Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Abat Oliba, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla del riu Guadiaro, Berenguer Ramon I, Bernat Tallaferro, Califat de Còrdova, Castell d'Ullastret, Castell de Verdera, Castelló d'Empúries, Cànoes, Comtat d'Empúries, Comtat del Rosselló, Ermessenda (minisèrie), Ermessenda de Carcassona, Fitna de l'Àndalus, Gausfred I d'Empúries-Rosselló, Gausfred II de Rosselló, Guillem I de Besalú, Guislabert I de Rosselló, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Hug, Hug d'Empúries, Hug I, Llista de comtes d'Empúries, Muhàmmad ibn Hixam, Muro (Mallorca), Peralada, Ponç I d'Empúries, Ramon Borrell I, Ullastret, 965.
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Abat Oliba · Veure més »
Batalla d'Aqbat al-Bakr
La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Batalla d'Aqbat al-Bakr · Veure més »
Batalla del riu Guadiaro
La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Batalla del riu Guadiaro · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Berenguer Ramon I · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Bernat Tallaferro · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Califat de Còrdova · Veure més »
Castell d'Ullastret
Castell d'Ullastret és un edifici del municipi d'Ullastret que ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Castell d'Ullastret · Veure més »
Castell de Verdera
El castell de Verdera (o de Sant Salvador de Verdera o més sovint simplement de Sant Salvador) és una fortificació medieval situada al cim de Sant Salvador Saverdera, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a 670 m sobre el nivell del mar, el pic més alt de la serra de Rodes (que en aquest sector pren el nom de muntanya o serra de Verdera), al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Castell de Verdera · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Castelló d'Empúries · Veure més »
Cànoes
Cànoes (estàndard, en francès Canohès) és un poble i comuna de 4.914 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Cànoes · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Comtat del Rosselló · Veure més »
Ermessenda (minisèrie)
Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Fitna de l'Àndalus
La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Fitna de l'Àndalus · Veure més »
Gausfred I d'Empúries-Rosselló
Gausfred I d'Empúries-Rosselló (900 - 991) va ser comte d'Empúries i Rosselló de 931 fins a la seva mort el 991.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Gausfred I d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Gausfred II de Rosselló
Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Gausfred II de Rosselló · Veure més »
Guillem I de Besalú
Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Guillem I de Besalú · Veure més »
Guislabert I de Rosselló
Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Guislabert I de Rosselló · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Hug
* Hug el Gran (robertià) (Fontaines-en-Sologne, ~898 -956, Dourdan), comte de París, marquès de Nèustria (923 -956), duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre (954 -56).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Hug · Veure més »
Hug d'Empúries
* Hug d'Empúries (mariscal del Temple), darrer mariscal de l'orde del Temple a Terra Santa.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Hug d'Empúries · Veure més »
Hug I
* Hug I d'Arborea, senyor de Cervera i vescomte de Bas, nebot de Barisó I d'Arborea per part de la seva dona.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Hug I · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Muhàmmad ibn Hixam
Muhàmmad ibn Hixam, conegut com a Wàdih (?-1011), fou un cap andalusí d'origen eslau.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Muhàmmad ibn Hixam · Veure més »
Muro (Mallorca)
Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Muro (Mallorca) · Veure més »
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Peralada · Veure més »
Ponç I d'Empúries
Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Ponç I d'Empúries · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Hug I d'Empúries і Ramon Borrell I · Veure més »
Ullastret
Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Hug I d'Empúries і Ullastret · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Hug I d'Empúries і 965 · Veure més »
