Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hinduixàhida

Índex Hinduixàhida

La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.

25 les relacions: Dinastia Lodi, Districte d'Attock, Districte de Peshawar, Districte de Rawalpindi, Gandhara, Gujars, Heftalites, Hinduixàhida, Història del Pakistan, Història del Panjab, Kafiristan, Kandahar, Kapisa, Mahmud de Ghazna, Mastuj, Muzaffarabad, Paramara, Peshawar, Província de Laghman, Regne de Gandhara, Sirhind, Sistan, Tomara, Vall del Swat, Wayhind.

Dinastia Lodi

Els lodis foren una dinastia afganesa de l'Índia.

Nou!!: Hinduixàhida і Dinastia Lodi · Veure més »

Districte d'Attock

El districte d'Attock (urdú: اٹک) és una divisió administrativa del Panjab al Pakistan.

Nou!!: Hinduixàhida і Districte d'Attock · Veure més »

Districte de Peshawar

El districte de Peshawar (پشاور Peshaawar) és una divisió administrativa del Pakistan amb capital a Peshawar (پشاور Peshaawar) amb una superfície de 1.257 km², i una població de 2.019.118; administrativament la forma un sol tehsil (Peshawar).

Nou!!: Hinduixàhida і Districte de Peshawar · Veure més »

Districte de Rawalpindi

El districte de Rawalpindi (urdú ضلع راولپنڈی) és una divisió administrativa del Pakistan al nord de la província del Panjab (Pakistan) amb capital a Rāwalpindi.

Nou!!: Hinduixàhida і Districte de Rawalpindi · Veure més »

Gandhara

Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.

Nou!!: Hinduixàhida і Gandhara · Veure més »

Gujars

Els gujars (gujjars o gurjjars o gurjars, singular gujar o gujjar o gurjar o gurjjar, hindi: गुज्जर o गुर्जर urdú: گجر o گُرجر) són una nació de l'Índia originats en una antiga tribu.

Nou!!: Hinduixàhida і Gujars · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Hinduixàhida і Heftalites · Veure més »

Hinduixàhida

La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.

Nou!!: Hinduixàhida і Hinduixàhida · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Hinduixàhida і Història del Pakistan · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: Hinduixàhida і Història del Panjab · Veure més »

Kafiristan

Kafiristan (en farsi: کافرستان, traduït com «país dels infidels») fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan.

Nou!!: Hinduixàhida і Kafiristan · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Hinduixàhida і Kandahar · Veure més »

Kapisa

* Regne de Kapisa governat pels Kabulxàhides.

Nou!!: Hinduixàhida і Kapisa · Veure més »

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Nou!!: Hinduixàhida і Mahmud de Ghazna · Veure més »

Mastuj

Mastuj és una població, fortalesa i antic districte de la província de Khyber-Pakhtunkhwa (abans Província de la Frontera del Nord-oest), avui part del districte de Chitral a la vall del Yarkhun.

Nou!!: Hinduixàhida і Mastuj · Veure més »

Muzaffarabad

Muzaffarabad — مُظفٌر آباد en pahari — és una ciutat sota administració del Pakistan, a la part de Caixmir sota control del Pakistan anomenada Azad Kashmir (Caixmir Lliure) de la que és la capital.

Nou!!: Hinduixàhida і Muzaffarabad · Veure més »

Paramara

La  dinastia Paramara (Paramāra) o dels Paramares fou una nissaga reial rajput que va governar Malwa i àrees circumdants a l'oest de l'Índia central entre els segles IX i XIV.

Nou!!: Hinduixàhida і Paramara · Veure més »

Peshawar

Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).

Nou!!: Hinduixàhida і Peshawar · Veure més »

Província de Laghman

Laghman és una de les 34 províncies de l'Afganistan.

Nou!!: Hinduixàhida і Província de Laghman · Veure més »

Regne de Gandhara

El regne de Gandhara fou un dels setze mahajanapades (regnes principals) hindús que van sorgir a finals del segle VII aC al nord de l'Índia i que són esmentats en textos budistes.

Nou!!: Hinduixàhida і Regne de Gandhara · Veure més »

Sirhind

Sirhind és una ciutat i consell municipal del Panjab (Índia) al districte de Fatehgarh Sahib.

Nou!!: Hinduixàhida і Sirhind · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Hinduixàhida і Sistan · Veure més »

Tomara

El Tomara era una dinastia índia que va governar parts de present-dia Delhi i Haryana durant els segles IX a XII.

Nou!!: Hinduixàhida і Tomara · Veure més »

Vall del Swat

La vall del Swat són les terres de la conca del riu Swat, districte de Swat al Pakistan, a la província del Khyber Pakhtunkhwa (nom que des del 19 d'abril de 2010 porta l'antiga Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, NWFP). El riu baixa des de l'Hindu Kush i creua tot el districte de Swat seguint cap a altres districtes (desaigua al riu Kabul). A la vall de Swat hi ha el pont Ayub, una atracció turística. Hi ha alguns projectes de preses hidroelèctriques. Al seu curs inferior hi ha diversos jaciments arqueològics de la cultura de Gandhara. Alexandre el Gran hauria estat a la vall (la Souastene dels autors grecs) amb el seu exèrcit el 327 aC. Després de la civilització budista de Gandhara fou part dels dominis dels turcs Shahis i a la seva caiguda dels hindushàhides. Al segle X va caure en mans dels musulmans. Els seus habitants haurien estat parlants de llengües índies o dardíques però vers el fou poblat per afganesos (paixtus primer del clan dilazak i després sobretot del clan yusufzay, ara anomenats paixtus de Swat o swati pashtus); subsisteixen alguns parlants de llengües dardíques a les zones muntanyoses, els Torwals i els Garwis. Va ser un estat independent gairebé sempre encara que sotmès de vegades (nominalment) a poders exteriors, i a partir del la seva història està lligada a la de Dir, Chitral i Bajaur. El principat va emergir com a separat de facto amb un govern polític i un religiós el 1818 a causa del moviment islamista de Sayyid Ahmad de Bareilly conegut com a Ahmad Brelwi (+1831); l'akhund Abd al-Ghafur es va establir com a cap religiós el 1835 a Saydu o Saidu (al Swat inferior) governant fins a 1877 (el 1863 els britànics van fer la seva famosa campanya d'Ambela) i després d'un temps de lluites fins al 1896 va retornar als sobirans de Dir. El 1897 la vall del Swat (però no el Dir) va estar implicat en la revolta de Malakand dirigida per Mulla Sad Allah anomenat Sartor ("el Boig"). El 1901 una branca del ferrocarril va arribar de Nawshara o Nowshera a Dargai fins al peu del coll de Malakand. El poder temporal des de 1818 era exercit èl padishah Sayyid Akbar de Sitana, el patró de Sayyid Brelwi i cap de la guerra contra els sikhs, i a la seva mort el 1857 per Sayyid Mubarak Shah Sahib fins a la seva deposició el 1863. A la mort de l'Akhund Abd al-Ghafur el 1877 i el govern dels seus dos fills, la família de Sayyid Akbar va recuperar el poder polític mentre que el religiós va entrar en disputa entre quatre nets de l'Akhund, coneguts com els Miyanguls o Mianguls. El 1915 una assemblea tribal va reconèixer padishah a Sayyid Abdul-Jabbar Khani descendent de Sayyid Akbar, però va tenir dificultats i no va aconseguir el suport britànic; el 1917 un altre padishah, Miangul Golshahzada Abdul-Wadud, fou aclamat per una altra assemblea o jirga, i aquesta vegada fou reconegut pels britànics; el 1926 Miangul Golshahzada Abdul-Wadud va aconseguir excloure definitivament als descendents de Sayyid Akhbar del govern i això fou acceptat pels britànics, i el govern de l'Índia li va donar el títol de wali o sobirà e l'estat de Swat; es va expandir i a la seva mort el 1949 l'estat arribava al nord i est al Kohistan de l'Indus i també controlava el Buner. El va succeir el seu fill Miangul Abdul-Haqq Jahan Zeb que va optar per formar part del Pakistan però va conservar amplia autonomia en els afers interns governant amb un consell consultiu. Els sobirans de Swat van subsistir fins al 1969 quan Pakistan va declarar abolit l'estat i el va integrar a l'administració regular. La demografia de la regió es va veure alterada per un fort creixement que exhaureix els recursos de la regió; la vall es va fer famosa a finals del 2009 per una curta guerra que va enfrontar als anomenats talibans de Swat amb l'exèrcit pakistanès.

Nou!!: Hinduixàhida і Vall del Swat · Veure més »

Wayhind

Wayhind fou una vila medieval del nord-oest de l'Índia.

Nou!!: Hinduixàhida і Wayhind · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hinduixàhides, Hindushàhida, Hindushàhides, Induixàhida, Induixàhides, Kabulxàhida, Kabulxàhides, Shahis.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »