Accés més ràpid que el navegador!
145 les relacions: Abròcomes (sàtrapa), Agricultura a l'antiga Grècia, Albià, Alcibíades (general atenenc), Alexarc de Corint, Amaríntia, Amfissa, Antiga Corint, Antiga Grècia, Apotropaic, Argos d'Acaia, Armadura, Aspendos, Aspis, Ècdroms, Època arcaica, Batalla d'Heraclea, Batalla d'Issos (333 aC), Batalla de Coronea (394 aC), Batalla de Filé, Batalla de Gaugamela, Batalla de Gela, Batalla de l'Àl·lia, Batalla de l'Eurimedont, Batalla de Lequeu, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Mantinea (362 aC), Batalla de Marató, Batalla de Messana, Batalla de Nèmea, Batalla de Tànagra (457 aC), Batalla de Tegira, Carcinos, Centúria (unitat militar), Ceràmica grega, Civilization V, Cleruc, Cleruquia, Cnèmida, Cohort (unitat militar), Copes, Costums de l'antiga Grècia, Crítias (diàleg), Críties, Cultura occidental, Dalla de guerra, Dèlion, Dones a l'antiga Grècia, Dori (arma), Els Quatre-cents, ..., En guàrdia!, Epibates, Erètria, Esclavitud a l'antiga Grècia, Esparciates, Esparta, Estrela argèada, Etòlia, Etenna, Euríloc d'Esparta, Euzó, Exèrcit cartaginès, Exèrcit espartà, Exèrcit macedoni, Exèrcit romà, Expedició dels deu mil, Falange (militar), Falange macedònia, Falange obliqua, Feres (ciutat), Fris del Partenó, Gimnetes, Gnem, God of War (videojoc de 2005), Guàrdia Pretoriana, Guerra a l'antiga Grècia, Guerra contra Nabis, Guerra de Corint, Guerra Lelantina, Guerrers de Riace, Guerres de la Lliga de Delos, Guerres mèdiques, Guerres samnites, Heliògraf (telecomunicacions), Hipèret, Homosexualitat militar a l'antiga Grècia, Hoplita de Samos, Hoplitòdrom, Infanteria de marina, Jàson de Feres, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Kopis, Lèucada (ciutat), Legió romana, Legió Sagrada de Cartago, Manípul, Marató (Grècia), Marina de guerra a l'antiga Grècia, Mart de Todi, Mèlida, Mètopes del Partenó, Misthós, Mitrobates, Mur d'escuts, Muralla llarga, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Naxos, Neodamodes, Pagondes (beotarca), Panòplia, Paques, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pelta, Peltasta, Periecs, Pili (barret), Plaça Síndagma, Polis, Primera Guerra del Peloponnès, Primera Guerra Mèdica, Regne del Pont, Salpinx, Samnites, Santuari d'Àrtemis Ortia, Segona Guerra Mèdica, Sestos, Setge d'Agrigent (406 aC), Setge de Naxos (499 aC), Soló, Sparabara, Tagos, Taxiarca, Tègea, Túrios, Tessàlia, Tireós, Tirteu, Tràsil d'Atenes, Trirrem, Umbó, Xifos, Zeugites (Atenes), 217 aC, 426 aC, 429 aC. Ampliar l'índex (95 més) »
Abròcomes (sàtrapa)
Abròcomes (Abrocomas, Abrokómas) fou un sàtrapa persa del temps del rei Artaxerxes II de Pèrsia Memnon, que fou enviat amb un exèrcit de 300.000 homes per conquerir Egipte, però va haver de retornar per lluitar contra Cir el Jove que s'havia revoltat.
Nou!!: Hoplita і Abròcomes (sàtrapa) · Veure més »
Agricultura a l'antiga Grècia
Una olivera a Eubea, arbre que és la base de l'agricultura grega Lagricultura a l'antiga Grècia era la base de l'economia de la zona.
Nou!!: Hoplita і Agricultura a l'antiga Grècia · Veure més »
Albià
L'Albià (del riu Aube a França) és el sisè i últim estatge faunístic del Cretaci inferior.
Nou!!: Hoplita і Albià · Veure més »
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Nou!!: Hoplita і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »
Alexarc de Corint
Alexarc de Corint (llatí Alexarchus, grec) fou un líder militar de Corint.
Nou!!: Hoplita і Alexarc de Corint · Veure més »
Amaríntia
Amaríntia o Amarísia (en grec antic Ἀμαρύνθια o Ἀμαρύσια Amarynthia o Amarysia) era un festival dedicat a l'Àrtemis Amarintia o Amarisia celebrat a Amarint una ciutat d'Eubea.
Nou!!: Hoplita і Amaríntia · Veure més »
Amfissa
Amfissa (Άμφισσα; antigament anomenada també Salona, Σάλωνα) és una vila de la Grècia Central, situada a la unitat perifèrica de la Fòcida.
Nou!!: Hoplita і Amfissa · Veure més »
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: Hoplita і Antiga Corint · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Hoplita і Antiga Grècia · Veure més »
Apotropaic
L'adjectiu apotropaic (del grec apotropein, 'desviar') s'aplica als talismans, fetitxes, escultures, figures, oracions, paraules o frases que, pretesament, desvien o desvirtuen les influències malèfiques d'eixarms, encanteris, maleficis, sortilegis, esperits malèvols o qualsevol altra causa.
Nou!!: Hoplita і Apotropaic · Veure més »
Argos d'Acaia
Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital dAmfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac.
Nou!!: Hoplita і Argos d'Acaia · Veure més »
Armadura
Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.
Nou!!: Hoplita і Armadura · Veure més »
Aspendos
Aspendos (en llatí Aspendus, en grec antic Ἄσπενδος) era una ciutat de Pamfília a la riba del riu Eurimedon a uns 60 estadis de la seva desembocadura.
Nou!!: Hoplita і Aspendos · Veure més »
Aspis
* Aspis, nom romà de l'actual població de Kélibia (Tunísia).
Nou!!: Hoplita і Aspis · Veure més »
Ècdroms
A l'antiga Grècia, els ècdroms (ἔκδρομος, ékdromos; en plural ἔκδρομοι, ékdromoi) eren hoplites lleugers.
Nou!!: Hoplita і Ècdroms · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Hoplita і Època arcaica · Veure més »
Batalla d'Heraclea
La Batalla de Heraclea va tenir lloc al 280 aC entre els romans sota el comandament del cònsol Publi Valeri Leví i les forces combinades de grecs de l'Epir, Tàrent, Túrios, Metapont, i Heraclea sota el comandament del rei Pirros de l'Epir.
Nou!!: Hoplita і Batalla d'Heraclea · Veure més »
Batalla d'Issos (333 aC)
La batalla d'Issos fou l'enfrontament armat entre l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran, contra l'Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, l'any 333 aC.
Nou!!: Hoplita і Batalla d'Issos (333 aC) · Veure més »
Batalla de Coronea (394 aC)
La batalla de Coronea del va ser un enfrontament durant la Guerra de Corint, en la qual es van enfrontar Esparta i els seus aliats, comandats pel rei espartà Agesilau II, contra una força de tebans i argòlides que intentaven bloquejar la seva marxa cap al Peloponnès.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Coronea (394 aC) · Veure més »
Batalla de Filé
La batalla de Filé es va lliurar entre els exiliats atenesos que estaven intentant de restaurar la democràcia a Atenes i una guarnició espartana que protegia al govern oligàrquic dels Trenta Tirans.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Filé · Veure més »
Batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Gaugamela · Veure més »
Batalla de Gela
La Batalla de Gela va tenir lloc l'estiu del 405 aC, quan l'exèrcit d'Himilcó Hannó va caure sobre la ciutat grega de Gela, després de passar l'hivern a la recentment capturada i saquejada ciutat d'Agrigent.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Gela · Veure més »
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Nou!!: Hoplita і Batalla de l'Àl·lia · Veure més »
Batalla de l'Eurimedont
La batalla de l'Eurimedont va ser una doble batalla, que va tenir lloc tant a l'aigua com en terra, entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats, i l'Imperi Persa de Xerxes I. Va tenir lloc l'any 469 o 466 aC,La data se situa entorn del 467 aC.
Nou!!: Hoplita і Batalla de l'Eurimedont · Veure més »
Batalla de Lequeu
La batalla de Lequeu va tenir lloc l'any 391 aC en el context de la Guerra de Corint a la vila de Lequeu (Λέχαιον Lékhaion).
Nou!!: Hoplita і Batalla de Lequeu · Veure més »
Batalla de les Termòpiles (480 aC)
La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.
Nou!!: Hoplita і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »
Batalla de Mantinea (362 aC)
La Batalla de Mantinea va tenir lloc el 362 aC entre els tebans liderats per Epaminondes i recolzats pels habitants d'Arcàdia i Beòcia, i els espartans, dirigits pel rei Agesilau II i recolzats per Elis, Atenes i Mantinea.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Mantinea (362 aC) · Veure més »
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Marató · Veure més »
Batalla de Messana
La batalla de Messana tingué lloc entre el 265-264 aC i fou el primer enfrontament militar entre la República Romana i Cartago.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Messana · Veure més »
Batalla de Nèmea
La Batalla de Nèmea va ser una batalla de la Guerra de Corint entre Esparta i les ciutats aliades d'Argos, Atenes, Corint i Tebes.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Nèmea · Veure més »
Batalla de Tànagra (457 aC)
La batalla de Tànagra va ser un enfrontament important entre Atenes i Esparta al principi de la Primera Guerra del Peloponnès (457 aC- 445 aC).
Nou!!: Hoplita і Batalla de Tànagra (457 aC) · Veure més »
Batalla de Tegira
La Batalla de Tegira va ser un enfrontament entre les forces d'hoplites de Tebes i d'Esparta l'any 375 aC.
Nou!!: Hoplita і Batalla de Tegira · Veure més »
Carcinos
Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.
Nou!!: Hoplita і Carcinos · Veure més »
Centúria (unitat militar)
La centúria era una unitat bàsica de la infanteria de l'exèrcit romà.
Nou!!: Hoplita і Centúria (unitat militar) · Veure més »
Ceràmica grega
Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.
Nou!!: Hoplita і Ceràmica grega · Veure més »
Civilization V
Sid Meier's Civilization V (també conegut com a Civilization 5 o Civ5) és un videojoc d'estratègia per torns desenvolupat per Firaxis Games i distribuït per 2K Games, el cinquè de la sèrie Civilization.
Nou!!: Hoplita і Civilization V · Veure més »
Cleruc
A l'antiga Grècia un cleruc (del grec antic κληροῦχος, klērouchos) era un ciutadà atenenc pobre que rebia un tros de terra (klēros), que acostumaven a ser suficients per a sobreviure com a hoplita.
Nou!!: Hoplita і Cleruc · Veure més »
Cleruquia
Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.
Nou!!: Hoplita і Cleruquia · Veure més »
Cnèmida
Cnèmida conservada al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Les cnèmides (grec antic knêmis) eren un element de protecció de la tíbia que es feien servir durant l'Antiguitat a Grècia.
Nou!!: Hoplita і Cnèmida · Veure més »
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Nou!!: Hoplita і Cohort (unitat militar) · Veure més »
Copes
Copes (en llatí Copae, en grec antic Κῶπαι) era una ciutat de Beòcia, que va formar part de la Lliga Beòcia.
Nou!!: Hoplita і Copes · Veure més »
Costums de l'antiga Grècia
Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.
Nou!!: Hoplita і Costums de l'antiga Grècia · Veure més »
Crítias (diàleg)
Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.
Nou!!: Hoplita і Crítias (diàleg) · Veure més »
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Nou!!: Hoplita і Críties · Veure més »
Cultura occidental
Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.
Nou!!: Hoplita і Cultura occidental · Veure més »
Dalla de guerra
Dalla de guerra (War Scythe en anglès; Kriegssense en alemany; Faux de guerre en francès; Kosa bojowa en polonès) és el vocable que defineix, en general, qualsevol tipus d'arma enastada, obtinguda a partir de la fulla d'una dalla o una falç.
Nou!!: Hoplita і Dalla de guerra · Veure més »
Dèlion
Dèlion (en llatí Delium en grec antic Δήλιον, Dêlion) fou una ciutat grega famosa per tenir un important temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Hoplita і Dèlion · Veure més »
Dones a l'antiga Grècia
En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.
Nou!!: Hoplita і Dones a l'antiga Grècia · Veure més »
Dori (arma)
El dori (en grec antic δόρυ) era un tipus de llança.
Nou!!: Hoplita і Dori (arma) · Veure més »
Els Quatre-cents
Consell dels Cinc-cents, on els polítics es posaven dempeus mentre parlaven. Al fons hi ha l'Acròpoli d'Atenes Els Quatre-cents (en grec antic οἱ τετρακόσιοι, hoi tetrakósioi) va ser una institució creada a Atenes després de la revolució oligàrquica de l'any 411 aC, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.
Nou!!: Hoplita і Els Quatre-cents · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Hoplita і En guàrdia! · Veure més »
Epibates
Epibates (en grec antic ἐπιβάται)) eren els soldats o mariners encarregats de la defensa dels vaixells a la marina atenenca. Eren diferents dels mariners i dels soldats de terra embarcats a les mateixes naus, com ara els hoplites, els peltastes o la cavalleria, segons diu Xenofont. Es creu que a cada trirrem atenenca hi havia deu epibates, com es dedueix de textos de Tucídides, que diu que hi havia 300 epibates per trenta naus i 400 per a quaranta trirrems. En algunes expedicions, com a conseqüència de l'augment de soldats amb armes pesants, es reduïa el nombre de deu a set. Heròdot parla de quaranta epibates per defensar un vaixell, però això era abans de la modernització de les tàctiques navals, quan la lluita al mar depenia més de la defensa de la nau per part dels homes armats que de la perícia dels mariners. Els atenesos van millorar les tàctiques confiant més en la maniobrabilitat i les habilitats dels mariners abans que en la defensa de les naus. Els epibates normalment es reclutaven entre els components de la quarta classe de ciutadans, els tetes, a partir del cens organitzat per Soló, però en cas de necessitat o d'extraordinari perill també en formaven part els ciutadans de censos superiors, com els zeugites o altres, que es veien obligats a allistar-se com a epibates. Els autors romans l'aplicaven de vegades als mariners però el nom usual era classiari milites (soldats de la flota), encara que aquesta paraula també l'usaven per designar als remers.
Nou!!: Hoplita і Epibates · Veure més »
Erètria
Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.
Nou!!: Hoplita і Erètria · Veure més »
Esclavitud a l'antiga Grècia
estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.
Nou!!: Hoplita і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »
Esparciates
Els esparciates o espartiates (Spartiatae), dits també iguals (homoei), era la classe social dels ciutadans d'Esparta a l'antiguitat.
Nou!!: Hoplita і Esparciates · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Hoplita і Esparta · Veure més »
Estrela argèada
Lestrela argèada (també coneguda com a «Sol de Vergina») és un estel o sol simbòlic de setze raigs.
Nou!!: Hoplita і Estrela argèada · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hoplita і Etòlia · Veure més »
Etenna
Mapa de la zona d'Etenna al 1520. Etenna es troba al turons darrere de Side Etenna (grec antic: Ἔτεννα) fou una antiga ciutat d'Àsia Menor, considerada tradicionalment part de la província romana de Pamfília.
Nou!!: Hoplita і Etenna · Veure més »
Euríloc d'Esparta
Euríloc (en llatí Eurylochus, en grec antic Εὐρύλοχος) fou un militar espartà.
Nou!!: Hoplita і Euríloc d'Esparta · Veure més »
Euzó
Dos evzones enfront del túmul del Soldat Desconegut. Un euzó (Εύζωνες o Ευζώνοι.) és un soldat d'infanteria lleugera de l'exèrcit grec.
Nou!!: Hoplita і Euzó · Veure més »
Exèrcit cartaginès
Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.
Nou!!: Hoplita і Exèrcit cartaginès · Veure més »
Exèrcit espartà
L'exèrcit espartà era la força militar de la ciutat estat d'Esparta, una de les més importants en la història de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hoplita і Exèrcit espartà · Veure més »
Exèrcit macedoni
Lexèrcit macedoni del Regne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits de lleva de l'Antiguitat.
Nou!!: Hoplita і Exèrcit macedoni · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Hoplita і Exèrcit romà · Veure més »
Expedició dels deu mil
En línies puntejades, la ruta de Xenofont i els ''Deu Mil'', arribant fins al cor de Pèrsia. L'expedició dels deu mil va ser un campanya formada per contingents de mercenaris grecs, reclutats pel persa Cir el Jove, durant la revolta per obtenir el tron contra el seu germà gran, el rei aquemènida Artaxerxes II ''Memnon''.
Nou!!: Hoplita і Expedició dels deu mil · Veure més »
Falange (militar)
s La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.
Nou!!: Hoplita і Falange (militar) · Veure més »
Falange macedònia
La falange macedònia era una formació d'infanteria creada i usada per Filip II, i més tard pel seu fill Alexandre el Gran en la seva conquesta de l'Imperi persa.
Nou!!: Hoplita і Falange macedònia · Veure més »
Falange obliqua
Principi d'acció de la falange obliqua. La falange obliqua (en grec antic Λοξή φάλαγγα, loxè falange) va ser una tècnica de combat inventada pel general tebà Epaminondes.
Nou!!: Hoplita і Falange obliqua · Veure més »
Feres (ciutat)
Font Hipèria a Feres Feres (en Pherae, en Φέραι) era una antiga ciutat de Tessàlia situada a la part del sud-est, al districte de la Pelasgiòtida.
Nou!!: Hoplita і Feres (ciutat) · Veure més »
Fris del Partenó
El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes.
Nou!!: Hoplita і Fris del Partenó · Veure més »
Gimnetes
A l'antiga Grècia, els gimnetes (gymnḗtai, o γυμνῆτες, gymnḗtes, literalment 'nus', 'sense roba') o psils (psilói, literalment 'nus', 'pelats', 'despullats') eren la infanteria lleugera que normalment actuava en escaramusses, i que es distingia dels hoplites perquè portaven armes lleugeres i poca armadura.
Nou!!: Hoplita і Gimnetes · Veure més »
Gnem
Gnem (en llatí Cnemus, en grec antic Κνῆμος) fou un almirall espartà (ναυάρχος navarc) el segon any de la guerra del Peloponès.
Nou!!: Hoplita і Gnem · Veure més »
God of War (videojoc de 2005)
God of War és un videojoc per a la consola PlayStation 2 comercialitzat a partir del 22 de maig de 2005.
Nou!!: Hoplita і God of War (videojoc de 2005) · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Hoplita і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerra a l'antiga Grècia
Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.
Nou!!: Hoplita і Guerra a l'antiga Grècia · Veure més »
Guerra contra Nabis
El Peloponnès cap al 200 aC La guerra contra Nabis fou un conflicte bèl·lic que es produí el 195 aC entre la ciutat estat grega d'Esparta i una coalició formada per la República Romana, la Lliga Aquea, Pèrgam, Rodes i el Regne de Macedònia.
Nou!!: Hoplita і Guerra contra Nabis · Veure més »
Guerra de Corint
La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.
Nou!!: Hoplita і Guerra de Corint · Veure més »
Guerra Lelantina
La Guerra Lelantina és el nom modern que rep un conflicte militar entre Calcis i Erètria, dues ciutats estat de l'antiga Grècia, que va ocórrer a començament del període arcaic, aproximadament entre el 710 i el 650 aC.
Nou!!: Hoplita і Guerra Lelantina · Veure més »
Guerrers de Riace
Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.
Nou!!: Hoplita і Guerrers de Riace · Veure més »
Guerres de la Lliga de Delos
Les Guerres de la Lliga de Delos (477–449 aC) van ser una sèrie de campanyes lliurades entre la Lliga Dèlica d'Atenes i els seus aliats (i posteriors súbdits), i l'Imperi Aquemènida de Pèrsia.
Nou!!: Hoplita і Guerres de la Lliga de Delos · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Hoplita і Guerres mèdiques · Veure més »
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Nou!!: Hoplita і Guerres samnites · Veure més »
Heliògraf (telecomunicacions)
Heliògrafs Un heliògraf és un aparell emprat per fer senyals telegràfics mitjançant la reflexió dels raigs del sol en un mirall movible o bé mitjançant la interposició d'una espècie de persiana, l'obertura o tancament de la qual fa que els raigs del sol arribin i es reflecteixin en el mirall o no.
Nou!!: Hoplita і Heliògraf (telecomunicacions) · Veure més »
Hipèret
A l'antiga Grècia, els hipèrets (en hyperetes) eren els tripulants d'un vaixell.
Nou!!: Hoplita і Hipèret · Veure més »
Homosexualitat militar a l'antiga Grècia
negres. Museu del Louvre. Quan es parla de lhomosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment a la tropa sagrada tebana, però aquesta no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs.
Nou!!: Hoplita і Homosexualitat militar a l'antiga Grècia · Veure més »
Hoplita de Samos
LHoplita de Samos és una antiga estàtua grega en marbre que representa la figura, només fins a la cintura, d'un hoplita, un ciutadà soldat de les ciutats estat de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hoplita і Hoplita de Samos · Veure més »
Hoplitòdrom
Hoplitodromos d'una figura negra àtica en una àmfora panatenaica, 323–322 aC. Hoplitodromos d'una figura vermella àtica en una àmfora, 480–70 aC. L'Hoplitòdrom o Hoplitodromos (grec: ὁπλιτόδρομος, traduït com "cursa d'hoplites") era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics.
Nou!!: Hoplita і Hoplitòdrom · Veure més »
Infanteria de marina
Infants de marina estatunidencs realitzant un assalt amfibi a una platja. La infanteria de marina o també els Fusellers Navals es refereix a un tipus de tropa a peu especialitzada en operacions expedicionàries, com ara assalts amfibis, ocupació o garanta de la seguretat de naus i instal·lacions navals, tot i que les seves funcions específiques poden variar segons el país al qual pertanyin.
Nou!!: Hoplita і Infanteria de marina · Veure més »
Jàson de Feres
Jàson (en Iasus, Ἰάσων) fou tirà de Feres i tagos de Tessàlia probablement fill de Licofró I de Feres, que va establir la seva tirania substituint a l'aristocràcia vers el final de la guerra del Peloponès, i aspirava a dominar tota Tessàlia.
Nou!!: Hoplita і Jàson de Feres · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Hoplita і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Kopis
El kopis és una antiga espasa d'un sol tall, amb una fulla robusta i corbada cap endins, preparada per literalment seccionar l'enemic atacant amb potents estocades.
Nou!!: Hoplita і Kopis · Veure més »
Lèucada (ciutat)
Una dels carrers típics de Lèucada Lèucada (Lefkáda) és la capital de l'illa de Lèucada, una de les Illes Jòniques.
Nou!!: Hoplita і Lèucada (ciutat) · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Hoplita і Legió romana · Veure més »
Legió Sagrada de Cartago
data.
Nou!!: Hoplita і Legió Sagrada de Cartago · Veure més »
Manípul
El manípul o maniple, en llatí manipulus, va ser una unitat de la legió romana.
Nou!!: Hoplita і Manípul · Veure més »
Marató (Grècia)
Marató (en llatí Marathon, en grec antic Μαραθών) era una petita plana del nord-est de l'Àtica on hi havia quatre ciutats: Marató, Probalinthos (Προβάλινθος), Tricorythos (Τρικόρυθος) i Oenoe (Οἰνόη) que formaven un dels 12 antics districtes de l'Àtica abans de la reorganització de Teseu, i que per les quatre ciutats s'anomenava Tetràpolis.
Nou!!: Hoplita і Marató (Grècia) · Veure més »
Marina de guerra a l'antiga Grècia
La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.
Nou!!: Hoplita і Marina de guerra a l'antiga Grècia · Veure més »
Mart de Todi
Ubicació de Todi, respecte a Itàlia, localitat on es va trobar el Mart de Todi. El Mart de Todi és una estàtua etrusca, que data del Segle V aC, que representa al déu guerrer Mart, practicant un ritual abans de la batalla.
Nou!!: Hoplita і Mart de Todi · Veure més »
Mèlida
Mèlida (en grec antic Μαλὶς γῆ) era un petit territori, un districte del sud de Tessàlia, situat al sud-est de les Termòpiles.
Nou!!: Hoplita і Mèlida · Veure més »
Mètopes del Partenó
Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.
Nou!!: Hoplita і Mètopes del Partenó · Veure més »
Misthós
En l'Antiga Grècia, el misthós (en grec antic: μισθός/misthós), literalment 'salari, paga') era una retribució acordada a Atenes per a aquells que exercien una funció pública, com ser membre de la Bulé (misthós bouleutikós) o de l'Heliea (misthós héliastikos). Introduït per fomentar la participació en la vida pública, aquesta mesura va permetre als ciutadans d'escassos recursos optar a càrrecs públics. Aquesta retribució va ser instituïda per Pèricles, probablement entre 454 i 450 ae.Aristòtil, Constitució dels atenesos xxvii.3-4 per als jurats dels tribunals populars, que rebien un misthós de tres òbols.Claude Mossé, p. 38 Hermann Bengtson posposa aquesta mesura per als jutges als primers anys de la Guerra d'Arquidam; G. W. Bowersock la data en els anys 445 i 441 ae. El misthós héliastikos pagat als jutges integrants de l'Heliea, segons Aristòfanes, podia bastar per viure, ja que exercien la seua activitat 300 dies a l'any. Segons la historiadora francesa Claude Mossé, l'afirmació del comediògraf atenés és una exageració.Claude Mossé, p. 38 Segons Aristòtil, Pèricles pretenia contrarestar la popularitat del seu rival polític Cimó, la fortuna personal del qual li permetia ser molt generós amb el poble.Aristòtil, Constitució dels atenesos xxvii.3-4 Originàriament, el misthós era de dos òbols diaris, és a dir, el terç del sou mitjà diari. Era finançat amb el tribut dels membres de la Confederació de Delos. Aquesta institució va ser abrogada al 411 ae després del règim oligàrquic dels Quatre-cents, a causa de la molt mala situació en què es trobava Atenes per la Guerra del Pel·loponés. Es deia també misthós la soldada dels tetes (remers) i dels hoplites atenencs, i la dieta dels bulés i altres magistrats. La institució de la mistoforia segurament va ser l'aspecte més important de l'obra de Pèricles en matèria constitucional i la majoria dels autors antics criticaven aquesta mesura de l'estadista atenés. La mistoforia es va estendre a altres activitats diferents de les judicials. Els bulés rebien un misthós, del qual s'ignora el muntant exacte, al segle V ae. Al segle IV ae el misthós bouletikós era de cinc òbols. Els pritans rebien una dracma. Després s'instituí un misthós per a la resta de magistratures, excepte tal vegada per als estrategs, reclutats en la classe censatària dels pentacosiomedimnos. Els arconts rebien quatre òbols i és probable que s'instituís aquest misthós entre els anys 459 i 450 ae, quan s'admeteren els zeugites a l'arcontat. En canvi, no sembla que els areopagites reberen cap retribució, la qual cosa palesa el caràcter gairebé sols honorífic de la seua funció. L'establiment de la mistoforia fou segurament una mesura extremament important, que va permetre als ciutadans més pobres participar en la vida pública de la ciutat, i fins i tot a accedir a algunes magistratures.
Nou!!: Hoplita і Misthós · Veure més »
Mitrobates
Mitrobates (en llatí Mitrobates, en grec antic Μιτροβάτης) fou sàtrapa persa de Dascilios ap a l'any 525 aC.
Nou!!: Hoplita і Mitrobates · Veure més »
Mur d'escuts
Mur d'escuts anglosaxó contra la cavalleria normanda a la batalla de Hastings (escena del Tapís de Bayeux) La formació d'un mur d'escuts (scieldweall o bordweall en anglès antic, skjaldborg en nòrdic antic) és una tàctica militar que era habitual en moltes cultures a l'època de la guerra pre- moderna moderna.
Nou!!: Hoplita і Mur d'escuts · Veure més »
Muralla llarga
La muralla llarga (en grec Μακρά Τείχη), a la Grècia Antiga, era aquella muralla construïda des de la ciutat fins al seu port, proveint una connexió segura fins al mar fins i tot en l'època de la collita.
Nou!!: Hoplita і Muralla llarga · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.
Nou!!: Hoplita і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Hoplita і Naxos · Veure més »
Neodamodes
Els neodamodes (grec, νεοδαμώδεις, neodamốdeis) eren els hilotes que quedaven alliberats en acabar el seu servei com a hoplites, membres de l'exèrcit lacedemoni.
Nou!!: Hoplita і Neodamodes · Veure més »
Pagondes (beotarca)
Pagondes (en llatí Pagondas, en grec antic Παγώνδας) fill d'Eolades, fou un militar i polític nadiu de Tebes que va viure al.
Nou!!: Hoplita і Pagondes (beotarca) · Veure més »
Panòplia
portal de sant Antoni de Tarragona La paraula panòplia significa 'col·lecció d'armes'.
Nou!!: Hoplita і Panòplia · Veure més »
Paques
Paques (en llatí Paches, en grec antic) fou un general atenenc fill d'un home anomenat Epicur o, segons Diodor de Sicília, d'Epicler.
Nou!!: Hoplita і Paques · Veure més »
Pederàstia a l'antiga Grècia
V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').
Nou!!: Hoplita і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »
Pelta
Guerrer amb pelta de mitja lluna en una pinta escita. La pelta (en grec πέλτη / péltê (pelta), escut lleuger; en llatí peltarion) és un escut lleuger portat pel peltasta traci, combatent d'infanteria lleugera dels antics exèrcits grecs. Segons Aristòtil, la pelta mancava de vora i sembla que dona a entendre que era rodó.
Nou!!: Hoplita і Pelta · Veure més »
Peltasta
Els peltastes (πελταστής, derivat de πέλτη, 'escut lleuger'; peltarion) són, del ençà, la infanteria lleugera mercenària característica dels exèrcits grecs i hel·lenístics.
Nou!!: Hoplita і Peltasta · Veure més »
Periecs
Els periecs (περίοικοι) foren la segona classe social de la polis d'Esparta, per sota els esparciates i per damunt els hilotes.
Nou!!: Hoplita і Periecs · Veure més »
Pili (barret)
El '''pili''' identifica particularment els Dioscurs (aquí en una estàtua colossal de l'antiguitat tardana al Capitoli de Roma) El pili (del llatí pileus, pilleus o pilleum) era, a l'antiga Grècia (on era anomenat πῖλος, pilos) i a l'antiga Roma, una lligadura de feltre, en part similar a un fes.
Nou!!: Hoplita і Pili (barret) · Veure més »
Plaça Síndagma
Plaça Síndagma La plaça Síndagma (en grec: Πλατεία Συντάγματος; Plaça de la Constitució) és probablement la més coneguda d'Atenes.
Nou!!: Hoplita і Plaça Síndagma · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Hoplita і Polis · Veure més »
Primera Guerra del Peloponnès
La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.
Nou!!: Hoplita і Primera Guerra del Peloponnès · Veure més »
Primera Guerra Mèdica
La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques.
Nou!!: Hoplita і Primera Guerra Mèdica · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: Hoplita і Regne del Pont · Veure més »
Salpinx
El salpinx (grec antic σάλπιγξ) és un instrument de vent de l'Antiga Grècia de la família de les trompetes, similar a la tuba dels romans, encara que aquell era aproximadament 1,5 metres més curta que aquesta.
Nou!!: Hoplita і Salpinx · Veure més »
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Nou!!: Hoplita і Samnites · Veure més »
Santuari d'Àrtemis Ortia
Localització del santuari d'Àrtemis Ortia El santuari de Àrtemis Ortia és un dels centres religiosos més importants de la ciutat grega d'Esparta.
Nou!!: Hoplita і Santuari d'Àrtemis Ortia · Veure més »
Segona Guerra Mèdica
La Segona Guerra Mèdica va consistir en una invasió persa de l'antiga Grècia, que va durar dos anys (480 - 478 aC), en el transcurs de les guerres mèdiques.
Nou!!: Hoplita і Segona Guerra Mèdica · Veure més »
Sestos
Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.
Nou!!: Hoplita і Sestos · Veure més »
Setge d'Agrigent (406 aC)
El Setge d'Agrigent va tenir lloc el.
Nou!!: Hoplita і Setge d'Agrigent (406 aC) · Veure més »
Setge de Naxos (499 aC)
El setge de Naxos (499 aC) va ser un intent fallit del tirà Aristàgores de Milet, que operava amb el suport i en nom de l'Imperi Persa de Darios el Gran, de conquerir l'illa de Naxos.
Nou!!: Hoplita і Setge de Naxos (499 aC) · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Hoplita і Soló · Veure més »
Sparabara
Una interpretació de Sparabara Els sparabara (del persa, significa "portadors d'escut") eren la infanteria de l'exèrcit pesant de l'Imperi Persa aquemènida.
Nou!!: Hoplita і Sparabara · Veure més »
Tagos
Tagós (en grec antic ταγός) era el nom que designava el cap o comandant de Tessàlia, i més particularment al principal magistrat que exercia l'hegemonia a la regió i als magistrats de cada una de les ciutats durant diversos períodes de la història.
Nou!!: Hoplita і Tagos · Veure més »
Taxiarca
Taxiarca (plural en grec antic ταξίαρχοι, plural en llatí taxiarchi) era un oficial militar d'Atenes, proper al rang d'estrateg; eren també, com els estrategs, deu en nombre un per cada tribu, i eren escollits de la mateixa manera que els estrategs.
Nou!!: Hoplita і Taxiarca · Veure més »
Tègea
Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.
Nou!!: Hoplita і Tègea · Veure més »
Túrios
Túrios o Turis (en Thurii o Thurium) va ser una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, prop de Síbaris, ciutat que va substituir.
Nou!!: Hoplita і Túrios · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Hoplita і Tessàlia · Veure més »
Tireós
Un tireós (en θυρεός, θυρεός) era un escut oval gran que va tenir un ús general en els exèrcits hel·lenístics del.
Nou!!: Hoplita і Tireós · Veure més »
Tirteu
Tirteu d'Esparta (en grec antic Τυρταίος) va ser un poeta grec del.
Nou!!: Hoplita і Tirteu · Veure més »
Tràsil d'Atenes
Tràsil d'Atenes (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic), mort l'any 406 aC, fou un militar (estrateg) atenenc que va tenir un paper important al final de la Guerra del Peloponès.
Nou!!: Hoplita і Tràsil d'Atenes · Veure més »
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Nou!!: Hoplita і Trirrem · Veure més »
Umbó
Un umbó és un terme que prové del llatí umbo -nis i que fa referència al cap d'un escut.
Nou!!: Hoplita і Umbó · Veure més »
Xifos
Espases antigues, fig. 1-3: xiphos, fig. 4: màkhaira. La xifos (en grec: ξίφος) era una espasa curta de doble tall, era l'espasa utilitzada pels grecs.
Nou!!: Hoplita і Xifos · Veure més »
Zeugites (Atenes)
Els zeugites eren membres del tercer cens creat amb les reformes constitucionals que Soló va introduir a Atenes. S'ignora si se'ls anomenava així perquè podien mantenir una jova de bous zeugotrophoûntes - Antonio Tovar tradueix el terme per "pagesos d'un parell" (Aristòtil, Constitució d'Atenes, 7, 3) -o per la manera tancada que tenien de lluitar, com si estiguessin "units per un jou" (zygón) en la falange.
Nou!!: Hoplita і Zeugites (Atenes) · Veure més »
217 aC
Sense descripció.
Nou!!: Hoplita і 217 aC · Veure més »
426 aC
El 426 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Hoplita і 426 aC · Veure més »
429 aC
El 429 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Hoplita і 429 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Hoplites, Hoplites espartans, Sistema hoplític.
