Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Aceratos, Achille et Polyxène, Agamèmnon, Amfímac (fill de Ctèat), Andròmaca, Andròmaca (Eurípides), Andromaque (Racine), Andromaque et Pyrrhus, Antíloc (fill de Nèstor), Antonio Garrido Benito, Aquil·les, Arcesilau el beoci, Ascani, Asi (mitologia), Astíanax, Ènnom, Època arcaica, Àiax (Sòfocles), Àiax el Major, Àiax el Menor, Baralla francesa, Casa de los Tiros, Cassandra, Catàleg dels troians, Cavalls de Sant Marc, Cers (mitologia), Cogad Gáedel re Gallaib, Colze (unitat), Copreu, Cultura del manuscrit, Deífob, Dones a l'antiga Grècia, Endevinació a l'antiga Grècia, Enees, Eneida, Eos, Epístrof, Eric Bana, Ermione, Escepsis, Esclavitud a l'antiga Grècia, Esquedi, Etiòpida, Euforb, Eurípil (fill d'Evèmon), Forcis (troià), Ftia (antiga Grècia), Funeral hitita, Gúa (unitat), Glauc (fill d'Hipòloc), ..., Guerra de Troia, Guerrers de Riace, Harry Potter, Hèctor eqüestre, Hècuba, Helen (fill de Príam), Heroi grec, Hesíone, Història de la ciència-ficció, Història del nu artístic, Historicitat de la Ilíada, Idomeneu (fill de Deucalió), Ilíada, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Quart, Jacques-Louis David, Jean Racine, Joaquim II, Juan Adán Morlán, King Priam, La guerra de Troia, La llibertat guiant el poble, La mort d'Artús, Laomedont (desambiguació), Lebadea, Leitos, Les troianes, Les Troyens, Lesques, Literatura romana, Llegenda de l'origen troià dels gals, Llegenda dels orígens troians dels francs, Llista de pel·lícules espanyoles del 2004, Mísia (regió), Menelau, Metrodor de Làmpsac, Miquel Victorià Amer i Homar, Misè, Misenum, Mitologia grega, Molós, Núria Gago Roca, Necròpolis de Tir, Neoptòlem, Nou preuats, Nu (art), Onates d'Egina, Paradoxes de Zenó, Paris de Troia, Parmènides, Pàtrocle, Pentesilea, Políxena, Polidamant, Príam, Protesilau, Qüestió homèrica, Regio I (Pompeia), Sells (mitologia), Sexualitat a l'antiga Roma, Teucre (fill de Telamó), Teutrant, The Trojan Women, Timesiteu, Troia, Troia (pel·lícula), Troilos i Crèssida, XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda, (624) Hèctor. Ampliar l'índex (69 més) »
Aceratos
Aceratos (en llatí Aceratus, en grec), va ser un gramàtic grec autor d'un epigrama sobre Hèctor inclòs a lAntologia grega.
Nou!!: Hèctor і Aceratos · Veure més »
Achille et Polyxène
dreta Achille et Polyxène és una tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully.
Nou!!: Hèctor і Achille et Polyxène · Veure més »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Hèctor і Agamèmnon · Veure més »
Amfímac (fill de Ctèat)
Amfímac (en grec antic Ἀμφίμαχος), cap dels epeus, que juntament amb el seu germà Talpi van ser dos dels quatre cabdills que van dirigir els contingents d'Èlida a la guerra de Troia, segons Homer narra al "Catàleg de les naus" al cant II de la Ilíada. Era també un dels pretendents d'Helena.
Nou!!: Hèctor і Amfímac (fill de Ctèat) · Veure més »
Andròmaca
''Andròmaca en captivitat,'' de Frederic Leighton (''ca'' 1886). Segons la mitologia grega, Andròmaca (en grec antic Άνδρομάχη) era la filla d'Eeció i va ser esposa d'Hèctor de Troia.
Nou!!: Hèctor і Andròmaca · Veure més »
Andròmaca (Eurípides)
''Andròmaca'' ''en captivitat'', Frederic Leighton (1886) Andròmaca (en grec: Ανδρομάχη) és una tragèdia d'Eurípides, datada cap al 425 aC.
Nou!!: Hèctor і Andròmaca (Eurípides) · Veure més »
Andromaque (Racine)
Portada de l'edició de 1668 Andromaque és una tragèdia en cinc actes i en vers (1.648 alexandrins), de Jean Racine, escrita l'any 1667 i representada per primera vegada al castell del Louvre, el 17 de novembre del mateix any.
Nou!!: Hèctor і Andromaque (Racine) · Veure més »
Andromaque et Pyrrhus
Andròmaca i Pirros (Andromaque et Pyrrhus en francès) és una obra de Guérin (1810) exposada al Louvre.
Nou!!: Hèctor і Andromaque et Pyrrhus · Veure més »
Antíloc (fill de Nèstor)
Antíloc en una àmfora de ceràmica del 470 aC, museu del Louvre. Antíloc (Ἀντίλοχος) fou un personatge llegendari, fill de Nèstor, rei de Pilos, i d'Anaxíbia (o segons lOdissea d'Eurídice), que va participar en la guerra de Troia.
Nou!!: Hèctor і Antíloc (fill de Nèstor) · Veure més »
Antonio Garrido Benito
Antonio Garrido Benito (Salteras, província de Sevilla, 20 d'agost de 1971), més conegut com a Antonio Garrido, és un actor i presentador de televisió espanyol.
Nou!!: Hèctor і Antonio Garrido Benito · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Hèctor і Aquil·les · Veure més »
Arcesilau el beoci
Arcesilau (Archesilaus) va ser un dels líders del contingent dels beocis que participà en la guerra de Troia.
Nou!!: Hèctor і Arcesilau el beoci · Veure més »
Ascani
Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).
Nou!!: Hèctor і Ascani · Veure més »
Asi (mitologia)
Asi (en grec antic Ἄσιος), a la mitologia grega, va ser el nom de dos personatges que van lluitar a la Guerra de Troia.
Nou!!: Hèctor і Asi (mitologia) · Veure més »
Astíanax
Sébastien Bourdon - Odisseu descobreix Astíanax amagat a la tomba d'Hèctor D'acord amb la mitologia grega, Astíanax (en grec antic Άστυάναξ) va ser un príncep troià, fill d'Hèctor i d'Andròmaca.
Nou!!: Hèctor і Astíanax · Veure més »
Ènnom
Ènnom (en grec antic Ἔννομος Ennomos), és el nom de diversos personatges de la guerra de Troia segons explica Homer a la Ilíada.
Nou!!: Hèctor і Ènnom · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Hèctor і Època arcaica · Veure més »
Àiax (Sòfocles)
Àjax preparant-se pel suïcidi. Àiax o Àjax (en Αίας) és una tragèdia clàssica grega escrita per Sòfocles el.
Nou!!: Hèctor і Àiax (Sòfocles) · Veure més »
Àiax el Major
En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.
Nou!!: Hèctor і Àiax el Major · Veure més »
Àiax el Menor
440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.
Nou!!: Hèctor і Àiax el Menor · Veure més »
Baralla francesa
Baralla estàndard de 32 cartes del patró de París La baralla francesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes repartides en quatre pals: cors, diamants, trèvols i piques.
Nou!!: Hèctor і Baralla francesa · Veure més »
Casa de los Tiros
La Casa de los Tiros és un immoble al carrer Pavaneras al barri del Realejo, a la ciutat espanyola de Granada, comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Hèctor і Casa de los Tiros · Veure més »
Cassandra
Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.
Nou!!: Hèctor і Cassandra · Veure més »
Catàleg dels troians
El catàleg dels troians és una secció del llibre II de la Ilíada d'Homer, que enumera contingents que lluitaren a favor de Troia durant el setge a la que fou sotmesa pels guerrers aqueus.
Nou!!: Hèctor і Catàleg dels troians · Veure més »
Cavalls de Sant Marc
Els Cavalls de Sant Marc formen un conjunt escultòric romà compost per quatre cavalls de bronze que originalment formaven part d'una quadriga.
Nou!!: Hèctor і Cavalls de Sant Marc · Veure més »
Cers (mitologia)
Les Cers d'Aquil·les i Hèctor a la balança. Les Cers (en grec antic Κῆρες i en singular Cer Κήρ), són uns esperits que tenen un paper important a la Ilíada.
Nou!!: Hèctor і Cers (mitologia) · Veure més »
Cogad Gáedel re Gallaib
Cogad Gáedel re Gallaib (La guerra dels irlandesos contra els estrangers) és un text medieval que relata les escomeses dels vikings i el seu caràcter depredador durant la conquesta d'Irlanda i l'ofensiva del Gran rei d'Irlanda a la seva guerra contra ells, amb l'inici de la batalla de Sulcoit el 967 i culminant amb la batalla de Clontarf el 1014, així com la mort de Brian Boru, encara que les seves tropes van obtenir la victòria.
Nou!!: Hèctor і Cogad Gáedel re Gallaib · Veure més »
Colze (unitat)
El colze (o colzada) és una unitat de longitud emprada en moltes cultures pel seu origen antropomètric.
Nou!!: Hèctor і Colze (unitat) · Veure més »
Copreu
Segons la mitologia grega, Copreu (en grec antic Κοπρεύς) va ser un heroi, fill de Pèlops.
Nou!!: Hèctor і Copreu · Veure més »
Cultura del manuscrit
cultura impresa, i l'era de la informació. La cultura del manuscrit utilitza escrits a mà per emmagatzemar i difondre informació; a l'Occident, per regla general precedeix a l'edat d'impressió.
Nou!!: Hèctor і Cultura del manuscrit · Veure més »
Deífob
Història Antiga fins a Cèsar. Representació de la proesa de Deífob. Segons la mitologia grega, Deífob (en grec antic Δηΐφοβος) fou un heroi, fill de Príam i d'Hècuba i el germà preferit d'Hèctor.
Nou!!: Hèctor і Deífob · Veure més »
Dones a l'antiga Grècia
En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.
Nou!!: Hèctor і Dones a l'antiga Grècia · Veure més »
Endevinació a l'antiga Grècia
temple d'Apol·lo de Delfos Lendevinació a l'antiga Grècia és la intervenció en el desig de les persones tant a l'antiga Grècia com als altres llocs de l'antiguitat, que desitjaven conèixer la voluntat dels déus en el present i en el futur, saber anticipadament el que succeiria sobretot en el futur.
Nou!!: Hèctor і Endevinació a l'antiga Grècia · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Hèctor і Enees · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Hèctor і Eneida · Veure més »
Eos
En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.
Nou!!: Hèctor і Eos · Veure més »
Epístrof
Epístrof (en grec antic Ἐπίστροφος) era el nom de diversos personatges de la mitologia grega que menciona Homer a la Ilíada.
Nou!!: Hèctor і Epístrof · Veure més »
Eric Bana
Eric Banadinovich, conegut com a Eric Bana, (Melbourne, 9 d'agost de 1968) és un actor australià de cinema i televisió.
Nou!!: Hèctor і Eric Bana · Veure més »
Ermione
Ermione és una òpera (azione tragica) en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en Andromaque de Jean Racine (1667).
Nou!!: Hèctor і Ermione · Veure més »
Escepsis
Escepsis (en Scepsis) era una ciutat del sud-est de Mísia a la vora del riu Esep, i a 150 estadis al sud-est d'Alexandria de la Tròada.
Nou!!: Hèctor і Escepsis · Veure més »
Esclavitud a l'antiga Grècia
estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.
Nou!!: Hèctor і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »
Esquedi
D'acord amb la mitologia grega, Esquedi (en grec antic Σχεδίος) va ser un heroi, fill d'Ífit, rei de la Fòcida, i d'Hipòlita.
Nou!!: Hèctor і Esquedi · Veure més »
Etiòpida
LEtiòpida (en Αἰθιοπίς) és una obra del cicle èpic de la literatura grega que no s'ha conservat.
Nou!!: Hèctor і Etiòpida · Veure més »
Euforb
Euforb (en grec antic Εὔφορβος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi troià fill de Pàntou, un dels ancians de Troia companys de Príam, que formava part del consell d'ancians de la ciutat, com també Antènor i Ucalegont.
Nou!!: Hèctor і Euforb · Veure més »
Eurípil (fill d'Evèmon)
Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος), definit per Homer com "l'egregi", era un capità aqueu provinent de Tessàlia, fill d'un tal Evèmon, que va participar en la Guerra de Troia amb quaranta naus, per donar suport als germans Agamèmnon i Menelau en contra de la gran ciutat de Troia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Hèctor і Eurípil (fill d'Evèmon) · Veure més »
Forcis (troià)
Forcis (en grec antic Φόρκυς) va ser, segons la mitologia grega, un cabdill de Frígia aliat del rei Príam, a la Guerra de Troia.
Nou!!: Hèctor і Forcis (troià) · Veure més »
Ftia (antiga Grècia)
Ftia (en grec antic Φθία o Φθίη) era una antiga ciutat o potser un districte de l'antiga Tessàlia mencionada amb freqüència per Homer a la Ilíada.
Nou!!: Hèctor і Ftia (antiga Grècia) · Veure més »
Funeral hitita
El funeral hitita era un conjunt de rituals que celebrava el poble hitita i que dedicava als morts.
Nou!!: Hèctor і Funeral hitita · Veure més »
Gúa (unitat)
La '''gúa''' estava inspirada en el colze, com altres unitats antigues. Regle egipci per mesurar un colze, conservat al museu de Liverpool. La gúa és una unitat de longitud basada en el colze, emprada antigament en construcció naval.
Nou!!: Hèctor і Gúa (unitat) · Veure més »
Glauc (fill d'Hipòloc)
D'acord amb la mitologia grega, Glauc (gren antic Γλαῦκος) fou un heroi lici, fill d'Hipòloc.
Nou!!: Hèctor і Glauc (fill d'Hipòloc) · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Hèctor і Guerra de Troia · Veure més »
Guerrers de Riace
Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.
Nou!!: Hèctor і Guerrers de Riace · Veure més »
Harry Potter
Harry Potter és una saga de set novel·les escrites per l'autora anglesa Joanne Kathleen Rowling que narren les aventures del jove mag Harry Potter, juntament amb els seus millors amics Ron Weasley i Hermione Granger.
Nou!!: Hèctor і Harry Potter · Veure més »
Hèctor eqüestre
Hèctor eqüestre és una escultura d'un personatge muntat a cavall, que segons diu la inscripció en llatí de la mateixa peça, és dedicada al valor d'Hèctor, fill de Príam, heroi de la Ilíada.
Nou!!: Hèctor і Hèctor eqüestre · Veure més »
Hècuba
Hècuba amb Príam i Hèctor La reina Hècuba p. 64 o Hècabe (Hecuba o Hecabe era, segons una tradició de la mitologia grega, filla de Dimant de Frígia, o bé filla de Cisseu, un rei de Tràcia. La tradició de la Ilíada és la que la fa filla de Dimant. Els tràgics, sobretot Eurípides, en prefereixen els orígens tracis. Va ser la segona esposa del rei de Troia Príam. Va ser cèlebre per la seva fecunditat. Es diu que va donar a Príam dinou fills, nombre que Eurípides augmenta a cinquanta. Apol·lodor només n'anomena catorze. Alguns dels seus fills van ser.
Nou!!: Hèctor і Hècuba · Veure més »
Helen (fill de Príam)
Eneas i Helen fan un sacrifici. Museu del Louvre Helen (en grec clàssic Ἕλενος Helenos), segons la mitologia grega, va ser fill de Príam i Hècuba, i germà bessó de Cassandra.
Nou!!: Hèctor і Helen (fill de Príam) · Veure més »
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Nou!!: Hèctor і Heroi grec · Veure més »
Hesíone
Segons la mitologia grega, Hesíone (en grec Hesión) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.
Nou!!: Hèctor і Hesíone · Veure més »
Història de la ciència-ficció
''Science Fiction League'' va ser una de les primeres associacions de fans de ciència-ficció creada el 1934 per Hugo Gernsback al qual se li atribueix la popularitzacio del terme ciència-ficció. La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre.
Nou!!: Hèctor і Història de la ciència-ficció · Veure més »
Història del nu artístic
Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.
Nou!!: Hèctor і Història del nu artístic · Veure més »
Historicitat de la Ilíada
Mapa de la Tròade (Troas). Mapa de Grècia segons es descriu a la Ilíada d'Homer. L'extensió de la base històrica de la Ilíada és objecte de constant debat, i descobriments recents han alimentat més discussió en diverses disciplines.
Nou!!: Hèctor і Historicitat de la Ilíada · Veure més »
Idomeneu (fill de Deucalió)
Segons la mitologia grega, Idomeneu (en grec antic Ἰδομενεύς), va ser un rei de Creta, fill de Deucalió i net de Minos.
Nou!!: Hèctor і Idomeneu (fill de Deucalió) · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Hèctor і Ilíada · Veure més »
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Nou!!: Hèctor і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »
Infern - Cant Quart
400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.
Nou!!: Hèctor і Infern - Cant Quart · Veure més »
Jacques-Louis David
fou un pintor francès que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclàssic, sent considerat el més prominent pintor de l'època.
Nou!!: Hèctor і Jacques-Louis David · Veure més »
Jean Racine
Jean Racine (La Ferté-Milon, avui dia al departament de l'Aisne, 21 de desembre de 1639 - París, 21 d'abril de 1699) va ser un dramaturg francès.
Nou!!: Hèctor і Jean Racine · Veure més »
Joaquim II
Joaquim Hèctor o Joaquim II (Cölln, avui Berlín, 13 de gener de 1505 - Köpenick, 3 de febrer de 1571) fou membre de la Casa de Hohenzollern, fou el príncep-elector del Marcgraviat de Brandenburg entre 1535 i 1571.
Nou!!: Hèctor і Joaquim II · Veure més »
Juan Adán Morlán
Juan Adán Morlán (Tarassona, 1 de març de 1741 - Madrid, 14 de juny 1816) fou un escultor espanyol neoclàssic.
Nou!!: Hèctor і Juan Adán Morlán · Veure més »
King Priam
King Priam (en anglès, El rei Príam) és una òpera amb música de Michael Tippett, segons un llibret del mateix compositor.
Nou!!: Hèctor і King Priam · Veure més »
La guerra de Troia
La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula (pèplum) franco-italiana dirigida per Giorgio Ferroni el 1961.
Nou!!: Hèctor і La guerra de Troia · Veure més »
La llibertat guiant el poble
La llibertat guiant el poble (en francès, La Liberté guidant le peuple) és una obra del pintor francès Eugène Delacroix.
Nou!!: Hèctor і La llibertat guiant el poble · Veure més »
La mort d'Artús
fades vetllant el rei, pintura d'Edward Burne-Jones (1898) El llibre La mort d'Artús (originalment, en francès mitjà, Morte Darthur i després Le Morte d'Arthur) és la versió de sir Thomas Malory sobre la història del Rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, basada en diverses llegendes angleses i franceses.
Nou!!: Hèctor і La mort d'Artús · Veure més »
Laomedont (desambiguació)
Laomedont (Λαομέδων, de λαός 'poble' i µέδω 'comandar') és el nom dels personatges següents.
Nou!!: Hèctor і Laomedont (desambiguació) · Veure més »
Lebadea
Lebadea o Lebaida (en grec antic Λεβάδεια) era una ciutat de Beòcia a la part occidental del país prop de la frontera, que Estrabó situa entre el mont Helicó i Queronea.
Nou!!: Hèctor і Lebadea · Veure més »
Leitos
Segons la mitologia grega, Leitos o Leit (en Λήϊτος) va ser un cabdill tebà fill d'Alèctor.
Nou!!: Hèctor і Leitos · Veure més »
Les troianes
Ulisses tira Astíanax de les muralles davant la impotència d'Andròmaca Les troianes (en grec: Τρωάδες) és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides.
Nou!!: Hèctor і Les troianes · Veure més »
Les Troyens
Les Troyens és una òpera francesa en cinc actes d'Hector Berlioz sobre un llibret del mateix compositor, inspirat de lEneida de Virgili.
Nou!!: Hèctor і Les Troyens · Veure més »
Lesques
Lesques (en Lesches) fou un poeta cíclic de l'antiga Grècia, fill d'Esquilí.
Nou!!: Hèctor і Lesques · Veure més »
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Nou!!: Hèctor і Literatura romana · Veure més »
Llegenda de l'origen troià dels gals
La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus.
Nou!!: Hèctor і Llegenda de l'origen troià dels gals · Veure més »
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Nou!!: Hèctor і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »
Llista de pel·lícules espanyoles del 2004
Llista de pel·lícules produïdes a Espanya l'any 2004.
Nou!!: Hèctor і Llista de pel·lícules espanyoles del 2004 · Veure més »
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Nou!!: Hèctor і Mísia (regió) · Veure més »
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Nou!!: Hèctor і Menelau · Veure més »
Metrodor de Làmpsac
Metrodor de Làmpsac (Metrodorus), va ser un filòsof grec, contemporani i amic d'Anaxàgores.
Nou!!: Hèctor і Metrodor de Làmpsac · Veure més »
Miquel Victorià Amer i Homar
fou un poeta i bibliòfil mallorquí.
Nou!!: Hèctor і Miquel Victorià Amer i Homar · Veure més »
Misè
Els companys d'Eneas construeixen la tomba de Misè Misè o Misenum (en grec antic Μισηνός, Misenos), va ser, segons la mitologia grega, un company d'Hèctor, que quan va morir l'heroi va formar part del contingent que marxà amb Eneas a l'exili, en qualitat de trompeter.
Nou!!: Hèctor і Misè · Veure més »
Misenum
Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.
Nou!!: Hèctor і Misenum · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Hèctor і Mitologia grega · Veure més »
Molós
Segons la mitologia grega, Molós (en grec Μολοσσός Molossos) va ser un rei de l'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.
Nou!!: Hèctor і Molós · Veure més »
Núria Gago Roca
és una actriu i escriptora catalana en castellà.
Nou!!: Hèctor і Núria Gago Roca · Veure més »
Necròpolis de Tir
La necròpolis de Tir està situada en una àrea anomenada Al-Bass, un barri de l'est de l'antiga ciutat de Tir, al Líban.
Nou!!: Hèctor і Necròpolis de Tir · Veure més »
Neoptòlem
Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -ī) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.
Nou!!: Hèctor і Neoptòlem · Veure més »
Nou preuats
Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.
Nou!!: Hèctor і Nou preuats · Veure més »
Nu (art)
Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.
Nou!!: Hèctor і Nu (art) · Veure més »
Onates d'Egina
Onates (Onatas) fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agèlades i Hègies.
Nou!!: Hèctor і Onates d'Egina · Veure més »
Paradoxes de Zenó
Les paradoxes de Zenó són una sèrie de paradoxes o apories, ideades per Zenó d'Elea (filòsof de l'escola d'Elea), per donar suport a la doctrina de Parmènides que les sensacions que obtenim del món són il·lusòries, i concretament, que no existeix el moviment.
Nou!!: Hèctor і Paradoxes de Zenó · Veure més »
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Nou!!: Hèctor і Paris de Troia · Veure més »
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hèctor і Parmènides · Veure més »
Pàtrocle
Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.
Nou!!: Hèctor і Pàtrocle · Veure més »
Pentesilea
Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.
Nou!!: Hèctor і Pentesilea · Veure més »
Políxena
Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba.
Nou!!: Hèctor і Políxena · Veure més »
Polidamant
Segons la mitologia grega, Polidamant (Polydámas) va ser un heroi troià, fill de Pàntou i de Frontis, o bé de Prònome, la filla de Clici.
Nou!!: Hèctor і Polidamant · Veure més »
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Nou!!: Hèctor і Príam · Veure més »
Protesilau
Segons la mitologia grega, Protesilau (en Πρωτεσίλαος) fou un heroi grec d'origen tessali, fill d'Íficle i d'Astíoque.
Nou!!: Hèctor і Protesilau · Veure més »
Qüestió homèrica
Bust d'Homer, còpia romana d'un original grec del segle III aC.La qüestió homèrica és el debat en Filologia clàssica sobre la identitat del poeta Homer.
Nou!!: Hèctor і Qüestió homèrica · Veure més »
Regio I (Pompeia)
Llista dels monuments presents a la Regio I de les excavacions arqueològiques de Pompeia.
Nou!!: Hèctor і Regio I (Pompeia) · Veure més »
Sells (mitologia)
Els Sells (en grec antic Σελλοί Selloi) eren els profetes i endevins de l'Oracle de Dodona, a l'Epir.
Nou!!: Hèctor і Sells (mitologia) · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Hèctor і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Teucre (fill de Telamó)
En la mitologia grega, Teucre (Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax.
Nou!!: Hèctor і Teucre (fill de Telamó) · Veure més »
Teutrant
Segons la mitologia grega, Teutrant (en grec antic Τεύτρας) va ser un rei de Mísia.
Nou!!: Hèctor і Teutrant · Veure més »
The Trojan Women
The Trojan Women (Τρωάδες Les troianes) és una pel·lícula dramàtica greco-britànico-estatunidenca dirigida per Michael Cacoyannis i protagonitzada per Katharine Hepburn, Vanessa Redgrave, Geneviève Bujold i Irene Papas.
Nou!!: Hèctor і The Trojan Women · Veure més »
Timesiteu
Timesiteu (en llatí Timesitheus, en grec antic Τιμησίθεος) fou un poeta tràgic grec que només menciona Suides i dona el nom de les seves obres.
Nou!!: Hèctor і Timesiteu · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hèctor і Troia · Veure més »
Troia (pel·lícula)
Troia (títol original en anglès: Troy) és un drama històric dirigit el 2004 per Wolfgang Petersen que fou nominada a l'Oscar al millor vestuari.
Nou!!: Hèctor і Troia (pel·lícula) · Veure més »
Troilos i Crèssida
Troilos i Crèssida (en anglès: Troilus and Cressida) és una obra dramàtica de William Shakespeare.
Nou!!: Hèctor і Troilos i Crèssida · Veure més »
XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda
La XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda (2017) es va presentar dissabte 4 de febrer al Trinquet de Pelayo: el dia d'abans, ValNet anuncià que hi competirien sis equips (dos parelles i quatre trios), cada un amb el patrocini d'un ajuntament: Benidorm (Pere Roc II, Félix i Monrabal), Murla (Genovés II, Dani de Benavites i Carlos del Genovés, Pedreguer-Mas y Mas (Marc de Montserrat, Pere de Pedreguer i Héctor I), València (Santi de Silla, Santi de Finestrat i Nacho de Beniparrell), Vila-real (Soro III i Javi) i Vinalesa (Puchol II i Jesús de Silla). El nombre de conjunts es va reduir de huit a sis per l'absència de figures com Fageca i Raül, lesionats, o el campió vigent, Miguel de Petrer, que declinà participar per a estudiar l'oposició al cos de bombers, la qual cosa obligà a deixar fora altres pilotaris com Francés, Héctor II o Salva de Massamagrell. Va ser l'última edició que disputà Dani, el qual es retirà només acabar la competició.
Nou!!: Hèctor і XXVI Lliga Professional d'Escala i Corda · Veure més »
(624) Hèctor
624 Hèctor és el troià de Júpiter més gran.
Nou!!: Hèctor і (624) Hèctor · Veure més »
