Taula de continguts
45 les relacions: Altar dels dotze déus, Anuket, Atena, Època arcaica, Àptera, Costums de l'antiga Grècia, Cronos, Demèter, Despotikó, Estrela argèada, Filolau, Foc, Gea, Gian Lorenzo Bernini, Guerra a l'antiga Grècia, Hades, Hera, Himne homèric, Hoplita, Iasos (ciutat), Interpretatio graeca, Irene (Hores), Kulob, Llista de déus grecs, Llista de gèneres de plantes, Mitologia grega, Nico Di Angelo, Nomenclatura dels satèl·lits naturals, Olímpics, Olimp, Oracle d'Amfiarau, Otris, Parmènides, Pítia, Percy Jackson i els déus de l'Olimp, Planetes en l'astrologia, Plutó (mitologia), Politeisme, Pritaneu, Rea (mitologia), Simbologia i adoració del foc, Titanomàquia, Vesta (mitologia), Zeus, (46) Hèstia.
Altar dels dotze déus
L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.
Veure Hèstia і Altar dels dotze déus
Anuket
Anuket (ˁnkt / ˁnqt) era l'antiga deessa egípcia de les cascades del Nil i de la Baixa Núbia en general.
Veure Hèstia і Anuket
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Hèstia і Atena
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).
Veure Hèstia і Època arcaica
Àptera
Àptera és una antiga ciutat de Creta, actualment en ruïnes, situada en la unitat perifèrica de Khanià.
Veure Hèstia і Àptera
Costums de l'antiga Grècia
Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.
Veure Hèstia і Costums de l'antiga Grècia
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Veure Hèstia і Cronos
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Veure Hèstia і Demèter
Despotikó
Despotikó (en Δεσποτικό), a l'antiguitat anomenada Prepesint (Prepesinthus), és una petita illa deshabitada de l'arxipèlag de les Cíclades.
Veure Hèstia і Despotikó
Estrela argèada
Lestrela argèada (també coneguda com a «Sol de Vergina») és un estel o sol simbòlic de setze raigs.
Veure Hèstia і Estrela argèada
Filolau
Filolau (Φιλόλαoς, Philólaos; Crotona, vers 480 aC) fou un matemàtic i filòsof pitagòric grec.
Veure Hèstia і Filolau
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Veure Hèstia і Foc
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Veure Hèstia і Gea
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Veure Hèstia і Gian Lorenzo Bernini
Guerra a l'antiga Grècia
Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.
Veure Hèstia і Guerra a l'antiga Grècia
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Hèstia і Hades
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Veure Hèstia і Hera
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Veure Hèstia і Himne homèric
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Veure Hèstia і Hoplita
Iasos (ciutat)
Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.
Veure Hèstia і Iasos (ciutat)
Interpretatio graeca
Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.
Veure Hèstia і Interpretatio graeca
Irene (Hores)
Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, obra atribuïda al taller de Rubens. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Irene (en llatí Irene, en grec antic Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.
Veure Hèstia і Irene (Hores)
Kulob
Kulob o Kulab (en tadjik i en rus Кӯлоб, en persa کولاﺏ, romanitzat Kûlob/Kūlob), abans conegut com a Kulyab (en tadjik i en rus Куляб) és una ciutat de la província de Khatlon, antiga capital del districte de Kulob.
Veure Hèstia і Kulob
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Veure Hèstia і Llista de déus grecs
Llista de gèneres de plantes
Tot seguit us oferim una llista alfabètica de tots els gèneres de plantes angiospermes —amb la seva corresponent família— segons el sistema de classificació APG III.
Veure Hèstia і Llista de gèneres de plantes
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Hèstia і Mitologia grega
Nico Di Angelo
Nico Di Angelo és un personatge secundari en la saga de Percy Jackson.
Veure Hèstia і Nico Di Angelo
Nomenclatura dels satèl·lits naturals
L'assignació oficial dels noms dels satèl·lits naturals és responsabilitat, des de 1973, de la Unió Astronòmica Internacional (en anglès International Astronomical Union o IAU), en concret, d'un comitè per a la nomenclatura del sistema planetari (actualment, el Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari, en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN).
Veure Hèstia і Nomenclatura dels satèl·lits naturals
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Veure Hèstia і Olímpics
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Veure Hèstia і Olimp
Oracle d'Amfiarau
Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.
Veure Hèstia і Oracle d'Amfiarau
Otris
L'Otris (Όθρυς, Óthrys) és una serralada del centre de Grècia situada al nord-est de la Ftiòtida i el sud de Magnèsia.
Veure Hèstia і Otris
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Veure Hèstia і Parmènides
Pítia
A la religió de l'antiga Grècia la Pítia (en grec antic Πυθία), que també s'anomenava Pitonissa, era l'oracle del temple d'Apol·lo a Delfos.
Veure Hèstia і Pítia
Percy Jackson i els déus de l'Olimp
Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.
Veure Hèstia і Percy Jackson i els déus de l'Olimp
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Veure Hèstia і Planetes en l'astrologia
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Veure Hèstia і Plutó (mitologia)
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Veure Hèstia і Politeisme
Pritaneu
Santuari de Dodona, n. 6 el Pritaneu, n. 7, extensió Pritaneu (Prytaneum) era el nom donat pels antics grecs a l'edifici que acollia el poder executiu de la ciutat.
Veure Hèstia і Pritaneu
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Veure Hèstia і Rea (mitologia)
Simbologia i adoració del foc
L'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat.
Veure Hèstia і Simbologia i adoració del foc
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Veure Hèstia і Titanomàquia
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Veure Hèstia і Vesta (mitologia)
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Hèstia і Zeus
(46) Hèstia
(46) Hèstia és l'asteroide núm.
Veure Hèstia і (46) Hèstia