Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Abd-Al·lah ibn Maymun, Ahl al-Bayt, Al-Hassà, Al-Hàssan al-Askarí, Al-Manama, Al-Qàïm (abbàssida), Alí an-Naqí, Alí ar-Ridà, Alí Zayn-al-Abidín, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Aqida, Art safàvida, Àdhan, Bahà'u'llàh, Bayhak, Bàssora, Califat Abbàssida, Cavall blanc (mitologia), Corrents de l'islam, Dinastia safàvida, Edat d'or de l'islam, Estat de Damasc, Fàtima az-Zahrà, Gihad, Guerra Civil siriana, Hiixam ibn al-Hàkam, Història d'Aràbia, Història de l'Aràbia Saudita, Imam xiïta, Imamat, Imamisme, Islam, Ismaïlisme, Jàfar as-Sàdiq, Kaysaniyya, Khoges, Khums, Lahidjan, Laristan, Llista de religions i tradicions espirituals, Madain, Mahdí, Mir-Hossein Mousavi, Muïzz al-Dawla, Muhammad Ali Jinnah, Muhàmmad al-Bàqir, Muhàmmad al-Mahdí, Muhàmmad Jawad at-Taqí, Muhàmmad Xaibani, Muixaixa, ..., Mussa al-Kàdhim, Pilars de l'islam, Plor, President de l'Iran, Rabí al-àkhir, Ràjab, Sahib Fakkh, Sant Pere, Sayyid Alí Muhàmmad, Septimans, Xaban, Xiisme, Yahya ibn Abd Allah, Yanis. Ampliar l'índex (14 més) »
Abd-Al·lah ibn Maymun
Abd-Al·lah ibn Maymun al-Qaddah o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Maymun —— fou el profeta i fundador de l'ismaïlisme càrmata i un transmissor de tradicions entre els xiïtes imamites que va predicar a l'Iraq i a Salamya (Síria), on es va establir.
Nou!!: Imamisme і Abd-Al·lah ibn Maymun · Veure més »
Ahl al-Bayt
LAhl al-Bayt o la Gent de la Casa del Profeta (literalment ‘la Gent (o Família) de la Casa’) és una expressió islàmica que designa els components de la família del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Imamisme і Ahl al-Bayt · Veure més »
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Nou!!: Imamisme і Al-Hassà · Veure més »
Al-Hàssan al-Askarí
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Alí (Medina vers 846 - Samarra, 1 de gener de 874), més conegut com a Al-Hàssan al-Askarí, fou l'onzè imam dels xiïtes duodecimans, conegut també com a as-Sàmit, al-Hadí, az-Zakí i altres sobrenoms.
Nou!!: Imamisme і Al-Hàssan al-Askarí · Veure més »
Al-Manama
Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.
Nou!!: Imamisme і Al-Manama · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: Imamisme і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Alí an-Naqí
Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad (Medina, 5 de març del 828 - Samarra, 27 de juny del 868), més conegut com a Alí an-Naqí o Alí al-Hadí, fou el desè imam dels xiïtes imamites, fill i successor del novè imam Muhàmmad ibn Alí ar-Ridà.
Nou!!: Imamisme і Alí an-Naqí · Veure més »
Alí ar-Ridà
Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.
Nou!!: Imamisme і Alí ar-Ridà · Veure més »
Alí Zayn-al-Abidín
Alí Zayn-al-Abidín ibn al-Hussayn ibn Abi-Tàlib fou el quart imam xiïta duodecimà.
Nou!!: Imamisme і Alí Zayn-al-Abidín · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Imamisme і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Aqida
Aqida (plural, literalment ‘convicció’, ‘creença’) és un terme utilitzat en l'islam equivalent a «dogma» o «credo».
Nou!!: Imamisme і Aqida · Veure més »
Art safàvida
llengua.
Nou!!: Imamisme і Art safàvida · Veure més »
Àdhan
Làdhan és la crida utilitzada en l'islam per a convocar els fidels a l'oració (salat).
Nou!!: Imamisme і Àdhan · Veure més »
Bahà'u'llàh
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.
Nou!!: Imamisme і Bahà'u'llàh · Veure més »
Bayhak
Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.
Nou!!: Imamisme і Bayhak · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Imamisme і Bàssora · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Imamisme і Califat Abbàssida · Veure més »
Cavall blanc (mitologia)
De 3,000 anys d'antiguitat, el Cavall blanc d'Uffington com una figura de turó a Anglaterra. Els cavalls blancs tenen una importància especial en les mitologies de cultures de tot el món.
Nou!!: Imamisme і Cavall blanc (mitologia) · Veure més »
Corrents de l'islam
Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.
Nou!!: Imamisme і Corrents de l'islam · Veure més »
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Nou!!: Imamisme і Dinastia safàvida · Veure més »
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Nou!!: Imamisme і Edat d'or de l'islam · Veure més »
Estat de Damasc
L'Estat de Damasc va ser un dels estats establerts pel general Henri Gouraud al Mandat francès per Síria i el Líban que va seguir a la conferència de San Remo i a la derrota del regne àrab de Síria del rei Faisal.
Nou!!: Imamisme і Estat de Damasc · Veure més »
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Nou!!: Imamisme і Fàtima az-Zahrà · Veure més »
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Nou!!: Imamisme і Gihad · Veure més »
Guerra Civil siriana
La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.
Nou!!: Imamisme і Guerra Civil siriana · Veure més »
Hiixam ibn al-Hàkam
Abu-Muhàmmad Hixam ibn al-Hàkam fou el màxim representant del kalam imamita dels temps dels imams Jàfar as-Sàdiq i Mussa al-Kazí.
Nou!!: Imamisme і Hiixam ibn al-Hàkam · Veure més »
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Nou!!: Imamisme і Història d'Aràbia · Veure més »
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Nou!!: Imamisme і Història de l'Aràbia Saudita · Veure més »
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Nou!!: Imamisme і Imam xiïta · Veure més »
Imamat
Limamat és pels musulmans xiïtes la «direcció suprema» després de la mort del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Imamisme і Imamat · Veure més »
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Nou!!: Imamisme і Imamisme · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Imamisme і Islam · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Imamisme і Ismaïlisme · Veure més »
Jàfar as-Sàdiq
Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.
Nou!!: Imamisme і Jàfar as-Sàdiq · Veure més »
Kaysaniyya
La kaysaniyya o, més rarament, mukhtariyya és, en l'heresiografia musulmana, el conjunt de seguidors d'al-Mukhtar que van reconèixer Muhàmmad ibn al-Hanafiyya com al seu imam i com a mahdí.
Nou!!: Imamisme і Kaysaniyya · Veure més »
Khoges
Dona Khoja Els khoges (Khoja; خوجا) són una casta de l'Índia on la majoria dels membres són ismaïlites nizarites, amb alguns sunnites i xiïtes duodecimams separats de la comunitat ismaïlita.
Nou!!: Imamisme і Khoges · Veure més »
Khums
El khums (de l'àrab, literalment ‘cinquè’) significa, en la terminologia legal islàmica, «una cinquena part de certs elements que una persona adquireix de riquesa i que ha de ser pagat com a impost islàmic».
Nou!!: Imamisme і Khums · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Imamisme і Lahidjan · Veure més »
Laristan
Laristan és una regió històrica de l'Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar.
Nou!!: Imamisme і Laristan · Veure més »
Llista de religions i tradicions espirituals
Aquesta és una llista de totes les religions i creences espirituals, inclou tant les practicades hui en dia com les ja no practicades.
Nou!!: Imamisme і Llista de religions i tradicions espirituals · Veure més »
Madain
Mapa de Ctesifont (Madain)-Selèucia Madain o al-Madain (‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides.
Nou!!: Imamisme і Madain · Veure més »
Mahdí
El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.
Nou!!: Imamisme і Mahdí · Veure més »
Mir-Hossein Mousavi
Mir-Hossein Mousavi (Khamaneh, Azerbaidjan Oriental, 29 de setembre de 1941) és un arquitecte i polític iranià.
Nou!!: Imamisme і Mir-Hossein Mousavi · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Imamisme і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Muhammad Ali Jinnah
Muhammad Ali Jinnah (25 de desembre de 1876 – 11 de setembre de 1948) fou un polític inicialment de l'Índia i considerat el pare del Pakistan.
Nou!!: Imamisme і Muhammad Ali Jinnah · Veure més »
Muhàmmad al-Bàqir
miniatura Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín, o simplement Muhàmmad al-Bàqir (Medina, 16 de desembre de 676 o 10 de maig de 677 - 733), fou el cinquè imam dels xiïtes duodecimans i dels xiïtes ismaïlites.
Nou!!: Imamisme і Muhàmmad al-Bàqir · Veure més »
Muhàmmad al-Mahdí
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Hàssan ibn Alí al-Qàïm al-Hujja al-Mahdí, o simplement Muhàmmad al-Mahdí, fou el suposat dotzè i darrer imam xiïta imamita (874-940).
Nou!!: Imamisme і Muhàmmad al-Mahdí · Veure més »
Muhàmmad Jawad at-Taqí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Alí ar-Ridà ibn Mussa ibn Jàfar al-Jawad at-Taqí o, més senzillament, Muhàmmad al-Jawad o Muhàmmad at-Taqí (prop de Medina, juny de 811 - Bagdad, 30 de novembre de 835) fou el novè imam xiïta imamita, de mare nubiana, d'on vindria la seva pell fosca.
Nou!!: Imamisme і Muhàmmad Jawad at-Taqí · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Imamisme і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Muixaixa
Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.
Nou!!: Imamisme і Muixaixa · Veure més »
Mussa al-Kàdhim
Mussa al-Kàdhim ibn Jàfar (significant al-Kàdhim ‘el Que es conté’ o ‘el Que calla’) (Medina, 8 de novembre de 745 - Bagdad, 30 d'agost de 799) fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.
Nou!!: Imamisme і Mussa al-Kàdhim · Veure més »
Pilars de l'islam
Els pilars de l'islam són els deures ineludibles que tots els musulmans han d'aplicar si volen obtenir la salvació.
Nou!!: Imamisme і Pilars de l'islam · Veure més »
Plor
Un infant plorant abraçant un os de peluix. El plor és l'acte de vessar llàgrimes com a resposta a un estat emocional o de dolor.
Nou!!: Imamisme і Plor · Veure més »
President de l'Iran
El president de la República islàmica de l'Iran té un paper molt important en les institucions polítiques de l'Iran.
Nou!!: Imamisme і President de l'Iran · Veure més »
Rabí al-àkhir
Rabí al-àkhir o rabí ath-thani és el quart mes del calendari musulmà i té 29 dies.
Nou!!: Imamisme і Rabí al-àkhir · Veure més »
Ràjab
Ràjab és el setè mes del calendari musulmà i té 30 dies.
Nou!!: Imamisme і Ràjab · Veure més »
Sahib Fakkh
Al-Hussayn ibn Alí, també conegut com a Sàhib Fakkh (? - Fakkh, 786), fou un revolucionari alida.
Nou!!: Imamisme і Sahib Fakkh · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Imamisme і Sant Pere · Veure més »
Sayyid Alí Muhàmmad
El Báb, nascut Alí Muhàmmad (Xiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) va ser el fundador messiànic de la fe babí i una de les figures centrals de la fe bahá'í.
Nou!!: Imamisme і Sayyid Alí Muhàmmad · Veure més »
Septimans
Septimans són els xiïtes que reconeixen una sèrie de set imams en comptes de dotze (duodecimans).
Nou!!: Imamisme і Septimans · Veure més »
Xaban
Xaban és el vuitè mes del calendari musulmà i té 29 dies.
Nou!!: Imamisme і Xaban · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Imamisme і Xiisme · Veure més »
Yahya ibn Abd Allah
Yahya ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (nascut vers 745/746 fou un alida de Medina, iman zaydita al Daylam. Va ser educat per l'imam xiïta imamita Djafar al-Sadik. Va participar en la revolta del hasanita Sahib Fakkh a Medina el 786, que va fracassar i es va refugiar junt amb el seu germà Idris (després Idris I del Marroc) i altres amb un membre del clan dels Khuzaa que els va ajudar a fugir en vaixell a Abissínia. Un temps després van retornar i van reunir un grup de fidels prop de la Meca; es va decidir que Idris aniria al Magreb en busca de suport i Yahya aniria al Iemen. Sembla que Yahya va estar al Iemen, Alta Mesopotàmia, Armènia i a Bagdad on fou descobert i va haver de fugir al Iemen altre cop refugiant-se a Sanaa; després d'un temps va marxar al Khurasan. Va saber de la mort d'Idris I enverinat per un agent del califa. Després sembla que va estar a Djuzdjan, a Balkh i a Transoxiana i que s'hauria refugiat amb un kaghan turc (potser l'afshin d'Ushrusana); quan al-Fadl ibn Yahya al-Barmaki fou enviat a capturar-lo va haver de derrotar a l'afshin; llavors va entrar en contacte amb Sharwin ibn Surkhab, dirigent bawàndida de Firim al Tabaristan al que va demanar asil polític per tres anys, que li fou concedit però Sharwin el va enviar a Djustan, rei de Daylam, que el podia protegir millor i va arribar allí el 791/792 on se li van unir un cert nombre de partidaris procedents de diversos llocs. El 792 va proclamar la revolta. Yahya va acceptar una amnistia per a ell i 70 partidaris. El califa i al-Fadl li van donar sengles cartes d'amnistia i d'aman. Fou rebut amb honors pel califa i encara que el volia mantenir a Bagdad, va ser autoritzar a fer el pelegrinatge i a visitar a la família a Athyab, prop de Suwayka al Hijaz. El califa va nomenar governador de Medina a dos membres de la família d'al-Zubayr, marcadament anti-alides: Abd Allah ibn Musab ibn Thabit (796-797) i després el seu fill Bakkar (797-809). Bakkar va escriure al califa queixant-se que Yahya actuava com un segon califa i que la població l'estimava i milers de persones viatjaven per visitar-lo, i considerava que planejava una revolta. Finalment Harun al-Rashid el va fer tornar a Bagdad. El califa va voler fer anul·lar la seva amnistia però els erudits que havien d'estudiar la carta la van declarar inviolable; llavors es va haver de recórrer a un fakih de nom Abu l-Bakhtari Wahb ibn Wahb per declarar-la nul·la. El califa va entregar a Yahya al barmàquida Djafar ibn Yahya ibn Khalid, que havia dit al califa que estava disposat a matar-lo, però després fou convençut per l'alida per deixar-lo escapar, el que va fer amb la condició de passar a territori bizantí on havia de restar fins a la mort d'Harun al-Rashid. En la fugida Yahya fou capturat a Massisa i portat davant de Muhammad ibn Khalid ibn Barmak que el va reconèixer i es va adonar que els barmàquides corrien perill si se sabia que no era mort i que un d'ells l'havia deixat escapar; així que va informar al califa per mostrar la seva fidelitat i Harun va fer matar Djafar ibn Yahya (802) i va arrestar altres barmàquides als que va confiscar els béns, lliurant-se de córrer aquesta sort només Muhammad ibn Khalid. Yahya fou entregat a al-Sindhi ibn Shahak, prefecte de policia de Bagdad, que ja havia matat tres anys abans a Musa al-Kazim. Yahya va morir presoner sembla que el 803, segons el seu net Idris ibn Muhammad, de fam i set.
Nou!!: Imamisme і Yahya ibn Abd Allah · Veure més »
Yanis
Al-Amir Abu-l-Fat·h Nàssir-al-Juyuix (o Amir al-Juyuix) Sayf-al-Islam Xàraf-al-Islam Yanis ar-Rumí al-Armaní al-Hafidhí, més conegut simplement com a Yanis, fou un visir fatimita, el quart dels sis visirs musulmans armenis del Califat Fatimita (període 1074-1163).
Nou!!: Imamisme і Yanis · Veure més »
Redirigeix aquí:
Duodecimams, Duodecimans, Imamita, Imamites, Ithna Ashariyya, Mutawali, Xiisme imamita, Xiïtes duodecimams, Xiïtes duodecimans, Xiïtes imamites.
