Comunicació

483 les relacions: Abdülmecit, Acadèmia Austríaca de Ciències, Adam Stefan Sapieha, Adolf Schwarz, Alard Nuceus, Albert Bogen, Albrecht Adam, Aleksandr Suvórov, Alemanys ètnics, Alfred Jaëll, Alfred Redl, Alois Riegl, André Mazet, Andreas Suttner, Antonio Gabriele Severoli, Apol·lon Màikov, Arc de Triomf del Carrousel, Arquebisbat d'Udine, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Trento, Arthur Schnitzler, Arxiducat d'Àustria, Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912, Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 - decatló masculí, Austria, Avram Iancu, Àguila (heràldica), Àustria, Banat, Bandera d'Àustria, Bandera d'Itàlia, Batalla d'Aspern-Essling, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Elchingen, Batalla d'Ulm, Batalla de Bezzecca, Batalla de Caldiero (1796), Batalla de Custoza, Batalla de Dettingen, Batalla de Fleurus, Batalla de Goito, Batalla de Großbeeren, Batalla de Leipzig, Batalla de Lissa (1866), Batalla de Lodi, Batalla de Magenta, Batalla de Millesimo, ..., Batalla de Sadowa, Batalla de Sant Gotard (1664), Batalla de Solferino, Batalla de Wagram, Batalla de Znaim, Berejani, Bernard Bolzano, Bernhard Fleissig, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Ston, Brașov, Bran (Brașov), Camillo Benso di Cavour, Camises vermelles (Itàlia), Campanya d'Itàlia (1796-1797), Campanya de Dalmàcia, Campanya de l'Adriàtic, Campionat d'escacs de la Gran Bretanya, Campionat del món d'escacs, Canal Danubi-Mar Negra, Cantó de Rècia, Caransebeș, Caríntia, Carl Lassekk, Carles Albert I de Sardenya, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles Maria Isidre de Borbó, Carlo Porta, Carniola (regió eslovena), Carolina Augusta de Borbó-Dues Sicílies (princesa d'Orleans), Castell Csernovics de Macea, Castell de Ljubljana, Castell Sforza, Cavalls de Sant Marc, Còlera, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Cervignano del Friuli, Christian Herdtrich, Cinc dies de Milà, Cinquena Coalició, Ciutadella de Râșnov, Cividale del Friuli, Comtat de Ficquelmont, Comtat del Tirol, Conca Pannònica, Conclave de 1623, Conclave de 1700, Conclave de 1721, Conclave de 1823, Conclave de 1829, Conclave de 1830–1831, Conclave de 1846, Confederació Alemanya del Nord, Confederació Germànica, Conferència de Constantinoble, Conflicte del Líban de 1860, Congrés de Viena, Conquesta de Sardenya (1717), Corona de Sant Esteve, Corona fèrria de Llombardia, Cortina d'Ampezzo, Cracòvia, Creu Austro-Hongaresa del Mèrit Militar, Creu Roja, Crisi de Luxemburg, Ctenomys nattereri, Cultura d'Ucraïna, Dej, Descàrrega conjunta, Deva, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Karađorđević, Dinastia Savoia, Disputa d'Olivença, Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic, Divisions administratives de l'Alemanya nazi, Dobrudja, Domenico Pino, Dorothea de Ficquelmont, Dubrovnik, Ducat de Caríntia, Ducat de Carniola, Ducat de Ferrara, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Nassau, Ducat de Savoia, Duino-Aurisina, Edmund Husserl, Eduard Charlemont, Electorat de Hessen, Elisabet Carlota de Wittelsbach, Els 13 màrtirs d'Arad, Emanuel Czuber, Enric de Parma, Era Köprülü, Escàndol a Bohèmia, Escut d'Alemanya, Escut d'Àustria, Escut de Milà, Església Votiva (Viena), Estat coixí, Estat nació, Estats de la Confederació Germànica, Estats Pontificis, Este, Estrets turcs, Eugeni de Beauharnais, Exèrcit austrohongarès, Família Rothschild, Ferdinand Georg Waldmüller, Ferran I d'Àustria, Ferrara, Flandes, Francesc I d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Francesc V de Mòdena, František Tomášek, Franz Doppler, Franz Miklosich, Franz Schubert, Frares Menors Observants, Friedrich Golling, Front Iugoslau, Frontera entre Alemanya i Àustria, Frontera entre Àustria i Suïssa, Frontera entre Bèlgica i Luxemburg, Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, Gabriel Strobl, Galítsia, Galeries Víctor Manuel II, Gambit de rei, Gen, George Bariț, Giovanni Aldini, Giovanni Ceva, Giuditta, Gmelinita, Govern dels cent dies, Gran Alemanya, Gran Ducat de Varsòvia, Grande Armée, Graziadio Isaia Ascoli, Gregor Mendel, Gregori XV, Grimmita, Guerra austro-napolitana, Guerra Austroprussiana, Guerra del Primer Pacte de Família, Guerra dels Ducats, Guerra i pau (pel·lícula de 1965), Guerres angleses, Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres Napoleòniques, Guillem Tell, Gustav Mahler, Hedeby, Henrik Galeen, Henry Kissinger, Història d'Alemanya, Història d'Àustria, Història d'Eslovènia, Història d'Hongria, Història de Dinamarca, Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est, Història de Sèrbia, Historicisme arquitectònic, Hlučín, Huedin, Humbert I, Ignacy Łukasiewicz, Ignaz Semmelweis, Il Canto degli Italiani, Il sogno di Scipione, Imotski, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Habsburg, Imperi Rus, Invasió francesa de Rússia, Ioan Slavici, Isabella Teotochi Albrizzi, Isidore Singer, Itàlia, Ius exclusivae, Jagoda Truhelka, Jan Evangelista Purkyně, Jawor, Ján Levoslav Bella, Jean-Baptiste Fleuriot-Lescot, Johann Hermann Bauer, José Coello de Portugal y Quesada, Josef Škoda, Josef Plachutta, Joseph Kyselak, Josip Belušić, Josip Jelačić, Juan Bautista Topete, Kaiserlich-königlich, Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine, Kaiserschmarrn, Karl Ruberl, Karl von Rokitansky, Karol Mikuli, Kladno, Klemens Maria Hofbauer, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Kolomia, Korčula (ciutat), La victòria de Wellington, Leoš Janáček, Leopold Auenbrugger, Lindackerita, Ljudevit Gaj, Llista de fallides de deute sobirà, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de medallistes olímpics de natació (dones), Llista de medallistes olímpics de tennis, Llista de països desapareguts, Llista de reis germànics, Lluís d'Àustria, Lluís XVIII de França, Lluïsa de França, Magenta (color), Magenta (Milà), Manuel Negrete de la Torre, Maramureș, Marca d'Ístria, Maria Beatriu d'Este, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Maria Pia de Savoia (reina de Portugal), Maria Waldmann, Marianne von Martínez, Marie Renard, Marienthal, Mariscal de Camp (Alemanya), Martin Sekulić, Max Fleissig, Max Nettlau, Max Planck, Maximilià I de Mèxic, Maximilià II de Baviera, Maxomys hellwaldii, Menorca sota domini britànic, Migracions sèrbies, Milan Neralić, Milena Mrazović, Minories ètniques a Romania, Miriam Soljak, Monarquia d'Espanya, Monarquia de Juliol, Moviment il·liri, Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món, Mutasarrifat de Mont Líban, Nacionalisme alemany, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 1 milla lliure, Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 440 iardes lliures, Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 880 iardes lliures, Nemzeti dal, Niccolò Tommaseo, Nicolas Chopin, Nikola Tesla, Nova Gorica, Onomàstica jueva, Oppolzer (cràter), Orde Basilià de Sant Josafat, Orde de la Lligacama, Orde de Sant Agustí, Ordes imperials de Mèxic, Oscar Chajes, Otto Herschmann, Otto von Bismarck, Otto Wahle, Paisius Velichkovsky, Parlament de la República Txeca, Pas de l'Stelvio, Pau de Praga (1866), Pau de Schönbrunn, Paul Neumann, Pavel Josep Safarik, Pavlos Carrer, Pálné Veres, Pelješac, Pellegrino Rossi, Pierre François Charles Augereau, Pius IX, Pius VII, Pius XI, Podgórze, Prater, Primer Imperi Francès, Primer ministre d'Hongria, Primera guerra d'independència italiana, Primera Guerra de Schleswig, Primera partició de Polònia, Primera potència mundial, Principat de Galítsia, Principat de Transsilvània (1711–1867), Província de Slesvig-Holstein, Província de Varese, Províncies Il·líriques, Rabat, Ralph Benatzky, Rémi Joseph Isidore Exelmans, Rímini, Regia Marina, Regne d'Il·líria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Baviera, Regne de Bohèmia, Regne de Hannover, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne Llombardovènet, Regne napoleònic d'Itàlia, Reinhold Trampler, Renaixement nacional serbi, República de Venècia, República romana (segle XIX), Retrocàrrega, Revolta eslovaca de 1848-1849, Revolució de 1820, Revolució de 1848, Revolució hongaresa de 1848, Reyerita, Richard Verderber, Robert I de Parma, Rodolf d'Àustria (1788-1831), Roșia Montană, Romania, Rudolf Cvetko, Sacre Imperi Romanogermànic, Samuel Morse, Santa Aliança, Sønderborg, Segle XIX, Segon Imperi Francès, Servents de Maria, Setena Coalició, Sicília, Siegfried Flesch, Simon Hollósy, Sisena Coalició, Sisto Riario Sforza, Sládkovičovo, Slunj, Sombor, Sonata per a violí núm. 1 (Beethoven), Sonata per a violí núm. 2 (Beethoven), Sonata per a violí núm. 3 (Beethoven), Spritz, Stepan Bandera, Strakonice, Tanzimat, Tàbor, Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1912, Tercera Coalició, Territori Lliure de Trieste, Theodor Gomperz, Tihany, Torneig d'escacs de Londres de 1862, Total War, Tractat de Balta Liman, Tractat de Fontainebleau (1814), Tractat de Heiligen, Tractat de la Haia (1720), Tractat de París (1814), Tractat de Viena, Tractat de Viena (1866), Transalpina (DN67C), Transsilvània del Nord, Trogir, Ucraïna, Ucraïna Dniéper, Unificació alemanya, Unificació italiana, Vall del Jiu, Víctor Manuel II, Vincenz Grimm, Vincenz Hruby, Volínia, Vormärz, Walter Mayer, Wilhelm Steinitz, Zbàraj, Zonguldak, 1 d'abril, 10 de juliol, 11 d'agost, 11 de juny, 14 d'abril, 14 de setembre, 1625, 1760, 17a divisió d'infanteria Pavia, 18 d'agost, 1804, 1809, 1822, 1827, 1828, 1835, 1845, 1848, 1850, 1854, 1856, 1859, 1860, 1862, 1864 (sèrie de televisió), 1881, 19 de novembre, 2 de març, 20 de juliol, 21 de juny, 22 de maig, 24 de juny, 25 d'octubre, 25 de juny, 26 d'abril, 27 de gener, 29 d'octubre, 30 de juny, 31 de març, 4 de juny, 7 de juliol, 7 de juny. Ampliar l'índex (433 més) » « Shrink índex

Abdülmecit

Abdülmecit I (23 d'abril de 1823 – 25 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Imperi Austríac і Abdülmecit · Veure més »

Acadèmia Austríaca de Ciències

L' Acadèmia Austríaca de Ciències (en alemany Österreichische Akademie der Wissenschaften, amb l'acrònim ÖAW) és una entitat jurídica sota la protecció especial de la República d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Acadèmia Austríaca de Ciències · Veure més »

Adam Stefan Sapieha

El Príncep Adam Stefan Stanisław Bonifacy Józef Sapieha (14 de maig de 1867 - 23 de juliol de 1951) va ser un cardenal polonès de l'Església Catòlica Romana que va servir com a arquebisbe de Cracòvia.

Nou!!: Imperi Austríac і Adam Stefan Sapieha · Veure més »

Adolf Schwarz

Adolf Schwarz (Galszecs, Imperi Austríac (actualment Sečovce, Eslovàquia) 31 d'octubre de 1836 – Viena, 25 d'octubre de 1910) fou un jugador d'escacs austrohongarès.

Nou!!: Imperi Austríac і Adolf Schwarz · Veure més »

Alard Nuceus

Alard Nuceus fou un compositor francès del.

Nou!!: Imperi Austríac і Alard Nuceus · Veure més »

Albert Bogen

Albert Bogen (nascut Albert Bógathy, Kikinda, Sèrbia, 8 d'abril de 1882 – Budapest,14 de juliol de 1961) va ser un tirador que va competir per Àustria als Jocs Olímpics de 1912 i per Hongria als Jocs Olímpics de 1928.

Nou!!: Imperi Austríac і Albert Bogen · Veure més »

Albrecht Adam

va ser un pintor bavarès que va acompanyar Napoleó Bonaparte durant la campanya de Rússia de 1812.

Nou!!: Imperi Austríac і Albrecht Adam · Veure més »

Aleksandr Suvórov

, nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Suvórov, Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров Comte Suvórov de Rimnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский) fou el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.

Nou!!: Imperi Austríac і Aleksandr Suvórov · Veure més »

Alemanys ètnics

Els alemanys ètnics (alemany: Volksdeutsche) o simplement alemanys són aquells que es consideren ètnicament alemanys però que no viuen a Alemanya, ni necessàriament tenen la seva ciutadania.

Nou!!: Imperi Austríac і Alemanys ètnics · Veure més »

Alfred Jaëll

Alfred Jaëll (Trieste llavors Àustria Imperial, 5 de març de 1832 – París, 27 de febrer de 1882) fou un pianista i compositor austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Alfred Jaëll · Veure més »

Alfred Redl

Alfred Redl (Lemberg, Imperi Austríac, avui Lviv, Ucraïna, a la regió coneguda com Galitzia, 14 de març de 1864-Viena, Imperi Austrohongarès, 25 de juny de 1913) va ser un oficial de l'Exèrcit austrohongarès.

Nou!!: Imperi Austríac і Alfred Redl · Veure més »

Alois Riegl

Alois Riegl (14 de gener de 1858, Linz, Imperi Austríac - 17 de juny de 1905, Viena, Imperi Austrohongarès) fou un historiador de l'art austríac i un dels impulsors del formalisme.

Nou!!: Imperi Austríac і Alois Riegl · Veure més »

André Mazet

André Mazet (Grenoble, 23 de desembre de 1793 – Barcelona, 22 d'octubre de 1821) va ser un metge i cirurgià francès, que es va distingir per la seva activitat durant les epidèmies de febre groga d'Andalusia (1819) i Barcelona (1821) i la de tifus de l'Oise (1820).

Nou!!: Imperi Austríac і André Mazet · Veure més »

Andreas Suttner

Andreas Suttner (25 de setembre de 1876 – 5 de juliol de 1953) va ser un tirador austríac que va competir a començaments del.

Nou!!: Imperi Austríac і Andreas Suttner · Veure més »

Antonio Gabriele Severoli

Antonio Gabriele Severoli (Faenza, 28 de febrer de 1757 – Roma, 8 de setembre de 1824) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Imperi Austríac і Antonio Gabriele Severoli · Veure més »

Apol·lon Màikov

, nom complet amb patronímic Apol·lon Nikolàievitx Màikov, Аполло́н Никола́евич Ма́йков, fou un poeta rus, membre corresponent de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1853) i conseller privat (des de 1888).

Nou!!: Imperi Austríac і Apol·lon Màikov · Veure més »

Arc de Triomf del Carrousel

L'Arc de Triomf del Carrousel (en francès Arc de Triomphe du Carrousel) és un monument que Napoleó Bonaparte va fer construir el 1809.

Nou!!: Imperi Austríac і Arc de Triomf del Carrousel · Veure més »

Arquebisbat d'Udine

Lapida dels arquebisbes Bricito i Zaffonato a la catedral d'Udine Larquebisbat d'Udine (italià: arcidiocesi di Udine; llatí: Archidioecesis Utinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Austríac і Arquebisbat d'Udine · Veure més »

Arquebisbat de Cracòvia

La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Imperi Austríac і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Gorizia

Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Austríac і Arquebisbat de Gorizia · Veure més »

Arquebisbat de Lublin

L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: Imperi Austríac і Arquebisbat de Lublin · Veure més »

Arquebisbat de Trento

El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Austríac і Arquebisbat de Trento · Veure més »

Arthur Schnitzler

Arthur Schnitzler (Viena, Imperi austríac, 15 de maig de 1862 - 21 d'octubre de 1931) va ser un dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Arthur Schnitzler · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912

Atletisme Als Jocs Olímpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es disputaren 30 proves d'atletisme a l'Estadi Olímpic d'Estocolm, totes elles en categoria masculina.

Nou!!: Imperi Austríac і Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 · Veure més »

Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 - decatló masculí

El decatló masculí va ser una de les proves del programa d'atletisme disputades durant els Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912.

Nou!!: Imperi Austríac і Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 - decatló masculí · Veure més »

Austria

* Àustria, república a l'Europa Central.

Nou!!: Imperi Austríac і Austria · Veure més »

Avram Iancu

Avram Iancu (Vidra, avui dia "Avram Iancu", província d'Alba, 1824 — ibídem, 10 de setembre de 1872) va ser un advocat romanès de Transsilvania, qui va tenir un paper important en oposar-se a la Revolució hongaresa de 1848, organitzant un alçament romanès lleial a l'emperador austríac per contrarestar els moviments independentistes hongaresos.

Nou!!: Imperi Austríac і Avram Iancu · Veure més »

Àguila (heràldica)

'''Àguila''' heràldica L'àguila (o àliga) és una figura heràldica natural emprada des de les Croades.

Nou!!: Imperi Austríac і Àguila (heràldica) · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Imperi Austríac і Àustria · Veure més »

Banat

Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).

Nou!!: Imperi Austríac і Banat · Veure més »

Bandera d'Àustria

La bandera d'Àustria es compon de tres franges horitzontals, vermelles les exteriors i blanca la del centre.

Nou!!: Imperi Austríac і Bandera d'Àustria · Veure més »

Bandera d'Itàlia

La bandera d'Itàlia és la bandera tricolor que representa l'estat italià formada per tres franges verticals d'igual amplada amb els colors blanc (al centre), vermell (al batent) i verd (a l'asta).

Nou!!: Imperi Austríac і Bandera d'Itàlia · Veure més »

Batalla d'Aspern-Essling

La batalla d'Aspern-Essling fou una batalla entre forces franceses i austríaques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla d'Aspern-Essling · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla d'Elchingen

Batalla de les guerres napoleòniques que va tenir lloc el 14 d'octubre del 1805 a la plana d'Elchingen, Baviera, al nord-est d'Ulm, (Alemanya).

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla d'Elchingen · Veure més »

Batalla d'Ulm

El camp de batalla d'Elchingen, amb el monestir del mateix nom al fons La Batalla d'Ulm fou una batalla que va enfrontar l'exèrcit francès amb l'austríac en el decurs de les Guerres Napoleòniques, durant la Tercera Coalició, que va propiciar la destrucció de l'exèrcit austríac i l'entrada dels francesos a Viena.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla d'Ulm · Veure més »

Batalla de Bezzecca

La Batalla de Bezzecca es va lliurar el 21 de juliol de 1866 entre Itàlia i Àustria, durant la Tercera Guerra d'Independència Italiana.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Bezzecca · Veure més »

Batalla de Caldiero (1796)

La batalla de Caldiero fou un enfrontament armat que tingué lloc el 12 de novembre de 1796, entre un exèrcit austríac dirigit per Jozsef Alvinczi i un exèrcit de la Primera República Francesa sota el comandament de Napoleó Bonaparte.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Caldiero (1796) · Veure més »

Batalla de Custoza

La Batalla de Custoza va tenir lloc el dia 24 de juny de 1866 a la província austríaca de Venècia, a les proximitats de la ciutat de Verona.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Custoza · Veure més »

Batalla de Dettingen

La batalla de Dettingen va tenir lloc el 27 de juny de 1743 en la localitat alemanya de Dettingen (avui coneguda com a Karlstein am Main), a Baviera, en el marc de la Guerra de Successió Austríaca.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Dettingen · Veure més »

Batalla de Fleurus

La Batalla de Fleurus va tenir lloc el 26 de juny de 1794 a la localitat de Fleurus als Països Baixos austríacs, en el marc de la Guerra de la Primera Coalició.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Fleurus · Veure més »

Batalla de Goito

La batalla de Goito va ser un episodi de la primera guerra d'independència italiana.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Goito · Veure més »

Batalla de Großbeeren

La batalla de Großbeeren va tenir lloc el 23 d'agost de 1813 a Großbeeren i els pobles veïns de Blankenfelde i Sputendorf entre el III cos prussià sota les ordres de Friedrich von Bülow i el VII cos francosaxó comandat per Jean Reynier.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Großbeeren · Veure més »

Batalla de Leipzig

La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Leipzig · Veure més »

Batalla de Lissa (1866)

La Batalla de Lissa es va lliurar el 20 de juliol de 1866 entre l'armada austríaca i l'armada italiana prop de l'illa de Lissa (actual Vis), al Mar Adriàtic, en el marc de la Guerra Austro-Prussiana.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Lissa (1866) · Veure més »

Batalla de Lodi

La batalla de Lodi o del pont de Lodi tingué lloc el 10 de maig de 1796 (21 de floreal de l'any IV) Fou un enfrontament entre les tropes franceses, comandades pel general Napoleó Bonaparte, i les austríaques, comandades pels generals Johann Beaulieu i Karl Sebottendorf.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Lodi · Veure més »

Batalla de Magenta

La Batalla de Magenta és una batalla de la Segona guerra de la independència italiana que va tenir lloc el 4 de juny del 1859 prop de la ciutat de Magenta, entre l'Imperi Austríac i el Regne de Sardenya-Piemont amb el seu aliat el Segon Imperi Francès sota Napoleó III.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Magenta · Veure més »

Batalla de Millesimo

La Batalla de Millesimo es va desenvolupar entre el 13 i el 14 d'abril del 1796 prop de Millessimo (lígur: Merexo), a la Val Bormida (Ligúria), en el marc de les Guerres de la Revolució Francesa.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Millesimo · Veure més »

Batalla de Sadowa

La batalla de Königgrätz (o Hradec Králové) o batalla de Sadowa (o Sadová) tingué lloc el 3 de juliol de 1866 i fou lliurada en el marc de la Guerra de les Set Setmanes.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Sadowa · Veure més »

Batalla de Sant Gotard (1664)

La Batalla de Sant Gotard (turc: Saint Gotthard Muhaberesi; Schlacht bei Mogersdorf i Schlacht bei St. Gotthard; Bataille de Saint-Gothard) es va produir l'1 d'agost de 1664 com a part de la guerra Austro-Turca (1663–1664), entre l'Exèrcit de l'Imperi Austríac juntament amb el Sacre Imperi Romanogermànic i l'exèrcit de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Sant Gotard (1664) · Veure més »

Batalla de Solferino

La Batalla de Solferino va tenir lloc el 24 de juny de 1859 a la localitat de Solferino (Itàlia).

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Solferino · Veure més »

Batalla de Wagram

La batalla de Wagram, fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Wagram · Veure més »

Batalla de Znaim

La batalla de Znaim va tenir lloc el 10 i 11 de juliol de 1809 entre les tropes austríaques de l'arxiduc Carles i un exèrcit francès comandat pel general Marmont a Znaim,, una petita vila a noranta quilòmetres al nord-oest de Viena, al costat de l'actual frontera estatal entre Àustria i la República Txeca.

Nou!!: Imperi Austríac і Batalla de Znaim · Veure més »

Berejani

Berejani (Бережани; Бережаны; en; en Բերեժան) és una vila de l'óblast de Ternòpil, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Berejani.

Nou!!: Imperi Austríac і Berejani · Veure més »

Bernard Bolzano

Bernard Placidus Johann Nepomuk Bolzano (Praga, Bohèmia (actual República Txeca), 5 d'octubre de 1781 - ídem, 18 de desembre de 1848), conegut com a Bernard Bolzano va ser un matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi que va escriure en alemany i que va realitzar importants contribucions a les matemàtiques i a la Teoria del coneixement.

Nou!!: Imperi Austríac і Bernard Bolzano · Veure més »

Bernhard Fleissig

Bernhard (Bernát) Fleissig (nascut el 1853, a Hongria – mort el 7 de març de 1931, a Viena) fou un jugador d'escacs jueu hongarès, nascut en territori del llavors Regne d'Hongria, dins l'Imperi Austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Bernhard Fleissig · Veure més »

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Austríac і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: Imperi Austríac і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Ston

El bisbat de Ston (llatí: Dioecesis Stagnensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a la Dalmàcia meridional (a l'actual Croàcia).

Nou!!: Imperi Austríac і Bisbat de Ston · Veure més »

Brașov

Brașov (en hongarès: Brassó, en alemany: Kronstadt) és la ciutat capital de la província del mateix nom, a Romania.

Nou!!: Imperi Austríac і Brașov · Veure més »

Bran (Brașov)

Bran (en; en) és una comuna al comtat de Brașov, Transsilvània (Romania).

Nou!!: Imperi Austríac і Bran (Brașov) · Veure més »

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Camillo Benso di Cavour · Veure més »

Camises vermelles (Itàlia)

Els Camises vermelles (italià: Camicie rosse o Giubbe rosse), també anomenats Garibaldini, són voluntaris que van seguir el patriota italià Giuseppe Garibaldi durant les seves campanyes.

Nou!!: Imperi Austríac і Camises vermelles (Itàlia) · Veure més »

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Nou!!: Imperi Austríac і Campanya d'Itàlia (1796-1797) · Veure més »

Campanya de Dalmàcia

La campanya de Dalmàcia fou una campanya del Primer Imperi Francès a la regió de Dalmàcia, on es va enfrontar amb les tropes de l'Imperi Austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Campanya de Dalmàcia · Veure més »

Campanya de l'Adriàtic

La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les Províncies Il·líries i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic.

Nou!!: Imperi Austríac і Campanya de l'Adriàtic · Veure més »

Campionat d'escacs de la Gran Bretanya

Sala de joc del Campionat d'Escacs de la Gran Bretanya de 2009, a Torquay El Campionat d'escacs de la Gran Bretanya és una competició que es juga oficialment des del 1904 a la Gran Bretanya per a determinar el campió nacional d'escacs.

Nou!!: Imperi Austríac і Campionat d'escacs de la Gran Bretanya · Veure més »

Campionat del món d'escacs

El Campionat del món d'escacs és la competició que se celebra per determinar el Campió del Món d'escacs absolut.

Nou!!: Imperi Austríac і Campionat del món d'escacs · Veure més »

Canal Danubi-Mar Negra

El canal Danubi-Mar Negra (en) és un canal navegable de Romania, que va des de Cernavodă al riu Danubi, per dos ramals, fins a Constanța i Năvodari al mar Negre.

Nou!!: Imperi Austríac і Canal Danubi-Mar Negra · Veure més »

Cantó de Rècia

El Cantó de Rècia, ocupant la part central de l'antiga Rècia, fou un cantó de la República Helvètica de 1798 a 1803, corresponent al modern cantó de Grisons de Suïssa i format a partir de l'estat lliure de les Tres Lligues.

Nou!!: Imperi Austríac і Cantó de Rècia · Veure més »

Caransebeș

Caransebeș (pronunciació en romanès: ; en; en, Pronunciació hongaresa) és una ciutat del comtat de Caraș-Severin, que forma part de la regió del Banat al sud-oest de Romania.

Nou!!: Imperi Austríac і Caransebeș · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Caríntia · Veure més »

Carl Lassekk

Sepulcre de la nissaga Von Kaskel, a Dresden fou un banquer, compositor i pianista alemany del.

Nou!!: Imperi Austríac і Carl Lassekk · Veure més »

Carles Albert I de Sardenya

Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.

Nou!!: Imperi Austríac і Carles Albert I de Sardenya · Veure més »

Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.

Nou!!: Imperi Austríac і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Imperi Austríac і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carlo Porta

Carlo Porta (Milà, 15 de juny de 1776 - 5 de gener de 1821) fou un poeta italià que escrivia en milanès, dialecte central del llombard occidental.

Nou!!: Imperi Austríac і Carlo Porta · Veure més »

Carniola (regió eslovena)

La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.

Nou!!: Imperi Austríac і Carniola (regió eslovena) · Veure més »

Carolina Augusta de Borbó-Dues Sicílies (princesa d'Orleans)

Maria Carolina Augusta de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Orleans (Viena, Imperi austríac, 26 d'abril de 1822 - Twickenham, Anglaterra, 6 de desembre de 1869) fou Princesa de les Dues Sicílies de la Casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que esdevingué princesa d'Orleans i duquessa d'Aumale (duchesse d'Aumale) per matrimoni.

Nou!!: Imperi Austríac і Carolina Augusta de Borbó-Dues Sicílies (princesa d'Orleans) · Veure més »

Castell Csernovics de Macea

El castell de Csernovics (o Cernovici) és un monument històric i arquitectònic situat a Macea, al comtat d'Arad.

Nou!!: Imperi Austríac і Castell Csernovics de Macea · Veure més »

Castell de Ljubljana

El Castell vist des de la plaça del Congrés (''Kongresni Trg'') La plaça del castell, amb Ljubljana al fons, des de la torre del castell El Castell de Ljubljana (en eslovè: Ljubljanski Grad) és un castell medieval situat dalt del turó del Castell a Ljubljana, Eslovènia, que domina el centre de la ciutat.

Nou!!: Imperi Austríac і Castell de Ljubljana · Veure més »

Castell Sforza

El Castell Sforza (en italià: Castello Sforzesco) és un castell que està al barri vell de Milà, Itàlia, i que actualment alberga uns museus d'art de diverses temàtiques.

Nou!!: Imperi Austríac і Castell Sforza · Veure més »

Cavalls de Sant Marc

Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.

Nou!!: Imperi Austríac і Cavalls de Sant Marc · Veure més »

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Nou!!: Imperi Austríac і Còlera · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Imperi Austríac і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Cervignano del Friuli

Chiesa di San Michele Cervignano del Friuli (friülà Çarvignan) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Nou!!: Imperi Austríac і Cervignano del Friuli · Veure més »

Christian Herdtrich

Christian Wolfgang Herdtrich (Graz, 1625 - Kiang-tcheon, 1684) fou un jesuïta austríac, matemàtic, músic, missioner a la Xina durant el regnat de l'Emperador Kangxi de la Dinastia Qing.

Nou!!: Imperi Austríac і Christian Herdtrich · Veure més »

Cinc dies de Milà

Els Cinc dies de Milà van ser la revolta protagonitzada pel poble de la capital llombarda aleshores part del Regne Llombardovènet, contra l'ocupació austríaca entre el 18 i 22 de març de 1848, aconseguint lliurar-se del jou estranger i donant a la resta d'Itàlia un exemple de lluita i coratge que seria promptament imitat.

Nou!!: Imperi Austríac і Cinc dies de Milà · Veure més »

Cinquena Coalició

La Cinquena coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I. El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra del Francès.

Nou!!: Imperi Austríac і Cinquena Coalició · Veure més »

Ciutadella de Râșnov

La ciutadella de Râșnov (en, en, en) és una fortalesa medieval de tipus Fliehburg, que oferia refugi per a la gent del poble i els vilatans de la zona en temps de guerra.

Nou!!: Imperi Austríac і Ciutadella de Râșnov · Veure més »

Cividale del Friuli

Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Nou!!: Imperi Austríac і Cividale del Friuli · Veure més »

Comtat de Ficquelmont

Escut de la casa de FicquelmontArmorial du Pays de Luxembourg (p. 359), Loutsch, Jean-Claude El comtat de Filquemont fou una jurisdicció feudal de l'antic règim francès.

Nou!!: Imperi Austríac і Comtat de Ficquelmont · Veure més »

Comtat del Tirol

El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Imperi Austríac і Comtat del Tirol · Veure més »

Conca Pannònica

La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.

Nou!!: Imperi Austríac і Conca Pannònica · Veure més »

Conclave de 1623

El conclave de 1623 va ser convocat després de la mort del papa Gregori XV, que va tenir lloc a Roma el 8 de juliol de 1623.

Nou!!: Imperi Austríac і Conclave de 1623 · Veure més »

Conclave de 1700

El conclave del 1700 va ser convocat després de la mort del Papa Innocenci XII, concloent amb l'elecció del Papa Climent XI.

Nou!!: Imperi Austríac і Conclave de 1700 · Veure més »

Conclave de 1721

El conclave de 1721, convocat després de la mort de Climent XI, va ser el conclave que va triar al Papat el cardenal Michelangelo de 'Conti, que va prendre el nom d'Innocenci XIII.

Nou!!: Imperi Austríac і Conclave de 1721 · Veure més »

Conclave de 1823

El conclave de 1823 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VII, que va tenir lloc el 20 d'agost de 1823.

Nou!!: Imperi Austríac і Conclave de 1823 · Veure més »

Conclave de 1829

El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Imperi Austríac і Conclave de 1829 · Veure més »

Conclave de 1830–1831

El conclave de 1830-1831 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VIII, que va tenir lloc a Roma l'1 de desembre de 1830.

Nou!!: Imperi Austríac і Conclave de 1830–1831 · Veure més »

Conclave de 1846

El conclave de 1846 va ser convocat després de la mort del Papa Gregori XVI, que va tenir lloc a Roma l'1 de juny d'aquell any.

Nou!!: Imperi Austríac і Conclave de 1846 · Veure més »

Confederació Alemanya del Nord

La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.

Nou!!: Imperi Austríac і Confederació Alemanya del Nord · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Confederació Germànica · Veure més »

Conferència de Constantinoble

Conferència de Constantinoble és el nom d'una sèrie de trobades diplomàtics que es van dur a terme a Istanbul, capital de l'Imperi Otomà, entre desembre de 1876 i gener de 1877.

Nou!!: Imperi Austríac і Conferència de Constantinoble · Veure més »

Conflicte del Líban de 1860

`Abd al-Qādir salvant cristians durant els combats entre drusos i cristians de 1860 El Conflicte del Líban de 1860 va ser la culminació d'un aixecament camperol que va començar al nord del Líban com una rebel·lió dels camperols maronites contra els seus senyors drusos.

Nou!!: Imperi Austríac і Conflicte del Líban de 1860 · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Imperi Austríac і Congrés de Viena · Veure més »

Conquesta de Sardenya (1717)

La conquesta de Sardenya, també coneguda com l'expedició de Sardenya de 1717, va tenir lloc entre els mesos d'agost i novembre de 1717 entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic, i va anar a més el succés desencadenant de la Guerra de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Imperi Austríac і Conquesta de Sardenya (1717) · Veure més »

Corona de Sant Esteve

Sant Esteve o Sacra Corona d'Hongria. La Santa Corona hongaresa, coneguda també com a Corona de Sant Esteve (hongarès: Magyar Szent Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga Stjepana, llatí: Sacra Corona), també anomenada Sacra Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a «Atribut Sacre».

Nou!!: Imperi Austríac і Corona de Sant Esteve · Veure més »

Corona fèrria de Llombardia

La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »

Cortina d'Ampezzo

Cortina d'Ampezzo (ladí Anpezo, alemany Hayden) és un municipi italià, dins de la província de Belluno.

Nou!!: Imperi Austríac і Cortina d'Ampezzo · Veure més »

Cracòvia

Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.

Nou!!: Imperi Austríac і Cracòvia · Veure més »

Creu Austro-Hongaresa del Mèrit Militar

Estrella de pit de la 1a classe Segona classe amn Decoració de guerra La Creu al Mèrit Militar (alemany: Militärverdienstkreuz, hongarès: Katonai Érdemkereszt, croat: Vojni križ za zasluge) va ser una condecoració de l'Imperi Austríac i, després de l'establiment de la Monarquia Dual el 1867, de l'Imperi d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Imperi Austríac і Creu Austro-Hongaresa del Mèrit Militar · Veure més »

Creu Roja

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Nou!!: Imperi Austríac і Creu Roja · Veure més »

Crisi de Luxemburg

L'Hotel du Palais a Biarritz va ser la seu de les negociacions finals entre Napoleó III i Otto von Bismarck durant la crisi. La Crisi de Luxemburg va ser una disputa diplomàtica sobre l'estatus polític de Luxemburg que va enfrontar el Segon Imperi Francès i Prússia.

Nou!!: Imperi Austríac і Crisi de Luxemburg · Veure més »

Ctenomys nattereri

Ctenomys nattereri és una espècie de rosegador de la família dels ctenòmids.

Nou!!: Imperi Austríac і Ctenomys nattereri · Veure més »

Cultura d'Ucraïna

La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Austríac і Cultura d'Ucraïna · Veure més »

Dej

Dej (pronunciat en romanès: ;;; Desh) és un municipi de Transsilvània, Romania, de al nord de Cluj-Napoca, al comtat de Cluj.

Nou!!: Imperi Austríac і Dej · Veure més »

Descàrrega conjunta

mosquets. La descàrrega conjunta o dispar en salva (en anglès volley firing) és una tàctica militar on tots els soldats d'una unitat disparen les seves armes al mateix temps al comandament.

Nou!!: Imperi Austríac і Descàrrega conjunta · Veure més »

Deva

Deva (pronunciació en romanès:  (en hongarès: Déva, pronunciació hongaresa:; en alemany: Diemrich, Schlossberg, Denburg; en llatí: Sargetia; en turc: Deve, Devevar) és una ciutat de Romania, a la regió històrica de Transsilvània, a la riba esquerra del riu Mureș. És la capital del comtat de Hunedoara.

Nou!!: Imperi Austríac і Deva · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Imperi Austríac і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Karađorđević

La dinastia Karađorđević (Karađorđevići / Карађорђевићи) és una dinastia sèrbia, fundada per Karađorđe Petrović, el Veliki Vožd ("Gran Líder") de Sèrbia a principis del durant el Primer Aixecament Serbi. La dinastia, relativament breu, va tenir el suport de l'Imperi Rus i s'oposava a la dinastia Obrenović, propera a Àustria-Hongria. Després de l'assassinat de Karađorđe el 1817, Miloš Obrenović va fundar la dinastia Obrenović. Els dos casals van alternar-se en el tron durant algunes generacions. Després de l'assassinat d'Alexandre el 1903, el Parlament serbi va escollir el net de Karađorđe, Pere I Karađorđević, que estava vivint a l'exili, per al tron del Regne de Sèrbia. Se'l va coronar com a rei Pere I, i poc després del final de la Primera Guerra Mundial, representants de les tres nacions van proclamar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens amb Pere I com a sobirà. El 1929, es va canviar el nom del regne a Iugoslàvia, sota Alexandre I, el fill de Pere I. El novembre de 1945, van perdre el tron quan la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia va agafar el poder, durant el regnat de Pere II.

Nou!!: Imperi Austríac і Dinastia Karađorđević · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Imperi Austríac і Dinastia Savoia · Veure més »

Disputa d'Olivença

Mapa espanyol de 1766 (detall), pel cartògraf Tomás López de Vargas Machuca: Olivença es troba indicada dins territori portugués La disputa d'Olivença es refereix a la controvèrsia entre Portugal i Espanya pel que fa a la sobirania sobre Olivença (en castellà: ''Olivenza'').(1) L'administració i sobirania espanyola d'Olivença i territoris adjacents no són reconegudes per Portugal, i la frontera encara resta per delimitar en aquesta zona.

Nou!!: Imperi Austríac і Disputa d'Olivença · Veure més »

Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic

La dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic es produí de facto el 6 d'agost del 1806, quan l'últim emperador romanogermànic, Francesc II, de la casa d'Habsburg-Lorena, abdicà el seu títol i alliberà tots els estats i funcionaris imperials dels seus juraments i obligacions envers l'imperi.

Nou!!: Imperi Austríac і Dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Divisions administratives de l'Alemanya nazi

Divisions administratives de l'Alemanya nazi, 1944. Alemanya, 1919-1937. NSDAP en 1926, 1928, 1933 i 1937. Després de la supressió dels Ländern (estats) individuals de la República de Weimar el 1934, els Gaue (Singular: Gau) eren les subdivisions administratives de facto de l'Alemanya nazi.

Nou!!: Imperi Austríac і Divisions administratives de l'Alemanya nazi · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Imperi Austríac і Dobrudja · Veure més »

Domenico Pino

Domenico Pino (8 de setembre de 1760, Milà – 29 de març de 1826, Como) fou un militar llombard que serví com a general de divisió en la Grande Armée de Napoleó.

Nou!!: Imperi Austríac і Domenico Pino · Veure més »

Dorothea de Ficquelmont

La comtessa Dorothea de Ficquelmont, nascuda comtessa Dorothea (Daria Fiódorovna Дарья Фёдоровна) von Tiesenhausen a Sant Petersburg, Imperi Rus—10 d'abril de 1863, Venècia, Imperi austríac,Nikolai Alekséievitx Raievski Portrety zagovorili // Izbrannoie.

Nou!!: Imperi Austríac і Dorothea de Ficquelmont · Veure més »

Dubrovnik

Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.

Nou!!: Imperi Austríac і Dubrovnik · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Caríntia · Veure més »

Ducat de Carniola

escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Carniola · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Ferrara · Veure més »

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Mòdena · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Nassau

El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Nassau · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Imperi Austríac і Ducat de Savoia · Veure més »

Duino-Aurisina

Duino-Aurisina (eslovè: Devin-Nabrežina) és un municipi dispers de 8.698 habitants a la província de Trieste, regió de Friül – Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Duino-Aurisina · Veure més »

Edmund Husserl

Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.

Nou!!: Imperi Austríac і Edmund Husserl · Veure més »

Eduard Charlemont

va ser un pintor austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Eduard Charlemont · Veure més »

Electorat de Hessen

L'Electorat de Hessen fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des que el landgraviat de Hessen-Kassel fou elevat a l'estatus d'electorat per Napoleó l'any 1803.

Nou!!: Imperi Austríac і Electorat de Hessen · Veure més »

Elisabet Carlota de Wittelsbach

Elisabet Carlota de Wittelsbach - Elisabeth Charlotte von der Pfalz - (Neumarkt in der Oberpfalz, 19 de novembre de 1597 -Krosno Odrzańskie, 26 d'abril de 1660) fou una noble alemanya, filla de l'elector Frederic IV (1574-1610) i de la princesa d'Orange Lluïsa Juliana de Nassau (1576-1644).

Nou!!: Imperi Austríac і Elisabet Carlota de Wittelsbach · Veure més »

Els 13 màrtirs d'Arad

Els 13 màrtirs d'Arad (Aradi vértanúk) van ser els tretze generals honvéd hongaresos rebels que foren ajusticiats el 6 d'octubre de 1849 a la ciutat d'Arad a lImperi austríac (actualment a Romania), després de la Revolució Hongaresa de 1848.

Nou!!: Imperi Austríac і Els 13 màrtirs d'Arad · Veure més »

Emanuel Czuber

va ser un matemàtic austríac, professor de la Universitat Tècnica de Viena.

Nou!!: Imperi Austríac і Emanuel Czuber · Veure més »

Enric de Parma

Enric de Parma (Wartegg, Imperi austríac 1873 - Pianore, Regne d'Itàlia 1939) fou un príncep de Parma que fou el cap hereditari de la Casa de Borbó-Parma i titular del Ducat de Parma entre 1907 i 1939.

Nou!!: Imperi Austríac і Enric de Parma · Veure més »

Era Köprülü

L'Imperi Otomà va assolir la seva major extensió territorial a Europa sota els '''grans visirs Köprülü''' Batalla de Viena, 11 de setembre de 1683. LEra Köprülü (1656-1703) va ser el període en el qual la política de l'Imperi Otomà era establerta pels grans visirs, principalment de la família Köprülü, que va ser una família notable de buròcrates imperials d'origen albanès.

Nou!!: Imperi Austríac і Era Köprülü · Veure més »

Escàndol a Bohèmia

Un escàndol a Bohèmia (anglès: A Scandal in Bohemia) és la primera història curta i la tercera obra general, amb el detectiu fictici Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle.

Nou!!: Imperi Austríac і Escàndol a Bohèmia · Veure més »

Escut d'Alemanya

L'escut d'Alemanya és un dels símbols estatals més antics d'Europa i un dels senyals més antics del món.

Nou!!: Imperi Austríac і Escut d'Alemanya · Veure més »

Escut d'Àustria

L'escut d'Àustria, si bé sense les cadenes trencades, fou adoptat per la República d'Àustria el 8 de maig de 1919.

Nou!!: Imperi Austríac і Escut d'Àustria · Veure més »

Escut de Milà

A l'escut de la ciutat de Milà hi figura la Creu de Sant Jordi, que consisteix en una creu llatina de color vermell sobre fons blanc.

Nou!!: Imperi Austríac і Escut de Milà · Veure més »

Església Votiva (Viena)

L'Església votiva (alemany: Votivkirche) és una església catòlica romana que es troba a Viena, Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Església Votiva (Viena) · Veure més »

Estat coixí

En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes.

Nou!!: Imperi Austríac і Estat coixí · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Imperi Austríac і Estat nació · Veure més »

Estats de la Confederació Germànica

La Confederació Germànica, 1815–1866 (en alemany. Els Estats de la Confederació Germànica van ser aquells Estats que el 20 de juny del 1815 van integrar la Confederació Germànica.

Nou!!: Imperi Austríac і Estats de la Confederació Germànica · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Imperi Austríac і Estats Pontificis · Veure més »

Este

Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.

Nou!!: Imperi Austríac і Este · Veure més »

Estrets turcs

El Bòsfor (vermell) i els Dardanels (groc) són coneguts abastament com a Estrets Turcs. Els Estrets Turcs (en turc Türk Boğazları) són els dos estrets a la part nord-occidental de Turquia: El Bòsfor i els Dardanels, que connecten la Mar de Màrmara amb la Mar Negra en un costat i el braç Egeu de la Mar Mediterrània en l'altre.

Nou!!: Imperi Austríac і Estrets turcs · Veure més »

Eugeni de Beauharnais

Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).

Nou!!: Imperi Austríac і Eugeni de Beauharnais · Veure més »

Exèrcit austrohongarès

Lexèrcit austrohongarès (en Landstreitkräfte Österreich-Ungarns; en) fou la força terrestre de les forces armades de l'Imperi Austrohongarès entre 1867 i 1918.

Nou!!: Imperi Austríac і Exèrcit austrohongarès · Veure més »

Família Rothschild

La família Rothschild, coneguda com la Casa de Rothschild The House of Rothschild: Money' s prophets, 1798-1848, Volume 1, Niall Ferguson, 1999 o simplement els Rothschild, és una dinastia europea d'origen judeoalemany alguns dels integrants van fundar bancs i institucions financeres a la fi del, i que va acabar convertint-se, a partir del, en un dels més influents llinatges de banquers i financers d'Europa.

Nou!!: Imperi Austríac і Família Rothschild · Veure més »

Ferdinand Georg Waldmüller

Ferdinand Georg Waldmüller (Viena, 1793 - Hinterbrühl, 1865) fou un pintor y escritor austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Ferdinand Georg Waldmüller · Veure més »

Ferran I d'Àustria

Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Ferran I d'Àustria · Veure més »

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Ferrara · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Imperi Austríac і Flandes · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Nou!!: Imperi Austríac і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »

Francesc V de Mòdena

Francesc V de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1819 - Viena, Imperi austríac 1875) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir duc de Mòdena des de 1846 fins a 1859.

Nou!!: Imperi Austríac і Francesc V de Mòdena · Veure més »

František Tomášek

va ser un cardenal de l'Església Catòlica a Bohèmia, sent el 34è Arquebisbe de Praga.

Nou!!: Imperi Austríac і František Tomášek · Veure més »

Franz Doppler

Albert Franz Doppler (Lviv, Imperi Austríac, 16 d'octubre de 1821 - Baden bei Wien, Àustria, 27 de juliol de 1883) fou un flautista i compositor polonès.

Nou!!: Imperi Austríac і Franz Doppler · Veure més »

Franz Miklosich

Franz Miklosich (també conegut en eslovè com a (20 de novembre de 1813 - 7 de març de 1891) va ser un filòleg eslovè.

Nou!!: Imperi Austríac і Franz Miklosich · Veure més »

Franz Schubert

Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Franz Schubert · Veure més »

Frares Menors Observants

LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.

Nou!!: Imperi Austríac і Frares Menors Observants · Veure més »

Friedrich Golling

Friedrich Golling (11 de novembre de 1883 – 11 d'octubre de 1974) va ser un tirador austríac que va competir a començaments del.

Nou!!: Imperi Austríac і Friedrich Golling · Veure més »

Front Iugoslau

El Front Iugoslau, també conegut com la Guerra d'Alliberament Popular Iugoslava (serbocroat: Narodnooslobodilački rat, Народноослободилачки рат; macedònic: Народноослободителна борба, Narodnoosloboditelna borba; eslovè:Narodnoosvobodilna borba o Narodnoosvobodilni boj), va ser un conflicte militar esdevingut a la Iugoslàvia ocupada durant la Segona Guerra Mundial (1941-1945) entre les forces de resistència iugoslaves, principalment els Partisans, i les Potències de l'Eix.

Nou!!: Imperi Austríac і Front Iugoslau · Veure més »

Frontera entre Alemanya i Àustria

La frontera entre Alemanya i Àustria es la frontera internacional terrestre i marítima entre Alemanya i Àustria, estats de l'Europa Central integrats a la Unió Europea i a l'espai Schengen.

Nou!!: Imperi Austríac і Frontera entre Alemanya i Àustria · Veure més »

Frontera entre Àustria i Suïssa

La frontera entre Àustria i Suïssa es la frontera internacional terrestre i marítima entre Àustria, estat integrat a la Unió Europea i a l'espai Schengen, i Suïssa, que no pertany a la Unió Europea però sí a l'espai Schengen.

Nou!!: Imperi Austríac і Frontera entre Àustria i Suïssa · Veure més »

Frontera entre Bèlgica i Luxemburg

La frontera entre Bèlgica i Luxemburg es la frontera internacional entre Bèlgica i els Luxemburg, estats membres de la Unió Europea i de l'Espai Schengen.

Nou!!: Imperi Austríac і Frontera entre Bèlgica i Luxemburg · Veure més »

Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina

La frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Croàcia es la frontera internacional terrestre entre Croàcia, estat integrat a la Unió Europea des de l'1 de juliol de 2013, i Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Imperi Austríac і Frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Gabriel Strobl

Gabriel Strobl (* 3 de novembre 1846, Unzenmarkt, Estiria, Imperi Austríac - 15 de març 1925, Admont, Benediktinerstift) fou un sacerdot catòlic austríac, botànic, entomòleg que es va especialitzar en Diptera.

Nou!!: Imperi Austríac і Gabriel Strobl · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Imperi Austríac і Galítsia · Veure més »

Galeries Víctor Manuel II

Les galeries Víctor Manuel II (en italià Galleria Vittorio Emanuele II) són unes galeries comercials de Milà que enllacen la piazza Duomo amb la piazza della Scala, on es troba el famós teatre de La Scala.

Nou!!: Imperi Austríac і Galeries Víctor Manuel II · Veure més »

Gambit de rei

El gambit de rei és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments 1.e4 e5 2.f4 Al segon moviment les blanques ofereixen un peó a l'adversari; aquest peó és del flanc de rei, cosa que dona nom a l'obertura.

Nou!!: Imperi Austríac і Gambit de rei · Veure més »

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Nou!!: Imperi Austríac і Gen · Veure més »

George Bariț

George Bariț George Barițiu (en; 4 juny 1812 a maig 2, 1893), fou un historiador, filòleg, dramaturg, polític, empresari i periodista romanès, fundador de la societat de premsa en llengua romanesa a Transsilvània.

Nou!!: Imperi Austríac і George Bariț · Veure més »

Giovanni Aldini

Giovanni Aldini (Bolonya, 10 d'abril de 1762 - Milà, 17 de gener de 1834) va ser un físic italià.

Nou!!: Imperi Austríac і Giovanni Aldini · Veure més »

Giovanni Ceva

Giovanni Ceva va ser un matemàtic italià del, conegut pels seus treballs en el camp de la geometria.

Nou!!: Imperi Austríac і Giovanni Ceva · Veure més »

Giuditta

Giuditta és una òpera, una tragèdia melodramàtica bíblica, en tres actes amb música del compositor Achille Peri sobre un llibret de l'escriptor Marco Marcelliano Marcello, estrenada al teatre La Scala de Milà el 26 de març de 1860.

Nou!!: Imperi Austríac і Giuditta · Veure més »

Gmelinita

La gmelinita és el terme que es va emprar fins a l'any 1997 per anomenar el que ara són tres espècies de minerals diferenciades: gmelinita-Ca, gmelinita-K i gmelinita-Na.

Nou!!: Imperi Austríac і Gmelinita · Veure més »

Govern dels cent dies

Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.

Nou!!: Imperi Austríac і Govern dels cent dies · Veure més »

Gran Alemanya

Gran Alemanya o Alemanya Gran (en alemany: Großdeutschland) és un concepte polític irredemptista que propugna la unificació de tots els pobles germànics o germano-parlants.

Nou!!: Imperi Austríac і Gran Alemanya · Veure més »

Gran Ducat de Varsòvia

El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.

Nou!!: Imperi Austríac і Gran Ducat de Varsòvia · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.

Nou!!: Imperi Austríac і Grande Armée · Veure més »

Graziadio Isaia Ascoli

Graziadio Isaia Ascoli (Gorizia, 16 de juliol de 1829 – Milà, 21 de gener de 1907) fou un filòleg i lingüista italià d'origen furlà.

Nou!!: Imperi Austríac і Graziadio Isaia Ascoli · Veure més »

Gregor Mendel

Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 o 22 de juliol de 1822-Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós de l'Orde de Sant Agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.

Nou!!: Imperi Austríac і Gregor Mendel · Veure més »

Gregori XV

Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.

Nou!!: Imperi Austríac і Gregori XV · Veure més »

Grimmita

La grimmita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al subgrup de la linnaeïta.

Nou!!: Imperi Austríac і Grimmita · Veure més »

Guerra austro-napolitana

La guerra Austro-napolitana de l'any 1815 duta a terme entre el napoleònic Regne de Nàpols i l'imperi Austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerra austro-napolitana · Veure més »

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerra Austroprussiana · Veure més »

Guerra del Primer Pacte de Família

Stanislas Leszczynski. Candidat Francès Frederic August. Candidat Austríac La Guerra del Primer Pacte de Família (1733 - 1735) va ser la segona campanya italiana de Felip V, aprofitant la Guerra de Successió de Polònia.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerra del Primer Pacte de Família · Veure més »

Guerra dels Ducats

La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerra dels Ducats · Veure més »

Guerra i pau (pel·lícula de 1965)

Guerra i pau (Война и мир, Voïna i mir) és una adaptació cinematogràfica soviètica de la novel·la homònima de Lev Tolstoi dirigida per Serguei Bondartxuk de 1965 a 1967.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerra i pau (pel·lícula de 1965) · Veure més »

Guerres angleses

Les Guerres angleses (Englandskrigene English Wars) foren un seguit de conflictes entre Anglaterra i Suècia amb Dinamarca-Noruega com a part de la Guerres Napoleòniques. Porta el nom de la regió més destacada del seu altre participant principal, el Regne Unit, que va declarar la guerra a Dinamarca-Noruega a causa dels desacords sobre la neutralitat de comerç danès i per prevenir que la flota danesa caigués en mans del Primer Imperi Francès. Es va iniciar amb la primera batalla de Copenhaguen en 1801 i la seva última etapa des de 1807 en endavant fou seguida per la Guerra de les Canoneres, la Guerra danosueca de 1808-1809 i la invasió sueca de Holstein el 1814.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerres angleses · Veure més »

Guerres Habsburg-Otomanes

Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Imperi Austríac і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guillem Tell

Guillem Tell (Alemany: Wilhelm Tell; francès: Guillaume Tell; Italià: Guglielmo Tell; romanx: Guglielm Tell) fou un heroi mític de la independència suïssa.

Nou!!: Imperi Austríac і Guillem Tell · Veure més »

Gustav Mahler

Gustav Mahler (pronunciació en alemany: /ˌg̊ʊstaf o ˌg̊ʊstɑf ˈmɑːlɐ/) (Kaliště, 7 de juliol de 1860 – Viena, 18 de maig de 1911) fou un compositor, director d'orquestra i pianista austro-bohemi, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació.

Nou!!: Imperi Austríac і Gustav Mahler · Veure més »

Hedeby

Localització actual de l'antic poble de Hedeby. Mapa en danès i alemany de l'Schlei. Hedeby (Pronunciació danesa:, nòrdic antic: Heiðabýr, alemany: Haithabu) va ser un centre de comerç important durant l'Era vikinga situat a l'extrem sud de la Península de Jutlàndia, on actualment s'hi troba el districte de Slesvig-Flensburg a Schleswig-Holstein, Alemanya. És de lluny el jaciment arqueològic més important de Schleswig-Holstein.

Nou!!: Imperi Austríac і Hedeby · Veure més »

Henrik Galeen

Henrik Galeen (7 de gener de 1881 - 30 de juliol de 1949) va ser un actor, guionista i director de cinema d'origen austríac considerat una figura influent en el desenvolupament del cinema expressionista alemany durant el cinema mut.

Nou!!: Imperi Austríac і Henrik Galeen · Veure més »

Henry Kissinger

Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər;; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions.

Nou!!: Imperi Austríac і Henry Kissinger · Veure més »

Història d'Alemanya

(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.

Nou!!: Imperi Austríac і Història d'Alemanya · Veure més »

Història d'Àustria

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Història d'Àustria · Veure més »

Història d'Eslovènia

La història d'Eslovènia documenta el període del territori dels eslovens des del fins als temps presents.

Nou!!: Imperi Austríac і Història d'Eslovènia · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Imperi Austríac і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: Imperi Austríac і Història de Dinamarca · Veure més »

Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est

La presència de poblacions de parla alemanya a l'Europa Central i de l'est té les seves arrels en molts segles d'història, atès que l'arribada a l'Europa nord-oriental dels pobles germànics és fins i tot anterior a l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Austríac і Història de la població alemanya a l'Europa central i de l'est · Veure més »

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Nou!!: Imperi Austríac і Història de Sèrbia · Veure més »

Historicisme arquitectònic

Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.

Nou!!: Imperi Austríac і Historicisme arquitectònic · Veure més »

Hlučín

Hlučín (Tzec, Pronunciació:; alemany: Hultschin; polonès: Hulczyn) és una ciutat de la República Txeca situada al districte d'Opava a la regió txeca de Moràvia-Silèsia i és el centre de la regió homònima.

Nou!!: Imperi Austríac і Hlučín · Veure més »

Huedin

Huedin (en, pronunciat en hongarès:  (en) és una ciutat del comtat de Cluj, Transsilvània (Romania). Huedin es troba a l'extrem nord de les muntanyes Apuseni. Està envoltat pels pobles de Nearșova, Domoșu, Horlacea, entre d'altres. La ciutat administra un poble, Bicălatu (Magyarbikal). Darrerament, Huedin ha començat a ser coneguda per les seves iniciatives d'ecoturisme.

Nou!!: Imperi Austríac і Huedin · Veure més »

Humbert I

Humbert I d'Itàlia o Humbert IV de Savoia (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1844 - Monza, Regne d'Itàlia, 29 de juliol de 1900) fou un príncep de Sardenya-Piemont que va esdevenir el segon rei de la Itàlia unificada el 1878.

Nou!!: Imperi Austríac і Humbert I · Veure més »

Ignacy Łukasiewicz

Jan Józef Ignacy Łukasiewicz (1822, Zaduszniki - 1882, Chorkówka) fou un farmacèutic polonès inventor del primer mètode de destil·lar querosè a través del filtratge de petroli.

Nou!!: Imperi Austríac і Ignacy Łukasiewicz · Veure més »

Ignaz Semmelweis

Ignaz Philipp Semmelweis, Ignác Fülöp Semmelweis (Buda (Hongria), 1 de juliol del 1818 - Viena (Imperi austríac) 13 d'agost del 1865) fou un metge hongarès d'origen alemany que va establir les bases del tractament modern de les ferides en inferir que la transmissió per contacte era la causa de les infeccions de les ferides, concretament va estudiar les infeccions puerperals.

Nou!!: Imperi Austríac і Ignaz Semmelweis · Veure més »

Il Canto degli Italiani

Il Canto degli Italiani (El cant dels italians), popularment conegut com a Fratelli d'Italia (Germans d'Itàlia), és l'himne nacional italià, la lletra del qual va ser composta per Goffredo Mameli i la música és obra de Michele Novaro.

Nou!!: Imperi Austríac і Il Canto degli Italiani · Veure més »

Il sogno di Scipione

Il sogno di Scipione, K. 126, és una òpera en un acte composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret italià de Pietro Metastasio.

Nou!!: Imperi Austríac і Il sogno di Scipione · Veure més »

Imotski

Imotski és una ciutat de Croàcia, al comtat de Split-Dalmàcia.

Nou!!: Imperi Austríac і Imotski · Veure més »

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Imperi Alemany · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Imperi Austríac і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.

Nou!!: Imperi Austríac і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Habsburg

La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.

Nou!!: Imperi Austríac і Imperi Habsburg · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Imperi Austríac і Imperi Rus · Veure més »

Invasió francesa de Rússia

La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.

Nou!!: Imperi Austríac і Invasió francesa de Rússia · Veure més »

Ioan Slavici

Ioan Slavici Ioan Slavici Ioan Slavici (pronunciació en romanès: ; 18 de gener de 1848 - 17 d'agost de 1925) va ser un escriptor i periodista de Transsilvània i després de Romania.

Nou!!: Imperi Austríac і Ioan Slavici · Veure més »

Isabella Teotochi Albrizzi

Isabella Teotochi Albrizzi (en grec: Ελισάβετ Θεοτόκη) (1760, Corcira, actualment Corfú, República de Venècia - 1836, Venècia, Imperi Austríac) fou una escriptora d'origen grec i veneciana d'adopció.

Nou!!: Imperi Austríac і Isabella Teotochi Albrizzi · Veure més »

Isidore Singer

Isidore Singer (10 de novembre de 1859 – 20 de febrer de 1939) va ser un enciclopedista jueu estatunidenc d'origen centreeuropeu, editor de The Jewish Encyclopedia i fundador de la Lliga Americana pels Drets de l'Home.

Nou!!: Imperi Austríac і Isidore Singer · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Imperi Austríac і Itàlia · Veure més »

Ius exclusivae

El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.

Nou!!: Imperi Austríac і Ius exclusivae · Veure més »

Jagoda Truhelka

Jagoda Truhelka (5 de febrer de 1864-17 de desembre de 1957) va ser una escriptora i pedagoga iugoslava.

Nou!!: Imperi Austríac і Jagoda Truhelka · Veure més »

Jan Evangelista Purkyně

Jan Evangelista Purkyně, també conegut internacionalment com a Purkinje, (Libochovice, Bohèmia, 17/18 de desembre del 1787 – Praga, 28 de juliol del 1869) fou un anatomista i fisiòleg txec.

Nou!!: Imperi Austríac і Jan Evangelista Purkyně · Veure més »

Jawor

Jawor (Jauer) és una ciutat sud occidental de Polònia amb 24.337 (2006).

Nou!!: Imperi Austríac і Jawor · Veure més »

Ján Levoslav Bella

, en alemany Johann Leopold Bella, fou un compositor, director d'orquestra i professor de música eslovac, que va escriure en l'esperit del moviment romàntic nacionalista del.

Nou!!: Imperi Austríac і Ján Levoslav Bella · Veure més »

Jean-Baptiste Fleuriot-Lescot

Jean-Baptiste Edmond Fleuriot-Lescot o Lescot-Fleuriot va ser un artista escultor i polític revolucionari francès que va aconseguir l'Alcaldia de París, nascut a Brussel·les en 1761 i executat en la guillotina a París el 10 de termidor de l'any II (28 de juliol de 1794).

Nou!!: Imperi Austríac і Jean-Baptiste Fleuriot-Lescot · Veure més »

Johann Hermann Bauer

Johann Hermann Bauer (Kotopeky, 23 de juny de 1861 – Görz, 5 d'abril de 1891), fou un mestre d'escacs austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Johann Hermann Bauer · Veure més »

José Coello de Portugal y Quesada

, II comte Coello de Portugal, germà de Diego Coello de Portugal y Quesada i Francisco Coello de Portugal y Quesada va ser un militar espanyol, capità general de València a finals del.

Nou!!: Imperi Austríac і José Coello de Portugal y Quesada · Veure més »

Josef Škoda

Josef Škoda (Plzeň, actual República Txeca, llavors Imperi austríac, 10 de desembre de 1805 - Viena, llavors Àustria-Hongria, 13 de juny de 1881) fou un metge i professor txec fundador, al costat de Karl von Rokitansky, de l'Escola Moderna de Medicina de Viena.

Nou!!: Imperi Austríac і Josef Škoda · Veure més »

Josef Plachutta

Josef Plachutta, en eslovè Josip Plahuta (Zadar, 13 de maig de 1827 – Przemyśl, 22 de juliol de 1883), va ser un compositor d'escacs austríac d'origen eslovè.

Nou!!: Imperi Austríac і Josef Plachutta · Veure més »

Joseph Kyselak

Graffito de Kyselak a Brno, República Txeca, també Josef Kyselak, fou un funcionari austríac, alpinista i escriptor de viatges.

Nou!!: Imperi Austríac і Joseph Kyselak · Veure més »

Josip Belušić

Josip Belušić (Županići, 12 de març de 1847 - Trieste, 8 de gener de 1905) va ser un inventor i professor croat de física i matemàtiques nascut a l'Imperi Austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Josip Belušić · Veure més »

Josip Jelačić

El Comte Josip Jelačić de Bužim, (16 d'octubre de 1801, Petrovaradin - 20 de maig de 1859. Zagreb) va ser el ban de Croàcia entre el 23 de març de 1848 i el 19 de maig de 1859.

Nou!!: Imperi Austríac і Josip Jelačić · Veure més »

Juan Bautista Topete

va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Nou!!: Imperi Austríac і Juan Bautista Topete · Veure més »

Kaiserlich-königlich

Els adjectius en alemany kaiserlich-königlich (generalment abreujat a k.k. o k. k.), que en català signifiquen Imperial-Real, s'aplicava a les autoritats i institucions estatals de l'Imperi Austríac fins al Compromís austrohongarès de 1867, establert per l'Imperi Austrohongarès.

Nou!!: Imperi Austríac і Kaiserlich-königlich · Veure més »

Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine

Pavelló de la K.u.K Marine.La Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine (en alemany «Marina de guerra imperial i reial») fou la marina de guerra de l'imperi austrohongarès.

Nou!!: Imperi Austríac і Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine · Veure més »

Kaiserschmarrn

Kaiserschmarrn amb nabius roigs. El Kaiserschmarrn o Kaiserschmarren (en hongarès Császármorzsa, en txec Císařský trhanec) és una de les postres més conegudes de la cuina austríaca, popular també en la major part de l'antic Imperi Austrohongarès, així com a Baviera (Alemanya).

Nou!!: Imperi Austríac і Kaiserschmarrn · Veure més »

Karl Ruberl

Karl August Ruberl (Viena, 3 d'octubre de 1881 – Nova York, 12 de desembre de 1966) va ser un nedador austríac que va competir a principis del.

Nou!!: Imperi Austríac і Karl Ruberl · Veure més »

Karl von Rokitansky

Karl von Rokitansky (txec: Karel Rokytanský) (nascut el 19 de febrer de 1804 a Hradec Králové, Bohèmia; difunt el 23 de juliol de 1878 a Viena, Àustria), fou un metge, patòleg, humanista, filòsof i polític liberal austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Karl von Rokitansky · Veure més »

Karol Mikuli

Karol (Karol, Charles, Carl, Karl von) Mikuli (Miculi) (Txernivtsí, llavors Imperi austríac, actualment Ucraïna, 22 d'octubre de 1821 - Lviv, 21 de maig de 1897) fou un compositor, pianista i pedagog polonès d'arrel armènia.

Nou!!: Imperi Austríac і Karol Mikuli · Veure més »

Kladno

Kladno és una ciutat de la Regió de Bohèmia Central de la República Txeca, al nord-oest de Praga.

Nou!!: Imperi Austríac і Kladno · Veure més »

Klemens Maria Hofbauer

Klemens Maria Hofbauer (Tasovice, districte de Znojmo, Moràvia, 26 de desembre de 1751 - Viena, 15 de març de 1820) fou un prevere austríac, cec, de la Congregació del Santíssim Redemptor, impulsor de la difusió d'aquest orde a Àustria i Polònia.

Nou!!: Imperi Austríac і Klemens Maria Hofbauer · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Imperi Austríac і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

Kolomia

Kolomia (en ucraïnès: Коломия) és una ciutat d'importància regional d'Ucraïna pertanyent a l'óblast d'Ivano-Frankivsk.

Nou!!: Imperi Austríac і Kolomia · Veure més »

Korčula (ciutat)

Korčula (en italià Curzola, en llatí Corcyra Nigra, en grec Korkyra Melaina, i en eslau antic Krkar) és un municipi que dona nom a una illa del mar Adriàtic, al comtat de Dubrovnik-Neretva a Croàcia.

Nou!!: Imperi Austríac і Korčula (ciutat) · Veure més »

La victòria de Wellington

Duc de Wellington''', victoriós sobre les tropes napoleòniques a Vitòria a 1813. Wellingtons Sieg (en català La Victòria de Wellington o també La Batalla de Vitòria), opus 91, és una obra orquestral de Ludwig van Beethoven composta en 1813Barry Cooper/(trad. de l'anglès de Denis Collins), Beethoven Dictionary, Lattès, coll.

Nou!!: Imperi Austríac і La victòria de Wellington · Veure més »

Leoš Janáček

Leoš Janáček (Hukvaldy, Moràvia, 3 de juliol de 1854 - Ostrava, 12 d'agost de 1928) fou un compositor txec.

Nou!!: Imperi Austríac і Leoš Janáček · Veure més »

Leopold Auenbrugger

Josef Leopold Auenbrugger o Leopold von Auenbrugg o també Johann Leopold Auenbrugger (19 de novembre de 1722, Graz, llavors Imperi austríac; 17 de maig de 1809, Viena), fou un metge austríac que va inventar el mètode de diagnòstic mèdic denominat percussió.

Nou!!: Imperi Austríac і Leopold Auenbrugger · Veure més »

Lindackerita

La lindackerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la lindackerita.

Nou!!: Imperi Austríac і Lindackerita · Veure més »

Ljudevit Gaj

Ljudevit Gaj, AFI; nascut Ludwig Gay; 8 d'agost de 1809 – 20 d'abril de 1872);Segons Djuro Šurmin: Hrvatski preporod, vol I-II, Zagreb, 1903), fou un lingüista, polític, periodista i escriptor croat. Va ser una de les figures centrals del panelavista moviment il·liri.

Nou!!: Imperi Austríac і Ljudevit Gaj · Veure més »

Llista de fallides de deute sobirà

La llista de fallides de deute sobirà indica els estats del món, i l'any, que van ser incapaços de fer front a les seves obligacions financeres dins dels terminis pactats.

Nou!!: Imperi Austríac і Llista de fallides de deute sobirà · Veure més »

Llista de governants i prínceps de Transsilvània

XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.

Nou!!: Imperi Austríac і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »

Llista de medallistes olímpics de natació (dones)

Aquesta és una llista dels medallistes olímpics de natació en categoria femenina.

Nou!!: Imperi Austríac і Llista de medallistes olímpics de natació (dones) · Veure més »

Llista de medallistes olímpics de tennis

Aquesta és una llista dels medallistes olímpics de tennis.

Nou!!: Imperi Austríac і Llista de medallistes olímpics de tennis · Veure més »

Llista de països desapareguts

Màxima extensió de l'Imperi Romà. Expansió de l'Imperi Mongol. En aquesta llista hi ha alguns països que existiren algun cop, però que en l'actualitat ja no existeixen per causes diverses, bé perquè s'hagin unit amb altres països, bé perquè hagin canviat de nom, han estat conquerits, s'han independitzat, secessionat o dissolt.

Nou!!: Imperi Austríac і Llista de països desapareguts · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Imperi Austríac і Llista de reis germànics · Veure més »

Lluís d'Àustria

Lluís Josep d'Habsburg i Lorena (Florència, Itàlia; 13 de desembre de 1784 - Viena, 1854), amb el nom d'Arxiduc Ludwig Joseph, va ser l'onzè fill de l'Emperador Leopold II d'Àustria i de Maria Lluïsa de Borbó Infanta d'Espanya i filla de Carles III d'Espanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Lluís d'Àustria · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Imperi Austríac і Lluís XVIII de França · Veure més »

Lluïsa de França

Lluïsa de França o Lluïsa de Borbó-Artois (París, França 1819 - Venècia 1864) fou una princesa de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Imperi Austríac і Lluïsa de França · Veure més »

Magenta (color)

El magenta s'obté barrejant pigments de color roig i de color blau.

Nou!!: Imperi Austríac і Magenta (color) · Veure més »

Magenta (Milà)

Magenta és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.

Nou!!: Imperi Austríac і Magenta (Milà) · Veure més »

Manuel Negrete de la Torre

Manuel Negrete de la Torre (Reinosa, Cantàbria, 15 de gener de 1736 - París, 13 de març de 1818) fou un aristòcrata i polític espanyol, ministre del govern de Josep I Bonaparte.

Nou!!: Imperi Austríac і Manuel Negrete de la Torre · Veure més »

Maramureș

Mapa de Romania amb la regió de Maramureș ressaltada Maramureș septentrional com a part de l'òblast de Zakarpattia d'Ucraïna Maramureș (en i prounciat ;, Marmaroshchyna) és una regió geogràfica, històrica i cultural al nord de Romania i a l'oest d'Ucraïna.

Nou!!: Imperi Austríac і Maramureș · Veure més »

Marca d'Ístria

El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.

Nou!!: Imperi Austríac і Marca d'Ístria · Veure més »

Maria Beatriu d'Este

Maria Beatriu d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.

Nou!!: Imperi Austríac і Maria Beatriu d'Este · Veure més »

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Nou!!: Imperi Austríac і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Maria Pia de Savoia (reina de Portugal)

Maria Pia de Savoia (Torí, 16 d'octubre de 1847 - Stupinigi, Torí, 5 de juliol de 1911) va ser una princesa italiana, primer del regne de Sardenya i després d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Maria Pia de Savoia (reina de Portugal) · Veure més »

Maria Waldmann

Maria Waldmann (Viena, 19 novembre de 1844 - Ferrara, 6 novembre de 1920) fou una mezzosoprano austríaca molt estimada com a cantant pel compositor Giuseppe Verdi.

Nou!!: Imperi Austríac і Maria Waldmann · Veure més »

Marianne von Martínez

Marianne Martínez o Marianne von Martinez (Viena, 4 de maig de 1744 - Viena, 13 de desembre de 1812) va ser una compositora, cantant i intèrpret austríaca d'origen espanyol.

Nou!!: Imperi Austríac і Marianne von Martínez · Veure més »

Marie Renard

Marie Renard (Graz, Imperi Austríac, 8 de gener de 1864 - Graz, Àustria, 19 d'octubre de 1939) fou una cantant austríaca, que va interpretar papers de mezzosoprano i de contralt operística.

Nou!!: Imperi Austríac і Marie Renard · Veure més »

Marienthal

Marienthal (en luxemburguès: Mariendall) és una vila de la comuna de Tuntange situada al districte de Luxemburg del cantó de Mersch.

Nou!!: Imperi Austríac і Marienthal · Veure més »

Mariscal de Camp (Alemanya)

Insígnia d'espatlla de Mariscal de Camp de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Mariscal de Camp (en alemany: Generalfeldmarschall, i de vegades només escrit Feldmarschall) era un grau dels exèrcits de diversos estats alemanys, al Sacre Imperi Romà, a l'època del Tercer Reich i a l'Imperi Austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Mariscal de Camp (Alemanya) · Veure més »

Martin Sekulić

Martin Sekulić (Lovinac, Imperi Austríac, actual Croàcia, 1833 - Zagreb, Imperi Austrohongarès, actual Croàcia, 1905) va ser un professor de matemàtiques i física a l'Escola Reial de secundària a Rakovac (avui dia Karlovac).

Nou!!: Imperi Austríac і Martin Sekulić · Veure més »

Max Fleissig

Miksa (Max) Fleissig (nascut el 10 de novembre de 1845, a Csenger – data de la mort desconeguda, però no anterior a 1913), fou un jugador d'escacs jueu hongarès, nascut en territori del llavors Regne d'Hongria, dins l'Imperi Austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Max Fleissig · Veure més »

Max Nettlau

Max Heinrich Hermann Reinhardt Nettlau (Viena, Imperi d'Àustria 1865 - Amsterdam, Països Baixos 1944) fou un historiador de l'anarquisme alemany i internacional.

Nou!!: Imperi Austríac і Max Nettlau · Veure més »

Max Planck

fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Nou!!: Imperi Austríac і Max Planck · Veure més »

Maximilià I de Mèxic

Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.

Nou!!: Imperi Austríac і Maximilià I de Mèxic · Veure més »

Maximilià II de Baviera

Maximilià II de Baviera, Maximilian Joseph von Wittelsbach, (Múnic, 28 de novembre de 1811 - 10 de març de 1864) va ser rei de Baviera des de 1848 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Austríac і Maximilià II de Baviera · Veure més »

Maxomys hellwaldii

Maxomys hellwaldii és una espècie de rosegador de la família dels múrids.

Nou!!: Imperi Austríac і Maxomys hellwaldii · Veure més »

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Nou!!: Imperi Austríac і Menorca sota domini britànic · Veure més »

Migracions sèrbies

Les migracions sèrbies (Serbi: Velike seobe Srba/Велике сеобе Срба) es refereixen principalment a dues grans migracions de serbis de l'Imperi Otomà a la monarquia dels Habsburgs.

Nou!!: Imperi Austríac і Migracions sèrbies · Veure més »

Milan Neralić

Milan Neralić (Slunj, Croàcia, 26 de febrer de 1875 – Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 17 de febrer de 1918) fou un tirador d'esgrima austríac, d'origen croata, que competí a cavall del i el.

Nou!!: Imperi Austríac і Milan Neralić · Veure més »

Milena Mrazović

Milena Theresia Mrazović (posteriorment coneguda com a Milena Preindlsberger) (Bjelovar, actual Croàcia, 28 de desembre de 1863 – Viena, Àustria, 20 de gener de 1927) va ser una periodista, escriptora, etnòloga i compositora austro-hongaresa.

Nou!!: Imperi Austríac і Milena Mrazović · Veure més »

Minories ètniques a Romania

Mapa ètnic de Romania dins 2011 Mapa ètnic dels comtats Romanesos (2011 cens) Minories menors de Romania (sota 100.000 membres) Etnicitat dins Romania per comtat (habitants) va basar en la 2002 dada de cens Etnicitat dins Romania per comtat (%) va basar damunt 2002 dada de cens Les minories ètniques a Romania són al voltant del 10,5% de la població de Romania, essent la resta considerada d'ètnia romanesa.

Nou!!: Imperi Austríac і Minories ètniques a Romania · Veure més »

Miriam Soljak

Miriam Bridelia Soljak de nom de soltera Miriam Bridelia Cummings, fou una pionera feminista neozelandesa, comunista, activista pels drets de les persones aturades i partidària de la planificació familiar.

Nou!!: Imperi Austríac і Miriam Soljak · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Imperi Austríac і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monarquia de Juliol

La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.

Nou!!: Imperi Austríac і Monarquia de Juliol · Veure més »

Moviment il·liri

''Danica Ilirska'', el diari de Ljudevit Gaj. El moviment il·liri (en croat Ilirski pokret), també conegut amb el nom de renaixement nacional croat (Hrvatski narodni preporod), va ser una campanya cultural i política iniciada per un grup intel·lectuals croats joves croats durant la primera meitat del, al voltant dels anys 1835–1849 (hi ha un cert desacord sobre la data oficial).

Nou!!: Imperi Austríac і Moviment il·liri · Veure més »

Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món

Corona Reial. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'Estat.

Nou!!: Imperi Austríac і Moviments monàrquics, regnes i dinasties reials del món · Veure més »

Mutasarrifat de Mont Líban

El mutassarrifat de Mont Líban fou una subdivisió de l'Imperi Otomà creada després de les reformes del Tanzimat.

Nou!!: Imperi Austríac і Mutasarrifat de Mont Líban · Veure més »

Nacionalisme alemany

El ''Reichsadler'' o àliga imperial de l'escut d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, datat del 1304. Avui en dia anomenat ''Bundeswappen'' (escut federal), és un dels símbols de l'Estat alemany i de la nació alemanya. El nacionalisme alemany (en alemany: Deutscher Nationalismus o Deutschnationalismus) és el nacionalisme referent als alemanys i al context de la cultura alemanya.

Nou!!: Imperi Austríac і Nacionalisme alemany · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Imperi Austríac і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Imperi Austríac і Napoleó III · Veure més »

Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 1 milla lliure

La prova de la milla estil lliure fou una de les que formà part del programa de natació que es disputà als Jocs Olímpics de Saint Louis de 1904.

Nou!!: Imperi Austríac і Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 1 milla lliure · Veure més »

Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 440 iardes lliures

La prova de les 440 iardes lliures fou una de les que formà part del programa de natació que es disputà als Jocs Olímpics de Saint Louis de 1904.

Nou!!: Imperi Austríac і Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 440 iardes lliures · Veure més »

Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 880 iardes lliures

La prova de les 880 iardes lliures fou una de les que formà part del programa de natació que es disputà als Jocs Olímpics de Saint Louis de 1904.

Nou!!: Imperi Austríac і Natació als Jocs Olímpics d'estiu de 1904 - 880 iardes lliures · Veure més »

Nemzeti dal

Petőfi al Nemzeti Múzeum llegint el ''Cant nacional'' (Mihály Zichy) Nemzeti dal ('Cant nacional') és un dels poemes més importants i que més influència han tingut en la literatura hongaresa.

Nou!!: Imperi Austríac і Nemzeti dal · Veure més »

Niccolò Tommaseo

Niccolò Tommaseo (AFI) fou un lingüista italià, periodista i assagista, editor d'un Dizionario della Lingua Italiana en vuit volums (1861–74), d'un diccionari de sinònims (1830) i altres obres.

Nou!!: Imperi Austríac і Niccolò Tommaseo · Veure més »

Nicolas Chopin

Nicolas Chopin (en polonès: Mikolaj Chopin) (15 d'abril de 1771 – 3 de maig de 1844) va ser un professor de llengua francesa en la Polònia ocupada per russos i prussians, i el pare del compositor polonès Frédéric Chopin.

Nou!!: Imperi Austríac і Nicolas Chopin · Veure més »

Nikola Tesla

Nikola Tesla (en serbi: Никола Тесла) (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de gener de 1943) va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.

Nou!!: Imperi Austríac і Nikola Tesla · Veure més »

Nova Gorica

Nova Gorica és un municipi eslovè, dins de la regió de Goriška, vora la frontera amb Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Nova Gorica · Veure més »

Onomàstica jueva

Lonomàstica jueva tracta dels prenoms i, especialment, dels cognoms que els jueus han utilitzat al llarg de tota la Història i a tots els països del món on els ha portat la seva Diàspora.

Nou!!: Imperi Austríac і Onomàstica jueva · Veure més »

Oppolzer (cràter)

Fotografia de la missió Apollo 16 Entorn de Oppolzer. Fotografia de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter Oppolzer és el romanent d'un cràter d'impacte que s'hi troba en l'extrem sud de Sinus Medii, pràcticament sobre el meridià zero de la Lluna.

Nou!!: Imperi Austríac і Oppolzer (cràter) · Veure més »

Orde Basilià de Sant Josafat

LOrde Basilià de Sant Josafat és un orde monàstic masculí catòlic de ritual bizantí.

Nou!!: Imperi Austríac і Orde Basilià de Sant Josafat · Veure més »

Orde de la Lligacama

Enric de Grosmont, comte de Lancaster (d.1361) (posteriorment Duc de Lancaster), el segon receptor de l'Orde, apareix vestint les robes de la Garrotera en una il·lustració del ''Llibre de la Lligacama de Bruges'', fet per William Bruges (1375–1450), primer Rei d'Armes Principal de la Lligacama El Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), també conegut com l'Orde de la Garrotera, és l'orde de cavalleria vigent més antic del món, i és la cúspide del sistema honorífic a Anglaterra i al Regne Unit, i està dedicat a Sant Jordi com a sant patró d'Anglaterra.

Nou!!: Imperi Austríac і Orde de la Lligacama · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Imperi Austríac і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Ordes imperials de Mèxic

Els ordes imperials de Mèxic són les tres condecoracions instituïdes pel Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i pel Segon Imperi Mexicà (1864-1867) per distingir les persones que se'n consideraven mereixedores.

Nou!!: Imperi Austríac і Ordes imperials de Mèxic · Veure més »

Oscar Chajes

Oscar Chajes (Galítsia, 14 de desembre de 1873 - USA, 28 de febrer de 1928), fou un jugador d'escacs jueu austrohongarès, posteriorment nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Imperi Austríac і Oscar Chajes · Veure més »

Otto Herschmann

Otto Herschmann (Viena, 4 de gener de 1877 - Izbica, 14 de juny de 1942) va ser un nedador, tirador, advocat i dirigent esportiu austríac d'origen jueu.

Nou!!: Imperi Austríac і Otto Herschmann · Veure més »

Otto von Bismarck

Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.

Nou!!: Imperi Austríac і Otto von Bismarck · Veure més »

Otto Wahle

Otto Wahle (Viena, 5 de novembre de 1879 - Forest Hills, Nova York, Estats Units) va ser un nedador austríac que va prendre part en dues edicions dels Jocs Olímpics, el Jocs Olímpics de 1900 i el 1904.

Nou!!: Imperi Austríac і Otto Wahle · Veure més »

Paisius Velichkovsky

va ser un monjo ortodox que ajudà a difondre el concepte del líder espiritual en el món eslau.

Nou!!: Imperi Austríac і Paisius Velichkovsky · Veure més »

Parlament de la República Txeca

El Parlament de la República Txeca (en txec Parlament České republiky) és la branca legislativa de la República Txeca.

Nou!!: Imperi Austríac і Parlament de la República Txeca · Veure més »

Pas de l'Stelvio

El Pas de l'Stelvio (en italià: Passo dello Stelvio, alemany: Stilfser Joch) és un port de muntanya italià situat a 2.757 msnm; és el port de muntanya pavimentat de major elevació dels Alps orientals, i el segon més alt dels Alps, tan sols rere el Coll de l'Iseran (2.770 msnm).

Nou!!: Imperi Austríac і Pas de l'Stelvio · Veure més »

Pau de Praga (1866)

La Pau de Praga va ser un tractat de pau signat a Praga el 23 d'agost de 1866, després del preliminar tractat de Nikolsburg del 21 de juliol, va posar fi a la Guerra Austro-prussiana.

Nou!!: Imperi Austríac і Pau de Praga (1866) · Veure més »

Pau de Schönbrunn

La Pau de Schönbrunn va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Imperi Austríac і Pau de Schönbrunn · Veure més »

Paul Neumann

Paul Neumann o Paul Newman (Viena, 13 de juny de 1875 - Viena, 9 de febrer de 1932) va ser un nedador austríac que va prendre part en els Jocs Olímpics de 1896, a Atenes, i que fou el primer austríac a guanyar un or olímpic.

Nou!!: Imperi Austríac і Paul Neumann · Veure més »

Pavel Josep Safarik

Pavel Josep Safarik (Kobeliarovo, Regne d'Hongria (actualment, a Eslovàquia), 13 de maig de 1795 - Praga, Bohèmia, Imperi Austríac (actualment, a la República txeca), 26 de juny de 1861) fou un filòleg, poeta, historiador, etnògraf, professor i bibliotecari d'ètnia eslovaca del Regne d'Hongria.

Nou!!: Imperi Austríac і Pavel Josep Safarik · Veure més »

Pavlos Carrer

, italianitzat sovint com a Paolo Carrer, fou un compositor grec, un dels líders de l'escola de música jònica i el primer a crear òperes nacionals i música vocal basada en temes grecs, llibrets i lletres en llengua grega, a més de melodies inspirades en la tradició popular urbana de la Grècia moderna.

Nou!!: Imperi Austríac і Pavlos Carrer · Veure més »

Pálné Veres

va ser una mestra i feminista hongaresa, coneguda per promoure els drets de les dones, per obrir la primera escola secundària de dones a Hongria i per fundar l'Associació Nacional Hongaresa per l'Educació de les Dones.

Nou!!: Imperi Austríac і Pálné Veres · Veure més »

Pelješac

Pelješac és una península al sud de Dalmàcia que pertany a la República de Croàcia.

Nou!!: Imperi Austríac і Pelješac · Veure més »

Pellegrino Rossi

Pellegrino Rossi (13 de juliol de 1787 - 15 de novembre de 1848) va ser un economista, polític i jurista italià.

Nou!!: Imperi Austríac і Pellegrino Rossi · Veure més »

Pierre François Charles Augereau

Pierre Françoise Augereau (París, 21 d'octubre del 1757 – La Houssaye-en-Brie, 1816), fou un militar francès que assolí el grau de mariscal així com els títols de par de França i duc de Castiglione.

Nou!!: Imperi Austríac і Pierre François Charles Augereau · Veure més »

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Nou!!: Imperi Austríac і Pius IX · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Austríac і Pius VII · Veure més »

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Nou!!: Imperi Austríac і Pius XI · Veure més »

Podgórze

L'església Sant Josep de Podgorze Podgórze era un poble abans de convertir-se en un barri i després un districte de Cracòvia.

Nou!!: Imperi Austríac і Podgórze · Veure més »

Prater

Una escultura de pallasso convidant les visitants d'una de les atraccions Prater o Wurstelprater en alemany és un parc d'atraccions localitzat al Prater de Viena, en el segon districte, Leopoldstadt.

Nou!!: Imperi Austríac і Prater · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Imperi Austríac і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primer ministre d'Hongria

El Primer Ministre de la República d'Hongria és el cap de govern d'aquest país.

Nou!!: Imperi Austríac і Primer ministre d'Hongria · Veure més »

Primera guerra d'independència italiana

La Primera guerra d'independència italiana es va lliurar entre el 1848 i 1849, entre el Regne de Sardenya i l'imperi austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Primera guerra d'independència italiana · Veure més »

Primera Guerra de Schleswig

La primera guerra de Schleswig o primera guerra pruso-danesa va ser un conflicte que va enfrontar a la Confederació Germànica amb Dinamarca entre el mes de març de 1848 fins a 1851.

Nou!!: Imperi Austríac і Primera Guerra de Schleswig · Veure més »

Primera partició de Polònia

Les terres arrabassades per les tres potències en la partició de Polònia República en els anys 1773-1789 com a protectorat de l'Imperi Rus ''La imatge d'Europa el 1772'', segons una vinyeta satírica britànica ''Le gâteau des rois'' – (al·legoria sobre la partició de Polònia, calcografia realitzada sobre la base dels dibuixos de Noël Le Mire Part del "pastís polonès" que correspongué a cadascun dels països implicats en la Primera partició La primera partició de Polònia (o de la República de les Dues Nacions) va tenir lloc el 1772.

Nou!!: Imperi Austríac і Primera partició de Polònia · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Imperi Austríac і Primera potència mundial · Veure més »

Principat de Galítsia

El Principat de Galítsia o Kalieshi/Kialioshi; romanització ucrainès:Halytske kniazivstvo; rus:Галицкое княжество; antic eslau: Галицкоє кънѧжьство; romanès: Cnezatul Halici), o Principat de Galitsia Rus' va ser un principat eslau oriental medieval, i un dels principals estats regionals dins l'àmbit polític de la Rus de Kiev, establert per membres de la línia més antiga dels descendents de Iaroslav I. Un tret característic d'aquest regne era un paper important de la noblesa i dels ciutadans en la vida política, el qual era una condició principal per al domini del príncep. Galitsia, com s'esmenta cap al 1124, va ser la seu d'Ivan Vasilkóvitx, nét de Rostislav de Tmutarakan. Segons Mikhailo Hrushevski, el regne de Galitsia va ser transferit a Rostislav a la mort del seu pare Vladimir de Nóvgorod, però aquest va ser expulsat pel seu oncle originari de Tmutarakan. El regne va passar a Yaropolk Iziaslavich, fill del Gran Príncep de Kíev Iziaslav I.Galitsia va esdevenir una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna, fomant part en l'actualitat de l'óblast d'Ivano-Frankivsk a l'Ucraïna Oriental. 343x343px.

Nou!!: Imperi Austríac і Principat de Galítsia · Veure més »

Principat de Transsilvània (1711–1867)

El Principat de Transsilvània, des de 1765 el Gran Principat de Transsilvània, va ser un regne de la corona hongaresa i des de 1804 una corona austríaca, 1860, Chambers's Encyclopaedia based on Brockhaus Enzyklopädie, 10th Edition governada pels monarques dels Habsburg i dels Habsburg-Lorena de la Monarquia dels Habsburg (més tard Imperi austríac).

Nou!!: Imperi Austríac і Principat de Transsilvània (1711–1867) · Veure més »

Província de Slesvig-Holstein

La Província de Slesvig-Holstein (Provinz Schleswig-Holstein) va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1868 a 1946.

Nou!!: Imperi Austríac і Província de Slesvig-Holstein · Veure més »

Província de Varese

La província de Varese és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Província de Varese · Veure més »

Províncies Il·líriques

Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Imperi Austríac і Províncies Il·líriques · Veure més »

Rabat

Rabat (tr) és la capital del regne del Marroc, situada a la costa atlàntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé.

Nou!!: Imperi Austríac і Rabat · Veure més »

Ralph Benatzky

Ralph Benatzky (Moravské Budějovice, 5 de juny de 1884 – 16 d'octubre de 1957), nat Rudolf František Josef Benatzky, fou un compositor austríac originari de la República Txeca, que en aquell temps era part de l'Imperi Austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Ralph Benatzky · Veure més »

Rémi Joseph Isidore Exelmans

Rémi Joseph Isidore Exelmans a la batalla de Vertingen. Rémi Joseph Isidore Exelmans, 1r Comte Exelmans (13 de novembre de 1775 - 22 de juny de 1852) va ser un distingit soldat francès de les Guerres Revolucionàries i les Guerres Napoleòniques, i també una figura política del següent període.

Nou!!: Imperi Austríac і Rémi Joseph Isidore Exelmans · Veure més »

Rímini

Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: Imperi Austríac і Rímini · Veure més »

Regia Marina

La Regia Marina (la Marina Reial italiana) data des de la proclama del Regne d'Itàlia el 1861 després de la unificació del país.

Nou!!: Imperi Austríac і Regia Marina · Veure més »

Regne d'Il·líria

El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne d'Il·líria · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de Bohèmia

El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne de Bohèmia · Veure més »

Regne de Hannover

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles  i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne de Hannover · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Imperi Austríac і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne Llombardovènet

El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne Llombardovènet · Veure més »

Regne napoleònic d'Itàlia

El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.

Nou!!: Imperi Austríac і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »

Reinhold Trampler

Reinhold Trampler (26 de juliol de 1877 – 21 de desembre de 1964) va ser un tirador austríac que va competir a començaments del.

Nou!!: Imperi Austríac і Reinhold Trampler · Veure més »

Renaixement nacional serbi

El renaixement nacional serbi o ressorgiment serbi Српски препород / Srpski preporod) fa referència a un període de la història dels serbis entre el i l'establiment de iure del Principat de Sèrbia. Va començar a territori dels Habsburg, a Sremski Karlovci. El ressorgiment serbi va començar més d'hora que el renaixement nacional búlgar. La primera revolta a l'Imperi Otomà que va adquirir un caràcter nacional fou la revolució sèrbia (1804-1817), que fou la culminació del renaixement serbi.Segons Jelena Milojković-Djurić: "La primera societat literària i científica entre els eslaus fou Matica srpska, fundada pels líders del ressorgiment serbi a Pest el 1826. Voivodina es va convertir en el bressol del renaixement serbi durant el. Vuk Stefanović Karadžić (1787–1864) fou el més actiu durant aquest període. El renaixement serbi era vist com una amenaça per a l'Imperi Austríac, en qüestionar els seus interessos estratègics. Els serbis van establir l'efímera Voivodina sèrbia durant les revolucions de 1848 a través d'un conflicte armat amb els hongaresos, com a part del renaixement. Tot i que el ressorgiment serbi va adoptar la idea de la cooperació entre els pobles eslaus del sud, i va ser influenciat per la seva base política nacional i la possibilitat d'establir un estat iugoslau, continuava sent, en termes culturals i nacionals, una altra Gran Sèrbia. Liberation of Belgrade by Katarina Ivanović.jpg|L'alliberament del Belgrad del 1806 The_May_Assembly_1848_in_Sremski_Karlovci.jpg|Proclamació de la Voivodina sèrbia (1848) Вук Стефановић Караџић.око 1860.jpg|Vuk Stefanović Karadžić (1787–1864).

Nou!!: Imperi Austríac і Renaixement nacional serbi · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Imperi Austríac і República de Venècia · Veure més »

República romana (segle XIX)

La República romana va ser declarada com a estat de curta durada el 9 de febrer de 1849, quan el govern dels Estats Pontificis va ser substituït temporalment per un govern republicà a causa de la fugida de Pius IX a Gaeta.

Nou!!: Imperi Austríac і República romana (segle XIX) · Veure més »

Retrocàrrega

Mecanisme d'un mosquet de retrocàrrega de Felip V d'Espanya (detall). Una arma de retrocàrrega és una arma de foc en la qual el projectil és carregat per la part posterior del canó (culata), al contrari de les armes d'avantcàrrega en les quals, el projectil i el propel·lent s'introdueixen dins l'ànima del canó per la boca.

Nou!!: Imperi Austríac і Retrocàrrega · Veure més »

Revolta eslovaca de 1848-1849

La Revolta eslovaca de 1848-1849 o L'Aixecament d'Eslovàquia (en eslovac: Slovenské povstanie), va ser un aixecament dels eslovacs contra els hongaresos de l'Alta Hongria (ara Eslovàquia), dintre dels anys 1848 i 1849 en les nomenades revolucions de 1848 de l'Imperi Austríac de la Monarquia dels Habsburg.

Nou!!: Imperi Austríac і Revolta eslovaca de 1848-1849 · Veure més »

Revolució de 1820

''Disparate del miedo'', gravat nº 2, on es representa en els personatges uniformats que cauen o fugen davant una gegantina figura fantasmal. Nigel Glendinning, ''Francisco de Goya'', Madrid, Cuadernos de Historia 16 (col. «El arte y sus creadores», n.º 30), 1993. D.L. 34276-1993. Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820.

Nou!!: Imperi Austríac і Revolució de 1820 · Veure més »

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Imperi Austríac і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució hongaresa de 1848

Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.

Nou!!: Imperi Austríac і Revolució hongaresa de 1848 · Veure més »

Reyerita

La reyerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la reyerita.

Nou!!: Imperi Austríac і Reyerita · Veure més »

Richard Verderber

Richard Verderber (Kočevje, Ducat de Carniola, Imperi Austrohongarès, 23 de gener de 1884 - Viena, 8 de setembre de 1955) va ser un tirador austríac que va competir a començaments del.

Nou!!: Imperi Austríac і Richard Verderber · Veure més »

Robert I de Parma

Robert I de Parma (Florència, Províncies Unides de la Itàlia Central 1848 - Pianore, Regne d'Itàlia 1907) fou l'últim duc de Parma, pertanyent a la Casa dels Borbó, càrrec que ostentà entre 1854 i 1859.

Nou!!: Imperi Austríac і Robert I de Parma · Veure més »

Rodolf d'Àustria (1788-1831)

va ser Arxiduc i Príncep Imperial d'Àustria, Príncep d'Hongria i Bohèmia, Arquebisbe d'Olomouc i cardenal, membre de la Casa d'Habsburg-Lorena, així com protector de Ludwig van Beethoven.

Nou!!: Imperi Austríac і Rodolf d'Àustria (1788-1831) · Veure més »

Roșia Montană

Roșia Montană (pronunciat en romanès:, "roșia de les muntanyes") és un comú del comtat d'Alba a les muntanyes Apuseni, a l'oest de Transsilvània (Romania).

Nou!!: Imperi Austríac і Roșia Montană · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Imperi Austríac і Romania · Veure més »

Rudolf Cvetko

Rudolf Cvetko (Senožeče, Eslovènia, 17 de novembre de 1880 – Ljubljana, 15 de desembre de 1977) va ser un tirador i soldat eslovè que va competir a començaments del segle XX sota bandera austríaca.

Nou!!: Imperi Austríac і Rudolf Cvetko · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Imperi Austríac і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Samuel Morse

Samuel Finley Breese Morse (27 d'abril de 1791, Charlestown, Massachusetts – 2 d'abril de 1872, Nova York), va ser un inventor i pintor estatunidenc.

Nou!!: Imperi Austríac і Samuel Morse · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Imperi Austríac і Santa Aliança · Veure més »

Sønderborg

Sønderborg (en alemany Sonderburg) és una ciutat danesa del sud de la península de Jutlàndia i l'illa d'Als, és la capital del municipi de Sønderborg que forma part de la regió de Syddanmark, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial.

Nou!!: Imperi Austríac і Sønderborg · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Imperi Austríac і Segle XIX · Veure més »

Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.

Nou!!: Imperi Austríac і Segon Imperi Francès · Veure més »

Servents de Maria

L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.

Nou!!: Imperi Austríac і Servents de Maria · Veure més »

Setena Coalició

La Setena Coalició va ser una aliança militar de les potències europees contra l'Emperador Napoleó I el 1815.

Nou!!: Imperi Austríac і Setena Coalició · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Imperi Austríac і Sicília · Veure més »

Siegfried Flesch

Siegfried Friedrich "Fritz" Flesch (Brno, 11 de març de 1872 – 11 d'agost de 1939) va ser un tirador d'esgrima austríac d'origen jueu que va competir a cavall del i el.

Nou!!: Imperi Austríac і Siegfried Flesch · Veure més »

Simon Hollósy

Simon Hollósy (Máramarossziget, Imperi Austríac, ara Romania, 2 de febrer de 1857 - Tiachiv, Imperi Austrohongarès, ara Ucraïna, 8 de maig de 1918) fou un pintor figuratiu, naturalista i realista hongarès.

Nou!!: Imperi Austríac і Simon Hollósy · Veure més »

Sisena Coalició

La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.

Nou!!: Imperi Austríac і Sisena Coalició · Veure més »

Sisto Riario Sforza

Sisto Riario Sforza (Nàpols, 1810-1878) fou un cardenal de la Cúria romana.

Nou!!: Imperi Austríac і Sisto Riario Sforza · Veure més »

Sládkovičovo

Sládkovičovo és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: Imperi Austríac і Sládkovičovo · Veure més »

Slunj

Slunj és una ciutat de Croàcia, al comtat de Karlovac.

Nou!!: Imperi Austríac і Slunj · Veure més »

Sombor

Església ortodoxa sèrbia Sombor (Сомбор) és una ciutat i municipi localitzat a Sèrbia a. La ciutat té una població de 51,471 (cens 2002), mentre que la població del municipi arriba als 97,263 habitants.

Nou!!: Imperi Austríac і Sombor · Veure més »

Sonata per a violí núm. 1 (Beethoven)

La Sonata per a violí núm.

Nou!!: Imperi Austríac і Sonata per a violí núm. 1 (Beethoven) · Veure més »

Sonata per a violí núm. 2 (Beethoven)

Sonata per a violí núm.

Nou!!: Imperi Austríac і Sonata per a violí núm. 2 (Beethoven) · Veure més »

Sonata per a violí núm. 3 (Beethoven)

Sonata per a violí núm.

Nou!!: Imperi Austríac і Sonata per a violí núm. 3 (Beethoven) · Veure més »

Spritz

''Piazza delle Erbe'' a Pàdua, on la gent hi va a beure's un spritz El spritz és un aperitiu alcohòlic les arrels històriques del qual es remunten als temps de la dominació austro-hongaresa de l'àrea de Trieste, al nord d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Austríac і Spritz · Veure més »

Stepan Bandera

Stepan Andríovtix Bandera fou un polític revolucionari ucraïnès i un dels líders del moviment nacional d'Ucraïna a l'oest d'Ucraïna (Galítsia), que va dirigir l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN).

Nou!!: Imperi Austríac і Stepan Bandera · Veure més »

Strakonice

Strakonice (en alemany: Strakonitz) és una ciutat de la regió de Bohèmia del Sud de la República Txeca i la capital del Districte de Strakonice.

Nou!!: Imperi Austríac і Strakonice · Veure més »

Tanzimat

Tanzimat (تنظيمات), el significat del qual en turc és "regulació i organització", ve a definir el període entre 1839 i 1876 en què al si de l'Imperi Otomà es va executar una política de renovació a tots els nivells, en un intent de modernitzar l'imperi davant de la pressió de les potències occidentals, alhora que va procurar modernitzar l'aparell polític, econòmic, burocràtic i social que havien regit en la Sublim Porta en els segles anteriors.

Nou!!: Imperi Austríac і Tanzimat · Veure més »

Tàbor

Tàbor (en txec: Tábor) és una ciutat de la República Txeca, situada en la regió de la Bohèmia Meridional.

Nou!!: Imperi Austríac і Tàbor · Veure més »

Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1912

Als Jocs Olímpics de 1912 celebrats a la ciutat d'Estocolm es realitzaren vuit proves de tennis, quatre en categoria masculina, dues en categoria femenina i dues en categoria mixta.

Nou!!: Imperi Austríac і Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1912 · Veure més »

Tercera Coalició

La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República.

Nou!!: Imperi Austríac і Tercera Coalició · Veure més »

Territori Lliure de Trieste

El Territori Lliure de Trieste (en italià Territorio libero di Trieste, en eslovè Svobodno tržaško ozemlje, en croat Slobodni teritorij Trsta) va ser una ciutat estat situada a l'Europa central, entre el nord d'Itàlia i el territori que ocupava l'antiga Iugoslàvia.

Nou!!: Imperi Austríac і Territori Lliure de Trieste · Veure més »

Theodor Gomperz

Theodor Gomperz. Theodor Gomperz (1832-1912) fou un filòsof i filòleg austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Theodor Gomperz · Veure més »

Tihany

Tihany és un municipi a la península homònima, a la riba nord del llac Balaton, a la província de Veszprém, a Hongria.

Nou!!: Imperi Austríac і Tihany · Veure més »

Torneig d'escacs de Londres de 1862

El Torneig d'escacs de Londres de 1862 fou un torneig d'escacs internacional que se celebrà a Londres, durant la segona Exposició Universal britànica, el 1862.

Nou!!: Imperi Austríac і Torneig d'escacs de Londres de 1862 · Veure més »

Total War

Total War (Guerra total) és una saga de videojocs desenvolupats per The Creative Assembly.

Nou!!: Imperi Austríac і Total War · Veure més »

Tractat de Balta Liman

Els Tractats de Balta Liman van ser dos pactes signats a Balta Liman, prop d'Istanbul sent l'Imperi Otomà un dels signants.

Nou!!: Imperi Austríac і Tractat de Balta Liman · Veure més »

Tractat de Fontainebleau (1814)

El Tractat de Fontainebleau es va signar l'11 d'abril del 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Imperi Austríac, Hongria, Imperi Rus i Regne de Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la Sisena Coalició.

Nou!!: Imperi Austríac і Tractat de Fontainebleau (1814) · Veure més »

Tractat de Heiligen

Schleswig-Holstein entre el 800 i el 1000. En vermell fosc: els territoris danesos; en groc: els frisis; en blau fosc: saxònia; en marró: els territoris eslaus; en gris: sense població o amb poca població El tractat de Heiligen va ser un acord de pau signat a Heiligen l'any 811 entre el rei viking Hemming de Dinamarca i Carlemany.

Nou!!: Imperi Austríac і Tractat de Heiligen · Veure més »

Tractat de la Haia (1720)

El Tractat de la Haia de 1720 és un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia.

Nou!!: Imperi Austríac і Tractat de la Haia (1720) · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Imperi Austríac і Tractat de París (1814) · Veure més »

Tractat de Viena

* Tractat de Viena (1606).

Nou!!: Imperi Austríac і Tractat de Viena · Veure més »

Tractat de Viena (1866)

El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.

Nou!!: Imperi Austríac і Tractat de Viena (1866) · Veure més »

Transalpina (DN67C)

La Transalpina o DN67C és una carretera nacional de 148 km que es troba a la serralada del Parâng, als Carpats de Romania.

Nou!!: Imperi Austríac і Transalpina (DN67C) · Veure més »

Transsilvània del Nord

Transsilvània del Nord (en, en) va ser la regió del Regne de Romania que durant la Segona Guerra Mundial, com a conseqüència de l'acord territorial d'agost de 1940 conegut com a Segon arbitratge de Viena, va passar a formar part del Regne d'Hongria.

Nou!!: Imperi Austríac і Transsilvània del Nord · Veure més »

Trogir

Trogir (en llatí Tragurion, en italià Traù) és una ciutat històrica i un port sobre la costa Adriàtica de Croàcia, a la regió de la Dalmàcia, a 27 km a l'oest de Split.

Nou!!: Imperi Austríac і Trogir · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Imperi Austríac і Ucraïna · Veure més »

Ucraïna Dniéper

Ucraïna Dnièper (en ucraïnés: Наддніпрянщина, Naddnipryansxyna), fou el territori d'Ucraïna en l'Imperi Rus (Petita Rússia), que correspon gairebé a l'actual territori d'Ucraïna, amb les excepcions del Mar Negre de la península de Crimea (part de la Ucraïna Soviètica en 1954) i en l'oest Galítsia, la qual va ser una província de l'imperi austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Ucraïna Dniéper · Veure més »

Unificació alemanya

L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.

Nou!!: Imperi Austríac і Unificació alemanya · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Imperi Austríac і Unificació italiana · Veure més »

Vall del Jiu

La vall del Jiu (en pronounced ) és una regió del sud-oest de Transsilvània, Romania, al comtat de Hunedoara, situada en una vall del riu Jiu entre les muntanyes de Retezat i les muntanyes de Parâng.

Nou!!: Imperi Austríac і Vall del Jiu · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Imperi Austríac і Víctor Manuel II · Veure més »

Vincenz Grimm

Vincenz (Vincent, Vince) Grimm (Viena, 1800 – Budapest, 15 de gener de 1872) fou un mestre d'escacs austrohongarès.

Nou!!: Imperi Austríac і Vincenz Grimm · Veure més »

Vincenz Hruby

Vincenz Hruby (Vincenc Hrubý) (9 de setembre de 1856 - 16 de juliol de 1917, Trieste) fou un jugador d'escacs txec, nascut a Krivsoudov, Bohèmia, llavors Imperi austríac, que va treballar com a professor d'educació secundària en una Realschule a Trieste, (actualment Itàlia), ciutat on va morir (quan era territori de l'Imperi Austrohongarès).

Nou!!: Imperi Austríac і Vincenz Hruby · Veure més »

Volínia

El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).

Nou!!: Imperi Austríac і Volínia · Veure més »

Vormärz

Theodor Hosemann, ''Pobresa al Vormärz''. Obra de 1840. Vormärz (pronúncia en alemany: ˈfoːɐ̯ˌmɛʁt͡s; "pre-març", "abans de març") és el nom d'una era històrica i literària en el context de la Confederació Germànica i l'Imperi Austríac que té lloc entre Congrés de Viena de 1815 i els esdeveniments de març de 1848 que es solen explicar conjuntament sota el terme de Revolucions de 1848.

Nou!!: Imperi Austríac і Vormärz · Veure més »

Walter Mayer

Walter Mayer (Graz, Imperi Austríac, 11 de març de 1887 - Princeton, 10 de setembre de 1948) fou un matemàtic austríac.

Nou!!: Imperi Austríac і Walter Mayer · Veure més »

Wilhelm Steinitz

Wilhelm Steinitz (14 de maig de 1836 a Praga, Imperi Austríac – 12 d'agost de 1900 a Nova York), fou un jugador d'escacs austrohongarès (que es va nacionalitzar estatunidenc l'any 1888 tot canviant-se el nom per William).

Nou!!: Imperi Austríac і Wilhelm Steinitz · Veure més »

Zbàraj

Zbàraj (en ucraïnès i; en polonès: Zbaraż) és una ciutat de l'oblast de Ternópil, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Zbàraj.

Nou!!: Imperi Austríac і Zbàraj · Veure més »

Zonguldak

Zonguldak és una ciutat situada a la regió del Mar Negre de Turquia, i la capital de la província de Zonguldak.

Nou!!: Imperi Austríac і Zonguldak · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 1 d'abril · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 10 de juliol · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 11 d'agost · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 11 de juny · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 14 d'abril · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 14 de setembre · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Imperi Austríac і 1625 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1760 · Veure més »

17a divisió d'infanteria Pavia

La 17a Divisió d'Infanteria "Pavia" (italià: 17ª Divisione di fanteria "Pavia") va ser una divisió d'infanteria del Regio Esercito italià durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Imperi Austríac і 17a divisió d'infanteria Pavia · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 18 d'agost · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Austríac і 1804 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1809 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Austríac і 1822 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1827 · Veure més »

1828

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Austríac і 1828 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1835 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Austríac і 1845 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1848 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Imperi Austríac і 1850 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1856 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1860 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1862 · Veure més »

1864 (sèrie de televisió)

1864 és una sèrie dramàtica històrica danesa de 2014, escrita i dirigida per Ole Bornedal.

Nou!!: Imperi Austríac і 1864 (sèrie de televisió) · Veure més »

1881

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Austríac і 1881 · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 19 de novembre · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 2 de març · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 20 de juliol · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 21 de juny · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 22 de maig · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 24 de juny · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 25 d'octubre · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 25 de juny · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 26 d'abril · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Austríac і 27 de gener · Veure més »

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 29 d'octubre · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 30 de juny · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 31 de març · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 4 de juny · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 7 de juliol · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Austríac і 7 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Emperador d'Àustria, Imperi austriac, Imperi austríac, Imperi d'Àustria.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant