

Sofia (emperadriu)

Sofia, en llatí Aelia Sophia, nascuda cap al 530, i que va morir el 601 o poc després, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 565 al 578, amb el seu marit Justí II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sofia (emperadriu) · Veure més »

Sofonisba Anguissola

Sofonisba Anguissola (Cremona, vers 1532 – Palerm, 1625) va ser una pintora renaixentista italiana i deixebla de Bernardino Campi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sofonisba Anguissola · Veure més »

Softa

Softa (grec: Suke, armeni: Siga, franc: Nessekin, italià: Sequin o Sechino, àrab: Sukayn) fou una fortalesa (Softa Kalesi) a Cilícia a la frontera amb la Pamfília, avui dia a 16 km a l'est d'Anamur, prop de l'antiga Arsinoe (Maraş Harabeleri).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Softa · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sogdiana · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum · Veure més »

Sorrento

Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sorrento · Veure més »

Sozòpol

Sozòpol (búlgar: Созопол, grec: Σωζόπολη, turc: Süzebolu) és una antiga i petita ciutat localitzada a 30 km al sud de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sozòpol · Veure més »

Sparapet

Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sparapet · Veure més »

Sper

Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sper · Veure més »

Sremska Mitrovica

Sremska Mitrovica (en ciríl·lic serbi: Сремска Митровица pronunciat) és una ciutat i municipi de la província de la Voivodina, a Sèrbia, concretament a la riba esquerra del riu Sava.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sremska Mitrovica · Veure més »

Stagira

Jaciment arqueològic prop del poble de Stagira Stagira és un poble grec situat en un pintoresc altiplà a la península Calcídica, i als peus del turó Argirolofos.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Stagira · Veure més »

Statu Quo (llocs sants)

XVIII com a conseqüència de l'''statu quo''. L'Statu Quo és un acord entre les comunitats religioses pel que fa a nou llocs religiosos compartits a Jerusalem i Betlem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Statu Quo (llocs sants) · Veure més »

Stilo

Stilo (Stilu en calabrés, Stylon en grecànic) és una ciutat italiana de 2.655 habitants a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria, a Calàbria, i s'insereix al circuit de les ciutats més belles d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Stilo · Veure més »

Stoà d'Èumenes

Restes de la '''Stoà d'Èumenes''' La Stoà d'Èumenes és un pòrtic situat al peu de l'Acròpoli d'Atenes, a la banda sud, entre els edificis del Teatre de Dionís i l'Odèon d'Herodes Àtic, i va ser construïda per ordre del rei Èumenes II de Pèrgam al (precisament el seu germà Àtal va fer aixecar l'anomenada Stoà d'Àtal a l'àgora, probablement a càrrec del mateix arquitecte).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Stoà d'Èumenes · Veure més »

Suïdes

Suïdes va ser un lexicògraf grec del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Suïdes · Veure més »

Suleyman I

Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Suleyman I · Veure més »

Sulina

Sulina (pronunciat en romanès: ) és una ciutat i port franc al comtat de Tulcea, al nord de la Dobruja, Romania, a la desembocadura de la branca Sulina del Danubi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sulina · Veure més »

Sumbat I d'Artanudji

Sumbat I de Artanudji (mort l'any 899) fou un príncep de Artanudji (Tao Superior i Klardjètia) de la família dels Bagrationi, que regna en la segona part del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sumbat I d'Artanudji · Veure més »

Suren d'Armènia

Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Suren d'Armènia · Veure més »

Sviatoslav I de Kíev

Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Sviatoslav I de Kíev · Veure més »

Swayamvara

La princesa Damayanti (personatge de la mitologia hindú) elegint al seu marit El Swayamvara (en sànscrit: स्वयंवर: en sànscrit: स्वयंवर, IAST: svayaṃvara), era la pràctica, a l'Índia antiga, d'escollir un marit, entre una llista de pretendents, per a una noia casadora.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Swayamvara · Veure més »

Tadinum

Tadinum va ser una ciutat de l'Úmbria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tadinum · Veure més »

Tagma (unitat militar)

El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tagma (unitat militar) · Veure més »

Tahm-Khusro d'Armènia

Tahm-Khusro (en les fonts gregues s'anomena Ταμχοσρώ o Ταμχοσρόης) va ser marzban d'Armènia del 577 al 580.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tahm-Khusro d'Armènia · Veure més »

Taifals

Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Taifals · Veure més »

Taiq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Taiq · Veure més »

Taksony d'Hongria

Taksony (? - abans de 972) fou el tercer gran príncep dels magiars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Taksony d'Hongria · Veure més »

Taktikon de l'Escorial

El Taktikon de l'Escorial o Taktikon Ikonomidis (nom pres de Nikólaos Ikonomidis, un bizantinista que en va ser el primer editor), és una llista de càrrecs i títols de l'Imperi Romà d'Orient escrit a Constantinoble cap als anys 971-975 o potser entre el 975 i el 979.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Taktikon de l'Escorial · Veure més »

Taktikon Uspenski

El Taktikon Uspenski és el nom que habitualment es dona a un tractat sobre les funcions civils, militars i eclesiàstiques de l'Imperi Romà d'Orient, que indica també el protocol i l'ordre jeràrquic que s'havia de seguir a la cort.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Taktikon Uspenski · Veure més »

Talfit

Talfit és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 21 kilòmetres al sud-est de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Talfit · Veure més »

Talmud de Jerusalem

El Talmud de Jerusalem (en hebreu: תלמוד ירושלמי) (transliterat: Talmud Yeruixalmi) o Talmud de Palestina, és una compilació dels debats rabínics sobre l'elaboració de la Mixnà en idioma arameu occidental, que es van celebrar a la terra d'Israel en el mateix període que el Talmud de Babilònia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Talmud de Jerusalem · Veure més »

Tamara de Geòrgia

Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tamara de Geòrgia · Veure més »

Tamburica

La tamburica és un instrument de corda originari d'Àsia, popular en la música folklòrica de Croàcia (sobretot a Eslavònia), Bulgària, Hongria, Sèrbia (sobretot Vojvodina) i l'Índia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tamburica · Veure més »

Tancred de Galilea

s. Tancred de Galilea o Tancred d'Hauteville (1072 o 1076 - 5 o 12 de desembre de 1112) fou un líder de la Primera Croada que després es va fer príncep de Galilea i regent del Principat d'Antioquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tancred de Galilea · Veure més »

Tantā

Tantā és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Al-Gharbiya, amb una població estimada per sobre dels 400.000 habitants: el 2002 de 424.300 incloent l'àrea urbana o de 401.597 el 2005 o de 422.854 habitants el 2010.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tantā · Veure més »

Tapís de Bayeux

llengua.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tapís de Bayeux · Veure més »

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tapís de la Creació · Veure més »

Tarcaniota

Els Tarcaniota (grec: Ταρχανειώτης, Tarkhaniotis) foren una família aristocràtica romana d'Orient d'Adrianòpolis activa entre finals del i el, principalment com a comandants militars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tarcaniota · Veure més »

Tardu

fou el segon yabghu dels turcs occidentals (575-603).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tardu · Veure més »

Tarentí

Comunicació utilitzant el dialecte a Tàrent El tarentí (tarandíne en aquesta llengua) és una llengua parlada a la regió italiana de la Pulla, Basilicata, part de Calàbria i en alguns pobles fronterers de Campània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tarentí · Veure més »

Taron

Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Taron · Veure més »

Taronita

La família dels Taronita fou un llinatge romà d'Orient originat en els prínceps de Taron Bagrat III i Gregori II, que el 968 van cedir el seu principat a l'imperi a canvi de terres i el títol de patrici.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Taronita · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tars (Turquia) · Veure més »

Tartous

Tartús, coneguda en català medieval com Tortosa de Síria, és una ciutat costanera de Síria que compta amb el segon port del país, després de Latakia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tartous · Veure més »

Tatici

Tatici (mort després del 1099) fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat d'Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tatici · Veure més »

Tatxat Andzevatxí

Tatxat Andzevatxí fou un generalíssim armeni del de la família dels Andzevatxí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tatxat Andzevatxí · Veure més »

Taula

195x195px Una taula és un moble, amb diferents utilitats domèstiques, que està format per unes potes, normalment quatre, tot i que pot tenir-ne tres o fins i tot una sola, i tauler pla que pot ser de diverses formes i dimensions, s’utilitza per a posar-hi objectes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Taula · Veure més »

Tauleta tàctil

Nexus 9 de primera generació, amb sistema operatiu Android. Una '''tauleta tàctil''' Nexus 7 de primera generació, amb sistema operatiu Android. Una tauleta tàctil (en anglès, tablet) és un dispositiu electrònic a mig camí entre una ordinador portàtil i un telèfon mòbil, al qual s'hi pot escriure a través d'una pantalla tàctil.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tauleta tàctil · Veure més »

Tavium

Tavium o Tavia (Grec antic: Τάουιον, transliterat Taouion; Llatí: Taouion/Tavion o Tavium), fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital de la tetrarquia galata dels trocmis, situada a l'est del riu Halis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tavium · Veure més »

Tàctiques romanes d'infanteria

Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tàctiques romanes d'infanteria · Veure més »

Tàmils

Els tàmils (தமிழர்,, en singular i தமிழர்கள் en plural, en idioma tàmil o tamilians) són un grup ètnic dravidià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tàmils · Veure més »

Tàurica

Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tàurica · Veure més »

Téboursouk

Teboursouk o Téboursouk és una ciutat de Tunísia, a la governació de Béja, situada uns 40 km al sud de la ciutat de Béja, i a 6 km de la ciutat romana de Dougga.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Téboursouk · Veure més »

Títols de l'Imperi Romà d'Orient

Basili II amb vestidura de triomf, que exemplifica la Corona Imperial per àngels. Els títols de l'Imperi Romà d'Orient eren molts d'ells merament honorífics, perquè teòricament l'únic governant era l'emperador.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Títols de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Teòdat

Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòdat · Veure més »

Teòfan

* Teòfan Anastaso, emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, muller de Romà II i Nicèfor II.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòfan · Veure més »

Teòfan Anastaso

Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòfan Anastaso · Veure més »

Teòfana Escler

Teòfana Escler (en grec: Θεοφανώ,Teofanó) fou una princesa d'origen romà d'Orient que es va casar amb l'emperador Otó II del Sacre Imperi, A la mort del seu marit va ser emperadriu regent del seu fill durant set anys.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòfana Escler · Veure més »

Teòfanes (historiador)

Teòfanes (en llatí Theophanes, en grec fou un historiador romà d'Orient que va florir probablement a la darrera part del. Va escriure en deu llibres la història de l'Imperi Oriental durant les guerres amb Pèrsia en temps de Justí II entre el 567 i el 581. L'obra no s'ha conservat però Foci I de Constantinoble en fa un resum i diu que l'autor assenyala que va afegir un onzè llibre als deu primers, i l'afegit era una història de Justinià I. A Teòfanes es deu el coneixement de què un persa va portar a Constantinoble "la llavor" (τὸ σπέρμα, els ous) dels cucs de seda i aviat es va poder produir aquest teixit. El seu extracte (Excerpta) fou publicat en grec i llatí a París el 1648.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòfanes (historiador) · Veure més »

Teòfanes el Confessor

Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòfanes el Confessor · Veure més »

Teòfanes Grapte

Teòfanes Grapte o Teòfanes el Marcat (Palestina, 775 - Nicea, 845) fou un monjo romà d'Orient i escriptor eclesiàstic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòfanes Grapte · Veure més »

Teòfanes Nonne

Teòfanes Nonne (en llatí Theophanes Nonnus, en grec Θεοφανὴς Νόννος), fou un escriptor sobre temes mèdics romà d'Orient que va viure al i va dedicar la seva obra a Constantí VII Porfirogènit (911-959), que li havia encarregat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòfanes Nonne · Veure més »

Teòfil Eròtic (general)

Teòfil Eròtic (grec: Θεόφιλος Ἐρωτικός) fou un general romà d'Orient del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teòfil Eròtic (general) · Veure més »

Tebes de la Ftiòtida

Tebes de la Ftiòtida (Thebai Fthiótides) o Tebes de Tessàlia (Θῆβαι Θεσσαλικαἰ, Thebai Thessalikai) fou una polis de l'antiga Tessàlia (Grècia), situada al nord del llogaret modern de Microtibes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tebes de la Ftiòtida · Veure més »

Tecnologia de la dinastia Song

Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tecnologia de la dinastia Song · Veure més »

Tecnologia medieval

XV. hanseàtic de Danzig. La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tecnologia medieval · Veure més »

Teetet (poeta romà d'Orient)

Teetet (en llatí Theaetetus, en grec) fou un poeta epigramatista romà d'Orient del temps de Justinià I que als seus epigrames fa referència a Domní, prefecte de la ciutat sota Justí I.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teetet (poeta romà d'Orient) · Veure més »

Teia (rei ostrogot)

Teia (mort el 552 o el 553), també conegut com a Teja, Theia, Thila, Thela, Teias, va ser el darrer rei ostrogot en la península Itàlica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teia (rei ostrogot) · Veure més »

Tekeoğulları

El beilicat de Teke o dels Tekeoğulları fou un dels principats turcmans que es van crear a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum a l'època anomenada dels beilicats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tekeoğulları · Veure més »

Tekfur

Tekfur fou un títol utilitzat a l'època seljúcida i fins al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tekfur · Veure més »

Tekoa (assentament israelià)

Tekoa és un assentament israelià que es troba en l'Àrea de Judea i Samaria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tekoa (assentament israelià) · Veure més »

Tel Erani

Tel Erani o Tell esh-Sheikh Ahmed el-ʿAreini és un jaciment arqueològic de diversos períodes Palestina, al districte Qiryat Gat del sud d'Israel, on s'han trobat objectes predinàstics egipcis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tel Erani · Veure més »

Telfit

Telfit, Khirbet Telfit o Tilfit és una vila palestina de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 6 kilòmetres al sud-est de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Telfit · Veure més »

Tell es-Safi

Tell es-Safi és un dels parcs nacionals d'Israel que inclou un jaciment arqueològic amb restes de l'antiga Gat, d'una fortalesa dels croats i d'una vila palestina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tell es-Safi · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Tema de Bulgària

El tema de Bulgària va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient establert a partir de la conquesta del Primer Imperi Búlgar per Basili II Bulgaròctonos el 1019.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de Bulgària · Veure més »

Tema de Calàbria

El tema de Calàbria va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient, situat a Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de Calàbria · Veure més »

Tema de Capadòcia

El tema de Capadòcia (grec: θέμα Καππαδοκίας, Thema Kapadokias) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre principis del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de Capadòcia · Veure més »

Tema de Cefalònia

El Tema de Cefalònia (θέμα Κεφαλληνίας/Κεφαλονίας) va ser un tema (circumscripció administrativa) de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia les Illes Jòniques.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de Cefalònia · Veure més »

Tema de la Mar Egea

El tema de la Mar Egea, en grec medieval θέμα τοῦ ΑἰγαίουΠελάγους, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situada a la part nord de la mar Egea i creat a mitjans del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de la Mar Egea · Veure més »

Tema de les Fortaleses Noves

Les Fortaleses Noves o Neokastra (en grec medieval Νεόκαστρα, 'Fortaleses Noves', o θέμα Νεοκάστρων, i en llatí Neocastri o Neocastron) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que va existir entre els segles  i al nord-oest d'Anatòlia (a l'actual Turquia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de les Fortaleses Noves · Veure més »

Tema de Longobàrdia

Longobàrdia (en grec medieval Λογγοβαρδία o Λογγιβαρδία Longobardia o Longibardia, o també Λαγουβαρδία Lagubardia) era el nom que s'utilitzava a l'Imperi Romà d'Orient per designar els territoris controlats pels longobards a Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de Longobàrdia · Veure més »

Tema de Lucània

El tema de Lucània va ser un dels temes o divisions civils i militars creades per l'Imperi Romà d'Orient al sud d'Itàlia cap al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de Lucània · Veure més »

Tema de Sírmium

El tema de Sírmium (en grec medieval θέμα Σιρμίου) va ser un tema, una divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient fundada al, en territoris del que ara són Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de Sírmium · Veure més »

Tema de Sebaste

El tema de Sebaste (grec: θέμα Σεβαστείας, Thema Sevastias) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre principis del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema de Sebaste · Veure més »

Tema dels Anatòlics

El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema dels Anatòlics · Veure més »

Tema dels Armeníacs

El tema dels Armeníacs (grec: θέμα Ἀρμενιάκων, Thema Armienàkon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema dels Armeníacs · Veure més »

Tema dels Buccel·laris

El tema dels Buccel·laris (grec: θέμα Βουκελλαρίων, Thema Vukel·laríon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema dels Buccel·laris · Veure més »

Tema dels Cibirreotes

El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del i finals del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema dels Cibirreotes · Veure més »

Tema dels Optimats

El tema dels Optimats (grec: θέμα Ὀπτιμάτων, Thema Optimàton) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels otomans al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema dels Optimats · Veure més »

Tema dels Tracesis

El tema dels Tracesis, en grec medieval θέμα Θρᾳκησίων Tema Trakesion, o més senzillament Θρᾳκήσιοι, Trakesioi, va ser un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'oest d'Anatòlia dins de l'actual Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tema dels Tracesis · Veure més »

Temple d'Hefest

Costat sud del temple El temple d'Hefest (en grec: Ναός Ηφαίστου) és un temple dòric perípter dedicat a Hefest i a Atena, situat al nord-est de l'àgora d'Atenes, al cim del pujol de Kolonos Agoraios.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Temple d'Hefest · Veure més »

Temple de Júpiter (Baalbek)

El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Temple de Jerusalem · Veure més »

Teoctist

Teoctist (grec: Θεόκτιστος, Theóktistos; mort el 20 de novembre del 855) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teoctist · Veure més »

Teodolinda

Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodolinda · Veure més »

Teodomir (visigot)

Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodomir (visigot) · Veure més »

Teodor (domèstic de les escoles)

Teodor (grec: Θεόδωρος) fou comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient del i eunuc favorit de l'emperadriu Teodora.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor (domèstic de les escoles) · Veure més »

Teodor Abucara

Teodor Abucara (en llatí Theodorus, en grec, en àrab تواضروس أبو قرة Tawaďros Abū-Qurrah), fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient i bisbe melquita d'Haran.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Abucara · Veure més »

Teodor Balsamó

Teodor Balsamó (en llatí Theodorus Balsamo) va ser un canonista grec nascut a Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Balsamó · Veure més »

Teodor Branas

Teodor Branas, en grec medieval Θεόδωρος Βρανᾶς, de vegades anomenat Teodor Comnè Branas, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient sota Isaac II Àngel, i després de l'Imperi Llatí amb Balduí I. Sota el govern dels llatins se li va donar el títol de Cèsar i el 1206 es va convertir en governador i senyor d'Adrianòpolis.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Branas · Veure més »

Teodor Cetonita

Teodor Cetonita, en llatí Theodorus Coetonita, en grec antic, fou un himnògraf romà d'Orient que va escriure Canon in Joannem Euchaitorum Episcopum cognomento Mauropodem, un extracte del qual el dona Lleó Al·laci, i que va ser escrit a la mort de Joan d'Eucaita.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Cetonita · Veure més »

Teodor Cutula

Teodor Cutula, en llatí Theodorus, en grec antic, fou un escriptor romà d'Orient, amic i contemporani de l'historiador bizantí Nicèfor Gregoràs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Cutula · Veure més »

Teodor d'Alània

Teodor d'Alània (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) fou un eclesiàstic romà d'Orient del qual s'ha conservat un sermó sobre l'enterrament de Jesucrist (In Jesu Sepulturam), signat per Teodor bisbe d'Alània, que alguns autors suposen que era una ciutat propera a Constantinoble.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor d'Alània · Veure més »

Teodor d'Ancira

Teodor d'Ancira, en llatí Theodorus, en grec antic, fou segons Fabricius un escriptor eclesiàstic romà d'Orient que diu que és esmentat als Catenae (comentaris sobre textos bíblics o evangèlics) dels Pares de l'Església sobre els Fets dels Apòstols.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor d'Ancira · Veure més »

Teodor Dafnopates

Teodor Dafnopates (en llatí Theodorus Daphnopates, en grec Θεόδωρος Δαφνοπάτης) fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient que va viure al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Dafnopates · Veure més »

Teodor Docià

Teodor Docià (Θεόδωρος Δοκειανός, Theódoros Dokianós) fou un noble romà d'Orient que florí al tercer quart del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Docià · Veure més »

Teodor Gaza

Retrat de Teodor Gaza, obra de Sandro Botticelli. Teodor Gaza (en llatí Theodorus Gazes, en grec Θεόδωρος Γαζῆς, de vegades incorrectament anomenat Teodor de Gaza) fou un humanista i un dels darrers escriptors romans d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Gaza · Veure més »

Teodor Grapte

Teodor Grapte o Teodor el Marcat (en llatí Theodorus Graptus, en grec Γραπτός) (Palestina, ~770 - Apamea de Bitínia, 841) fou un monjo romà d'Orient i autor eclesiàstic.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Grapte · Veure més »

Teodor I Àngel-Comnè Ducas

Teodor Àngel-Comnè Ducas fou el segon governant del Despotat de l'Epir, del 1215 al 1230.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor I Àngel-Comnè Ducas · Veure més »

Teodor II de Montferrat

Teodor II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1381 al 1418.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor II de Montferrat · Veure més »

Teodor II Paleòleg

Teodor II Paleòleg (en grec:, Theodōros II Palaiologos), fou el cinquè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor II Paleòleg · Veure més »

Teodor Pròdrom (monjo)

Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος.), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Pròdrom (monjo) · Veure més »

Teodor Sofià

Teodor Sofià (Theodoros Sophianus) fou un escriptor romà d'Orient que va escriure sobre astronomia i música.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Sofià · Veure més »

Teodor Svetoslav de Bulgària

Teodor Svetoslav I Terter (Тодор Светослав, Todor Svetoslav o Теодор Светослав, Teodor Svetoslav) regnà com a tsar de Bulgària del 1300 al 1322.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodor Svetoslav de Bulgària · Veure més »

Teodora (filla de Constantí VII)

Teodora, coneguda també com a Teodora de Macedònia, en grec antic Θεοδώρα, nascuda cap al 496, va ser una emperadriu consort, la segona esposa de Joan I Tsimiscés, emperador de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodora (filla de Constantí VII) · Veure més »

Teodora (muller de Justinià I)

Teodora (grec: Θεοδώρα, Theodora) (ca. 500 – 28 de juny del 548) fou una emperadriu romana d'Orient, esposa de l'emperador Justinià I.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodora (muller de Justinià I) · Veure més »

Teodora Comnena (filla d'Aleix I)

Teodora Comnena, en grec medieval Θεοδώρα Κομνηνὴ, nascuda el 15 de gener de l'any 1096, va ser una noble de l'Imperi Romà d'Orient, la quarta filla de l'emperador Aleix I Comnè i d'Irene Ducena.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodora Comnena (filla d'Aleix I) · Veure més »

Teodora Comnena (germana d'Aleix I)

Teodora Comnena fou una dama romana d'Orient, germana de l'emperador Aleix I Comnè i muller de Constantí Diògenes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodora Comnena (germana d'Aleix I) · Veure més »

Teodora Comnena, reina de Jerusalem

Teodora Comnena (1145 – després del 1183) fou reina consort de Jerusalem com a muller del rei Balduí III de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodora Comnena, reina de Jerusalem · Veure més »

Teodora l'Armènia

Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodora l'Armènia · Veure més »

Teodora Tocco

Teodora Tocco, nascuda amb el nom de Magdalena Tocco, i que va morir el novembre de 1429, va ser la primera esposa de Constantí XI Paleòleg quan aquest era Dèspota de Morea.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodora Tocco · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodosi (fill de Maurici)

Teodosi, en grec medieval Θεοδόσιος, en llatí Theodosius, nascut el 4 d'agost del 583 o del 585 i mort després del 27 de novembre del 602, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Maurici, que va regnar del 582 al 602.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodosi (fill de Maurici) · Veure més »

Teodosi de Melitene

Teodosi de Melitene (en llatí Theodosius Melitinus, en grec) fou un historiador romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodosi de Melitene · Veure més »

Teodosi Diaca

Teodosi Diaca (Theodosius Diaconus) fou un historiador romà d'Orient que va viure vers el.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodosi Diaca · Veure més »

Teodosi I el Gran

Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodosi I el Gran · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teodosi II el Jove · Veure més »

Teofilacte de Constantinoble

Teofilacte de Constantinoble o Teofilacte Lecapè en grec medieval Θεοφύλακτος Λακαπήνος, nascut l'any 917 i mort el 27 de febrer del 956, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient patriarca de Constantinoble des del 2 de febrer del 933 fins a la seva mort el 956.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teofilacte de Constantinoble · Veure més »

Teofilacte de Ravenna

Teofilacte fou exarca de Ravenna del 702 al 710.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teofilacte de Ravenna · Veure més »

Teofilacte Simocates

Teofilacte Simocates (Theophylactus Simocatta) fou un historiador romà d'Orient, font important sobre el regnat de l'emperador Maurici.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teofilacte Simocates · Veure més »

Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient)

Teognost (en llatí Theognostus, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient nascut a Alexandria que va viure al començament del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teognost d'Alexandria (escriptor romà d'Orient) · Veure més »

Teoria dels humors

XVIII: flegmàtic, colèric, sanguini i malenconiós. La teoria dels humors, teoria humoral, teoria del quatre humors, humorisme o humoralisme, fou un sistema de la medicina que detalla la composició o constitució i el funcionament del cos humà.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teoria dels humors · Veure més »

Teosebia

Teosebia (en llatí Theosebia, en grec) va ser una poeta romana d'Orient que va viure probablement sota l'emperador Teodosi II vers el 420.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teosebia · Veure més »

Teramo

Campanar de la catedral Teramo és una ciutat d'Itàlia, a la regió dels Abruços, província de Teramo de que n'és la capital.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Teramo · Veure més »

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tercera Croada · Veure més »

Tercera pandèmia de pesta

Un malalt de pesta que va ser injectat per un metge el 1897 a Karachi Fotografia de víctimes de la pesta manxuriana entre 1910 i 1911 La tercera pandèmia de pesta és la designació d'una pandèmia de pesta bubònica important que va començar a la província xinesa de Yunnan el 1855, cinquè any de l'emperador Xianfeng de la dinastia Qing.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tercera pandèmia de pesta · Veure més »

Tercera Roma

L'àguila bicèfala, escut d'armes de l'última dinastia imperial de l'Imperi Romà d'Orient. El terme Tercera Roma descriu la idea que alguna ciutat, estat o país europeu és el successor del llegat de l'Imperi Romà (la «Primera Roma») i el seu estat successor, l'Imperi Romà d'Orient (la «Segona Roma»).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tercera Roma · Veure més »

Termes d'Antoní

Les termes d'Antoní eren un edifici monumental romà dedicat a banys calents i freds, situat al recinte arqueològic de Cartago, a Tunísia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Termes d'Antoní · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Terra Santa · Veure més »

Tervel

Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tervel · Veure més »

Tervings

Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tervings · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tessalònica · Veure més »

Tessalònica (desambiguació)

* Tessalònica (tema), tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tessalònica (desambiguació) · Veure més »

Tessalònica (tema)

El tema de Tessalònica (en grec medieval θέμα Θεσσαλονίκης) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud dels Balcans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tessalònica (tema) · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tessàlia · Veure més »

Tetartiron

Miquel VI Tetartiron (τεταρτηρόν, ' quart') fou el nom romà d'Orient de dues monedes diferents, una d'or que circulà entre la dècada del 960 i el 1092 en paral·lel amb l'histàmenon i una de coure que fou utilitzada entre el 1092 i la segona meitat del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tetartiron · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tetrarquia · Veure més »

Tharros

Columnes restaurades de la ciutat de Tharros Tharros (Tharrae; Θάρρας) és un jaciment arqueològic de la província d'Oristany, situat al municipi de Cabras, a Sardenya.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tharros · Veure més »

Thélepte

Thélepte o Telept és una vila de Tunísia a la governació de Kasserine, situada 4 km al nord de Feriana i 30 km al sud-oest de Kasserine, a tocar d'un lloc anomenat Medinet El Kedima.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Thélepte · Veure més »

The History of the Decline and Fall of the Roman Empire

The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і The History of the Decline and Fall of the Roman Empire · Veure més »

Tibilis

Tibilis (també escrit Thibilis) era una ciutat de l'època romana i bizantina en l'antiga Numídia, hui al nord-est d'Algèria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tibilis · Veure més »

Tilbeşar

La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tilbeşar · Veure més »

Timgad

Timgad (anomenada Thamugas o Thamugaudi en amazic antic) fou una colònia romana de la serralada de l'Aurès, a Algèria, fundada per l'emperador Trajà cap a l'any 100 dC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Timgad · Veure més »

Timor (fortalesa)

Timor (grec: Τίμορος, Tímoros) o Tmor (Τμόρος, Tmoros), coneguda igualment com a Timorindje, fou una fortalesa romana d'Orient a Albània, al Despotat de l'Epir, que fou ocupada pels albanesos revoltats a finals de la dècada del 1320, però va ser reconquerida pels romans l'any següent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Timor (fortalesa) · Veure més »

Tinis (Egipte)

Tinis o Thinis (egipci: Tjenu; Ⲧⲓⲛ; tr) fou una ciutat a la rodalia d'Abidos en un punt que no s'ha localitzat proper a Al-Birba.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tinis (Egipte) · Veure més »

Tinnís

Tinnís (tr) fou una ciutat portuària egípcia situada al llac Manzala, a la zona del delta del Nil, entre Port Fuad i Damiata, a la governació de Port Saïd.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tinnís · Veure més »

Tinta

Flascó de tinta negra La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tinta · Veure més »

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tir · Veure més »

Tiran

Lilla de Tiran o illa de Yotvat és una illa d'Aràbia Saudita que antigament era administrada, juntament amb l'illa de Sanafir, per Egipte.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tiran · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tirania · Veure més »

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tirant lo Blanc · Veure més »

Tirant lo Blanc (personatge)

Tirant lo Blanc (originalment Tirant lo Blanch) és el personatge principal de la novel·la homònima escrita per Joanot Martorell, publicada a València el 1490.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tirant lo Blanc (personatge) · Veure més »

Tirebolu

Tirebolu (del grec Τρίπολις, Trípolis 'tres ciutats') és una ciutat portuària de la mar Negra, a Turquia, capital del districte de Tirebolu a la província de Giresun.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tirebolu · Veure més »

Tmutarakan

Antic ''phiale'' grec trobat a Tmutarakan Tmutarakan (Тмутаракань, Tmutarakan; Тмуторокань, Tmotarakan) és el nom que rep una antiga ciutat ubicada a la península de Taman, en l'actual territori de Krasnodar, que controlava l'estret de Kertx entre la mar Negra i el mar d'Azov.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tmutarakan · Veure més »

Tomàs l'Eslau

Tomàs l'Eslau fou un militar romà d'Orient al qual l'emperador Lleó V l'Armeni va confiar el comandament militar i naval a l'Àsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tomàs l'Eslau · Veure més »

Tomàs Magistre

Tomàs Magistre (en llatí Thomas Magister, en grec), va ser un retòric i gramàtic romà d'Orient que va florir cap a l'any 1310.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tomàs Magistre · Veure més »

Tomàs Paleòleg

Tomàs Paleòleg (en grec:,Thomas Palaiologos), fou el sisè governant de la província bizantina de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tomàs Paleòleg · Veure més »

Torcello

Torcello és una tranquil·la i escassament poblada illa a l'extrem septentrional de la llacuna de Venècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Torcello · Veure més »

Torre de David

La Torre de David és el nom de la ciutadella de Jerusalem, situada a prop de la Porta de Jaffa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Torre de David · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Toscana · Veure més »

Tractat de Ceprano (1080)

El Tractat de Ceprano fou signat el 29 de juny del 1080 entre el papa Gregori VII i Robert Guiscard.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tractat de Ceprano (1080) · Veure més »

Tractat de Constança

El primer Tractat de Constança, signada el 23 de març de 1153 a Constança, va establir les condicions imposades pel Papa Eugeni III a Frederic I Barbaroja per ser coronat emperador.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tractat de Constança · Veure més »

Tractat de Devol

El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemond I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tractat de Devol · Veure més »

Tractat de Nimfèon (1261)

Mapa de la regió el 1265, poc després del tractat de Nimfèon de 1261 El Tractat de Nimfèon (en llatí: Nymphaeum) va ser un tractat i un pacte de defensa mútua entre l'Imperi de Nicea i la República de Gènova realitzat en la ciutat de Nimfèon al març de 1261.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tractat de Nimfèon (1261) · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1351)

El Tractat de Perpinyà del 1351 fou un acord entre la República de Venècia i la Corona d'Aragó per lluitar contra la República de Gènova en la Guerra veneciano-genovesa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tractat de Perpinyà (1351) · Veure més »

Tractat de Viterbo

Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tractat de Viterbo · Veure més »

Tractat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia de 1082

El Tractat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia de 1082 va ser un pacte de comerç i defensa signat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia, en la forma d'un crisòbul emès per l'emperador Aleix I Comnè.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tractat entre l'Imperi Romà d'Orient i la República de Venècia de 1082 · Veure més »

Traducció literària

La traducció d'obres literàries es considera una activitat literària per si mateixa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Traducció literària · Veure més »

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »

Translatio imperii

La translatio imperii és una locució llatina que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Translatio imperii · Veure més »

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Trapani · Veure més »

Trasamund

Trasamund (ca. 450-6 de maig 523) va ser rei dels vàndals de 496 a 523, va ser el quart governant del regne vàndal i, després que el seu avi Genseric, el que va regnar més temps entre els reis d'aquest regne.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Trasamund · Veure més »

Tràbea (vestit)

La tràbea (en llatí trabea, en plural trabeae) era el nom de diverses peces de vestir que s'usaven a l'antiga Roma.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tràbea (vestit) · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tràcia · Veure més »

Tràcia (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tràcia (desambiguació) · Veure més »

Tràcia (tema)

El tema de Tràcia (en grec medieval θέμα Θρᾴκης o θέμα Θρᾳκῷον) va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-est de la península balcànica i que comprenia de manera variable la Regió de Tràcia al llarg de la seva història.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tràcia (tema) · Veure més »

Tróodos

Les muntanyes del '''Tróodos''' El Tróodos (en grec: Τρόοδος) és el principal sistema muntanyós de Xipre, situat al centre de l'illa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tróodos · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Trebisonda · Veure més »

Tremís

Tremís de Constantinoble del segon regnat de Zenó. Tremís daurat franc amb una creu cristiana, encunyada per Madelinus a Dorestad, Països Baixos, a mitjan 600. El tremís o trient (en grec: τριμίσιον, trimision) era una petita moneda daurada de l'antiguitat tardana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tremís · Veure més »

Tremetussià

Tremetussià (grec: Τρεμετουσιά), antigament Tremithus (grec: Τρεμιθοῦς), és una ciutat de l'interior de Xipre controlada per la República Turca de Xipre del Nord.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tremetussià · Veure més »

Triarquia de Negrepont

La Triarquia de Negrepont va ser un estat croat establert a l'illa d'Eubea (en italià, Negroponte; en català medieval, Negrepont) arran de la partició de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Triarquia de Negrepont · Veure més »

Tribú (metge)

Tribú (en llatí Tribunus, en grec) fou un metge de Palestina, home de gran pietat i benevolència.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tribú (metge) · Veure més »

Tribonià

Tribonià (en llatí Tribonianus) fou un magistrat i jurista romà d'Orient fill de Macedonià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tribonià · Veure més »

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tribus d'Israel · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Triomf · Veure més »

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tripolitana · Veure més »

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Trirrem · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Troia · Veure més »

Tropea

Tropea (Trapeia en llatí i Τράπεια en grec antic, en català medieval Turpia) és una ciutat italiana de 6.212 habitants (31/12/2019) situada a la província de Vibo Valentia, a Calàbria, un dels municipis més petits d'Itàlia en superfície terrestre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tropea · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Trpatuni

Els Trpatuni o Terpatuni o Atrpatuni o Truni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que van tenir el feu hereditari al Trpatuniq (Trpatunike) a Vaspurakan, a l'est de l'Andzevatxik.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Trpatuni · Veure més »

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tsar · Veure més »

Tuda Mengü

Tuda Mengü, Tuda Mangu o Tode Mongke (mongol: Тодмөнх) fou kan de l'Horda d'Or del 1280 al 1287.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tuda Mengü · Veure més »

Tulcea

Tulcea (en búlgar, rus, i en ucraïnès: Тулча, Tulcha; en turc: Hora-Tepé o Tolçu) és una ciutat amb estatus de ''municipiu'' a Dobruja (Romania).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tulcea · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tunísia · Veure més »

Tunísia medieval

Mapa del Califat Fatimide La Tunísia medieval es refereix a la història de l'actual estat de Tunísia durant l'època medieval.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tunísia medieval · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tunis · Veure més »

Tuqu'

Tuqu', també Teqoa, és un municipi palestí en la governació de Betlem al centre de Cisjordània, situat 12 kilòmetres al sud-est de Betlem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Tuqu' · Veure més »

Turcople

Turcople (plural turcopols, turcoples, turcopoles, turcopolis, turcopels) és el terme amb què es coneixia als membres de la soldadesca mercenària d'origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκoπουλος, turkopoloi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Turcople · Veure més »

Turcs occidentals

Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Turcs occidentals · Veure més »

Turma

La turma, en llatí turma, paraula que significa 'esquadró', va ser una unitat militar de cavalleria de l'exèrcit romà durant el període de la República i l'imperi.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Turma · Veure més »

Turnu Măgurele

Turnu Măgurele (pronunciació en romanès: ) és una ciutat del comtat de Teleorman, Romania (a la regió històrica de Muntènia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Turnu Măgurele · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Turquia · Veure més »

Ubayd-Al·lah al-Mahdí

Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »

Ucronia

''Gulliver exhibit als gegants de Brobdingnag'', oli de Richard Redgrave La ucronia és un gènere literari al qual es desenvolupa un fet històric de manera alternativa com si hagués tingut lloc realment.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ucronia · Veure més »

Ud

XIX, fons del Museu de la Música de Barcelona L'ud (/uːd/;,, en plural;;;;;;; o;; o) és un cordòfon amb forma de pera utilitzat per àrabs, grecs, turcs, perses, jueus, romans d'Orient, àzeris, armenis i amazics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ud · Veure més »

Uj-bei

Un uj-bei o uç bey (lit. ‘senyor de marca’) era un senyor militar d'una regió de frontera o marca (uj o uc, en turc otomà).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Uj-bei · Veure més »

Ulcinj

Ulcinj (serbi: Улцињ/Ulcinj, albanès: Ulqin/Ulqini, italià: Dulcigno) és una ciutat costanera de Montenegro, veïna a la frontera amb Albània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ulcinj · Veure més »

Um er-Rasas

El jaciment d'Umm ar-Rassàs o Umm ar-Rasas, també anomenat Kastrum Mefa'a, és un jaciment arqueològic jordà que conté ruïnes de les civilitzacions romana, romana d'Orient i protomusulmana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Um er-Rasas · Veure més »

Umm ar-Rihan

Umm ar-Rihan, també Umm Rihan o Um al-Rehan és una vila palestina de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, a 14 kilòmetres de Jenin.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Umm ar-Rihan · Veure més »

Umm el-Jimal

Umm el-Jimal (literalment ‘Mare dels Camells’) és un llogaret situada al nord de Jordània, a uns 17 km a l'oest de Mafraq.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Umm el-Jimal · Veure més »

Unitat perifèrica d'Arcàdia

La unitat perifèrica d'Arcàdia (en grec Νομός Αρκαδίας) és una unitat perifèrica de Grècia amb capital a Trípoli que pertany a la perifèria del Peloponès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Unitat perifèrica d'Arcàdia · Veure més »

Ural

L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ural · Veure més »

Urif

Urif és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 13 kilòmetres al sud de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Urif · Veure més »

Uzbeg Khan

Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Uzbeg Khan · Veure més »

Vahan (comandant romà d'Orient)

Vahan fou un comandant militar de l'Imperi Romà d'Orient que probablement morí poc després de la Batalla del Yarmuk el 636.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vahan (comandant romà d'Orient) · Veure més »

Vahan I Mamikonian

Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vahan I Mamikonian · Veure més »

Vakhtang I Cap de Llop

Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »

Valacs

Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Valacs · Veure més »

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Van · Veure més »

Vanand

Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vanand · Veure més »

Varajnuní

El Varajnuní (en armeni Վարաժնունի) van ser una gran família de nakharark (nobles) d'Armènia amb diverses branques i feus hereditari al Airarat, a la província del Tauruberan i més tard a Vaspurakan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Varajnuní · Veure més »

Varasdat d'Armènia (marzban)

Varasdat va ser marzban d'Armènia de l'any 558 al 564.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Varasdat d'Armènia (marzban) · Veure més »

Varaz Bakur II d'Ibèria

Varaz Bakur II o Aspagur III (Aspacures) d'Ibèria (en georgià: ვარაზ-ბაკურ II) fou un rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar des de vers 380 a 394 seguint a Cyril Toumanoff o des de 379 a 393 segons M. F. Brosset.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Varaz Bakur II d'Ibèria · Veure més »

Varaz-Tirots Bagratuní II

Varaz-Tirots Bagratuní II (en armeni; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, ''marzban'' d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Varaz-Tirots Bagratuní II · Veure més »

Vard Mamikonian

Vard Mamikonian, dit també Vard el patrici, (en armeni Վարդ Մամիկոնյան) va ser marzban d'Armènia per més de quatre anys, al darrere del seu germà gran Vahan II Mamikonian.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vard Mamikonian · Veure més »

Vardan III Mamikonian

Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vardan III Mamikonian · Veure més »

Vardariotes

Els Vardariotes (en grec medieval Βαρδαριῶται "Bardariōtai"), eren un grup ètnic i territorial (probablement d'origen magiar) que van proporcionar, cap al final de l'Imperi Romà d'Orient, un regiment de guàrdies del Palau, als segles  i. No es coneix l'origen exacte ni la naturalesa dels vardariotes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vardariotes · Veure més »

Varegs

Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles  i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Varegs · Veure més »

Varna (Bulgària)

Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Varna (Bulgària) · Veure més »

Vasak de Siunia

Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vasak de Siunia · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vaspurakan · Veure més »

Vaticinia de summis pontificibus

Vaticinia de Summis Pontificibus sota aquest títol en llatí, entre finals del i principis del, va circular una sèrie de profecies escrites a mà relatives als Pontífexs romans, que reuneix retrats i profecies concernents a papes des de Nicolau III en endavant.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vaticinia de summis pontificibus · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vàndals · Veure més »

Vectigal

El vectigal (del llatí vectigale i aquest de vehere, "transportar") era un impost indirecte que gravava diferents activitats, en particular la circulació de mercaderies, en les societats precapitalistes.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vectigal · Veure més »

Veh-Mihr-Shapur d'Armènia

Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia · Veure més »

Veligosti

Veligosti (Βελιγοστή, abans de 1918, Σαμαρά, Samará) és una entitat de població de la unitat municipal de Falaisia, al municipi de Megalòpolis, a la unitat perifèrica d'Arcàdia, Grècia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Veligosti · Veure més »

Veliko Tàrnovo

Veliko Tàrnovo (Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Veliko Tàrnovo · Veure més »

Venanci Fortunat

Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Venanci Fortunat · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Venècia · Veure més »

Venjança Catalana

català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Venjança Catalana · Veure més »

Venosa

Venosa és una ciutat d'Itàlia a la Basilicata, província de Potenza, a la conca del riu Ofanto.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Venosa · Veure més »

Verinòpolis

Verinòpolis fou una ciutat d'Àsia Menor a Galàcia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Verinòpolis · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vestarca

Vestarca, en grec medieval βεστάρχης (vestarkhis), va ser un càrrec important i una dignitat honorífica de l'Imperi Romà d'Orient des de finals del fins a principis del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vestarca · Veure més »

Vestes (títol)

Vestes, en grec medieval βέστης, en plural βέσται (vestai), va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient usat durant els segles X i XI.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vestes (títol) · Veure més »

Vi de Sardenya

Mapa topogràfic de Sardenya El vi de Sardenya es caracteritza per tenir unes bones condicions climàtiques, una tradició mil·lenària i una varietat de tipus de vi i de ceps, entre els quals es troben varietats autòctones i d'altres tradicionals importades de Catalunya i la Toscana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vi de Sardenya · Veure més »

Via Dolorosa

Via Dolorosa, Jerusalem La Via Dolorosa és una ruta processional de la Ciutat vella de Jerusalem.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Via Dolorosa · Veure més »

Via Egnàcia

Antiga ruta de la Via Egnàcia La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Via Egnàcia · Veure més »

Viatges del tresor de la dinastia Ming

Els viatges del tresor de la dinastia Ming van ser set expedicions marítimes xineses de la flota del tresor Ming, realitzades entre 1405 i 1433.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Viatges del tresor de la dinastia Ming · Veure més »

Vicent d'Eivissa

Vicent —Vicentium en llatí— fou un bisbe d'Eivissa, actiu en una data incerta situada entre finals del i principis del, durant el període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vicent d'Eivissa · Veure més »

Victorien Sardou

Victorien Sardou (París, 5 de setembre de 1831 - París, 8 de novembre de 1908) va ser un dramaturg francès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Victorien Sardou · Veure més »

Vida de Sant Jordi d'Amastris

La Vida de Sant Jordi d'Amastris és una hagiografia escrita en una data incerta abans del 842 que relata els fets de la vida de Sant Jordi d'Amastris, bisbe de la ciutat romana d'Orient d'Amastris.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vida de Sant Jordi d'Amastris · Veure més »

Vidre d'or

Medalló de vidre d'or d'un jove anomenat Gennadios, el qual era "molt destre en les arts musicals". Probablement de l'Alexandria hel·lenitzada, Egipte, c. 250-300. Diàmetre de 4.2 cmWeitzmann, no. 264, entry by J.D.B. El vidre dor o vidre de pa dor és una tipologia de vidre de luxe on es fusiona un disseny decoratiu de pa d'or entre dues capes de vidre.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vidre d'or · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vikings · Veure més »

Viranşehir

Viranşehir és una ciutat de la Província de Şanlıurfa, situada al sud-est de Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Viranşehir · Veure més »

Vlad Țepeș

Vlad III, més conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador) o Vlad Dràcula (en romanès: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transsilvània; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vlad Țepeș · Veure més »

Vladímir de Bulgària

Vladímir de Bulgària, també conegut per Vladímir-Rasate pel seu nom previ al seu bateig cristià, fou rei de Bulgària de 889 a 893.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vladímir de Bulgària · Veure més »

Vladímir I de Kíev

Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus de Kíev.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vladímir I de Kíev · Veure més »

Vlorë

Vlorë, vista general Vlorë (en albanès Vlorë o Vlora, en italià i antigament en català Valona), és una ciutat portuària d'Albània situada a la badia de Vlorë (amb la famosa illa de Sazan, o Saseno, a l'entrada).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vlorë · Veure més »

Vodnjan

Vodnjan (Vodnjan és el nom croat; en vènet és Dignàn, en italià, Dignano d'Istria) és una ciutat croata de 3.406 habitants (2001) situada a 10 km al nord de Pula, a la península d'Ístria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Vodnjan · Veure més »

Voleron

Voleron (en grec medieval Βολερόν) va ser el nom d'una regió i d'un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-oest de Tràcia i que va existir durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Voleron · Veure més »

Volos

Volos és una ciutat situada al centre del territori continental de Grècia, a uns 326 km al nord d'Atenes i 215 km al sud de Tessalònica.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Volos · Veure més »

Volos (mitologia)

Volos (darrere de l'home ajagut) Volos, Veles, Weles o Voloh és el déu eslau de la terra, les aigües, els boscos, la fertilitat, el bestiar, la pastura, les serps, els llops, la medicina, la música, la màgia i el món subterrani.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Volos (mitologia) · Veure més »

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Volterra · Veure més »

Walter l'indigent

Walter l'indigent (en francès Gautier Sans-Avoir, mort el 1096), va ser un dels dirigents de la croada dels pobres, que va partir poc abans de la Primera Croada.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Walter l'indigent · Veure més »

Warren Treadgold

Warren T. Treadgold (30 d'abril del 1949 a Oxford) és un bizantinista britànic actiu als Estats Units.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Warren Treadgold · Veure més »

Wuffa

Wuffa o Uffa —en anglès antic Ƿuffa— és enregistrat en les genealogies anglosaxones com un dels primers reis d'Ànglia de l'Est.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Wuffa · Veure més »

Xahrbaraz

Xarvaraz, el nom real del qual era Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Xahrbaraz · Veure més »

Xaizar

modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Xaizar · Veure més »

Xatranj

El xatranj és el resultat de l'evolució de l'antic joc de tauler indi del xaturanga, que hom creu que va arribar a Pèrsia provinent de l'Índia cap al 530, esdevenint el xatranj.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Xatranj · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Xipre · Veure més »

Xivtà

Xivtà (en hebreu שבטה) Subayta o Isbayta, és un antic establiment del Nègueb al sud d'Israel i Palestina.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Xivtà · Veure més »

Xlendi

Xlendi és un poble de Malta situat al sud-est de l'illa de Gozo.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Xlendi · Veure més »

Xuayb ibn Úmar

Xuayb ibn Úmar, anomenat a les fonts gregues Saipis i Sait (en grec Σαΐπης i Σαήτ), fou emir de Creta del 855 al 880.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Xuayb ibn Úmar · Veure més »

Yahya al-Antakí

Yahya ibn Saïd ibn Yahya al-Antakí o Yahya d'Antioquia —en àrab يحيى بن سعيد الأنطاكي, Yaḥyà ibn Saʿīd al-Anṭākī— (980-1066) fou un metge i historiador àrab de confessió cristiana melquita.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yahya al-Antakí · Veure més »

Yanun

Yanun és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 12 kilòmetres al sud-est de Nablus.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yanun · Veure més »

Yasuf

Yasuf és una vila palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 7 kilòmetres al nord-est de Salfit, 37 kilòmetres al sud-oest de Nablus i adjacent a l'assentament israelià de Kfar Tapuach.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yasuf · Veure més »

Yazid ibn Abi-Sufyan

Yazid ibn Abi-Sufyan ibn Harb ibn Umayya (la Meca, ? - Emmaús, novembre de 639) fou un general àrab, fill del cap de la Meca Abu-Sufyan ibn Harb.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yazid ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Yazid ibn Ussayd as-Sulamí

Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí · Veure més »

Yússuf ibn Úmar

Yússuf ibn Úmar fou emir de Creta del 910 al 915.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yússuf ibn Úmar · Veure més »

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yússuf ibn Raixid as-Sulamí · Veure més »

Yeşilköy

Casa on es va signar el Tractat de San Stefano, de la família Simeonoglou Yeşilköy (AFI), abans coneguda com a San Stefano o Santo Stefano (Ayos Stefanos) és un barri del districte de Bakırköy a Istanbul, Turquia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yeşilköy · Veure més »

Yeniköy

Yeniköy és un barri d'Istanbul més enllà d'Istinye, districte de Sarıyer, a la vora europea del Bòsfor, que es remunta a l'època romana d'Orient.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yeniköy · Veure més »

Yezdegerd II

Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yezdegerd II · Veure més »

Yokneam Il·lit

Yokneam Il·lit (hebreu: יקנעם עילית) és una ciutat del Districte del Nord d'Israel, situada el sud-est de Haifa.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Yokneam Il·lit · Veure més »

Zababdeh

Zababdeh o Zababida és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 15 kilòmetres al sud-oest de Jenin i a 2 kilòmetres de la Universitat Àrab Americana.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zababdeh · Veure més »

Zacaries Escolàstic

Ammoni Zacaries Escolàstic (en llatí Zacharias Scholasticus, en grec) (circa 465, Gaza - després de 536), conegut també com a Zacaries Retòric o Zacaries de Mitilene fou un filòsof romà d'Orient d'Alexandria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zacaries Escolàstic · Veure més »

Zaccaria

Els Zaccaria (en català Zacaries) van ser una família genovesa que va governar Focea, Quios i altres illes, i als darrers anys algunes parts del Peloponès.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zaccaria · Veure més »

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zadar · Veure més »

Zawiya (Cisjordània)

Az-Zawiya és un municipi palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 15 kilòmetres a l'oest de Salfit i a 24 kilòmetres al sud de Qalqilya, al nord-oest de l'assentament israelià d'Ariel.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zawiya (Cisjordània) · Veure més »

Zòsim (escriptor)

Zòsim (en llatí Zosimus, en grec) fou un gramàtic i escriptor romà d'Orient nadiu d'Ascaló o, segons alguns autors, de Gaza.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zòsim (escriptor) · Veure més »

Zenònia

Zenònia o Èlia Zenònia, en llatí Aelia Zenonis, fou una emperadriu romana d'Orient, esposa de l'emperador Basilisc.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zenònia · Veure més »

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zenó de Cítion · Veure més »

Zenetes

Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zenetes · Veure més »

Zheng He

Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zheng He · Veure més »

Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim

Abu-Muhàmmad Ziyàdat-Al·lah (I) ibn Ibrahim o, simplement, Ziyàdat-Al·lah I (788-838) fou el tercer emir aglàbida d'Ifríqiya (817-838).

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Ziyàdat-Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »

Zoè Ducena

Zoè Ducena (1062 – abans del 1136) fou una princesa romana d'Orient, filla de l'emperador Constantí X Ducas i germana de l'emperador Miquel VII Ducas.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zoè Ducena · Veure més »

Zolotoi Rog

El Zolotoi Rog (en rus: Золотой Рог, zolotoi rog, literalment: el Corn d'Or) és una badia estreta i llarga amb forma de corn ubicada a l'extrem meridional de la costa de la península de Muraviov-Amurski, al nord de l'estret del Bòsfor oriental.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zolotoi Rog · Veure més »

Zona arqueològica del Pla de Nadal

La Zona arqueològica del Pla de Nadal constitueix un Bé d'interès cultural situat al municipi valencià de Riba-roja de Túria.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і Zona arqueològica del Pla de Nadal · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1 de gener · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1 de maig · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1 de setembre · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1000 · Veure més »

1011

El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1011 · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1018 · Veure més »

1020

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1020 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1041 · Veure més »

1043

El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1043 · Veure més »

1045

El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1045 · Veure més »

1049

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1049 · Veure més »

1059

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1059 · Veure més »

1060

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1060 · Veure més »

1068

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1068 · Veure més »

1069

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1069 · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1071 · Veure més »

1073

El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1073 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1083 · Veure més »

1084

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1084 · Veure més »

1085

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1085 · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 11 de desembre · Veure més »

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 11 de febrer · Veure més »

1125

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1125 · Veure més »

1161

El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1161 · Veure més »

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1186 · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 12 de novembre · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1282 · Veure més »

1296

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1296 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1305 · Veure més »

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1317 · Veure més »

1329

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1329 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1352 · Veure més »

1404

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1404 · Veure més »

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 1453 · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 15 d'agost · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 15 de desembre · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 17 de desembre · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 17 de setembre · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 20 de novembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 22 d'abril · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 24 de febrer · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 27 de febrer · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 28 de desembre · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 29 de maig · Veure més »

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 30 d'agost · Veure més »

365

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 365 · Veure més »

378

El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 378 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 395 · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 4 d'abril · Veure més »

408

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 408 · Veure més »

438

El 438 (CDXXXVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 438 · Veure més »

440

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 440 · Veure més »

442

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 442 · Veure més »

443

El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 443 · Veure més »

474

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 474 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 476 · Veure més »

477

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 477 · Veure més »

488

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 488 · Veure més »

493

El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 493 · Veure més »

498

El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 498 · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 5 d'octubre · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 5 de maig · Veure més »

502

El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 502 · Veure més »

514

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 514 · Veure més »

517

Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 517 · Veure més »

521

El 521 (DXXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 521 · Veure més »

527

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 527 · Veure més »

531

El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 531 · Veure més »

533

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 533 · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 534 · Veure més »

535

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 535 · Veure més »

536

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 536 · Veure més »

539

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 539 · Veure més »

540

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 540 · Veure més »

542

El 542 (DXLII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 542 · Veure més »

544

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 544 · Veure més »

551

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 551 · Veure més »

554

El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 554 · Veure més »

555

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 555 · Veure més »

559

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 559 · Veure més »

562

El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 562 · Veure més »

565

El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 565 · Veure més »

575

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 575 · Veure més »

582

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 582 · Veure més »

586

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 586 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 591 · Veure més »

596

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 596 · Veure més »

599

El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 599 · Veure més »

602

El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 602 · Veure més »

607

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 607 · Veure més »

610

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 610 · Veure més »

615

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 615 · Veure més »

616

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 616 · Veure més »

623

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 623 · Veure més »

624

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 624 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 628 · Veure més »

629

El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 629 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 638 · Veure més »

640

El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 640 · Veure més »

646

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 646 · Veure més »

647

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 647 · Veure més »

655

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 655 · Veure més »

669

El 669 (DCLXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 669 · Veure més »

672

El 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 672 · Veure més »

674

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 674 · Veure més »

678

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 678 · Veure més »

679

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 679 · Veure més »

688

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 688 · Veure més »

689

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 689 · Veure més »

698

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 698 · Veure més »

699

El 699 (DCXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 699 · Veure més »

704

El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 704 · Veure més »

726

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 726 · Veure més »

733

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 733 · Veure més »

737

El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 737 · Veure més »

746

El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 746 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 751 · Veure més »

755

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 755 · Veure més »

763

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 763 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 768 · Veure més »

780

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 780 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 781 · Veure més »

790

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 790 · Veure més »

796

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 796 · Veure més »

798

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 798 · Veure més »

803

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 803 · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 808 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 833 · Veure més »

838

El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 838 · Veure més »

854

El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 854 · Veure més »

855

El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 855 · Veure més »

856

El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 856 · Veure més »

866

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 866 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 867 · Veure més »

873

El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 873 · Veure més »

875

El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 875 · Veure més »

893

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 893 · Veure més »

902

El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 902 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 912 · Veure més »

914

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 914 · Veure més »

915

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 915 · Veure més »

917

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 917 · Veure més »

919

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 919 · Veure més »

922

El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 922 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 927 · Veure més »

937

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 937 · Veure més »

943

El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 943 · Veure més »

952

El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 952 · Veure més »

961

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 961 · Veure més »

969

El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 969 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Romà d'Orient і 981 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cultura romana d'Orient, Imperi Bizantí, Imperi Romà Oriental, Imperi Romà d'orient, Imperi Romà de l'Orient, Imperi bizantí, Imperi d'Orient, Imperi de Bizanci, Imperi roma oriental, Imperi romà d'Orient, Imperi romà d'orient, Romaís.