Taula de continguts
101 les relacions: Abajo las murallas, Agregacions municipals de Barcelona, Andreu Avel·lí Pi i Arimon, Anna Maria Adroer i Tasis, Antics municipis del pla de Barcelona, Aqüeducte de Barcelona, Arqueologia feniciopúnica, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Art urbà de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Avinguda de la Riera de Cassoles, Avinguda del Paral·lel, Avinguda Diagonal, Baluard de Migdia, Barcelona Quaderns d'Història, Bàrcino, Bullangues, Call de Barcelona, Carrer de Ferran, Carrer de la Princesa, Carrer de Montcada, Carrer del Carme (Barcelona), Carretal, Complot de Sant Maties, Concurs anual d'edificis artístics, Consell de Cent, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Duana de Barcelona, Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc, Enfrontament del vectigal, Enric Galwey i Garcia, Epidèmia de febre groga de Barcelona de 1870, Esdeveniments internacionals a Barcelona, Estadística, anexo a la gaceta de Barcelona (1927-1936), Exposició Internacional de Barcelona, Fonts de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet, Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Futbol Club Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, Hipòdrom de Can Tunis, Història urbana, Hodonímia de Barcelona, Jaume Fabre i Fornaguera, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Josep Miret i Llopart, La Biga i la Busca, La Vila Olímpica del Poblenou, ... Ampliar l'índex (51 més) »
Abajo las murallas
Ban en què es comunica a la població la voluntat d'enderrocar les muralles "Abajo las murallas!!!" és el nom d'un pamflet de 1841, obra del metge i higienista Pere Felip Monlau, que va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de Barcelona per analitzar els avantatges d'enderrocar les muralles medievals.
Veure Història de Barcelona і Abajo las murallas
Agregacions municipals de Barcelona
''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.
Veure Història de Barcelona і Agregacions municipals de Barcelona
Andreu Avel·lí Pi i Arimon
Andreu Avel·lí Pi i Arimon (Barcelona, 1 de març de 1793 - ibídem, 26 de desembre de 1851) és conegut per ser un historiador i epigrafista centrat sobretot en la història de Barcelona, i sobretot per la seva obra Barcelona Antigua y Moderna.
Veure Història de Barcelona і Andreu Avel·lí Pi i Arimon
Anna Maria Adroer i Tasis
Anna Maria Adroer i Tasis (L'Escala, 1927 - Barcelona, 28 de setembre del 2021) va ser una historiadora i arqueòloga catalana, doctorada en Història i Arqueologia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El palau reial major de Barcelona ——qualificada Cum laude——, va treballar com a investigadora en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i al Istituto internazionale di studi liguri, a Bordighera, Itàlia.
Veure Història de Barcelona і Anna Maria Adroer i Tasis
Antics municipis del pla de Barcelona
Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Antics municipis del pla de Barcelona
Aqüeducte de Barcelona
Vista de dos dels pilars de l'aqüeducte romà. Plaça del Vuit de Març, 2010 Laqüeducte de Barcelona, anomenat del Besòs o de Montcada, era la conducció que feia arribar l'aigua a la ciutat durant l'època romana.
Veure Història de Barcelona і Aqüeducte de Barcelona
Arqueologia feniciopúnica
Larqueologia feniciopúnica és una branca de l'arqueologia que estudia el que es refereix a les arts, als monuments i als objectes de l'antiguitat del poble feniciopúnic, especialment per les seues restes materials.
Veure Història de Barcelona і Arqueologia feniciopúnica
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Veure Història de Barcelona і Arquitectura de Barcelona
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Història de Barcelona і Art públic de Barcelona
Art urbà de Barcelona
Espai reservat per a grafit legal al Fòrum Universal de les Cultures 2004. Lart urbà de Barcelona s'ha desenvolupat de forma més o menys continuada a la ciutat des de pràcticament la seva fundació, ja que l'expressivitat artística és una qualitat inherent a l'ésser humà.
Veure Història de Barcelona і Art urbà de Barcelona
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
LArxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) és un òrgan dedicat a la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i col·leccions fotogràfiques d'interès per a la història de la ciutat i per a la història de la fotografia.
Veure Història de Barcelona і Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.
Veure Història de Barcelona і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Avinguda de la Riera de Cassoles
LAvinguda de la Riera de Cassoles, coneguda com a Avinguda del Príncep d'Astúries entre 1939 i 2019, és un carrer de la ciutat de Barcelona que va des de la via Augusta amb plaça de Gal·la Placídia fins a la plaça de Lesseps.
Veure Història de Barcelona і Avinguda de la Riera de Cassoles
Avinguda del Paral·lel
L'avinguda del Paral·lel és un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la plaça d'Espanya.
Veure Història de Barcelona і Avinguda del Paral·lel
Avinguda Diagonal
LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.
Veure Història de Barcelona і Avinguda Diagonal
Baluard de Migdia
El baluard de Migdia és un dels onze baluards que tingué la muralla medieval i moderna de Barcelona fins que el conjunt de les muralles de la ciutat fou enderrocat al.
Veure Història de Barcelona і Baluard de Migdia
Barcelona Quaderns d'Història
Barcelona Quaderns d'Història és una revista acadèmica de caràcter monogràfic que se centra en la història de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Barcelona Quaderns d'Història
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Bàrcino
Bullangues
Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.
Veure Història de Barcelona і Bullangues
Call de Barcelona
El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.
Veure Història de Barcelona і Call de Barcelona
Carrer de Ferran
El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.
Veure Història de Barcelona і Carrer de Ferran
Carrer de la Princesa
El carrer de la Princesa és un carrer de la Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Carrer de la Princesa
Carrer de Montcada
Placa del carrer El carrer de Montcada és un carrer de Barcelona que va ser obert a mitjan per la família Montcada per tal de comunicar els barris barcelonins de la Bòria i la Vilanova del Mar, que posteriorment s'unirien en el barri de la Ribera.
Veure Història de Barcelona і Carrer de Montcada
Carrer del Carme (Barcelona)
El carrer del Carme és un vial del Raval de Barcelona, que va des de la Rambla fins a la plaça del Pedró.
Veure Història de Barcelona і Carrer del Carme (Barcelona)
Carretal
El carretal era un impost que a Barcelona, entre 1330 i 1460, gravava l'entrada de fusta, per a la calefacció o la construcció, tant d'edificis com de vaixells.
Veure Història de Barcelona і Carretal
Complot de Sant Maties
El Complot de Sant Maties va esdevindre el 24 de febrer de 1462 a Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Complot de Sant Maties
Concurs anual d'edificis artístics
Placa commemorativa d'edifici guanyador. En aquest cas de l'edició del 1909 al Palau de la Música Catalana Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens El concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.
Veure Història de Barcelona і Concurs anual d'edificis artístics
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Història de Barcelona і Consell de Cent
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
Diagonal Mar vist des del mar. Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, amb el Front Marítim del Poblenou i l'avinguda Diagonal al fons Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou és un barri situat al nord-est de la ciutat de Barcelona, part del districte de Sant Martí.
Veure Història de Barcelona і Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
Duana de Barcelona
La Duana de Barcelona o Govern Civil és un palau neoclàssic que hi ha al Pla de Palau al districte barceloní de Ciutat Vella.
Veure Història de Barcelona і Duana de Barcelona
Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc
Leix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc és un conjunt monumental situat entre la plaça d'Espanya i el Palau Nacional, a la muntanya de Montjuïc, Barcelona (districte de Sants-Montjuïc).
Veure Història de Barcelona і Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc
Enfrontament del vectigal
Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.
Veure Història de Barcelona і Enfrontament del vectigal
Enric Galwey i Garcia
Enric Galwey i Garcia (Barcelona, 1864 - Barcelona, 10 de febrer de 1931) fou un pintor català, deixeble de Joaquim Vayreda i membre de la segona generació de l'Escola paisatgística d'Olot.
Veure Història de Barcelona і Enric Galwey i Garcia
Epidèmia de febre groga de Barcelona de 1870
El 1870 va tenir lloc a Barcelona un brot epidèmic de febre groga.
Veure Història de Barcelona і Epidèmia de febre groga de Barcelona de 1870
Esdeveniments internacionals a Barcelona
Barcelona ha estat escenari, des de finals del, d'importants esdeveniments internacionals, especialment en els camps de la cultura, l'economia i l'esport.
Veure Història de Barcelona і Esdeveniments internacionals a Barcelona
Estadística, anexo a la gaceta de Barcelona (1927-1936)
Estadística: Anexo a la gaceta municipal de Barcelona és un diari oficial que va néixer el 1927 com a suplement de l'Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona (1903 - 1923), encara que no es coneixen les circumstàncies del moment històric o organitzatiu de l'Ajuntament de Barcelona, es sap que es va provocar que l'Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona (1903 - 1923) deixara de publicar-se entre 1921 i 1926.
Veure Història de Barcelona і Estadística, anexo a la gaceta de Barcelona (1927-1936)
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona
Fonts de Barcelona
Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.
Veure Història de Barcelona і Fonts de Barcelona
Francesc de Paula Rius i Taulet
Francesc de Paula Rius i Taulet per Eduard Alentorn Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 22 de gener de 1833 - Olèrdola, l'Alt Penedès, 27 de setembre de 1890) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal.
Veure Història de Barcelona і Francesc de Paula Rius i Taulet
Francesc Xavier Hernàndez Cardona
Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) és un historiador català i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Francesc Xavier Hernàndez Cardona
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Futbol Club Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes
La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.
Veure Història de Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes
Hipòdrom de Can Tunis
Primer vol en aeroplà d'Espanya (1910), pel pilot francès Julien Mamet. Lhipòdrom de Can Tunis va ser un recinte hípic situat al barri de Can Tunis de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Hipòdrom de Can Tunis
Història urbana
La història urbana és la disciplina de la història que analitza el paper de la ciutat en la vida dels seus habitants.
Veure Història de Barcelona і Història urbana
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Hodonímia de Barcelona
Jaume Fabre i Fornaguera
Jaume Fabre i Fornaguera (Barcelona, 23 de setembre de 1948) és un periodista i historiador català.
Veure Història de Barcelona і Jaume Fabre i Fornaguera
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.
Veure Història de Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar
Josep Miret i Llopart
Josep Miret i Llopart (Barcelona, 1900 - ibídem, 1978) fou un escultor català.
Veure Història de Barcelona і Josep Miret i Llopart
La Biga i la Busca
La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.
Veure Història de Barcelona і La Biga i la Busca
La Vila Olímpica del Poblenou
Port Olímpic, al centre, la Torre Mapfre, i a la dreta, edificis de la Vila Olímpica La Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris que conformen el districte de Sant Martí de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і La Vila Olímpica del Poblenou
Laura Fortuny Bonet
Laura Fortuny Bonet (Barcelona, 1992) és una arxivera catalana, tècnica a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i que exerceix també com a docent del màster en Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Laura Fortuny Bonet
Maians (illa)
Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. Maians era una illa de sorra a un centenar de metres de la línia de costa de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Maians (illa)
Manuel Pe-de-Arròs
Canó de bronze. Manuel Pe-de-Arròs (Nascut a Víllec el 3 de maig del 1764; mort a França ?) fou un mestre fonedor de canons català amb una gran trajectòria professional.
Veure Història de Barcelona і Manuel Pe-de-Arròs
Mobiliari urbà de Barcelona
Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Història de Barcelona і Montjuïc (Barcelona)
Muralles de Barcelona
Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.
Veure Història de Barcelona і Muralles de Barcelona
Museu d'Història de Barcelona
El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.
Veure Història de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona
Nuevo Vulcano
Tallers Nuevo Vulcano era un drassana i foneria de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Nuevo Vulcano
Parc de la Ciutadella
El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Parc de la Ciutadella
Parcs i jardins de Barcelona
Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.
Veure Història de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona
Passeig de Gràcia
XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.
Veure Història de Barcelona і Passeig de Gràcia
Passeig de l'Esplanada (Barcelona)
El Passeig de l'Esplanada, també conegut com Passeig Nou o Passeig de Sant Joan, va ser un bulevard enjardinat de Barcelona, davant de la fortalesa de la Ciutadella.
Veure Història de Barcelona і Passeig de l'Esplanada (Barcelona)
Passeig de Lluís Companys
El Passeig de Lluís Companys és un bulevard de Barcelona que continua el passeig de Sant Joan fins al passeig de Pujades.
Veure Història de Barcelona і Passeig de Lluís Companys
Passeig de Sant Joan
El Passeig de Sant Joan és un bulevard de Barcelona que travessa els barris de la Dreta de l'Eixample i el Camp d'en Grassot.
Veure Història de Barcelona і Passeig de Sant Joan
Pere Voltes i Bou
Pedro Voltes Bou (Reus, 1 de juliol de 1926-Barcelona, 11 de març de 2009) va ser un prolífic escriptor, historiador, advocat, economista, periodista i professor espanyol, que va publicar més de vuitanta llibres al llarg de la seva vida.
Veure Història de Barcelona і Pere Voltes i Bou
Pla Cerdà
El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.
Veure Història de Barcelona і Pla Cerdà
Pla de Palau (Barcelona)
El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Història de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona)
Pla Macià
Diorama del Pla Macià, de Josep Torres i Clavé (1932) El Pla Macià va ser un projecte urbanístic dissenyat entre 1932 i 1935 pels arquitectes Josep Lluís Sert i Le Corbusier, pensat per a la ciutat de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Pla Macià
Plaça d'Espanya (Barcelona)
La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.
Veure Història de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona)
Plaça d'Urquinaona
La plaça d'Urquinaona de Barcelona és una plaça al barri de la Dreta de l'Eixample del districte de l'Eixample, en la frontera amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella.
Veure Història de Barcelona і Plaça d'Urquinaona
Plaça de la Universitat
La plaça de la Universitat de Barcelona és un espai públic situat a la confluència de la ronda de Sant Antoni, ronda de la Universitat i els carrers dels Tallers i de Pelai, que forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen Ciutat Vella de l'Eixample.
Veure Història de Barcelona і Plaça de la Universitat
Plaça de les Glòries Catalanes
L'avui desaparegut alzinar del centre de la plaça vist des de l'auditori de l'edifici DHUB La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Plaça de les Glòries Catalanes
Plaça de Lesseps
La plaça de Lesseps és una plaça de Barcelona que es troba al límit dels districtes de Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.
Veure Història de Barcelona і Plaça de Lesseps
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Veure Història de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
Plaça de Tetuan
La plaça de Tetuan és una plaça de Barcelona situada a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf.
Veure Història de Barcelona і Plaça de Tetuan
Plaça del Rei
La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.
Veure Història de Barcelona і Plaça del Rei
Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca
El plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca, més conegut pels especialistes com a quarterons Garriga i Roca, és un conjunt variat de plànols (quarterons) elaborats per l'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca entre els anys 1859 i 1862, que conjuntament cobreixen tota la ciutat del moment, amb una qualitat cartogràfica i una riquesa de detall extraordinàries.
Veure Història de Barcelona і Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca
Pogrom de Barcelona
Situació del call superposat als carrers actuals (la plaça del centre a la dreta és la plaça de Sant Jaume). El pogrom de Barcelona del 1391 fou un assalt al Call de la ciutat de Barcelona, instigat per l'arribada de notícies de l'assalt al call jueu de Mallorca, entre el 5 i 8 d'agost del 1391 i que acabà amb la matança indiscriminada de ciutadans jueus si no acceptaven convertir-se al cristianisme.
Veure Història de Barcelona і Pogrom de Barcelona
Rambla de Catalunya
''La girafa coqueta'', escultura de Josep Granyer a la cantonada amb la Diagonal La Rambla de Catalunya és un dels vials més cèntrics de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Rambla de Catalunya
Rambla de Mar
La Rambla de Mar és una rambla de Barcelona al districte de Ciutat Vella.
Veure Història de Barcelona і Rambla de Mar
Refugi 307
El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris per a la població civil construïts durant la Guerra Civil espanyola a la ciutat de Barcelona.
Veure Història de Barcelona і Refugi 307
Refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona
Els Refugis Antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona són un seguit de refugis construïts a diversos espais de la capital barcelonina per protegir la ciutadania durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Història de Barcelona і Refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola a Barcelona
Revolta de les Quintes (1870)
La Revolta de les Quintes de 1870 va ser una revolta popular que va tenir lloc a diferents poblacions de Catalunya, tenint una destacada importància la que va tenir lloc a la Vila de Gràcia per la repressió que aquesta va patir.
Veure Història de Barcelona і Revolta de les Quintes (1870)
Ronda de Dalt
La Ronda de Dalt al seu pas per La Vall d'Hebron (Carrer Granja Vella). Barcelona La B-20 o Ronda de Dalt és una via ràpida que recorre la part alta de l'àrea metropolitana de Barcelona per la part de la muntanya.
Veure Història de Barcelona і Ronda de Dalt
Ronda de la Universitat
Font del Trinxa, obra de Josep Campeny i Santamaria La Ronda de la Universitat forma part del circuit de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.
Veure Història de Barcelona і Ronda de la Universitat
Ronda de Sant Antoni
La Ronda de Sant Antoni és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona que separen la Ciutat Vella de l'Eixample.
Veure Història de Barcelona і Ronda de Sant Antoni
Ronda de Sant Pau
La Ronda de Sant Pau és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de l'Eixample.
Veure Història de Barcelona і Ronda de Sant Pau
Ronda de Sant Pere
La Ronda de Sant Pere és una via de 30 metres d'amplada que forma part de les antigues Rondes de Barcelona, que separen la Ciutat Vella de la ciutat nova o Eixample.
Veure Història de Barcelona і Ronda de Sant Pere
Ronda del Litoral
Vista de la ronda litoral al seu pas per Diagonal Mar La Ronda del Litoral a la Verneda La B-10 o Ronda del Litoral (anomenada també Ronda Litoral) és una via ràpida de circumval·lació de 20 km que recorre el cor de l'àrea metropolitana de Barcelona passant pel sud de Barcelona, tot seguint el curs dels rius Llobregat i Besòs, i la mar Mediterrània.
Veure Història de Barcelona і Ronda del Litoral
Ronda del Mig
S'anomena Ronda del Mig a la via ràpida que recorre la ciutat de Barcelona per l'interior de la ciutat, a diferència de la Ronda del Litoral i la Ronda de Dalt, que la recorren per la perifèria.
Veure Història de Barcelona і Ronda del Mig
Sindicat dels Tres Estaments
El Sindicat dels Tres Estaments, format per mercaders, artistes i menestrals, neix a Barcelona el 19 de novembre de 1452 amb l'objectiu de protegir els interessos d'aquests col·lectius.
Veure Història de Barcelona і Sindicat dels Tres Estaments
Societat d'Atracció de Forasters
La Societat d'Atracció de Forasters –Syndicat d'Initiative– fou una organització de foment i promoció del turisme de la ciutat de Barcelona que va funcionar entre 1908 i 1939 amb l'objectiu de posar a disposició de viatgers i turistes tota mena d'informació sobre Barcelona i Catalunya.
Veure Història de Barcelona і Societat d'Atracció de Forasters
Tancament de Caixes
El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.
Veure Història de Barcelona і Tancament de Caixes
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Veure Història de Barcelona і Urbanisme de Barcelona
Via Laietana
La Via Laietana és un carrer de Barcelona que comunica l'Eixample amb el port travessant Ciutat Vella.
Veure Història de Barcelona і Via Laietana
XXXV Congrés Eucarístic Internacional
El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.
Veure Història de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional
Zona arqueològica de la Sagrera
La Zona arqueològica de la Sagrera és un espai situat entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu de la ciutat de Barcelona en la qual es van realitzar un seguit de troballes arqueològiques.
Veure Història de Barcelona і Zona arqueològica de la Sagrera
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Barcelona і 12 de febrer
1793
;Països Catalans.
Veure Història de Barcelona і 1793
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Barcelona і 1851
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Història de Barcelona і 25 de desembre
També conegut com Història de Barchinona.