Comunicació

352 les relacions: Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, Ad Turres, Administració provincial romana, Adopcionisme, Africà Fabi Màxim, Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Albí (cognomen), Amalaric, Amfiteatre de Segòbriga, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Anarquia militar, Aquitans, Arevacs, Arnau de Mont-rodon, Art de Catalunya, Asteri (comes Hispaniarum), Asturica Augusta, Ataülf, Ath-Thaghr al-Alà, August, Aulus Corneli Palma, Autrígons, Águilas, Ègica, Àkhila II, Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí, Àrtabres, Àsturs, Baeza, Bagaudes, Balears (província romana), Barbastre, Barbitanya, Batalla d'Autun, Batalla de Barcelona (510), Batalla de Barcelona (512), Batalla de Lugdúnum, Batalla de Vézeronce, Batalla de Vouillé, Bàrcino, Bílbilis, Bel·les, Berenguer de Castellbisbal, Berenguer Sunifred, Bernardo de Sedirac, Bernat de Vilert, Berons, Bisbat d'Ègara, Bisbat de Terrassa, Bisbat de Vic, ..., Bracara Augusta, Calagurris, Cal·lípolis (Tarraconense), Califat Omeia, Carlet, Cartaginense, Castel·lans, Castell de la Clusa, Castell Marro, Catalunya, Càntabres, Càstulo, Còmmode, Cesaraugusta, Cessetans, Clunia, Comarques de Catalunya, Complutum, Comtats catalans, Concili de Girona (517), Conjunt arqueològic de Tàrraco, Conjunt històric de Tarragona, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Consenci, Constantí (usurpador), Contestans, Convent jurídic cluniacenc, Cronologia de l'antiga Roma, Cronologia de la història de Catalunya, Cursa de cavalls, Deci (emperador romà), Declinació del llatí, Diòcesi d'Amaya, Diòcesi de Càstulo, Disputa de Tortosa, Divisió territorial de Catalunya, Divisio Regnorum, Edat antiga als Països Catalans, Edat mitjana, Edetans, Edetània, Ercavica, Església de Sant Genís dels Agudells, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Espanya (geografia), Espanyols, Estilicó, Eudes I d'Aquitània, Exsuperi, Fèlix d'Urgell, Fòrum (desambiguació), Fòrum Provincial (Tarragona), Fòrum romà de Caesaraugusta, Feliu de Girona, Fermí de Pamplona, Flavi Honori, Flavi Paulus, Flavionavia, Font de la Plaça d'Espanya, Franjolins, Frederic el visigot, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Fruià, Gai Anni Lusc, Gai Aufidi Victorí, Gai Furni (tribú 50 aC), Gal·lècia, Galba, Gauteric, Gàl·lia, Gòtia, Gens Tícia, Geronci (general), Gesaleic, Girona, Guadamir, Guerra de les Gàl·lies, Guerres càntabres, Guifré el Pilós, Guillem Berenguer, Guillem de Cabanelles, Hermeric I, Hermingar, Hieroteu de Segòvia, Hispani, Hispània, Hispània Citerior, Hispània visigoda, Història d'Andalusia, Història de Barcelona, Història de l'Aragó, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'Imperi Romà, Història de la Franja de Ponent, Història de la Regió de Múrcia, Història de La Rioja, Història de Mallorca, Història de Portugal, Història de Tarragona, Història dels Pirineus, Iacetans, Iadons, Ibba, Ilergets, Imperi Romà, Indígets, Indicets, Inquisició, Invasions dels vàndals de les Illes Balears, Iuliobriga, Jaciment arqueològic romà de Calella, Jaciments arqueològics de l'Aragó, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, Juli Víndex, Khíntila, Khindasvint, La Rioja, Lacetans, Laietània, Lance, Lance (ciutat), Lartolaiets, Làmia (cognom), Lebedòncia, Legió I Germanica, Legió I Macriana Liberatrix, Legió II Augusta, Legió IV Macedònica, Legió IX Hispana, Legió VI Victrix, Legió X Gemina, Legió XX Valèria Victrix, Legió XXI Rapax, Legio VII Gemina (ciutat), Llengües de l'Imperi Romà, Llista de ciutats dels vascons, Llista de comtes d'Urgell, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Llista de províncies romanes, Llista de topònims de Badalona, Llista de topònims de Tarragona, Llista de topònims del barri Gòtic, Llorenç màrtir, Lluís de Ponts i d'Esquerrer, Lobetans, Luci Calpurni Pisó (cònsol any 27), Luci Eli Làmia (procònsol), Luci Minici Natal Quadroni, Luci Novi Rufus, Lunarium Promontorium, Madrid, Mallorca, Marc Aureli, Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC), Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC), Marc Maeci Probe, Marc Salvi Otó, Marc Valeri Marcial, Massiena, Matarranya (comarca històrica), Màxim Tirà, Mentesa dels oretans, Mitologia romana, Mitraisme, Moleta dels Frares, Morella, Muralla romana de Saragossa, Museu Bíblic Tarraconense, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mussa ibn Nussayr, Necròpolis paleocristiana de Tarragona, Neró, Nundinari, Ocilis, Oròspeda, Patern (bisbe de Barcelona), Pau Orosi, Paulus Fabi Màxim, Pelèndons, Període cartaginès al País Valencià, Període iber a Catalunya, Període romà a Catalunya, Període romà al País Valencià, Període visigòtic a Catalunya, Període visigot al País Valencià, Pere (bisbe de Barcelona), Pintures de Pedret, Pirineus, Plini el Vell, Poblat ibèric de la Plana Basarda, Porcia Maura, Procés de romanització, Província eclesiàstica Tarraconense, Prudenci, Publi Sili Nerva (cònsol 20 aC), Quaquerns, Quint Atri Cloni, Quintilià, Ranosild, Rasès, Rènnas, Recesvint, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne dels sueus, Regne Visigot, Regnes germànics, Religió a l'antiga Roma, Requiari, Revolta de Paulus, Romanització d'Hispània, Romanització de Menorca, Sabí de Bigorra, Sagúntia, Saguntum, Salauris, Salens, Sant Bernat Calvó, Sètabis, Sínodes provincials visigots, Segòvia, Segona Guerra Púnica, Segontia, Seminari de Girona, Septimània, Septimi Sever, Setge d'Arle (510), Setge de Cesaraugusta (652), Seurri, Sierra Nevada (Espanya), Sisbert, Sisebut (rei dels visigots), Sisenand, Sogorb, Suíntila, Tamarix, Tarraconense (desambiguació), Tarragona, Tàrraco, Teodoric el Gran, Teodoric II (rei dels visigots), Termes romanes de Caesaraugusta, Tiberi Claudi Càndid, Tici Flavi Ticià, Tit Didi (cònsol), Torre de sentinella, Turiaso, Turmogues, Turods, Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí, Uxama Argaela, Vacceus, Vareia, Vascons, Vàrduls, Vítiza, Vennenses, Vespasià, Vetons, Vi a l'antiga Roma, Via de la plata, Victorià d'Assan, Vil·la Cornelius, Vil·la romana de Torre Llauder, Visigots, Visigots federats, X Concili de Toledo, XIV Concili de Toledo, Zona arqueològica de la Sagrera, 178, 199, 257, 290, 347, 348, 350, 370, 391, 393, 397, 414, 416, 446, 466, 470, 481, 483, 516, 541, 561, 581, 591, 61, 631, 651, 673, 711, 781. Ampliar l'índex (302 més) » « Shrink índex

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Ad Turres

* Ad Turres Albas, antiga població del Laci.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ad Turres · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Administració provincial romana · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Adopcionisme · Veure més »

Africà Fabi Màxim

Africà Fabi Màxim (en Africanus Fabius Maximus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Africà Fabi Màxim · Veure més »

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, conegut a les cròniques llatines com Alaor, fou valí de l'Àndalus (716-719).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí · Veure més »

Albí (cognomen)

Albí (Albinus) va ser un cognomen romà predominant, sobretot, dins la gens Postúmia, de la qual era la branca principal.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Albí (cognomen) · Veure més »

Amalaric

Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Amalaric · Veure més »

Amfiteatre de Segòbriga

L'amfiteatre de Segòbriga fou construït a la ciutat romana de Segòbriga, conquerida el i que en temps d'August, al voltant del 12 aC, deixà de ser una ciutat estipendària que pagava tributs a Roma i es convertí en municipium.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Amfiteatre de Segòbriga · Veure més »

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Amfiteatre i circ romans de Barcelona · Veure més »

Anarquia militar

L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Anarquia militar · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Aquitans · Veure més »

Arevacs

Els arevacs (en llatí Arevaci en grec antic Ἀρεουάκοι) eren la tribu més poderosa dels celtibers de la província Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Arevacs · Veure més »

Arnau de Mont-rodon

fou bisbe de Girona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Arnau de Mont-rodon · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Art de Catalunya · Veure més »

Asteri (comes Hispaniarum)

va ser un general Romà que va ostentar el títol de Comes Hispaniarum i amb aquesta dignitat va participar en una expedició militar contra els Vàndals, poble que s'havia establert en el del nord de la Gal·lècia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Asteri (comes Hispaniarum) · Veure més »

Asturica Augusta

Asturica Augusta va ser una ciutat romana al territori dels asturs, que correspon a l'actual Astorga, a la província de Lleó.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Asturica Augusta · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ataülf · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Hispània Tarraconense і August · Veure més »

Aulus Corneli Palma

Aulus Corneli Palma (Aulus Cornelius Palma Frontonianus) va ser un magistrat romà que sembla que procedia de Volsinii, a Etrúria.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Aulus Corneli Palma · Veure més »

Autrígons

Els autrígons (llatí Autrigones) foren un poble probablement celta o celtitzat i més tard iberitzat de la província romana de la Tarraconense, que ocupava la part occidental de les províncies actuals de Biscaia i Àlaba, i una part de Burgos fins a Briviesca.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Autrígons · Veure més »

Águilas

Àguiles (en castellà: Águilas) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Águilas · Veure més »

Ègica

Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ègica · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Àkhila II · Veure més »

Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí

Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí (m. 726) fou valí de l'Àndalus (721-726).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí · Veure més »

Àrtabres

Els àrtabres (en llatí Artabri), que segons Estrabó a la seva època s'anomenaven Ἀροτρέβαι ("Arotrébai"), eren un poble del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, al territori actual de Galícia, que vivien a la regió de Fisterra, vora el promontori Nerium o Cap Fisterra i al voltant d'una badia anomenada Artabrorum sinus, on hi havia diverses ciutats portuàries que els mariners anomenaven Ἀρτάβρων λιμένας ("Artábron liménas", ports de l'Artabron).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Àrtabres · Veure més »

Àsturs

Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Àsturs · Veure més »

Baeza

Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Baeza · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bagaudes · Veure més »

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Balears (província romana) · Veure més »

Barbastre

Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Barbastre · Veure més »

Barbitanya

Barbitanya fou una ciutat de l'Àndalus.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Barbitanya · Veure més »

Batalla d'Autun

La Batalla d'Autun es va lluitar en 532 entre els francs comandats per Khildebert I i Clotari I i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla d'Autun · Veure més »

Batalla de Barcelona (510)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre ostrogots, que pretenien deposar al rei Gesaleic, i els visigots.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de Barcelona (510) · Veure més »

Batalla de Barcelona (512)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre visigots, que pretenien deposar al rei Amalaric, i els visigots, que pretenien reinstaurar Gesaleic.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de Barcelona (512) · Veure més »

Batalla de Lugdúnum

La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí. La victòria de Sever li va permetre proclamar-se únic emperador de l'Imperi Romà. Es diu que aquesta batalla va ser la més gran, més llarga i més sagnant lluitada mai entre tropes romanes. L'historiador Cassi Dió va escriure que les tropes enfrontades arribaven a 300.000, (en un altre lloc diu 150.000) en cada bàndol. Aquesta xifra és discutida doncs representaria tres quartes parts de tots els soldats de l'Imperi en aquells temps. Malgrat això, s'accepta que el nombre total de soldats i auxiliars era major de 100.000 i probablement podria haver arribat a 150.000.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de Lugdúnum · Veure més »

Batalla de Vézeronce

La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de Vézeronce · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de Vouillé · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bàrcino · Veure més »

Bílbilis

Bílbilis (llatí Bilbilis) fou una ciutat de la Tarraconense, la segona ciutat dels Celtibers després de Segòbriga.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bílbilis · Veure més »

Bel·les

Els bel·les (en llatí Belli, en grec antic Βελλοί) eren un poble celtiber a la Tarraconense, una de les tribus més petites que tenia el seu centre a la poderosa ciutat de Segeda (Σεγήδη).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bel·les · Veure més »

Berenguer de Castellbisbal

Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Berenguer de Castellbisbal · Veure més »

Berenguer Sunifred

Berenguer Sunifred —dit de Rosanes per estar a Castellví de Rosanes a la vegueria de Barcelona la seva casa solar— fou bisbe de Vic entre el 1075 i el 1099.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Berenguer Sunifred · Veure més »

Bernardo de Sedirac

Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bernardo de Sedirac · Veure més »

Bernat de Vilert

Bernat (o Berenguer) de Vilert (? - 8 de maig de 1291) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bernat de Vilert · Veure més »

Berons

Els berons (llatí: Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regió equivalent a la Rioja i Burgos.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Berons · Veure més »

Bisbat d'Ègara

El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bisbat d'Ègara · Veure més »

Bisbat de Terrassa

Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bisbat de Terrassa · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bisbat de Vic · Veure més »

Bracara Augusta

Bracara Augusta (o Augusta Bracara), actual Braga, va ser una ciutat del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, capital dels Bràcars, que vivien entre els rius Duirus (Duero) i Minus.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bracara Augusta · Veure més »

Calagurris

Calagurris (actual Calahorra) fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Calagurris · Veure més »

Cal·lípolis (Tarraconense)

Cal·lípolis (Callipolis, del grec Kallípolis 'ciutat bella') és el nom d'una població de la Tarraconense esmentada únicament a lOra marítima d'Aviè, que la situa entre Tàrraco i Salauris (tal vegada Salou?).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cal·lípolis (Tarraconense) · Veure més »

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Califat Omeia · Veure més »

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Carlet · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cartaginense · Veure més »

Castel·lans

Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Castel·lans · Veure més »

Castell de la Clusa

El Castell de la Clusa és un conjunt de vestigis històrics del terme comunal de les Cluses, a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Castell de la Clusa · Veure més »

Castell Marro

El castell Marro fou un castell avui dia al terme municipal de Marganell, al Bages, prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carener que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Castell Marro · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Catalunya · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Càntabres · Veure més »

Càstulo

Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Càstulo · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Còmmode · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cesaraugusta · Veure més »

Cessetans

Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cessetans · Veure més »

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Clunia · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Comarques de Catalunya · Veure més »

Complutum

Complutum fou una antiga ciutat de la península Ibèrica propera a Alcalá de Henares, amb la qual sembla identificar-se.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Complutum · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Comtats catalans · Veure més »

Concili de Girona (517)

El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Concili de Girona (517) · Veure més »

Conjunt arqueològic de Tàrraco

El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Veure més »

Conjunt històric de Tarragona

El Conjunt històric de Tarragona és l'antic nucli de Tarragona declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Conjunt històric de Tarragona · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Consenci

Consenci (Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Consenci · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Constantí (usurpador) · Veure més »

Contestans

Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Contestans · Veure més »

Convent jurídic cluniacenc

El convent jurídic Cluniacenc (llatí Cluniacensis), fou una subdivisió administrativa de la província romana de la Tarraconense, amb capital a Clúnia, les ruïnes de la qual estan a l'actual província de Burgos, en terres dels arevacs celtibers.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Convent jurídic cluniacenc · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cursa de cavalls

Pintura a la cova de Doushe a Lorstan, Iran 8000 aC representant un cavall i el seu genet Les curses de cavalls són un esport eqüestre de competició, que normalment inclou dos o més cavalls muntats per jockeys,o de vegades conduïts sense genets, a una distància determinada.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cursa de cavalls · Veure més »

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Deci (emperador romà) · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Declinació del llatí · Veure més »

Diòcesi d'Amaya

La diòcesi d'Amaya (en llatí Diocesis Amaiensis) va ser un bisbat de l'església catòlica existent breument als segles VIII/IX i X al comtat de Castella amb seu a la localitat d'Amaya, l'antiga capital del ducat de Cantàbria, i actualment una entitat local menor del municipi de Sotresgudo.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Diòcesi d'Amaya · Veure més »

Diòcesi de Càstulo

La diòcesi de Càstulo (en llatí Diocesis Castulonensis) va ser una antiga demarcació eclesiàstica d'Hispània radicada a la ciutat romana de Càstulo (l'actual Cazlona, Linares), inicialment localitzada a la província Tarraconense i, després, a la Cartaginense, a la frontera amb la Bètica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Diòcesi de Càstulo · Veure més »

Disputa de Tortosa

Església Arxiprestal de Sant Mateu, en la qual finalitzà la disputa de Tortosa. Gravat en fusta de Johann von Armssheim (1483) il·lustrant una disputa doctrinària entre jueus i cristians. La disputa de Tortosa va ser el més important debat inter-religiós entre representants cristians i jueus el qual es va dur a terme a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Disputa de Tortosa · Veure més »

Divisió territorial de Catalunya

Divisió comarcal de Catalunya(28 de març 1988 a 15 d'abril 2015) La divisió territorial de Catalunya està estructurada, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, en municipis i vegueries.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Divisió territorial de Catalunya · Veure més »

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Divisio Regnorum · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Edat mitjana · Veure més »

Edetans

Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Edetans · Veure més »

Edetània

Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Edetània · Veure més »

Ercavica

Ercavica és una antiga ciutat romana, amb la categoria de municipium, que s'enclava en l'actual terme municipal de Cañaveruelas, (província de Conca), en el límit amb la província de Guadalajara.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ercavica · Veure més »

Església de Sant Genís dels Agudells

Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Església de Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Esglésies de Sant Pere de Terrassa · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Espanya (geografia) · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Espanyols · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Estilicó · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Exsuperi

Exsuperi (en llatí Exsuperius) va ser un retòric romà membre d'una família originària de Bordeus a la Gàl·lia que va viure al.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Exsuperi · Veure més »

Fèlix d'Urgell

Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Fèlix d'Urgell · Veure més »

Fòrum (desambiguació)

* Història.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Fòrum (desambiguació) · Veure més »

Fòrum Provincial (Tarragona)

El Fòrum Provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Fòrum Provincial (Tarragona) · Veure més »

Fòrum romà de Caesaraugusta

Muralla El Fòrum romà de Caesaraugusta va ser un complex de l'època romana construït en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispània Citerior / Tarraconense pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa (Espanya).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Fòrum romà de Caesaraugusta · Veure més »

Feliu de Girona

Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Feliu de Girona · Veure més »

Fermí de Pamplona

Fermí o Fermí de Pamplona fou un bisbe i sant hispà, patró de Navarra, que va viure a la segona meitat del, va predicar a Amiens i hi va morir màrtir en 303.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Fermí de Pamplona · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Flavi Honori · Veure més »

Flavi Paulus

Flavius Paulus era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Flavi Paulus · Veure més »

Flavionavia

Flavionavia era el nom d'una ciutat situada a la riba esquerra del riu Nalón, en el conventus Asturum de la província Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Flavionavia · Veure més »

Font de la Plaça d'Espanya

La font commemorativa de l'Exposició de 1929, més coneguda com font de la plaça d'Espanya, és un monument escultòric situat al centre de la plaça homònima, a Barcelona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Font de la Plaça d'Espanya · Veure més »

Franjolins

Els franjolins o frangencs són un grup humà resident a la Franja de Ponent (comarques catalanoparlants històriques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l'Aragó.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Franjolins · Veure més »

Frederic el visigot

Frederic el visigot, fou un cap got, germà del rei Teodoric II.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Frederic el visigot · Veure més »

Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona

Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona · Veure més »

Fruià

Fruià —apareix amb una diversitat de noms com Fraya, Fruïa, Fruiano, Froilano o Frugifer— fou bisbe de Vic des del 972 fins al 18 d'agost del 992 data de la seva mort.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Fruià · Veure més »

Gai Anni Lusc

Gai Anni Lusc (Gaius Annius T. f. T. n. Luscus) va ser un magistrat romà que va viure als segles II aC i I aC.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gai Anni Lusc · Veure més »

Gai Aufidi Victorí

Gai Aufidi Victorí (en llatí Caius Aufidius Victorinus) va ser un orador romà, amic i conseller de Marc Aureli.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gai Aufidi Victorí · Veure més »

Gai Furni (tribú 50 aC)

Gai Furni (en Gaius Furnius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gai Furni (tribú 50 aC) · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gal·lècia · Veure més »

Galba

Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Galba · Veure més »

Gauteric

Gauteric fou un comes (cap militar) visigot enviat pel rei Euric a conquerir la Tarraconense central i oriental i altres regions fins al Regne dels sueus vers el 481.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gauteric · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gàl·lia · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gòtia · Veure més »

Gens Tícia

La gens Tícia (en Titia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que comença a aparèixer durant el període republicà, però sense sortir de l'obscuritat fins a un període molt tardà.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gens Tícia · Veure més »

Geronci (general)

Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Geronci (general) · Veure més »

Gesaleic

Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gesaleic · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Girona · Veure més »

Guadamir

Guadamir fou bisbe de Vic des de com a mínim el 949 fins a la seva mort el 14 de juny del 957.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Guadamir · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerres càntabres

Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Guerres càntabres · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillem Berenguer

Guillem Berenguer (? - 1212), fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, abat de Mont Aragón, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Guillem Berenguer · Veure més »

Guillem de Cabanelles

Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) fou bisbe de Girona (1227-1234).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Guillem de Cabanelles · Veure més »

Hermeric I

Hermeric I (Hermericus) fou rei dels sueus.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Hermeric I · Veure més »

Hermingar

Hermingar (o Hermengari) fou rei dels sueus, probablement successor d'Hermeric I després del 410.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Hermingar · Veure més »

Hieroteu de Segòvia

Hieroteu de Segòvia (en castellà Jeroteo o Geroteo) és una personalitat llegendària, creada per la falsa Crònica de Dextre al final del, que el seu autor presenta com a primer bisbe de Segòvia i primer màrtir de la ciutat.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Hieroteu de Segòvia · Veure més »

Hispani

Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Hispani · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània visigoda

Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Hispània visigoda · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història d'Andalusia · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de Barcelona · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de La Rioja

Localització de La Rioja Aquest article tracta sobre la història de La Rioja.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de La Rioja · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de Portugal · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història de Tarragona · Veure més »

Història dels Pirineus

Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Història dels Pirineus · Veure més »

Iacetans

Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Iacetans · Veure més »

Iadons

Els iadons (llatí: Iadones) eren un poble celta del nord-oest de la Tarraconense o Galícia, que són esmentats només per Plini el Vell que els situa prop d'un poble anomenat Arrotrebae (Arrotrebae).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Iadons · Veure més »

Ibba

Ibba fou un general ostrogot al servei de Teodoric el Gran.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ibba · Veure més »

Ilergets

Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ilergets · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Imperi Romà · Veure més »

Indígets

D'acord amb la mitologia romana, els déus indigets eren divinitats tutelars romanes.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Indígets · Veure més »

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Indicets · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Inquisició · Veure més »

Invasions dels vàndals de les Illes Balears

Les invasions dels vàndals de les Illes Balears foren atacs produïts al, i que acabaren amb la conquesta de la província romana de les Balears.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Invasions dels vàndals de les Illes Balears · Veure més »

Iuliobriga

Casa de los Morillos Iuliobriga (en grec antic Ἰουλιόβριγα) era la principal ciutat dels càntabres de la Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Iuliobriga · Veure més »

Jaciment arqueològic romà de Calella

El jaciment arqueològic romà de Calella, situat al costat de l'actual Hospital de Calella, hi havia una vil·la romana, datada del, dedicada a la fabricació d'àmfores de vi del tipus tarraconense, però també de gerres i altres peces de ceràmica, algunes de les peces estan dipositades o exposades en el Museu Arxiu Municipal de Calella.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Jaciment arqueològic romà de Calella · Veure més »

Jaciments arqueològics de l'Aragó

Els jaciments arqueològics a l'Aragó són els llocs on s'han trobat restes dels antics pobladors de l'actual comunitat d'Aragó.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Jaciments arqueològics de l'Aragó · Veure més »

Joan Francesc de Masdéu i de Montero

va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Joan Francesc de Masdéu i de Montero · Veure més »

Juli Víndex

Gai Juli Víndex (en llatí Caius Julius Vindex) va ser un revolucionari gal, fill d'un senador romà però descendent d'una família reial de la Gàl·lia Aquitània.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Juli Víndex · Veure més »

Khíntila

Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Khíntila · Veure més »

Khindasvint

Khindasvint fou rei visigot del Regne de Toledo del 642 al 652.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Khindasvint · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Hispània Tarraconense і La Rioja · Veure més »

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lacetans · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Laietània · Veure més »

Lance

* Lance (ciutat) (Lance o Lancia o Lanciatum), fou la capital de la tribu àstur dels làncits (lanceati) a la Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lance · Veure més »

Lance (ciutat)

Lance o Lància (en llatí Lance o Lancia o Lanciatum, en grec antic Λαγκία o Λαγκίατον) era la capital de la tribu àstur dels làncits (lanceati, Λαγκίατοι), a la Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lance (ciutat) · Veure més »

Lartolaiets

Els lartolaiets o lartolaietes (en grec, Λαρτολαιηταί) foren un poble ibèric de la part nord-oriental de la Tarraconensis.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lartolaiets · Veure més »

Làmia (cognom)

Làmia (en llatí Lamia) era una família de la gens Èlia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Làmia (cognom) · Veure més »

Lebedòncia

Lebedòncia (Lebedontia) és el nom d'una població de la Tarraconense esmentada únicament a lOra marítima d'Aviè (dC), que explica que la ciutat està situada més avall de Cal·lípolis, al peu del mont Sellus, no lluny de Tàrraco, i que en el seu temps ja havia desaparegut.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lebedòncia · Veure més »

Legió I Germanica

La Legió I Germanica va ser una legió romana reclutada per Juli Cèsar l'any 48 aC per lluitar a la guerra civil contra Pompeu.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió I Germanica · Veure més »

Legió I Macriana Liberatrix

La Legió I Macriana Liberatrix («alliberadora de Macre») va ser una legió romana reclutada a l'Àfrica pel governador Luci Clodi Macre l'any 68.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió I Macriana Liberatrix · Veure més »

Legió II Augusta

La Legió II Augusta va ser una legió romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operació a Britània durant el.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió II Augusta · Veure més »

Legió IV Macedònica

La legió IV Macedonica va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 48 aC amb legionaris itàlics.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió IV Macedònica · Veure més »

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió IX Hispana · Veure més »

Legió VI Victrix

La Legió VI Victrix va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC, possiblement amb soldats de la Legió VI Ferrata que havien lluita amb Pompeu Magne en contra de Juli Cèsar.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió VI Victrix · Veure més »

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió X Gemina · Veure més »

Legió XX Valèria Victrix

La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió XX Valèria Victrix · Veure més »

Legió XXI Rapax

La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legió XXI Rapax · Veure més »

Legio VII Gemina (ciutat)

Legio VII Gemina (grec Λεγίων ζ Γερμανική) fou una ciutat romana de la Tarraconense situada entre dos rius afluents de l'Esla, estació de la Legio VII Gemina, reclutada per Galba a Hispània, per la qual cosa alguna vegada es va dir VII Galbiana.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Legio VII Gemina (ciutat) · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llista de ciutats dels vascons

Aquesta és una llista de ciutats dels vascons.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de ciutats dels vascons · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de governadors de la Hispània Tarraconense

Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Veure més »

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de províncies romanes · Veure més »

Llista de topònims de Badalona

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Badalona, al Barcelonès.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de topònims de Badalona · Veure més »

Llista de topònims de Tarragona

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Tarragona, al Tarragonès.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de topònims de Tarragona · Veure més »

Llista de topònims del barri Gòtic

Llista de topònims (noms propis de lloc) del barri Gòtic de Barcelona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de topònims del barri Gòtic · Veure més »

Llorenç màrtir

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llorenç màrtir · Veure més »

Lluís de Ponts i d'Esquerrer

Lluís de Ponts i d'Esquerrer (Montclar, diòcesi d'Urgell ? - Solsona, 4 de gener del 1681) fou el vuitè bisbe de Solsona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lluís de Ponts i d'Esquerrer · Veure més »

Lobetans

Els lobetans (en llatí Lobetani, en grec antic Λωβητανοί) eren un poble del nord-est de la Tarraconense, a l'oest del País Valencià o a l'est d'Aragó.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lobetans · Veure més »

Luci Calpurni Pisó (cònsol any 27)

Luci Calpurni Pisó (en llatí Lucius Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà, probablement fill de Gneu Calpurni Pisó (Cnaeus Calpurni Cn. F. Cn. N. Piso).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Luci Calpurni Pisó (cònsol any 27) · Veure més »

Luci Eli Làmia (procònsol)

Luci Eli Làmia (en llatí Lucius Aelius Lamia) va ser un magistrat romà, fill de Luci Eli Làmia, un cavaller romà que va donar suport a Ciceró en la supressió de la conspiració de Catilina.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Luci Eli Làmia (procònsol) · Veure més »

Luci Minici Natal Quadroni

Monument a Luci Minici a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Luci Minici Natal Quadroni (en llatí Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus) (Barcino, 97 dC –?) era fill d'un senador que vivia a Bàrcino (l'actual Barcelona) que gaudia d'una bona posició social, ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procònsol de la província d'Àfrica (Líbia).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Luci Minici Natal Quadroni · Veure més »

Luci Novi Rufus

Luci Novi Rufus (Lucius Novius Rufus) va ser governador de la Tarraconense entre el 192 i el 197.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Luci Novi Rufus · Veure més »

Lunarium Promontorium

Lunarium Promontorium (Λουνάριον ἄκρον) fou el nom llatí d'un cap de la costa del país el betuls, a la Tarraconense, que probablement correspon al cap de Montgat al nord-est de Barcelona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lunarium Promontorium · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mallorca · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Marc Aureli · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC)

Marc Licini Cras Dives o Marc Licini Cras Frugi (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives o Frugi) va ser un senador romà fill adoptiu del cònsol Marc Licini Cras Dives II (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC) · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC)

Marc Licini Cras Dives (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives) va ser un militar romà que va ocupar el consolat juntament amb Octavi August l'any 30 aC.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Marc Licini Cras Dives (cònsol 30 aC) · Veure més »

Marc Maeci Probe

Marc Maeci Probe (en llatí Marcus Maecius Probus) va ser governador de la Tarraconense entre el 199 i el 202 o del 205 al 208.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Marc Maeci Probe · Veure més »

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Marc Salvi Otó · Veure més »

Marc Valeri Marcial

Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Marc Valeri Marcial · Veure més »

Massiena

Massiena fou una ciutat esmentada per Avienus a la costa sud de la Tarraconense, entre el Cap de Palos i el cap de Gata.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Massiena · Veure més »

Matarranya (comarca històrica)

El Matarranya (Matarranya en aragonès, Matarranha en occità, Mathe Ragnes en francès i Matarraña en castellà) és una comarca natural i històrica, la part més nova del Principat de Catalunya.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Matarranya (comarca històrica) · Veure més »

Màxim Tirà

Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Màxim Tirà · Veure més »

Mentesa dels oretans

Mentesa dels oretans (també anomenada Bastia) fou una ciutat dels oretans a la Tarraconense, entre Cartago Nova i Castulo.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mentesa dels oretans · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mitologia romana · Veure més »

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mitraisme · Veure més »

Moleta dels Frares

La Moleta dels Frares és jaciment arqueològic situat al terme municipal de Forcall, a la comarca dels Ports de Morella, la qual es correspon amb la població iberoromana de Lesera.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Moleta dels Frares · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Morella · Veure més »

Muralla romana de Saragossa

Teatre 7.- '''Muralla''' La muralla romana de Saragossa va ser construïda en la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispania Citerior Tarraconensis pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa, sent capital de la comunitat autònoma d'Aragó (Espanya).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Muralla romana de Saragossa · Veure més »

Museu Bíblic Tarraconense

El Museu Bíblic Tarraconense va ser fundat l'any 1930 pel Dr.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Museu Bíblic Tarraconense · Veure més »

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), creat a mitjan com a Museu Provincial, promou la recuperació, conservació, investigació i difusió del patrimoni procedent de la ciutat romana de Tàrraco i de la seva àrea d'influència.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Museu Nacional Arqueològic de Tarragona · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Necròpolis paleocristiana de Tarragona

La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjan dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Necròpolis paleocristiana de Tarragona · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Neró · Veure més »

Nundinari

Nundinari fou bisbe de Barcelona a mitjan.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Nundinari · Veure més »

Ocilis

Ocilis o Occilis fou una ciutat celtibera de la península Ibèrica que correspon a la moderna Medinaceli a Sòria, a la vall del riu Jalón L'esmenta per primer cop Apià a les "Guerres Ibèriques" el 153 aC que diu que estava sotmesa pels romans que hi tenien els queviures i els diners però que llavors es va passar als celtibers i el cònsol Quint Fulvi Nobilior no va poder passar-hi l'hivern.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ocilis · Veure més »

Oròspeda

Oròspeda (en llatí Orospeda, en grec antic Ὀρόσπεδα, que Claudi Ptolemeu anomena Ortospeda Ὠρτόσπεδα) va ser una serralada muntanyosa d'Hispània Tarraconense que correspon a la moderna Sierra del Mundo fins a la Serra de Ronda.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Oròspeda · Veure més »

Patern (bisbe de Barcelona)

Patern fou bisbe de Barcelona successor de Nebridi.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Patern (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Pau Orosi · Veure més »

Paulus Fabi Màxim

Paulus Fabi Màxim (en Paulus Fabius Q. f. Q. n. Maximus) va ser procònsol de la Tarraconense Era fill de Quint Fabi Màxim i germà d'Africà Fabi Màxim.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Paulus Fabi Màxim · Veure més »

Pelèndons

Els pelèndons (llatí: Pellendones) foren un poble celtiber de la Tarraconense, a les fonts del Duero i l'Ebre, a l'est dels arevacs.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Pelèndons · Veure més »

Període cartaginès al País Valencià

El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Període cartaginès al País Valencià · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Període iber a Catalunya · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Període romà al País Valencià · Veure més »

Període visigòtic a Catalunya

Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »

Període visigot al País Valencià

Els esdeveniments que porten a la desintegració de l'Imperi Romà culminen el amb les invasions bàrbares.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Període visigot al País Valencià · Veure més »

Pere (bisbe de Barcelona)

Pere fou bisbe de Barcelona durant el tercer quart del.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Pere (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Pintures de Pedret

Les Pintures de Pedret són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Sant Quirze de Pedret.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Pintures de Pedret · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Pirineus · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Plini el Vell · Veure més »

Poblat ibèric de la Plana Basarda

El Poblat ibèric de la Plana Basarda és situat al municipi de Santa Cristina d'Aro (Vall d'Aro, Baix Empordà).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Poblat ibèric de la Plana Basarda · Veure més »

Porcia Maura

Porcia Maura (Murgi, segle II dC.) Fou una il·lustre matrona romana de la ciutat de Murgi (El Ejido) a la provincia de la Bètica, a la qual foren dedicades làpides, un monument funerari i uns Jocs Circenses.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Porcia Maura · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Procés de romanització · Veure més »

Província eclesiàstica Tarraconense

Mapa de la Província eclesiàstica Tarraconense La Província eclesiàstica Tarraconense és una demarcació territorial eclesiàstica basada en l'antiga província romana civil de la Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Província eclesiàstica Tarraconense · Veure més »

Prudenci

p.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Prudenci · Veure més »

Publi Sili Nerva (cònsol 20 aC)

Publi Sili Nerva (en llatí Publius Silius Nerva) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Publi Sili Nerva (cònsol 20 aC) · Veure més »

Quaquerns

Els quaquerns (en llatí quaquerni), als que Plini el Vell anomena querquerns, eren un poble del nord-oest de la Tarraconense, una subdivisió dels galaics bràcars.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Quaquerns · Veure més »

Quint Atri Cloni

Quint Atri Cloni (en llatí Quintus Atrius Clonius) va ser governador de la Tarraconense entre el 222 i el 235.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Quint Atri Cloni · Veure més »

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Quintilià · Veure més »

Ranosild

Ranosild, també anomenat Ranosind, fou dux de la Tarraconense d'ençà almenys el 673 fins al 673.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ranosild · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Rasès · Veure més »

Rènnas

Rènnas o Rènnas del Castèl/del Castèlh (forma local) (nom occità; el nom oficial francès és Rennes-le-Château) és una vila de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, al districte (o arrondissement) de Limós, dins el cantó de Coisan, amb 111 habitants.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Rènnas · Veure més »

Recesvint

Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Recesvint · Veure més »

Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco

Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne dels sueus

El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Regne dels sueus · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Regne Visigot · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Regnes germànics · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

Requiari

Requiari fou rei dels sueus (448-456).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Requiari · Veure més »

Revolta de Paulus

La revolta de Paulus fou un moviment revolucionari del de la part oriental de la península Ibèrica sota domini visigot.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Revolta de Paulus · Veure més »

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Romanització d'Hispània · Veure més »

Romanització de Menorca

Es denomina romanització de Menorca al procés que va comportar l'ocupació militar romana: la colonització i la gradual aculturació de la població indígena talaiòtica que, al capdavall, portaria a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Romanització de Menorca · Veure més »

Sabí de Bigorra

Sabí de Bigorra o de Barcelona (Barcelona?, s. IV - Saint-Savin, Bigorra, 415 o 416) va ser un eremita que va viure als Pirineus, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sabí de Bigorra · Veure més »

Sagúntia

Nom de dues ciutats de la Hispània Tarraconense i la Hispània Bètica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sagúntia · Veure més »

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Saguntum · Veure més »

Salauris

Salauris és el nom que rebé una població de la Tarraconense esmentada únicament a lOra marítima d'Aviè, i que tradicionalment s'ha identificat amb Salou, per bé que sense cap troballa que ho corrobori.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Salauris · Veure més »

Salens

Els salens (en llatí Saleni o Seleni) eren un poble de la Tarraconense, que vivien probablement a Cantàbria.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Salens · Veure més »

Sant Bernat Calvó

Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sant Bernat Calvó · Veure més »

Sètabis

Sètabis (Saetabi, Σαιταβίς, en ibèric. Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sètabis · Veure més »

Sínodes provincials visigots

Els Sínodes provincials del Regne visigot de Toledo eren reunions de bisbes de cadascuna de les províncies: Tarraconense, Narbonense, Cartaginense, Bètica, Lusitània i Galícia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sínodes provincials visigots · Veure més »

Segòvia

Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Segòvia · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segontia

Segontia (grec Σαγαυντία) fou una ciutat dels arevacs a la Tarraconense, al sud-oest de Bilbilis, al convent jurídic de Clunia a la via entre Emerita i Cesaraugusta.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Segontia · Veure més »

Seminari de Girona

El Seminari de Girona o Seminari Major és un centre educatiu del Bisbat de Girona al Barri Vell de Girona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Seminari de Girona · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Septimània · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Septimi Sever · Veure més »

Setge d'Arle (510)

El Setge d'Arle de 510 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i el Regne dels Ostrogots.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Setge d'Arle (510) · Veure més »

Setge de Cesaraugusta (652)

El Setge de Cesaraugusta de 652 tingué lloc durant la revolta de Froia contra Recesvint.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Setge de Cesaraugusta (652) · Veure més »

Seurri

Els seurri o seburri (en llatí seurri o seburri, en grec antic Σεβουρροί o Σεουρροί) eren un poble del nord-oest de la Tarraconense, a la vora del riu Minius (Miño), probablement una tribu dels gallaici bracarii.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Seurri · Veure més »

Sierra Nevada (Espanya)

Serra Nevada és un massís muntanyós pertanyent al conjunt de les Bètiques, concretament als sistemes Penibètics.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sierra Nevada (Espanya) · Veure més »

Sisbert

Sisbert o Sisebert fou arquebisbe metropolità de Toledo elegit després de la mort de Julià II de Toledo el 6 de març del 690 i fins al 693.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sisbert · Veure més »

Sisebut (rei dels visigots)

Sisebut —també Sisebodus o Sisebuth— (?- febrer del 621, Toledo) fou un rei dels visigots del 612 al 621.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sisebut (rei dels visigots) · Veure més »

Sisenand

Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sisenand · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sogorb · Veure més »

Suíntila

Suíntila fou rei visigot del 621 al 631.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Suíntila · Veure més »

Tamarix

Tamarix (tamariu, tamarit, tamarell o tamaró) és un gènere de plantes amb flors de la família Tamaricaceae que acostumen a suportar certa salinitat en el sòl.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tamarix · Veure més »

Tarraconense (desambiguació)

* Regions administratives.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tarraconense (desambiguació) · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tarragona · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tàrraco · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Termes romanes de Caesaraugusta

Muralla Les termes romanes de Caesaraugusta es van construir a la Colònia Caesar Augusta, a la província Hispània Citerior / Tarraconensis pertanyent a l'Imperi Romà, actualment denominada Saragossa, (Espanya).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Termes romanes de Caesaraugusta · Veure més »

Tiberi Claudi Càndid

Tiberi Claudi Càndid (en llatí Tiberius Claudius Candidus) va ser governador de la Tarraconense entre el 192 i el 197.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tiberi Claudi Càndid · Veure més »

Tici Flavi Ticià

Tici Flavi Titià (en Titius Flavius Titianus) va ser governador de la Tarraconense entre el 199 i el 202 o del 205 al 208.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tici Flavi Ticià · Veure més »

Tit Didi (cònsol)

La ''Torre Ciega'', tomba probablement dedicada a un hispà descendent d'un individu beneficiat per Didi amb la ciutadania romana. Tit Didi (en Titus Didius) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tit Didi (cònsol) · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Torre de sentinella · Veure més »

Turiaso

Turiaso o Turiasu fou una ciutat celtibera d'Hispània, a la Tarraconense, entre Cesaragusta i Numància.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Turiaso · Veure més »

Turmogues

Els turmogues (llatí: Turmogi o Turmodigi, grec Μούρβογοι) foren un poble de la Tarraconense situat al sud dels càntabres.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Turmogues · Veure més »

Turods

Els turods (en llatí Turodi, en grec antic Τουροδοί segons Claudi Ptolemeu) eren un poble de la Tarraconense, possiblement un subgrup dels galaics bràcars.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Turods · Veure més »

Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí

Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí (m. 741) fou valí de l'Àndalus (734-741).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí · Veure més »

Uxama Argaela

Uxama Argaela és una ciutat celtíbero-romana.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Uxama Argaela · Veure més »

Vacceus

Excavació d'un jaciment arqueològic dels vacceus prop de Pintia Els vacceus (en llatí Vaccaei) foren un poble de la província Tarraconense a la regió del riu Duero, a la vora del riu Esla.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vacceus · Veure més »

Vareia

Vareia (Varia Οὐάρεια) va ser una ciutat dels berons, a la província romana de la Tarraconense, a la riba de l'Ebre, allà on aquest riu començava a ser navegable, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vareia · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vascons · Veure més »

Vàrduls

Els vàrduls (llatí: Varduli) foren un poble celtitzat que ocupà la major part de l'actual província de Guipúscoa (la part del nord-est de la província era poblada pels vascons), i la part oriental d'Àlaba, a la província Tarraconense.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vàrduls · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vítiza · Veure més »

Vennenses

Els vennenses eren una tribu del poble dels càntabres, que vivien a la província de la Hispània Tarraconense, a l'actual regió de Cantàbria, segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vennenses · Veure més »

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vespasià · Veure més »

Vetons

Altar d'Ulaca Els vetons (en llatí Vettones) foren un poble probablement celta de la província de la Lusitània esmentats per diversos escriptors entre ells Cèsar i Plini.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vetons · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Via de la plata

La Via de la plata recorria 470 km entre Augusta Emèrita (Mèrida) i Asturica Augusta (Astorga). La Via de la Plata era una calçada romana que travessava de sud a nord part de l'oest d'Hispània, des d'Augusta Emèrita fins a Asturica Augusta.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Via de la plata · Veure més »

Victorià d'Assan

Victorià d'Assan (Itàlia, final del - Assan, Osca, ca. 561) va ésser un monjo d'origen italià que, establert al Pirineu aragonès, va ésser abat del monestir de Sant Martí d'Assan.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Victorià d'Assan · Veure més »

Vil·la Cornelius

Vil·la Cornelius és una vil·la romana, enclavada en el terme municipal de l'Ènova, a la comarca de la Ribera Alta, en una zona coneguda com "Els Alters".

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vil·la Cornelius · Veure més »

Vil·la romana de Torre Llauder

La vil·la romana de Torre Llauder és el jaciment arqueològic d'una vil·la romana que es troba al terme municipal de Mataró, al Maresme.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vil·la romana de Torre Llauder · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Hispània Tarraconense і Visigots · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Visigots federats · Veure més »

X Concili de Toledo

El X Concili de Toledo fou una reunió de bisbes de les províncies del Regne de Toledo que es va celebrar l'any 656.

Nou!!: Hispània Tarraconense і X Concili de Toledo · Veure més »

XIV Concili de Toledo

El XIV Concili de Toledo fou un sínode ampliat de bisbes de la província Cartaginense, al Regne de Toledo, celebrat el 684.

Nou!!: Hispània Tarraconense і XIV Concili de Toledo · Veure més »

Zona arqueològica de la Sagrera

La Zona arqueològica de la Sagrera és un espai situat entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu de la ciutat de Barcelona en la qual es van realitzar un seguit de troballes arqueològiques.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Zona arqueològica de la Sagrera · Veure més »

178

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 178 · Veure més »

199

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 199 · Veure més »

257

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 257 · Veure més »

290

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 290 · Veure més »

347

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 347 · Veure més »

348

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 348 · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 350 · Veure més »

370

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 370 · Veure més »

391

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 391 · Veure més »

393

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 393 · Veure més »

397

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 397 · Veure més »

414

El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 414 · Veure més »

416

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 416 · Veure més »

446

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 446 · Veure més »

466

El 466 (CDLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 466 · Veure més »

470

El 470 (CDLXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 470 · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 481 · Veure més »

483

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 483 · Veure més »

516

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 516 · Veure més »

541

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 541 · Veure més »

561

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 561 · Veure més »

581

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 581 · Veure més »

591

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 591 · Veure més »

61

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 61 · Veure més »

631

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 631 · Veure més »

651

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 651 · Veure més »

673

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 673 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 711 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 781 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hispania Tarraconensis, Sarakusta, Tarraconense, Tarraconense (província romana), Tarraconensis, Tarraconesa, Tarragonesa.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant