Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Abarshahr, Abdagaeses (Pàrtia), Abis, Alans, Amardis, Andràgores, Antíoc Híerax, Ariana, Arsaces II de Pàrtia, Artabazos II, Artasires, Artasires (noble), Artasires (sàtrapa), Artavasdes de Pàrtia, Artaxerxes I de Pèrsia, Artàban (general), Artàban d'Hircània, Artàban I de Pàrtia, Artàban III de Pàrtia, Asíncrit d'Hircània, Assarhaddon, Astabene, Atropatene, Autofradates (sàtrapa), Autofradates de Tapuri, Ària (Pèrsia), Barzanes, Batalla de Gaugamela, Bessos de Bactriana, Bosc mixt hircà del Caspi, Cadusis, Caspiae Pylae, Caspiene, Caspis, Cir II el Gran, Dahes, Darios el Gran, Darios II, Diàdocs, Diògenes de Susiana, Elburz, Erigi, Exèrcit aquemènida, Farnabazos III, Fauna de l'Azerbaidjan, Fratafernes (sàtrapa), Gorgan (ciutat), Gotarces II de Pàrtia, Hekatompilos, Herodes el Gran, ..., Hircà, Història d'Armènia, Història de l'Azerbaidjan, Imperi Selèucida, Justinià (general), Kilman, Mar Càspia, Mardiens, Margiana, Maurici (emperador), Mazandaran, Mísia (regió), Muntanya Damavand, Muracan, Nabarzanes, Nesea (Hircània), Nicolau d'Etòlia, Olifant, Parmenió, Parsua, Partukka, Pàrtia, Pàrtia (satrapia), Pèrsida, Polixènides, Ptolemeu III Evèrgetes I, Regió irano-turaniana, Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina, Rodoguna de Pàrtia, Satrapia de Mèdia, Sàtrapa, Seleuc II Cal·linic, Sembat Bagratuní, Setanta deixebles, Smerdis de Pèrsia, Sogdià de Pèrsia, Tapurs, Tiridates III de Pàrtia, Tlepòlem (sàtrapa), Vardanes I de Pàrtia, Xerxes II de Pèrsia, Yezdegerd I, 209 aC. Ampliar l'índex (43 més) »
Abarshahr
Abarshahr fou el nom d'una província de l'imperi sassànida que tenia per capital la ciutat del mateix nom, que després, sota domini musulmà fou Nishapur al Khorasan.
Nou!!: Hircània і Abarshahr · Veure més »
Abdagaeses (Pàrtia)
Abdagaeses o Abdagases (segle I) fou un oficial de la cort de Pàrtia que va ajudar a Tiridates a pujar al tron.
Nou!!: Hircània і Abdagaeses (Pàrtia) · Veure més »
Abis
Els abis (en abii, en Άβίοι), eren una tribu mítica probablement escita que vivia a Scythia Extra Imaum, segons Claudi Ptolemeu, però hi havia també altres opinions.
Nou!!: Hircània і Abis · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Hircània і Alans · Veure més »
Amardis
Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.
Nou!!: Hircània і Amardis · Veure més »
Andràgores
fou un sàtrapa selèucida de Pàrtia i Hircània conegut principalment per les monedes.
Nou!!: Hircània і Andràgores · Veure més »
Antíoc Híerax
Antíoc Híerax (Grec Aντιoχoς Ἰέραξ) (el mot grec Ἰέραξ designa l'astor, el malnom li'n venia de la seva rapacitat i cobdícia), fou rei d'una part dels dominis selèucides (243 aC-227 aC).
Nou!!: Hircània і Antíoc Híerax · Veure més »
Ariana
Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.
Nou!!: Hircània і Ariana · Veure més »
Arsaces II de Pàrtia
Tiridates és el nom que Flavi Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.
Nou!!: Hircània і Arsaces II de Pàrtia · Veure més »
Artabazos II
Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.
Nou!!: Hircània і Artabazos II · Veure més »
Artasires
* Artasires (grec Artasyras, antic persa Ṛta-sūra 'Poderós per Arta', accadià Ar-ta-sur-ru, elamita Ir-da-šu-ra) fou un nom persa portat per diversos personatges entre els quals.
Nou!!: Hircània і Artasires · Veure més »
Artasires (noble)
Artasires fou un noble persa nadiu d'Hircània cortesà amb el rei Cambises II de Pèrsia (530-522 aC).
Nou!!: Hircània і Artasires (noble) · Veure més »
Artasires (sàtrapa)
Artasires fou un noble mede sàtrapa d'Hircània a la meitat del.
Nou!!: Hircània і Artasires (sàtrapa) · Veure més »
Artavasdes de Pàrtia
Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.
Nou!!: Hircània і Artavasdes de Pàrtia · Veure més »
Artaxerxes I de Pèrsia
Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.
Nou!!: Hircània і Artaxerxes I de Pèrsia · Veure més »
Artàban (general)
Artàban (en grec: Αρτάπανος) va ser un general persa sota les ordres de Xerxes I. Era fill d'Artasires, el cap dels hircanis.
Nou!!: Hircània і Artàban (general) · Veure més »
Artàban d'Hircània
Artàban d'Hircània (Ἀρτάβανος) fou un militar persa nadiu d'Hircània, capità de la guàrdia personal de Xerxes I de Pèrsia.
Nou!!: Hircània і Artàban d'Hircània · Veure més »
Artàban I de Pàrtia
Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.
Nou!!: Hircània і Artàban I de Pàrtia · Veure més »
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Nou!!: Hircània і Artàban III de Pàrtia · Veure més »
Asíncrit d'Hircània
Asíncrit d'Hircània (en Ἀσύγκριτος, que significa «Incomparable») és un dels Setanta deixebles de Jesús de Natzaret que figuren a l'Evangeli de Lluc.
Nou!!: Hircània і Asíncrit d'Hircània · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Hircània і Assarhaddon · Veure més »
Astabene
Astabene (en llatí Astabene, en grec antic Ἀσταβηνὴ 'Astabené') és el nom que portava als Imperis selèucida i Part un districte entre Hircània i Pàrtia amb 12 ciutats de les quals la principal era Asaac, o més probablement Arsàcia, capital dels parts no localitzada.
Nou!!: Hircània і Astabene · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Hircània і Atropatene · Veure més »
Autofradates (sàtrapa)
Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης, en lici Vatrafradata) era un alt càrrec de la Persia aquemènida, que apareix com a sàtrapa de Lídia (amb seu a Sardes) cap a l'any 391 aC fins a una data incerta abans del 350 aC.
Nou!!: Hircània і Autofradates (sàtrapa) · Veure més »
Autofradates de Tapuri
Autofradates (en llatí Autophradates, en grec antic Αὐτοφραδάτης) va ser sàtrapa dels Tapurii (tapuris).
Nou!!: Hircània і Autofradates de Tapuri · Veure més »
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Nou!!: Hircània і Ària (Pèrsia) · Veure més »
Barzanes
Barzanes (en grec antic Βαρζάνης) o Satibarzanes (Σατιβαρζάνης), va ser sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.
Nou!!: Hircània і Barzanes · Veure més »
Batalla de Gaugamela
La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.
Nou!!: Hircània і Batalla de Gaugamela · Veure més »
Bessos de Bactriana
Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.
Nou!!: Hircània і Bessos de Bactriana · Veure més »
Bosc mixt hircà del Caspi
Lerik a Azerbaijan L'ecoregió Bosc mixt hircà de la Càspia o Jungles de l'Iran que es troba dins del bioma dels boscs mixts temperats de fulla ampla, és una zona de boscos exuberants de la terra baixa i montans que ocupen una superfície d'uns 55.000 km² prop de les ribes meridionals de la mar Càspia de l'Iran i Azerbaijan.
Nou!!: Hircània і Bosc mixt hircà del Caspi · Veure més »
Cadusis
Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.
Nou!!: Hircània і Cadusis · Veure més »
Caspiae Pylae
Les Portes Càspies (en Portae Caspiae) foren una sèrie de ports de muntanya pròxims a la mar Càspia coneguts perquè Alexandre el Gran hi va passar mentre perseguia el rei Darios després de Gaugamela.
Nou!!: Hircània і Caspiae Pylae · Veure més »
Caspiene
Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.
Nou!!: Hircània і Caspiene · Veure més »
Caspis
Els caspis (llatí caspii, grec Κάσπιοι) foren una nació que vivia originàriament a la Mèdia, a la boca del Kur i a la rodalia d'una muntanya anomenada Mont Caspi.
Nou!!: Hircània і Caspis · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Hircània і Cir II el Gran · Veure més »
Dahes
Els dahes (en llatí Dahae; en persa داهان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.
Nou!!: Hircània і Dahes · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Hircània і Darios el Gran · Veure més »
Darios II
Darios II anomenat Ocos va ser rei de reis de l'imperi Persa de l'any 423 aC al 404 aC.
Nou!!: Hircània і Darios II · Veure més »
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Nou!!: Hircània і Diàdocs · Veure més »
Diògenes de Susiana
Diògenes de Susiana（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou sàtrapa de Susiana durant el regnat d'Antíoc III el gran. Durant la revolta de Moló de Mèdia va defensar la ciutadella (arx) de Susa, mentre la ciutat mateixa era ocupada pel rebel. Moló va deixar un cos d'exèrcit assetjant a Diògenes i va retornar a Selèucia de Piera. Finalment quan la revolta va ser sufocada, Antíoc va recompensar a Diògenes amb el comandament de les forces militars establertes a Mèdia. L'any 209 aC quan Antíoc va perseguir al part Artaban I de Pàrtia cap a Hircània, Diògenes va rebre el nomenament de comandant de l'avantguarda, i es va distingir en tota la campanya. Els fets els narra Polibi.
Nou!!: Hircània і Diògenes de Susiana · Veure més »
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Nou!!: Hircània і Elburz · Veure més »
Erigi
Erigi (en llatí Erigyius, en grec antic Ἐρίγυιος o Ἐριγύϊος) fou un militar macedoni, fill de Laricos i nascut a Mitilene.
Nou!!: Hircània і Erigi · Veure més »
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Nou!!: Hircània і Exèrcit aquemènida · Veure més »
Farnabazos III
Farnabazos (cap al 370 aC-després del 320 aC), noble persa membre de la dinastia Farnàcida.
Nou!!: Hircània і Farnabazos III · Veure més »
Fauna de l'Azerbaidjan
''Canis lupus'' La fauna de l'Azerbaidjan consta de diversos membres del regne animal, que habiten en ecosistemes marins, costaners, forestals, alpí, subalpí, de terres baixes i deserts.
Nou!!: Hircània і Fauna de l'Azerbaidjan · Veure més »
Fratafernes (sàtrapa)
Fratafernes (Phrataphernes) fou un noble persa governador provincial (sàtrapa) sota Darios III de Pèrsia.
Nou!!: Hircània і Fratafernes (sàtrapa) · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Hircània і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gotarces II de Pàrtia
Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.
Nou!!: Hircània і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »
Hekatompilos
Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.
Nou!!: Hircània і Hekatompilos · Veure més »
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Nou!!: Hircània і Herodes el Gran · Veure més »
Hircà
Gentilici.
Nou!!: Hircània і Hircà · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Hircània і Història d'Armènia · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Hircània і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Hircània і Imperi Selèucida · Veure més »
Justinià (general)
Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).
Nou!!: Hircània і Justinià (general) · Veure més »
Kilman
Kilman fou una antiga ciutat de Mèdia, sotmesa als assiris en temps de Sargon II.
Nou!!: Hircània і Kilman · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Hircània і Mar Càspia · Veure més »
Mardiens
Els mardiens (Mardyeni) eren un poble de Sogdiana que vivien a la part muntanyosa del territori, segons Plini el Vell.
Nou!!: Hircània і Mardiens · Veure més »
Margiana
Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.
Nou!!: Hircània і Margiana · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Hircània і Maurici (emperador) · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Hircània і Mazandaran · Veure més »
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Nou!!: Hircània і Mísia (regió) · Veure més »
Muntanya Damavand
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.
Nou!!: Hircània і Muntanya Damavand · Veure més »
Muracan
Muracan va ser una dinastia nakharark d'origen mede-caspiana esmentada per Moisès de Khoren que suposa que descendia del rei mede Astíages.
Nou!!: Hircània і Muracan · Veure més »
Nabarzanes
Nabarzanes fou un persa al servei de Darios III de Pèrsia.
Nou!!: Hircània і Nabarzanes · Veure més »
Nesea (Hircània)
Nesea (grec Nessea o Nissea) fou un districte esmentat per Estrabó en un lloc, com un territori regat per l'Ocus que era part d'Hircània; i en un altre, com a territori separat entre Hircània, Ariana i Pàrtia, equivalent al Gran Khorasan.
Nou!!: Hircània і Nesea (Hircània) · Veure més »
Nicolau d'Etòlia
Nicolau d'Etòlia (en llatí Nicolaus, en grec antic Νικόλαος "Nikólaos") fou un general etoli al servei de Ptolemeu IV Filopàtor, rei d'Egipte.
Nou!!: Hircània і Nicolau d'Etòlia · Veure més »
Olifant
Olifant (arcaisme per "elefant") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants.
Nou!!: Hircània і Olifant · Veure més »
Parmenió
Parmenió (Parmenion) (vers 400 aC-330 aC) fill del general Filotes, fou un general macedoni.
Nou!!: Hircània і Parmenió · Veure més »
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Nou!!: Hircània і Parsua · Veure més »
Partukka
Partukka fou un regne mede que existia al a la frontera oriental d'Assíria, i que correspon a la regió de Gurgan a l'antiga Hircània, però en un lloc no determinat.
Nou!!: Hircània і Partukka · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Hircània і Pàrtia · Veure més »
Pàrtia (satrapia)
Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.
Nou!!: Hircània і Pàrtia (satrapia) · Veure més »
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Nou!!: Hircània і Pèrsida · Veure més »
Polixènides
Polixènides (en llatí Polyxenidas, en grec antic Πολυξενίδας) fou un militar rodi.
Nou!!: Hircània і Polixènides · Veure més »
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Nou!!: Hircània і Ptolemeu III Evèrgetes I · Veure més »
Regió irano-turaniana
La regió iranoturaniana en fitogeografia, és una regió florística que consta dels territoris següents.
Nou!!: Hircània і Regió irano-turaniana · Veure més »
Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina
Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors.
Nou!!: Hircània і Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina · Veure més »
Rodoguna de Pàrtia
anacrònica de Rodoguna amb Cleòpatra II d'Egipte del pintor francès del segle XVIII Charles-Antoine Coypel. El rei selèucida Antíoc VIII Grip és a l'extrem dret. Rodoguna (171-139/38) va ser una princesa parta i reina de l'Imperi Selèucida a través del seu matrimoni amb Demetri II Nicàtor que visqué durant el segle II aC.
Nou!!: Hircània і Rodoguna de Pàrtia · Veure més »
Satrapia de Mèdia
Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.
Nou!!: Hircània і Satrapia de Mèdia · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Hircània і Sàtrapa · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Hircània і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Nou!!: Hircània і Sembat Bagratuní · Veure més »
Setanta deixebles
Els Setanta deixebles són els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.
Nou!!: Hircània і Setanta deixebles · Veure més »
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Nou!!: Hircània і Smerdis de Pèrsia · Veure més »
Sogdià de Pèrsia
Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.
Nou!!: Hircània і Sogdià de Pèrsia · Veure més »
Tapurs
Els tapurs o tapuris (en llatí tapuri o tapurii, en grec Τάπουροι o Τάπυροι) van ser un poble que habitava en una zona extensa i van desplaçar-se al llarg dels anys des d'Armènia fins al riu Oxus, a l'Àsia central.
Nou!!: Hircània і Tapurs · Veure més »
Tiridates III de Pàrtia
fou rei de Pàrtia del 36 al 37.
Nou!!: Hircània і Tiridates III de Pàrtia · Veure més »
Tlepòlem (sàtrapa)
Tlepòlem (en llatí Tlepolemus, en grec antic Τληπόλεμος) fill de Pitòfanes, era un dels ἑταῖροι (Companys) o guàrdia personal d'Alexandre el Gran i es va unir al govern dels districtes de Pàrtia i Hircània amb Amminapes, un part al que Alexandre havia nomenat sàtrapa d'aquestes províncies.
Nou!!: Hircània і Tlepòlem (sàtrapa) · Veure més »
Vardanes I de Pàrtia
Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.
Nou!!: Hircània і Vardanes I de Pàrtia · Veure més »
Xerxes II de Pèrsia
Xerxes II va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa cap a la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.
Nou!!: Hircània і Xerxes II de Pèrsia · Veure més »
Yezdegerd I
Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.
Nou!!: Hircània і Yezdegerd I · Veure més »
209 aC
Sense descripció.
Nou!!: Hircània і 209 aC · Veure més »
