SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 400 les relacions: Abàntia, Acaia (província romana), Ad Matricem, Administració provincial romana, Adrianòpolis (Caònia), Agró d'Il·líria, Agron, Alaric I, Albània, Alesanco, Alexandre el Gran, Alps Dinàrics, Ambaixada romana (Gentius, 168 aC), Ambaixada romana (Il·líria, 228 aC), Anatoli de Beirut (governador), Ancona, Antiga Corint, Antiga Roma, Api Claudi Centó, Apià, Apol·lònia d'Il·líria, Aríon, Arcadi, Assentament del poble got a Aquitània, Atintània, Audoleon, Auguste Marmont, Aulus Gabini (cònsol), Aulus Gabini (militar 167 aC), Aulus Licini Nerva Silià, Aulus Terenci Varró, Aurelià, Aureol, Ítaca, Àgave (filla de Cadme), Àtila, Àvars de Pannònia, Baduari, Banja Luka, Bardil·lis, Bardil·lis II, Basílica de Santa Sabina, Basileu, Basili d'Ancira, Batalla d'Heraclea, Batalla de Cinoscèfales, Batalla de Dirràquium (48 aC), Batalla de Filipos, Batalla de Lissa (1811), Batalla de Lugdúnum, ... Ampliar l'índex (350 més) » « Shrink índex

Abàntia

Abàntia o Amàntia (Ἀμαντία, Ἀβαντία) va ser una ciutat d'Atintània, a Il·líria, a la vora del riu Poliantes, a uns 45 km al sud-est d'Apol·lònia d'Il·líria.

Veure Il·líria і Abàntia

Acaia (província romana)

'''Acaia''', en vermell, dins l'Imperi Romà cap a l'any 120 Acaia va ser una província romana formada suposadament després del 146 aC amb els territoris de la Lliga Aquea (inclosa Esparta) i la Lliga Etòlia, és a dir quasi tot el Peloponès, als que es van afegir Àtica, Beòcia i les illes properes a Grècia, i segons Estrabó també Tessàlia, però Claudi Ptolemeu diu que Tessàlia formava part del Macedònia.

Veure Il·líria і Acaia (província romana)

Ad Matricem

Ad Matricem fou una ciutat d'Il·líria Victor Duruy, que probablement correspon a la moderna Mostar, a la vora del Narenta.

Veure Il·líria і Ad Matricem

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Il·líria і Administració provincial romana

Adrianòpolis (Caònia)

Adrianopolis (Adrianòpolis de Caònia) fou una ciutat d'Il·líria, fundada per l'emperador Adrià a la via entre Apol·lònia d'Il·líria i Nicòpolis (a mig camí entre ambdues ciutats).

Veure Il·líria і Adrianòpolis (Caònia)

Agró d'Il·líria

Agró (en grec antic Ἄγρων), fill de Pleurat II, va ser rei d'Il·líria al.

Veure Il·líria і Agró d'Il·líria

Agron

Monarques.

Veure Il·líria і Agron

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Veure Il·líria і Alaric I

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Veure Il·líria і Albània

Alesanco

Alesanco és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta,.

Veure Il·líria і Alesanco

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Il·líria і Alexandre el Gran

Alps Dinàrics

Els Alps Dinàrics o Dinàrides (italià: Alpi Dinariche; croat i serbi: Dinaridi o Dinarsko gorje/Динариди o Динарско горје; eslovè: Dinarsko gorstvo) forma una serralada al sud d'Europa, que comprèn àrees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.

Veure Il·líria і Alps Dinàrics

Ambaixada romana (Gentius, 168 aC)

El Llegat romà va enviar una ambaixada romana a Il·líria l'any 168 aC.

Veure Il·líria і Ambaixada romana (Gentius, 168 aC)

Ambaixada romana (Il·líria, 228 aC)

Lambaixada romana del senat formada pels Coruncanis (Gai i Luci segons Polibi, Tiberi, amb Publi Juni, segons Plini), fills de Tiberi Coruncani, va ser enviada a la reina Teuta d'Il·líria, per queixar-se de les pirateries dels il·liris, i van demanar explicacions i compensacions, però el llenguatge dels dos enviats va ofendre a la reina que els va expulsar de la seva presència i més tard un dels dos, el més jove, va ser assassinat al seu retorn.

Veure Il·líria і Ambaixada romana (Il·líria, 228 aC)

Anatoli de Beirut (governador)

Anatoli de Beirut (en llatí Anatolius, en grec) va ser un magistrat, governador i jurista romà.

Veure Il·líria і Anatoli de Beirut (governador)

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Veure Il·líria і Ancona

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Veure Il·líria і Antiga Corint

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Il·líria і Antiga Roma

Api Claudi Centó

Api Claudi Centó (Appius Claudius Cento) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Api Claudi Centó

Apià

Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Veure Il·líria і Apià

Apol·lònia d'Il·líria

Apol·lònia (Apollonia) era una ciutat d'Il·líria, a uns 20 km de la costa i a menys de 5 km de la riba dreta del riu Aous (actual Viosa).

Veure Il·líria і Apol·lònia d'Il·líria

Aríon

Aríon (sovint adaptat erròniament com a Arió) és la forma catalana de dos noms que en grec antic resten ben diferenciats.

Veure Il·líria і Aríon

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Veure Il·líria і Arcadi

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Veure Il·líria і Assentament del poble got a Aquitània

Atintània

Atintània (en llatí Antitania, en grec antic Ἀτιντανία) era un districte muntanyós d'Il·líria al nord del país dels molossos i a l'est de Paravea, per on flueix el riu Aóos (Αώος), a la part superior del seu curs.

Veure Il·líria і Atintània

Audoleon

Stater of Audoleon Audoleon o Audoleó (en grec antic Αὐδολέων or Αὐδωλέων) fou rei de Peònia.

Veure Il·líria і Audoleon

Auguste Marmont

Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont (Châtillon-sur-Seine, Regne de França, 20 de juliol de 1774 - Venècia, Regne Llombardovènet, 2 de març de 1852) fou un militar francès que arribà a mariscal.

Veure Il·líria і Auguste Marmont

Aulus Gabini (cònsol)

Aulus Gabini (Aulus Gabinius) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Aulus Gabini (cònsol)

Aulus Gabini (militar 167 aC)

Aulus Gabini (Aulus Gabinius, per bé que el praenomen és dubtós) va ser un militar romà del.

Veure Il·líria і Aulus Gabini (militar 167 aC)

Aulus Licini Nerva Silià

Aulus Licini Nerva Silià (Aulus Licinius Nerva Silianus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Aulus Licini Nerva Silià

Aulus Terenci Varró

Aulus Terenci Varró (Aulus Terentius Varro) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Aulus Terenci Varró

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Veure Il·líria і Aurelià

Aureol

Aurèol (en llatí Aureolus) va ser un usurpador del tron imperial romà cap a l'any 268.

Veure Il·líria і Aureol

Ítaca

Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.

Veure Il·líria і Ítaca

Àgave (filla de Cadme)

Penteu, fill d'Agaue, és esquinçat per sa mare i la germana d'ella, Ino. Lecànide (λεκανί&#962) àtica amb figures vermelles, aprox. 450-425 a. Cr. (Louvre, París) Segons la mitologia grega, Àgave o Agave (grec antic: Ἀγαύη; llatí: Ăgāuē o Ăgău&#275) va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Veure Il·líria і Àgave (filla de Cadme)

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Veure Il·líria і Àtila

Àvars de Pannònia

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars de Pannònia (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el.

Veure Il·líria і Àvars de Pannònia

Baduari

Baduari (mort el 576) va ser un general de l'Imperi d'Orient, exarca de Ravenna al final de la seva vida, que va viure al.

Veure Il·líria і Baduari

Banja Luka

Localització de Banja Luka dins de la República Srpska i dins de Bòsnia i Hercegovina. alt.

Veure Il·líria і Banja Luka

Bardil·lis

Bardil·lis (en llatí Bardylis o Bardyllis, en grec antic Βάρδυλις, Βάρδυλλις) va ser un cap o rei il·liri inicialment cap d'una colla de bandits que repartia equitativament el botí entre els seus homes, i que va acabar assolint el poder a gran part d'Il·líria.

Veure Il·líria і Bardil·lis

Bardil·lis II

Bardil·lis II (en llatí Bardylis o Bardyllis, en grec antic Βάρδυλις, Βάρδυλλις) va ser un rei d'Il·líria possiblement fill de Clit i nét de Bardil·lis.

Veure Il·líria і Bardil·lis II

Basílica de Santa Sabina

Interior de '''Santa Sabina''' Santa Sabina all'Aventino és una basílica de Roma construïda al sobre el turó de l'Aventí i dedicada a santa Sabina.

Veure Il·líria і Basílica de Santa Sabina

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Veure Il·líria і Basileu

Basili d'Ancira

Basili d'Ancira (en llatí Basilius, en grec antic Βασίλιος o Βασιλείος) va ser bisbe d'Ancira (Ancyra, actual Ankara) de l'any 336 al 360.

Veure Il·líria і Basili d'Ancira

Batalla d'Heraclea

La Batalla de Heraclea va tenir lloc al 280 aC entre els romans sota el comandament del cònsol Publi Valeri Leví i les forces combinades de grecs de l'Epir, Tàrent, Túrios, Metapont, i Heraclea sota el comandament del rei Pirros de l'Epir.

Veure Il·líria і Batalla d'Heraclea

Batalla de Cinoscèfales

La batalla de Cinoscèfales (en grec antic Μάχη τῶν Κυνὸς Κεφαλῶν) de l'any 197 aC va ser una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica.

Veure Il·líria і Batalla de Cinoscèfales

Batalla de Dirràquium (48 aC)

La batalla de Dirràquium fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, que tingué lloc el 10 de juliol de 48 aC.

Veure Il·líria і Batalla de Dirràquium (48 aC)

Batalla de Filipos

La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.

Veure Il·líria і Batalla de Filipos

Batalla de Lissa (1811)

La Batalla de Lissa ocorreguda el 13 de març de 1811, va ser un enfrontament naval entre un esquadró britànic i una coalició de naus franceses i venècianes durant la campanya de l'Adriàtic de les Guerres Napoleòniques.

Veure Il·líria і Batalla de Lissa (1811)

Batalla de Lugdúnum

La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí.

Veure Il·líria і Batalla de Lugdúnum

Batalla de Pollentia

La Batalla de Pollentia es va lliurar el 6 d'abril del 402 (durant la Setmana Santa) entre els romans i els visigots.

Veure Il·líria і Batalla de Pollentia

Batalla de Verona

La batalla de Verona va tenir lloc el 6 de juny del 403.

Veure Il·líria і Batalla de Verona

Batalla del Bagrades (49 aC)

La Batalla del Bagrades fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, entre els bàndols dels Populares, liderats per Juli Cèsar, i la facció conservadora del Senat romà coneguda com a Optimats i liderada per Gneu Pompeu Magne.

Veure Il·líria і Batalla del Bagrades (49 aC)

Batalla del llac Benacus

La Batalla del llac Benacus fou un combat que tingué lloc el novembre del 268 als voltants del Llac de Garda (Benacus en Llatí), entre l'exèrcit romà de l'emperador Claudi II el Gòtic i un contingent de la tribu germànica dels Alamans.

Veure Il·líria і Batalla del llac Benacus

Bató (mitologia)

Bató (en grec antic Βάτων), va ser, segons la mitologia grega, el conductor del carro d'Amfiarau, l'heroi tebà.

Veure Il·líria і Bató (mitologia)

Bèroe (esposa de Glàucies)

Bèroe (Βερόη) fou reina d'Il·líria, i era casada amb el rei Glàucies.

Veure Il·líria і Bèroe (esposa de Glàucies)

Bòsnia

Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.

Veure Il·líria і Bòsnia

Bebi

Bebi (Baebius) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Bebi

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Veure Il·líria і Belisari

Bircenna

Bircenna (grec antic: Βιρκέννα, Birkenna) fou una princesa il·líria, filla del rei Bardil·lis II.

Veure Il·líria і Bircenna

Bolgios

Bolgios (grec Βόλγιος, també Bolgius o Belgius) va ser el cap d'un dels grups de gals que van envair Macedònia i Il·líria l'any 280 aC.

Veure Il·líria і Bolgios

Brač

Platja de Bol Brač (de vegades escrit "Brac", pronunciació) és una illa de la regió de Dalmàcia, situada a Croàcia.

Veure Il·líria і Brač

Bríndisi

Bríndisi (en català medieval, Brandís; a l'antiguitat, Brentèsion o Brundísium: en Brundisium) és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de la Pulla, amb més de cent mil habitants.

Veure Il·líria і Bríndisi

Brigis

Els brigis (en grec antic Βρύγοι) (però els macedonis els anomenaven briges Βρίγες) eren un poble traci proper a Macedònia i al nord de Berea, a tocar amb el mont Bermios.

Veure Il·líria і Brigis

Bulb (senador)

Bulb (Bulbus) va ser un senador romà del.

Veure Il·líria і Bulb (senador)

Byllis

Byllis fou una ciutat grega d'Il·líria propera a Apol·lònia i Amàntia.

Veure Il·líria і Byllis

Cadme

Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Veure Il·líria і Cadme

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Il·líria і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Campanya de l'Adriàtic

La campanya de l'Adriàtic va ser un dels teatres de guerra menors durant les Guerres Napoleòniques, on una sèrie de petits esquadrons de la Marina Reial Britànica i creuers independents assetjar al conjunt de les forces navals del Primer Imperi Francès, el Regne d'Itàlia, les Províncies Il·líries i el Regne de Nàpols entre el 1807 i el 1814 al Mar Adriàtic.

Veure Il·líria і Campanya de l'Adriàtic

Camuns

Els camuns o camunnes (latí Camunni) foren un poble alpí que va habitar la vall de l'Ollius (avui Oglio) als Alps Rètics prop del llac Sabinus (llac d'Iseo).

Veure Il·líria і Camuns

Caravanti

Caravanti o Caravantius era germanastre del rei Gentius d'Il·líria.

Veure Il·líria і Caravanti

Carles X de França

Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.

Veure Il·líria і Carles X de França

Carnuntum

Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.

Veure Il·líria і Carnuntum

Casc il·liri

Casc grec de tipus il·liri de Argòlida (segle VI-V aC) El casc il·liri té el seu origen a l'antiga Grècia, al Peloponnès, prop del segle VII aC.

Veure Il·líria і Casc il·liri

Cavtat

Cavtat (també coneguda en italià com a Ragusavecchia) és una ciutat de Croàcia, a 18 km a l'est de Dubrovnik, a la zupània de Dubrovnik-Neretva, amb 2.000 habitants, situat a la badia de Zupa.

Veure Il·líria і Cavtat

Celidnos

Celidnos (en llatí Celydnus) era un riu entre Il·líria i Epir.

Veure Il·líria і Celidnos

Claudi II el Gòtic

Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.

Veure Il·líria і Claudi II el Gòtic

Claudi Mamercí

Claudi Mamercí o Mamertí (en llatí Claudius Mamertinus) va ser un alt funcionari i un escriptor de panegírics romà del, amb dues obres recollides als "Panegyrici Latini".

Veure Il·líria і Claudi Mamercí

Claudia de re nummaria

Claudia de re nummaria va ser una llei romana que establia que la moneda anomenada victorito, que havia estat portada d'Il·líria a la primera meitat del, fos reencunyada a Roma amb la imatge de la Victòria.

Veure Il·líria і Claudia de re nummaria

Clit d'Il·líria

Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός, Klitos ho Klitós) fou rei d'Il·líria al, fill del rei Bardil·lis.

Veure Il·líria і Clit d'Il·líria

Clodi Albí

Clodi Albí (25 de novembre de 147 - 19 de febrer de 197) va ser un efímer emperador romà, de nom complet Dècim Clodi Ceioni Septimí Albí (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus).

Veure Il·líria і Clodi Albí

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Veure Il·líria і Comerç a l'antiga Roma

Comte Marcel·lí

El Comte Marcel·lí (en llatí Marcellinus Comes) fou un escriptor romà d'Orient probablement nadiu d'Il·líria però va exercir el càrrec de comte a Constantinoble.

Veure Il·líria і Comte Marcel·lí

Conca Pannònica

La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.

Veure Il·líria і Conca Pannònica

Concili d'Aquileia

El Concili d'Aquileia va ser un sínode de l'església catòlica, realitzat a Aquileia l'any 381 dC, fou part de la lluita entre les idees arrianes i ortodoxes en el cristianisme.

Veure Il·líria і Concili d'Aquileia

Confessions of a Queen

Confessions of a Queen és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Victor Sjöström el 1925.

Veure Il·líria і Confessions of a Queen

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Veure Il·líria і Constanci II

Constant II

Constant II (?, 630 - Siracusa, 668) fou emperador romà d'Orient entre el 641 i el 668.

Veure Il·líria і Constant II

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Il·líria і Constantí I el Gran

Corneli Alexandre Polihistor

Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del, contemporani de Sul·la, nascut a Efes, segons l'enciclopèdia Suides, i deixeble de Crates de Tars.

Veure Il·líria і Corneli Alexandre Polihistor

Corneli Fusc

Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.

Veure Il·líria і Corneli Fusc

Corragum

Corragum fou una fortalesa d'Il·líria, d'ubicació desconeguda, possiblement a l'oest d'Antipatria, que fou ocupada pels romans el 200 aC juntament amb les fortaleses de Gerunium i Orgessus.

Veure Il·líria і Corragum

Cràter d'Orèstia

Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.

Veure Il·líria і Cràter d'Orèstia

Crònica de Paros

Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.

Veure Il·líria і Crònica de Paros

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Il·líria і Dalmàcia (província romana)

Daorsis

Els daorsis o daorizis (en llatí daorsi o daorizi en grec antic Δαόριζοι) eren un poble d'Il·líria que segons Estrabó vivien a la vora del riu Naro.

Veure Il·líria і Daorsis

Dardània (Il·líria)

La Dardània (Dardania) va ser una regió d'Il·líria situada al sud-oest de Mèsia, que prenia el nom dels seus habitants, els dàrdans.

Veure Il·líria і Dardània (Il·líria)

Daune (ancestre dels dauns)

Daune (Daunus, Daunos Δαῦνος o també Δαύνιος) fou un mític rei de la Pulla.

Veure Il·líria і Daune (ancestre dels dauns)

Daunis

Gerra de ceràmica dàunia (550-400 aC). Els Daunis —Daunii, Δαύνιοι Dáunioi)— foren un poble considerat d'origen pelàsgic, que vivia a la costa Adriàtica al nord de la moderna Pulla. Eren veïns dels apulis (a l'oest) i dels peuquetis (al sud).

Veure Il·líria і Daunis

Dàcic

El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.

Veure Il·líria і Dàcic

Dànat de Vlorë

Dànat de Vlöre o Dànax d'Aulònia (Aulònia, Il·líria, actual Vlorë, Albània, s. IX -Gagliano del Capo, Itàlia, s. IX) fou un diaca albanès.

Veure Il·líria і Dànat de Vlorë

Dàrdans (Il·líria)

Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.

Veure Il·líria і Dàrdans (Il·líria)

Dècim Magne Ausoni

Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.

Veure Il·líria і Dècim Magne Ausoni

Deífon

Deífon (en grec antic Δείφονος) nascut al a Apol·lònia, una ciutat de la costa d'Il·líria, va ser un endeví grec, fill d'Eveni.

Veure Il·líria і Deífon

Decèbal

fou rei del Dacis entre els anys 87-106.

Veure Il·líria і Decèbal

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Veure Il·líria і Deci (emperador romà)

Demarat de Corint (client de Filip II)

Demarat de Corint (en llatí Demaratus, en grec antic Δημάρατος) fou un corinti unit per llaços d'hospitalitat amb la família de Filip II de Macedònia.

Veure Il·líria і Demarat de Corint (client de Filip II)

Demetri de Faros

Demetri de Faros (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un governant grec nascut a l'illa de Faros a la mar Adriàtica, on era un dels dirigents Es va posar al servei dels il·liris quan va esclatar la Primera Guerra Il·líria entre el Regne d'Il·líria i la república romana.

Veure Il·líria і Demetri de Faros

Demetri II de Macedònia

Demetri II de Macedònia（Δημήτριος) fou fill d'Antígon II Gònates, rei de Macedònia i de Fila, succeint al seu pare el 239 aC. Era net de Demetri Poliorcetes. El 266 aC o 265 aC Justí diu que es va distingir derrotant a Alexandre II de l'Epir que havia envaït el regne de Macedònia, però molts historiadors pensen que era massa jove (uns 12 anys).

Veure Il·líria і Demetri II de Macedònia

Der var engang

Der var engang (en danès Hi havia una vegada) és una pel·lícula danesa muda dirigida per Carl Theodor Dreyer, estrenada el 1922.

Veure Il·líria і Der var engang

Diafragma de Dicearc de Messana

Mapa de l'Imperi Romà amb els paral·lels 35°N i 40° N indicats. XIX (segons Bunbury) del mapa de Eratòstenes del món conegut a la seva època. Està indicat el paral·lel de Rodes (diafragma) i el meridià de Rodes. El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) és un concepte geogràfic que pot ser interpretat de diverses maneres.

Veure Il·líria і Diafragma de Dicearc de Messana

Dinastia argèada

La dinastia argèada (en grec antic οἱ Ἀργεάδαι) fou la primera dinastia reial de Macedònia entre aproximadament l'any 700 aC i el 310 aC.

Veure Il·líria і Dinastia argèada

Dioclea

Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.

Veure Il·líria і Dioclea

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Il·líria і Dioclecià

Dora Baltea

El Dora Baltea és un riu del nord-oest d'Itàlia afluent del riu Po que naix a la Glacera de la Brenva a la Vall d'Aosta als Alps i recorre el Piemont.

Veure Il·líria і Dora Baltea

Drus el Jove

Neró Claudi Drus (Nero Claudius Drusus), normalment anomenat Drus el Jove o Drus Menor per distingir-lo del seu oncle Drus el Vell, va ser fill de l'emperador Tiberi i de la seva primera dona Vipsània Agripina (filla d'Agripa i Pompònia).

Veure Il·líria і Drus el Jove

Duel de Déu

Un duel de Déu el 1409 a Augsburg. Pintat l'any 1540 per Paulus Hector Mair, Bayerische Staatsbibliothek codi. icona. 393. El duel de Déu, també conegut com a judici de Déu, duel judicial o combat judicial, cas particular d'Ordalia, era una forma de duel generalitzada durant l'edat mitjana d'Europa, en particular, entre els pobles alemanys.

Veure Il·líria і Duel de Déu

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Veure Il·líria і Durrës

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Veure Il·líria і Economia de l'Imperi Romà

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Il·líria і Economia de l'Imperi Romà d'Orient

Emblema nacional de Macedònia del Nord

L'emblema nacional de la República de Macedònia del Nord és una versió de l'adoptat per la República Socialista de Macedònia, una de les integrants de l'extinta Iugoslàvia, el 27 de juliol de 1946.

Veure Il·líria і Emblema nacional de Macedònia del Nord

Emperadors il·liris

Els emperadors il·liris són la sèrie d'emperadors romans que van governar l'Imperi Romà entre 268 i 285.

Veure Il·líria і Emperadors il·liris

Enquelans

Els enquelans (en llatí Enchelanes, en grec antic Ἐγχελάνες) eren un poble d'Il·líria, a la costa oest del llac Licnitis als territoris de Dassarètia.

Veure Il·líria і Enquelans

Enqueleus

Els enqueleus (en llatí Encheleis, en grec antic Ἐγχέλιοι) eren una tribu d'Il·líria que vivia al sud dels taulantis, segons Hecateu.

Veure Il·líria і Enqueleus

Epir (regió històrica)

La regió de l'Epir p. 69.

Veure Il·líria і Epir (regió històrica)

Erasme d'Antioquia

Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antioquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat.

Veure Il·líria і Erasme d'Antioquia

Escerdilaides

Escerdilaides (Scerdilaedas) fou rei d'Il·líria gairebé amb seguretat fill de Pleurat II i germà petit d'Agró.

Veure Il·líria і Escerdilaides

Escerdilaides (fill de Genci)

Escerdilaides (Scerdilaedas) va ser el fill de Genci, rei de la tribu dels labeates d'Il·líria.

Veure Il·líria і Escerdilaides (fill de Genci)

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Veure Il·líria і Esclavitud a l'antiga Grècia

Escola cartogràfica mallorquina

Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e.

Veure Il·líria і Escola cartogràfica mallorquina

Escordiscs

Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

Veure Il·líria і Escordiscs

Escultura d'Albània

Monument a la Independència, a Vlora L'escultura d'Albània és qualsevol manifestació artística en el terreny de la pràctica escultòrica, des de la prehistòria als nostres dies, realitzada pels escultors albanesos, escultures presents al territori d'Albània i escultures fora del país realitzades per persones albaneses.

Veure Il·líria і Escultura d'Albània

Etuta

Etuta (en Ἐτούτα) va ser una filla de Monuni, cap de la tribu dels dàrdans, que es va casar amb el rei Genci d'Il·líria, segons que diu Titus Livi.

Veure Il·líria і Etuta

Eunomi

Eunomi (en Eunomius, en Εὐνόμιος) va ser un religiós grec nascut a Dacora a Capadòcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari.

Veure Il·líria і Eunomi

Eurídice II de Macedònia

Eurídice II de Macedònia (en llatí Eurydice, en grec antic Εὐρυδίκη) fou una princesa il·lírica que es va casar amb Filip III Arrideu i va ser la mare de Cinana i Cinna, segons diu Flavi Arrià.

Veure Il·líria і Eurídice II de Macedònia

Eurípides d'Etòlia

Eurípides (en llatí Euripides o Euripidas, en grec antic Ευριπίδης Εὐρίπδας) fou un militar etoli.

Veure Il·líria і Eurípides d'Etòlia

Eveni

Eveni d'Apol·lònia (en grec antic Εὑήνιος) (Apol·lònia (Il·líria)) va ser un endeví grec de la generació immediatament anterior a les Guerres Mèdiques.

Veure Il·líria і Eveni

Exèrcit il·liri

Lexèrcit il·liri era l'exèrcit de la regió d'Il·líria i del sud d'Itàlia on va aparèixer al civilització iapígia.

Veure Il·líria і Exèrcit il·liri

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure Il·líria і Exèrcit romà

Filet, Lídia i companys màrtirs d'Il·líria

Filet i Lídia, Macedoni, Teoprepi, Crònides i Amfiloqui (Il·líria, s. II), segons una tradició, van ser uns cristians, morts màrtirs durant la persecució d'Adrià.

Veure Il·líria і Filet, Lídia i companys màrtirs d'Il·líria

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Veure Il·líria і Filip II de Macedònia

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.

Veure Il·líria і Filip V de Macedònia

Filonides de Dirràquium

Filonides de Dirràquium (en llatí Philonides, en grec antic) va ser un metge grec nadiu de Dirràquium a Il·líria que va ser deixeble d'Asclepíades de Bitínia al.

Veure Il·líria і Filonides de Dirràquium

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Veure Il·líria і Flavi Claudi Constantí

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Veure Il·líria і Flavi Gracià

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Veure Il·líria і Flavi Honori

Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.

Veure Il·líria і Flavi Juli Constant

Flavià (prefecte d'Itàlia 431-432)

Flavià (en llatí Flavianus) va ser un militar romà del.

Veure Il·líria і Flavià (prefecte d'Itàlia 431-432)

Florenci (prefecte del pretori)

Florenci (en llatí Florentius) va ser prefecte del pretori de les Gàl·lies durant el regnat de Constanci II.

Veure Il·líria і Florenci (prefecte del pretori)

Gai (jurista)

Gai o Gaius (Gaius, i no pas Caius) va ser un jurista romà de gran importància.

Veure Il·líria і Gai (jurista)

Gai Afrani Estel·lió

Gai Afrani Estel·lió (en llatí Caius Afranius Stellio) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Gai Afrani Estel·lió

Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.

Veure Il·líria і Gai Asini Pol·lió

Gai Cassi (tribú militar)

Gai Cassi (en llatí Caius Cassius) era un tribú militar romà l'any 168 aC.

Veure Il·líria і Gai Cassi (tribú militar)

Gai Cassi Longí (cònsol 171 aC)

Gai Cassi Longí (en Caius Cassius C. F. C. N. Longinus) va ser un magistrat romà d'ascendència incerta, però sens dubte membre de la família Cassi Longí.

Veure Il·líria і Gai Cassi Longí (cònsol 171 aC)

Gai Cosconi

Gai Cosconi (en Gaius Cosconius) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Gai Cosconi

Gai Fulvi Quiet

Gai Fulvi Quiet (en llatí Caius Fulvius Quietus) va ser un dels usurpadors del tron imperial romà coneguts com els Trenta Tirans, que figura a la llista de Trebel·li Pol·lió inclosa a la Historia Augusta.

Veure Il·líria і Gai Fulvi Quiet

Gai Furi (almirall)

Gai Furi (en llatí Caius Furius) va ser un almirall romà del.

Veure Il·líria і Gai Furi (almirall)

Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC)

Gai Marci Fígul (en llatí Caius Marcius C. F. Q. N. Figulus) va ser un magistrat romà del segle II aC.

Veure Il·líria і Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC)

Gai Pletori

Gai Pletori (en llatí Caius Pletorius) va ser un magistrat menor romà del.

Veure Il·líria і Gai Pletori

Gai Semproni Tudità (cònsol)

Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Gai Semproni Tudità (cònsol)

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Veure Il·líria і Galeri

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Il·líria і Gàl·lia

Genci

Genci (en grec Γέντιος, o Γενθιος; en llatí Gentius), fill i successor de Pleurat II, fou rei dels labeates (una tribu d'il·liris) i d'Il·líria, contemporani de Perseu de Macedònia.

Veure Il·líria і Genci

Genciana groga

La genciana, gençana, o genciana groga, (Gentiana lutea) és una planta del gènere gentiana.

Veure Il·líria і Genciana groga

Gens Flàvia

La gens Flàvia (en llatí Flavia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que es remunta al.

Veure Il·líria і Gens Flàvia

Gens Manília

La gens Manília va ser una gens plebea romana.

Veure Il·líria і Gens Manília

Genusus

El Genusus era un riu d'Il·líria on Api Claudi Centó va establir les seves línies quan va lluitar contra Gentius, alhora que el cònsol Marc Emili Lèpid feia la guerra a Perseu de Macedònia l'any 168 aC, segons diu Titus Livi.

Veure Il·líria і Genusus

Germà (cosí de Justinià)

Germà (en llatí Germanus) va ser un patrici romà d'Orient, cosí de l'emperador Justinià I. Després de l'accessió de Justinià al tron l'any 527, encara jove, va ser nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar els antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província.

Veure Il·líria і Germà (cosí de Justinià)

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Veure Il·líria і Germànic Cèsar

Gerrunium

Gerrunium era una fortalesa dels febates, a la Dassarètia, a la frontera entre Il·líria i Macedònia.

Veure Il·líria і Gerrunium

Gladiolus illyricus

Flors de gladiol Flors de gladiol Gladiolus illyricus W.D.J.Koch, és una espècie d'herba perenne bulbosa pertanyent a la família Iridaceae.

Veure Il·líria і Gladiolus illyricus

Glàucies d'Il·líria

Glàucies (en llatí Glaucias, en grec antic Γλαυκίας) era un rei dels taulantis, una de les tribus d'Il·líria i amb poder sobre altres tribus menors.

Veure Il·líria і Glàucies d'Il·líria

Glinditions

Els glinditions (en llatí glinditiones) foren un poble d'Il·líria, a la comarca de Ljbunje (Hercegovina).

Veure Il·líria і Glinditions

Gneu Bebi Tàmfil (pretor)

Gneu Bebi Tàmfil (en llatí Cnaeus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Gneu Bebi Tàmfil (pretor)

Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)

Gneu Domici Calví Màxim (Cneus Domitius M. F.) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC)

Gneu Fulvi Centumal (cònsol 229 aC)

Gneu Fulvi Centumal (en llatí Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Centumalus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Gneu Fulvi Centumal (cònsol 229 aC)

Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC)

Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius Carbo) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC)

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure Il·líria і Gots

Govern dels Ducs

El Govern dels Ducs, Període dels Ducs o període d'anarquia fou l'interregne longobard entre el 574 (a la mort del rei Clef) i el 584 (elecció d'Autari); en aquest temps els longobards no van tenir rei i cada duc governava al seu territori (cada ducat era independent un de l'altra) amb un govern col·legiat dels ducs per al conjunt.

Veure Il·líria і Govern dels Ducs

Grabeis

Els grabeis (en llatí grabaei) eren un poble d'Il·líria que menciona Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Veure Il·líria і Grabeis

Gracià Funari

Gracià Funari (en llatí Gratianus Funarius) va ser el pare dels emperador Valentinià I i Valent.

Veure Il·líria і Gracià Funari

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Veure Il·líria і Grècia romana

Gubbio

Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.

Veure Il·líria і Gubbio

Guerra de Creta

La guerra de Creta o guerra cretenca (205 aC - 200 aC) va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques —especialment Olunt (actual Elunda) i Hieràpitna (actual Ieràpetra)— i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos.

Veure Il·líria і Guerra de Creta

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Veure Il·líria і Guerra de les Gàl·lies

Guerres il·líries

Es coneix com les Guerres Il·líriques les guerres que van enfrontar entre els anys 229 aC - 219 aC a Roma i a les tribus de Il·liria assentades sobre la vall del Neretva.

Veure Il·líria і Guerres il·líries

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Veure Il·líria і Guerres Marcomanes

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).

Veure Il·líria і Guerres romano-perses

Harmonia (mitologia)

En la mitologia grega, segons les versions de Samotràcia, Harmonia o Harmònia (en grec antic: Ἁρμονία; en llatí: Harmŏnĭa) és filla de Zeus i Electra, una de les filles d'Atlas, i per tant era germana de Còrit, Dàrdan i Jasió.

Veure Il·líria і Harmonia (mitologia)

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Veure Il·líria і Heracli

Herculi

Herculi (en llatí Herculius, en grec antic) va ser prefecte del pretori d'Il·líria de l'any 408 al 412.

Veure Il·líria і Herculi

Herecura

Herecura, Erecura o Aerecura va ser una deessa celta.

Veure Il·líria і Herecura

Hesperi (romà)

Hesperi (en llatí Hesperius o Decimius Hilarianus Hesperius) era fill del poeta Ausoni i de Attúsia Lucana Sabina.

Veure Il·líria і Hesperi (romà)

Història d'Albània

Mapa d'Albània La història d'Albània com a estat independent comença després de les Guerres Balcàniques (1912-1913).

Veure Il·líria і Història d'Albània

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Veure Il·líria і Història d'Hongria

Història de Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.

Veure Il·líria і Història de Bòsnia i Hercegovina

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Veure Il·líria і Història de Creta

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Veure Il·líria і Història de Croàcia

Història de Kosovo

dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.

Veure Il·líria і Història de Kosovo

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Veure Il·líria і Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Il·líria і Història de l'Imperi Romà

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Veure Il·líria і Història de les campanyes militars romanes

Història de les Cíclades

Mapa històric de les Cíclades, del llibre ''Els viatges d'Anacarsis el Jove'' Les Cíclades (en grec: Κυκλάδες, Kykládes) són unes illes gregues situades a la part sud de la mar Egea.

Veure Il·líria і Història de les Cíclades

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Veure Il·líria і Història de Luxemburg

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Veure Il·líria і Història de Roma

Història de Sèrbia

La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.

Veure Il·líria і Història de Sèrbia

Història dels Balcans

Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa.

Veure Il·líria і Història dels Balcans

Hosti

Hosti (Hostius) fou un poeta èpic romà autor del poema Bellum Histricum en hexàmetres referits a la guerra d'Il·líria portada a terme pels cònsols Aulus Manli Vulsó i Marc Juni Brutus el 178 aC.

Veure Il·líria і Hosti

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Veure Il·líria і Huns

Iapígia

Iapígia (en llatí Iapigia, en grec antic Ἰαπυγία) va ser el nom que els grecs van donar al sud-est d'Itàlia a la vora de la mar Adriàtica.

Veure Il·líria і Iapígia

Iapigis

Els iapigis (en llatí Ĭāpyges, en grec antic Ἰάπυγες) eren un poble probablement d'origen il·liri, que habitava la part sud d'Itàlia i van donar nom al país (Iapígia).

Veure Il·líria і Iapigis

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Veure Il·líria і Il·líria (província romana)

Il·liri

Il·liri (en grec antic Ἰλλυριός) va ser un heroi grec i el darrer fill de Cadme i d'Harmonia.

Veure Il·líria і Il·liri

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Veure Il·líria і Il·liris

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Il·líria і Imperi Romà d'Orient

Ingenu

Ingenu (en llatí Ingenuus) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió relaciona a la Història Augusta.

Veure Il·líria і Ingenu

Innocenci XI

El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.

Veure Il·líria і Innocenci XI

Invasió celta dels Balcans

La invasió celta dels Balcans es va produir a la península dels Balcans al quan diverses tribus de celtes de la cultura de La Tène hi van arribar en massa.

Veure Il·líria і Invasió celta dels Balcans

Joseph Fouché

miniatura Joseph Fouché, duc d'Òtranto i comte Fouché (Le Pellerin, vora Nantes, Loira Atlàntic, 1759 - Trieste, 1820) fou un polític francès, fill d'humils mariners.

Veure Il·líria і Joseph Fouché

Jovi

Jovi (en llatí Jovius) va ser un governador romà i conspirador, prefecte del pretori d'Il·líria sota l'emperador Honori, nomenat per Estilicó.

Veure Il·líria і Jovi

Jovians i herculans

Escut de la legió palatina ''Ioviani seniores'', d'acord amb el ''Notitia Dignitatum''. Els jovians (en llatí: ioviani) i herculans (en llatí: herculiani) van ser els palatins superiors, Guàrdia Imperial, unitats dels emperadors de finals de l'Imperi Romà dels anys 290 fins al segle setè.

Veure Il·líria і Jovians i herculans

Juli Ausoni

Juli Ausoni (en llatí Julius Ausonius) va ser un metge romà molt eminent, però és més conegut per ser el pare del poeta Dècim Magne Ausoni.

Veure Il·líria і Juli Ausoni

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Il·líria і Juli Cèsar

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Veure Il·líria і Juli Nepot

Justí I el Vell

Justí I el Vell (en llatí Flavius Iustinus) (c. 450 - 1 d'agost de 527) va ser emperador romà d'Orient des de l'any 518 fins al 527 i el fundador de la dinastia justiniana.

Veure Il·líria і Justí I el Vell

Justina

Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.

Veure Il·líria і Justina

Justinià (general)

Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).

Veure Il·líria і Justinià (general)

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Il·líria і Justinià I

Knin

Knin és una ciutat de Croàcia, al comtat de Šibenik-Knin.

Veure Il·líria і Knin

Kosovo

Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.

Veure Il·líria і Kosovo

Labeates

Terres dels labeates entorn del ''Lacus Labeatis'' Els labeates (llatí: Labeatae; grec antic, Λαβεᾶται, Laveate) foren un poble il·liri que vivien a la costa adriàtica del sud d'Il·líria, entre els estats actuals d'Albània i Montenegro, entorn del Llac Skadar.

Veure Il·líria і Labeates

Labeatis

Labeatis (en llatí Labeatis Lacus) era un llac de la Il·líria romana situat al nord de Shkodër ciutat que era la capital del poble il·liri anomenat labeates, segons Titus Livi.

Veure Il·líria і Labeatis

Laodamant

Segons la mitologia grega, Laodamant (en grec antic Λαοδάμας, Laodamas), fou un rei de Tebes, fill d'Etèocles.

Veure Il·líria і Laodamant

Lícnidos

Lícnidos (Λυχνιδός) fou la capital dels dassarets a Il·líria.

Veure Il·líria і Lícnidos

Legió XX Valèria Victrix

La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.

Veure Il·líria і Legió XX Valèria Victrix

Libi Sever

Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.

Veure Il·líria і Libi Sever

Liburns

Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu.

Veure Il·líria і Liburns

Licini I

Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.

Veure Il·líria і Licini I

Licnitis

* Licnitis (Il·líria), nom llatí d'un llac a Il·líria.

Veure Il·líria і Licnitis

Lissus

Lissus (Lissus) fou una ciutat d'Il·líria situada a la desembocadura del riu Driló.

Veure Il·líria і Lissus

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Veure Il·líria і Ljubljana

Lleó III l'Isàuric

L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.

Veure Il·líria і Lleó III l'Isàuric

Llegenda de l'origen troià dels normands

Normandia que mostra les principals viles (segles X-XIII) La llegenda de l'origen troià dels normands va ser creada per cronistes medievals ansiosos de donar als prínceps que regentaven Normandia un origen troià considerat de prestigi.

Veure Il·líria і Llegenda de l'origen troià dels normands

Llengües il·líries

Les tribus il·líries de l'antigor. Les llengües il·líries són un grup de llengües indoeuropees que varen ser parlades a l'oest dels Balcans per poblacions avui identificades sota el nom d'il·líries.

Veure Il·líria і Llengües il·líries

Luci Anici Gal (cònsol)

Luci Anici Gal (Lucius Anicius L. f. M. n. Gallus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Il·líria і Luci Anici Gal (cònsol)

Luci Celi

Luci Celi (Lucius Cælius) va ser un militar romà del.

Veure Il·líria і Luci Celi

Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)

Lluci o Luci Corneli Cinna (en llatí Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) era fill de Luci Corneli Cinna.

Veure Il·líria і Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)

Luci Corneli Lèntul Crus

Luci Corneli Lèntul Crus (en Lucius Cornelius Lentulus Crus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Luci Corneli Lèntul Crus

Luci Cul·leol

Luci Cul·leol (en llatí Lucius Culleolus) va ser procònsol segurament d'Il·líria aproximadament l'any 60 aC.

Veure Il·líria і Luci Cul·leol

Luci Duroni

Luci Duroni (en llatí Lucius Duronius) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Luci Duroni

Luci Estaci Murc

Luci Estaci Murc (en llatí Lucius Statius Murcus) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Luci Estaci Murc

Luci Petil·li

Luci Petil·li (en Lucius Petilius) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Luci Petil·li

Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC)

Luci Postumi Albí (Lucius Postumius A. f. A. n. Albinus) va ser un magistrat romà, fill d'Aulus Postumi Albí (cònsol 242 aC).

Veure Il·líria і Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC)

Luci Salvi Otó

Luci Salvi Otó (en llatí Lucius Salvius Otho) va ser un magistrat romà fill de Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otó) i pare de l'emperador Otó.

Veure Il·líria і Luci Salvi Otó

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Veure Il·líria і Macedònia (província romana)

Macrià Major

Macrià Major (en llatí Macrianus) va ser un dels trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.

Veure Il·líria і Macrià Major

Macrià Menor

Macrià Menor (en llatí Macrianus Iunior) va ser un dels trenta tirans que menciona Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta.

Veure Il·líria і Macrià Menor

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Veure Il·líria і Majorià

Manili

* Manili (cognom).

Veure Il·líria і Manili

Mar Jònica

La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.

Veure Il·líria і Mar Jònica

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Veure Il·líria і Marc Antoni

Marc Aureli Car

Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.

Veure Il·líria і Marc Aureli Car

Marc Claudi Tàcit

Marc Claudi Tàcit (Marcus Claudius Tacitus; nascut cap al 200 i mort el juny del 276) fou emperador romà del 25 de setembre de 275Novembre o desembre, segons altres fonts.

Veure Il·líria і Marc Claudi Tàcit

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Veure Il·líria і Marc Juni Brut

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Veure Il·líria і Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Octavi (edil)

Marc Octavi (en llatí Marcus Octavius CN. F. M. N.) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Marc Octavi (edil)

Marc Perpenna (ambaixador)

Marc Perpenna (en Marcus Perperna o Perpenna) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Marc Perpenna (ambaixador)

Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC)

Marc Plauci Silvà (en llatí Marcus Plautius M. F. A. N. Silvanus) va ser un magistrat romà del i el.

Veure Il·líria і Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC)

Marcel·lí

* Ammià Marcel·lí, historiador romà.

Veure Il·líria і Marcel·lí

Marcel·lí d'Il·líria

Marcel·lí o Marcel·lià (Marcellianus o Marcellinus) fou un oficial romà que es va erigir en governant independent d'Il·líria després de la mort d'Aeci el 454.

Veure Il·líria і Marcel·lí d'Il·líria

Marcià

Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.

Veure Il·líria і Marcià

Marcomània

La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.

Veure Il·líria і Marcomània

Maria Lluïsa d'Àustria

Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Il·líria і Maria Lluïsa d'Àustria

Marina de guerra a l'antiga Grècia

La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.

Veure Il·líria і Marina de guerra a l'antiga Grècia

Maxenci

Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.

Veure Il·líria і Maxenci

Maximí Daia

Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.

Veure Il·líria і Maximí Daia

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.

Veure Il·líria і Mèsia

Messapis

Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura.

Veure Il·líria і Messapis

Mines de Trepča

Les Mines de Trepça (en albanés: Miniera e Trepçës, en /Rudnik Trepča) és un gran complex industrial situat a Kosovo, 9 km al nord-est de Mitrovica.

Veure Il·líria і Mines de Trepča

Mitologia albanesa

La mitologia albanesa comprèn mites i llegendes dels albanesos. Molts dels personatges de la mitologia albanesa s'inclouen en les Cançons albaneses dels Guerrers de Frontera (Albanès: Këngë Kreshnikësh or Cikli i Kreshnikëve), i en el cicle tradicional de cançons folklòriques albaneses.

Veure Il·líria і Mitologia albanesa

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Veure Il·líria і Mitridates VI Eupàtor

Monuni

Monuni (en Μονούνιος) va ser un rei o cap de la tribu il·líria dels dàrdans.

Veure Il·líria і Monuni

Morc

Morc o Morcus (en llatí Morcus, en grec antic Μόρκος) fou un oficial militar il·liri que l'any 168 aC va ser enviat pel seu rei, Gentius, a recollir els diners i els ostatges que li entregava Perseu de Macedònia a canvi de la seva ajuda en la guerra contra Roma.

Veure Il·líria і Morc

Muicurum

Muicurum (Μουΐκοῦρον) fou una ciutat de la costa d'Il·líria, prop de Salona, que fou conquerida pel general got Ilauf al servei del rei ostrogot Tòtila.

Veure Il·líria і Muicurum

Mundus

Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.

Veure Il·líria і Mundus

Nacionalisme albanès

Bandera nacional d'Albània. El nacionalisme albanès és un grup d'idees i conceptes generals entre els albanesos ètnics. Es va formar a principis del, durant l'anomenat Despertar Nacional Albanès. El terme també s'associa amb conceptes similars, com el albanesismeOne World Divisible: A Global History Since 1945 (The Global Century Series) by David Reynolds, 2001, page 233: "...

Veure Il·líria і Nacionalisme albanès

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.

Veure Il·líria і Nòrica

Neoptòlem II de l'Epir

Neoptòlem II de l'Epir (Neoptolemos) fou rei de l'Epir vers 326 aC a 323 aC.

Veure Il·líria і Neoptòlem II de l'Epir

Nestes

Els nestes (en llatí nesti o nestaei, en grec antic Νέστοι, Νεσταῖοι) eren un poble d'Il·líria que vivia a la vora del riu Nesti, que s'ha identificat amb l'actual riu Kerka.

Veure Il·líria і Nestes

Nit de Reis (obra de teatre)

Nit de Reis, o el que vulguis (títol original en anglès Twelfth Night, or What You Will) és una comèdia del dramaturg William Shakespeare.

Veure Il·líria і Nit de Reis (obra de teatre)

Olimpió

Olimpió (en llatí Olympion, en grec antic ̓Ολυμπίων) fou un polític il·liri del segle II aC.

Veure Il·líria і Olimpió

Oricum

Òricum o Òricos (Oricum) era una ciutat i un port d'Il·líria, no lluny d'Apol·lònia, situada a la desembocadura del riu Aous.

Veure Il·líria і Oricum

Otacili Cras

Otacili Cras (en llatí Otacilius Crassus) va ser un militar romà del.

Veure Il·líria і Otacili Cras

Otó d'Habsburg-Lorena

Dr.

Veure Il·líria і Otó d'Habsburg-Lorena

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Veure Il·líria і Palmira

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.

Veure Il·líria і Pannònia

Pantauc de Macedònia

Pantauc (Pantaucus), fill de Bàlacros, fou un dels amics i consellers principals de Perseu de Macedònia, que el va utilitzar per diverses missions confidencials.

Veure Il·líria і Pantauc de Macedònia

Papa Bonifaci I

Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.

Veure Il·líria і Papa Bonifaci I

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Veure Il·líria і Papa Lleó I

Papat bizantí

La Basílica de San Vitale a Ravenna combina elements occidentals i romans d'Orient. El papat bizantí va ser un període de dominació romana d'Orient del papat romà del 537 al 752, quan els papes necessitaven l'aprovació de l'emperador romà d'Orient per a la consagració episcopal, i molts papes van ser triats d'entre els apocrisiari (enllaços del papa al emperador) o dels habitants de Grècia, Síria o Sicília, governats per romans d'Orient.

Veure Il·líria і Papat bizantí

Partens

Els partens (en llatí partheni o parthini, en grec antic Παρθηνοί, Παρθινοί) eren un poble d'Il·líria al nord d'Epidamnus, veïns dels taulantis (taulantii).

Veure Il·líria і Partens

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Veure Il·líria і Patriarcat d'Aquileia

Pòstum I

Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.

Veure Il·líria і Pòstum I

Pelagònia

Pelagònia (en grec antic Πελαγονíα, en llatí Pelagonia) era la ciutat principal dels pelagons (Πελαγόνες), d'arrel epirota, i capital del districte quart de Macedònia, prop de la frontera amb Il·líria.

Veure Il·líria і Pelagònia

Pelinna

Pelinna (en llatí Pelinna, i també Pelinnaeum, en grec antic Πέλιννα o Πελινναῖον) era una ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide una mica per sobre de la riba esquerra del riu Peneios, segons diu Estrabó.

Veure Il·líria і Pelinna

Penestes

Els penestes (en llatí penestae) eren un poble d'Il·líria que vivia al nord de la Dassarètia, i ocupava una gran zona muntanyosa, arribant a l'est fins a la frontera de Macedònia, a l'oest al país dels labeates, i al nord-oest als dominis de Genci, el rei d'Il·líria.

Veure Il·líria і Penestes

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Veure Il·líria і Perdicas d'Orèstia

Perdicas I

Perdicas I (Perdiccas) fou rei de Macedònia.

Veure Il·líria і Perdicas I

Pere Patrici el Mestre

Pere Patrici el Mestre (en llatí Petrus Patricius i Magister, en grec Πέτρος Pétros) fou un historiador romà d'Orient del nadiu de Tessalònica (província de Macedònia que en aquell temps incloïa la prefectura d'Il·líria raó per la qual apareix de vegades esmentat com il·liri).

Veure Il·líria і Pere Patrici el Mestre

Periandre de Corint

Periandre (Periander) fill de Cípsel, fou tirà de Corint, succeint al seu pare vers el 625 aC.

Veure Il·líria і Periandre de Corint

Peucecis

Dones dansaires en la decoració d'una tomba dels peucets, a la necròpolis de ''Ruvo di Puglia''. Els peucecis (en Peucetii) foren un poble del sud d'Itàlia.

Veure Il·líria і Peucecis

Picentins

sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.

Veure Il·líria і Picentins

Pinnes

Pinnes, Pinneu o Pineu (en llatí Pinnes, Pinneus, en grec antic Πίννης) va ser príncep d'Il·líria, fill d'Agró i de la seva dona Triteuta.

Veure Il·líria і Pinnes

Pirateria al Mediterrani antic

calze del 530 aC trobat a la ciutat etrusca de Vulci. La pirateria al Mediterrani antic és la primera mostra de pirateria marítima, atacs d'embarcacions per part de grups navals armats.

Veure Il·líria і Pirateria al Mediterrani antic

Pireis

Els pireis (en llatí pyraei) eren un poble d'Il·líria que mencionen Plini el Vell i Pomponi Mela.

Veure Il·líria і Pireis

Pirros

Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.

Veure Il·líria і Pirros

Plator d'Il·líria

Plator (Plator) va ser un príncep il·liri.

Veure Il·líria і Plator d'Il·líria

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Veure Il·líria і Plutarc de Queronea

Podgorica

Podgorica (en serbi Подгорица, pronunciat), antigament anomenada Titograd i Ribnica, és una ciutat de Montenegro.

Veure Il·líria і Podgorica

Polidor (fill de Cadme)

D'acord amb la mitologia grega, Polidor (en grec antic Πολύδωρος) va ser un rei de Tebes, fill de Cadme i d'Harmonia.

Veure Il·líria і Polidor (fill de Cadme)

Praevaliana

Els Balcans al segle IV Praevaliana o Praevalitana va ser una província romana creada per Dioclecià a finals del, que abraçava la part oriental d'Il·líria (nord d'Albània i part de Sèrbia).

Veure Il·líria і Praevaliana

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Veure Il·líria і Prefecte del pretori

Prehistòria als Balcans

La prehistòria als Balcans o dels Balcans és el període de la història dels Balcans (l'extensa península que conforma l'Europa sud-oriental) anterior a l'aparició de l'escriptura.

Veure Il·líria і Prehistòria als Balcans

Primera guerra il·líria

La Primera Guerra Il·líria fou un conflicte armat entre la república romana i el regne d'Il·líria entre el 229 aC i el 228 aC.

Veure Il·líria і Primera guerra il·líria

Primera Guerra Macedònica

La Primera Guerra Macedònica va ser el primer dels tres conflictes militars que van enfrontar al Regne de Macedònia amb la República de Roma.

Veure Il·líria і Primera Guerra Macedònica

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Veure Il·líria і Procopi Antemi

Proeresi

Proeresi (llatí Proaeresius, armeni Պարույր, Parouyr, grec Προαιρέσιος c. 276 – c. 368), va ser un destacat retòric roma d'origen armeni, nascut a Armènia vers el 276, de família ben relacionada però pobre.

Veure Il·líria і Proeresi

Publi Eli Lígur

Publi Eli Lígur (en llatí Publius Aelius P.f. Ligus), va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Publi Eli Lígur

Publi Mari Cels

Publi Mari Cels (en llatí Publius Marius Celsus) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Publi Mari Cels

Publi Sulpici Rufus (pretor)

Publi Sulpici Rufus (Publius Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Publi Sulpici Rufus (pretor)

Publi Vatini (tribú)

Publi Vatini (en llatí Publius Vatinius) va ser un magistrat romà del.

Veure Il·líria і Publi Vatini (tribú)

Quint Cornifici el Jove

Quint Cornifici el jove (en Quintus Cornificius) va ser un cavaller i magistrat romà.

Veure Il·líria і Quint Cornifici el Jove

Quint Fulvi Flac (cònsol 179 aC)

Quint Fulvi Flac (en Quintus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Quint Fulvi Flac (cònsol 179 aC)

Quint Numeri Rufus

Quint Numeri Rufus (Quintus Numerius Rufus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Quint Numeri Rufus

Ragoni Clar

Ragoni Clar (Ragonius Clarus) va ser un militar romà del.

Veure Il·líria і Ragoni Clar

Regalià

Regalià (en llatí Regalianus tal com apareix a les monedes), o també Regallianus o Regillianus segons Víctor i Zòsim, va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió descriu a la Historia Augusta.

Veure Il·líria і Regalià

Regne d'Il·líria

El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.

Veure Il·líria і Regne d'Il·líria

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Veure Il·líria і Regne dels ostrogots

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Veure Il·líria і Regnes germànics

Roșia Montană

Roșia Montană (pronunciat en romanès:, "roșia de les muntanyes") és un comú del comtat d'Alba a les muntanyes Apuseni, a l'oest de Transsilvània (Romania).

Veure Il·líria і Roșia Montană

Sabor croat

El Sabor croat (croat Hrvatski Sabor) és el nom que rep la Cambra legislativa de Croàcia.

Veure Il·líria і Sabor croat

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Veure Il·líria і Segona Guerra Civil romana

Segona Guerra Il·lírica

Es coneix com a Segona Guerra Il·lírica al conflicte que va tenir lloc entre la República Romana i Il·líria (220 aC - 219 aC).

Veure Il·líria і Segona Guerra Il·lírica

Segona Guerra Macedònica

La Segona Guerra macedònica (200 aC-197 aC) es va lliurar entre el Regne de Macedònia, liderat per Filip V de Macedònia i la República de Roma, aliada amb Rodes i Pèrgam.

Veure Il·líria і Segona Guerra Macedònica

Servi Fulvi Flac

Servi Fulvi Flac (en llatí Servius Fulvius Flaccus) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Servi Fulvi Flac

Sever II

Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.

Veure Il·líria і Sever II

Sext Aureli Properci

Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.

Veure Il·líria і Sext Aureli Properci

Shkodër

Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.

Veure Il·líria і Shkodër

Spoleto

Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.

Veure Il·líria і Spoleto

Stari Grad

Stari Grad o Cittavecchia és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar, a Dalmàcia (Croàcia).

Veure Il·líria і Stari Grad

Tagma (unitat militar)

El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.

Veure Il·líria і Tagma (unitat militar)

Talasi

Talasi (en llatí Thalassius) era prefecte del pretori d'Orient sota Constanci II, i va tenir una gran influència sobre aquest emperador.

Veure Il·líria і Talasi

Tatuatges cristians a Bòsnia i Hercegovina

Dibuix d'una dona bosniana tatuada. El tatuatge cristià a Bòsnia i Hercegovina (o sicanje en serbocroata) va ser un costum generalitzat entre els catòlics romans durant el domini otomà sobre Bòsnia i Hercegovina (1463–1878) i fins al.

Veure Il·líria і Tatuatges cristians a Bòsnia i Hercegovina

Taulantis

Els taulantis (en llatí taulantii, en grec antic ταυλάντιοι) eren un poble preromà d'Il·líria, situats a la mar Adriàtica, a la regió de Dirràquium i Epidamne.

Veure Il·líria і Taulantis

Teano (Tràcia)

D'acord amb la mitologia grega, Teano (en grec antic Θεανώ), era una princesa tràcia que actuà com a sacerdotessa d'Atenea durant la guerra de Troia.

Veure Il·líria і Teano (Tràcia)

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Il·líria і Tebes (Grècia)

Tercera guerra il·líria

La tercera guerra il·líria fou un conflicte armat entre la república romana i el regne d'Il·líria el 168 aC.

Veure Il·líria і Tercera guerra il·líria

Tercera Guerra Macedònica

La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.

Veure Il·líria і Tercera Guerra Macedònica

Tercera Guerra Púnica

La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.

Veure Il·líria і Tercera Guerra Púnica

Tergeste

Tergeste (Τέργεστε o Τέργεστον) va ser una ciutat que va pertànyer bé a la província del Venetia o bé a la d'Ístria, que estava situada a una badia anomenada Tergestinus Sinus (avui Golf de Trieste), allà on ara hi ha la ciutat de Trieste.

Veure Il·líria і Tergeste

Tervings

Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.

Veure Il·líria і Tervings

Tessalònica (tema)

El tema de Tessalònica (en grec medieval θέμα Θεσσαλονίκης) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud dels Balcans.

Veure Il·líria і Tessalònica (tema)

Teuta

Teuta (en Teuta) va ser reina d'Il·líria i segona esposa del rei Agró.

Veure Il·líria і Teuta

Theatrum Orbis Terrarum

El Theatrum Orbis Terrarum és considerat el primer atles modern.

Veure Il·líria і Theatrum Orbis Terrarum

Tiberi Coruncani

Tiberi Coruncani (en llatí Tiberius Coruncanius) va ser un magistrat i jurista romà.

Veure Il·líria і Tiberi Coruncani

Tireòfor (soldat)

iliri. Els tireòfors (θυρεοφόροι; singular: thureophoros/thyreophoros, θυρεοφόρος) van ser un tipus de soldats d'infanteria, comú en el, que portaven un ample escut oval anomenat iure, amb l'ànima de fusta coberta de cuir i una espina central.

Veure Il·líria і Tireòfor (soldat)

Tit Didi (cònsol)

La ''Torre Ciega'', tomba probablement dedicada a un hispà descendent d'un individu beneficiat per Didi amb la ciutadania romana. Tit Didi (en Titus Didius) va ser un magistrat romà.

Veure Il·líria і Tit Didi (cònsol)

Torca

Torca de l'edat de bronze, descobert a Ucraïna. Una torca (del llatí torquis o torques, de gènere masc. i fem., deverbal del verb torqueo ‘torçar’, a causa de la forma torta del collaret) és un collaret rígid i rodó, que està obert en la part anterior, com una ferradura circular, fet de peces de metall retorçades.

Veure Il·líria і Torca

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Veure Il·líria і Tracis

Tractat de Brindisi

El Tractat de Brindisi fou un pacte negociat a la ciutat de Brundisium (l'actual Bríndisi) l'any 40 aC entre els tres membres del Segon Triumvirat: Gai Juli Cèsar Octavià (el futur Cèsar August), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

Veure Il·líria і Tractat de Brindisi

Tractat de Fenice

El tractat de Fenice, també conegut com la Pau de Fenice, va ser el pacte que va posar fi a la primera guerra Macedònica, i va ser acordat a Fenice, el 205 aC.

Veure Il·líria і Tractat de Fenice

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Il·líria і Tràcia

Tricornensis

Els tricornensis (tricornensii) foren un poble d'ètnia incerta, que vivien a l'alta Mèsia, prop de la frontera amb Il·líria.

Veure Il·líria і Tricornensis

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Veure Il·líria і Trieste

Triteuta

Triteuta (en grec antic Τριτεύτα) va ser reina d'Il·líria, la primera esposa del rei Agró, de la tribu dels vardeis, amb qui va tenir un fill anomenat Pinnes.

Veure Il·líria і Triteuta

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Veure Il·líria і Tropes auxiliars romanes

Tubal

En el Gènesi, capítol desè, Tubal o Túbal (en hebreu, תובל בן-יפת Tubal ben Iafeth) és un fill de Jàfet i net de Noè.

Veure Il·líria і Tubal

Ulpi Crinit

Ulpi Crinit (en llatí Ulpius Crinitus) va ser un general del temps de l'emperador Valerià I. Deia ser descendent de l'emperador Trajà.

Veure Il·líria і Ulpi Crinit

Valent (usurpador)

Valent (en llatí Valens) va ser un dels Trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.

Veure Il·líria і Valent (usurpador)

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Veure Il·líria і Valentinià I

Valentinià II

Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.

Veure Il·líria і Valentinià II

Valeri Catulí

Valeri Catulí (en llatí Valerius Catulinus) va ser un militar romà del.

Veure Il·líria і Valeri Catulí

Vangjel Meksi

Vangjel Meksi (1770-1821) va ser un metge, escriptor, gramàtic i traductor albanès. Meksi va produir la seva primera traducció del Nou Testament en albanès amb l'ajuda i patrocini de la British and Foreign Bible Society, quan era metge personal d'Alí Paixà, el governant albanès del pashalik d'Ioànnina.

Veure Il·líria і Vangjel Meksi

Vardeis

Els vardeis (en llatí vardaei, en grec antic Οὐαρδαῖοι), també anomenats ardiais (grec αρδιαῖοι) per Estrabó, eren una tribu d'Il·líria que vivia a l'altre costat de l'illa de Faros, segons Claudi Ptolemeu i Plini el Vell, mentre que altres fonts el situen a la regió del puig Ardian, al centre de Dalmàcia.

Veure Il·líria і Vardeis

Vatinia de provinciis

Vatinia de provinciis va ser una llei romana, proposada pel tribú de la plebs Publi Vatini, l'any 59 aC quan eren cònsols Gai Juli Cèsar i Marc Calpurni Bíbul.

Veure Il·líria і Vatinia de provinciis

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Veure Il·líria і Vènets

Vectigàlia

Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.

Veure Il·líria і Vectigàlia

Vetranió

Vetranió (en llatí Vetranio) va ser un oficial militar romà, usurpador del tron imperial.

Veure Il·líria і Vetranió

Via Egnàcia

Antiga ruta de la Via Egnàcia La Via Egnàcia (en albanès Rruga Egnatia, en macedònic Виа Игнација Via Ignacija, en grec Εγνατία Οδός Egnatia Odós) era una via construïda pels romans al voltant del 146 aC.

Veure Il·líria і Via Egnàcia

Viri Nicòmac Flavià

Viri Nicòmac Flavià (en Virius Nicomachus Flavianus) va ser un militar romà del.

Veure Il·líria і Viri Nicòmac Flavià

Vis

Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants.

Veure Il·líria і Vis

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Il·líria і Visigots

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Veure Il·líria і Visigots federats

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Il·líria і Vitel·li

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Veure Il·líria і Zadar

Zenó

Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.

Veure Il·líria і Zenó

231 aC

El 231 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Il·líria і 231 aC

245

El 245 (CCXLV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Il·líria і 245

34 aC

; Imperi romà.

Veure Il·líria і 34 aC

35 aC

; Imperi romà.

Veure Il·líria і 35 aC

També conegut com Dalmàcia vèneta, Il.líria, Iliri, Illyria, Illyricum, Il·líria bàrbara, Il·líria grega, Il·líria romana, Il•líria, Iŀlíria.

, Batalla de Pollentia, Batalla de Verona, Batalla del Bagrades (49 aC), Batalla del llac Benacus, Bató (mitologia), Bèroe (esposa de Glàucies), Bòsnia, Bebi, Belisari, Bircenna, Bolgios, Brač, Bríndisi, Brigis, Bulb (senador), Byllis, Cadme, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Campanya de l'Adriàtic, Camuns, Caravanti, Carles X de França, Carnuntum, Casc il·liri, Cavtat, Celidnos, Claudi II el Gòtic, Claudi Mamercí, Claudia de re nummaria, Clit d'Il·líria, Clodi Albí, Comerç a l'antiga Roma, Comte Marcel·lí, Conca Pannònica, Concili d'Aquileia, Confessions of a Queen, Constanci II, Constant II, Constantí I el Gran, Corneli Alexandre Polihistor, Corneli Fusc, Corragum, Cràter d'Orèstia, Crònica de Paros, Dalmàcia (província romana), Daorsis, Dardània (Il·líria), Daune (ancestre dels dauns), Daunis, Dàcic, Dànat de Vlorë, Dàrdans (Il·líria), Dècim Magne Ausoni, Deífon, Decèbal, Deci (emperador romà), Demarat de Corint (client de Filip II), Demetri de Faros, Demetri II de Macedònia, Der var engang, Diafragma de Dicearc de Messana, Dinastia argèada, Dioclea, Dioclecià, Dora Baltea, Drus el Jove, Duel de Déu, Durrës, Economia de l'Imperi Romà, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Emblema nacional de Macedònia del Nord, Emperadors il·liris, Enquelans, Enqueleus, Epir (regió històrica), Erasme d'Antioquia, Escerdilaides, Escerdilaides (fill de Genci), Esclavitud a l'antiga Grècia, Escola cartogràfica mallorquina, Escordiscs, Escultura d'Albània, Etuta, Eunomi, Eurídice II de Macedònia, Eurípides d'Etòlia, Eveni, Exèrcit il·liri, Exèrcit romà, Filet, Lídia i companys màrtirs d'Il·líria, Filip II de Macedònia, Filip V de Macedònia, Filonides de Dirràquium, Flavi Claudi Constantí, Flavi Gracià, Flavi Honori, Flavi Juli Constant, Flavià (prefecte d'Itàlia 431-432), Florenci (prefecte del pretori), Gai (jurista), Gai Afrani Estel·lió, Gai Asini Pol·lió, Gai Cassi (tribú militar), Gai Cassi Longí (cònsol 171 aC), Gai Cosconi, Gai Fulvi Quiet, Gai Furi (almirall), Gai Marci Fígul (cònsol 162 aC), Gai Pletori, Gai Semproni Tudità (cònsol), Galeri, Gàl·lia, Genci, Genciana groga, Gens Flàvia, Gens Manília, Genusus, Germà (cosí de Justinià), Germànic Cèsar, Gerrunium, Gladiolus illyricus, Glàucies d'Il·líria, Glinditions, Gneu Bebi Tàmfil (pretor), Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 53 aC), Gneu Fulvi Centumal (cònsol 229 aC), Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC), Gots, Govern dels Ducs, Grabeis, Gracià Funari, Grècia romana, Gubbio, Guerra de Creta, Guerra de les Gàl·lies, Guerres il·líries, Guerres Marcomanes, Guerres romano-perses, Harmonia (mitologia), Heracli, Herculi, Herecura, Hesperi (romà), Història d'Albània, Història d'Hongria, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de Creta, Història de Croàcia, Història de Kosovo, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Història de les campanyes militars romanes, Història de les Cíclades, Història de Luxemburg, Història de Roma, Història de Sèrbia, Història dels Balcans, Hosti, Huns, Iapígia, Iapigis, Il·líria (província romana), Il·liri, Il·liris, Imperi Romà d'Orient, Ingenu, Innocenci XI, Invasió celta dels Balcans, Joseph Fouché, Jovi, Jovians i herculans, Juli Ausoni, Juli Cèsar, Juli Nepot, Justí I el Vell, Justina, Justinià (general), Justinià I, Knin, Kosovo, Labeates, Labeatis, Laodamant, Lícnidos, Legió XX Valèria Victrix, Libi Sever, Liburns, Licini I, Licnitis, Lissus, Ljubljana, Lleó III l'Isàuric, Llegenda de l'origen troià dels normands, Llengües il·líries, Luci Anici Gal (cònsol), Luci Celi, Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC), Luci Corneli Lèntul Crus, Luci Cul·leol, Luci Duroni, Luci Estaci Murc, Luci Petil·li, Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC), Luci Salvi Otó, Macedònia (província romana), Macrià Major, Macrià Menor, Majorià, Manili, Mar Jònica, Marc Antoni, Marc Aureli Car, Marc Claudi Tàcit, Marc Juni Brut, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Octavi (edil), Marc Perpenna (ambaixador), Marc Plauci Silvà (cònsol 2 aC), Marcel·lí, Marcel·lí d'Il·líria, Marcià, Marcomània, Maria Lluïsa d'Àustria, Marina de guerra a l'antiga Grècia, Maxenci, Maximí Daia, Mèsia, Messapis, Mines de Trepča, Mitologia albanesa, Mitridates VI Eupàtor, Monuni, Morc, Muicurum, Mundus, Nacionalisme albanès, Nòrica, Neoptòlem II de l'Epir, Nestes, Nit de Reis (obra de teatre), Olimpió, Oricum, Otacili Cras, Otó d'Habsburg-Lorena, Palmira, Pannònia, Pantauc de Macedònia, Papa Bonifaci I, Papa Lleó I, Papat bizantí, Partens, Patriarcat d'Aquileia, Pòstum I, Pelagònia, Pelinna, Penestes, Perdicas d'Orèstia, Perdicas I, Pere Patrici el Mestre, Periandre de Corint, Peucecis, Picentins, Pinnes, Pirateria al Mediterrani antic, Pireis, Pirros, Plator d'Il·líria, Plutarc de Queronea, Podgorica, Polidor (fill de Cadme), Praevaliana, Prefecte del pretori, Prehistòria als Balcans, Primera guerra il·líria, Primera Guerra Macedònica, Procopi Antemi, Proeresi, Publi Eli Lígur, Publi Mari Cels, Publi Sulpici Rufus (pretor), Publi Vatini (tribú), Quint Cornifici el Jove, Quint Fulvi Flac (cònsol 179 aC), Quint Numeri Rufus, Ragoni Clar, Regalià, Regne d'Il·líria, Regne dels ostrogots, Regnes germànics, Roșia Montană, Sabor croat, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Il·lírica, Segona Guerra Macedònica, Servi Fulvi Flac, Sever II, Sext Aureli Properci, Shkodër, Spoleto, Stari Grad, Tagma (unitat militar), Talasi, Tatuatges cristians a Bòsnia i Hercegovina, Taulantis, Teano (Tràcia), Tebes (Grècia), Tercera guerra il·líria, Tercera Guerra Macedònica, Tercera Guerra Púnica, Tergeste, Tervings, Tessalònica (tema), Teuta, Theatrum Orbis Terrarum, Tiberi Coruncani, Tireòfor (soldat), Tit Didi (cònsol), Torca, Tracis, Tractat de Brindisi, Tractat de Fenice, Tràcia, Tricornensis, Trieste, Triteuta, Tropes auxiliars romanes, Tubal, Ulpi Crinit, Valent (usurpador), Valentinià I, Valentinià II, Valeri Catulí, Vangjel Meksi, Vardeis, Vatinia de provinciis, Vènets, Vectigàlia, Vetranió, Via Egnàcia, Viri Nicòmac Flavià, Vis, Visigots, Visigots federats, Vitel·li, Zadar, Zenó, 231 aC, 245, 34 aC, 35 aC.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat