Comunicació

553 les relacions: 'Atara, Abraha, Abwein, Adana, Adapazarı, Adoració, Afganistan, Ahura Mazda, Ahwaz, Al-Anbar, Al-Manama, Albània del Caucas, Alexandre (pel·lícula), Alexandre el Gran, Alexandria Paropamisos, Alexandria Proftàsia, Alfabet demòtic, Alfabet persa antic, Alireza Shapour Shahbazi, Amfípolis, Amintes I de Macedònia, Amorges (rei), Amorges de Cària (pretendent), Amulet-penjant amb cap de lleona, Anamur, Anatòlia, Anàbasi d'Alexandre el Gran, Andràgores, Ankhnesneferibre, Antalya, Antíoc I de Commagena, Antic Egipte, Antic Orient Pròxim, Antioquia de l'Orontes, Any dels sis emperadors, Apol·loni de Perge, Aquèmenes, Aquèmenes (príncep), Aquèmenes d'Egipte, Arabaya, Aracòsia, Arameu, Aràbia preislàmica, Ardaixir I, Ariamnes II, Ariaramnes de Pèrsia, Ariaspes, Ariàrates, Ariàspia, Aris (poble), ..., Aristàgores de Milet, Armènia Occidental (desambiguació), Arquer, Arquitectura aquemènida, Arquitectura del Pakistan, Arquitectura medo-persa, Arsaces I de Pàrtia, Arsames (príncep), Arsames de Pèrsia, Arsàmenes, Arsès de Pèrsia, Arsites (príncep), Art antic, Art de l'Índia, Art persa, Art sassànida, Artabazos (príncep), Artabazos del Pont, Artaxerxes I de Pèrsia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Artazostre, Artemísia I de Cària, Artemísion, Artifi (general), Artifi (príncep), Artsakh, Arxius administratius de Persèpolis, Assos, Atagí, Atropatene, Autiyara, Autofradates (sàtrapa), Autofradates de Tapuri, Avèstic, Awnik, Aydıncık, Azemilc, Azzun Atma, Ètnies de l'Afganistan, Òrcam, Òreos, Àbac, Babilònia (ciutat), Bagoes (visir), Balcans, Balkh, Balutxistan (regió), Basar, Basileu, Batalla d'Ajnadayn, Batalla d'Haliart, Batalla d'Issos (333 aC), Batalla de Bosrà, Batalla de Cnidos, Batalla de Coronea (394 aC), Batalla de Gaugamela, Batalla de l'Eurimedont, Batalla de les Portes Perses, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Magnèsia, Batalla de Marató, Batalla de Pelúsion, Batalla del Granic, Batalla naval més gran de la història, Beita, Beitillu, Beitin, Berós, Bescuit, Bessos de Bactriana, Beykoz, Biant de Priene, Birjand, Bistanes, Borsippa, Braçalet de l'Oxus, Bressol de la civilització, Bulgària, Calacte, Caldea, Cambises I d'Anxan, Cambises II de Pèrsia, Camell, Camiros, Cassandana, Cassandrea, Cavall blanc (mitologia), Còlquida, Ceràmica assíria, Ceràmica grega, Chogha Mish, Cilícia a la part de mar, Cimmeris, Cir I d'Anxan, Cir II el Gran, Cirenaica, Civilization V, Cnidos, Colonització grega, Comerç a l'antiga Roma, Commagena, Conquesta musulmana de Pèrsia, Corduena, Cos (Grècia), Costums de l'antiga Grècia, Cotó, Coves d'Ajanta, Cronologia de la història de l'Iran, Cronologia de la tecnologia del transport, Cronologia egípcia convencional, Crucifixió, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Cultura de l'Afganistan, Darios el Gran, Darios II, Darios III de Pèrsia, Dascilèon, Dàrdans (Tròada), Dàric, Dècada del 540 aC, Dírbia, Destrucció aquemènida d'Atenes, Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis, Diàspora, Dinastia ptolemaica, Dinastia selèucida, Dinastia XXVII d'Egipte, Dinastia XXXI d'Egipte, Dioclesian, Dionisi d'Heraclea, Districte d'Attock, Divina adoratriu d'Amon, Dones a l'antiga Grècia, Drangiana, Eíon, Ecbàtana, Edat antiga, Egipte sota el domini persa, Einabus, Elam, Eleünt, Elimaida (província), Epimènides de Creta, Ernst Herzfeld, Escites, Escriptura cuneïforme, Esdres, Espitridates (militar), Estàtira (esposa de Darios III), Estora pazyryk, Eurímac de Tebes, Euribíades, Exèrcit aquemènida, Exèrcit macedoni, Expedició dels deu mil, Faraó, Farnaces (noble), Fenícia, Fenicis, Festes de Persèpolis, Fortalesa de Babilònia, Frasaortes, Gazaka, Gaznèvides, Gòrgopes, Gerra de Caylus, Gherla, Golf Pèrsic, Granic (riu), Grècia hel·lenística, Grecs, Guerra dels Cavalls Celestials, Guerra Lelantina, Guerra Social (357-355 aC), Guerres de la Lliga de Delos, Guerres mèdiques, Guerres romano-perses, Gwadar, Haliart (Beòcia), Haman, Hauran, Hèlios, Hecatompos, Hekatómpedon, Hel·lenització, Herat, Hidali, Hidarnes II, Hidarnes III, Hinduixàhida, Hipocle, Histaspes, Histaspes (fill de Darios I), Història antiga del Iemen, Història d'Armènia, Història d'Àsia, Història d'Isfahan, Història d'Oman, Història de l'antic Egipte, Història de l'antic Israel, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Índia, Història de l'Àsia Central, Història de l'hinduisme, Història de l'Iran, Història de l'Iraq, Història de l'Uzbekistan, Història de la medicina, Història de Líbia, Història de les biblioteques, Història de Mesopotàmia, Història de Turquia, Història del Iemen, Història del Líban, Història del Pakistan, Història del Tadjikistan, Història del Turkmenistan, Història dels Balcans, Història dels escacs, Història dels kurds, Històries (Heròdot), Historiografia grega, Idrieu, Illa de Rodes, Imperi Mede, Imperi Mongol, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Iran, Iraq, Irànics, Isòcrates, Isfahan, Ishpabadh, Ispahbudhan, Istakhr, Iwan, Jaba' (Jenin), Kadıköy, Kamboges, Kaskar, Kayànida, Köneürgenç, Kharbatha Bani Harith, Kharg, Khorramxahr, Khuzestan, Khwarizm, Kifl Haris, Kirkuk, Kirman, Kobar, Koktepe, Kul Tepe Jolfa, Lade, Lídia, Lidi, Lilea, Literatura persa, Llengües indoeuropees, Lliga de Corint, Lliga de Delos, Llista d'exploracions, Llista de capitals d'Egipte, Llista de dinasties de l'Afganistan, Llista de faraons, Llista dels reis de Babilònia, Magus, Mapa babilònic del món, Mar Mediterrània, Marató (Grècia), Marina de guerra a l'antiga Grècia, Masistes, Massàgetes, Mazandaran, Mazeu, Mèdia Menor, Mèlida, Mètopes del Partenó, Míkonos, Medes, Medicina de l'antic Iran, Medicina en l'antic Egipte, Medisme, Megabates, Megabazos, Melos, Menemen, Merv, Milas, Milet, Missatger, Mitraisme, Mitridates I, Mitridàtica, Mkhargrdzéli, Mohammad Reza Pahlavi, Monument de les Harpies, Muralla llarga, Museu de Kabul, Museu del Louvre, Museu Internacional de Ceràmica de Faenza, Museu Miho, Museu Nacional de Beirut, Naqsh-e Rostam, Níssiros, Neferites II, Neoelamita III, Nicòloc, Ninshubur, Nisibis, Oasi d'Al-Kharga, Oasi de Siwa, Oman, Opis, Oròntida, Oritània, Orontes (militar), Oxatres (germà d'Artaxerxes II), Oxatres (germà de Darios III), País del Amirgians, País dels Dahes, País dels Massagetes, Pahlavi, Pahlavuní, Paixtus, Pakistan, Paniònion, Papirs d'Elefantina, Paretacene, Parisatis, Parnavaz I d'Ibèria, Paros, Part (llengua), Partenó, Pasàrgades, Pau comuna, Pau de Càl·lies, Pànini, Pàrtia, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Pèrsia (desambiguació), Pèrsida, Pentecontècia, Període assiri mitjà, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Període paleoassiri, Perdicas d'Orèstia, Periple de Pseudo-Escílax, Persa, Persa antic, Persèpolis, Perses, Pisindelis, Pisutnes, Portada/article agost 3, Portes Perses, Presidència de Bombai, Presocràtics, Priene, Primera Guerra del Peloponnès, Primera Guerra Mèdica, Primera potència mundial, Província d'Ankara, Província d'Esmirna, Província d'Isfahan, Província de Fars, Província de Kilis, Província de Laghman, Província de Sakarya, Província de Tsolakert, Província de Tunceli, Psamètic III, Purim, Qabatiya, Qalatga Darband, Qarawat Bani Hassan, Qarawat Bani Zeid, Qom, Quirísof d'Esparta, Rafat (Salfit), Raixid-ad-Din, Rantis, Rawandiz, Regió de Makran, Regió de Síria, Regió intermèdia, Regnat de Cleòpatra, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne de Cuix, Regne de Macedònia, Regne del Pont, Regnes antics d'Anatòlia, Rei dels reis, Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia, Retrat, Revolta Jònica, Rudbar (ciutat de Gilan), Sagartis, Sahna (Iran), Salatares, Salfit, Sapor Sacanxa, Sari (Iran), Sarpul-i Dhuhab, Sarvestan, Saspers, Satagídia, Sataspes, Satrapia d'Aràbia, Satrapia d'Armènia Occidental, Satrapia d'Assíria, Satrapia de Frígia, Satrapia de Gandhara, Satrapia de l'Índia, Satrapia de Líbia, Satrapia de Núbia, Satrapia de Tràcia, Sàtrapa, Segon Temple, Segona Guerra Mèdica, Semnan, Setge de Gaza, Setge de Lindos, Setge de Naxos (499 aC), Setge de Tir, Shuqba, Sifnos, Sistan, Sitacene, Smerdis de Pèrsia, Sogdiana, Sogdià de Pèrsia, Sohemus d'Armènia, Solos (Cilícia), Solunt, Stamata Revithi, Tabaristan, Tats, Tauleta Saros BM 34576, Tàctiques romanes d'infanteria, Tàmines, Tàxila, Tàxila (satrapia), Tègea, Teatre persa, Teïspes d'Anshan, Telesterion, Temístocles, Temple d'Àrtemis a Efes, Temple d'Eshmun, Temple de Posidó a Súnion, Teos (faraó), Terra cremada, Terra esfèrica, Tiberens, Tigranes (noble persa), Tillia tepe, Tir, Tjahapimu, Tokat, Tracis, Tràcia, Tresor de l'Oxus, Tresor de Ziwiyeh, Tunceli, Uşak, Underdog (terme), Ur, Urartià, Urmia, Victòria de Samotràcia, Vivana, Xa, Xahrizur, Xenofont, Xerxes I de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, Youtab, Zarang, Zawiya (Cisjordània), Zoroastrisme, Zurvanisme, 340 aC, 342 aC, 358 aC, 394 aC, 398 aC, 400 aC, 408 aC, 449 aC, 454 aC, 456 aC, 477 aC, 485 aC, 513 aC, 546 aC, 559 aC. Ampliar l'índex (503 més) » « Shrink índex

'Atara

'Atara és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 15 kilòmetres al nord de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 'Atara · Veure més »

Abraha

Abraha (mort després del 553 potser vers 570) fou un rei cristià del sud-oest d'Aràbia (vers 525—570) conegut també com a Abraha al-Ashram (en àrab أبرهة الأشرم) o Abraha ben as-Saba'h.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Abraha · Veure més »

Abwein

Abwein és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 37 kilòmetres al nord de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Abwein · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Adana · Veure més »

Adapazarı

Adapazarı (pronunciat adapaˈzaɾɯ, en turc modern) és una ciutat de la part nord-occidental de Turquia i un districte de la Província de Sakarya.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Adapazarı · Veure més »

Adoració

''Adoració'', 1913, de William Strang L'adoració és respecte, reverència, forta admiració o amor vers una determinada persona, lloc o cosa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Adoració · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Afganistan · Veure més »

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ahura Mazda · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ahwaz · Veure més »

Al-Anbar

Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Al-Anbar · Veure més »

Al-Manama

Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Al-Manama · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre (pel·lícula)

Alexandre (títol original en anglès: Alexander) és una pel·lícula èpica del 2004 basada en la vida d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Alexandre (pel·lícula) · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandria Paropamisos

Alexandria Paropamisos o Alexandria del Caucas (en grec antic Αλεξάνδρεια) era una ciutat fundada per Alexandre el Gran a les muntanyes del Paropamisos (Hindu Kush) al país dels paropamisades l'any 329 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Alexandria Paropamisos · Veure més »

Alexandria Proftàsia

Alexandria Proftàsia (en grec antic Αλεξάνδρεια η Προφθασία) o també Alexandria de Drangiana (Δραγγιανή) va ser una de les més de setanta ciutats fundades o rebatejades per Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Alexandria Proftàsia · Veure més »

Alfabet demòtic

L'alfabet demòtic (del grec antic: δημοτικός dēmotikós, 'popular') és l'escriptura que es feia servir a l'antic Egipte per a la cal·ligrafia demòtica, que seguí a l'escriptura hieràtica del nord utilitzada al Delta del Nil, com a darrera etapa d'escriptura.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Alfabet demòtic · Veure més »

Alfabet persa antic

L'alfabet persa antic fou un alfabet utilitzat a l'antiga Pèrsia, va ser usat per l'idioma persa aquemènida, idioma oficial de l'Imperi aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Alfabet persa antic · Veure més »

Alireza Shapour Shahbazi

Alireza Shapour Shahbazi (4 de setembre de 1942 Shiraz - 15 de juliol de 2006 Walla Walla, Washington) (en persa: علیرضا شاپور شهبازی) va ser un destacat arqueòleg persa, iranòleg i expert mundial en arqueologia aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Alireza Shapour Shahbazi · Veure més »

Amfípolis

Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Amfípolis · Veure més »

Amintes I de Macedònia

Amintes o Amintas I (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia entre els anys 547 aC i 498 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Amintes I de Macedònia · Veure més »

Amorges (rei)

Amorges fou un rei saka (escita) que fou derrotat per Darios I el Gran (521-486 aC).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Amorges (rei) · Veure més »

Amorges de Cària (pretendent)

Amorges de Cària (en grec antic Ἀμόργης) era fill bastard del príncep aquemènida Pisutnes, sàtrapa de Lídia, i va encapçalar una revolta a Cària cap a l'any 414 aC, que continuava la revolta iniciada a Lídia pel seu pare contra el rei Darios II de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Amorges de Cària (pretendent) · Veure més »

Amulet-penjant amb cap de lleona

LAmulet-penjant amb cap de lleona és una peça que va ser elaborada a l'època de l'Imperi Aquemènida, (en persa antic: Hakhāmanishiya), fundat per Cir II el Gran, després de vèncer l'últim rei mede (550 aC.) i estendre el seu domini per l'altiplà central de l'Iran i gran part de Mesopotàmia, fins a la seva caiguda provocada per la conquesta d'Alexandre el Gran l'any 331 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Amulet-penjant amb cap de lleona · Veure més »

Anamur

Anamur és un poble a la costa sud mediterrània d'Anatòlia a Turquia, a la província de Mersin, districte d'Anamur, entre Alanya i la ciutat de Mersin.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Anamur · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Anatòlia · Veure més »

Anàbasi d'Alexandre el Gran

LAnàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Anàbasi d'Alexandre el Gran · Veure més »

Andràgores

fou un sàtrapa selèucida de Pàrtia i Hircània conegut principalment per les monedes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Andràgores · Veure més »

Ankhnesneferibre

Ankhnesneferibre (ˁnḫ-n.s-Nfrjbrˁ) va ser una princesa i sacerdotessa egípcia durant la dinastia XXVI.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ankhnesneferibre · Veure més »

Antalya

Kenan Evren Caddesi Antalya, en català també Adalia i Atalia, és una ciutat de la costa mediterrània al sud de Turquia, capital de la província d'Antalya.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Antalya · Veure més »

Antíoc I de Commagena

Antíoc I de Commagena (Ἀντίοχος ὁ Θεὸς Δίκαιος Ἐπιφανὴς Φιλορωμαῖος Φιλέλλην, 'Antíoc el Diví, Just, Cèlebre, Filoromà i Filohel·lè'; 16 de juliol del 98 aC - entre 38 i 31 aC) va ser rei de Commagena.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Antíoc I de Commagena · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Antic Egipte · Veure més »

Antic Orient Pròxim

Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer LAntic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Antic Orient Pròxim · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Any dels sis emperadors

Es coneix com a any dels sis emperadors el 238 dC, quan sis emperadors lluitaren pel control de l'Imperi Romà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Any dels sis emperadors · Veure més »

Apol·loni de Perge

Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Apol·loni de Perge · Veure més »

Aquèmenes

Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁, 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser l'ancestre fundador de la Dinastia Aquemènida (Ἀχαιμενίδαι) de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aquèmenes · Veure més »

Aquèmenes (príncep)

Aquèmenes fou un príncep de la dinastia aquemènida de Pèrsia, possible net d'Aquèmenes d'Egipte.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aquèmenes (príncep) · Veure més »

Aquèmenes d'Egipte

Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser un general persa nomenat sàtrapa d'Egipte en temps de la Dinastia XXVII, de l'any 484 aC fins a la seva mort el 460 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aquèmenes d'Egipte · Veure més »

Arabaya

Arabaya fou el nom d'un territori durant el període dels aquemènides de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arabaya · Veure més »

Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aracòsia · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arameu · Veure més »

Aràbia preislàmica

yazdanites La història de l'Aràbia preislàmica, és a dir, la de la península Aràbiga i el poble àrab abans del sorgiment de l'islam l'any 630 no es coneix amb gran detall.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aràbia preislàmica · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ardaixir I · Veure més »

Ariamnes II

Ariamnes II (Ariámnēs) era fill del sàtrapa de Capadòcia Datames,al qual va succeir quan va morir assassinat l'any.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ariamnes II · Veure més »

Ariaramnes de Pèrsia

Ariaramnes (Pau dels Aris) va ser fill de Teispes, rei dels perses i d'Anxan, i germà de Cir I. Era també net d'Aquemenes el fundador de la dinastia Aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ariaramnes de Pèrsia · Veure més »

Ariaspes

* Ariaspes, tribu de Drangiana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ariaspes · Veure més »

Ariàrates

Ariàrates (Αριαράθης) va ser el nom de deu dels reis de Capadòcia, l'ancestre dels quals era Anafes I, un dels set nobles perses que van derrocar els mags, usurpadors del tron de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ariàrates · Veure més »

Ariàspia

Ariàspia, el país dels ariaspes, va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, que depenia de la satrapia de Gedròsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ariàspia · Veure més »

Aris (poble)

Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aris (poble) · Veure més »

Aristàgores de Milet

Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aristàgores de Milet · Veure més »

Armènia Occidental (desambiguació)

* Satrapia d'Armènia Occidental sub-satrapia de l'Imperi Persa Aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Armènia Occidental (desambiguació) · Veure més »

Arquer

Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arquer · Veure més »

Arquitectura aquemènida

Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arquitectura aquemènida · Veure més »

Arquitectura del Pakistan

Monument del Pakistan situat a Islamabad Larquitectura del Pakistan comprèn les construccions realitzades al llarg de la història en el que actualment és el territori del Pakistan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arquitectura del Pakistan · Veure més »

Arquitectura medo-persa

Capitell de doble toro del palau de Darío Detall del fris dels arquers del palau de Darios Larquitectura medepersa tracta de les construccions fetes pels habitants de la Mèdia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arquitectura medo-persa · Veure més »

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »

Arsames (príncep)

(Aršama) fou un príncep aquemènida d'origen incert."Arsames" és la forma hel·lenitzada del nom persa antic Aršāma ("que té la força d'un heroi"), que era un nom comú dins de la família persa aquemènida així com entre l'elit persa de l'Imperi aquemènida (550–330).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arsames (príncep) · Veure més »

Arsames de Pèrsia

Arsames (Aršāma) va ser el fill i successor del rei dels perses Ariaramnes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arsames de Pèrsia · Veure més »

Arsàmenes

Arsàmenes fou un príncep persa, fill del rei aquemènida Darios I el Gran de Pèrsia i d'Artistone (filla de Cir II el Gran).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arsàmenes · Veure més »

Arsès de Pèrsia

Arsès rei de reis de l'Imperi Persa del 338 aC al 336 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arsès de Pèrsia · Veure més »

Arsites (príncep)

Arsites (en persa *Arsita, en babiloni Ar-ri-šit-tu) va ser un príncep aquemènida, fill d'Artaxerxes I de Pèrsia i d'una concubina babilònica anomenada Cosmartidene.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arsites (príncep) · Veure més »

Art antic

84-376-0194-0.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Art antic · Veure més »

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Art de l'Índia · Veure més »

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Art persa · Veure més »

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Art sassànida · Veure més »

Artabazos (príncep)

Artabazos (en grec antic Ἀρτάβαζος) va ser un suposat príncep aquemènida que deia ser parent de Cir II el Gran en el relat de la vida d'aquest rei que va fer Xenofont.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artabazos (príncep) · Veure més »

Artabazos del Pont

Artabazos del Pont (en grec antic Αρτάβαζος) era un sàtrapa persa de la regió del Pont, que segurament va governat del 490 aC al 470 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artabazos del Pont · Veure més »

Artaxerxes I de Pèrsia

Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artaxerxes I de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Artazostre

Artazostre (Arta-zauštri "la que té el favor d'Arta") fou una princesa aquemènida filla de Darios I el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artazostre · Veure més »

Artemísia I de Cària

Artemísia de Cària (Ἀρτεμισία) fou una reina d'Halicarnàs, Cos, Nísiros i Calinda, feudatària dels reis perses aquemènides i contemporània de Xerxes I de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artemísia I de Cària · Veure més »

Artemísion

Bronze d'Artemísion LArtemísion o Artemisi (Αρτεμίσιο) és un cap de la costa nord de l'illa d'Eubea, a Grècia, enfront de la Magnèsia de Tessàlia, vora l'antiga ciutat d'Òreos o Histiea.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artemísion · Veure més »

Artifi (general)

Artifi fill d'Artaban (quasi amb seguretat el germà de Darios I el Gran) fou un príncep aquemènida i general de l'exèrcit persa (actuava vers el 480 aC).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artifi (general) · Veure més »

Artifi (príncep)

Artifi era fill de Megabizos (el conqueridor d'Egipte per a Artaxerxes I de Pèrsia) i net de Xerxes I de Pèrsia (per la seva mare Amastris) fou un príncep aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artifi (príncep) · Veure més »

Artsakh

Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Artsakh · Veure més »

Arxius administratius de Persèpolis

Tauleta d'argila trobada a Persèpolis. Diagrama del jaciment arqueològic de Persèpolis. PFT: Arxiu de la Fortificació; PTT: Arxiu de la Tresoreria. Els Arxius Administratius de Persèpolis és un conjunt de dos arxius administratius — l'Arxiu de la Fortificació de Persèpolis i l'Arxiu de la Tresoreria de Persèpolis — que contenen tauletes d'argila que daten de l'Imperi Aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Arxius administratius de Persèpolis · Veure més »

Assos

Assos (en llatí Assus, en grec antic Ἄσσος) era una ciutat de Mísia vora la Tròade, situada al golf d'Edremit, entre el cap Lectum i el d'Antandros.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Assos · Veure més »

Atagí

Atagí (en llatí Attaginus, en grec antic Ἀτταγῖνος) fou un destacat tebà fill de Frinó.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Atagí · Veure més »

Atropatene

Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Atropatene · Veure més »

Autiyara

Autiyara (persa antic dah-yāuš, elamita h.Ha-u-ti-ya-ru-iš, babiloni Kurú-ti-ia-a-ri) fou el nom d'un antic districte de la Pèrsia aquemènida dins de la satrapia d'Armènia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Autiyara · Veure més »

Autofradates (sàtrapa)

Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης, en lici Vatrafradata) era un alt càrrec de la Persia aquemènida, que apareix com a sàtrapa de Lídia (amb seu a Sardes) cap a l'any 391 aC fins a una data incerta abans del 350 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Autofradates (sàtrapa) · Veure més »

Autofradates de Tapuri

Autofradates (en llatí Autophradates, en grec antic Αὐτοφραδάτης) va ser sàtrapa dels Tapurii (tapuris).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Autofradates de Tapuri · Veure més »

Avèstic

Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Avèstic · Veure més »

Awnik

Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Awnik · Veure més »

Aydıncık

Aydıncık és un districte de la província de Mersin, a Turquia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Aydıncık · Veure més »

Azemilc

Azemilc (en llatí Azemilcus, en grec antic Ἀζέμιλκος) va ser rei de Tir.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Azemilc · Veure més »

Azzun Atma

Azzun Atma és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada a 5 kilòmetres al sud-oest de Qalqilya.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Azzun Atma · Veure més »

Ètnies de l'Afganistan

Mapa de l'Agència Central d'Intel·ligència que mostra el territori de l'assentament de grups i subgrups ètnics a l'Afganistan el 2005 L'Afganistan és una societat multiètnica i majoritàriament tribal.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ètnies de l'Afganistan · Veure més »

Òrcam

D'acord amb la mitologia grega, Òrcam fou un rei dels aquemènides, a Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Òrcam · Veure més »

Òreos

Òreos (Oreus) va ser una ciutat del nord d'Eubea, a la vora del riu Cal·les i al peu del mont Telètrion.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Òreos · Veure més »

Àbac

Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Àbac · Veure més »

Babilònia (ciutat)

Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Babilònia (ciutat) · Veure més »

Bagoes (visir)

Bagoes (Bagoas) fou visir de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bagoes (visir) · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Balcans · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Balkh · Veure més »

Balutxistan (regió)

Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Balutxistan (regió) · Veure més »

Basar

Un dels ''rasteh'', o carrers principals, del basar de Zanjan, a l'Iran. Un basar (pres modernament del persa, potser a través del francès) és un mercat o un conjunt de magatzems on es poden comprar i vendre béns i serveis propi dels països de l'àmbit persa, hindú i islàmic (al Màgrib també se l'anomena suq o, transcrit a la francesa, souk).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Basar · Veure més »

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Basileu · Veure més »

Batalla d'Ajnadayn

La batalla d'Ajnadayn fou una batalla lliurada entre juliol i agost del 634 entre el Primer Califat, que havia envaït Palestina, i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla d'Ajnadayn · Veure més »

Batalla d'Haliart

La Batalla d'Haliart es va lliurar l'any entre les ciutats gregues d'Esparta i Tebes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla d'Haliart · Veure més »

Batalla d'Issos (333 aC)

La batalla d'Issos fou l'enfrontament armat entre l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran, contra l'Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, l'any 333 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla d'Issos (333 aC) · Veure més »

Batalla de Bosrà

La batalla de Bosrà fou una batalla lliurada entre juliol i agost del 634 entre els àrabs musulmans del primer califat (califat dels raixidun) que havien envaït Palestina i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Bosrà · Veure més »

Batalla de Cnidos

La batalla de Cnidos del 394 aC va ser una operació conjunta entre l'Imperi Aquemènida i Atenes contra la flota d'Esparta durant la Guerra de Corint.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Cnidos · Veure més »

Batalla de Coronea (394 aC)

La batalla de Coronea del va ser un enfrontament durant la Guerra de Corint, en la qual es van enfrontar Esparta i els seus aliats, comandats pel rei espartà Agesilau II, contra una força de tebans i argòlides que intentaven bloquejar la seva marxa cap al Peloponnès.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Coronea (394 aC) · Veure més »

Batalla de Gaugamela

La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Batalla de l'Eurimedont

La batalla de l'Eurimedont va ser una doble batalla, que va tenir lloc tant a l'aigua com en terra, entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats, i l'Imperi Persa de Xerxes I. Va tenir lloc l'any 469 o 466 aC,La data se situa entorn del 467 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de l'Eurimedont · Veure més »

Batalla de les Portes Perses

La batalla de les Portes Perses va ser un conflicte militar entre l'Imperi Aquemènida i Alexandre el Gran a les Portes Perses.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de les Portes Perses · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Batalla de Magnèsia

La batalla de Magnèsia va ser lliurada l'any 190 aC prop de Magnèsia, en les planures de Lídia, entre l'Exèrcit romà, dirigit pel cònsol Luci Corneli Escipió i el seu germà, el general Escipió l'Africà, amb el seu aliat Èumenes II de Pèrgam contra l'exèrcit d'Antíoc III el gran, de l'Imperi Selèucida, recolzat pels gàlates.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Magnèsia · Veure més »

Batalla de Marató

La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Marató · Veure més »

Batalla de Pelúsion

La batalla de Pelúsion es va lliurar al 525 aC, a les portes de Pelúsion, en el Baix Egipte.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla de Pelúsion · Veure més »

Batalla del Granic

La batalla del Granic va ser la primera en la qual Alexandre el Gran es va enfrontar i va derrotar els perses.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla del Granic · Veure més »

Batalla naval més gran de la història

Una pintura d'estil romàntic de la batalla de Salamina de Wilhelm von Kaulbach. La batalla naval més gran de la història és un títol disputat entre adherents de criteris diferents que inclouen el nombre de personal i/o vaixells implicats en la batalla naval, el desplaçament total dels vaixells implicats i, a vegades, la importància i/o les implicacions de la batalla naval.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Batalla naval més gran de la història · Veure més »

Beita

Beita és un municipi palestí de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 13 kilòmetres al sud-est de Nablus.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Beita · Veure més »

Beitillu

Beitillu és un antic municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 19 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Beitillu · Veure més »

Beitin

Beitin és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 5 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Beitin · Veure més »

Berós

Berós (acadi; Bêl-re'ušunu), (Berosus) fou un sacerdot de Marduk i historiador a Babilònia al, quan la ciutat era sotmesa llavors a l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Berós · Veure més »

Bescuit

Un bescuit, a la majoria dels països, és un producte alimentari amassat i cuit dues vegades a base de farina, la segona fornejada feta a foc lent.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bescuit · Veure més »

Bessos de Bactriana

Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bessos de Bactriana · Veure més »

Beykoz

Beykoz és un districte de la província d'Istanbul, Turquia, situat en l'extrem nord del Bòsfor, en la part anatòlia de la ciutat.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Beykoz · Veure més »

Biant de Priene

Biant de Priene (Bias) fou un dels Set savis de Grècia que va viure cap al.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Biant de Priene · Veure més »

Birjand

Cossacs a Birjand, vers 1909. Birjand o Birdjand (Persa: بیرجند) és una ciutat de l'Iran, capital de la província del Khorasan Meridional i del comtat de Birjand.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Birjand · Veure més »

Bistanes

Bistanes fou un príncep persa, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bistanes · Veure més »

Borsippa

Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Borsippa · Veure més »

Braçalet de l'Oxus

Antic braçalet, període Aquemènida, 500 aC. El Braçalet de l'Oxus, que forma part del conegut com Tresor de l'Oxus, és una braçalet d'or que data de l'any 500 aC., en època de la dinastia Aquemènida fundada per Cir II el Gran, que va dominar Pèrsia i gran part de Mesopotàmia des de l'any 550 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Braçalet de l'Oxus · Veure més »

Bressol de la civilització

El terme «bressol de la civilització» es refereix als llocs on, segons les dades arqueològiques actuals, es creu que va aparèixer la civilització humana. El pensament actual és que no hi va haver un bressol únic, sinó que diverses civilitzacions es van desenvolupar independentment; d'aquestes, es creu que el Creixent Fèrtil (Mesopotàmia i l'antic Egipte) són les més antigues.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bressol de la civilització · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Bulgària · Veure més »

Calacte

Calacte (en llatí, Calacte o Cale Acte, en grec antic Καλάκτα o Καλὴ Ἀκτὴ) era una ciutat de la costa nord de Sicília aproximadament a mig camí entre Tindaris i Cafalòdion.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Calacte · Veure més »

Caldea

Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Caldea · Veure més »

Cambises I d'Anxan

Cambises I d'Anxan (en persa antic Kambujiya, en grec antic Καμβύσης) anomenat "el vell", va ser rei de la ciutat d'Anxan sota dependència del rei dels medes Astíages, entre l'any 580 aC i 559 aC aproximadament.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cambises I d'Anxan · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Camell

Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Camell · Veure més »

Camiros

Camiros (en grec antic Κάμειρος) era una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Camiros · Veure més »

Cassandana

Cassandana (Kassandane, Κασσανδάνη, Cassandane) fou una reina persa de la família dels aquemènides, filla de Farnaspes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cassandana · Veure més »

Cassandrea

Cassandrea (Cassandrēa, en Κασσάνδρεια, «Kassándreia»; en català antic Casseràndria) era una ciutat situada a l'estret istme que connectava la península de Pal·lene amb el continent, a la Calcídica, on abans hi havia la rica i important ciutat de Potidea (Ποτίδαια), una ciutat dòria colonitzada originàriament de Corint.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cassandrea · Veure més »

Cavall blanc (mitologia)

De 3,000 anys d'antiguitat, el Cavall blanc d'Uffington com una figura de turó a Anglaterra. Els cavalls blancs tenen una importància especial en les mitologies de cultures de tot el món.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cavall blanc (mitologia) · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Còlquida · Veure més »

Ceràmica assíria

Taulell amb un home orant davant el déu Xamaix. Segle VIII aC, Museu de Pèrgam, Berlín La ceràmica assíria és la produïda en l'antiguitat en una àmplia zona d'Orient Mitjà anomenada així per la desapareguda Assur, hui pertanyent a Iran, l'Iraq, Líban, Síria i Turquia, amb precedents directes en la cultura hitita i continuïtat historicocultural en la ceràmica babilònica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ceràmica assíria · Veure més »

Ceràmica grega

Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ceràmica grega · Veure més »

Chogha Mish

Tappeh-ye Choghā Mīsh (en persa; چغامیش čoġā mīš) que data del 6800 aC, és el lloc d'un assentament calcolític de l'Iran occidental, situat a la província de Khuzestan, a la plana Susiana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Chogha Mish · Veure més »

Cilícia a la part de mar

Cilícia a la part de mar o simplement Cilícia era una satrapia de la Pèrsia aquemènida, dins de la satrapia d'Assíria.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cilícia a la part de mar · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cimmeris · Veure més »

Cir I d'Anxan

Cir I (en persa antic Kuruš) va ser rei d'Anxan possiblement entre els anys 640 aC i 580 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cir I d'Anxan · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cir II el Gran · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cirenaica · Veure més »

Civilization V

Sid Meier's Civilization V (també conegut com a Civilization 5 o Civ5) és un videojoc d'estratègia per torns desenvolupat per Firaxis Games i distribuït per 2K Games, el cinquè de la sèrie Civilization.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Civilization V · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cnidos · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Colonització grega · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Commagena · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Corduena

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Corduena · Veure més »

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cos (Grècia) · Veure més »

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Costums de l'antiga Grècia · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cotó · Veure més »

Coves d'Ajanta

Les coves d'Ajanta són un conjunt d'aproximadament 30 temples budistes tallats en la roca datats d'entre el i al 480 dC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Coves d'Ajanta · Veure més »

Cronologia de la història de l'Iran

Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cronologia de la història de l'Iran · Veure més »

Cronologia de la tecnologia del transport

El que segueix és una cronologia de la tecnologia del transport al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cronologia de la tecnologia del transport · Veure més »

Cronologia egípcia convencional

La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cronologia egípcia convencional · Veure més »

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Crucifixió · Veure més »

Culte ptolemaic a Alexandre el Gran

El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »

Cultura de l'Afganistan

La cultura de l'Afganistan ha persistit més de tres mil·lennis, tenint els seus inicis en l'Imperi Aquemènida, el 500 AC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Cultura de l'Afganistan · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Darios el Gran · Veure més »

Darios II

Darios II anomenat Ocos va ser rei de reis de l'imperi Persa de l'any 423 aC al 404 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Darios II · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dascilèon · Veure més »

Dàrdans (Tròada)

Els dàrdans (Δάρδανοι o Δαρδάνιοι) eren els habitants de la Dardània, una regió de la Tròada.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dàrdans (Tròada) · Veure més »

Dàric

Dàric aquemènida. El dàric o estàter dàric (en grec antic στατὴρ δαρεικός) era una moneda persa aquemènida introduïda per Darios I el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dàric · Veure més »

Dècada del 540 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dècada del 540 aC · Veure més »

Dírbia

Dírbia o país dels dirbes (Dyrbae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida, una satrapia menor dins la satrapia de Sogdiana (que al seu torn era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dírbia · Veure més »

Destrucció aquemènida d'Atenes

La destrucció aquemènida d'Atenes va ser realitzada per l'exèrcit aquemènida de Xerxes I durant la segona invasió persa de Grècia a la ciutat d'Atenes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Destrucció aquemènida d'Atenes · Veure més »

Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis

Jean-François Champollion el 1823, amb la llista de signes fonètics jeroglífics. Retrat de Victorine-Angélique-Amélie Rumilly. Els sistemes d'escriptura utilitzats a l'antic Egipte foren desxifrats a principis del gràcies al treball de diversos acadèmics europeus, especialment Jean-François Champollion i Thomas Young.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis · Veure més »

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Nou!!: Imperi Aquemènida і Diàspora · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Dinastia selèucida

La dinastia selèucida o els Seleucidae (del) va ser una família reial grega macedònia, fundada per Seleuc I Nicator, que va governar l'Imperi selèucida centrat al Pròxim Orient i regions de la part asiàtica de l'anterior Imperi Persa aquemènida durant el període hel·lenístic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dinastia selèucida · Veure més »

Dinastia XXVII d'Egipte

Jeroglífic de Darios I. Museu del Louvre. La dinastia XXVII també anomenada primera dominació persa d'Egipte transcorre entre el 525-404 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dinastia XXVII d'Egipte · Veure més »

Dinastia XXXI d'Egipte

La dinastia XXXI, també anomenada segona dominació persa d'Egipte, transcorre del 343-332 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dinastia XXXI d'Egipte · Veure més »

Dioclesian

Dioclesian (The Prophetess: or, The History of Dioclesian) és una semiòpera tragicòmica en cinc actes amb música d'Henry Purcell i llibret en anglès de Thomas Betterton basat en l'obra teatral The Prophetess, de John Fletcher i Philip Massinger, que al seu torn es basa molt lliurement en la vida de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dioclesian · Veure més »

Dionisi d'Heraclea

* Dionisi d'Heraclea, tirà d'Heraclea del Pont.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dionisi d'Heraclea · Veure més »

Districte d'Attock

El districte d'Attock (urdú: اٹک) és una divisió administrativa del Panjab al Pakistan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Districte d'Attock · Veure més »

Divina adoratriu d'Amon

Amenirdis I, Divina adoratriu d'Amón. Temple de Medinet Habu. Divina adoratriu d'Amon fou un segon títol creat per a la gran sacerdotessa d'Amon.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Divina adoratriu d'Amon · Veure més »

Dones a l'antiga Grècia

En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Dones a l'antiga Grècia · Veure més »

Drangiana

Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Drangiana · Veure més »

Eíon

Eíon (en Ἠϊών ἡ ἐπὶ Στρυμόνι, Eíon de l'Estrímon) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la desembocadura de l'Estrímon, a la frontera entre Macedònia i Tràcia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Eíon · Veure més »

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ecbàtana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Edat antiga · Veure més »

Egipte sota el domini persa

Home egipci amb vestimentes perses, ca. 343-332 aC La història d'Egipte sota el domini persa es divideix en tres eres.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Egipte sota el domini persa · Veure més »

Einabus

Einabus és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 12 kilòmetres al sud de Nablus.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Einabus · Veure més »

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Elam · Veure més »

Eleünt

Eleünt (grec Ἐλαιοûς Elaious o Ἐλεοûς Eleous, llatí Elaeus) fou una ciutat, la més al sud del Quersonès traci, a l'Hel·lespont, al nord del promontori de Mastúsia (Mastusium).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Eleünt · Veure més »

Elimaida (província)

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Elimaida (província) · Veure més »

Epimènides de Creta

Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al, fill de Dosíades o Agesarces.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Epimènides de Creta · Veure més »

Ernst Herzfeld

Ernst Emil Herzfeld (23 de juliol de 1879 – 20 de gener de 1948) fou un arqueòleg i iranòleg alemany.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ernst Herzfeld · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Escites · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Esdres

Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci. Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria. Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ». El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras. El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica, és una figura molt respectada en el judaisme. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Esdres · Veure més »

Espitridates (militar)

Espitridates (en llatí Spithridates, en grec antic Σπιθριδάτης) era un militar de l'Imperi Aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Espitridates (militar) · Veure més »

Estàtira (esposa de Darios III)

Estàtira (en llatí Stateira, en grec antic Στάτειρα) era l'esposa i germana del rei aquemènida Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Estàtira (esposa de Darios III) · Veure més »

Estora pazyryk

L'estora pazyryk anomenada de Kurgan núm.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Estora pazyryk · Veure més »

Eurímac de Tebes

Eurímac (Eurimachus, Εὐρύμαχος), fill de Leontiades i net d'Eurímac.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Eurímac de Tebes · Veure més »

Euribíades

Euribíades (en grec antic Εὐρυϐιάδης "Eurybiádês") va ser un general espartà del.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Euribíades · Veure més »

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Exèrcit aquemènida · Veure més »

Exèrcit macedoni

Lexèrcit macedoni del Regne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits de lleva de l'Antiguitat.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Exèrcit macedoni · Veure més »

Expedició dels deu mil

En línies puntejades, la ruta de Xenofont i els ''Deu Mil'', arribant fins al cor de Pèrsia. L'expedició dels deu mil va ser un campanya formada per contingents de mercenaris grecs, reclutats pel persa Cir el Jove, durant la revolta per obtenir el tron contra el seu germà gran, el rei aquemènida Artaxerxes II ''Memnon''.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Expedició dels deu mil · Veure més »

Faraó

Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Faraó · Veure més »

Farnaces (noble)

Farnaces (en llatí Pharnaces, en grec antic Φαρνάκης) era un noble persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Farnaces (noble) · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Fenícia · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Fenicis · Veure més »

Festes de Persèpolis

La celebració dels 2.500 anys de l'Imperi Persa a Persèpolis, octubre de 1971. Les festes de Persèpolis pels 2.500 anys de l'Imperi Persa (جشنهای ۲۵۰۰ سالهٔ شاهنشاهی ایران) van consistir en un elaborat conjunt de celebracions que van tenir lloc entre els dies 12 i 16 d'octubre de 1971 en ocasió del 2.500è aniversari de la fundació de la monarquia iraniana (Imperi Aquemènida) per part de Cir el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Festes de Persèpolis · Veure més »

Fortalesa de Babilònia

Fortalesa de Babilònia és una antiga fortalesa del delta del Nil, situada a la zona coneguda avui com el Caire copte.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Fortalesa de Babilònia · Veure més »

Frasaortes

Frasaortes (en llatí Phrasaortes, en grec antic Φρασαόρτης) fill de Reomitres, va ser un magnat persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Frasaortes · Veure més »

Gazaka

Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Gazaka · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Gaznèvides · Veure més »

Gòrgopes

Gòrgopes (en llatí Gorgopas, en grec antic Γοργώπας) fou un militar espartà que va viure als segles V aC i IV aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Gòrgopes · Veure més »

Gerra de Caylus

La gerra de Caylus és una gerra d'alabastre que conté el nom del rei de l'Imperi Aquemènida Xerxes I en jeroglífic egipci i cuneïforme persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Gerra de Caylus · Veure més »

Gherla

Gherla (pronunciació en romanès: ; en; en) és un municipi del comtat de Cluj, Romania (a la regió històrica de Transsilvània).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Gherla · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Golf Pèrsic · Veure més »

Granic (riu)

El riu Granic (Granīcus) o Biga Çayı (en turc) és un riu de la província de Çanakkale, a l'Àsia Menor, que neix al Mont Ida i desaigua a la Mar de Màrmara vora Karabiga, després de passar per Çan i Biga.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Granic (riu) · Veure més »

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Grècia hel·lenística · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Grecs · Veure més »

Guerra dels Cavalls Celestials

La Guerra dels Cavalls Celestials (天馬之戰, Tiānmǎ zhī Zhàn) o Guerra Han–Dayuan (漢宛戰爭, Hàn Yuān Zhànzhēng) fou un conflicte militar disputat des del 104 aC fins al 102 aC entre la dinastia Han xinesa i el Regne grec de Bactriana, que els xinesos coneixien com a Dayuan ('Grans Jonis'), estat governat pels saces i situat a la vall de Ferganà, a l'extrem oriental de l'antic Imperi Aquemènida (actuals Uzbekistan, Kirguizstan i Tadjikistan).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Guerra dels Cavalls Celestials · Veure més »

Guerra Lelantina

La Guerra Lelantina és el nom modern que rep un conflicte militar entre Calcis i Erètria, dues ciutats estat de l'antiga Grècia, que va ocórrer a començament del període arcaic, aproximadament entre el 710 i el 650 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Guerra Lelantina · Veure més »

Guerra Social (357-355 aC)

La Guerra Social, també coneguda com la Guerra dels Aliats, es va lliurar des del 357 aC fins al 355 aC entre Atenes amb la Segona Lliga atenesa i les ciutats-estat aliades de Quios, Rodes, Cos i Bizanci.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Guerra Social (357-355 aC) · Veure més »

Guerres de la Lliga de Delos

Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Guerres de la Lliga de Delos · Veure més »

Guerres mèdiques

Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Guerres mèdiques · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Guerres romano-perses · Veure més »

Gwadar

La ciutat Gwadar és una ciutat del Pakistan a la costa del Balutxistan a la mar d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Gwadar · Veure més »

Haliart (Beòcia)

Situació d'Haliart a Beòcia Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) era una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Haliart (Beòcia) · Veure més »

Haman

Haman, (hebreu: המן) segons el relat bíblic d'Ester, el visir de l'Imperi Persa sota el regnat d'Assuer, (Xerxes I de Pèrsia).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Haman · Veure més »

Hauran

Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hauran · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hèlios · Veure més »

Hecatompos

Hecatompos o Hecatomnos (en llatí Hecatomnus, en grec antic Ἑκατόμνος) va ser un dinasta de Cària (circa el 395 aC-377 aC) fill d'Hisàldom (Hyssaldomus), governant local de Milasa, que va ser nomenat sàtrapa pel rei Artaxerxes III de Pèrsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediació de Evàgores I de Salamina de Xipre, havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos l'any 394 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hecatompos · Veure més »

Hekatómpedon

LHekatómpedon (Ἑκαρτόμπεδον) també anomenat antic Partenó o Prepartenó constitueix el primer intent per edificar un santuari per a Atena Pàrtenos al lloc on es troba l'actual Partenó d'Atenes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hekatómpedon · Veure més »

Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hel·lenització · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Herat · Veure més »

Hidali

Hidali (accadià Hidala, Hidali, Hidalu; neoelamita i elamita aquemènida Hidali o Idali) fou una ciutat elamita de la part oriental (regió d'Anshan) que fou una de les residencies reals de las regions de cultura elamita des de vers el 700 aC; vers el 653 aC el regne estava sota dependència d'Assíria.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hidali · Veure més »

Hidarnes II

Hidarnes (persa antic: Vidarna) va ser un noble persa, comandant del regimt dels Immortals durant l'expedició del rei aquemènida Xerxes I a Grècia en el 480 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hidarnes II · Veure més »

Hidarnes III

Hidarnes III (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia a la Pèrsia aquemènida, entre els anys 450 aC i 428 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hidarnes III · Veure més »

Hinduixàhida

La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hinduixàhida · Veure més »

Hipocle

Hipocle (en llatí Hippoclus, en grec antic Ἵπποκλος) fou un governant grec, tirà de Làmpsac.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Hipocle · Veure més »

Histaspes

Histaspes ((El) que coneix els cavalls; Hystaspes) fou fill del rei Arsames dels perses i pare del futur rei Darios I el Gran i d'Artanes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Histaspes · Veure més »

Histaspes (fill de Darios I)

Histaspes ((El) que coneix els cavalls, Hystapes) fou un príncep aquemènida persa, fill de Darios I el Gran i de la reina Atossa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Histaspes (fill de Darios I) · Veure més »

Història antiga del Iemen

Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història antiga del Iemen · Veure més »

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història d'Armènia · Veure més »

Història d'Àsia

La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història d'Àsia · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història d'Isfahan · Veure més »

Història d'Oman

Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història d'Oman · Veure més »

Història de l'antic Egipte

La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'antic Egipte · Veure més »

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'antic Israel · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'Índia · Veure més »

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'Àsia Central · Veure més »

Història de l'hinduisme

La història de l'hinduisme cobreix una àmplia varietat de tradicions religioses natives del subcontinent indi.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'hinduisme · Veure més »

Història de l'Iran

-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'Iran · Veure més »

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'Iraq · Veure més »

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de l'Uzbekistan · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de la medicina · Veure més »

Història de Líbia

Libis antics representats pels egipcis Líbia és el nom que van donar els africans a la fins llavors coneguda i, de manera molt particular, a la costa africana del Mediterrani.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de Líbia · Veure més »

Història de les biblioteques

- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de les biblioteques · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història de Turquia · Veure més »

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història del Iemen · Veure més »

Història del Líban

Llevant La història del Líban comprèn la història d'un país ric amb més de 5.000 anys d'història.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història del Líban · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història del Pakistan · Veure més »

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història del Tadjikistan · Veure més »

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història del Turkmenistan · Veure més »

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història dels Balcans · Veure més »

Història dels escacs

escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història dels escacs · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Història dels kurds · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Històries (Heròdot) · Veure més »

Historiografia grega

Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Historiografia grega · Veure més »

Idrieu

Idrieu o Hidrieu (Hidrieus, Idrieus) fou sàtrapa o dinasta de Cària al.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Idrieu · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Illa de Rodes · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Imperi Mongol · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Imperi Selèucida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Iraq · Veure més »

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Irànics · Veure més »

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Isòcrates · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Isfahan · Veure més »

Ishpabadh

Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ishpabadh · Veure més »

Ispahbudhan

miniatura La Casa d'Ispahbudhan o la Casa d'Aspahbadh va ser un dels set Grans clans o Cases de l'Imperi Sassànida originaris de la Pàrtia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ispahbudhan · Veure més »

Istakhr

Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Istakhr · Veure més »

Iwan

Iwan de la Mesquita del Divendres, a Herat (Afganistan). Un iwan (del persa إيوان, eyvān, a través de l'àrab إيوان, iwān) o liwan (de l'àrab oral ليوان, līwān) és un element arquitectònic, molt present en l'arquitectura islàmica, que consisteix en un monumental porxo d'entrada en forma d'arc, més decoratiu que funcional.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Iwan · Veure més »

Jaba' (Jenin)

Jaba' és un municipi palestí de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 8 kilòmetres al sud-oest de Jenin.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Jaba' (Jenin) · Veure més »

Kadıköy

Kadıköy és un vast districte cosmopolita i comercial en la part asiàtica de la ciutat d'Istanbul -a Turquia- amb una població de 521.005 habitants (2012).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kadıköy · Veure més »

Kamboges

Els kamboges, kamboja en singular, - कम्बोज, kamboja, en sànscrit, کمبوہ kambh en farsi) foren una tribu de kshatriya de l'edat del ferro índia, freqüentment esmentada a la literatura sànscrita i pali. Els erudits moderns conclouen que els kamboges eren uns parlants d'avèstic propi de les tribus iranianes orientals, en el límit entre els indoaris i els iranians, i semblen haver passat de l'iranià a l'esfera indoària gradualment. El kamboges van emigrar a l'Índia durant la invasió Indo-Escita des del fins al segle V dC. Els seus descendents controlaren diversos principats a l'Índia medieval. Període vèdic de l'Índia, amb el kamboges a la frontera nord-oest.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kamboges · Veure més »

Kaskar

Kaskar (siríac Kashkar) fou una antiga ciutat de l'Iraq.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kaskar · Veure més »

Kayànida

La dinastia kayànida o dels kayànides fou una nissaga en gran part mítica que va governar Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kayànida · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Köneürgenç · Veure més »

Kharbatha Bani Harith

Kharbatha Bani Harith és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 15 km a l'oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kharbatha Bani Harith · Veure més »

Kharg

Kharg o Kharag o Kharak és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kharg · Veure més »

Khorramxahr

Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Khorramxahr · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Khuzestan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Khwarizm · Veure més »

Kifl Haris

Kifl Haris és un municipi palestí de la governació de Salfit, a Cisjordània, 6 kilòmetres a l'oest de Salfit i a 8 kilòmetres al sud de Nablus, al nord-oest de l'assentament israelià d'Ariel.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kifl Haris · Veure més »

Kirkuk

Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kirkuk · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kirman · Veure més »

Kobar

Kobar—en àrab كوبر, Kūbar— és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 13 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kobar · Veure més »

Koktepe

Koktepe o Kok Tepe és un jaciment arqueològic de l'Uzbekistan, situat a uns 30 km al nord de Samarcanda.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Koktepe · Veure més »

Kul Tepe Jolfa

Kul Tepe Jolfa (Gargar Tepesi o Kul Tapeh) és un antic jaciment arqueològic al comtat de Jolfa (شهرستان جلفا) (Iran), situat a la ciutat de Hadishahr (هاديشهر) a uns 10 km al sud del riu Araxes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Kul Tepe Jolfa · Veure més »

Lade

Lade (en grec antic Λάδη) és el nom de la més gran d'un grup d'illes al golf Làtmic (Sinus Latmicus), prop de Milet, enfront de la desembocadura del riu Meandre.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Lade · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Lídia · Veure més »

Lidi

El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C..

Nou!!: Imperi Aquemènida і Lidi · Veure més »

Lilea

Lilea (Lilaea) era una ciutat de la Fòcida situada al peu del mont Parnàs, i a les fonts del riu Cefís.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Lilea · Veure més »

Literatura persa

El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Literatura persa · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Llengües indoeuropees · Veure més »

Lliga de Corint

La Lliga de Corint o Lliga dels Hel·lens fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia entre el i el aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Lliga de Corint · Veure més »

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Lliga de Delos · Veure més »

Llista d'exploracions

Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Llista d'exploracions · Veure més »

Llista de capitals d'Egipte

Tebes, diverses vegades capital d'Egipte Aquesta és una llista de capitals d'Egipte al llarg de la seva història, incloent-hi l'actual, el Caire.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Llista de capitals d'Egipte · Veure més »

Llista de dinasties de l'Afganistan

L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Llista de dinasties de l'Afganistan · Veure més »

Llista de faraons

Aquest article conté una llista de faraons de l'antic Egipte que abasta des del període tinita, l'any 3000 aC, fins al final de la dinastia Ptolemaica, quan Egipte passà a ser una província de Roma sota el govern d'August l'any 30 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Llista de faraons · Veure més »

Llista dels reis de Babilònia

Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »

Magus

El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Magus · Veure més »

Mapa babilònic del món

L'anomenat Mapa babilònic del món (o Imago Mundi babilònica) és una tauleta d'argila babilònia escrita en accadi que conté una representació etiquetada del món conegut, amb una descripció breu i parcialment perduda, datada aproximadament al.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mapa babilònic del món · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mar Mediterrània · Veure més »

Marató (Grècia)

Marató (en llatí Marathon, en grec antic Μαραθών) era una petita plana del nord-est de l'Àtica on hi havia quatre ciutats: Marató, Probalinthos (Προβάλινθος), Tricorythos (Τρικόρυθος) i Oenoe (Οἰνόη) que formaven un dels 12 antics districtes de l'Àtica abans de la reorganització de Teseu, i que per les quatre ciutats s'anomenava Tetràpolis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Marató (Grècia) · Veure més »

Marina de guerra a l'antiga Grècia

La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Marina de guerra a l'antiga Grècia · Veure més »

Masistes

Masistes fou un príncep aquemènida, fill de Darios I el Gran i germà de Xerxes I de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Masistes · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Massàgetes · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mazandaran · Veure més »

Mazeu

Mazeu (en llatí Mazaeus, en grec antic Μαζαῖος) era un sàtrapa i militar persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mazeu · Veure més »

Mèdia Menor

La Mèdia Menor fou una satrapia menor de l'Imperi persa aquemènida, integrada dins la satrapia de Mèdia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mèdia Menor · Veure més »

Mèlida

Mèlida (en grec antic Μαλὶς γῆ) era un petit territori, un districte del sud de Tessàlia, situat al sud-est de les Termòpiles.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mèlida · Veure més »

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mètopes del Partenó · Veure més »

Míkonos

Míkonos o Míconos (en Μύκονος, AFI) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Míkonos · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Medes · Veure més »

Medicina de l'antic Iran

Alguns dels primers registres de la història de la medicina de l'antic Iran es poden trobar l'Avesta, la col·lecció principal dels texts sagrats del zoroastrisme. La Medicina de l'antic Iran  la seva pràctica i el seu estudi a Pèrsia té una història llarga i prolífica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Medicina de l'antic Iran · Veure més »

Medicina en l'antic Egipte

El Papir Edwin Smith antic document de la medicina egípcia, que inclou el diagnòstic i tractament de les lesions. Instrumental mèdic, gravat al temple de Kom Ombo. La medicina a l'antic Egipte és una de les més antigues documentades.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Medicina en l'antic Egipte · Veure més »

Medisme

Històries'', VII, 136. El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Medisme · Veure més »

Megabates

Megabates (en grec antic Μεγαβάτης) era un príncep aquemènida, cosí de Darios I el Gran i d'Artafernes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Megabates · Veure més »

Megabazos

Megabazos (en llatí Megabazus, en grec antic Μεγάβαζος) va ser sàtrapa de Dascilios sota l'imperi dels aquemènides, nomenat cap a l'any 520 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Megabazos · Veure més »

Melos

Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Melos · Veure més »

Menemen

Situació del districte dins a la província Caravanserrall restaurat a Menemen Menemen (Μαινεμένη en grec) és una ciutat i districte de la província d'Esmirna, format per les terres al·luvials del riu Gediz.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Menemen · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Merv · Veure més »

Milas

Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Milas · Veure més »

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Milet · Veure més »

Missatger

El missatger troter o correu era la persona que tenia l'ofici de portar la correspondència epistolar,"a peu" o "a cavall", utilitzant (o no) les postes situades en els camins amb una separació de dues o tres llegües per a facilitar que ells o altres viatgers tinguessin cavalls de refresc per anar amb tota diligència d'un lloc a un altre fins i tot entre països diferents.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Missatger · Veure més »

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mitraisme · Veure més »

Mitridates I

Mitridates I (en grec antic Mιθριδάτης) va ser sàtrapa del Pont.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mitridates I · Veure més »

Mitridàtica

La dinastia mitridàtica era una nissaga probablement d'origen aquemènida que va governar el Pont, primer una satrapia persa i després el Regne del Pont, des del començament del fins al 47 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mitridàtica · Veure més »

Mkhargrdzéli

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mkhargrdzéli · Veure més »

Mohammad Reza Pahlavi

Emperadriu Farah -Mohammad Reza Pahlavi Mohammad Reza Pahlavi (Teheran, 26 d'octubre de 1919 - el Caire, 27 de juliol de 1980) fou el darrer xa de l'Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Mohammad Reza Pahlavi · Veure més »

Monument de les Harpies

Xanthos. El treball decoratiu de la part superior és una reconstrucció d'argila, l'original de la qual de marbre s'exhibeix encara al Museu Britànic El Monument de les Harpies és una pilastra funerària del 480-470 aC que es conserva a la ciutat lícia de Xanthos, a l'actual Turquia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Monument de les Harpies · Veure més »

Muralla llarga

La muralla llarga (en grec Μακρά Τείχη), a la Grècia Antiga, era aquella muralla construïda des de la ciutat fins al seu port, proveint una connexió segura fins al mar fins i tot en l'època de la collita.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Muralla llarga · Veure més »

Museu de Kabul

El Museu de Kabul és el nom popular del Museu Nacional de l'Afganistan, a la ciutat de Kabul, capital de l'Afganistan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Museu de Kabul · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Museu del Louvre · Veure més »

Museu Internacional de Ceràmica de Faenza

El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Museu Internacional de Ceràmica de Faenza · Veure més »

Museu Miho

Museu Miho a la tardor El Museu Miho es troba al sud-est de Kyoto, Japó, prop de la ciutat de Shigaraki, a la Prefectura de Shiga.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Museu Miho · Veure més »

Museu Nacional de Beirut

El Museu Nacional de Beirut és un museu d'arqueologia del Líban.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Museu Nacional de Beirut · Veure més »

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Naqsh-e Rostam · Veure més »

Níssiros

Vista aèria de Níssiros Níssiros o Nisiros (en Νίσυρος) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Níssiros · Veure més »

Neferites II

Neferites II o Nayfaarud (379 - 378 aC) és l'últim faraó de la dinastia XXIX d'Egipte, denominada Mendesiana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Neferites II · Veure més »

Neoelamita III

Neoelamita III (vers 646-539 aC) és un període de la història d'Elam que va entre el saqueig de Susa per Assurbanipal (646 aC) i la conquesta de Susiana pels aquemènides d'Anshan, segurament obra de Cir II el gran després del 539 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Neoelamita III · Veure més »

Nicòloc

Nicòloc (en llatí Nicolochus, en grec antic Νικόλοχος "Nikólokhos") fou un navarc (almirall) espartà, nascut al i mort després del 374 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Nicòloc · Veure més »

Ninshubur

Ninshubur (𒀭𒎏𒋚; Ninšubur, "Dama de Subartu" o "Senyora dels servents"), també escrit Ninšubura, era una deessa mesopotàmica el paper principal de la qual era el de sukkal (visir diví) de la deessa Inanna.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ninshubur · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Nisibis · Veure més »

Oasi d'Al-Kharga

Al-Kharga (El Kharga) és l'oasi més al sud dels cinc oasis occidentals d'Egipte.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Oasi d'Al-Kharga · Veure més »

Oasi de Siwa

L'oasi de Siwa o de Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert de Líbia, aproximadament 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Oasi de Siwa · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Oman · Veure més »

Opis

Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Opis · Veure més »

Oròntida

Els Oròntides, Ervanduni o Yervanduni (en armeni Երվանդունի) van ser els membres d'una dinastia armènia originada el 585 aC a la extinció del regne d'Urartu, continuada sota l'Imperi Mede, reforçada per vinculacions amb els aquemènides, que comença a ser coneguda amb el sàtrapa d'Armènia Orontes I. També van regnar oròntides a la satrapia de Commagena i a l'Armènia Sofene i altres branques en diversos principats d'Armènia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Oròntida · Veure més »

Oritània

Oritània, el país dels oritans (oritani) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, dins de la satrapia de Gedròsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Oritània · Veure més »

Orontes (militar)

Orontes (Orontes o Orontas) fou un militar persa membre de la família real aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Orontes (militar) · Veure més »

Oxatres (germà d'Artaxerxes II)

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξαρτης) fou un príncep aquemènida, germà petit d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Oxatres (germà d'Artaxerxes II) · Veure més »

Oxatres (germà de Darios III)

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξαρτης) fou un príncep persa, germà de Darios III de Pèrsia Codomà, l'últim rei aquemènida de l'Imperi Persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Oxatres (germà de Darios III) · Veure més »

País del Amirgians

La satrapia dels Amirgians del país dels Amirgians (persa Sakā haumavargā, llatí amyrgiani), fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades escites, entre els quals els amirgians.

Nou!!: Imperi Aquemènida і País del Amirgians · Veure més »

País dels Dahes

La satrapia dels Dahes o del país dels Dahes (en persa Dahā o Sakā paradraya, en llatí dahae) va ser una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades dahes, considerats un poble escita.

Nou!!: Imperi Aquemènida і País dels Dahes · Veure més »

País dels Massagetes

La satrapia dels Massagetes o del país dels Massagetes (persa Sakā tigraxaudā, en llatí massagetae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida formada pel territori ocupat pels nòmades massagetes, considerats un poble escita.

Nou!!: Imperi Aquemènida і País dels Massagetes · Veure més »

Pahlavi

El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pahlavi · Veure més »

Pahlavuní

Els Pahlavuní (en armeni Պահլավունի) van ser una família armènia de nakharark de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pahlavuní · Veure més »

Paixtus

Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Paixtus · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pakistan · Veure més »

Paniònion

El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Paniònion · Veure més »

Papirs d'Elefantina

Els papirs d'Elefantina és el nom donat, comunament, al conjunt d'arxius i documents que van pertànyer als membres d'una comunitat jueva i aramea de la guarnició de l'illa d'Elefantina (antic Yeb), prop d'Assuan, a l'Alt Egipte, entre 495 i 399 adC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Papirs d'Elefantina · Veure més »

Paretacene

Paretacene (Paraetacene) fou una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, situada entre Mèdia i Persis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Paretacene · Veure més »

Parisatis

Parisatis (en persa antic Parušyātiš, en grec antic Παρύσατις) va ser filla il·legítima d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimà, i després reina de la Pèrsia Aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Parisatis · Veure més »

Parnavaz I d'Ibèria

Parnavaz I rei d'Ibèria (ფარნავაზი) va néixer suposadament cap al 325 aC i va morir el 237 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Parnavaz I d'Ibèria · Veure més »

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Paros · Veure més »

Part (llengua)

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Part (llengua) · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Partenó · Veure més »

Pasàrgades

Els pasàrgades (en llatí Pasargadae, en grec antic Πασαργάδαι, 'Pasargadai') eren una de les tres tribus dels perses que dominaven totes les altres tribus, segons diu Heròdot, qui afegeix que d'ells en va sortir la dinastia dels aquemènides.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pasàrgades · Veure més »

Pau comuna

) La pau comuna (grec antic: κοινὴ εἰρήνη, kené irene) és el nom que els grecs donaven a una pau, semblant als tractats de pau internacionals ratificats per totes les polis participants, és a dir, totes les ciutats estat de Grècia. Aquests tractats no els proposaren els grecs, encara que s'hi adheriren, sinó el seu poderós veí, el rei persa conegut com el Gran rei.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pau comuna · Veure més »

Pau de Càl·lies

La Pau de Càl·lies o Pau de Càl·lias (Ειρήνη τουΚαλλίουen grec) és un tractat firmat al voltant de l'any 449 aC entre la Lliga de Delos (liderada per Atenes) i l'Imperi Persa que va posar fi a les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pau de Càl·lies · Veure més »

Pànini

Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un filòleg del sànscrit, gramàtic i erudit indi venerat a l'Índia antiga, datat d'entre el i el.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pànini · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pàrtia · Veure més »

Pàrtia (satrapia)

Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pàrtia (satrapia) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pèrsia · Veure més »

Pèrsia (desambiguació)

* Pèrsia, territori que va entre la mar Càspia i el golf Pèrsic de nord a sud, i entre el Khuzestan, Luristan, Kurdistan i Azerbaidjan Iranià l'oest, abraçant a l'est part de l'Afganistan i al sud-est fins al Balutxistan Iranià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pèrsia (desambiguació) · Veure més »

Pèrsida

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pèrsida · Veure més »

Pentecontècia

La Pentecontècia (πεντηκονταετία/pentēkontaetía, 'període de cinquanta anys') és el terme que s'usa per a referir-se al període de la història de Grècia que comprèn des de la derrota dels perses en la Segona Guerra Mèdica a Salamina i Platea (480 i 479 aC), fins a l'inici de la Guerra del Peloponès al 433 aC El terme és originari de Tucídides, que l'utilitza en la seva descripció d'aquest període.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pentecontècia · Veure més »

Període assiri mitjà

El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Període assiri mitjà · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Període hel·lenístic · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Període paleoassiri

LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Període paleoassiri · Veure més »

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Perdicas d'Orèstia · Veure més »

Periple de Pseudo-Escílax

El Periple de Pseudo-Escílax és una obra en grec antic, datada a finals del segle IV o principis del III C., que descriu un periple al voltant del Mar Mediterrani, incloent la mar Negra i les costes d'Àfrica més enllà de les Columnes d'Hèrcules.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Periple de Pseudo-Escílax · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Persa · Veure més »

Persa antic

El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Persa antic · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Persèpolis · Veure més »

Perses

miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Perses · Veure més »

Pisindelis

Pisindelis (en grec antic Πισίνδηλις) va ser un tirà de Cària i de la seva capital Halicarnàs sota l'Imperi Aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pisindelis · Veure més »

Pisutnes

Pisutnes (en persa Pišišyaothna, en grec antic Πισσούθνης) va ser un sàtrapa persa de Lídia circa el 440 aC al 415 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Pisutnes · Veure més »

Portada/article agost 3

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Portada/article agost 3 · Veure més »

Portes Perses

Les Portes Perses o Portes de Susa va ser l'antic nom del pas que ara es coneix com Tang-e Meyran, que connectava Yasuj amb Sedeh a l'est, creua la frontera de les modernes províncies de Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad i Fars de l'Iran, passa cap al sud del massís de Dena, part de les muntanyes Zagros.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Portes Perses · Veure més »

Presidència de Bombai

Mapa de la part nord (1909) La presidència de Bombai fou una entitat administrativa de l'Índia Britànica, formada pels territoris occidentals de l'Índia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Presidència de Bombai · Veure més »

Presocràtics

La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Presocràtics · Veure més »

Priene

Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Priene · Veure més »

Primera Guerra del Peloponnès

La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Primera Guerra del Peloponnès · Veure més »

Primera Guerra Mèdica

La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Primera Guerra Mèdica · Veure més »

Primera potència mundial

Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Primera potència mundial · Veure més »

Província d'Ankara

Província d'Ankara (en turc Ankara ili) a la part central de Turquia, és el lloc on es troba la capital del país, és a dir, la ciutat d'Ankara.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província d'Ankara · Veure més »

Província d'Esmirna

Esmirna és una província de Turquia situada a la Regió de l'Egeu, a la costa de la Mar Egea, la capital del qual és la ciutat d'Esmirna.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província d'Esmirna · Veure més »

Província d'Isfahan

Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província d'Isfahan · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província de Fars · Veure més »

Província de Kilis

Kilis és una província al centre-sud de Turquia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província de Kilis · Veure més »

Província de Laghman

Laghman és una de les 34 províncies de l'Afganistan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província de Laghman · Veure més »

Província de Sakarya

Sakarya és una província de Turquia situada a la costa de la mar Negra.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província de Sakarya · Veure més »

Província de Tsolakert

Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província de Tsolakert · Veure més »

Província de Tunceli

Tunceli és una província a la regió d'Anatòlia oriental de Turquia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Província de Tunceli · Veure més »

Psamètic III

Psamètic III o Anjkaenra Psametiko, va ser l'últim faraó de la dinastia XXVI d'Egipte, i el seu regnant transcorre de 526 a 525 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Psamètic III · Veure més »

Purim

La festa del Purim (en hebreu: פורים) és una festa secundària dins el judaisme, però molt popular.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Purim · Veure més »

Qabatiya

Qabatiya és una ciutat palestina de la governació de Jenin, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Qabatiya · Veure més »

Qalatga Darband

Qalatga Darband és un jaciment arqueològic del Kurdistan iraquià identificat com una de les ciutats fundades l'any 331 aC per Alexandre el Gran i la ubicació de la qual es desconeixia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Qalatga Darband · Veure més »

Qarawat Bani Hassan

Qarawat Bani Hassan és un municipi palestí de la governació de Salfit, a Cisjordània, 7 kilòmetres al nord-oest de Salfit i a 30 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Qarawat Bani Hassan · Veure més »

Qarawat Bani Zeid

Qarawat Bani Zeid és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 22 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Qarawat Bani Zeid · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Qom · Veure més »

Quirísof d'Esparta

Quirísof (en llatí Cheirisophus, en grec antic Χειρίσοφος) va ser un militar espartà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Quirísof d'Esparta · Veure més »

Rafat (Salfit)

Rafat és una vila palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 38 kilòmetres al sud-oest de Nablus.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Rafat (Salfit) · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Raixid-ad-Din · Veure més »

Rantis

Rantis és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 33 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Rantis · Veure més »

Rawandiz

Rawandiz o Rawanduz (en kurd ڕەواندز o Rewandiz, també transcrit Ruwandiz) és una ciutat del Kurdistan al subdistricte de Soran, governació d'Erbil, al Kurdistan Iraquià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Rawandiz · Veure més »

Regió de Makran

Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regió de Makran · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regió de Síria · Veure més »

Regió intermèdia

La regió intermèdia és un model geopolític establert, proposat durant la dècada de 1970 per l'historiador grec Dimitri Kitsikis, professor a la Universitat d'Ottawa al Canadà.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regió intermèdia · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne d'Armènia (antiguitat)

El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »

Regne de Cuix

El Regne de Cuix (sovint apareix com a Kuš, Kuix o fins i tot Kush) fou un antic regne africà situat a la confluència del Nil Blau, el Nil Blanc i el riu Atbara, en el territori que és ara la República del Sudan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regne de Cuix · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regne de Macedònia · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regne del Pont · Veure més »

Regnes antics d'Anatòlia

A continuació hi ha una llista dels regnes antics d'Anatòlia, la regió que comprèn la major part de la Turquia actual que era casa a diversos regnes antics.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Regnes antics d'Anatòlia · Veure més »

Rei dels reis

Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Rei dels reis · Veure més »

Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia

Les relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia foren les relacions internacionals de naturalesa fonamentalment comercial entre l'Imperi Romà, centrat en el mar Mediterrani, i els diversos regnes del subcontinent indi.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Relacions entre l'Imperi Romà i l'Índia · Veure més »

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Retrat · Veure més »

Revolta Jònica

La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Revolta Jònica · Veure més »

Rudbar (ciutat de Gilan)

Rudbar o Rudhbar a Daylam, que encara avui dia forma un comtat de la província de Gilan, regió que agafa el nom de la ciutat de Rudbar a la riba del Safid Rud en la ruta Qazvín-Rasht, al sud de Rasht.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Rudbar (ciutat de Gilan) · Veure més »

Sagartis

Els sagartis (llatí: sagartii, elamita Aš-šá-kar-ti-ia, babiloni kurSa-ga-ar-ta-a-a, grec sagartía, sagártioi) foren un poble un poble nòmada indoari establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Sagàrtia, i fou després una de les satrapies perses aquemènides, la XIV.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sagartis · Veure més »

Sahna (Iran)

Sahna (صحنه) és una població de l'Iran a les muntanyes Zagros a la carretera entre Kangawar i Bisutun, a 61 km de Kirmanshah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sahna (Iran) · Veure més »

Salatares

Els salatares (llatí: Salatarae; grec antic: Σαλατάραι) van ser una tribu del nord de la Bactriana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Salatares · Veure més »

Salfit

Salfit, també Salfeet, és un municipi palestí.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Salfit · Veure més »

Sapor Sacanxa

La inscripció de Sapor Sakanxa al Tachara, antic palau de Darios el Gran. Sapor "Sacanxa" va ser un príncep sassànida que va servir com a governador de Sacastene sota el seu germà rei (xa) Sapor II (r. 309–379).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sapor Sacanxa · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sari (Iran) · Veure més »

Sarpul-i Dhuhab

Sarpul-i Dhuhab (Cap de pont del Dhuhab) és una població i un districte del comtat de Qasr-i Xirin a la província de Kermanxah; el 1950 tenia uns 2.000 habitants entre els quals una comunitat d'Ahl-i Hakk.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sarpul-i Dhuhab · Veure més »

Sarvestan

Sarvestān o Sarwistan (en persa سروستان, de sarv.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sarvestan · Veure més »

Saspers

Els saspers (en georgià სასპერები) era el nom que tenia una confederació tribal dels georgians.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Saspers · Veure més »

Satagídia

Satagídia (Θatagus, Sattagydia, el nom persa, llegit Tatagus, vol dir 'país de les cent vaques') fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satagídia · Veure més »

Sataspes

Sataspes (en Σατάσπης) va ser un noble persa de la família aquemènida, fill de Teaspes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sataspes · Veure més »

Satrapia d'Aràbia

La satrapia d'Aràbia (Arabāya) fou una entitat administrativa de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia d'Aràbia · Veure més »

Satrapia d'Armènia Occidental

Satrapia d'Armènia Occidental (a vegades també satrapia d'Armènia Menor) fou una subdivisió administrativa de l'Imperi Persa Aquemènida, dins de la satrapia principal d'Armina (Armènia).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia d'Armènia Occidental · Veure més »

Satrapia d'Assíria

La satrapia d'Assíria (Aθurā, en persa antic 𐎠𐎰𐎢𐎼𐎠 Aθurā) fou un territori de la Pèrsia aquemènida, integrat dins la gran satrapia de Babilònia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia d'Assíria · Veure més »

Satrapia de Frígia

La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, era un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia de Frígia · Veure més »

Satrapia de Gandhara

Gandhara fou una satrapia de l'imperi Persa aquemènida, equivalent a la part sud-oriental de l'Afganistan, incloent-hi Kabul i l'oest del Pakistan (amb Peshawar).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia de Gandhara · Veure més »

Satrapia de l'Índia

Les satrapies de l'imperi aquemènida La satrapia de l'Índia (Hinduš) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida establerta arrel de la Conquesta aquemènida de la vall de l'Indus per Cir II el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia de l'Índia · Veure més »

Satrapia de Líbia

La satrapia de Líbia (Putāyā) foun una entitat administrativa de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia de Líbia · Veure més »

Satrapia de Núbia

La satrapia de Núbia (Kūšiyā) fou una entitat administrativa de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia de Núbia · Veure més »

Satrapia de Tràcia

La satrapia de Tràcia (en grec antic Σκύδρα 'Skudra') era un territori de la Pèrsia aquemènida que va existir entre els anys 512 aC i 479 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Satrapia de Tràcia · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sàtrapa · Veure més »

Segon Temple

El Segon Temple (en hebreu: בֵּית־הַמִּקְדָּשׁ הַשֵּׁנִי, Bēṯ hamMīqdāš hašŠēnī, traducció. "Segona Casa del Sant"), després conegut com el Temple d'Herodes, va ser el Temple de Jerusalem entre el 516 aC i el 70 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Segon Temple · Veure més »

Segona Guerra Mèdica

La Segona Guerra Mèdica va consistir en una invasió persa de l'antiga Grècia, que va durar dos anys (480 - 478 aC), en el transcurs de les guerres mèdiques.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Segona Guerra Mèdica · Veure més »

Semnan

Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Semnan · Veure més »

Setge de Gaza

El Setge de Gaza va tenir lloc al per Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Setge de Gaza · Veure més »

Setge de Lindos

Un grec i un persa lluiten, en una imatge del segle V aC. El setge de Lindos va ser el principi del primer intent dels perses d'envair Grècia, en el marc de les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Setge de Lindos · Veure més »

Setge de Naxos (499 aC)

El setge de Naxos (499 aC) va ser un intent fallit del tirà Aristàgores de Milet, que operava amb el suport i en nom de l'Imperi Persa de Darios el Gran, de conquerir l'illa de Naxos.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Setge de Naxos (499 aC) · Veure més »

Setge de Tir

El setge de Tir va ser un setge a la ciutat esmentada –una base costanera estratègica al mar Mediterrani– orquestrat per Alexandre el Gran el 332 aC durant la seva campanya contra els perses.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Setge de Tir · Veure més »

Shuqba

Shuqba és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 21 km al nord-oest de Ramal·lah.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Shuqba · Veure més »

Sifnos

Sifnos (en Σίφνος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada al sud-est de Sèrifos i al nord-est de Melos.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sifnos · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sistan · Veure més »

Sitacene

La Sitacene (en Sittacene) va ser una satrapia menor de la Pèrsia aquemènida, possiblement dins la satrapia de Babilònia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sitacene · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sogdiana · Veure més »

Sogdià de Pèrsia

Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sogdià de Pèrsia · Veure més »

Sohemus d'Armènia

Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Sohemus d'Armènia · Veure més »

Solos (Cilícia)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa de Cilícia situada entre les desembocadures dels rius Lamos i Píramos, de cadascun dels quals, segons Estrabó, es trobava a uns 90 km de distància, i a la riba del rierol Líparis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Solos (Cilícia) · Veure més »

Solunt

Solunt (Soluntum o Solus) va ser una ciutat de l'Magna Grècia situada a la part nord de Sicília, a menys de 20 km a l'est de Panormos, i a la part oriental del Capo Zaffarana.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Solunt · Veure més »

Stamata Revithi

Stamata Revithi (Σταμάτα Ρεβίθη; 1866 - després de 1896) va ser una dona grega que va córrer la marató de 40 km durant els Jocs Olímpics de 1896.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Stamata Revithi · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tabaristan · Veure més »

Tats

Tats és un poble de parla irànica que viu al Daguestan i Azerbaidjan, descendents de perses.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tats · Veure més »

Tauleta Saros BM 34576

La tauleta Saros BM 34576 és una tauleta d'argila feta en el, d'origen babiloni i amb escriptura cuneïforme als dos costat, actualment guardada al Museu Britànic amb el número de registre BM 34576.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tauleta Saros BM 34576 · Veure més »

Tàctiques romanes d'infanteria

Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tàctiques romanes d'infanteria · Veure més »

Tàmines

Tàmines (Ταμύναι) era una ciutat de l'illa d'Eubea situada al territori d'Erètria, al peu d'una muntanya de nom Cotilèon.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tàmines · Veure més »

Tàxila

Tàxila (urdú: ٹیکسلا, تاکشیلا) és un tehsil del districte de Rawalpindi, a la província del Punjab del Pakistan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tàxila · Veure més »

Tàxila (satrapia)

Tàxila fou una satrapia de l'imperi Aquemènida de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tàxila (satrapia) · Veure més »

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tègea · Veure més »

Teatre persa

El teatre persa (en persa: تئاتر در ایران) es remunta a la història antiga de lIran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Teatre persa · Veure més »

Teïspes d'Anshan

Teïspes (Cišpiš) va ser rei dels perses entre els anys i 640 aC, aproximadament.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Teïspes d'Anshan · Veure més »

Telesterion

Lloc del Telesterion. Eleusis, Grècia El Telesterion va ser una gran sala per a la iniciació en els misteris d'Eleusis.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Telesterion · Veure més »

Temístocles

Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Temístocles · Veure més »

Temple d'Àrtemis a Efes

El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Temple d'Àrtemis a Efes · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Temple d'Eshmun · Veure més »

Temple de Posidó a Súnion

L'antic temple grec de Posidó al cap Súnion, construït entre 444–440 aC, és un dels principals monuments de l'edat d'or d'Atenes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Temple de Posidó a Súnion · Veure més »

Teos (faraó)

Teos (nom grec:Τέως) Irimaatenra Dyedhor, va ser el segon faraó de la dinastia XXX d'Egipte, regnant de 361 a 359 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Teos (faraó) · Veure més »

Terra cremada

iraquianes al 1991 Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Terra cremada · Veure més »

Terra esfèrica

aire i aigua (c. 1400). La Terra esfèrica és un constructe cultural de la filosofia grega del, però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al quan l'astronomia hel·lenística va establir l'esfericitat de la forma de la Terra com una dada físic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Terra esfèrica · Veure més »

Tiberens

Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tiberens · Veure més »

Tigranes (noble persa)

Tigranes fou un noble persa de la família dels aquemènides que va dirigir les tropes dels medes a l'exèrcit de Xerxes I de Pèrsia que van envair Grècia el 480 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tigranes (noble persa) · Veure més »

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tillia tepe · Veure més »

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tir · Veure més »

Tjahapimu

Tjahapimu o Tjahepimu, (fl. c.360 aC) va ser un príncep, general i regent egipci durant la XXX dinastia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tjahapimu · Veure més »

Tokat

Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tokat · Veure més »

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tracis · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tràcia · Veure més »

Tresor de l'Oxus

Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia ''aquemènida'', casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tresor de l'Oxus · Veure més »

Tresor de Ziwiyeh

Ríton d'or en forma de cap de moltó, Museu Reza Abbasi, Teheran Vas d'ànec, Museu del Louvre El tresor de Ziwiyeh és un aplec d'objectes elaborats en or, argent i ivori, que inclou també algunes peces del Loristan; fou descobert a la riba sud del llac Urmia a Ziwiyeh, província del Kurdistan, Iran, al 1947.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tresor de Ziwiyeh · Veure més »

Tunceli

Tunceli (pronunciat) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tunceli, a la part oriental d'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Tunceli · Veure més »

Uşak

Uşak és una ciutat de Turquia a la Regió de l'Egeu, amb una població de 180.414 habitants segons el cens del 2010 (124.356 al cens de 1997), capital de la província d'Uşak (al cens de 1997 la província apareix amb 311.754 habitants, per la qual cosa gairebé la meitat vivien a la capital).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Uşak · Veure més »

Underdog (terme)

Der Zimmermann (de: Què vols ser?) Any 1880, al fons: separació de troncs) L'efecte Underdog (traduït al català: gos apallissat), és un terme emprat al món angloparlant, especialment en política o esports, per referir-se a una persona o equip que té poques possibilitats de guanyar un torneig, elecció política, debat, etc.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Underdog (terme) · Veure més »

Ur

Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Ur · Veure més »

Urartià

Lurartià o vannic són noms convencionals per a la llengua parlada pels habitants de l'antic regne d'Urartu, que estava localitzat a la regió del Llac Van, amb la seva capital a prop del lloc que ocupa la ciutat moderna de Van, a l'altiplà d'Armènia, avui en dia la regió de l'Anatòlia oriental de Turquia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Urartià · Veure més »

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Urmia · Veure més »

Victòria de Samotràcia

La Victòria de Samotràcia (en grec: Νίκη τῆς Σαμοθράκης, Niki tis Samothrákis o Níke tes Samothrákes) és una escultura de marbre de l'antiga Grècia que representa la deessa Atena Nike (Atena portant la victòria), pertanyent a l'escola de Rodes del període hel·lenístic.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Victòria de Samotràcia · Veure més »

Vivana

Vivana va ser sàtrapa d'Aracòsia al darrer quart del.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Vivana · Veure més »

Xa

Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xa · Veure més »

Xahrizur

Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xahrizur · Veure més »

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xenofont · Veure més »

Xerxes I de Pèrsia

cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »

Xerxes II de Pèrsia

Xerxes II va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa cap a la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Xerxes II de Pèrsia · Veure més »

Youtab

Youtab (persa: يوتاب), també coneguda com Youtab Aryobarzan o Ario Barzan (que significa exaltació dels aris en persa antic, morta l'any 330 a. C.) va ser una noble guerrera persa que va viure en el segle IV a. C). Va lluitar al costat del seu germà Ariobarzanes en l'última resistència de l'Imperi aquemènida contra les forces hel·lèniques d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Youtab · Veure més »

Zarang

Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Zarang · Veure més »

Zawiya (Cisjordània)

Az-Zawiya és un municipi palestina de la governació de Salfit, a Cisjordània, 15 kilòmetres a l'oest de Salfit i a 24 kilòmetres al sud de Qalqilya, al nord-oest de l'assentament israelià d'Ariel.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Zawiya (Cisjordània) · Veure més »

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Zoroastrisme · Veure més »

Zurvanisme

El zurvanisme, també conegut com a zoroastrisme zurvanita, és una branca extinta del zoroastrisme que té el déu Zurvan com a divinitat creadora.

Nou!!: Imperi Aquemènida і Zurvanisme · Veure més »

340 aC

El 340 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 340 aC · Veure més »

342 aC

El 342 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 342 aC · Veure més »

358 aC

El 358 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 358 aC · Veure més »

394 aC

El 394 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 394 aC · Veure més »

398 aC

El 398 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 398 aC · Veure més »

400 aC

El 400 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 400 aC · Veure més »

408 aC

El 408 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 408 aC · Veure més »

449 aC

El 449 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 449 aC · Veure més »

454 aC

El 454 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 454 aC · Veure més »

456 aC

El 456 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 456 aC · Veure més »

477 aC

;Grècia.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 477 aC · Veure més »

485 aC

El 485 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 485 aC · Veure més »

513 aC

El 513 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 513 aC · Veure més »

546 aC

El 546 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 546 aC · Veure més »

559 aC

El 559 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Imperi Aquemènida і 559 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Aquemènida, Aquemènides, Dinastia Aquemenida, Dinastia Aquemènida, Dinastia aquemènida, Imperi Persa Aquemènida, Imperi aquemènida, Pèrsia aquemènida.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant