Accés més ràpid que el navegador!
290 les relacions: Abelox, Acra Leuce, Adhèrbal (Primera Guerra Púnica), Agàtocles de Siracusa, Age of Empires: The Rise of Rome, Agrigent, Alameda (Andalusia), Aleria, Alexandre Deulofeu i Torres, Alfabet fenici, Allau, Anna Maria Bisi, Annalistes, Antiga Grècia, Antiga Roma, Api Claudi Càudex, Art de Catalunya, Asilah, Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC), Autàrit, Àfrica (província romana), Àrdea, Balears (província romana), Bargusis, Batalla d'Asculum (209 aC), Batalla d'Útica, Batalla d'Egusa, Batalla d'Himera (480 aC), Batalla d'Ilipa, Batalla de Cannes, Batalla de Cartago, Batalla de Terma, Batalla de Zama, Batalla del Camp Falern, Batalla del Crimís, Batalla del Metaure, Batalla del Mont Gaure, Batalla del Mont Hercte, Batalla del Roine, Batalla del Trèbia (218 aC), Biblioteca de Cartago, Bois (poble celta), Bostar (ambaixador), Camp Falern, Cantàbria, Cap Passero, Cartaginès, Cartago, Cartago (desambiguació), Cartago (municipi), ..., Cartago romana, Castellum romà de Puig Castellar, Català a Malta, Catapulta, Cavall barbaresc, Càstulo, Cúria Hostília, Cefalù, Cesarea de Mauritània, Ceuta, Cirenaica, Cominium, Conquesta romana d'Hispània, Contactes transoceànics precolombins, Contestans, Cronologia de l'antiga Roma, Crucifixió, Cultura dels nurags, Cultura talaiòtica, Dècada del 200 aC, Dècada del 240 aC, Dècada del 250 aC, Dècada del 530 aC, Edat antiga, El darrer dia de Numància, El Jabato, Elefant de guerra, Enginyeria, Erbessos, Erice, Erix, Esclavitud a Mallorca, Eufranta, Exèrcit cartaginès, Far, Faro, Felanitx, Fenícia, Fenicis, Filí d'Acragant, Forces armades de l'antiga Roma, Gai Atili Règul Serrà, Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC), Gai Duili (cònsol), Gai Sulpici Gal (cònsol 243 aC), Gastronomia de Tunísia, Gàl·lia Narbonesa, Gètuls, Gela, Gesats, Gneu Corneli Escipió Calvus, Grècia hel·lenística, Guanxes, Guerra dels Mercenaris, Guerres Púniques, Halícies, Hanníbal (215 aC), Hanníbal (240 aC), Hanníbal Barca (247 aC), Hanníbal Monòmac, Heloros, Heraclea Minoa, Hieró II, Himera, Hispània, Història d'Àfrica, Història de Cartago, Història de Catalunya, Història de França, Història de Guinea Equatorial, Història de La Rioja, Història de Lagos (Portugal), Història de Mallorca, Història de Portugal, Història de Sicília, Història de Silves, Història de Tunísia, Història de Turquia, Història del Marroc, Història del País Valencià, Història dels Països Catalans, Ibers, Ilergets, Ilipa, Illa d'en Sales, Illot de la Galera, Jaciment arqueològic de Cartago, Jaciment romà de Praia da Luz, Laci (antic), Laietans, Laurentum, Làmines de Pyrgi, Líbia, Legió romana, Literatura africana, Livi Andronic, Llengües de l'Imperi Romà, Llista d'estats per era, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llucmajor, Locres Epizefiris, Luci Apusti, Macel·la, Magó (204 aC), Malc de Cartago, Mamífers, Mandúria, Mandoni, Mar Mediterrània, Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC), Marc Centeni Pènula, Marc Emili Paulus (cònsol 255 aC), Marc Fabi Buteó, Marc Marci Ral·la, Marc Sergi Sil (pretor 197 aC), Marc Valeri Corvus, Marina cartaginesa, Marina romana, Marsala, Marsella, Massates, Massils, Mauretània, Meninx, Menorca, Messina, Metal·lúrgia, Mil·lenni I aC, Miróbriga, Mitístraton, Mitologia amaziga, Montuïri, Nearc de Tàrent, Oratòria, País Valencià, Parva Hannibalis, Púnic, Púnics, Península Ibèrica cartaginesa, Península Ibèrica prehistòrica, Període cartaginès al País Valencià, Període iber a Catalunya, Període posttalaiòtic, Període romà a Catalunya, Platani, Poblat de Mesas do Castelinho, Poblat fortificat i Santuari d'Endovélico, Poblat ibèric del Far, Poblat ibèric del Turó de Céllecs, Ports púnics de Cartago, Prehistòria, Prehistòria als Països Catalans, Prehistòria del País Valencià, Primer tractat romanocartaginès, Primera Guerra Púnica, Província romana de Sicília, Ptolemeu IV Filopàtor, Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC), Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Publi Semproni Tudità, Quint Cecili Metel (cònsol), Quint Eli Petus (pontífex), Quint Plemini, Rashgun, Regne de Capadòcia, Regne del Pont, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Reparacions de guerra, República Romana, Retirada romana d'Àfrica, Rhagamys orthodon, Sagunt, Salamanca, Sal·luvis, Santa Maria de Martorelles, Segle II aC, Segon tractat romanocartaginès, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Serra minera de Cartagena-La Unión, Setge de Drèpana, Setge de Sagunt, Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica), Siceliotes, Sicle, Siga, Signe de Tanit, Siracusa, Spartacus (sèrie), Su Nuraxi, Sufet, Sussa, Tanit d'or, Taula (construcció talaiòtica), Tàrraco, Tercera Guerra Púnica, Terra cremada, Thymiaterion, Timeu de Tauromènion, Tirrens, Tit Pomponi Veiantà, Tractat de l'Ebre, Triumviri reficiendis aedibus, Tunísia, Turris Hannibalis, Vaixell, Venus (mitologia), Vi fenici, Vilatge de Palmavera, Villa San Giovanni, Viriat, 0 A.D., 150 aC, 160 aC, 208 aC, 209 aC, 210 aC, 211 aC, 214 aC, 218 aC, 226 aC, 237 aC, 248 aC, 251 aC, 257 aC, 258 aC, 259 aC, 260 aC, 262 aC, 264 aC, 280 aC, 306 aC, 311 aC, 348 aC, 383 aC, 397 aC, 400 aC, 406 aC, 460 aC, 496 aC. Ampliar l'índex (240 més) »
Abelox
Abelox (Abelox o Abilyx; Ἀβιλυξ) va ser un noble d'Hispània amic de Cartago que després es va passar al bàndol romà i va lliurar als generals romans, els germans Gneu i Publi Escipió, els ostatges, fills i familiars de diferents caps de tribus hispàniques, que Hanníbal havia portat a Sagunt i estaven en poder dels cartaginesos després d'enganyar Bostar, el comandant cartaginès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Abelox · Veure més »
Acra Leuce
Acra Leuce (Ἂκρα Λευκῆ «Akra Leuké») és el nom d'una població que fou fundada per Hamílcar Barca el 231 aC i que s'ha identificat, encara que no irrefutablement, amb la ciutat ibero-romana de Lucentum, al peu de la Serra Grossa, a l'altra banda de la qual hi ha la moderna ciutat d'Alacant.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Acra Leuce · Veure més »
Adhèrbal (Primera Guerra Púnica)
Adhèrbal va ser un comandant cartaginès de la Primera Guerra Púnica que va derrotar el cònsol Publi Claudi Pulcre quan aquest anava a assetjar Lilibèon, en una batalla naval que va transcórrer davant de la costa enfront de Drèpana l'any 249 aC Va destruir la flota romana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Adhèrbal (Primera Guerra Púnica) · Veure més »
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Agàtocles de Siracusa · Veure més »
Age of Empires: The Rise of Rome
Age of Empires: The Rise of Rome és l'expansió del joc RTS Age of Empires.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Age of Empires: The Rise of Rome · Veure més »
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Agrigent · Veure més »
Alameda (Andalusia)
Alameda és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Alameda (Andalusia) · Veure més »
Aleria
Aleria és una ciutat de Còrsega situada a l'est de l'illa, al departament de l'Alta Còrsega.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Aleria · Veure més »
Alexandre Deulofeu i Torres
Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Alexandre Deulofeu i Torres · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Alfabet fenici · Veure més »
Allau
Allau a l'Everest el maig del 2006. El resultat d'una allau al Parc Nacional de Kenai Fjords (Alaska). Camí produït per la caiguda d'una allau al vessant nord del Pui de Linya (Pallars Sobirà). Una allau, llau o llavei (a l'Alt Pallars i Ribagorça) és una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d'una muntanya.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Allau · Veure més »
Anna Maria Bisi
Anna Maria Bisi (1938 - 1988), coneguda com A. M. Bisi, va ser una arqueòloga i acadèmica italiana, especialitzada en els fenicis i púnics.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Anna Maria Bisi · Veure més »
Annalistes
Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové dannus "any") foren els primers historiadors de l'època romana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Annalistes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Antiga Roma · Veure més »
Api Claudi Càudex
Api Claudi Càudex (Appius Claudius C. f. App.) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Clàudia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Api Claudi Càudex · Veure més »
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Art de Catalunya · Veure més »
Asilah
Carrer d'Asilah Asilah o Assilah o Asila és una ciutat del Marroc, situada a uns 50 km al sud-sud-oest de Tànger, prop de la desembocadura de l'Oued el-Helou.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Asilah · Veure més »
Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC)
Aulus Postumi Albí (Aulus Postumius A. f. L. n. Albinus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Postúmia, una de les famílies patrícies més antigues de Roma.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC) · Veure més »
Autàrit
Autàrit (Autaritus) era el cap dels mercenaris gals dels cartaginesos que va combatre contra els romans a Sicília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Autàrit · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Àfrica (província romana) · Veure més »
Àrdea
Àrdea és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Roma Capital a la regió del Laci, a uns 4 km de la mar Tirrena.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Àrdea · Veure més »
Balears (província romana)
Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Balears (província romana) · Veure més »
Bargusis
Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Bargusis · Veure més »
Batalla d'Asculum (209 aC)
La batalla d'Asculum, coneguda també com a batalla de Canusium, va ser un enfrontament militar entre els exèrcits de la República romana i la República cartaginesa, de tres dies de durada, que va tenir lloc a la regió d'Apulia, a l'estiu del 209 aC, el desè any des de l'inici de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla d'Asculum (209 aC) · Veure més »
Batalla d'Útica
La batalla d'Útica es lliurà l'any 203 aC, enfrontant els exèrcits de la República Romana i l'Imperi Cartaginès durant la segona guerra Púnica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla d'Útica · Veure més »
Batalla d'Egusa
La batalla d'Egusa, lliurada el 10 de març del 241 aC, va ser la batalla naval final lliurada entre la flota de Cartago, dirigida per Hannó el Gran, i la de la República de Roma, encapçalada per Gai Lutaci Catul, durant la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla d'Egusa · Veure més »
Batalla d'Himera (480 aC)
La Batalla d'Himera (480 aC) fou un enfrontament armat entre grec i púnics, que suposadament es va lliurar el mateix dia que la més famosa Batalla de Salamina, o el mateix dia que la Batalla de les Termòpiles (480 aC).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla d'Himera (480 aC) · Veure més »
Batalla d'Ilipa
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla d'Ilipa · Veure més »
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla de Cannes · Veure més »
Batalla de Cartago
La Batalla de Cartago fou el principal enfrontament de la Tercera Guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla de Cartago · Veure més »
Batalla de Terma
La batalla de Terma va ser una batalla durant la Primera Guerra Púnica que va tenir lloc el 259 aC prop de Terma a la costa nord de Sicília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla de Terma · Veure més »
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla de Zama · Veure més »
Batalla del Camp Falern
La batalla del Camp Falern va ser un enfrontament que tingué lloc el 217 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre Cartago i la República Romana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla del Camp Falern · Veure més »
Batalla del Crimís
La Batalla del Crimís (Krimisós) va ser una batalla lliurada el 339 aC durant la Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) en la qual un exèrcit de Siracusa comandat per Timoleont va atacar per sorpresa les tropes cartagineses d'Hàsdrubal i Hamílcar situades vora del riu Crimís, un riu secundari de Sicília a la vora de la població de Segesta.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla del Crimís · Veure més »
Batalla del Metaure
La batalla del Metaure fou un combat lliurat el 207 aC entre Asdrúbal, germà d'Anníbal i els cònsols romans Gai Claudi Neró i Marc Livi Salinàtor, en la qual el primer fou totalment derrotat i mort.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla del Metaure · Veure més »
Batalla del Mont Gaure
En la Batalla del Mont Gaure es van enfrontar la República Romana i els samnites, l'any 342 aC, al peu del Mont Gaure, a prop de Cumes.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla del Mont Gaure · Veure més »
Batalla del Mont Hercte
La Batalla del Mont Hercte inclou una sèrie d'enfrontaments realitzats en el marc de la Primera Guerra Púnica entre les tropes romanes i cartagineses en el territori que va des de Palerm a Drèpana (actual Trapani).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla del Mont Hercte · Veure més »
Batalla del Roine
La batalla del Roine va ser un enfrontament que va tenir lloc la tardor de l'any 218 aC, durant la segona guerra Púnica, entre l'exèrcit d'Hanníbal Barca que avançava cap a Roma i la tribu gal·la dels volques, que defensaven la ribera est del riu Roine.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla del Roine · Veure més »
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »
Biblioteca de Cartago
La Biblioteca de Cartago va existir a la ciutat de Cartago durant l'època de l'Imperi cartaginès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Biblioteca de Cartago · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Bois (poble celta) · Veure més »
Bostar (ambaixador)
Bostar fou un polític cartaginès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Bostar (ambaixador) · Veure més »
Camp Falern
El Camp Falern (Falernus ager) era un territori del nord de l'antiga Campània que s'estenia dels turons Massis al nord del riu Volturn, i era famós per la seva fertilitat, i per l'excel·lència dels seu vi, el falern, que sobrepassava a tots els altres en reputació, segons els autors antics, i era considerat especialment per Horaci com el millor.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Camp Falern · Veure més »
Cantàbria
Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cantàbria · Veure més »
Cap Passero
El Cap Passero (o Passaro; Pachynus) és dels tres promontoris que conformen el triangle de Sicília, que li dona el sobrenom de Trinàcria.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cap Passero · Veure més »
Cartaginès
* Cartaginès, gentilici de la ciutat de Cartago.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cartaginès · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cartago · Veure més »
Cartago (desambiguació)
* Cartago, antiga ciutat púnica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cartago (desambiguació) · Veure més »
Cartago (municipi)
Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cartago (municipi) · Veure més »
Cartago romana
Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cartago romana · Veure més »
Castellum romà de Puig Castellar
El Castellum de Puig Castellar és un jaciment arqueològic d'època romana situat al cim del Puig Castellar, que es troba dins del terme municipal de Biosca (la Segarra).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Castellum romà de Puig Castellar · Veure més »
Català a Malta
Làpida sepulcral de Nicolau Abrí Descatllar a l'església de Sant Joan de La Valletta El català va ser una llengua d'ús habitual a Malta durant bona part de l'edat mitjana i la moderna, si més no entre les elits civils, eclesiàstiques i militars de l'illa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Català a Malta · Veure més »
Catapulta
Una catapulta és un instrument militar utilitzat en l'antiguitat per al llançament a distància de grans objectes; pot llançar tota mena de projectils com pedres o objectes incendiaris, entre altres.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Catapulta · Veure més »
Cavall barbaresc
El cavall barbaresc és una raça de cavall existent a Barbària (Magrib) des de fa segles.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cavall barbaresc · Veure més »
Càstulo
Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Càstulo · Veure més »
Cúria Hostília
Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cúria Hostília · Veure més »
Cefalù
Cefalù (en sicilià Cifalù, en català medieval Xifal·ló) és una antiga ciutat i actual municipi de la ciutat metropolitana de Palerm, a la regió de Sicília, Itàlia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cefalù · Veure més »
Cesarea de Mauritània
Cesarea fou una ciutat romana de la costa de Mauritània (Algèria).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cesarea de Mauritània · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Ceuta · Veure més »
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cirenaica · Veure més »
Cominium
Cominium (Cominium Κομίνιον) va ser una ciutat del Samni de situació dubtosa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cominium · Veure més »
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »
Contactes transoceànics precolombins
Mapa d'Amèrica que mostra els llocs abans de la cultura de Clovis Els contactes transoceànics precolombins són les possibles teories relacionades amb visites o interaccions amb les Amèriques o els pobles indígenes d'Amèrica per persones d'Àfrica, Àsia, Europa o Oceania abans del primer viatge de Cristòfor Colom a l'illa de San Salvador el 1492.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Contactes transoceànics precolombins · Veure més »
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Contestans · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Crucifixió
Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Crucifixió · Veure més »
Cultura dels nurags
Bronze sard, Museu arqueològic nacional de CàllerNurag Arresi a Sant'Anna ArresiNurag Santu Antine, Torralba Temple de Pou de Santa Cristina, Paulilátino Tomba de gegants de Dorgali La cultura dels nurags fou una cultura de l'edat del bronze i l'edat del ferro desenvolupada a Sardenya entre els segles XVII i I aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cultura dels nurags · Veure més »
Cultura talaiòtica
250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Cultura talaiòtica · Veure més »
Dècada del 200 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Dècada del 200 aC · Veure més »
Dècada del 240 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Dècada del 240 aC · Veure més »
Dècada del 250 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Dècada del 250 aC · Veure més »
Dècada del 530 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Dècada del 530 aC · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Edat antiga · Veure més »
El darrer dia de Numància
El darrer dia de Numància (en castellà El último día de Numancia) o anomenat simplement Numància és una pintura a l'oli sobre llenç obra d'Alejo Vera y Estaca realitzada l'any 1881.
Nou!!: Imperi Cartaginès і El darrer dia de Numància · Veure més »
El Jabato
El Jabato, és un personatge de ficció de còmic i una famosa sèrie de Còmics, creada per Víctor Mora al guió (en aquest cas, amb el pseudònim de R. Martín) i Francisco Darnís al dibuix per a l'editorial Bruguera el 1958.
Nou!!: Imperi Cartaginès і El Jabato · Veure més »
Elefant de guerra
XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Elefant de guerra · Veure més »
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Enginyeria · Veure més »
Erbessos
Erbessos (Erbessos o Herbessos) va ser una ciutat de Sicília entre els territoris de Leontins i Siracusa, situada segons Diodor de Sicília a l'interior de l'illa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Erbessos · Veure més »
Erice
Erice (sicilià Èrici) és una ciutat històrica al mont Éryx (Erice en italià), a la vora de Trapani a Sicília, Itàlia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Erice · Veure més »
Erix
Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Erix · Veure més »
Esclavitud a Mallorca
''El mercat d'esclaus'', de Jean-Léon Gérôme (''c''. 1885) L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Esclavitud a Mallorca · Veure més »
Eufranta
Eufranta (Εὐφράντας πύρλος, Euphranta Turris) fou una fortalesa i potser també una petita ciutat prop del final del Gran Sirtis que segons Estrabó constituïa la frontera entre Cartago i els Ptolemeus (i abans els diferents poders egipcis).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Eufranta · Veure més »
Exèrcit cartaginès
Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Exèrcit cartaginès · Veure més »
Far
Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Far · Veure més »
Faro
Faro és una ciutat portuguesa, capital del districte de Faro, i de la regió de l'Algarve, amb prop de 41.300 habitants.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Faro · Veure més »
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Felanitx · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Fenícia · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Fenicis · Veure més »
Filí d'Acragant
Filí (en Philinus) fou un historiador grec nadiu d'Acragant.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Filí d'Acragant · Veure més »
Forces armades de l'antiga Roma
Les forces armades d'antiga Roma, segons Titus Livi, un dels historiadors de Roma més il·lustres de tots els temps, fou un element clau en l'ascens de Roma durant «més de 700 anys» en el transcurs dels quals un petit poble del Laci es convertí en la capital d'un imperi que governava un ample territori centrat en el mar Mediterrani o, com els mateixos romans l'anomenaven, el Mare Nostrum («mar nostre»).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Forces armades de l'antiga Roma · Veure més »
Gai Atili Règul Serrà
Gai Atili Règul Serrà (en Gaius Atilius M. f. M. n. Regulus Serranus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gai Atili Règul Serrà · Veure més »
Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC)
Gai Aureli Cota (Gaius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC) · Veure més »
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gai Duili (cònsol) · Veure més »
Gai Sulpici Gal (cònsol 243 aC)
Gai Sulpici Gal (Gaius Sulpicius C. f. Ser.) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Sulpícia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gai Sulpici Gal (cònsol 243 aC) · Veure més »
Gastronomia de Tunísia
La gastronomia de Tunísia o cuina tunisiana és la gastronomia tradicional pròpia de Tunísia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gastronomia de Tunísia · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gètuls
Getúlia, sota Mauritània Els gètuls (Gaetuli) foren un poble nòmada del nord d'Àfrica d'ètnia amaziga que apareix al llarg de tot el període romà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gètuls · Veure més »
Gela
Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gela · Veure més »
Gesats
Els gesats (Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gesats · Veure més »
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Gneu Corneli Escipió Calvus · Veure més »
Grècia hel·lenística
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Grècia hel·lenística · Veure més »
Guanxes
Els guanxes foren els primers habitants coneguts de les Illes Canàries, que hi van immigrar al voltant del 1000 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Guanxes · Veure més »
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Guerra dels Mercenaris · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Guerres Púniques · Veure més »
Halícies
Halícies (Halicyae Ἁλικύαι) va ser una ciutat de Sicília, a la costa occidental, a uns 15 km al sud de Segesta entre Entella i Lilibèon.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Halícies · Veure més »
Hanníbal (215 aC)
Hanníbal va ser un militar cartaginès al servei del gran Hanníbal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Hanníbal (215 aC) · Veure més »
Hanníbal (240 aC)
Hanníbal va ser un general cartaginès que va tenir un paper en la guerra dels mercenaris (240 aC-237 aC), una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès que va tenir lloc durant i al final la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Hanníbal (240 aC) · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hanníbal Monòmac
Hanníbal Monòmac va ser un militar cartaginès, oficial a l'exèrcit d'Hanníbal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Hanníbal Monòmac · Veure més »
Heloros
Heloros (Helorum o Helorus; Ἕλωρος o Ἕλωρον) era una ciutat de Sicília situada prop de la costa, al sud de Siracusa (a uns 40 km), i a tocar de la desembocadura del riu Heloros.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Heloros · Veure més »
Heraclea Minoa
Heraclea Minoa (en Ἡράκλεια Μίνῳα) era una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Hàlic, entre Acragant i Selinunt.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Heraclea Minoa · Veure més »
Hieró II
Tomba d'Hieró II a Siracusa Hieró II (Hieron; Ἱέρων) (Siracusa abans del 306 aC- 216 aC) fou tirà de Siracusa, fill d'un siracusà notable de nom Hièrocles que deia ser descendent de Geló I i d'una serventa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Hieró II · Veure més »
Himera
Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Himera · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Hispània · Veure més »
Història d'Àfrica
L'Àfrica és un continent amb una història que es pot dividir en tres períodes principals: el corresponent a la prehistòria i les primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història d'Àfrica · Veure més »
Història de Cartago
Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Cartago · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Catalunya · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de França · Veure més »
Història de Guinea Equatorial
Bioko des de la costa camerunesa. L'actual territori de Guinea Equatorial s'assenta sobre medievals regnes tribals d'escassa estructuració, sens dubte sorgits per la influència de les estructures protoestatals més avançades que es desenvolupen contemporàniament a la zona (com el Regne Oyo o el Regne del Congo), així el regne Benga de l'illa Mandj (després anomenada Corisco), el regne Bubi de l'illa de Bioko i les viles-estat dels clans Fang de la part continental.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Guinea Equatorial · Veure més »
Història de La Rioja
Localització de La Rioja Aquest article tracta sobre la història de La Rioja.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de La Rioja · Veure més »
Història de Lagos (Portugal)
Vista aèria de Lagos Lagos és una ciutat del Districte de Faro, a Portugal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Lagos (Portugal) · Veure més »
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Mallorca · Veure més »
Història de Portugal
(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Portugal · Veure més »
Història de Sicília
Ruïnes d'un temple a Soluntum. La història de Sicília ha vist a aquesta illa del Mediterrani, actual regió d'Itàlia, controlada normalment per grans potències (Roma, vàndals, romans d'Orient, sarraïns, els Hohenstaufen, els catalano-aragonesos, els espanyols) però també va experimentar breus períodes d'independència, com amb els grecs i més tard amb l'Emirat de Sicília després Regne de Sicília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Sicília · Veure més »
Història de Silves
Silves és una ciutat i un municipi de la regió de l'Algarve, al sud de Portugal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Silves · Veure més »
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Tunísia · Veure més »
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història de Turquia · Veure més »
Història del Marroc
Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història del Marroc · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història del País Valencià · Veure més »
Història dels Països Catalans
Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Història dels Països Catalans · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Ibers · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Ilergets · Veure més »
Ilipa
Ilipa (en Ilipa enἼλιπα) va ser una ciutat d'Hispània al territori dels turdetans, també anomenada Ilpa, que després va formar part de la província d'Hispània Ulterior (reanomenada Bètica) i del convent jurídic d'Hispalis, situada a la dreta del riu Betis (Guadalquivir), a 700 estadis de la seva desembocadura, en un punt on hi podien arribar naus petites amb càrrega.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Ilipa · Veure més »
Illa d'en Sales
L'Illa d'en Sales és un illot del litoral mallorquí situat davant Portals Nous, al municipi de Calvià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Illa d'en Sales · Veure més »
Illot de la Galera
Illot de la Galera L'Illot de la Galera (popularment de sa Galera, dit també na Galera) és un illot del litoral mallorquí situat dins de la badia de Palma, davant el Caló de Son Caios, a Can Pastilla.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Illot de la Galera · Veure més »
Jaciment arqueològic de Cartago
El jaciment o conjunt arqueològic de Cartago va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1979.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Jaciment arqueològic de Cartago · Veure més »
Jaciment romà de Praia da Luz
El jaciment romà de Praia da Luz, també conegut com Ruïnes romanes da Luz, és un jaciment situat a la vila de Luz, al municipi de Lagos, a Portugal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Jaciment romà de Praia da Luz · Veure més »
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Laci (antic) · Veure més »
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Laietans · Veure més »
Laurentum
Latium vetus'', a baix a l'esquerra. Laurentum (Λαύρεντον) fou una antiga ciutat del Latium situada a uns 23 km de Roma, molt propera a la costa, entre Òstia i Lavinium.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Laurentum · Veure més »
Làmines de Pyrgi
Les làmines de Pirgi són tres làmines d'or amb inscripcions en etrusc i fenici.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Làmines de Pyrgi · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Líbia · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Legió romana · Veure més »
Literatura africana
La literatura africana, i principalment la literatura subsahariana, té la característica d'estar enriquida per la tradició oral.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Literatura africana · Veure més »
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Livi Andronic · Veure més »
Llengües de l'Imperi Romà
Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »
Llista d'estats per era
Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Llista d'estats per era · Veure més »
Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »
Llucmajor
Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Llucmajor · Veure més »
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Locres Epizefiris · Veure més »
Luci Apusti
Luci Apusti (Lucius Apustius) va ser un militar romà dels segles i aC que formava part de la gens Apústia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Luci Apusti · Veure més »
Macel·la
Macel·la (en llatí Macella o Magella, en grec antic Μάκελλα) va ser una ciutat del nord-oest de Sicília esmentada per Polibi.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Macel·la · Veure més »
Magó (204 aC)
Magó fou un militar cartaginès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Magó (204 aC) · Veure més »
Malc de Cartago
Malc (Malchus; Μάλχος o Μάλιχος) fou un general cartaginès del qual explica l'historiador Justí que va ser dels primers que va estendre el poder de la ciutat de Cartago, primer en guerres contra les tribus númides i més tard amb la dominació sobre part de Sicília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Malc de Cartago · Veure més »
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Mamífers · Veure més »
Mandúria
Mandúria (Manduria, Μανδύριον) va ser una ciutat de l'antiga Calàbria (després Pulla) al territori dels sal·lentins, a menys de 40 km de Tàrent.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Mandúria · Veure més »
Mandoni
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Mandoni · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC)
Marc Atili Règul (en Marcus Atilius M. f. L. n. Regulus) va ser un magistrat romà i cònsol de la república dues vegades.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marc Atili Règul (cònsol 267 i 256 aC) · Veure més »
Marc Centeni Pènula
Marc Centeni Pènula (Marcus Centenius Penula) va ser un militar romà del.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marc Centeni Pènula · Veure més »
Marc Emili Paulus (cònsol 255 aC)
Marc Emili Paulus (en Marcus Aemilius M. f. L. n. Paullus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marc Emili Paulus (cònsol 255 aC) · Veure més »
Marc Fabi Buteó
Marc Fabi Buteó (Marcus Fabius M. p. M. n. Buteo) va ser un magistrat romà, probablement germà del cònsol del 247 aC Numeri Fabi Buteó.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marc Fabi Buteó · Veure més »
Marc Marci Ral·la
Marc Marci Ral·la (Marcus Marcius Ralla) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marc Marci Ral·la · Veure més »
Marc Sergi Sil (pretor 197 aC)
Marc Sergi Sil (en Marcus Sergius Silus) va ser el besavi de Catilina.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marc Sergi Sil (pretor 197 aC) · Veure més »
Marc Valeri Corvus
Marc Valeri Corvus (Marcus Valerius Maximus Corvus; vers el 371 aC - 271 aC) va ser un magistrat romà i militar, amb una distingida carrera política que el va portar a ser escollit cònsol sis vegades, la primera a la rara edat de 23 anys.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marc Valeri Corvus · Veure més »
Marina cartaginesa
Imperi marítim cartaginès. La marina cartaginesa era en el seu moment d'esplendor la més potent del món conegut.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marina cartaginesa · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marina romana · Veure més »
Marsala
Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marsala · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Marsella · Veure més »
Massates
Massates (en llatí Massathes) va ser un cap númida, aliat dels cartaginesos, als quals va ajudar en els moments finals de l'atac romà contra Cartago, entre els anys203 aC i 202 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Massates · Veure més »
Massils
Numídia al voltant del 220 aC Els massils (Massyli, també anomenats mesulis) eren una tribu númida, la més important de les tribus occidentals del país dels númides, que ocupava l'oest de la moderna Algèria i les muntanyes de la Cabília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Massils · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Mauretània · Veure més »
Meninx
Meninx és un jaciment arqueològic situat a la costa sud-est de l'illa de Gerba, al sud-est de Tunísia, prop de la localitat actual d'Henchir El Kantara.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Meninx · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Menorca · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Messina · Veure més »
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Metal·lúrgia · Veure més »
Mil·lenni I aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 1000 aC fins a l'1 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Mil·lenni I aC · Veure més »
Miróbriga
Miróbriga o Miróbrica dos Célticos (en llatí: Mirobriga/Mirobrica Celticorum), també coneguda per Miróbrica, és una antiga ciutat romana situada prop de la vila i freguesia de Santiago do Cacém, al municipi del mateix nom al sud-oest de Portugal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Miróbriga · Veure més »
Mitístraton
Mitístraton o Mitístrat (Mytistratos; Μυττίστρατον) va ser una ciutat de l'interior de Sicília de situació incerta.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Mitístraton · Veure més »
Mitologia amaziga
La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Mitologia amaziga · Veure més »
Montuïri
Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Montuïri · Veure més »
Nearc de Tàrent
Nearc de Tàrent (en llatí Nearchus, en grec) fou un notable de la ciutat de Tàrent que es va adherir a la causa romana durant la Segona Guerra Púnica, en contra del que van fer la majoria dels seus conciutadans, favorables a l'Imperi Cartaginès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Nearc de Tàrent · Veure més »
Oratòria
miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Oratòria · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Imperi Cartaginès і País Valencià · Veure més »
Parva Hannibalis
Parva Hannibalis (en llatí, literalment, 'la Petita d'Anníbal') és el nom clàssic que, segons Plini el Vell, rebia una illa situada vora la badia de Palma, més enllà de Tiquadra: La tradició ha identificat aquest nom amb l'illa dels Conills, vora Cabrera, o amb la Conillera, vora Eivissa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Parva Hannibalis · Veure més »
Púnic
L'idioma púnic o cartaginès (en púnic 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤉𐤌, dabarīm kanaʿnīm o 𐤃𐤁𐤓𐤉𐤌 𐤐𐤍𐤉𐤌, dabarīm pōnīm) fou una llengua semítica parlada pels púnics, una civilització que s'estenia per l'Àfrica del Nord, sud de la península Ibèrica i algunes illes de la Mediterrània de la zona, territoris controlats per l'antiga ciutat de Cartago (que formava l'Imperi Cartaginès).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Púnic · Veure més »
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Púnics · Veure més »
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »
Península Ibèrica prehistòrica
Pintura al sostre de la cova d'Altamira La prehistòria de la península Ibèrica comença amb l'arribada dels primers homínids fa 1.200.000 anys, i acaba amb les guerres púniques, quan el territori entra en els dominis de la història escrita.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Península Ibèrica prehistòrica · Veure més »
Període cartaginès al País Valencià
El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Període cartaginès al País Valencià · Veure més »
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Període iber a Catalunya · Veure més »
Període posttalaiòtic
Foner balear del període posttalaiòtic El període posttalaiòtic, període talaiòtic final o període baleàric és la darrera fase cronològica, ja corresponent a la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a les Illes Gimnèsies, Menorca i Mallorca.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Període posttalaiòtic · Veure més »
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Període romà a Catalunya · Veure més »
Platani
Desembocadura del Platani Platani (Hàlic o Halicos (grec Halykos, llatí Halycus)) fou un riu de Sicília que naixia al centre de l'illa i corria al sud-oest desaiguant prop d'Heraclea Minoa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Platani · Veure més »
Poblat de Mesas do Castelinho
El poblat de Mesas do Castelinho és un jaciment arqueològic prop del llogaret de Santa Clara-a-Nova, al municipi d'Almodôvar, a Portugal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Poblat de Mesas do Castelinho · Veure més »
Poblat fortificat i Santuari d'Endovélico
El Poblat fortificat i Santuari d'Endovélico, també conegut com Sâo Miguel da Mota, és un jaciment arqueològic que correspon a un antic castre i un santuari al déu preromà Endovelicus, situat a la freguesia de Terena, al municipi d'Alandroal, a Portugal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Poblat fortificat i Santuari d'Endovélico · Veure més »
Poblat ibèric del Far
El poblat ibèric del Far o del Turó del Vent és un assentament iber de la tribu dels laietans, situat al Turó de la Majordoma, a Llinars del Vallès, dominant la plana del Vallès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Poblat ibèric del Far · Veure més »
Poblat ibèric del Turó de Céllecs
El Poblat ibèric del Turó de Céllecs es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Òrrius (el Maresme).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Poblat ibèric del Turó de Céllecs · Veure més »
Ports púnics de Cartago
Localització dels ports púnics. Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Ports púnics de Cartago · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Prehistòria · Veure més »
Prehistòria als Països Catalans
Solana de las Pilillas (País Valencià) La Prehistòria als Països Catalans comprèn el període des de l'aparició de l'home a la constatació dels primers testimonis escrits.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Prehistòria als Països Catalans · Veure més »
Prehistòria del País Valencià
Pintura rupestre del barranc de la Valltorta, l'Alt Maestrat La prehistòria al País Valencià fa referència al període que comprèn des del paleolític (a l'entorn del 350.000 aC), amb l'aparició dels primers pobladors, fins a l'ocupació dels pobles colonitzadors (grecs, fenicis i cartaginesos; al voltant del 500 aC), en l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Prehistòria del País Valencià · Veure més »
Primer tractat romanocartaginès
El primer tractat romanocartaginès fou un tractat d'amistat i assistència recíproca entre la República Romana i Cartago, les dues potències emergents del Mediterrani.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Primer tractat romanocartaginès · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Província romana de Sicília
Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Província romana de Sicília · Veure més »
Ptolemeu IV Filopàtor
Ptolemeu IV Filopàtor (Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 222 aC al 205 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Ptolemeu IV Filopàtor · Veure més »
Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)
Publi Corneli Escipió (Publius Cornelius Scipio) va ser un militar i magistrat romà, cònsol romà l'any 218 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) · Veure més »
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »
Publi Semproni Tudità
Publi Semproni Tudità (Publius Sempronius Tuditanus) va ser un magistrat romà que va tenir activitat durant el.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Publi Semproni Tudità · Veure més »
Quint Cecili Metel (cònsol)
Quint Cecili Metel (Quintus Caecilius L. f. L. n. Metellus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Quint Cecili Metel (cònsol) · Veure més »
Quint Eli Petus (pontífex)
Quint Eli Petus (Quintus Aelius P. f. Paetus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Quint Eli Petus (pontífex) · Veure més »
Quint Plemini
Quint Plemini (Quintus Pleminius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Quint Plemini · Veure més »
Rashgun
Rashgun (o) és una petita localitat pertanyent al municipi de Beni Saf, en la wilaya d'Aïn Témouchent, a l'oest d'Algèria.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Rashgun · Veure més »
Regne de Capadòcia
El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Regne de Capadòcia · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Regne del Pont · Veure més »
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Imperi Cartaginès і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Reparacions de guerra
Les reparacions de guerra són un cas particular del principi del dret civil de reparació, que obliga la persona que ha comès un dany de restablir l'equilibri patrimonial trencat.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Reparacions de guerra · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Imperi Cartaginès і República Romana · Veure més »
Retirada romana d'Àfrica
Es denomina retirada romana d'Àfrica al rescat de la República romana el 255 aC dels supervivents de la seva derrotada força expedicionària a l'Àfrica cartaginesa durant la Primera Guerra Púnica.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Retirada romana d'Àfrica · Veure més »
Rhagamys orthodon
Rhagamys orthodon és una espècie extinta de mamífer rosegador de la família dels múrids que visqué a les illes mediterrànies de Còrsega i Sardenya des del Plistocè mitjà fins a l'Holocè.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Rhagamys orthodon · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Sagunt · Veure més »
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Salamanca · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Sal·luvis · Veure més »
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Martorelles, antigament Martorelles de Dalt, és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Santa Maria de Martorelles · Veure més »
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Segle II aC · Veure més »
Segon tractat romanocartaginès
Gràcies a Polibi se sap de l'existència d'un segon tractat romanocartaginès.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Segon tractat romanocartaginès · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Serra minera de Cartagena-La Unión
La serra minera de Cartagena-La Unión és una formació muntanyenca que s'estén en direcció est-oest al llarg de 26 km de costa des de la ciutat de Cartagena fins al cap de Palos, passant pel terme municipal de La Unión, en la Regió de Múrcia (Espanya).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Serra minera de Cartagena-La Unión · Veure més »
Setge de Drèpana
El Setge de Drèpana va tenir lloc en el marc de la Primera Guerra Púnica, aproximadament des del 249 aC fins al 241 aC.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Setge de Drèpana · Veure més »
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Setge de Sagunt · Veure més »
Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)
S'anomena Setge de Siracusa (214-212 aC) a un conjunt d'operacions militars de la República Romana durant la segona guerra púnica per tal de rendir la ciutat de Siracusa - a la Magna Grècia - i guanyar així el control de l'est de Sicília.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica) · Veure més »
Siceliotes
Els siceliotes (en siceliotes, en Σικελιῶται) van ser van ser un poble preromà grecoparlant que vivia a Sicília, en territori de la Magna Grècia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Siceliotes · Veure més »
Sicle
púnica. El sistema monetari púnic estava basat en el sicle. El sicle (de l'hebreu שקל, sheqel, a través del llatí siclus, en grec antic σίγλος o σίκλος) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitjà (Palestina) i a Mesopotàmia (Assíria i Babilònia), que corresponia al dàric persa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Sicle · Veure més »
Siga
Siga és el nom d'una ciutat antiga, capital numídia del rei Sifax, les ruïnes de la qual estan situades al llogaret anomenat Takembrit, al marge esquerre i a poca distància de la desembocadura del riu Tafna, ajuntament d'Oulhaça El Gheraba, a la província d'Aïn Témouchent a Algèria.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Siga · Veure més »
Signe de Tanit
Representació del signe de Tanit a Kerkouane El signe de Tanit és un símbol antropomorf present en nombroses restes arqueològiques d'origen púnic.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Signe de Tanit · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Siracusa · Veure més »
Spartacus (sèrie)
Spartacus és una sèrie de televisió estatunidenca produïda a Nova Zelanda que es va estrenar a Starz el 22 de gener de 2010 i va concloure el 12 d'abril de 2013.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Spartacus (sèrie) · Veure més »
Su Nuraxi
Su Nuraxi di Barumini (pronunciat Su Nuragi) és la denominació oficial donada per la Unesco a un jaciment arqueològic de la cultura dels nurags a l'illa de Sardenya (Itàlia), declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Su Nuraxi · Veure més »
Sufet
En diverses cultures semítiques, el sufet (en hebreu: שׁוֹפֵט šōfēṭ, en fenici: 𐤔𐤐𐤈 šōfēṭ, en púnic: 𐤔𐤐𐤈 šūfeṭ, en ugarític 𐎘𐎔𐎉 ṯāpiṭ) era un dirigent d'una comunitat, un cap que exercia els poders de magistrat que podria equivaldre al càrrec de senador romà.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Sufet · Veure més »
Sussa
''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Sussa · Veure més »
Tanit d'or
El Tanit d'or és el gran premi del Festival de Cinema de Cartago, un festival que se celebra cada dos anys a Tunísia.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Tanit d'or · Veure més »
Taula (construcció talaiòtica)
Taula de Torralba d'en Salort, Menorca. En primer terme s'aprecia al terra un semicercle format per pedres i que servia per a fer-hi fogueres Una taula, en arqueologia, és un tipus de construcció de la cultura talaiòtica típica i exclusiva de l'illa de Menorca, que va estar en ús durant el talaiòtic final.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Taula (construcció talaiòtica) · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Tàrraco · Veure més »
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Tercera Guerra Púnica · Veure més »
Terra cremada
iraquianes al 1991 Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Terra cremada · Veure més »
Thymiaterion
Mapa de la regió de l'estret de Gibraltar. Thymiaterion apareix al quadrant inferior esquerre. Thymiaterion, Thumaterias o Thumaterion fou la primera colònia cartaginesa de la Mauritània, uns 40 km al sud-est de Lixus.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Thymiaterion · Veure més »
Timeu de Tauromènion
Timeu (Timaeus; Tauromènion, Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Timeu de Tauromènion · Veure més »
Tirrens
Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Tirrens · Veure més »
Tit Pomponi Veiantà
Tit Pomponi Veiantà (Titus Pomponius Veiantanus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Tit Pomponi Veiantà · Veure més »
Tractat de l'Ebre
El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República Romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Tractat de l'Ebre · Veure més »
Triumviri reficiendis aedibus
Triumviri reficiendis aedibus van ser uns magistrats extraordinaris romans elegits pels comicis tribunats que van existir durant el temps de la Segona Guerra Púnica i potser també alguns anys després d'aquesta.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Triumviri reficiendis aedibus · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Tunísia · Veure més »
Turris Hannibalis
Turris Hannibalis va ser una gran fortalesa cartaginesa, des d'on Anníbal va embarcar cap als dominis del selèucida Antíoc III el Gran, segons diu Titus Livi.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Turris Hannibalis · Veure més »
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Vaixell · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Venus (mitologia) · Veure més »
Vi fenici
Gràcies a la seva extensa xarxa comercial marítima, els fenicis van tenir un important efecte en l'expansió de la viticultura i la producció de vi en tot el Mediterrani. Els fenicis van ser un dels primers pobles antics a tenir un important efecte sobre la història del vi.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Vi fenici · Veure més »
Vilatge de Palmavera
El vilatge de Palmavera (en italià: Complesso nuragico di Palmavera) és un jaciment arqueològic ubicat en el municipi de L'Alguer (Sardenya).
Nou!!: Imperi Cartaginès і Vilatge de Palmavera · Veure més »
Villa San Giovanni
Villa San Giovanni és una vila italiana, a la Calàbria, a la Ciutat metropolitana de Reggio de Calàbria.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Villa San Giovanni · Veure més »
Viriat
Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.
Nou!!: Imperi Cartaginès і Viriat · Veure més »
0 A.D.
miniatura 0 A.D. és un videojoc lliure, de codi obert i multiplataforma d'estratègia en temps real desenvolupat per Wildfire Games.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 0 A.D. · Veure més »
150 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 150 aC · Veure més »
160 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 160 aC · Veure més »
208 aC
El 208 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 208 aC · Veure més »
209 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 209 aC · Veure més »
210 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 210 aC · Veure més »
211 aC
El 211 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 211 aC · Veure més »
214 aC
El 214 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 214 aC · Veure més »
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 218 aC · Veure més »
226 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 226 aC · Veure més »
237 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 237 aC · Veure més »
248 aC
El 248 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 248 aC · Veure més »
251 aC
La Primera Guerra Púnica a Sicília. El número 3 marca l'illa de ''Lipari'', el 5 ''Solunt'', ''Ieta'' i ''Petra'', el 6 ''Tindaris'' i el 7 ''Kephaloidion'' i ''Panormus'' (Palerm).
Nou!!: Imperi Cartaginès і 251 aC · Veure més »
257 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 257 aC · Veure més »
258 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 258 aC · Veure més »
259 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 259 aC · Veure més »
260 aC
A Sicília l'avenç romà continua en direcció oest des d'Agrigent i socorre les assetjades ciutats de Segesta i Macella.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 260 aC · Veure més »
262 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 262 aC · Veure més »
264 aC
El 264 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 264 aC · Veure més »
280 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 280 aC · Veure més »
306 aC
El 306 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 306 aC · Veure més »
311 aC
El 311 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 311 aC · Veure més »
348 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 348 aC · Veure més »
383 aC
El 383 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 383 aC · Veure més »
397 aC
El 397 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 397 aC · Veure més »
400 aC
El 400 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 400 aC · Veure més »
406 aC
El 406 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 406 aC · Veure més »
460 aC
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 460 aC · Veure més »
496 aC
El 496 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: Imperi Cartaginès і 496 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antiga Cartago, Imperi cartaginès, República Cartaginesa, República cartaginesa.
