484 les relacions: Abradates, Abraham, Abutiu, Acilisene, Acròpoli d'Atenes, Adigués, Afganistan, Al-Mahaní, Al-Quhí, Alexandre Deulofeu i Torres, Alexandre el Gran, Alfabet persa antic, Amfímac, Amulet-penjant amb cap de lleona, Anafes (general), Anaximandre, Angària, Ankara, Antandros, Antiga Grècia, Antiguitats judaiques, Apadana, Apamea, Aquèmenes, Aquèmenes (desambiguació), Araspes, Arc de Ctesifont, Ariana, Ariaramnes de Pèrsia, Ariobarzanes I del Pont, Ariobarzanes II del Pont, Aristonica, Armadura d'escates, Armènia, Armènia Interior, Armènia Occidental (desambiguació), Armènia persa, Armènia russa, Arquitectura rupestre, Arsames de Pèrsia, Arsès de Pèrsia, Arsuf, Art antic, Art persa, Artaxerxes I de Pèrsia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artemísia II de Cària, Úmar ibn al-Khattab, Astíages de Mèdia, Athir-ad-Din al-Abharí, ..., Atropatene, Azerbaidjan, Època arcaica, Èritres de Jònia, Ésser humà, Àrabs, Ària (Pèrsia), Àsia, Àtila, Baber, Bactriana, Bagdad, Bahà'u'llàh, Bahçesaray (Van), Baix imperi d'Egipte, Balkh, Baquis (endeví), Basawan, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Artemísion, Batalla d'Himera (480 aC), Batalla de Cnidos, Batalla de Cunaxa, Batalla de les Portes Perses, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Mícale, Batalla de Platea, Batalla de Salamina, Batalla del Granic, Bàrbar, Beirut, Bematista, Bessos de Bactriana, Biblos, Bitínia, Bizanci, Bleda (hun), Bukharà, Cadusis, Calendari armeni, Califat Omeia, Cambises I d'Anxan, Cambises II de Pèrsia, Campanya de Hunayn, Canton, Capadòcia, Carro de guerra, Caspiene, Catapulta, Cavalleria pesant, Cízic, Cúpula, Charles Eudes Bonin, Cilícia, Cime, Cir I d'Anxan, Cir II el Gran, Ciutat, Ciutat planificada, Ciutat vella de Jerusalem, Civilització, Colofó (ciutat), Comerç a l'antiga Roma, Companyia de Moscòvia, Constantí el Gran i el cristianisme, Constantí I el Gran, Conveni Internacional de l'Opi, Correu, Crònica de Nabònides, Cresos, Crisòpolis, Cristòfor de Lícia, Cronologia de l'antic Egipte, Cronologia egípcia convencional, Crucifixió, Ctèsies de Cnidos, Cultura tibetana, Cursus publicus, Darios el Gran, Darios II, Darios III de Pèrsia, Dascilèon, Datames, Dècada del 220, Dècada del 500, Dècada del 500 aC, Dècada del 510 aC, Dècada del 520 aC, Dècada del 540 aC, Decoració d'ous, Deir al-Zor, Derbent, Diàspora armènia, Dinastia Macedònica d'Egipte, Dinastia safàvida, Dinastia XXX d'Egipte, Dinastia XXXI d'Egipte, Djermuk, Dones al Turkmenistan, Drets humans, Edat antiga, Edat mitjana, Egipte, Egipte (província romana), El Llibre dels Reis, Elefant de guerra, Empúries, En guàrdia!, Equació de segon grau, Escoles gregues, Escultura grega clàssica, Església d'Antioquia, Església d'Ikorta, Espasa mameluca, Esport a l'Azerbaidjan, Esposa del déu Amon, Estàter, Ester, Esther (Händel), Eufèmia de Calcedònia, Eufrates, Exèrcit, Fail·le de Crotona, Falange, Faraó, Farnabazos II, Fenícia, Fernand Niel, Fossilització de la prenonímia, Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan, Frontons del Partenó, Galera, Globalització, Gordià III, Gorgo d'Esparta, Gran Iran, Grècia, Grecobudisme, Guerra a l'antiga Grècia, Guerra de Sicília (600 aC-265 aC), Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra gòtica (376-382), Guerra naval, Guerra otomano-safàvida (1532-1555), Guerra psicològica, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerres mèdiques, Gur-e Amir, Harpàgides, Helió, Heraclides de Cime, Hermòcrates de Rodes, Hipòdam, Història, Història d'Armènia, Història d'Artsakh, Història d'Àsia, Història d'Egipte, Història d'Etiòpia, Història d'Oman, Història de França, Història de Grècia, Història de l'Afganistan, Història de l'alfabet, Història de l'antic Egipte, Història de l'astronomia, Història de l'Àsia Central, Història de l'Iran, Història de l'Uzbekistan, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història de la dona, Història de Mesopotàmia, Història de Síria, Història de Sicília, Història del Caucas, Història del Iemen, Història del Panjab, Història del Pròxim Orient, Història del safrà, Història dels jueus, Història universal, Històries (Heròdot), Historiografia grega, Hoysala, Imbros, Imperi, Imperi Aquemènida, Imperi Cartaginès, Imperi Kuixan, Imperi Mede, Imperi Mogol, Imperi Mongol, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperialisme, Impost, Influència persa a la Bíblia, Iran, Irànics, Islam, Ixkhan, Jàbir ibn Hayyan, Judeopersa, Julià l'Apòstata, Juvanxer, Kamanche, Kanat d'Erevan, Kızılırmak, Khaldu, Khor Fakkan, Kopis, Làkhmides, Leònides I, Legió XVIII, Lesbos, Literatura espanyola del Renaixement, Llengües iràniques, Llibre de Daniel, Lliga de Corint, Llista d'estats sobirans del 1894, Llista d'estats sobirans del 1895, Llista d'estats sobirans del 1896, Llista d'estats sobirans del 1897, Llista d'estats sobirans del 1898, Llista d'estats sobirans del 1899, Llista d'estats sobirans del 1900, Llista d'exploracions, Llista d'himnes, Llista d'unitats de massa d'Assíria, Llista d'unitats de massa de Babilònia, Llista de dinasties de l'Afganistan, Llista de les colònies portugueses, Llista de països desapareguts, Lluna, Mahoma, Maniqueisme, Mar Càspia, Mar Egea, Mariandins, Marie-Béatrice de Baye, Mario Liverani, Matiana, Mausoleu d'Halicarnàs, Mazares, Mísia (regió), Medicina de l'antic Iran, Menemen, Mercenari, Mesquita de l'Imam Khomeini, Mihran, Mihran Mihrevandak, Mil·lenni I aC, Mitrenes, Mitridates I, Mitridates II, Mitridàtica, Monarquia, Monestir, Monestir d'Ikalto, Moscs, Mossul, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Murat IV, Museu Britànic, Museu Nacional de l'Iran, Nabònides, Najaf, Nectabeu II, Nicocles de Salamina (pare d'Evàgores), Nicolau I de Rússia, Nicomèdia, Novel·la de gènere, Numerià, Nus gordià, Ocells, Orfebreria, Orient Mitjà, Oxatres (germà de Darios III), Paflagònia, Paflagonis, Palau (arquitectura), Palmeta, Pamfília, Papirs d'Elefantina, Parmenió, Part (llengua), Partenó, Pasqua (festivitat), Pausiris, Pàmfils, Pèrsia, Pèrsia (desambiguació), Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Peroz II, Persa, Persarmènia, Persèpolis, Persecució de Dioclecià, Perses, Perseu (heroi grec), Petra d'Aràbia, Pixòdar, Pixòdar de Cindis, Pompeu Trogus, Portada/article agost 3, Portada/article maig 18, Préssec, Primera Croada, Primera Guerra Mèdica, Primera potència mundial, Província de Fars, Província del Turquestan, Purim, Regió de Frígia, Regió del Pont, Regió intermèdia, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Axum, Regne de Cuix, Regne de Geòrgia, Regne de Macedònia, Regne del Pont, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, República Democràtica d'Armènia, Retrat, Revolta Jònica, Revolució islàmica, Roxana, Rustam Khan Khosrow Mirza, Ruta reial persa, Sacrifici d'animals, Sagàrtia, Sahak II Bagratuní, Saspers, Sassan, Satrapia d'Armènia Occidental, Satrapia de Babilònia, Satrapia de Gandhara, Satrapia de Lídia, Sàtrapa, Sínode de Laodicea, Síria, Sembat Bagratuní III, Serguei Kírov, Set meravelles del món antic, Sextant astronòmic, Sicília, Sicle, Simbad, la llegenda dels set mars, Siríac, Siyavush, Smerdis de Pèrsia, Sogdians, Sogdià de Pèrsia, Soldats de Salamina, Spandiyadh, Sparabara, Susiana, Taj Mahal, Tar (instrument de corda), Tòmiris, Teatre d'operacions de Mesopotàmia, Teïspes d'Anshan, Tel Erani, Telmessis, Teoria de nombres, Teoria dels humors, Teos, Terra cremada, Terra i aigua, Tigris, Timòcrates de Rodes, Tir, Tirania, Tirots I Bagratuní, Tombak, Torre Azadi, Total War, Tracis, Tràcia, Tresor de l'Oxus, Tribus d'Israel, Trompeta, Turandot, Turquesa (color), Turquia, Unitats de mesura de Mesopotàmia, Ur, Uzbekistan, Valarxak d'Armènia, Vampir, Varaz-Tirots Bagratuní II, Visir, Xa, Xerxes I de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, Xipre, Zirihkaran, Zoroastrisme, 10 de juny, 106 aC, 12 de setembre, 1850, 215, 29 de setembre, 300 (pel·lícula), 323 aC, 356 aC, 381 aC, 401 aC, 404 aC, 412 aC, 463 aC, 464 aC, 465 aC, 466 aC, 469 aC, 474 aC, 476 aC, 477 aC, 480 aC, 485 aC, 486 aC, 492 aC, 493 aC, 494 aC, 496 aC, 557, 651. Ampliar l'índex (434 més) »
Abradates
(en grec antic Ἀβραδάτας 'Abradátas') va ser un rei de Susa que va viure cap al.
Nou!!: Imperi Persa і Abradates · Veure més »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Nou!!: Imperi Persa і Abraham · Veure més »
Abutiu
El gos egipci Abutiu (AFI: ʔ-bwit-ʔew), a vegades transcrit com a Abuwtiyuw (mort abans del 2280 aC), és un dels animals domèstics més antics dels quals s'ha conservat el nom.
Nou!!: Imperi Persa і Abutiu · Veure més »
Acilisene
Acilisene (en algunes fonts apareix com Acisilene, en armeni Ekeleac), va ser una regió de l'antiga Armènia, al sud-oest del regne, en una zona situada a l'oest de Martiriòpolis.
Nou!!: Imperi Persa і Acilisene · Veure més »
Acròpoli d'Atenes
Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.
Nou!!: Imperi Persa і Acròpoli d'Atenes · Veure més »
Adigués
Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Caucas. Els adigués són un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adiguèsia (23%) (una república de la Federació russa) i Karatxai-Txerkèssia (11%) (on també són anomenats "txerkessos").
Nou!!: Imperi Persa і Adigués · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Imperi Persa і Afganistan · Veure més »
Al-Mahaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Issa ibn Àhmad Al-Mahaní o, més senzillament, Muhàmmad ibn Issa al-Mahaní va ser un matemàtic i astrònom persa del.
Nou!!: Imperi Persa і Al-Mahaní · Veure més »
Al-Quhí
Abu-Sahl Wàyjan ibn Rústam al-Quhí o, més senzillament, Abu-Sahl al-Quhí o al-Quhí, va ser un matemàtic i astrònom persa del.
Nou!!: Imperi Persa і Al-Quhí · Veure més »
Alexandre Deulofeu i Torres
Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.
Nou!!: Imperi Persa і Alexandre Deulofeu i Torres · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Imperi Persa і Alexandre el Gran · Veure més »
Alfabet persa antic
L'alfabet persa antic fou un alfabet utilitzat a l'antiga Pèrsia, va ser usat per l'idioma persa aquemènida, idioma oficial de l'Imperi aquemènida.
Nou!!: Imperi Persa і Alfabet persa antic · Veure més »
Amfímac
Amfímac (en llatí Amphimachus, en grec antic Ἀμφίμαχος) fou un general macedoni que va participar en la conquesta de l'imperi Persa.
Nou!!: Imperi Persa і Amfímac · Veure més »
Amulet-penjant amb cap de lleona
LAmulet-penjant amb cap de lleona és una peça que va ser elaborada a l'època de l'Imperi Aquemènida, (en persa antic: Hakhāmanishiya), fundat per Cir II el Gran, després de vèncer l'últim rei mede (550 aC.) i estendre el seu domini per l'altiplà central de l'Iran i gran part de Mesopotàmia, fins a la seva caiguda provocada per la conquesta d'Alexandre el Gran l'any 331 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Amulet-penjant amb cap de lleona · Veure més »
Anafes (general)
Anafes (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un general persa del.
Nou!!: Imperi Persa і Anafes (general) · Veure més »
Anaximandre
Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.
Nou!!: Imperi Persa і Anaximandre · Veure més »
Angària
Angària (en llatí Angaria, en grec Αγγαρέια) era el nom, pres d'una paraula persa, que els romans donaven al sistema postal de l'Imperi Persa.
Nou!!: Imperi Persa і Angària · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Imperi Persa і Ankara · Veure més »
Antandros
Antandros (en llatí Antandrus, en grec antic Ἄντανδρος) era una ciutat a la costa de la Tròade, prop del golf d'Adramitium, a la banda nord de la ciutat d'Edremit.
Nou!!: Imperi Persa і Antandros · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Imperi Persa і Antiga Grècia · Veure més »
Antiguitats judaiques
Antiguitats judaiques és una obra escrita en grec de l'historiador jueu Flavi Josep, escrita cap als anys 93 - 94.
Nou!!: Imperi Persa і Antiguitats judaiques · Veure més »
Apadana
Imatge de l'apadana del palau de Persèpolis. Una apadana (آپادانا en persa) era una sala hipòstila d'audiències en els palaus dels antics reis perses.
Nou!!: Imperi Persa і Apadana · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Imperi Persa і Apamea · Veure més »
Aquèmenes
Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁, 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser l'ancestre fundador de la Dinastia Aquemènida (Ἀχαιμενίδαι) de Pèrsia.
Nou!!: Imperi Persa і Aquèmenes · Veure més »
Aquèmenes (desambiguació)
Aquèmenes (grec Achaiménes) fou un antic nom persa (Haxamaniš) derivat de haxā ("amic") i manah "pensament fort".
Nou!!: Imperi Persa і Aquèmenes (desambiguació) · Veure més »
Araspes
Araspes (fou un noble mede amic de Cir II el Gran de Pèrsia (fundador de l'imperi Persa que va governar (550 aC–529 aC). Fou enviat al camp del rei lidi Cressos com si fos un desertor, per inspeccionar les condicions de les forces d'aquest rei, i després va tornar al camp persa, i a la batalla va dirigir l'ala dreta de l'exèrcit de Cir vers el 539 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Araspes · Veure més »
Arc de Ctesifont
L'Arc de Ctesifont, Arc de Cosroes (en àrab romanitzat: Ṭāq(-i-)Kisrā o Ṭāq(-i-)Kasrā), Iwan de Cosroes o Iwan d'Almadain (en àrab romanitzat: al-Madāʾin), són les ruïnes d'un monument de l'Imperi Sassànida (segles III-VII) situades prop de la ciutat moderna de Salma Paq, Iraq.
Nou!!: Imperi Persa і Arc de Ctesifont · Veure més »
Ariana
Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.
Nou!!: Imperi Persa і Ariana · Veure més »
Ariaramnes de Pèrsia
Ariaramnes (Pau dels Aris) va ser fill de Teispes, rei dels perses i d'Anxan, i germà de Cir I. Era també net d'Aquemenes el fundador de la dinastia Aquemènida.
Nou!!: Imperi Persa і Ariaramnes de Pèrsia · Veure més »
Ariobarzanes I del Pont
Ariobarzanes I (en grec antic Ἀριοβαρζάνης) va ser sàtrapa persa del Pont cap a l'any 440 aC fins potser el 410 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Ariobarzanes I del Pont · Veure més »
Ariobarzanes II del Pont
Ariobarzanes II (en grec antic Ἀριoβαρζάνης) era un noble persa que va ser sàtrapa del Pont del 363 aC fins al 337 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Ariobarzanes II del Pont · Veure més »
Aristonica
Aristonica (en Ἀριστονίκα) va ser una pítia o endevina de l'oracle de Delfos, que va viure a l'època de les guerres mèdiques, cap al 480 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Aristonica · Veure més »
Armadura d'escates
daciana en un relleu a la columna trajana. Larmadura d'escates és una forma primitiva d'armadura que consisteix en petites escates o plaques de diverses formes diferents cosides juntes en una peça de roba o cuir en fileres superposades.
Nou!!: Imperi Persa і Armadura d'escates · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Imperi Persa і Armènia · Veure més »
Armènia Interior
Armènia Interior va ser una província romana de l'Imperi Romà d'Orient que es va formar l'any 387 amb la part de l'Armènia que va quedar pels romans en la partició del regne que es va fer aquell any, en un tractat entre perses i romans, conegut com el Tractat de pau d'Acilisene, signat potser el 387.
Nou!!: Imperi Persa і Armènia Interior · Veure més »
Armènia Occidental (desambiguació)
* Satrapia d'Armènia Occidental sub-satrapia de l'Imperi Persa Aquemènida.
Nou!!: Imperi Persa і Armènia Occidental (desambiguació) · Veure més »
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Nou!!: Imperi Persa і Armènia persa · Veure més »
Armènia russa
L Armènia russa (en armeni: Ռուսական Հայաստան) és el període de la història d'Armènia en què aquest territori va estar sota el domini rus.
Nou!!: Imperi Persa і Armènia russa · Veure més »
Arquitectura rupestre
Petra, Jordània Es denomina arquitectura rupestre (del llatí rupes, 'roca'), les construccions excavades o esculpides en coves, grutes o parets rocoses, per les civilitzacions antigues.
Nou!!: Imperi Persa і Arquitectura rupestre · Veure més »
Arsames de Pèrsia
Arsames (Aršāma) va ser el fill i successor del rei dels perses Ariaramnes.
Nou!!: Imperi Persa і Arsames de Pèrsia · Veure més »
Arsès de Pèrsia
Arsès rei de reis de l'Imperi Persa del 338 aC al 336 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Arsès de Pèrsia · Veure més »
Arsuf
La fortalesa dels croats d'Arsuf. Arsuf (en hebreu אַרְסוּף, ארשוף; en àrab أرسوف, Arsūf) també Arsur o Apollonia, fou una antiga fortalesa avui a Israel, uns 16 km al nord de Tel-Aviv.
Nou!!: Imperi Persa і Arsuf · Veure més »
Art antic
84-376-0194-0.
Nou!!: Imperi Persa і Art antic · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Imperi Persa і Art persa · Veure més »
Artaxerxes I de Pèrsia
Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Artaxerxes I de Pèrsia · Veure més »
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »
Artemísia II de Cària
Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.
Nou!!: Imperi Persa і Artemísia II de Cària · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Imperi Persa і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Astíages de Mèdia
Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Astíages de Mèdia · Veure més »
Athir-ad-Din al-Abharí
Athir-ad-Din Mufàddal ibn Úmar al-Abharí o, més senzillament, Athir-ad-Din al-Abharí —en àrab أثير الدين الأبهري, Aṯīr ad-Dīn al-Abharī— (potser a Mossul, vers 1200 - Shabestar, Pèrsia, vers 1264) va ser un filòsof, astrònom/astròleg i matemàtic persa.
Nou!!: Imperi Persa і Athir-ad-Din al-Abharí · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Imperi Persa і Atropatene · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Imperi Persa і Azerbaidjan · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Imperi Persa і Època arcaica · Veure més »
Èritres de Jònia
Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.
Nou!!: Imperi Persa і Èritres de Jònia · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Imperi Persa і Ésser humà · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Imperi Persa і Àrabs · Veure més »
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Nou!!: Imperi Persa і Ària (Pèrsia) · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Imperi Persa і Àsia · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Imperi Persa і Àtila · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Imperi Persa і Baber · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Imperi Persa і Bactriana · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Imperi Persa і Bagdad · Veure més »
Bahà'u'llàh
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.
Nou!!: Imperi Persa і Bahà'u'llàh · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Imperi Persa і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Baix imperi d'Egipte
El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).
Nou!!: Imperi Persa і Baix imperi d'Egipte · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Imperi Persa і Balkh · Veure més »
Baquis (endeví)
Baquis o també Bakis (en grec antic Βάκις) va ser un cresmòleg (col·leccionista d'oracles) i endeví grec que va viure cap als segles VI-V aC.
Nou!!: Imperi Persa і Baquis (endeví) · Veure més »
Basawan
Basawan o Basavan (aproximadament 1540 – aproximadament 1600) va ser un pintor indi, perteneixent a l'escola Mogol, conegut per les seves observacions agudes de la natura humana; va estar actiu entre 1580 i 1600.
Nou!!: Imperi Persa і Basawan · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Nou!!: Imperi Persa і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »
Batalla d'Artemísion
La batalla d'Artemísion o Artemisi va ser una sèrie de combats navals de tres dies que van tenir lloc durant la segona invasió persa de Grècia.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla d'Artemísion · Veure més »
Batalla d'Himera (480 aC)
La Batalla d'Himera (480 aC) fou un enfrontament armat entre grec i púnics, que suposadament es va lliurar el mateix dia que la més famosa Batalla de Salamina, o el mateix dia que la Batalla de les Termòpiles (480 aC).
Nou!!: Imperi Persa і Batalla d'Himera (480 aC) · Veure més »
Batalla de Cnidos
La batalla de Cnidos del 394 aC va ser una operació conjunta entre l'Imperi Aquemènida i Atenes contra la flota d'Esparta durant la Guerra de Corint.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla de Cnidos · Veure més »
Batalla de Cunaxa
La Batalla de Cunaxa va ser lliurada el 3 de setembre de 401 aC entre Cir el Jove i el seu germà gran Arsaces, el qual havia usurpat el tron de l'Pèrsia com a Artaxerxes II el 404 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla de Cunaxa · Veure més »
Batalla de les Portes Perses
La batalla de les Portes Perses va ser un conflicte militar entre l'Imperi Aquemènida i Alexandre el Gran a les Portes Perses.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla de les Portes Perses · Veure més »
Batalla de les Termòpiles (480 aC)
La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »
Batalla de Mícale
La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla de Mícale · Veure més »
Batalla de Platea
La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla de Platea · Veure més »
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla de Salamina · Veure més »
Batalla del Granic
La batalla del Granic va ser la primera en la qual Alexandre el Gran es va enfrontar i va derrotar els perses.
Nou!!: Imperi Persa і Batalla del Granic · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Imperi Persa і Bàrbar · Veure més »
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Nou!!: Imperi Persa і Beirut · Veure més »
Bematista
Un Bematista a la Grècia clàssica era un agrimensor especialista en mesurar la distància entre dos punts comptant els seus passos (1 pas.
Nou!!: Imperi Persa і Bematista · Veure més »
Bessos de Bactriana
Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Bessos de Bactriana · Veure més »
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Nou!!: Imperi Persa і Biblos · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Imperi Persa і Bitínia · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Imperi Persa і Bizanci · Veure més »
Bleda (hun)
Bleda (Priscus: Βλήδας; Procopius: Βλέδας) (390-445) va ser rei dels huns conjuntament amb el seu germà petit Àtila.
Nou!!: Imperi Persa і Bleda (hun) · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Imperi Persa і Bukharà · Veure més »
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Nou!!: Imperi Persa і Cadusis · Veure més »
Calendari armeni
El calendari armeni va ser introduït a Armènia pels perses durant el, però té més similituds amb el calendari egipci.
Nou!!: Imperi Persa і Calendari armeni · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Imperi Persa і Califat Omeia · Veure més »
Cambises I d'Anxan
Cambises I d'Anxan (en persa antic Kambujiya, en grec antic Καμβύσης) anomenat "el vell", va ser rei de la ciutat d'Anxan sota dependència del rei dels medes Astíages, entre l'any 580 aC i 559 aC aproximadament.
Nou!!: Imperi Persa і Cambises I d'Anxan · Veure més »
Cambises II de Pèrsia
Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Cambises II de Pèrsia · Veure més »
Campanya de Hunayn
La campanya de Hunayn fou una batalla implicant les forces mahometanes que va tenir lloc el febrer del 630 i que va seguir a la conquesta de la Meca.
Nou!!: Imperi Persa і Campanya de Hunayn · Veure més »
Canton
Canton o Guangzhou (en xinès tradicional: 廣州, en xinès simplificat: 广州, pinyin: Guǎngzhōu, Yale: Gwóngjàu, jyutping: Gwong2zau1) és una ciutat de la Xina, capital de la província meridional de Guangdong.
Nou!!: Imperi Persa і Canton · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Imperi Persa і Capadòcia · Veure més »
Carro de guerra
El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.
Nou!!: Imperi Persa і Carro de guerra · Veure més »
Caspiene
Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.
Nou!!: Imperi Persa і Caspiene · Veure més »
Catapulta
Una catapulta és un instrument militar utilitzat en l'antiguitat per al llançament a distància de grans objectes; pot llançar tota mena de projectils com pedres o objectes incendiaris, entre altres.
Nou!!: Imperi Persa і Catapulta · Veure més »
Cavalleria pesant
El relleu més antic que es coneix en què figura un cavaller amb armadura pesant, Imperi Sassànida, Taq-i Bostan, vora Kermanshah, Iran (s. IV). Reconstrucció d'una antiga unitat de cavalleria anomenada catafractes. La cavalleria pesant fou un tipus de cavalleria la funció principal de la qual consistia a entrar en combat directe amb les forces enemigues (tropes de xoc).
Nou!!: Imperi Persa і Cavalleria pesant · Veure més »
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Nou!!: Imperi Persa і Cízic · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Imperi Persa і Cúpula · Veure més »
Charles Eudes Bonin
Charles Eudes Bonin, nascut a Poissy el 26 de juny de 1865 i mort a Barcelona el 29 de setembre de 1929, és un diplomàtic, arqueòleg i explorador francès.
Nou!!: Imperi Persa і Charles Eudes Bonin · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Imperi Persa і Cilícia · Veure més »
Cime
Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.
Nou!!: Imperi Persa і Cime · Veure més »
Cir I d'Anxan
Cir I (en persa antic Kuruš) va ser rei d'Anxan possiblement entre els anys 640 aC i 580 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Cir I d'Anxan · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Imperi Persa і Cir II el Gran · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Imperi Persa і Ciutat · Veure més »
Ciutat planificada
Una ciutat planificada, ciutat de nova planta o localitat planificada és una ciutat creada en un terreny prèviament no urbanitzat, amb un propòsit determinat i d'acord amb un pla urbanístic global.
Nou!!: Imperi Persa і Ciutat planificada · Veure més »
Ciutat vella de Jerusalem
La Ciutat vella de Jerusalem és una àrea d'aproximadament 0,9 km² situada dins de Jerusalem Est, constituint fins a la dècada de 1860 part de l'entramat urbà.
Nou!!: Imperi Persa і Ciutat vella de Jerusalem · Veure més »
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Nou!!: Imperi Persa і Civilització · Veure més »
Colofó (ciutat)
Colofó (en grec antic Κολοφών) era una antiga ciutat grega de Jònia a l'Àsia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons diu Estrabó, per Andremó, que tenia la tomba en entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon.
Nou!!: Imperi Persa і Colofó (ciutat) · Veure més »
Comerç a l'antiga Roma
Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.
Nou!!: Imperi Persa і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »
Companyia de Moscòvia
''Ivan IV de Rússia mostrant els seus tresors a Jerome Horsey'' (Alexander Litovxenko, (1875). La Companyia de Moscovia (també anomenada empresa russa) (en anglès, Muscovy Company o Muscovy Trading Company, en rus, Московская компания), va ser una companyia comercial fundada a Londres el 1555 i que fou la primera gran empresa creada com a societat anònima, precursora d'un tipus de negoci que aviat tindria un gran èxit a Anglaterra.
Nou!!: Imperi Persa і Companyia de Moscòvia · Veure més »
Constantí el Gran i el cristianisme
''El baptisme de Constantí'', per Rafael Sanzio. Durant el regnat de l'emperador romà Constantí el Gran (306-337 dC), el cristianisme va començar a passar a la religió dominant de l'Imperi Romà.
Nou!!: Imperi Persa і Constantí el Gran i el cristianisme · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Imperi Persa і Constantí I el Gran · Veure més »
Conveni Internacional de l'Opi
El Conveni Internacional de l'Opi, signat a La Haia el 23 de gener de 1912, va ser el primer tractat internacional de control de les drogues.
Nou!!: Imperi Persa і Conveni Internacional de l'Opi · Veure més »
Correu
Bústia per a enviar el correu El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del món.
Nou!!: Imperi Persa і Correu · Veure més »
Crònica de Nabònides
La Crònica de Nabònides La Crònica de Nabònides registra els esdeveniments del regnat de l'últim rei de Babilònia (rei Nabònides) abans del rei Cir II el Gran, de l'Imperi Persa.
Nou!!: Imperi Persa і Crònica de Nabònides · Veure més »
Cresos
''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.
Nou!!: Imperi Persa і Cresos · Veure més »
Crisòpolis
Crisòpolis (en grec antic, Χρυσόπολις Chrisopolis) era una antiga ciutat de la costa occidental de Bitínia, a la Propòntida, al Bòsfor traci, una mica al nord de Calcedònia, segons diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Imperi Persa і Crisòpolis · Veure més »
Cristòfor de Lícia
Cristòfol de Lícia (literalment ‘que porta Crist’), també conegut com a Sant Cristòfol, és un sant cristià, sobre l'origen del qual les distintes tradicions cristianes estan en desacord.
Nou!!: Imperi Persa і Cristòfor de Lícia · Veure més »
Cronologia de l'antic Egipte
La creació d'una cronologia de l'antic Egipte fiable és una tasca plena de problemes.
Nou!!: Imperi Persa і Cronologia de l'antic Egipte · Veure més »
Cronologia egípcia convencional
La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.
Nou!!: Imperi Persa і Cronologia egípcia convencional · Veure més »
Crucifixió
Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.
Nou!!: Imperi Persa і Crucifixió · Veure més »
Ctèsies de Cnidos
Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles i aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.
Nou!!: Imperi Persa і Ctèsies de Cnidos · Veure més »
Cultura tibetana
La cultura tibetana, ha estat impregnada fortament pel budisme tibetà, una forma diferent de Vajrayana, la qual està dotada d'una cultura rica i variada.
Nou!!: Imperi Persa і Cultura tibetana · Veure més »
Cursus publicus
El cursus publicus (llatí: 'via pública'; δημόσιος δρόμος, demóssios drómos) era el sistema de correu i transport de l'Imperi Romà.
Nou!!: Imperi Persa і Cursus publicus · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Imperi Persa і Darios el Gran · Veure més »
Darios II
Darios II anomenat Ocos va ser rei de reis de l'imperi Persa de l'any 423 aC al 404 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Darios II · Veure més »
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Darios III de Pèrsia · Veure més »
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Nou!!: Imperi Persa і Dascilèon · Veure més »
Datames
Datames (en grec antic Δατάμης, 'Datámes') (circa 407 aC-361 aC) era sàtrapa i virtual rei de Capadòcia durant l'Imperi Persa.
Nou!!: Imperi Persa і Datames · Veure més »
Dècada del 220
226 - Inici del segon Imperi Persa (226-651) amb la dinastia sassànida.
Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 220 · Veure més »
Dècada del 500
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 500 · Veure més »
Dècada del 500 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 500 aC · Veure més »
Dècada del 510 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 510 aC · Veure més »
Dècada del 520 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 520 aC · Veure més »
Dècada del 540 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 540 aC · Veure més »
Decoració d'ous
Pascua d'Ucraïna. La decoració d'ous és l'art o el treball manual de decorar ous.
Nou!!: Imperi Persa і Decoració d'ous · Veure més »
Deir al-Zor
Deir ez-Zor. El antic Pont penjant. Dayr al-Zawr o Deir ez-Zor és una ciutat de Síria, a la riba de l'Eufrates, capital de la governació de Deir ez-Zor; en turc Deyr-i Zor). És a 450 km de la capital del país, Damasc. Segons el cens de l'any 2004, tenia 239.000 habitants a la zona metropolitana.
Nou!!: Imperi Persa і Deir al-Zor · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Imperi Persa і Derbent · Veure més »
Diàspora armènia
Mapa de la diàspora armènia La Diàspora Armènia es refereix a les comunitats d'armenis fora de la República d'Armènia, incloent-hi l'autoproclamada República de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Imperi Persa і Diàspora armènia · Veure més »
Dinastia Macedònica d'Egipte
La Dinastia Macedònica d'Egipte Padró, Josep, 2006, p. 397 governar de 332 aC al 310 aC i juntament amb la dinastia Ptolemaica configuren el període hel·lenístic Ptolemaic.
Nou!!: Imperi Persa і Dinastia Macedònica d'Egipte · Veure més »
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Nou!!: Imperi Persa і Dinastia safàvida · Veure més »
Dinastia XXX d'Egipte
Esfinxs del Serapeum de Saqqara. Època de Nectabeu I. Museu del Louvre. Obelisc de Nectabeu II. (Museu Britànic). La dinastia XXX d'Egipte fou la dinastia que governà l'antic Egipte entre els anys 378-341 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Dinastia XXX d'Egipte · Veure més »
Dinastia XXXI d'Egipte
La dinastia XXXI, també anomenada segona dominació persa d'Egipte, transcorre del 343-332 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Dinastia XXXI d'Egipte · Veure més »
Djermuk
Djermuk és una comunitat urbana d'Armènia la qual pertany a la província de Vaiotx Dzor.
Nou!!: Imperi Persa і Djermuk · Veure més »
Dones al Turkmenistan
Les dones del Turkmenistan són dones nascudes, que viuen o provenen del Turkmenistan.
Nou!!: Imperi Persa і Dones al Turkmenistan · Veure més »
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Nou!!: Imperi Persa і Drets humans · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Persa і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Imperi Persa і Edat mitjana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Imperi Persa і Egipte · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Imperi Persa і Egipte (província romana) · Veure més »
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Nou!!: Imperi Persa і El Llibre dels Reis · Veure més »
Elefant de guerra
XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.
Nou!!: Imperi Persa і Elefant de guerra · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Imperi Persa і Empúries · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Imperi Persa і En guàrdia! · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Imperi Persa і Equació de segon grau · Veure més »
Escoles gregues
Les escoles gregues o escoles de pensament van ser associacions de matemàtics, els quals tenien unes idees semblants envers els coneixements que aporta la ciència.
Nou!!: Imperi Persa і Escoles gregues · Veure més »
Escultura grega clàssica
440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.
Nou!!: Imperi Persa і Escultura grega clàssica · Veure més »
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Nou!!: Imperi Persa і Església d'Antioquia · Veure més »
Església d'Ikorta
L'església d'Ikorta o església d'Ikorta de l'Arcàngel (en georgià: იკორთის მთავარანგელოზის ტაძარი), comunament coneguda simplement com a Ikorta (იკორთა), pertany a l'Església ortodoxa georgiana del i està situada als afores del llogaret Ikorta, de la regió de Xida Kartli, a l'est de Geòrgia.
Nou!!: Imperi Persa і Església d'Ikorta · Veure més »
Espasa mameluca
L'espasa mameluca és una espasa corbada que té el seu origen a Pèrsia, des d'on va passar a l'Índia, Egipte i el Nord d'Àfrica.
Nou!!: Imperi Persa і Espasa mameluca · Veure més »
Esport a l'Azerbaidjan
Lesport a l'Azerbaidjan té unes arrels molt profundes i, fins i tot actualment, s'hi practiquen esports tant tradicionals com moderns.
Nou!!: Imperi Persa і Esport a l'Azerbaidjan · Veure més »
Esposa del déu Amon
Museu de Brooklyn L'esposa del déu Amon (egipci) fou la sacerdotessa de més alt rang del culte a Amon, una important institució religiosa de l'antic Egipte centrada a Tebes durant les dinasties XXV i XXVI d'Egipte (circa 740-525 aC).
Nou!!: Imperi Persa і Esposa del déu Amon · Veure més »
Estàter
Estàter d'or de Bactriana. Estàter (en grec antic στατὴρ) que es pot traduir per estàndard, era una mesura mestra de pes i de diner.
Nou!!: Imperi Persa і Estàter · Veure més »
Ester
Ester o Esther (en hebreu: אֶסְתֵּר, Ester), nascuda Hadassah bat Avigaïl, va ser una dona jueva, casada amb un rei de l'Imperi persa, segons el relat bíblic del Llibre d'Ester.
Nou!!: Imperi Persa і Ester · Veure més »
Esther (Händel)
Esther (HWV 50) és un oratori en tres actes escrit per Georg Friedrich Händel, considerat com el primer oratori anglés.
Nou!!: Imperi Persa і Esther (Händel) · Veure més »
Eufèmia de Calcedònia
Eufèmia de Calcedònia és una santa cristiana, que fou martiritzada per la seva fe l'any 303.
Nou!!: Imperi Persa і Eufèmia de Calcedònia · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Imperi Persa і Eufrates · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Imperi Persa і Exèrcit · Veure més »
Fail·le de Crotona
Fail·le o Fail·los (en llatí Phayllus, en grec antic Φάϋλλος) fou un atleta i militar de Crotona que va obtenir tres vegades la victòria als Jocs Pitis.
Nou!!: Imperi Persa і Fail·le de Crotona · Veure més »
Falange
* Anatomia.
Nou!!: Imperi Persa і Falange · Veure més »
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Nou!!: Imperi Persa і Faraó · Veure més »
Farnabazos II
Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.
Nou!!: Imperi Persa і Farnabazos II · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Imperi Persa і Fenícia · Veure més »
Fernand Niel
Fernand Niel (Besiers, 4 de setembre de 1903 – París, 15 de desembre de 1985) va ser un escriptor i historiador francès.
Nou!!: Imperi Persa і Fernand Niel · Veure més »
Fossilització de la prenonímia
S'entén al fossilització de la prenonímia com a l'evolució històrica que ha patit l'assignació del prenom, consistent en invertir la tendència inicial de no repetir els noms fins al punt de no utilitzar noms no preexistents.
Nou!!: Imperi Persa і Fossilització de la prenonímia · Veure més »
Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan
La frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan és la frontera de 689 kilòmetres en sentit est-oest que separa el sud de l'Azerbaidjan del nord-oest de l'Iran (províncies d'Ardabil, Azerbaidjan Est i Azerbaidjan Oest).
Nou!!: Imperi Persa і Frontera entre l'Iran i l'Azerbaidjan · Veure més »
Frontons del Partenó
Els frontons del Partenó són dos conjunts d'estàtues (al voltant de cinquanta) de marbre pentèlic localitzades originàriament a les façanes est i oest del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.
Nou!!: Imperi Persa і Frontons del Partenó · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Imperi Persa і Galera · Veure més »
Globalització
La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.
Nou!!: Imperi Persa і Globalització · Veure més »
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Nou!!: Imperi Persa і Gordià III · Veure més »
Gorgo d'Esparta
Gorgo (Gorgo) nascuda l'any 506 aC, va ser filla del rei d'Esparta Cleòmenes I i esposa del rei Leònides I.
Nou!!: Imperi Persa і Gorgo d'Esparta · Veure més »
Gran Iran
Síria Oriental i el Caucas. Gran Iran (persa: ایران بزرگ; la Encyclopædia Iranica usa el terme Continent Cultural Iranià) és un terme que fa referència a les regions que tenen una significativa influència cultural iraniana.
Nou!!: Imperi Persa і Gran Iran · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Imperi Persa і Grècia · Veure més »
Grecobudisme
El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.
Nou!!: Imperi Persa і Grecobudisme · Veure més »
Guerra a l'antiga Grècia
Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.
Nou!!: Imperi Persa і Guerra a l'antiga Grècia · Veure més »
Guerra de Sicília (600 aC-265 aC)
Les Guerres Grecopúniques o Guerres Sicilianes foren una sèrie de conflictes armats entre cartaginesos i diverses ciutat estat gregues, liderades per Siracusa, pel control de Sicília i el Mar Mediterrani occidental entre el 600 aC i el 265 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) · Veure més »
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Nou!!: Imperi Persa і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »
Guerra gòtica (376-382)
La Guerra gòtica fou un conflicte ocorregut entre el 376 i el 382 que enfrontà a l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Romà d'Occident amb teruings i greutungs, que es veien pressionats per l'avanç dels huns.
Nou!!: Imperi Persa і Guerra gòtica (376-382) · Veure més »
Guerra naval
Batalla del Nil. La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics.
Nou!!: Imperi Persa і Guerra naval · Veure més »
Guerra otomano-safàvida (1532-1555)
La Guerra Otomano-Safàvida de 1532 a 1555 va ser un dels molts conflictes bèl·lics entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Persa.
Nou!!: Imperi Persa і Guerra otomano-safàvida (1532-1555) · Veure més »
Guerra psicològica
La guerra psicològica (PSYWAR), o els aspectes bàsics de les operacions psicològiques modernes (PSYOP), es coneixen per molts altres noms o termes, incloent MISO, Psy Ops, guerra política, «Cors i ments» i propaganda.
Nou!!: Imperi Persa і Guerra psicològica · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Imperi Persa і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Imperi Persa і Guerres mèdiques · Veure més »
Gur-e Amir
El Gur-e Amir (persa: گور امیر) és el mausoleu del conqueridor asiàtic Tamerlà (conegut com a Timur) a Samarcanda, actual Uzbekistan.
Nou!!: Imperi Persa і Gur-e Amir · Veure més »
Harpàgides
Els harpàgides foren una dinastia reial de Lídia que suposadament descendia del general mede Hàrpag, membre de la casa reial mede.
Nou!!: Imperi Persa і Harpàgides · Veure més »
Helió
Helió (en llatí Helion, en grec), va ser un funcionari romà de l'imperi oriental que va exercir com a magister officiorum, del 414 al 417, i del 424 al 427, sota Teodosi II.
Nou!!: Imperi Persa і Helió · Veure més »
Heraclides de Cime
Heraclides de Cime (Heracleides, en Ἡρακλείδης) fou un historiador grec autor d'una història de Pèrsia una part de la qual porta el títol de Παρασκευαστικά.
Nou!!: Imperi Persa і Heraclides de Cime · Veure més »
Hermòcrates de Rodes
Hermòcrates de Rodes (Hermocrates) fou un ambaixador rodi al servei de Pèrsia.
Nou!!: Imperi Persa і Hermòcrates de Rodes · Veure més »
Hipòdam
Mapa del Pireu, que mostra el traçat "en graella" de la ciutat Hipòdam, Hippodamus de Milet), Hippodamus o Hippodamo (Milet, 498 - 408 aC) va ser un destacat arquitecte grec, nascut a Milet fill d'Eurifó (Eurifonte) en temps de Pèricles; la seva fama derivava de la construcció de ciutats i no d'edificis. Planificador urbanístic, matemàtic, meteoròleg i filòsof i se'l considera el "pare" del planejament urbanístic, que va donar nom al "pla hipodàmic" un esquema de ciutats en retícula, procedència de l'adjectiu hipodàmia. Va viure doncs durant el segle V aC, en el començament de l'època clàssica de l'antiga Grècia. Va construir el Pireu i també Turis a la Magna Grècia (443 aC) i més tard Rodes (408 aC). Fou probablement el pare de l'orador Arqueptòlem, rival de Cleó d'Atenes. Representa l'antiga escola jònica, en què primava la perfecció i el luxe. Aristòtil, el va descriure com original en tots els aspectes i com algú que desitjava ser un erudit en totes les ciències de la naturalesa, encara que hi ha discrepàncies sobre si aquest Hippodamus és el mateix del que parla Aristòtil a Política, II. i al qual es refereix Joan Estobeu al Florigeo com Hippodamus, el pitagòric. Aristòtil el va definir com "... un home estrany, l'afany de distinció li va fer portar una vida excèntrica".
Nou!!: Imperi Persa і Hipòdam · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Imperi Persa і Història · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Història d'Armènia · Veure més »
Història d'Artsakh
La història d'Artsakh és la història de l'actual República d'Artsakh, estat que, tot i que és de facto independent, no ha estat acollit per la comunitat internacional ni reconegut i que segons la legislació internacional forma part de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Imperi Persa і Història d'Artsakh · Veure més »
Història d'Àsia
La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.
Nou!!: Imperi Persa і Història d'Àsia · Veure més »
Història d'Egipte
La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.
Nou!!: Imperi Persa і Història d'Egipte · Veure més »
Història d'Etiòpia
Mapa històric d'Etiòpia (anomenada llavors "Abissínia") el 1771 La història d'Etiòpia és la de l'estat independent més antic d'Àfrica i una de les històries més llargues del món.
Nou!!: Imperi Persa і Història d'Etiòpia · Veure més »
Història d'Oman
Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.
Nou!!: Imperi Persa і Història d'Oman · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Imperi Persa і Història de França · Veure més »
Història de Grècia
Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona.
Nou!!: Imperi Persa і Història de Grècia · Veure més »
Història de l'Afganistan
talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.
Nou!!: Imperi Persa і Història de l'Afganistan · Veure més »
Història de l'alfabet
La història de l'alfabet comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.
Nou!!: Imperi Persa і Història de l'alfabet · Veure més »
Història de l'antic Egipte
La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.
Nou!!: Imperi Persa і Història de l'antic Egipte · Veure més »
Història de l'astronomia
Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.
Nou!!: Imperi Persa і Història de l'astronomia · Veure més »
Història de l'Àsia Central
L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.
Nou!!: Imperi Persa і Història de l'Àsia Central · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Imperi Persa і Història de l'Iran · Veure més »
Història de l'Uzbekistan
Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.
Nou!!: Imperi Persa і Història de l'Uzbekistan · Veure més »
Història de la ciència i la tecnologia a Espanya
Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).
Nou!!: Imperi Persa і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »
Història de la comunitat jueva a Palestina
Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.
Nou!!: Imperi Persa і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »
Història de la dona
Manifestació a Bangladesh per l'ocupació de les dones. La història de la dona, anomenada Herstory a l'àmbit anglosaxó, és l'estudi del paper que les dones han jugat en la història, juntament amb els mètodes necessaris per a l'estudi de les dones.
Nou!!: Imperi Persa і Història de la dona · Veure més »
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Imperi Persa і Història de Mesopotàmia · Veure més »
Història de Síria
La història de Síria comprèn els esdeveniments que han tingut lloc en aquest país des de la prehistòria fins a l'actualitat, marcats per la situació geogràfica.
Nou!!: Imperi Persa і Història de Síria · Veure més »
Història de Sicília
Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.
Nou!!: Imperi Persa і Història de Sicília · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Imperi Persa і Història del Caucas · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Imperi Persa і Història del Iemen · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: Imperi Persa і Història del Panjab · Veure més »
Història del Pròxim Orient
La història del Pròxim Orient cobreix els esdeveniments trasncorreguts a la zona anomenada Pròxim Orient o Orient Mitjà, de límits ambigus.
Nou!!: Imperi Persa і Història del Pròxim Orient · Veure més »
Història del safrà
Flors de safrà recollides per dues dones en un fresc de la civilització minoica a l'illa de Santorini La història del safrà, el seu cultiu i utilització, arriba a tenir una antiguitat de més de 3.500 anys i s'estén per moltes cultures, continents i civilitzacions.
Nou!!: Imperi Persa і Història del safrà · Veure més »
Història dels jueus
Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.
Nou!!: Imperi Persa і Història dels jueus · Veure més »
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Nou!!: Imperi Persa і Història universal · Veure més »
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Nou!!: Imperi Persa і Històries (Heròdot) · Veure més »
Historiografia grega
Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.
Nou!!: Imperi Persa і Historiografia grega · Veure més »
Hoysala
Karnataka). Els Hoysala van ser una dinastia fundadora d'un imperi de tradició gairebé exclusivament canaresa al sud de l'Índia.
Nou!!: Imperi Persa і Hoysala · Veure més »
Imbros
Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.
Nou!!: Imperi Persa і Imbros · Veure més »
Imperi
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Kuixan · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Mogol · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Mongol · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Imperi Persa і Imperi Selèucida · Veure més »
Imperialisme
juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.
Nou!!: Imperi Persa і Imperialisme · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Imperi Persa і Impost · Veure més »
Influència persa a la Bíblia
Influència persa a la Bíblia fa referència al sincretisme entre la religió persa i els escrits de la Bíblia.
Nou!!: Imperi Persa і Influència persa a la Bíblia · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Imperi Persa і Iran · Veure més »
Irànics
Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.
Nou!!: Imperi Persa і Irànics · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Imperi Persa і Islam · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Imperi Persa і Ixkhan · Veure més »
Jàbir ibn Hayyan
Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí, més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721? – Kufa, Iraq, c. 815), va ser el suposat autor d'un gran nombre i varietat d'obres en àrab, sovint anomenat corpus jabirià.
Nou!!: Imperi Persa і Jàbir ibn Hayyan · Veure més »
Judeopersa
El judeopersa és la llengua neopersa escrita en caràcters hebreus.
Nou!!: Imperi Persa і Judeopersa · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Imperi Persa і Julià l'Apòstata · Veure més »
Juvanxer
Juvanxer, Javanxir o Juvān Shir (mort l'any 630) fou un pretendent sassànida el 630.
Nou!!: Imperi Persa і Juvanxer · Veure més »
Kamanche
Kamanche al banquet de Sha Abbas II (1646) Una dona jugant al kamancheh, Qazar, Iran, 1800-1825. Kamanche El kamanche és un instrument persa de corda fregada relacionat amb el Rabâb, un dels primers instruments d'arc, antecessor dels instruments més moderns de corda fregada d'Europa i d'Àsia.
Nou!!: Imperi Persa і Kamanche · Veure més »
Kanat d'Erevan
El Kanat d'Erevan (en persa: آرون) va ser un principat musulmà sota el domini de l'Imperi Persa entre 1747 i 1828.
Nou!!: Imperi Persa і Kanat d'Erevan · Veure més »
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Nou!!: Imperi Persa і Kızılırmak · Veure més »
Khaldu
khaldu fou el nom donat als habitants originals d'Urartu una vegada la regió fou ocupada pels muskhi, origen dels moderns armenis, al.
Nou!!: Imperi Persa і Khaldu · Veure més »
Khor Fakkan
Khor Fakkan és un territori depenent de l'emirat de Sharjah als Emirats Àrabs Units.
Nou!!: Imperi Persa і Khor Fakkan · Veure més »
Kopis
El kopis és una antiga espasa d'un sol tall, amb una fulla robusta i corbada cap endins, preparada per literalment seccionar l'enemic atacant amb potents estocades.
Nou!!: Imperi Persa і Kopis · Veure més »
Làkhmides
s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.
Nou!!: Imperi Persa і Làkhmides · Veure més »
Leònides I
Leònides o Leònidas (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.
Nou!!: Imperi Persa і Leònides I · Veure més »
Legió XVIII
La Legió XVIII va ser una legió romana fundada probablement per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.
Nou!!: Imperi Persa і Legió XVIII · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Imperi Persa і Lesbos · Veure més »
Literatura espanyola del Renaixement
Loçana andaluza'', Venecia, 1528. Página del título.1ª edición, exemplar únic. La Literatura espanyola del Renaixement està estretament vinculada a les relacions polítiques, militars, religioses i literàries entre Itàlia i Espanya des de mitjan XV que van suposar un floreixent intercanvi cultural entre aquests dos territoris.
Nou!!: Imperi Persa і Literatura espanyola del Renaixement · Veure més »
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Nou!!: Imperi Persa і Llengües iràniques · Veure més »
Llibre de Daniel
El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.
Nou!!: Imperi Persa і Llibre de Daniel · Veure més »
Lliga de Corint
La Lliga de Corint o Lliga dels Hel·lens fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia entre el i el aC.
Nou!!: Imperi Persa і Lliga de Corint · Veure més »
Llista d'estats sobirans del 1894
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'estats sobirans del 1894 · Veure més »
Llista d'estats sobirans del 1895
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'estats sobirans del 1895 · Veure més »
Llista d'estats sobirans del 1896
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'estats sobirans del 1896 · Veure més »
Llista d'estats sobirans del 1897
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'estats sobirans del 1897 · Veure més »
Llista d'estats sobirans del 1898
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'estats sobirans del 1898 · Veure més »
Llista d'estats sobirans del 1899
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'estats sobirans del 1899 · Veure més »
Llista d'estats sobirans del 1900
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'estats sobirans del 1900 · Veure més »
Llista d'exploracions
Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'exploracions · Veure més »
Llista d'himnes
A continuació es presenta un llistat dels himnes nacionals i regionals de cada territori, la llista està ordenada pel nom del país, això no obstant, us aconsellem utilitzar el cercador del vostre navegador.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'himnes · Veure més »
Llista d'unitats de massa d'Assíria
Aquesta és una llista de les unitats de pes emprades a l'antiga Assíria.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'unitats de massa d'Assíria · Veure més »
Llista d'unitats de massa de Babilònia
Aquesta és una llista de les unitats de pes emprades a l'antiga Babilònia.
Nou!!: Imperi Persa і Llista d'unitats de massa de Babilònia · Veure més »
Llista de dinasties de l'Afganistan
L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.
Nou!!: Imperi Persa і Llista de dinasties de l'Afganistan · Veure més »
Llista de les colònies portugueses
Aquesta és una llista dels territoris que van formar part de l'Imperi Portuguès ordenats alfabèticament.
Nou!!: Imperi Persa і Llista de les colònies portugueses · Veure més »
Llista de països desapareguts
Màxima extensió de l'Imperi Romà. Expansió de l'Imperi Mongol. En aquesta llista hi ha alguns països que existiren algun cop, però que en l'actualitat ja no existeixen per causes diverses, bé perquè s'hagin unit amb altres països, bé perquè hagin canviat de nom, han estat conquerits, s'han independitzat, secessionat o dissolt.
Nou!!: Imperi Persa і Llista de països desapareguts · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Imperi Persa і Lluna · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Imperi Persa і Mahoma · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Imperi Persa і Maniqueisme · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Imperi Persa і Mar Càspia · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Imperi Persa і Mar Egea · Veure més »
Mariandins
Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.
Nou!!: Imperi Persa і Mariandins · Veure més »
Marie-Béatrice de Baye
Marie-Anne-Béatrix Oppenheim de Chabert, o Marie-Béatrice de Baye o Baronne de Baye (pel seu marit) fou una poetessa francesa.
Nou!!: Imperi Persa і Marie-Béatrice de Baye · Veure més »
Mario Liverani
és un historiador, orientalista i arqueòleg italià, professor emèrit d'Història del Pròxim Orient a la Universitat de Roma La Sapienza, fundador i director de la revista Vicino Orient, membre de l'American Oriental Society, Accademia delle Scienze de Torí i doctor honoris causa per la Universitat de Copenhaguen i per la Universitat Autònoma de Madrid.
Nou!!: Imperi Persa і Mario Liverani · Veure més »
Matiana
Matiana (en llatí Matiana, en grec antic Ματιανή o Ματιηνή) era un districte de Mèdia al sud-oest de la Mèdia Atropatene.
Nou!!: Imperi Persa і Matiana · Veure més »
Mausoleu d'Halicarnàs
La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per a Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Sàtir; aquest darrer va escriure una descripció de l'obra i de les decoracions escultòriques, fetes pels artistes de l'escola àtica Escopes de Paros, Briaxis, Leòcares, i potser Timoteu i Praxíteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una façana; a la mort d'Artemísia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les estàtues dels dos monarques. Reconstrucció moderna a Miniatürk, a Istanbul. Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcció; encara que algunes monedes en donen una representació són creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'únic que en fa una descripció completa es Plini el Vell, però la seva descripció és complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era més curt als frontals; el seu perímetre era d'uns 125 metres i l'altura d'11 metres; estava rodejat per 36 columnes, una zona anomenada Ptèron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptèron hi havia una piràmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent l'ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cel·la quadrangular (ptèron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jòniques) i elevat per una base (cosa necessària per compensar l'altura parcial i la total). Les ruïnes del Mausoleu a Bodrum. L'edifici encara existia al i probablement va sobreviure almenys fins vers el. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britànic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i són ara al Museu Britànic, sent coneguts com a "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jònics i a Cària). El mot mausoleu ha estat usat des d'aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car "Mausolm—eion" originalment significava "dedicat a Mausol".
Nou!!: Imperi Persa і Mausoleu d'Halicarnàs · Veure més »
Mazares
Mazares (en llatí Mazares, en grec antic Μαζάρης) era un militar mede al que Cir II el Gran de Pèrsia va enviar a Lídia l'any 546 aC per aplicar els suggeriments que Cressos havia fet a Cir de convertir els lidis en efeminats i evitar que portessin armes, segons Heròdot.
Nou!!: Imperi Persa і Mazares · Veure més »
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Nou!!: Imperi Persa і Mísia (regió) · Veure més »
Medicina de l'antic Iran
Alguns dels primers registres de la història de la medicina de l'antic Iran es poden trobar l'Avesta, la col·lecció principal dels texts sagrats del zoroastrisme. La Medicina de l'antic Iran la seva pràctica i el seu estudi a Pèrsia té una història llarga i prolífica.
Nou!!: Imperi Persa і Medicina de l'antic Iran · Veure més »
Menemen
Situació del districte dins a la província Caravanserrall restaurat a Menemen Menemen (Μαινεμένη en grec) és una ciutat i districte de la província d'Esmirna, format per les terres al·luvials del riu Gediz.
Nou!!: Imperi Persa і Menemen · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Imperi Persa і Mercenari · Veure més »
Mesquita de l'Imam Khomeini
La mesquita de l'Imam m Khomeini, és també coneguda com a Mesquita Reial o mesquita de l'Imam, situada a Isfahan (Esfahān) a Iran; fou construïda per al sobirà safàvida Shah Abbas I, entre els anys 1612 i 1630.
Nou!!: Imperi Persa і Mesquita de l'Imam Khomeini · Veure més »
Mihran
Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.
Nou!!: Imperi Persa і Mihran · Veure més »
Mihran Mihrevandak
El general Mihran Mihrevandak va ser marzban d'Armènia de l'any 572 al 573 o 574.
Nou!!: Imperi Persa і Mihran Mihrevandak · Veure més »
Mil·lenni I aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 1000 aC fins a l'1 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Mil·lenni I aC · Veure més »
Mitrenes
Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, va ser sàtrapa d'Armènia entre 331 i 317 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Mitrenes · Veure més »
Mitridates I
Mitridates I (en grec antic Mιθριδάτης) va ser sàtrapa del Pont.
Nou!!: Imperi Persa і Mitridates I · Veure més »
Mitridates II
Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.
Nou!!: Imperi Persa і Mitridates II · Veure més »
Mitridàtica
La dinastia mitridàtica era una nissaga probablement d'origen aquemènida que va governar el Pont, primer una satrapia persa i després el Regne del Pont, des del començament del fins al 47 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Mitridàtica · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Imperi Persa і Monarquia · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Imperi Persa і Monestir · Veure més »
Monestir d'Ikalto
El monestir d'Ikalto (en idioma georgià: იყალთოს მონასტერი) és un monument arquitectònic georgià, situat a uns 7-8 km al nord del municipi de Telavi, a la regió de Kakhètia de Geòrgia.
Nou!!: Imperi Persa і Monestir d'Ikalto · Veure més »
Moscs
Els moscs (en llatí moschi, en grec antic Μόσχοι) eren un poble de Còlquida veïns dels tiberens, mosinecs, macrons i mardes (o amardis), que van formar part de la satrapia XIX de l'Imperi Persa, que s'estenia per la banda sud-est del Pont Euxí fins a les muntanyes armènies.
Nou!!: Imperi Persa і Moscs · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Imperi Persa і Mossul · Veure més »
Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món
Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.
Nou!!: Imperi Persa і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »
Murat IV
Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.
Nou!!: Imperi Persa і Murat IV · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Imperi Persa і Museu Britànic · Veure més »
Museu Nacional de l'Iran
El Museu Nacional de l'Iran (en persa: موزه ملي ايران Mūze-ye Millī-ye Anarān, o موزه ایران باستان Muze-ye Irân-i Bâstân, 'Museu de l'Iran antic') és un museu arqueològic i històric localitzat a Teheran.
Nou!!: Imperi Persa і Museu Nacional de l'Iran · Veure més »
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Nou!!: Imperi Persa і Nabònides · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Imperi Persa і Najaf · Veure més »
Nectabeu II
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Nectabeu II · Veure més »
Nicocles de Salamina (pare d'Evàgores)
Nicocles de Salamina —Nikokles — fou pare del rei Evàgores I, membre de la família reial de Salamina de Xipre, però que probablement no va regnar, ja que el tron apareix ocupat a la joventut d'Evàgores per un descendent d'un fenici que havia usurpat el tron anteriorment, i regnava sota sobirania persa.
Nou!!: Imperi Persa і Nicocles de Salamina (pare d'Evàgores) · Veure més »
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.
Nou!!: Imperi Persa і Nicolau I de Rússia · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Imperi Persa і Nicomèdia · Veure més »
Novel·la de gènere
El terme novel·la de gènere designa conjuntament els diversos tipus de gènere novel·lístic més o menys estereotipats, clarament caracteritzables cadascun pel centre d'interès (l'amor, el sexe, l'aventura, el crim...), la temàtica, l'ambientació i la mena de personatges, així com per una sèrie de convencions establertes (implícitament) al si de cadascun d'ells (del final feliç de la novel·la sentimental al secret en què porta les investigacions el detectiu de la novel·la-enigma fins a l'explicació final).
Nou!!: Imperi Persa і Novel·la de gènere · Veure més »
Numerià
Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.
Nou!!: Imperi Persa і Numerià · Veure més »
Nus gordià
''Alexandre tallant el nus gordià'', de Jean-Simon Berthélemy (1743–1811). L'expressió nus gordià procedix d'una llegenda segons la qual un rei de Gòrdion a Frígia, (actual Anatòlia) anomenat Gordios portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les.
Nou!!: Imperi Persa і Nus gordià · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Imperi Persa і Ocells · Veure més »
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Nou!!: Imperi Persa і Orfebreria · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Imperi Persa і Orient Mitjà · Veure més »
Oxatres (germà de Darios III)
Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξαρτης) fou un príncep persa, germà de Darios III de Pèrsia Codomà, l'últim rei aquemènida de l'Imperi Persa.
Nou!!: Imperi Persa і Oxatres (germà de Darios III) · Veure més »
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Nou!!: Imperi Persa і Paflagònia · Veure més »
Paflagonis
Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Imperi Persa і Paflagonis · Veure més »
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Nou!!: Imperi Persa і Palau (arquitectura) · Veure més »
Palmeta
Pàgina on apareixen diverses il·lustracions de palmetes, extreta de l'obra ''Handbuch der Ornamentik'' de Franz Meyer (1898) La palmeta (del llatí, palma) és un motiu decoratiu en forma de fulla de palmera.
Nou!!: Imperi Persa і Palmeta · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Imperi Persa і Pamfília · Veure més »
Papirs d'Elefantina
Els papirs d'Elefantina és el nom donat, comunament, al conjunt d'arxius i documents que van pertànyer als membres d'una comunitat jueva i aramea de la guarnició de l'illa d'Elefantina (antic Yeb), prop d'Assuan, a l'Alt Egipte, entre 495 i 399 adC.
Nou!!: Imperi Persa і Papirs d'Elefantina · Veure més »
Parmenió
Parmenió (Parmenion) (vers 400 aC-330 aC) fill del general Filotes, fou un general macedoni.
Nou!!: Imperi Persa і Parmenió · Veure més »
Part (llengua)
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і Part (llengua) · Veure més »
Partenó
El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.
Nou!!: Imperi Persa і Partenó · Veure més »
Pasqua (festivitat)
La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").
Nou!!: Imperi Persa і Pasqua (festivitat) · Veure més »
Pausiris
Pausiris o Pausires (Pausiras o Pausiris) fou un noble persa.
Nou!!: Imperi Persa і Pausiris · Veure més »
Pàmfils
Els pàmfils (en grec antic Παμφύλιοι) eren un poble de l'Àsia Menor, d'origen europeu però amb altres aportacions ètniques, que vivia a Pamfília.
Nou!!: Imperi Persa і Pàmfils · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Imperi Persa і Pèrsia · Veure més »
Pèrsia (desambiguació)
* Pèrsia, territori que va entre la mar Càspia i el golf Pèrsic de nord a sud, i entre el Khuzestan, Luristan, Kurdistan i Azerbaidjan Iranià l'oest, abraçant a l'est part de l'Afganistan i al sud-est fins al Balutxistan Iranià.
Nou!!: Imperi Persa і Pèrsia (desambiguació) · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Imperi Persa і Període hel·lenístic · Veure més »
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Nou!!: Imperi Persa і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »
Peroz II
Peroz II Ghusnaspbandah fou un sobirà persa de la dinastia dels Sassànides, que va regnar alguns mesos l'any 630.
Nou!!: Imperi Persa і Peroz II · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Imperi Persa і Persa · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Imperi Persa і Persarmènia · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Imperi Persa і Persèpolis · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Imperi Persa і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Imperi Persa і Perses · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Imperi Persa і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Petra d'Aràbia
Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.
Nou!!: Imperi Persa і Petra d'Aràbia · Veure més »
Pixòdar
Pixòdar (Pixodarus), anomenat també Pixòdor (Pixodorus), fou sàtrapa-rei (dinasta) de Cària.
Nou!!: Imperi Persa і Pixòdar · Veure més »
Pixòdar de Cindis
Pixòdar (en llatí Pixodarus, en grec antic Πιξώδαρος "Pixódaros") fou un noble de Cària, fill de Matusol de Cindis.
Nou!!: Imperi Persa і Pixòdar de Cindis · Veure més »
Pompeu Trogus
''Epitome historiarum Trogi Pompeii'' Gneu Pompeu Trogus (Gnaeus Pompēius Trogus) va ser un historiador romà d'origen gal, autor d'unes ''Historĭae Philippĭcae'' en quaranta-quatre llibres.
Nou!!: Imperi Persa і Pompeu Trogus · Veure més »
Portada/article agost 3
Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.
Nou!!: Imperi Persa і Portada/article agost 3 · Veure més »
Portada/article maig 18
Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.
Nou!!: Imperi Persa і Portada/article maig 18 · Veure més »
Préssec
Préssec ''Pot de préssecs'', de Claude Monet (1866). El préssec, prèssic, bresquilla, melicotó és el fruit del presseguer, bresquiller o melicotoner (Prunus persica).
Nou!!: Imperi Persa і Préssec · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Imperi Persa і Primera Croada · Veure més »
Primera Guerra Mèdica
La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques.
Nou!!: Imperi Persa і Primera Guerra Mèdica · Veure més »
Primera potència mundial
Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.
Nou!!: Imperi Persa і Primera potència mundial · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Imperi Persa і Província de Fars · Veure més »
Província del Turquestan
La província del Turquestan (Түркістан облысы), abans Kazakhstan Meridional (Оңтүстік Қазақстан облысы; Южно-Казахстанская область) és la divisió administrativa més al sud del país.
Nou!!: Imperi Persa і Província del Turquestan · Veure més »
Purim
La festa del Purim (en hebreu: פורים) és una festa secundària dins el judaisme, però molt popular.
Nou!!: Imperi Persa і Purim · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Imperi Persa і Regió de Frígia · Veure més »
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Nou!!: Imperi Persa і Regió del Pont · Veure més »
Regió intermèdia
La regió intermèdia és un model geopolític establert, proposat durant la dècada de 1970 per l'historiador grec Dimitri Kitsikis, professor a la Universitat d'Ottawa al Canadà.
Nou!!: Imperi Persa і Regió intermèdia · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Imperi Persa і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Regne d'Axum
Obelisc a Axum El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el.
Nou!!: Imperi Persa і Regne d'Axum · Veure més »
Regne de Cuix
El Regne de Cuix (sovint apareix com a Kuš, Kuix o fins i tot Kush) fou un antic regne africà situat a la confluència del Nil Blau, el Nil Blanc i el riu Atbara, en el territori que és ara la República del Sudan.
Nou!!: Imperi Persa і Regne de Cuix · Veure més »
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Nou!!: Imperi Persa і Regne de Geòrgia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Imperi Persa і Regne del Pont · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia
Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.
Nou!!: Imperi Persa і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Nou!!: Imperi Persa і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »
República Democràtica d'Armènia
La República Democràtica d'Armènia (1918-1920) fou el primer estat modern establert a l'actual Armènia.
Nou!!: Imperi Persa і República Democràtica d'Armènia · Veure més »
Retrat
Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.
Nou!!: Imperi Persa і Retrat · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Imperi Persa і Revolta Jònica · Veure més »
Revolució islàmica
La revolució islàmica (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini.
Nou!!: Imperi Persa і Revolució islàmica · Veure més »
Roxana
Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.
Nou!!: Imperi Persa і Roxana · Veure més »
Rustam Khan Khosrow Mirza
Rustam Khan o Rostom Khan, Khosrow Mirza o Rostom de Kartli (1567-17 de novembre 1658) fou un rei de Kartli de la família Bagrationi que va regnar del 1633 al 1658, i rei de Kakhètia del 1648 al.
Nou!!: Imperi Persa і Rustam Khan Khosrow Mirza · Veure més »
Ruta reial persa
La ruta reial persa era un antic camí construït pel rei persa Darios I al.
Nou!!: Imperi Persa і Ruta reial persa · Veure més »
Sacrifici d'animals
Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.
Nou!!: Imperi Persa і Sacrifici d'animals · Veure més »
Sagàrtia
Sagàrtia va ser el nom de la regió de l'imperi Persa on actualment hi ha la ciutat de Yedz que incloïa el territori més tard conegut per Arbelitis, nom que va prendre de la ciutat principal, Arbela.
Nou!!: Imperi Persa і Sagàrtia · Veure més »
Sahak II Bagratuní
(en armeni) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.
Nou!!: Imperi Persa і Sahak II Bagratuní · Veure més »
Saspers
Els saspers (en georgià სასპერები) era el nom que tenia una confederació tribal dels georgians.
Nou!!: Imperi Persa і Saspers · Veure més »
Sassan
Sassan II va ser rei de Fars (Pèrsia) fundador de la dinastia sassànida, que regirà l'Imperi Persa a partir del seu net Ardaixir I. Segons les cròniques d'Ardaixir, Sassan era un pastor o un soldat al servei o acollit pel rei i astròleg Papak II que descendia dels aquemènides, encara que ho mantenia en secret.
Nou!!: Imperi Persa і Sassan · Veure més »
Satrapia d'Armènia Occidental
Satrapia d'Armènia Occidental (a vegades també satrapia d'Armènia Menor) fou una subdivisió administrativa de l'Imperi Persa Aquemènida, dins de la satrapia principal d'Armina (Armènia).
Nou!!: Imperi Persa і Satrapia d'Armènia Occidental · Veure més »
Satrapia de Babilònia
La satrapia de Babilònia (Bābiruš) fou una divisió administrativa de l'Imperi Persa (IX satrapia) i després de l'Imperi Selèucida, que s'estenia per les terres de l'Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilònia).
Nou!!: Imperi Persa і Satrapia de Babilònia · Veure més »
Satrapia de Gandhara
Gandhara fou una satrapia de l'imperi Persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental de l'Afganistan, incloent-hi Kabul i l'oest del Pakistan (amb Peshawar).
Nou!!: Imperi Persa і Satrapia de Gandhara · Veure més »
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Nou!!: Imperi Persa і Satrapia de Lídia · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Imperi Persa і Sàtrapa · Veure més »
Sínode de Laodicea
El Sínode de la Laodicea fou un sínode regional d'una trentena de clergues d'Anatòlia (la moderna Turquia).
Nou!!: Imperi Persa і Sínode de Laodicea · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Imperi Persa і Síria · Veure més »
Sembat Bagratuní III
Sembat Bagratuní III (en armeni) va ser un noble armeni del de la família dels Bagràtides.
Nou!!: Imperi Persa і Sembat Bagratuní III · Veure més »
Serguei Kírov
Serguei Mirónovitx Kírov (rus: Серге́й Миро́нович Ки́ров) (27 de març de 1886 – 1 de desembre de 1934), nascut Serguei Mirónovitx Kóstrikov, va ser un dels primers líders bolxevics a la Unió Soviètica.
Nou!!: Imperi Persa і Serguei Kírov · Veure més »
Set meravelles del món antic
s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Imperi Persa і Set meravelles del món antic · Veure més »
Sextant astronòmic
El sextant astronòmic és un sextant de grans dimensions que s'usa fonamentalment per mesurar les posicions de les estrelles.
Nou!!: Imperi Persa і Sextant astronòmic · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Imperi Persa і Sicília · Veure més »
Sicle
púnica. El sistema monetari púnic estava basat en el sicle. El sicle (de l'hebreu שקל, sheqel, a través del llatí siclus, en grec antic σίγλος o σίκλος) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitjà (Palestina) i a Mesopotàmia (Assíria i Babilònia), que corresponia al dàric persa.
Nou!!: Imperi Persa і Sicle · Veure més »
Simbad, la llegenda dels set mars
Simbad, la llegenda dels set mars (títol original: Sinbad: Legend of the Seven Seas) és una pel·lícula estatunidenca d'animació dirigida per Tim Johnson i Patrick Gilmore, produït per Jeffrey Katzenberg i estrenada l'any 2003.
Nou!!: Imperi Persa і Simbad, la llegenda dels set mars · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Imperi Persa і Siríac · Veure més »
Siyavush
Siyavush o Siyāvash (en persa: سياوش) o Siavush, Siavukhsh, Siavash, o Seyavash) és una important figura a l'obra èpica de Ferdowsi coneguda com a Shahnameh. Fou un príncep llegendari persa de l'antic temps de l'Imperi Persa. Era el fill de Kay Kawus, el Shah de l'Iran en aquell temps, i a causa de la traïció de la seva sogra,Sudabeh (amb qui s'havia negat a tenir una relació sexual i a trair al seu pare), s'exilià a Turan on fou mort innocentment per ordre del rei turanià, Afrasiyab. Més tard, el seu fill Kai Khosrow, prengue la seva venjança. És símbol de la innocència en la literatura persa. El seu nom significa "Algú amb un cavall negre". Ferdowsi en el Shahnameh denomina el seu cavall Shabrang Behzd (en persa:شبرنگ بهزاد) significant literalment "Nit virolada pura-nascuda".
Nou!!: Imperi Persa і Siyavush · Veure més »
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Smerdis de Pèrsia · Veure més »
Sogdians
Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) van ser un antic poble de llengua irànica que vivia a la Sogdiana, veïns dels bactrians, sotmesos a domini de l'Imperi Persa.
Nou!!: Imperi Persa і Sogdians · Veure més »
Sogdià de Pèrsia
Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.
Nou!!: Imperi Persa і Sogdià de Pèrsia · Veure més »
Soldats de Salamina
Soldats de Salamina (Soldados de Salamina en l'original castellà) és una novel·la de l'escriptor extremeny Javier Cercas, publicada el 2001.
Nou!!: Imperi Persa і Soldats de Salamina · Veure més »
Spandiyadh
Spandiyadh o també Spendiad i Isfandiyar (en persa mitjà: 𐭮𐭯𐭣𐭩𐭲) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.
Nou!!: Imperi Persa і Spandiyadh · Veure més »
Sparabara
Una interpretació de Sparabara Els sparabara (del persa, significa "portadors d'escut") eren la infanteria de l'exèrcit pesant de l'Imperi Persa aquemènida.
Nou!!: Imperi Persa і Sparabara · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Imperi Persa і Susiana · Veure més »
Taj Mahal
El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna.
Nou!!: Imperi Persa і Taj Mahal · Veure més »
Tar (instrument de corda)
El tar és un instrument de mànec llarg de la música tradicional persa,.
Nou!!: Imperi Persa і Tar (instrument de corda) · Veure més »
Tòmiris
Tòmiris,.
Nou!!: Imperi Persa і Tòmiris · Veure més »
Teatre d'operacions de Mesopotàmia
La campanya de Mesopotàmia va ser una campanya del teatre d'operacions de l’Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial lluitada entre els Aliats (representats per l'Imperi Britànic; tropes de la Gran Bretanya, Austràlia, i la gran majoria de l'Índia Britànica), contra les Potències Centrals (principalment l'Imperi Otomà).
Nou!!: Imperi Persa і Teatre d'operacions de Mesopotàmia · Veure més »
Teïspes d'Anshan
Teïspes (Cišpiš) va ser rei dels perses entre els anys i 640 aC, aproximadament.
Nou!!: Imperi Persa і Teïspes d'Anshan · Veure més »
Tel Erani
Tel Erani o Tell esh-Sheikh Ahmed el-ʿAreini és un jaciment arqueològic de diversos períodes Palestina, al districte Qiryat Gat del sud d'Israel, on s'han trobat objectes predinàstics egipcis.
Nou!!: Imperi Persa і Tel Erani · Veure més »
Telmessis
Els telmessis van ser una família d'endevins que transmetien els secrets del seu art de pares a fills, i van constituir una comunitat caracteritzada pels seus vincles religiosos.
Nou!!: Imperi Persa і Telmessis · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Imperi Persa і Teoria de nombres · Veure més »
Teoria dels humors
XVIII: flegmàtic, colèric, sanguini i malenconiós. La teoria dels humors, teoria humoral, teoria del quatre humors, humorisme o humoralisme, fou un sistema de la medicina que detalla la composició o constitució i el funcionament del cos humà.
Nou!!: Imperi Persa і Teoria dels humors · Veure més »
Teos
Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.
Nou!!: Imperi Persa і Teos · Veure més »
Terra cremada
iraquianes al 1991 Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona.
Nou!!: Imperi Persa і Terra cremada · Veure més »
Terra i aigua
Cerimònia de presentació la terra i l'aigua Llançament dels emissaris perses a un pou pels espartans En els escrits del cronista grec antic Heròdot, la frase terra i aigua (γῆ καί ὕδωρ ge kai hydor) s'utilitza per representar la demanda dels perses de les ciutats o de les persones que s'hi van rendir.
Nou!!: Imperi Persa і Terra i aigua · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Imperi Persa і Tigris · Veure més »
Timòcrates de Rodes
Timòcrates de Rodes (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un polític rodi al servei de Titraustes, sàtrapa persa de Lídia.
Nou!!: Imperi Persa і Timòcrates de Rodes · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Imperi Persa і Tir · Veure més »
Tirania
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.
Nou!!: Imperi Persa і Tirania · Veure més »
Tirots I Bagratuní
Tirots I Bagratuní (en armeni Տիրոց Ա Բագրատունի; mort l'any 450 o el 451) va ser un príncep d'Armènia del.
Nou!!: Imperi Persa і Tirots I Bagratuní · Veure més »
Tombak
El tombak, també anomenat dombak o zarb, és un tambor en forma de calze, tradicionalment construït amb un tronc buidat de morera o noguer cobert de pell en un extrem, normalment de xai o de cabra.
Nou!!: Imperi Persa і Tombak · Veure més »
Torre Azadi
La plaça Azadi, a Teheran La Torre Azadi (en persa برج آزادی, literalment «Torre de la Llibertat») és un monument de la ciutat de Teheran, capital de l'Iran.
Nou!!: Imperi Persa і Torre Azadi · Veure més »
Total War
Total War (Guerra total) és una saga de videojocs desenvolupats per The Creative Assembly.
Nou!!: Imperi Persa і Total War · Veure més »
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Nou!!: Imperi Persa і Tracis · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Imperi Persa і Tràcia · Veure més »
Tresor de l'Oxus
Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia ''aquemènida'', casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Tresor de l'Oxus · Veure més »
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Nou!!: Imperi Persa і Tribus d'Israel · Veure més »
Trompeta
La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.
Nou!!: Imperi Persa і Trompeta · Veure més »
Turandot
Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi.
Nou!!: Imperi Persa і Turandot · Veure més »
Turquesa (color)
El turquesa (/ ˈtɜːrkɔɪz, -kwɔɪz /) és un color verd cian, basat en la joia del mateix nom.
Nou!!: Imperi Persa і Turquesa (color) · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Imperi Persa і Turquia · Veure més »
Unitats de mesura de Mesopotàmia
Metrologia sumèria Les unitats de mesura de Mesopotàmia es van originar en les poc organitzades ciutats estat de les primeres dinasties de Sumer.
Nou!!: Imperi Persa і Unitats de mesura de Mesopotàmia · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Imperi Persa і Ur · Veure més »
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Imperi Persa і Uzbekistan · Veure més »
Valarxak d'Armènia
Valarxak, Valarshak o Valarsaces d'Armènia (en armeni) fou un co-rei d'Armènia de la dinastia dels Arsàcides, que va regnar del 384 al 386.
Nou!!: Imperi Persa і Valarxak d'Armènia · Veure més »
Vampir
''El vampir'', obra de Philip Burne-Jones, 1897 Un vampir és un personatge mitològic, un monstre que "sobreviu" xuclant la sang d'humà o animal, més sovint dels humans; és un paràsit amb forma humana.
Nou!!: Imperi Persa і Vampir · Veure més »
Varaz-Tirots Bagratuní II
Varaz-Tirots Bagratuní II (en armeni; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, ''marzban'' d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.
Nou!!: Imperi Persa і Varaz-Tirots Bagratuní II · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Imperi Persa і Visir · Veure més »
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Nou!!: Imperi Persa і Xa · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
Xerxes II de Pèrsia
Xerxes II va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa cap a la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.
Nou!!: Imperi Persa і Xerxes II de Pèrsia · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Imperi Persa і Xipre · Veure més »
Zirihkaran
Zirihkaran, Zirihgaran, Zirigaran o Zirikaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Nou!!: Imperi Persa і Zirihkaran · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Imperi Persa і Zoroastrisme · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Persa і 10 de juny · Veure més »
106 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 106 aC · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Persa і 12 de setembre · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Imperi Persa і 1850 · Veure més »
215
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 215 · Veure més »
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Persa і 29 de setembre · Veure més »
300 (pel·lícula)
300 és una pel·lícula estatunidenca del 2007, dirigida per Zack Snyder.
Nou!!: Imperi Persa і 300 (pel·lícula) · Veure més »
323 aC
El 323 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Persa і 323 aC · Veure més »
356 aC
El 356 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Persa і 356 aC · Veure més »
381 aC
El 381 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Persa і 381 aC · Veure més »
401 aC
El 401 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Persa і 401 aC · Veure més »
404 aC
El 404 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Persa і 404 aC · Veure més »
412 aC
El 412 aC va ser un any equivalent a l'any 342 ab urbe condita del calendari romà que pertany a l'edat antiga.
Nou!!: Imperi Persa і 412 aC · Veure més »
463 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 463 aC · Veure més »
464 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 464 aC · Veure més »
465 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 465 aC · Veure més »
466 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 466 aC · Veure més »
469 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 469 aC · Veure més »
474 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 474 aC · Veure més »
476 aC
El 476 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Persa і 476 aC · Veure més »
477 aC
;Grècia.
Nou!!: Imperi Persa і 477 aC · Veure més »
480 aC
Invasió persa el 480-479 aC.
Nou!!: Imperi Persa і 480 aC · Veure més »
485 aC
El 485 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Imperi Persa і 485 aC · Veure més »
486 aC
El 486 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Imperi Persa і 486 aC · Veure més »
492 aC
El 492 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Imperi Persa і 492 aC · Veure més »
493 aC
El 493 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Persa і 493 aC · Veure més »
494 aC
El 494 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Imperi Persa і 494 aC · Veure més »
496 aC
El 496 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Imperi Persa і 496 aC · Veure més »
557
El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Imperi Persa і 557 · Veure més »
651
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Persa і 651 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antiga Pèrsia, Imperi persa, Vaspuhran, Vuzurgan.