Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Achille Silvestrini, Albert Pujol i Gurena, Antoni Borràs i Feliu, Arxiu Diocesà de Girona, Arxiu i Biblioteca de Poblet, Basílica de Sant Francesc d'Assís, Benet Colombàs i Llull, Bisbes de Roma sota Constantí I, Carisma, Centre d'Estudis Teològics de Mallorca, Concili Vaticà II, Conclave de 1314–16, Conclave de 1378, Contrareforma, Cosmo Gordon Lang, Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments, Doctrina de l'Església Catòlica, Elecció papal de 1241, Elecció papal de 1280-81, Elecció papal de 1287–88, Enciclopèdia Catòlica, Enric Moliné i Coll, Facultat Antoni Gaudí, Fausto Curiel Gutiérrez, Fernando García de Cortázar, Fidel Fita i Colomer, Foment de Pietat Catalana, Gaietà Barraquer i Roviralta, George Pell, Hegesip de Jerusalem, Hipòtesi de l'Evangeli hebreu, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del cristianisme, Historiografia, Hubert Jedin, Ingrid Persdotter, Joan Busquets i Dalmau, Joan Pau II, Joan XXIII, Joaquim Gou i Solà, Josep Maria Mauri i Prior, Llorenç Pérez i Martínez, Miquel Navarro Sorní, Natali (antipapa), Odium theologicum, Papat d'Avinyó, Pere Fullana Puigserver, Pius VII, Raúl Silva Henríquez, Ramon Robres i Lluch, ..., Tarsicio de Azcona, Vicente Castell Maiques, Vicente Cárcel Ortí. Ampliar l'índex (3 més) »
Achille Silvestrini
fou un cardenal italià de l'Església Catòlica.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Achille Silvestrini · Veure més »
Albert Pujol i Gurena
Albert Pujol i Gurena (Barcelona, 27 d'octubre de 1783 - 2 d'abril de 1847).
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Albert Pujol i Gurena · Veure més »
Antoni Borràs i Feliu
Antoni Borràs i Feliu (Barcelona, 1924 - Barcelona, 21 de novembre de 2006) fou un historiador, professor i escriptor jesuïta català.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Antoni Borràs i Feliu · Veure més »
Arxiu Diocesà de Girona
LArxiu Diocesà de Girona (ADG) és un arxiu eclesiàstic de titularitat privada que forma part del conjunt d'arxius històrics de CatalunyaGuía de los Archivos de la Iglesia en España.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Arxiu Diocesà de Girona · Veure més »
Arxiu i Biblioteca de Poblet
LArxiu i Biblioteca de Poblet és un dipòsit documental i bibliogràfic emplaçat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que fou creat l'any 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Arxiu i Biblioteca de Poblet · Veure més »
Basílica de Sant Francesc d'Assís
La basílica papal de Sant Francesc d'Assís (en italià Basilica Papale di San Francesco, en llatí Basilica Sancti Francisci Assisiensis) és una basílica situada a Assís (Itàlia) catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2000.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Basílica de Sant Francesc d'Assís · Veure més »
Benet Colombàs i Llull
Benet Colombàs i Llull, també conegut pel seu nom religiós Garsias de Cisneros Maria o com a Garcia Colombàs i Llull (Palma, Mallorca, 11 de desembre de 1920 - Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 6 de juliol de 2009) va ser un monjo i historiador balear.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Benet Colombàs i Llull · Veure més »
Bisbes de Roma sota Constantí I
''La visió de la Creu'' de Rafael, on apareix una creu en comptes del crismó Un fresc del monestir benedictí dels Santi Quattro Coronati mostra a Constantí oferint la seva corona a Silvestre I La relació de Constantí I (272-337) amb els quatre bisbes de Roma durant el seu regnat és un component important de la història del papat i, en general, de la història de l'Església catòlica.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Bisbes de Roma sota Constantí I · Veure més »
Carisma
El carisma es considera una qualitat de la personalitat que atreu els altres i els fa més receptius a les seves idees, és una barreja de caràcter, influència i habilitats socials.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Carisma · Veure més »
Centre d'Estudis Teològics de Mallorca
Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) és una institució docent creada a Palma l'any 1970 pel bisbe de Mallorca Rafael Álvarez Lara amb l'objectiu de dedicar-se a l'estudi, l'ensenyament i la divulgació de les ciències teològiques, i al mateix temps unificar la tasca acadèmica del Seminari Major de Mallorca amb els Teologats dels Franciscans del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, els Teatins i també els Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Centre d'Estudis Teològics de Mallorca · Veure més »
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Concili Vaticà II · Veure més »
Conclave de 1314–16
El Conclave de 1314-16 es va celebrar de l'1 de maig del 1314 al 7 d'agost del 1316, primer al palau apostòlic de Carpentras i després a la casa dels Dominics de Lió.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Conclave de 1314–16 · Veure més »
Conclave de 1378
El conclave de 1378 va ser la causa immediata del Cisma d'Occident a l'Església catòlica.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Conclave de 1378 · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Contrareforma · Veure més »
Cosmo Gordon Lang
primer Baró Lang de Lambeth, Reial Orde Victorià, Consell Privat del Regne Unit, va ser un prelat anglicà que va servir com a arquebisbe de York (1908–1928) i arquebisbe de Canterbury (1928-1942).
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Cosmo Gordon Lang · Veure més »
Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments
Moisès rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868) La doctrina catòlica sobre els Deu Manaments són els ensenyaments oficials que l'Església Catòlica recull al seu Catecisme sobre els manaments que figuren a l'Èxode 20:1-17 i al Deuteronomi 5:2-21.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments · Veure més »
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Doctrina de l'Església Catòlica · Veure més »
Elecció papal de 1241
Fragment del Septizodium en un gravat de 1582 L'elecció papal de 1241 fou convocada després de la mort de Gregori IX i s'allargà del 21 de setembre al 25 d'octubre de 1241.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Elecció papal de 1241 · Veure més »
Elecció papal de 1280-81
L'elecció papal de 1280-1281 es va celebrar el 22 de setembre de 1280 al 22 de febrer del 1281 després de la mort del Papa Nicolau III i en va resultar elegit Simon de Brion, que va prendre el nom de Papa Martí IV.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Elecció papal de 1280-81 · Veure més »
Elecció papal de 1287–88
Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció L'elecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Elecció papal de 1287–88 · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Enric Moliné i Coll
Enric Moliné i Coll (la Seu d'Urgell, 1933) és un prevere i historiador català.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Enric Moliné i Coll · Veure més »
Facultat Antoni Gaudí
La Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i Arts Cristianes (FHEAG), creada el 2014 i situada a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona, acull estudis sobre la història de l'Església Catòlica, l'arqueologia cristiana i l'art cristià des del curs 2014-2015.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Facultat Antoni Gaudí · Veure més »
Fausto Curiel Gutiérrez
Fausto Curiel Gutiérrez (Villegas, Castella la Vella, 1871 - Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 1917) va ser un bibliotecari, historiador i monjo de Montserrat.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Fausto Curiel Gutiérrez · Veure més »
Fernando García de Cortázar
Fernando García de Cortázar Ruiz de Aguirre (Bilbao, 4 de setembre de 1942) és un sacerdot jesuïta i historiador espanyol.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Fernando García de Cortázar · Veure més »
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Fidel Fita i Colomer · Veure més »
Foment de Pietat Catalana
Foment de Pietat Catalana fou una associació eclesiàstica de Barcelona fundada l'any 1909 per Eudald Serra i Buixó dedicada a l'edició de llibres religiosos en català a preus assequibles que desenvolupà les seves activitats dins del moviment de renovació i recatalanització de l'església catòlica catalana de finals del i principis del.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Foment de Pietat Catalana · Veure més »
Gaietà Barraquer i Roviralta
Gaietà Barraquer i Roviralta (Barcelona, 1839 - 1922) fou un canonge i historiador català.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Gaietà Barraquer i Roviralta · Veure més »
George Pell
George Pell AC (Ballarat, 8 de juny de 1941 - Roma, 10 de gener de 2023) va ser un sacerdot australià, cardenal de l'Església Catòlica, i primer Prefecte del Secretaria per a l'Economia de la Santa Seu entre 2014 i 2019.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і George Pell · Veure més »
Hegesip de Jerusalem
Hegesip de Jerusalem (Hegesippus; Palestina? - Jerusalem, ca. 180) fou un escriptor paleocristià, considerat el primer historiador de l'Església i un dels Pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Hegesip de Jerusalem · Veure més »
Hipòtesi de l'Evangeli hebreu
Gotthold Ephraim Lessing, qui en el seu llibre ''New hypothesis on the Evangelists'' (1778) va suggerir un Evangeli Hebreo perdut com a font lliure per als evangelis sinòptics. La hipòtesi de l'Evangeli hebreu (o hipòtesi del protoevangeli o hipòtesi del Mateu arameu) és un grup de teories basades en la idea que un evangeli perdut en hebreu o arameu es troba darrere els quatre evangelis canònics.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Hipòtesi de l'Evangeli hebreu · Veure més »
Història de l'Església Catòlica a Catalunya
MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Història del cristianisme · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Historiografia · Veure més »
Hubert Jedin
Hubert Jedin (Grossbriesen, Silèsia, 7 de juny de 1900 - Bonn, 16 de juliol de 1980) va ser un historiador, sacerdot i escriptor alemany que va dedicar la major part dels seus estudis a la recerca sobre la història de l'Església catòlica, especialment manera sobre els concilis ecuménicos, particularment el Concili de Trento.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Hubert Jedin · Veure més »
Ingrid Persdotter
Ingrid Persdotter (morta el 28 de març de 1524) era una monja ficticia sueca interna al convent de Santa Birgitta a Vadstena.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Ingrid Persdotter · Veure més »
Joan Busquets i Dalmau
Joan Busquets i Dalmau (Girona, Gironès, 18 de febrer de 1934 - Girona, Gironès, 13 de novembre de 2018) fou un sacerdot i historiador català.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Joan Busquets i Dalmau · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Joan Pau II · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Joan XXIII · Veure més »
Joaquim Gou i Solà
Joaquim Gou i Solà (Figueres, 1850, - Girona, 1923) fou un eclesiàstic i escriptor català.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Joaquim Gou i Solà · Veure més »
Josep Maria Mauri i Prior
Josep Maria Mauri i Prior (Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà, 21 d'octubre de 1941) és un sacerdot catòlic català.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Josep Maria Mauri i Prior · Veure més »
Llorenç Pérez i Martínez
Llorenç Pérez i Martínez (Muro, Mallorca, 1928 - Barcelona, 30 de novembre de 1992) fou un historiador, arxiver, bibliotecari, editor, professor i lul·lista balear.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Llorenç Pérez i Martínez · Veure més »
Miquel Navarro Sorní
és un historiador i sacerdot valencià.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Miquel Navarro Sorní · Veure més »
Natali (antipapa)
Natali (en llatí Natalius) és considerat el primer bisbe oposat a l'Església Catòlica Romana (antipapa) (c. 199 – ?) durant el pontificat del papa Zeferí.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Natali (antipapa) · Veure més »
Odium theologicum
Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Odium theologicum · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Papat d'Avinyó · Veure més »
Pere Fullana Puigserver
és un historiador mallorquí i professor a la Universitat de les Illes Balears.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Pere Fullana Puigserver · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Pius VII · Veure més »
Raúl Silva Henríquez
Raúl Silva Henríquez S.D.B.(Talca, 27 de setembre de 1907 – Santiago, 9 d'abril de 1999) va ser un destacat sacerdot salesià i advocat xilè, bisbe de Valparaíso entre 1959 i 1961, arquebisbe de Santiago entre 1961 i 1983 i un acèrrim defensor dels drets humans durant la dictadura militar d'Augusto Pinochet.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Raúl Silva Henríquez · Veure més »
Ramon Robres i Lluch
Ramon Robles i Lluch (València, 21 d'octubre de 1914 - Monestir de la Trinitat, València, 10 de març de 2004) és un historiador, arxiver, bibliotecari, prevere, canonge i professor català.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Ramon Robres i Lluch · Veure més »
Tarsicio de Azcona
Jesús Morrás Santamaría, més conegut pel seu nom religiós i literari, va ser un sacerdot i reconegut historiador navarrès.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Tarsicio de Azcona · Veure més »
Vicente Castell Maiques
Vicente Castell Maiques (Algemesí, La Ribera Alta, País Valencià, 19 de febrer de 1918 – Algemesí, La Ribera Alta, País Valencià, 24 de maig de 1997) va ser un sacerdot, historiador i escriptor valencià.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Vicente Castell Maiques · Veure més »
Vicente Cárcel Ortí
Vicente Cárcel Ortí (Manises, Horta Oest, País Valencià, 4 de juliol de 1940) és un historiador, bibliotecari, arxiver i sacerdot valencià.
Nou!!: Història de l'Església Catòlica і Vicente Cárcel Ortí · Veure més »
Redirigeix aquí:
Història de l'Església, Història de l'Església catòlica, Història eclesiàstica.
