Comunicació

395 les relacions: Abacomte, Abadia de Ferrières, Abadia de Fulda, Abadia de Lorsch, Abadia del Mont Saint-Michel, Acadèmia Palatina, Adalbert II d'Ivrea, Alberga, Alberico da Barbiano, Alcuí de York, Alemanya, Alta edat mitjana, Ammià Marcel·lí, Andorra, Anglaterra, Anno Domini, Arnulf de Caríntia, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Cambrai, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Trèveris, Arquebisbat de Trento, Arquitectura carolíngia, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura longobarda, Arquitectura medieval, Arquitectura romànica, Art cistercenc, Art de Catalunya, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Arxiducat d'Àustria, Ath-Thaghr al-Alà, Austràsia, Ònnega d'Aritza, Baix Llobregat, Balears (província romana), Ban (dret), Bandera de Catalunya, Banu Qassi, Banyera, Baronia de Castellvell, Basílica de Saint-Denis, Batalla d'Ad Pontes, Batalla de Mallorca (813), Bèlgica, Bóndi, ..., Berenguer I d'Itàlia, Berenguer II de Nèustria, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Cremona, Bisbat de Metz, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Quimper, Bisbat de Roma, Bisbat de Vic, Bisbat de Vicenza, Borgonya Transjurana, Boulogne-sur-Mer, Burgundi, Call de Barcelona, Cancelleria Reial, Capitular, Caríntia, Carlemany, Carles el Gras, Carles el Jove, Carlet, Carolingi, Carta de franquesa, Carta de precària, Castell, Castell d'Eramprunyà, Castell de Canyelles, Castell de Montagut (Montagut i Oix), Castell de Puillorenç, Castellot de Viver, Català antic, Catedral d'Aquisgrà, Cavalleria medieval, Centelles (llinatge), Cesaropapisme, Chaudfontaine, Ciència medieval, Civilització, Classificació DIN 16518, Coca (pastís), Comerç àrab d'esclaus, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Aargau, Comtat d'Aragó, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Nimes, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Comte palatí, Comtes, Comtes carolingis, Conca Pannònica, Concili de Tolosa del 829, Conquesta (desambiguació), Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, Crescenci II, Cristiandat, Dalmàcia (tema), Danevirke, Dècada del 770, Dècada del 840, De Architectura, Decretals pseudo-isidorianes, Diada de Sant Esteve, Dieta d'Attigny (822), Dieta de Compiègne (824), Dieta de Tolosa (798), Dinastia carolíngia, Dionís l'Areopagita, Divisio Regnorum, Dominium mundi, Dorestad, Drogó de Metz, Ducat, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Ducat de Francònia, Ducat de Jülich, Ducat de Lió, Ducat de Lotaríngia, Ducat de Saxònia, Ducat de Spoleto, Ducs i marquesos del Friül, Edat antiga als Països Catalans, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Einhard, El gran Carlemany, Empordà, Encimbellament, Enns, Enric de Nèustria, Ermenguer, Ermessenda de Carcassona, Esclavitud a l'edat mitjana, Escriptura carolíngia, Escriptura cursiva romana, Escultura romànica, Eslaus polabis, Esmalt, Espanya, Espanya (geografia), Estat coixí, Estats croats, Estats Pontificis, Esteve V, Família benedictina, Fastrada, Fèlix d'Urgell, Feudalisme, Feudalisme a Catalunya, Foix (Occitània), Forez (província), França, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francs, Franeker, Frodoí, Frontal de la Seu d'Urgell o dels Apòstols, Frontera entre Alemanya i Dinamarca, Futhark recent, Garfagnana, Gau, Gòtia, Gemmes treballades, Ginebra, Girard del Rosselló, Globalització, Gregori VII, Guerres romano-búlgares, Guerres Saxones, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Hasting, Hedeby, Història d'Alemanya, Història d'Aran, Història d'Eslovènia, Història d'Hongria, Història d'Itàlia, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de Croàcia, Història de Dinamarca, Història de França, Història de la llengua catalana, Història de la música catalana, Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est, Història de la Unió Europea, Història de les Illes Balears, Història de Portugal, Història de Roma, Història de Suïssa, Història del cristianisme a Espanya, Història del nu artístic, Història del País Basc, Història del teatre català, Història dels Països Baixos, Història dels Països Catalans, Història universal, Hodonímia de Barcelona, Hug (fill de Carlemany), Hug l'Abat, Imperi Carolingi a les Illes Balears, Imperi de Samo, Invasions bàrbares, Invasions hongareses d'Europa, Irlandesos, Jaciment de Vilaclara, Judaisme, Jueus, Jueus catalans, Kennemerland, Khàlaf ibn Ràixid, Krum, Lahngau, Lemgo, Lilla, Limes saxoniae, Liutberga, Llengües occitanoromàniques, Llista de governants de Croàcia, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de reis germànics, Lluís el Pietós, Lluís III d'Alemanya, Longobards, Louis Halphen, Mallum, Manacor, Mantell (roba), Marca (territori), Marca d'Ístria, Marca de Caríntia, Marca de Panònia, Marca del Friül, Marca Hispànica, Marcari de Friül, Marcgravi, Marsella, Mas, Mas d'Obiols, Mediatització i secularització, Meerssen, Mil·lenni I, Miniatura, Miracles de Jesús, Missi dominici, Mite dels orígens troians, Monarquia, Moneda cardonina, Moneda catalana, Monestir, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun, Nördlingen, Nimes, Nominoe, Oliba Cabreta, Omurtag (kniaz de Bulgària), Orde de canonges regulars, Orde de Cluny, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Osmica, Ostsiedlung, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otmar de Sankt Gallen, Països Baixos, Pactum Lotharii, Paladí, Palau d'Aquisgrà, Papa Nicolau I, Pasquer, Pau, Pau i Treva de Déu, Pays de Caux, Península de Cotentin, Penya del Moro (Collserola), Peralada, Període romà als Països Catalans, Piemont, Pintura medieval, Pollenza, Potestas, Primera Croada, Primera potència mundial, Principat de Catalunya, Principat de Nitra, Província de Groningen, Prunet, Puigcampana, Ràtzia, Rúrik, Regla de sant Benet, Regne d'Alemanya, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Còrsega, Regne de França, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Navarra, Regne Franc, Rei dels Romans, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Renaixement carolingi, Renaixement del segle XII, República de Florència, Rheda-Wiedenbrück, Ribagorça, Rijeka, Rostany, Rostes de Santa Teresa, Rotllà, Ruta dels Ibers, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Genís dels Agudells, Sant Pere Sacama, Sant Salvador de la Vedella, Sawdan, Símbol d'Atanasi, Segle IX, Septimània, Seraing, Setge d'Osca (812), Setge de París (885), Sistema monetari internacional, Sistemes monetaris de tradició carolíngia, Stuttgart, Suïssa, Tapís de la Creació, Teatre, Teatre medieval, Tecnologia medieval, Teloni, Teofilacte (fill de Miquel I), Topografia, Toscana, Tours, Tractat de Heiligen, Tractat de Meerssen, Tractat de Ribemont (880), Tractat de Verdun, Tractats de Ribemont, Treball (economia), Universitat medieval, Urbanisme de Barcelona, Vassallatge, Velasc el Gascó, Vernio, Vescomte, Victimae paschali laudes, Vidami, Vidre del bosc, Vidreres, Vikings, Vilafranca de Mar, Vil·la romana, Vis, Vita Karoli Magni, Waldo de Reichenau, Zülpichgau, Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic, 15 d'octubre, 3 d'abril, 781, 785, 786, 790, 792, 800, 801, 843, 867. Ampliar l'índex (345 més) » « Shrink índex

Abacomte

L'abacomte foren els abats que tenien el rang de comtes a l'Imperi Carolingi i que ja existia avançat el període merovingi (per exemple Bernat, † 787, abat laic i comte de Saint-Quentin, fill de Chrotais).

Nou!!: Imperi Carolingi і Abacomte · Veure més »

Abadia de Ferrières

LAbadia de Ferrières és un monestir benedictí, també conegut com a abadia de Bethelem al municipi francès de Ferrières-en-Gâtinais.

Nou!!: Imperi Carolingi і Abadia de Ferrières · Veure més »

Abadia de Fulda

LAbadia de Fulda - Abbatia Fuldensis; Reichskloster Fulda, Reichsabtei Fulda - fou una important abadia benedictina a Fulda.

Nou!!: Imperi Carolingi і Abadia de Fulda · Veure més »

Abadia de Lorsch

L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Abadia de Lorsch · Veure més »

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Acadèmia Palatina · Veure més »

Adalbert II d'Ivrea

Aubert o Adalbert II d'Ivrea (Aubert o Adalbert I d'Italia) (931- 972) va ser marquès d'Ivrea i rei d'Itàlia (rei conjuntament amb el seu pare, Berenguer II (950-962) en oposició al rei d'Alemanya, Otó I, marquès o marcgravi d'Ivrea, comte d'Aosta i comte de Llombardia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Adalbert II d'Ivrea · Veure més »

Alberga

Lalberga (del got hariberga: tenda de campanya) era un dels molts impostos feudals amb què els senyors gravaven els seus serfs durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Alberga · Veure més »

Alberico da Barbiano

Alberico da Barbiano El Gran (Barbiano di Cotignola, 1344 – Castello di Pieve del Vescovo, 26 d'abril de 1409) fou un condottiero italià, comte de Cunio.

Nou!!: Imperi Carolingi і Alberico da Barbiano · Veure més »

Alcuí de York

Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.

Nou!!: Imperi Carolingi і Alcuí de York · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Imperi Carolingi і Alemanya · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Imperi Carolingi і Alta edat mitjana · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Andorra · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Imperi Carolingi і Anglaterra · Veure més »

Anno Domini

calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Anno Domini · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Cambrai

L'arquebisbat de Cambrai o arxidiòcesi de Cambrai és una de les divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de Cambrai (Departament del Nord, França).

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquebisbat de Cambrai · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les

cocatedral de Sants Miquel i Gudula a Brussel·les. Larquebisbat de Mechelen-Brussel·les (neerlandès: Aartsbisdom Mechelen-Brussel; francès: Archidiocèse de Malines-Bruxelles; llatí: Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bèlgica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Trèveris

LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »

Arquebisbat de Trento

El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquebisbat de Trento · Veure més »

Arquitectura carolíngia

Esbossos de diferents parts de la volta palatina d'Aquisgrà, i un plànol de la planta. Arquitectura carolíngia és la denominació historiogràfica d'una arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Carolingi, l'època va ser iniciada per Carlemany (rei dels francs des de 768 i emperador d'Occident des del 800 al 814) i que va acabar amb la mort del seu fill Lluís I el Pietós (840).

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquitectura carolíngia · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arquitectura medieval

Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquitectura medieval · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arquitectura romànica · Veure més »

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Nou!!: Imperi Carolingi і Art cistercenc · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Imperi Carolingi і Art de Catalunya · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Art romànic · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Imperi Carolingi і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Imperi Carolingi і Austràsia · Veure més »

Ònnega d'Aritza

Ònnega fou mare d'Ènnec Aritza i de Mussa II el Gran.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ònnega d'Aritza · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Imperi Carolingi і Baix Llobregat · Veure més »

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.

Nou!!: Imperi Carolingi і Balears (província romana) · Veure més »

Ban (dret)

Un ban era el poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ban (dret) · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bandera de Catalunya · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Banu Qassi · Veure més »

Banyera

Banyera de ferro colat. Una banyera és un recipient que serveix per banyar-se i rentar-se.

Nou!!: Imperi Carolingi і Banyera · Veure més »

Baronia de Castellvell

Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.

Nou!!: Imperi Carolingi і Baronia de Castellvell · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Batalla d'Ad Pontes

La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del Pont del Diable de Martorell, suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós que va anar a Itàlia, i se sap que va passar el Nadal del 792 amb el seu germà a Ravenna i va combatre fins al març al sud de la península, passant després a Baviera, on va restar amb el seu pare, Carlemany, fins a l'hivern del 793 al 794.

Nou!!: Imperi Carolingi і Batalla d'Ad Pontes · Veure més »

Batalla de Mallorca (813)

La Batalla de Mallorca fou una batalla sostinguda, i guanyada, per l'estol d'Ermenguer d'Empúries l'any 813, en aigües de Mallorca, contra la flota sarraïna, que venia d'assolar Còrsega.

Nou!!: Imperi Carolingi і Batalla de Mallorca (813) · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bèlgica · Veure més »

Bóndi

El bóndi (també karl i húsbóndi) en l'Era vikinga escandinava era el nucli principal de la societat, format per camperols i artesans, i constituïen una classe mitjana molt generalitzada.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bóndi · Veure més »

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Nou!!: Imperi Carolingi і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »

Berenguer II de Nèustria

Berenguer II, mort el 896, va ser comte de Bayeux i marquès de Nèustria de 886 a 896.

Nou!!: Imperi Carolingi і Berenguer II de Nèustria · Veure més »

Bisbat d'Estrasburg

Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Civita Castellana

El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Quimper

bretó de ''Kernev''. Corentino, protobisbe de la diòcesi. L'ex cattedrale di San Pau Aurelià a Saint-Pol-de-Léon. L'antic palau episcopal, avui seu del museu departamental bretó. V. L'església de l'abadia ''Sainte-Croix'' de Quimperlé, fundada el 1029. El bisbat de Quimper (francès: Diocèse de Quimper, llatí: Dioecesis Corisopitensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Quimper · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bisbat de Vicenza · Veure més »

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Nou!!: Imperi Carolingi і Borgonya Transjurana · Veure més »

Boulogne-sur-Mer

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Imperi Carolingi і Boulogne-sur-Mer · Veure més »

Burgundi

El burgundi és una llengua morta pertanyent a l'extinta branca oriental de les llengües germàniques.

Nou!!: Imperi Carolingi і Burgundi · Veure més »

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.

Nou!!: Imperi Carolingi і Call de Barcelona · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Imperi Carolingi і Cancelleria Reial · Veure més »

Capitular

Un capitular (en llatí: capitularium) era un precepte legislatiu o administratiu establert pels sobirans merovingis, i després pels sobirans carolingis, i llurs assemblees legislatives que tenien vigor en tot l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Capitular · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Imperi Carolingi і Caríntia · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Imperi Carolingi і Carlemany · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carles el Gras · Veure més »

Carles el Jove

Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).

Nou!!: Imperi Carolingi і Carles el Jove · Veure més »

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carlet · Veure més »

Carolingi

* Art carolingi, florida artística ocorreguda a l'art d'Europa Occidental durant el regnat de Carlemany.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carolingi · Veure més »

Carta de franquesa

La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carta de franquesa · Veure més »

Carta de precària

La carta de precària, a l'edat mitjana, era un contracte pel qual el propietari cedia l'usdefruit d'unes terres, per a un cert temps, en principi, a precs d'un pagès, que es comprometia a pagar un cens.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carta de precària · Veure més »

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Nou!!: Imperi Carolingi і Castell · Veure més »

Castell d'Eramprunyà

El castell d'Eramprunyà és una obra de Gavà (Baix Llobregat) declarada Bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Imperi Carolingi і Castell d'Eramprunyà · Veure més »

Castell de Canyelles

El castell de Canyelles és una edificació del del municipi de Canyelles (Garraf).

Nou!!: Imperi Carolingi і Castell de Canyelles · Veure més »

Castell de Montagut (Montagut i Oix)

El Castell de Montagut (o del Cós) és un castell termenat documentat el 1070 del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), concretament és dalt del turó de Montagut (612 m) i data del.

Nou!!: Imperi Carolingi і Castell de Montagut (Montagut i Oix) · Veure més »

Castell de Puillorenç

El Castell de Puillorenç o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades.

Nou!!: Imperi Carolingi і Castell de Puillorenç · Veure més »

Castellot de Viver

El Castellot o Castell de Viver és al terme del municipi de Viver i Serrateix (al Berguedà) i és format per una petita torre de planta rectangular de l'època carolíngia, al cim d'una gran roca.

Nou!!: Imperi Carolingi і Castellot de Viver · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Imperi Carolingi і Català antic · Veure més »

Catedral d'Aquisgrà

La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Imperi Carolingi і Catedral d'Aquisgrà · Veure més »

Cavalleria medieval

Konrad von Limpurg és nomenat a cavaller armat per la seva dama, al Codex Manesse (principis del segle XIV) La cavalleria medieval és una institució que des de la seva dimensió estrictament militar dels seus orígens a Occident al tombant dels segles  i, que va adquirint fortes dimensions socials i culturals mentre anava avançant l'edat mitjana, i que la literatura romànica, a través del romanç es perfila com una narració en llengua vulgar i una de les primeres plasmacions en aquesta llengua és sobre la visió del món de l'aristocràcia cavalleresca.

Nou!!: Imperi Carolingi і Cavalleria medieval · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Centelles (llinatge) · Veure més »

Cesaropapisme

El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).

Nou!!: Imperi Carolingi і Cesaropapisme · Veure més »

Chaudfontaine

Chaudfontaine (en való Tchôfontinne) és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Vesdre.

Nou!!: Imperi Carolingi і Chaudfontaine · Veure més »

Ciència medieval

principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ciència medieval · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Civilització · Veure més »

Classificació DIN 16518

La classificació DIN 16518 és una de les diverses propostes existents de classificació de lletres tipogràfiques.

Nou!!: Imperi Carolingi і Classificació DIN 16518 · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Imperi Carolingi і Coca (pastís) · Veure més »

Comerç àrab d'esclaus

Les principals rutes de comerç d'esclaus a Àfrica durant l'edat mitjana. El comerç àrab d'esclaus era la pràctica de l'esclavitud al món àrab, sobretot a Àsia Occidental, Àfrica del Nord, Àfrica Oriental, la Banya d'Àfrica i certes parts d'Europa (com Ibèria i Sicília).

Nou!!: Imperi Carolingi і Comerç àrab d'esclaus · Veure més »

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat (edat mitjana) · Veure més »

Comtat d'Aargau

El comtat d'Aargau eren una sèrie de comtats al territori d'Aargau.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat d'Aargau · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat de Nimes · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtats catalans · Veure més »

Comte palatí

Comte palatí (en llatí: Comes palatinus; en alemany: Pfalzgraf) és un títol de noblesa originat al comes romà, que amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident s'adaptà als regnes germànics.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comte palatí · Veure més »

Comtes

Comtes és una minisèrie documental sobre els orígens de la nació catalana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtes · Veure més »

Comtes carolingis

El comtes carolingis eren els governadors d'un territori dels dominis de l'Imperi Carolingi, generalment un territori relativament petit a l'entorn d'una ciutat o vila principal.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtes carolingis · Veure més »

Conca Pannònica

La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.

Nou!!: Imperi Carolingi і Conca Pannònica · Veure més »

Concili de Tolosa del 829

El concili de Tolosa del 829 fou una reunió eclesiàstica de bisbes a l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Concili de Tolosa del 829 · Veure més »

Conquesta (desambiguació)

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і Conquesta (desambiguació) · Veure més »

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Nou!!: Imperi Carolingi і Conquesta de Barxiluna · Veure més »

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Nou!!: Imperi Carolingi і Conquesta de Girona · Veure més »

Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats

La conquesta hongaresa de la conca dels Carpats, també coneguda com la conquesta hongaresa o presa de terres hongaresa (en hongarès, honfoglalás: 'conquesta de la pàtria'), va ser una sèrie d'esdeveniments històrics que va culminar amb l'establiment del poble hongarès a l'Europa central al final del i principis del.

Nou!!: Imperi Carolingi і Conquesta hongaresa de la conca dels Carpats · Veure més »

Crescenci II

Joan Crescenci el jove (o Crescenci II) (? – 998) Fill de Crescenci el vell, va ser un líder de l'aristocràcia medieval a Roma.

Nou!!: Imperi Carolingi і Crescenci II · Veure més »

Cristiandat

Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.

Nou!!: Imperi Carolingi і Cristiandat · Veure més »

Dalmàcia (tema)

El tema de Dalmàcia, en grec medieval θέμα Δαλματίας/Δελματίας, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat a la costa de la Mar Adriàtica, que en bona part corresponia a la província romana homònima, centrada al voltant de les principals ciutats de Spalaton (actual Split, a Croàcia) i Ragusa (actual Dubrovnik, a Croàcia).

Nou!!: Imperi Carolingi і Dalmàcia (tema) · Veure més »

Danevirke

El Danevirke (ortografia danesa moderna: Dannevirke; en nòrdic antic:Danavirki, en alemany; Danewerk) és un complex de fortifications daneses a l'actual estat federal alemany de Schleswig-Holstein. Aquesta línia defensiva que creua l'istme de la península de Jutlàndia va ser construïda pels danesos durant l'edat del ferro nòrdica cap a l'any 500.

Nou!!: Imperi Carolingi і Danevirke · Veure més »

Dècada del 770

La dècada del 770 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 770 fins al 31 de desembre del 779.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dècada del 770 · Veure més »

Dècada del 840

La dècada del 840 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 840 fins al 31 de desembre del 849.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dècada del 840 · Veure més »

De Architectura

Vitruvi, còpia datada de 1390. De Architectura és un llibre cabdal de l'arquitectura romana, escrit per Marc Vitruvi Pol·lió vers l'any 20 aC, recollint la seva experiència professional al final de la seva vida.

Nou!!: Imperi Carolingi і De Architectura · Veure més »

Decretals pseudo-isidorianes

Les Decretals Pseudo-Isidorianes (o Decretals Falses) són un conjunt de falsificacions medievals extensives i influents escrites per un erudit (o un grup d'erudits) conegut com el Pseudo-Isidor.

Nou!!: Imperi Carolingi і Decretals pseudo-isidorianes · Veure més »

Diada de Sant Esteve

Sant Esteve és la diada que ve després de Nadal, això és, el 26 de desembre, celebració de Sant Esteve màrtir.

Nou!!: Imperi Carolingi і Diada de Sant Esteve · Veure més »

Dieta d'Attigny (822)

La dieta d'Attigny fou la reunió general de l'Imperi Carolingi celebrada el 822 al palau d'Attigny a la riba del riu Aisne.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dieta d'Attigny (822) · Veure més »

Dieta de Compiègne (824)

La dieta de Compiegne del 824 fou una reunió o assemblea general de l'Imperi Carolingi feta a Compiegne la primavera del 824 en què el punt principal fou la guerra contra els bretons que s'havien revoltat Però en aquell any hi havia escassedat d'aliments a França i l'expedició es va demorar fins a la tardor en què l'exèrcit es va posar en marxa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dieta de Compiègne (824) · Veure més »

Dieta de Tolosa (798)

La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dionís l'Areopagita

Dionisi l'Areopagita, impròpiament anomenat Dionís l’Areopagina (en grec antic: Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης, en llatí: Dionysius Areiopageita), va ser un erudit grec d'Atenes i jutge de l'Areòpag, esmentat per Suides com el més erudit dels grecs.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dionís l'Areopagita · Veure més »

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Divisio Regnorum · Veure més »

Dominium mundi

Dominium mundi és el nom amb què es coneix la idea de domini universal desenvolupada a l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dominium mundi · Veure més »

Dorestad

Mapa esquemàtic de les vies comercials que anaven cap a Dorestad. Alguns instruments trobats en les excavacions fetes a Dorestad. Dorestad fou un dels ports més importants de l'Europa medieval.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dorestad · Veure més »

Drogó de Metz

Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.

Nou!!: Imperi Carolingi і Drogó de Metz · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat · Veure més »

Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Baviera · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Francònia

Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Francònia · Veure més »

Ducat de Jülich

El Ducat de Jülich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'entorn de la ciutat de Jülich.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Jülich · Veure més »

Ducat de Lió

El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Lió · Veure més »

Ducat de Lotaríngia

Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Lotaríngia · Veure més »

Ducat de Saxònia

El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Saxònia · Veure més »

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducat de Spoleto · Veure més »

Ducs i marquesos del Friül

Els ducs i marquesos del Friül van ser governants del Ducat i la Marca de Friül durant l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ducs i marquesos del Friül · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Imperi Carolingi і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Imperi Carolingi і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Einhard

Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.

Nou!!: Imperi Carolingi і Einhard · Veure més »

El gran Carlemany

El Gran Carlemany és l'himne nacional d'Andorra.

Nou!!: Imperi Carolingi і El gran Carlemany · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Imperi Carolingi і Empordà · Veure més »

Encimbellament

L'encimbellament era el procés de trasllat de la població a un lloc elevat, en principi a causa d'una situació d'inseguretat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Encimbellament · Veure més »

Enns

L'Enns és un afluent del Danubi que passa per Àustria.

Nou!!: Imperi Carolingi і Enns · Veure més »

Enric de Nèustria

Enric de Nèustria fou un noble franc de la família dels Popònides, instal·lat a França oriental (després els Babenberg).

Nou!!: Imperi Carolingi і Enric de Nèustria · Veure més »

Ermenguer

Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).

Nou!!: Imperi Carolingi і Ermenguer · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Nou!!: Imperi Carolingi і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »

Escriptura carolíngia

Pàgina de l'evangeli de Lluc L'escriptura carolíngia, també coneguda com a escriptura carolina o minúscula carolina (s. VIII - XII), és el tipus d'escriptura nascuda a Europa, d'orígens incerts, que es va desenvolupar i impulsar a l'imperi de Carlemany gràcies a la seva promoció (d'aquí el seu nom) entre els segles VII i XII.

Nou!!: Imperi Carolingi і Escriptura carolíngia · Veure més »

Escriptura cursiva romana

data.

Nou!!: Imperi Carolingi і Escriptura cursiva romana · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Imperi Carolingi і Escultura romànica · Veure més »

Eslaus polabis

Europa central i oriental del 919 al 1125 Els eslaus polabis (Baix sòrab: Połobske Słowjany, polonès: Słowianie połabscy, txec: Polabští Slované) és un terme col·lectiu que s'aplica a un conjunt de tribus lequites que vivien al llarg del riu Elba, en un territori delimitat per la mar Bàltica al nord, el Saale i la imaginària frontera anomenada Limes saxoniae a l'oest, les muntanyes Ore i els Sudets occidentals al sud, i Polònia per l'est.

Nou!!: Imperi Carolingi і Eslaus polabis · Veure més »

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Nou!!: Imperi Carolingi і Esmalt · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Imperi Carolingi і Espanya · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Espanya (geografia) · Veure més »

Estat coixí

En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes.

Nou!!: Imperi Carolingi і Estat coixí · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Nou!!: Imperi Carolingi і Estats croats · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Imperi Carolingi і Estats Pontificis · Veure més »

Esteve V

Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.

Nou!!: Imperi Carolingi і Esteve V · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Imperi Carolingi і Família benedictina · Veure més »

Fastrada

Fastrada nascuda cap a 765 i morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.

Nou!!: Imperi Carolingi і Fastrada · Veure més »

Fèlix d'Urgell

Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).

Nou!!: Imperi Carolingi і Fèlix d'Urgell · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Imperi Carolingi і Feudalisme · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Foix (Occitània)

Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.

Nou!!: Imperi Carolingi і Foix (Occitània) · Veure més »

Forez (província)

El Forez (pronunciació: /fɔ.ʁɛ/; en occità: Forés, en arpità: Forêz) és una regió natural i històrica francesa situada, majoritàriament, al centre de l'actual departament del Loira (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: Imperi Carolingi і Forez (província) · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Imperi Carolingi і França · Veure més »

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Nou!!: Imperi Carolingi і França Mitjana · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Imperi Carolingi і França Occidental · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Imperi Carolingi і França Oriental · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Francs · Veure més »

Franeker

Franeker (en frisó: Frjentsjer) és una de les 11 ciutats de la província de Frísia i capital de la municipalitat de Franekeradeel.

Nou!!: Imperi Carolingi і Franeker · Veure més »

Frodoí

Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.

Nou!!: Imperi Carolingi і Frodoí · Veure més »

Frontal de la Seu d'Urgell o dels Apòstols

El Frontal de la Seu d'Urgell o dels Apòstols és un frontal d'altar d'estil romànic exposat actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Frontal de la Seu d'Urgell o dels Apòstols · Veure més »

Frontera entre Alemanya i Dinamarca

La frontera entre Alemanya i Dinamarca és una frontera internacional terrestre i marítima que separa la República Federal d'Alemanya del regne de Dinamarca, ambdós estats membres de la Unió Europea.

Nou!!: Imperi Carolingi і Frontera entre Alemanya i Dinamarca · Veure més »

Futhark recent

El futhark recent, també conegut com a runes escandinaves, és un alfabet rúnic.

Nou!!: Imperi Carolingi і Futhark recent · Veure més »

Garfagnana

La Garfagnana és una regió històrica i geogràfica del centre d'Itàlia, avui part de la província de Lucca, a la Toscana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Garfagnana · Veure més »

Gau

Els "gaus" de l'alta edat mitjana vers l'any 1000 Gau (en plural Gaue) és una paraula alemanya que es pot traduir per país i equival al "pagus" llatí.

Nou!!: Imperi Carolingi і Gau · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Imperi Carolingi і Gòtia · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: Imperi Carolingi і Gemmes treballades · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ginebra · Veure més »

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Nou!!: Imperi Carolingi і Girard del Rosselló · Veure més »

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Nou!!: Imperi Carolingi і Globalització · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Carolingi і Gregori VII · Veure més »

Guerres romano-búlgares

Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.

Nou!!: Imperi Carolingi і Guerres romano-búlgares · Veure més »

Guerres Saxones

Les Guerres Saxones van tenir lloc al nord-oest de l'actual Alemanya entre 772 i 804, quan Carlemany va iniciar una campanya d'ocupació a fi de sotmetre els saxons que les habitaven.

Nou!!: Imperi Carolingi і Guerres Saxones · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Imperi Carolingi і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Hasting

Hasting (o Aflingus, Afflengo, Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Carolingi і Hasting · Veure més »

Hedeby

Localització actual de l'antic poble de Hedeby. Mapa en danès i alemany de l'Schlei. Hedeby (Pronunciació danesa:, nòrdic antic: Heiðabýr, alemany: Haithabu) va ser un centre de comerç important durant l'Era vikinga situat a l'extrem sud de la Península de Jutlàndia, on actualment s'hi troba el districte de Slesvig-Flensburg a Schleswig-Holstein, Alemanya. És de lluny el jaciment arqueològic més important de Schleswig-Holstein.

Nou!!: Imperi Carolingi і Hedeby · Veure més »

Història d'Alemanya

(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història d'Alemanya · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Eslovènia

La història d'Eslovènia documenta el període del territori dels eslovens des del fins als temps presents.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història d'Eslovènia · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història d'Itàlia · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de Croàcia · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de Dinamarca · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de França · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de la música catalana · Veure més »

Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est

La presència de poblacions de parla alemanya a l'Europa Central i de l'est té les seves arrels en molts segles d'història, atès que l'arribada a l'Europa nord-oriental dels pobles germànics és fins i tot anterior a l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est · Veure més »

Història de la Unió Europea

Evolució territorial de la Unió Europea. La història de la Unió Europea fa referència als fets polítics que han afectat aquesta organització.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de la Unió Europea · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de Portugal · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de Roma · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història de Suïssa · Veure més »

Història del cristianisme a Espanya

Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història del nu artístic · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història del País Basc · Veure més »

Història del teatre català

Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història del teatre català · Veure més »

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història dels Països Baixos · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Història universal · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Imperi Carolingi і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Hug (fill de Carlemany)

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Nou!!: Imperi Carolingi і Hug (fill de Carlemany) · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Imperi Carolingi і Hug l'Abat · Veure més »

Imperi Carolingi a les Illes Balears

La influència de l'Imperi Carolingi a les Illes Balears es troba testimoniada a diversos textos i cronicons francs.

Nou!!: Imperi Carolingi і Imperi Carolingi a les Illes Balears · Veure més »

Imperi de Samo

rei Samo el 631. Imperi de Samo és el nom historiogràfic, La Crònica de Fredegar nomena el sistema de govern "Regne de Samo" o "de Samo Unit" (regnum Samonem); al amb el llatí funcionant en el sistema de govern, va ser nomenat "Regne unit eslau de Samo" o "Regne dels eslaus Samo" (Samonem Sclauorum Regem) que es dona a la unió tribal eslava establerta pel rei (Rex) Samo, que va existir entre el 631 i el 658.

Nou!!: Imperi Carolingi і Imperi de Samo · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Imperi Carolingi і Invasions bàrbares · Veure més »

Invasions hongareses d'Europa

Les invasions hongareses d'Europa (kalandozások, Ungarneinfälle) van tenir lloc durant els segles IX i X en un període de transició de la història d'Europa durant la baixa edat mitjana, quan el territori del que era l'Imperi Carolingi es trobava amenaçat per la invasió de múltiples forces hostils: els magiars (hongaresos) des de l'est, els vikings des del nord i els àrabs des del sud.

Nou!!: Imperi Carolingi і Invasions hongareses d'Europa · Veure més »

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Irlandesos · Veure més »

Jaciment de Vilaclara

El jaciment de Vilaclara es troba al terme Castellfollit del Boix (Bages), prop de la masia de Can Prat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Jaciment de Vilaclara · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Imperi Carolingi і Judaisme · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Imperi Carolingi і Jueus · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Jueus catalans · Veure més »

Kennemerland

El terme ''Kennemerland'' s'utilitza sobretot per a definir l'entorn immediat d'Haarlem Kennemerland era a l'edat mitjana un territori a Frísia Occidental -sota l'Imperi Carolingi- i més tard un domini del comtat d'Holanda.

Nou!!: Imperi Carolingi і Kennemerland · Veure més »

Khàlaf ibn Ràixid

Khàlaf ibn Ràixid o Khàlaf ibn Ràixid ibn Àssad (? - 862) —en àrab خلف بن راشد بن أسد, Ḫalaf b. Rāxid b. Asad— fou un lloctinent de Bahlul ibn Marzuq, el líder dels rebels de Saraqusta, que conquerí Waixqa l'any 800.

Nou!!: Imperi Carolingi і Khàlaf ibn Ràixid · Veure més »

Krum

Krum (en búlgar: Крум, grec Κρούμος, Kroumos) va ser kan de Bulgària del 802 fin a la seva mort el 814.

Nou!!: Imperi Carolingi і Krum · Veure més »

Lahngau

El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.

Nou!!: Imperi Carolingi і Lahngau · Veure més »

Lemgo

Lemgo o en baix alemany Lemge, Lemje és una ciutat del districte de Lippe al nord de l'estat el Rin del Nord-Westfàlia a Alemanya regat pel Bega.

Nou!!: Imperi Carolingi і Lemgo · Veure més »

Lilla

Lilla (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Lilla · Veure més »

Limes saxoniae

El limes saxoniae, llatí per a «la frontera de Saxònia» hauria sigut des de l'any 809 la frontera entre el regne franc i les terres dels obotrites.

Nou!!: Imperi Carolingi і Limes saxoniae · Veure més »

Liutberga

Liutberga (m. h. 870), també anomenada Liutbirg i Liutbirga, va ser una influent monja saxona del, que va acabar la seva vida com anacoreta en un monestir de Wendhausen (o Windenhausen), prop de Hildesheim (antiga Saxònia).

Nou!!: Imperi Carolingi і Liutberga · Veure més »

Llengües occitanoromàniques

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.

Nou!!: Imperi Carolingi і Llengües occitanoromàniques · Veure més »

Llista de governants de Croàcia

Llista de governants de Croàcia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Llista de governants de Croàcia · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Imperi Carolingi і Llista de reis germànics · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Imperi Carolingi і Longobards · Veure més »

Louis Halphen

Louis Sigismond Isaac Halphen (París, 4 de febrer de 1880 - París, 7 d'octubre de 1950) fou un historiador francès especialista en l'alta Edat Mitjana i particularment en l'imperi carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Louis Halphen · Veure més »

Mallum

Mallum (també mallum publicum) era el lloc on se celebraven les assemblees generals a l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mallum · Veure més »

Manacor

Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Manacor · Veure més »

Mantell (roba)

XIV amb mantell Goya) Un mantell és una peça de roba en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mantell (roba) · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca (territori) · Veure més »

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca d'Ístria · Veure més »

Marca de Caríntia

X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca de Caríntia · Veure més »

Marca de Panònia

La marca de Panònia en l'època de Carlemany (ca. 800) L'expansió de l'imperi franc de Carlemany (768–814) La Marca de Panònia fou una de les marques o territoris de frontera de l'Imperi Carolingi establerta a la meitat del segle IX enfront de la Gran Moràvia i que va existir només durant el temps en què aquest estat va tenir poder.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca de Panònia · Veure més »

Marca del Friül

La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles  i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca del Friül · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca Hispànica · Veure més »

Marcari de Friül

Marcari (Marcarius) fou duc de Friül des 776 a 787.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marcari de Friül · Veure més »

Marcgravi

El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marcgravi · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marsella · Veure més »

Mas

El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mas · Veure més »

Mas d'Obiols

Mas d'Obiols és una masia del municipi d'Avià protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mas d'Obiols · Veure més »

Mediatització i secularització

Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mediatització i secularització · Veure més »

Meerssen

Meerssen (limburguès Meersje) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.

Nou!!: Imperi Carolingi і Meerssen · Veure més »

Mil·lenni I

El mil·lenni després de Crist, o de l'Era Comuna, va abastar els anys des de l'1 fins al 1000.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mil·lenni I · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Imperi Carolingi і Miniatura · Veure més »

Miracles de Jesús

''Jesús camina sobre l'aigua'', de Lluís Borrassà, 1411 Els miracles de Jesús són les accions supranaturals realitzades per Jesús durant el seu ministeri, i que estan recollits als evangelis on, segons l'evangeli de sant Joan, tan sols hi ha recollits alguns d'aquests fets.

Nou!!: Imperi Carolingi і Miracles de Jesús · Veure més »

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Missi dominici · Veure més »

Mite dels orígens troians

El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mite dels orígens troians · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Monarquia · Veure més »

Moneda cardonina

Anvers del bitllet de 15 cèntims Anvers del bitllet de 50 cèntims Les monedes de Cardona foren unes monedes encunyades de forma local a la vila de Cardona.

Nou!!: Imperi Carolingi і Moneda cardonina · Veure més »

Moneda catalana

pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.

Nou!!: Imperi Carolingi і Moneda catalana · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Imperi Carolingi і Monestir · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Imperi Carolingi і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »

Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun

Mutàrrif ibn Mussa (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »

Nördlingen

Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.

Nou!!: Imperi Carolingi і Nördlingen · Veure més »

Nimes

Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Imperi Carolingi і Nimes · Veure més »

Nominoe

Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).

Nou!!: Imperi Carolingi і Nominoe · Veure més »

Oliba Cabreta

Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Nou!!: Imperi Carolingi і Oliba Cabreta · Veure més »

Omurtag (kniaz de Bulgària)

Omurtag o Omortag (en) fou un Gran Knyaz ("mwCw" Knyaz U Bogu) de Bulgària, que governà de 815 a 831.

Nou!!: Imperi Carolingi і Omurtag (kniaz de Bulgària) · Veure més »

Orde de canonges regulars

Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Orde de canonges regulars · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Imperi Carolingi і Orde de Cluny · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Imperi Carolingi і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Imperi Carolingi і Orde del Cister · Veure més »

Osmica

Una osmica (plural osmice, pronunciació en italià: osmizza i en triestí: osmiza) és un tipus de local de gestió familiar en on es poden vendre i consumir productes típics i propietaris de la zona directament.

Nou!!: Imperi Carolingi і Osmica · Veure més »

Ostsiedlung

Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i. Aquesta colonització fou majoritàriament revertida a la fi de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ostsiedlung · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Imperi Carolingi і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otmar de Sankt Gallen

Otmar de Sankt Gallen (Sankt Gallen?, ca. 689 - Werd, llac Constança, ca. 759) va ser un monjo benedictí, primer abat de l'abadia de Sant Gal.

Nou!!: Imperi Carolingi і Otmar de Sankt Gallen · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Imperi Carolingi і Països Baixos · Veure més »

Pactum Lotharii

El Pactum Lotharii és un pacte celebrat el 23 de febrer del 840 entre la República de Venècia i l'Imperi Carolingi, durant els respectius governs de Pietro Tradonico i Lotari I. Aquest document va ser un dels primers actes que donen testimoni de la separació de la naixent Sereníssima i l'Imperi Romà d'Orient: per primera vegada el Dux, per iniciativa pròpia, va portar a terme en aquest moment, acords amb el món occidental.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pactum Lotharii · Veure més »

Paladí

Mort de Rotllan (manuscrit il·lustrat) Els paladins eren els dotze millors cavallers de Carlemany, també anomenats els dotze pars, i representen l'ideal de l'honor guerrer medieval.

Nou!!: Imperi Carolingi і Paladí · Veure més »

Palau d'Aquisgrà

1.

Nou!!: Imperi Carolingi і Palau d'Aquisgrà · Veure més »

Papa Nicolau I

Nicolau I (Roma, ? – 13 de novembre de 867), anomenat Nicolau el Gran, fou Papa de l'Església catòlica del 858 al 867.

Nou!!: Imperi Carolingi і Papa Nicolau I · Veure més »

Pasquer

El pasquer (pascuarium) era, a Catalunya, una exigència o impost, inicialment públic, que calia pagar per l'ús d'una zona de pastures.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pasquer · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pau · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pays de Caux

Pays de Caux és una regió de Normandia, França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pays de Caux · Veure més »

Península de Cotentin

La Península de Cotentin (també coneguda com la Península de Cherbourg, a Normandia. La Península de Cotentin, també coneguda com la Península de Cherbourg, és una península a Normandia que forma part de la costa nord-oest de França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Península de Cotentin · Veure més »

Penya del Moro (Collserola)

La penya del Moro és un turó de 275 m d'altitud de la serra de Collserola (dins del límit del parc de Collserola) situat al municipi de Sant Just Desvern, al confí de Sant Feliu de Llobregat (comarca del Baix Llobregat), amb jaciments d'un poblat ibèric i d'una fortificació medieval.

Nou!!: Imperi Carolingi і Penya del Moro (Collserola) · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Imperi Carolingi і Peralada · Veure més »

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.

Nou!!: Imperi Carolingi і Període romà als Països Catalans · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Piemont · Veure més »

Pintura medieval

VI. El nimbe crucífer i el gest de la mà en benedicció són representacions convencionals de la seva divinitat. El fons daurat expressa l'eternitat El terme pintura medieval designa les produccions pictòriques de l'art medieval.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pintura medieval · Veure més »

Pollenza

Pollenza és una vila i comune italià de la regió de les Marques d'uns 6.500 habitants.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pollenza · Veure més »

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Nou!!: Imperi Carolingi і Potestas · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Primera Croada · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Imperi Carolingi і Primera potència mundial · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Imperi Carolingi і Principat de Catalunya · Veure més »

Principat de Nitra

Principat de Nitra. El Principat de Nitra (en eslovac: Nitrianske kniežatstvo, o també Nitriansko o Nitrava; en hongarés: Nyitrai Fejedelemség) va ser un principat eslau que es va estendre pel territori sud-occidental de l'actual Eslovàquia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Principat de Nitra · Veure més »

Província de Groningen

Groningen és una província dels Països Baixos situada al nord-est del país, fent frontera a l'est amb Alemanya (estat de Baixa Saxònia), al sud amb Drenthe a l'est amb Frísia i al nord amb el Mar de Wadden i, després de les illes frisones, el Mar del Nord.

Nou!!: Imperi Carolingi і Província de Groningen · Veure més »

Prunet

Prunet és un poble del municipi rossellonès de Prunet i Bellpuig, als Aspres (Catalunya del Nord).

Nou!!: Imperi Carolingi і Prunet · Veure més »

Puigcampana

El Puigcampana (o Puig Campana) és una muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca de la Marina Baixa, en el terme municipal de Finestrat i a 10 km de la costa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Puigcampana · Veure més »

Ràtzia

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ràtzia · Veure més »

Rúrik

Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.

Nou!!: Imperi Carolingi і Rúrik · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regla de sant Benet · Veure més »

Regne d'Alemanya

El Regne d'Alemanya, o Regne de Germania o Regne dels Germans (en llatí: Regnum Teutonicorum, "Regne dels Teutons", Regnum Teutonicum, "Regne Teutònic") va ser un regne que es va desenvolupar a partir de la França Oriental, la divisió oriental de l'antic Imperi carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne d'Alemanya · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Còrsega

El Regne de Còrsega fou un regne de curta durada a l'illa de Còrsega.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne de Còrsega · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne de França · Veure més »

Regne de la Baixa Borgonya

Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne de la Baixa Borgonya · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne de Navarra · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne Franc · Veure més »

Rei dels Romans

Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.

Nou!!: Imperi Carolingi і Rei dels Romans · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Imperi Carolingi і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Nou!!: Imperi Carolingi і Renaixement carolingi · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Renaixement del segle XII · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: Imperi Carolingi і República de Florència · Veure més »

Rheda-Wiedenbrück

Rheda-Wiedenbrück és una ciutat del districte de Gütersloh, a l'estat federat de Rin del Nord-Westfàlia a Alemanya, al marge del riu Ems i a 50 km a l'est de Münster i 10 km al sud-oest de Gütersloh.

Nou!!: Imperi Carolingi і Rheda-Wiedenbrück · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ribagorça · Veure més »

Rijeka

Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Rijeka · Veure més »

Rostany

Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.

Nou!!: Imperi Carolingi і Rostany · Veure més »

Rostes de Santa Teresa

Les rostes o torrades de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament.

Nou!!: Imperi Carolingi і Rostes de Santa Teresa · Veure més »

Rotllà

Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Rotllà · Veure més »

Ruta dels Ibers

La Ruta dels ibers és un recorregut pels diferents poblats ibèrics de Catalunya, organitzada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Ruta dels Ibers · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Imperi Carolingi і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Genís dels Agudells

Una de les campanes de Sant Genís Sant Genís dels Agudells és un barri del districte d'Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Imperi Carolingi і Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Sant Pere Sacama

Sant Pere Sacama (segles X-XI) és una capella dedicada a Sant Pere apòstol, construïda sobre uns rocs a l'extrem nord-est del terme municipal d'Olesa de Montserrat, en un punt culminant de la serra que separa el Baix Llobregat del Vallès Occidental.

Nou!!: Imperi Carolingi і Sant Pere Sacama · Veure més »

Sant Salvador de la Vedella

Sant Salvador de la Vedella (o de l'Abadella, o de la Vadella) és un monestir romànic situat al municipi de Cercs (Berguedà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Sant Salvador de la Vedella · Veure més »

Sawdan

Sawdan al-Mawirí fou emir musulmà de Bari.

Nou!!: Imperi Carolingi і Sawdan · Veure més »

Símbol d'Atanasi

El Símbol d'Atanasi o Símbol Quicumque és una professió de fe que durant tota l'edat mitjana s'ha atribuït al bisbe Sant Atanasi d'Alexandria.

Nou!!: Imperi Carolingi і Símbol d'Atanasi · Veure més »

Segle IX

El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Segle IX · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Imperi Carolingi і Septimània · Veure més »

Seraing

Seraing (en való Serè) és una municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Imperi Carolingi і Seraing · Veure més »

Setge d'Osca (812)

El setge d'Osca fou un intent dels carolingis de sotmetre Osca que des del 803 era governada pel general Amrus ibn Yusuf, lleial a l'emir de Còrdova.

Nou!!: Imperi Carolingi і Setge d'Osca (812) · Veure més »

Setge de París (885)

El Setge de Paris del 885–86 va formar part de l'atac viking efectuat al llarg del riu Sena, dins del regne de la Francia Occidentalis.

Nou!!: Imperi Carolingi і Setge de París (885) · Veure més »

Sistema monetari internacional

El sistema monetari internacional és el conjunt d‟institucions, normes i acords que regulen l'activitat comercial i financera de caràcter internacional entre els països.

Nou!!: Imperi Carolingi і Sistema monetari internacional · Veure més »

Sistemes monetaris de tradició carolíngia

Els sistemes monetaris de tradició carolíngia son aquells que, tot i haver modificat substancialment les característiques monetàries fixades per Carlemany en el sistema monetari carolingi, mantingueren la seva terminologia i model comptable basat en la relació 1 ₤:20 $:240 đ.

Nou!!: Imperi Carolingi і Sistemes monetaris de tradició carolíngia · Veure més »

Stuttgart

Stuttgart és la capital del Land alemany de Baden-Württemberg, a la porta de la Selva Negra.

Nou!!: Imperi Carolingi і Stuttgart · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Imperi Carolingi і Suïssa · Veure més »

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Nou!!: Imperi Carolingi і Tapís de la Creació · Veure més »

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Nou!!: Imperi Carolingi і Teatre · Veure més »

Teatre medieval

Els Pastorets El teatre medieval és el teatre que es va produir a l'edat mitjana a Europa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Teatre medieval · Veure més »

Tecnologia medieval

XV. hanseàtic de Danzig. La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristià.

Nou!!: Imperi Carolingi і Tecnologia medieval · Veure més »

Teloni

El teloni o teloneu era un impost que gravava el transport de mercaderies.

Nou!!: Imperi Carolingi і Teloni · Veure més »

Teofilacte (fill de Miquel I)

Teofilacte, en grec medieval Θεοφύλακτος, era el fill gran de l'emperador romà d'Orient Miquel I Rangabé (811-813) i el net, per part de la seva mare, de l'emperador Nicèfor I (802-811).

Nou!!: Imperi Carolingi і Teofilacte (fill de Miquel I) · Veure més »

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Nou!!: Imperi Carolingi і Topografia · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Toscana · Veure més »

Tours

Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).

Nou!!: Imperi Carolingi і Tours · Veure més »

Tractat de Heiligen

Schleswig-Holstein entre el 800 i el 1000. En vermell fosc: els territoris danesos; en groc: els frisis; en blau fosc: saxònia; en marró: els territoris eslaus; en gris: sense població o amb poca població El tractat de Heiligen va ser un acord de pau signat a Heiligen l'any 811 entre el rei viking Hemming de Dinamarca i Carlemany.

Nou!!: Imperi Carolingi і Tractat de Heiligen · Veure més »

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Nou!!: Imperi Carolingi і Tractat de Meerssen · Veure més »

Tractat de Ribemont (880)

El repartiment de l'impiri carolingi al 880. El Tractat de Ribemont de 880 fou un pas més del procés de fragmentació del regne franc de Carlemany després de la seva mort.

Nou!!: Imperi Carolingi і Tractat de Ribemont (880) · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Imperi Carolingi і Tractat de Verdun · Veure més »

Tractats de Ribemont

El repartiment de l'impiri carolingi al 880. Els Tractats de Ribemont són dos tractats signats a Ribemont (França), el primer al 800 i el segon al 1179, amb els quals el regne franc de Carlemany continua el procés de fragmentació després de la seva mort.

Nou!!: Imperi Carolingi і Tractats de Ribemont · Veure més »

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Nou!!: Imperi Carolingi і Treball (economia) · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Universitat medieval · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Imperi Carolingi і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vassallatge · Veure més »

Velasc el Gascó

Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó fou valí de Pamplona profranc a les primeries del.

Nou!!: Imperi Carolingi і Velasc el Gascó · Veure més »

Vernio

Vernio és un comune (municipi) de la província de Prato a la regió italiana de la Toscana, situat a uns 30 km al nord-oest de Florència i uns 20 km al nord de Prato.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vernio · Veure més »

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vescomte · Veure més »

Victimae paschali laudes

''Victimae Paschali Laudes'', seqüència atribuïda a Wipo de BorgonyaVíctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir.

Nou!!: Imperi Carolingi і Victimae paschali laudes · Veure més »

Vidami

El vidami fou un antic ofici o càrrec feudal a l'Imperi Carolingi, inicialment assimilat als veguers o vescomtes, però progressivament aplicat a funcions similars dins a dominis eclesiàstics a manera d'ecònoms, per les abadies i monestirs.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vidami · Veure més »

Vidre del bosc

Got alemany fabricat amb ''waldglass'', segle XVII El terme vidre del bosc o en alemany waldglas s'aplica al vidre medieval produït al nord-oest d'Europa en el període que va del 1000 al 1700, utilitzant cendres de fusta i sorra com a matèria primera i preparat en fàbriques anomenades cases de vidre a les zones boscoses.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vidre del bosc · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vidreres · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vikings · Veure més »

Vilafranca de Mar

Vilafranca de Mar (nom occità) (en francès Villefranche-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vilafranca de Mar · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vil·la romana · Veure més »

Vis

Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vis · Veure més »

Vita Karoli Magni

XIII. Vita Karoli Magni és una biografia de Carlemany escrita per Einhard.

Nou!!: Imperi Carolingi і Vita Karoli Magni · Veure més »

Waldo de Reichenau

Waldo de Reichenau (740, Wetterau - 814, París) fou un abat i bisbe francoalemany.

Nou!!: Imperi Carolingi і Waldo de Reichenau · Veure més »

Zülpichgau

El Zülpichgau fou un territori històric d'Alemanya d'administració comtal a l'alta edat mitjana, centrat a Zülpich i el domini reial carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Zülpichgau · Veure més »

Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic

La Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic (en alemany:Operationszone Adriatisches Küstenland (OZAK) o col·loquialment Zona d'Operacions adriàtica; Zona d'operazioni del Litorale adriatico; Croata: Operativna zona Jadransko primorje) va ser un districte nazi a la costa adriàtica del nord creat durant la Segona Guerra Mundial el 1943.

Nou!!: Imperi Carolingi і Zona d'Operacions del Litoral Adriàtic · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Carolingi і 15 d'octubre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Carolingi і 3 d'abril · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 781 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 785 · Veure més »

786

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 786 · Veure més »

790

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 790 · Veure més »

792

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 792 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 801 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 843 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 867 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Domini clàssic, Imperi Franc, Imperi carolingi, Imperi de Carlemany, Imperi franc, Regne carolingi, Època carolíngia.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant