Accés més ràpid que el navegador!
158 les relacions: Abaix Khatun, Abaqa, Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah, Ahmad Tegüder, Al-Àdil Kitbughà, Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din, Al-Muïzz Àybak, Ala Tagh, Alamut, Aliança francomongola, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Arghun Khan, Argun Aga, Arig Boke, Arpa Khan, Azerbaidjan, Badr-ad-Din Lulu, Baharlu, Baidju, Balban, Batalla d'Ayn Jalut, Batalla de Wadi al-Khazandar, Baydu, Börke, Beilicat de Ladik, Biblioteca de Mossul, Bohemond VI d'Antioquia, Califat Abbàssida, Calmucs, Damasc, David VI de Geòrgia, Denizli, Dinastia Arghun, Dinastia jalayírida, Dinastia kinkhwàrida, Diriliş Ertuğrul, Districte de Pishin, Districte de Quetta, Districte de Quetta-Pishin, Edat d'or de l'islam, Edessa (Mesopotàmia), Firuz Xah Khalji, Firuzkuh (Iran), Gazni, Genguiskhànides, Gran mesquita de Samarra, Harim, Herat, Hethum I, Història de l'Iraq, ..., Història de Mongòlia, Història de Turquia, Història de Xiraz, Història del Caucas, Història dels kurds, Hivern al Karabagh (1403-1404), Homs, Horda d'Or, Il-kanat, Ilke Noyan, Imperi Mongol, Incursions mongoles a Palestina, Invasió mongola de Khwarezm, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Invasions de Mongòlia al Tibet, Invasions mongoles d'Anatòlia, Jacme Alaric, Jahan Timur, Kale-i Sefid, Kan, Kanat de Maragha, Kanat de Txagatai, Kandahar, Karaunes, Kaykaus II, Khalil Sultan, Khan (desambiguació), Khurasan (província mongola), Kitbuqa Noyan, Kubinji, Kutlughkhànida, Lahidjan, Laridjan, Latakia, Llac Urmia, Lur-i Buzurg, Lur-i Kučik, Mahmud Ghazan, Malik Shams al-Din I, Mamelucs, Manbij, Manuel I de Trebisonda, Maragha, Marco Polo, Masyaf, Matemàtiques a l'islam medieval, Maymun-Diz, Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad, Melikats del Karabagh, Miquel VIII Paleòleg, Mkhargrdzéli, Moghols (Afganistan), Mongke, Muàyyad-ad-Din Muhàmmad ibn al-Alkamí, Muhàmmad Khan, Muhàmmad Xaibani, Muhyí-d-Din al-Maghribí, Muzaffar al-Din Kutlugh, Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz, Nassir-ad-Din at-Tussí, Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah, Nisibis, Nizarisme, Nogai Noyan, Nuffar, Oljeitu, Orghana, Ortúkides, Pax Mongolica, Pervâne, Plasència d'Antioquia, Qàlat Najm, Qútuz, Qun Quran, Raixid-ad-Din, Regne Armeni de Cilícia, Revolta d'Iskandar-i Shaykhi, Rukn-ad-Din Khurxah, Rum Kalesi, Sad II ibn Abi Bakr, Safi al-Din Ardabili, Sali Noyan, Sali Sarai, Samtskhé, Sàyyid, Secta dels assassins, Seljuq ibn Salghur, Setge, Setge d'Alamut, Setge de Bagdad (1258), Setge de Trípoli (1289), Soldanat Mameluc, Sorgaqtani, Sulayman Khan, Sulduz, Tabriz, Tamgha, Tàtars negres, Tikrit, Tilbeşar, Tolui, Uplistsikhe, Wasit, Xahrisabz, Xahrizur, Xams-ad-Din Juwayní, Yazd, 1234. Ampliar l'índex (108 més) »
Abaix Khatun
Abaix Khatun (1263-1284) fou la darrera sobirana del Fars de la dinastia salghúrida d'atabegs (1264-1284).
Nou!!: Hülegü і Abaix Khatun · Veure més »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Hülegü і Abaqa · Veure més »
Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah
Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mustàssim (1213-1258) fou el darrer abbàssida de Bagdad (1243-1258).
Nou!!: Hülegü і Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah · Veure més »
Ahmad Tegüder
Ahmad Tegüder o Ahmad Takudar (vers 1247-1284) fou el tercer Il-kan de Pèrsia (1282-1284), setè fill d'Hulagu amb la reina Qutui Ḵhatun.
Nou!!: Hülegü і Ahmad Tegüder · Veure més »
Al-Àdil Kitbughà
Domini dels mameluc Bahrites (vermell) Al-Màlik al-Àdil Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí al-Turkí al-Mughlí ——, més conegut simplement com al-Àdil Kitbughà, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).
Nou!!: Hülegü і Al-Àdil Kitbughà · Veure més »
Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din
Al-Kàmil Muhàmmad ibn Xihab-ad-Din Ghazi —— fou un emir aiúbida de Mayyafarikin.
Nou!!: Hülegü і Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din · Veure més »
Al-Muïzz Àybak
Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak ——, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak, fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).
Nou!!: Hülegü і Al-Muïzz Àybak · Veure més »
Ala Tagh
Ala Tagh o Ala Tak (també Alatagh, Alatak o Alatac) fou una antiga zona de pastura situada al nord-oest de Naxçıvan, que correspon amb les pastures avui dia a Turquia d'Ala Dau.
Nou!!: Hülegü і Ala Tagh · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Hülegü і Alamut · Veure més »
Aliança francomongola
Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.
Nou!!: Hülegü і Aliança francomongola · Veure més »
An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz
Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.
Nou!!: Hülegü і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Nou!!: Hülegü і Arghun Khan · Veure més »
Argun Aga
Argun Aga (Arghun Agha, mongol Arqun Aqa) (mort 1275) fou un administrador mongol de l'Iran (1243-1255), de la tribu oirat, fill de Taidju, comandant mongol de deu mil soldats.
Nou!!: Hülegü і Argun Aga · Veure més »
Arig Boke
Arig Boke (després de 1219 - 1266), els components del seu nom també escrits Ariq, Arigh, Arik i Bukha, Buka, Buqa, Boqe (mongol: Аригбөх, xinès: 阿里 不 哥), era el setè fill més jove de Tolui, un net de Genguis Khan.
Nou!!: Hülegü і Arig Boke · Veure més »
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Nou!!: Hülegü і Arpa Khan · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Hülegü і Azerbaidjan · Veure més »
Badr-ad-Din Lulu
Al-Màlik ar-Rahim as-Sultan Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu al-Armaní an-Nurí al-Atabakí, més conegut simplement com a Badr-ad-Din Lulu o Lulu (- 1259), fou regent dels ''atabegs'' zengites de Mossul i després emir de ple dret.
Nou!!: Hülegü і Badr-ad-Din Lulu · Veure més »
Baharlu
Baharlu o Barani fou una tribu turca de Pèrsia.
Nou!!: Hülegü і Baharlu · Veure més »
Baidju
Baidju o Baiju fou un general mongol, governador de Pèrsia el.
Nou!!: Hülegü і Baidju · Veure més »
Balban
Ghiyath al-Din Balban (1200 – 1287) (urdú غیاث الدین بلبن) fou sultà de Delhi del 1266 al 1287.
Nou!!: Hülegü і Balban · Veure més »
Batalla d'Ayn Jalut
La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina.
Nou!!: Hülegü і Batalla d'Ayn Jalut · Veure més »
Batalla de Wadi al-Khazandar
La batalla de Wadi al-Khazandar també anomenada tercera batalla d'Homs fou una victòria dels mongols del kan Mahmud Ghazan contra els mamelucs manats per An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun que va tenir lloc els dies 22 i 23 de desembre de 1299.
Nou!!: Hülegü і Batalla de Wadi al-Khazandar · Veure més »
Baydu
Baydu (o Baidu, rus Байду) (mort 1295) fou el sisè dels il-kans de Pèrsia, net d'Hulagu.
Nou!!: Hülegü і Baydu · Veure més »
Börke
Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266.
Nou!!: Hülegü і Börke · Veure més »
Beilicat de Ladik
El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).
Nou!!: Hülegü і Beilicat de Ladik · Veure més »
Biblioteca de Mossul
La Biblioteca Mossul és una biblioteca pública situada a la ciutat de Mossul, al nord de l'Iraq.
Nou!!: Hülegü і Biblioteca de Mossul · Veure més »
Bohemond VI d'Antioquia
Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.
Nou!!: Hülegü і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Hülegü і Califat Abbàssida · Veure més »
Calmucs
Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.
Nou!!: Hülegü і Calmucs · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Hülegü і Damasc · Veure més »
David VI de Geòrgia
David VI fou rei de Geòrgia des del 1246/1247 fins al 1270.
Nou!!: Hülegü і David VI de Geòrgia · Veure més »
Denizli
Denizli és una ciutat de Turquia a la vall del riu Büyük Menderes, capital de la província de Denizli, a la regió de l'Egeu, sud-oest del país.
Nou!!: Hülegü і Denizli · Veure més »
Dinastia Arghun
La dinastia Arghun fou una dinastia d'origen mongol,Davies, p. 627Bosworth, "New Islamic Dynasties," p. 329 que va governar sobre part de l'Afganistan als segles XV i XVI i al Sind al.
Nou!!: Hülegü і Dinastia Arghun · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Hülegü і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia kinkhwàrida
La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.
Nou!!: Hülegü і Dinastia kinkhwàrida · Veure més »
Diriliş Ertuğrul
Diriliş Ertuğrul (en català: Resurrecció Ertuğrul) és una sèrie de ficció històrica i d'aventura de la televisió turca.
Nou!!: Hülegü і Diriliş Ertuğrul · Veure més »
Districte de Pishin
El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.
Nou!!: Hülegü і Districte de Pishin · Veure més »
Districte de Quetta
El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.
Nou!!: Hülegü і Districte de Quetta · Veure més »
Districte de Quetta-Pishin
El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.
Nou!!: Hülegü і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Nou!!: Hülegü і Edat d'or de l'islam · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Hülegü і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Firuz Xah Khalji
Jalal-ad-Din Firuz-Xah Khaljí fou el fundador de la dinastia khalji de Delhi.
Nou!!: Hülegü і Firuz Xah Khalji · Veure més »
Firuzkuh (Iran)
Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran.
Nou!!: Hülegü і Firuzkuh (Iran) · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Hülegü і Gazni · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: Hülegü і Genguiskhànides · Veure més »
Gran mesquita de Samarra
La gran mesquita de Samarra o mesquita al-Mutawàkkil (o o) és una mesquita del situada a Samarra, dins la governació de Salah ad-Din, a lIraq.
Nou!!: Hülegü і Gran mesquita de Samarra · Veure més »
Harim
Harim és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.
Nou!!: Hülegü і Harim · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Hülegü і Herat · Veure més »
Hethum I
Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.
Nou!!: Hülegü і Hethum I · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: Hülegü і Història de l'Iraq · Veure més »
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Nou!!: Hülegü і Història de Mongòlia · Veure més »
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Nou!!: Hülegü і Història de Turquia · Veure més »
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Nou!!: Hülegü і Història de Xiraz · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Hülegü і Història del Caucas · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Hülegü і Història dels kurds · Veure més »
Hivern al Karabagh (1403-1404)
Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.
Nou!!: Hülegü і Hivern al Karabagh (1403-1404) · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Hülegü і Homs · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Hülegü і Horda d'Or · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Hülegü і Il-kanat · Veure més »
Ilke Noyan
Ilke Noyan fou un general mongol al servei d'Hulagu.
Nou!!: Hülegü і Ilke Noyan · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Hülegü і Imperi Mongol · Veure més »
Incursions mongoles a Palestina
Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.
Nou!!: Hülegü і Incursions mongoles a Palestina · Veure més »
Invasió mongola de Khwarezm
La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.
Nou!!: Hülegü і Invasió mongola de Khwarezm · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Hülegü і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Invasions de Mongòlia al Tibet
Tibet sota domini mongol, 1240-1354 Hi ha hagut diverses invasions mongoles al Tibet.
Nou!!: Hülegü і Invasions de Mongòlia al Tibet · Veure més »
Invasions mongoles d'Anatòlia
Les invasions mongoles d'Anatòlia van ocórrer en temps diversos, començant amb la campanya de 1241–1243 que va culminar amb la Batalla de Köse Dağ.
Nou!!: Hülegü і Invasions mongoles d'Anatòlia · Veure més »
Jacme Alaric
E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deïa que ell nos bastaria de “genys”, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l'altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit Jacme Alaric de Perpinyà, també conegut com a Jaume Alarich, Jaume d'Alarich o Jaume Alarig, va ser un ambaixador enviat pel papa Climent IV i Jaume el Conqueridor al gran kan mongol Abaqa Khan el 1267.
Nou!!: Hülegü і Jacme Alaric · Veure més »
Jahan Timur
Izz al-Din Jahan Timur (segle XIV) fou un kan il-kànida de 1339 a 1340 sota control del jalayírida Hasan Buzurg.
Nou!!: Hülegü і Jahan Timur · Veure més »
Kale-i Sefid
Kale-i Sefid (Kale-e Sefid, Kalat Sefid) és un antic castell al Fars (Iran); el nom voldria dir Fortalesa Blanca i era la principal fortalesa en el camí entre Khuzestan i Fars.
Nou!!: Hülegü і Kale-i Sefid · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Hülegü і Kan · Veure més »
Kanat de Maragha
El Kanat de Maragha (també Maraga, Maraqa o Maragheh) fou un estat semi-independent a l'Azerbaidjan persa al, que va existir entre 1610 i 1925.
Nou!!: Hülegü і Kanat de Maragha · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Hülegü і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Hülegü і Kandahar · Veure més »
Karaunes
Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.
Nou!!: Hülegü і Karaunes · Veure més »
Kaykaus II
Izz-ad-Din Kaykawus II ibn Kaykhusraw (en àrab i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayḫusraw; en turc Izzeddin Keykavus) fou sultà de Rum del 1246 al 1256 i del 1257 al 1261.
Nou!!: Hülegü і Kaykaus II · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Hülegü і Khalil Sultan · Veure més »
Khan (desambiguació)
* Kan, títol dels antics sobirans turcs i mongols, per exemple.
Nou!!: Hülegü і Khan (desambiguació) · Veure més »
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Nou!!: Hülegü і Khurasan (província mongola) · Veure més »
Kitbuqa Noyan
Kitbuqa Noyan (mort el 1260) va ser un turc cristià de la tribu dels naimans, part de l'Imperi Mongol, tinent i confident d'Hülegü, el primer il-kan de Pèrsia, a qui va ajudar en les seves conquestes en l'Orient Mitjà.
Nou!!: Hülegü і Kitbuqa Noyan · Veure més »
Kubinji
Kubinji (Kochi o Kochi Oghul, Köchü, Kanitči, Kapchi o Kapge) fou un kan mongol que va governar a l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda també com a ulus d'Orda.
Nou!!: Hülegü і Kubinji · Veure més »
Kutlughkhànida
La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.
Nou!!: Hülegü і Kutlughkhànida · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Hülegü і Lahidjan · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Hülegü і Laridjan · Veure més »
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Nou!!: Hülegü і Latakia · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Hülegü і Llac Urmia · Veure més »
Lur-i Buzurg
Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).
Nou!!: Hülegü і Lur-i Buzurg · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: Hülegü і Lur-i Kučik · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Hülegü і Mahmud Ghazan · Veure més »
Malik Shams al-Din I
Malik Shams al-Din I Muhammad fou el primer malik (rei) de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: Hülegü і Malik Shams al-Din I · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Hülegü і Mamelucs · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: Hülegü і Manbij · Veure més »
Manuel I de Trebisonda
Manuel I Comnè, dit el Gran, fou el quart emperador de Trebisonda.
Nou!!: Hülegü і Manuel I de Trebisonda · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Hülegü і Maragha · Veure més »
Marco Polo
John Lloyd i John Mitchinson.
Nou!!: Hülegü і Marco Polo · Veure més »
Masyaf
Masyaf o Masyad (apareix també en documents com a Masyath, Masyat, Misiaf, Misyad, Misyaf, Mayat, Masyah, Messiat i altres variacions;,, o) és una ciutat de Síria a la governació d'Hama, amb 33.000 habitants, a 45 km de Hamat.
Nou!!: Hülegü і Masyaf · Veure més »
Matemàtiques a l'islam medieval
segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.
Nou!!: Hülegü і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »
Maymun-Diz
Maymun-Diz fou una fortalesa dels ismaïlites a la regió de l'Elburz al Daylam.
Nou!!: Hülegü і Maymun-Diz · Veure més »
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad (mort vers 1318) fou màlik mihrabànida de Sistan de 1261 a la seva mort.
Nou!!: Hülegü і Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad · Veure més »
Melikats del Karabagh
XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.
Nou!!: Hülegü і Melikats del Karabagh · Veure més »
Miquel VIII Paleòleg
Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.
Nou!!: Hülegü і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Nou!!: Hülegü і Mkhargrdzéli · Veure més »
Moghols (Afganistan)
Moghols és una comunitat ètnica de l'Afganistan.
Nou!!: Hülegü і Moghols (Afganistan) · Veure més »
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Nou!!: Hülegü і Mongke · Veure més »
Muàyyad-ad-Din Muhàmmad ibn al-Alkamí
Muàyyad-ad-Din Muhàmmad ibn al-Alkamí fou visir del darrer califa abbàssida Al-Mustàssim, nascut a la vila de Nil, al canal de Nil (Iraq).
Nou!!: Hülegü і Muàyyad-ad-Din Muhàmmad ibn al-Alkamí · Veure més »
Muhàmmad Khan
Muhammad Khan (mort el 16 de juliol de 1338) fou un kan il-kànida proclamat pel jalayírida Hasan Buzurg.
Nou!!: Hülegü і Muhàmmad Khan · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Hülegü і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Muhyí-d-Din al-Maghribí
Yahya ibn Muhàmmad ibn Abi-x-Xukr al-Maghribí, més conegut com a Muhyí-d-Din al-Maghribí o com a Ibn Abi-x-Xukr (l'Àndalus, c. 1220 - Maragha, 1283) va ser un matemàtic i astrònom d'origen andalusí del, que va viure i treballar a Damasc (Síria) i a l'observatori astronòmic de Maragha (Iran).
Nou!!: Hülegü і Muhyí-d-Din al-Maghribí · Veure més »
Muzaffar al-Din Kutlugh
Abu-Bakr ibn Sad ibn Zangi ibn Mawdud conegut com a Mudhàffar-ad-Din Kutlugh Khan fou atabeg salghúrida de Fars del 1226 al 1260.
Nou!!: Hülegü і Muzaffar al-Din Kutlugh · Veure més »
Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz
Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz fou un emir fadlawàyhida fill (però no se sap si successor) de Mubariz I. Apareix esmentat a partir del 1228/1229.
Nou!!: Hülegü і Muzaffar al-Din Muhammad ibn al-Mubariz · Veure més »
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Nou!!: Hülegü і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »
Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah
Moneda de Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah fou un sultà de Delhi fill de Xams-ad-Din Iltutmix (1211-1236).
Nou!!: Hülegü і Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Hülegü і Nisibis · Veure més »
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Nou!!: Hülegü і Nizarisme · Veure més »
Nogai Noyan
Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai, que vol dir 'gos', tot i que de manera no despectiva, sinó com «llop» o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar el Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar en 1265 una aliança contra el Segon Imperi Búlgar de Constantí Tikh, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Anquíalos, Sizòpolis, Agatòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleòleg, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, net de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Ivan Assèn III, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Assèn I de Bulgària mort per Ivan Assèn III com a mitjà per accedir al tron (1277); Ivan Assèn III fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Jordi Terter, l'hereu legítim, va pujar al tron. Ivan Assèn III es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Ivan Assèn III contra Jordi Terter. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar Ivan Assèn III i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del kan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al kan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4.000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Constantinoble i Bízie, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar els mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar els búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el kan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu net Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als kans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al kan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar el rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Jordi Paquimeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.
Nou!!: Hülegü і Nogai Noyan · Veure més »
Nuffar
Nuffar (Niffar) són unes ruïnes de l'Iraq, al lloc de l'antiga Nippur, a la governació d'al-Qādisiyyah.
Nou!!: Hülegü і Nuffar · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Hülegü і Oljeitu · Veure més »
Orghana
Orghana, Orkina, Arghanah, Orakina o Ergene Khatun fou una princesa oirat de l'Imperi Mongol i governant del Kanat de Txagatai primer en nom del seu marit absent i després del seu fill menor.
Nou!!: Hülegü і Orghana · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Hülegü і Ortúkides · Veure més »
Pax Mongolica
Una ampliació de l'Atles Català que mostra a Marco Polo viatjant cap a l'est durant la ''Pax Mongolica'' La Pax Mongolica (coneguda de vegades com a Pax Tatarica) és una expressió llatina que significa 'Pau Mongòlica'.
Nou!!: Hülegü і Pax Mongolica · Veure més »
Pervâne
Entrada de l'escola teològica «Gök Medrese» a Tokat, construïda cap a 1270. Muin al-Din Sulayman o en turc Muineddin Süleyman, conegut com a Pervâne (Pervaneh) o Parwâna (Parwana) fou un dels més influents visir del Soldanat de Rum.
Nou!!: Hülegü і Pervâne · Veure més »
Plasència d'Antioquia
Plasència de Xipre, nascuda Plasència d'Antioquia o Plasència de Poitiers (1235/1236 o prop de 1235 – 27/22 setembre de 1261) era filla de Bohemond V d'Antioquia i la seva segona esposa, la noble italiana Lúcia dei Conti di Segni, parent del Papa Innocenci III.
Nou!!: Hülegü і Plasència d'Antioquia · Veure més »
Qàlat Najm
Qàlat Najm —— és una fortalesa al nord de Síria, a la vora de l'Eufrates (a la riba dreta del riu), que controlava a l'edat mitjana el camí entre Alep i Haran via Manbidj.
Nou!!: Hülegü і Qàlat Najm · Veure més »
Qútuz
Al-Màlik al-Mudhàffar Sayf-ad-Din Qútuz al-Muïzzí, més conegut simplement com al-Mudhàffar Qútuz o com Qútuz, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1259-1260).
Nou!!: Hülegü і Qútuz · Veure més »
Qun Quran
Qun Quran (Kun Kuran, Kunkrat, Qun-Qiran, Kun Kiran) (+ vers 1280) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.
Nou!!: Hülegü і Qun Quran · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Hülegü і Raixid-ad-Din · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Hülegü і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Revolta d'Iskandar-i Shaykhi
La revolta d'Iskandar-i Shaykhi fou una rebel·lió del príncep Iskandar, restaurat per Tamerlà, que va afectar els territoris del Mazanderan occidental.
Nou!!: Hülegü і Revolta d'Iskandar-i Shaykhi · Veure més »
Rukn-ad-Din Khurxah
Rukn-ad-Din Khurxah o Rukn-ud-Din Khwarxah (Rudbar, 1230-muntanyes Khangai, 1257) fou un imam ismaïlita nizarita, el darrer sobirà de l'estat ismaïlita d'Alamut (1255-1256).
Nou!!: Hülegü і Rukn-ad-Din Khurxah · Veure més »
Rum Kalesi
Rumkale o Rum Kalesi (‘Castell dels Romans’), anomenat Ranculat pels croats, és una antiga fortalesa en el districte de Yavuzeli, a la província de Gaziantep, Turquia, situada a la riba dreta de l'Eufrates, al nord-nord-oest de Birecik, en una roca a la vora del riu Merziman en la confluència amb l'Eufrates.
Nou!!: Hülegü і Rum Kalesi · Veure més »
Sad II ibn Abi Bakr
Sad (II) ibn Abi-Bakr fou atabeg salghúrida del Fars el 1260, durant divuit dies, com a successor del seu pare Abu-Bakr ibn Sad Mudàffar-ad-Din Kutlugh.
Nou!!: Hülegü і Sad II ibn Abi Bakr · Veure més »
Safi al-Din Ardabili
Tomba de Safi al-Din Ardabili, a Ardabil. Safi al-Din Ardabili (en persa: شیخ صفیالدین اردبیلی, Xeic Safī ad-Dīn Ardabilī), -d'Ardabil-, (1252-1334), fou el fundador de la confraria safavís, origen dels safàvides que varen regnar a l'Iran entre els segles XVI i XVII.
Nou!!: Hülegü і Safi al-Din Ardabili · Veure més »
Sali Noyan
Sali Noyan fou un general mongol del segle XIII.
Nou!!: Hülegü і Sali Noyan · Veure més »
Sali Sarai
Sali Sarai fou una població a la vora del riu Oxus o Jihun, uns 70 km al sud-est de Termez (Tirmidh), probablement propera a la desembocadura teòrica del riu Kafirnigan (que en el que seria la seva desembocadura generalment està sec) en la frontera entre Uzbekistan i Tadjikistan.
Nou!!: Hülegü і Sali Sarai · Veure més »
Samtskhé
Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.
Nou!!: Hülegü і Samtskhé · Veure més »
Sàyyid
Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.
Nou!!: Hülegü і Sàyyid · Veure més »
Secta dels assassins
La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles i, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític.
Nou!!: Hülegü і Secta dels assassins · Veure més »
Seljuq ibn Salghur
Saljuq ibn Salghur o Selçuk ibn Salgur fou atabeg salghúrida del Fars, successor del seu germà Muhammad II ibn Salghur el 1263.
Nou!!: Hülegü і Seljuq ibn Salghur · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Hülegü і Setge · Veure més »
Setge d'Alamut
El Setge d'Alamut de 1256 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre l'estat ismaïlita i que va culminar en la presa, saqueig i destrucció d'Alamut.
Nou!!: Hülegü і Setge d'Alamut · Veure més »
Setge de Bagdad (1258)
El Setge de Bagdad de 1258 va ser un fet d'armes que va concloure amb la victòria del cap mongol Hülegü, net de Gengis Khan i germà del cap suprem mongol Mongke, sobre el Califat Abbàssida i que va culminar en la presa, saqueig i incendi de Bagdad.
Nou!!: Hülegü і Setge de Bagdad (1258) · Veure més »
Setge de Trípoli (1289)
El setge de Trípoli del 1289 suposà la caiguda i destrucció del Comtat de Trípoli (el que avui dia és el Líban) en mans dels mamelucs.
Nou!!: Hülegü і Setge de Trípoli (1289) · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Hülegü і Soldanat Mameluc · Veure més »
Sorgaqtani
Sorgaqtani o Soyurghaqtani fou una princesa mongola, esposa de Tului, el fill petit de Genguis Khan, i filla de Djagambu, el germà del kan dels kerait Wang Khan.
Nou!!: Hülegü і Sorgaqtani · Veure més »
Sulayman Khan
Ilyas Sulayman Khan (Persian: ﺳﻠﻴﻤﻥ ﺧﺎﻥ) fou un kan ilkhànida (1339-1346).
Nou!!: Hülegü і Sulayman Khan · Veure més »
Sulduz
Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.
Nou!!: Hülegü і Sulduz · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Hülegü і Tabriz · Veure més »
Tamgha
Tamgha és una paraula turca que vol dir signe, segell, i per extensió taxa comercial.
Nou!!: Hülegü і Tamgha · Veure més »
Tàtars negres
Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.
Nou!!: Hülegü і Tàtars negres · Veure més »
Tikrit
Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.
Nou!!: Hülegü і Tikrit · Veure més »
Tilbeşar
La fortalesa de Tilbeşar, anomenada Turbessel pels croats, Tell Bashir pels àrabs (en àrab تل باشر, Tall Bāxir) és un antic castell i ciutat avui al sud-est de Turquia, i antigament al comtat d'Edessa.
Nou!!: Hülegü і Tilbeşar · Veure més »
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Nou!!: Hülegü і Tolui · Veure més »
Uplistsikhe
Uplistsikhe (en georgià: უფლისციხე), literalment 'fortalesa del senyor'), és una antiga ciutat de coves excavades en la roca, un dels assentaments urbans més antics del territori de Geòrgia. Uplistsikhe està tallada en roques i situada a 12 km a l'est de la ciutat de Gori, al marge esquerre del riu Kura i a la regió de Xida Kartli, a 70 km a l'oest de Tbilissi. La ciutat, que va ser fundada a la fi del II mil·lenni aC o principis del I mil·lenni aC, va experimentar diversos alts i baixos i va ser finalment abandonada al; és, per tant, un jaciment arqueològic de múltiples capes, i és considerat com un dels monuments més importants de la cultura georgiana. La singularitat del monument resideix que, gràcies a la seva estructura, ha conservat les restes d'edificis arquitectònics i religiosos construïts al llarg de diversos mil·lennis.T. Саникидзе Uplistsikhe, Universitat Estatal de Cultura i Art de Tbilissi, E. Takaishvili, Tbilissi, 2005. Durant el seu apogeu, Uplistsikhe incloïa més de 700 coves i estructures rupestres, de les quals únicament 150 han sobreviscut.Plunkett R., Masters T. Geòrgia, Armenia & Azerbaijan, Lonely Planet Publications, Footscray, 2004,. La ciutat d'Uplistsikhe ha estat inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 24 d'octubre de 2007; també ha estat inscrita en la llista dels Monuments Culturals destacats de Geòrgia, el 3 d'octubre de 2007.
Nou!!: Hülegü і Uplistsikhe · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Hülegü і Wasit · Veure més »
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Nou!!: Hülegü і Xahrisabz · Veure més »
Xahrizur
Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).
Nou!!: Hülegü і Xahrizur · Veure més »
Xams-ad-Din Juwayní
Xams-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad Juwayní, també conegut senzillament com a Xams-ad-Din Juwayní (mort 1284) fou un polític persa il-kànida, germà de l'historiador Alà-ad-Din Juwayní.
Nou!!: Hülegü і Xams-ad-Din Juwayní · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Hülegü і Yazd · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Hülegü і 1234 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hulagu, Hulagu Khan, Hulegu, Hulëgu, Hülegü Khan.
