Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Hittita

Índex Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

183 les relacions: Adana, Adaniya, Alaixiya, Alanya, Alep, Alexandre Deulofeu i Torres, Amasya, Anatòlia, Antalya, Arathi, Arinnitti, Art hittita, Artatama II, Arziya, Assíria, Assentaments antics a Turquia, Avanos, Çorum, Batalla d'Arinnanda, Batalla de Djahy, Batalla del Delta, Büyük Menderes, Bejan Matur, Bit Adini, Buruixkhanda, Capadòcia, Carquemix, Carro de guerra, Cilícia, Commagena, Constitució, Cronologia de l'antic Egipte, Dahara, Damarut-re’i, Danaus, Dankusna, Darittara, Darukka, Dècada del 1180 aC, Dècada del 1600 aC, Dècada del 1620 aC, Dinastia XIX d'Egipte, Dugud, Edat del bronze, Estats neohittites, Geòrgia, Guerra de Troia, Haliwa, Harana (Anatòlia), Hariyati, ..., Hattusa, Hattusilis II, Hazka, Himuwa, Hinariwanda, Història de Turquia, Història universal, Historicitat de la Ilíada, Hittita, Hittites, HT, Hulakhkhan, Hulanna, Hupisna, Hurma, Hurmeli, Hurna, Hursama, Huwana, Huwarsanassa, Huzziyas, Huzziyas II, Ie (fortalesa), Ilaluha, Ilíada, Imperi Hittita, Ishuwa, Ismirika, Iwatallisa, Kammala, Kammama, Kammamma, Kammanu, Kapiruha, Karatepe, Karna, Kasipura, Kasiya, Kastama, Khilakku, Khubishna, Kizzuwatna, Kummani, Kurtalisa, Kussara, KV8, L'odissea d'Astèrix, Landa (ciutat hitita), Lawazantiya, Llaüt, Llengües indoeuropees, Llista de faraons, Llista de personatges bíblics, Lusna, Malitaskur, Manisa (Turquia), Maskim, Mattiwaza, Mil·lenni II aC, Muskhi, Musri (desambiguació), Nahuriya, Nenasa, Pala (regió), Pankus, Parmanna, Pasahe, Patalliya, Patin, Pi-Ramsès, Piyama-radu, Pobles de la mar, Protoindoeuropeus, Província de Çorum, Província de Kilis, Purukkuzu, Rab saqe, Rabi simmiltim, Regne de Frígia, Regne de Que, Regne de Samal, Reina-Faraó, Retenu, Sallahsuwa, Sallapa, Sam'al, Sanawitta, Sapparanda, Segle XIV aC, Segle XIX aC, Senyor de la torre, Serisa, Setge, Setnakht, Shalatiwara, Sinuhé, l'egipci, Sipidduwa, Siwanzanna, Subiluliuma I, Suluki, Suruda, Tabal, Taggasta, Tapalazunaulis, Tapasawa, Tapikka, Tarukka, Tegarama, Tepurziya, Terra d'Abbaya, Tikukuwa, Tikunani, Til Barsip, Timana, Tishsina, Tiwanzana, Tokat, Tractat de Cadeix, Tuhukanti, Turmitta, Tuwanuwa, Uluzina, Vezirköprü, Washaya, Xuttarna III, Zallara, Zalpa, Zaruna, Zidaparha, Zihhana, Zimirra, Zise, Ziulila. Ampliar l'índex (133 més) »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Imperi Hittita і Adana · Veure més »

Adaniya

Adaniya fou el nom de Cilícia al començament de l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Adaniya · Veure més »

Alaixiya

Mapa de l'Orient Pròxim en el període d'Amarna, on apareix Alaixiya. Mapa de l'Anatòlia hittita, on apareix Alaixiya. Alaixiya o Alasiya va ser un regne de la Mediterrània Oriental durant el segon mil·lenni aC, gairebé amb tota seguretat situat a l'illa de Xipre, que va destacar per la seva importància comercial i com a font de valuoses matèries primeres.

Nou!!: Imperi Hittita і Alaixiya · Veure més »

Alanya

La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.

Nou!!: Imperi Hittita і Alanya · Veure més »

Alep

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Imperi Hittita і Alep · Veure més »

Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, 1903 - Figueres, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.

Nou!!: Imperi Hittita і Alexandre Deulofeu i Torres · Veure més »

Amasya

Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.

Nou!!: Imperi Hittita і Amasya · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Imperi Hittita і Anatòlia · Veure més »

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya (antiga Adalia, grec de Pamfília: Αττάλεια Attália) és una ciutat de la costa Mediterrània del sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Nou!!: Imperi Hittita і Antalya · Veure més »

Arathi

Arathi fou un principat de Síria (una ciutat-estat) que al fou vassall de Mittani, però a la meitat del fou vassall hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Arathi · Veure més »

Arinnitti

Arinnitti, també anomenada com a Wurusemu o deessa solar d'Arinna, era una deessa solar hittita.

Nou!!: Imperi Hittita і Arinnitti · Veure més »

Art hittita

Relleus amb lleons a les portes d'Hattusa L'art hittita fou l'art vinculat al poble hittita.

Nou!!: Imperi Hittita і Art hittita · Veure més »

Artatama II

Artatama II ("el més recte") fou rei de Mitanni.

Nou!!: Imperi Hittita і Artatama II · Veure més »

Arziya

Arziya fou una ciutat de l'Imperi Hitita no localitzada.

Nou!!: Imperi Hittita і Arziya · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Imperi Hittita і Assíria · Veure més »

Assentaments antics a Turquia

Alacahöyük, Çorum. Aquesta és una llista dantics assentaments humans a Turquia.

Nou!!: Imperi Hittita і Assentaments antics a Turquia · Veure més »

Avanos

La ciutat d'Avanos vista des d'una passera sobre del riu Kizilirmak Avanos és una ciutat de la província de Nevşehir localitzada a 18 km al nord-oest de la capital provincial.

Nou!!: Imperi Hittita і Avanos · Veure més »

Çorum

Ruïnes de Hattusa. Çorum és una ciutat de Turquia, capital de la Província de Çorum, a la regió de la Mar Negra, i a 244 km al nord d'Ankara.

Nou!!: Imperi Hittita і Çorum · Veure més »

Batalla d'Arinnanda

La batalla d'Arinnanda fou un combat entre l'imperi Hittita i el Regne d'Arzawa en una data incerta que se situa entre 1325 aC i 1315 aC, al quart any de regnat de Mursilis II.

Nou!!: Imperi Hittita і Batalla d'Arinnanda · Veure més »

Batalla de Djahy

La batalla de Djahy fou una important batalla terrestre entre les forces del faraó Ramsès III i els Pobles del Mar que pretenien envair i conquerir Egipte.

Nou!!: Imperi Hittita і Batalla de Djahy · Veure més »

Batalla del Delta

La batalla del delta del riu Nil és la primera batalla naval registrada de la història.

Nou!!: Imperi Hittita і Batalla del Delta · Veure més »

Büyük Menderes

El Büyük Menderes ('Gran Menderes'), clàssic.

Nou!!: Imperi Hittita і Büyük Menderes · Veure més »

Bejan Matur

Bejan Matur (Kahramanmaraş, 14 de setembre de 1968) és una poeta i escriptora kurda.

Nou!!: Imperi Hittita і Bejan Matur · Veure més »

Bit Adini

Estats arameus i neohitites al segle VIII aC Bit Adini fou un important estat arameu situat principalment a l'oest de l'Eufrates però amb diverses possessions a la part oriental.

Nou!!: Imperi Hittita і Bit Adini · Veure més »

Buruixkhanda

Buruixkhanda (de vegades apareix com a Burushkhanda o Purushanda fou un regne hitita que existia cap al 1800 aC. Després del 1700 aC fou sotmès a vassallatge per Kushara. Estava situat a la regió situada al sud-esgt de la riba del llac de la sal).

Nou!!: Imperi Hittita і Buruixkhanda · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Imperi Hittita і Capadòcia · Veure més »

Carquemix

Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix (pot aparèixer també com a Karkemish, Karkemiš o Carchemish) fou una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.

Nou!!: Imperi Hittita і Carquemix · Veure més »

Carro de guerra

2000-500 aC). Manca indicar la presència de carros a la regió libio-cirenaica contemporània amb Egipte. El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.

Nou!!: Imperi Hittita і Carro de guerra · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Hittita і Cilícia · Veure més »

Commagena

Antiochos I de Kommagene, en el Museu de Gaziantep La Commagena fou una regió situada al sud-oest d'Armènia i nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Imperi Hittita і Commagena · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Imperi Hittita і Constitució · Veure més »

Cronologia de l'antic Egipte

La creació d'una cronologia de l'Antic Egipte fiable és una tasca plena de problemes.

Nou!!: Imperi Hittita і Cronologia de l'antic Egipte · Veure més »

Dahara

Dahara fou una regió del nord de l'Imperi Hitita propera a la costa de la Mar Negra i a l'est de Tummanna, que rebia el seu nom d'un riu, i que va estar en mans dels kashka al segle XIV aC però fou recuperada pels hitites vers la meitat del segle.

Nou!!: Imperi Hittita і Dahara · Veure més »

Damarut-re’i

Damarut-re'i fou una fortalesa hitita al sud-est del país, propera a la frontera de Kizzuwatna, que fou destruïda impunement pel rei Idrimi d'Alalakh vers el 1460 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Damarut-re’i · Veure més »

Danaus

Danaus, danuna o denyen (accadi Da-nu-na, fenici Dnn-im egipci Dnwn/Dnjn/Dnan) és el nom d'un poble que es va establir a la regió d'Adana.

Nou!!: Imperi Hittita і Danaus · Veure més »

Dankusna

Dankusna fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Dankusna · Veure més »

Darittara

Darittara fou una regió (i probablement ciutat) del nord de l'Imperi Hitita que va caure en mans dels kashka vers el 1400 aC però en el regnat de Subiluliuma I ja havia estat recuperada i pacificada, i aquest rei hi va passar segurament per combatre amb els kashka de la veïna regió de Sappiduwa.

Nou!!: Imperi Hittita і Darittara · Veure més »

Darukka

Darukka fou una ciutat del nord de l'Imperi Hitita que estava en mans dels kashka al segle XIV aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Darukka · Veure més »

Dècada del 1180 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Hittita і Dècada del 1180 aC · Veure més »

Dècada del 1600 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Hittita і Dècada del 1600 aC · Veure més »

Dècada del 1620 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Hittita і Dècada del 1620 aC · Veure més »

Dinastia XIX d'Egipte

La dinastia XIX fou una dinastia del Regne nou d'Egipte que va marcar el zenit d'aquest període històric, conquerint terres dels actuals Israel, Palestina, Líban i Síria.

Nou!!: Imperi Hittita і Dinastia XIX d'Egipte · Veure més »

Dugud

Dugud eren uns oficials de l'Imperi Hitita que tenien al seu càrrec el control de les vies als districtes rurals, normalment fronterers.

Nou!!: Imperi Hittita і Dugud · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Imperi Hittita і Edat del bronze · Veure més »

Estats neohittites

Mapa històric dels estats neohittites, c. 800 aC. Les fronteres són aproximades. Els estats neohittites, anomenats també recentment sirohittites, eren entitats polítiques de l'edat del ferro de parla lúvia, aramea i fenícia situades al nord de Síria i al sud d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Hittita і Estats neohittites · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Imperi Hittita і Geòrgia · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus, és a dir grecs, contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia.

Nou!!: Imperi Hittita і Guerra de Troia · Veure més »

Haliwa

Haliwa fou un territori tribal de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni, que rebia el seu nom d'una muntanya, i que es va formar vers el segle XVI aC i va caure sota influència de Mitanni fins que a finals del segle XV aC fou sotmesa a l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Haliwa · Veure més »

Harana (Anatòlia)

Harana fou un territori tribal que rebia el seu nom d'una muntanya, a la zona fronterera entre els hittites i Mitanni que fou independent vers el segle XVI aC i va caure sota influència de Mitanni fins que a finals del segle XV aC fou sotmesa a l'Imperi Hittita.

Nou!!: Imperi Hittita і Harana (Anatòlia) · Veure més »

Hariyati

Hariyati fou una comarca de l'Imperi Hitita, a l'est de la clàssica Frígia.

Nou!!: Imperi Hittita і Hariyati · Veure més »

Hattusa

Hattusa (o Hattuša) fou l'antiga capital de l'Imperi hittita des del regnat d'Hattusil I. Estava situada al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Hittita і Hattusa · Veure més »

Hattusilis II

Hattusilis II podria ser un rei hittita, que no està prou acreditat documentalment ni es pot situar amb seguretat.

Nou!!: Imperi Hittita і Hattusilis II · Veure més »

Hazka

Hazka fou una ciutat de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni que va formar un estat independent vers el segle XVI aC i va caure sota influència de Mitanni fins que a finals del segle XV aC fou sotmesa a l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Hazka · Veure més »

Himuwa

Himuwa fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Himuwa · Veure més »

Hinariwanda

Hinariwanda fou una ciutat del nord de l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Hinariwanda · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, "terra dels turcs"), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia Oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Imperi Hittita і Història de Turquia · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Hittita і Història universal · Veure més »

Historicitat de la Ilíada

Mapa de la Tròade (Troas). Mapa de Grècia segons es descriu a la Ilíada d'Homer. L'extensió de la base històrica de la Ilíada és objecte de constant debat, i descobriments recents han alimentat més discussió en diverses disciplines.

Nou!!: Imperi Hittita і Historicitat de la Ilíada · Veure més »

Hittita

* Poble hittita o hittites, poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Hittita · Veure més »

Hittites

Els hittites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Hittites · Veure més »

HT

* 5HT, serotonina o 5-hidroxitriptamina (5-HT), substància que actua sobretot com a neurotransmissor.

Nou!!: Imperi Hittita і HT · Veure més »

Hulakhkhan

Hulakhkan fou una fortalesa hitita al sud-est del país, propera a la frontera de Kizzuwatna, que fou destruïda impunement pel rei Idrimi d'Alalakh vers el 1460 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Hulakhkhan · Veure més »

Hulanna

Hulanna fou un riu de l'Imperi Hitita, no localitzat però situat al centre de l'imperi, vers l'oest o nord-oest d'Hattusa.

Nou!!: Imperi Hittita і Hulanna · Veure més »

Hupisna

Hupisna (Hupišna) fou una ciutat hitita a l'extrem nord-oest de Cilícia (llavors Adaniya), que ja pertanyia a l'Imperi Hitita en temps de Labarnas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Hupisna · Veure més »

Hurma

Hurma fou un petit principat de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni que es va formar vers el segle XVI aC i va caure sota influència de Mitanni fins que a finals del segle XV aC fou sotmesa a l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Hurma · Veure més »

Hurmeli

Hurmeli fou un rei hitita de Kanesh o Kanis (Kaniš) vers el 1845 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Hurmeli · Veure més »

Hurna

Hurna fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. El territori de la ciutat fou saquejat pel rei Subiluliuma I a la part final del seu regnat vers el 1330 aC, però probablement la ciutat mateixa va romandre en poder dels kashka.

Nou!!: Imperi Hittita і Hurna · Veure més »

Hursama

Hursama fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Hursama · Veure més »

Huwana

Huwana fou una ciutat de l'Imperi Hitita, a Frígia, a l'oest de les possessions centrals hitites, on el rei Subiluliuma I va obtenir una victòria sobre Arzawa en la primera de les seves campanyas com a rei, vers el 1344 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Huwana · Veure més »

Huwarsanassa

Huwarsanassa fou un regne de la regió de Lícia (Lukka) que fou sotmès pel rei hitita Mursilis II vers el 1320 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Huwarsanassa · Veure més »

Huzziyas

Huzziyas (Huzziyaš) fou un suposat rei hitita esmentat a un segell de Mursilis II com anterior a Labarnas I i que porta el títol de "gran rei".

Nou!!: Imperi Hittita і Huzziyas · Veure més »

Huzziyas II

Huzziyas II (rei hitita vers el 1450 aC), successor de Zidantas II però es desconeix quin parentiu tenia amb el seu antecessor o amb cap altre rei.

Nou!!: Imperi Hittita і Huzziyas II · Veure més »

Ie (fortalesa)

Ie fou una fortalesa hitita al sud-est del país, propera a la frontera de Kizzuwatna, que fou destruïda impunement pel rei Idrimi d'Alalakh vers el 1460 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Ie (fortalesa) · Veure més »

Ilaluha

Ilaluha fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Ilaluha · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Imperi Hittita і Ilíada · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Imperi Hittita і Imperi Hittita · Veure més »

Ishuwa

Ishuwa o Isuwa fou un regne hurrita situat a la part oriental de la península d'Anatòlia durant el segon i el primer mil·lenni abans de Crist, conegut principalment per les seves relacions amb Mitanni i l'imperi hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Ishuwa · Veure més »

Ismirika

Els Ismirika (Išmirika) eren governadors de grups de ciutats a l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Ismirika · Veure més »

Iwatallisa

Iwatallisa o Iwarallisa fou una ciutat del nord de l'Imperi Hitita en mans dels kashka al segle XIV aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Iwatallisa · Veure més »

Kammala

Kammala fou una regió del país dels kashka, prop de la Mar Negra, al nord-oest d'Hattusa (la capital de l'Imperi Hitita), en la qual va fer una campanya el rei Tudhalias III, acompanyat del seu fill i futur successor Subiluliuma I, vers el 1360 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Kammala · Veure més »

Kammama

Kammama fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Als "fets de Subiluliuma I" s'esmenten operacions d'aquest rei a la zona a la part final del seu regnat, vers 1330 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Kammama · Veure més »

Kammamma

Kammamma fou una ciutat del nord-est de l'Imperi Hitita, poblada per kashkes però en territori de domini hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Kammamma · Veure més »

Kammanu

Regnes neohitites al segle VIII aC Kammanu (Qamani) fou un estat neohitita situat a l'oest de Meliddu, al nord de Tabal i al sud de Kaska (Katak), sorgit al segle XII aC amb l'enfonsament de l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Kammanu · Veure més »

Kapiruha

Kapiruha fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Kapiruha · Veure més »

Karatepe

Karatepe ("Turo Negre", hittita: Azatiwataya o Azitawatas, assiri Ishtunda) és una antiga fortalesa hittita exhibida com a museu a l'aire lliure a la província d'Osmaniye, a Turquia, a 23 km de la ciutat de Kadirli, a les muntanyes del Taure, a la riba dreta del riu Ceyhan.

Nou!!: Imperi Hittita і Karatepe · Veure més »

Karna

Karna fou un territori tribal de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni que es va formar no més tard del segle XVI aC, el qual rebia el seu nom d'una muntanya.

Nou!!: Imperi Hittita і Karna · Veure més »

Kasipura

Kasipura (Kašipura) fou una ciutat del nord de l'Imperi Hitita que vers el 1370 aC fou saquejada pels kashka.

Nou!!: Imperi Hittita і Kasipura · Veure més »

Kasiya

Kasiya fou una ciutat hitita de la part oriental del regne, de situació no coneguda però sens dubte propera a la frontera amb el regne vassall d'Arawanna, els habitants de la qual van atacar la comarca en temps de Mursilis II vers 1320/1310 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Kasiya · Veure més »

Kastama

Kastama fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Kastama · Veure més »

Khilakku

Regnes neohittites al segle VIII aC Khilakku, Khilikki, Khilikka o Hilakku fou un regne neohittita de les muntanyes del Taure.

Nou!!: Imperi Hittita і Khilakku · Veure més »

Khubishna

estats neohitites al segle VIII aC Khubishna, Khubisna, Hubisna, Hubishna, Khubushna i altres variants (accadià Hupushnu), fou el nom d'un antic estat neohitita que existia a Cilícia.

Nou!!: Imperi Hittita і Khubishna · Veure més »

Kizzuwatna

Kizzuwatna o Kizzuwadna fou un estat de l'Anatòlia del sud-est (Cilícia) probablement d'origen hurrita.

Nou!!: Imperi Hittita і Kizzuwatna · Veure més »

Kummani

Kummani fou una ciutat de la zona de frontera entre Mitanni i l'Imperi Hitita, situada entre Tegarama i Armatana, al nord-est de Kizzuwatna.

Nou!!: Imperi Hittita і Kummani · Veure més »

Kurtalisa

Kurtalisa fou una ciutat de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni.

Nou!!: Imperi Hittita і Kurtalisa · Veure més »

Kussara

Kussara fou un regne hitita abans de la unificació.

Nou!!: Imperi Hittita і Kussara · Veure més »

KV8

KV8, acrònim de l'anglès King's Valley, és una tomba egípcia de l'anomenada Vall dels Reis, situada a la riba oest del riu Nil, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor.

Nou!!: Imperi Hittita і KV8 · Veure més »

L'odissea d'Astèrix

L'Odissea d'Astèrix (francès: L'Odyssée d'Astérix) és el vint-i-sisè àlbum de la sèrie Astèrix el gal.

Nou!!: Imperi Hittita і L'odissea d'Astèrix · Veure més »

Landa (ciutat hitita)

Landa fou una ciutat o regió de l'Imperi Hitita situada a l'est d'Hattusa, d'emplaçament exacte no localitzat.

Nou!!: Imperi Hittita і Landa (ciutat hitita) · Veure més »

Lawazantiya

Lawazantiya o Lawasanda, fou una ciutat hitita que és esmentada des del rei Hattusilis I, situada a mig camí entre Kanish i la regió de l'Alt Eufrates, que marcava sovint el límit oriental dels hitites.

Nou!!: Imperi Hittita і Lawazantiya · Veure més »

Llaüt

El llaüt (de l'àrab العود al-ʿūd) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.

Nou!!: Imperi Hittita і Llaüt · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Imperi Hittita і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llista de faraons

Aquest article conté una llista de faraons de l'antic Egipte que abasta des del període tinita, l'any 3000 aC, fins al final de la dinastia Ptolemaica, quan Egipte passà a ser una província de Roma sota el govern d'August l'any 30 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Llista de faraons · Veure més »

Llista de personatges bíblics

El següent article mostra una llista dels personatges amb nom que apareixen en la Torà o Antic Testament.

Nou!!: Imperi Hittita і Llista de personatges bíblics · Veure més »

Lusna

Lusna (Lušna) fou una ciutat de l'Imperi Hitita situada al sud-oest del llac de la sal, a mig camí entre el llac i la mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Hittita і Lusna · Veure més »

Malitaskur

Malitaskur fou una ciutat de l'Imperi Hitita on Telepinus va desterrar al seu gendre Alluwamnas (casat amb la seva filla Harapsilis), per participar en una revolta.

Nou!!: Imperi Hittita і Malitaskur · Veure més »

Manisa (Turquia)

Manisa Manisa (en turc otomà مانيسا Maghosha; en grec Μαγνησία) és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.

Nou!!: Imperi Hittita і Manisa (Turquia) · Veure més »

Maskim

El Maskim era un jutge de districte a l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Maskim · Veure més »

Mattiwaza

Mattiwaza o Shattiwaza (Mativaja.

Nou!!: Imperi Hittita і Mattiwaza · Veure més »

Mil·lenni II aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Hittita і Mil·lenni II aC · Veure més »

Muskhi

Muskhi és el nom que donaren a les tribus georgianes o armènies els hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Muskhi · Veure més »

Musri (desambiguació)

*Musri, nom genèric assiri de les terres frontereres entre Assíria i l'imperi Hitita al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Musri (desambiguació) · Veure més »

Nahuriya

Nahuriya fou una ciutat de l'Imperi Hitita, en situació no coneguda però segurament al nor-oest del llac de la Sal, que devia passar a Arzawa abans del 1350 aC i fou atacada i saquejada per Subiluliuma I en la seva primera campanya militar com a rei vers 1344 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Nahuriya · Veure més »

Nenasa

Nenasa (Nenašša) fou una ciutat hitita situada al sud-est del llac de la Sal a mig camí entre el llac i la ciutat de Tawunawa.

Nou!!: Imperi Hittita і Nenasa · Veure més »

Pala (regió)

Pala fou una regió situada a la costa de la Mar Negra, al nord-oest de l'Imperi Hitita, abraçant el Pont occidental clàssic al límit amb Bitínia.

Nou!!: Imperi Hittita і Pala (regió) · Veure més »

Pankus

Pankus fou un tribunal de la noblesa hittita establert pel rei Telepinus per regular totes les qüestions en matèria successòria, i al que estava sotmès fins i tot el mateix rei.

Nou!!: Imperi Hittita і Pankus · Veure més »

Parmanna

Parmanna fou una ciutat hitita de situació desconeguda, que va encapçalar una coalició de ciutats contra el rei Hattusilis I. Aquest va atacar la ciutat que fou ocupada sense resistència.

Nou!!: Imperi Hittita і Parmanna · Veure més »

Pasahe

Pasahe fou una fortalesa hitita al sud-est del país, propera a la frontera de Kizzuwatna, que fou destruïda impunement pel rei Idrimi d'Alalakh vers el 1460 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Pasahe · Veure més »

Patalliya

Patalliya fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Patalliya · Veure més »

Patin

Estats neohitites i arameus, segles IX i VIII aC Patin o Pattin (Khattim, Khatina o Hatina, pels assiris Unqi) fou un estat dels luvites, que va sorgir com a poder independent després de la destrucció de l'imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Patin · Veure més »

Pi-Ramsès

Peus de l'estàtua de Ramsès II a Qantir Pi-Ramsès (Pi-Ramsès Aa- nakhtu, que significa "Casa de Ramsès, Gran en la Victoria") va ser la nova capital construïda pel faraó de la Dinastia XIX d'Egipte Ramsès II (Ramsès el Gran, va regnar des del 1279 -1213 aC) a Qantir prop de l'antiga ubicació d'Avaris.

Nou!!: Imperi Hittita і Pi-Ramsès · Veure més »

Piyama-radu

Piyama-radu fou un guerrer possiblement de Lazba (Lesbos) d'on era el seu avi, que va intentar crear-se un regne al front d'un contingent d'aventurers de Wilusa, Ahhiyawa, Millawanda, Seha i Arzawa (l'antic regne i altres territoris de la regió).

Nou!!: Imperi Hittita і Piyama-radu · Veure més »

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que van fer un moviment migratori entre el 1450 i el 1150 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Pobles de la mar · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus foren els parlants hipotètics del reconstruït llenguatge protoindoeuropeu i un poble prehistòric de l'edat del coure i principis de l'edat del bronze.

Nou!!: Imperi Hittita і Protoindoeuropeus · Veure més »

Província de Çorum

Çorum és una província a la Regió de la Mar Negra de Turquia, tot i que es troba cap a l'interior i té més característiques de la Regió d'Anatòlia Central que de la costa de la Mar Negra.

Nou!!: Imperi Hittita і Província de Çorum · Veure més »

Província de Kilis

Kilis és una província al centre-sud de Turquia.

Nou!!: Imperi Hittita і Província de Kilis · Veure més »

Purukkuzu

Purukkuzu, Purukuzzi Purukhumzi o Puruluniz fou un territori de Mesopotàmia de situació incerta al costat d'Alzi o segurament entre Alzi i Kummukh, i per tant al nord d'Amedi (Diyarbekir) entre l'Eufrates i el Tigris superior.

Nou!!: Imperi Hittita і Purukkuzu · Veure més »

Rab saqe

Rab saqe (rab šaqē) fou un càrrec de la cort hitita, testimoniat a Kanish, que equival a «coper».

Nou!!: Imperi Hittita і Rab saqe · Veure més »

Rabi simmiltim

Rabi simmiltim era el principal oficial de la cort hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Rabi simmiltim · Veure més »

Regne de Frígia

Frígia fou un regne del centre d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Hittita і Regne de Frígia · Veure més »

Regne de Que

El regne de Que Kue, Kui, Quwê, Qeve, Coa, Kuê o Keveh entre altres transcripcions) fou un estat neohittita del sud de Cilícia, format principalment per les zones planes al sud de les muntanyes del Taure, i fins a les muntanyes Amanus. La seva capital se suposa que era Adana, i Tars també en feia part. El regne es va fundar després de l'enfonsament de l'imperi Hittita el 1185 però la seva història és desconeguda. S'hauria anomenat regne dels danudites (que agafaven el nom d'Adana). Azitawatas va fundar un regne vassall a la part nord o més aviat nord-est, amb centre a la moderna Karatepe però la seva datació és molt dubtosa. Per uns fou un territori concedit als emigrants grecs de Troia dirigits per Mopsu i el seu fill Aziwatas, però sembla que l'establiment d'aquest regne semigrec no es pot remuntar tan enrere en el temps. Unes tauletes hittites trobades a la capital hittita parlen d'un Mukshsush (Mopsos?) d'Ahhiyawa (país dels aqueus) i de Madduwattas, un subjecte rebel del rei hittita Arnuwandas III (final del aC). Aquestes dades semblarien revelar una emigració grega a Cilícia testimoniada també per les llegendes gregues de manera independent. Fins a la inscripció d'Azatiwatas o Azitawatas, fill de Mukatalas, que va rebre el poder del sobirà (probablement de Que) Awrikku no se'n sap gairebé res. La inscripció fou trobada a les excavacions de Karatepe, que se suposa era la ciutat fundada amb el seu propi nom pel rei vers el aC. El dunanites eren els habitants de Dunana (Adana) i en fenici apareixen esmentats com danuniyim. La inscripció situa a la dinastia com a descendents de Mopsos. Les emigracions gregues vers el 1200 aC reflectides en mites i llegendes, han estat comprovades per l'arqueologia, i a la llegenda, l'emigració a Cilícia la dirigia Mopsos. No obstant perquè aquests personatges siguin els mateixos hi ha massa diferència temporal i en tot cas serien descendents i no els primitius; la datació de la inscripció d'Azitawatas al podria ser errònia però certament no en tres segles i més aviat la majoria s'inclinen per datar la inscripció al final del o potser durant el. Awrikku ha estat identificat probablement amb Urikki rei de Que (vassall assiri després del 740 aC fins al 732 aC i segurament l'esmentat més tard encara com Urik en una inscripció de Sargon II), el que situaria l'existència del regne a la segona meitat del aC. Vers el 859 aC Assíria va atacar Bit Adini on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després els assiris van travessar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), és a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de Khilikka (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de Yasbuk (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per Salmanassar III i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir regnes tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a mitjan aC eren independents. Teglatfalassar III va derrotar i imposar altre cop tribut al rei Urikki, després del 740 aC. Des d'aquest temps els assiris es van adonar que només podien dominar la regió de Cilícia si controlaven Que. Vers el 715 aC els muskhi van ocupar tres ciutats de l'oest de Que, que estaven en mans dels assiris; aquests van contraatacar i van recuperar la part perduda de Que i segurament van annexionar tot el país fins al modern Göksu (clàssic Calicadnos o Kalykadnos) formant una província. A més de tallar la connexió dels muskhi amb la Mediterrània, el ferro i el plom de les mines de la vall del Göksu, i els productes forestals, principalment cedres, van caure en mans dels assiris. Això va suposar el control més decisiu i durador sobre la plana de Cilícia. Després del 712 aC i abans del 703 aC es va annexionar el país de Khilakku (on regnava la dinastia de Tabal que havia perdut la major part del regne davant dels muskhi o els seus aliats), i el regne d'Ishtunda (Azitawatas) al nord de Que, territoris que foren incorporats a la província assíria de Kue o Kui. A la mort de Sargon II el 705 els muskhi van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i l'intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, Azitawadda, Kaska, Meliddu/Kammanu i Que sota la seva autoritat amb centre a Til-Garimmu mentre Assíria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Això va durar fins al 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per lhazanu d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, Tars i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda. Però a la mort de Senaquerib el 681 Khilakku es va tornar a perdre-la junt a Meliddu, a causa dels atacs cimmeris, i els assiris van concentrar la seva estratègia a dominar la plana de Que, i (al nord) Meliddu, deixant la resta abandonada. El 679 aC Que estava sota el seu control. Assarhaddon (680-669) i Assurbanipal (669-631 o 627 aC) van enviar tropes a la regió. El primer va enviar forces el 679 aC en persecució del rei de Sidó Abdu-Milkutti, que hi havia fugit al ser derrotat; era rei Sanduarri, esmentat com a rei de Kundu (Kuinda al golf d'Alexandreta o d'Issos) i Sizu (Sis) Sisu, situada a les muntanyes al nord de Cilícia al que seria el país de Khilakku, era gairebé inabastable per un exèrcit a causa de la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Així sembla que en aquest temps Que i Khilikku ja estaven unides. Al pujar al tron Assurbanipal s'esmenta que li va enviar regals valuosos un rei de Khilikki anomenat Sandasharme, però no se sap quins territoris dominava. Segurament els assiris van conservar posicions a la plana, potser fins al final del regnat d'Assurbanipal; s'haurien retirat en aquest temps quan el perill cimmeri es va esvair en aquesta zona mentre s'incrementava l'aliança mede-escita-cimmeria a la frontera oriental. Les fonts manquen per aquest període. Caiguda Nínive el 612 aC apareix a Cilícia un regne unit de la muntanya i la plana (Que) amb capital a Tars (Tarzi) que com hem vist s'hauria anat formant al aC; el títol que els grecs van donar als seus reis fou suuannassai o syennesis, i el nom del país va derivar en Cilícia. Els primers syennesis coneguts els esmenta Heròdot d'Halicarnàs al aC que explica que el 585 aC el rei i un tal Labynetus de Babilònia (potser el futur rei Nabònides, llavors príncep) van fer un tractat amb Ciaxares de Mèdia. Sembla que el regne es mantenia independent i no era part ni de l'imperi mede ni de l'imperi neobabiloni. El syennesis d'Heròdot va ser succeït per un tal Appuašu, que va aguantar una invasió dels babilonis sota Neriglissar (560-556 aC) vers 557/556 aC; es sospita que la invasió fou deguda a un acostament a Mèdia (tanmateix que Cilícia havia caigut en mans dels medes) però no se saben realment les causes.

Nou!!: Imperi Hittita і Regne de Que · Veure més »

Regne de Samal

Regnes neohitites i arameus a Síria al segle VIII aC Samal (Sam'al, moderna Zendjirli) fou un regne neohitita del nord de Síria sorgit probablement amb l'enfonsament de l'imperi hitita el 1185 aC quan poders locals, com Samal, es van fer independents.

Nou!!: Imperi Hittita і Regne de Samal · Veure més »

Reina-Faraó

Hatxepsut, la reina-faraó més coneguda de la història egípcia. Reina-faraó foren les dones que van aconseguir el càrrec de faraó en l'Antic Egipte (c. 3100 - 30 aC).

Nou!!: Imperi Hittita і Reina-Faraó · Veure més »

Retenu

Retenu era el nom egipci de l'actual regió de Canaan i Síria, que s'estenia des Tjaru a Mitani, és a dir, des del nord del desert del Nègueb fins al riu Orontes.

Nou!!: Imperi Hittita і Retenu · Veure més »

Sallahsuwa

Sallahsuwa (Šallahšuwa) fou una ciutat hitita situada al sud-sud-oest de l'Anatòlia central, que es va revoltar contra Hattusilis I vers el 1640 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Sallahsuwa · Veure més »

Sallapa

Sallapa (Šallapa) fou una ciutat de l'Imperi Hitita, a la part occidental, al nord-est de la clàssica Frigia.

Nou!!: Imperi Hittita і Sallapa · Veure més »

Sam'al

Inscripció del príncep Kilamuwa de Samal (Museu de Pergamon) Sam'al (actualment, Hüyük Zincirli o Zengirli; antic otomà, Zendjirli), a la província de Gaziantep, Turquia) fou una ciutat hittita situada a les muntanyes de l'Antitaurus del modern centre-sud de Turquia. Està a uns 15 quilòmetres al nord d'Antioquia. Un lleó de Sam'al, actualment al museu de Pergamon Mapa històric dels estats neohittites, c. 800 aC, on es mostra la localització de Sam'al i la moderna Zincirli. El lloc de Sam'al va ser ocupat originalment a l'edat del bronze i, més tard, va passar a formar part del Regne de Yamhad a principis del segon mil·lenni aC. Va ser absorbit per l'Imperi hittita durant la meitat d'aquest mil·lenni. Després de la caiguda dels hittites, passà a ser controlada per neohittites fins a l'arribada dels arameus, quan la ciutat va esdevenir la capital del Regne de Samal o Sam'al. Amb l'auge de l'Imperi neoassiri, Sam'al va esdevenir una ciutat vassall de l'estat i, més tard, una província d'aquest imperi. Aquesta situació va acabar al segle VII aC, amb la davallada del poder neoassiri. El lloc va ser excavat el 1888, 1890, 1890-91, 1894 i 1902 per una expedició alemanya de l'Oriental Society, dirigida per Felix von Lüscher i Robert Koldewey.

Nou!!: Imperi Hittita і Sam'al · Veure més »

Sanawitta

Sanawitta fou una ciutat hitita del centre d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Hittita і Sanawitta · Veure més »

Sapparanda

Sapparanda fou una ciutat de l'Imperi Hitita, a Frígia, a l'oest de les possessions centrals hitites, on el rei Subiluliuma I va obtenir una victòria sobre Arzawa en la primera de les seves campanyas com a rei, vers el 1344 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Sapparanda · Veure més »

Segle XIV aC

El segle XIV aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'increment de les relacions comercials entre els grans pobles d'Orient Mitjà, que provocaran una influència mútua detectable en l'art i la tecnologia.

Nou!!: Imperi Hittita і Segle XIV aC · Veure més »

Segle XIX aC

El segle XIX aC és el període que comprèn els anys inclosos entre el 1900 aC i el 1801 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Segle XIX aC · Veure més »

Senyor de la torre

El senyor de la torre era el governador d'un districte rural de l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Senyor de la torre · Veure més »

Serisa

Serisa fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Serisa · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Imperi Hittita і Setge · Veure més »

Setnakht

Setnakht (també Setnakhte) fou el primer faraó de la Dinastia XX d'Egipte.

Nou!!: Imperi Hittita і Setnakht · Veure més »

Shalatiwara

Shalatiwara o Salatiwara fou un regne hitita que existia cap al 1800 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Shalatiwara · Veure més »

Sinuhé, l'egipci

Sinuhé l'egipci (Sinuhe egyptiläinen en la seva versió original) és un novel·la històrica de Mika Waltari.

Nou!!: Imperi Hittita і Sinuhé, l'egipci · Veure més »

Sipidduwa

Sipidduwa fou una regió amb centre a Sipiddu, una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa.

Nou!!: Imperi Hittita і Sipidduwa · Veure més »

Siwanzanna

Siwanzanna ere el nom d'una classe de sacerdotesses a la religió de l'Imperi Hitita, similar a la classe dels sacerdots Gudu i els sacerdots Sanga.

Nou!!: Imperi Hittita і Siwanzanna · Veure més »

Subiluliuma I

Subiluliuma I (rei hittita vers 1344-1320 aC) fou fill i successor de Tudhalias III.

Nou!!: Imperi Hittita і Subiluliuma I · Veure més »

Suluki

Suluki fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al centre del país, no localitzada.

Nou!!: Imperi Hittita і Suluki · Veure més »

Suruda

Suruda fou un regne de la regió de Lícia (Lukka) que fou sotmès pel rei hitita Mursil II vers el 1343 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Suruda · Veure més »

Tabal

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi fou un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Nou!!: Imperi Hittita і Tabal · Veure més »

Taggasta

Taggasta fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Vers el 1300 aC estava en mans dels kashka de la ciutat de Pishuru, hegemonica entre les del poble kashka.

Nou!!: Imperi Hittita і Taggasta · Veure més »

Tapalazunaulis

Tapalazunaulis fou rei d'Arzawa vers el 1340 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Tapalazunaulis · Veure més »

Tapasawa

Tapasawa fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Tapasawa · Veure més »

Tapikka

Tapikka fou una ciutat hitita situada a la moderna Maşat Hüyük (Turquia).

Nou!!: Imperi Hittita і Tapikka · Veure més »

Tarukka

Taruka fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Tarukka · Veure més »

Tegarama

Tegarama fou un regne que es va formar durant la crisi de l'Imperi Hitita a la meitat del aC, amb Mitanni com a força emergent, a la regió de l'Alt Eufrates i la futura Armènia.

Nou!!: Imperi Hittita і Tegarama · Veure més »

Tepurziya

Tepurziya fou una ciutat de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni que va formar un estat independent vers el segle XVI aC i va caure sota influència de Mitanni fins que a finals del segle XV aC fou sotmesa a l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Tepurziya · Veure més »

Terra d'Abbaya

La terra d'Abbaya fou una regió de l'Imperi Hitita, de situació desconeguda, on el rei Hattusilis I va derrotar a una força militar de diversos carros de combat.

Nou!!: Imperi Hittita і Terra d'Abbaya · Veure més »

Tikukuwa

Tikukuwa fou una ciutat del nord de l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Tikukuwa · Veure més »

Tikunani

Tikunani fou una ciutat del nord-est de Síria que estava sota dependència del regne de Mitanni des de vers el 1500 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Tikunani · Veure més »

Til Barsip

Til Barsip (Tarbusibi) és una antiga ciutat de l'Eufrates que correspon probablement a la moderna Tell Ahmar o Tell a-Ahmar.

Nou!!: Imperi Hittita і Til Barsip · Veure més »

Timana

Timana fou un petit principat de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni que es va formar vers el segle XVI aC i va caure sota influència de Mitanni fins que a finals del segle XV aC fou sotmesa a l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Timana · Veure més »

Tishsina

Tishsina fou una regió del nord de l'Imperi Hitita al nord d'Hattusa, en el límit amb els kashka, que rebia el seu nom d'una muntanya.

Nou!!: Imperi Hittita і Tishsina · Veure més »

Tiwanzana

Tiwanzana fou una ciutat de l'Imperi Hitita, a l'oest de llac de la Sal, en una zona en conflicte amb Arzawa des abans del 1350 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Tiwanzana · Veure més »

Tokat

Monument Tokat (en turc otomà توقاد; en grec Ευδοκία) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.

Nou!!: Imperi Hittita і Tokat · Veure més »

Tractat de Cadeix

El tractat de Cadeix és un tractat de pau signat al voltant del 1285 aC entre els imperis hittita i egipci.

Nou!!: Imperi Hittita і Tractat de Cadeix · Veure més »

Tuhukanti

Tuhukanti és un títol semblant al de príncep hereu que es donava a l'Imperi Hitita al príncep que el rei havia designat com a successor.

Nou!!: Imperi Hittita і Tuhukanti · Veure més »

Turmitta

Turmitta fou una ciutat de la zona fronterera entre els hitites i Mitanni que fou independent vers el segle XVI aC i va caure sota influència de Mitanni fins que a finals del segle XV aC fou sotmesa a l'Imperi Hitita.

Nou!!: Imperi Hittita і Turmitta · Veure més »

Tuwanuwa

Tuwanawa fou una ciutat hitita situada al sud-est de la clàssica Capadòcia, al nord d'Adaniya (Cilícia).

Nou!!: Imperi Hittita і Tuwanuwa · Veure més »

Uluzina

Uluzina fou una fortalesa hitita al sud-est del país, propera a la frontera de Kizzuwatna, que fou destruïda impunement pel rei Idrimi d'Alalakh vers el 1460 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Uluzina · Veure més »

Vezirköprü

Vezırköprü (grafia otomana Wezır Köprü) és una població de Turquia al nord d'Anatòlia a la província de Samsun a 35 km de Merifün (Merzifon) i a 18 km d'una branca del Kizil Irmak.

Nou!!: Imperi Hittita і Vezirköprü · Veure més »

Washaya

Washaya fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. El rei Subiluliuma I va marxar a la ciutat de Washaya, que era a la terra (regió) de la muntanya Illuriya on va estar per un temps i des allí va incendiar una ciutat el nom de la qual és fragmentari a les fonts (Zina...); després va continuar i va incendiar Ga...kilusa i Darukka.

Nou!!: Imperi Hittita і Washaya · Veure més »

Xuttarna III

Xuttarna III fou probablement rei de Mitanni associat al seu pare Artatama II vers el 1350 aC (és possible que només governés en nom del pare i no fos coregent).

Nou!!: Imperi Hittita і Xuttarna III · Veure més »

Zallara

Zallara fou una regió de l'Imperi Hitita situada en els territoris al nord-oest de la riba del llac de la sal.

Nou!!: Imperi Hittita і Zallara · Veure més »

Zalpa

Zalpa o Zabar, fou una ciutat hitita, probablement la capital del regne esmentat com a Zalpuwa, a la vora de la mar (la mar Negra a la regió de la clàssica Amisos a la desembocadura del modern riu Kizil Irmak, probablement avui coberta per la mar).

Nou!!: Imperi Hittita і Zalpa · Veure més »

Zaruna

Zaruna fou una fortalesa hitita al sud-est del país, propera a la frontera de Kizzuwatna, que fou destruïda impunement pel rei Idrimi d'Alalakh vers el 1460 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Zaruna · Veure més »

Zidaparha

Zidaparha fou una ciutat del nord de l'Imperi Hitita que estava en mans dels kashka al segle XIV aC i fou atacada pel rei Subiluliuma I a la part final del seu regnat, essent rebutjat pels seus defensors, en una de les poques derrotes d'aquest rei registrades als seus anals ("Fets de Subiluliuma").

Nou!!: Imperi Hittita і Zidaparha · Veure més »

Zihhana

Zihhana (o Zikhkhana) fou una ciutat de l'Imperi Hitita, al nord d'Hattusa, que fou saquejada pels kashka després del 1400 aC sota el regnat d'Arnuwandas I. Categoria:Ciutats hittites.

Nou!!: Imperi Hittita і Zihhana · Veure més »

Zimirra

Zemar (en egipci Smr/Simyra; en accadi, Sumuru o Sumur; en assiri Simirra o Zimirra, en grec antic Simyra, Σιμύρα) fou una ciutat de Fenícia i centre comercial.

Nou!!: Imperi Hittita і Zimirra · Veure més »

Zise

Zise fou una fortalesa hitita al sud-est del país, propera a la frontera de Kizzuwatna, que fou destruïda impunement pel rei Idrimi d'Alalakh vers el 1460 aC.

Nou!!: Imperi Hittita і Zise · Veure més »

Ziulila

Ziulia fou una ciutat de l'Imperi Hitita, situada a l'est d'Hattusa i propera a la ciutat de Samuha.

Nou!!: Imperi Hittita і Ziulila · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estat d'organització moderna: Els Hittites, Imperi Hitita, Imperi hitita, Imperi hittita, Pau i Aliances dels hittites.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »