Comunicació

929 les relacions: -tania, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abd-al-Mumin ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abelox, Abrera, Abu Hammu II, Abu-Jàfar ad-Dabbí, Acefalisme, Administració provincial romana, Adopcionisme, Africà Fabi Màxim, Agripà del Velai, Alans, Albí (procurador), Alburquerque, Alexandria, Alt Penedès, Amalasunta, Amfiteatre de Tarragona, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Andorra, Antínous, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Api Juni Silà, Apià, Apol·loni (llibert), Aqüeducte de Peña Cortada, Aqüeducte romà, Aquitans, Ara Pacis, Arcadi, Ardales, Ardó, Arianisme, Aristòbul de Britània, Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, Arquebisbat de Tarragona, Arquitectura d'Espanya, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura romànica, Art de Catalunya, Art hel·lenístic, Art romà, Asclepíades de Mírlia, Asilah, Assentament del poble got a Aquitània, ..., Astèrix, Astèrix a Hispània, Asteri (comes Hispaniarum), Asturcó, Asturias, patria querida, Ataülf, Atanagild, Atax, Atlàntida (Falla), Auguri de Tarragona, August, August de Prima Porta, Augusta Emèrita, Aulus Bebi, Aulus Hirci, Aulus Licini Nerva (tribú), Aurelià, Auriga (esclau), Aviè, Ayn al-Tamr, Ègica, Època ibèrica al País Valencià, Òlcades, Ònnega Fortúnez, Àkhila II, Àrtabres, Bagaudes, Balears (província romana), Bandua, Bastetans, Bastetània, Batalla d'Aigües Sèxties, Batalla d'Arausio, Batalla d'Asculum (209 aC), Batalla d'Útica, Batalla d'Útica (49 aC), Batalla d'Empórion, Batalla d'Hibera, Batalla d'Ilerda, Batalla d'Ilipa, Batalla de Baecula, Batalla de Cartago Nova, Batalla de Castulo, Batalla de Cissa, Batalla de Covadonga, Batalla de Dirràquium (48 aC), Batalla de Farsàlia, Batalla de les boques de l'Ebre, Batalla de Lilibèon (218 aC), Batalla de Lugdúnum, Batalla de Mogontiacum, Batalla de Muret, Batalla de Ravenna (476), Batalla de Rhode, Batalla de Tapsos, Batalla de Telamon, Batalla de Tziral·lum, Batalla de Vouillé, Batalla de Zama, Batalla del Bagrades (49 aC), Batalla del Betis Superior, Batalla del Frígid, Batalla del Metaure, Batalla del Ticino, Bètica, Benet II, Bernardo de Sedirac, Bestué, Biblioteca d'Alexandria, Bisbat d'Oca, Bisbat de Cartagena, Blat, Bonós, Bonifaci d'Àfrica, Bostar (comandant d'Hispània), Briga (topònim), Britànnia, Brunequilda, Brutus de Bretanya, Bulay, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calagurris, Calassanç (Osca), Camí de Sant Jaume, Camp de sitges, Cantar de Roncesvalles, Canvi fonètic «f → h» del castellà, Capusa, Carausi, Carinyena (Aragó), Carlemany, Carlet, Cartaginense, Cartago, Cartago (municipi), Carteia, Cassi Longí, Castí, Castell de Boltanya, Castell de Sant Jordi de Lisboa, Castell Palau d'Albalat dels Tarongers, Castellum romà de Puig Castellar, Castor europeu, Català, Catalunya, Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Tarragona, Catilinàries, Cavall barbaresc, Càstulo, Círculo Balear, Còmmode, Cònvenes, Celtibers, Censori (comes), Centola i Elena de Valdelateja, Ceretans, Cesaraugusta, Cetra, Cimbres, Classe social a l'antiga Roma, Claudi II el Gòtic, Claudi Ptolemeu, Clotari I, Clotilde de Borgonya, Clunia, Cocker spaniel anglès, Coliques, Coll de la Ganga, Coloma de Sens, Colonització grega, Comerç a l'antiga Roma, Comes, Comini, Comte Cassi, Concili d'Elvira, Concili de Girona (517), Concili de Sàrdica, Concili provincial, Concilis de la província eclesiàstica Bètica, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta cartaginesa d'Hispània, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Conquesta romana d'Hispània, Consenci, Constanci II, Constanci III, Constant II (usurpador), Constantí (usurpador), Constantí I el Gran, Contra Publi Vatini, Corneli Fusc, Corneli Marcel, Corocotta, Cos Militar de Sanitat, Crònica d'Alfons III, Crema de llibres, Creu celta, Crisi del 1640, Crisi del segle III, Cronologia de l'antiga Roma, Cronologia de les incursions magiars, Crucifix de don Fernando y doña Sancha, Dacià, Damas I, Dècada del 500, Dècim Juni Brut Galaic, Declinació del llatí, Devotio, Diòcesi d'Arcàvica, Diòcesi de Basti, Diòcesi de Bilbao, Diòcesi de Bretoña, Diòcesi de Càstulo, Diòcesi de Valèria, Domícia Lucil·la, Domícia Paulina, Dominat, Draconti (poeta), Dret, Economia de l'Imperi Romà, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Economia de la Hispània romana, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Edetans, Efeb d'Antequera, Egèria (escriptora), El Jabato, Elísics, Eleuteri de Salamanca, Elpidi d'Osca, Empúries, En defensa de Luci Corneli Balb, Engalba, Epafrodit de Filipos, Epícides de Siracusa, Epistulae ad familiares, Era Hispànica, Ermenberga, Escultura, Escultura romana, Església de Sant Feliu de Girona, Església llatina, Espanya, Espanya (geografia), Espanyolisme, Espanyols, Espània, Espàrtac, Espills de prínceps, Estatori, Estàtua de Dionís i Àmpel, Estendard de Pol·lèntia, Estilicó, Estrada (habitació), Estret de Gibraltar, Eteri d'Osma, Eugeni de València, Euqueri d'Orleans, Eusebi Arnau i Mascort, Exèrcit cartaginès, Exèrcit consular, Expansió de l'islam, Fabi Màxim, Faust Corneli Sul·la (qüestor), Faust, Gener i Marcial de Còrdova, Favanella, Fàfila (duc), Fòrum (desambiguació), Filastri de Brescia, Filip V de Macedònia, Filippo Filangieri, Flavi Claudi Constantí, Flavi Gracià, Flavi Honori, Flavi Juli Constant, Flavi Víctor, Florià, Fonteu, Fortun ibn Qassi, Francesc Sardà i Làdico, Fredegunda, Frodoí, Fustuari, Gai Asini Pol·lió, Gai Atili Serrà (pretor), Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC), Gai Carrines el Jove, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC), Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC), Gai Corneli Ceteg (cònsol), Gai Didi, Gai Fanni Estrabó (escriptor), Gai Flamini (cònsol 187 aC), Gai Flavi (pompeià), Gai Fundani (cavaller), Gai Furni (tribú 50 aC), Gai Herenni (tribú 80 aC), Gai Juli Higí, Gai Leli, Gai Luci Marci Sèptim, Gai Mari, Gai Memmi (qüestor), Gai Opi, Gai Porci Cató Licinià, Gai Sal·lusti Crisp, Gai Semproni Grac, Gai Semproni Tudità (cònsol), Gai Sext Juli Cèsar, Gai Sulpici Gal (cònsol 166 aC), Gai Valeri Flac (cònsol), Galaic, Galèria, Gal·lècia, Gal·liè, Gal·loni (governador), Gals, Gayya, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gòtia, Gelimer, Gener, Gens Bèbia, Gens Comínia, Gens Minàcia, Gens Sertòria, George Edward Bonsor Saint Martin, Germà de París, Germània Superior, Geronci (general), Gerunda, Ghatafan, Gildas de Rhuys, Girísens, Girona, Giscó (pare d'Asdrubal), Gladiator, Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC), Gneu Calpurni Pisó (governador), Gneu Corneli Escipió Calvus, Gneu Corneli Escipió Hispal (cònsol), Gneu Corneli Escipió Hispal (governador), Gneu Pompeu (fill), Gneu Pompeu Magne, Godigisel, Golf de Roses, Gondobald, Gots, Gregori (prefecte de la Gàl·lia), Gregori d'Illiberis, Gregori de Tours, Gregori II d'Agrigent, Guerra címbria, Guerra de Perusa, Guerra de Sertori, Guerra Gòtica (535-554), Guerra lusitana, Guerres celtiberes, Guerres civils romanes, Guerres Púniques, Guifré el Pilós, Guitarra, Gunderic, Hadrià, Hamílcar, Hamílcar (215 aC), Hamílcar Barca, Hanníbal (409 aC), Hanníbal Barca (247 aC), Hannó, Hannó (206 aC), Hannó (208 aC), Hannó (218 aC), Hannó el Gran, Haro, Haspengouw, Hàsdrubal (fill de Giscó), Hàsdrubal Barca, Hàsdrubal el Calb, Hèrcules, Heraclea Pòntica, Heracli, Herenni, Herenni Gal (actor), Hidaci, Hieroteu de Segòvia, Himilcó, Himilcó (206 aC), Himilcó (217 aC), Himilcó (senador), Hirtuleu, Hispani, Hispania, la leyenda, Hispània (província romana), Hispània Citerior, Hispània visigoda, Història d'Andorra, Història d'Anglaterra, Història d'Elx, Història d'Espanya, Història d'Itàlia, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de França, Història de Gibraltar, Història de l'Aragó, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Història de la ciència i la tecnologia a Espanya, Història de la llengua castellana, Història de la música catalana, Història de la Regió de Múrcia, Història de la regió mediterrània, Història de La Rioja, Història de la sal, Història de les campanyes militars romanes, Història de les Illes Balears, Història de Lleida, Història de Mallorca, Història de Sardenya, Història de Tarragona, Història de Tunísia, Història del dret català, Història del pa, Història del País Basc, Història del País Valencià, Història del vi, Història dels jueus, Història dels Pirineus, Història universal, Horaci, Hug Candi, I Concili de Braga, I Concili de Toledo, Ibèria, Icel Marcià, Idubeda, Ilerda, Ilipa, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Imperi Cartaginès, Imperi de les Gàl·lies, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperivm, Imperivm: Great Battles of Rome, In Verrem, Indíbil, Indumentària a l'antiga Roma, Inquisició, Invasions bàrbares, Irene Arcos, Isaïes d'Egipte, Isabel I de Castella, Itàlia, Itinerari d'Antoní, Jaume el Major, Júlia Serviana Paulina, Joan Barbucal·le, Joan Llaverias i Labró, Jordina Sales i Carbonell, José María Blázquez Martínez, José Martínez Gázquez, José Remesal Rodríguez, Judaisme, Judaisme català, Jueus, Jueus a Espanya, Jueus mallorquins, Juli Cèsar, Juli Saturní, Julià (cèsar), Just i Pastor, Justina, Juvenc, Khíntila, Kunyu Wanguo Quantu, La Alpujarra, La Bordeta (Sants-Montjuïc), La Via Augusta, Lacetans, Laietània, Laminium, Lapis specularis, Larci Licini, Lauro, Lèpid el triumvir, Lebor Gabála Érenn, Legió I Adiutrix, Legió II Augusta, Legió VI Ferrata, Legió VII Gèmina, Legió VIII Augusta, Legió XIV Gemina, Legió XX Valèria Victrix, Legio VII Gemina (ciutat), Lelià, Leocàdia de Toledo, Les Cluses, Lex Gellia Cornelia, Liber de fine, Libertas, Libifenicis, Licini Damasip (senador), Ligusticum mare, Literatura grega antiga, Llíria, Llebrer espanyol, Llegenda de l'origen troià dels gals, Lleida, Llengües cèltiques, Llengües de l'Imperi Romà, Llengua fenícia, Llengua literària, Llibre de Jonàs, Lliceri de Coserans, Llista de ciutats d'Etrúria, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Llista de pobles ibèrics preromans, Llista dels reis visigots, Lluís el Pietós, Luci Afrani (cònsol 60 aC), Luci Agripa, Luci Antoni, Luci Arrunci (cònsol 6 dC), Luci Aureli Cota (cònsol 144 aC), Luci Calpurni Pisó Frugi (pretor 112 aC), Luci Canuleu Dives, Luci Corneli Balb Major, Luci Corneli Balb Menor, Luci Corneli Cinna (pretor), Luci Corneli Dolabel·la (pretor), Luci Corneli Escipió (germà de Publi i Gneu Escipió), Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell, Luci Corneli Lèntul (cònsol 199 aC), Luci Decidi Saxa, Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu), Luci Fanni, Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC), Luci Juni Moderat Columel·la, Luci Juni Pacià, Luci Licini Lucul (cònsol 151 aC), Luci Livineu Règul, Luci Magi, Luci Manili, Luci Manli Torquat (pretor), Luci Manli Vulsó (pretor 218 aC), Luci Marci Filip (cònsol 91 aC), Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Quinti Crispí, Luci Racili, Luci Valeri Flac (pretor), Luci Vibul·li Rufus, Lucrècia de Mèrida, Lugo, Macrobi, Magó (204 aC), Magó Barca, Magne Màxim, Majorià, Mallorca, Mandoni, Maniqueisme, Marí (bisbe), Marc Anneu Lucà, Marc Anneu Mela, Marc Anneu Sèneca, Marc Antoni, Marc Celi Rufus, Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC), Marc Claudi Marcel (nebot d'August), Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol), Marc Cluvi Rufus, Marc Emili Escaure (cònsol), Marc Emili Lèpid Porcina, Marc Eppi, Marc Fadi Gal, Marc Favoni, Marc Fulvi Flac (llegat), Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC), Marc Juni Brut, Marc Juni Silà (pretor), Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Petrei, Marc Porci Cató Uticense, Marc Porci Latró, Marc Pupi Pisó, Marc Salvi Otó, Marc Titini Curv, Marc Tul·li Ciceró el jove, Marc Valeri Faltó, Marc Valeri Marcial, Marc Valeri Messal·la (cònsol 53 aC), Marc Vipsani Agripa, Marca Hispànica, Marcel·la (dona de Marcial), Marcomània, Marina romana d'Orient, Massàlia, Massesils, Massils, Massinissa de Numídia, Massiva (príncep), Mastians, Màrcia Eufèmia, Màxim Tirà, Melesses, Metagònites, Mezetul, Micipsa, Migecianisme, Milesians, Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics, Mitologia irlandesa, Mitridates VI Eupàtor, Moderat de Gades, Moneda romana, Monedes commemoratives de plata (Espanya), Monestir, Monte Testaccio, Morellàs i les Illes, Mosaic de la medusa (València), Munda (Bètica), Museu Arqueològic de Llíria, Museu del Port Fluvial de Caesaraugusta, Mussa ibn Fortun, Mussa ibn Nussayr, Narbo Martius, Narcissus hispanicus, Narcissus hispanicus subsp. eugeniae, Nevers, No passaran, Norcia, Numància (Hispània), Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Obultroni Sabí, Occident, Octavi Grecí, Oli d'oliva, Or, Ora Maritima, Ordo dels concilis, Oretans, Origen dels bascos, Osca, Ostrogots, Ourense, Palau municipal de Cabanes, Papa Hilari, Partido Nacionalista Español, Pau Catena, Pau de Tars, Pau i Treva de Déu, Pau Orosi, Paulí de Nola, Pàpol de Tolosa, Pòstum I, Pelai d'Astúries, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Període cartaginès al País Valencià, Període romà a Catalunya, Període romà a Occitània, Període romà al País Valencià, Persecució de Dioclecià, Pintura de Portugal, Pintures de Pedret, Pirineus, Pirmí de Reichenau, Pisó, Placer (mineria), Poblat fortificat i Santuari d'Endovélico, Poblat ibèric del Serrat dels Tres Hereus, Pobles preromans d'Occitània, Pompeia (germana de Gneu Pompeu), Pompeia de provinciis, Pont romà (Mèrida), Portopetro, Posca, Potami, Prefecte del pretori, Pretori, Pretorià, Primer Triumvirat, Primera batalla de Bedriacum, Primera Guerra Púnica, Priscil·lianisme, Priscil·lià, Procònsol, Província, Província d'Almeria, Providenci, Publi Ati Var, Publi Corneli Anulí, Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC), Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC), Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC), Publi Corneli Lèntul Caudí (pretor), Publi Curci, Publi Ligari, Publi Porci Leca, Publi Rutili (tribú de la plebs 136 aC), Publi Siti, Publi Sulpici Rufus (pretor), Publi Valeri Flac (ambaixador), Publi Vatini (tribú), Puteoli, Quint Aponi, Quint Calidi, Quint Cassi Longí (llegat), Quint Cassi Longí (tribú 49 aC), Quint Cecili Metel Pius, Quint Cecili Metel Pius Escipió, Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC), Quint Fabi Màxim (pretor), Quint Fabi Màxim Emilià, Quint Fabi Màxim Servilià, Quint Fufi Calè (cònsol), Quint Fulvi Nobílior, Quint Juni Bles, Quint Ligari, Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC), Quint Nasidi, Quint Pedi (cònsol), Quint Salàs, Quint Salvidiè Rufus, Quint Sertori, Quint Tarquici, Quint Tul·li Ciceró el jove, Quintilià, Radagais, Ratafia, Recesvint, Recinte emmurallat de Cabanes, Regne de Galícia, Regne de Gwent, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne del Pont, Regne dels sueus, Regne Visigot, Regnes germànics, Reis Catòlics, Rellotge solar de Baelo Claudia, República Romana, Requesens, Revolta d'Indíbil i Mandoni, Revolta ibera de 197 aC, Ribera del Duero (vi), Ritu hispà, Roberto Leal, Roderic, Roma al segle I aC, Romanització a Bascònia i Aquitània, Romanització d'Hispània, Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana, Ruf d'Avinyó, Sagúntia (turdetans), Sagum, Salamanca, Sal·luvis, Salpensa, Salsamenta, Saltiats, Sancho de Rojas, Santa Calamanda, Santuari i termes romanes de Mura, Sèneca, Sífax, Sòrdons, Sbeitla, Segle II aC, Segon Triumvirat, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Sepharad, Septimània visigòtica, Serra minera de Cartagena-La Unión, Servi Corneli Lèntul (edil), Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC), Servi Sulpici Galba (cònsol el 108 aC), Set barons apostòlics, Setge de Constantinoble (717-718), Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica), Sext Apuleu (cònsol 29 aC), Sext Digiti (pretor), Sext Mari, Sext Peduceu (governador), Sext Pompeu Pius, Sextili Hena, Sexualitat a l'antiga Roma, Sierra Nevada (Espanya), Silè de Calàtia, Silurs, Sindred de Toledo, Sogorb, Soliferreum, Spaniel, Sueus, Taió, Taranis, Tarragona, Tauroboli, Tàctiques romanes d'infanteria, Tètric I, Teatre romà de Cartagena, Teatre romà de Segòbriga, Temple romà de Vic, Teodoric II (rei dels visigots), Teodosi I el Gran, Terç, Tercera Guerra Servil, Terrissa, Teutatès, Teutons, Teverist, Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC), Tit Fonteu, Tit Meni, Tit Quinti Escàpula, Tit Quintili Var, Tit Vini (cònsol), Titus Livi, Toda de Ribagorça, Tolox, Toponímia, Torneig, Torre d'Hèrcules, Trajà, Trebonia de provinciis consularibus, Trill, Triomf, Tritium Autrigonum, Tropes auxiliars romanes, Tul·liola, Turdetans, Turma, Universitat de València. Biblioteca Històrica, Valèria Haliné, Valí d'Ifríqiya, Valderrubio, Valentia, Valentinià I, Valentinià II, Valerià, Vallès Oriental, Vamba, Vascons, Vàlia, Vàndals, Vària, Vítiza, Vectigàlia, Venus d'Itàlica, Vessana, Vetili, Vi a l'antiga Roma, Vi d'Itàlia, Via Augusta, Via Domícia, Via romana, Vicarius, Vicenç d'Osca, Vicenç de Cotlliure, Vicenç, Sabina i Cristeta, Victorí, Vidre fenici, Vidre romà, Vil·la Fortunatus, Vil·la romana de la Llosa, Virgini Rufus, Virovesca, Visigots, Visigots federats, Viteric, Volsinii, Volturnus (mitologia), Volusià de Tours, Wilhelm Meyer-Lübke, (804) Hispania, 1 de març, 112 aC, 113 aC, 150 aC, 151 aC, 189 aC, 19 aC, 197 aC, 20 de gener, 205 aC, 206 aC, 209 aC, 210 aC, 27 aC, 287, 3 de novembre, 30 d'abril, 335, 385, 395, 409 aC, 416, 418, 426, 507, 610, 65, 711, 77 aC. Ampliar l'índex (879 més) » « Shrink índex

-tania

Grecs / P1: Fenicis/Cartaginesos / B1: Amazics. El sufix -tània o -etània denota un territori o regió a la península ibèrica.

Nou!!: Hispània і -tania · Veure més »

Abd-al-Màlik al-Mudhàffar

Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.

Nou!!: Hispània і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »

Abd-al-Mumin ibn Alí

Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yala al-Kumí Abu-Muhàmmad (Tagra o Trara, 1094- Sale, 1163) fou el primer califa dels almohades i fundador de la dinastia almohade mumínida o dels mumínides, amb capital a Marràqueix.

Nou!!: Hispània і Abd-al-Mumin ibn Alí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Nou!!: Hispània і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Hispània і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abelox

Abelox (Abelox o Abilyx; Ἀβιλυξ) va ser un noble d'Hispània amic de Cartago que després es va passar al bàndol romà i va lliurar als generals romans, els germans Gneu i Publi Escipió, els ostatges, fills i familiars de diferents caps de tribus hispàniques, que Hanníbal havia portat a Sagunt i estaven en poder dels cartaginesos després d'enganyar Bostar, el comandant cartaginès.

Nou!!: Hispània і Abelox · Veure més »

Abrera

Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí.

Nou!!: Hispània і Abrera · Veure més »

Abu Hammu II

Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.

Nou!!: Hispània і Abu Hammu II · Veure més »

Abu-Jàfar ad-Dabbí

Abu-Jàfar Àhmad ibn Yahya ibn Àhmad ibn Amira ad-Dabbí o, més senzillament, Abu-Jàfar ad-Dabbí (en àrab Abū Jaʿfar aḍ-Ḍabbī) fou un savi andalusí del, nascut a Vélez, a l'oest de Llorca.

Nou!!: Hispània і Abu-Jàfar ad-Dabbí · Veure més »

Acefalisme

L'acefalisme fou un moviment herètic denominat també dels acèfals o casianistes perquè no tenien jerarquia sobre d’ells, sense caps, ni reconeixen ni obeïen al papa, i deien ser enviats de Roma.

Nou!!: Hispània і Acefalisme · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Hispània і Administració provincial romana · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Hispània і Adopcionisme · Veure més »

Africà Fabi Màxim

Africà Fabi Màxim (en Africanus Fabius Maximus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Africà Fabi Màxim · Veure més »

Agripà del Velai

Agripà (Agrippanus, en francès Agréve) (Hispània, s. VI - Saint-Agrève, ca. 602) fou bisbe del Velai.

Nou!!: Hispània і Agripà del Velai · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Hispània і Alans · Veure més »

Albí (procurador)

Albí (llatí Albinus) va ser procurator de Judea durant el regnat de Neró, cap als anys 63 i 64, successor de Porci Fest.

Nou!!: Hispània і Albí (procurador) · Veure més »

Alburquerque

Alburquerque és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: Hispània і Alburquerque · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Hispània і Alexandria · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Hispània і Alt Penedès · Veure més »

Amalasunta

Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.

Nou!!: Hispània і Amalasunta · Veure més »

Amfiteatre de Tarragona

Amfiteatre romà de Tàrraco Lamfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.

Nou!!: Hispània і Amfiteatre de Tarragona · Veure més »

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar.

Nou!!: Hispània і Amfiteatre i circ romans de Barcelona · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Hispània і Andorra · Veure més »

Antínous

Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.

Nou!!: Hispània і Antínous · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Hispània і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Hispània і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Hispània і Antiguitat tardana · Veure més »

Api Juni Silà

Api Juni Silà (Appius Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Api Juni Silà · Veure més »

Apià

Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Nou!!: Hispània і Apià · Veure més »

Apol·loni (llibert)

Apol·loni (en grec Απολλώνιος) va ser un llibert de Cras al que sempre va ser molt lleial.

Nou!!: Hispània і Apol·loni (llibert) · Veure més »

Aqüeducte de Peña Cortada

Laqüeducte de Peña Cortada (també conegut com de la Serrada o de la Serranía) és una conducció per a transportar aigua, situat a la comarca valenciana dels Serrans, entre els municipis de Toixa, Xelva, Calles i Domenyo.

Nou!!: Hispània і Aqüeducte de Peña Cortada · Veure més »

Aqüeducte romà

Els múltiples arcs del pont del Gard a la Gàl·lia romana (actual sud de França). El nivell superior inclou un aqüeducte que portava aigua en època romana; el seu nivell inferior es va expandir en la dècada de 1740 per suportar una àmplia carretera al llarg del riu. Els enginyers romans van construir '''aqüeductes''', amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi.

Nou!!: Hispània і Aqüeducte romà · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Hispània і Aquitans · Veure més »

Ara Pacis

LAra Pacis Augustae ('altar de la Pau d'August') és un monument commemoratiu de l'època de l'Imperi Romà.

Nou!!: Hispània і Ara Pacis · Veure més »

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Nou!!: Hispània і Arcadi · Veure més »

Ardales

Ardales és un municipi d'Andalusia, a la província de Màlaga, entre Álora, Teba i Casarabonela, situada en els contraforts septentrionals de la Sierra de las Nieves en la seva transició cap als embassaments del Guadalhorce.

Nou!!: Hispània і Ardales · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Hispània і Ardó · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Hispània і Arianisme · Veure més »

Aristòbul de Britània

Aristobul de Britània, llatí Aristobūlus Senex, Episcŏpus Primus Britannĭae, (Illa de Xipre, s. I - Britània?, actual Gran Bretanya, ca.), fou un cristià, considerat entre els Setanta deixebles esmentats a lEvangeli segons Lluc.

Nou!!: Hispània і Aristòbul de Britània · Veure més »

Arquebisbat de Mèrida-Badajoz

L'arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz és la seu episcopal principal d'Extremadura, a Espanya.

Nou!!: Hispània і Arquebisbat de Mèrida-Badajoz · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Hispània і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquitectura d'Espanya

La Mesquita de Còrdova Església de la Sagrada Família de Gaudí, a Barcelona Auditori de Tenerife. Per arquitectura d'Espanya s'entén l'existent en el que actualment és territori espanyol i la realitzada per arquitectes espanyols en el món.

Nou!!: Hispània і Arquitectura d'Espanya · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Nou!!: Hispània і Arquitectura de Barcelona · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Hispània і Arquitectura romànica · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Hispània і Art de Catalunya · Veure més »

Art hel·lenístic

Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.

Nou!!: Hispània і Art hel·lenístic · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Hispània і Art romà · Veure més »

Asclepíades de Mírlia

Asclepíades de Mírlia, en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης, fou un escriptor i historiador grec nascut a Mírlia a Bitínia, o potser a Nicea.

Nou!!: Hispània і Asclepíades de Mírlia · Veure més »

Asilah

Carrer d'Asilah Asilah o Assilah o Asila és una ciutat del Marroc, situada a uns 50 km al sud-sud-oest de Tànger, prop de la desembocadura de l'Oued el-Helou.

Nou!!: Hispània і Asilah · Veure més »

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Nou!!: Hispània і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Nou!!: Hispània і Astèrix · Veure més »

Astèrix a Hispània

Astèrix a Hispània (títol original en francès: Astérix en Hispanie) és el catorzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Hispània і Astèrix a Hispània · Veure més »

Asteri (comes Hispaniarum)

va ser un general Romà que va ostentar el títol de Comes Hispaniarum i amb aquesta dignitat va participar en una expedició militar contra els Vàndals, poble que s'havia establert en el del nord de la Gal·lècia.

Nou!!: Hispània і Asteri (comes Hispaniarum) · Veure més »

Asturcó

L'asturcó actual és un cavall petit que es conserva en les reserves naturals d'Astúries.

Nou!!: Hispània і Asturcó · Veure més »

Asturias, patria querida

Asturias, patria querida o Asturies, patria querida (Astúries, pàtria estimada en català) és des de 1984 l'himne de la Comunitat Autònoma d'Astúries, encara que es veu àmpliament per tot el territori com a classe de substitut informal, festiu a l'himne nacional espanyol, al qual solien faltar les lletres de cançó.

Nou!!: Hispània і Asturias, patria querida · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Hispània і Ataülf · Veure més »

Atanagild

Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).

Nou!!: Hispània і Atanagild · Veure més »

Atax

* Atax fou el nom llatí del riu Aude.

Nou!!: Hispània і Atax · Veure més »

Atlàntida (Falla)

Atlàntida és una cantata escènica del compositor andalús Manuel de Falla sobre el poema èpic L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Nou!!: Hispània і Atlàntida (Falla) · Veure més »

Auguri de Tarragona

Auguri de Tarragona o Sant Auguri (mort el 21 de gener del 259) va ser un clergue cristià hispanorromà.

Nou!!: Hispània і Auguri de Tarragona · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Hispània і August · Veure més »

August de Prima Porta

August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.

Nou!!: Hispània і August de Prima Porta · Veure més »

Augusta Emèrita

Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.

Nou!!: Hispània і Augusta Emèrita · Veure més »

Aulus Bebi

Aulus Bebi (Aulus Baebius) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Aulus Bebi · Veure més »

Aulus Hirci

Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: Hispània і Aulus Hirci · Veure més »

Aulus Licini Nerva (tribú)

Aulus Licini Nerva (Aulus Licinius Nerva) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Aulus Licini Nerva (tribú) · Veure més »

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Hispània і Aurelià · Veure més »

Auriga (esclau)

s procedent de Cízic. Un auriga era un esclau, o de vegades un home de classe baixa, que havia de conduir la biga, un vehicle lleuger tirat per dos cavalls, que era el mitjà de transport d'alguns romans, principalment dels comandants militars.

Nou!!: Hispània і Auriga (esclau) · Veure més »

Aviè

Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.

Nou!!: Hispània і Aviè · Veure més »

Ayn al-Tamr

Ayn al-Tamr (‘Font dels dàtils’) és una població d'Iraq propera al desert, entre Anbar i Kufa, uns 130 km a l'oest de Karbala.

Nou!!: Hispània і Ayn al-Tamr · Veure més »

Ègica

Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.

Nou!!: Hispània і Ègica · Veure més »

Època ibèrica al País Valencià

Dama d'Elx, obra mestra de l'art ibèric L'època ibèrica al País Valencià correspon, aproximadament, al període 5000- de la prehistòria, quan els ibers eren el poble predominant a les costes de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Època ibèrica al País Valencià · Veure més »

Òlcades

Els òlcades (en llatí Olcades, en grec antic Ὀλκάδες) eren un poble celta d'Hispània, al curs alt del riu Anas, al nord-est del territori després ocupat pels oretans.

Nou!!: Hispània і Òlcades · Veure més »

Ònnega Fortúnez

Ònnega Fortúnez o Íñiga FortúnezJayyusi 1992, Fletcher 2006, (848 - després de l'any 890) fou una princesa bascaBarrucand & Bednorz 1999, del Regne de Pamplona, posteriorment denominat Regne de Navarra.

Nou!!: Hispània і Ònnega Fortúnez · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Hispània і Àkhila II · Veure més »

Àrtabres

Els àrtabres (en llatí Artabri), que segons Estrabó a la seva època s'anomenaven Ἀροτρέβαι ("Arotrébai"), eren un poble del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, al territori actual de Galícia, que vivien a la regió de Fisterra, vora el promontori Nerium o Cap Fisterra i al voltant d'una badia anomenada Artabrorum sinus, on hi havia diverses ciutats portuàries que els mariners anomenaven Ἀρτάβρων λιμένας ("Artábron liménas", ports de l'Artabron).

Nou!!: Hispània і Àrtabres · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Hispània і Bagaudes · Veure més »

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.

Nou!!: Hispània і Balears (província romana) · Veure més »

Bandua

Bandua era un dels principals déus dels galaics i lusitans, considerat déu de la guerra i vinculat a la tradició cèltica de l'Europa Central.

Nou!!: Hispània і Bandua · Veure més »

Bastetans

Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.

Nou!!: Hispània і Bastetans · Veure més »

Bastetània

Bastetània o Mastiena va ser el nom d'una regió en l'època anterior a la conquesta romana, situada al sud-est d'Hispània i que englobava aproximadament les actuals províncies de Màlaga, Granada, Almeria, sud i sud-est de Jaén, sud d'Albacete i sud-oest de Múrcia, i equivalia aproximadament a l'Andalusia Oriental.

Nou!!: Hispània і Bastetània · Veure més »

Batalla d'Aigües Sèxties

La batalla d'Aigües Sèxties va succeir l'any 102 aC, entre les legions romanes del cònsol Gai Màrius i les tribus germàniques dels teutons i els seus aliats, els ambrons.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Aigües Sèxties · Veure més »

Batalla d'Arausio

La batalla d'Arausio va tenir lloc el 6 d'octubre del 105 aC en algun lloc entre el poblat d'Arausio, l'actual Aurenja i el riu Roine.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Arausio · Veure més »

Batalla d'Asculum (209 aC)

La batalla d'Asculum, coneguda també com a batalla de Canusium, va ser un enfrontament militar entre els exèrcits de la República romana i la República cartaginesa, de tres dies de durada, que va tenir lloc a la regió d'Apulia, a l'estiu del 209 aC, el desè any des de l'inici de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Asculum (209 aC) · Veure més »

Batalla d'Útica

La batalla d'Útica es lliurà l'any 203 aC, enfrontant els exèrcits de la República Romana i l'Imperi Cartaginès durant la segona guerra Púnica.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Útica · Veure més »

Batalla d'Útica (49 aC)

La Batalla d'Útica fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, entre els bàndols dels Populares, liderats per Juli Cèsar, i la facció conservadora del Senat romà coneguda com a Optimats i liderada per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Útica (49 aC) · Veure més »

Batalla d'Empórion

La batalla d'Empórion (Pugna Emporiensis o Proelium Emporiense) fou una de les batalles de la revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Empórion · Veure més »

Batalla d'Hibera

La batalla d'Hibera (sovint escrit Ibera), més coneguda com a batalla de Dertosa, va tenir lloc a la primavera de l'any 215 aC, entre Àsdrubal Barca i els germans Publi i Gneu Corneli Escipió, en les proximitats d'Ibera, al sud del riu Ebre.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Hibera · Veure més »

Batalla d'Ilerda

Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Ilerda · Veure més »

Batalla d'Ilipa

La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.

Nou!!: Hispània і Batalla d'Ilipa · Veure més »

Batalla de Baecula

La Batalla de Baecula va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 208 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre l'exèrcit cartaginès, sota el comandament d'Àsdrubal Barca i l'exèrcit romà, sota les ordres de Publi Corneli Escipió, l'Africà.

Nou!!: Hispània і Batalla de Baecula · Veure més »

Batalla de Cartago Nova

La Batalla de Cartago Nova, coneguda també com a Batalla de Cartagena, va tenir lloc l'any 209 aC i va consistir en un assalt romà a la capital cartaginesa de la península Ibèrica, Cartago Nova, durant la segona guerra Púnica entre Cartago i la República Romana.

Nou!!: Hispània і Batalla de Cartago Nova · Veure més »

Batalla de Castulo

La Batalla de Castulo va ser un dels dos episodis de la coneguda batalla del Betis Superior, un conflicte militar que va tenir lloc durant la Segona guerra púnica entre Cartago i la República Romana.

Nou!!: Hispània і Batalla de Castulo · Veure més »

Batalla de Cissa

La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Hispània і Batalla de Cissa · Veure més »

Batalla de Covadonga

La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Covadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la Reconquesta del domini cristià sobre tota la península ibèrica. Per a alguns historiadors com José Luis Corral, professor d'Història medieval a la Universitat de Saragossa, la Batalla de Covadonga mai va existir i atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del Rei Alfons III, aquesta resolució es basa en el fet que no s'ha trobat mai cap escrit de la batalla, ni en documents musulmans ni cristians de.

Nou!!: Hispània і Batalla de Covadonga · Veure més »

Batalla de Dirràquium (48 aC)

La batalla de Dirràquium fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, que tingué lloc el 10 de juliol de 48 aC.

Nou!!: Hispània і Batalla de Dirràquium (48 aC) · Veure més »

Batalla de Farsàlia

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.

Nou!!: Hispània і Batalla de Farsàlia · Veure més »

Batalla de les boques de l'Ebre

La Batalla de les boques de l'Ebre, fou una batalla naval que tingué lloc entre la flota cartaginesa i la flota romana a prop de la desembocadura del riu Ebre, la primavera de 217 aC.

Nou!!: Hispània і Batalla de les boques de l'Ebre · Veure més »

Batalla de Lilibèon (218 aC)

La batalla de Lilibèon o Lilibeu (218 aC) va ser el primer enfrontament naval entre les armades de Cartago i de la República Romana durant la segona guerra Púnica.

Nou!!: Hispània і Batalla de Lilibèon (218 aC) · Veure més »

Batalla de Lugdúnum

La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí. La victòria de Sever li va permetre proclamar-se únic emperador de l'Imperi Romà. Es diu que aquesta batalla va ser la més gran, més llarga i més sagnant lluitada mai entre tropes romanes. L'historiador Cassi Dió va escriure que les tropes enfrontades arribaven a 300.000, (en un altre lloc diu 150.000) en cada bàndol. Aquesta xifra és discutida doncs representaria tres quartes parts de tots els soldats de l'Imperi en aquells temps. Malgrat això, s'accepta que el nombre total de soldats i auxiliars era major de 100.000 i probablement podria haver arribat a 150.000.

Nou!!: Hispània і Batalla de Lugdúnum · Veure més »

Batalla de Mogontiacum

La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.

Nou!!: Hispània і Batalla de Mogontiacum · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Hispània і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Ravenna (476)

La batalla de Ravenna fou lliurada entre les restes de l'exèrcit romà d'Occident i els hèruls, dirigits pel seu capitost, Odoacre, a principis de setembre del 476 a Itàlia.

Nou!!: Hispània і Batalla de Ravenna (476) · Veure més »

Batalla de Rhode

La batalla de Rhode fou una de les batalles de la revolta de 197 aC dels pobles ibers contra la dominació romana al.

Nou!!: Hispània і Batalla de Rhode · Veure més »

Batalla de Tapsos

La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).

Nou!!: Hispània і Batalla de Tapsos · Veure més »

Batalla de Telamon

La Batalla de Telamon va ser un enfrontament entre la República Romana i una aliança de gals el 224 aC.

Nou!!: Hispània і Batalla de Telamon · Veure més »

Batalla de Tziral·lum

La batalla de Tziral·lum, d'Adrianòpolis o batalla de Campus Serenus va ser una de les guerres civils que es van donar durant la tetrarquia romana (306-324).

Nou!!: Hispània і Batalla de Tziral·lum · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Hispània і Batalla de Vouillé · Veure més »

Batalla de Zama

La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Hispània і Batalla de Zama · Veure més »

Batalla del Bagrades (49 aC)

La Batalla del Bagrades fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, entre els bàndols dels Populares, liderats per Juli Cèsar, i la facció conservadora del Senat romà coneguda com a Optimats i liderada per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Hispània і Batalla del Bagrades (49 aC) · Veure més »

Batalla del Betis Superior

La Batalla del Betis Superior, coneguda també com a Batalla d'Ilorca, fou el segon episodi de l'altrament coneguda batalla del Betis Superior, un conflicte militar que tingué lloc durant la Segona guerra púnica entre Cartago i la República Romana.

Nou!!: Hispània і Batalla del Betis Superior · Veure més »

Batalla del Frígid

La Batalla del Frígid, també anomenada la Batalla del Riu Frígid, va tenir lloc entre el 5 i el 6 de setembre del 394, entre l'exèrcit de l'emperador de l'Orient Teodosi I i l'exèrcit de l'usurpador Flavi Eugeni.

Nou!!: Hispània і Batalla del Frígid · Veure més »

Batalla del Metaure

La batalla del Metaure fou un combat lliurat el 207 aC entre Asdrúbal, germà d'Anníbal i els cònsols romans Gai Claudi Neró i Marc Livi Salinàtor, en la qual el primer fou totalment derrotat i mort.

Nou!!: Hispània і Batalla del Metaure · Veure més »

Batalla del Ticino

La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.

Nou!!: Hispània і Batalla del Ticino · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Hispània і Bètica · Veure més »

Benet II

Benet II (Roma,? - 7 de maig de 685), va ser el 81è Papa de l'Església Catòlica del 684 al 685.

Nou!!: Hispània і Benet II · Veure més »

Bernardo de Sedirac

Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Hispània і Bernardo de Sedirac · Veure més »

Bestué

Església de Bestué consagrada a Sant Pere Bestué és un poble del Pirineu aragonès que pertany al municipi de Pórtoles, a la comarca del Sobrarb (província d'Osca).

Nou!!: Hispània і Bestué · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Hispània і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Bisbat d'Oca

El bisbat d'Oca o Auca (actualment Villafranca Montes de Oca) va ser un bisbat de l'església catòlica a Hispània, sufragània de l'arxidiòcesi de Tarragona.

Nou!!: Hispània і Bisbat d'Oca · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: Hispània і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Hispània і Blat · Veure més »

Bonós

Gal Quint Bonós (en llatí Gallus Quintus Bonosus) va ser un usurpador del tron imperial romà.

Nou!!: Hispània і Bonós · Veure més »

Bonifaci d'Àfrica

Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.

Nou!!: Hispània і Bonifaci d'Àfrica · Veure més »

Bostar (comandant d'Hispània)

Bostar fou un general cartaginès del segle III aC.

Nou!!: Hispània і Bostar (comandant d'Hispània) · Veure més »

Briga (topònim)

Antigues poblacions amb l'arrel ''-briga'' (en blau) i ''-bri'' o derivats (en groc) a la península Ibèrica Briga és una arrel present a nombrosos topònims d'origen celta, documentats especialment a la Hispània preromana, amb el significat de ciutat, fortalesa o, més literalment, "lloc alt".

Nou!!: Hispània і Briga (topònim) · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Hispània і Britànnia · Veure més »

Brunequilda

Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.

Nou!!: Hispània і Brunequilda · Veure més »

Brutus de Bretanya

Brutus de Bretanya o Brutus de Troia és un personatge mitològic, descendent de l'heroi troià Enees, el qual apareix en les llegendes medievals britàniques com a fundador i primer rei de Bretanya.

Nou!!: Hispània і Brutus de Bretanya · Veure més »

Bulay

Bulay o Poley fou el nom àrab d'un antic castell de l'Àndalus al sud d'Hispània.

Nou!!: Hispània і Bulay · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Hispània і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calagurris

Calagurris (actual Calahorra) fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.

Nou!!: Hispània і Calagurris · Veure més »

Calassanç (Osca)

Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).

Nou!!: Hispània і Calassanç (Osca) · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Hispània і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Camp de sitges

'''Sitges ibèriques''' a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà). Un camp de sitges és una extensió de terreny destinada a excavar-hi grans forats a terra que servien per emmagatzemar els excedents (és a dir, els productes sobrants) agrícoles en l'època ibèrica.

Nou!!: Hispània і Camp de sitges · Veure més »

Cantar de Roncesvalles

El Cantar de Roncesvalles és un poema èpic escrit en castellà medieval amb trets de romanç navarroaragonès compost possiblement entre 1225 i 1250.

Nou!!: Hispània і Cantar de Roncesvalles · Veure més »

Canvi fonètic «f → h» del castellà

El canvi fonètic «f → h» és un fenomen consistent en el fet que, en certes condicions fonològiques, la f- inicial llatina es convertí en una h- aspirada que després desaparegué en les varietats estàndard del castellà, tot i que se'n conserva la pronunciació per a algunes paraules en diversos dialectes, sobretot en bona part d'Andalusia, Extremadura i Hispanoamèrica (i també es manté en els dialectes orientals de l'asturià, així com en el càntabre i l'extremeny).

Nou!!: Hispània і Canvi fonètic «f → h» del castellà · Veure més »

Capusa

Capusa o Capussa fou fill d'Oesalces (oncle de Masinissa I).

Nou!!: Hispània і Capusa · Veure més »

Carausi

Marc Aureli Mauseu Carausi (Marcus Aurelius Mausaeus Carausius) va ser un militar romà d'origen gal que va usurpar tron imperial, declarant-se emperador de Britània i el nord de la Gàl·lia l'any 286.

Nou!!: Hispània і Carausi · Veure més »

Carinyena (Aragó)

Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.

Nou!!: Hispània і Carinyena (Aragó) · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Hispània і Carlemany · Veure més »

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Hispània і Carlet · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Hispània і Cartaginense · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Hispània і Cartago · Veure més »

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Hispània і Cartago (municipi) · Veure més »

Carteia

Carteia (en llatí Carteia, en grec antic Καρτηα̈α) va ser una antiga ciutat del sud d'Hispània propera a Gibraltar.

Nou!!: Hispània і Carteia · Veure més »

Cassi Longí

Els Cassi Longí (en llatí Cassius Longinus) van ser membres d'una destacada família romana d'origen plebeu que va donar importants personatges durant la República.

Nou!!: Hispània і Cassi Longí · Veure més »

Castí

Castí (en llatí Castinus potser Flavius Castinus) va ser un general de l'emperador Honori a qui va enviar a Hispània l'any 422 amb un exèrcit per lluitar contra els vàndals.

Nou!!: Hispània і Castí · Veure més »

Castell de Boltanya

El castell de Boltanya (també anomenat Castell dels Comtes de Sobrarb, ja que no va ser en cap moment de la seva existència la residència oficial dels senyors del Comtat de Sobrarb) és una fortalesa construïda pels sarraïns de Sobrarb per defensar el Vall de l'Ara dels cristians durant la Reconquesta.

Nou!!: Hispània і Castell de Boltanya · Veure més »

Castell de Sant Jordi de Lisboa

Castell de Sant Jordi Es coneix com el Castell de Sant Jordi (Castelo de São Jorge en portuguès) a les ruïnes d'un castell en el pujol de Sant Jordi en Lisboa.

Nou!!: Hispània і Castell de Sant Jordi de Lisboa · Veure més »

Castell Palau d'Albalat dels Tarongers

La Casa palau d'Albalat dels Tarongers, també coneguda com a casa del Castell o casa dels Blanes, http://www.cult.gva.es/dgpa/BIC/detalles_bics.asp?IdInmueble.

Nou!!: Hispània і Castell Palau d'Albalat dels Tarongers · Veure més »

Castellum romà de Puig Castellar

El Castellum de Puig Castellar és un jaciment arqueològic d'època romana situat al cim del Puig Castellar, que es troba dins del terme municipal de Biosca (la Segarra).

Nou!!: Hispània і Castellum romà de Puig Castellar · Veure més »

Castor europeu

El castor europeu, també anomenat eurasiàtic, (Castor fiber) és un gran rosegador semiaquàtic.

Nou!!: Hispània і Castor europeu · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Hispània і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Hispània і Catalunya · Veure més »

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: Hispània і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Hispània і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catilinàries

Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.

Nou!!: Hispània і Catilinàries · Veure més »

Cavall barbaresc

El cavall barbaresc és una raça de cavall existent a Barbària (Magrib) des de fa segles.

Nou!!: Hispània і Cavall barbaresc · Veure més »

Càstulo

Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.

Nou!!: Hispània і Càstulo · Veure més »

Círculo Balear

La Fundación Círculo Balear (FNCB), més coneguda com a Círculo Balear, és una fundació cívico-cultural espanyolista creada el 1999 a Palma i dedicada a lluitar contra la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, manifestant que els seus objectius són la defensa de la llibertat i la tolerància.

Nou!!: Hispània і Círculo Balear · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Hispània і Còmmode · Veure més »

Cònvenes

Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.

Nou!!: Hispània і Cònvenes · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Celtibers · Veure més »

Censori (comes)

Censori (mort el 448) va ser un comes de l'Imperi Romà d'Occident almenys des del 432 fins a la seva mort.

Nou!!: Hispània і Censori (comes) · Veure més »

Centola i Elena de Valdelateja

Centola o Centolla i Elena (Hispania, segona meitat del s. III - Valdelateja, Burgos, 304) foren, segons la tradició, dues joves cristianes que van morir màrtirs prop de Burgos en 304, durant la persecució de Dioclecià.

Nou!!: Hispània і Centola i Elena de Valdelateja · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Hispània і Ceretans · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Hispània і Cesaraugusta · Veure més »

Cetra

Cetra era un escut rodó i petit de pell d'animal usat principalment pels indígenes a Hispània i Mauretània (en aquest lloc era fet de pell d'elefant).

Nou!!: Hispània і Cetra · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Hispània і Cimbres · Veure més »

Classe social a l'antiga Roma

La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.

Nou!!: Hispània і Classe social a l'antiga Roma · Veure més »

Claudi II el Gòtic

Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.

Nou!!: Hispània і Claudi II el Gòtic · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Hispània і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clotari I

Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.

Nou!!: Hispània і Clotari I · Veure més »

Clotilde de Borgonya

Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.

Nou!!: Hispània і Clotilde de Borgonya · Veure més »

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Nou!!: Hispània і Clunia · Veure més »

Cocker spaniel anglès

Cocker spaniel anglès negre Cocker spaniel anglès daurat El cocker spaniel anglès és una raça de gos provinent del Regne Unit, de mida mitjana i amb un pèl adorable quan és mantingut correctament.

Nou!!: Hispània і Cocker spaniel anglès · Veure més »

Coliques

Coliques o Colques (llatí Cuclhas, Colichas o Colchas, grec Κόλχας, Κολίχας) fou un petit príncep d'Hispània que regnava sobre 28 ciutats dels turdetans o tartessos i va abastir a les tropes romanes d'Escipió, contra Magó i Àsdrubal Barca (206 aC) amb 3.000 homes a peu i 500 a cavall.

Nou!!: Hispània і Coliques · Veure més »

Coll de la Ganga

El Coll de la Ganga és un coll del massís de les Gavarres, entre el puig d’Arques (535 m) i el puig de Ribot (327 m), que comunica la vall de Calonge, al sud, i la del Daró, al nord.

Nou!!: Hispània і Coll de la Ganga · Veure més »

Coloma de Sens

Coloma de Sens (Hispània?, 257 - Sens, 273) va ser una jove patrícia, morta màrtir a França per no voler renunciar al cristianisme, essent venerada com a santa per l'Església catòlica.

Nou!!: Hispània і Coloma de Sens · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Hispània і Colonització grega · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Hispània і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Hispània і Comes · Veure més »

Comini

* Comini, tribú de la plebs.

Nou!!: Hispània і Comini · Veure més »

Comte Cassi

El comes Casius Fortunius (basc: Cassius kondeaen), conegut en català com el comte Cassi (685? - ?).

Nou!!: Hispània і Comte Cassi · Veure més »

Concili d'Elvira

El Concili d'Elvira o d'Iliberis (llatí: Concilium Eliberritanum), va ser el primer concili que es va celebrar a la província romana d'Hispània Baetica per l'església cristiana.

Nou!!: Hispània і Concili d'Elvira · Veure més »

Concili de Girona (517)

El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.

Nou!!: Hispània і Concili de Girona (517) · Veure més »

Concili de Sàrdica

El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.

Nou!!: Hispània і Concili de Sàrdica · Veure més »

Concili provincial

Un concili particular o concili provincial és un concili convocat per l'arquebisbe, o un legat de la seu apostòlica i la seva missió és la de dirimir assumptes propis de la província eclesiàstica, afers d'interès comú entre l'Església i el poder civil (els quals estan a la base del naixement de les Corts), així com la urgència en l'aplicació dels cànons propis dels concilis ecumènics.

Nou!!: Hispània і Concili provincial · Veure més »

Concilis de la província eclesiàstica Bètica

Els concilis de la província eclesiàstica Bètica són una sèrie de concilis que van tenir lloc a l'antiga província Bètica durant els segles VIII i IX.

Nou!!: Hispània і Concilis de la província eclesiàstica Bètica · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Hispània і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Conquesta cartaginesa d'Hispània

El Mediterrani occidental el 218 aC, mostrant l'àmbit territorial controlat per Cartago. Les línies mostren les fronteres actuals. Amb el nom de conquesta cartaginesa d'Hispània es coneix un període de la història, entre el 237 aC i el 206 aC, en el qual la península Ibèrica va anar quedant de mica en mica sota el domini de Cartago.

Nou!!: Hispània і Conquesta cartaginesa d'Hispània · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Hispània і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Nou!!: Hispània і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »

Conquesta romana d'Hispània

La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.

Nou!!: Hispània і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »

Consenci

Consenci (Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.

Nou!!: Hispània і Consenci · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Hispània і Constanci II · Veure més »

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Nou!!: Hispània і Constanci III · Veure més »

Constant II (usurpador)

Constant (en llatí Constans) era el fill més gran de Constantí, usurpador de l'Imperi l'any 407.

Nou!!: Hispània і Constant II (usurpador) · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.

Nou!!: Hispània і Constantí (usurpador) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Hispània і Constantí I el Gran · Veure més »

Contra Publi Vatini

Contra Publi Vatini (en llatí: In P. Vatinium) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró pronunciat l'any 56 aC com a part del procés judicial contra Publi Sesti.

Nou!!: Hispània і Contra Publi Vatini · Veure més »

Corneli Fusc

Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.

Nou!!: Hispània і Corneli Fusc · Veure més »

Corneli Marcel

Corneli Marcel (en llatí Cornelius Marcellus) va ser un senador romà durant el regnat de Neró a la meitat del.

Nou!!: Hispània і Corneli Marcel · Veure més »

Corocotta

Corocotta és un heroi local per als càntabres i la seva història es transmet oralment a les famílies càntabres des de les generacions més grans fins a les més joves.

Nou!!: Hispània і Corocotta · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Hispània і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Crònica d'Alfons III

La Crònica d'Alfons III —en llatí Chronica Adefonsi tertii regis— és un document històric del tipus crònica escrit en llatí medieval que s'atribueix al propi rei Alfons III.

Nou!!: Hispània і Crònica d'Alfons III · Veure més »

Crema de llibres

càtars. La crema de llibres consisteix en la destrucció feta amb foc de manera ritual de llibres o altres materials escrits, normalment realitzats en un context públic.

Nou!!: Hispània і Crema de llibres · Veure més »

Creu celta

Una creu celta amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció.

Nou!!: Hispània і Creu celta · Veure més »

Crisi del 1640

La crisi del 1640 és l'expressió per denominar la crisi política més greu que visqué la Monarquia Hispànica dels Àustria i que hagués pogut enfonsar-la (de fet es produí la secessió del Regne de Portugal).

Nou!!: Hispània і Crisi del 1640 · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Hispània і Crisi del segle III · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Hispània і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cronologia de les incursions magiars

Aquesta cronologia és una llista de les principals incursions que van protagonitzar els magiars establerts a l'Europa centre-oriental, que van afectar territoris corresponents als actuals estats d'Itàlia, Alemanya i França.

Nou!!: Hispània і Cronologia de les incursions magiars · Veure més »

Crucifix de don Fernando y doña Sancha

Revers del ''Crucifix de don Fernando y doña Sancha'' El crucifix del don Fernando y doña Sancha, és una obra mestra en l'art de l'ebúrnia, datat prop de l'any 1063 i que es conserva al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

Nou!!: Hispània і Crucifix de don Fernando y doña Sancha · Veure més »

Dacià

Publi Dacià (dC) va ser el prefecte romà (praeses) d'Hispània i governador de la Bètica en temps de l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Hispània і Dacià · Veure més »

Damas I

Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.

Nou!!: Hispània і Damas I · Veure més »

Dècada del 500

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і Dècada del 500 · Veure més »

Dècim Juni Brut Galaic

Dècim Juni Brut Gal·lec o Galaic (en llatí Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) (180-120 aC) va ser un general i polític romà que liderà les tropes romanes en la campanya de conquesta de l'actual Galícia i nord de Portugal, territori que després rebé el nom de Gallaecia.

Nou!!: Hispània і Dècim Juni Brut Galaic · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Hispània і Declinació del llatí · Veure més »

Devotio

La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).

Nou!!: Hispània і Devotio · Veure més »

Diòcesi d'Arcàvica

La diòcesi d'Arcàvica és una seu titular de l'Església Catòlica Romana a Hispània.

Nou!!: Hispània і Diòcesi d'Arcàvica · Veure més »

Diòcesi de Basti

La diòcesi de Basti o Baza (Diocesis Basticensis) va ser una antiga demarcació eclesiàstica a l'Hispània romana i visigòtica, radicada a la ciutat de Basti (actualment Baza, Andalusia).

Nou!!: Hispània і Diòcesi de Basti · Veure més »

Diòcesi de Bilbao

La diòcesi de Bilbao (en llatí: Dioecesis Flaviobrigensis, en basc: Bilboko Elizbarrutia) és una seu episcopal de l'Església catòlica en Espanya.

Nou!!: Hispània і Diòcesi de Bilbao · Veure més »

Diòcesi de Bretoña

La diòcesi de Bretoña o Britonia va ser una antiga demarcació eclesiàstica de la Gal·lècia, establerta pels sueus al.

Nou!!: Hispània і Diòcesi de Bretoña · Veure més »

Diòcesi de Càstulo

La diòcesi de Càstulo (en llatí Diocesis Castulonensis) va ser una antiga demarcació eclesiàstica d'Hispània radicada a la ciutat romana de Càstulo (l'actual Cazlona, Linares), inicialment localitzada a la província Tarraconense i, després, a la Cartaginense, a la frontera amb la Bètica.

Nou!!: Hispània і Diòcesi de Càstulo · Veure més »

Diòcesi de Valèria

La diòcesi de Valèria va ser una antiga demarcació de l'Església Catòlica Romana a Hispània, que va existir almenys des del fins al a l'antiga província Cartaginense i radicada a la desapareguda ciutat romana de Valèria, actualment al terme municipal de Las Valeras (Castella-La Manxa).

Nou!!: Hispània і Diòcesi de Valèria · Veure més »

Domícia Lucil·la

Domícia Lucil·la (en llatí Domitia Lucilla) anomenada també Domícia Calvil·la (Domitia Calvilla) va ser una dama romana que va morir entre els anys 155 i 161.

Nou!!: Hispània і Domícia Lucil·la · Veure més »

Domícia Paulina

Domícia Paulina (en llatí Domitia Paulina) era una dama romana que venia d'una família procedent de Gades, a Hispània, on ella havia nascut.

Nou!!: Hispània і Domícia Paulina · Veure més »

Dominat

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.

Nou!!: Hispània і Dominat · Veure més »

Draconti (poeta)

Draconti, en llatí Dracontius, fou un poeta romà de religió cristiana, prevere a Hispània en lloc desconegut durant la primera meitat del i que va morir vers el 450.

Nou!!: Hispània і Draconti (poeta) · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Hispània і Dret · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà

consulta.

Nou!!: Hispània і Economia de l'Imperi Romà · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Hispània і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Economia de la Hispània romana

Moneda hispànica L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la República Romana, de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'Imperi Romà i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.

Nou!!: Hispània і Economia de la Hispània romana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Hispània і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Hispània і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Hispània і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Hispània і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edetans

Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Nou!!: Hispània і Edetans · Veure més »

Efeb d'Antequera

L'Efeb d'Antequera és una escultura tallada al Segle I dC, en època de l'Imperi Romà i és considerada una de les més belles escultures de l'art romà de les trobades a Hispània.

Nou!!: Hispània і Efeb d'Antequera · Veure més »

Egèria (escriptora)

Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.

Nou!!: Hispània і Egèria (escriptora) · Veure més »

El Jabato

El Jabato, és un personatge de ficció de còmic i una famosa sèrie de Còmics, creada per Víctor Mora al guió (en aquest cas, amb el pseudònim de R. Martín) i Francisco Darnís al dibuix per a l'editorial Bruguera el 1958.

Nou!!: Hispània і El Jabato · Veure més »

Elísics

Els elísics (Ἐλισύκοι, Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona, entre les Corberes i el riu Erau, que apareix documentat entre els segles VI i III aC a les fonts antigues.

Nou!!: Hispània і Elísics · Veure més »

Eleuteri de Salamanca

Eleuteri, anomenat erròniament Leuteri, va ser un religiós hispà en temps del regne visigot, és el primer bisbe de Salamanca documentat a finals del.

Nou!!: Hispània і Eleuteri de Salamanca · Veure més »

Elpidi d'Osca

Elpidi d'Osca (?, –ca. 540) fou un religiós i escriptor d'Hispània, primer bisbe documentat d'Osca.

Nou!!: Hispània і Elpidi d'Osca · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Hispània і Empúries · Veure més »

En defensa de Luci Corneli Balb

En defensa de Luci Corneli Balb (en llatí: Pro Balbo) és un discurs que va ser pronunciat al setembre de l'any 56 aC per l'escriptor i polític romà Ciceró en defensa de Luci Corneli Balb, un dels homes de plena confiança de Juli Cèsar, acusat d' haver aconseguit la ciutadania romana de manera fraudulenta.

Nou!!: Hispània і En defensa de Luci Corneli Balb · Veure més »

Engalba

XVI amb una decoració floral pintada sobre engalba. Siurells de les illes Balears d'argila amb engalba blanca i decoració en vermell, blau i verd. Ceràmica dels segles XII-XIII de l'Iran, gravat sobre l'engalba i esmalt de color. Museu del Louvre. XVII. Museu de Quimper (França). En la fabricació de ceràmiques, lengalba és una tècnica de decoració que fa servir dues argiles de colors diferents.

Nou!!: Hispània і Engalba · Veure més »

Epafrodit de Filipos

Epafrodit va ser un deixeble de Sant Pau de Tars i primer bisbe de Filipos.

Nou!!: Hispània і Epafrodit de Filipos · Veure més »

Epícides de Siracusa

Epícides de Siracusa (Epicydes) fou un militar cartaginès però grec per part de pare i nascut a Siracusa.

Nou!!: Hispània і Epícides de Siracusa · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: Hispània і Epistulae ad familiares · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: Hispània і Era Hispànica · Veure més »

Ermenberga

Ermenberga o Ermemberga (finals del - després de l'any 607), princesa visigoda, filla de Viteric.

Nou!!: Hispània і Ermenberga · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Hispània і Escultura · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Nou!!: Hispània і Escultura romana · Veure més »

Església de Sant Feliu de Girona

Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.

Nou!!: Hispània і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Església llatina

LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.

Nou!!: Hispània і Església llatina · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Hispània і Espanya · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Espanya (geografia) · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Hispània і Espanyolisme · Veure més »

Espanyols

Els espanyols són els ciutadans d'Espanya, ja sigui perquè hi han nascut o perquè tenen la nacionalitat espanyola.

Nou!!: Hispània і Espanyols · Veure més »

Espània

Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.

Nou!!: Hispània і Espània · Veure més »

Espàrtac

Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.

Nou!!: Hispània і Espàrtac · Veure més »

Espills de prínceps

''Super Physicam Aristotelis'', 1595 Els espills de prínceps (en llatí specula principum) va ser un gènere de literatura política típic de l'edat mitjana que va perdurar fins al Renaixement.

Nou!!: Hispània і Espills de prínceps · Veure més »

Estatori

Estatori (en llatí Statorius) era un centurió de l'exèrcit romà que va servir sota Publi Corneli Escipió i Gneu Corneli Escipió a Hispània l'any 213 aC.

Nou!!: Hispània і Estatori · Veure més »

Estàtua de Dionís i Àmpel

L'estàtua de Dionís i Ampel és una escultura exempta realitzada en marbre blanc, molt degradat, que representa al déu grec Dionís embriac, assistit pel sàtir Ampel, tema mitològic derivat de models grecs.

Nou!!: Hispània і Estàtua de Dionís i Àmpel · Veure més »

Estendard de Pol·lèntia

LEstendard de Pol·lèntia és una peça de bronze amb la que es representava un Collegium Iuvenum a l'illa de Mallorca cap al -, està constituït per una tija longitudinal rematada en un capitell compost i dues grans anelles, totes dues col·locades de manera simètrica, les quals romanen unides gràcies a una placa de bronze en la que originàriament apareixien sis figures de divinitats, encara que dues s'han perdut.

Nou!!: Hispània і Estendard de Pol·lèntia · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Hispània і Estilicó · Veure més »

Estrada (habitació)

Estrada de la Casa Museu de Lope de Vega, Madrid. Una estrada és un conjunt de mobles d'origen hispànic i amb influències musulmanes.

Nou!!: Hispània і Estrada (habitació) · Veure més »

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Hispània і Estret de Gibraltar · Veure més »

Eteri d'Osma

Eteri (en llatí Etherius), també citat com Heteri, va ser un bisbe titular d'Osma a finals de segle VIII.

Nou!!: Hispània і Eteri d'Osma · Veure més »

Eugeni de València

Eugeni de València fou un cristià d'Hispània, suposat deixeble de l'apòstol Jaume, mort cap a l'any 65.

Nou!!: Hispània і Eugeni de València · Veure més »

Euqueri d'Orleans

Euqueri o Sant Euqueri (Orleans, vers 670– Darchinium, actual Sint-Truiden, Regne Franc, 20 de febrer del 743), fill de Savaric bisbe d'Auxerre, fou bisbe d'Orleans al.

Nou!!: Hispània і Euqueri d'Orleans · Veure més »

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.

Nou!!: Hispània і Eusebi Arnau i Mascort · Veure més »

Exèrcit cartaginès

Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.

Nou!!: Hispània і Exèrcit cartaginès · Veure més »

Exèrcit consular

Lexèrcit consular romà era una unitat militar romana utilitzada en temps de la República.

Nou!!: Hispània і Exèrcit consular · Veure més »

Expansió de l'islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Hispània і Expansió de l'islam · Veure més »

Fabi Màxim

Els Fabi Màxim (en Fabii Maximi) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognom Màxim.

Nou!!: Hispània і Fabi Màxim · Veure més »

Faust Corneli Sul·la (qüestor)

Faust Corneli Sul·la (Faustus Cornelius Sulla) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Faust Corneli Sul·la (qüestor) · Veure més »

Faust, Gener i Marcial de Còrdova

Faust, Gener i Marcial (Hispània, segona meitat del - Còrdova, 303) foren tres soldats romans, convertits al cristianisme i morts màrtirs per la seva fe.

Nou!!: Hispània і Faust, Gener i Marcial de Còrdova · Veure més »

Favanella

Favanella (en castellà i oficialment Abanilla) és un municipi històric del Regne de Múrcia, a la comarca de l'Oriental, que té 6.435 habitants i que limita a l'est amb el Baix Segura i a l'oest amb el municipi de Fortuna de la mateixa comarca.

Nou!!: Hispània і Favanella · Veure més »

Fàfila (duc)

Fàfila o Fàvila (Hispània, ss. VII-VIII) fou un duc del regne de Toledo, que hom afirma va ser el pare del cabdill Pelai, considerat fundador de la monarquia asturiana.

Nou!!: Hispània і Fàfila (duc) · Veure més »

Fòrum (desambiguació)

* Història.

Nou!!: Hispània і Fòrum (desambiguació) · Veure més »

Filastri de Brescia

Filastri o Filastre (també, Philastrius, Filastrius, Filaster) va ser bisbe de Brescia a finals del.

Nou!!: Hispània і Filastri de Brescia · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.

Nou!!: Hispània і Filip V de Macedònia · Veure més »

Filippo Filangieri

Filippo Filangieri i del Tufo (Nàpols c.1600) fou un militar hispànic d'origen napolità.

Nou!!: Hispània і Filippo Filangieri · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Nou!!: Hispània і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: Hispània і Flavi Gracià · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Hispània і Flavi Honori · Veure més »

Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.

Nou!!: Hispània і Flavi Juli Constant · Veure més »

Flavi Víctor

Flavi Víctor (Flavius Victor) fou emperador romà, fill de Magne Màxim que governava a Hispània, Gàl·lia i Britània, i de la seva dona, Elena.

Nou!!: Hispània і Flavi Víctor · Veure més »

Florià

Marc Anni Florià (en Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor.

Nou!!: Hispània і Florià · Veure més »

Fonteu

* Tit Fonteu, legat de Publi Corneli Escipió a Hispània.

Nou!!: Hispània і Fonteu · Veure més »

Fortun ibn Qassi

Fortunius Casius, conegut pel seu nom àrab Fortun ibn Qassi, (710? - ?) fou un valí de Saraqusta d'orígens hispanoromans i ancestre de la dinastia dels Banu Qassi, senyors de la Vall de l'Ebre durant els segles , i principis del X.

Nou!!: Hispània і Fortun ibn Qassi · Veure més »

Francesc Sardà i Làdico

Francesc Sardà i Làdico (Barcelona, 26 de desembre de 1876 - Barcelona, 5 de maig 1912) fou un dibuixant i pintor català, fill de Joan Sardà i Lloret i d'Antònia Làdico Serrano.

Nou!!: Hispània і Francesc Sardà i Làdico · Veure més »

Fredegunda

Fredegunda Fredegunda (Montdidier, Picardia, vers 545-París, 597) va ser una reina merovíngia de Nèustria.

Nou!!: Hispània і Fredegunda · Veure més »

Frodoí

Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.

Nou!!: Hispània і Frodoí · Veure més »

Fustuari

Fustuari (en llatí fustuarium, en grec antic ξυλοκοπία) anomenat també fusti percutere, era una pena capital, infligida als soldats romans pels delictes militars més greus, segons diu Polibi.

Nou!!: Hispània і Fustuari · Veure més »

Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.

Nou!!: Hispània і Gai Asini Pol·lió · Veure més »

Gai Atili Serrà (pretor)

Gai Atili Serrà (en llatí Caius Atilius Serranus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gai Atili Serrà (pretor) · Veure més »

Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC)

Gai Canini Rèbil (en llatí Caius Caninius Rebilus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC) · Veure més »

Gai Carrines el Jove

Gai Carrines el jove (en llatí Caius Carrinas o Gaius Carrinas) va ser un militar romà.

Nou!!: Hispània і Gai Carrines el Jove · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (Caius Cassius Longinus) va ser un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: Hispània і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC)

Gai Celi Caldus (Gaius Cælius Caldus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gai Celi Caldus (cònsol 94 aC) · Veure més »

Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC)

Gai Claudi Neró (en llatí Caius Claudius Nero) va ser un magistrat romà que pertanyia a la Gens Clàudia, branca dels Tiberii.

Nou!!: Hispània і Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC) · Veure més »

Gai Corneli Ceteg (cònsol)

Gai Corneli Ceteg (en Gaius Cornelius L. f. M. n. Cethegus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Gai Corneli Ceteg (cònsol) · Veure més »

Gai Didi

Gai Didi (en Caius Didius) va ser un militar romà llegat de Juli Cèsar.

Nou!!: Hispània і Gai Didi · Veure més »

Gai Fanni Estrabó (escriptor)

Gai Fanni Estrabó (en llatí Caius Fannius M. F. Strabo) va ser un militar i escriptor romà gendre de Leli.

Nou!!: Hispània і Gai Fanni Estrabó (escriptor) · Veure més »

Gai Flamini (cònsol 187 aC)

Gai Flamini (Caius Flaminius) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gai Flamini (cònsol 187 aC) · Veure més »

Gai Flavi (pompeià)

Gai Flavi (en llatí Caius Flavius) va ser un cavaller romà nascut a Asta, una colònia romana d'Hispània.

Nou!!: Hispània і Gai Flavi (pompeià) · Veure més »

Gai Fundani (cavaller)

Gai Fundani (en llatí Caius Fundanius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: Hispània і Gai Fundani (cavaller) · Veure més »

Gai Furni (tribú 50 aC)

Gai Furni (en Gaius Furnius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Gai Furni (tribú 50 aC) · Veure més »

Gai Herenni (tribú 80 aC)

Gai Herenni (en llatí Caius Herennius) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Hispània і Gai Herenni (tribú 80 aC) · Veure més »

Gai Juli Higí

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.

Nou!!: Hispània і Gai Juli Higí · Veure més »

Gai Leli

Gai Leli (en llatí Caius Lelius o Gaius Lelius) va ser un magistrat romà, general i estadista.

Nou!!: Hispània і Gai Leli · Veure més »

Gai Luci Marci Sèptim

Gai Luci Marci Sèptim (Caius Lucius Marcius Septimus) era un centurió molt popular entre la tropa, que va servir sota Gneu Corneli Escipió a Hispània i va ser aclamat cap de l'exèrcit i procònsol el 211 aC quan van morir els germans Escipió; va agafar el comandament de les restes de l'exèrcit, al que va salvar de la total destrucció i va aconseguir una victòria menor (magnificada pels romans) sobre els cartaginesos dirigits per Àsdrubal (fill de Giscó) als que va rebutjar a la zona de l'Ebre.

Nou!!: Hispània і Gai Luci Marci Sèptim · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: Hispània і Gai Mari · Veure més »

Gai Memmi (qüestor)

Gai Memmi (en llatí Caius Memmius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Gai Memmi (qüestor) · Veure més »

Gai Opi

Gai Opi (en Gaius Oppius) va ser un company i amic íntim de Juli Cèsar.

Nou!!: Hispània і Gai Opi · Veure més »

Gai Porci Cató Licinià

Gai Porci Cato Licinià (en llatí Caius Porcius Cato Licinianus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Hispània і Gai Porci Cató Licinià · Veure més »

Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).

Nou!!: Hispània і Gai Sal·lusti Crisp · Veure més »

Gai Semproni Grac

Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.

Nou!!: Hispània і Gai Semproni Grac · Veure més »

Gai Semproni Tudità (cònsol)

Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gai Semproni Tudità (cònsol) · Veure més »

Gai Sext Juli Cèsar

Gai Sext Juli Cèsar (en llatí Caius Sextus Julius Caesar) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gai Sext Juli Cèsar · Veure més »

Gai Sulpici Gal (cònsol 166 aC)

Gai Sulpici Gal (en llatí Caius Sulpicius C. F. C. N. Gallus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Hispània і Gai Sulpici Gal (cònsol 166 aC) · Veure més »

Gai Valeri Flac (cònsol)

Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Gai Valeri Flac (cònsol) · Veure més »

Galaic

Mapa d'Hispània (vers 300 a.C.)http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Nicer Clutosi. El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.

Nou!!: Hispània і Galaic · Veure més »

Galèria

La tribu Galèria va ser una de les 31 tribus rústiques de l'antiga Roma.

Nou!!: Hispània і Galèria · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Hispània і Gal·lècia · Veure més »

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Nou!!: Hispània і Gal·liè · Veure més »

Gal·loni (governador)

Gal·loni (en llatí Gallonius) va ser un cavaller romà que va viure al.

Nou!!: Hispània і Gal·loni (governador) · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Hispània і Gals · Veure més »

Gayya

Gayya (també anomenat Gala, Gaya o Gaïa) va ser rei dels massils de la Numídia occidental i pare del rei Masinissa I.

Nou!!: Hispània і Gayya · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Hispània і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Nou!!: Hispània і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Hispània і Gòtia · Veure més »

Gelimer

Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).

Nou!!: Hispània і Gelimer · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: Hispània і Gener · Veure més »

Gens Bèbia

La gens Bèbia (gens Baebia) era una família romana d'origen plebeu, que va emprar els cognoms Dives, Herenni, Sulca, i Tàmfil.

Nou!!: Hispània і Gens Bèbia · Veure més »

Gens Comínia

La gens Comínia (en llatí Cominia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu.

Nou!!: Hispània і Gens Comínia · Veure més »

Gens Minàcia

La gens Minàcia (en llatí Minacia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu i d'importància secundària.

Nou!!: Hispània і Gens Minàcia · Veure més »

Gens Sertòria

La gens Sertòria (en llatí Sertoria gens) va ser una gens romana, possiblement d'origen sabí.

Nou!!: Hispània і Gens Sertòria · Veure més »

George Edward Bonsor Saint Martin

va ser un pintor, arqueòleg i historiador membre de la Reial Acadèmia de la Història d'origen anglès.

Nou!!: Hispània і George Edward Bonsor Saint Martin · Veure més »

Germà de París

Germà de París (Autun, 496 - París, 28 de maig del 576) fou un eclesiàstic gal·loromà, bisbe de París.

Nou!!: Hispània і Germà de París · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: Hispània і Germània Superior · Veure més »

Geronci (general)

Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.

Nou!!: Hispània і Geronci (general) · Veure més »

Gerunda

Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.

Nou!!: Hispània і Gerunda · Veure més »

Ghatafan

Els Ghatafan —— foren una confederació tribal àrab de l'Aràbia del nord, del gran grup dels Qays Aylan.

Nou!!: Hispània і Ghatafan · Veure més »

Gildas de Rhuys

Gildas de Rhuys (Strathclyde, Escòcia, vers 496 o 516 - Rhuys, Bretanya, França, vers 570) fou un eclesiàstic i monjo destacat de l'església celta-cristiana a Britània.

Nou!!: Hispània і Gildas de Rhuys · Veure més »

Girísens

Els girísens (en llatí gyrisoeni, en grec antic Γυρισοίνοι) eren un poble iber de la Bètica, a Hispània, que vivien a la rodalia de Castulo.

Nou!!: Hispània і Girísens · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Hispània і Girona · Veure més »

Giscó (pare d'Asdrubal)

Giscó (en llatí Gisco, en grec antic Γίσκων) va ser el pare d'Asdrubal que va ser general a Hispània juntament amb Asdrubal Barca i Magó Barca (fills d'Amílcar Barca), segons diuen Titus Livi i Polibi.

Nou!!: Hispània і Giscó (pare d'Asdrubal) · Veure més »

Gladiator

Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix.

Nou!!: Hispània і Gladiator · Veure més »

Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurni Cn. F. Cn. N. Piso) (ca. 44 aC/43 aC - 20 dC) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC) · Veure més »

Gneu Calpurni Pisó (governador)

Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gneu Calpurni Pisó (governador) · Veure més »

Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.

Nou!!: Hispània і Gneu Corneli Escipió Calvus · Veure més »

Gneu Corneli Escipió Hispal (cònsol)

Gneu Corneli Escipió Hispal (en llatí Cnaeus Cornelius Scipio Hispallus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Gneu Corneli Escipió Hispal (cònsol) · Veure més »

Gneu Corneli Escipió Hispal (governador)

Gneu Corneli Escipió Hispal (en llatí Cnaeus Cornelius Scipio Hispallus) va ser un magistrat romà, fill de Gneu Corneli Escipió Hispà.

Nou!!: Hispània і Gneu Corneli Escipió Hispal (governador) · Veure més »

Gneu Pompeu (fill)

Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.

Nou!!: Hispània і Gneu Pompeu (fill) · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Hispània і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Godigisel

Godigisel (359-406) fou rei dels vàndals asdings que vivien a Germània a la regió del riu Oder.

Nou!!: Hispània і Godigisel · Veure més »

Golf de Roses

Localització del Golf de Roses. El golf de Roses és un golf situat a la costa de l'Alt Empordà, al nord de la Costa Brava, que s'obre a la mar Mediterrània entre el sud de la península del cap de Creus i el massís del Montgrí.

Nou!!: Hispània і Golf de Roses · Veure més »

Gondobald

Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.

Nou!!: Hispània і Gondobald · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Hispània і Gots · Veure més »

Gregori (prefecte de la Gàl·lia)

Gregori (en llatí Gregorius) va ser un polític i militar romà del.

Nou!!: Hispània і Gregori (prefecte de la Gàl·lia) · Veure més »

Gregori d'Illiberis

Gregori de la Bètica o Gregori d'Illiberis, va ser un escriptor eclesiàstic del.

Nou!!: Hispània і Gregori d'Illiberis · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Nou!!: Hispània і Gregori de Tours · Veure més »

Gregori II d'Agrigent

Temple de la Concòrdia, consagrat per Gregori com a església, i la ciutat Gregori d'Agrigent o Gregori Agrigentí (prop d'Agrigent, 559 - 23 de novembre de 630) va ser un dels més eminents eclesiàstics del.

Nou!!: Hispània і Gregori II d'Agrigent · Veure més »

Guerra címbria

La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.

Nou!!: Hispània і Guerra címbria · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum – fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.

Nou!!: Hispània і Guerra de Perusa · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Hispània і Guerra de Sertori · Veure més »

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Nou!!: Hispània і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »

Guerra lusitana

La guerra lusitana fou el conflicte entre els pobles lusitans a la península Ibèrica i els conqueridors romans.

Nou!!: Hispània і Guerra lusitana · Veure més »

Guerres celtiberes

Les guerres celtiberes o celtibèriques foren un conjunt d'enfrontaments bèl·lics produïts al llarg dels segles i II aC, entre la República Romana i els diferents pobles celtibers, que habitaven a la zona mitjana de l'Ebre i la Meseta superior.

Nou!!: Hispània і Guerres celtiberes · Veure més »

Guerres civils romanes

Durant tota l'Antiga Roma hi hagué diferents conflictes que poden qualificar-se com a guerra civil.

Nou!!: Hispània і Guerres civils romanes · Veure més »

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Nou!!: Hispània і Guerres Púniques · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Hispània і Guifré el Pilós · Veure més »

Guitarra

La guitarra o guiterra (en mallorquí, menorquí i alguerès) és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.

Nou!!: Hispània і Guitarra · Veure més »

Gunderic

Gunderic (379-428) fou rei dels vàndals asdings fill i successor del rei Godigisel.

Nou!!: Hispània і Gunderic · Veure més »

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Nou!!: Hispània і Hadrià · Veure més »

Hamílcar

* Hamílcar o Amílcar (Hamilcar, Ἁμίλκας o, segons Ammià, Ἀμίλχαρ) era un nom púnic derivat de la deïtat Melcart de Tir, equivalent a l'Hèracles grec.

Nou!!: Hispània і Hamílcar · Veure més »

Hamílcar (215 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) era fill de Bomilcar, que probablement era el militar i polític Bomilcar, va ser un general cartaginès que operava a Hispània l'any 215 aC juntament amb Hàsdrubal i Magó Barca els dos fills d'Hamílcar Barca.

Nou!!: Hispània і Hamílcar (215 aC) · Veure més »

Hamílcar Barca

Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.

Nou!!: Hispània і Hamílcar Barca · Veure més »

Hanníbal (409 aC)

Campanyes militars d'Hanníbal a Sicília Hanníbal fill de Giscó i net d'Hamílcar va ser un magistrat en cap o sufet de Cartago cap a l'any 410 aC quan Segesta, després de la derrota dels atenencs a Siracusa (413 aC) van demanar l'ajut cartaginès contra Selinunt.

Nou!!: Hispània і Hanníbal (409 aC) · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Hispània і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Hannó

Hannó (（Ἄννων) fou un dels noms més comuns de Cartago, més fins i tot que Amílcar i Anníbal.

Nou!!: Hispània і Hannó · Veure més »

Hannó (206 aC)

Hannó fou un oficial cartaginès al servei de Magó Barca a Hispània durant la Segona guerra Púnica.

Nou!!: Hispània і Hannó (206 aC) · Veure més »

Hannó (208 aC)

Hannó fou un general cartaginès que l'any 208 aC va ser enviat en substitució d'Àsdrubal, el fill d'Amílcar Barca, a Hispània, quan aquest va marxar a Itàlia creuant els Pirineus.

Nou!!: Hispània і Hannó (208 aC) · Veure més »

Hannó (218 aC)

Hannó fou un oficial cartaginès enviat a Hispània, que l'any 218 aC va quedar en aquest territori quan Anníbal va creuar els Pirineus.

Nou!!: Hispània і Hannó (218 aC) · Veure més »

Hannó el Gran

Hannó el Gran (Μέγας) segons diu Appià, anomenat així pel que sembla pels seus èxits a Àfrica.

Nou!!: Hispània і Hannó el Gran · Veure més »

Haro

Haro és un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro.

Nou!!: Hispània і Haro · Veure més »

Haspengouw

Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Nou!!: Hispània і Haspengouw · Veure més »

Hàsdrubal (fill de Giscó)

Hàsdrubal, fill de Giscó fou un general cartaginès a Hispània durant la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Hispània і Hàsdrubal (fill de Giscó) · Veure més »

Hàsdrubal Barca

Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.

Nou!!: Hispània і Hàsdrubal Barca · Veure més »

Hàsdrubal el Calb

Hàsdrubal el Calb (en llatí Hasdrubal Calvus) va ser el comandant de l'expedició cartaginesa a Sardinia a la Segona Guerra Púnica l'any 215 aC.

Nou!!: Hispània і Hàsdrubal el Calb · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Hispània і Hèrcules · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Hispània і Heraclea Pòntica · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Hispània і Heracli · Veure més »

Herenni

* Filó Herenni Bibli, escriptor grecoromà del.

Nou!!: Hispània і Herenni · Veure més »

Herenni Gal (actor)

Herenni Gal (en llatí Herennius Gallus) va ser un actor del sud d'Hispània.

Nou!!: Hispània і Herenni Gal (actor) · Veure més »

Hidaci

Hidaci o Idaci (en llatí Hidacius o Hidatius o Idacius, Idatius o Ithacius i altres variants) va ser un historiador hispanoromà que va florir la segona meitat del originari de Galícia.

Nou!!: Hispània і Hidaci · Veure més »

Hieroteu de Segòvia

Hieroteu de Segòvia (en castellà Jeroteo o Geroteo) és una personalitat llegendària, creada per la falsa Crònica de Dextre al final del, que el seu autor presenta com a primer bisbe de Segòvia i primer màrtir de la ciutat.

Nou!!: Hispània і Hieroteu de Segòvia · Veure més »

Himilcó

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un nom corrent cartaginès.

Nou!!: Hispània і Himilcó · Veure més »

Himilcó (206 aC)

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un general cartaginès que va dirigir la guarnició púnica de Castulo (Hispània) l'any 206 aC.

Nou!!: Hispània і Himilcó (206 aC) · Veure més »

Himilcó (217 aC)

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un general cartaginès que dirigia la flota d'Àsdrubal Barca a Hispània l'any 217 aC.

Nou!!: Hispània і Himilcó (217 aC) · Veure més »

Himilcó (senador)

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un senador cartaginès que menciona Titus Livi.

Nou!!: Hispània і Himilcó (senador) · Veure més »

Hirtuleu

Hirtuleu (en llatí Hirtuleius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Hirtuleu · Veure més »

Hispani

Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.

Nou!!: Hispània і Hispani · Veure més »

Hispania, la leyenda

Hispania, la leyenda (literalment en català: "Hispània, la llegenda") és una sèrie de televisió espanyola ambientada a la península Ibèrica durant el.

Nou!!: Hispània і Hispania, la leyenda · Veure més »

Hispània (província romana)

Mapa de les conquestes d'Hispània Hispània va ser una província romana que va existir de fet des del 218 aC, quan la República Romana va iniciar la conquesta d'Hispània fins al 197 aC, quan es va dividir en dues províncies, que tenien com a límit natural el riu Ebre, encara que va anar variant al llarg dels anys.

Nou!!: Hispània і Hispània (província romana) · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Hispània і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània visigoda

Museu Arqueològic Nacional, Madrid. L′Hispània visigoda és la denominació del període històric que abasta l'assentament del poble visigot a la península ibèrica, entre mitjans del i començaments del.

Nou!!: Hispània і Hispània visigoda · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Hispània і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Nou!!: Hispània і Història d'Anglaterra · Veure més »

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Nou!!: Hispània і Història d'Elx · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Hispània і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Hispània і Història d'Itàlia · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Hispània і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Hispània і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Hispània і Història de Catalunya · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Hispània і Història de França · Veure més »

Història de Gibraltar

''North View of Gibraltar from Spanish Lines'' (Vista nord de Gibraltar des de les línies espanyoles) per John Mace (1782). Ubicació de Gibraltar, en l'extrem sud de la península Ibèrica. La història de Gibraltar, una petita península a la costa meridional de la península Ibèrica prop de l'entrada del Mar Mediterrani, s'estén per més de 2.900 anys.

Nou!!: Hispània і Història de Gibraltar · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Hispània і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Nou!!: Hispània і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Hispània і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de la ciència i la tecnologia a Espanya

Fragment del ''Atles català'' de Abraham Cresques, 1375 Història de la ciència i la tecnologia a Espanya és la denominació amb què se sol englobar la història de la ciència i la història de la tecnologia al territori espanyol (encara que no hi ha un consens acadèmic fixat per a això, sent igualment usades les diferents denominacions amb les quals la bibliografia sol referir-se a aquest àmbit de coneixement: Història de la ciència a Espanya, Història de la ciència espanyola, Història de la ciència i la tecnologia espanyoles o Història de la ciència i de la tècnica a Espanya).

Nou!!: Hispània і Història de la ciència i la tecnologia a Espanya · Veure més »

Història de la llengua castellana

Mapa cronològic que mostra l'expansió territorial del castellà. La història de la llengua castellana mostra l'evolució del castellà al llarg dels segles del seu naixement del llatí vulgar fins a l'actualitat, un procés en què ha incorporat canvis d'estructura morfosintàctica, evolució fonètica i lèxica, així com una expansió geogràfica.

Nou!!: Hispània і Història de la llengua castellana · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: Hispània і Història de la música catalana · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Nou!!: Hispània і Història de la regió mediterrània · Veure més »

Història de La Rioja

Localització de La Rioja Aquest article tracta sobre la història de La Rioja.

Nou!!: Hispània і Història de La Rioja · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Hispània і Història de la sal · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Hispània і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Hispània і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Hispània і Història de Lleida · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Hispània і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Hispània і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Tarragona

La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.

Nou!!: Hispània і Història de Tarragona · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: Hispània і Història de Tunísia · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Hispània і Història del dret català · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Hispània і Història del pa · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Hispània і Història del País Basc · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Hispània і Història del País Valencià · Veure més »

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Nou!!: Hispània і Història del vi · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Hispània і Història dels jueus · Veure més »

Història dels Pirineus

Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.

Nou!!: Hispània і Història dels Pirineus · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Hispània і Història universal · Veure més »

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Nou!!: Hispània і Horaci · Veure més »

Hug Candi

Hug Candi (?, ?-1098) va ser un eclesiàstic català, conegut també amb el nom d'Hug el Blanc.

Nou!!: Hispània і Hug Candi · Veure més »

I Concili de Braga

El I Concili de Braga va ser un concili eclesiàstic metropolità de l'Església Catòlica d'Hispània en època sueva.

Nou!!: Hispània і I Concili de Braga · Veure més »

I Concili de Toledo

El primer Concili de Toledo fou un concili dels bisbes d'Hispània que va tenir lloc el setembre del 400, amb la missió principal de condemnar el priscil·lianisme i reafirmar la fe de Nicea.

Nou!!: Hispània і I Concili de Toledo · Veure més »

Ibèria

Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Hispània і Ibèria · Veure més »

Icel Marcià

Icel Marcià (en llatí Icelus Marcianus) fou un llibert de Galba arrestat per Neró quan el seu antic amo es va rebel·lar, però que el va deixar en llibertat quan la revolta es va estendre a tota la ciutat de Roma.

Nou!!: Hispània і Icel Marcià · Veure més »

Idubeda

Idubeda fou una cadena muntanyosa d'Hispània que des de les muntanyes càntabres corria al sud-est paral·lela al riu Ebre.

Nou!!: Hispània і Idubeda · Veure més »

Ilerda

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.

Nou!!: Hispània і Ilerda · Veure més »

Ilipa

Ilipa (en Ilipa enἼλιπα) va ser una ciutat d'Hispània al territori dels turdetans, també anomenada Ilpa, que després va formar part de la província d'Hispània Ulterior (reanomenada Bètica) i del convent jurídic d'Hispalis, situada a la dreta del riu Betis (Guadalquivir), a 700 estadis de la seva desembocadura, en un punt on hi podien arribar naus petites amb càrrega.

Nou!!: Hispània і Ilipa · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Hispània і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Hispània і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi de les Gàl·lies

LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.

Nou!!: Hispània і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Hispània і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Hispània і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Hispània і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperivm

Imperivm és una saga de 6 videojocs desenvolupats per l'empresa Haemimont Games i distribuïts per FX Interactive.

Nou!!: Hispània і Imperivm · Veure més »

Imperivm: Great Battles of Rome

Imperivm III: Great Battles of Rome és un videojoc d'estratègia per a ordinador personal produït per FX Interactive, basat en fets històrics ocorreguts a Europa i el Nord d'Àfrica.

Nou!!: Hispània і Imperivm: Great Battles of Rome · Veure més »

In Verrem

Província romana de Sicília In Verrem ('Discursos contra Verres', dites també Verrines) són una sèrie de discursos de Ciceró pronunciats l'any 70 aC contra Verres, exgovernador de Sicília, per abusos comesos durant la seva gestió a la província, amb motiu del procés que es va iniciar contra ell.

Nou!!: Hispània і In Verrem · Veure més »

Indíbil

Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.

Nou!!: Hispània і Indíbil · Veure més »

Indumentària a l'antiga Roma

Toga romana El vestit a l'antiga Roma constava de dos tipus de peces igual com el vestit grec, anomenades indutus o indumenta (les interiors) i amictus (les exteriors).

Nou!!: Hispània і Indumentària a l'antiga Roma · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Hispània і Inquisició · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Hispània і Invasions bàrbares · Veure més »

Irene Arcos

Irene Arcos (Madrid, 25 de juliol de 1981) és una actriu espanyola coneguda principalment pels seus papers a sèries de televisió.

Nou!!: Hispània і Irene Arcos · Veure més »

Isaïes d'Egipte

Isaïes d'Egipte o Esaïes d'Egipte (Esaias o Isaias, Ἠσαΐας) fou un religiós del segle I o començament del II (però Cave i Assemanni opinen que en realitat era de la segona meitat del). Era probablement fill d'un mercader d'Hispània i quan aquest mercader va morir, el fill Isaïes, juntament amb el seu germà Paasi (Paäsius), van decidir retirar-se del món, i van fer donació de tots els béns als pobres i van fundar institucions monàstiques o de caritat.

Nou!!: Hispània і Isaïes d'Egipte · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Hispània і Isabel I de Castella · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Hispània і Itàlia · Veure més »

Itinerari d'Antoní

vies romanes d'Hispània que recull l''''Itinerari d'Antoní''' LItinerari d'Antoní o Itinerari d'Antoní August Caracal·la, (en llatí Itinerarium Antonini) és un dels més famosos «itineraris» romans i, malgrat el seu nom, no sembla que tingui relació amb l'emperador Antoní Pius, sinó més aviat amb Marc Aureli Antoní, conegut com a Caracal·la, que va governar del 211 al 217, i en temps del qual es va començar a crear l'itinerari en qüestió, que patí nombroses modificacions al llarg dels segles  i (per la qual cosa també és conegut com els Itineraris d'Antoní).

Nou!!: Hispània і Itinerari d'Antoní · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Hispània і Jaume el Major · Veure més »

Júlia Serviana Paulina

Júlia Serviana Paulina (en llatí Julia Serviana Paulina) va ser una dama romana del.

Nou!!: Hispània і Júlia Serviana Paulina · Veure més »

Joan Barbucal·le

Joan Barbucal·le, en llatí Joannes Barbucallus, en grec antic Ἰωάννης Βαρβουκάλλος, fou un poeta hispanoromà autor d'onze epigrames que estan inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Hispània і Joan Barbucal·le · Veure més »

Joan Llaverias i Labró

Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938) va ésser un dibuixant, pintor i membre fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Nou!!: Hispània і Joan Llaverias i Labró · Veure més »

Jordina Sales i Carbonell

és una historiadora i arqueòloga catalana especialista en cristianisme antic i Antiguitat Tardana.

Nou!!: Hispània і Jordina Sales i Carbonell · Veure més »

José María Blázquez Martínez

José María Blázquez Martínez (Oviedo, 7 de juny de 1926- Madrid, 27 de març de 2016) fou un historiador espanyol.

Nou!!: Hispània і José María Blázquez Martínez · Veure més »

José Martínez Gázquez

José Martínez Gázquez (María, província d'Almeria, 19 d'agost de 1943) és un filòleg i llatinista espanyol, catedràtic de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 2007.

Nou!!: Hispània і José Martínez Gázquez · Veure més »

José Remesal Rodríguez

José Remesal Rodríguez (Lora del Río, 27 de juny de 1948) és un historiador espanyol, catedràtic d'història antiga a la Universitat de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Hispània і José Remesal Rodríguez · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Hispània і Judaisme · Veure més »

Judaisme català

Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.

Nou!!: Hispània і Judaisme català · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Hispània і Jueus · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Hispània і Jueus a Espanya · Veure més »

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.

Nou!!: Hispània і Jueus mallorquins · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Hispània і Juli Cèsar · Veure més »

Juli Saturní

Juli Saturni o Saturní II (en llatí Julius Saturninus) va ser un usurpador del tron imperial romà.

Nou!!: Hispània і Juli Saturní · Veure més »

Julià (cèsar)

Julià (en llatí Iulianus) va ser el fill petit de l'usurpador del tron imperial romà d'Occident Constantí, conegut com a Constantí III.

Nou!!: Hispània і Julià (cèsar) · Veure més »

Just i Pastor

Just i Pastor –també coneguts com els Sants Xiquets, els Sants Nens o els Sants Infants– van ser uns màrtirs hispanoromans.

Nou!!: Hispània і Just i Pastor · Veure més »

Justina

Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.

Nou!!: Hispània і Justina · Veure més »

Juvenc

Gai Veti Aquilí Juvenc (Gaius Vettius Aquilinus Juvencus) va ser un dels primers poetes cristians durant l'imperi de Constantí I el Gran.

Nou!!: Hispània і Juvenc · Veure més »

Khíntila

Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.

Nou!!: Hispània і Khíntila · Veure més »

Kunyu Wanguo Quantu

El Kunyu Wanguo Quantu (xinès tradicional:坤輿萬國全圖, pinyin:Kūnyú Wànguó Quántú, «Mapa complet dels 10.000 regnes del món») és un mapamundi amb descripcions en xinès.

Nou!!: Hispània і Kunyu Wanguo Quantu · Veure més »

La Alpujarra

La Alpujarra (de vegades, impròpiament, Las Alpujarras) és una regió històrica andalusa a cavall entre la província de Granada i la província d'Almeria, a la falda del vessant sud de Sierra Nevada.

Nou!!: Hispània і La Alpujarra · Veure més »

La Bordeta (Sants-Montjuïc)

La Bordeta és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hispània і La Bordeta (Sants-Montjuïc) · Veure més »

La Via Augusta

La Via Augusta és una sèrie de televisió ideada per Joaquim Oristrell, dirigida per Sònia Sánchez i escrita per Joaquim Oristrell i Enric Gomà.

Nou!!: Hispània і La Via Augusta · Veure més »

Lacetans

Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.

Nou!!: Hispània і Lacetans · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Hispània і Laietània · Veure més »

Laminium

Laminium (grec Λαμίνιον) fou una ciutat dels carpetans (o segons alguns dels oretans) a Hispània i després del convent jurídic de Cartago Nova i de la província Cartaginense.

Nou!!: Hispània і Laminium · Veure més »

Lapis specularis

El lapis specularis, conegut també com a guix cristal·litzat, és un tipus de guix selenític especular translúcid; fou un mineral molt valorat en l'antiga Roma i s'explotà per a la fabricació, a tall de vidre, de finestres, fonamentalment durant els segles I i II a la província d'Hispània.

Nou!!: Hispània і Lapis specularis · Veure més »

Larci Licini

Larci Licini (en llatí Lartius Licinius) va ser un magistrat romà contemporani de Plini el Vell.

Nou!!: Hispània і Larci Licini · Veure més »

Lauro

Lauro o Lauró (Lauro, Λαυρών, en ibèric) fou una antiga població primer ibèrica i després romana de la Península Ibèrica, coneguda per diverses fonts però de localització incerta.

Nou!!: Hispània і Lauro · Veure més »

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Nou!!: Hispània і Lèpid el triumvir · Veure més »

Lebor Gabála Érenn

El Lebor Gabála Érenn ("El Llibre de la Conquesta d'Irlanda" en gaèlic irlandès) és un recull de poemes i narratives en prosa que pretén ser una història d'Irlanda i dels irlandesos des de la creació del món fins a l'edat mitjana.

Nou!!: Hispània і Lebor Gabála Érenn · Veure més »

Legió I Adiutrix

Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.

Nou!!: Hispània і Legió I Adiutrix · Veure més »

Legió II Augusta

La Legió II Augusta va ser una legió romana reclutada per Gaius Vibius Pansa Caetronianus l'any 43 aC, i encara es tenen registres de la seva operació a Britània durant el.

Nou!!: Hispània і Legió II Augusta · Veure més »

Legió VI Ferrata

La Legió VI Ferrata o Ferrata Fidelis va ser una legió romana formada per Gneu Pompeu Magne amb reclutes d'Hispània cap al 52 aC.

Nou!!: Hispània і Legió VI Ferrata · Veure més »

Legió VII Gèmina

Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.

Nou!!: Hispània і Legió VII Gèmina · Veure més »

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Nou!!: Hispània і Legió VIII Augusta · Veure més »

Legió XIV Gemina

La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Hispània і Legió XIV Gemina · Veure més »

Legió XX Valèria Victrix

La Legió XX va construir ''Deva Victrix'' (avui Chester) La Legió vigèsima Valèria Victrix fou una legió romana, probablement reclutada per August després del 31 aC.

Nou!!: Hispània і Legió XX Valèria Victrix · Veure més »

Legio VII Gemina (ciutat)

Legio VII Gemina (grec Λεγίων ζ Γερμανική) fou una ciutat romana de la Tarraconense situada entre dos rius afluents de l'Esla, estació de la Legio VII Gemina, reclutada per Galba a Hispània, per la qual cosa alguna vegada es va dir VII Galbiana.

Nou!!: Hispània і Legio VII Gemina (ciutat) · Veure més »

Lelià

Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.

Nou!!: Hispània і Lelià · Veure més »

Leocàdia de Toledo

Leocàdia o Llogaia (en francès, Locaie) va ser una noia de Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Hispània і Leocàdia de Toledo · Veure més »

Les Cluses

Les Cluses (o) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hispània і Les Cluses · Veure més »

Lex Gellia Cornelia

La lex Gellia Cornelia va ser una llei de l'antiga Roma, datada l'any 72 aC (681 de la fundació de Roma), que va donar poder extraordinari a Gneu Pompeu Magne per atorgar la ciutadania romana a alguns hispans, després d'escoltar el que hi tenia a dir el consilium.

Nou!!: Hispània і Lex Gellia Cornelia · Veure més »

Liber de fine

El Liber de maiore fine intellectus amoris et honoris (abreujat com a Liber de fine; Llibre sobre el fi major de la intel·ligència: l'amor i l'honor, en català) és una obra política escrita per Ramon Llull a Montpelier al (1305).

Nou!!: Hispània і Liber de fine · Veure més »

Libertas

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de '''''Libertas''''' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Libertas va ser la deïtat que personificava la llibertat a la mitologia romana.

Nou!!: Hispània і Libertas · Veure més »

Libifenicis

Els libifenicis (Libyphoenices, Λιβυφοίνικες) eren una població del nord d'Àfrica sorgida de la barreja entre els púnics i els libis (nom antic dels amazics).

Nou!!: Hispània і Libifenicis · Veure més »

Licini Damasip (senador)

Licini Damasip (en llatí Licinius Damasippus) va ser un senador romà del partit de Pompeu.

Nou!!: Hispània і Licini Damasip (senador) · Veure més »

Ligusticum mare

Ligusticum mare (en grec antic το Λιγυστικὸν πέλαγος) va ser l'antic nom que es donava a la part de la Mediterrània que limitava amb la costa de Ligúria i es trobava al nord de la mar Tirrena.

Nou!!: Hispània і Ligusticum mare · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Hispània і Literatura grega antiga · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Hispània і Llíria · Veure més »

Llebrer espanyol

El llebrer espanyol o galgo és una raça de gos llebrer autòctona d'Espanya.

Nou!!: Hispània і Llebrer espanyol · Veure més »

Llegenda de l'origen troià dels gals

La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus.

Nou!!: Hispània і Llegenda de l'origen troià dels gals · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Hispània і Lleida · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Hispània і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Hispània і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Hispània і Llengua fenícia · Veure més »

Llengua literària

La llengua literària és la varietat lingüística utilitzada en l'escriptura de la llengua. Normalment es pot identificar amb el registre formal d'una llengua, i es contraposa a la varietat parlada o registre informal (o col·loquial), de la qual pot diferir sensiblement.

Nou!!: Hispània і Llengua literària · Veure més »

Llibre de Jonàs

El Llibre de Jonàs és un llibre de l'Antic Testament.

Nou!!: Hispània і Llibre de Jonàs · Veure més »

Lliceri de Coserans

Lliceri de Coserans, també anomenat Lleïr, Lleí o Lliser segons la contrada (en llatí, Lycerius), va ser un bisbe mort el 548.

Nou!!: Hispània і Lliceri de Coserans · Veure més »

Llista de ciutats d'Etrúria

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.

Nou!!: Hispània і Llista de ciutats d'Etrúria · Veure més »

Llista de governadors de la Hispània Tarraconense

Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.

Nou!!: Hispània і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »

Llista de pobles ibèrics preromans

Principals àrees lingüístiques a Ibèria pels volts del 300 aC Aquesta és una llista del poblacions preromanes de la península Ibèrica (Hispània romana - actuals Andorra, Portugal i Espanya).

Nou!!: Hispània і Llista de pobles ibèrics preromans · Veure més »

Llista dels reis visigots

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.

Nou!!: Hispània і Llista dels reis visigots · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Hispània і Lluís el Pietós · Veure més »

Luci Afrani (cònsol 60 aC)

Luci Afrani (Lucius Afranius) va ser un militar romà d'origen fosc, puix que Ciceró diu que «era fill d'Aulus» expressió que vol dir «persona de la qual ningú no sap res».

Nou!!: Hispània і Luci Afrani (cònsol 60 aC) · Veure més »

Luci Agripa

Luci Agripa (en llatí Lucius Agripa) era fill de Marc Vipsani Agripa i de Júlia la filla d'August.

Nou!!: Hispània і Luci Agripa · Veure més »

Luci Antoni

Luci Antoni (en Lucius Antonius M. F.), anomenat Pietas, va ser fill de Marc Antoni Crètic i germà petit del triumvir Marc Antoni.

Nou!!: Hispània і Luci Antoni · Veure més »

Luci Arrunci (cònsol 6 dC)

Luci Arrunci (Lucius Arruntius) va ser un magistrat romà del de la gens Arrúncia.

Nou!!: Hispània і Luci Arrunci (cònsol 6 dC) · Veure més »

Luci Aureli Cota (cònsol 144 aC)

Luci Aureli Cota (en Lucius Aurelius Cotta) va ser tribú de la plebs el 154 aC, i atès el caràcter inviolable d'aquesta magistratura va refusar de pagar als seus creditors.

Nou!!: Hispània і Luci Aureli Cota (cònsol 144 aC) · Veure més »

Luci Calpurni Pisó Frugi (pretor 112 aC)

Luci Calpurni Pisó Frugi (Lucius Calpurnius Piso Frugi) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Calpurni Pisó Frugi (pretor 112 aC) · Veure més »

Luci Canuleu Dives

Luci Canuleu Dives (en llatí Lucius Canuleius Dives) ca ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Luci Canuleu Dives · Veure més »

Luci Corneli Balb Major

Luci Corneli Balb Major (Lucius Cornelius Balbus Maior) va ser un cavaller romà nadiu de Gades que pertanyia a una important família local.

Nou!!: Hispània і Luci Corneli Balb Major · Veure més »

Luci Corneli Balb Menor

Luci Corneli Balb Menor (en llatí Lucius Cornelius Balbus P. f.), va ser un militar i pontífex romà.

Nou!!: Hispània і Luci Corneli Balb Menor · Veure més »

Luci Corneli Cinna (pretor)

Luci Corneli Cinna - Lucius Cornelius L. F. N. Cinna - (segle II aC) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Corneli Cinna (pretor) · Veure més »

Luci Corneli Dolabel·la (pretor)

Luci Corneli Dolabel·la (en Lucius Cornelius Dolabella) va ser un magistrat, militar i senador romà.

Nou!!: Hispània і Luci Corneli Dolabel·la (pretor) · Veure més »

Luci Corneli Escipió (germà de Publi i Gneu Escipió)

Luci Corneli Escipió (en llatí Lucius Cornelius Scipio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Corneli Escipió (germà de Publi i Gneu Escipió) · Veure més »

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) també anomenat Asiagenes o Asiagenus, va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell · Veure més »

Luci Corneli Lèntul (cònsol 199 aC)

Luci Corneli Lèntul (Lucius Cornelius L. f. L. n. Lentulus), era probablement fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser edil curul el 209 aC.

Nou!!: Hispània і Luci Corneli Lèntul (cònsol 199 aC) · Veure més »

Luci Decidi Saxa

Luci Decidi Saxa (en llatí Lucius Decidius Saxa) va ser un militar d'origen celtiber.

Nou!!: Hispània і Luci Decidi Saxa · Veure més »

Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)

Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu.

Nou!!: Hispània і Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu) · Veure més »

Luci Fanni

Luci Fanni (en llatí Lucius Fannius) va ser un militar romà del segle II aC.

Nou!!: Hispània і Luci Fanni · Veure més »

Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC)

Luci Gel·li Publícola (en llatí Lucius Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC) · Veure més »

Luci Juni Moderat Columel·la

Estàtua de Luci Juni Moderat Columel·la a Cadis Luci Juni Moderat Columel·la (en llatí Lucius Iunius Moderatus Columella) va ser un escriptor romà, el més important i prolífic sobre temes agrícoles i rurals.

Nou!!: Hispània і Luci Juni Moderat Columel·la · Veure més »

Luci Juni Pacià

Luci Juni Pacià (en llatí Lucius Junius Pacianus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Luci Juni Pacià · Veure més »

Luci Licini Lucul (cònsol 151 aC)

Luci Licini Lucul (Lucius Licinius Lucullus) va ser un magistrat romà, avi del gran general, Luci Licini Lucul.

Nou!!: Hispània і Luci Licini Lucul (cònsol 151 aC) · Veure més »

Luci Livineu Règul

Luci Livineu Règul (en llatí Lucius Livineius Regulus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Luci Livineu Règul · Veure més »

Luci Magi

Luci Magi (en llatí Lucius Magius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Luci Magi · Veure més »

Luci Manili

Luci Manili (en llatí Lucius Manilius), pertanyia a la gens Manília, d'origen plebeu.

Nou!!: Hispània і Luci Manili · Veure més »

Luci Manli Torquat (pretor)

Luci Manli Torquat (en llatí Lucius Manlius Torquat) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Manli Torquat (pretor) · Veure més »

Luci Manli Vulsó (pretor 218 aC)

Luci Manli Vulsó (en llatí Lucius Manlius Vulso) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Manli Vulsó (pretor 218 aC) · Veure més »

Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius Q. f. Q. n. Philippus) va ser un magistrat romà dels segles II - I aC.

Nou!!: Hispània і Luci Marci Filip (cònsol 91 aC) · Veure més »

Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)

Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »

Luci Quinti Crispí

Luci Quinti Crispí (Lucius Quinctius Crispinus va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Quíntia i era de la branca dels Crispins. El seu pare podria ser Tit Quinti Crispí. Va ser pretor l'any 186 aC i després propretor a Hispània. Va celebrar un triomf l'any 184 aC per les seves victòries a aquesta província. El seu nom complet, segons Smith, podia ser Luci Quinti Pennus Capitolí Crispí.

Nou!!: Hispània і Luci Quinti Crispí · Veure més »

Luci Racili

Luci Racili (en llatí Lucius Racilius) va ser elegit tribú de la plebs l'any 56 aC.

Nou!!: Hispània і Luci Racili · Veure més »

Luci Valeri Flac (pretor)

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Luci Valeri Flac (pretor) · Veure més »

Luci Vibul·li Rufus

Luci Vibul·li Rufus (Lucius Vibullius Rufus) va ser un senador romà del, amic de Gneu Pompeu, que Ciceró menciona en un parell d'ocasions abans de la guerra civil.

Nou!!: Hispània і Luci Vibul·li Rufus · Veure més »

Lucrècia de Mèrida

Lucrècia o Leocrícia de Mèrida (Mèrida, Hispània, últim quart del segle II - ca. 304) fou una jove cristiana, morta màrtir durant les persecucions romanes.

Nou!!: Hispània і Lucrècia de Mèrida · Veure més »

Lugo

Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.

Nou!!: Hispània і Lugo · Veure més »

Macrobi

Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.

Nou!!: Hispània і Macrobi · Veure més »

Magó (204 aC)

Magó fou un militar cartaginès.

Nou!!: Hispània і Magó (204 aC) · Veure més »

Magó Barca

Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.

Nou!!: Hispània і Magó Barca · Veure més »

Magne Màxim

Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.

Nou!!: Hispània і Magne Màxim · Veure més »

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Nou!!: Hispània і Majorià · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Hispània і Mallorca · Veure més »

Mandoni

Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.

Nou!!: Hispània і Mandoni · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Nou!!: Hispània і Maniqueisme · Veure més »

Marí (bisbe)

Marí fou bisbe de València.

Nou!!: Hispània і Marí (bisbe) · Veure més »

Marc Anneu Lucà

Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.

Nou!!: Hispània і Marc Anneu Lucà · Veure més »

Marc Anneu Mela

Marc Anneu Mela (en llatí Marcus Anneus Mela, el seu prenom ha estat citat també com Luci, i el seu cognom també pot escriure's Mel·la) va ser el fill més jove de Marc Anneu Sèneca el retòric i d'Hèlvia, i germà de Luci Sèneca i de Gal·lió.

Nou!!: Hispània і Marc Anneu Mela · Veure més »

Marc Anneu Sèneca

Marc Anneu Sèneca (en llatí Marcus Anneus Seneca) va ser un retòric romà nadiu de Còrdova (en llatí Corduba) on va néixer en data incerta però en el i probablement una mica abans de l'any 60 aC.

Nou!!: Hispània і Marc Anneu Sèneca · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Hispània і Marc Antoni · Veure més »

Marc Celi Rufus

Marc Celi Rufus (Marcus Caelius Rufus) va ser un magistrat romà i també un escriptor elegant i un eloqüent orador del.

Nou!!: Hispània і Marc Celi Rufus · Veure més »

Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cònsol romà de l'any 196 aC Marc Claudi Marcel IV.

Nou!!: Hispània і Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC) · Veure més »

Marc Claudi Marcel (nebot d'August)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius C. F. C. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Marc Claudi Marcel (nebot d'August) · Veure més »

Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol)

Marc Claudi Marcel Eserní (en llatí Marcus Claudius Marcellus Aeserninus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol) · Veure més »

Marc Cluvi Rufus

Marc Cluvi Rufus (Marcus Cluvius Rufus) va ser un magistrat romà i historiador del dC.

Nou!!: Hispània і Marc Cluvi Rufus · Veure més »

Marc Emili Escaure (cònsol)

Marc Emili Escaure (en llatí Marcus Aemilius Scaurus) va ser un magistrat romà, el primer d'importància dins la família dels Emili Escaure.

Nou!!: Hispània і Marc Emili Escaure (cònsol) · Veure més »

Marc Emili Lèpid Porcina

Marc Emili Lèpid Porcina (en llatí Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus Porcina) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Marc Emili Lèpid Porcina · Veure més »

Marc Eppi

Marc Eppi (en llatí Marcus Eppius M. F.) va ser un senador romà inclòs a la tribu Terentina que va prendre part activa al costat de Pompeu quan va esclatar la guerra civil l'any 49 aC.

Nou!!: Hispània і Marc Eppi · Veure més »

Marc Fadi Gal

Marc Fadi Gal (en llatí Marcus Fadius Gallus) va ser un militar i notable romà amic de Ciceró i de Tit Pomponi Àtic.

Nou!!: Hispània і Marc Fadi Gal · Veure més »

Marc Favoni

Marc Favoni (en Marcus Favonius) va ser un polític i magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Marc Favoni · Veure més »

Marc Fulvi Flac (llegat)

Marc Fulvi Flac (en llatí Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus) era un dels quatre fills de Quint Fulvi Flac (Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) i germà de Quint Fulvi Flac (Quintus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus), cònsol l'any 179 aC.

Nou!!: Hispània і Marc Fulvi Flac (llegat) · Veure més »

Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC)

Marc Fulvi Nobílior (Marcus Fulvius M. f. Ser.) va ser un magistrat romà net de Servi Fulvi Petí.

Nou!!: Hispània і Marc Fulvi Nobílior (cònsol 189 aC) · Veure més »

Marc Juni Brut

Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.

Nou!!: Hispània і Marc Juni Brut · Veure més »

Marc Juni Silà (pretor)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà al que els habitants de Neàpolis van posar al front de la ciutat en la Segona Guerra Púnica (216 aC) en la defensa contra Anníbal.

Nou!!: Hispània і Marc Juni Silà (pretor) · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Nou!!: Hispània і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »

Marc Petrei

Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Marc Petrei · Veure més »

Marc Porci Cató Uticense

renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W. "Porcius Cato 16", en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volum XXII,1, Stuttgart, ed: J. B. Metzler, 1953, p. 168—213 - 46 aC, Útica (actual Tunísia) conegut també com a Cató d'Útica, Útica o Cató el Jove fou fill de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va néixer el 95 aC. Va ser un destacat polític romà, net de Marc Porci Cató Salonià el vell (anomenat així per distingir-los). Famós per la seva honestedat, no va suportar viure en un entorn ple de corrupció i lluites pel poder; la seva mort voluntària ha estat comparada per alguns autors amb la de Sòcrates.

Nou!!: Hispània і Marc Porci Cató Uticense · Veure més »

Marc Porci Latró

Marc Porci Latró (en llatí Marcus Porcius Latro) va ser un cèlebre retòric romà del temps d'August.

Nou!!: Hispània і Marc Porci Latró · Veure més »

Marc Pupi Pisó

Marc Pupi Pisó (en llatí Marcus Pupius Piso, o també Marcus Papius Piso) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Marc Pupi Pisó · Veure més »

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Nou!!: Hispània і Marc Salvi Otó · Veure més »

Marc Titini Curv

Marc Titini Curv (en Marcus Titinius Curvus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Marc Titini Curv · Veure més »

Marc Tul·li Ciceró el jove

Marc Tul·li Ciceró el jove (en llatí Marcus Tullius Cicero) va ser l'únic fill mascle de Marc Tul·li Ciceró l'orador amb la seva muller Terència.

Nou!!: Hispània і Marc Tul·li Ciceró el jove · Veure més »

Marc Valeri Faltó

Marc Valeri Faltó (en llatí Marcus Valerius Falto) va ser un polític i militar romà que va viure al.

Nou!!: Hispània і Marc Valeri Faltó · Veure més »

Marc Valeri Marcial

Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.

Nou!!: Hispània і Marc Valeri Marcial · Veure més »

Marc Valeri Messal·la (cònsol 53 aC)

Marc Valeri Messal·la (en llatí Marcus Valerius Messalla) va ser un magistrat romà fill de Marc Valeri Messal·la Níger.

Nou!!: Hispània і Marc Valeri Messal·la (cònsol 53 aC) · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: Hispània і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Hispània і Marca Hispànica · Veure més »

Marcel·la (dona de Marcial)

Marcel·la o Marcela (en llatí Marcella) va ser l'amant i després potser la dona del poeta Marcial, el qual li va dedicar dos epigrames.

Nou!!: Hispània і Marcel·la (dona de Marcial) · Veure més »

Marcomània

La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.

Nou!!: Hispània і Marcomània · Veure més »

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Nou!!: Hispània і Marina romana d'Orient · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Hispània і Massàlia · Veure més »

Massesils

Els massesils (Massaesyli) van ser una tribu de númides (d'arrel amaziga) al nord d'Àfrica, a la regió de Numídia.

Nou!!: Hispània і Massesils · Veure més »

Massils

Numídia al voltant del 220 aC Els massils (Massyli, també anomenats mesulis) eren una tribu númida, la més important de les tribus occidentals del país dels númides, que ocupava l'oest de la moderna Algèria i les muntanyes de la Cabília.

Nou!!: Hispània і Massils · Veure més »

Massinissa de Numídia

Massinissa I va ser rei dels massils de l'any 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.

Nou!!: Hispània і Massinissa de Numídia · Veure més »

Massiva (príncep)

Massiva va ser un príncep númida, net del rei Gayya, i nebot de Masinissa I, al que va acompanyar a Hispània per lluitar al costat del seu oncle contra els romans i en aliança amb els cartaginesos.

Nou!!: Hispània і Massiva (príncep) · Veure més »

Mastians

Els mastians (en llatí Mastiani, en grec antic Μαστιανοί) eren un poble de la costa sud d'Hispània a l'est de les columnes d'Hèrcules, als que pertanyia la ciutat de Màstia (Mastia, Μαστία), associada generalment a l'actual Cartagena.

Nou!!: Hispània і Mastians · Veure més »

Màrcia Eufèmia

Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.

Nou!!: Hispània і Màrcia Eufèmia · Veure més »

Màxim Tirà

Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411.

Nou!!: Hispània і Màxim Tirà · Veure més »

Melesses

Els melesses eren un petit poble d'Hispània que menciona Titus Livi, i diu que en el seu territori hi havia la ciutat dOringis o Aurinx.

Nou!!: Hispània і Melesses · Veure més »

Metagònites

Els metagònites van ser un poble de Mauritània Tingitana entre el riu Mulucha i les columnes d'Hèrcules (Ceuta).

Nou!!: Hispània і Metagònites · Veure més »

Mezetul

Mezetul (en llatí Mezetulus) va ser un cap númida, que després de la mort d'Ozalces, rei dels massils l'any 210 aC, es va revoltar contra Capusa, el fill gran d'aquell rei que havia pujat al tron, i el va derrotar en una gran batalla on Capusa va morir, l'any 207 aC.

Nou!!: Hispània і Mezetul · Veure més »

Micipsa

Micipsa (Micipsa; Μικίψας) va ser rei de Numídia.

Nou!!: Hispània і Micipsa · Veure més »

Migecianisme

El migecianisme fou un moviment herètic que predicava Migecio l'any 782, professant una doctrina islamitzant encoberta, que condemnava el tracte amb els pagans i defensava la santedat dels cristians, fruit de polèmiques amb musulmans.

Nou!!: Hispània і Migecianisme · Veure més »

Milesians

"The Coming of the Sons of Miled", il·lustració de J. C. Leyendecker dins ''Myths & Legends of the Celtic Race'' (T. W. Rolleston, 1911) Els Milesians, segons la mitologia irlandesa, eren els fills de Míl Espáine, que es creu que era la forma irlandesa del llatí Miles Hispaniae, "soldat d'Hispània".

Nou!!: Hispània і Milesians · Veure més »

Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics

Jaume Mir Els mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics són aquells mites creats per explicar l'origen dels pobladors indígenes de les Illes Balears a l'antiguitat.

Nou!!: Hispània і Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics · Veure més »

Mitologia irlandesa

La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, en què van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes.

Nou!!: Hispània і Mitologia irlandesa · Veure més »

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Nou!!: Hispània і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »

Moderat de Gades

Moderat de Gades (en llatí Moderatus) va ser un filòsof romà seguidor de la filosofia pitagòrica, que va florir a la meitat del, a l'època de l'emperador Neró.

Nou!!: Hispània і Moderat de Gades · Veure més »

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Nou!!: Hispània і Moneda romana · Veure més »

Monedes commemoratives de plata (Espanya)

A Espanya, abans de la implantació de l'euro, es permetia l'encunyació de monedes commemoratives de 2000 pessetes i des de la implantació de l'euro, de 12 euros (valor facial o equivalent), com a continuació de les Monedes commemoratives de 2000 pessetes.

Nou!!: Hispània і Monedes commemoratives de plata (Espanya) · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Hispània і Monestir · Veure més »

Monte Testaccio

Monte Testaccio o Monte dei cocci és un pujol artificial que va anar consolidant entre els segles I i IV a la ciutat de Roma com a principal abocador de la ciutat.

Nou!!: Hispània і Monte Testaccio · Veure més »

Morellàs i les Illes

Morellàs i les Illes (Maureillas-las-Illas en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir.

Nou!!: Hispània і Morellàs i les Illes · Veure més »

Mosaic de la medusa (València)

El mosaic de la medusa, mosaic romà del segle II, va ser descobert en el carrer Rellotge Vell de la ciutat de València, durant la realització d'unes obres de fonamentació, al 1949.

Nou!!: Hispània і Mosaic de la medusa (València) · Veure més »

Munda (Bètica)

Munda (en grec antic Μούνδα) va ser una antiga ciutat d'Hispània, a la Bètica.

Nou!!: Hispània і Munda (Bètica) · Veure més »

Museu Arqueològic de Llíria

El Museu Arqueològic de Llíria (també conegut pel seu acrònim, MALL) es va fundar el 1997 a la zona més elevada de la Vila Vella de Llíria (Camp de Túria, País Valencià), Escrivà, V. i Vidal, X.: Guia del Museu Arqueològic de Llíria sobre les ruïnes de l'antiga alcassaba islàmica i el castell cristià medieval.

Nou!!: Hispània і Museu Arqueològic de Llíria · Veure més »

Museu del Port Fluvial de Caesaraugusta

Muralla El Museu del Port Fluvial de Caesaraugusta és un espai en què es mostra l'antic port de la ciutat romana de Caesaraugusta, l'actual Saragossa (Espanya).

Nou!!: Hispània і Museu del Port Fluvial de Caesaraugusta · Veure més »

Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Fortun ——, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al.

Nou!!: Hispània і Mussa ibn Fortun · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Hispània і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Narbo Martius

Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Hispània і Narbo Martius · Veure més »

Narcissus hispanicus

Narcissus hispanicus és una espècie de planta bulbosa que pertany a la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Hispània і Narcissus hispanicus · Veure més »

Narcissus hispanicus subsp. eugeniae

Al seu hàbitat Narcissus hispanicus subsp.

Nou!!: Hispània і Narcissus hispanicus subsp. eugeniae · Veure més »

Nevers

Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Nou!!: Hispània і Nevers · Veure més »

No passaran

''On Ne Passe Pas!''Póster propagandístic de Maurice Neumont «No passaran!» (francès: «Ils ne passeront pas», castellà: «¡No pasarán!», anglès: «They shall not pass», alemany: «Sie kommen nicht durch», jiddisch:«זײ װעלן ניט דורכגײן») és l'eslògan emprat per a expressar la determinació de defensar una posició contra l'enemic.

Nou!!: Hispània і No passaran · Veure més »

Norcia

Norcia és un municipi italià de la província de Perusa, a Úmbria.

Nou!!: Hispània і Norcia · Veure més »

Numància (Hispània)

Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).

Nou!!: Hispània і Numància (Hispània) · Veure més »

Obra historiogràfica de Juli Cèsar

Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.

Nou!!: Hispània і Obra historiogràfica de Juli Cèsar · Veure més »

Obultroni Sabí

Obultroni Sabí (en llatí Obultronius Sabinus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Obultroni Sabí · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Hispània і Occident · Veure més »

Octavi Grecí

Octavi Grecí (en llatí Octavius Graecinus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Octavi Grecí · Veure més »

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Hispània і Oli d'oliva · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Hispània і Or · Veure més »

Ora Maritima

Ōra marītĭma. (també coneguda com Les costes marítimes) és un text sobre geografia descriptiva de l'Hispània preromana. Va ser escrita en vers, al, pel poeta llatí Ruf Fest Aviè, i dedicada al seu amic Probe, basant-se en textos més antics, probablement del.  Aquesta obra és de gran rellevància per oferir-nos la més antiga informació de la Península Ibèrica d'un mil·lenni enrere, moment sobre el qual hi ha una gran manca de fonts –informació possiblement obtinguda del viatge d'un marí de Marsella mil anys abans (530 aC).

Nou!!: Hispània і Ora Maritima · Veure més »

Ordo dels concilis

L’ordo dels concilis és la forma de celebració d’un concili, regint-se el seu funcionament pel costum al costat de les normes generals.

Nou!!: Hispània і Ordo dels concilis · Veure més »

Oretans

Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).

Nou!!: Hispània і Oretans · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Hispània і Origen dels bascos · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Hispània і Osca · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Hispània і Ostrogots · Veure més »

Ourense

Ourense és una ciutat i municipi de l'interior de Galícia, capital de la província d'Ourense i de la comarca homònima.

Nou!!: Hispània і Ourense · Veure més »

Palau municipal de Cabanes

El Palau Municipal de Cabanes, és un palau gòtic del del qual només es conserva la façana principal, que presenta una finestra de tres arcs.

Nou!!: Hispània і Palau municipal de Cabanes · Veure més »

Papa Hilari

Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.

Nou!!: Hispània і Papa Hilari · Veure més »

Partido Nacionalista Español

Partido Nacionalista Español (PNE) fou un partit polític espanyol de caràcter monàrquic, dretà i profeixista, fundat per José María Albiñana Sanz el 1930.

Nou!!: Hispània і Partido Nacionalista Español · Veure més »

Pau Catena

Pau Catena o Paule Catena (en llatí Paulus Catena) va ser un dels ministres de l'emperador Constanci II.

Nou!!: Hispània і Pau Catena · Veure més »

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Hispània і Pau de Tars · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Hispània і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Hispània і Pau Orosi · Veure més »

Paulí de Nola

Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.

Nou!!: Hispània і Paulí de Nola · Veure més »

Pàpol de Tolosa

Pàpol o Pàbol (Tolosa?, - Sant Pàpol, Aude, ca. 300) fou un prevere gal·loromà que va ajudar Sadurní de Tolosa en la seva predicació al Llenguadoc.

Nou!!: Hispània і Pàpol de Tolosa · Veure més »

Pòstum I

Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.

Nou!!: Hispània і Pòstum I · Veure més »

Pelai d'Astúries

Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Nou!!: Hispània і Pelai d'Astúries · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Hispània і Península Ibèrica · Veure més »

Península Ibèrica cartaginesa

Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.

Nou!!: Hispània і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »

Període cartaginès al País Valencià

El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa.

Nou!!: Hispània і Període cartaginès al País Valencià · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Hispània і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà a Occitània

El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.

Nou!!: Hispània і Període romà a Occitània · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Hispània і Període romà al País Valencià · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Hispània і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Pintura de Portugal

Nuno Gonçalves: Paanell del ''Políptico de São Vicente'', c.1470 i 1480. Museu Nacional d'Art Antic L'escassetat de relíquies pictòriques a Portugal anteriors al segle XV va dur a la formulació d'una creença segons la qual en aquest país la pintura va aflorar a partir del Renaixement, no obstant això, l'absència d'exemples concrets no significa que les societats locals de temps remots, precursores de l'actual estat portuguès, no practiquessin aquest art i que, contràriament al que sovint se suposa, la pintura de Portugal té una tradició antiquíssima.

Nou!!: Hispània і Pintura de Portugal · Veure més »

Pintures de Pedret

Les Pintures de Pedret són un conjunt de pintures murals pertanyent al conjunt de decoració mural de l'església de Sant Quirze de Pedret.

Nou!!: Hispània і Pintures de Pedret · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Hispània і Pirineus · Veure més »

Pirmí de Reichenau

Pirmí (Narbonès o Aragó?, ca. 700 - Hornbach, Alemanya, 753) o Pirmini, fou un monjo benedictí, missioner a terres germàniques i fundador de diversos monestirs.

Nou!!: Hispània і Pirmí de Reichenau · Veure més »

Pisó

Pisó (en llatí Piso) era el cognomen de la branca més distingida de la gens Calpúrnia, una família romana d'origen plebeu.

Nou!!: Hispània і Pisó · Veure més »

Placer (mineria)

Miners a San Francisquito Canyon, Comtat de Los Angeles Placer en mineria és la mineria que es fa en dipòsits al·luvials.

Nou!!: Hispània і Placer (mineria) · Veure més »

Poblat fortificat i Santuari d'Endovélico

El Poblat fortificat i Santuari d'Endovélico, també conegut com Sâo Miguel da Mota, és un jaciment arqueològic que correspon a un antic castre i un santuari al déu preromà Endovelicus, situat a la freguesia de Terena, al municipi d'Alandroal, a Portugal.

Nou!!: Hispània і Poblat fortificat i Santuari d'Endovélico · Veure més »

Poblat ibèric del Serrat dels Tres Hereus

El Serrat dels Tres Hereus és un poblat iberoromà del, situat al turó del Serrat dels Lladres, entre els municipis de Casserres i d'Avià, al Berguedà.

Nou!!: Hispània і Poblat ibèric del Serrat dels Tres Hereus · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Hispània і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Pompeia (germana de Gneu Pompeu)

Pompeia (en llatí Pompeia) va ser la germana de Gneu Pompeu Magne, filla per tant de Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Hispània і Pompeia (germana de Gneu Pompeu) · Veure més »

Pompeia de provinciis

La lex Pompeia de provinciis va ser una antiga llei romana aprovada a proposta de Gneu Pompeu Magne l'any 52 aC.

Nou!!: Hispània і Pompeia de provinciis · Veure més »

Pont romà (Mèrida)

El pont romà de la ciutat espanyola de Mèrida (Extremadura, Espanya) és considerat el més llarg de l'antiguitat.

Nou!!: Hispània і Pont romà (Mèrida) · Veure més »

Portopetro

Portopetro és un nucli costaner del terme de Santanyí a Mallorca, al fons d'un port natural, enmig de cala Llonga i cala Mondragó.

Nou!!: Hispània і Portopetro · Veure més »

Posca

La posca va ser una beguda molt usada a l'antiga Roma entre el poble, singularment per les capes més inferiors, i pels legionaris quan estaven de servei.

Nou!!: Hispània і Posca · Veure més »

Potami

Potami (Potamius) fou bisbe de Lisboa, a la meitat del.

Nou!!: Hispània і Potami · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Hispània і Prefecte del pretori · Veure més »

Pretori

Pretori (Praetorium) va ser al començament el nom de la tenda dels generals romans als campaments.

Nou!!: Hispània і Pretori · Veure més »

Pretorià

Pretorià (en llatí Praetorianus) va ser un rang romà donat inicialment als que havien exèrcit el càrrec de pretor que després va passar a ser només un títol.

Nou!!: Hispània і Pretorià · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Hispània і Primer Triumvirat · Veure més »

Primera batalla de Bedriacum

La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.

Nou!!: Hispània і Primera batalla de Bedriacum · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Nou!!: Hispània і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Priscil·lianisme

El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.

Nou!!: Hispània і Priscil·lianisme · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Hispània і Priscil·lià · Veure més »

Procònsol

Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Hispània і Procònsol · Veure més »

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Nou!!: Hispània і Província · Veure més »

Província d'Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Província d'Almeria · Veure més »

Providenci

Providenci va ser un religiós hispà del període visigot que va ser bisbe de Salamanca al voltant de l'any 681.

Nou!!: Hispània і Providenci · Veure més »

Publi Ati Var

Publi Ati Var o Publi Atti Var (en Publius Attius Varus) va ser un magistrat romà, partidari de Gneu Pompeu.

Nou!!: Hispània і Publi Ati Var · Veure més »

Publi Corneli Anulí

Publi Corneli Anulí (en llatí Publius Cornelius Anulinus), d'origen hispà va ser un general romà al servei de l'Emperador Septimi Sever.

Nou!!: Hispània і Publi Corneli Anulí · Veure més »

Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)

Publi Corneli Dolabel·la (en Publius Cornelius Dolabella) va ser un magistrat romà, probablement fill del pretor urbà del 67 aC Publi Corneli Dolabel·la i el més destacat general de la família Dolabel·la.

Nou!!: Hispània і Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC) · Veure més »

Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)

Publi Corneli Escipió (Publius Cornelius Scipio) va ser un militar i magistrat romà, cònsol romà l'any 218 aC.

Nou!!: Hispània і Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Nou!!: Hispània і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »

Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)

Publi Corneli Escipió Nasica (en llatí Publius Cornelius Scipio Nasica) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC) · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Caudí (pretor)

Publi Corneli Lèntul Caudí (Publius Cornelius L. F. L. N. Lentulus Caudinus), va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Publi Corneli Lèntul Caudí (pretor) · Veure més »

Publi Curci

Publi Curci (en Publius Curtius) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: Hispània і Publi Curci · Veure més »

Publi Ligari

Publi Ligari (en llatí Publius Ligarius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Publi Ligari · Veure més »

Publi Porci Leca

Publi Porci Leca (en Publius Porcius Laeca) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Publi Porci Leca · Veure més »

Publi Rutili (tribú de la plebs 136 aC)

Publi Rutili (Publius Rutilius) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Publi Rutili (tribú de la plebs 136 aC) · Veure més »

Publi Siti

Publi Siti (Publius Sittius o Sitius) va ser un aventurer i mercenari romà.

Nou!!: Hispània і Publi Siti · Veure més »

Publi Sulpici Rufus (pretor)

Publi Sulpici Rufus (Publius Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Publi Sulpici Rufus (pretor) · Veure més »

Publi Valeri Flac (ambaixador)

Publi Valeri Flac (en llatí Publius Valerius Flaccus) va ser un militar romà enviat l'any 218 aC juntament amb Quint Bebi Tàmfil com ambaixador a Hispània per desaconsellar a Anníbal l'atac a Sagunt i després va anar a Cartago per anunciar les intencions dels romans si Anníbal feia la conquesta de la ciutat.

Nou!!: Hispània і Publi Valeri Flac (ambaixador) · Veure més »

Publi Vatini (tribú)

Publi Vatini (en llatí Publius Vatinius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Publi Vatini (tribú) · Veure més »

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Hispània і Puteoli · Veure més »

Quint Aponi

Quint Aponi (en llatí Quintus Aponius) era un dels comandants de les tropes que es va revoltar l'any 46 aC contra Treboni (Trebonius) lloctinent de Juli Cèsar a Hispània.

Nou!!: Hispània і Quint Aponi · Veure més »

Quint Calidi

Quint Calidi o Cal·lidi (en llatí Quintus Calidius o Callidius) va ser un magistrat romà de principis del.

Nou!!: Hispània і Quint Calidi · Veure més »

Quint Cassi Longí (llegat)

Quint Cassi Longí (en llatí Quintus Cassius Longinus) va ser un magistrat i militar romà.

Nou!!: Hispània і Quint Cassi Longí (llegat) · Veure més »

Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)

Quint Cassi Longí (Quintus Cassius Longinus) era parent de Gai Cassi Longí, l'assassí de Juli Cèsar.

Nou!!: Hispània і Quint Cassi Longí (tribú 49 aC) · Veure més »

Quint Cecili Metel Pius

Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus).

Nou!!: Hispània і Quint Cecili Metel Pius · Veure més »

Quint Cecili Metel Pius Escipió

Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.

Nou!!: Hispània і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Veure més »

Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC)

Quint Fabi Màxim (en Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Quint Fabi Màxim (cònsol 45 aC) · Veure més »

Quint Fabi Màxim (pretor)

Quint Fabi Màxim (en llatí Quintus Fabius Maximus) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Fàbia i de la família dels Fabi Màxim.

Nou!!: Hispània і Quint Fabi Màxim (pretor) · Veure més »

Quint Fabi Màxim Emilià

Quint Fabi Màxim Emilià (en llatí Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus Emilianus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Quint Fabi Màxim Emilià · Veure més »

Quint Fabi Màxim Servilià

Quint Fabi Màxim Servilià (en Quintus Fabius Maximus Servilianus) era fill de Gneu Servili Cepió.

Nou!!: Hispània і Quint Fabi Màxim Servilià · Veure més »

Quint Fufi Calè (cònsol)

Quint Fufi Calè (en Quintus Fufius Q. f. C. n. Calenus) va ser un magistrat romà pertanyent a la gens Fúfia.

Nou!!: Hispània і Quint Fufi Calè (cònsol) · Veure més »

Quint Fulvi Nobílior

Quint Fulvi Nobílior (en llatí Quintus Fulvius M. F. M. N. Nobilior) va ser un magistrat romà del segle II aC.

Nou!!: Hispània і Quint Fulvi Nobílior · Veure més »

Quint Juni Bles

Quint Juni Bles (en llatí Quinctus Junius Blaesus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Hispània і Quint Juni Bles · Veure més »

Quint Ligari

Quint Ligari (en llatí Quintus Ligarius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Quint Ligari · Veure més »

Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC)

Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Catulus) va ser cònsol romà l'any junt amb Mari.

Nou!!: Hispània і Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC) · Veure més »

Quint Nasidi

Quint Nasidi, tot i que algunes fonts l'anomenen Luci Nasidi, (en llatí Quintus Nasidius o Lucius Nasidius) va ser un militar romà al que Gneu Pompeu va enviar l'any 49 aC amb una flota de setze vaixells a Marsella per aixecar el setge de la ciutat, que estava assetjada per les forces de Juli Cèsar dirigides per Dècim Juni Brut Albí.

Nou!!: Hispània і Quint Nasidi · Veure més »

Quint Pedi (cònsol)

Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.

Nou!!: Hispània і Quint Pedi (cònsol) · Veure més »

Quint Salàs

Quint Salàs (Quintus Salassus) va ser un cavaller romà del.

Nou!!: Hispània і Quint Salàs · Veure més »

Quint Salvidiè Rufus

Quint Salvidiè Rufus (Quintus Salvidienus Rufus) va ser un cavaller romà d'origen humil.

Nou!!: Hispània і Quint Salvidiè Rufus · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: Hispània і Quint Sertori · Veure més »

Quint Tarquici

Quint Tarquici (en Quintus Tarquitius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Quint Tarquici · Veure més »

Quint Tul·li Ciceró el jove

Quint Tul·li Ciceró el jove (en llatí Quinctus Tullius Cicero) va ser un polític romà.

Nou!!: Hispània і Quint Tul·li Ciceró el jove · Veure més »

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).

Nou!!: Hispània і Quintilià · Veure més »

Radagais

Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.

Nou!!: Hispània і Radagais · Veure més »

Ratafia

La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.

Nou!!: Hispània і Ratafia · Veure més »

Recesvint

Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.

Nou!!: Hispània і Recesvint · Veure més »

Recinte emmurallat de Cabanes

El Recinte Emmurallat de Cabanes, es troba al municipi de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Hispània і Recinte emmurallat de Cabanes · Veure més »

Regne de Galícia

El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Regne de Galícia · Veure més »

Regne de Gwent

Gwent va ser un petit reialme que va existir en el període posterior a la retirada dels romans de l'illa de la Gran Bretanya, i que estava situat al sud-est de l'actual Gal·les, entre els rius Wye i Usk.

Nou!!: Hispània і Regne de Gwent · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Hispània і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Hispània і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Hispània і Regne del Pont · Veure més »

Regne dels sueus

El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.

Nou!!: Hispània і Regne dels sueus · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Hispània і Regne Visigot · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Hispània і Regnes germànics · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Hispània і Reis Catòlics · Veure més »

Rellotge solar de Baelo Claudia

Ruïnes de l'antiga ciutat romana de Baelo Claudia. El rellotge solar de Baelo Claudia és un rellotge de sol que data del segle I que va ser utilitzat pels habitants de la Hispània Baetica, una de les províncies sota l'administració de l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Rellotge solar de Baelo Claudia · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Hispània і República Romana · Veure més »

Requesens

Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).

Nou!!: Hispània і Requesens · Veure més »

Revolta d'Indíbil i Mandoni

La Revolta d'Indíbil i Mandoni fou una revolta d'ilergets i ausetans contra la dominació romana al.

Nou!!: Hispània і Revolta d'Indíbil i Mandoni · Veure més »

Revolta ibera de 197 aC

La revolta de 197 aC fou una revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.

Nou!!: Hispània і Revolta ibera de 197 aC · Veure més »

Ribera del Duero (vi)

Ribera del Duero és una denominació d'origen que comprèn els vinyars d'una franja de territori adjacent al Riu Duero.

Nou!!: Hispània і Ribera del Duero (vi) · Veure més »

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Nou!!: Hispània і Ritu hispà · Veure més »

Roberto Leal

Roberto José Leal Guillén (Alcalá de Guadaíra, Sevilla; 28 de juny de 1979), més conegut com a Roberto Leal és un periodista, reporter i presentador de televisió.

Nou!!: Hispània і Roberto Leal · Veure més »

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Nou!!: Hispània і Roderic · Veure més »

Roma al segle I aC

El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.

Nou!!: Hispània і Roma al segle I aC · Veure més »

Romanització a Bascònia i Aquitània

La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.

Nou!!: Hispània і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la Cultura de l'Antiga Roma es va implantar en la Península Ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Nou!!: Hispània і Romanització d'Hispània · Veure més »

Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana

Expedicions romanes a l'Àfrica subsahariana a l'oest del riu Nil Entre el segle I aC i el segle IV dC, hi va haver diverses Expedicions romanes a l'Àfrica Sub-Sahariana, expedicions i exploracions al llac Txad i a l'Àfrica occidental realitzades per grups d'unitats militars i comercials de romans que es van traslladar a través del Sàhara i cap a l'interior d'Àfrica i la seva costa.

Nou!!: Hispània і Romans a l'Àfrica Sub-Sahariana · Veure més »

Ruf d'Avinyó

Ruf d'Avinyó (mort a Avinyó, Provença, s. IV) va ser un cristià d'Avienno (actual Avinyó), probablement sacerdot i primer dirigent de la comunitat cristiana: la tradició l'ha convertit en el primer bisbe de la ciutat, però en aquell moment encara no s'hi havia establert una diòcesi.

Nou!!: Hispània і Ruf d'Avinyó · Veure més »

Sagúntia (turdetans)

Sagúntia (llatí Saguntia, grec Σαγαυντία) fou una ciutat dels turdetans al sud-oest d'Hispània a la Bètica que correspon a la moderna Gigonza, and nord-oest de Medina Sidonia, on encara es poden veure les seves ruïnes.

Nou!!: Hispània і Sagúntia (turdetans) · Veure més »

Sagum

Sagum va ser una peça destacada que generalment portaven els membres de l'exèrcit romà tant durant la República com durant l'inici de l'Imperi.

Nou!!: Hispània і Sagum · Veure més »

Salamanca

Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.

Nou!!: Hispània і Salamanca · Veure més »

Sal·luvis

Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.

Nou!!: Hispània і Sal·luvis · Veure més »

Salpensa

Salpesa fou una ciutat de la Bètica romana, localitzada dins de l'actual terme municipal d'Utrera (Sevilla), a la zona de Casa Coria, amb nucli principal al turó de Casar.

Nou!!: Hispània і Salpensa · Veure més »

Salsamenta

La salsamenta era el peix en salaó a la Roma antiga.

Nou!!: Hispània і Salsamenta · Veure més »

Saltiats

Els saltiats (en llatí Saltiates, en grec antic Σαλτιῆται, "Saltietai") eren un poble d'Hispània esmentat per Estrabó que diu que eren famosos per la manera com treballaven la llana.

Nou!!: Hispània і Saltiats · Veure més »

Sancho de Rojas

Sancho de Rojas (c. 1381 - Alcalá de Henares, 24 d'octubre de 1422), i militar, va ser fill de Juan Martínez de Rojas, senyor de Montsó, de Cavia i de Cuzcurrita, i de la seva esposa Maria Fernández de Rojas.

Nou!!: Hispània і Sancho de Rojas · Veure més »

Santa Calamanda

Santa Calamanda, verge i màrtir, és la santa patrona de Calaf.

Nou!!: Hispània і Santa Calamanda · Veure més »

Santuari i termes romanes de Mura

Arcs del ''caldarium'' masculí El santuari romà de la partida de Mura, situat al barri del Pla de l'Arc a la ciutat de Llíria (Camp de Túria, País Valencià), constitueix un dels conjunts arquitectònics localitzats de finals del segle I dC més singulars i importants de la Hispània romana.

Nou!!: Hispània і Santuari i termes romanes de Mura · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Hispània і Sèneca · Veure més »

Sífax

Sifax (Aïn Témouchent, 250 aC - Tívoli, 202 aC) va ser un rei de la Numídia Occidental.

Nou!!: Hispània і Sífax · Veure més »

Sòrdons

Els sòrdons (Sordŏnes) foren un poble iber de la Gàl·lia, que ocupaven el territori que ocupa avui en dia el Rosselló.

Nou!!: Hispània і Sòrdons · Veure més »

Sbeitla

Sufètula, a l'antiga Tunísia Sbeitla o Sbeïtla és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants.

Nou!!: Hispània і Sbeitla · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Hispània і Segle II aC · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: Hispània і Segon Triumvirat · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Hispània і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Hispània і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Sepharad

Sepharad (alfabet hebreu, ספרד) és el nom que en llengua hebrea moderna es dona a Espanya i que en la tradició jueva, almenys des d'època medieval, s'aplica a la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània і Sepharad · Veure més »

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Nou!!: Hispània і Septimània visigòtica · Veure més »

Serra minera de Cartagena-La Unión

La serra minera de Cartagena-La Unión és una formació muntanyenca que s'estén en direcció est-oest al llarg de 26 km de costa des de la ciutat de Cartagena fins al cap de Palos, passant pel terme municipal de La Unión, en la Regió de Múrcia (Espanya).

Nou!!: Hispània і Serra minera de Cartagena-La Unión · Veure més »

Servi Corneli Lèntul (edil)

Servi Corneli Lèntul (en Servius Cornelius Lentulus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Servi Corneli Lèntul (edil) · Veure més »

Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. Galba) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC) · Veure més »

Servi Sulpici Galba (cònsol el 108 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius Ser.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Servi Sulpici Galba (cònsol el 108 aC) · Veure més »

Set barons apostòlics

Els set barons apostòlics d'Hispània és el nom que reben set personatges que, segons la tradició, van evangelitzar al segle I set regions de la Bètica corresponents a ciutats andaluses.

Nou!!: Hispània і Set barons apostòlics · Veure més »

Setge de Constantinoble (717-718)

El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.

Nou!!: Hispània і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »

Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)

S'anomena Setge de Siracusa (214-212 aC) a un conjunt d'operacions militars de la República Romana durant la segona guerra púnica per tal de rendir la ciutat de Siracusa - a la Magna Grècia - i guanyar així el control de l'est de Sicília.

Nou!!: Hispània і Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica) · Veure més »

Sext Apuleu (cònsol 29 aC)

Sext Apuleu (en Sextus Appuleius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Sext Apuleu (cònsol 29 aC) · Veure més »

Sext Digiti (pretor)

Sext Digiti (en llatí Sextus Digitius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Sext Digiti (pretor) · Veure més »

Sext Mari

Sext Mari (en llatí Sextus Marius) va ser un romà que posseïa immenses riqueses.

Nou!!: Hispània і Sext Mari · Veure més »

Sext Peduceu (governador)

Sext Peduceu (en llatí Sextus Peducaeus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Hispània і Sext Peduceu (governador) · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: Hispània і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Sextili Hena

Sextili Hena (en llatí Sextilius Hena) va ser un poeta romà nadiu de Corduba (Còrdova) a Hispània, considerat inclòs en el grup dels anomenats poetas minores.

Nou!!: Hispània і Sextili Hena · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Hispània і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sierra Nevada (Espanya)

Serra Nevada és un massís muntanyós pertanyent al conjunt de les Bètiques, concretament als sistemes Penibètics.

Nou!!: Hispània і Sierra Nevada (Espanya) · Veure més »

Silè de Calàtia

Silè (en llatí Silenus o Seilenus, en grec antic) va ser un historiador grec nadiu de Calàtia.

Nou!!: Hispània і Silè de Calàtia · Veure més »

Silurs

Els silurs (en llatí Silures, en grec antic Σίλυρες) eren un poderós poble guerrer que vivien a la part occidental de Britània, al sud-est de Gal·les i que tenia al sud l'estuari de Sabrina.

Nou!!: Hispània і Silurs · Veure més »

Sindred de Toledo

Sindred o Sindered (Sinderedus o Sindredus en llatí), fou l'últim Arquebisbe de Toledo visigòtic (c. 710).

Nou!!: Hispània і Sindred de Toledo · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Hispània і Sogorb · Veure més »

Soliferreum

Bastida dels Alcuses (Museu de Prehistòria de València). El soliferreum és un tipus d'arma blanca de l'Antiguitat, concretament un tipus de llança d'origen hispà. Va ser creada a causa de la necessitat de disposar d'una arma llancívola que pogués aconseguir els 30 m en ser llançada, i que tingués la capacitat perforant suficient per travessar a aquesta distància escuts i cuirasses. Llançades en salves, podrien desorganitzar una formació enemiga i col·locar-la en desavantatge en el combat cos a cos que es produïa just després.

Nou!!: Hispània і Soliferreum · Veure més »

Spaniel

Els spaniels són un grup de races de gos de caça.

Nou!!: Hispània і Spaniel · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Hispània і Sueus · Veure més »

Taió

Taió (? - 651) fou bisbe de Saragossa.

Nou!!: Hispània і Taió · Veure més »

Taranis

Taranis és el déu celta del tro, venerat a la Gàl·lia, Hispania i les Illes Britàniques.

Nou!!: Hispània і Taranis · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Hispània і Tarragona · Veure més »

Tauroboli

Recreació d'un tauroboli El Tauroboli era un ritual que implicava ser regat amb la sang d'un bou, i normalment era el ritual d'iniciació relacionat amb el culte de la deessa Cíbele, també anomenada Magna Mater.

Nou!!: Hispània і Tauroboli · Veure més »

Tàctiques romanes d'infanteria

Les tàctiques d'infanteria romana es refereix al desplegament, la formació i les maniobres de la infanteria romana des de l'inici de la República Romana fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Hispània і Tàctiques romanes d'infanteria · Veure més »

Tètric I

Gai Pius Esuvi Tètric (Gaius Pius Esuvius Tetricus), conegut com a Tètric I, va ser un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.

Nou!!: Hispània і Tètric I · Veure més »

Teatre romà de Cartagena

El teatre romà de Carthago Nova, actual Cartagena, (Múrcia) va ser descobert l'any 1988 i és un dels més grans de tota la Hispània romana.

Nou!!: Hispània і Teatre romà de Cartagena · Veure més »

Teatre romà de Segòbriga

El '''Teatre romà de Segòbriga''' (Conca). El Teatre romà de Segòbriga forma part del conjunt arqueòlogic del mateix nom, situat a la població de Saelices, Conca.

Nou!!: Hispània і Teatre romà de Segòbriga · Veure més »

Temple romà de Vic

El temple romà de Vic és un temple romà situat a la població de Vic, Ausa en època romana.

Nou!!: Hispània і Temple romà de Vic · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Hispània і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Teodosi I el Gran

Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Nou!!: Hispània і Teodosi I el Gran · Veure més »

Terç

Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.

Nou!!: Hispània і Terç · Veure més »

Tercera Guerra Servil

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.

Nou!!: Hispània і Tercera Guerra Servil · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: Hispània і Terrissa · Veure més »

Teutatès

Anell d'argent romanobritànic amb la inscripció "TOT" Teutatès, Tutatis o TotatusPierre-Yves Lambert (2003).

Nou!!: Hispània і Teutatès · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Hispània і Teutons · Veure més »

Teverist

Teverist o Teocrist va ser un religiós hispà del regne visigot, bisbe de Salamanca al voltant de l'any 610.

Nou!!: Hispània і Teverist · Veure més »

Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC)

Tiberi Semproni Llong (en llatí Tiberius Sempronius C. F. C. N. Longus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC) · Veure més »

Tit Fonteu

Tit Fonteu (en llatí Titus Fonteius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Tit Fonteu · Veure més »

Tit Meni

Tit Meni (en Titus Maenius) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Tit Meni · Veure més »

Tit Quinti Escàpula

Tit Quint Escapula (en Titus Quintius Scapula) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Tit Quinti Escàpula · Veure més »

Tit Quintili Var

Tit Quintili Var (en llatí Titus Quintilius Varus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Hispània і Tit Quintili Var · Veure més »

Tit Vini (cònsol)

Tit Vini (en llatí Titus Vinius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Tit Vini (cònsol) · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Hispània і Titus Livi · Veure més »

Toda de Ribagorça

Toda de Ribagorça (? - ca. 1019) fou comtessa de Ribagorça (1003-1011) i comtessa consort de Pallars (?-1010).

Nou!!: Hispània і Toda de Ribagorça · Veure més »

Tolox

Tolox és un poble de la província de Màlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Sierra de las Nieves.

Nou!!: Hispània і Tolox · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Hispània і Toponímia · Veure més »

Torneig

Torneig germànic ca. 1480 Un torneig és una competició cavalleresca basada en baralles “simulades” de l'edat mitjana i el Renaixement (segles XII al XVI).

Nou!!: Hispània і Torneig · Veure més »

Torre d'Hèrcules

La Torre d'Hèrcules és un far de 57 metres d'alçada i gairebé 1900 anys d'antiguitat situat a la costa de la ciutat de La Corunya.

Nou!!: Hispània і Torre d'Hèrcules · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: Hispània і Trajà · Veure més »

Trebonia de provinciis consularibus

Trebonia de provinciis consularibus va ser una antiga llei romana dictada l'any 55 aC quan eren cònsols Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras Dives, a instàncies de Gai Treboni, tribú de la plebs.

Nou!!: Hispània і Trebonia de provinciis consularibus · Veure més »

Trill

Trill, vista superior Un trill és una eina agrícola que es destinava a separar el blat de la palla (batre), i ha quedat obsoleta.

Nou!!: Hispània і Trill · Veure més »

Triomf

Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.

Nou!!: Hispània і Triomf · Veure més »

Tritium Autrigonum

Tritium Autrigonum fou una ciutat preromana d'Hispània.

Nou!!: Hispània і Tritium Autrigonum · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Hispània і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Tul·liola

Túl·lia (Tullia), també coneguda amb l'hipocorístic Tul·liola (Tulliola) va ser la filla de Marc Tul·li Ciceró i de Terència.

Nou!!: Hispània і Tul·liola · Veure més »

Turdetans

Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.

Nou!!: Hispània і Turdetans · Veure més »

Turma

La turma, en llatí turma, paraula que significa 'esquadró', va ser una unitat militar de cavalleria de l'exèrcit romà durant el període de la República i l'imperi.

Nou!!: Hispània і Turma · Veure més »

Universitat de València. Biblioteca Històrica

L'origen de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València es remunta a la donació, el 1785, dels llibres de l'insigne valencià '''Francesc Pérez Baier'''.

Nou!!: Hispània і Universitat de València. Biblioteca Històrica · Veure més »

Valèria Haliné

Valèria Haliné (Hispània, ss. I-II dC) va ser una lliberta d'origen grec, establerta a l'àrea on se situa Castelldefels.

Nou!!: Hispània і Valèria Haliné · Veure més »

Valí d'Ifríqiya

Valí d'Ifríqiya fou el càrrec de governador de la província d'Ifríqiya, que cobria gran part del Magrib, durant el califat de Damasc.

Nou!!: Hispània і Valí d'Ifríqiya · Veure més »

Valderrubio

Valderrubio és una localitat i municipi espanyol situat en la part occidental de la comarca de la Vega de Granada, a la província de Granada.

Nou!!: Hispània і Valderrubio · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: Hispània і Valentia · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Nou!!: Hispània і Valentinià I · Veure més »

Valentinià II

Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.

Nou!!: Hispània і Valentinià II · Veure més »

Valerià

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Hispània і Valerià · Veure més »

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Hispània і Vallès Oriental · Veure més »

Vamba

Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.

Nou!!: Hispània і Vamba · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Hispània і Vascons · Veure més »

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Nou!!: Hispània і Vàlia · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Hispània і Vàndals · Veure més »

Vària

Vària (Varia Οὐαρία) va ser una ciutat de Sabínia, a la vall de l'Anio, a la dreta del riu i a vuit quilòmetres de Tibur.

Nou!!: Hispània і Vària · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Hispània і Vítiza · Veure més »

Vectigàlia

Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.

Nou!!: Hispània і Vectigàlia · Veure més »

Venus d'Itàlica

L'escultura Venus d'Itàlica va ser esculpida on hi hagué la primera ciutat de fundació romana a Hispània: Itàlica, situada a l'actual terme municipal de Santiponce (província de Sevilla), a Andalusia, que va ser fundada l'any 206 aC.

Nou!!: Hispània і Venus d'Itàlica · Veure més »

Vessana

La vessana o vessana de rei és una unitat de superfície emprada en algunes de les comarques de Girona.

Nou!!: Hispània і Vessana · Veure més »

Vetili

Gai Vetili o Marc Vetili (Caius o Marcus Vetilius) fou pretor el 147 aC i va lluitar a Hispània contra Viriat a la guerra lusitana.

Nou!!: Hispània і Vetili · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Hispània і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Vi d'Itàlia

Regions administratives d'Itàlia El vi d'Itàlia constitueix una regió vinícola que es caracteritza per la fidelitat a les tradicions locals.

Nou!!: Hispània і Vi d'Itàlia · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Hispània і Via Augusta · Veure més »

Via Domícia

La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.

Nou!!: Hispània і Via Domícia · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Hispània і Via romana · Veure més »

Vicarius

Originalment, a l'antiga Roma, el càrrec de Vicarius era un equivalent al de virrei.

Nou!!: Hispània і Vicarius · Veure més »

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Hispània і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicenç de Cotlliure

Vicenç de Cotlliure va ser un sant màrtir del, venerat al Rosselló, les relíquies del qual es troben a Cotlliure.

Nou!!: Hispània і Vicenç de Cotlliure · Veure més »

Vicenç, Sabina i Cristeta

Vicenç, Sabina i Cristeta van ser tres germans hispanoromans que van morir màrtirs al començament del.

Nou!!: Hispània і Vicenç, Sabina i Cristeta · Veure més »

Victorí

Marc Piavoni Victorí (Marcus Piavonius Victorinus) va ser un emperador romà que va governar a l'Imperi de les Gàl·lies del 268 al 270 o bé del 269 al 271.

Nou!!: Hispània і Victorí · Veure més »

Vidre fenici

Competien els fenicis amb els egipcis i fins i tot van arribar a superar-los en perfecció i fama i per més que no fossin els habitants de Tir i Sidó els inventors d'aquesta indústria com es va creure antigament.

Nou!!: Hispània і Vidre fenici · Veure més »

Vidre romà

Gerra romana de vidre (''Hispania'') El vidre romà era un article de predilecció per als romans, que se'n proveïen pel comerç amb els egipcis i fenicis.

Nou!!: Hispània і Vidre romà · Veure més »

Vil·la Fortunatus

Vil·la Fortunatus és una vil·la romana de la que se'n conserven ruïnes, a Fraga (Baix Cinca).

Nou!!: Hispània і Vil·la Fortunatus · Veure més »

Vil·la romana de la Llosa

La vil·la romana de la Llosa és un jaciment arqueològic del municipi de Cambrils.

Nou!!: Hispània і Vil·la romana de la Llosa · Veure més »

Virgini Rufus

Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Hispània і Virgini Rufus · Veure més »

Virovesca

Virovesca és una ciutat hispana citada per antics cronistes romans com Plini el vell el 77 i Pomponi Mela.

Nou!!: Hispània і Virovesca · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Hispània і Visigots · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: Hispània і Visigots federats · Veure més »

Viteric

Viteric (570-609) fou rei dels visigots d'Hispània del 603 al 609.

Nou!!: Hispània і Viteric · Veure més »

Volsinii

Volsinii o Vulsinii (en etrusc Velzna, en grec antic Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassis, segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Nou!!: Hispània і Volsinii · Veure més »

Volturnus (mitologia)

Volturno al seu pas per Càpua, on es creu que es va originar el culte al déu Volturnus Volturnus era el nom d'una divinitat de l'arcaica religió romana.

Nou!!: Hispània і Volturnus (mitologia) · Veure més »

Volusià de Tours

Volusià (en francès Volusien) va ser el setè bisbe de Tours, entre 491 i 498.

Nou!!: Hispània і Volusià de Tours · Veure més »

Wilhelm Meyer-Lübke

Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.

Nou!!: Hispània і Wilhelm Meyer-Lübke · Veure més »

(804) Hispania

(804) Hispania és un asteroide descobert el 20 de març de 1915 per Josep Comas i Solà a l'Observatori Fabra de Barcelona.

Nou!!: Hispània і (804) Hispania · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hispània і 1 de març · Veure més »

112 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 112 aC · Veure més »

113 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 113 aC · Veure més »

150 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 150 aC · Veure més »

151 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 151 aC · Veure més »

189 aC

El 189 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Hispània і 189 aC · Veure més »

19 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 19 aC · Veure més »

197 aC

El 197 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Hispània і 197 aC · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Hispània і 20 de gener · Veure més »

205 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 205 aC · Veure més »

206 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 206 aC · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 209 aC · Veure més »

210 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 210 aC · Veure més »

27 aC

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Hispània і 27 aC · Veure més »

287

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 287 · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hispània і 3 de novembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hispània і 30 d'abril · Veure més »

335

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 335 · Veure més »

385

El 385 (CCCLXXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Hispània і 385 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 395 · Veure més »

409 aC

El 409 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Hispània і 409 aC · Veure més »

416

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 416 · Veure més »

418

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 418 · Veure més »

426

El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Hispània і 426 · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Hispània і 507 · Veure més »

610

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 610 · Veure més »

65

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 65 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Hispània і 711 · Veure més »

77 aC

Sense descripció.

Nou!!: Hispània і 77 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hispania, Hispania Romana, Hispània Romana, Hispània romana, La religió i la cultura hispanoromana.