Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Usa IA

Taula de continguts

1. 688 les relacions: Abdera, Abderos, Acadèmia platònica, Admet, Admete (filla d'Euristeu), Admeto, re di Tessaglia, Agatirs, Agelau (fill d'Heracles), Agira, Agrínion, Aidoneu, Alèsia, Alèvades, Alízia, Alcàmenes d'Atenes, Alcàtous, Alcó, Alcestis, Alcestis (Eurípides), Alceu (fill d'Heracles), Alciònides, Alcioneu, Alcmena, Aletes, Alexandre el Gran, Alexícacos, Alikí, Alimentació de l'antiga Grècia, Amaltea (mitologia), Amatunt, Amazones (mitologia), Amazonomàquia, Amíntor, Amfíon, Amfidamant, Amfitrió, Anaxàndrides I, Anàbasi d'Alexandre el Gran, Animalística, Antíloc (fill de Nèstor), Anteu (mitologia), Antiòquida, Antoni Cellers i Azcona, Antoni Gaudí i Cornet, Apol·lo, Apol·lo de Veïs, Apoteosi, Aqueloos (déu), Aquerúsia, Aríon (cavall), ... Ampliar l'índex (638 més) » « Shrink índex

Abdera

Localització d'Abdera i les seves dues successives metròpolis, Clazòmenes i Teos. Abdera (en llatí Abdera, en grec antic Ἄβδηρα o Ἄβδηρον) era una ciutat de la costa sud de Tràcia a l'est del riu Nestos (Νέστος).

Veure Hèracles і Abdera

Abderos

Abderos (en grec antic Ἄβδηρος) va ser un fill d'Hermes, i favorit d'Hèracles.

Veure Hèracles і Abderos

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Veure Hèracles і Acadèmia platònica

Admet

Hèracles torna Alcestis a Admet Admet (Admetus) va ser un mític rei de Feres, fill de Feres (rei tessali) i de Periclímene.

Veure Hèracles і Admet

Admete (filla d'Euristeu)

Admete o Admeta, (grec antic Ἀδμήτη), segons la mitologia grega és l'heroïna d'una llegenda de Samos.

Veure Hèracles і Admete (filla d'Euristeu)

Admeto, re di Tessaglia

Admeto, re di Tessaglia és una òpera italiana en tres actes composta per Georg Friedrich Händel (HWV 22).

Veure Hèracles і Admeto, re di Tessaglia

Agatirs

Els agatirsos (Agathyrsi) eren un poble de la Sarmàcia europea que els autors antics mencionen amb freqüència però els hi donen orígens i localitzacions diferents.

Veure Hèracles і Agatirs

Agelau (fill d'Heracles)

Agelau (en grec antic Ἀγέλαος) d'acord amb la mitologia grega, va ser un dels Heràclides, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Veure Hèracles і Agelau (fill d'Heracles)

Agira

Localització d'Agira Agira (sicilià Aggira) és un municipi italià, dins de la província d'Enna.

Veure Hèracles і Agira

Agrínion

Agrínion o Agrínio (Αγρίνιο; en grec antic i en katharévussa: Ἀγρίνιον) és la ciutat més gran de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, amb una població de 96.321 habitants.

Veure Hèracles і Agrínion

Aidoneu

Aidoneu (en Ἀϊδωνεύς) va ser un rei mític dels molossos de l'Epir, suposat marit de Persèfone i pare de Core.

Veure Hèracles і Aidoneu

Alèsia

Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.

Veure Hèracles і Alèsia

Alèvades

La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).

Veure Hèracles і Alèvades

Alízia

Alízia (en grec antic Ἀλυζια) era una ciutat situada a la costa oest d'Acarnània.

Veure Hèracles і Alízia

Alcàmenes d'Atenes

Còpia romana d'un Hermes (o potser Hefest) atribuït a Alcàmenes Alcàmenes (Alcamenes) fou un escultor de l'antiga Grècia contemporani de Fídies (segona meitat del). Segons la font és considerat nascut a Atenes o a Lemnos.

Veure Hèracles і Alcàmenes d'Atenes

Alcàtous

Segons la mitologia grega, Alcàtous o Alcàtou (en Ἀλκάθοος) va ser un heroi, fill de Pèlops, rei de l'Èlide, i d'Hipodamia, filla d'Enòmau.

Veure Hèracles і Alcàtous

Alcó

Alcó (en llatí Alcon, en grec antic Ἄλκων) fou un escultor grec que menciona Plini el Vell.

Veure Hèracles і Alcó

Alcestis

A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.

Veure Hèracles і Alcestis

Alcestis (Eurípides)

''La mort d'Alcestis'', d'Angelica Kauffmann (1741-1807) Alcestis (en grec: Άλκηστις) és una obra d'Eurípides.

Veure Hèracles і Alcestis (Eurípides)

Alceu (fill d'Heracles)

D'acord amb la mitologia grega, Alceu era un rei de Lídia, fill d'Hèracles i d'Òmfale, la filla de Iàrdan, segons Suides, que diu que era un guerrer molt experimentat.

Veure Hèracles і Alceu (fill d'Heracles)

Alciònides

Les Alciònides (en grec antic Αλκυονίδες) eren les set o dotze segons algunes fonts, filles d'Alcioneu, un gegant fill de Gea de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Alciònides

Alcioneu

s). Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).

Veure Hèracles і Alcioneu

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.

Veure Hèracles і Alcmena

Aletes

Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes.

Veure Hèracles і Aletes

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Alexandre el Gran

Alexícacos

Alexícacos (Alexicacus) és un epítet que rebien alguns déus grecs com Zeus, Apol·lo o Hèrcules, i que significa 'el que avisa del mal'.

Veure Hèracles і Alexícacos

Alikí

Localització d'Alikí a Tassos Plànol de les pedreres de la península d'Alikí Alikí (Aλική) és una península de la costa sud de l'illa de Tasos, on es troben les principals pedreres de marbre de l'illa explotades durant l'antiguitat.

Veure Hèracles і Alikí

Alimentació de l'antiga Grècia

Kílix, una mena de copa del Segle V aC Dona amassant pa. Segle VI aC Lalimentació a l'antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat, el vi, l'oli d'oliva, el porc i els embotits, l'ús d'herbes aromàtiques i la cuina del peix.

Veure Hèracles і Alimentació de l'antiga Grècia

Amaltea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Amaltea (Ἁμάλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó.

Veure Hèracles і Amaltea (mitologia)

Amatunt

Amatunt (Αμαθούς) era una antiga ciutat de la costa sud de Xipre.

Veure Hèracles і Amatunt

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Veure Hèracles і Amazones (mitologia)

Amazonomàquia

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. LAmazonomàquia literalment «el combat de les amazones», és un tema iconogràfic freqüent a l'antiguitat grega i romana, que es troba representat tant en vasos ceràmics com baixos relleus de monuments o de sarcòfags.

Veure Hèracles і Amazonomàquia

Amíntor

Segons la mitologia grega, Amíntor fou un rei dels dòlops.

Veure Hèracles і Amíntor

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Veure Hèracles і Amfíon

Amfidamant

Amfidamant (Ἀμφιδάμας) és el nom de diversos personatges menors de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Amfidamant

Amfitrió

Amfitrió veu Heracles matant les serps que s'havien ficat al bressol. Pintura al fresc de la Casa Vettii (Pompeia) Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon) fou un heroi, fill d'Alceu, el rei de Tirint i d'Astidamia, filla de Pèlops i Hipodamia.

Veure Hèracles і Amfitrió

Anaxàndrides I

Anaxàndrides I (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) era fill de Teopomp, que va ser el novè rei euripòntida d'Esparta.

Veure Hèracles і Anaxàndrides I

Anàbasi d'Alexandre el Gran

LAnàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva.

Veure Hèracles і Anàbasi d'Alexandre el Gran

Animalística

''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.

Veure Hèracles і Animalística

Antíloc (fill de Nèstor)

Antíloc en una àmfora de ceràmica del 470 aC, museu del Louvre. Antíloc (Ἀντίλοχος) fou un personatge llegendari, fill de Nèstor, rei de Pilos, i d'Anaxíbia (o segons lOdissea d'Eurídice), que va participar en la guerra de Troia.

Veure Hèracles і Antíloc (fill de Nèstor)

Anteu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Anteu (grec antic: Ἀνταῖος, Antaios, llatí Antaeus) era un gegant, fill de Posidó i de Gea.

Veure Hèracles і Anteu (mitologia)

Antiòquida

Antiòquida (Ἀντιοχίς) era el nom d'una tribu de l'antiga Atenes que tenia tretze demos o districtes.

Veure Hèracles і Antiòquida

Antoni Cellers i Azcona

Antoni Cellers i Azcona (Lleida, 1775 - Barcelona, 1835) fou un arquitecte català.

Veure Hèracles і Antoni Cellers i Azcona

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».

Veure Hèracles і Antoni Gaudí i Cornet

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Hèracles і Apol·lo

Apol·lo de Veïs

L' Apol·lo de Veïs és una estàtua etrusca realitzada en terracota.

Veure Hèracles і Apol·lo de Veïs

Apoteosi

Apoteosi (en grec antic ἀποθέωσις "apotheosis", en llatí consecratio) era el nom que rebia l'acte de col·locar als humans en la llista de déus, aconseguint la immortalitat.

Veure Hèracles і Apoteosi

Aqueloos (déu)

Cap d'Aqueloos segons un penjoll etrusc Segons la mitologia grega, Aqueloos o Aquelou (Achelōus) va ser un déu fluvial corresponent al riu Aqueloos, un riu d'Acarnània, fill d'Ocèan i Tetis.

Veure Hèracles і Aqueloos (déu)

Aquerúsia

Segons la mitologia grega, lAquerúsia (en Ἀχερουσία o Ἀχερουσίς λίμνη) era una llacuna vinculada al riu Aqueront, al món inferior o Hades, i per tant relacionada amb el món dels morts.

Veure Hèracles і Aquerúsia

Aríon (cavall)

Segons la mitologia grega, Aríon (en Ἀρείων) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels Set Cabdills contra Tebes.

Veure Hèracles і Aríon (cavall)

Arístocles de Cidònia

Arístocles de Cidònia (en llatí Aristocles, en grec antic Άριστοκλής) va ser un dels més antics escultors grecs que segurament va viure al segle VI aC, nascut a Cidònia, a Creta.

Veure Hèracles і Arístocles de Cidònia

Arístocles de Sició

Arístocles de Sició el jove, (en llatí Aristocles, en grec antic Άριστοκλής) va ser un escultor grec nascut a Sició.

Veure Hèracles і Arístocles de Sició

Arbocer

L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.

Veure Hèracles і Arbocer

Arbre de la vida (mitema)

La dea sumèria Ninhursag amb l'esperit del bosc al costat de l'arbre de la vida. Relleu de Susa Larbre de la vida és un mitema per a explicar la unitat de tota la vida.

Veure Hèracles і Arbre de la vida (mitema)

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Veure Hèracles і Ares

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Veure Hèracles і Argonautes

Aristodem d'Esparta

Aristodem (en grec antic Ἀριστόδημος Aristodemos) va ser el mític fill d'Aristomac i net d'Aristodem, i un dels heràclides descendent d'Hèracles.

Veure Hèracles і Aristodem d'Esparta

Arnold Schwarzenegger

(/ˈʃwɔrtsənɛɡər/,, és un fisicoculturista, actor i polític austríac nacionalitzat estatunidenc. Va ser governador de Califòrnia des del 2003 fins al 2011.

Veure Hèracles і Arnold Schwarzenegger

Arquíloc

Arquíloc (en grec antic Ἀρχίλοχος Arkhilokhos; en llatí Archilocus, c. 680 – c. 645 aC) va ser un poeta grec natural de l'illa de Paros.

Veure Hèracles і Arquíloc

Arquelau (fill de Temen)

Arquelau (en grec antic Ἀρχέλαος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, descendent d'Hèracles.

Veure Hèracles і Arquelau (fill de Temen)

Arquip d'Atenes

Arquip d'Atenes o Arquippos d'Atenes (en llatí Archippus, en grec antic Ἄρχιππος "Arkhippos") fou un poeta còmic atenenc de la Vella comèdia, que va guanyar un premi l'any 415 aC, segons diu Suides.

Veure Hèracles і Arquip d'Atenes

Arquitectura del Pakistan

Monument del Pakistan situat a Islamabad Larquitectura del Pakistan comprèn les construccions realitzades al llarg de la història en el que actualment és el territori del Pakistan.

Veure Hèracles і Arquitectura del Pakistan

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Veure Hèracles і Art de l'antiga Grècia

Art de l'Imperi Part

editorial.

Veure Hèracles і Art de l'Imperi Part

Art grecobudista

Art grecobudista és la manifestació artística del grecobudisme, una forma de sincretisme cultural entre la Grècia clàssica i el budisme.

Veure Hèracles і Art grecobudista

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Veure Hèracles і Art persa

Ascàlaf (fill d'Aqueront)

Segons la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Άσκάλαφος), va ser un geni infernal, fill d'Aqueront i d'una nimfa de l'Estix.

Veure Hèracles і Ascàlaf (fill d'Aqueront)

Assacans

Els assacans (en assacani, en Ἀσσακηνοί) eren els membres d'una tribu del nord-est de Pèrsia, sotmesa per Alexandre el Gran l'any 327 aC junt amb els aspasis.

Veure Hèracles і Assacans

Astèria

Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.

Veure Hèracles і Astèria

Astidamia

D'acord amb la mitologia grega, Astidamia (en grec antic Ἀστυδάμεια) va ser una filla d'Amíntor, rei dels dòlops.

Veure Hèracles і Astidamia

Atamant

Segons la mitologia grega, Atamant (en Ἀθάμας) va ser un rei d'Orcomen, fill d'Èol i d'Enàrete.

Veure Hèracles і Atamant

Ate (mitologia)

Ate (en grec antic Ἄτη: "error", "insensatesa", "engany"), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Zeus.

Veure Hèracles і Ate (mitologia)

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Veure Hèracles і Atena

Atis de Meònia

Atis (en grec antic Ἄττις o Ἄττης) va ser un rei llegendari dels meonis.

Veure Hèracles і Atis de Meònia

Atis-Amor

Atis-Amor és una escultura de bronze de Donatello, que data a la ratlla de 1440-1443.

Veure Hèracles і Atis-Amor

Atlàntida (Falla)

Atlàntida és una cantata escènica del compositor andalús Manuel de Falla sobre el poema èpic L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Veure Hèracles і Atlàntida (Falla)

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Veure Hèracles і Atles (mitologia)

Atys (Lully)

dreta Atys és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully formada per un pròleg i cinc actes.

Veure Hèracles і Atys (Lully)

Aucne

Aucne o Ocne, (en llatí Aucnus, Ocnus) va ser un heroi etrusc lligat a la llegenda de la constitució de la ciutat de Bolonya.

Veure Hèracles і Aucne

Auge

Hèracles i Auge. Tresor de Rogozen Segons la mitologia grega, Auge (en grec antic Αύγη), va ser una sacerdotessa d'Atena, filla d'Àleu, rei de Tegea, a l'Arcàdia, i de Neera, filla de Pereu.

Veure Hèracles і Auge

Augies (fill d'Hèlios)

Hèracles desviant el riu per netejar els estables d'Augies Segons la mitologia grega, Augies o Augias (en Αὐγείας, Augèias) fou un fill d'Hèlios i rei de l'Èlida.

Veure Hèracles і Augies (fill d'Hèlios)

Autòlic (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Autòlic (en grec antic Αὐτόλυκος, i en llatí Autolycus) va ser un heroi, fill d'Hermes i de Quíone, o també d'Estilbe, filla d'Eòsfor.

Veure Hèracles і Autòlic (fill d'Hermes)

Automedusa

Automedusa (en grec antic Αὐτομέδουσα) va ser, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Mègara filla del rei Alcàtou, no se sap si de la seva primera esposa Pirgo o de la segona, Evacme, la filla del rei Megareu.

Veure Hèracles і Automedusa

Álvaro de Bazán y Guzmán

Álvaro de Bazán y Guzmán (Granada; 12 de desembre de 1526 - Lisboa, Portugal; 9 de febrer de 1588), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manxega de Santa Cruz de Mudela, fou un militar i almirall espanyol, cavaller de l'Orde de Santiago.

Veure Hèracles і Álvaro de Bazán y Guzmán

Íam

D'acord amb la mitologia grega, Íam (en grec antic Ἴαμος, Íamos) fou un endeví, fill d'Apol·lo i d'Evadne, i el mític avantpassat de la casta sacerdotal dels Iàmides.

Veure Hèracles і Íam

Ícar

A la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate.

Veure Hèracles і Ícar

Íficles

''Heracles i Íficles'', Museu del Louvre. Íficles (llatí: Iphĭclēs, Iphĭclus; grec antic: Ἰφικλῆ&#962) fou un heroi, fill d'Amfitrió i d'Alcmena.

Veure Hèracles і Íficles

Íole

Íole amb una fletxa Íole (en grec antic Ἰόλη) segons la mitologia grega, va ser una heroïna, filla d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.

Veure Hèracles і Íole

Ítonos

Ítonos (en grec antic Ἴτωνος) o Itó (Ἴτων) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.

Veure Hèracles і Ítonos

Èfira (Tespròcia)

Mapa amb la ubicació aproximada d'algunes de les principals ciutats de l'antic Epir, en què s'observa la situació d'Èfira, al nord-oest de Casopa i Nicòpolis Èfira (en grec, Εφύρα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Tespròcia.

Veure Hèracles і Èfira (Tespròcia)

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Veure Hèracles і Èlida

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Hèracles і Època arcaica

Èritres de Jònia

Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.

Veure Hèracles і Èritres de Jònia

Èrix

Èrix (en grec antic Έρυξ) és un heroi grec que va donar nom a la muntanya siciliana d'Erix, famosa pel santuari d'Afrodita que hi havia al seu cim.

Veure Hèracles і Èrix

Èurit (fill de Melaneu)

Èurit. Museu del Louvre E635 n2 Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) segons la mitologia grega,va ser un dels reis d'Ecàlia, ciutat que tan aviat se situa a Tessàlia com a Messènia.

Veure Hèracles і Èurit (fill de Melaneu)

Èurit (fill de Posidó)

Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i Molíone.

Veure Hèracles і Èurit (fill de Posidó)

Òlbia (Sardenya)

Òlbia (antigament en català: Terranova, en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.

Veure Hèracles і Òlbia (Sardenya)

Òmfale

Segons la mitologia grega, Òmfale (en grec antic Ὀμφάλη), va ser, en la versió més coneguda, una reina de Lídia, filla de Iàrdan.

Veure Hèracles і Òmfale

Àbia

Àbia (Αβία Avía; Ἀβία Abía; Abia) és una vila i antic municipi de Grècia que actualment forma part del terme municipal de Mani Occidental, Messènia, al golf de Messènia.

Veure Hèracles і Àbia

Àbia (filla d'Heracles)

Àbia, segons la mitologia grega, fou una filla d'Heracles.

Veure Hèracles і Àbia (filla d'Heracles)

Àctor

D'acord amb la mitologia grega, Àctor (en grec antic Άκτωρ) va ser un heroi tessali, fill de Deíon i de Diomede, o de Mirmídon i de Pisídice, una de les filles d'Èol.

Veure Hèracles і Àctor

Àguila de Prometeu

Hèracles i Prometeu. Louvre MNE1309 L'Àguila de Prometeu o també l'àguila del Caucas, o Etó, va ser, segons la mitologia grega, una àguila gegant filla de Tifó i d'Equidna.

Veure Hèracles і Àguila de Prometeu

Àiax el Major

En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.

Veure Hèracles і Àiax el Major

Àleu

Segons la mitologia grega, Àleu (en grec antic Ἀλεός) va ser un rei de Tegea, fill d'Afidant i net d'Arcas.

Veure Hèracles і Àleu

Àntif

Àntif (en grec antic Ἄντιφος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Tèssal rei de Cos, i per tant net d'Hèracles.

Veure Hèracles і Àntif

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Veure Hèracles і Àrtemis

Baccio Bandinelli

Vides dels més excel·lents, pintors, escultors i arquitectes'' de '''Baccio Bandinelli'''. ''Hercules i Caco''. Piazza della Signoria, Florència Baccio o Bartolommeo Bandinelli (7 d'octubre de 1488 - 7 de febrer de 1560) fou un escultor i pintor florentí del manierisme.

Veure Hèracles і Baccio Bandinelli

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Veure Hèracles і Batalla de les Termòpiles (480 aC)

Batalla de Tàrent (209 aC)

La segona batalla de Tàrent va ser un conflicte militar que va tenir lloc l'any 209 aC, durant la segona guerra Púnica, entre Cartago i la República Romana.

Veure Hèracles і Batalla de Tàrent (209 aC)

Baulos

Baulos (en Bauli, en Βαῦλοι) va ser una ciutat de la Campània entre Baiae i el cap Misenum.

Veure Hèracles і Baulos

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Veure Hèracles і Bòsfor

Biblioteca Sackler

La Biblioteca Sackler (en anglès, Sackler Librari) forma part del centre de recerca de la Biblioteca Bolderian i conté una gran quantitat d'obres històriques i arqueològiques que pertanyen a la Universitat d'Oxford, Anglaterra.

Veure Hèracles і Biblioteca Sackler

Borèades

Un dels borèades en un gerro d'alabastre corinti de figures negres, 615-600 aC. Louvre, L27 Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega, era el nom amb què es coneixen els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu.

Veure Hèracles і Borèades

Brau de Creta

El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Brau de Creta

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Veure Hèracles і Briàreu

Bura

antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.

Veure Hèracles і Bura

Busiris (fill de Posidó)

Heracles i Busiris Segons la mitologia grega, Busiris (en grec antic Βούσιρις), fou un rei d'Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa (o de Líbia, segons altres versions).

Veure Hèracles і Busiris (fill de Posidó)

Calcant

Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.

Veure Hèracles і Calcant

Calcíope (filla d'Eurípil)

Segons la mitologia grega, Calcíope (en grec antic Χαλκιόπη) fou el nom d'una filla d'Eurípil, rei de l'illa de Cos.

Veure Hèracles і Calcíope (filla d'Eurípil)

Calendari àtic

El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.

Veure Hèracles і Calendari àtic

Calendaris hel·lènics

Els calendaris hel·lènics es componien inicialment de dues estacions, hivern i estiu, al que després es van afegir períodes transitoris.

Veure Hèracles і Calendaris hel·lènics

Camarina

Camarina (en grec antic Καμὰρινα) era una famosa ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km a l'est de Gela.

Veure Hèracles і Camarina

Cap Matapan

El cap Matapan (Κάβο Ματαπάς, Kavo Matapàs), a l'antiguitat anomenat cap Tènar (en Taenarum, Taenaron o Taenaros), és un cap que marca l'extrem meridional de la Grècia continental, i el segon d'Europa després de Tarifa.

Veure Hèracles і Cap Matapan

Caper d'Elis

Caper d'Elis (Κάπρος, "Kapros") fill de Pitàgores, fou un atleta grec que va obtenir la victòria al pancraci (boxa i lluita lliure) al mateix dia, als Jocs Olímpics del 212 aC.

Veure Hèracles і Caper d'Elis

Carcinos

Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.

Veure Hèracles і Carcinos

Caribdis

Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.

Veure Hèracles і Caribdis

Carmenta

Carmenta-Nicòstrata Segons la mitologia romana, Carmenta (també Carmentis) va ser una nimfa, filla del riu Ladó, a l'Arcàdia.

Veure Hèracles і Carmenta

Caront (mitologia)

Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.

Veure Hèracles і Caront (mitologia)

Carteia

Carteia (en llatí Carteia, en grec antic Καρτηα̈α) va ser una antiga ciutat del sud d'Hispània propera a Gibraltar.

Veure Hèracles і Carteia

Casa consistorial de Sevilla

La Casa Consistorial de Sevilla constitueix una de les mostres més notables de l'arquitectura plateresca i és la seu del govern local de Sevilla.

Veure Hèracles і Casa consistorial de Sevilla

Castell del Mar

El Castell del Mar, també dit Castell de Sageta, fou una fortalesa construïda per l'Orde del Temple durant l'hivern del 1227 al 1228, situada en un illot davant de la costa de Sidó.

Veure Hèracles і Castell del Mar

Catàbasi

La catàbasi o descens a l'inframón (κατάβασις, del κατὰ "sota" i βαίνω "anar") és un episodi recurrent en la mitologia, l'èpica i la biografia dels herois.

Veure Hèracles і Catàbasi

Catàleg de les dones

Fragment d'un papir que conté el principi de la descripció de la família de l'heroïna Electra del llibre 3 o 4 El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode, dividit en cinc llibres.

Veure Hèracles і Catàleg de les dones

Catedral de Sigüenza

La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.

Veure Hèracles і Catedral de Sigüenza

Càl·lion

Càl·lion o Cal·lípolis (en llatí Calium o Callipolis, en grec antic Κάλλιον o Καλλίπολις) era una ciutat situada als confins orientals d'Etòlia en una de les altures del Mont Eta al camí de la vall de l'Esperqueu a Etòlia.

Veure Hèracles і Càl·lion

Càndia

Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.

Veure Hèracles і Càndia

Cèfal (mitologia)

Cèfal i Eos, per Pierre-Narcisse Guérin. En la mitologia grega hi ha dos personatges anomenats Cèfal (Κέφαλος).

Veure Hèracles і Cèfal (mitologia)

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Veure Hèracles і Cèrber

Cefís de Beòcia

El riu Cefís El riu Cefís (Κηφισός, Kifissós; Cephisus) és un riu de la Grècia Central que rega les regions de la Fòcida i Beòcia.

Veure Hèracles і Cefís de Beòcia

Cefeu (fill d'Àleu)

Cefeu (en grec antic Κηφεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Àleu i de Neera.

Veure Hèracles і Cefeu (fill d'Àleu)

Ceix

Gravat que representa la mort de Ceix. Segons la mitologia grega, Ceix (o Cèïx) p. 11 (en grec antic Κήυξ), va ser un heroi, fill de Fòsfor.

Veure Hèracles і Ceix

Ceneu

Krauss - Posidó i Cenis Ceneu (Kainéus) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites.

Veure Hèracles і Ceneu

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Veure Hèracles і Centaure (mitologia)

Cercops (mitologia)

Paestum. Hèracles portant els Cercops Els Cercops (en grec antic Κερκωπες), van ser segons la mitologia grega, dos germans, que de vegades es diuen Euríbates i Frinondas, o també Sil·los i Tríbal, però generalment se'ls coneix amb aquest nom col·lectiu de Cercops.

Veure Hèracles і Cercops (mitologia)

Cerinea

Cerinea (Κερύνεια, Ceryneia; gentilici Κερύνειος, català cerineu) era una ciutat d'Acaia.

Veure Hèracles і Cerinea

Cicle èpic

Odisseu i les Sirenes El Cicle èpic (Κύκλος) és un grup de poemes èpics de l'antiga Grècia, independents entre ells, que tractaven principalment sobre les principals sagues dels herois i foren compostos amb posterioritat a la Ilíada i lOdissea, si bé no hi ha dubte que els seus autors remodelen en moltes ocasions històries molt més antigues.

Veure Hèracles і Cicle èpic

Cicne (fill d'Apol·lo)

Representació de Cicne i Erie de Wilhelm Janson i Antonio Tempesta (1606) D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Tíria, filla d'Amfínom.

Veure Hèracles і Cicne (fill d'Apol·lo)

Cicne (fill d'Ares)

Cicne i Hèracles. Louvre F385 Segons la mitologia grega, Cicne (en Κύκνος) va ser un bandit, fill d'Ares i de Pelopea, una filla de Pèlias, o també de Pirene.

Veure Hèracles і Cicne (fill d'Ares)

Cinetó de Lacedemònia

Cinetó de Lacedemònia (en llatí Cinethon, en grec antic Κιναίθων "Kinaíthon") fou un dels més fèrtils poetes cíclics d'origen espartà.

Veure Hèracles і Cinetó de Lacedemònia

Cinosarges

El Cinosarges («Kynósarges») va ser un temple d'Hèracles, un bosquet circumdant i un gimnàs públic a Atenes, a l'antiga Grècia, conegut per ser el lloc on es reunien els filòsofs cínics.

Veure Hèracles і Cinosarges

Cios

Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).

Veure Hèracles і Cios

Ciparís

Ciparís transformant-se en xiprer per obra d'Apol·lo després d'haver matat el cérvol En la mitologia grega, un mite ambientat a Quios parla de Ciparís (grec: κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: cupressus, Cupressus sempervirens), un jove, fill de Tèlef, descendent d'Hèracles.

Veure Hèracles і Ciparís

Cips de Melqart

Els Cips de Melqart o Cippi de Melqart és el nom de dos cips de marbre fenici, desenterrats a Malta en circumstàncies imprecises, i datats del s. II aC.

Veure Hèracles і Cips de Melqart

Citeró

El Citeró (en Κιθαιρώνας, Kitheronas; en Κιθαιρών, Kithairṓn) és una cadena muntanyosa de Grècia que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Hèracles і Citeró

Cleones

Cleones (gentilici Κλεωναῖος, cleoneu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos.

Veure Hèracles і Cleones

Climen

Segons la mitologia grega, Climen (en Clýmenos), fill de Presbó, va ser un rei d'Orcomen, que regnà després del rei d'aquest nom.

Veure Hèracles і Climen

Climent d'Alexandria

Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.

Veure Hèracles і Climent d'Alexandria

Colúmbids

Els colúmbids (Columbidae) són una família d'ocells de l'ordre dels columbiformes, a la qual pertanyen els coloms i les tórtores.

Veure Hèracles і Colúmbids

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Hèracles і Confederació Nacional del Treball

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.

Veure Hèracles і Constel·lació d'Hèrcules

Constel·lació de l'Hidra Femella

L'Hidra Femella (Hydra) és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes, estenent-se sobre més de 1.300 graus quadrats i més 100 graus de llargada.

Veure Hèracles і Constel·lació de l'Hidra Femella

Constel·lació de la Sageta

La Sageta (Sagitta) és una petita constel·lació de l'hemisferi nord que està situada entre les constel·lacions d'Hèrcules, la Guineueta, el Dofí i l'Àguila.

Veure Hèracles і Constel·lació de la Sageta

Constel·lació del Cranc

El Cranc (Cancer), de símbol), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc. Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del sistema solar.

Veure Hèracles і Constel·lació del Cranc

Constel·lació del Dragó

El Dragó (Draco) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Hèracles і Constel·lació del Dragó

Coper

kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.

Veure Hèracles і Coper

Copreu

Segons la mitologia grega, Copreu (en grec antic Κοπρεύς) va ser un heroi, fill de Pèlops.

Veure Hèracles і Copreu

Coronos

Segons la mitologia grega, Coronos o Coró (Kórōnos) va ser un heroi grec d'origen làpita, fill de Ceneu.

Veure Hèracles і Coronos

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Veure Hèracles і Costums de l'antiga Grècia

Cragaleu

Cragaleu (en grec antic Κραγαλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi tessali fill de Dríops.

Veure Hèracles і Cragaleu

Crater de la bogeria d'Hèracles

El crater de la bogeria d'Hèracles és una peça de ceràmica fabricada a l'època de la Magna Grècia, (en grec Μεγάλή Ελλάς, que és el nom donat en l'antiguitat clàssica al territori ocupat pels colons grecs al sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli), i que ha estat datada pels experts entre els anys 350 i 320 aC.

Veure Hèracles і Crater de la bogeria d'Hèracles

Crònica de Paros

Fragment de la part conservada al Museu Arqueològic de Paros La Crònica de Paros (Χρονικὸν Πάριον) és un document epigràfic que conté una relació cronològica d'esdeveniments llegendaris, polítics i culturals ocorreguts al món grec en sincronia amb els diversos reis i arconts atenesos.

Veure Hèracles і Crònica de Paros

Creòfil

Creòfil (en llatí Creophylus, en grec antic Κρεώφυλος "Kreóphilos") va ser un dels primers poetes èpics de Grècia, que la tradició feia contemporani d'Homer, amic seu i fins i tot el feia el seu gendre, segons Plató, Estrabó, Sext Empíric i Suides.

Veure Hèracles і Creòfil

Creont (rei de Tebes)

Creont (en Κρέων, Kreōn) és un personatge de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.

Veure Hèracles і Creont (rei de Tebes)

Creontíades

D'acord amb la mitologia grega, Creontíades (en grec antic Κρεοντιάδης) va ser un fill d'Heracles i de Mègara, filla del tebà Creont.

Veure Hèracles і Creontíades

Crisàor

Naixement de Pegàs i Crisàor 1876-1885. Edward Burne-Jones Segons la mitologia grega, Crisàor (en grec antic Χρυσάωρ "l'home de l'espasa d'or") va ser un heroi, fill de Posidó i de Medusa.

Veure Hèracles і Crisàor

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Veure Hèracles і Crisi del segle III

Crotó

Crotó (en grec antic Κρότων) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que vivia a les riberes de l'Èsar, al sud d'Itàlia.

Veure Hèracles і Crotó

Ctèat

Ctèat (en grec antic Κτέατος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i Molíone.

Veure Hèracles і Ctèat

Ctesip

Ctesip, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira.

Veure Hèracles і Ctesip

Culturisme

L'esculturisme (millor que culturisme, calc del francès), la fisicultura, el fisi(co)culturisme o simplement la musculació (bodybuilding en anglès) és un tipus d'esport basat en exercici físic intens destinat al desenvolupament muscular.

Veure Hèracles і Culturisme

Dafnis (poeta)

Dafnis (en grec Δαφνίς, en llatí Daphnis) fou un personatge de la literatura antiga relacionat amb la mitologia grega, al qui s'atribueix la invenció de la poesia bucòlica.

Veure Hèracles і Dafnis (poeta)

Damis (mitologia)

Damis (en grec antic Δάμυσος Dámisos), va ser segons la mitologia grega un gegant fill de Gea i de la sang d'Urà.

Veure Hèracles і Damis (mitologia)

Déus de la mar de la mitologia grega

Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar.

Veure Hèracles і Déus de la mar de la mitologia grega

Dífil de Sinope

Dífil de Sinope (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un poeta còmic atenenc de la nova comèdia, contemporani de Menandre d'Atenes i Filemó el Vell, nascut a Sinope.

Veure Hèracles і Dífil de Sinope

Deïtat tutelar

Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.

Veure Hèracles і Deïtat tutelar

Deianira

Guido Reni, ''Rapte de Deianira'', 1620-1621, Museu del Louvre. D'acord amb la mitologia grega, Deianira (en Δηιάνειρα) va ser una princesa filla d'Eneu, rei de Calidó i d'Altea.

Veure Hèracles і Deianira

Deicoont

Segons la mitologia grega, Deicoont fou un fill d'Heracles i de Mègara.

Veure Hèracles і Deicoont

Deifontes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Deifontes (en grec antic Δηιφόντης), va ser un heroi, fill d'Antímac, i descendent d'Hèracles.

Veure Hèracles і Deifontes (mitologia)

Demos

Pinakia'', tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes. A l'antiga Atenes, un demos o dem (del grec antic δῆμος) indicava, originalment, un districte o territori; per extensió, també una zona de terreny delimitat.

Veure Hèracles і Demos

Deus ex machina

Medea'' d'Eurípides (2009, Siracusa, Itàlia) Deus ex machina és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina», traducció de l'expressió lingüística grega «απó μηχανῆς θεóς» (apó mekhanés theós).

Veure Hèracles і Deus ex machina

Dexamen

Segons la mitologia grega, Dexamen (en Δεξαμενός, 'el que acull') va ser un rei de la ciutat d'Òlenos, a l'Acaia.

Veure Hèracles і Dexamen

Diògenes Enomau

Diògenes Enomau（en llatí Diogenes Oenomaus, en grec antic Διογένης ο Οινόμαος) fou un poeta tràgic del que es diu que va començar a representar a Atenes les seves obres cap al 404 aC.

Veure Hèracles і Diògenes Enomau

Dime (ciutat)

Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.

Veure Hèracles і Dime (ciutat)

Dinastia argèada

La dinastia argèada (en grec antic οἱ Ἀργεάδαι) fou la primera dinastia reial de Macedònia entre aproximadament l'any 700 aC i el 310 aC.

Veure Hèracles і Dinastia argèada

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Veure Hèracles і Dinastia ptolemaica

Dinastia XXIII d'Egipte

Estàtua "cub" de Hor. La Dinastia XXIII d'Egipte transcorre de 818-715 aC, durant el tercer període intermedi d'Egipte.

Veure Hèracles і Dinastia XXIII d'Egipte

Diomedes de Tràcia

Hèracles i les eugues de Diomedes Diomedes (en grec antic Διομήδης), segons la mitologia grega va ser un rei traci dels bístons, fill d'Ares i de Pirene.

Veure Hèracles і Diomedes de Tràcia

Dione (titànide)

Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al Museu Britànic de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.

Veure Hèracles і Dione (titànide)

Dipè

Dipè (Dipoenus) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Escil·lis.

Veure Hèracles і Dipè

Districte de Bor

El Districte de Bor (en serbi: Борски округ/Borski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país.

Veure Hèracles і Districte de Bor

Districte de Quetta-Pishin

El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.

Veure Hèracles і Districte de Quetta-Pishin

Doblatge

El doblatge és un procés de postproducció audiovisual que consisteix a substituir el diàleg original d'una pel·lícula, reportatge, programa, documental, etc., per una nova gravació de la banda d'àudio (veus).

Veure Hèracles і Doblatge

Dorieu d'Esparta

Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax.

Veure Hèracles і Dorieu d'Esparta

Dríops

Els dríops (Dryopes) eren una de les tribus més antigues de Grècia.

Veure Hèracles і Dríops

Eíones

Eíones o Eíon (en Segons Homer. o Ἠιών) fou una població l'antiga Grècia situada a la Península Argòlica, al Peloponnès.

Veure Hèracles і Eíones

Eòlice

Eòlice (en grec antic Οἰολύκη), també anomenada Deilice (Δειλύκη), era una nimfa de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Eòlice

Ecàlia

Ecàlia (en grec antic Οἰχαλία) era una ciutat de Tessàlia de la que parla Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Veure Hèracles і Ecàlia

Echembrote

Echembrote o Equembrot (en llatí Echembrotus, en grec antic Ἐχέμβροτος) va ser un poeta, músic i flautista (αὐλῳδός), natural de l'Arcàdia, que va viure els últims anys del.

Veure Hèracles і Echembrote

Ecles

Segons la mitologia grega, EclesTranscripcions del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català o Oicles (en grec antic Οἰκλῆς o Ὀϊκλῆς), també Ecleu o Oicleu (en grec antic Ὀϊκλεύς, en llatí Oecleus), va ser un endeví, fill d'Antífates i de Zeuxipe.

Veure Hèracles і Ecles

Efeb d'Anticitera

L'Efeb d'Anticitera és una estàtua en bronze d'un jove de lànguida elegància que va ser trobat el 1900 per pescadors d'esponges en l'àrea d'un antic naufragi prop de l'illa d'Anticitera, a Grècia.

Veure Hèracles і Efeb d'Anticitera

Efialtes (mitologia)

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης), segons la mitologia grega, és el nom de dos gegants: 1.

Veure Hèracles і Efialtes (mitologia)

Egimi

Segons la mitologia grega, Egimi (Aigímios) va ser un heroi grec, fill de Doros.

Veure Hèracles і Egimi

Egira

Egira (Αἴγειρα, Aegira) va ser una antiga ciutat de la costa sud del golf de Corint, a Acaia.

Veure Hèracles і Egira

Els dotze treballs d'Astèrix

Els dotze treballs d'Astèrix, també coneguda com Les dotze proves d'Astèrix, (títol original en francès: Les Douze Travaux d'Astérix) és una pel·lícula de dibuixos animats francesa de René Goscinny i Albert Uderzo, estrenada l'any 1976.

Veure Hèracles і Els dotze treballs d'Astèrix

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Veure Hèracles і Els dotze treballs d'Hèracles

Els Heràclides

Hèracles amb Tèlef, un dels seus fills. s. I - II. Museu del Louvre, París Els heràclides (en grec antic Ηρακλείδαι) és una tragèdia de les anomenades patriòtiques, escrita per Eurípides.

Veure Hèracles і Els Heràclides

Emació

* Emació (fill de Titonos), rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Veure Hèracles і Emació

Emació (bandit)

D'acord amb la mitologia grega, Emació fou un bandit macedoni.

Veure Hèracles і Emació (bandit)

Emació (fill de Titonos)

Segons la mitologia grega, Emació (en grec antic Ἠμαθίων) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Veure Hèracles і Emació (fill de Titonos)

Eneu

Eneu (grec antic Οἰνεύς, llatí Oeneus), segons la mitologia grega va ser un rei de Calidó, fill de Portàon i d'Èurite.

Veure Hèracles і Eneu

Enrique de Villena

Emblema de l'Orde de Calatrava Enric de Villena o d'Aragó conegut literàriament com a Marquès de Villena (Torralba, Castella, 1384 - Madrid, 1434) va ser un escriptor en castellà i català del, descendent dels comtes de Barcelona.

Veure Hèracles і Enrique de Villena

Eonos

Eonos fou un heroi miceni, fill de Licimni.

Veure Hèracles і Eonos

Epopeia de Guilgameix

LEpopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.

Veure Hèracles і Epopeia de Guilgameix

Equidna (mitologia)

Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).

Veure Hèracles і Equidna (mitologia)

Erídan

Figura d'Erídan, del fris del Partenó. Museu Britànic Segons la mitologia grega, Erídan (en grec antic Ἠριδᾰνός, Eridanos), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Veure Hèracles і Erídan

Ercole contro i tiranni di Babilonia

Ercole contro i tiranni di Babilonia és un pèplum italià dirigit per Domenico Paolella el 1964.

Veure Hèracles і Ercole contro i tiranni di Babilonia

Ergí (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Ergí (en grec antic Έργίνος) va ser rei dels minies d'Orcomen, fill de Climen.

Veure Hèracles і Ergí (mitologia)

Erix

Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.

Veure Hèracles і Erix

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Veure Hèracles і Eros (fill d'Ares)

Escarabat hèrcules

Mascle d'escarabat hèrcules, ''Dynastes hercules'', acompanyat d'un escarabat verd, ''Eudicella gralli'' Lescarabat hèrcules (Dynastes hercules) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels escarabèids, i un dels diversos escarabats rinoceront.

Veure Hèracles і Escarabat hèrcules

Escil·lis

Escil·lis Scyllis) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Dipè. La llegenda els feia deixebles de Dèdal, i el seu estil rebia el nom de dedalià. Tot i això, no hi ha dubte que eren personatges reals, i no pas simples personatges mitològics.

Veure Hèracles і Escil·lis

Escopes de Paros

''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.

Veure Hèracles і Escopes de Paros

Escull de Rovigliano

L'Escull de Rovigliano (en italià, Scoglio di Rovigliano; en napolità, Scuoglio 'e Ruvigliano) és un escull del golf de Nàpols, situat prop de la desembocadura del riu Sarno, a la localitat de Rovigliano, a la frontera entre Castellammare di Stabia i Torre Annunziata, a la qual pertany administrativament.

Veure Hèracles і Escull de Rovigliano

Escultura del Renaixement

L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'antiguitat clàssica.

Veure Hèracles і Escultura del Renaixement

Escultura etrusca

Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia, aproximadament entre els segles IX i I aC.

Veure Hèracles і Escultura etrusca

Escut d'Andalusia

L'escut d'Andalusia és un dels símbols oficials d'aquesta comunitat autònoma espanyola.

Veure Hèracles і Escut d'Andalusia

Escut d'Hèracles

Lescut d'Hèracles (Ἀσπὶς Ἡρακλέους, Aspis Hêrakleous) és un poema èpic grec atribuït a Hesíode.

Veure Hèracles і Escut d'Hèracles

Estadi (mesura)

Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Estadi (mesura)

Estènel (fill d'Androgeu)

D'acord amb la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi fill d'Androgeu i net de Minos.

Veure Hèracles і Estènel (fill d'Androgeu)

Estèrope (filla de Cefeu)

Estèrope (en grec antic Στερόπη), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Cefeu, rei de Tegea.

Veure Hèracles і Estèrope (filla de Cefeu)

Estesícor

Estesícor (en Stesichorus, que vol dir 'mestre del cor', per la seva habilitat en dirigir els cants corals) fou un cèlebre poeta de l'antiga Grècia nadiu de Metaure, a la Magna Grècia, que va viure entre el i el; fou, per tant, contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Fàlaris d'Acragant, i va florir cap al 603 aC i fins a la seva mort, potser el 560 aC (o entre el 556 i el 552 aC) als 80 o 85 anys.

Veure Hèracles і Estesícor

Esteve (fill de Tucídides)

Esteve (en llatí Stephanus, en grec antic Στέφανος) fou un escrivà grec, un dels dos fills de Tucídides.

Veure Hèracles і Esteve (fill de Tucídides)

Estil geomètric

Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. Lestil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran manera, pels motius geomètrics de la ceràmica.

Veure Hèracles і Estil geomètric

Estrímon

LEstrímon (en Στρυμόνας, Strimonas; Струма, Struma; Strymo) és un riu que neix a Bulgària, a prop de Sofia, i desemboca a Grècia, a prop d'Amfípolis, al golf Estrimònic.

Veure Hèracles і Estrímon

Estrímon (déu)

D'acord amb la mitologia grega, Estrímon (en grec antic Στρυμών, Strimon), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Veure Hèracles і Estrímon (déu)

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Etòlia

Eubi de Tebes

Eubi, en llatí Eubius, en grec antic, fou un escultor grec.

Veure Hèracles і Eubi de Tebes

Euclea

Euclea (Eucleia) va ser una deïtat adorada a Atenes, on tenia un santuari dedicat construït amb el botí fet pels atenesos a la batalla de Marató.

Veure Hèracles і Euclea

Eufem (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Eufem (en grec antic Εύφημος), va ser un heroi, fill de Posidó i de la nimfa Europa, filla de Tici.

Veure Hèracles і Eufem (fill de Posidó)

Euforió de Calcis

Euforió, en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων, fou un gramàtic i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet, nascut segons Suides l'any 274 aC.

Veure Hèracles і Euforió de Calcis

Eufroni

Eufroni (en grec antic Εὐφρόνιος) va ser un terrissaire i pintor de ceràmica grega de figures vermelles que a viure a finals del segle VI aC i a la primera meitat de a Atenes.

Veure Hèracles і Eufroni

Eumolp

Segons la mitologia grega, Eumolp (en grec antic Εὔμολπος) va ser un heroi, fill de Posidó i de Quíone, filla de Bòreas.

Veure Hèracles і Eumolp

Eunom

* Eunom d'Esparta, rei d'Esparta de la línia Pròclida.

Veure Hèracles і Eunom

Eunom (mitologia)

Eunom (en grec antic Εὔνομος), va ser, segons la mitologia grega, un noi de Calidó mort per Hèracles.

Veure Hèracles і Eunom (mitologia)

Eurípil (fill d'Astipalea)

Segons la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cos, fill de Posidó i d'Astipalea.

Veure Hèracles і Eurípil (fill d'Astipalea)

Eurició (pastor)

Segons la mitologia grega, Eurició (en grec antic Εὐρυτίων) va ser un pastor que custodiava els bous vermells de Gerió acompanyat del gos Ortre.

Veure Hèracles і Eurició (pastor)

Eurimedont (fill de Minos)

Eurimedont (en grec antic Εὐρυμέδων), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Minos i de Pària, i germà de Nefalió, Crises i Filolau.

Veure Hèracles і Eurimedont (fill de Minos)

Euristeu

Euristeu, amagat a la gerra, rep d'Hèracles el senglar d'Erimant. Louvre Euristeu (en grec antic Εὐρυσθεύς) va ser un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe, i net de Perseu.

Veure Hèracles і Euristeu

Eutícrates

Eutícrates (en llatí Euthycrates, en grec antic Εὐθυκράτης) fou un escultor grec que Plini el Vell situa vers el 300 aC, a l'Olimpíada 120.

Veure Hèracles і Eutícrates

Eutífron

L'Eutífron o Eutifró és un diàleg platònic, del primer període de la vida de Plató, abans del primer viatge a Siracusa.

Veure Hèracles і Eutífron

Evandre

Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.

Veure Hèracles і Evandre

Evenos

LEvenos (Εύηνος) és un riu de Grècia que recorre la regió d'Etòlia.

Veure Hèracles і Evenos

Exèrcit aquemènida

batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.

Veure Hèracles і Exèrcit aquemènida

Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.

Veure Hèracles і Excavacions arqueològiques d'Estàbia

Falces (mitologia)

Falces (en grec antic Φάλκης) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, i per tant, un heràclida.

Veure Hèracles і Falces (mitologia)

Fanagòria

Fanagòria (en Phanagoria) era una ciutat del Bòsfor Cimmeri fundada com a colònia de Teos quan un grup de fugitius de Cir II el Gran dirigits per algú anomenat Fanàgoras van arribar allà.

Veure Hèracles і Fanagòria

Fate/stay night

és una novel·la visual japonesa desenvolupada per Type-Moon, la qual va ser llançada originalment com un videojoc per adults per PC.

Veure Hèracles і Fate/stay night

Fauna (mitologia)

Segons la mitologia romana, Fauna va ser una divinitat itàlica.

Veure Hèracles і Fauna (mitologia)

Faune

En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.

Veure Hèracles і Faune

Fèneos

Fèneos (en llatí Pheneus, en grec antic Φένεος Pheneos) era una ciutat del nord-est d'Arcàdia que tenia al nord Egira i Pal·lene, a l'est Estimfal, a l'oest Kleitor i al sud Cafiatis i Orcomen.

Veure Hèracles і Fèneos

Fòrum Triangular

El Fòrum Triangular és un fòrum de l'època romana, sepultat per l'erupció del Vesuvi l'any 79 i descobert durant les excavacions arqueològiques realitzades en l'antiga Pompeia.

Veure Hèracles і Fòrum Triangular

Ferecides de Siros

Ferecides de Siros (Pherekýdēs), fill de Babis, va ser un filòsof grec, escriptor i endeví, nadiu de l'illa de Siros, a despit que alguns pensin que és un error per "Síria" o "Assíria".

Veure Hèracles і Ferecides de Siros

Festos

Mapa de la Creta minoica El disc de Festos Festos (potser PA-I-TO en lineal A; grec Φαιστός AFI), també Faistos i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta.

Veure Hèracles і Festos

Festos (fill d'Hèracles)

Festos (en grec antic Φαιστός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Hèracles i rei de Sició.

Veure Hèracles і Festos (fill d'Hèracles)

Fidip

Fidip (en grec antic Φείδιππος Feidippos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tèssal, rei de Cos i per tant net d'Heracles.

Veure Hèracles і Fidip

Filant (rei d'Èfira)

D'acord amb la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei d'Èfira, a la terra dels tesprotis.

Veure Hèracles і Filant (rei d'Èfira)

Filant (rei dels dríops)

Segons la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei dels driops.

Veure Hèracles і Filant (rei dels dríops)

Fileter de Pèrgam

Fileter (Philetaerus) fou el fundador del regne de Pèrgam i de la dinastia que després va portar el nom d'Atàlida.

Veure Hèracles і Fileter de Pèrgam

Fileu

Fileu (en grec antic Φυλεύς) va ser un heroi, fill d'Augias, rei de l'Èlida.

Veure Hèracles і Fileu

Fili (mitologia)

Fili (en grec antic Φύλιος) va ser, segons la mitologia grega, un jove etoli que apareix en una història d'amor tinguda amb Cigne, fill d'Apol·lo.

Veure Hèracles і Fili (mitologia)

Filil·le

Filil·le o Filil·li (en llatí Philyllus i també Philyllius, en grec antic Φιλύλλιος) fou un poeta còmic atenenc contemporani de Diocles de Flios i Sannirió segons diu Suides.

Veure Hèracles і Filil·le

Filip de Bizanci

Filip de Bizanci, en llatí Philippus Byzantinus, en grec antic, fou un poeta grec, amb algun epigrama inclòs a lAntologia grega.

Veure Hèracles і Filip de Bizanci

Filoctetes

Representació de Filoctetes en un gerro (Museu del Louvre). Filoctetes (en grec antic Φιλοκτήτης) va ser un heroi grec, fill de Peant i de Demonassa (o de Metone).

Veure Hèracles і Filoctetes

Folos

Folos (en grec antic Φόλος) és un centaure que vivia en una cova a Fòloe.

Veure Hèracles і Folos

Fortalesa Dimea

La fortalesa Dimea, fort Dimeo o Kastro de Kalogria (en grec, Τείχος Δυμαίων) és un jaciment arqueològic situat a prop del cap Áraxo, a la rodalia de les localitats d'Áraxo i Kalogria, a Èlide, Grècia.

Veure Hèracles і Fortalesa Dimea

Gai Hei

Gai Hei, en llatí Caius Heius, fou un ciutadà notable de Messana, de la principal família de la ciutat i cap de la delegació enviada per la ciutat al judici de Verres, per donar testimoni a favor de l'acusat, que el mateix Verres va convèncer o va obligar els messanencs a formar quan va ser acusat per Ciceró.

Veure Hèracles і Gai Hei

Galantis

En la mitologia grega Galantis (en grec antic Γαλανθίς) (o Galintias Γαλινθιάς), filla del tebà Pretos, era una serventa pèl-roja d'Alcmena que la va assistir durant el naixement d'Hèracles.

Veure Hèracles і Galantis

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Veure Hèracles і Galàxia

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Veure Hèracles і Gea

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Veure Hèracles і Gegant (mitologia)

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Veure Hèracles і Gemmes treballades

Gens Pinària

La gens Pinària (en llatí Pinaria gens) va ser una de les gens patrícies més antigues de Roma, que situava el seu origen abans de la fundació de la ciutat, quan els Potitii i els Pinarii, que vivien a la comarca on després es va fundar Roma, van donar hospitalitat a Hèrcules.

Veure Hèracles і Gens Pinària

Gens Potícia

La gens Potícia o Potítia (en llatí Potitia gens) era una antiga gens romana d'origen patrici, que tot i la seva antiguitat mai no va ser gaire important.

Veure Hèracles і Gens Potícia

Geras (mitologia)

Geras és el nom de la divinitat grega que representa l'envelliment humà.

Veure Hèracles і Geras (mitologia)

Geríon (mitologia)

Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.

Veure Hèracles і Geríon (mitologia)

Gigantomàquia

Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.

Veure Hèracles і Gigantomàquia

Giges

Giges (grec antic: Γύγη&#962), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides.

Veure Hèracles і Giges

Gimnàs (antiga Grècia)

Gimnàs de Pompeia, vist des de dalt del mur de l'estadi. La depressió al centre-esquerra era plena d'aigua i servia per a pràctiques de natació. A la dreta (parcialment oculta darrera d'un arbre) es troba una línia de troncs d'arbres carbonitzats, restes dels arbres que hi havia a la palestra i que es van cremar a l'erupció volcànica de l'any 79.

Veure Hèracles і Gimnàs (antiga Grècia)

Glicó (escultor)

L'''Hèrcules Farnese'', obra de '''Glicó''', en un gravat de Hendrick Goltzius de 1591 Glicó (en grec Γλύκων, Glykon) fou un escultor atenenc conegut per la seva estàtua de marbre colossal d'Hèracles que ha passat a la història amb el nom dHèrcules Farnese, trobada a les Termes de Caracal·la i conservada actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Veure Hèracles і Glicó (escultor)

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Veure Hèracles і Gos

Granic (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Granic (en grec antic Γρανικός), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Veure Hèracles і Granic (fill d'Oceà)

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Veure Hèracles і Grècia hel·lenística

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Veure Hèracles і Grecobudisme

Guerra a l'antiga Grècia

Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.

Veure Hèracles і Guerra a l'antiga Grècia

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Veure Hèracles і Guerra de Troia

Guerra lusitana

La guerra lusitana fou el conflicte entre els pobles lusitans a la península Ibèrica i els conqueridors romans.

Veure Hèracles і Guerra lusitana

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Veure Hèracles і Hades

Hamílcar

* Hamílcar o Amílcar (Hamilcar, Ἁμίλκας o, segons Ammià, Ἀμίλχαρ) era un nom púnic derivat de la deïtat Melcart de Tir, equivalent a l'Hèracles grec.

Veure Hèracles і Hamílcar

Harpe

Lharpe (grec antic: ἅρπη) era un tipus d'espasa o de falç; una espasa amb una protrusió de falç en una vora prop de l'extrem de la fulla.

Veure Hèracles і Harpe

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Veure Hèracles і Hèlios

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Veure Hèracles і Hèrcules

Hèrcules (Miquel Àngel)

Hèrcules va ser una escultura realitzada en marbre de l'any 1492 per Miquel Àngel a Florència i que ara com ara es troba desapareguda.

Veure Hèracles і Hèrcules (Miquel Àngel)

Hèrcules (pel·lícula de 1997)

Hèrcules (títol original en anglès: Hercules) és una pel·lícula estatunidenca d'animació de 1997, produïda per Walt Disney Feature Animation.

Veure Hèracles і Hèrcules (pel·lícula de 1997)

Hèrcules Farnese

LHèrcules Farnese (o Hèracles Farnese) és una còpia romana de marbre de començament del, obra d'un tal Glicó, de l'escultura original de bronze creada per Lisip al.

Veure Hèracles і Hèrcules Farnese

Hèrcules separa les muntanyes Calpe i Abyla

Hèrcules separa les muntanyes Calpe i Abyla és una pintura a l'oli de 1634 realitzada pel pintor espanyol Francisco de Zurbarán.

Veure Hèracles і Hèrcules separa les muntanyes Calpe i Abyla

Hèrcules: L'origen de la llegenda

Hèrcules: L'origen de la llegenda (títol original en anglès: The Legend of Hercules) és una pel·lícula del 2014 dirigida per Renny Harlin i coescrita per Harlin amb Daiel Giat, Giulio Steve i Sean Hood.

Veure Hèracles і Hèrcules: L'origen de la llegenda

Hípias major

LHípias major, també conegut com Què és el bell? (en grec: Ιππίας Μείζων), és un diàleg de Plató.

Veure Hèracles і Hípias major

Hebe (mitologia)

Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.

Veure Hèracles і Hebe (mitologia)

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Veure Hèracles і Hefest

Hel·lànic de Mitilene

Hel·lànic (Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos.

Veure Hèracles і Hel·lànic de Mitilene

Helen (fill de Príam)

Eneas i Helen fan un sacrifici. Museu del Louvre Helen (en grec clàssic Ἕλενος Helenos), segons la mitologia grega, va ser fill de Príam i Hècuba, i germà bessó de Cassandra.

Veure Hèracles і Helen (fill de Príam)

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Veure Hèracles і Hera

Heraclea de Lincèstida

Heraclea de Lincèstida (Ηράκλεια Λυγκηστίδος, en Heracleia Lyncestis, en eslavomacedoni Хераклеа Линкестис) fou la capital de la Lincèstida, a uns 60 km de Lícnidos (vora l'actual Ohrid), i a menys de 100 d'Edessa.

Veure Hèracles і Heraclea de Lincèstida

Heraclea de Lucània

Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.

Veure Hèracles і Heraclea de Lucània

Heraclea Minoa

Heraclea Minoa (en Ἡράκλεια Μίνῳα) era una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Hàlic, entre Acragant i Selinunt.

Veure Hèracles і Heraclea Minoa

Heraclea Traquínia

Heraclea Traquínia (Ἡράκλεια ἡ ἐν Τραχῖνι) era una antiga ciutat grega a la regió de Traquínia, al sud del riu Esperqueu, que era habitada dels melieus.

Veure Hèracles і Heraclea Traquínia

Heracles Almelo

LHeracles Almelo és un club de futbol neerlandès de la ciutat d'Almelo.

Veure Hèracles і Heracles Almelo

Heraclides

Hèracles amb Tèlef Els heraclides (Heracleidae, en Ἡρακλεῖδαι) són, en la seva accepció més ampla, tots els fills i descendents d'Hèracles, fins a la generació més llunyana.

Veure Hèracles і Heraclides

Heraclides (desambiguació)

Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης) és el nom dels personatges següents.

Veure Hèracles і Heraclides (desambiguació)

Herèon d'Argos

Herèon d'Argos L'Herèon d'Argos era el temple principal del santuari de l'Argòlida dedicat a Hera, l'epítet de la qual, «Hera Argeia", resulta conegut per als lectors d'Homer.

Veure Hèracles і Herèon d'Argos

Hercle

A la mitologia etrusca, Hercle o també Herecle, era fill de Tínia i Uni, les divinitats supremes del panteó etrusc.

Veure Hèracles і Hercle

Herculà

Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.

Veure Hèracles і Herculà

Hercules (Händel)

Hercules, HWV 60, és un drama musical en tres actes amb música de Georg Friedrich Händel.

Veure Hèracles і Hercules (Händel)

Hermíona

Hermíona (o Hermíone; en Hermione), localment Hermíon (en Ἑρμιών; gentilici Ἑρμιονεύς, hermioneu), fou una polis de la part sud de l'Argòlida.

Veure Hèracles і Hermíona

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Veure Hèracles і Hermes

Hermes amb Dionís infant

Hermes amb Dionís infant és una escultura grega de marbre atribuïda a l'escultor Praxíteles del període clàssic final; segons altres autors, però, és una còpia del d'una obra original del mateix artista del 350-330 aC.

Veure Hèracles і Hermes amb Dionís infant

Herodor d'Heraclea

Herodor d'Heraclea (Herodorus) fou un mitògraf grec que va viure en temps d'Hecateu de Milet i Ferecides de Siros, cap al.

Veure Hèracles і Herodor d'Heraclea

Heroi

Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.

Veure Hèracles і Heroi

Heroi grec

L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.

Veure Hèracles і Heroi grec

Heroi tràgic

Un heroi tràgic és, en sentit estricte, el protagonista d'una obra dramàtica en la qual es representa la seva caiguda inexorable com a resultat d'una hamartia o error tràgic.

Veure Hèracles і Heroi tràgic

Hesíone

Segons la mitologia grega, Hesíone (en grec Hesión) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.

Veure Hèracles і Hesíone

Hespèrides (nimfes)

''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).

Veure Hèracles і Hespèrides (nimfes)

Hidra de Lerna

''Hèracles i l'Hidra'', mosaic romà de Llíria (Camp de Túria) En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp policèfala (el nombre dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higí, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs.

Veure Hèracles і Hidra de Lerna

Hilas

s. Hilas (en grec antic Ὕλας), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tiodamant, rei dels driops, i de Menòdice.

Veure Hèracles і Hilas

Hil·los

Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.

Veure Hèracles і Hil·los

Hileu

Hileu (en grec antic Ὑλαιος), va ser segons la mitologia grega, un dels centaures d'Arcàdia que va provar de raptar Atalanta.

Veure Hèracles і Hileu

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Veure Hèracles і Himne homèric

Hipas

Segons la mitologia grega, Hipas (en grec antic Ἴππασος), va ser un heroi, fill de Ceix, rei de Traquínia.

Veure Hèracles і Hipas

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Veure Hèracles і Hipòcrates

Hipòlita

Hipòlita, en grec antic Ἱππολύτη, segons la mitologia grega fou reina de les amazones, identificada sovint amb Antíope.

Veure Hèracles і Hipòlita

Hiperboris

Els hiperboris, misteriosos habitants del nord, de gran alçada Els hiperboris (Hyperborei) foren una ètnia llegendària que vivia als confins del nord de la terra.

Veure Hèracles і Hiperboris

Hipocoont

Segons la mitologia grega, Hipocoont (en grec antic Ἱπποκόων, "el cavaller") fou un rei d'Esparta, fill d'Èbal i d'una nimfa anomenada Bàcia.

Veure Hèracles і Hipocoont

Hirneto

Hirneto (en grec antic Ὑρνηθώ), segons la mitologia grega era filla de Temen, rei d'Argos, i descendent d'Hèracles.

Veure Hèracles і Hirneto

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Veure Hèracles і Història de Mesopotàmia

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Veure Hèracles і Història del nu artístic

Homosexualitat militar a l'antiga Grècia

negres. Museu del Louvre. Quan es parla de lhomosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment a la tropa sagrada tebana, però aquesta no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs.

Veure Hèracles і Homosexualitat militar a l'antiga Grècia

Huvixka

Huviška o Huvishka, transliteració en català Huvixka, fou un rei/emperador de la dinastia dels grans Kuixans (Kushan), successor de Kaniška I el Gran (amb un breu regnat enmig de Vsixka/Vsihka o Vsiška); es suposa que no era fill de Kanishka sinó probablement un germà menor.

Veure Hèracles і Huvixka

Ianisc

Ianisc (en grec antic Ἰανίσκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Sició.

Veure Hèracles і Ianisc

Iàmides

Els iàmides (Ἰαμίδαι) foren una família o genos d'endevins originària d'Olímpia, a l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Iàmides

Icari (fill d'Èbal)

Segons la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος Icarios) va ser un heroi, fill d'Èbal, rei d'Esparta, i de Gorgòfone.

Veure Hèracles і Icari (fill d'Èbal)

Illa Saltés

Lilla Saltés (Isla Saltés en castellà) és una petita illa fluvial localitzada en la ria de Huelva, en els voltants de les localitats andaluses de Huelva i Punta Umbria. En l'actualitat pertany al Parc Natural de les Marismas del Odiel.

Veure Hèracles і Illa Saltés

Immortals (pel·lícula)

Immortals és una pel·lícula d'acció dels Estats Units de 2011 dirigida per Tarsem Singh i protagonitzada per Henry Cavill, Stephen Dorff, Luke Evans, John Hurt, Isabel Lucas, Kellan Lutz, Freida Pinto, Daniel Sharman i Mickey Rourke.

Veure Hèracles і Immortals (pel·lícula)

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Veure Hèracles і Imperi Cartaginès

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Hèracles і Imperi Selèucida

Infern - Cant Novè

''Virgili parla amb els dimonis, Giovanni Stradano'' El cant novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle a la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; ens trobem a l'alba del 9 abril de 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març de1300.

Veure Hèracles і Infern - Cant Novè

Inframón grec

C., Staatliche Antikensammlungen (número d'inventari 2797). LInframón grec és un terme general que s'empra per descriure als diferents regnes de la mitologia grega que es creia que estaven situats sota la terra o més enllà de l'horitzó.

Veure Hèracles і Inframón grec

Interpretatio graeca

Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.

Veure Hèracles і Interpretatio graeca

Invasió dòrica

La invasió dòrica és un concepte utilitzat pels historiadors de l'antiga Grècia per explicar la substitució dels dialectes i tradicions preclàssics al sud de Grècia pels que van prevaldre a l'època clàssica.

Veure Hèracles і Invasió dòrica

Iolaenses

Els iolaenses o també iolais (en llatí iolaenses o iolais, en grec antic Ἰόλαοι Ἰολάειοι o Ἰολαεῖς) eren un poble antic de Sardenya que semblen haver estat una de les nacions natives de l'illa.

Veure Hèracles і Iolaenses

Iolau

Iolau (en grec antic Ἰόλαος, Iolaos) fou un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.

Veure Hèracles і Iolau

Iraklià

Iraklià (Ηρακλειά, 'Heraclea' o 'illa d'Hèracles') és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Veure Hèracles і Iraklià

Iraklis Salònica FC

LIraklis FC (també escrit Hraklis FC, en grec modern Ηρακλής) és la secció de futbol del Gimnastikos Syllogos Iraklis Thessaloniki, a la ciutat de Salònica, Grècia.

Veure Hèracles і Iraklis Salònica FC

Irákleio (Àtica)

Irákleio (Ηράκλειο) és una població i municipi de l'unitat perifèrica d'Atenes Septentrional, a la perifèria de l'Àtica, Grècia.

Veure Hèracles і Irákleio (Àtica)

Jardí de les Hespèrides

El Jardí de les Hespèrides fou un lloc mitològic situat, segons alguns, en els límits d'Occident; segons d'altres, més enllà del deserts de Líbia o bé al llunyà nord; sempre més enllà dels límits coneguts, on només els herois s'aventuraven a la recerca de la immortalitat.

Veure Hèracles і Jardí de les Hespèrides

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Veure Hèracles і Jàson

Jàson i els argonautes

La deessa Hera (Honor Blackman) protegeix Jàson Jàson i els argonautes (títol original en anglès: Jason and the Argonauts) és una pel·lícula anglo-estatunidenca dirigida per Don Chaffey i estrenada el 1963.

Veure Hèracles і Jàson i els argonautes

Jocs Ístmics

Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.

Veure Hèracles і Jocs Ístmics

Jocs Nemeus

Els Jocs Nemeus (Νέμεα ο Νέμεια) eren uns dels quatre jocs panhel·lènics celebrats a l'antiga Grècia, disputats en una vall anomenada Nèmea, a l'Argòlida, cada dos anys.

Veure Hèracles і Jocs Nemeus

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.

Veure Hèracles і Jocs Olímpics

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Veure Hèracles і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

John Flaxman

John Flaxman (1755-1826) fou un escultor, dibuixant, dissenyador i el principal artista del neoclassicisme a Anglaterra.

Veure Hèracles і John Flaxman

Josep Campeny i Santamaria

Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 21 de gener de 1922) fou un escultor català.

Veure Hèracles і Josep Campeny i Santamaria

Joyce DiDonato

Joyce DiDonato, el seu cognom de soltera és Flaherty (Prairie Village, Kansas, 13 de febrer de 1969), és una mezzosoprano de coloratura estatunidenca que s'ha especialitzat en rols de Mozart, Händel i Rossini.

Veure Hèracles і Joyce DiDonato

Juan Soreda

''San Pelayo torturado por orden de Abderramán III'', taula sobre oli (110 x 85 cm), retaule major de l'església parroquial de San Pelayo Mártir, Olivares de Duero. Juan Soreda (floruit 1506 - 1536), va ser un pintor renaixentista espanyol actiu a les terres de Sigüenza, Valladolid i Burgo de Osma, on va morir cap a finals de 1536 o començaments de 1537.

Veure Hèracles і Juan Soreda

L'Atlàntida (poema)

Portada de l'edició del 1886. L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques.

Veure Hèracles і L'Atlàntida (poema)

L'Enamorat

L’Enamorat, sisè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella L'Enamorat (VI) és el sisè trumfo o arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

Veure Hèracles і L'Enamorat

La calúmnia d'Apel·les

La calúmnia d'Apel·les és un quadre del pintor florentí Sandro Botticelli.

Veure Hèracles і La calúmnia d'Apel·les

La captura de Samsó

La captura de Samsó és una pintura a l'oli sobre tela realitzat per Christiaen van Couwenbergh el 1630, que representa l'escena en què Dalila traeix Samsó i l'entrega als filisteus, narrada a l'Antic Testament.

Veure Hèracles і La captura de Samsó

La Sagesse des mythes

La Sagesse des mythes (La saviesa dels mites&#x27) és una sèrie de còmics francesos basats en la mitologia grega.

Veure Hèracles і La Sagesse des mythes

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Veure Hèracles і La Seu d'Urgell

La venjança d'Hèrcules

La venjança d'Hèrcules (títol original en italià: La vendetta di Ercole) és un pèplum franco-italià dirigit per Vittorio Cottafavi i estrenat el 1960.

Veure Hèracles і La venjança d'Hèrcules

Labris

Joia votiva representant un labris. (Trobada a la cova d'Archalokori. 1700-1450 aC). La labris és una destral de guerra de doble tall coneguda pels antics grecs com a pelekys o sagaris i bipennis pels romans.

Veure Hèracles і Labris

Lacèstades

Lacèstades (en grec antic Λακεστάδης) va ser, segons la mitologia grega, un rei de la ciutat de Sició.

Veure Hèracles і Lacèstades

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Veure Hèracles і Lacònia

Lacini

Temple d'Hera Lacinia al cap de Lacinium. Gravat francès del segle XVIII Lacini (en grec antic Λακίνιος), segons la mitologia grega, va ser l'heroi epònim del cap de Lacinium, al territori de la colònia grega de Crotona, al sud d'Itàlia.

Veure Hèracles і Lacini

Lacinium

Lacinium és un promontori de la costa est del Bruttium, a uns 10 km al sud de Crotona.

Veure Hèracles і Lacinium

Ladó (fill de Tifó)

Hèracles i Ladó. Terracota. D'acord amb la mitologia grega, Ladó (grec antic Λάδων, Ládon) fou un monstre, fill de Tifó i d'Equidna (o de Forcis i de Ceto, segons altres versions).

Veure Hèracles і Ladó (fill de Tifó)

Lagos (pare de Ptolemeu)

Lagos (en llatí Lagus, en grec antic Λάγος) era el pare o suposat pare de Ptolemeu I Sòter, el fundador dels làgides o dinastia ptolemaica egípcia.

Veure Hèracles і Lagos (pare de Ptolemeu)

Lamos

Lamos (en grec antic Λάμος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Veure Hèracles і Lamos

Laomedont (desambiguació)

Laomedont (Λαομέδων, de λαός 'poble' i µέδω 'comandar') és el nom dels personatges següents.

Veure Hèracles і Laomedont (desambiguació)

Laomedont de Troia

Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Veure Hèracles і Laomedont de Troia

Las

Las o Laas (en grec antic Λᾶς Λάας) era una de les ciutats més antigues de Lacònia, situada a la costa oest del golf de Lacònia.

Veure Hèracles і Las

Làfanes

Làfanes (en Λαφάνης; en Laphanes) fou un escultor grec natural de Fliünt, un dels més antics escultors coneguts.

Veure Hèracles і Làfanes

Làmia (cognom)

Làmia (en llatí Lamia) era una família de la gens Èlia.

Veure Hèracles і Làmia (cognom)

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Veure Hèracles і Lídia

Lísies de Tars

Lísies de Tars (en llatí Lysias, en grec) va ser un filòsof grec nadiu de la ciutat de Tars a Cilícia.

Veure Hèracles і Lísies de Tars

Le fatiche di Ercole

Le fatiche di Ercole és una pel·lícula italiana d'aventures de 1958 de tema mitològic–fantàstic que es considera com la primera del subgènere del peplum.

Veure Hèracles і Le fatiche di Ercole

Leònides I

Leònides o Leònidas (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.

Veure Hèracles і Leònides I

Leda

s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.

Veure Hèracles і Leda

Legió II Herculia

La Legió II Herculia (Segona legió «hercúlia» és a dir, dedicada a Hèrcules) va ser una legió romana, creada per l'emperador Dioclecià (284-305), possiblement juntament amb la I Iovia per guardar la recentment creada província d'Escítia Menor.

Veure Hèracles і Legió II Herculia

Les granotes (Aristòfanes)

Pàgina de la comèdia ''Les granotes'', en la seva traducció italiana Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes.

Veure Hèracles і Les granotes (Aristòfanes)

Les Metamorfosis

XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Veure Hèracles і Les Metamorfosis

Les noces de Ceïx

Les noces de Ceix (en grec antic: Κήυκος γάμος, Kḗykos gámos) és un poema perdut en la seva major part realitzat en hexàmetre de grec antic que va ser atribuït a Hesíode des de l'antiguitat.

Veure Hèracles і Les noces de Ceïx

Les traquínies

Licas entregant a Hèracles la túnica enverinada, gravat de Sebald Beham (1500-1550) Les traquínies (en grec antic: Τραχίνιαι, Trachìniai) és una tragèdia escrita pel dramaturg atenenc Sòfocles.

Veure Hèracles і Les traquínies

Leucadi

Leucadi (en grec antic Λευκάδιος) va ser, segons una tradició transmesa per Estrabó, un fill d'Icari i germà d'Alizeu i de Penèlope, casada amb Odisseu.

Veure Hèracles і Leucadi

Leuce

Leuce (en grec antic Λευκή, "la Blanca"), és, a la mitologia grega, la més bella de les nimfes, filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Hèracles і Leuce

Licas

* Licas (fill d'Arcesialu), fill d'Arcesialu fou un espartà que va ser proxenos l'estat d'Argos.

Veure Hèracles і Licas

Licas (mitologia)

Licas donant la camisa de Nessos a Hèracles, Hans Sebald Beham (1542–1548) D'acord amb la mitologia grega, Licas (en grec antic Λίχας), va ser l'heroi que va acompanyar Hèracles fins a la seva mort al cim de l'Eta.

Veure Hèracles і Licas (mitologia)

Licàon (fill d'Ares)

Segons la mitologia grega, Licàon (en grec antic Λυκάων) fou un heroi, fill d'Ares i de Pirene, i per tant, germà de Diomedes el traci i de Cicne.

Veure Hèracles і Licàon (fill d'Ares)

Licos (fill de Dàscil)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), va ser un rei dels mariandins, a Bitínia, fill de Dàscil, i net de Tàntal.

Veure Hèracles і Licos (fill de Dàscil)

Lidos

Lidos (en grec antic Λυδός) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels meonis, fill d'Atis, que al seu torn era fill de Manes.

Veure Hèracles і Lidos

Ligdamis de Siracusa

Ligdamis de Siracusa (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou un esportista siracusà que va guanyar el premi al pancràtion, als Jocs Olímpics de la 33a olimpíada i se li va erigir un monument a prop de Lautúmies a Siracusa.

Veure Hèracles і Ligdamis de Siracusa

Lindos

Lindos, a Rodes, amb l'acròpoli, la ciutat i una cala Inscripció en grec Lindos (en Λίνδος) és una població de l'illa de Rodes que antigament havia estat una de les principals ciutats de l'illa.

Veure Hèracles і Lindos

Linos

Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions).

Veure Hèracles і Linos

Lipèfile

Lipèfile (en grec antic Λειπεφίλη) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Iolau, nebot d'Hèracles, i de Mègara.

Veure Hèracles і Lipèfile

Lisa (mitologia)

A la mitologia grega, Lisa (Λύσσα / Lyssa), anomenada Lita (Λύττα / Lytta) pels atenesos, era una la personificació de la ira frenètica, la fúria (sobretot en la guerra) i, en els animals, la bogeria produïda per la ràbia.

Veure Hèracles і Lisa (mitologia)

Lisip de Sició

- (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Lisip (Lysippus; Sició, c. 390 - 310 aC) va ser un escultor grec d'època clàssica, germà de Lisístrat i contemporani d'Escopes i de Praxíteles.

Veure Hèracles і Lisip de Sició

Literatura fenício-púnica

Viatge d'Hannó el Navegant; la traducció del seu periple és un dels pocs relats fenicis que s'han conservat La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago.

Veure Hèracles і Literatura fenício-púnica

Literatura gal·lesa

La literatura gal·lesa és la feta al País de Gal·les en gal·lès (cymraeg), nació que forma part del Regne Unit de la Gran Bretanya.

Veure Hèracles і Literatura gal·lesa

Litierses

Litierses (en grec antic Λιτυέρσης), va ser, segons la mitologia grega, un fill del rei Mides.

Veure Hèracles і Litierses

Llacuna Copaida

s. La llacuna Copaida (Κωπαΐς, Kōpaís; en grec modern: Κωπαΐδα, Kopáida), de vegades anomenat també llacuna Cefísia, va ser un extens llac pantanós d'entre 3 a 5 metres de profunditat i una superfície d'uns 328 km² situat a la regió de Beòcia, al centre de Grècia.

Veure Hèracles і Llacuna Copaida

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Veure Hèracles і Lleó

Lleó de Citeró

El Lleó de Citeró era una fera de la mitologia grega que vivia a les muntanyes de Citeró.

Veure Hèracles і Lleó de Citeró

Lleó de Nèmea

s). Segons la mitologia grega, el Lleó de Nèmea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nèmea, a l'Argòlida.

Veure Hèracles і Lleó de Nèmea

Llegenda de l'origen troià dels gals

La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus.

Veure Hèracles і Llegenda de l'origen troià dels gals

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Veure Hèracles і Llegenda dels orígens troians dels francs

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Veure Hèracles і Llet

Llibre de Job

El Llibre de Job és un dels llibres sapiencials de l'Antic Testament i explica la història de Job (en àrab Ayyub) i com va superar les proves que li va imposar Déu.

Veure Hèracles і Llibre de Job

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Veure Hèracles і Llista de déus grecs

Llista de personatges de la mitologia egípcia

La mitologia egípcia és la pròpia de la religió que es va practicar durant mil·lennis a l'antic Egipte i que va subsistir fins a l'arribada del cristianisme.

Veure Hèracles і Llista de personatges de la mitologia egípcia

Lluita

Lluitadors La lluita és un esport en el qual cada participant intenta derrotar el seu rival sense l'ús de cops.

Veure Hèracles і Lluita

Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.

Veure Hèracles і Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Loggia dels Lanzi

La Loggia dels Lanzi (Loggia de la Signoria, o Loggia de l'Orcagna) és una construcció gòtica situada al cor de Florència (Toscana, Itàlia), a la plaça de la Signoria, al davant del palau Vecchio i a tocar de la Galeria dels Uffizi.

Veure Hèracles і Loggia dels Lanzi

Luci Corneli Balb Major

Luci Corneli Balb Major (Lucius Cornelius Balbus Maior) va ser un cavaller romà nadiu de Gades que pertanyia a una important família local.

Veure Hèracles і Luci Corneli Balb Major

Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.

Veure Hèracles і Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Macal·la

Macal·la (en llatí Macalla, en grec antic Μάκαλλα) va ser una antiga ciutat del Bruttium al territori de Crotona, on, segons Licofró, hi havia el sepulcre de Filoctetes, a qui els habitants rendien honors.

Veure Hèracles і Macal·la

Macarena (Sevilla)

Macarena és un dels onze districtes en què està dividida a efectes administratius la ciutat de Sevilla, capital de la comunitat autònoma d'Andalusia, en Espanya.

Veure Hèracles і Macarena (Sevilla)

Macates (escultor)

Macates (Machatas) fou un escultor de l'antiga Grècia conegut solament per dues inscripcions, una en una estàtua d'Hèracles dedicada per cert Làfanes, fill de Làstenes, i una altra dedicada a Asclepi.

Veure Hèracles і Macates (escultor)

Macàon

Macàon atenent Menelau. Font: ''Wellcome's Medical Diary'' A la mitologia grega, Macàon (en grec antic Μαχάων), va ser un heroi, fill d'Asclepi i de Lampècia (altres genealogies li atribueixen mares diferents, com ara Epíone, la filla de Mèrops, Xante, i fins i tot Coronis).

Veure Hèracles і Macàon

Macària (filla d'Hèracles)

Segons la mitologia grega, Macària (en grec antic Μακαρία "la Benaurada"), va ser una heroïna, l'única filla d'Hèracles, entre els molts fills que se li atribueixen.

Veure Hèracles і Macària (filla d'Hèracles)

Macària (filla d’Hades)

Macària (del grec antic Μακαρία, «la benaurada») és el nom d’una divinitat femenina menor relacionada amb el déu Hades, del qual és filla.

Veure Hèracles і Macària (filla d’Hades)

Maciste

Maciste (Macistus) és un dels personatges de ficció recurrents més antics del cinema, creats per Gabriele d'Annunzio i Giovanni Pastrone.

Veure Hèracles і Maciste

Macistos

Macistos (Μάκιστος o Μάκιστον, en Macistus o Macistum; gentilici Μακίστιος, en català macisti) era una ciutat del nord de Trifília, a l'Èlida.

Veure Hèracles і Macistos

Manticle

Manticle (en grec antic Μάντικλος Mántiklos) va ser un endeví grec originari de Messènia que visqué cap als segles VI-V aC.

Veure Hèracles і Manticle

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Veure Hèracles і Mar de Màrmara

Mar Jònica

La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.

Veure Hèracles і Mar Jònica

Marató (Grècia)

Marató (en llatí Marathon, en grec antic Μαραθών) era una petita plana del nord-est de l'Àtica on hi havia quatre ciutats: Marató, Probalinthos (Προβάλινθος), Tricorythos (Τρικόρυθος) i Oenoe (Οἰνόη) que formaven un dels 12 antics districtes de l'Àtica abans de la reorganització de Teseu, i que per les quatre ciutats s'anomenava Tetràpolis.

Veure Hèracles і Marató (Grècia)

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Veure Hèracles і Maximià

Màrsies de Filips

Màrsies de Filips (en llatí Marsyas, en grec antic) fou un escriptor grec conegut generalment com el Jove (ὁ νεώτερος), sovint confós amb Màrsies de Pel·la.

Veure Hèracles і Màrsies de Filips

Mègara (mitologia)

Mègara Mègara, segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Creont.

Veure Hèracles і Mègara (mitologia)

Mèlite

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Egeu.

Veure Hèracles і Mèlite

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Veure Hèracles і Mètopes del Partenó

Mígdon

Mígdon (en grec antic Μύγδων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Frígia.

Veure Hèracles і Mígdon

Míkonos

Míkonos o Míconos (en Μύκονος, AFI) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos.

Veure Hèracles і Míkonos

Mínies

Els mínies (en Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen.

Veure Hèracles і Mínies

Míscel

Segons la mitologia grega, Míscel (en grec antic Μύσκελος, Miskelos), va ser un ciutadà d'Argos, descendent de Crotó.

Veure Hèracles і Míscel

Mònaco

El Principat de Mònaco és una ciutat a la costa de la Mar Mediterrània que constitueix un petit estat europeu conformat exclusivament per la ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Veure Hèracles і Mònaco

Mòtia

La posició de Mòtia a la mapa Mòtia va ser una ciutat situada a l'oest de Sicília, entre Drèpanon i Lilibèon, aixecada en una petita illa a 1 km (sis estadis) de la costa a la qual estava unida per un pas artificial, segons Diodor de Sicília.

Veure Hèracles і Mòtia

Medalla Olímpica

Medalles d'or, plata i bronze atorgades als Jocs Olímpics d'Hivern de 1998. La Medalla Olímpica és el principal premi que reben els participants d'uns Jocs Olímpics que finalitzen en les tres primeres posicions de cada prova.

Veure Hèracles і Medalla Olímpica

Medicina de l'antiga Grècia

480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.

Veure Hèracles і Medicina de l'antiga Grècia

Medont d'Esparta

Medont (Medon) fou un escultor espartà del.

Veure Hèracles і Medont d'Esparta

Megàstenes

Megàstenes (Μεγασθένης, Megasthénes) fou un escriptor grec que va viure entre el 350 i el 290 a C. Va viatjar a l'Índia com a ambaixador de Seleuc I Nicàtor i la descripció que en va fer d'aquell país, titulada Índiques, va servir de referència als escriptors posteriors.

Veure Hèracles і Megàstenes

Melampig

Melampig (en grec antic Μελαμπύγος) "l'home del cul negre" va ser, segons la mitologia grega, un home misteriós contra el que la mare dels Cercops, Teia, va prevenir els seus fills.

Veure Hèracles і Melampig

Melanipe

Melanipe (en grec antic Μελανίππη), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia.

Veure Hèracles і Melanipe

Melèagre

XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.

Veure Hèracles і Melèagre

Melieus

Els melieus (en grec antic Μαλιεύς) eren els habitants del districte de Mèlida a Tessàlia, però encara que n'eren tributaris, eren els antics hel·lens, els primers pobladors.

Veure Hèracles і Melieus

Meneci (fill d'Àctor)

Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), va ser un heroi grec, pare de Pàtrocle i fill d'Àctor i d'Egina.

Veure Hèracles і Meneci (fill d'Àctor)

Menestrat (escultor)

Menestrat (en llatí Menestratus, en grec antic Μένεστρατος) fou un escultor grec d'època incerta.

Veure Hèracles і Menestrat (escultor)

Menrva

Menrva o també Menerva va ser, segons la mitologia etrusca, una deessa de la guerra, l'art, la saviesa i la medicina.

Veure Hèracles і Menrva

Metamorfosi (mitologia)

finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.

Veure Hèracles і Metamorfosi (mitologia)

Metana

Metana (en Μέθανα, Méthana) és una península del Peloponès (Grècia) situada al golf Sarònic, entre Egina i Trezè.

Veure Hèracles і Metana

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Veure Hèracles і Micenes

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Veure Hèracles і Michelangelo Buonarroti

Miló de Crotona

''Miló de Crotona'', escultura de Pierre Puget (París, Museu del Louvre). Miló de Crotona (en llatí Milon, en grec antic Μίλων), fill de Diòtim, fou un atleta grec famós per la seva extraordinària força.

Veure Hèracles і Miló de Crotona

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Veure Hèracles і Minos

Miracles de Jesús

''Jesús camina sobre l'aigua'', de Lluís Borrassà, 1411 Els miracles de Jesús són les accions supranaturals realitzades per Jesús durant el seu ministeri, i que estan recollits als evangelis on, segons l'evangeli de sant Joan, tan sols hi ha recollits alguns d'aquests fets.

Veure Hèracles і Miracles de Jesús

Miró (escultor)

Còpia reduïda de bronze del ''Discòbol'' de '''Miró''' (segle II), conservada a la Gliptoteca de Múnic Miró (Myron, fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC.

Veure Hèracles і Miró (escultor)

Mirina (mitologia)

Mirina (en grec antic Μυρίνα), va ser, segons la mitologia grega, una amazona que, anant al capdavant d'aquest poble va aconseguir victòries importants.

Veure Hèracles і Mirina (mitologia)

Mirto (mitologia)

Mirto (en grec antic Μυρτώ) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna filla de Meneci, i per tant, germana de Pàtrocle.

Veure Hèracles і Mirto (mitologia)

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Veure Hèracles і Mite

Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics

Jaume Mir Els mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics són aquells mites creats per explicar l'origen dels pobladors indígenes de les Illes Balears a l'antiguitat.

Veure Hèracles і Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics

Mitologia amaziga

La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.

Veure Hèracles і Mitologia amaziga

Mitologia catalana

s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.

Veure Hèracles і Mitologia catalana

Mitologia dels Pirineus

El cim de l'Aneto, un gegant adormit segons la mitologia aragonesa La mitologia dels Pirineus és el conjunt de religions, tradicions i supersiticions present a la serralada pirinenca.

Veure Hèracles і Mitologia dels Pirineus

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Veure Hèracles і Mitologia etrusca

Mitologia fenícia

La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.

Veure Hèracles і Mitologia fenícia

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Hèracles і Mitologia grega

Moliònides

Possible representació primitiva dels Moliònides (Bronze) Segons la mitologia grega, els Moliònides són la denominació conjunta dels germans Èurit i Ctèat, fills de Posidó i de Molíone, adoptats per Àctor, germà d'Augias.

Veure Hèracles і Moliònides

Molorcos

Molorcos (en grec antic Μόλορχος) va ser, segons la mitologia grega, un pastor, habitant de la ciutat de Cleones, a l'Argòlida, que va hostatjar a Hèracles quan aquest heroi va anar a matar el Lleó de Nemea que infonia terror als camps dels voltants de Nemea.

Veure Hèracles і Molorcos

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Hèracles і Monarquia

Monomite

Un monomite, segons la terminologia de Joseph Campbell, és el viatge arquetípic d'un heroi, present a la mitologia, a l'èpica i a les arts que en deriven, com el cinema.

Veure Hèracles і Monomite

Mont Nemrut

El mont Nemrut és una muntanya de 2.134 metres d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.

Veure Hèracles і Mont Nemrut

Montargull (Artesa de Segre)

Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Veure Hèracles і Montargull (Artesa de Segre)

Monument de Filopap

El monument a Filopap (en grec modern: Μνημείο Φιλοπάππου, Mnimio Filopappu) és un mausoleu construit entre els anys 114 i 119 dC a la ciutat d'Atenes.

Veure Hèracles і Monument de Filopap

Mosaic dels treballs d'Hèrcules

El Mosaic dels treballs d'Hèrcules va ser descobert a la localitat de Llíria (Camp de Túria) l'any 1917, concretament a l'indret nomenat «La Bombilla» al Pla dels Arens.

Veure Hèracles і Mosaic dels treballs d'Hèrcules

Moscos de Siracusa

Moscos de Siracusa (en llatí Moschus, en grec antic Μόσχος) nascut a Siracusa, Sicília fou un gramàtic i poeta pastoral grec.

Veure Hèracles і Moscos de Siracusa

Museu (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Museu (en grec antic Μουσαῖος Mousaios) va ser un poeta, sacerdot, endeví i músic grec, fill d'Eumolp i de Selene.

Veure Hèracles і Museu (mitologia)

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Veure Hèracles і Museu Arqueològic d'Olímpia

Museu Arqueològic de Delos

El Museu Arqueològic de Delos (en grec: Αρχαιολογικό Μουσείο Δήλου), és un museu situat en l'illa de Delos prop de Mykonos a l'Egeu Meridional de Grècia.

Veure Hèracles і Museu Arqueològic de Delos

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Veure Hèracles і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Hèracles і Museu del Louvre

Naupli (fill de Clitoneu)

Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος) fou un heroi, fill de Clitoneu.

Veure Hèracles і Naupli (fill de Clitoneu)

Nèstor (mitologia)

Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.

Veure Hèracles і Nèstor (mitologia)

Níssiros

Vista aèria de Níssiros Níssiros o Nisiros (en Νίσυρος) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Veure Hèracles і Níssiros

Nefalió

Nefalió (en grec antic Νηφαλίων) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Minos i de la nimfa Pària.

Veure Hèracles і Nefalió

Neleu

Segons la mitologia grega, Neleu (en grec antic Νηλεύς), va ser un heroi grec, fill de Posidó i de Tiro.

Veure Hèracles і Neleu

Neoptòlem

Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -&#299) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.

Veure Hèracles і Neoptòlem

Nereu

grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París). Nereu p. 13 (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia.

Veure Hèracles і Nereu

Nessos

Nessos (en grec antic Νέσσος), va ser, segons la mitologia grega, un centaure, fill, com la resta dels centaures d'Ixíon i de Nèfele.

Veure Hèracles і Nessos

Niō

Estàtua de fusta de Kongōrikishi (Agyō) Niō (仁王) o Kongōrikishi (金剛力士), en el budisme, són dos guardians musculosos de Siddharta Gautama.

Veure Hèracles і Niō

Nicòcares

Nicòcares (Nicochares, Nikokháres Νικοχάρης) fou un poeta atenenc de la vella comèdia, fill de Filonides (que també va ser un poeta còmic).

Veure Hèracles і Nicòcares

Nicòstrat d'Argos

Nicòstrat d'Argos (en llatí Nicostratos, en grec antic "Nikóstratos") fou un argiu destacat per la seva força i coratge i distingit, també per la seva prudència i discreció tant en consell com en batalla.

Veure Hèracles і Nicòstrat d'Argos

Ninus (fundador de Nínive)

Ninus Rex Ninus, o també Ninos, (en grec antic Νίνος), va ser el mític fundador de la ciutat de Nínive, a l'imperi assiri.

Veure Hèracles і Ninus (fundador de Nínive)

Nix

Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.

Veure Hèracles і Nix

Ocells del llac Estimfal

Els ocells del llac Estimfal o aus estimfàlides, segons la mitologia grega, eren uns ocells consagrats al déu Ares que causaven grans danys: atacaven els homes amb els seus becs de bronze i les seves plomes de metall que usaven com a arma, a qui devoraven després de morts; arruïnaven les collites amb els seus excrements tòxics i impedien que els altres animals prosperessin.

Veure Hèracles і Ocells del llac Estimfal

Ogma

Ogma (ortografia moderna: Oghma) és un déu de la mitologia irlandesa i escocesa.

Veure Hèracles і Ogma

Oileu

Segons la mitologia grega, Oileu (en grec antic Ὂιλεύς) va ser un rei de la ciutat d'Opunt, fill d'Hodèdoc i de Laònome.

Veure Hèracles і Oileu

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Veure Hèracles і Olímpics

Olint

Olint (Olynthus, en Ὄλυνθος) fou una ciutat del golf Toronaic, entre la península de Pal·lene i la de Sitònia.

Veure Hèracles і Olint

Olint (mitologia)

En la mitologia grega, Olint, Olynthus, Ὄλυνθος era un fill d'Hèracles i de Bolbe, del qual es creia que l'antiga ciutat antiga d'Olint i el riu Olint, prop d'Apol·lònia, van rebre el seu nom segons Ateneu de Nàucratis.

Veure Hèracles і Olint (mitologia)

Omphale

Omphale, op.

Veure Hèracles і Omphale

Onates d'Egina

Onates (Onatas) fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agèlades i Hègies.

Veure Hèracles і Onates d'Egina

Oracle d'Amfiarau

Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.

Veure Hèracles і Oracle d'Amfiarau

Oracle d'Hèrcules

Loracle d'Hèrcules o millor oracle d'Hèracles, era un oracle que interpretava la voluntat d'Hèracles i estava situat sortint de la ciutat de Bura, a Acaia, en direcció al mar.

Veure Hèracles і Oracle d'Hèrcules

Oracle de Dídima

L'oracle de Didima fou un oracle d'Apol·lo, situat a Dídima en territori de Milet; era el principal oracle dels jonis i eolis.

Veure Hèracles і Oracle de Dídima

Oritia (amazona)

Segons la mitologia grega, Oritia va ser una de les reines de les amazones, juntament amb les germanes Antíope i Hipòlita, succeint Marpesia quan aquesta va morir lluitant contra els bàrbars.

Veure Hèracles і Oritia (amazona)

Ortros

Segons la mitologia grega, Ortros o Ortre (grec antic Ὄρθρος, Ὄρθος, llatí Orthrus, Orthus) va ser un gos fill de Tifó i d'Equidna, germà de Cèrber, i pare, amb Quimera, de l'esfinx i del lleó de Nèmea.

Veure Hèracles і Ortros

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Hèracles і Ovidi

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Veure Hèracles і Pafos

Palamedes

Palamedes (en grec antic Παλαμήδης) era, segons la mitologia grega, un príncep grec que va participar en la Guerra de Troia.

Veure Hèracles і Palamedes

Palau Reial de Pedralbes

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat al barri del mateix nom del districte de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Hèracles і Palau Reial de Pedralbes

Palèmon (fill d'Ètol)

Segons la mitologia grega, Palèmon (en grec antic Παλαίμων, Palaimon, "el Lluitador"), va ser un heroi, fill d'Etol, rei de l'Èlida (o també d'Hefest).

Veure Hèracles і Palèmon (fill d'Ètol)

Palestra

La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Palestra

Paleta de pedra

-, Sirkap. Les paletes de pedra són paletes rodones, trobades a les zones de Bàctria i Gandhara, que representen escenes de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Paleta de pedra

Panè

Panè (en Panaenus, en Πάναινος) fou un destacat pintor atenenc que va florir segons Plini el Vell a l'olimpíada 83, equivalent al 448 aC.

Veure Hèracles і Panè

Pancraci

El pancraci (del grec παγκράτιον, "pankràtion", παν "pan", tot, i κράτος "kratos", força, en llatí Pancratium) és una violenta forma de lluita que va aparèixer el 648 aC, a la 33 olimpíada, com a combinació de la lluita i el pugilat.

Veure Hèracles і Pancraci

Paquiro

Francisco de Paula José Joaquín Juan Montes Reina, més conegut com a «Paquiro» (Chiclana de la Frontera, 13 de gener de 1805 - Madrid, 4 d'abril de 1851), va ser un torero espanyol.

Veure Hèracles і Paquiro

Pargali Ibrahim Paixà

Pargali Ibrahim Paixà o Frenk Ibrahim Paixà (1493-1536) anomenat Makbul (el Favorit) i més tard Maktul (l'Executat) fou un gran visir otomà del sultà Solimà I. Era nadiu d'algun lloc proper a Praga a la costa de la regió de l'Epir i fou esclau durant la infantesa.

Veure Hèracles і Pargali Ibrahim Paixà

Parrasi

Parrasi (en llatí Parrhasius, en grec antic) fou un destacat pintor grec nadiu d'Efes, fill i deixeble d'Evenor, segons diu Plini el Vell.

Veure Hèracles і Parrasi

Parteni de Nicea

Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.

Veure Hèracles і Parteni de Nicea

Pavellons de la Finca Güell

Els Pavellons de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïts entre 1884 i 1887.

Veure Hèracles і Pavellons de la Finca Güell

Pàmfil (fill d'Egimi)

Segons la mitologia grega, Pàmfil (Πάμφιλος) va ser un dels dos fills d'Egimi i net de Doros.

Veure Hèracles і Pàmfil (fill d'Egimi)

Pàntou

Pàntou (en grec antic Πάνθοος, Pánthoos), va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians troians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Ucalegont i Timetes, que es reunien vora les portes Escees a Troia per aconsellar al rei sobre els afers de la guerra.

Veure Hèracles і Pàntou

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Veure Hèracles і Pèlias

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Veure Hèracles і Pèlops

Peant

Segons la mitologia grega, Peant (en grec antic Ποίας, Poias) fou un heroi, fill de Tàumac, cabdill de Magnèsia.

Veure Hèracles і Peant

Peà (mitologia)

Peà (en grec antic Παιάν), segons la mitologia grega és, en els cultes de l'època clàssica un epítet ritual aplicat a Apol·lo "guaridor".

Veure Hèracles і Peà (mitologia)

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Veure Hèracles і Pederàstia

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Veure Hèracles і Pederàstia a l'antiga Grècia

Península Ibèrica cartaginesa

Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.

Veure Hèracles і Península Ibèrica cartaginesa

Pentesilea

Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.

Veure Hèracles і Pentesilea

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Veure Hèracles і Període hel·lenístic

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Veure Hèracles і Període hel·lenístic d'Egipte

Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.

Veure Hèracles і Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Periclimen (fill de Neleu)

D'acord amb la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος, Periclímenos), va ser un heroi grec, fill de Neleu i de Cloris.

Veure Hèracles і Periclimen (fill de Neleu)

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes.

Veure Hèracles і Persecució de Dioclecià

Perseu (heroi grec)

Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Veure Hèracles і Perseu (heroi grec)

Pigmeus (mitologia)

Ceràmica àtica de figures vermelles, del 430–420 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya Segons la mitologia grega, els pigmeus (en Pygmaioi) foren un poble fabulós d'éssers extraordinàriament petits que vivia al sud d'Egipte, tot i que alguns els situen en altres indrets exòtics, com en una regió de l'Índia.

Veure Hèracles і Pigmeus (mitologia)

Pilos de l'Èlida

Pilos (en Pylus) era una ciutat de l'Èlida situada a les muntanyes entre Elis i Olímpia, a prop d'on el riu Ladó desaigua al Peneu.

Veure Hèracles і Pilos de l'Èlida

Pintor d'Àmasis

El Pintor d'Àmasis és la denominació historiogràfica d'un pintor grec de ceràmica de figures negres, vinculat al ceramista atenès Àmasis.

Veure Hèracles і Pintor d'Àmasis

Pirítous

Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.

Veure Hèracles і Pirítous

Pirene

Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona.

Veure Hèracles і Pirene

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Hèracles і Pirineus

Pisandre de Camiros

Pisandre de Camiros (en llatí Peisander, en grec) va ser un poeta nadiu de Camiros a Rodes, fill de Pisó i Aristacma.

Veure Hèracles і Pisandre de Camiros

Pitàgores de Règion

Pitàgores de Règion (Pythagoras. Règion, primera meitat del -) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Pitàgores de Règion

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Hèracles і Plutó (mitologia)

Poliïd

Segons la mitologia grega, Poliïd (en Πολύϊδος), va ser un endeví corinti, fill de Cèran, del llinatge de Melamp.

Veure Hèracles і Poliïd

Policlet

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.

Veure Hèracles і Policlet

Polifem (fill d'Èlat)

Polifem (en grec antic Πολύφημος), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites, i d'Higia.

Veure Hèracles і Polifem (fill d'Èlat)

Polixo (dona de Tlepòlem)

Polixo (en grec antic Πολυξώ), va ser, segons la mitologia grega, l'esposa de Tlepòlem, rei de Rodes i fill d'Hèracles, mort davant de Troia.

Veure Hèracles і Polixo (dona de Tlepòlem)

Poma daurada

La poma daurada és una fruita que apareix a diverses mitologies associada a la màgia i la divinitat.

Veure Hèracles і Poma daurada

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Veure Hèracles і Pompeia

Porfirió

s). Porfirió (en grec antic Πορφυρίων), va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Veure Hèracles і Porfirió

Porpra de Tir

La porpra (en grec πορφύρα, porphyra, en llatí purpura), també coneguda com porpra de Tir, porpra reial o porpra imperial, és un colorant o tint de color porpra, el to pot variar entre un vermell purpuri i el morat, que va ser usat per els antics fenicis a la ciutat de Tir.

Veure Hèracles і Porpra de Tir

Porte Saint-Martin

Porte Saint-Martin (2006). La porte Saint-Martin és un monument de París situat a l'emplaçament d'una porta de París de l'antic recinte de Carles V ja destruït.

Veure Hèracles і Porte Saint-Martin

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Veure Hèracles і Príam

Pròsquion

Pròsquion (en llatí Proschium, en grec antic Πρόσνιον) era una ciutat d'Etòlia situada entre els rius Aqueloos i Evenos.

Veure Hèracles і Pròsquion

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Prometeu (mitologia)

Prometeu encadenat

L'encadenament de Prometeu, per Dirck van Baburen. Prometeu encadenat (Προμηθεύς Δεσμώτης) és una tragèdia de l'antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Èsquil.

Veure Hèracles і Prometeu encadenat

Psíax

figures negres pintat per '''Psíax''', c. 520-500 aC, Museu Britànic (B 589) Psíax (flor. c. 525 – 510 aC) fou un pintor d'atuells ceràmics.

Veure Hèracles і Psíax

Psòfida

Plànol de Psòfida Psòfida (Ψωφίς, en Psophis) era una ciutat del nord-oest d'Arcàdia, que limitava al nord amb Acaia i a l'oest amb l'Èlida.

Veure Hèracles і Psòfida

Psofis (mitologia)

Psofis (en grec antic Ψωφίς) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èrix, rei dels sicans.

Veure Hèracles і Psofis (mitologia)

Quiró

Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Quiró

Rínia

Rínia (Ρήνεια) o Renea (Ῥήνεια, Rḗneia, o bé Ῥηναῖα, Rēnaia) és una illa grega deshabitada del grup de les Cíclades, situada a l'oest de Delos.

Veure Hèracles і Rínia

Ròpal

Ròpal (en grec antic Ῥόπαλος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Festos, que era fill al seu torn d'Hèracles.

Veure Hèracles і Ròpal

Reciari

Un reciari clava el seu trident a un ''secutor'' en un mosaic trobat a la vil·la de Nennig, Alemanya (aprox. segles II-III dC). Reciari (Retiarii) era el nom d'un tipus de gladiador armat amb una llança trident (tridens o fuscina) i una xarxa, amb la qual havia d'agafar el seu rival, a qui rematava amb el trident.

Veure Hèracles і Reciari

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Veure Hèracles і Regne de Macedònia

Rei d'Esparta

Rei d'Esparta fou el títol donat al dirigent dori d'Esparta, inicialment als descendents d'Aristodem, un dels líders heraclides (descendents d'Hèrcules) el qual segons la llegenda va acabar la conquesta de Lacònia.

Veure Hèracles і Rei d'Esparta

Rei de Troia

Els reis de la Tròade o reis de Dardània, posteriorment dividits ens dos regnes; Dardània i Troia, foren foren, segons la mitologia grega, el governants de la Tròade, regió de les ciutats de Troia i Dardània, des de la fundació mítica pel príncep de Creta Escamandre de la primera població assentada a la zona fins a la destrucció de les dues ciutats en finalitzar la Guerra de Troia.

Veure Hèracles і Rei de Troia

Riu Alfeu

L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.

Veure Hèracles і Riu Alfeu

Riu Aqueloos

El riu Aqueloos (en Αχελώος; Achelous) és un riu de Grècia que neix a les muntanyes del Pindos, a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, fent frontera entre Etòlia i Acarnània.

Veure Hèracles і Riu Aqueloos

Ryan Gosling

Ryan Thomas Gosling, (London, Ontàrio, 12 de novembre de 1980) és un actor, productor de cinema i compositor canadenc.

Veure Hèracles і Ryan Gosling

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Veure Hèracles і Saguntum

Samoteri

Samotherium és un gènere extint de giràfid que visqué durant el Miocè i el Pliocè a Euràsia i Àfrica.

Veure Hèracles і Samoteri

Sòfax

Sòfax (en grec antic Σόφαξ) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Hèracles i de Tinge.

Veure Hèracles і Sòfax

Sòfocles

Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Veure Hèracles і Sòfocles

Semideu

Un semideu és una criatura nascuda de la unió d'una divinitat amb un ésser humà o un ésser mortal que adquireix determinades característiques divines, com els herois mitològics.

Veure Hèracles і Semideu

Senglar d'Erimant

Hèracles i el senglar d'Erimant representats en un antic vas grec El senglar d'Erimant fou una fera que devastava els boscos d'Erimant, a l'Arcàdia.

Veure Hèracles і Senglar d'Erimant

Senglar de Calidó

romà (Museu Ashmolean, Oxford, Anglaterra). El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.

Veure Hèracles і Senglar de Calidó

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Veure Hèracles і Sició

Sifes

Sifes o Tifa (Siphae, Σῖφαι) fou una ciutat de Beòcia a la costa del golf de Corint.

Veure Hèracles і Sifes

Sileu

Hèracles i Sileu Louvre G210 n2 Sileu (en grec antic Συλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un personatge del cercle d'Hèracles.

Veure Hèracles і Sileu

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Veure Hèracles і Sinope

Soos

En la mitologia grega, Soos (en grec antic Σόος) va ser un rei parcialment llegendari d'Esparta, mort al voltant del 890 aC.

Veure Hèracles і Soos

Sylva Koscina

Sylva Koscina a ''I giovani mariti'' Sylva Koscina (Sylva Koskinon: Zagreb, e Iugoslàvia, 22 d'agost de 1933 - Roma, 26 de desembre de 1994) va ser una actriu italiana.

Veure Hèracles і Sylva Koscina

Tafis

Els tafis (Taphii) foren un poble de l'antiga Grècia que apareixen sovint en la mitologia com a pirates a la zona de la mar Jònica.

Veure Hèracles і Tafis

Taraxip

Enòmau Taraxip (en Ταράξιππος, 'el que torba els cavalls') era, segons la mitologia grega, un geni o un dimoni que estava a l'hipòdrom d'Olímpia i espantava els cavalls que prenien part en les curses, vora d'un giravolt on hi havia un altar.

Veure Hèracles і Taraxip

Tarcont

Tarcont (en grec Τάρχων, en llatí Tarchon), va ser un heroi etrusc, considerat el fundador de Tarquínia, al nord de Roma, i també de ciutats com ara Màntua, Cortona, i altres.

Veure Hèracles і Tarcont

Taronger

miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.

Veure Hèracles і Taronger

Tànatos

''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).

Veure Hèracles і Tànatos

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Veure Hèracles і Tànger

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Tègea

Tèlef

Tèlef curat pel rovell de la llança que el va ferir Tèlef (Tèlephos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i d'Auge.

Veure Hèracles і Tèlef

Tèssal

Tèssal (en grec antic Θεσσαλός) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec fill de Jàson i de Medea.

Veure Hèracles і Tèssal

Túnica de Nessos

Licas donant la '''túnica de Nessos''' a Hèrcules (el nom d'Hèracles en la mitologia romana), de Hans Sebald Beham (1542–1548) La túnica de Nessos és un objecte mitològic, la peça de roba enverinada que va matar Hèracles.

Veure Hèracles і Túnica de Nessos

Teanira

Teanira (en grec antic Θεάνειρα), va ser, segons la mitologia grega, una dona troiana capturada per Hèracles quan aquest heroi va conquerir Troia per primera vegada.

Veure Hèracles і Teanira

Teatre de l'antiga Grècia

El déu Dionís amb Paideia i, de peu, tres actors El teatre de l'antiga Grècia, és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Teatre de l'antiga Grècia

Teàgenes de Tassos

Teàgenes de Tasos (Theagenes), fill de Timòstenes, va ser un esportista grec nadiu de Tasos.

Veure Hèracles і Teàgenes de Tassos

Teòcrit

Teòcrit (Theocritus, en Θεόκριτος) va ser un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.

Veure Hèracles і Teòcrit

Tebe (mitologia)

Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica.

Veure Hèracles і Tebe (mitologia)

Telamó

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Veure Hèracles і Telamó

Temen (fill d'Aristòmac)

Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnet d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira.

Veure Hèracles і Temen (fill d'Aristòmac)

Temis

Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.

Veure Hèracles і Temis

Temisó de Xipre

Temisó de Xipre (en llatí Themison, en grec antic Θεμίσων) fou un oficial selèucida que va viure al segle III aC.

Veure Hèracles і Temisó de Xipre

Tempe

La vall de Tempe (en Τέμπη; AFI: en grec modern, en grec antic) és un congost al nord-est de Tessàlia, entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passa el riu Peneu fins a desembocar al Golf Termaic.

Veure Hèracles і Tempe

Temple d'Atena

El temple d'Atena Poliàs era un edifici situat a l'Acròpoli d'Atenes, construït abans del 625 aC en pedra i envoltat per un pòrtic de columnes de fusta, que substituí un important santuari dedicat a Atena del edificat alhora sobre un palau micènic.

Veure Hèracles і Temple d'Atena

Temple d'Àrtemis a Efes

El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).

Veure Hèracles і Temple d'Àrtemis a Efes

Temple d'Hefest

Costat sud del temple El temple d'Hefest (en grec: Ναός Ηφαίστου) és un temple dòric perípter dedicat a Hefest i a Atena, situat al nord-est de l'àgora d'Atenes, al cim del pujol de Kolonos Agoraios.

Veure Hèracles і Temple d'Hefest

Teocles de Lacedemònia

Teocles (en llatí Theocles, en grec antic) va ser un escultor grec, fill d'Hègil, nadiu de Lacedemònia, un dels deixebles de Dipè i Escil·lis.

Veure Hèracles і Teocles de Lacedemònia

Teoxènia

Teoxènia (en grec antic θεοξένια i sovint simplement ξένια) que significa "hospitalitat divina" o "hospitalitat" era un festival celebrat a l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Teoxènia

Termòpiles

Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Veure Hèracles і Termòpiles

Tero

Tero (en grec antic Θηρώ), segons la mitologia grega, va ser una filla de Filant, rei d'Èfira, i descendent d'Íficles, el germà bessó d'Hèracles.

Veure Hèracles і Tero

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Veure Hèracles і Teseu

Tespíades (filles de Tespi)

Tespíades, segons la mitologia grega, és la denominació conjunta de les cinquanta filles de Tespi.

Veure Hèracles і Tespíades (filles de Tespi)

Tespi

Segons la mitologia grega, Tespi (en grec antic Θέσπιος), va ser un heroi beoci, fill d'Erecteu, rei de l'Àtica, i epònim de la ciutat de Tèspies.

Veure Hèracles і Tespi

Tessalis

Els tessalis (en grec antic Θεσσαλοί, Thessaloi) van ser els pobladors de la terra grega clàssica anomenada Tessàlia.

Veure Hèracles і Tessalis

Teutrània

Teutrània (en grec antic Τευθρανία) era la part occidental de Mísia, a la regió del riu Caicos.

Veure Hèracles і Teutrània

The Frogs

The Frogs és un musical "adaptat lliurement" per Stephen Sondheim i Burt Shevelove de Les granotes, una comèdia grega antiga d'Aristòfanes.

Veure Hèracles і The Frogs

Thiasos

figures vermelles, 520-510 aC (Museu del Louvre). El thiasos (en grec antic thíasos), era una comitiva extàtica de Dionís, sovint descrita com a borratxos fent gresca, que està present en les reproduccions artístiques de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Thiasos

Thor

Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.

Veure Hèracles і Thor

Tiberi Juli Sauromates

Tiberi Juli Sauromates (de nom Tiberius Julius Sauromates Philocaesar Philoromaios Eusebes Τιβέριος Ἰούλιος Σαυροματης Φιλόκαισαρ Φιλορώμαίος Eυσεbής) va ser un rei del Bòsfor que va regnar de l'any 93 al 123, quan va morir.

Veure Hèracles і Tiberi Juli Sauromates

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Veure Hèracles і Ticià

Tigranes I d'Armènia

Tigranes I (en armeni Տիգրան Ա en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia del 159 aC o 149 aC aproximadament fins potser el 123 aC.

Veure Hèracles і Tigranes I d'Armènia

Timesiteu

Timesiteu (en llatí Timesitheus, en grec antic Τιμησίθεος) fou un poeta tràgic grec que només menciona Suides i dona el nom de les seves obres.

Veure Hèracles і Timesiteu

Tindàreu

Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.

Veure Hèracles і Tindàreu

Tinge

Tinge (de vegades Tingis) (en grec antic Τίγγη) va ser, segons la mitologia grega i amaziga, l'esposa del gegant Anteu, un fill de Posidó i de Gea.

Veure Hèracles і Tinge

Tiodamant

Tiodamant (en grec antic Θειοδάμας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles.

Veure Hèracles і Tiodamant

Tirint

Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.

Veure Hèracles і Tirint

Tirrè (fill d'Atis)

A les mitologies estrusca i grega, Tirrè (en Τυρρηνός, en llatí Tirrenus), fill d'Atis i de Cal·lítea (o d'Heracles i d'Òmfale, segons altres genealogies), va ser un dels fundadors de la federació etrusca de dotze ciutats, amb el seu germà Tarcont.

Veure Hèracles і Tirrè (fill d'Atis)

Tisàgores

Tisàgores (en Tisagoras, en Τισαγόρας) va ser un escultor grec que treballava el ferro, i va esculpir un grup que era al temple de Delfos en aquest material, representant la competició d'Hèracles amb la Hidra de Lerna.

Veure Hèracles і Tisàgores

Tisbe (Beòcia)

Tisbe, o Tisbes (en grec antic Θίσβη) era una ciutat de Beòcia, descrita per Estrabó, situada a poca distància de la costa a la part sud del mont Helicó, limitant amb els territoris de Tèspies i Coronea.

Veure Hèracles і Tisbe (Beòcia)

Tlepòlem

Segons la mitologia grega, Tlepòlem (Τληπόλεμος, 'qui resisteix la guerra') va ser un heroi grec fill d'Hèracles i d'Astíoque (o d'Astidamia), i rei de Rodes.

Veure Hèracles і Tlepòlem

Toó

Toó (Θόων en grec antic) és un gegant de la mitologia grega.

Veure Hèracles і Toó

Tors del Belvedere

L'anomenat tors del Belvedere és un fragment de l'estàtua d'un nu masculí signat per l'escultor atenès Apol·loni d'Atenes.

Veure Hèracles і Tors del Belvedere

Toxeu

Segons la mitologia grega, Toxeu (en grec antic Τοξεύς, "l'arquer"), va ser un heroi, fill de Testi, un heroi etoli.

Veure Hèracles і Toxeu

Traquis

Traquis (en grec antic Τραχίς) era una ciutat del districte de Mèlida al sud de Tessàlia, prop del golf Malíac, a l'oest de el pas de les Termòpiles.

Veure Hèracles і Traquis

Tràmbel

Tràmbel (en grec antic Τράμβηλος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Telamó i de la troiana Teanira, feta presonera en la primera caiguda de Troia a mans d'Hèracles.

Veure Hèracles і Tràmbel

Trípode (moble)

Museu Arqueològic de Madrid Relleu romà en què es veu un encenser damunt d'un trípode En l'antiga Roma, el trípode era una tauleta redona amb tres peus alts per a l'ofrena de fruita i per a servir d'altar i d'instrument d'endevinació.

Veure Hèracles і Trípode (moble)

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Veure Hèracles і Treball (economia)

Tribus gregues

El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).

Veure Hèracles і Tribus gregues

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Hèracles і Troia

Turms

Turms va ser, a la mitologia etrusca, un déu equivalent al Mercuri romà i a l'Hermes grec, tots dos déus del comerç i missatgers entre la humanitat i les divinitats.

Veure Hèracles і Turms

Tusculanes

Les Tusculanes (En llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la.

Veure Hèracles і Tusculanes

Uni (mitologia)

Uni és la deessa suprema del panteó etrusc i la deessa patrona de Perusa.

Veure Hèracles і Uni (mitologia)

Vall dels Temples

La Vall dels Temples (Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (Acragant), al sud de Sicília.

Veure Hèracles і Vall dels Temples

Verí de sageta

Els verins de sageta es fan servir per enverinar les puntes de les sagetes o els darts per a la cacera.

Veure Hèracles і Verí de sageta

Vesuvi

El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Veure Hèracles і Vesuvi

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Veure Hèracles і Via Augusta

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Veure Hèracles і Via Làctia

Vil·la Popea

La Vil·la Popea (en llatí Villa Poppaea) és una vil·la romana situada al peu del Vesuvi, prop de Nàpols, al sud d'Itàlia, que data dels primers temps imperials.

Veure Hèracles і Vil·la Popea

Wonder Woman

Wonder Woman, anglicisme de la Dona Meravella, és un personatge de ficció de còmic i una de les superheroïnes més poderoses de l'univers DC.

Veure Hèracles і Wonder Woman

Xant (poeta)

Xant (en llatí Xanthus, en grec antic fou un poeta líric més vell que Estesícor, ja que aquest el menciona en un dels seus poemes i altres de Xant els va agafar en préstec. Estesícor va escriure un poema anomenat Oresteia (Ὀρέστεια), imitant a Xant.

Veure Hèracles і Xant (poeta)

Xena: Warrior Princess

Xena: Warrior Princess (literalment en català, "Xena: la princesa guerrera") és una sèrie de televisió originalment emesa entre el 15 de setembre de 1995 i el 18 de juny de 2001.

Veure Hèracles і Xena: Warrior Princess

Xenòcrit de Tebes

Xenòcrit de Tebes, en llatí Xenocritus, Ξενόκριτος, fou un escultor grec.

Veure Hèracles і Xenòcrit de Tebes

Yadaves

Smithsonian Els Yadaves (literalment, els descendents de Yadu) era una comunitat antiga índia que suposaven ser descendents de Yadu, un rei mític.

Veure Hèracles і Yadaves

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Hèracles і Zeus

Zeuxis d'Heraclea

Zeuxis d'Heraclea (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un famós pintor grec, el més gran del seu temps després de Parrasi (Parrhasius).

Veure Hèracles і Zeuxis d'Heraclea

(157) Deianira

Dejanira és l'asteroide núm.

Veure Hèracles і (157) Deianira

També conegut com Hèrcules l'Egipcià.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat