Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Acasta, Anton Maria Salvini, Antró, Arena (Grècia), Aurèola, Àrtemis, Baubo, Cíbele, Cinet de Quios, Cnossos, Dèlies, Demèter, Diccionari Grec-Català, El naixement de Venus, Enees, Epi (Grècia), Estix, Etiologia, Eupàtrides, Francesco Boaretti, Frigi (llengua), Grec jònic, Hades, Hèlios, Hèstia, Hermes, Hesíode, Himne, Hiperíon (tità), Història, Homer, Ianira, Joan Maragall i Gorina, Literatura grega antiga, Lliga Amficciònica, Llista de déus grecs, Lluna, Mar Tirrena, Melòbosis, Mitologia grega, Neohel·lenisme, Ocàlea, Olímpics, Onomàcrit, Onquestos (Beòcia), Origen dels etruscs, Pótnia Theron, Pederàstia a l'antiga Grècia, Persèfone, Plutó (mitologia), ..., Pluto, Pseudoepígraf, Qüestió homèrica, Rodea, Salomon Certon, Selene, Teumessos, The Penelopiad, Tique, Tirrens, Titonos, Tríon. Ampliar l'índex (12 més) »
Acasta
Acasta (en grec antic Ἀκάστη) va ser una de les Oceànides, les filles d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Himne homèric і Acasta · Veure més »
Anton Maria Salvini
Anton Maria Salvini (en llatí Antonius Maria Salvinius, Florència, 12 de gener de 1653 – Florència, 17 de maig de 1729) va ser un hel·lenista italià.
Nou!!: Himne homèric і Anton Maria Salvini · Veure més »
Antró
Antró (en grec antic Αντρών), és el nom d'una antiga ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis, a l'entrada del golf Malíac al davant de la ciutat d'Oreos, a l'illa d'Eubea.
Nou!!: Himne homèric і Antró · Veure més »
Arena (Grècia)
Arena (en grec antic Ἀρήνη) era una ciutat grega de molta antiguitat situada a Etòlia, a la frontera amb Messènia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.
Nou!!: Himne homèric і Arena (Grècia) · Veure més »
Aurèola
El déu Apol·lo Verge i Jesús amb l'halo Una aurèola o halo és un cercle que es col·loca en les representacions artístiques de personatges significatius amb la finalitat d'exaltar-ne la figura.
Nou!!: Himne homèric і Aurèola · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Himne homèric і Àrtemis · Veure més »
Baubo
Baubo (en grec antic Βαυβώ/ Baubố), en la tradició òrfica de la mitologia grega, és una figura femenina lligada als misteris d'Eleusis i a la història de Demèter i Core.
Nou!!: Himne homèric і Baubo · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Himne homèric і Cíbele · Veure més »
Cinet de Quios
Cinet de Quios (en llatí Cinaethus o Cynaethus, en grec antic Κίναιθος o Κύναιθος) fou un rapsoda que els antics suposaven autor d'un himne homèric a Apol·lo Es diu que hauria viscut cap a la 69a Olimpíada, aproximadament el 504 aC, i hauria estat el primer rapsoda dels poemes homèrics a Siracusa.
Nou!!: Himne homèric і Cinet de Quios · Veure més »
Cnossos
Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.
Nou!!: Himne homèric і Cnossos · Veure més »
Dèlies
Les Dèlies (en Dḗlia) eren uns festivals o panegiris celebrats a l'illa de Delos, centre religiós de l'anomenada Lliga de Delos, que incloïa les Cíclades i les costes de Jònia i l'Àtica.
Nou!!: Himne homèric і Dèlies · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Himne homèric і Demèter · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Himne homèric і Diccionari Grec-Català · Veure més »
El naixement de Venus
El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.
Nou!!: Himne homèric і El naixement de Venus · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Himne homèric і Enees · Veure més »
Epi (Grècia)
Epi (en grec antic Αἶπυ, Áipy) o Èpion (en grec antic Ἔπιον, Épion) era una ciutat de l'Èlida que ja anomena Homer al "Catàleg de les naus" com un dels territoris governats per Nèstor.
Nou!!: Himne homèric і Epi (Grècia) · Veure més »
Estix
Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).
Nou!!: Himne homèric і Estix · Veure més »
Etiologia
L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).
Nou!!: Himne homèric і Etiologia · Veure més »
Eupàtrides
Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts') és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.
Nou!!: Himne homèric і Eupàtrides · Veure més »
Francesco Boaretti
Francesco Boaretti (Masi, Pàdua, 1748 - Venècia, 1799), fou un professor, hel·lenista i traductor venecià.
Nou!!: Himne homèric і Francesco Boaretti · Veure més »
Frigi (llengua)
El frigi va ser una llengua indoeuropea del grup paleobalcànic parlada pels frigis, un poble que emigrà de Tràcia cap a l'Àsia Menor entorn del 1200 aC.
Nou!!: Himne homèric і Frigi (llengua) · Veure més »
Grec jònic
El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.
Nou!!: Himne homèric і Grec jònic · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Himne homèric і Hades · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Himne homèric і Hèlios · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Himne homèric і Hèstia · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Himne homèric і Hermes · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Himne homèric і Hesíode · Veure més »
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Nou!!: Himne homèric і Himne · Veure més »
Hiperíon (tità)
En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).
Nou!!: Himne homèric і Hiperíon (tità) · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Himne homèric і Història · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Himne homèric і Homer · Veure més »
Ianira
Ianira (en grec antic Ἰάνειρά) és, a la mitologia grega el nom de dos personatges femenins.
Nou!!: Himne homèric і Ianira · Veure més »
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Nou!!: Himne homèric і Joan Maragall i Gorina · Veure més »
Literatura grega antiga
grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.
Nou!!: Himne homèric і Literatura grega antiga · Veure més »
Lliga Amficciònica
Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.
Nou!!: Himne homèric і Lliga Amficciònica · Veure més »
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Nou!!: Himne homèric і Llista de déus grecs · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Himne homèric і Lluna · Veure més »
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Nou!!: Himne homèric і Mar Tirrena · Veure més »
Melòbosis
Melòbosis (en grec antic Μηλόβοσίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Himne homèric і Melòbosis · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Himne homèric і Mitologia grega · Veure més »
Neohel·lenisme
Neo-hel·lenisme Cerimònia de culte hel·lènic el 2010.Temple hel·lènic modern a Tessalònica. El neohel·lenisme, també simplement hel·lenisme, reconstruccionisme hel·lènic, neopaganisme hel·lènic o dodecateisme és una modalitat de neopaganisme centrada en les divinitats, creences i pràctiques de la religió de l'antiga Grècia, així com en la recuperació de les antigues tradicions i filosofia precristianes.
Nou!!: Himne homèric і Neohel·lenisme · Veure més »
Ocàlea
Ocàlea (en grec, Ωκαλέα) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada.«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida i els qui vivien als voltants d'Harma, d'Ilesi i dEritres; i els pobladors d'Eleó, els dHile, els de Peteó, els dOcàlea,...». ''Ilíada'', II, 495-500. Traducció de Montserrat Ros, pàg.
Nou!!: Himne homèric і Ocàlea · Veure més »
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Nou!!: Himne homèric і Olímpics · Veure més »
Onomàcrit
Onomàcrit (en grec antic Onomácritos) va ser un poeta i crestòmata grec nascut a Atenes, que va viure al, i va ser autor de la més antiga poesia religiosa grega conservada.
Nou!!: Himne homèric і Onomàcrit · Veure més »
Onquestos (Beòcia)
Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,''Ilíada'', FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...». ''Ilíada'', II, 495-506. Traducció de Montserrat Ros, pàg.
Nou!!: Himne homèric і Onquestos (Beòcia) · Veure més »
Origen dels etruscs
Un mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les 12 ciutats de la lliga etrusca i les ciutats etrusques més notables. Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient.
Nou!!: Himne homèric і Origen dels etruscs · Veure més »
Pótnia Theron
Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.
Nou!!: Himne homèric і Pótnia Theron · Veure més »
Pederàstia a l'antiga Grècia
V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').
Nou!!: Himne homèric і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Himne homèric і Persèfone · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Himne homèric і Plutó (mitologia) · Veure més »
Pluto
Segons la mitologia grega, Pluto (en grec antic Πλουτω) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Himne homèric і Pluto · Veure més »
Pseudoepígraf
Un pseudoepígraf és una obra d'autoria falsament atribuïda.
Nou!!: Himne homèric і Pseudoepígraf · Veure més »
Qüestió homèrica
Bust d'Homer, còpia romana d'un original grec del segle III aC.La qüestió homèrica és el debat en Filologia clàssica sobre la identitat del poeta Homer.
Nou!!: Himne homèric і Qüestió homèrica · Veure més »
Rodea
En la mitologia grega, Rodea (en grec antic Ρόδεια) era la major de les oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.
Nou!!: Himne homèric і Rodea · Veure més »
Salomon Certon
Salomon Certon (Gien (o potser a Châtillon-sobre-Loing)Encyclopedie Larousse (actual departament del Loiret), 1552 — ?, després de 1620), fou un poeta francès, autor de la primera traducció integral al francès de les obres d'Homer.
Nou!!: Himne homèric і Salomon Certon · Veure més »
Selene
Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.
Nou!!: Himne homèric і Selene · Veure més »
Teumessos
Teumessos (en grec antic Τευμησσός) era una antiga ciutat de Beòcia situada a la plana de Tebes sobre un turó rocós que tenia el mateix nom.
Nou!!: Himne homèric і Teumessos · Veure més »
The Penelopiad
The Penelopiad és una novel·la curta de l'escriptora canadenca Margaret Atwood publicada l'any 2005.
Nou!!: Himne homèric і The Penelopiad · Veure més »
Tique
Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.
Nou!!: Himne homèric і Tique · Veure més »
Tirrens
Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.
Nou!!: Himne homèric і Tirrens · Veure més »
Titonos
l'Eos encalça en Titó per a raptar-lo. Pintor de l'Aquil·les: enòcoe àtica amb personatges eritromorfs, 470–460 a. Cr. Museu del Louvre Titonos, o millor, Titó (grec antic: Τιθωνός -οῦ; llatí: Tīthōnus –ī), segons la mitologia grega, fou un heroi grec fill de Laomedont, rei de Troia, i de la nimfa Estrímon (Στρυμώ -οῦς / Strymo -ōnis).
Nou!!: Himne homèric і Titonos · Veure més »
Tríon
Tríon (Θρύον) o Trioessa (Θρυόεσσα) era una antiga ciutat de Trifília, a l'Èlida, que Homer esmenta al Catàleg de les naus, on diu que la ciutat era un dels dominis de Nèstor.
Nou!!: Himne homèric і Tríon · Veure més »
Redirigeix aquí:
Himnes Homèrics, Himnes homèric, Himnes homèrics.
