Accés més ràpid que el navegador!
142 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abadia de Sant Denís, Abat Garí, Abó de Fleury, Abbeville, Adalberó de Laon, Adalberó de Reims, Adalberó II de Metz, Adelaida d'Aquitània, Arnold II de Flandes, Arnold III de Flandes, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Tours, Arquimbald II de Borbó, Balduí II d'Hainaut, Balduí VI de Flandes, Basílica de Saint-Denis, Beatriu de França, Beatriu de Vermandois, Berenguer Ramon I, Berta de Borgonya, Bisbat de Beauvais, Bois de Vincennes, Borrell II, Brunó de Colònia, Carles de Lotaríngia, Carles III de França, Casa del Maine, Casa dels Capets, Comtat d'Orleans, Comtat de Châteaudun, Comtat de Montreuil, Comtat de París, Comtat de Ponthieu, Comtat de Roucy, Comtat de Vendôme, Comtat del Velai, Comtats catalans, Comtes, Conquesta feudal hispànica, Constança d'Arle, Constança de França, Dècada del 980, Dinastia Capet, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Borgonya, Ducat de Lorena, Dux Francorum, Edwiga de Saxònia, Emma d'Itàlia, ..., Enric I d'Alemanya, Enric I d'Anglaterra, Enric I de Borgonya, Enric I de França, Era (cronologia), Ermessenda de Carcassona, Eudes I de Blois, França, França Occidental, Frederic I d'Alta Lorena, Fruià, Fulbert de Chartres, Gòtia, Genealogia general dels Capets, Georges Bordonove, Gerloc, Godofreu I de Verdun, Gregori V, Guillem I d'Anglaterra, Guillem II d'Anglaterra, Guillem III d'Aquitània, Guillem IV d'Aquitània, Història de Barcelona, Història de França, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Hug, Hug el Gran (robertià), Hug I, Hug II de França, Hug II del Maine, Hug III del Maine, Independentisme català, Isabel d'Orleans-Bragança, Joan XV, Llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis de França, Lluís de Baixa Lotaríngia, Lluís V de França, Lluís XVI de França, Lotari I de França, Maiol de Cluny, Marca de Nèustria, Matilde de Flandes, Matilde de Saxònia, Odó I de França, Orleanès, Otó de Baixa Lotaríngia, Otó I de Borgonya, Otó II del Sacre Imperi, Palau de la Cité, París, Principat de Catalunya, Purgatori (La Divina Comèdia), Quierzy, Reforma gregoriana, Regne de França, República Catalana, Ricard I de Normandia, Robert el Fort, Robert I de Borgonya, Robert I de Flandes, Robert II de Flandes, Robert II de França, Robert II de Normandia, Robertians, Roger de Beauvais, Santa Ampolla, Saqueig de Barcelona, Senyoria de Lavardin (Vendôme), Senyoria de Sainte Suzanne, Silvestre II, Susanna d'Itàlia, Teòfana Escler, Teobald I de Blois, Teobald II de Blois, Teodoric I de Lorena, Tractat de Corbeil, Ugo, conte di Parigi, Uniformisme lingüístic a França, Valeric de Leuconay, Vescomtat de Beaumont, Vescomtat de Châteaudun, Victimae paschali laudes, 6 de juliol, 910, 938, 952, 956, 987, 996. Ampliar l'índex (92 més) »
Abadia de Saint-Germain-des-Prés
XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
Nou!!: Hug I de França і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Nou!!: Hug I de França і Abadia de Sant Denís · Veure més »
Abat Garí
Labat Garí,, fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins dels comtats de Carcasona i de Cerdanya vinculats a l'ordre de Cluny.
Nou!!: Hug I de França і Abat Garí · Veure més »
Abó de Fleury
en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).
Nou!!: Hug I de França і Abó de Fleury · Veure més »
Abbeville
Abbeville és un municipi francès, situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Hug I de França і Abbeville · Veure més »
Adalberó de Laon
Adalberó de Laon, també anomenat Ascelí († 1030 o 1031, a l'abadia de Saint-Vincent de Laon), fou bisbe de Laon del 977 al 1030.
Nou!!: Hug I de França і Adalberó de Laon · Veure més »
Adalberó de Reims
Adalberó de Reims (c. 925 – Reims, 23 de gener de 989), va ser el trenta-novè arquebisbe de Reims des de l'any 969 al 989.
Nou!!: Hug I de França і Adalberó de Reims · Veure més »
Adalberó II de Metz
Adalberó II de Metz nascut cap a 958, mort el 14 de desembre de 1005 va ser bisbe de Verdun i després bisbe de Metz de 984 a 1005.
Nou!!: Hug I de França і Adalberó II de Metz · Veure més »
Adelaida d'Aquitània
Adelaida d'Aquitània (~945 - 1004) fou infanta d'Aquitània i reina consort dels Francs (987-996).
Nou!!: Hug I de França і Adelaida d'Aquitània · Veure més »
Arnold II de Flandes
Arnold II de Flandes (vers 961 - † Gant, 30 de març de 987), dit el Jove, va ser comte de Flandes de 965 a 987.
Nou!!: Hug I de França і Arnold II de Flandes · Veure més »
Arnold III de Flandes
Arnold III de Flandes, dit Arnold el Desgraciat, nascut el 1054 mort a Bavinchove, prop de Cassel el 22 de febrer de 1071, va ser comte de Flandes i d'Hainaut de 1070 a 1071.
Nou!!: Hug I de França і Arnold III de Flandes · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Hug I de França і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Hug I de França і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Arquimbald II de Borbó
Arquimbald II de Borbó, anomenat "el Verd", (c.960/70 - c.1031/33) va ser senyor de Borbó de 990 fins a la seva mort.
Nou!!: Hug I de França і Arquimbald II de Borbó · Veure més »
Balduí II d'Hainaut
Balduí II d'Hainaut (nascut al voltant de 1056, mort a Àsia Menor en 1098 prop de Nicea) va ser comte d'Hainaut i Valenciennes (1071-1098) i senyor de Beaumont (Hainaut) a la mort de la seva mare Riquilda d'Hainaut.
Nou!!: Hug I de França і Balduí II d'Hainaut · Veure més »
Balduí VI de Flandes
Balduí VI de Flandes, conegut també com a Balduí de Mons, Balduí d'Hasnon o Balduí el Bo (°vers 1030 - † 1070) fou el fill del comte Balduí V i d'Adela de França (1009 - 1079), comtessa de Corbie, i per tant per la seva mare, el net del rei de França Robert II.
Nou!!: Hug I de França і Balduí VI de Flandes · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Hug I de França і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Beatriu de França
Beatriu (~938 - després del 987 i probablement poc abans l'any 1000) era filla d'Hug el Gran, duc de França, i d'Edwiga de Saxònia.
Nou!!: Hug I de França і Beatriu de França · Veure més »
Beatriu de Vermandois
Beatriu de Vermandois, nascuda vers el 880 i morta després del 931.
Nou!!: Hug I de França і Beatriu de Vermandois · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Hug I de França і Berenguer Ramon I · Veure més »
Berta de Borgonya
Berta de Borgonya (964 - 1010) fou infanta de Borgonya i reina consort de França (997-1003).
Nou!!: Hug I de França і Berta de Borgonya · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: Hug I de França і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bois de Vincennes
Un camí del bosc de Vincennes. El bois de Vincennes (bosc de Vincennes) és un parc situat a l'est de París, a França.
Nou!!: Hug I de França і Bois de Vincennes · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Hug I de França і Borrell II · Veure més »
Brunó de Colònia
Brunó el Gran o Brunó I (925 – 965) va ser Arquebisbe de Colònia, des del 953 fins a la seva mort, i Duc de Lotaríngia a partir del 954.
Nou!!: Hug I de França і Brunó de Colònia · Veure més »
Carles de Lotaríngia
Carles i el seu germà Lotari Carles de Lotaríngia o de Lorena (Laon, cap al 953 - Orleans, 993) va ser duc de la Baixa Lotaríngia.
Nou!!: Hug I de França і Carles de Lotaríngia · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Hug I de França і Carles III de França · Veure més »
Casa del Maine
La casa del Maine fou una nissaga franca que va governar al comtat del Maine i es va estendre per llaços familiars a altres territoris.
Nou!!: Hug I de França і Casa del Maine · Veure més »
Casa dels Capets
Blasó de la casa. La Casa dels Capets o Casa de França (Maison de France) o Capets directes (Capétiens directs) va ser la casa reial que governà França de forma continuada entre els anys 987 al 1328.
Nou!!: Hug I de França і Casa dels Capets · Veure més »
Comtat d'Orleans
El comtat d'Orleans fou una jurisdicció feudal del Regne Franc centrada a Orleans, vigent entre principis del segle IX fins a finals del següent segle.
Nou!!: Hug I de França і Comtat d'Orleans · Veure més »
Comtat de Châteaudun
El comtat de Châteaudun fou una juridiscció feudal de França centrada a Châteaudun (castell de Dun) al sud-oest de París a la regió actual del Centre.
Nou!!: Hug I de França і Comtat de Châteaudun · Veure més »
Comtat de Montreuil
El comtat de Montreuil fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montreuil-sur-Mer.
Nou!!: Hug I de França і Comtat de Montreuil · Veure més »
Comtat de París
El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.
Nou!!: Hug I de França і Comtat de París · Veure més »
Comtat de Ponthieu
El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.
Nou!!: Hug I de França і Comtat de Ponthieu · Veure més »
Comtat de Roucy
El comtat de Roucy fou una jurisdicció feudal del nord de França, centrada a Roucy, departament de l'Aisne (Picardia).
Nou!!: Hug I de França і Comtat de Roucy · Veure més »
Comtat de Vendôme
El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.
Nou!!: Hug I de França і Comtat de Vendôme · Veure més »
Comtat del Velai
El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.
Nou!!: Hug I de França і Comtat del Velai · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Hug I de França і Comtats catalans · Veure més »
Comtes
Comtes és una minisèrie documental sobre els orígens de la nació catalana.
Nou!!: Hug I de França і Comtes · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Hug I de França і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Constança d'Arle
Constança d'Arle (986 - Melun 1032), o de Provença, infanta de Provença i reina consort de França (1003-1031).
Nou!!: Hug I de França і Constança d'Arle · Veure més »
Constança de França
Constança de França (~1078 - 14 de setembre de 1126) va ser la filla del rei Felip I de França, i Berta d'Holanda.
Nou!!: Hug I de França і Constança de França · Veure més »
Dècada del 980
Sense descripció.
Nou!!: Hug I de França і Dècada del 980 · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Hug I de França і Dinastia Capet · Veure més »
Ducat de Baixa Lorena
La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.
Nou!!: Hug I de França і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Hug I de França і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Hug I de França і Ducat de Lorena · Veure més »
Dux Francorum
El títol Duke of the Franks (dux Francorum) ha estat utilitzat per tres oficines diferents, sempre amb "duke" significant l'ordre militar i del príncep implicant alguna cosa similar a sobirà o drets regalians.
Nou!!: Hug I de França і Dux Francorum · Veure més »
Edwiga de Saxònia
Edwiga de Saxònia, També anomenada Hedwige, Hatua o Avoia (nascuda entre el 910 o el 922 i morta entre 959 o el 10 de maig del 965), filla d'Enric l'Ocellaire, rey de la França oriental i la seva segona esposa Matilde de Ringelheim, filla del comte Teodoric de Ringelheim.
Nou!!: Hug I de França і Edwiga de Saxònia · Veure més »
Emma d'Itàlia
Emma d'Itàlia (Filla de Lotari II d'Itàlia i d'Santa Adelaida de Borgonya) El 965/966 casà amb Lotari I de França amb el que tingué dos fills: Lluís, que succeiria en el tron el seu pare i seria el darrer rei carolingi, Lluís V de França i Eudes († c. 13 Novembre 986), canonge de Reims.
Nou!!: Hug I de França і Emma d'Itàlia · Veure més »
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Nou!!: Hug I de França і Enric I d'Alemanya · Veure més »
Enric I d'Anglaterra
Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.
Nou!!: Hug I de França і Enric I d'Anglaterra · Veure més »
Enric I de Borgonya
Enric I de Borgonya o Otó-Enric de París (946 - 1002) fou duc de Borgonya (965- 1002) i suposat comte de Nevers vers 956 a 980 i d'Auxerre vers 996-1002.
Nou!!: Hug I de França і Enric I de Borgonya · Veure més »
Enric I de França
Enric I de França (Reims 1008 - Orleans 1060), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de França (1031-1060).
Nou!!: Hug I de França і Enric I de França · Veure més »
Era (cronologia)
Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.
Nou!!: Hug I de França і Era (cronologia) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Hug I de França і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Eudes I de Blois
Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois. Cap a 978/980, es va casar amb Berta de Borgonya, filla de Conrad III dit el Pacífic, rei de Borgonya. Després del conflicte que va oposar al seu pare a l'arquebisbe de Reims sobre el castell de Coucy, va rebre el 965 aquest castell però «en precari» de l'arquebisbe. En els anys 970, en els conflictes per al ducat de Bretanya, va sostenir al comte de Rennes, Conan, i va consolidar la influència de la seva família en aquest territori. Va rebre del rei carolingi Lotari I de França el títol de comte palatí que es quedarà en la seva família. No va trigar, amb els seus cosins herbertians, a esdevenir fidel dels carolingis contra els robertians. El 988, va ajudar a Carles de Baixa Lotaríngia en la seva presa de Laon, que havia pertangut al seu pare Teobald el Trampós. El 991, abandona el partit del lorenès contra la ciutat de Dreux. Però a la meitat del 991 va ntentar apoderar-se de Melun que pertanyia a Bucard el Venerable, el fidel entre els fidels d'Hug Capet, i va veure com es formava contra ell una aliança comprenent Hug Capet, Ricard I de Normandia i el comte d'Anjou, Folc III Nerra, gendre de Bucard. Va rebre d'Hug Capet el títol d'abat laic de Saint-Martin de Tours i de Marmoutier que va esdevenir la necròpoli dinàstica dels comtes de Blois. Tanmateix, a la primavera del 993, el comte Eudes I de Blois, decebut que Hug Capet i el seu fill s'haguessin negat a conferir-li el títol de duc dels francs, va imaginar, en aliança amb Adalberó de Laon un pla per fer-los capturar en el moment d'una trobada projectada a Metz entre els Capets i l'emperador Otó III i de col·locar al tron a Lluís de Baixa Lotaríngia, fill del duc Carles de Baixa Lotaríngia. Eudes I de Blois s'hauria proclamat llavors duc dels Francs i Adalberó bisbe de Reims. Hug Capet i el seu fill previnguts, van fer fracassar aquesta temptativa. Vers el 995, va entrar en guerra contra el comte d'Anjou, Folc III Nerra, ja en conflicte sobre la seva frontera al Chartres amb Conan I de Bretanya. Eudes I va crear una aliança que reunia el seu cunyat, el duc d'Aquitània, Guillem II de Poitiers (IV d'Aquitània), el comte de Flandes Balduí IV el Barbut, i fins i tot el seu antic enemic, el duc de Normandia, Ricard I. En el transcurs de l'hivern del 995-996, van posar setge davant el castell de Langeais on s'havia refugiat Folc III, però l'arribada del rei Hug Capet al socors de l'angeví va posar fi a la seva empresa. Malalt poc després, Eudes I de Blois va entrar a l'abadia de Marmoutier de Tours on va morir el dijous 12 març de 996. La seva vídua, Berta de Borgonya es va casar de nou amb el rei de França, Robert, el fill d'Hug Capet del qual la mort el 24 d'octubre de 996 va permetre aquest matrimoni al qual el rei difunt era oposat de manera radical.
Nou!!: Hug I de França і Eudes I de Blois · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Hug I de França і França · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Hug I de França і França Occidental · Veure més »
Frederic I d'Alta Lorena
Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978) va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena.
Nou!!: Hug I de França і Frederic I d'Alta Lorena · Veure més »
Fruià
Fruià —apareix amb una diversitat de noms com Fraya, Fruïa, Fruiano, Froilano o Frugifer— fou bisbe de Vic des del 972 fins al 18 d'agost del 992 data de la seva mort.
Nou!!: Hug I de França і Fruià · Veure més »
Fulbert de Chartres
Fulbert de Chartres (960 - 10 d'abril de 1028) fou un bisbe de Chartres, amic i deixeble de Gerbert d'Aurillac.
Nou!!: Hug I de França і Fulbert de Chartres · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Hug I de França і Gòtia · Veure més »
Genealogia general dels Capets
Aquesta és la genealogia general del Capets incloent-hi només les branques legítimes.
Nou!!: Hug I de França і Genealogia general dels Capets · Veure més »
Georges Bordonove
Georges Bordonove, (Enghien-les-Bains (Seine-et-Oise), 25 de maig de 1920 - Antony (Hauts-de-Seine), 16 de març de 2007) va ser un escriptor francès, autor de nombroses obres d'història popular per al públic en general.
Nou!!: Hug I de França і Georges Bordonove · Veure més »
Gerloc
Gerloc (o Geirlaug), batejada l'any 912 a Ruan com Adela (o Adèle) fou filla de Hrolf Ganger, primer duc de Normandia, i de la seva dona, Poppa de Bayeux.
Nou!!: Hug I de França і Gerloc · Veure més »
Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.
Nou!!: Hug I de França і Godofreu I de Verdun · Veure més »
Gregori V
Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.
Nou!!: Hug I de França і Gregori V · Veure més »
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Nou!!: Hug I de França і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »
Guillem II d'Anglaterra
Guillem II d'Anglaterra o Guillem el Roig (vers 1056 - 2 d'agost, 1100) era fill de Guillem el Conqueridor i heretà el Regne d'Anglaterra a la mort del seu pare el 1087.
Nou!!: Hug I de França і Guillem II d'Anglaterra · Veure més »
Guillem III d'Aquitània
Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània, de malnom Cap d'Estopa (~ 910 - 3 d'abril de 963, Saint-Maixent) fou comte de Poitiers (934 -963) i duc d'Aquitània.
Nou!!: Hug I de França і Guillem III d'Aquitània · Veure més »
Guillem IV d'Aquitània
Guillem IV d'Aquitània i II de Poitiers, de malnom Braç de Ferro, fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers del 963 al 995.
Nou!!: Hug I de França і Guillem IV d'Aquitània · Veure més »
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Nou!!: Hug I de França і Història de Barcelona · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Hug I de França і Història de França · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Hug I de França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Hug
* Hug el Gran (robertià) (Fontaines-en-Sologne, ~898 -956, Dourdan), comte de París, marquès de Nèustria (923 -956), duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre (954 -56).
Nou!!: Hug I de França і Hug · Veure més »
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Nou!!: Hug I de França і Hug el Gran (robertià) · Veure més »
Hug I
* Hug I d'Arborea, senyor de Cervera i vescomte de Bas, nebot de Barisó I d'Arborea per part de la seva dona.
Nou!!: Hug I de França і Hug I · Veure més »
Hug II de França
Hug II de França o Hug Magne el Gran (1007 - 1026), rei associat de França (1017-1026).
Nou!!: Hug I de França і Hug II de França · Veure més »
Hug II del Maine
Hug II del Maine (c. 920-925 - † 992) fou comte del Maine al.
Nou!!: Hug I de França і Hug II del Maine · Veure més »
Hug III del Maine
Hug III del Maine (c. 960 - † c. 1015) fou comte del Maine després de la mort del seu pare Hug II.
Nou!!: Hug I de França і Hug III del Maine · Veure més »
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Nou!!: Hug I de França і Independentisme català · Veure més »
Isabel d'Orleans-Bragança
Isabel d'Orleans-Bragança, comtessa de París (Eu 1911 - París 2003).
Nou!!: Hug I de França і Isabel d'Orleans-Bragança · Veure més »
Joan XV
Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.
Nou!!: Hug I de França і Joan XV · Veure més »
Llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes
La portalada on es troba la llinda La llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes és una escultura romànica en baix relleu situada al portal de l'església de Sant Genís de Fontanes, a la comarca del Rosselló.
Nou!!: Hug I de França і Llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Nou!!: Hug I de França і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Hug I de França і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Hug I de França і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís de Baixa Lotaríngia
Lluís de Baixa Lotaríngia (nascut entre 975 i 9801, mort el 1023) fou un membre de la dinastia carolíngia, fill de Carles de Baixa Lotaríngia i la seva segona esposa, Adelais, d'origen desconegut, la filla d'un vassall d'Hug Capet.
Nou!!: Hug I de França і Lluís de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Lluís V de França
Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.
Nou!!: Hug I de França і Lluís V de França · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Hug I de França і Lluís XVI de França · Veure més »
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Nou!!: Hug I de França і Lotari I de França · Veure més »
Maiol de Cluny
Maiol de Cluny (Avinyó (Valclusa) o Valençòla, ca. 906 - Souvigny, 11 de maig de 994) va ser un monjo benedictí provençal, quart abat de Cluny entre i 994.
Nou!!: Hug I de França і Maiol de Cluny · Veure més »
Marca de Nèustria
La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.
Nou!!: Hug I de França і Marca de Nèustria · Veure més »
Matilde de Flandes
Matilde de Flandes (vers 1031 – 2 de novembre de 1083) va ser esposa del rei d'Anglaterra Guillem el Conqueridor.
Nou!!: Hug I de França і Matilde de Flandes · Veure més »
Matilde de Saxònia
Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia.
Nou!!: Hug I de França і Matilde de Saxònia · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Hug I de França і Odó I de França · Veure més »
Orleanès
Situació de l'Orleanès L'Orleanès (Orléanais en francès) és una antiga província del regne de França, amb capital a la ciutat d'Orleans.
Nou!!: Hug I de França і Orleanès · Veure més »
Otó de Baixa Lotaríngia
Otó o Odó de Baixa Lotaríngia (nascut al voltant de 970, va morir el 1012) fou duc de la Baixa Lotaríngia, fill de Carles de la Baixa Lotaríngia i la seva primera dona, una filla de Robert de Vermandois comte de Meaux i Troyes.
Nou!!: Hug I de França і Otó de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Otó I de Borgonya
Otó I de Borgonya (944 - 965), duc de Borgonya (956-965).
Nou!!: Hug I de França і Otó I de Borgonya · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Hug I de França і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Palau de la Cité
Santa Capella, al mig el castell reial amb la torre de l'homenatge sobresortint i la Gran Sala a l'esquerra. El Palau de la Cité va ser la seu del poder dels reis de França entre el i el.
Nou!!: Hug I de França і Palau de la Cité · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Hug I de França і París · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Hug I de França і Principat de Catalunya · Veure més »
Purgatori (La Divina Comèdia)
Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.
Nou!!: Hug I de França і Purgatori (La Divina Comèdia) · Veure més »
Quierzy
Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.
Nou!!: Hug I de França і Quierzy · Veure més »
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Nou!!: Hug I de França і Reforma gregoriana · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Hug I de França і Regne de França · Veure més »
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Nou!!: Hug I de França і República Catalana · Veure més »
Ricard I de Normandia
Ricard I de Normandia (933 - 20 de novembre de 996), dit Ricard sense Por (en francès: Sans Peur), va ser duc de Normandia des de l'assassinat del seu pare Guillem Espasa-llarga el 942 fins a la seva mort el 996.
Nou!!: Hug I de França і Ricard I de Normandia · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Hug I de França і Robert el Fort · Veure més »
Robert I de Borgonya
Robert I de Borgonya, dit el Vell (1011 – Fleury-sur-Ouche, 1076), fou príncep de França i duc de Borgonya (1032-1076).
Nou!!: Hug I de França і Robert I de Borgonya · Veure més »
Robert I de Flandes
Robert I de Flandes.
Nou!!: Hug I de França і Robert I de Flandes · Veure més »
Robert II de Flandes
Robert II de Flandes (c. 1065 - voltants de Meaux, 5 d'octubre de 1111) fou comte de Flandes entre els anys 1093 i 1111.
Nou!!: Hug I de França і Robert II de Flandes · Veure més »
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Nou!!: Hug I de França і Robert II de França · Veure més »
Robert II de Normandia
Robert II de Normandia (vers 1051-10 de febrer del 1134) va ser duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, i pretendent al tron d'Anglaterra.
Nou!!: Hug I de França і Robert II de Normandia · Veure més »
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Nou!!: Hug I de França і Robertians · Veure més »
Roger de Beauvais
Roger de Blois († el 24 de juny de 1022) comte i bisbe de Beauvais, seria segons certs autors el fill d'Eudes I de Blois.
Nou!!: Hug I de França і Roger de Beauvais · Veure més »
Santa Ampolla
La Santa Ampolla al seu relicari original. La Santa Ampolla era un vial que contenia un oli sagrat que, segons la llegenda, es va utilitzar en el baptisme de Clovis I. Una part d'aquest bàlsam es va barrejar amb el sant crisma per servir a la unció dels reis de França durant la cerimònia de coronació.
Nou!!: Hug I de França і Santa Ampolla · Veure més »
Saqueig de Barcelona
El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.
Nou!!: Hug I de França і Saqueig de Barcelona · Veure més »
Senyoria de Lavardin (Vendôme)
Lavardin fou una senyoria feudal del Comtat de Vendôme centrada al castell de Lavardin, a l'actual Loir i Cher, que controlava la vall del Loir.
Nou!!: Hug I de França і Senyoria de Lavardin (Vendôme) · Veure més »
Senyoria de Sainte Suzanne
La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.
Nou!!: Hug I de França і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Hug I de França і Silvestre II · Veure més »
Susanna d'Itàlia
Susanna d'Itàlia o Rozala d'Ivrea (v 937 - Flandes 1003).
Nou!!: Hug I de França і Susanna d'Itàlia · Veure més »
Teòfana Escler
Teòfana Escler (en grec: Θεοφανώ,Teofanó) fou una princesa d'origen romà d'Orient que es va casar amb l'emperador Otó II del Sacre Imperi, A la mort del seu marit va ser emperadriu regent del seu fill durant set anys.
Nou!!: Hug I de França і Teòfana Escler · Veure més »
Teobald I de Blois
Teobald I o Tibau I de Blois el Trampós (francès Thibaut de Blois le Trincheur), nascut cap a 910, mort el 16 de gener de 975/977, va ser comte de Blois, de Chartres, vescomte de Tours, comte sobirà de Châteaudun, senyor de Vierzon i de Sancerre, de Chinon, de Saumur, de Beaugency i de Provins (senyoria anomenada sovint com comtat de Provins).
Nou!!: Hug I de França і Teobald I de Blois · Veure més »
Teobald II de Blois
Teobald II de Blois (979/981 - 11 de juliol de 1004, bur Chartres Saint-Père) fou comte de Blois, Chartres, Châteaudun, Tours, Provins i Reims.
Nou!!: Hug I de França і Teobald II de Blois · Veure més »
Teodoric I de Lorena
Thierry I o Teodoric I, nascut cap a 965, mort entre l'11 d'abril de 1026 i el 2 de gener de 1027, va ser comte de Bar i duc d'Alta Lotaríngia o Lorena.
Nou!!: Hug I de França і Teodoric I de Lorena · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Hug I de França і Tractat de Corbeil · Veure més »
Ugo, conte di Parigi
Ugo, conte di Parigi és una òpera en dos actes de Gaetano Donizetti, sobre llibret de Felice Romani, estrenada el 13 de març de 1832 al Teatre La Scala de Milà.
Nou!!: Hug I de França і Ugo, conte di Parigi · Veure més »
Uniformisme lingüístic a França
«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.
Nou!!: Hug I de França і Uniformisme lingüístic a França · Veure més »
Valeric de Leuconay
Valeric de Leuconay o Valeri -del llatí Walaricus o Galaricus- (Alvèrnia, ~565 - Saint-Valery-sur-Somme, 12 de desembre de 622) fou un monjo i abat columbanià.
Nou!!: Hug I de França і Valeric de Leuconay · Veure més »
Vescomtat de Beaumont
El vescomtat de Mans, del Maine, de vegades també vescomtat del Baix Maine o vescomtat dels Manceaux, que fou més tard el vescomtat de Beaumont o de Sainte-Suzanne, o de Fresnay o de Lude, fou una jurisdicció feudal hereditària del Maine; les seves possessions i el seu rol històric es va desenvolupar principal a l'alt Maine.
Nou!!: Hug I de França і Vescomtat de Beaumont · Veure més »
Vescomtat de Châteaudun
El vescomtat de Châteaudun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Châteaudun, al sud-oest de París, a la regió actual del Centre – Vall del Loira.
Nou!!: Hug I de França і Vescomtat de Châteaudun · Veure més »
Victimae paschali laudes
''Victimae Paschali Laudes'', seqüència atribuïda a Wipo de BorgonyaVíctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir.
Nou!!: Hug I de França і Victimae paschali laudes · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hug I de França і 6 de juliol · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Hug I de França і 910 · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Hug I de França і 938 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Hug I de França і 952 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Hug I de França і 956 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hug I de França і 987 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Hug I de França і 996 · Veure més »
