Comunicació

342 les relacions: Abaqa, Abdul Karim, Abdul Latif Khan, Abdullah Khan (Horda d'Or), Abu Said Bahadur Khan, Adigués, Ahmad ibn Uways, Ahmad Khan (Horda d'Or), Ahmad Tegüder, Akhidjuk, Alexandre Nevski, Alfabet mongol, Algirdas, Aliança francomongola, Amir Coban, Andrei de Pólotsk, Antiga Gran Bulgària, Anushirwan Khan, Apol·lon Màikov, Arab Xah Khan, Arabshah, Arabxah, Arghun Khan, Argun Aga, Arpa Khan, Art persa, Astracan, Atalik, Aziz Xaikh, Azov (Rostov), Švitrigaila, Äxmät Khan, Àsia Central, Babadag, Bagdad Khatun, Bagrat V de Geòrgia, Baixkíria, Barchin, Basili I de Moscou, Basili II de Moscou, Batalla d'Al-Fule, Batalla de Kulikovo, Batalla de Kunduzca, Batalla de les Aigües Blaves, Batalla de Wadi al-Khazandar, Batalla del riu Vorskla, Batúides, Batu Khan, Bazarji, Bélgorod, ..., Bílhorod-Dnistrovski, Bólgar, Börke, Beg Pulad, Beglerbegi, Bei, Berdibeg, Bereke Sultan, Betsa Pulad, Bilohirsk, Borís Godunov, Borrak Khan, Budjak, Bulgària del Volga, Burak Khan, Burrak Khan, Burtes, Campanya del Caucas (1395), Castell de Kaunas, Cònsol (diplomàcia), Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377), Cobànides, Comtessa de Ségur, Congost de Darial, Conquesta russa de Sibèria, Conquestes mongoles, Crimea, Croada lituana, Cumans, Daniel de Galítsia, Daniyar Khan, David VI de Geòrgia, Demetri I de Moscou, Derbent, Dervix Ali, Dervix Khan, Dewletberdi, Din Muhàmmad, Dinastia Giray, Dinastia jalayírida, Dinastia jànida, Dinastia ruríkida, Dinastia Sufida, Dinastia Yuan, Dmitri I Starxi, Dobrudja, Duwa, Edigu, Emblema nacional de l'Azerbaidjan, Esclavitud a l'edat mitjana, Esen Buka I, Exèrcit romà d'Orient, Feodòssia, Galítsia, Gavriïl Derjavin, Gediminas, Genguis Khan, Genguiskhànides, Ghazan II, Ghiyath al-Din Khan, Gran Ducat de Moscou, Gran Horda Nogai, Guerra a Transoxiana, Guerra Civil lituana, Guerres moscovito-lituanes, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-búlgares, Hacı I Giray, Haji-Tarkhan, Hasan Beg Khan, Hasan Coban, Hülegü, Història d'Estònia, Història de Geòrgia, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'entrepà d'hamburguesa, Història de l'Uzbekistan, Història de Letònia, Història de Lituània, Història de Mongòlia, Història de Rússia, Història de Romania, Història de Sibèria, Història de Txetxènia, Història del budisme tibetà, Història del Caucas, Història del Daguestan, Història del Kazakhstan, Història del Kirguizstan, Horda, Horda Blanca, Horda Blava, Horda de Nogai, Hug III de Xipre, Hussein Khan, Ibak Khan, Ibn Battuta, Il-kanat, Ilban Khan, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Ingúixia, Ingúixos, Inici de la campanya dels Set Anys, Invasió mongola de Khwarezm, Invasió mongola de la Rus de Kíev, Invasions mongoles de Geòrgia, Isaccea, Islam, Iuri I de Moscou, Ivan I de Moscou, Ivan II de Moscou, Jabbarberdi, Jahangir ibn Timur, Jalal al-Din Khan, Janibeg, Janibeg Khan, Jaunutis, Jòtxides, Jeroni de Catalunya, Jitòmir, Jordi V de Geòrgia, Jotxi, Kabardins, Kadirberdi, Kaganbeg, Kaidu Khan, Kalghay, Kanat d'Astracan, Kanat de Crimea, Kanat de Kazan, Kanat de Sibèria, Kanat de Txagatai, Kanat Kazakh, Kanat Kimak, Kara Mehmed, Kara Nogai, Karaunes, Kasim Khan (Kassímov), Kaykaus II, Kaytaks, Köneürgenç, Kęstutis, Kerimberdi, Kertx, Khurasan (província mongola), Khwarizm, Kibak Khan, Kildibeg, Kiptxak, Kitbuqa Noyan, Kulna Khan, Kumyks, Kungrats, Kutjuk Muhammad, Kutlugh Khoja, Ladislau IV d'Hongria, Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, Leszek el Negre, Lipkes, Literatura russa, Llista de banderes per colors, Llista de sobirans de Bulgària, Llista dels primers estats eslaus orientals, Lluís I d'Hongria, Mahmud Ghazan, Mahmud Khan (Horda d'Or), Mahmud Khizr, Mamai, Mamàiev Kurgan, Mangits, Manuel I de Trebisonda, Marco Polo, Màlik Aixraf, Meñli I Giray, Medieval II: Total War, Mehmet II, Merdud Khan, Mikhaïl Iaroslàvitx, Miquel VIII Paleòleg, Miran Xah, Monestir de Martqopi, Mongke Temur, Mordovià, Mubariz al-Din Muhàmmad, Muhàmmad Bulak Khan, Muhàmmad Xaibani, Murad Khoja, Muralla i torres del Kremlin de Moscou, Murtaza Khan (Horda d'Or), Mustafa Khan, Muzaffàrida, Nakhtxivan, Naxçıvan, Nogai Noyan, Nogais, Nogay, Nova Rússia, Nova Sarai, Nur Devlet, Nuruzbeg, Ogodei, Oriol (Rússia), Paiza, Patriarca de Moscou, Pax Mongolica, Península de Manguistau, Petahia de Ratisbona, Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm, Primera gran expedició contra Toktamix (1391), Primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387), Principat de Galítsia, Principat de Galítsia-Volínia, Principat de Moldàvia, Província de Kherson, Província de Poltava, Pulad Khan, Pulad Khan (Horda d'Or), Qasim II, Rússia, Regne de Lituània, República de Nóvgorod, Riazan, Riu Ugrà, Rumèlia, Sadr al-Din Ardabili, Sahib I Giray, Sairam, Saraitxuk, Sayyid Ahmad I, Sayyid Ahmad II, Segon Imperi Búlgar, Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix, Segona guerra de Transoxiana (1388-1389), Servitud a Rússia, Setge, Setge de Jerusalem (1244), Sighnak, Simeó I de Moscou, Smolensk, Starí Krim, Subotai, Sulayman Sufi, Tabarsaran, Tabriz, Taix Timur, Tamgha, Taraz, Tatarstan, Tàtars de Romania, Timúrides, Timur Khan, Timur Khoja, Timur Malik, Tinibeg Khan, Tjekre Khan, Tjimtai, Toktamix, Toktu Khan, Tractat de Dovydiškės, Transmissió del budisme per la Ruta de la Seda, Trisquela, Tuda Mengü, Tulabugha, Tulunbeg, Tver, Txapar Khan, Txerkes Khan, Txuvàixia, Ucraïna, Ulaghji, Uliana de Tver, Ulugh Muhammad Khan, Ulus de Jotxi, Ural, Uways ibn Hasan, Uzbeg Khan, Uzbeks, Volínia, Volga, Vytautas, Xadibeg, Xah Rukh (timúrida), Xaikh Ahmad, Xiban, Xibànides, Xirvanxah, Yasaur, Yusuf Sufi, 1299, 1382, 1502. Ampliar l'índex (292 més) » « Shrink índex

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Horda d'Or і Abaqa · Veure més »

Abdul Karim

Abdul Karim fou kan d'Astracan, possible cogovernant amb el seu germà Qasim I i un tercer germà, i potser sol a partir d'una data que podria ser propera al 1490.

Nou!!: Horda d'Or і Abdul Karim · Veure més »

Abdul Latif Khan

Abdul latif Khan ibn Ibrahim (+1518) fou kan de Kazan, germà de Muhammad Amin.

Nou!!: Horda d'Or і Abdul Latif Khan · Veure més »

Abdullah Khan (Horda d'Or)

Abdullah Khan fou kan de l'Horda d'Or, aparentment un titella designat per Mamai que probablement era un parent seu.

Nou!!: Horda d'Or і Abdullah Khan (Horda d'Or) · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Horda d'Or і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Adigués

Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Caucas. Els adigués són un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adiguèsia (23%) (una república de la Federació russa) i Karatxai-Txerkèssia (11%) (on també són anomenats "txerkessos").

Nou!!: Horda d'Or і Adigués · Veure més »

Ahmad ibn Uways

Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).

Nou!!: Horda d'Or і Ahmad ibn Uways · Veure més »

Ahmad Khan (Horda d'Or)

Ahmad Khan fou kan de la Gran Horda a la mort del seu pare Kutjuk Muhammad, després de vèncer l'oposició del seu germà Mahmud Khan, vers 1460.

Nou!!: Horda d'Or і Ahmad Khan (Horda d'Or) · Veure més »

Ahmad Tegüder

Ahmad Tegüder o Ahmad Takudar (vers 1247-1284) fou el tercer Il-kan de Pèrsia (1282-1284), setè fill d'Hulagu amb la reina Qutui Ḵhatun.

Nou!!: Horda d'Or і Ahmad Tegüder · Veure més »

Akhidjuk

Akhidjuk (Petit Akhi) (mort 1359) fou el malnom d'un emir de nom desconegut que va governar a Tabriz al.

Nou!!: Horda d'Or і Akhidjuk · Veure més »

Alexandre Nevski

, nom complet amb patronímic Aleksandr Iaroslàvitx Nevski (Rus:Александр Ярославич Невский; pronunciat.

Nou!!: Horda d'Or і Alexandre Nevski · Veure més »

Alfabet mongol

L'alfabet mongol o escriptura mongol tradicional o clàssica (en escriptura mongol:, Mongγol bičig; en alfabet ciríl·lic mongol: Mongol bichig), també conegut com a Hudum Mongol bichig, va ser el primer sistema d'escriptura creat específicament per a la llengua mongol, i fou el més usat fins a la introducció del ciríl·lic el 1946.

Nou!!: Horda d'Or і Alfabet mongol · Veure més »

Algirdas

Algirdas, Gran duc de Lituània Segell de Olgierd (Algirdas). 1366 Algirdas (també Olgierd o Olgerdo) (1296 - maig de 1377) va ser el príncep de Kreva i Vítebsk, a més a més de gran duc de Lituània.

Nou!!: Horda d'Or і Algirdas · Veure més »

Aliança francomongola

Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.

Nou!!: Horda d'Or і Aliança francomongola · Veure més »

Amir Coban

Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).

Nou!!: Horda d'Or і Amir Coban · Veure més »

Andrei de Pólotsk

Andrei de Pólotsk (en belarús: Андрэй Альгердавіч, a lituà: Andrius Algirdaitis, nascut circa 1325 — 12 d'agost de 1399 a la batalla del riu Vorskla) era el fill gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.

Nou!!: Horda d'Or і Andrei de Pólotsk · Veure més »

Antiga Gran Bulgària

Búlgars i eslaus en els segles VI-VII L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques romanes d'Orient) va ser el terme usat pels historiadors romans d'Orient per a referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del kan búlgar Kubrat al al nord de la serralada del Caucas, a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.

Nou!!: Horda d'Or і Antiga Gran Bulgària · Veure més »

Anushirwan Khan

Anushirwan Khan (persa: انوشیروان خان, Anūshīrvān Khān) (+ vers 1356) fou un suposat kan il-kànida que va ocupar el tron de 1344 fins a la seva mort el 1357 sota control del cobànida Malik Ashraf, fill i successor de Hasan-i Kucik.

Nou!!: Horda d'Or і Anushirwan Khan · Veure més »

Apol·lon Màikov

, nom complet amb patronímic Apol·lon Nikolàievitx Màikov, Аполло́н Никола́евич Ма́йков, fou un poeta rus, membre corresponent de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1853) i conseller privat (des de 1888).

Nou!!: Horda d'Or і Apol·lon Màikov · Veure més »

Arab Xah Khan

Arab Xah Khan fou cap dels xibànides i kan de l'Horda d'Or on va governar vers 1377-1378.

Nou!!: Horda d'Or і Arab Xah Khan · Veure més »

Arabshah

* Arab Xah Khan, kan xibànida i kan de la Horda d'Or vers 1377-1378.

Nou!!: Horda d'Or і Arabshah · Veure més »

Arabxah

* Arab Xah Khan, kan xibànida i kan de la Horda d'Or vers 1377-1378.

Nou!!: Horda d'Or і Arabxah · Veure més »

Arghun Khan

Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.

Nou!!: Horda d'Or і Arghun Khan · Veure més »

Argun Aga

Argun Aga (Arghun Agha, mongol Arqun Aqa) (mort 1275) fou un administrador mongol de l'Iran (1243-1255), de la tribu oirat, fill de Taidju, comandant mongol de deu mil soldats.

Nou!!: Horda d'Or і Argun Aga · Veure més »

Arpa Khan

Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.

Nou!!: Horda d'Or і Arpa Khan · Veure més »

Art persa

L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.

Nou!!: Horda d'Or і Art persa · Veure més »

Astracan

Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.

Nou!!: Horda d'Or і Astracan · Veure més »

Atalik

Atalik o Ataliq (tàtar Atalıq Аталык) fou el títol donat als tutors dels kans infants inicialment a l'Horda d'Or i després als altres kanats tàtars i a Geòrgia.

Nou!!: Horda d'Or і Atalik · Veure més »

Aziz Xaikh

Aziz Xaikh (Azis Khan, Aziz Xeikh de vegades Osis) fou un kan de l'Horda d'Or, primer governant al mateix temps i després com successor vers 1367 de Pulad Khoja Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Aziz Xaikh · Veure més »

Azov (Rostov)

Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.

Nou!!: Horda d'Or і Azov (Rostov) · Veure més »

Švitrigaila

Švitrigaila per Alessandro Guagnini. Švitrigaila (circa 1370 – 10 de febrer de 1452) fou el Gran Duc de Lituània de 1430 a 1432.

Nou!!: Horda d'Or і Švitrigaila · Veure més »

Äxmät Khan

Äxmät Khan fou un pretendent al kanat de l'Horda d'Or, basat a Crimea, fill i successor de Dewletberdi quan aquest fou assassinat el 1432.

Nou!!: Horda d'Or і Äxmät Khan · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Horda d'Or і Àsia Central · Veure més »

Babadag

Babadag (turc Babadağ o Baba Dagh, Babadagh o Babadaghi) és una ciutat del comtat de Tulcea, Romania, en un petit llac format pel riu Taita a la zona boscosa al nord de la Dobrudja.

Nou!!: Horda d'Or і Babadag · Veure més »

Bagdad Khatun

Bagdad Khatun (? - 30 de novembre de 1335) fou una reina consort de Pèrsia sota els Il-kan.

Nou!!: Horda d'Or і Bagdad Khatun · Veure més »

Bagrat V de Geòrgia

Bagrat V conegut com el gran fou rei de Geòrgia del 1360 al 1393.

Nou!!: Horda d'Or і Bagrat V de Geòrgia · Veure més »

Baixkíria

Situació de la República de Baixkortostan Baixkortostan, oficialment la República de Baixkortostan, també coneguda com a Baixkíria, és una república de Rússia situada entre el Volga i els Urals a l'Europa de l'Est.

Nou!!: Horda d'Or і Baixkíria · Veure més »

Barchin

Barchin o Parchin fou una ciutat de l'Àsia Central destacada perquè fou un dels llocs on l'Horda d'Or encunyava monedes.

Nou!!: Horda d'Or і Barchin · Veure més »

Basili I de Moscou

Basili Dmítrievitx (Василий Дмитриевич Moscou, 30 de desembre de 1371 - Moscou, 27 de febrer de 1425).

Nou!!: Horda d'Or і Basili I de Moscou · Veure més »

Basili II de Moscou

Basili II al seu casament, al mig de la pintura amb la mà dreta alçada i la corona Vassili Vassílievitx "Tiomni" (Moscou, 10 de març de 1415 - Moscou, 27 de març de 1462).

Nou!!: Horda d'Or і Basili II de Moscou · Veure més »

Batalla d'Al-Fule

La batalla d'Al-Fule (per als croats La Fève, en llatí Castrum Fabe), forma part d'un seguit d'enfrontaments armats entre l'exèrcit del Regne de Jerusalem, comandat per Guiu de Lusignan i l'exèrcit de l'imperi aiúbida, comandat per Saladí, que es mantingueren durant més d'una setmana entre el setembre i l'octubre del 1183.

Nou!!: Horda d'Or і Batalla d'Al-Fule · Veure més »

Batalla de Kulikovo

La Batalla de Kulikovo (Куликовская битва transcrit Kulikóvskaia bitva) va enfrontar els tàrtars i els mongols de l'Horda d'Or contra els russos.

Nou!!: Horda d'Or і Batalla de Kulikovo · Veure més »

Batalla de Kunduzca

Campanya de Tamerlà La batalla de Kunduzcha fou un enfrontament decisiu entre les forces del kan de Kiptxak, Toktamish, i les de Tamerlà.

Nou!!: Horda d'Or і Batalla de Kunduzca · Veure més »

Batalla de les Aigües Blaves

La batalla de les Aigües Blaves (belarús; Бітва на СініхВодах, lituà: Mūšis prie Mėlynųjų Vandenų, ucraïnès: Битва на СиніхВодах) va ser una batalla medieval que va tenir lloc en algun moment entre el 24 de setembre i el 25 de desembre de 1362 prop del Sini Vodi del riu Buh Meridional entre els exèrcits del Gran Ducat de Lituània i l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Batalla de les Aigües Blaves · Veure més »

Batalla de Wadi al-Khazandar

La batalla de Wadi al-Khazandar també anomenada tercera batalla d'Homs fou una victòria dels mongols del kan Mahmud Ghazan contra els mamelucs manats per An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun que va tenir lloc els dies 22 i 23 de desembre de 1299.

Nou!!: Horda d'Or і Batalla de Wadi al-Khazandar · Veure més »

Batalla del riu Vorskla

La batalla del riu Vorskla (en rus: Битва на реке Ворскле; en lituà Vorsklos mūšis; en polonès: Bitwa nad Worsklą) va ser una gran batalla medieval de l'Europa Oriental.

Nou!!: Horda d'Or і Batalla del riu Vorskla · Veure més »

Batúides

Els batúides són els descendents de Batu Khan, fill de Jotxi i net de Genguis Khan, que fou la nissaga que va governar el kanat de l'Horda d'Or (traducció turca moderna Altin Ordu) del 1236 al 1502.

Nou!!: Horda d'Or і Batúides · Veure més »

Batu Khan

;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.

Nou!!: Horda d'Or і Batu Khan · Veure més »

Bazarji

Bazarji fou un suposat kan de l'Horda d'Or només esmentat per Hajji Abdul Ghassar- Hauria governat vers el 1361.

Nou!!: Horda d'Or і Bazarji · Veure més »

Bélgorod

Bélgorod - Белгород - és una ciutat de Rússia, situada a la vora del riu Séverski o Síverski Donets i a només 40 km al nord de la frontera amb Ucraïna.

Nou!!: Horda d'Or і Bélgorod · Veure més »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: Horda d'Or і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Bólgar

Bólgar - Болгар - és una ciutat de Rússia, a la república del Tatarstan, centre administratiu del districte de Spasski.

Nou!!: Horda d'Or і Bólgar · Veure més »

Börke

Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266.

Nou!!: Horda d'Or і Börke · Veure més »

Beg Pulad

Beg Pulad fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Beg Pulad · Veure més »

Beglerbegi

Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.

Nou!!: Horda d'Or і Beglerbegi · Veure més »

Bei

obra.

Nou!!: Horda d'Or і Bei · Veure més »

Berdibeg

Berdibeg fou kan de l'Horda d'Or (1357-1359), fill de Janibeg al que va succeir.

Nou!!: Horda d'Or і Berdibeg · Veure més »

Bereke Sultan

Bereke Khan (segona meitat del segle XV) fou un cap mongol xibànida, pare del fundador del Kanat de Khwarizm, Ilbars Khan I Descendia d'Arabshah i per això la dinastia fou anomenada després Dinastia Arabxàhida.

Nou!!: Horda d'Or і Bereke Sultan · Veure més »

Betsa Pulad

Betsa Pulad fou un pretendent al tron de l'Horda d'Or, amb suport de Vitautes el Gran de Lituània, el 1412-1413.

Nou!!: Horda d'Or і Betsa Pulad · Veure més »

Bilohirsk

Bilohirsk (en ucraïnès Білогірськ; en tàtar de Crimea: Qarasuvbazar, Karasubazar; en rus: Белогорск, Belogorsk; grec antic: Mavron Kastron; nom que li donaren els genovesos: Maurocastro) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia però considerada part íntegra d'Ucraïna per la comunitat internacional.

Nou!!: Horda d'Or і Bilohirsk · Veure més »

Borís Godunov

Borís Fiódorovitx Godunov (Бори́с Фёдорович Годуно́в) (c. 1551 - 23 d'abril de 1605) fou el regent de Rússia des de 1584 a 1598, quan passà a ser tsar de Rússia del 1598 al 1605.

Nou!!: Horda d'Or і Borís Godunov · Veure més »

Borrak Khan

* Borruk Khan, kan kazakh.

Nou!!: Horda d'Or і Borrak Khan · Veure més »

Budjak

XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).

Nou!!: Horda d'Or і Budjak · Veure més »

Bulgària del Volga

La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.

Nou!!: Horda d'Or і Bulgària del Volga · Veure més »

Burak Khan

Burak Khan, Barak Khan o Bosak Khan (? - v. 9 d'agost de 1271) fou kan de Txagatai.

Nou!!: Horda d'Or і Burak Khan · Veure més »

Burrak Khan

Burrak Khan (Barak Khan) fou kan de l'Horda Blava vers 1421-1428 i de l'Horda d'Or vers 1424-1427 i breument el 1428.

Nou!!: Horda d'Or і Burrak Khan · Veure més »

Burtes

Burtes o Burdes (antigament aparegueren com Furdes) foren un antic poble pagà del baix Volga entre els khàzars i els búlgars del Volga.

Nou!!: Horda d'Or і Burtes · Veure més »

Campanya del Caucas (1395)

La campanya del Caucas fou una continuació de la campanya de Tamerlà contra Toktamix, que es va desenvolupar sobretot al Caucas i al riu Volga el 1395 i 1396.

Nou!!: Horda d'Or і Campanya del Caucas (1395) · Veure més »

Castell de Kaunas

Castell de Kaunas (en lituà: Kauno pilis) es troba en Kaunas, una ciutat del país europeu de Lituània a 100 km de la capital Vílnius.

Nou!!: Horda d'Or і Castell de Kaunas · Veure més »

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Nou!!: Horda d'Or і Cònsol (diplomàcia) · Veure més »

Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377)

La cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377) fou una campanya militar dirigida personalment per Tamerlà contra el kanat de Mogolistan i el seu kan Kamar al-Din.

Nou!!: Horda d'Or і Cinquena expedició de Tamerlà al Mogolistan (1377) · Veure més »

Cobànides

Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.

Nou!!: Horda d'Or і Cobànides · Veure més »

Comtessa de Ségur

Sophie Rostopchine, comtessa de Ségur (segons l'onomàstica russa Sófia Fiódorovna Rostoptxinà, ciríl·lic Со́фья Фёдоровна Ростопчина́), nascuda l'1 d'agost del 1799 (el 19 de juliol del calendari julià llavors en vigor a Rússia) a Sant Petersburg, morta el 9 de febrer de 1874 a París, fou una escriptora francesa d'origen rus.

Nou!!: Horda d'Or і Comtessa de Ségur · Veure més »

Congost de Darial

Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.

Nou!!: Horda d'Or і Congost de Darial · Veure més »

Conquesta russa de Sibèria

La conquesta russa de Sibèria es va produir als segles XVI i XVII, quan el Khanat de Sibèria es va convertir en una estructura política deslligada dels vassallatges que estaven sent soscavats per les activitats dels exploradors russos.

Nou!!: Horda d'Or і Conquesta russa de Sibèria · Veure més »

Conquestes mongoles

Les conquestes mongoles van tenir lloc al llarg del segle XIII i van donar com a resultat un vast imperi que, vers l'any 1300 abastava gran part d'Àsia i Europa de l'est.

Nou!!: Horda d'Or і Conquestes mongoles · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Horda d'Or і Crimea · Veure més »

Croada lituana

La croada lituana va ser un seguit de campanyes militars sostingudes entre l'Orde Teutònic i l'Orde Livonià, per convertir al cristianisme el territori del Gran Ducat de Lituània.

Nou!!: Horda d'Or і Croada lituana · Veure més »

Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.

Nou!!: Horda d'Or і Cumans · Veure més »

Daniel de Galítsia

Daniel de Galítsia (1201, Gàlitx - 1254, Chełm) (en ucraïnès Данило I Галицький) fou un rei de Galítsia del 1205 al 1255, de Przemyśl el 1211 i de Volodímir del 1212 al 1231.

Nou!!: Horda d'Or і Daniel de Galítsia · Veure més »

Daniyar Khan

Daniyar Khan fou kan de Kassímov, fill i successor de Kasim el 1469.

Nou!!: Horda d'Or і Daniyar Khan · Veure més »

David VI de Geòrgia

David VI fou rei de Geòrgia des del 1246/1247 fins al 1270.

Nou!!: Horda d'Or і David VI de Geòrgia · Veure més »

Demetri I de Moscou

Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).

Nou!!: Horda d'Or і Demetri I de Moscou · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Horda d'Or і Derbent · Veure més »

Dervix Ali

Dervix Ali fou kan d'Astracan posat al tron pels nogais el 1537.

Nou!!: Horda d'Or і Dervix Ali · Veure més »

Dervix Khan

Dervix Khan fou kan de l'Horda Blava i de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Dervix Khan · Veure més »

Dewletberdi

Dewletberdi fou un efímer kan de l'Horda d'Or vers 1427.

Nou!!: Horda d'Or і Dewletberdi · Veure més »

Din Muhàmmad

Din Muhammad Khan fou kan pretendent dels uzbeks al Khurasan, primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida, únic a Khurasan, i el primer sobirà efectiu de la nissaga que poc després va governar a Bukharà.

Nou!!: Horda d'Or і Din Muhàmmad · Veure més »

Dinastia Giray

La dinastia Giray fou la nissaga que va governar el Kanat de Crimea del el 1783 (la dinastia va agafar el nom de Giray a la meitat del).

Nou!!: Horda d'Or і Dinastia Giray · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Horda d'Or і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Nou!!: Horda d'Or і Dinastia jànida · Veure més »

Dinastia ruríkida

La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).

Nou!!: Horda d'Or і Dinastia ruríkida · Veure més »

Dinastia Sufida

La dinastia sufida fou un llinatge local que va governar a Khwarizm des de vers el 1360 fins al 1511.

Nou!!: Horda d'Or і Dinastia Sufida · Veure més »

Dinastia Yuan

La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.

Nou!!: Horda d'Or і Dinastia Yuan · Veure més »

Dmitri I Starxi

Dmitri I Starxi o Dmitri I de Briansk (en lituà: Dmitrijus Algirdaitis 1320 - Batalla del riu Vorskla, 12 d'agost de 1399) va ser el segon fill més gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.

Nou!!: Horda d'Or і Dmitri I Starxi · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: Horda d'Or і Dobrudja · Veure més »

Duwa

Duwa, Tuwa, Du'a o Doa Ledjan (mort el 1307) fou kan de Txagatai (1282 –1307).

Nou!!: Horda d'Or і Duwa · Veure més »

Edigu

Edigu, Edigey, İdegäy, Idiku, Edege Mangit i altres nombroses variacions (1352-1419) fou un emir mongol de l'Horda d'Or que va fundar una nova entitat política que va ser coneguda sota el nom d'Horda Nogaï.

Nou!!: Horda d'Or і Edigu · Veure més »

Emblema nacional de l'Azerbaidjan

L'emblema nacional de l'Azerbaidjan —i no pas un escut d'armes, ja que no segueix les lleis de l'heràldica— barreja símbols tradicionals i moderns.

Nou!!: Horda d'Or і Emblema nacional de l'Azerbaidjan · Veure més »

Esclavitud a l'edat mitjana

Serguei Ivanov. Lesclavitud havia acabat pràcticament a Europa Occidental l'any 1000, substituïda per la servitud.

Nou!!: Horda d'Or і Esclavitud a l'edat mitjana · Veure més »

Esen Buka I

Esen Buka I (o Esen Buka I) fou kan del Kanat de Txagatai (1310 – 1318).

Nou!!: Horda d'Or і Esen Buka I · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: Horda d'Or і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Feodòssia

Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.

Nou!!: Horda d'Or і Feodòssia · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Horda d'Or і Galítsia · Veure més »

Gavriïl Derjavin

, nom complet amb patronímic Gavriïl (o Gavrila) Romànovitx Derjavin (Гаврии́л (Гаври́ла) Рома́нович Держа́вин, fou un dels més grans poetes russos abans d'Aleksandr Puixkin, així com un estadista. Encara que els seus treballs es consideren tradicionalment classicisme literari, el seu millor vers és ric en antítesis i sons conflictius, en una mena de reminiscència de John Donne i altres poetes metafísics.

Nou!!: Horda d'Or і Gavriïl Derjavin · Veure més »

Gediminas

Litas commemorativa dedicada a Gedimin Gedimin (ca. 1275 - hivern de 1341) va ser un governant medieval del Gran Ducat de Lituània des de 1316 a 1341, el que significava governar sobre els lituans i sobre una gran part de l'estat de Rus de Kíev.

Nou!!: Horda d'Or і Gediminas · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Horda d'Or і Genguis Khan · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: Horda d'Or і Genguiskhànides · Veure més »

Ghazan II

Ghazan II fou un suposat kan il-kànida manejat pels cobànida Malik Ashraf que hauria estat proclamat vers el 1356 quan va morir el kan titella Anushirwan; hauria exercit nominalment fins a la invasió de l'Azerbaidjan per l'Horda d'Or el 1357.

Nou!!: Horda d'Or і Ghazan II · Veure més »

Ghiyath al-Din Khan

Ghiyath al-Din Khan fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Ghiyath al-Din Khan · Veure més »

Gran Ducat de Moscou

Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.

Nou!!: Horda d'Or і Gran Ducat de Moscou · Veure més »

Gran Horda Nogai

La Gran Horda Nogai fou el principal grup dels nogais a la mort d'Edigu (Idiku), que van emigrar a l'est del Volga i van acampar al Jaik (riu Ural) i al Yemba.

Nou!!: Horda d'Or і Gran Horda Nogai · Veure més »

Guerra a Transoxiana

La guerra a Transoxiana de 1387-1388 foren unes incursions principalment dels sufis de Khwarizm i de guerrers de Toktamix i la seva Horda (als que es van afegir els jats de Mogulistan només per saquejar).

Nou!!: Horda d'Or і Guerra a Transoxiana · Veure més »

Guerra Civil lituana

La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.

Nou!!: Horda d'Or і Guerra Civil lituana · Veure més »

Guerres moscovito-lituanes

Les Guerres moscovito-lituanes (també conegudes com a guerres russolituanes, o simplement guerres moscovites o guerres lituanes) van ser una sèrie de guerres entre el Gran Ducat de Lituània, aliat amb el Regne de Polònia, i el Gran Ducat de Moscou, que després es convertiria en el Tsarat Rus.

Nou!!: Horda d'Or і Guerres moscovito-lituanes · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: Horda d'Or і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guerres romano-búlgares

Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.

Nou!!: Horda d'Or і Guerres romano-búlgares · Veure més »

Hacı I Giray

Hacı I Giray (abans Hadjdji Giray) (? - 1466) fou el fundador de la dinastia gengiskhànida de kans de Crimea anomenada Dinastia Giray.

Nou!!: Horda d'Or і Hacı I Giray · Veure més »

Haji-Tarkhan

Haji-Tarkhan (de vegades Hashtar Khan, Actarxan o Astrakhan, persa: حاجی‌ترخان Hajji-Tarkhan; rus: Астрахань Astracan) fou una ciutat medieval a la vora del Volga, a la riba dreta, a uns 12 km al nord de la moderna Astracan.

Nou!!: Horda d'Or і Haji-Tarkhan · Veure més »

Hasan Beg Khan

Hasan Beg Khan fou kan de l'Horda d'Or, probablement germà i successor d'Aziz Xaikh vers 1367.

Nou!!: Horda d'Or і Hasan Beg Khan · Veure més »

Hasan Coban

Amir Hasan Coban fou un príncep cobànida de Pèrsia fill d'amir Coban.

Nou!!: Horda d'Or і Hasan Coban · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Horda d'Or і Hülegü · Veure més »

Història d'Estònia

Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.

Nou!!: Horda d'Or і Història d'Estònia · Veure més »

Història de Geòrgia

Escut de Geòrgia adoptat l'1 d'octubre del 2004 La història de Geòrgia comença al paleolític; des d'aquell moment la zona va estar habitada constantment.

Nou!!: Horda d'Or і Història de Geòrgia · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Horda d'Or і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història de l'entrepà d'hamburguesa

verdures i carn picada. American diner''. Els orígens de l'entrepà d'hamburguesa són incerts, però possiblement va ser elaborada per primera vegada en el període que va des de finals del fins a començaments del .

Nou!!: Horda d'Or і Història de l'entrepà d'hamburguesa · Veure més »

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Nou!!: Horda d'Or і Història de l'Uzbekistan · Veure més »

Història de Letònia

La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.

Nou!!: Horda d'Or і Història de Letònia · Veure més »

Història de Lituània

Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.

Nou!!: Horda d'Or і Història de Lituània · Veure més »

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Nou!!: Horda d'Or і Història de Mongòlia · Veure més »

Història de Rússia

La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals.

Nou!!: Horda d'Or і Història de Rússia · Veure més »

Història de Romania

Per història de Romania s'entén, de manera convencional, la història de la regió geogràfica de Romania i els pobles que vivien allà i que, per raó de les diferències culturals específiques i les transformacions polítiques, l'han dotada d'una identitat específica, que ha portat al reconeixement de Romania com a subjecte històric per dret propi.

Nou!!: Horda d'Or і Història de Romania · Veure més »

Història de Sibèria

''La conquesta de Sibèria de Iermak'', una pintura de Vasili Surikov La història de Sibèria es remunta almenys al primer mil·lenni aC amb l'aparició, al territori, d'antigues civilitzacions nòmades, com ara els escites i els xiongnu.

Nou!!: Horda d'Or і Història de Sibèria · Veure més »

Història de Txetxènia

Mapa topogràfic del Caucas Nord Els Nojchi, com s'anomenen els txetxens, són un dels pobles que habiten des de temps immemorials les muntanyes del Caucas; el seu idioma txetxè pertany al grup naj (llengües caucàsiques del nord-centre) de la gran família lingüística caucàsica.

Nou!!: Horda d'Or і Història de Txetxènia · Veure més »

Història del budisme tibetà

El budisme es va difondre activament per primera vegada al Tibet a partir del fins al segle IX dC, principalment des de l'Índia.

Nou!!: Horda d'Or і Història del budisme tibetà · Veure més »

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Nou!!: Horda d'Or і Història del Caucas · Veure més »

Història del Daguestan

Pobles caucàsics en l'antiguitat Daguestan (Daghistan o Daghestan) vol dir 'País de les muntanyes' (dagh, turc, per 'muntanya', i istan, persa, per 'terra') i fou conegut amb aquest nom a partir del.

Nou!!: Horda d'Or і Història del Daguestan · Veure més »

Història del Kazakhstan

Localització del Kazakhstan La història del Kazakhstan descriu el passat humà en la part més àmplia del cinturó de l'estepa eurasiàtica que fou la llar i la cruïlla de camins per a nombrosos grups humans, començant per l'extint pitecantrop i el sinantrop -1.000.000 - 800.000 aC a les Muntanyes Karatau, la mar Càspia i àrees de Balkhaix; l'Home de Neandertal fa 140.000 anys a les Muntanyes Karatau i Kazakhstan Central, i l'arribada de l'Homo Sapiens modern, entre 40 i 12.000 anys aC al sud, centre i est del Kazakhstan.

Nou!!: Horda d'Or і Història del Kazakhstan · Veure més »

Història del Kirguizstan

Mapa històric de l'Àsia Central Home a cavall al Kirguizstan Aquest article tracta sobre la història del Kirguizstan.

Nou!!: Horda d'Or і Història del Kirguizstan · Veure més »

Horda

L'horda era originalment la tenda de campanya del cap d'un grup nòmada i al seu centre administratiu i militar.

Nou!!: Horda d'Or і Horda · Veure més »

Horda Blanca

LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Horda Blanca · Veure més »

Horda Blava

El riu Volga fou usat per l'Horda Blava per expandir-se. L'Horda Blava fou el nom d'una part de l'ulus de Jotxi.

Nou!!: Horda d'Or і Horda Blava · Veure més »

Horda de Nogai

LHorda de Nogai o Horda Nogai és una confederació de nòmades turcs que ocupaven l'estepa pòntica al voltant del 1500 fins que van ser desplaçats cap al sud pels russos.

Nou!!: Horda d'Or і Horda de Nogai · Veure més »

Hug III de Xipre

Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).

Nou!!: Horda d'Or і Hug III de Xipre · Veure més »

Hussein Khan

Hussein Khan o Hussein bin Janibek fou kan d'Astrakhan vers 1521.

Nou!!: Horda d'Or і Hussein Khan · Veure més »

Ibak Khan

Ibak Khan fou kan xibànida de Sibèria.

Nou!!: Horda d'Or і Ibak Khan · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Horda d'Or і Ibn Battuta · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Horda d'Or і Il-kanat · Veure més »

Ilban Khan

Ilban Khan fou kan de l'Horda d'Or vers 1373 a 1375.

Nou!!: Horda d'Or і Ilban Khan · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: Horda d'Or і Imperi Mongol · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Horda d'Or і Imperi Otomà · Veure més »

Ingúixia

Mapa d'Ingúixia Ingúixia, oficialment la República d'Ingúixia, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a Euràsia.

Nou!!: Horda d'Or і Ingúixia · Veure més »

Ingúixos

Els ingúixos són un poble del nord del Caucas, que viu principalment a la república d'Ingúixia.

Nou!!: Horda d'Or і Ingúixos · Veure més »

Inici de la campanya dels Set Anys

La campanya dels Set Anys de Tamerlà es va iniciar el 8 de setembre de 1399, només quatre mesos després de tornar de l'Índia.

Nou!!: Horda d'Or і Inici de la campanya dels Set Anys · Veure més »

Invasió mongola de Khwarezm

La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.

Nou!!: Horda d'Or і Invasió mongola de Khwarezm · Veure més »

Invasió mongola de la Rus de Kíev

La invasió mongola de la Rus de Kíev va començar a l'estat medieval de la Rus de Kíev per un exèrcit de 20.000 mongols nòmades sota el comandament de Subotai i Djebé, que a la Batalla del riu Kalka a 1223 va derrotar les forces de diversos prínceps de Kíev.

Nou!!: Horda d'Or і Invasió mongola de la Rus de Kíev · Veure més »

Invasions mongoles de Geòrgia

Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.

Nou!!: Horda d'Or і Invasions mongoles de Geòrgia · Veure més »

Isaccea

Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi.

Nou!!: Horda d'Or і Isaccea · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Horda d'Or і Islam · Veure més »

Iuri I de Moscou

Il·lustració de Iuri I, o Jordi I, en català Iuri I Daniilovitx (1281? – Vella Sarai, 21 de novembre de 1325), fill primogènit de Daniel I Aleksandrovitx, el considerat primer príncep de Moscòvia.

Nou!!: Horda d'Or і Iuri I de Moscou · Veure més »

Ivan I de Moscou

Ivan I Danílovitx Kalita (Moscou, 1288 - Moscou, 31 de març de 1341) fou Príncep de Moscòvia (1325-1341) i de Vladímir (1328-1341).

Nou!!: Horda d'Or і Ivan I de Moscou · Veure més »

Ivan II de Moscou

Ivan Ivànovitx (Moscou, 30 de març de 1326 - Moscou, 13 de novembre de 1359), anomenat el Gloriós, segon fill d'Ivan I, més conegut com a Ivan Kalita, i d'Elena, governador de les ciutats de Ruza i Zvenigorod, gran príncep de Moscou i príncep de Vladímir (1353-1359).

Nou!!: Horda d'Or і Ivan II de Moscou · Veure més »

Jabbarberdi

Jabbarberdi fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Jabbarberdi · Veure més »

Jahangir ibn Timur

Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.

Nou!!: Horda d'Or і Jahangir ibn Timur · Veure més »

Jalal al-Din Khan

Jalal al-Din Khan (a les cròniques russes Seleni Sultan, a les cròniques poloneses Seledin; a les fonts turques apareix com a Jalalberdi; Schiltberger l'esmenta com a Segelalladin; en tàtar: Cäläletdin; en polonès: Dżalal ad-Din) ((1380–1412)) fou kan de part de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Jalal al-Din Khan · Veure més »

Janibeg

Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Janibeg · Veure més »

Janibeg Khan

Janibeg Khan fou kan de Crimea del 1476 al 1478.

Nou!!: Horda d'Or і Janibeg Khan · Veure més »

Jaunutis

Jaunutis (belarús: Яўнут; literalment home jove; batejat: Ioann, "Jawnuta", "Joan" o "Ivan"; ca. 1300 - després 1366) va ser Gran Duc de Lituània des de la mort del seu pare Gediminas el 1341 fins que va ser deposat pels seus germans grans Algirdas i Kęstutis el 1345.

Nou!!: Horda d'Or і Jaunutis · Veure més »

Jòtxides

Jòtxides és el nom dels descendents de Jotxi, fill de Genguis Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Jòtxides · Veure més »

Jeroni de Catalunya

Jeroni de Catalunya va ser primer bisbe de Cafa entre 1319 i 1325, a Crimea, creat pel papa Joan XXII l'any 1318.

Nou!!: Horda d'Or і Jeroni de Catalunya · Veure més »

Jitòmir

Jitòmir, a vegades transcrit com a Jitómir, (en ucraïnès Житомир, en rus Житомир, en polonès Żytomierz) és una ciutat d'Ucraïna, situada a la meitat occidental del país i capital administrativa de l'óblast de Jitòmir.

Nou!!: Horda d'Or і Jitòmir · Veure més »

Jordi V de Geòrgia

Jordi V de Geòrgia conegut com l'Il·lustre o el Brillant (georgià: გიორგი V ბრწყინვალე, Jordi V Brtskinvale), fou rei de Geòrgia del 1314 fins al 1346.

Nou!!: Horda d'Or і Jordi V de Geòrgia · Veure més »

Jotxi

Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.

Nou!!: Horda d'Or і Jotxi · Veure més »

Kabardins

Els kabardins (ells s'anomenen kebertei, rus Kabardintsi, turc Kabartaylar, també Käsäg) són un poble del nord del Caucas.

Nou!!: Horda d'Or і Kabardins · Veure més »

Kadirberdi

Kadirberdi fou un pretendent al tron de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Kadirberdi · Veure més »

Kaganbeg

Kaganbeg (Kaganbek, Khaghan Khan, Ghiyat al-Din Khaghabek) fou kan de l'Horda d'Or vers 1375 a 1377.

Nou!!: Horda d'Or і Kaganbeg · Veure més »

Kaidu Khan

Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.

Nou!!: Horda d'Or і Kaidu Khan · Veure més »

Kalghay

Kalghay o khalgay (també kalgha i kalghagha) era el títol del representant i de l'hereu del Kan de Crimea i també en altres kanats de l'estepa.

Nou!!: Horda d'Or і Kalghay · Veure més »

Kanat d'Astracan

Kanat d'Astracan (1460-1556) El Kanat d'Astracan va ser un estat feudal tàtar creat arran de la caiguda i desintegració de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Kanat d'Astracan · Veure més »

Kanat de Crimea

El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.

Nou!!: Horda d'Or і Kanat de Crimea · Veure més »

Kanat de Kazan

El Kanat de Kazan (tàtar: Qazan xanlığı/Казан ханлыгы; rus: Казанское ханство, transliteració: Kazanskoe khanstvo) fou un estat medieval tàtar que ocupava el territori de l'antiga Bulgària del Volga entre 1438 i 1552.

Nou!!: Horda d'Or і Kanat de Kazan · Veure més »

Kanat de Sibèria

El Kanat de Sibèria va ser un estat tàtar turc a la futura Sibèria russa.

Nou!!: Horda d'Or і Kanat de Sibèria · Veure més »

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Kanat de Txagatai · Veure més »

Kanat Kazakh

El Kanat Kazakh es fundà el 1465 a les ribes del Jetissú (literalment significa set rius) en la part sud-est de l'actual Kazakhstan per Djanibek Khan i Karai Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Kanat Kazakh · Veure més »

Kanat Kimak

El Kanat Kimak o Kimäk o Kimek fou un important estat turc medieval format principalment pels pobles turcs dels kimaks i kiptxaks a l'àrea dels rius Ob-Irtix.

Nou!!: Horda d'Or і Kanat Kimak · Veure més »

Kara Mehmed

Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).

Nou!!: Horda d'Or і Kara Mehmed · Veure més »

Kara Nogai

Kara Nogai (Kara Nughai, Nukai) fou un possible kan de l'Horda d'Or només esmentat per Hajji Abdul Ghassar; hauria governat vers 1361.

Nou!!: Horda d'Or і Kara Nogai · Veure més »

Karaunes

Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.

Nou!!: Horda d'Or і Karaunes · Veure més »

Kasim Khan (Kassímov)

Kasim Khan fou un kan mongol fundador del Kanat de Kassímov.

Nou!!: Horda d'Or і Kasim Khan (Kassímov) · Veure més »

Kaykaus II

Izz-ad-Din Kaykawus II ibn Kaykhusraw (en àrab i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayḫusraw; en turc Izzeddin Keykavus) fou sultà de Rum del 1246 al 1256 i del 1257 al 1261.

Nou!!: Horda d'Or і Kaykaus II · Veure més »

Kaytaks

Els kaytaks són un poble de Daguestan.

Nou!!: Horda d'Or і Kaytaks · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Horda d'Or і Köneürgenç · Veure més »

Kęstutis

Retrat imaginari de Kęstutis Segell de Kęstutis de 1379 Kęstutis (en belarús: Кейстут; circa 1297 - Kreva, 3/15 d'agost de 1382) fou Duc de Trakai i Gran Duc de Lituània de 1342 a 1382, –junt amb el seu germà Algirdas (fins a 1377, i amb el seu nebot Jogaila fins a 1381–. Governava sobre els lituans i els rutès. El nom Kęstutis es deriva de l'antiga forma del nom Kęstas, apòcope de noms lituans com Kęstaras, Kęstautas (a on Kęs-ti significa «adaptar-se»). Fonts històriques escrites reflecteixen diferents pronúncies lituanes.

Nou!!: Horda d'Or і Kęstutis · Veure més »

Kerimberdi

Kerimberdi fou kan de l'Horda d'Or, fill de Toktamix, i germà i successor de Jalal al-Din Khan mort assassinat en mig d'una batalla el 1412.

Nou!!: Horda d'Or і Kerimberdi · Veure més »

Kertx

Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.

Nou!!: Horda d'Or і Kertx · Veure més »

Khurasan (província mongola)

Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.

Nou!!: Horda d'Or і Khurasan (província mongola) · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Horda d'Or і Khwarizm · Veure més »

Kibak Khan

Kibak Khan (probablement el mateix esmentat a les cròniques russes com Kuidat o Kuidadat) fou kan de l'Horda d'Or, fill de Toktamix i successor del seu germà Kerimberdi el 1414 en oposició a un altre germà, Jabbarberdi, que tenia el suport lituà.

Nou!!: Horda d'Or і Kibak Khan · Veure més »

Kildibeg

Kildi (Kildi Khan) o Kildi Beg o Kildibeg fou un suposat kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Kildibeg · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Horda d'Or і Kiptxak · Veure més »

Kitbuqa Noyan

Kitbuqa Noyan (mort el 1260) va ser un turc cristià de la tribu dels naimans, part de l'Imperi Mongol, tinent i confident d'Hülegü, el primer il-kan de Pèrsia, a qui va ajudar en les seves conquestes en l'Orient Mitjà.

Nou!!: Horda d'Or і Kitbuqa Noyan · Veure més »

Kulna Khan

Kulna Khan (Kulpa Khan, Askulpa, Kildi o Kildi Beg o Kildibeg) fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Kulna Khan · Veure més »

Kumyks

Els kumyks són un poble turc que ocupen la plana de Kumyk al nord del Daguestan i al sud del riu Terek, així com les terres que voregen la mar Càspia.

Nou!!: Horda d'Or і Kumyks · Veure més »

Kungrats

Els kungrats, qongirat, onggirat, khunggirat o konkirat/konkurat, en mongol: хонгират, en kazakh: қоңырат) és una tribu de l'Àsia central, una de les divisions essencials del Mongols. Les variacions sobre el nom inclouen Onggirat, Wangjila (王紀剌), Yongjilie (雍吉烈), i Guangjila (廣吉剌) a fonts xineses, i ongrat o kongrat en turc. Marco Polo els anomena com a "ungrat". Originalment mongols, es van barrejar amb turcs als segles  i. Les pastures originals dels qongirats eren a Mongòlia oriental, prop del llac Hulun. La muller de Genguis Khan, Borte era un membre d'aquesta tribu, i tenia la més alta consideració dins de l'Imperi Mongol. Les mullers de la majoria de governants de la dinastia Yuan i de l'Horda d'Or també eren dels qongirat. Per això tenien poders enormes a les corts dels dos estats. Forçaren als governants de l'Horda d'Or a fer la pau amb Khublai Khan el 1280 i van convèncer a Tokhta Khan d'acceptar la supremacia del Kagan el 1304. Els qongirat sota la reina Dagi i Temüder, el Ministre del Secretariat, arribaren al seu cim polític en la dinastia mongola a la Xina, el principal dels quatre kanats, durant el regnat de Gegin Khan Shidebala (1321-1323). Construïren la ciutat de Yingchang a la moderna Mongòlia Interior el 1271. Després de la mort del Kagan Toghan Temur, es perdia l'estatus imperial a la Xina i els altres estats mongols, i un cos dels qongirat i olkhunut (El clan de Borte) es rendia a la dinastia Ming el 1371. Mentrestant, els qongirat, pertanyien al tumen Khalkha del sud de la moderna Mongòlia Interior i els olkhunuts vivien a la moderna província de Khovd. Al les conques de l'Amu Darya i Sir Darya passava sota el control de tres kanats uzbeks que reclamaven legitimitat de la seva descendència de Genghis Khan. Aquests eren, d'oest a est, els qongirats o kungrats basats en Khiva o Khwarazm (1717-1920), els mangits a Bukharà (1753-1920), i el mings a Kokand (1710-1876). La dinastia Sufi (1359-1388) que havien fundat les elits qongirat a Khwarazm, dominaven el seu propi estat sota el descendents de Jotxi i sota Tamerlà. Els emirs (inaqs o inaks) qongirats esdevingueren governants de facto del Kanat de Khivà vers el 1700 i els seus descendents assoliren el títol de kan ells mateixos el 1804. El 2 de febrer de 1920, el darrer kan de Khivà Sayyid Abdullah, abidcava forçat i el 1924 la república de Khiva era incorporada a la Unió Soviètica. Els descendents dels qongirat es troben entre els mongols a la part occidental de Mongòlia i entre els yugurs al Gansu, Xina. Clans amb aquest nom són coneguts actualment dins dels Juz Mitjàns de la nació Kazakh, els Karakalpaks i els Uzbeks.

Nou!!: Horda d'Or і Kungrats · Veure més »

Kutjuk Muhammad

Kutjuk Muhammad (Kučuk Muhammad, que vol dir Petit Muhammad en oposició a Ulugh Muhammad que vol dir Gran Muhammad) fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Kutjuk Muhammad · Veure més »

Kutlugh Khoja

Kutlugh Khoja fou un kan de l'Horda d'Or que segions Khuandemir va succeir a Murad Khoja i que per tant seria el rival d'Abdullah Khan protegit per Mamai.

Nou!!: Horda d'Or і Kutlugh Khoja · Veure més »

Ladislau IV d'Hongria

Ladislau IV d'Hongria (?, 1262 - Köröshegy, 1290) (en hongarès: IV. László) va ser rei d'Hongria entre el 1272 i el 1290). Fill d'Esteve V d'Hongria i la seva reina cumana Elisabet, no va tenir descendència i va ser succeït pel seu tiet segon, Andreu III d'Hongria. Va ser el penúltim monarca de la dinastia Árpád.

Nou!!: Horda d'Or і Ladislau IV d'Hongria · Veure més »

Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi

La Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi (en rus Свято-Троицкая Сергиева лавра, Sviato-Tróitskaia Sèrguieva lavra) és un monestir ortodox rus, situat a Sérguiev Possad (Сергиев Посад), 70 km al nord-est de Moscou.

Nou!!: Horda d'Or і Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi · Veure més »

Leszek el Negre

Leszek el Negre -Leszek Czarny en polonès- (1241 - 1288) va ser a partir de 1261 Duc de Sieradz, a partir de 1267 de Łęczyca, i entre 1273i 1278 d'Inowrocław, així com de Sandomierz i Cracòvia a partir de 1279.

Nou!!: Horda d'Or і Leszek el Negre · Veure més »

Lipkes

Lipkes, singular Lipka, (a vegades Lubka, Lupka) fou el nom donat als tàtars de Lituània a partir del i després als territoris de l'est i sud-est de Polònia (Volínia/Volhynia i la moderna Belarús fins a Podòlia) estesos des de 1672 a Moldàvia i Dobrudja.

Nou!!: Horda d'Or і Lipkes · Veure més »

Literatura russa

llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.

Nou!!: Horda d'Or і Literatura russa · Veure més »

Llista de banderes per colors

Aquesta és una llista de banderes d'estats, territoris, municipis i d'altres entitats geogràfiques, a més a més d'algunes banderes no geogràfiques, ordenades per la seva combinació de colors dominants.

Nou!!: Horda d'Or і Llista de banderes per colors · Veure més »

Llista de sobirans de Bulgària

Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946.

Nou!!: Horda d'Or і Llista de sobirans de Bulgària · Veure més »

Llista dels primers estats eslaus orientals

Aquest article recull en forma de llista les tribus que vivien en els territoris de l'actual Belarús, Rússia i Ucraïna.

Nou!!: Horda d'Or і Llista dels primers estats eslaus orientals · Veure més »

Lluís I d'Hongria

Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.

Nou!!: Horda d'Or і Lluís I d'Hongria · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: Horda d'Or і Mahmud Ghazan · Veure més »

Mahmud Khan (Horda d'Or)

Mahmud Khan (Mäxmüd Khan) fou pretendent al kanat de l'Horda d'Or o Gran Horda a la mort del seu pare Kutjuk Muhammad vers 1459 o 1460, en lluita contra el seu germà Ahmad Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Mahmud Khan (Horda d'Or) · Veure més »

Mahmud Khizr

Mahmud Khizr Khan fou kan de l'Horda d'Or en dates incertes entre 1359 i 1362.

Nou!!: Horda d'Or і Mahmud Khizr · Veure més »

Mamai

Mamai als peus de Demetri I de Moscou, Monument del Mil·lenni a Nóvgorod Mamai (? - 1380) fou un cap mongol de la família Borjigin (genguiskhànida), que als anys seixanta del va arribar a ser un poderós comandant militar de l'Horda d'Or a les estepes d'Ucraïna i Crimea.

Nou!!: Horda d'Or і Mamai · Veure més »

Mamàiev Kurgan

El Mamaiev Kurgan (rus: Мама́ев Курга́н) és el turó que domina des de l'alçada la ciutat de Volgograd (abans Stalingrad) al sud de Rússia.

Nou!!: Horda d'Or і Mamàiev Kurgan · Veure més »

Mangits

Mangits són una tribu turcomongola avui a l'Uzbekistan.

Nou!!: Horda d'Or і Mangits · Veure més »

Manuel I de Trebisonda

Manuel I Comnè, dit el Gran, fou el quart emperador de Trebisonda.

Nou!!: Horda d'Or і Manuel I de Trebisonda · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: Horda d'Or і Marco Polo · Veure més »

Màlik Aixraf

Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.

Nou!!: Horda d'Or і Màlik Aixraf · Veure més »

Meñli I Giray

Meñli I Giray o Mengli Giray (1445-1515) fou un dels més importants kans de Crimea.

Nou!!: Horda d'Or і Meñli I Giray · Veure més »

Medieval II: Total War

Medieval II: Total War és la continuació indirecta del videojoc Medieval: Total War i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War.

Nou!!: Horda d'Or і Medieval II: Total War · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Horda d'Or і Mehmet II · Veure més »

Merdud Khan

Merdud Khan (o Merdad Khan) fou un efímer kan de l'Horda d'Or vers 1361 o 1362.

Nou!!: Horda d'Or і Merdud Khan · Veure més »

Mikhaïl Iaroslàvitx

''Mikhaïl Iaroslàvitx davant Uzbeg Khan'', obra de Vassili Veresxaguin. Mikhaïl Iraoslàvitx (en rus Михаил Ярославич) (1271 - 22 de novembre de 1318) fou el Príncep de Tver des del 1285, governà com a Gran Príncep de Vladímir des del 1304 fins al 1314 i després des del 1315 fins al 1318.

Nou!!: Horda d'Or і Mikhaïl Iaroslàvitx · Veure més »

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg (en grec) (1234-1282) fou emperador de Nicea i després de conquerir Constantinoble va adoptar el títol d'emperador romà d'Orient del 1260 al 1282.

Nou!!: Horda d'Or і Miquel VIII Paleòleg · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Horda d'Or і Miran Xah · Veure més »

Monestir de Martqopi

El monestir de Martqopi (en georgià: მარტყოფის ღვთაების მონასტერი) és un monestir ortodox georgià proper al poble de Martqopi, a uns 25 km a l'est de Tbilissi, a Geòrgia.

Nou!!: Horda d'Or і Monestir de Martqopi · Veure més »

Mongke Temur

Mangu Timur, Mangu-Timur o Mungka Timur (a les monedes també Mongke Temur o Mongke-Temur, en mongol Möngke Temur o Möngke-Temur) de mal nom Kuluk (el Gloriós o el Cèlebre) fou kan de l'Horda d'Or del 1267 al 1280.

Nou!!: Horda d'Or і Mongke Temur · Veure més »

Mordovià

Els mordovians són un poble que parla llengües ugrofineses i que viu principalment a la república de Mordòvia, però també a Tatarstan, Província d'Uliànovsk, Província de Samara, Província d'Orenburg, Província de Penza, així coma Àsia Central, Armènia i Sibèria.

Nou!!: Horda d'Or і Mordovià · Veure més »

Mubariz al-Din Muhàmmad

Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.

Nou!!: Horda d'Or і Mubariz al-Din Muhàmmad · Veure més »

Muhàmmad Bulak Khan

Muhàmmad Bulak Khan (Mohammed Bülak, Muhàmmad Sultan, a les monedes anomenat Muhàmmad Khan, Bulak Khan, Ghiyath al-Din Muhàmmad Khan o Ghiyath al-Din Muhàmmad Bulak Khan) fou kan de l'Horda d'Or en oposició als kans de Nova Sarai, i protegit per Mamai.

Nou!!: Horda d'Or і Muhàmmad Bulak Khan · Veure més »

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Nou!!: Horda d'Or і Muhàmmad Xaibani · Veure més »

Murad Khoja

Murad Khoja (Amurath) fou un kan de l'Horda d'Or vers 1361-1363.

Nou!!: Horda d'Or і Murad Khoja · Veure més »

Muralla i torres del Kremlin de Moscou

La muralla i les torres del Kremlin de Moscou van ser construïdes al, entre els anys 1485 i 1495, al mateix lloc on abans havia estat la vella muralla de pedra blanca de l'època de Dmitri Ivànovitx Donskoi.

Nou!!: Horda d'Or і Muralla i torres del Kremlin de Moscou · Veure més »

Murtaza Khan (Horda d'Or)

Murtaza Khan fou kan de la Gran Horda, fill i successor d'Ahmad Khan el 1481, sota la superior autoritat del seu germà gran Sayyid Ahmad II.

Nou!!: Horda d'Or і Murtaza Khan (Horda d'Or) · Veure més »

Mustafa Khan

* Pel kan de Xirvan vegeu Mustafà Khan (Xirvan) Mustafa Khan fou kan de l'Horda Blava i es diu que breument kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Mustafa Khan · Veure més »

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.

Nou!!: Horda d'Or і Muzaffàrida · Veure més »

Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

Nou!!: Horda d'Or і Nakhtxivan · Veure més »

Naxçıvan

Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.

Nou!!: Horda d'Or і Naxçıvan · Veure més »

Nogai Noyan

Nogai Noyan, Nogai Khan o Nokhai, que vol dir 'gos', tot i que de manera no despectiva, sinó com «llop» o altres animals) fou un noble mongol, cap d'un ulus i per un temps verdader dirigent de l'Horda d'Or. El seu origen està en Teval, el setè fill de Jotxi (fill de Genguis Khan) que va tenir dos fills, Tàtar i Mongkadr. Tàtar va tenir un fill anomenat Nogai que va esdevenir el cap del ulus del seu avi. Les divisions entre els fills no eren territorials sinó tribals: quan un cap moria deixava la seva tribu entre diversos fills, i les seves zones de pastura eren indeterminades. Les tribus que van correspondre a Teval i després a Nogai foren els antic petxenegs. Nogai es va destacar ja ben jove quan Batu el va designar al front de 10.000 homes al que avui dia és Moldàvia per defensar les fronteres. A la mort de Batu Khan (1255) i la pujada de Berke Khan (germà de Batu, 1257), aquest li va començar a atorgar més poder i va esdevenir cap de les forces mongoles; Se l'anomena el 1259 i 1260 junt amb Tulabugha, dirigint un exèrcit mongol que va assolar el Regne de Polònia a les ordes del general Burundai, ràtzia en que foren saquejades Sandomierz, Cracòvia i altres ciutats. Quan va esclatar la guerra entre Berke i Hulagu (1260), Nogai va dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or. El seu pare Tatar hauria mort vers 1260 servin a Berke. El 1262 va derrotar el Terek a un exèrcit ilkhànida invasor. Nogai va adquirir gran influència a l'Horda d'Or i arreu. L'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg (que havia recuperat Constantinoble el 1261) li va demanar en 1265 una aliança contra el Segon Imperi Búlgar de Constantí Tikh, i el va convidar a assolar les ciutats búlgares a la costa de la mar Negra: Mesèmbria, Anquíalos, Sizòpolis, Agatòpolis i Kaistritza; totes foren devastades i Nogai va rebre valuosos regals de l'emperador; la seva filla Eufrosina Paleòleg, fou enviada al cap mongol com esposa (com abans Maria havia estat enviada a l'harem d'Hulagu). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia lluitant al riu Aksu on fou ferit a l'ull per una fletxa (prop de Tblisi), i es va haver de retirar sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Saraitxuk i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia. Una Saga parla també d'un altre enllaç, una filla de Nogai es va casar amb Feodor Rostislovitch, net de Mitislaf Davidovitch de Smolensk; Feodor tenia alguns drets al tron de Yaroslav pel seu matrimoni amb Maria, l'hereva de l'anterior príncep, però aquesta va morir i els nobles de Yaroslav llavors no van voler reconèixer a Feodor que va optar per casar-se amb la princesa tàrtara que va agafar el nom cristià d'Anna. Nogai li va construir un palau a Sarai, li va cedir les ciutats de Chernigof, Kherson, Kazan i Bolghar, i el va ajudar a obtenir el poder a Yaroslavl. Aquestos fets són llegendaris però amb un rerefons de realitat. La qüestió de si es va fer musulmà sota Berke és discutida, però figura en una llista de conversos enviada al sultà mameluc el 1262/1263 i el 1279/172 el mateix escrivia que era musulmà en una carta al sultà d'Egipte. El 1375 l'exèrcit mongol va fracassar a Lituània i Nogai va enviar un exèrcit de refresc per Galítzia-Volínia (en què les forces d'aquest principat, que era el seu vassall, també foren mobilitzades) i els soldats de Galítzia van assetjar Grodno mentre els tàtars atacaven Novogrodek. Els atacs van aconseguir molt poc. En aquest temps se li havien sotmès els alans i els vlakhs. Poc després Nogai apareix atacant Bulgària on governava Ivan Assèn III, que pretenia alliberar al seu poble del jou tàtar; Miquel VIII Paleòleg li havia donat la mà de la seva filla Maria, vídua de Constantí Assèn I de Bulgària mort per Ivan Assèn III com a mitjà per accedir al tron (1277); Ivan Assèn III fou derrotat en batalla pels tàtars i el príncep Jordi Terter, l'hereu legítim, va pujar al tron. Ivan Assèn III es va refugiar amb Nogai (1280). L'emperador romà d'Orient va enviar a Asanes, casat amb una germana d'Eufrosina (l'esposa de Nogai), per demanar al cap mongol que no donés suport a Ivan Assèn III contra Jordi Terter. Nogai va rebre bé els dos i els va escoltar i llavors va fer matar Ivan Assèn III i va celebrar una festa amb Asanes. A la mort de Möngke Temür de l'Horda d'Or vers 1280 i va començar a aparèixer com a rival més que com a primer vassall del kan; al·legava que el territori que governava no pertanyia al kan sinó que l'havia conquerit per si mateix. Va donar suport al gran príncep Dimitri en contra del seu germà Andreu que tenia el suport de Tuda Mengü (Tuda Mangu) el germà i successor de Mangu Timur. Mercès al seu suport Dimitri va obtenir el tron. Poc després Nogai va començar una guerra amb Tessàlia, en suport del seu sogre Miquel VIII contra el rebel Joan I Ducas el Sebastocrator. Nogai va enviar 4.000 homes; l'exèrcit de Miquel estava acampat prop de Lisimàquia i estava a punt de marxar quan l'emperador va caure malalt sobtadament. Llavors es va saber que els mongols ja arribaven i l'emperador va rebre els missatgers i els va agrair el ràpid enviament d'ajut. Poc després moria Miquel (11 de desembre del 1282) i el va succeir el seu fill Andrònic II Paleòleg que no va voler seguir la guerra; els tàtars no volien tornar amb les mans buides i l'emperador va ordenar al general Miquel Glaba, cap de la cavalleria, d'acompanyar-los al país dels tribal·lis (serbis), vells enemics de l'Imperi, que fou saquejat. El 1284 un cos de tàtars que acampava al Danubi va creuar al riu per anar a saquejar Bulgària governada per Jordi Terter I, arribant fins a Tràcia i Macedònia però foren derrotats pel curopalat Umpertopulos, governador de Mesèmbria. El 1285 els vlacs (vlakhs) que ocupaven les terres entre Constantinoble i Bízie, sospitosos d'haver-se aliat als búlgars, foren deportats a Àsia; el rei Jordi Terter fou obligat pels romans d'Orient a donar la mà de la seva filla Soki al fill de Nogai. A l'Horda d'Or el poder efectiu havia caigut en mans de Tulabugha si bé Tuda Mangu restava com a sobirà; Nogai era de fet independent, i l'hivern del 1285 al 1286 va iniciar l'expedició contra Hongria al costat de Tulabugha. A Hongria regnava Ladislau IV el Cumà, fill d'Esteve IV; la mare de Ladislau era turca; la columna tàrtara era molt forta però va perdre molts homes a causa de les pluges torrencials i les nevades que havien convertit el país en un fangar; a més els guies russos, o alguns, van trair als tàtars; les pèrdues en la retirada foren també notables i es diu que Tulabugha va haver de fugir amb només una dona i una bèstia de càrrega. Nogai, que participava en l'expedició, va patir pèrdues considerables; després d'Hongria, quan els tàtars passaven per Transylvània van haver de combatre al castell de Turusko, al districte habitat pels szeklers d'Aranysos, que els vabn emboscar, i on deu mil tàtars foren fets presoners; no obstant van poder destruir la fortalesa dels saxons a Nukud, la ciutat de Bistritz, el monestir de Sarivar, i algunes altres places; els membres de l'expedició no es van retirar tots, i alguns es van establir al país amb el nom de nogais, a la vora del Theiss (Tisza) on encara queden llocs que ho recorden com Tartar-Falva, Tartar-Szent-Mikklos, Tartar-Szent-Gyorg, Tartaros i Tartarszallasa; en una carta enviada pel papa Honori IV, aquest es queixava al rei hongarès per aliar-se amb l'infidel i es sospita que els tàtars foren cridats a Hongria pel mateix rei, política que finalment li va costar la vida (1290). Probablement les desgràcies d'aquesta expedició van ser una causa important en el trencament entre Tulabugha i Nogai. El 1286 Nogai va forçar al rei Esteve Uroš II Milutin de Sèrbia a reconèixer la seva sobirania. El 1277 un moviment popular a Bulgària dirigida per Ivailo, va derrotar els mongols. El 1287-1288 Tulabugha i Nogai van fer una expedició (la tercera) contra Polònia però el resultat és incert; algunes fonts diuen que van fer 20.000 captius. Pel mateix temps Nogai va derrotar els búlgar i va assetjar a Ivaylo a Silistra. Ivaylo va intentar una aliança amb Nogai però aquest el va matar i va donar el tron a Jordi Terter I que seria el seu vassall. Quan Jordi va fugir a Constantinoble el 1292 Nogai va posar al tron a Smilets. Des del refredament de les relacions amb l'Horda d'Or vers el 1287, el campament de Nogai fou refugi per tots els dissidents entre els quals els fills de Mangu Timur, dirigits per Toktu o Toqtaï, les intrigues del qual van acabar al final amb la deposició i mort de Tulabugha (1290). Toktu (Toqtaï o Toqto’té), va pujar al tron amb el nom de Ghiyath al-Din (1290-1312) sota influència de Nogai. No va pujar el mateix al tron perquè la seva besàvia era una concubina i per tant tenia menys dret, però esperava poder manipular a Toktu. Poc després Nogai enviava a la seva dona Bilak Khatun a la cort de Toktu, com el seu agent a través de la qual esperava exercir influència; però aquesta pretensió de Nogai va molestar a Toktu, que volia governar per a si mateix i es va produir el trencament. Les dues famílies estaven entrellaçades: Kelmish, la germana de Mangu Timur, s'havia casat amb el kunkurat Saljidai Gurkhan; van tenir un fill, Yailak, i una filla, Olju. Yailak es va casar amb Katak, la filla de Nogai i Olju fou l'esposa del seu oncle Mangu Timur i mare de Toktu. Així Yailak era l'oncle de Toktu i el gendre de Nogai. Aquest no havia acabat d'adoptar l'islam com altres prínceps de l'Horda d'Or, però la seva filla Katak si que es va convertir per la força i el seu marit a més la va maltractar. Nogai de fet, fora d'un incerta conversió 25 anys abans probablement per interessos polítics, va romandre xamanista el que li va concedir el suport de molts mongols. Nogai va recordar a Toktu les obligacions que tenia envers ell, sense resultat, ni tampoc una segona ambaixada; després va ordenar als sus fills marxar contra el kan. Marco Polo diu que Toktu fou instigat a la guerra per dos fills de Tuda Mangu que havia estat deposat (i potser mort) per Nogai; i segons Nuwayri, molts caps s'havien refugiat amb Nogai i aquest no els va voler entregar i això sembla que fou una altra causa de la guerra. Segons Nuwayri, Nogai tenia un exèrcit de 200.000 homes; els dos bàndols van lliurar batalla a Yaksi "entre els dos països" (segurament al Dnièper). Toktu fou derrotat i es va retirar i Nogai no el va perseguir i es va retirar amb el botí. Sembla que la causa de no perseguir-lo fou que els genovesos de Crimea havien matat al seu net Agtji mentre recaptava els tributs pel seu avi, i Nogai llavors va anar a les possessions genoveses i les va assolar. Segons Rashid al-Din, Toktu es va presentar al Ozy (Dniper) el 1298 amb 300.000 homes però com que el riu no estava glaçat no el va poder creuar i es va retirar per passar l'estiu al Don. A l'any següent Nogai va creuar el Don i Toktu va reunir el seu exèrcit precipitadament i es va lliurar batalla a un lloc anomenat Tejesmari, al Don, on Toktu fou derrotat i es va retirar a Sarai; dos fills de Tuda Mangu van combatre al costat de Toktu i van fugir junt amb aquest al final de la batalla. Nogai de manera prudent va tornar al darrere el Dnièper saquejant pel camí la ciutat de Krim on van fer molts presoners que Nogai va fer alliberar. Alguns caps de l'exèrcit van escriure a Toktu i li van oferir trair a Nogai i entregar-lo; el complot es va estendre als fills de Nogai i el segon fill, Taga o Teke, al que es va prometre el tron, va entrar en el complot i llavors els conjurats el van fer presoner. Chaga el seu germà gran va marxar contra els revoltats i els va derrotar i Teke va fugir a la nit amb 300 partidaris. Toktu va decidir aprofitar el conflicte i va creuar el Dnièper amb 600.000 mil homes (xifra sens dubte exagerada) i va acampar al riu Berka o Bug prop del campament enemic i quan Nogai es va presentar amb 300.000 homes va fingir que estava malalt i que sempre havia estat lleial als kans i que qualsevol deslleialtat era cosa dels seus fills; mentre Chaga havia creuat el riu a poca distància per sorprendre a l'enemic per darrere; però Toktu se'n va assabentar i va preparar la batalla; la lluita fou ferotge i finalment Toktu va aconseguir la victòria. Aquesta batalla s'hauria llirat al Kagamlik prop del Dnièper. Nogai es va retirar amb mil homes al país dels kelards (hongaresos). En la fugida fou ferit per un rus al servei de Toktu, i va morir en ruta, o segons una altra versió un rus el va ferir i li va demanar ser portat davant Toktu, però l'oficial li va tallar el cap i el va portar al kan, el qual es va queixar que un soldat hagués matat a un noble mongol, i va fer matar el rus. Toktu va tornar a Sarai. Això hauria passat el 1299. L'Horda que va governar va agafar el seu nom. Jordi Paquimeres diu que el Kuzimpaxis (el cap dels xamans) a la mort de Nogai, va agafar la seva dona Chini i fill Buri i va fugir per mar cap a Pèrsia, però a causa de mals vents va arribar a Heraclea Pòntica on fou fet presoner però fou perdonat i alliberat quan va esdevenir cristià; Von Hammer diu que el seu nom era Kasim Beg. Chini i Buri foren acollits per Ghazan. Nogai va deixar tres fills, Chuke (Chaga) el Tzakas dels romans d'Orient, Teke o Taga, i Buri (aquest darrer estava casat amb una filla d'Abaqa de Pèrsia). Va deixar també dues filles, Togulja, casada amb Taz, dill de Munjuk, un oficial de Toktu, que foren els pares d'un fill anomenat Aktaji; i una altra filla de nom Kayan, casada amb Yailak, ja abans esmentada. La mare de Chuke o Chaga es deia Alakka o khatun Alagh (Алаг) i era la seva esposa principal. Fou Chaga el que va succeir al seu pare en el que quedava del seu ulus.

Nou!!: Horda d'Or і Nogai Noyan · Veure més »

Nogais

Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.

Nou!!: Horda d'Or і Nogais · Veure més »

Nogay

* Nogai, llengua.

Nou!!: Horda d'Or і Nogay · Veure més »

Nova Rússia

XVII, on es va crear la "Nova Rússia". La Governació de Novorossiysk, de l'Imperi Rus. La capital era Dnipropetrovsk, que es va dir durant un temps "Novorossisk". La Nova Rússia (en rus, Новороссия) fou una sotsdivisió territorial de l'Imperi Rus situada al voltant del Mar d'Azov i al llarg de la costa del Mar Negre, comprenent la península de Crimea, la regió d'Odessa, les estepes del sud de Rússia i la part oriental de la Ucraïna actual (les actuals oblasts de Donetsk, Dniepropetrovsk, Mikolaiv, Kherson, Kirovohrad, etc.), així com el sud de la Transnístria (antic Jedisan), a Moldàvia.

Nou!!: Horda d'Or і Nova Rússia · Veure més »

Nova Sarai

Els dominis de l'Horda d'Or el 1389. Nova Sarai es mostra amb una estrella. Els cercles buits situen altres ciutats. Nova Sarai (anomenada també Sarai-al-Jadid a les monedes; coneguda també com a Gran Sarai) fou una ciutat capital de l'Horda d'Or, als segles XIII, XIV i XV.

Nou!!: Horda d'Or і Nova Sarai · Veure més »

Nur Devlet

Nur Devlet (+ abans 1503) fou kan de Crimea (1466-1467, 1467-1469 i 1475-1476) i kan de Kassímov.

Nou!!: Horda d'Or і Nur Devlet · Veure més »

Nuruzbeg

Nuruzbeg o Nurusbeg (Nurus Khan, Nuruz Khan, Nurus Beg, Nuruz Beg, Nawruz Khan, Nawruz Beg i altres variacions) fou un kan de l'Horda d'Or, suposat germà i successor de Kulna Khan, al que hauria assassinat el 1360.

Nou!!: Horda d'Or і Nuruzbeg · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.

Nou!!: Horda d'Or і Ogodei · Veure més »

Oriol (Rússia)

Oriol (en rus Орёл, literalment àguila), és una ciutat de Rússia, capital de la província homònima.

Nou!!: Horda d'Or і Oriol (Rússia) · Veure més »

Paiza

editor.

Nou!!: Horda d'Or і Paiza · Veure més »

Patriarca de Moscou

L'Església dels Dotze Apòstols, seu domèstica dels Patriarques de Moscou El Patriarca de Moscou i de Totes les Rússies - ПатриархМосковский и всея Руси - és el títol del màxim representant de l'Església Ortodoxa Russa, també coneguda com a Patriarcat de Moscou.

Nou!!: Horda d'Or і Patriarca de Moscou · Veure més »

Pax Mongolica

Una ampliació de l'Atles Català que mostra a Marco Polo viatjant cap a l'est durant la ''Pax Mongolica'' La Pax Mongolica (coneguda de vegades com a Pax Tatarica) és una expressió llatina que significa 'Pau Mongòlica'.

Nou!!: Horda d'Or і Pax Mongolica · Veure més »

Península de Manguistau

La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.

Nou!!: Horda d'Or і Península de Manguistau · Veure més »

Petahia de Ratisbona

Recorregut aproximat del viatge de Petahia Petahia de Ratisbona, també conegut com a Petachiah Ben Yakov, Moses Petachiah o Petachiah de Regensburg, fou un rabí d'origen bohemi de finals del i principis del recordat per haver realitzat extensos viatges per tota Europa de l'Est, la regió del Caucas i l'Orient Mitjà.

Nou!!: Horda d'Or і Petahia de Ratisbona · Veure més »

Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.

Nou!!: Horda d'Or і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm · Veure més »

Primera gran expedició contra Toktamix (1391)

La primera gran expedició contra Toktamish que va fer Tamerlà amb tot el seu exèrcit i la finalitat de liquidar el problema, fou l'expedició del 1391.

Nou!!: Horda d'Or і Primera gran expedició contra Toktamix (1391) · Veure més »

Primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387)

La primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387) foren dues campanyes militars dels timúrides cap al regne de Geòrgia, la primera i segona de les vuit expedicions que s'hi van fer durant el regnat de Tamerlà.

Nou!!: Horda d'Or і Primera i segona expedició de Tamerlà a Geòrgia (1386-1387) · Veure més »

Principat de Galítsia

El Principat de Galítsia o Kalieshi/Kialioshi; romanització ucrainès:Halytske kniazivstvo; rus:Галицкое княжество; antic eslau: Галицкоє кънѧжьство; romanès: Cnezatul Halici), o Principat de Galitsia Rus' va ser un principat eslau oriental medieval, i un dels principals estats regionals dins l'àmbit polític de la Rus de Kiev, establert per membres de la línia més antiga dels descendents de Iaroslav I. Un tret característic d'aquest regne era un paper important de la noblesa i dels ciutadans en la vida política, el qual era una condició principal per al domini del príncep. Galitsia, com s'esmenta cap al 1124, va ser la seu d'Ivan Vasilkóvitx, nét de Rostislav de Tmutarakan. Segons Mikhailo Hrushevski, el regne de Galitsia va ser transferit a Rostislav a la mort del seu pare Vladimir de Nóvgorod, però aquest va ser expulsat pel seu oncle originari de Tmutarakan. El regne va passar a Yaropolk Iziaslavich, fill del Gran Príncep de Kíev Iziaslav I.Galitsia va esdevenir una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna, fomant part en l'actualitat de l'óblast d'Ivano-Frankivsk a l'Ucraïna Oriental. 343x343px.

Nou!!: Horda d'Or і Principat de Galítsia · Veure més »

Principat de Galítsia-Volínia

El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímir, que seran units en un sol estat a finals del.

Nou!!: Horda d'Or і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »

Principat de Moldàvia

El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.

Nou!!: Horda d'Or і Principat de Moldàvia · Veure més »

Província de Kherson

La província de Kherson (en ucraïnès: Херсонська область, transcrit al català: Khersonska òblast; transliterat amb el sistema científic internacional: Khersons'ka oblast; forma curta: Херсонщина, Khersònsxina o Khersònxtxina) és una província d'Ucraïna, just al nord de la península de Crimea i que inclou l'últim tram i el delta del Dniéper.

Nou!!: Horda d'Or і Província de Kherson · Veure més »

Província de Poltava

El Monestir de la Transfiguració de Mhar, prop de Lubny. L'estació de tren de Lubný. Monestir de l'aixecament de la creu a Poltava ciutat, una perla del barroc ucraïnès. La província de Poltava (ucraïnès: Полтавська oбласть, transcrit al català: Poltavska óblast, transcrit mostrant els senyals tous: Poltavs'ka óblast; nom informal: Полтавщина, Poltàvsxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna central.

Nou!!: Horda d'Or і Província de Poltava · Veure més »

Pulad Khan

Pulad Khan (Pulad Timur, Mir Pulad Khan, Pulad Khoja Khan) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Kutlugh Khoja vers 1363.

Nou!!: Horda d'Or і Pulad Khan · Veure més »

Pulad Khan (Horda d'Or)

Pulad Khan fou kan de l'Horda d'Or posat al tron per Edigu, cap de l'Horda Nogai, el 1407 després d'enderrocar al seu oncle Shadibeg.

Nou!!: Horda d'Or і Pulad Khan (Horda d'Or) · Veure més »

Qasim II

Qasim II (Kasim II) fou un kan d'Astracan, que apareix per primer cop el 1532.

Nou!!: Horda d'Or і Qasim II · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Horda d'Or і Rússia · Veure més »

Regne de Lituània

El Regne de Lituània era una monarquia lituana que va existir des de 1251 fins aproximadament 1263.

Nou!!: Horda d'Or і Regne de Lituània · Veure més »

República de Nóvgorod

La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles  i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.

Nou!!: Horda d'Or і República de Nóvgorod · Veure més »

Riazan

Riazan o Riazany (en rus Рязань) és una ciutat del Districte Federal Central de Rússia, el centre administratiu de la província de Riazan.

Nou!!: Horda d'Or і Riazan · Veure més »

Riu Ugrà

L'Ugrà - Угра - és un riu de Rússia, un afluent per l'esquerra de l'Okà.

Nou!!: Horda d'Or і Riu Ugrà · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Horda d'Or і Rumèlia · Veure més »

Sadr al-Din Ardabili

Sadr al-Din Ardabili o xaykh Sadr al-Din Musa (1305 -1391) fou el segon fill de Safi al-Din, l'ancestre de la dinastia safàvida i cap de la confraria.

Nou!!: Horda d'Or і Sadr al-Din Ardabili · Veure més »

Sahib I Giray

Sahib I Giray (1501—1551) fou kan de Kazan (1521-1524) i de Crimea (1532-1551).

Nou!!: Horda d'Or і Sahib I Giray · Veure més »

Sairam

Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".

Nou!!: Horda d'Or і Sairam · Veure més »

Saraitxuk

Saraitxuk (de vegades Seraichuk, Sarayčuk, Saray-Jük) contracció de Sarai Kuçuk o Petita Sarai fou una ciutat de l'Horda d'Or i després del Kanat d'Astracan, a la vora del riu Ural o Yaik a uns 60 km de la desembocadura.

Nou!!: Horda d'Or і Saraitxuk · Veure més »

Sayyid Ahmad I

Sayyid Ahmad I fou kan de l'Horda d'Or, germà i possible successor de Derwish Khan el 1419.

Nou!!: Horda d'Or і Sayyid Ahmad I · Veure més »

Sayyid Ahmad II

Sayyid Ahmad II fou kan de l'Horda d'Or ara anomenada pels turcs com a Gran Horda (Takht Il o potser Tak Xi que vol dir Primera Horda), successor del seu pare Ahmad Khan quan fou assassinat el 1481.

Nou!!: Horda d'Or і Sayyid Ahmad II · Veure més »

Segon Imperi Búlgar

El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).

Nou!!: Horda d'Or і Segon Imperi Búlgar · Veure més »

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Nou!!: Horda d'Or і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix · Veure més »

Segona guerra de Transoxiana (1388-1389)

La segona guerra de Transoxiana fou la que es va lliurar el 1388-1389 quan les tropes de l'Horda d'Or liderada per Toktamix van tornar a envair Transoxiana com ja havien fet el 1387-1388 i es van enfrontar a les forces de Tamerlà.

Nou!!: Horda d'Or і Segona guerra de Transoxiana (1388-1389) · Veure més »

Servitud a Rússia

Serguei Ivanov. El sistema de servitud establert a Rússia (Крепостное право, Krepostnóie Pravo) — que va començar a existir ja al amb la Rus de Kíev — és un sistema que sorgeix per la dependència del pagès o granger del terratinent o senyor de la terra.

Nou!!: Horda d'Or і Servitud a Rússia · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Horda d'Or і Setge · Veure més »

Setge de Jerusalem (1244)

El setge de Jerusalem del 1244 es produí en el context de la Sisena Croada, per part de l'exèrcit dels corasmis, que conqueriren la ciutat el juliol d'aquell any.

Nou!!: Horda d'Or і Setge de Jerusalem (1244) · Veure més »

Sighnak

Sighnak fou una antiga ciutat de l'Àsia Central (avui dia al Kazakhstan, óblast de Khizilordà) que fou capital de l'Horda Blava (Horda Blanca a les fonts perses) tot i que és gairebé desconeguda.

Nou!!: Horda d'Or і Sighnak · Veure més »

Simeó I de Moscou

Simeó o Semen I Ivanovich Gordyi (Moscou, 7 de novembre de 1316 - Moscou, 27 d'abril de 1353).

Nou!!: Horda d'Or і Simeó I de Moscou · Veure més »

Smolensk

Smolensk (en rus Смоле́нск, Pronúncia smɐˈlʲensk) és una ciutat de l'oest de Rússia, capital de la província de Smolensk, situada al costat del riu Dnièper.

Nou!!: Horda d'Or і Smolensk · Veure més »

Starí Krim

Starí Krim (ucraïnès: Старий Крим; tàtar: Eski Qırım, rus: Старый Крым) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.

Nou!!: Horda d'Or і Starí Krim · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Subotai · Veure més »

Sulayman Sufi

Sulayman Sufi fou un amir de la tribu Kungrat, del clan Sufi, que va accedir al poder vers el 1380 a Khwarizm.

Nou!!: Horda d'Or і Sulayman Sufi · Veure més »

Tabarsaran

Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Horda d'Or і Tabarsaran · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Horda d'Or і Tabriz · Veure més »

Taix Timur

Taix Timur o Tash Timur fou un suposat kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Taix Timur · Veure més »

Tamgha

Tamgha és una paraula turca que vol dir signe, segell, i per extensió taxa comercial.

Nou!!: Horda d'Or і Tamgha · Veure més »

Taraz

Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.

Nou!!: Horda d'Or і Taraz · Veure més »

Tatarstan

Tatarstan, oficialment la República del Tatarstan, de vegades també anomenada Tatària, és una república de la Federació Russa, situada a l'Europa de l'Est.

Nou!!: Horda d'Or і Tatarstan · Veure més »

Tàtars de Romania

Distribució dels tàtars a Romania (cens del 2002) Els tàtars de Romania (en) o els tàtars de Dobrujan són un grup ètnic turc que està present a Romania des del.

Nou!!: Horda d'Or і Tàtars de Romania · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: Horda d'Or і Timúrides · Veure més »

Timur Khan

Timur Khan (Temür Khan) fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Timur Khan · Veure més »

Timur Khoja

Timur Khoja fou un kan de l'Horda d'Or vers 1362, esmentat només a les cròniques russes a menys que fos la mateixa persona que Kutlughbeg o Kutlugh Timur.

Nou!!: Horda d'Or і Timur Khoja · Veure més »

Timur Malik

Timur Malik (Temür Malik) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.

Nou!!: Horda d'Or і Timur Malik · Veure més »

Tinibeg Khan

Tinibeg Khan fou un efímer kan de l'Horda d'Or, fill i successor d'Uzbeg Khan el 1241.

Nou!!: Horda d'Or і Tinibeg Khan · Veure més »

Tjekre Khan

Tjekre Khan o Chekre Khan fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Horda d'Or і Tjekre Khan · Veure més »

Tjimtai

Tjimtai o Tjimtaï (Chimtai o Chimtay) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.

Nou!!: Horda d'Or і Tjimtai · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Horda d'Or і Toktamix · Veure més »

Toktu Khan

Toktu Khan, Toktu, Toktogu, Toqtaï, Toqto’té, Tokhta, Toqta, Tokhtai o Tokhtogha (segle XII), fou un kan de l'Horda d'Or, fill de Mongke Temur i successor de Tulabugha.

Nou!!: Horda d'Or і Toktu Khan · Veure més »

Tractat de Dovydiškės

El tractat de Dovydiškės (en lituà: Dovydiškių sutartis; (en polonès: Traktat w lasach dawidyskich o Traktat w Dawidyszkach), Daudiske, o Daudisken, va ser un tractat secret signat el 31 de maig de 1380 entre Jogaila, el Gran duc de Lituània, i Winrich von Kniprode, el Gran mestre de l'orde Teutònic. El tractat estava dirigit contra l'oncle de Jogaila, Kęstutis, i els seus efectes van precipitar la Guerra Civil lituana de 1381-1384.

Nou!!: Horda d'Or і Tractat de Dovydiškės · Veure més »

Transmissió del budisme per la Ruta de la Seda

dataarxiu.

Nou!!: Horda d'Or і Transmissió del budisme per la Ruta de la Seda · Veure més »

Trisquela

Trisqueles a la tomba megalítica de Newgrange (Irlanda) micènica (s.XVI a.C) decorada amb trisqueles espiralades, al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Estàter d'argent d'Aspendos (Pamfília), representant un foner i una trisquela amb cames humanes Dracma de Siracusa amb Ares en una cara i la trisquela a l'altra (s.IV a.C) Moneda dels celtes del Rin del tipus "copa d'arc iris", associant els símbols solars de la trisquela i el disc puntuat Disc celta de bronze amb trisqueles encaixades (Derry, Irlanda del Nord) Trisquela de serps en una pedra pintada vikinga (Gotland) Una trisquela és un motiu iconogràfic format per tres espirals, tres línies corbades o tres cames humanes flexionades, unides en el centre i disposades amb simetria rotacional.

Nou!!: Horda d'Or і Trisquela · Veure més »

Tuda Mengü

Tuda Mengü, Tuda Mangu o Tode Mongke (mongol: Тодмөнх) fou kan de l'Horda d'Or del 1280 al 1287.

Nou!!: Horda d'Or і Tuda Mengü · Veure més »

Tulabugha

Tulabugha (Tula Buqa o Tula Buka) fou un cap mongol, potser fins i tot kan de l'Horda d'Or o que almenys la va dirigir amb amplis poders des de 1280 i amb plens poder dels 1287 al 1290.

Nou!!: Horda d'Or і Tulabugha · Veure més »

Tulunbeg

Tulunbeg (Tülüngbeg) o Tulunbek fou un kan de l'Horda d'Or vers 1371 a 1373.

Nou!!: Horda d'Or і Tulunbeg · Veure més »

Tver

Tver - Тверь - és una ciutat de Rússia, centre administratiu de la província de Tver.

Nou!!: Horda d'Or і Tver · Veure més »

Txapar Khan

Txapar Khan (de vegades Djeper Khan) fou un kan mongol de la branca ogodeïda, fill i successor de Kaidu Khan quan aquest va morir el 1301.

Nou!!: Horda d'Or і Txapar Khan · Veure més »

Txerkes Khan

Txerkes Khan fou un suposat kan de l'Horda d'Or esmentat únicament per Khuandemir, successor vers 1362 de Nuruzbeg o vers 1363 de Kildibeg (si era diferent de Kulna Khan).

Nou!!: Horda d'Or і Txerkes Khan · Veure més »

Txuvàixia

La República de Txuvàixia (Txuvàixkaia Respúblika;, Çovaş Respupliki), o Txuvàixia (Txuvàixia;, Çovaş Yen), és un subjecte federal de Rússia (una república) situat a l'Europa de l'Est.

Nou!!: Horda d'Or і Txuvàixia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Horda d'Or і Ucraïna · Veure més »

Ulaghji

Ulaghji fou un fill de Batu Khan i germà de Sartak Khan,suposat kan de l'ulus de Jotxi (després conegut com a Horda d'Or) i de l'Horda Blanca.

Nou!!: Horda d'Or і Ulaghji · Veure més »

Uliana de Tver

Uliana Alexandrovna de Tver (en rus:Ульяна Александровна Тверская) (ca. 1325 - tardor 1392) va ser una de les filles del Gran Príncep Alexandre de Tver i Anastàsia d'Hálych, i la segona esposa del Gran Duc de Lituània Algirdas.

Nou!!: Horda d'Or і Uliana de Tver · Veure més »

Ulugh Muhammad Khan

Ulugh Muhammad Khan, Ulugh Muhammed o Olugh Mokhammad (a les fonts russes Ulanus) (mort el 1446) fou kan de l'Horda d'Or dues vegades i fundador del Kanat de Kazan.

Nou!!: Horda d'Or і Ulugh Muhammad Khan · Veure més »

Ulus de Jotxi

L'ulus de Jotxi fou la divisió tribal assignada a Jotxi, fill de Genguis Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Ulus de Jotxi · Veure més »

Ural

L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.

Nou!!: Horda d'Or і Ural · Veure més »

Uways ibn Hasan

Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.

Nou!!: Horda d'Or і Uways ibn Hasan · Veure més »

Uzbeg Khan

Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Uzbeg Khan · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Horda d'Or і Uzbeks · Veure més »

Volínia

El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).

Nou!!: Horda d'Or і Volínia · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Horda d'Or і Volga · Veure més »

Vytautas

Vytautas (lituà:, belarús Вітаўт, polonès Witold Kiejstutowicz, rutè: Vitovt, llatí: Alexander Vitoldus, italià: Vito il Grande); anomenat "el Gran" des del en endavant; c. 1350 - 27 d'octubre, de 1430) fou un dels governants més famosos de la Lituània medieval. Vytautas fou el governant (1392–;1430) del Gran Ducat de Lituània que principalment incloïa els lituans i rutens. Fou també el príncep de Hrodna (1370–;1382) i el príncep de Lutsk (1387–;1389), rei postulat dels hussites. En la moderna Lituània, Vytautas és venerat com a heroi nacional i fou una figura important en el renaixement nacional al. Vytautas és un nom masculí força popular a Lituània. En commemoració dels 500 anys de la mort de Vytautas la Universitat Vytautas el Gran fou batejada en honor d'ell. Durant el període d'entreguerres (1918-1940) en què Lituània fou independent, també es van construir monuments en honor seu en moltes ciutats de la República de Lituània.

Nou!!: Horda d'Or і Vytautas · Veure més »

Xadibeg

Xadibeg fou el kan de l'Horda d'Or que succeí al seu germà Timur Kutlugh quan aquest va morir a finals del 1399 o començament del 1400.

Nou!!: Horda d'Or і Xadibeg · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Horda d'Or і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xaikh Ahmad

Xaikh Ahmad fou kan de la Gran Horda, fill i successor d'Ahmad Khan el 1481, sota la superior autoritat del seu germà gran Sayyid Ahmad II.

Nou!!: Horda d'Or і Xaikh Ahmad · Veure més »

Xiban

Xiban fou el fill petit de Jotxi, fill de Genguis Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Xiban · Veure més »

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Nou!!: Horda d'Or і Xibànides · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Horda d'Or і Xirvanxah · Veure més »

Yasaur

Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.

Nou!!: Horda d'Or і Yasaur · Veure més »

Yusuf Sufi

Yusuf Sufi Kungrat (+1379) fou un amir i xah de Khwarizm, germà i successor de Husayn Sufi el 1371.

Nou!!: Horda d'Or і Yusuf Sufi · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Horda d'Or і 1299 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Horda d'Or і 1382 · Veure més »

1502

El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Horda d'Or і 1502 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Altan Ord, Gran Horda, Horda Daurada, Horda d'or, Horda daurada, Horda d’or, Imperi de l'Horda D'Or, Imperi de la Horda d'Or, Kanat de Kiptxak, Khanat Qiptxaq, Khanat de Kipchak, Khanat de Kiptxak, Khanat de Qiptxak, Khanat de Qiptxaq, Khanat de Quiptxaq, Khanat de l'Horda Dourada.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant