Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Taula de continguts

765 les relacions: Abas I d'Armènia, Abàntia, Abd-al-Aziz ibn Xuayb, Abdalla Nirqi, Abkhàzia, Abu Gosh, Abu-Abd-Al·lah Úmar ibn Xuayb, Acaia, Acilisene, Acròpoli d'Atenes, Acrocorint, Adigués, Administració provincial romana, Adrianòpolis (Caònia), Agnès de França i de Xampanya, Agrínion, Aistulf, Aixot II Erkath, Aixot III Olormadz, Al-Àndalus, Alan Moore, Alans, Alaró, Alaric II, Alí ibn Àhmad, Albània, Albània del Caucas, Aleix I Comnè, Alep, Alexandre Deulofeu i Torres, Alexandria de la Tròada, Alfabet georgià, Algèria, Alger, Alta edat mitjana, Ambràcia, Amman, Amorgos, Anastasi (polític), Anastasi el Bibliotecari, Anatòlia, Anazarb, Anàstasi, Andzevatxí, Ankara, Ankl, Anna Comnena, Anníceris, Anoia, Antínous, ... Ampliar l'índex (715 més) » « Shrink índex

Abas I d'Armènia

Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.

Veure Imperi Romà d'Orient і Abas I d'Armènia

Abàntia

Abàntia o Amàntia (Ἀμαντία, Ἀβαντία) va ser una ciutat d'Atintània, a Il·líria, a la vora del riu Poliantes, a uns 45 km al sud-est d'Apol·lònia d'Il·líria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Abàntia

Abd-al-Aziz ibn Xuayb

Abd-al-Aziz ibn Xuayb, esmentat pels romans d'Orient com Curupes, va ser el darrer emir de Creta (949-961).

Veure Imperi Romà d'Orient і Abd-al-Aziz ibn Xuayb

Abdalla Nirqi

Abdallah Nirqi és un llogaret a uns 5 km al nord-est d'Abu Simbel, a Egipte, a la governació d'Assuan, a la riba oest del Nil, on s'han trobat dues tombes, una de meroítica i una altra de l'època cristiana, i una església del ben conservada amb unes notables pintures d'estils romà d'Orient i nubià, que va ser utilitzada per al culte fins vers el.

Veure Imperi Romà d'Orient і Abdalla Nirqi

Abkhàzia

Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Abkhàzia

Abu Gosh

Abu Gosh (en hebreu: אבו גוש) és una vila àrab a deu quilòmetres a l'oest de Jerusalem, a l'autopista de Tel Aviv.

Veure Imperi Romà d'Orient і Abu Gosh

Abu-Abd-Al·lah Úmar ibn Xuayb

Abu-Abd-Al·lah Úmar ibn Xuayb, esmentat pels grecs com Babdel, fou emir de Creta del 880 al 895.

Veure Imperi Romà d'Orient і Abu-Abd-Al·lah Úmar ibn Xuayb

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Acaia

Acilisene

Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.

Veure Imperi Romà d'Orient і Acilisene

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Veure Imperi Romà d'Orient і Acròpoli d'Atenes

Acrocorint

Acrocorint (en grec antic Ακροκόρινθος) és una elevació de roca a tocar de l'antiga ciutat de Corint, que antigament era l'acròpoli de la ciutat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Acrocorint

Adigués

Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Caucas. Els adigués són un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adiguèsia (23%) (una república de la Federació russa) i Karatxai-Txerkèssia (11%) (on també són anomenats "txerkessos").

Veure Imperi Romà d'Orient і Adigués

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Imperi Romà d'Orient і Administració provincial romana

Adrianòpolis (Caònia)

Adrianopolis (Adrianòpolis de Caònia) fou una ciutat d'Il·líria, fundada per l'emperador Adrià a la via entre Apol·lònia d'Il·líria i Nicòpolis (a mig camí entre ambdues ciutats).

Veure Imperi Romà d'Orient і Adrianòpolis (Caònia)

Agnès de França i de Xampanya

Agnès de França (1171 - 1240), princesa de França i emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient (1180-1183 i 1183-1185).

Veure Imperi Romà d'Orient і Agnès de França i de Xampanya

Agrínion

Agrínion o Agrínio (Αγρίνιο; en grec antic i en katharévussa: Ἀγρίνιον) és la ciutat més gran de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, amb una població de 96.321 habitants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Agrínion

Aistulf

Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aistulf

Aixot II Erkath

Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aixot II Erkath

Aixot III Olormadz

Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aixot III Olormadz

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure Imperi Romà d'Orient і Al-Àndalus

Alan Moore

Alan Oswald Moore (Northampton, Anglaterra, 18 de novembre de 1953) és un escriptor anglès conegut principalment pel seu treball com a escriptor de còmics, un mitjà en el qual ha produït un gran nombre de sèries força aclamades tant per la crítica com a nivell popular, incloent Watchmen, V de Vendetta i From Hell.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alan Moore

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alans

Alaró

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alaró

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alaric II

Alí ibn Àhmad

Alí ibn Àhmad fou emir de Creta del 943 al 949.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alí ibn Àhmad

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Albània

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Albània del Caucas

Aleix I Comnè

Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aleix I Comnè

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alep

Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandria de la Tròada

Alexandria de la Tròada (en Ἀλεξάνδρεια Τρώας) fou una ciutat de la costa de la Tròada situada enfront de l'illa de Tènedos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alexandria de la Tròada

Alfabet georgià

La inscripció més antiga en georgià, any 430 dC Lalfabet georgià és utilitzat modernament per a l'escriptura en l'idioma georgià i altres llengües kartvelianes com ara el mingrelià.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alfabet georgià

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Algèria

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alger

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Veure Imperi Romà d'Orient і Alta edat mitjana

Ambràcia

Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ambràcia

Amman

Amman és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.

Veure Imperi Romà d'Orient і Amman

Amorgos

Amorgos (Αμοργóς, Amorgós) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més oriental de l'arxipèlag, i la més pròxima a al Dodecanès.

Veure Imperi Romà d'Orient і Amorgos

Anastasi (polític)

Anastasi (en llatí Anastasius, en grec) fou un polític i jurista grecoromà esmentat a la Basilica (vegeu llei Anastasiana) i que hauria fet uns comentaris sobre la Digesta.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anastasi (polític)

Anastasi el Bibliotecari

Anastasi el Bibliotecari, religiós de l'Església Catòlica Romana, identificat també com a antipapa Anastasi III.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anastasi el Bibliotecari

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anatòlia

Anazarb

La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anazarb

Anàstasi

Anàstasi de Sant Salvador de Cora, Constantinoble (1305-1320) Anàstasi (del grec "aναστασις") és un calc de la paraula grega que designa la Resurrecció de Crist.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anàstasi

Andzevatxí

Els Andzevatxí (en armeni: Անձևացիներ, Andzevatxiner) van ser una família feudal d'Armènia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb residència al castell de Kangvar.

Veure Imperi Romà d'Orient і Andzevatxí

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ankara

Ankl

Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ankl

Anna Comnena

Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anna Comnena

Anníceris

Anníceris (en Ἀννίκερις, Anníkeris) fou un filòsof de l'escola cirenaica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anníceris

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anoia

Antínous

Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antínous

Antemi de Tral·les

Antemi de Tral·les (en llatí Anthemius, en grec antic Ἀνθέμιος) (Tral·les, Lídia, Imperi Romà d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antemi de Tral·les

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antiga Roma

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antiguitat clàssica

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Antioquia de l'Orontes

Anzitene

Anzitene (Khanzit) és el nom clàssic de l'antiga regió armènia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regió de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regió de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regió de l'Ankl (Anql, Angl o Àngel) anomenada també Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est.

Veure Imperi Romà d'Orient і Anzitene

Apsiles

Els apsiles o absilis eren un poble de la Còlquida a la costa de l'Euxí, que apareixen sotmesos successivament al rei del Pont, i més tard a Roma i a Lazika. L'historiador Procopi diu que eren cristians. Les ciutats de Petra, Sebastòpolis i Tibeleos eren al seu territori, segons diu Flavi Arrià.

Veure Imperi Romà d'Orient і Apsiles

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aquitània

Aranean

Aranean fou una comarca de l'oest d'Armènia governada per la família Aravenian, que cal no confondre amb els Aravekhian.

Veure Imperi Romà d'Orient і Aranean

Argos i Nàuplia

Argos i Nàuplia va ser una senyoria medieval de Morea o Acaia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Argos i Nàuplia

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Armènia

Armènia Quarta

Armènia Quarta fou una província de l'Imperi Romà d'Orient creada el 591 amb territoris cedits pel nou rei persa, i que va subsistir fins a la invasió àrab vers el 760.

Veure Imperi Romà d'Orient і Armènia Quarta

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Veure Imperi Romà d'Orient і Aromanesos

Arsamosata

Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.

Veure Imperi Romà d'Orient і Arsamosata

Art emiral i califal

Lart emiral i califal és l'art que aparegué a l'Àndalus en les seues primeres etapes de consolidació, l'emirat de Còrdova i el califat de Còrdova.

Veure Imperi Romà d'Orient і Art emiral i califal

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Imperi Romà d'Orient і Art gòtic

Artsruní

Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.

Veure Imperi Romà d'Orient і Artsruní

Arxakuní

Els Arxakuní (en armeni Արշակունիներ) van ser una família de nakharark d'Armènia que van governar per un temps un principat a l'Imperi Romà en l'antic regne d'Armènia Occidental a la zona de la Carenitis (Karin).

Veure Imperi Romà d'Orient і Arxakuní

Arzanene

Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).

Veure Imperi Romà d'Orient і Arzanene

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ascaló

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Veure Imperi Romà d'Orient і Úmar ibn al-Khattab

Assiut

Assiut o Asyut és una ciutat d'Egipte, la més gran de l'Alt Egipte, a uns 320 km al sud del Caire.

Veure Imperi Romà d'Orient і Assiut

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ataülf

Atanagild

Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).

Veure Imperi Romà d'Orient і Atanagild

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Veure Imperi Romà d'Orient і Atanaric

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Imperi Romà d'Orient і Atenes

Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos

LAthlitiki Enosis Konstantinoupoleos, conegut com a AEK (en català: Unió Atlètica de Constantinoble) és un club poliesportiu de la ciutat d'Atenes (Grècia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos

Athribis (Baix Egipte)

Estàtua de bronze trobada a Athribis Athribis fou una antiga ciutat de l'antic Egipte, anomenada en egipci Hut Ta-Hery-ib (una altra ciutat de nom Athrebis o Hut-Repyt era a l'Alt Egipte).

Veure Imperi Romà d'Orient і Athribis (Baix Egipte)

Atlitikos Sillogos Aris

L'Atlitikos Sillogos Aris (en grec: Αθλητικός Σύλλογος Άρης) és un club poliesportiu de la ciutat de Salònica (Grècia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Atlitikos Sillogos Aris

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Atos

Auximum

Auximum (Auximum Αὔξουμον o Αὔξιμον) va ser una ciutat del Picè, avui anomenada Osimo, situada dalt d'un turó a uns 20 km al sud d'Ancona.

Veure Imperi Romà d'Orient і Auximum

Ègica

Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ègica

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ègion

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Veure Imperi Romà d'Orient і Èlida

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Àfrica

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Veure Imperi Romà d'Orient і Àrabs

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Àtila

Baalbek

Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Veure Imperi Romà d'Orient і Baalbek

Başkale

Başkale (Elbak en kurd, antigament Adamakert en armeni) és un districte i una vila de Turquia, situada al sud-est de la província de Van.

Veure Imperi Romà d'Orient і Başkale

Bagaran

Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bagaran

Bagrat I Bagratuní

Bagrat o Bagarat I Bagratuní (? - Samarra, circa 860) va ser príncep d'Armènia, successor del seu pare Aixot IV Bagratuní.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bagrat I Bagratuní

Bagrat IV de Geòrgia

Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bagrat IV de Geòrgia

Bagratuní

Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bagratuní

Bahariya

Oasi de Bahariya (al centre) Els oasis de Bahariya o Bahriyya són un conjunt d'oasis a l'oest del Nil, a l'Alt Egipte.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bahariya

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Veure Imperi Romà d'Orient і Balcans

Baluní

miniatura Els Baluní (armeni Բալունի) o també Paluní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb possessions al Balahovit (Balabitene) i Tsopq Sofene.

Veure Imperi Romà d'Orient і Baluní

Bandera d'Albània

La bandera d'Albània és la bandera estatal d'Albània, una bandera roja amb una àguila bicèfala negra al centre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bandera d'Albània

Bandera de Grècia

La bandera de Grècia està composta de nou línies horitzontals iguals en les quals s'alterna el blau amb el blanc.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bandera de Grècia

Barca (ciutat)

Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels batíades.

Veure Imperi Romà d'Orient і Barca (ciutat)

Bari (Pulla)

Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bari (Pulla)

Basili II de Moscou

Basili II al seu casament, al mig de la pintura amb la mà dreta alçada i la corona Vassili Vassílievitx "Tiomni" (Moscou, 10 de març de 1415 - Moscou, 27 de març de 1462).

Veure Imperi Romà d'Orient і Basili II de Moscou

Bassèn

Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bassèn

Batalla d'Ad Salices

La batalla de Ad Salices va ser una batalla lliurada el setembre de l'any 377 en el context de la guerra gòtica, probablement a uns 15 km de Marcianòpolis, a l'estació d'Ad Salices, propera a la desembocadura del Danubi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Ad Salices

Batalla d'Adrianòpolis

* Batalla d'Adrianòpolis (313) Licini I derrota Maximí.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batalla d'Adrianòpolis

Batalla de Dara

La batalla de Dara va ser una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient que va tenir lloc l'any 530, dins del conflicte anomenat de la guerra d'Ibèria, que va durar de l'any 526 al 532.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batalla de Dara

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batalla del Cefís

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batalla dels Camps Catalàunics

Batnes

Batnes (en grec antic Βάτναι) era una ciutat d'Osroene fundada pels macedonis a la riba de l'Eufrates en lloc d'una ciutat siríaca ja existent.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batnes

Batum

Batum (modernament Batumi; abans també Batoum) és una ciutat de Geòrgia, capital de la república autònoma d'Adjària.

Veure Imperi Romà d'Orient і Batum

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bòsfor

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.

Veure Imperi Romà d'Orient і Búlgar

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Belgrad

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Belisari

Benet I Zacaries

Benet I Zacaries (Benedetto I Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Benet I Zacaries

Benet II Paleòleg

Benet II Paleòleg Zaccaria fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Benet II Paleòleg

Benet III Zacaries

Benet III Zacaries (Benedetto III Zaccaria) fou senyor de Focea, Quios i altres illes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Benet III Zacaries

Berea de Macedònia

Berea（Beroea) era una ciutat de Macedònia situada a la part nord del país al districte d'Emàtia, a la vora d'un afluent de l'Haliacmó i al peu del Mont Bèrmion, tal com diu Estrabó. La tradició deia que la va fundar Beres, fill del mític Macèdon, o la filla del mític rei de Berea, fill al seu torn de Macèdon.

Veure Imperi Romà d'Orient і Berea de Macedònia

Berenguer d'Entença i de Montcada

Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.

Veure Imperi Romà d'Orient і Berenguer d'Entença i de Montcada

Berezan

Berezan (en ciríl·lic: Береза́нь; en turc otomà: Pirezin) és una illa deshabitada de la mar Negra a l'entrada de l'estuari del Bug Meridional i el Dnièper, a l'óblast de Mikolaiv, Ucraïna, situada a 8 quilòmetres de la ciutat d'Ochakov i a 4 quilòmetres del poble de Rybakovka.

Veure Imperi Romà d'Orient і Berezan

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Veure Imperi Romà d'Orient і Betlem

Beznunik

Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.

Veure Imperi Romà d'Orient і Beznunik

Bisante

Bisante (en llatí Bisanthe, en grec antic Βισάνθη) era una gran ciutat de Tràcia a la costa de la Propòntida, que havia estat fundada per colons de Samos, segons Heròdot i Claudi Ptolemeu.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bisante

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bitínia

Bitola

Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bitola

Bizanci

Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bizanci

Blaundos

Blaundos (en llatí Blaundus, en grec Βλαῦνδος) era una ciutat de Frígia que va sorgir sota dominació romana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Blaundos

Bogomilisme

Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bogomilisme

Boibe

Boibe (en llatí Boebe, en grec antic Βοίβη) era una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, que menciona Homer al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, situada a la riba oriental del llac anomenat Βοιβηΐς λίμνη (Boebeis Lacus).

Veure Imperi Romà d'Orient і Boibe

Bosnians

Els bosnians són un poble eslau del sud originari de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bosnians

Bosra

Bosra (de vegades anomenada Bostra, en àrab بصرى) és una ciutat del sud de Síria, en la governació de Dar'a, capital de la fèrtil regió d'Hauran, situada a 150 km de Damasc, sobre un altiplà basàltic.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bosra

Bosrà

Bosrà (en àrab: بصرى, Buṣrà; en llatí: Bostra) fou una ciutat oasi al desert de Síria, al sud de Damasc, al districte de l'Auranitis o Auranítide (l'actual Hauran), a 30 km al nord de la frontera amb Jordània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bosrà

Bríndisi

Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bríndisi

Buccel·lari

El buccel·lari (en llatí bucellarius, plural bucellarii, en grec Βουκελλάριοι, literalment. 'menjagaletes') és una paraula que designava certes unitats de soldats del Baix Imperi Romà i de l'Imperi Romà d'Orient, als que no alimentava, pagava i armava l'estat, sinó una persona influent (un general o un governador), i es considerava que formaven part de "casa seva".

Veure Imperi Romà d'Orient і Buccel·lari

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Bulgària

Cabrera

Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cabrera

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cadis

Cadmus

Cadmus, també escrit Al-Qadmus, és una ciutat de Síria, que pertany a la província de Tartus, situada a 14 km al sud-est de Banias, en la costa Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cadmus

Cafarnaüm

Ruïnes de Cafarnaüm miniatura Cafarnaüm o Capernaum (hebreu כְּפַר נָחוּם, «poble de Nahum»), és un antic assentament situat a Galilea, a l'actual Israel, a la riba del mar de Galilea, també anomenat llac Tiberíedes o Kineret.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cafarnaüm

Cagli

Cagli és una ciutat de les Marques a Itàlia, província de Pesaro i Urbino amb uns 10.000 habitants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cagli

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Imperi Romà d'Orient і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Veure Imperi Romà d'Orient і Calàbria

Calàbria (regió històrica)

Calàbria (Καλαβρία) era el nom que va rebre la part sud d'Itàlia antigament, aplicat especialment a ço que avui és la Pulla.

Veure Imperi Romà d'Orient і Calàbria (regió històrica)

Cal·línic de Ravenna

Cal·línic (en llatí Callinicus, en grec Καλλίνικος) fou exarca de Ravenna del 596 al 603.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cal·línic de Ravenna

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Veure Imperi Romà d'Orient і Califat de Còrdova

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Califat Fatimita

Camerino

Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).

Veure Imperi Romà d'Orient і Camerino

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Imperi Romà d'Orient і Campània

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Capadòcia

Capadòcia (província romana)

Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Capadòcia (província romana)

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Caríntia

Carcatiocerta

Carcatiocerta fou la capital de la regió armènia de la Sofene en l'edat antiga.

Veure Imperi Romà d'Orient і Carcatiocerta

Carist

Carist (Κάρυστος, Káristos) és una vila de Grècia situada al municipi homònim, a l'illa d'Eubea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Carist

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Imperi Romà d'Orient і Carlemany

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Imperi Romà d'Orient і Carles el Calb

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Imperi Romà d'Orient і Carles I d'Anjou

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cartago (municipi)

Casa d'Hauteville

La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.

Veure Imperi Romà d'Orient і Casa d'Hauteville

Casos

Casos (en Κάσος, Kasos) és una illa grega de l'arxipèlag del Dodecanès situada entre Càrpatos i Creta.

Veure Imperi Romà d'Orient і Casos

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Catafracta

Catepanat de Baspracània

El Catepanat de Baspracània fou el nom romà d'Orient donat al territori administratiu de l'antic regne de Vaspurakan després de la seva incorporació a l'imperi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Catepanat de Baspracània

Catepà

Catepà (κατεπάνω 'catepáno') era un títol romà d'Orient equivalent a governador de districte fronterer.

Veure Imperi Romà d'Orient і Catepà

Càldia

Càldia (en grec medieval Χαλδία, Khaldia) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-est d'Anatòlia, des de la frontera amb Geòrgia fins a Amisos, amb Trebisonda a la part central com a capital.

Veure Imperi Romà d'Orient і Càldia

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Veure Imperi Romà d'Orient і Càller

Càndia

Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Càndia

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cítric

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure Imperi Romà d'Orient і Còrdova

Còricos

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.

Veure Imperi Romà d'Orient і Còricos

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cúpula

Cervia

Cervia (en emilià-romanyol Zirvia) és una ciutat italiana de l'Emília-Romanya, província de Ravenna, amb prop de 30.000 habitants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cervia

Cesarea de Mauritània

Cesarea fou una ciutat romana de la costa de Mauritània (Algèria).

Veure Imperi Romà d'Orient і Cesarea de Mauritània

Cesarea de Palestina

Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cesarea de Palestina

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ceuta

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cilícia

Cime

Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cime

Cimmèricon

Cimmèricon o Cimmèrion (en Κιμμερικόν o Κιμμέριόν) fou una ciutat grega de la Tàurida situada vora el Bòsfor Cimmeri, a la costa del Pont Euxí.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cimmèricon

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cimmeris

Cisterna de la Basílica

La Cisterna de la Basílica o, simplement, Cisterna Basílica (grec: Βασιλική Κινστέρνα, Vassilikí Kisterna; turc: Yerebatan Sarnıcı) és la més gran de les 60 construïdes a tot Constantinoble (actual Istanbul) durant l'època romana d'Orient i està molt a prop de Santa Sofia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cisterna de la Basílica

Citera

Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Citera

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Citnos

Ciutadella de Menorca

Ciutadella de Menorca, antigament Menorca i correntment només Ciutadella, és la ciutat més poblada de Menorca (30.588 habitants el 2020 segons l'INE), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ciutadella de Menorca

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ciutat

Civilization (sèrie)

Civilization és una saga de videojocs d'estratègia per torns creada per Sid Meier per a Microprose el 1991.

Veure Imperi Romà d'Orient і Civilization (sèrie)

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Classicisme

Cnossos

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cnossos

Codi Teodosià

El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.

Veure Imperi Romà d'Orient і Codi Teodosià

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Colonialisme

Colonització d'Àfrica

La colonització de l'Àfrica és el procés d'explotació del recursos humans i materials del continent africà per diversos pobles al·lòctons.

Veure Imperi Romà d'Orient і Colonització d'Àfrica

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Imperi Romà d'Orient і Comerç

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Veure Imperi Romà d'Orient і Commagena

Comtat de Túsculum

El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.

Veure Imperi Romà d'Orient і Comtat de Túsculum

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Veure Imperi Romà d'Orient і Conquesta feudal hispànica

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Veure Imperi Romà d'Orient і Consolat de Mar

Constantí Làscaris

Constantí XI Làscaris o simplement Constantí Làscaris, ja que en no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador romà d'Orient durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204).

Veure Imperi Romà d'Orient і Constantí Làscaris

Constantí Pàvlovitx de Rússia

El gran duc Constantí Pàvlovitx de Rússia. Constantí Pàvlovitx Romànov (Tsàrskoie Seló 1779 - Vítsiebsk Polònia 1831).

Veure Imperi Romà d'Orient і Constantí Pàvlovitx de Rússia

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Constantinoble

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Constitució

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Veure Imperi Romà d'Orient і Corfú

Corn d'Or

El Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας, Khrisokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.

Veure Imperi Romà d'Orient і Corn d'Or

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Imperi Romà d'Orient і Corona d'Aragó

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cos (Grècia)

Cosenza

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).

Veure Imperi Romà d'Orient і Cosenza

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Creta

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Veure Imperi Romà d'Orient і Creu de Sant Jordi

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Veure Imperi Romà d'Orient і Crimea

Cripta

Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cripta

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Veure Imperi Romà d'Orient і Croada contra la Corona d'Aragó

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Croades

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Croàcia

Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cumans

Cumes

Cumes (en Cumae, en Κύμη) era una ciutat de la costa de Campània a uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Veure Imperi Romà d'Orient і Cumes

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dalmàcia

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Damasc

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Danubi

Dara

Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dara

David IV de Geòrgia

David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.

Veure Imperi Romà d'Orient і David IV de Geòrgia

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Veure Imperi Romà d'Orient і Daylam

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dàcia

Dàrdans (Il·líria)

Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dàrdans (Il·líria)

Dècada del 390

La dècada del 390 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 390 fins al 31 de desembre del 399.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dècada del 390

Dècada del 560

La dècada del 560 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 560 fins al 31 de desembre del 569.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dècada del 560

Dècada del 570

La dècada del 570 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 570 fins al 31 de desembre del 579.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dècada del 570

Dècada del 620

La dècada del 620 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 620 fins al 31 de desembre del 629.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dècada del 620

Dècada del 860

La dècada del 860 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 860 fins al 31 de desembre del 869.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dècada del 860

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dénia

Dírham

El dírham (pl.) fou una antiga moneda d'argent musulmana que valia la desena part del dinar d'or.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dírham

Demòtica

Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.

Veure Imperi Romà d'Orient і Demòtica

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Despotat de l'Epir

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dinar

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dinastia

Dinastia Song

La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dinastia Song

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Diner

Dioclea

Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dioclea

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Imperi Romà d'Orient і Dioclecià

Dionisòpolis

Dionisòpolis (Segons Esteve de Bizanci o Διονυσόπολις||Dionosysopolis) fou una colònia grega de Milet establerta a la costa occidental de la Mar Negra, a la moderna Bulgària, entre Tetrísia i Odessos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dionisòpolis

Doberos

Doberos (en llatí Doberus, en grec antic Δόβηρος) era una ciutat i un districte de Peònia a l'antiga Macedònia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Doberos

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dobrudja

Dodecanès

El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dodecanès

Dorilèon

Estàtues de l'antiga Dorilèon, en el Museu d'Història d'Eskişehir. Dorilèon o Dorilea (en grec Δορύλαιον Dorýlaion, en llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, a 10 km al sud-est de la moderna Eskişehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dorilèon

Dubrovnik

Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Dubrovnik

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Veure Imperi Romà d'Orient і Duc

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ducat d'Aquitània

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ducat d'Atenes

Ducat de Demòtica

El ducat de Demòtica va ser un estat efímer creat pels croats en territori romà d'Orient, a Tràcia, l'any 1204 durant la Quarta Croada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ducat de Demòtica

Ducat de Gascunya

El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).

Veure Imperi Romà d'Orient і Ducat de Gascunya

Ducat de la Pulla i Calàbria

Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ducat de la Pulla i Calàbria

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ducat de Neopàtria

Ducat i Principat de Benevent

El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ducat i Principat de Benevent

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Durrës

Eíon

Eíon (en Ἠϊών ἡ ἐπὶ Στρυμόνι, Eíon de l'Estrímon) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la desembocadura de l'Estrímon, a la frontera entre Macedònia i Tràcia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eíon

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Edat antiga

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Edat mitjana

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Edessa (Mesopotàmia)

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Egina

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Egipte

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eivissa

Elat

Elat és la ciutat més meridional del districte del Sud d'Israel.

Veure Imperi Romà d'Orient і Elat

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Veure Imperi Romà d'Orient і Elements d'Euclides

Eleuteròpolis

Eleuteròpolis (en Bethogabris o Betograba, en Βαιτογαβρά) va ser una ciutat de Judea, segons Claudi Ptolemeu, al territori de Judà, a mig camí entre Jerusalem (al nord-est) i Libna (al sud-oest), diu la Taula de Peutinger.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eleuteròpolis

Eleuteri de Ravenna

Eleuteri (en llatí Eleutherius) fou exarca de Ravenna del 615 al 620.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eleuteri de Ravenna

Emar

Emar, actualment Tell Meskene, a la governació d'Alep, va ser una ciutat a la vora de l'Eufrates, al sud de Carquemix, al lloc on l'Eufrates fa un tomb, uns 100 km a l'est d'Alep.

Veure Imperi Romà d'Orient і Emar

Emirat d'Arzen

Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.

Veure Imperi Romà d'Orient і Emirat d'Arzen

Emirat de Manazkert

Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.

Veure Imperi Romà d'Orient і Emirat de Manazkert

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Emperador

Enciam

Lenciam (Lactuca sativa) és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Enciam

Enciclopèdia

Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Veure Imperi Romà d'Orient і Enciclopèdia

Entiqui de Ravenna

Entiqui fou exarca de Ravenna del 711 al 713.

Veure Imperi Romà d'Orient і Entiqui de Ravenna

Eritrea

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eritrea

Ervigi

Ervigi (en germànic Erwig; ? - Toledo, 15 de novembre de 687) fou rei visigot del Regne de Toledo (680 - 687).

Veure Imperi Romà d'Orient і Ervigi

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Veure Imperi Romà d'Orient і Erzincan

Erzurum

Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.

Veure Imperi Romà d'Orient і Erzurum

Escòpelos

Escòpelos (en grec Σκόπελος, Skópelos) és una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Espòrades Septentrionals.

Veure Imperi Romà d'Orient і Escòpelos

Escil·les

Escil·les (llatí: Scyllae) era una ciutat de Tràcia a la costa de l'Euxí, on acabava la muralla defensiva romana d'Orient construïda per Anastasi I Dicor amb la finalitat de defensar Constantinoble.

Veure Imperi Romà d'Orient і Escil·les

Esciros

Esciros (en llatí Scyros o Scyrus, en grec antic Σκῦρος) és una illa de la mar Egea, una de les Espòrades Septentrionals, a l'est d'Eubea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Esciros

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Veure Imperi Romà d'Orient і Escultura

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Veure Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa Romanesa

Església Ortodoxa Russa

LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.

Veure Imperi Romà d'Orient і Església Ortodoxa Russa

Espània

Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.

Veure Imperi Romà d'Orient і Espània

Esquí

Esquiadors alpins tot girant. Lesquí és l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu, fent servir esquís (originàriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o compostos semblants) o bé una única taula lligat/s als peus fent servir fixacions (snowboard).

Veure Imperi Romà d'Orient і Esquí

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Veure Imperi Romà d'Orient і Estats Pontificis

Esteve Asolik

Esteve de Taron (en armeni Ստեփանոս Տարոնեցի) conegut per Esteve Asolik (en armeni Ասողիկ, 'cantor', 'contacontes') va ser un historiador armeni del i principis del contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una Història universal.

Veure Imperi Romà d'Orient і Esteve Asolik

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Imperi Romà d'Orient і Europa

Eutiqui de Ravenna

Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.

Veure Imperi Romà d'Orient і Eutiqui de Ravenna

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Exarcat de Ravenna

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Expansió de l'islam

Faesulae

Àrea arqueològica de '''Faesulae''', l'actual Fiesole, amb el teatre romà en primer terme Faesulae (en llatí Faesulae, en grec antic Φαισοῦλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada en un turó a la vall de l'Arno, a uns 5 km de Florència.

Veure Imperi Romà d'Orient і Faesulae

Fèlix IV

Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.

Veure Imperi Romà d'Orient і Fèlix IV

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Veure Imperi Romà d'Orient і Fòrum Romà

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Veure Imperi Romà d'Orient і Felanitx

Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Felip Pedrell i Sabaté

Fermo

Fermo és un municipi italià de la regió Marques.

Veure Imperi Romà d'Orient і Fermo

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Imperi Romà d'Orient і Feudalisme

Fiesole

Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.

Veure Imperi Romà d'Orient і Fiesole

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Veure Imperi Romà d'Orient і Flavi Honori

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Florència

Foc grec

El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.

Veure Imperi Romà d'Orient і Foc grec

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Focea

Foligno

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino.

Veure Imperi Romà d'Orient і Foligno

Forlì

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.

Veure Imperi Romà d'Orient і Forlì

Forquilla

Una forquilla o forqueta és un estri amb un mànec en un extrem i una sèrie de pues a l'altre, que s'utilitza habitualment per a menjar.

Veure Imperi Romà d'Orient і Forquilla

Frahat d'Armènia

Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.

Veure Imperi Romà d'Orient і Frahat d'Armènia

Friül

El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Friül

Gabala

Vista de '''Jableh''' Gabala o en francès Gibel, fou també coneguda com Jabala, Djabala, Djebala, Jebala, Djebeleh, Jebleh o Jableh.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gabala

Gaeta

Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gaeta

Gagaüsos

Els gagaüsos són una minoria turquesa al sud de Moldàvia (Gagaúsia) i sud-oest d'Ucraïna (principalment a Budjak, óblast d'Odessa) en un nombre de 250.000.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gagaüsos

Gagik II d'Ani

Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gagik II d'Ani

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Veure Imperi Romà d'Orient і Galera

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gèpides

Gèrasa

El fòrum oval de Gèrasa, amb la ciutat nova al fons Gèrasa (Gerasa) fou una ciutat de Celesíria que feia part de la Decàpolis, i que correspon a l'actual Jerash (Jordània).

Veure Imperi Romà d'Orient і Gèrasa

Gíger

Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gíger

Gelasi I

Gelasi I (Àfrica romana ? - Roma, 21 de novembre de 496) fou escollit papa l'1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor, Fèlix III.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gelasi I

Gentuni

Els Gentuni o Gntuni o Gnuní (en grec antic Γυντουνίη, en armeni Գնթունի 'Gnt'uni') van ser una família de nakharark armenis amb possessions al districte de Nig, al nord-est de l'Airarat, en concret a Abaran, a la vall de Kazal.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gentuni

Gerontres

Gerontres (en grec antic Γερόνθραι) era una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la plana de l'Eurotes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gerontres

Gihad

Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gihad

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Globalització

Gnuní

Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).

Veure Imperi Romà d'Orient і Gnuní

Gomfi

Gomfi (en llatí Gomphi, en grec antic Γόμφοι) era una antiga ciutat de l'Hestieòtide a Tessàlia prop de la frontera amb Atamània i Dolòpia, que controlava el pas cap a les planes tessàlies: el pas de Musáki que era la sortida cap a Dolòpia i el de Portes, que conduïa a Atamània, i fins més enllà, a Ambràcia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gomfi

Gonnos

Gonnos (en llatí Gonni o Gonnus, en grec Γόννοι "Gónnoi" o Γόννος "Gónnos") era una antiga ciutat del districte de Perrèbia, a Tessàlia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gonnos

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gots

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Veure Imperi Romà d'Orient і Governador

Gozo

Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gozo

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gran Cisma d'Orient

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gran Companyia Catalana

Gran Moràvia

Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gran Moràvia

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Grècia

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Imperi Romà d'Orient і Grec antic

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gregori el Gran

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gregori VII

Guàrdia varega

La guàrdia varega (grec medieval: Τάγμα των Βαράγγων, Tagma ton Varàngon) fou un regiment de mercenaris d'origen nòrdic i anglosaxó («varegs») que prestaren servei en l'exèrcit romà d'Orient des del fins al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Guàrdia varega

Gubbio

Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gubbio

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Veure Imperi Romà d'Orient і Guerra

Guerres romano-germàniques

S'anomenen guerres romanogermàniques la sèrie de conflictes entre els romans i les tribus germàniques compresos entre el 113 aC, amb la guerra címbria, i el 476 dC.

Veure Imperi Romà d'Orient і Guerres romano-germàniques

Gundemar

Gundemar fou rei visigot del Regne de Toledo del 610 al 612.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gundemar

Gurzuf

Gurzuf (en tàtar de Crimea; en Гурзуф; en Гурзуф i en Gurzubitae) — és una assentament de tipus urbà de Ucraïna situada a la costa sud de la península de Crimea, que el 2021 tenia 9.412 habitants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Gurzuf

Haifa

Haifa, 1925 - 1937 Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006. Haifa (Hefà; Haïfà) és una ciutat actualment forma part de l'estat d'Israel des de 1948, que es troba al nord-est de l'àrea geogràfica coneguda com a Palestina.

Veure Imperi Romà d'Orient і Haifa

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Veure Imperi Romà d'Orient і Halicarnàs

Himne

Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.

Veure Imperi Romà d'Orient і Himne

Hipàcia

Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hipàcia

Hippos

Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hippos

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hispània

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història d'Egipte

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història d'Espanya

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història d'Europa

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història d'Israel i Palestina

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història d'Itàlia

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història de Catalunya

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història de Còrsega

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història de l'Imperi Romà

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història de la civilització islàmica

Història de la música

La història de la música és tant l'estudi de l'evolució que la música ha sofert al llarg dels temps, com —també— el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història de la música

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història de la medicina

Història de Xipre

Vegeu: Khirokitia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Història de Xipre

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Homer

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Homs

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hongria

Hydruntum

Hydruntum, rarament Hydrus, (en grec antic Ὑδροῦς,Ὑδρούντιος) era una ciutat de l'antiga Calàbria a la costa de la mar Adriàtica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Hydruntum

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Veure Imperi Romà d'Orient і Iconoclàstia

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ilíada

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Il·líria

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Il·líria (província romana)

Illa de Zacint

Zacint (Ζάκυνθος, Zàkynthos; en italià Zante) és una illa del grup de les illes Jòniques que conforma una prefectura de Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Illa de Zacint

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Imperi Romà d'Orient і Illes Balears

Imbros

Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imbros

Imola

Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imola

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperator

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi de Trebisonda

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Otomà

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Occident

Imperi Romà d'Orient

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Rus

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Imperi Romà d'Orient і Imperi Sassànida

Ioannis Metaxàs

Ioannis Metaxàs (grec Ιωάννης Μεταξάς) va néixer el 12 d'abril de 1871 i va morir el 29 de gener de 1941.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ioannis Metaxàs

Ios

Ios (en Ίος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ios

Isàuria

Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.

Veure Imperi Romà d'Orient і Isàuria

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Imperi Romà d'Orient і Islam

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Israel

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Imperi Romà d'Orient і Istanbul

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Imperi Romà d'Orient і Itàlia

IV Concili de Toledo

El quart Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 633 i presidida per sant Isidor de Sevilla.

Veure Imperi Romà d'Orient і IV Concili de Toledo

Ivan III de Moscou

Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ivan III de Moscou

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ivrea

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Imperi Romà d'Orient і Jaume el Just

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Joan Baptista

Joan II Orsini

Joan II Orsini o Joan II Ducas era fill de Joan I Orsini i germà de Nicolau I Orsini, a qui va assassinar i va prendre els dominis com a dèspota de l'Epir i comte de Cefalònia i Lèucada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Joan II Orsini

Joan III Ducas Vatatzes

Joan III Ducas Làscaris Vatatzes (Demòtica, 1193 - Nimfeu, 1254) fou emperador de Nicea (1222 - 1254/1255).

Veure Imperi Romà d'Orient і Joan III Ducas Vatatzes

Joan III Rizocop

Joan III Rizocop (en llatí Joannes Rizocopus) fou exarca de Ravenna del 710 al 711.

Veure Imperi Romà d'Orient і Joan III Rizocop

Joan IV Ducas Làscaris

Joan IV Ducas Làscaris (en grec) (Nicea 1250 - Mar de Màrmara després del 1290).

Veure Imperi Romà d'Orient і Joan IV Ducas Làscaris

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Veure Imperi Romà d'Orient і Joan Pau II

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Jordanes

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Veure Imperi Romà d'Orient і Jordània

Jordi Acropolita

Jordi Acropolita (en llatí Georgius Acropolita, en grec) (Constantinoble, 1220 - desembre del 1282) fou el fill del gran logoteta romà d'Orient Constantí Acropolita i va pertànyer a una família noble romana d'Orient que va tenir estreta relació amb la família imperial dels Ducas.

Veure Imperi Romà d'Orient і Jordi Acropolita

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Imperi Romà d'Orient і Judaisme

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Jueus

Justinianòpolis (Àfrica)

Justinianòpolis (llatí Iustinianopolis) fou una ciutat de l'Àfrica romana que anteriorment es va dir Hadrumetum.

Veure Imperi Romà d'Orient і Justinianòpolis (Àfrica)

Jutjat de Càller

El jutjat de Càller fou una jurisdicció feudal de l'illa de Sardenya, un dels quatre que existien a l'illa al derivats probablement de jurisdiccions romans d'Orient ja existents al.

Veure Imperi Romà d'Orient і Jutjat de Càller

Kamsarakan

Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.

Veure Imperi Romà d'Orient і Kamsarakan

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Veure Imperi Romà d'Orient і Kars

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Veure Imperi Romà d'Orient і Kea

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Kharpurt

Khorkhoruní

Els Khorkhoruní (en armeni: Խորխոռունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari al Khorkhorunik a Vaspurakan.

Veure Imperi Romà d'Orient і Khorkhoruní

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Konya

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Veure Imperi Romà d'Orient і La Meca

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lacònia

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Laodicea del Licos

Larisa (Tessàlia)

Antic teatre Larisa o Larissa (Λάρισα; Λάρισα, i, menys sovint, Λάρισσα) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Larisa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Larisa (Tessàlia)

Lazika

Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lazika

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Líbia

Leandre de Sevilla

Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós catòlic hispanorromà, que va ser arquebisbe de Sevilla, aproximadament, entre el 579 i el 600.

Veure Imperi Romà d'Orient і Leandre de Sevilla

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lemnos

Leptis Magna

Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Leptis Magna

Leros

Leros (en Λέρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag del Dodecanès; és situada entre Càlimnos i Lipsí.

Veure Imperi Romà d'Orient і Leros

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.

Veure Imperi Romà d'Orient і Les mil i una nits

Ligúria

Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ligúria

Likandos

Likandos (grec medieval: Λυκανδός, Likandós), conegut com a Djahan en armeni, fou un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient, a la part sud-est de la Capadòcia, a l'est de Cesarea de Capadòcia i fins a Melitene, creat al i al qual es van agregar els territoris de l'emirat de Melitene i els dels paulicians de Tefricia ocupats el 863.

Veure Imperi Romà d'Orient і Likandos

Lipari

Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lipari

Lissus

Lissus (Lissus) fou una ciutat d'Il·líria situada a la desembocadura del riu Driló.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lissus

Literatura armènia

La literatura armènia és la literatura feta en armeni.

Veure Imperi Romà d'Orient і Literatura armènia

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Literatura catalana

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Literatura medieval

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llac Van

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llíria

Lleó Esgur

Lleó Esgur fou un governador roma d'Orient casat amb Eudòxia Angelina, filla d'Aleix III Àngel, que va quedar com a dèspota de Tessàlia i el Peloponès el 1204 quan els croats van ocupar Constantinoble.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lleó Esgur

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llista d'emperadors romans

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Llista de papes de Roma

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Veure Imperi Romà d'Orient і Longobards

Lucània

Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lucània

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Lucca

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Imperi Romà d'Orient і Maó

Macedònia

* Macedònia de fruita, amanida de diversos tipus de fruita i, en alguns països, plat fred o calent de verdures diverses.

Veure Imperi Romà d'Orient і Macedònia

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Macedònia del Nord

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Veure Imperi Romà d'Orient і Magna Grècia

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Veure Imperi Romà d'Orient і Magrib

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mahoma

Majordom de palau

Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Majordom de palau

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mallorca

Malquià

Malquià (en hebreu מלכיה, Malkiya) és un quibuts que pertany al consell regional de l'Alta Galilea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Malquià

Mamikonian

Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mamikonian

Manacor

Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Manacor

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Egea

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Mediterrània

Mar Morta

La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Morta

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mar Negra

Marcianòpolis

Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).

Veure Imperi Romà d'Orient і Marcianòpolis

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Veure Imperi Romà d'Orient і Marco Polo

Mardpetakan

Mardpetakan (en armeni: Մարդպետական) era el nom d'una regió històrica i d'un principat dins el Vaspurakan, al Regne d'Armènia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mardpetakan

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Veure Imperi Romà d'Orient і Marina romana

Martí Zacaries

Martí Zacaries (en italià Martino Zaccaria) va ser senyor de Focea, Quios i altres illes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Martí Zacaries

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mauretània

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mauritània Cesariense

Mauritània Segona

Mauritània Segona (Mauritania Secunda) fou el nom donat pels romans d'Orient al territori format per algunes posicions a l'antiga província de Mauritània Tingitana ocupades el 534 i els territoris de la Cartaginense que havien reconquerit el 554.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mauritània Segona

Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.

Veure Imperi Romà d'Orient і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Imperi Romà d'Orient і Menorca

Mesèmbria

Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mesèmbria

Mil·lenni I

El mil·lenni després de Crist, o de l'Era Comuna, va abastar els anys des de l'1 fins al 1000.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mil·lenni I

Mil·lenni VI aC

El mil·lenni VI aC és el període que inclou els anys compresos entre el 6000 aC i el 5001 aC.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mil·lenni VI aC

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Veure Imperi Romà d'Orient і Miniatura

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Veure Imperi Romà d'Orient і Miquel VIII Paleòleg

Mitilene

Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mitilene

Mjej Gnuní

Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mjej Gnuní

Mjej II Gnuní

Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mjej II Gnuní

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Veure Imperi Romà d'Orient і Modó

Moluques

Les illes Moluques, també Maluques o Maluco al mapa de Teixeira —en indonesi, Kepulauan Maluku— són un arxipèlag d'Indonèsia i conformen la part més oriental d'Insulíndia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Moluques

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Imperi Romà d'Orient і Monarca

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Monarquia

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.

Veure Imperi Romà d'Orient і Monestir

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Montenegro

Montuïri

Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.

Veure Imperi Romà d'Orient і Montuïri

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mopsuèstia

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mosaic

Muixel II Mamikonian

Muixel II Mamikonian fou marzban d'Armènia del 591 al 593.

Veure Imperi Romà d'Orient і Muixel II Mamikonian

Muixel III Mamikonian

Muixel III Mamikonian va succeir al seu germà Grigor II Mamikonian com a cap de la rebel·lió proromana d'Armènia el 750.

Veure Imperi Romà d'Orient і Muixel III Mamikonian

Muralla de l'istme de Corint

La muralla de l'istme de Corint (o simplement muralla de l'istme) era una obra defensiva situada a l'istme de Corint.

Veure Imperi Romà d'Orient і Muralla de l'istme de Corint

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.

Veure Imperi Romà d'Orient і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Museu

Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona (MAC Barcelona) és un museu ubicat a l'antic Palau d'Arts Gràfiques, dins del Parc de Montjuïc.

Veure Imperi Romà d'Orient і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Museu del Louvre

Muskhi

Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.

Veure Imperi Romà d'Orient і Muskhi

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Veure Imperi Romà d'Orient і Mussa ibn Nussayr

Napolità

El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Napolità

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Veure Imperi Romà d'Orient і Naupacte

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nínive

Nicèfor II Àngel-Comnè

Nicèfor II Àngel-Comè o Nicèfor II Orsini fou dèspota de l'Epir sota regència de la seva mare (1335), situació que no va acceptar l'emperador romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nicèfor II Àngel-Comnè

Nicòpolis

* Nicòpolis de l'Epir, antiga ciutat de l'Epir al golf d'Ambràcia, a Acarnània, a 3 km de Prevesa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nicòpolis

Nicòsia

Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nicòsia

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nicea

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nicomèdia

Nikòpol

Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nikòpol

Nombre

Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.

Veure Imperi Romà d'Orient і Nombre

Numídia

Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Numídia

Numídia (província romana)

Província de Numídia La província romana de Numídia va ser una província establerta per l'annexió del Regne de Numídia l'any 46 aC, quan a la mort del rei Juba I Juli Cèsar el va posar sota un govern romà.

Veure Imperi Romà d'Orient і Numídia (província romana)

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Occident

Odontologia

Una radiografia panoràmica on es pot veure la dentadura humana. Lodontologia és una professió sanitària que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions de les dents i teixits adjacents del cap, coll i boca.

Veure Imperi Romà d'Orient і Odontologia

Olimp (Mísia)

Olimp (en grec antic Ὄλυμπος) era el nom d'unes muntanyes de Mísia que s'estenien fins al riu Sangari i separaven Frígia de Bitínia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Olimp (Mísia)

Oròspeda

Oròspeda (en llatí Orospeda, en grec antic Ὀρόσπεδα, que Claudi Ptolemeu anomena Ortospeda Ὠρτόσπεδα) va ser una serralada muntanyosa d'Hispània Tarraconense que correspon a la moderna Sierra del Mundo fins a la Serra de Ronda.

Veure Imperi Romà d'Orient і Oròspeda

Orcomen (Beòcia)

Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.

Veure Imperi Romà d'Orient і Orcomen (Beòcia)

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Veure Imperi Romà d'Orient і Orde Teutònic

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Veure Imperi Romà d'Orient і Orgue

Orte

Orte és una ciutat d'Itàlia a la regió del Laci, província de Viterbo.

Veure Imperi Romà d'Orient і Orte

Ossètia del Sud

La República d'Ossètia del Sud - Estat d'Alània (Республикӕ Хуссар Ирыстон / Паддзахад Аллонстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston - Paddzaxad Allonston; Респу́блика Ю́жная Осе́тия / Государство Алания, transcrit Respúblika Iújnaia Ossétia - Gossudarstvo Alània i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és un estat titella de la Federació Russa en territori reconegut com a part de Geòrgia per la comunitat internacional.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ossètia del Sud

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ostrogots

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Veure Imperi Romà d'Orient і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó II del Sacre Imperi

Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.

Veure Imperi Romà d'Orient і Otó II del Sacre Imperi

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Imperi Romà d'Orient і País Valencià

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Veure Imperi Romà d'Orient і Paganisme

Pahlav d'Armènia

Pahlav va ser marzban d'Armènia de l'any 581 al 588.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pahlav d'Armènia

Palau de Topkapı

El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Palau de Topkapı

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Veure Imperi Romà d'Orient і Palerm

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Imperi Romà d'Orient і Palma

Pantel·leria

Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).

Veure Imperi Romà d'Orient і Pantel·leria

Panticapea

Panticapea o Panticapèon (en Panticapaeum) era una important ciutat grega del Bòsfor Cimmeri a prop de l'entrada de la llacuna Meòtida (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tànais.

Veure Imperi Romà d'Orient і Panticapea

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Papa

Papa Agató

Agató (Sicília, ca. 577 - Roma, 10 de gener del 681) va ser papa de l'Església Catòlica des del 678 al 681.

Veure Imperi Romà d'Orient і Papa Agató

Papa Bonifaci III

Bonifaci III (Roma ? - ibídem 12 de novembre de 607) va ser escollit papa el 19 de febrer de l'any 607.

Veure Imperi Romà d'Orient і Papa Bonifaci III

Papa Conó

Conó (Sicília, 630 - Roma, 21 de setembre de 687) fou el 83è Papa de Roma entre 21 d'octubre de 686 i el 21 de setembre de 687.

Veure Imperi Romà d'Orient і Papa Conó

Papa Eusebi

Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.

Veure Imperi Romà d'Orient і Papa Eusebi

Papa Martí I

Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.

Veure Imperi Romà d'Orient і Papa Martí I

Papa Vitalià

Vitalià (Segni, Lacio ? - Roma 672) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 657 al 672.

Veure Imperi Romà d'Orient і Papa Vitalià

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Veure Imperi Romà d'Orient і Parma

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Veure Imperi Romà d'Orient і Paros

Pau de Ravenna

Pau (en llatí Paulus) fou exarca de Ravenna del 726 al 727.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pau de Ravenna

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Veure Imperi Romà d'Orient і Pèrgam

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pólvora

Pebre

Grans de pebre El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pebre

Pelagònia

Pelagònia (en grec antic Πελαγονíα, en llatí Pelagonia) era la ciutat principal dels pelagons (Πελαγόνες), d'arrel epirota, i capital del districte quart de Macedònia, prop de la frontera amb Il·líria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pelagònia

Pelagi I

Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit papa el 16 d'abril de 556.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pelagi I

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Veure Imperi Romà d'Orient і Peloponès

Pentàpolis Annonària

La Pentàpolis Annonària o Pentàpolis Montana va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient a la península Itàlica, així esmentada perquè estava formada pel territori de cinc ciutats (penta.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pentàpolis Annonària

Pepuza

Pepuza (en llatí Pepuza, en grec antic Πέπουζα) va ser una ciutat de l'oest de Frígia que és esmentada tardanament.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pepuza

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Veure Imperi Romà d'Orient і Període romà a Catalunya

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Imperi Romà d'Orient і Pere el Gran

Persarmènia

Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Persarmènia

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pesta Negra

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Petra d'Aràbia

Piacenza

Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.

Veure Imperi Romà d'Orient і Piacenza

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Veure Imperi Romà d'Orient і Picè

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Piemont

Pilipos de Siunia

Pilipos o Felip de Siunia, membre de la casa reial de Siunia (però no príncep regnant), fou marzban d'Armènia del 574 al 576.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pilipos de Siunia

Pilos (Messènia)

Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pilos (Messènia)

Pintura del Trecento

Giotto, ''Expulsió de Joaquim del Temple'', Capella Scrovegni a Pàdua, 1306 La pintura del Trecento o italogòtica és la pintura realitzada a Itàlia durant el, sota la influència clàssica de models bizantins.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pintura del Trecento

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pisídia

Pizza

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pizza

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.

Veure Imperi Romà d'Orient і Plòvdiv

Plethron

Plethron (en grec antic πλέθρον, en Homer πέλεθρον) era una antiga mesura de superfície grega.

Veure Imperi Romà d'Orient і Plethron

Polo

Campionat de Polo a Argentina El polo és un esport de pilota en què dos equips amb quatre jugadors cada un, muntats a cavall, intenten portar una petita pilota de fusta cap a la porteria rival, formada per dos pals de vímet, per mitjà d'una maça.

Veure Imperi Romà d'Orient і Polo

Pont Capadoci

Pont Capadoci era la part sud del Pont Polemoniac occidental.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pont Capadoci

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pont Polemoníac

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Primera Croada

Principat d'Ibèria

El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Principat d'Ibèria

Principat de Dalmàcia

El principat de Dalmàtia o Dalmàcia (llatí Dalmatia) fou un estat que va existir del fins a la meitat del al que avui dia es Croàcia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Principat de Dalmàcia

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Veure Imperi Romà d'Orient і Procopi Antemi

Província d'Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Província d'Almeria

Província de Stara Zagora

La província de Stara Zagora és una província del centre-sud de Bulgària.

Veure Imperi Romà d'Orient і Província de Stara Zagora

Província de Xirak

Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.

Veure Imperi Romà d'Orient і Província de Xirak

Prusa

Prusa (en grec antic Προῦσα), generalment amb l'afegit de ἐπὶ o πρὸς τῷ Ὀλύμπῳ (Prusa prop Olympus o Prusa sota Olympus), per distingir-lo d'un altre lloc del mateix nom, era una ciutat de Mísia a la part nord de les muntanyes de l'Olimp, (actualment Ulu Dağ) situades en aquella regió.

Veure Imperi Romà d'Orient і Prusa

Pteleon

Ptèleon (Pteleum) era una ciutat de Tessàlia al sud-oest de la Ftiòtida, prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antró i Halos, i segons Artemidor d'Efes es trobava a 110 estadis d'aquesta darrera ciutat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pteleon

Pula

Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pula

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Pulla

Quattrocento

'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.

Veure Imperi Romà d'Orient і Quattrocento

Quersonès (desambiguació)

Quersonès o Querronès (Χερσόνησος, Chersónēsos; en àtic Χερρόνησος) és la transcripció al català del mot grec χερσόνησος, que vol significa 'península'.

Veure Imperi Romà d'Orient і Quersonès (desambiguació)

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Veure Imperi Romà d'Orient і Quios

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ramon Llull

Ràtzies al Curopalat

Ràtzies al Curopalat (642-750) La primera incursió dels àrabs al territori del Curopalat d'Ibèria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, però va ser rebutjada.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ràtzies al Curopalat

Règim del 4 d'agost

Ioannis Metaxàs amb membres de l'Organització Nacional de Joventuts fent la salutació feixista El Règim del 4 d'agost és un règim de caràcter quasifeixista que el general Ioannis Metaxàs va establir a Grècia l'any 1936.

Veure Imperi Romà d'Orient і Règim del 4 d'agost

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Veure Imperi Romà d'Orient і Ròmul Augústul

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Rússia

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Veure Imperi Romà d'Orient і Recared I

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regió de Síria

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne d'Ibèria

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Regne de Càndia

El regne de Càndia o ducat de Càndia va ser el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne de Càndia

Regne de l'Epir

Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne de l'Epir

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne de Macedònia

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne de Sardenya

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne de Toledo

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Veure Imperi Romà d'Orient і Regne del Pont

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Rei d'Itàlia

Reixtuní

Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.

Veure Imperi Romà d'Orient і Reixtuní

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Renaixement del segle XII

República de Ragusa

La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.

Veure Imperi Romà d'Orient і República de Ragusa

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Veure Imperi Romà d'Orient і República de Venècia

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ricard Cor de Lleó

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Veure Imperi Romà d'Orient і Riu Don

Robert Graves

Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès.

Veure Imperi Romà d'Orient і Robert Graves

Rodes (ciutat)

Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.

Veure Imperi Romà d'Orient і Rodes (ciutat)

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Roger de Flor

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Imperi Romà d'Orient і Roma

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і Romanès

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Imperi Romà d'Orient і Romania

Ruas

Ruas (en grec antic Ρουας), també conegut com a Rugas (΄Ρούγας), Ruga (΄Ρούγα), Rugila (΄Ρούγιλα) Roilas (Ρωίλας), i Rua (΄Ρούα), va ser un cabdill guerrer que va unir els huns sota el seu comandament l'any 432.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ruas

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Rumèlia

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ruta de la seda

Sac de gemecs

El sac de/dels gemecs —que també rep altres noms com buna (a Andorra), bot (al Pallars, Ribagorça i Aran), xeremies (a Mallorca), coixinera, gaita o botella— és la cornamusa pròpia de Catalunya.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sac de gemecs

Sad-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).

Veure Imperi Romà d'Orient і Sad-ad-Dawla (hamdànida)

Sala (Tingitana)

Estela romana visible a l'actual Chellah Sala fou una ciutat de Mauritània Tingitana, a la costa occidental atlàntica, propera al riu del mateix nom.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sala (Tingitana)

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure Imperi Romà d'Orient і Saladí

Salona (Dalmàcia)

Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.

Veure Imperi Romà d'Orient і Salona (Dalmàcia)

Samòsata

Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.

Veure Imperi Romà d'Orient і Samòsata

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Veure Imperi Romà d'Orient і Samos

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sant Jordi

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sant Miquel de Cuixà

Sant Salvador de Cora

L'interior d'una cúpula. Pintures dels pilars de la cúpula central. L'església de sant Salvador de Cora (en turc: Kariye Müzesi) és considerada un dels més bonics exemples d'església romana d'Orient a Istanbul.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sant Salvador de Cora

Santa Sofia (Istanbul)

Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.

Veure Imperi Romà d'Orient і Santa Sofia (Istanbul)

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sardenya

Satala

Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Satala

Savars

Els savars (en llatí savari, en grec antic Σαύαροι) eren un poble de la Sarmàtia europea que vivien entre els rius Turuntus i Chesinus.

Veure Imperi Romà d'Orient і Savars

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Imperi Romà d'Orient і Síria

Síria Primera

Síria Primera (Syria Prima) fou una província bizantina sorgida al (vers el 415) per divisió de la província de Síria Cele (de la que era la part nord-occidental).

Veure Imperi Romà d'Orient і Síria Primera

Sírmium

IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sírmium

Sòfocles

Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sòfocles

Sebastòpol

Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sebastòpol

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà d'Orient і Segle IX

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Veure Imperi Romà d'Orient і Segle VII

Sembat Bagratuní

Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sembat Bagratuní

Sembat II Tiezerakal

Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sembat II Tiezerakal

Senigallia

Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.

Veure Imperi Romà d'Orient і Senigallia

Sergi i Bacus

Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del - Resafa, Síria, 303) van ser dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sergi i Bacus

Serralada dels Balcans

La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.

Veure Imperi Romà d'Orient і Serralada dels Balcans

Setge de Belgrad (1456)

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Setge de Belgrad (1456)

Shapuh d'Armènia

Shapuh (en persa mitjà 𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhpuhr) va ser rei d'Armènia de l'any 415 al 422.

Veure Imperi Romà d'Orient і Shapuh d'Armènia

Shkodër

Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.

Veure Imperi Romà d'Orient і Shkodër

Sibil·la de Cumes

date.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sibil·la de Cumes

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sicília

Sicca Veneria

Sicca Veneria (o) va ser una ciutat de Numídia a la riba del Bagradas en el camí entre Cartago i Hippo Regius, fins a Musti i Cirta, segons diu lItinerari d'Antoní, construïda al cim d'un turó, segons explica Plini el Vell, que l'anomena «colònia romana».

Veure Imperi Romà d'Orient і Sicca Veneria

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sició

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Sicilià

Simone Martini

Simone Martini (Siena, 1284 - Avinyó, Regne de França, 1344), conegut també com a "Simone Sanese", fou un dels grans pintors del Trecento a italià, va pertànyer a l'escola senesa a la qual pertanyien també els grans pintors Duccio di Buoninsegna, Lippo Memmi i els germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti.

Veure Imperi Romà d'Orient і Simone Martini

Siros

La capital de Siros i de les Cíclades, Hermúpolis Siros (Σύρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Veure Imperi Romà d'Orient і Siros

Sisebut (rei dels visigots)

Sisebut —també Sisebodus o Sisebuth— (?- febrer del 621, Toledo) fou un rei dels visigots del 612 al 621.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sisebut (rei dels visigots)

Sisenand

Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sisenand

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sofia

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sogdiana

Sparapet

Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sparapet

Sper

Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.

Veure Imperi Romà d'Orient і Sper

Suren d'Armènia

Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.

Veure Imperi Romà d'Orient і Suren d'Armènia

Tadinum

Tadinum va ser una ciutat de l'Úmbria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tadinum

Tahm-Khusro d'Armènia

Tahm-Khusro (en les fonts gregues s'anomena Ταμχοσρώ o Ταμχοσρόης) va ser marzban d'Armènia del 577 al 580.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tahm-Khusro d'Armènia

Taiq

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.

Veure Imperi Romà d'Orient і Taiq

Tamara de Geòrgia

Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tamara de Geòrgia

Tantā

Tantā és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Al-Gharbiya, amb una població estimada per sobre dels 400.000 habitants: el 2002 de 424.300 incloent l'àrea urbana o de 401.597 el 2005 o de 422.854 habitants el 2010.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tantā

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tapís de la Creació

Taron

Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.

Veure Imperi Romà d'Orient і Taron

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tars (Turquia)

Taula

195x195px Una taula és un moble, amb diferents utilitats domèstiques, que està format per unes potes, normalment quatre, tot i que pot tenir-ne tres o fins i tot una sola, i tauler pla que pot ser de diverses formes i dimensions, s’utilitza per a posar-hi objectes.

Veure Imperi Romà d'Orient і Taula

Tel Erani

Tel Erani o Tell esh-Sheikh Ahmed el-ʿAreini és un jaciment arqueològic de diversos períodes Palestina, al districte Qiryat Gat del sud d'Israel, on s'han trobat objectes predinàstics egipcis.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tel Erani

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tema (circumscripció administrativa)

Teodor I Àngel-Comnè Ducas

Teodor Àngel-Comnè Ducas fou el segon governant del Despotat de l'Epir, del 1215 al 1230.

Veure Imperi Romà d'Orient і Teodor I Àngel-Comnè Ducas

Teodosi I el Gran

Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Veure Imperi Romà d'Orient і Teodosi I el Gran

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Veure Imperi Romà d'Orient і Teodosi II el Jove

Teofilacte de Ravenna

Teofilacte fou exarca de Ravenna del 702 al 710.

Veure Imperi Romà d'Orient і Teofilacte de Ravenna

Teramo

Campanar de la catedral Teramo és una ciutat d'Itàlia, a la regió dels Abruços, província de Teramo de que n'és la capital.

Veure Imperi Romà d'Orient і Teramo

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Terra Santa

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tessalònica

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tessàlia

Timor (fortalesa)

Timor (grec: Τίμορος, Tímoros) o Tmor (Τμόρος, Tmoros), coneguda igualment com a Timorindje, fou una fortalesa romana d'Orient a Albània, al Despotat de l'Epir, que fou ocupada pels albanesos revoltats a finals de la dècada del 1320, però va ser reconquerida pels romans l'any següent.

Veure Imperi Romà d'Orient і Timor (fortalesa)

Tinis (Egipte)

Tinis o Thinis (egipci: Tjenu; Ⲧⲓⲛ; tr) fou una ciutat a la rodalia d'Abidos en un punt que no s'ha localitzat proper a Al-Birba.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tinis (Egipte)

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tir

Tiran

Lilla de Tiran o illa de Yotvat és una illa d'Aràbia Saudita que antigament era administrada, juntament amb l'illa de Sanafir, per Egipte.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tiran

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tirania

Tirant lo Blanc

''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tirant lo Blanc

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Toscana

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Veure Imperi Romà d'Orient і Trapani

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tràcia

Tràcia (desambiguació)

* Geografia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tràcia (desambiguació)

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.

Veure Imperi Romà d'Orient і Trebisonda

Tremetussià

Tremetussià (grec: Τρεμετουσιά), antigament Tremithus (grec: Τρεμιθοῦς), és una ciutat de l'interior de Xipre controlada per la República Turca de Xipre del Nord.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tremetussià

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Troia

Trpatuni

Els Trpatuni o Terpatuni o Atrpatuni o Truni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que van tenir el feu hereditari al Trpatuniq (Trpatunike) a Vaspurakan, a l'est de l'Andzevatxik.

Veure Imperi Romà d'Orient і Trpatuni

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tsar

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tunísia

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Tunis

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Imperi Romà d'Orient і Turquia

Ural

L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Ural

Vahan I Mamikonian

Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vahan I Mamikonian

Vakhtang I Cap de Llop

Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vakhtang I Cap de Llop

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Veure Imperi Romà d'Orient і Van

Vanand

Vanand (en armeni Վանանդ) va ser una regió d'Armènia centrada a Zarishat 20 km al nord de Kars.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vanand

Varajnuní

El Varajnuní (en armeni Վարաժնունի) van ser una gran família de nakharark (nobles) d'Armènia amb diverses branques i feus hereditari al Airarat, a la província del Tauruberan i més tard a Vaspurakan.

Veure Imperi Romà d'Orient і Varajnuní

Varasdat d'Armènia (marzban)

Varasdat va ser marzban d'Armènia de l'any 558 al 564.

Veure Imperi Romà d'Orient і Varasdat d'Armènia (marzban)

Vard Mamikonian

Vard Mamikonian, dit també Vard el patrici, (en armeni Վարդ Մամիկոնյան) va ser marzban d'Armènia per més de quatre anys, al darrere del seu germà gran Vahan II Mamikonian.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vard Mamikonian

Vardan III Mamikonian

Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vardan III Mamikonian

Vasak de Siunia

Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vasak de Siunia

Vaspurakan

Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vaspurakan

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Veure Imperi Romà d'Orient і Vàndals

Veh-Mihr-Shapur d'Armènia

Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.

Veure Imperi Romà d'Orient і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Imperi Romà d'Orient і Venècia

Venosa

Venosa és una ciutat d'Itàlia a la Basilicata, província de Potenza, a la conca del riu Ofanto.

Veure Imperi Romà d'Orient і Venosa

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vespres Sicilianes

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vikings

Vlad Țepeș

Vlad III, més conegut com a Vlad Țepeș (Vlad l'Empalador) o Vlad Dràcula (en romanès: Vlad Drăculea; Sighișoara, Transsilvània; 1428/1431 - 1476/1477) fou príncep de Valàquia i un heroi nacional de Romania.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vlad Țepeș

Vodnjan

Vodnjan (Vodnjan és el nom croat; en vènet és Dignàn, en italià, Dignano d'Istria) és una ciutat croata de 3.406 habitants (2001) situada a 10 km al nord de Pula, a la península d'Ístria.

Veure Imperi Romà d'Orient і Vodnjan

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Veure Imperi Romà d'Orient і Volterra

Xatranj

El xatranj és el resultat de l'evolució de l'antic joc de tauler indi del xaturanga, que hom creu que va arribar a Pèrsia provinent de l'Índia cap al 530, esdevenint el xatranj.

Veure Imperi Romà d'Orient і Xatranj

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Veure Imperi Romà d'Orient і Xipre

Xuayb ibn Úmar

Xuayb ibn Úmar, anomenat a les fonts gregues Saipis i Sait (en grec Σαΐπης i Σαήτ), fou emir de Creta del 855 al 880.

Veure Imperi Romà d'Orient і Xuayb ibn Úmar

Yazid ibn Ussayd as-Sulamí

Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.

Veure Imperi Romà d'Orient і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí

Yússuf ibn Úmar

Yússuf ibn Úmar fou emir de Creta del 910 al 915.

Veure Imperi Romà d'Orient і Yússuf ibn Úmar

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí

Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787.

Veure Imperi Romà d'Orient і Yússuf ibn Raixid as-Sulamí

Yezdegerd II

Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.

Veure Imperi Romà d'Orient і Yezdegerd II

Zaccaria

Els Zaccaria (en català Zacaries) van ser una família genovesa que va governar Focea, Quios i altres illes, i als darrers anys algunes parts del Peloponès.

Veure Imperi Romà d'Orient і Zaccaria

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Veure Imperi Romà d'Orient і Zadar

Zenó de Cítion

Zenó de Cítion (en Zenón; c. 334 – c. 262 aC) va ser un filòsof hel·lenístic natural de Cítion (Xipre).

Veure Imperi Romà d'Orient і Zenó de Cítion

Zheng He

Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬三保; en xinès simplificat: 马三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.

Veure Imperi Romà d'Orient і Zheng He

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1 de gener

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1 de maig

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1 de setembre

1011

El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1011

1043

El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1043

1045

El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1045

1049

El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1049

1073

El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1073

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 11 de desembre

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 11 de febrer

1161

El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1161

1186

El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1186

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 12 de novembre

1305

;Països Catalans.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1305

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1317

1404

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1404

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і 1453

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 15 d'agost

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 15 de desembre

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 17 de desembre

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 17 de setembre

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 20 de novembre

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 22 d'abril

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 24 de febrer

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 27 de febrer

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 28 de desembre

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 29 de maig

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 30 d'agost

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 4 d'abril

438

El 438 (CDXXXVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 438

443

El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 443

498

El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 498

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 5 d'octubre

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà d'Orient і 5 de maig

502

El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 502

517

Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.

Veure Imperi Romà d'Orient і 517

521

El 521 (DXXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 521

542

El 542 (DXLII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 542

554

El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 554

565

El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 565

599

El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 599

602

El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Veure Imperi Romà d'Orient і 602

640

El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 640

655

;Països Catalans:;Món.

Veure Imperi Romà d'Orient і 655

669

El 669 (DCLXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 669

672

El 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.

Veure Imperi Romà d'Orient і 672

699

El 699 (DCXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 699

704

El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 704

746

El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 746

838

El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 838

855

El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 855

856

El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 856

873

El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 873

875

El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 875

902

El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.

Veure Imperi Romà d'Orient і 902

922

El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.

Veure Imperi Romà d'Orient і 922

943

El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 943

952

El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 952

961

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Imperi Romà d'Orient і 961

969

El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Imperi Romà d'Orient і 969

També conegut com Cultura romana d'Orient, Imperi Bizantí, Imperi Romà Oriental, Imperi Romà de l'Orient, Imperi d'Orient, Imperi de Bizanci, Romaís.

, Antemi de Tral·les, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antioquia de l'Orontes, Anzitene, Apsiles, Aquitània, Aranean, Argos i Nàuplia, Armènia, Armènia Quarta, Aromanesos, Arsamosata, Art emiral i califal, Art gòtic, Artsruní, Arxakuní, Arzanene, Ascaló, Úmar ibn al-Khattab, Assiut, Ataülf, Atanagild, Atanaric, Atenes, Athlitiki Enosis Konstantinoupoleos, Athribis (Baix Egipte), Atlitikos Sillogos Aris, Atos, Auximum, Ègica, Ègion, Èlida, Àfrica, Àrabs, Àtila, Baalbek, Başkale, Bagaran, Bagrat I Bagratuní, Bagrat IV de Geòrgia, Bagratuní, Bahariya, Balcans, Baluní, Bandera d'Albània, Bandera de Grècia, Barca (ciutat), Bari (Pulla), Basili II de Moscou, Bassèn, Batalla d'Ad Salices, Batalla d'Adrianòpolis, Batalla de Dara, Batalla del Cefís, Batalla dels Camps Catalàunics, Batnes, Batum, Bòsfor, Búlgar, Belgrad, Belisari, Benet I Zacaries, Benet II Paleòleg, Benet III Zacaries, Berea de Macedònia, Berenguer d'Entença i de Montcada, Berezan, Betlem, Beznunik, Bisante, Bitínia, Bitola, Bizanci, Blaundos, Bogomilisme, Boibe, Bosnians, Bosra, Bosrà, Bríndisi, Buccel·lari, Bulgària, Cabrera, Cadis, Cadmus, Cafarnaüm, Cagli, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calàbria, Calàbria (regió històrica), Cal·línic de Ravenna, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Camerino, Campània, Capadòcia, Capadòcia (província romana), Caríntia, Carcatiocerta, Carist, Carlemany, Carles el Calb, Carles I d'Anjou, Cartago (municipi), Casa d'Hauteville, Casos, Catafracta, Catepanat de Baspracània, Catepà, Càldia, Càller, Càndia, Cítric, Còrdova, Còricos, Cúpula, Cervia, Cesarea de Mauritània, Cesarea de Palestina, Ceuta, Cilícia, Cime, Cimmèricon, Cimmeris, Cisterna de la Basílica, Citera, Citnos, Ciutadella de Menorca, Ciutat, Civilization (sèrie), Classicisme, Cnossos, Codi Teodosià, Colonialisme, Colonització d'Àfrica, Comerç, Commagena, Comtat de Túsculum, Conquesta feudal hispànica, Consolat de Mar, Constantí Làscaris, Constantí Pàvlovitx de Rússia, Constantinoble, Constitució, Corfú, Corn d'Or, Corona d'Aragó, Cos (Grècia), Cosenza, Creta, Creu de Sant Jordi, Crimea, Cripta, Croada contra la Corona d'Aragó, Croades, Croàcia, Cumans, Cumes, Dalmàcia, Damasc, Danubi, Dara, David IV de Geòrgia, Daylam, Dàcia, Dàrdans (Il·líria), Dècada del 390, Dècada del 560, Dècada del 570, Dècada del 620, Dècada del 860, Dénia, Dírham, Demòtica, Despotat de l'Epir, Dinar, Dinastia, Dinastia Song, Diner, Dioclea, Dioclecià, Dionisòpolis, Doberos, Dobrudja, Dodecanès, Dorilèon, Dubrovnik, Duc, Ducat d'Aquitània, Ducat d'Atenes, Ducat de Demòtica, Ducat de Gascunya, Ducat de la Pulla i Calàbria, Ducat de Neopàtria, Ducat i Principat de Benevent, Durrës, Eíon, Edat antiga, Edat mitjana, Edessa (Mesopotàmia), Egina, Egipte, Eivissa, Elat, Elements d'Euclides, Eleuteròpolis, Eleuteri de Ravenna, Emar, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Emperador, Enciam, Enciclopèdia, Entiqui de Ravenna, Eritrea, Ervigi, Erzincan, Erzurum, Escòpelos, Escil·les, Esciros, Escultura, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Romanesa, Església Ortodoxa Russa, Espània, Esquí, Estats Pontificis, Esteve Asolik, Europa, Eutiqui de Ravenna, Exarcat de Ravenna, Expansió de l'islam, Faesulae, Fèlix IV, Fòrum Romà, Felanitx, Felip Pedrell i Sabaté, Fermo, Feudalisme, Fiesole, Flavi Honori, Florència, Foc grec, Focea, Foligno, Forlì, Forquilla, Frahat d'Armènia, Friül, Gabala, Gaeta, Gagaüsos, Gagik II d'Ani, Galera, Gèpides, Gèrasa, Gíger, Gelasi I, Gentuni, Gerontres, Gihad, Globalització, Gnuní, Gomfi, Gonnos, Gots, Governador, Gozo, Gran Cisma d'Orient, Gran Companyia Catalana, Gran Moràvia, Grècia, Grec antic, Gregori el Gran, Gregori VII, Guàrdia varega, Gubbio, Guerra, Guerres romano-germàniques, Gundemar, Gurzuf, Haifa, Halicarnàs, Himne, Hipàcia, Hippos, Hispània, Història, Història d'Egipte, Història d'Espanya, Història d'Europa, Història d'Israel i Palestina, Història d'Itàlia, Història de Catalunya, Història de Còrsega, Història de l'Imperi Romà, Història de la civilització islàmica, Història de la música, Història de la medicina, Història de Xipre, Homer, Homs, Hongria, Hydruntum, Iconoclàstia, Ilíada, Il·líria, Il·líria (província romana), Illa de Zacint, Illes Balears, Imbros, Imola, Imperator, Imperi, Imperi de Trebisonda, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Imperi Sassànida, Ioannis Metaxàs, Ios, Isàuria, Islam, Israel, Istanbul, Itàlia, IV Concili de Toledo, Ivan III de Moscou, Ivrea, Jaume el Just, Joan Baptista, Joan II Orsini, Joan III Ducas Vatatzes, Joan III Rizocop, Joan IV Ducas Làscaris, Joan Pau II, Jordanes, Jordània, Jordi Acropolita, Judaisme, Jueus, Justinianòpolis (Àfrica), Jutjat de Càller, Kamsarakan, Kars, Kea, Kharpurt, Khorkhoruní, Konya, La Meca, Lacònia, Laodicea del Licos, Larisa (Tessàlia), Lazika, Líbia, Leandre de Sevilla, Lemnos, Leptis Magna, Leros, Les mil i una nits, Ligúria, Likandos, Lipari, Lissus, Literatura armènia, Literatura catalana, Literatura medieval, Llac Van, Llíria, Lleó Esgur, Llista d'emperadors romans, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de papes de Roma, Longobards, Lucània, Lucca, Maó, Macedònia, Macedònia del Nord, Magna Grècia, Magrib, Mahoma, Majordom de palau, Mallorca, Malquià, Mamikonian, Manacor, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Morta, Mar Negra, Marcianòpolis, Marco Polo, Mardpetakan, Marina romana, Martí Zacaries, Mauretània, Mauritània Cesariense, Mauritània Segona, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Menorca, Mesèmbria, Mil·lenni I, Mil·lenni VI aC, Miniatura, Miquel VIII Paleòleg, Mitilene, Mjej Gnuní, Mjej II Gnuní, Modó, Moluques, Monarca, Monarquia, Monestir, Montenegro, Montuïri, Mopsuèstia, Mosaic, Muixel II Mamikonian, Muixel III Mamikonian, Muralla de l'istme de Corint, Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir, Museu, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona), Museu del Louvre, Muskhi, Mussa ibn Nussayr, Napolità, Naupacte, Nínive, Nicèfor II Àngel-Comnè, Nicòpolis, Nicòsia, Nicea, Nicomèdia, Nikòpol, Nombre, Numídia, Numídia (província romana), Occident, Odontologia, Olimp (Mísia), Oròspeda, Orcomen (Beòcia), Orde Teutònic, Orgue, Orte, Ossètia del Sud, Ostrogots, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II del Sacre Imperi, País Valencià, Paganisme, Pahlav d'Armènia, Palau de Topkapı, Palerm, Palma, Pantel·leria, Panticapea, Papa, Papa Agató, Papa Bonifaci III, Papa Conó, Papa Eusebi, Papa Martí I, Papa Vitalià, Parma, Paros, Pau de Ravenna, Pèrgam, Pólvora, Pebre, Pelagònia, Pelagi I, Peloponès, Pentàpolis Annonària, Pepuza, Període romà a Catalunya, Pere el Gran, Persarmènia, Pesta Negra, Petra d'Aràbia, Piacenza, Picè, Piemont, Pilipos de Siunia, Pilos (Messènia), Pintura del Trecento, Pisídia, Pizza, Plòvdiv, Plethron, Polo, Pont Capadoci, Pont Polemoníac, Primera Croada, Principat d'Ibèria, Principat de Dalmàcia, Procopi Antemi, Província d'Almeria, Província de Stara Zagora, Província de Xirak, Prusa, Pteleon, Pula, Pulla, Quattrocento, Quersonès (desambiguació), Quios, Ramon Llull, Ràtzies al Curopalat, Règim del 4 d'agost, Ròmul Augústul, Rússia, Recared I, Regió de Síria, Regne d'Ibèria, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Càndia, Regne de l'Epir, Regne de Macedònia, Regne de Sardenya, Regne de Toledo, Regne del Pont, Rei d'Itàlia, Reixtuní, Renaixement del segle XII, República de Ragusa, República de Venècia, Ricard Cor de Lleó, Riu Don, Robert Graves, Rodes (ciutat), Roger de Flor, Roma, Romanès, Romania, Ruas, Rumèlia, Ruta de la seda, Sac de gemecs, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Sala (Tingitana), Saladí, Salona (Dalmàcia), Samòsata, Samos, Sant Jordi, Sant Miquel de Cuixà, Sant Salvador de Cora, Santa Sofia (Istanbul), Sardenya, Satala, Savars, Síria, Síria Primera, Sírmium, Sòfocles, Sebastòpol, Segle IX, Segle VII, Sembat Bagratuní, Sembat II Tiezerakal, Senigallia, Sergi i Bacus, Serralada dels Balcans, Setge de Belgrad (1456), Shapuh d'Armènia, Shkodër, Sibil·la de Cumes, Sicília, Sicca Veneria, Sició, Sicilià, Simone Martini, Siros, Sisebut (rei dels visigots), Sisenand, Sofia, Sogdiana, Sparapet, Sper, Suren d'Armènia, Tadinum, Tahm-Khusro d'Armènia, Taiq, Tamara de Geòrgia, Tantā, Tapís de la Creació, Taron, Tars (Turquia), Taula, Tel Erani, Tema (circumscripció administrativa), Teodor I Àngel-Comnè Ducas, Teodosi I el Gran, Teodosi II el Jove, Teofilacte de Ravenna, Teramo, Terra Santa, Tessalònica, Tessàlia, Timor (fortalesa), Tinis (Egipte), Tir, Tiran, Tirania, Tirant lo Blanc, Toscana, Trapani, Tràcia, Tràcia (desambiguació), Trebisonda, Tremetussià, Troia, Trpatuni, Tsar, Tunísia, Tunis, Turquia, Ural, Vahan I Mamikonian, Vakhtang I Cap de Llop, Van, Vanand, Varajnuní, Varasdat d'Armènia (marzban), Vard Mamikonian, Vardan III Mamikonian, Vasak de Siunia, Vaspurakan, Vàndals, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia, Venècia, Venosa, Vespres Sicilianes, Vikings, Vlad Țepeș, Vodnjan, Volterra, Xatranj, Xipre, Xuayb ibn Úmar, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yússuf ibn Úmar, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí, Yezdegerd II, Zaccaria, Zadar, Zenó de Cítion, Zheng He, 1 de gener, 1 de maig, 1 de setembre, 1011, 1043, 1045, 1049, 1073, 11 de desembre, 11 de febrer, 1161, 1186, 12 de novembre, 1305, 1317, 1404, 1453, 15 d'agost, 15 de desembre, 17 de desembre, 17 de setembre, 20 de novembre, 22 d'abril, 24 de febrer, 27 de febrer, 28 de desembre, 29 de maig, 30 d'agost, 4 d'abril, 438, 443, 498, 5 d'octubre, 5 de maig, 502, 517, 521, 542, 554, 565, 599, 602, 640, 655, 669, 672, 699, 704, 746, 838, 855, 856, 873, 875, 902, 922, 943, 952, 961, 969.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Imperi Romà d'Orient

Taula de continguts