Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hidrogen

Índex Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

1347 les relacions: A New System of Chemical Philosophy, A1689-zD1, Abernathyita, Abhurita, Abundància dels elements químics, Accident de Three Mile Island, Accident de Txornòbil, Accident nuclear de Vandellòs I, Acer al carboni, Acer elèctric, Acetaldehid, Acetat de bari, Acidosi tubular renal, Acrilat, Acrocordita, Acuminita, Adob, Adrenocrom, Aeolis Palus, Aeronau, Afinitat electrònica, Agrinierita, Agrobutanol, Aigua, Aigua a la Lluna, Aigua a Mart, Aigua pesant, Aire, Airglow, Albúmina, Alberto Santos-Dumont, Alcà, Alcohol, Aldebaran, Aleksandr Oparin, Alessandro Volta, Alexander William Williamson, Alfa de l'Altar, Alfa de l'Unicorn, Alfa del Centaure, Alfa del Peix Volador, Alfa del Tucà, ALH, Alnair, Alnitak, Alsterdampfer, Alterf, Alumini, AM 0644-741, Amidogen, ..., Amilosa, Amina, Amina aromàtica, Aminoàcid, Amoníac, Amoni, Anàleg a la Terra, Anàlisi elemental, Anders Ångström, Andròmeda VIII, Anthony Carlisle, Antihidrogen, Antimatèria, Antimoni, Antineoplàstic, Antoine Lavoisier, Aparell de Kipp, Argó, Ariane 4, Arma nuclear, ARN de transferència, Arneb, Arqueobacteris, Arrencada d'emergència, Article Alpher–Bethe–Gamow, Article B2FH, Artroeïta, ASASSN-15lh, Asfaltè, Asistòlia, Asteroide de tipus C, Asteroide troià, Asteroide troià de Júpiter, Astronomia, Astronomia estel·lar, Astroquímica, Atglistatina, Atmosfera de Júpiter, Atmosfera de Tità, Atmosfera de Tritó, Atmosfera de Venus, Atmosfera reductora, Atmosfera terrestre, Atria, August Wilhelm von Hofmann, Aviació en la Primera Guerra Mundial, Índex de refracció, Ípsilon de l'Ossa Major, Ípsilon Sagittarii, Èpsilon de Capricorn, Èpsilon del Gall Dindi, Èpsilon Serpentis, Òmicron1 del Cranc, Òmicron2 del Cranc, Òxid, Òxid de ceri (IV), Òxid de coure(II), Òxid de liti, Òxid de manganès(II), Àcid, Àcid acetilsalicílic, Àcid úric, Àcid bromhídric, Àcid clòric, Àcid dibàsic, Àcid dipròtic, Àcid fluorhídric, Àcid gàl·lic, Àcid glucurònic, Àcid gras, Àcid gras poliinsaturat, Àcid haloacètic, Àcid hidrazoic, Àcid hipoclorós, Àcid isociànic, Àcid metacrílic, Àcid nitrós, Àcid oxidant, Àcid pirúvic, Àcid rosmarínic, Àcid silícic, Àcid sulfènic, Àcid sulfúric, Àcid sulfhídric, Àcid sulfurós, Àtom, Àtom hidrogenoide, Àtom neutre energètic, Bacteris, Bacteris oxidants de l'hidrogen, Barmbeker Stichkanal, Base química, Bateria de plom i àcid, Batzelladina, Bòrax, Becquerelita, BEH, Ben Bussey, Beta del Gall Dindi, Beta Scuti, Betelgeuse, Bifenil polibromat, Bifenil policlorat, Big Bang, Bio-FET, Biocombustible, Bioelement, Biogàs, Biohidrogen, Biomolècula, Bioproteïna, Bioquímica, Biosignatura, Blau, Blau de metilè, Boeing España, Bohuslav Brauner, Boirina de lava, Bombolla local, Bor, Borà, Bosc de Lyman-Alpha, BR Piscium, Branca asimptòtica de les gegants, Branca horitzontal, Brassita, Bromoform, Bromometà, Bruno Pontecorvo, Brushita, Budell gruixut, Buit, Butadiè, Butanol, Butà, Butè, Cabeus, Cadena protó-protó, Cafeïna, Caixa de guants, Calci, Calcogen, Californi, Calor de vaporització, Camamilla, Cambra de boira, Camp profund del Hubble, Capa d'electrons, Capacitat de bescanvi catiònic, Capacitat tèrmica, Caph, Captura i emmagatzematge de diòxid de carboni, Carbó, Carbó boghead, Carbohidrasa, Carboni, Carboni 13, Carbonil, Carborà, Cariofilè, Carl Bosch, Carlos Vives, Catalasa, Catalitzador de Wilkinson, Catenació, Cautxú de silicona, Cèl·lula, Cúmul obert, Cecilia Payne-Gaposchkin, Cel·la d'enclusa de diamant, Cel·la electrolítica, Cel·la electroquímica, Cel·lulosa, Central elèctrica, Central nuclear, Centre de Recerca Nuclear del Néguev, CGH, Champagne Pool, Charles Brush, Childrenita, Chlamydomonas reinhardtii, CHON, Cianamida, Cianocobalamina, Cianur, Cicle CNO, Cicle de l'oxigen, Cicle de la urea, Cicle del nitrogen, Ciclobutè, Ciclodextrina, Cicloheptanona, Cicloheptà, Ciclohexanol, Ciclohexà, Ciclooctà, Ciclopentà, Ciclopropè, Cinètica enzimàtica, Cinètica química, Citral, Citronel·lal, Classificació de Sudarsky per a planetes gegants, Clorita, Clorofluorocarboni, Clorofluorocarboni hidrogenat, Cloroform deuterat, Clorometà, Clorur, Clorur d'hidrogen, Clorur de ferro(II), Coeficient estequiomètric, Coenzim, Coet, Cofactor enzimàtic, Col·lagen, Colonització de Júpiter, Colonització de l'espai, Colonització de la Lluna, Combustió, Combustible, Combustible fòssil, Combustible sintètic, Cometa Shoemaker-Levy 9, Complement dietètic, Composició centesimal, Compost inorgànic, Compost orgànic, Compost químic, Compostos d'organofluor, Compressor, Condensador electrolític d'alumini, Conducció elèctrica, Conductor protònic, Congrés de Karlsruhe, Connexions, Constant d'equilibri, Constant de Rydberg, Constel·lació de l'Altar, Constel·lació de l'Àguila, Constel·lació de la Verge, Constel·lació dels Peixos, Contaminant orgànic persistent, Corrosió, Corrosió galvànica, Cos humà, Cosmologia física, Cotxe elèctric, Cremador, Criogènia, Cronobàcter, Cronologia de l'aviació, Cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic, CSH, Curi, Curiosity, Curita, Cyril Norman Hinshelwood, Dècada del 1810, Dècada del 1880, Decaborà, Defecte de colada, Definició de «planeta», Deixant, Delta Cephei, Delta de Perseu, Delta del Centaure, Delta del Gall Dindi, Derivat del petroli, Desaminació, Desastre del Hindenburg, Descarboxilació del piruvat, Deshidrogenació, Desmetilació, Desoxisucre, Desplaçament de Lamb, Detector d'ionització de flama, Detector de conductivitat tèrmica, Detector termoiònic, Deuteri, Diagrama d'orbitals moleculars, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Diagrama de Pourbaix, Diamant, Diamant sintètic, Diòxid d'urani, Diòxid de carboni, Diòxid de plutoni, Diüresi, Diclorometà, Diferenciació planetària, Difosfà, Difracció d'electrons de baixa energia, Digestió anaeròbia, Dihidrogen, Dimetilamina, Dimetilmercuri, Diol geminal, Dioptasa, Dipòsit de combustible, Dipol elèctric, Dipositroni, Dirigible, Dirigible rígid, Disacàrid, Disc protoplanetari, Dissociació química, Dissolvent, Dmitri Mendeléiev, Dodecà, Donald Arthur Glaser, Dones en la ciència, Drenatge (astronomia), Duftita, Ebullició, Economia de l'hidrogen, Economia del sector energètic, Edward Daniel Clarke, Edward Mills Purcell, Edward Williams Morley, Elastòmer, Elèctrode de vidre, Elèctrode estàndard d'hidrogen, Eldfellita, Electra (estrella), Electròfil, Electròlisi, Electròlisi de l'aigua, Electró, Electrocarburant, Electrocloració, Electrodinàmica quàntica, Electronegativitat, Element primordial, Element químic, Elements del bloc s, Elements del període 1, Elements del període 2, Empremta genètica, Encèlad (satèl·lit), Energia, Energia del punt zero, Energia eòlica, Energia nuclear, Energia primària, Energia renovable, Enllaç C-Al, Enllaç C-Co, Enllaç C-H, Enllaç C-Ir, Enllaç C-Pd, Enllaç C-Se, Enllaç carboni-nitrogen, Enllaç covalent, Enllaç glicosídic, Enllaç per pont d'hidrogen, Enllaç químic, Enllumenat de gas, Entalpia de formació estàndard, EPICA, Epitàxia, Equació de Schrödinger, Equació química, Equilibri químic, Equivalent de reducció, Eritrulosa, Ernest Rutherford, Erupció de raigs X, Escala de Kardaixov, Escala Leiden, Escalfament global, Escapament atmosfèric, Esclat de raigs gamma, Espai exterior, Espai intergalàctic, Espal·lació, Espectre d'emissió, Espectre de l'hidrogen, Espectroscòpia astronòmica, Espectroscòpia d'espín de muó, Espectroscòpia de raigs X, Espermidina, Estabilitat del nucli atòmic, Estació d'hidrogen, Estany (element), Estat d'oxidació, Estat excitat, Estats de Rydberg, Estel, Estel Ap d'oscil·lació ràpida, Estel de tecneci, Estel de tipus S, Estel nan, Estel peculiar, Estel subnan B, Estel zombi, Estrella B(e), Estrella binària amb embolcall comú, Estrella blanca de la seqüència principal, Estrella de Campbell, Estrella de neutrons, Estrella de seqüència principal de tipus B, Estrella de seqüència principal de tipus O, Estrella de tipus O, Estrella de Van Maanen, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella extrema d'heli, Estrella gegant, Estrella Herbig Ae/Be, Estrella predegenerada, Estrella preseqüència principal, Estrella subgegant, Estrella subnana, Estrella supergegant, Estrella T Tauri, Estrella variable per rotació, Estructura de l'univers a gran escala, Estructura estel·lar, Estructura hiperfina, Estructura interna de la Lluna, Eta de Capricorn, Eta de l'Escorpió, Eta de l'Ossa Menor, Eta del Centaure, Eta del Cigne, Etanol, Età, Etenol, Europa (satèl·lit), Evolució estel·lar, Evolució mineral, EVTOL, Exèrcit imperial japonès, Excitó, ExoMars Trace Gas Orbiter, Exosfera, Experiment de Davisson-Germer, Experiment de Franck-Hertz, Experiment de Miller i Urey, Exploració de Mart, Exploració lunar tripulada soviètica, Extinció (astronomia), Fabricació d'armes nuclears, Factor de compressibilitat, Faraday (unitat), Faustini (cràter), Fàbrica de Gas de Terrassa, Física nuclear, Fórmula de Rydberg, Federico Gómez Arias, Fenantrè, Fenilbutazona, Fenol, Ferrosilici, Fi de la Grua, Fitoquímica, Flaix de l'heli, Flavina, Fluor, Fluorocarboni, Fluorocarboni hidrogenat, Fluorur d'hidrogen, Foc, Foc de Sant Elm, Força electromagnètica, Força nuclear feble, Formació estel·lar, Formació i evolució de les galàxies, Formació i evolució del sistema solar, Forn solar, Fornacita, Fosfat d'urea, Fosfatació, Fosfà, Fosfà (grup), Fosfoesfingolípid, Fosforilació oxidativa, Fosfuranilita, Fotòlisi, Fotoevaporació, Fotofosforilació, Fotosíntesi, Fototròfia, Fragilització per hidrogen, Frank Drake, Fred Hoyle, Friedrich Paschen, Fritz Haber, Fumarasa, Fumarola, Funció d'ona, Furfural, Fusion for Energy, Fusor (astronomia), Fusta, Gacrux, Galàxia, Galàxia d'esclat d'estrelles, Galàxia de Barnard, Galàxia de Bode, Galàxia de l'Ull Negre, Galàxia de Seyfert, Galàxia del Triangle, Galàxia espiral de gran disseny, Galàxia espiral nana, Galàxia fosca, Galàxia nana, Galàxies Antennae, Gamma Canis Majoris, Gamma de la Corona Boreal, Ganimedes (satèl·lit), Gas Blau, Gas Bose, Gas combustible, Gas d'aigua, Gas d'alt forn, Gas d'envasat, Gas de fusta, Gas de síntesi, Gas ideal, Gas mixt, Gas natural, Gas noble, Gas respirable, Gasificació, Gasificació integrada en cicle combinat, Gasogen, Gasolina, Gasometria arterial, Gegant blau, Gegant de glaç, Gegant gasós, Gegant roig, Generació d'energia elèctrica, Generador elèctric, Generador electroestàtic, Generador electroquímic, George Gamow, Germans Montgolfier, Germà (compost), Germà (grup), Giardia lamblia, GIOVE, Glaç, Glòbul de Thackeray, Glòbul gasós en evaporació, Glòbul vermell, Glúcid, Glicèrid, Gliceraldehid, Glicina, Gliese 169, Gliese 205, Gliese 436, Gliese 687, Gliese 777, Gliese 842.2, Globus, Globus aerostàtic, Globus de gas, Globus meteorològic, Greix, Grup amino, Grup aril, Grup funcional, Grup hidroxi, Grup substituent, Grup vinil, Guerra nuclear, Gust, Guy Serra, H, H-alfa, H-II (família de coets), Habitabilitat en sistemes de nanes grogues, Habitabilitat en sistemes de nanes roges, Habitabilitat planetària, Hadeà, Halo de matèria fosca, Halo galàctic, Haloalcà, Halogenació, Halur, Hans Bethe, Hans Peter Jørgen Julius Thomsen, Harold Clayton Urey, Hèlix alfa, Hídrox, HCO, HD 154672, HD 209458 b, HD 217107, HD 28185, HE0107-5240, Heli, Heli 4, Helicobacter pylori, Heliopausa, Hemiaminal, Henri Giffard, Henry Cavendish, Herbert Charles Brown, Heteroàtom, Hexan-1,6-diamina, Hexà, Hideki Yukawa, Hidrat, Hidrat de cloral, Hidrazina, Hidràcid, Hidròxid de sodi, Hidró, Hidrocarbur, Hidrocarbur alifàtic, Hidrocarbur aromàtic, Hidrodesalquilació, Hidrodessulfuració, Hidrogen (desambiguació), Hidrogen comprimit, Hidrogen líquid, Hidrogen metàl·lic, Hidrogen sòlid, Hidrogen tartrat de potassi, Hidrogen triatòmic, Hidrogen verd, Hidrogenació, Hidrogenasa, Hidrogencarbonat de sodi, Hidrogenofilàcies, Hidrogenosoma, Hidroperoxil, Hidroponia, Hidrosfera, Hidroxiesteroide, Hidrur, Hidrur d'alumini, Hidrur d'alumini i liti, Hidrur de calci, Hidrur de liti, Hidrur de potassi, Hidrur de sodi, Hidrur fonamental, Himiko (pols estel·lar), Hipòtesi de Prout, Hipòtesi Gaia, Història de l'astronomia, Història de l'aviació, Història de l'electricitat, Història de l'electroquímica, Història de la mecànica quàntica, Història de la química, Història de la taula periòdica, Història de la Terra, Història del transport, Història del vol espacial, Histidina, Hormona, HSQLDB, HZD, I Zwicky 18, Ió d'hidrur d'heli, Ió hidrogen, Ió monoatòmic, Ictíneo I, Il·luminació amb triti, Illa Danesa, Imatge per ressonància magnètica, Inclusió (mineralogia), Infraestructura d'hidrogen, Inositol, Institut Català d'Investigació Química, Institut Mèdic Valencià, Insuficiència renal aguda, Intoxicació alcohòlica, Introducció a la teoria de grups, Ionització de l'aigua, Iota Canis Majoris, Iota d'Hèrcules, Irving Langmuir, Isòbar, Isòmer, Isòmers d'espín de l'hidrogen, Isòtop, Isòtops de l'hidrogen, Isòtops de l'oxigen, Isotopòleg, Itri, Ivy Mike, Izar (estrella), Jacques Charles, Jamborita, James Dewar, James Lovelock, James Mason Crafts, Júlio César Ribeiro de Sousa, Júpiter (planeta), Jean Baptiste Perrin, Jean Servais Stas, Jean-Antoine Chaptal, Jeremy Rifkin, Johann Balmer, Johann Josef Loschmidt, Johann Wilhelm Ritter, Johann Wolfgang Döbereiner, Johannes Diderik van der Waals, John Alexander Reina Newlands, John Craig Venter, John Dobson, Josep Font i Cierco, Joseph Louis Proust, Joseph-Louis Gay-Lussac, Juan Manuel de Aréjula y Pruzet, Julius Lothar Meyer, Justus von Liebig, K2-18b, Kappa de la Corona Boreal, Kaus Australis, Kepler-11, Kepler-11d, Kepler-11e, Kepler-11g, Kepler-186e, Kepler-186f, Kepler-9c, Kevlar, Khi del Serpentari, Ksora, La Superba, Lambda Cephei, Lantanoide, Laurionita, Làmpada de Döbereiner, Làser de diòxid de carboni, Límit d'Eddington, Línia de congelament, Línies de Fraunhofer, Lípid, Lev Xúbnikov, Lignit, Litòtrof, Liti, Llei d'Avogadro, Llei de Charles i Gay-Lussac, Llei de Henry, Llei dels gasos ideals, Llei dels volums de combinació, Llet, Llista d'elements per nom, Llista d'elements per símbol, Llista d'elements químics, Llista d'elements químics per períodes, Llista d'energies d'ionització molar dels elements, Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista d'especialitats 23 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic, Llista de compostos inorgànics, Llista de compostos inorgànics (bloc s), Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Llista de la pressió de vapor dels elements químics, Llista de planetes extrasolars, Llista de roques sedimentàries, Llista de valències dels elements, Lluentor de Fermi, Lluna, Lockheed SR-71 Blackbird, Louis Bernard Guyton de Morveau, Luciferina, Luis Walter Álvarez, LZ 126, LZ 129 Hindenburg, LZ 130 Graf Zeppelin II, Magma, Magnesiohornblenda, Magnetosfera, Malabsorció, Margarita, Margaritasita, Markab, Mars Orbiter Mission, Mars Science Laboratory, Mart (planeta), Massa atòmica, Massa atòmica relativa, Massa molar, Masuyita, Matèria, Matèria de Rydberg, Material, Max Planck, Màquina de vapor, Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, Mètode de Zanstra, Mètodes de captura de diòxid de carboni, Méthode de Nomenclature Chimique, Medi interestel·lar, Melamina, Melvin Schwartz, Menkalinan, Menkent, Menkib, Mercedes-Benz Classe A, Mercuri (planeta), Metabolisme, Metal·lúrgia, Metal·licitat, Metal–organic framework, Metall, Metall alcalí, Metamònades, Metanobacterials, Metanol, Metà, Meteorit d'Orgulh, Meteorit de Nakhla, Methanopyrus, Metil jasmonat, Metilacetilè, Metilè, Mi del Serpentari, Miaplacidus, Mida dels éssers vius, Mikhaïl Konovàlov, Mineral (nutrient), Mineria atmosfèrica, Minineptú, Missatge d'Arecibo, Model atòmic de Sommerfeld, Model solar estàndard, Mol, Molècula, Molècula diatòmica, Molècula homonuclear, Molècula mesònica, Monòmer, Motor d'aigua, Motor de coet, Motor de combustió interna, Motor de reacció, Motor Radmax, Motor Stirling, Mukhinita, Murakamiïta, Murzim, N-Acetilglucosamina, Naftalè, Nahcolita, Nahpoïta, Nan blau (etapa de nan roig), Nana blanca, Nana blanca polsant, Nana groga, Nana marró, Nana negra, Nana roja, Nanotub, Nanotubs de silici, Níquel, Nòdul polimetàl·lic, Núclid, Núcula, Núvol molecular, Neó, Nebulosa, Nebulosa d'emissió, Nebulosa d'Orió, Nebulosa de l'Ull de Gat, Nebulosa de la Llacuna, Nebulosa del Cap de Cavall, Nebulosa del Cranc, Nebulosa fosca, Nebulosa Omega, Nebulosa planetària, Nebulosa solar, Neptú (planeta), Neutrí, Neutró, Neutró lent, NGC 2244, Niacina, Niacinamida, Niels Bohr, Niels Janniksen Bjerrum, Nihoni, Nikolai Menxutkin, Nikolai Zelinski, Nitril, Nitrobenzè, Nitrogen, Nitroglicerina, Nitrur, Nitrur de calci, Nitrur de niobi, No-metall, Nombre atòmic, Nombre d'Eddington, Nomenclatura química, Nonà, Nova, Nova nana, Nucleòfil, Nucleosíntesi estel·lar, Nucleosíntesi primordial, Nucli atòmic, Nucli estel·lar, Nucli magnètic, Nucli solar, Nunki, Objecte de Herbig-Haro, Octodecàedre, Oganessó, Ogiva nuclear, Ona marina, Ordres de magnitud de massa, Organisme, Organoclorat, Origen de la vida, Oscil·lacions de tipus solar, Oxidani, Oxigen, Oxihidrogen, Oxoàcid, Ozó, Pa, Pal·ladi (element), Paradoxa de Fermi, Parc Nacional de Yellowstone, Parell solitari, Paritat C, Partícula, Partícula composta, Partícula subatòmica, Partícula supersimètrica més lleugera, Passivació, Patagònia argentina, Pólvora, Púlsar, Període de la taula periòdica, Perclorat, Perhidropirè, Permeabilitat, Permeabilitat hidràulica, Perxenat, Petrobras, Petroli, Petroquímica, PH, Philippe Lebon, Pictogrames de perill del GHS, Pierre Janssen, Pierre Joseph Macquer, Pierre Joseph Pelletier, Pila de combustible, Pila de níquel i hidrur metàl·lic, Pilars de la Creació, Pintura lluminosa, Pioneer 10, Pioneer 11, Piperidina, Piròlisi, Piridina, Piroforicitat, Piscina d'aigua salada, Pissarra bituminosa, Placa de les Pioneer, Planeta, Planeta ctònic, Planeta d'heli, Planeta exterior, Planeta extrasolar, Planeta gegant, Planeta oceà, Planeta superhabitable, Planeta tel·lúric, Planetary Fourier Spectrometer, Platí, Plàstic, Plom, Plumbogummita, Plutoni, PNLIPRP2, Poder calorífic, Polaritat química, Polarització electroquímica, Polietilè d'alta densitat, Polimetilmetacrilat, Porfobilinogen, Porrima, Portada/article gener 11, Portada/article gener 20, Positroni, Potassi, Potencial d'acció, Potencial de reducció, Pou d'aire (condensador), Praseodimi, Principi de Le Châtelier, Principi de Thomsen-Berthelot, Problema dels neutrins solars, Procariotes, Procés de Haber-Bosch, Procés Fischer-Tropsch, Producció d'hidrogen, Producte petroquímic, Programa Apollo, Programa del transbordador espacial, Programa Surveyor, Projecció de Haworth, Projecte Orió (propulsió nuclear), Propanoat de calci, Propà, Propè, Propietats de l'aigua, Prostaglandina I, Protó, Proteïna-cinasa, Proteobacteris, Proti, Protoactini, Protoestrella, Psi de Capricorn, Psi2 Piscium, Psicosa, Punt crític, Punt triple, Putnisita, Putrescina, Pyrococcus furiosus, Pyrolobus, Quantitat de substància, Quark t, Química, Química agrícola, Química analítica, Química física, Química inorgànica, Química orgànica, Quercetina, Querogen, Quimiosíntesi, Quitina, Raïm, Radi atòmic, Radi covalent, Radi de Bohr, Radi de van der Waals, Radiació còsmica de fons, Radiació electromagnètica, Radioisòtop, Rafinosa, Raigs anòdics, Raigs còsmics, Ran (estel), RBMK, Reacció àcid-base, Reacció d'eliminació E1cB, Reacció d'hidratació, Reacció d'oxidació reducció, Reacció de Bosch, Reacció de Cannizzaro, Reacció de Favorski, Reacció de Rosenmund, Reacció de Sabatier, Reacció de Schikorr, Reacció de Wittig, Reacció redox orgànica, Reaction Engines A2, Reactiu de Grignard, Reactor catalític heterogeni, Reactor nuclear, Reactor nuclear de fusió, Reducció, Reducció programada per temperatura amb hidrogen, Reformació amb vapor, Reformat catalític, Regió H I, Regió H II, Regla de Markóvnikov, Regles de Cahn-Ingold-Prelog, Relació de Tully-Fisher, Rellotge atòmic, Respiració aeròbica, Ressonància magnètica nuclear, Ressonància magnètica nuclear de protons, Rho del Lleó, Rho del Taure, Rho Piscium, Richard Kirwan, Robert Boyle, Rodi, Rosetta (nau espacial), Rosmaridifenol, Rosmariquinona, Ross 128, RSH, Rubidi, Sabugalita, Sal (química), Sal hidràcida, Saturn (planeta), Saturn I, Saturn V, Sèries de Balmer, Símbol químic, Søren Peter Lauritz Sørensen, Súper-Terra, Schwertmannita, Seguretat de l'hidrogen, Semiconductors polímers, Seqüència principal, SETI@home, Sigma del Bover, Silici nanocristal·lí, Simbolisme de Lewis, Sistema solar, SN 1993J, Sodi, Sofre, Soia, Sol, Solar and Heliospheric Observatory, Soldadura, Soldadura a gas i oxitall, Soldadura per plasma, Soldadura plàstica, Sonda de neutrons, Sopa primitiva, Space Interferometry Mission, SS del Cigne, Stanley Miller, STS-133, Substància inorgànica, Substància química, Substitució electròfila aromàtica, Sulfat, Sulfat d'amoni, Sulfur, Sulfur de dimetil, Supergegant blau, Supergegant roig, Superjúpiter, Supernova, T del Taure, Talc, Tall per plasma, Tanc extern (transbordador espacial), Tau de la Balena, Tau de la Verge, Taula periòdica, Taula periòdica estesa, Túpolev, Tebaïna, Tecnologia nuclear, Tefló, Temperatura, Temperatura crítica, Temperatura d'autoignició, Tempesta geomagnètica, Teorema d'equipartició, Teorema dels estats corresponents, Teoria àcid-base d'Arrhenius, Teoria àcid-base de Lewis, Teoria àcid-base de Lux-Flood, Teoria científica obsoleta, Teoria d'enllaç de valència, Teoria de l'estat de transició, Teoria de l'estat estacionari, Teoria de la substitució, Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència, Teoria del nucli, Teoria dualista, Termòlisi, Termopausa, Terra rara, Terraformació, Terraformació de Mart, Terraformació de Venus, Test de Schiff, Testimoni de gel, Tetracianometà, Tetrametiletilendiamina, Tetrametilsilà, Tetrataenita, Tetràedre, Theodor W. Hänsch, Theta del Serpentari, Ti-6Al-4V, Tiofè, Tiol, Tiolà, Tioredoxina, Tiourea, Tipus espectral, Tipus hipotètics de bioquímica, Tiratró, Titani, Tità (satèl·lit), Tokamak, Topazi, Tractat Elemental de Química, Tramvia, Transport, Transport per canonada, Transposició de McLafferty, TRAPPIST-1h, Triacilglicerol, Triclorur de fòsfor, Trihalometà, Trihalur, Trinitrotoluè, Triti, Troegerita, Troleibús, Tub ple de gas, Turbogenerador refrigerat amb hidrogen, Turquesa (color), U (nombre), U d'Andròmeda, Umohoïta, Unitat de massa atòmica, Univers observable, Urani, Urà (planeta), Uricita, Utilització de recursos in situ, V1647 d'Orió, V1654 de l'Àguila, V439 d'Andròmeda, València (química), Vanadi, Vapor d'aigua, Vaporetto, Variable FS Canis Majoris, Variable R Coronae Borealis, Variable SW Sextantis, Variable SX Phoenicis, Vauquelinita, Vauxita, Vector energètic, Vehicle d'hidrogen, Venera 4, Vent, Vent solar, Venus (planeta), Verdet, Vida, Vida a Tità, Vida extraterrestre, Vidre de fluorofosfat, Vidre flotat, Vint-i-tres, Vishnevita, Vladímir Markóvnikov, Vol espacial interestel·lar, Vol espacial interplanetari, Volàtils, Volcà, Vulcanització, Wardita, Wayneburnhamita, Wezen, Who Killed the Electric Car?, William McCrea, William Nicholson, Williamina Fleming, Wolf 359, Xarxa elèctrica, Yingjiangita, Yuan Lee, Yuksporita, Z de la Girafa, Zanazziïta, Zapatalita, Zeta del Centaure, Zhemchuzhnikovita, Zircaloy, Zona d'Elusió, Zona d'habitabilitat, Zorita (mineral), Zvezdà (mòdul de l'ISS), 10 del Llangardaix, 107 Piscium, 11 d'Aquari, 110 d'Hèrcules, 12 del Bover, 1776, 1I/ʻOumuamua, 2,2,2-tricloroetanol, 2,2,2-trifluoroetanol, 2001 Mars Odyssey, 23 de febrer, 27 d'Àries, 3 de Perseu, 31 d'Orió, 40 del Lleó, 47 de l'Ossa Major, 48 de Perseu, 7 de l'Àguila. Ampliar l'índex (1297 més) »

A New System of Chemical Philosophy

A New System of Chemical Philosophy, en català Un Nou Sistema de Filosofia Química és un llibre del químic anglès John Dalton (1766-1844), publicat a Manchester en dos volums entre 1808 i 1827, on s'exposa la primera teoria atòmica moderna.

Nou!!: Hidrogen і A New System of Chemical Philosophy · Veure més »

A1689-zD1

A1689-zD1 és una de les galàxies més antigues, i la més llunyana descoberta des de febrer de 2008 fins al descobriment de UDFy-38135539 en 2010.

Nou!!: Hidrogen і A1689-zD1 · Veure més »

Abernathyita

Labernathyita és un mineral radioactiu de potassi, urani, arsènic, oxigen i hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Abernathyita · Veure més »

Abhurita

L'abhurita és un mineral d'estany, clor, oxigen i hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Abhurita · Veure més »

Abundància dels elements químics

Proporcions estimades de matèria, matèria fosca i energia fosca a l'univers. Únicament la fracció de la massa i energia a l'univers anomenada "àtoms" està composta per elements químics. L'abundància d'un element químic mesura com de relativament comú (o estrany) és l'element, o quina quantitat de l'element és present en un ambient determinat en comparació als altres elements.

Nou!!: Hidrogen і Abundància dels elements químics · Veure més »

Accident de Three Mile Island

reactors nuclears són a dins de les dues cúpules de formigó El reactor TMI-2, que va sofrir l'accident de fusió del cor, és al darrere L'accident nuclear de Three Mile Island es va produir el 28 de març de 1979 en la central nuclear de Three Mile Island.

Nou!!: Hidrogen і Accident de Three Mile Island · Veure més »

Accident de Txornòbil

Mir. Es pot veure la central al nord de la ciutat de Txornòbil i al costat de la de Prípiat. (en anglès) Laccident de Txornòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txornòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986.

Nou!!: Hidrogen і Accident de Txornòbil · Veure més »

Accident nuclear de Vandellòs I

Laccident nuclear de Vandellòs I va ser un incendi i interrupció del sistema de refrigeració del reactor nuclear de Vandellòs, al Baix Camp, que es va produir el 19 d'octubre de 1989.

Nou!!: Hidrogen і Accident nuclear de Vandellòs I · Veure més »

Acer al carboni

L'acer al carboni constitueix el principal producte dels acers que es produeixen, estimant que un 90% de la producció total produïda mundialment correspon a acers al carboni i el 10% restant són acers aliats.

Nou!!: Hidrogen і Acer al carboni · Veure més »

Acer elèctric

L'acer elèctric, també anomenat acer magnètic, acer al silici, o acer per a transformadors, és un acer especial fabricat per posseir determinades propietats magnètiques, com ara una zona d'histèresi petita (poca dissipació d'energia per cicle), que equival a baixa pèrdua en el nucli i una alta permeabilitat magnètica.

Nou!!: Hidrogen і Acer elèctric · Veure més »

Acetaldehid

L'etanal o acetaldehid és un compost orgànic de fórmula CH₃CHO.

Nou!!: Hidrogen і Acetaldehid · Veure més »

Acetat de bari

L'acetat de bari (Ba(C₂H₃O₂)₂) és la sal química del bari(II) i l'àcid acètic.

Nou!!: Hidrogen і Acetat de bari · Veure més »

Acidosi tubular renal

L'acidosi tubular renal (ATR) és una afecció mèdica que implica una acumulació d'àcid en el cos a causa d'una fallada dels ronyons en acidificar adequadament l'orina.

Nou!!: Hidrogen і Acidosi tubular renal · Veure més »

Acrilat

L'acrilat és qualsevol sal o èster de l'àcid acrílic. També es diu propenoat perquè l'àcid acrílic també es coneix sota el nom d'àcid 2-propenoic.

Nou!!: Hidrogen і Acrilat · Veure més »

Acrocordita

Lacrocordita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de l'acrocordita.

Nou!!: Hidrogen і Acrocordita · Veure més »

Acuminita

Lacuminita és un rar mineral d'estronci, alumini, fluor, oxigen i hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Acuminita · Veure més »

Adob

Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.

Nou!!: Hidrogen і Adob · Veure més »

Adrenocrom

L'Adrenocrom, de fórmula química C9H9NO₃, és un producte de l'oxidació de l'adrenalina.

Nou!!: Hidrogen і Adrenocrom · Veure més »

Aeolis Palus

Aeolis Palus és una plana situada entre la paret nord del cràter Gale i les contraforts de l'Aeolis Mons al planeta Mart, situada a. S'espera que el Mars rover de la NASA, Mars Science Laboratory (MSL o «Curiositat»), explori l'Aeolis Mons (extraoficialment, «Muntanya Sharp») després d'aterrar a l'Aeolis Palus el 6 d'agost de 2012.

Nou!!: Hidrogen і Aeolis Palus · Veure més »

Aeronau

A320 fou la primera a incorporar control per senyals elèctrics. Una aeronau o nau aèria és un vehicle dissenyat per desplaçar-se per l'aire per transportar mercaderies, persones o ambdues coses alhora.

Nou!!: Hidrogen і Aeronau · Veure més »

Afinitat electrònica

L'afinitat electrònica o electroafinitat d'una molècula o d'un àtom és l'energia despresa quan s'afegeix un electró a un àtom neutre per formar un ió negatiu.

Nou!!: Hidrogen і Afinitat electrònica · Veure més »

Agrinierita

Lagrinierita (K₂(Ca, Sr)(UO₂)₃O₃(OH)₂·5H₂O) és un mineral del grup dels hidròxids que es troba a les zones d'oxidació de dipòsits d'urani.

Nou!!: Hidrogen і Agrinierita · Veure més »

Agrobutanol

L'agrobutanol s'obté a partir de conreus de blat i altres aliments El biobutanol o agrobutanol és alcohol butanol (una molècula de butà a la qual un grup alcohol, OH-, substitueix un àtom d'hidrogen) obtingut a partir de primeres matèries procedent de conreus i amb l'objectiu d'ésser utilitzat com a combustible.

Nou!!: Hidrogen і Agrobutanol · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Hidrogen і Aigua · Veure més »

Aigua a la Lluna

Imatge composta feta per la NASA de la regió del pol sud de la Lluna La presència d'aigua a la Lluna és un aspecte de l'estudi de la superfície lunar.

Nou!!: Hidrogen і Aigua a la Lluna · Veure més »

Aigua a Mart

marciana, basada en dades geològiques. La presència d'aigua a Mart és un aspecte de l'estudi de la superfície marciana.

Nou!!: Hidrogen і Aigua a Mart · Veure més »

Aigua pesant

Laigua pesant és aigua (H₂O) en la qual els àtoms d'hidrogen han estat substituïts pel deuteri (D).

Nou!!: Hidrogen і Aigua pesant · Veure més »

Aire

Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Hidrogen і Aire · Veure més »

Airglow

Imatge de la lluna des de l'horitzó de la Terra i '''airglow''' feta amb càmera digital des del transbodador espacial Columbia. Lairglow (luminescència del cel nocturn) és una emissió de llum molt feble de l'atmosfera terrestre que fa que el cel nocturn no sigui mai completament fosc.

Nou!!: Hidrogen і Airglow · Veure més »

Albúmina

Albúmina Taula Albúmina Lalbúmina és la proteïna més abundant (de major concentració: 50-65%) al plasma sanguini i és produïda exclusivament pel fetge.

Nou!!: Hidrogen і Albúmina · Veure més »

Alberto Santos-Dumont

Alberto Santos-Dumont (1918) Alberto Santos-Dumont (Palmira (Brasil), actual Santos-Dumont, Mines Gerais, 20 de juliol de 1873 – São Paulo, 23 de juliol de 1932), va ser un aviador, inventor i enginyer brasiler.

Nou!!: Hidrogen і Alberto Santos-Dumont · Veure més »

Alcà

Els alcans són molècules orgàniques formades per la unió covalent d'un nombre variable de carbonis units a àtoms d'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Alcà · Veure més »

Alcohol

Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.

Nou!!: Hidrogen і Alcohol · Veure més »

Aldebaran

Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Nou!!: Hidrogen і Aldebaran · Veure més »

Aleksandr Oparin

Aleksandr Ivànovitx Oparin (en rus: Александр Иванович Опарин, 2 de març de 1894 - 12 d'abril de 1980) va ser un bioquímic soviètic que va realitzar avenços pel que fa a l'origen de la vida a la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Aleksandr Oparin · Veure més »

Alessandro Volta

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament.

Nou!!: Hidrogen і Alessandro Volta · Veure més »

Alexander William Williamson

fou un químic anglès d'ascendència escocesa.

Nou!!: Hidrogen і Alexander William Williamson · Veure més »

Alfa de l'Altar

Alfa de l'Altar (α Arae) és una estrella de la constel·lació de l'Altar.

Nou!!: Hidrogen і Alfa de l'Altar · Veure més »

Alfa de l'Unicorn

Alfa de l'Unicorn (α Monocerotis) és un estel de la constel·lació de l'Unicorn, Monoceros, de magnitud aparent +3,94.

Nou!!: Hidrogen і Alfa de l'Unicorn · Veure més »

Alfa del Centaure

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Hidrogen і Alfa del Centaure · Veure més »

Alfa del Peix Volador

Alfa del Peix Volador (α Volantis) és un estel en la constel·lació del Peix Volador.

Nou!!: Hidrogen і Alfa del Peix Volador · Veure més »

Alfa del Tucà

Alfa del Tucà (α Tucanae) és l'estel més brillant a la constel·lació del Tucà, la seva magnitud aparent és +2,87.

Nou!!: Hidrogen і Alfa del Tucà · Veure més »

ALH

* ALH 84001 (de l'acrònim del lloc de la troballa ALlan Hills), meteorit marcià trobat a l'Antàrtida.

Nou!!: Hidrogen і ALH · Veure més »

Alnair

Alnair (Alfa de la Grua / α Gruis) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Grua, amb magnitud aparent +1,73.

Nou!!: Hidrogen і Alnair · Veure més »

Alnitak

Constel·lació d'Orió Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Hidrogen і Alnitak · Veure més »

Alsterdampfer

Alsterdàmpfer és el nom dels vaixells de transport de persones a l'Alster i els seus principals afluents a Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Hidrogen і Alsterdampfer · Veure més »

Alterf

Alterf (Lambda del Lleó / λ Leonis) és un estel a la constel·lació del Lleó de magnitud aparent +4,32.

Nou!!: Hidrogen і Alterf · Veure més »

Alumini

Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.

Nou!!: Hidrogen і Alumini · Veure més »

AM 0644-741

AM 0644-741 és una galàxia lenticular i una galàxia anular, la qual es troba a uns 300 milions anys llum a la part sud de la constel·lació del Peix volador.

Nou!!: Hidrogen і AM 0644-741 · Veure més »

Amidogen

Un amidogen és un compost radical de nitrogen i hidrogen que té la fórmula NH₂.

Nou!!: Hidrogen і Amidogen · Veure més »

Amilosa

L'amilosa és un polímer lineal de D-glucopiranosa connectada principalment per enllaços glicosídics α 1-4.

Nou!!: Hidrogen і Amilosa · Veure més »

Amina

Dimetilamina. Una amina és un compost orgànic caracteritzat per contenir el grup funcional amino.

Nou!!: Hidrogen і Amina · Veure més »

Amina aromàtica

Una amina aromàtica és una amina amb un substituent aromàtic-que és -NH₂, -NH- o grups nitrogen units a un hidrocarbur aromàtic, les estructures dels quals normalment contenen un o més anells de benzè.

Nou!!: Hidrogen і Amina aromàtica · Veure més »

Aminoàcid

Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.

Nou!!: Hidrogen і Aminoàcid · Veure més »

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Hidrogen і Amoníac · Veure més »

Amoni

Model amb esferes i pals de l'amoni El catió amoni és un catió poliatòmic carregat positivament, de fórmula química NH₄+.

Nou!!: Hidrogen і Amoni · Veure més »

Anàleg a la Terra

IST (Índex de Similitud amb la Terra). Un anàleg a la Terra, també definit com a Terra bessona, exoterra, segona Terra, Terra alienígena, Terra 2 o planeta tipus-Terra, és un món o planeta amb condicions similars a les terrestres.

Nou!!: Hidrogen і Anàleg a la Terra · Veure més »

Anàlisi elemental

Lanàlisi elemental en química analítica representa la determinació de quins elements químics i en quina quantitat s'uneixen per formar un material donat o una substància química (per exemple, sòl, aigua potable o residual, líquids corporals, minerals, compostos químics...). De vegades es fa el mateix respecte la composició d'isotòpica.

Nou!!: Hidrogen і Anàlisi elemental · Veure més »

Anders Ångström

Anders Jonas Ångström (Lödgö, Suècia, 13 d'agost de 1814 - Uppsala, Suècia, 21 de juny de 1874), fou un físic i astrònom suec considerat un dels fundadors de la ciència de l'espectroscòpia.

Nou!!: Hidrogen і Anders Ångström · Veure més »

Andròmeda VIII

Andromeda VIII (And VIII, PGC 5056928) és una galàxia nana esferoïdal (dSph) en la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Hidrogen і Andròmeda VIII · Veure més »

Anthony Carlisle

Sir Anthony Carlisle, FRCS, FRS (Stillington, Durham, Anglaterra 15 de febrer - 1768 - Londres, 2 de novembre - 1840) fou un anatomista i cirurgià anglès.

Nou!!: Hidrogen і Anthony Carlisle · Veure més »

Antihidrogen

Un antihidrogen està format per un antiprotó i un positró. En física, l'antihidrogen és l'antiàtom equivalent a l'hidrogen comú.

Nou!!: Hidrogen і Antihidrogen · Veure més »

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Nou!!: Hidrogen і Antimatèria · Veure més »

Antimoni

L'antimoni és l'element químic de símbol Sb i nombre atòmic 51.

Nou!!: Hidrogen і Antimoni · Veure més »

Antineoplàstic

Una dona en tractament quimioteràpic per càncer de mama. Porta mitenes fredes a les mans i un refredador als peus per reduir el dany a les ungles. Un antineoplàstic o anticancerós és un medicament que prevé o inhibeix el desenvolupament del càncer.

Nou!!: Hidrogen і Antineoplàstic · Veure més »

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Nou!!: Hidrogen і Antoine Lavoisier · Veure més »

Aparell de Kipp

Aparell de Kipp Laparell de Kipp, també denominat generador de Kipp, és un instrument usat per a la preparació de petits volums de gasos.

Nou!!: Hidrogen і Aparell de Kipp · Veure més »

Argó

Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.

Nou!!: Hidrogen і Argó · Veure més »

Ariane 4

L'Ariane 4 és una família de vehicles de llançament dissenyats i produïts per l'Agència Espacial Europea dins del programa Ariane i comercialitzat per la seva subsidiària, Arianespace.

Nou!!: Hidrogen і Ariane 4 · Veure més »

Arma nuclear

Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.

Nou!!: Hidrogen і Arma nuclear · Veure més »

ARN de transferència

Representació esquemàtica de l'estructura terciària de l'àcid nucleic ARNt. LARN de transferència (ARNt o tRNA) és un tipus d'ARN que transporta un aminoàcid concret cap als ribosomes a la síntesi de proteïnes durant la traducció.

Nou!!: Hidrogen і ARN de transferència · Veure més »

Arneb

Arneb a la seva constel·lació Arneb (Alfa de la Llebre / α Leporis) és una estrella de magnitud aparent +2,58, la més brillant a la constel·lació de la Llebre.

Nou!!: Hidrogen і Arneb · Veure més »

Arqueobacteris

Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Hidrogen і Arqueobacteris · Veure més »

Arrencada d'emergència

Efectuant una arrencada amb cables. Cables d'arrencada. Una arrencada d'emergència o arrencada amb pinces és un mètode d'arrencar un automòbil o un altre vehicle equipat amb un motor de combustió interna quan la bateria es troba descarregada. Una segona bateria, que pot estar muntada en un altre vehicle (o no), entra en acció sent connectada temporalment per proporcionar suficient energia d'arrencada al vehicle incapacitat.

Nou!!: Hidrogen і Arrencada d'emergència · Veure més »

Article Alpher–Bethe–Gamow

En cosmologia física, l’article Alpher–Bethe–Gamow, també anomenat article αβγ, va ser escrit per Ralph Alpher, en aquell moment estudiant de doctorat en física, i el seu tutor, George Gamow.

Nou!!: Hidrogen і Article Alpher–Bethe–Gamow · Veure més »

Article B2FH

L'article B²FH s'anomena així per les inicials dels seus autors: Margaret Burbidge, Geoffrey Burbidge, William A. Fowler, i Fred Hoyle, l'article científic és una fita en l'origen dels elements químics, es va publicar en Reviews of Modern Physics el 1957.

Nou!!: Hidrogen і Article B2FH · Veure més »

Artroeïta

L'artroeïta és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Hidrogen і Artroeïta · Veure més »

ASASSN-15lh

ASASSN-15lh (designació de supernova SN 2015L) és una supernova superlluminosa detectada per l'observatori Las Campanas el 14 de juny de 2015.

Nou!!: Hidrogen і ASASSN-15lh · Veure més »

Asfaltè

Els asfaltens són unes substàncies moleculars que es troben en els petrolis, resines, hidrocarburs saturats i aromàtics.

Nou!!: Hidrogen і Asfaltè · Veure més »

Asistòlia

En medicina, asistòlia és un estat en què no existeix activitat elèctrica cardíaca, incloent la inexistència de contraccions del miocardi i la inexistència de flux de sang de sortida del cor.

Nou!!: Hidrogen і Asistòlia · Veure més »

Asteroide de tipus C

miniatura Els asteroides de tipus C són asteroides amb un alt contingut en carboni.

Nou!!: Hidrogen і Asteroide de tipus C · Veure més »

Asteroide troià

Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.

Nou!!: Hidrogen і Asteroide troià · Veure més »

Asteroide troià de Júpiter

camp troià, per darrere de Júpiter en la seva òrbita Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.

Nou!!: Hidrogen і Asteroide troià de Júpiter · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Hidrogen і Astronomia · Veure més »

Astronomia estel·lar

S'anomena astronomia estel·lar l'estudi dels estels; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.

Nou!!: Hidrogen і Astronomia estel·lar · Veure més »

Astroquímica

Lastroquímica és la ciència que s'ocupa de l'estudi de la composició química del material difús trobat en l'espai interestel·lar, normalment concentrat en grans núvols moleculars.

Nou!!: Hidrogen і Astroquímica · Veure més »

Atglistatina

L'Atglistatina és un inhibidor enzimàtic encarregat de la regulació de la lipasa adiposa de triglicèrids (ATGL), que és la principal lipasa responsable d'iniciar la descomposició dels triglicèrids en diglicèrids.

Nou!!: Hidrogen і Atglistatina · Veure més »

Atmosfera de Júpiter

Patró de núvols a Júpiter. Llegenda:1.

Nou!!: Hidrogen і Atmosfera de Júpiter · Veure més »

Atmosfera de Tità

Imatge de Tità presa per la sonda Cassini-Huygens al 2005. S'observa la densa atmosfera de color ataronjat a causa de les partícules d'hidrocarburs que hi són presents. Latmosfera de Tità està, a diferència de la d'altres satèl·lits del sistema solar, molt desenvolupada amb un gruix d'entre 200 km i 880 km: L'atmosfera és opaca en nombroses longituds d'ona la qual cosa impedeix obtenir un espectre de reflectància complet de la superfície del satèl·lit des de l'exterior.

Nou!!: Hidrogen і Atmosfera de Tità · Veure més »

Atmosfera de Tritó

miniatura L'atmosfera de Tritó s'estén fins a 800 quilòmetres per sobre de la seva superfície.

Nou!!: Hidrogen і Atmosfera de Tritó · Veure més »

Atmosfera de Venus

Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Atmosfera de Venus · Veure més »

Atmosfera reductora

Una atmosfera reductora és una atmosfera que envoltava la Terra fa uns 4.000 milions d'anys, sense quantitats significatives d'oxigen lliure (O2) i altres gasos o vapors oxidants evitant d'aquesta manera l'oxidació.

Nou!!: Hidrogen і Atmosfera reductora · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Atmosfera terrestre · Veure més »

Atria

Atria (Alfa del Triangle Austral / α Trianguli Australis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Triangle Austral, amb una magnitud aparent de +1,91.

Nou!!: Hidrogen і Atria · Veure més »

August Wilhelm von Hofmann

August Wilhelm von Hofmann (Gießen, 8 d'abril de 1818 – Berlín, 5 de maig de 1892) va ser un químic alemany.

Nou!!: Hidrogen і August Wilhelm von Hofmann · Veure més »

Aviació en la Primera Guerra Mundial

Laviació en la Primera Guerra Mundial va evolucionar ràpidament.

Nou!!: Hidrogen і Aviació en la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Índex de refracció

refracta en un bloc de plàstic En òptica, l'índex refractiu o índex de refracció n d'un material és un nombre adimensional que descriu com es propaga la llum a través d'aquest mitjà.

Nou!!: Hidrogen і Índex de refracció · Veure més »

Ípsilon de l'Ossa Major

Ípsilon de l'Ossa Major (υUMa Ursae Majoris) és un estel de magnitud aparent +3,80 situat a la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Hidrogen і Ípsilon de l'Ossa Major · Veure més »

Ípsilon Sagittarii

Ípsilon Sagittarii (υSagittarii / υSgr / 46 Sagittarii) és un sistema estel·lar a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +4,58.

Nou!!: Hidrogen і Ípsilon Sagittarii · Veure més »

Èpsilon de Capricorn

Èpsilon de Capricorn (ε Capricorni) és un estel a la constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +4,50.

Nou!!: Hidrogen і Èpsilon de Capricorn · Veure més »

Èpsilon del Gall Dindi

Èpsilon del Gall Dindi (ε Pavonis) és un estel en la constel·lació del Gall dindi. (SIMBAD) (The Bright Star Catalogue) De magnitud aparent +3,95, és el cinquè estel més brillant de la mateixa després de Peacock (α Pavonis), β Pavonis, δ Pavonis i η Pavonis.

Nou!!: Hidrogen і Èpsilon del Gall Dindi · Veure més »

Èpsilon Serpentis

Èpsilon Serpentis (ε Ser / 37 Ser / HD 141795) és un estel de magnitud aparent +3,71 en la constel·lació de Serpens, situada en Serpens Caput —el cap de la serp—.

Nou!!: Hidrogen і Èpsilon Serpentis · Veure més »

Òmicron1 del Cranc

Òmicron¹ del Cranc (ο¹ Cancri) és un estel a la constel·lació del Cranc (Càncer).

Nou!!: Hidrogen і Òmicron1 del Cranc · Veure més »

Òmicron2 del Cranc

Òmicron² del Cranc (ο² Cancri) és un estel a la constel·lació del Cranc (Càncer) de magnitud aparent +5,67.

Nou!!: Hidrogen і Òmicron2 del Cranc · Veure més »

Òxid

Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d'oxidació -2, i altres elements.

Nou!!: Hidrogen і Òxid · Veure més »

Òxid de ceri (IV)

L' òxid de ceri (IV) o CeO ₂ és un compost químic format pel calcinat de l'oxalat de ceri (CeO ₂ CCO ₂ Ce) o l'hidròxid de ceri.

Nou!!: Hidrogen і Òxid de ceri (IV) · Veure més »

Òxid de coure(II)

L'òxid de coure(II), de fórmula CuO, és l'òxid de coure de major nombre d'oxidació.

Nou!!: Hidrogen і Òxid de coure(II) · Veure més »

Òxid de liti

L'òxid de liti, Li₂O, també anomenat litia és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+, i anions òxid, O2–.

Nou!!: Hidrogen і Òxid de liti · Veure més »

Òxid de manganès(II)

L'òxid de manganès(II) és un compost inorgànic de fórmula MnO.

Nou!!: Hidrogen і Òxid de manganès(II) · Veure més »

Àcid

Un àcid (del llatí acidus, 'agre') és considerat tradicionalment com qualsevol compost químic que, quan es dissol en aigua, produeix una solució amb una activitat de catió oxidani o oxoni, H3O^+, major que l'aigua pura, és a dir, un pH menor que 7.

Nou!!: Hidrogen і Àcid · Veure més »

Àcid acetilsalicílic

L'àcid acetilsalicílic (abreviat com AAS, rarament anomenat acetosal) i mundialment conegut pel nom comercial d'Aspirina és un fàrmac de la família dels salicilats, sovint emprat com a analgèsic (mals menors i dolor agut), antipirètic (contra la febre), i antiinflamatori.

Nou!!: Hidrogen і Àcid acetilsalicílic · Veure més »

Àcid úric

Làcid úric és un compost orgànic de carboni, nitrogen, oxigen i hidrogen, amb fórmula química C₅H₄N₄O₃.

Nou!!: Hidrogen і Àcid úric · Veure més »

Àcid bromhídric

L'àcid bromhídric o bromur d'hidrogen, en dissolució aquosa és un àcid fort, reacciona violentament amb bases i és corrosiu: altament irritant per als ulls i per a la pell.

Nou!!: Hidrogen і Àcid bromhídric · Veure més »

Àcid clòric

L'àcid clòric és un oxoàcid format pels elements hidrogen (H), clor (Cl) i oxigen (O) amb fórmula HClO₃.

Nou!!: Hidrogen і Àcid clòric · Veure més »

Àcid dibàsic

Un àcid dibàsic és un àcid que té dos ions d'hidrogen per a donar a una base química dins d'una reacció d'àcid-base.

Nou!!: Hidrogen і Àcid dibàsic · Veure més »

Àcid dipròtic

Un àcid dipròtic és un àcid com H₂SO₄ (àcid sulfúric) el qual conté dins de la seva estructura molecular dos àtoms d'hidrogen per molècula capaç de dissociar-se (és a dir, ionitzable) en l'aigua.

Nou!!: Hidrogen і Àcid dipròtic · Veure més »

Àcid fluorhídric

Làcid fluorhídric, HF(aq), és la solució aquosa de fluorur d'hidrogen, el qual està compost per un àtom d'hidrogen unit a un altre de fluor mitjançant enllaç covalent.

Nou!!: Hidrogen і Àcid fluorhídric · Veure més »

Àcid gàl·lic

Làcid gàl·lic és un àcid orgànic també conegut com a àcid 3,4,5-trihidroxibenzoic, que es troba en les agalles de les fulles del te, en l'escorça del roure i altres plantes.

Nou!!: Hidrogen і Àcid gàl·lic · Veure més »

Àcid glucurònic

Làcid glucurònic (nom derivat del grec: γλυκός "dolç" + οὖρον "orina") és un àcid carboxílic.

Nou!!: Hidrogen і Àcid glucurònic · Veure més »

Àcid gras

Un àcid gras és un tipus de molècula orgànica lipídica formada per una llarga cadena hidrocarbonada lineal, normalment formada per un nombre parell d'àtoms de carboni (els més comuns tenen 16 i 18 àtoms de C), a l'extrem de la qual hi ha un grup carboxil (-COOH).

Nou!!: Hidrogen і Àcid gras · Veure més »

Àcid gras poliinsaturat

Àcid gras poliinsaturat (en anglès: Polyunsaturated fatty acids,(PUFAs), en bioquímica i nutrició són els àcids grassos que tenen més d'un doble enllaç dins la seva molècula representativa. Això vol dir que la molècula té dos o més punts en la seva estructura capaços de suportat àtoms d'hidrogen. Els àcids grassos poliinsaturats poden assumir un isomerisme cis-trans cis o trans depenent de la geometria del doble enllaç. La manca d'àtoms d'hidrogen extres en la superfície de la molècula faque el punt de fusió sigui més baix. Això es pot veure pel fet que els greixos predominantment insaturats romanen líquids fins i tot a temperatures força baixes Estructura química de l'àcid linoleic que és un greix poliinsaturat. Representació 3D de l'àcid linoleic.

Nou!!: Hidrogen і Àcid gras poliinsaturat · Veure més »

Àcid haloacètic

Els àcids haloacètics són àcids carboxílics en què un àtom d'halogen ocupa el lloc d'un àtom d'hidrogen en l'àcid acètic.

Nou!!: Hidrogen і Àcid haloacètic · Veure més »

Àcid hidrazoic

L'àcid hidrazoic, àcid azohídric o nitrur d'hidrogen és un àcid feble i tòxic amb la fórmula química HN₃, que és líquid a temperatura ambient i molt volàtil.

Nou!!: Hidrogen і Àcid hidrazoic · Veure més »

Àcid hipoclorós

L'àcid hipoclorós, nom IUPAC àcid monoxoclòric (I), és l'àcid feble que resulta de la unió de l'òxid àcid de clor amb H₂O.

Nou!!: Hidrogen і Àcid hipoclorós · Veure més »

Àcid isociànic

L'àcid isociànic és un compost inorgànic amb la fórmula H-N.

Nou!!: Hidrogen і Àcid isociànic · Veure més »

Àcid metacrílic

Làcid metacrílic, àcid metil acrílic o àcid 2-metilpropenoic és un àcid orgànic carboxílic incolor, viscós, d'olor acre i fórmula C₄H₆O₂.

Nou!!: Hidrogen і Àcid metacrílic · Veure més »

Àcid nitrós

L'àcid nitrós (fórmula molecular: HNO₂) és un àcid feble i monobàsic que es coneix només en forma de solució i en forma de sals de nitrit.

Nou!!: Hidrogen і Àcid nitrós · Veure més »

Àcid oxidant

Un àcid oxidant, en anglès: oxidizing acid, és un àcid Brønsted que és un fort agent oxidant Tots els àcids Brønsted poden actuar com agents oxidants, perquè el protó àcid pot ser reduït a gas hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Àcid oxidant · Veure més »

Àcid pirúvic

Làcid pirúvic (CH₃COCOOH) és un àcid orgànic, una cetona i el més simple de tots els α-cetoàcids.

Nou!!: Hidrogen і Àcid pirúvic · Veure més »

Àcid rosmarínic

Làcid rosmarínic, C18H16O₈, és un producte natural, un àcid carboxílic un fenol antioxidant que es troba en moltes espècies dins la família Lamiaceae com el romaní (d'on prové el nom de rosmarínic), farigola, orenga, sàlvia i menta.

Nou!!: Hidrogen і Àcid rosmarínic · Veure més »

Àcid silícic

Mitjana anual d'àcid silícic en els oceans. Dades de ''World Ocean Atlas''. Àcid silícic és el nom general per una família de compostos químics dels elements silici, hidrogen i oxigen, amb la fórmula general n. Alguns àcids silícis simples han estat identificats en solucions aquoses molt diluïdes, com a àcid metasilícic (H₂SiO₃), àcid ortosilícic (H₄SiO₄, pKa1.

Nou!!: Hidrogen і Àcid silícic · Veure més »

Àcid sulfènic

Mentre que els àcids sulfènics tenen el potencial de mostrar tautomerisme, l'estructura en l'esquerra predomina. Un àcid sulfènic és un compost químic òrganosulfurat i un oxoàcid amb la fórmula general RSOH, on R ≠ H. És el primer membre de la família d'oxacids òrganosulfurats que també inclou àcids sulfínics i àcids sulfònics, RSO₂H i RSO₃H, respectivament.

Nou!!: Hidrogen і Àcid sulfènic · Veure més »

Àcid sulfúric

Làcid sulfúric és un oxoàcid de fórmula H2SO4.

Nou!!: Hidrogen і Àcid sulfúric · Veure més »

Àcid sulfhídric

Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.

Nou!!: Hidrogen і Àcid sulfhídric · Veure més »

Àcid sulfurós

Làcid sulfurós és un àcid mineral que es forma al dissoldre's el diòxid de sofre en aigua.

Nou!!: Hidrogen і Àcid sulfurós · Veure més »

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.

Nou!!: Hidrogen і Àtom · Veure més »

Àtom hidrogenoide

Àtom d'hidrogen. Un àtom hidrogenoide és un àtom que, com en el cas del d'hidrogen, només té un únic electró orbitant el seu nucli, i per tant es pot interpretar d'una manera similar.

Nou!!: Hidrogen і Àtom hidrogenoide · Veure més »

Àtom neutre energètic

Les dades del ISEE 1 van validar el concepte dels mapes magnetosfèrics d'ENA en 1982 Les imatgeria per àtom neutre energètic (de l'anglès Energetic neutral atom o ENA), sovint descrit com "veure amb àtoms", és una tecnologia utilitzada per crear imatges globals de fenòmens gairebé invisibles en magnetosferes de planetes i a través de l'heliosfera, fins i tot fins al seu límit exterior.

Nou!!: Hidrogen і Àtom neutre energètic · Veure més »

Bacteris

lang.

Nou!!: Hidrogen і Bacteris · Veure més »

Bacteris oxidants de l'hidrogen

Els bacteris oxidants de l'hidrogen (també anomenats bacteris Knallgas) són bacteris quimiolitoautotròfics que obtenen energia mitjançant l'oxidació de l'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Bacteris oxidants de l'hidrogen · Veure més »

Barmbeker Stichkanal

El Barmbeker Stichkanal o canal d'enllaç de Barmbek és un canal a Barmbek-Nord a la ciutat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: Hidrogen і Barmbeker Stichkanal · Veure més »

Base química

En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.

Nou!!: Hidrogen і Base química · Veure més »

Bateria de plom i àcid

La bateria de plom-àcid o també coneguda com bateria de Faure i Planté, va ser inventada el 1859 pel físic francès Gaston Planté i fou el primer tipus de bateria recarregable.

Nou!!: Hidrogen і Bateria de plom i àcid · Veure més »

Batzelladina

Estructura molecular de la batzelladina C (C27H48N6O2). Les batzelladines són un grup d'alcaloides guanidins policíclics aïllats d'esponges marines de l'ordre dels poecilosclèrids.

Nou!!: Hidrogen і Batzelladina · Veure més »

Bòrax

El bòrax (de l'àrab buraq, blanc) és un mineral de la classe dels borats compost d'aigua gairebé en un 50%.

Nou!!: Hidrogen і Bòrax · Veure més »

Becquerelita

La becquerelita és un mineral de la classe dels minerals òxids.

Nou!!: Hidrogen і Becquerelita · Veure més »

BEH

* Bulgarian Energy Holding, companyia estatal de l'energia de Bulgària.

Nou!!: Hidrogen і BEH · Veure més »

Ben Bussey

Ben J. Bussey (Cornualla, Anglaterra, 1969) és un científic planetari estaunidenc coautor del "The Clementine Atlas of the Moon".

Nou!!: Hidrogen і Ben Bussey · Veure més »

Beta del Gall Dindi

Beta del Gall Dindi (β Pavonis) és un estel de magnitud aparent +3,43, el segon més brillant en la constel·lació del Gall Dindi.

Nou!!: Hidrogen і Beta del Gall Dindi · Veure més »

Beta Scuti

Beta Scuti (β Sct / HD 173764 / HR 7063) és una estrella a la constel·lació de l'Escut, Scutum, originalment Scutum Sobiescii, l'escut de Sobieski.

Nou!!: Hidrogen і Beta Scuti · Veure més »

Betelgeuse

Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.

Nou!!: Hidrogen і Betelgeuse · Veure més »

Bifenil polibromat

anells benzènics són assignades pels números mostrats als àtoms de carboni. Els bifenils polibromats (sovint abreujat com a PBB pel seu nom en anglès Polybrominated Biphenyls) són un conjunt d'hidrocarburs bromats sintètics en els que un nombre situat entre 1 i 10 àtoms de brom romanen units amb un enllaç covalent simple a una molècula de bifenil.

Nou!!: Hidrogen і Bifenil polibromat · Veure més »

Bifenil policlorat

Estructura de Lewis genèrica dels PCB. Les possibles posicions dels clorurs en els anells benzènics són assignades pels números mostrats als àtoms de carboni. Els bifenils policlorats o PCB (en anglès, polychlorinated biphenyls) són compostos aromàtics organoclorats sintètics (és a dir, compostos químics de forma plana que compleixen la regla de Hückel formats per clor, carboni i hidrogen obtinguts artificialment pels humans) que constitueixen una sèrie de 209 congèneres, els quals es formen mitjançant la cloració del bifenil.

Nou!!: Hidrogen і Bifenil policlorat · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Hidrogen і Big Bang · Veure més »

Bio-FET

url.

Nou!!: Hidrogen і Bio-FET · Veure més »

Biocombustible

Malgrat el risc de desforestació en alguns indrets, la fusta és el '''biocombustible'' més usat al món, sense necessitat de cap etiqueta comercial que la faci semblar ''verda'' o ''biològica''. La canya de sucre, com la remolatxa, es pot usar per a obtenir sucre (aliment) o com a primera matèria d'un combustible (bioetanol), en comptes de l'urani o el gas natural, per exemple. Un agrocombustible o biocombustible és el terme amb el qual es denomina a qualsevol tipus de combustible obtingut de biomassa (sobretot vegetals i altres éssers vius que fixen l'energia del sol mitjançant fotosíntesi) o dels seus residus, com per exemple la fracció orgànica de deixalles, els quals són tractats per obtenir un agregat d'alt poder calorífic.

Nou!!: Hidrogen і Biocombustible · Veure més »

Bioelement

Els bioelements o elements biogènics són els elements químics presents en els éssers vius.

Nou!!: Hidrogen і Bioelement · Veure més »

Biogàs

Planta de generació de biogàs. Esquema explicatiu d'una planta de generació de biogàs. El biogàs és un gas combustible format fonamentalment per metà i obtingut per digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de depuradores d'aigua, residus d'escorxadors, residus sòlids urbans (RSU) orgànics prèviament separat de la resta, etc.

Nou!!: Hidrogen і Biogàs · Veure més »

Biohidrogen

Producció d'hidrogen microbià. El Biohidrogen és H₂ que és produït biològicament.

Nou!!: Hidrogen і Biohidrogen · Veure més »

Biomolècula

Sir John Cowdery Kendrew l'any 1958, motiu pel qual van rebre un Premi Nobel de Química Les biomolècules o principis immediats són les molècules que formen part de la matèria viva.

Nou!!: Hidrogen і Biomolècula · Veure més »

Bioproteïna

Bioproteïna és el nom donat a les proteïnes obtingudes del cultiu de microorganismes com són elsbacteris i els llevats.

Nou!!: Hidrogen і Bioproteïna · Veure més »

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Nou!!: Hidrogen і Bioquímica · Veure més »

Biosignatura

Una biosignatura és qualsevol substància - com un element, isòtop, o molècula, o fenomen - que proporciona prova científica del passat o del present de la vida atributs mesurables de la vida són les seves complexes estructures físiques i químiques i també la seva utilització de l'energia lliure i la producció de biomassa i residus. causa de les seves característiques úniques, una biosignatura pot ser interpretada com produïda per organismes amb vida, però, és important que no es consideri definitiva, perquè no hi ha forma de saber per endavant quines són universals per a la vida i quines són úniques a les peculiars circumstàncies de la vida a la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Biosignatura · Veure més »

Blau

El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).

Nou!!: Hidrogen і Blau · Veure més »

Blau de metilè

El blau de metilè, el nom sistemàtic del qual és clorur de metiltionina, és un colorant que es fa servir principalment per tractar la metahemoglobinèmia.

Nou!!: Hidrogen і Blau de metilè · Veure més »

Boeing España

Esquema de funcionament d'una '''pila de combustible''' El motiu d'aquest article es donar a conèixer el resultat dels assajos duts a terme en el territori espanyol per la Boeing Research & Technology Europe, S.L. (Centre Europeu d'Investigació i Tecnologia, Societat Limitada) amb seu a Madrid, en l'aeroport d'Ocaña, per fer volar un avió amb energia elèctrica provinent d'una pila de combustible.

Nou!!: Hidrogen і Boeing España · Veure més »

Bohuslav Brauner

Bohuslav Brauner (8 de maig de 1855, Praga, Txèquia - 15 de febrer de 1935, Praga, Txecoslovàquia) fou un destacat químic txec que ubicà la sèrie dels elements químics lantanoides en la seva posició actual a la taula periòdica.

Nou!!: Hidrogen і Bohuslav Brauner · Veure més »

Boirina de lava

Boirina de lava del tipus pāhoehoe que flueix cap a l'oceà Pacífic, Hawaii La boirina de lava (en anglès, laze, un mot creuat de lava i haze (boirina)) es refereix a les pluges àcides i la contaminació de l'aire derivades d'explosions de vapor d'aigua i grans columnes de núvols que contenen àcids extremadament condensats (principalment àcid clorhídric) que apareix quan els fluxos de lava fosa entren als freds mars o oceans.

Nou!!: Hidrogen і Boirina de lava · Veure més »

Bombolla local

La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.

Nou!!: Hidrogen і Bombolla local · Veure més »

Bor

El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.

Nou!!: Hidrogen і Bor · Veure més »

Borà

El borà és la combinació binària entre el bor i l'hidrogen de fórmula química BH₃.

Nou!!: Hidrogen і Borà · Veure més »

Bosc de Lyman-Alpha

En espectroscòpia astronòmica, el bosc de Lyman-alfa és una sèrie de línies d'absorció en l'espectre de galàxies i quàsars distants i que es deuen a l'absorció per part del medi intergalàctic d'una part de la llum emesa pels mateixos objectes.

Nou!!: Hidrogen і Bosc de Lyman-Alpha · Veure més »

BR Piscium

BR Piscium (BR Psc / GJ 908 / HIP 117473) és un estel a la constel·lació dels Peixos.

Nou!!: Hidrogen і BR Piscium · Veure més »

Branca asimptòtica de les gegants

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.

Nou!!: Hidrogen і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »

Branca horitzontal

La branca horitzontal (RH, en anglès ''horizontal branch'') és un estadi de l'evolució estel·lar que segueix immediatament al de branca de gegant vermella, en estrelles de massa similar a la del Sol.

Nou!!: Hidrogen і Branca horitzontal · Veure més »

Brassita

La brassita és un mineral arsenat de la classe dels minerals fosfats.

Nou!!: Hidrogen і Brassita · Veure més »

Bromoform

El bromoform (CHBr₃) és el nom comú del tribromometà o tribromur de metil, que pertany al grup dels derivats halogenats dels hidrocarburs.

Nou!!: Hidrogen і Bromoform · Veure més »

Bromometà

El Bromometà, normalment conegut com a bromur de metil, és un compost organobromat amb la fórmula química CH₃Br.

Nou!!: Hidrogen і Bromometà · Veure més »

Bruno Pontecorvo

va ser un físic nuclear italià i soviètic, un dels primers assistents d'Enrico Fermi i autor de nombrosos estudis de física d'altes energies, especialment sobre neutrins.

Nou!!: Hidrogen і Bruno Pontecorvo · Veure més »

Brushita

La brushita és un mineral de la classe dels minerals fosfats.

Nou!!: Hidrogen і Brushita · Veure més »

Budell gruixut

El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.

Nou!!: Hidrogen і Budell gruixut · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Hidrogen і Buit · Veure més »

Butadiè

El butadiè o butadié és un diè conjugat simple amb la fórmula C₄H₆.

Nou!!: Hidrogen і Butadiè · Veure més »

Butanol

Butanol o alcohol butil es pot referir a qualsevol dels quatre isòmers de l'alcohol de fórmula C₄H9OH.

Nou!!: Hidrogen і Butanol · Veure més »

Butà

El butà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per quatre àtoms de carboni enllaçats linealment i deu àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C4H10.

Nou!!: Hidrogen і Butà · Veure més »

Butè

El butè o buté,Buté segons la pronúncia occidental i butè segons la pronúncia oriental.

Nou!!: Hidrogen і Butè · Veure més »

Cabeus

Cabeus és un cràter a cent km del pol sud de la Lluna.

Nou!!: Hidrogen і Cabeus · Veure més »

Cadena protó-protó

La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.

Nou!!: Hidrogen і Cadena protó-protó · Veure més »

Cafeïna

La cafeïna, teïna o guaranina és un compost químic estimulant del sistema nerviós central de la classe de les metilxantines.

Nou!!: Hidrogen і Cafeïna · Veure més »

Caixa de guants

Un model comú de caixa de guants, amb els guants tornats cap a l'exterior, per a ocupació amb materials perillosos o per a treballs de laboratori en ATMOSFERA inert. Una caixa de guants o caixa seca és un contenidor segellat que forma part de l'equipament de laboratori.

Nou!!: Hidrogen і Caixa de guants · Veure més »

Calci

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.

Nou!!: Hidrogen і Calci · Veure més »

Calcogen

Calcogen és el nom que reben els elements químics del grup 16 de la taula periòdica, constituït per: oxigen (O), sofre (S), seleni (Se), tel·luri (Te), poloni (Po) i livermori (Lv).

Nou!!: Hidrogen і Calcogen · Veure més »

Californi

El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.

Nou!!: Hidrogen і Californi · Veure més »

Calor de vaporització

EUA. La calor de vaporització o entalpia de vaporització, simbolitzada \Delta _H o \Delta _^H, és la quantitat d'energia necessària perquè una determinada quantitat d'una substància pura passi de l'estat líquid a l'estat gasós a temperatura i pressions constants.

Nou!!: Hidrogen і Calor de vaporització · Veure més »

Camamilla

La camamilla (Matricaria chamomilla) és una planta herbàcia anual de la família de les asteràcies.

Nou!!: Hidrogen і Camamilla · Veure més »

Cambra de boira

Primera fotografia de la trajectòria d'un positró en una cambra de boira Una cambra de boira, o cambra de Wilson, és un detector de trajectòries de partícules amb càrrega elèctrica en el si d'un vapor saturat i d'un camp magnètic.

Nou!!: Hidrogen і Cambra de boira · Veure més »

Camp profund del Hubble

El Camp Profund del Hubble (Hubble Deep Field o HDF en anglès) és una imatge d'una petita regió en la constel·lació de l'Ossa Major, basada en els resultats d'una sèrie d'observacions amb el Telescopi espacial Hubble.

Nou!!: Hidrogen і Camp profund del Hubble · Veure més »

Capa d'electrons

La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.

Nou!!: Hidrogen і Capa d'electrons · Veure més »

Capacitat de bescanvi catiònic

Bescanvi catiònic:''Granulo de concime'' (grànul d'adob potàssic), ''colloide'' (col·loide,argila), ''radice'' (arrel) La capacitat de bescanvi catiònic o capacitat d'intercanvi catiònic (CIC) (en anglès:cation exchange capacity, CEC) en edafologia o pedologia, és la capacitat que té un sòl per a fer bescanvi (retenir i alliberar) d'ions positius (és a dir de cations) entre el sòl i una solució de sòl a un pH determinat.

Nou!!: Hidrogen і Capacitat de bescanvi catiònic · Veure més »

Capacitat tèrmica

La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.

Nou!!: Hidrogen і Capacitat tèrmica · Veure més »

Caph

Caph a la seva constel·lació Caph (β Cassiopeiae / β Cas / 11 Cassiopeiae) (SIMBAD) és una estrella a la constel·lació de Cassiopeia de magnitud aparent +2,28.

Nou!!: Hidrogen і Caph · Veure més »

Captura i emmagatzematge de diòxid de carboni

Maneres de tractar el diòxid de carboni capturat La captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (CEDC) és el conjunt de processos que capturen diòxid de carboni (CO₂) i que el fixen o emmagatzemen.

Nou!!: Hidrogen і Captura i emmagatzematge de diòxid de carboni · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Nou!!: Hidrogen і Carbó · Veure més »

Carbó boghead

El carbó boghead o torbanita és un tipus d'hulla, classificat habitualment entre els esquistos bituminosos, formada per algues unicel·lulars (Pila bibractensis), rica en hidrocarburs.

Nou!!: Hidrogen і Carbó boghead · Veure més »

Carbohidrasa

La carbohidrasa és un enzim que catalitza la degradació dels carbohidrats en sucres simples.

Nou!!: Hidrogen і Carbohidrasa · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Hidrogen і Carboni · Veure més »

Carboni 13

El carboni 13 (13C o C-13) és un isòtop estable natural del carboni i un dels isòtops ambientals, car forma part en una proporció de l'1,1% de tot el carboni natural de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Carboni 13 · Veure més »

Carbonil

Un grup carbonil és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen unit a un carboni per un enllaç doble.

Nou!!: Hidrogen і Carbonil · Veure més »

Carborà

Model de l'''o''-carborà Model de l’anió de l’acid carborà Un carborà, en anglès: carborane és un compost clúster químic compost per àtoms de bor, carboni i hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Carborà · Veure més »

Cariofilè

El cariofilè o (-)-β-cariofilè és un hidrocarbur alifàtic, bicíclic, volàtil i d'origen orgànic.

Nou!!: Hidrogen і Cariofilè · Veure més »

Carl Bosch

Carl Bosch (Colònia, Alemanya, 1874 - Heidelberg, 1940) fou un químic i enginyer alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1931.

Nou!!: Hidrogen і Carl Bosch · Veure més »

Carlos Vives

Carlos Vives Carlos Vives (Santa Marta, Colòmbia, 7 d'agost de 1961) és un cantant, actor i compositor colombià amb sis Grammy Llatins.

Nou!!: Hidrogen і Carlos Vives · Veure més »

Catalasa

La catalasa és un enzim que es troba en organismes vius i catalitza la descomposició del peròxid d'hidrogen (H₂0₂) en oxigen i aigua.

Nou!!: Hidrogen і Catalasa · Veure més »

Catalitzador de Wilkinson

El catalitzdor de Wilkinson, és un complex del metall de transició rodi anomenat tris(trifenilfosfina)clororodi(I), (RhCl(PPh3)3).

Nou!!: Hidrogen і Catalitzador de Wilkinson · Veure més »

Catenació

Representació de la molècula de nonà, hidrocarbur amb nou àtoms de carboni enllaçats un rere l'altre. Catenació és el fenomen que experimenten alguns elements químics d'enllaçar-se mitjançant enllaç covalent tres o més àtoms iguals, un rere l'altre, formant estructures semblants a cadenes.

Nou!!: Hidrogen і Catenació · Veure més »

Cautxú de silicona

Una peça no curada de cautxú de silicona líquida El cautxú de silicona és un elastòmer (material semblant al cautxú) compost per silicona — un polímer — que conté silici juntament amb carboni, hidrogen i oxigen.

Nou!!: Hidrogen і Cautxú de silicona · Veure més »

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Nou!!: Hidrogen і Cèl·lula · Veure més »

Cúmul obert

M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

Nou!!: Hidrogen і Cúmul obert · Veure més »

Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin (10 de maig de 1900 - 7 de desembre de 1979) va ser una astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.

Nou!!: Hidrogen і Cecilia Payne-Gaposchkin · Veure més »

Cel·la d'enclusa de diamant

Esquema del nucli d'una cel·la d'enclusa de diamant. La grandària del diamant és d'uns pocs mil·límetres com a màxim Una cel·la d'enclusa de diamant és un dispositiu utilitzat en experiments científics que permet comprimir una petita peça (de grandària submil·limètrica) de material a pressions extremes, que poden excedir els 300 gigapascals (3.000.000 d'atmosferes).

Nou!!: Hidrogen і Cel·la d'enclusa de diamant · Veure més »

Cel·la electrolítica

Cuba electrolítica que mostra els elèctrodes i la font d'alimentació que genera el corrent elèctric. Un video que descriu el procés de reducció electrolítica utilitzada en una pantalla al The Children's Museum of Indianapolis Cel·la electrolítica és el dispositiu utilitzat per a la descomposició mitjançant corrent elèctric de substàncies ionitzades anomenades electròlits.

Nou!!: Hidrogen і Cel·la electrolítica · Veure més »

Cel·la electroquímica

electrons flueixen pel circuit extern. Una cel·la electroquímica és un dispositiu capaç d'obtenir energia elèctrica a partir de reaccions químiques, o bé, de produir reaccions químiques a través de la introducció d'energia elèctrica.

Nou!!: Hidrogen і Cel·la electroquímica · Veure més »

Cel·lulosa

Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.

Nou!!: Hidrogen і Cel·lulosa · Veure més »

Central elèctrica

Una central de producció d'energia elèctrica és una planta industrial destinada a la producció d'electricitat.

Nou!!: Hidrogen і Central elèctrica · Veure més »

Central nuclear

Central nuclear a Rio de Janeiro. Una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l'energia calorífica que proporciona un reactor nuclear, on es produeixen reaccions en cadena de fissió nuclear controlada d'urani natural o bé enriquit amb una proporció de l'isòtop urani 235 més alta que la natural.

Nou!!: Hidrogen і Central nuclear · Veure més »

Centre de Recerca Nuclear del Néguev

El Centre de Recerca Nuclear del Nègueb, és una instal·lació nuclear israeliana situdada al desert del Nègueb, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Dimona.

Nou!!: Hidrogen і Centre de Recerca Nuclear del Néguev · Veure més »

CGH

* Consejo General de Huelga, òrgan de coordinació de la vaga de la UNAM de 1999, a Mèxic.

Nou!!: Hidrogen і CGH · Veure més »

Champagne Pool

Champagne Pool - en anglès literalment “piscina de xampany” - és un llac a l'Illa del Nord de Nova Zelanda.

Nou!!: Hidrogen і Champagne Pool · Veure més »

Charles Brush

fou un inventor, emprenedor i filantrop estatunidenc.

Nou!!: Hidrogen і Charles Brush · Veure més »

Childrenita

La childrenita és un mineral de la classe dels minerals fosfats.

Nou!!: Hidrogen і Childrenita · Veure més »

Chlamydomonas reinhardtii

Chlamydomonas reinhardtii és una alga verda unicel·lular que es fa servir d'organisme model.

Nou!!: Hidrogen і Chlamydomonas reinhardtii · Veure més »

CHON

Els diàmetres atòmics relatius de carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, fòsfor, i sofre CHON és un acrònim mnemotècnic pels quatre elements més comuns en els organismes vius: carboni, hidrogen, oxigen, i nitrogen.

Nou!!: Hidrogen і CHON · Veure més »

Cianamida

La cianamida (en anglès:Cyanamide) és un compost orgànic amb la fórmula CN₂H₂.

Nou!!: Hidrogen і Cianamida · Veure més »

Cianocobalamina

La cianocobalamina és una forma artificial de vitamina B12.

Nou!!: Hidrogen і Cianocobalamina · Veure més »

Cianur

Diverses representacions de l'ió cianur Un cianur és un compost químic que conté el grup ciano, -C≡N.

Nou!!: Hidrogen і Cianur · Veure més »

Cicle CNO

Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.

Nou!!: Hidrogen і Cicle CNO · Veure més »

Cicle de l'oxigen

L'H2O cau en forma de precipitació al mar i a la terra i és rebuda per les plantes i els animals. Una part de l'aigua restant dipositada s'evapora de manera que torna a condensar-se formant núvols. Una altra part de l'aigua dipositada en terra es filtra cap a l'interior de la terra o s'escorre per torrents i rius. El fitoplàncton, les plantes i els arbres a través de la fotosíntesi, incorporen CO₂ i alliberen O2 a l'atmosfera. A través de la respiració, els animals expulsen CO2 alhora que incorporen O2. Les indústries i les erupcions volcàniques es sumen a l'expulsió de CO2. El cicle de l'oxigen és la cadena de reaccions i processos que descriuen la circulació de l'oxigen a la biosfera terrestre.

Nou!!: Hidrogen і Cicle de l'oxigen · Veure més »

Cicle de la urea

El cicle de la urea és un cicle bioquímic de reaccions que tenen lloc en molts animals que produeixen urea ((NH₂)₂CO) des d'amoni (NH₃).

Nou!!: Hidrogen і Cicle de la urea · Veure més »

Cicle del nitrogen

Representació esquemàtica del cicle del nitrogen, els bacteris hi tenen un paper principal. Cicle del nitrogen en un aquari El cicle del nitrogen és un cicle biogeoquímic amb el qual el nitrogen es converteix en diverses formes químiques.

Nou!!: Hidrogen і Cicle del nitrogen · Veure més »

Ciclobutè

El ciclobutè és un cicloalquè amb fórmula química C₄H₆ i Nombre CAS 822-35-5.

Nou!!: Hidrogen і Ciclobutè · Veure més »

Ciclodextrina

Sugammadex, una γ-Ciclodextrina Les ciclodextrines són una família de compostos formats per molècules de monosacàrids unides en forma d'anell (oligosacàrids cíclics).

Nou!!: Hidrogen і Ciclodextrina · Veure més »

Cicloheptanona

La cicloheptanona és un compost orgànic líquid incolor amb olor semblant al de la menta.

Nou!!: Hidrogen і Cicloheptanona · Veure més »

Cicloheptà

El cicloheptà és un cicloalcà amb la fórmula molecular C₇H14.

Nou!!: Hidrogen і Cicloheptà · Veure més »

Ciclohexanol

El Ciclohexanol és un compost orgànic amb la fórmula química (CH₂)₅CHOH.

Nou!!: Hidrogen і Ciclohexanol · Veure més »

Ciclohexà

El ciclohexà és un cicloalcà amb la fórmula molecular C₆H₁₂.

Nou!!: Hidrogen і Ciclohexà · Veure més »

Ciclooctà

El ciclooctà és un cicloalcà de fórmula molecular (CH₂)₈.

Nou!!: Hidrogen і Ciclooctà · Veure més »

Ciclopentà

El ciclopentà és un hidrocarbur (compost químic format únicament per carboni i hidrogen) del grup dels hidrocarburs cíclics, que pertany a la categoria dels cicloalcans (hidrocarbur saturat, és a dir, que el tipus d'enllaç químic entre carboni i carboni és simple).

Nou!!: Hidrogen і Ciclopentà · Veure més »

Ciclopropè

El ciclopropè és un compost orgànic amb la fórmula química C₃H₄.

Nou!!: Hidrogen і Ciclopropè · Veure més »

Cinètica enzimàtica

Imatge generada per ordinador d'un model de l'estructura tridimensional de l'enzim bacterià '''purina nucleòsid fosforilasa'''. La cinètica enzimàtica estudia la velocitat de les reaccions químiques que són catalitzades pels enzims.

Nou!!: Hidrogen і Cinètica enzimàtica · Veure més »

Cinètica química

300px La cinètica química, també coneguda com a velocitat de reacció, és l'estudi de la velocitat de les reaccions químiques i dels factors dels quals depèn.

Nou!!: Hidrogen і Cinètica química · Veure més »

Citral

El citral, o 3,7-dimetil-2,6-octadienal o lemonal, és un líquid groc pàl·lid, format per la mescla des dos terpenoides amb la fórmula molecular C10H16O.

Nou!!: Hidrogen і Citral · Veure més »

Citronel·lal

El citronel·lal o rhodinal o 3,7-dimetiloct-6-en-1-al (C10H18O) és un monoterpenoid, el principal component en la mescla de compostos químics terpenoides que donen a l'oli de citronel·la el seu aroma distintiu a llimona.

Nou!!: Hidrogen і Citronel·lal · Veure més »

Classificació de Sudarsky per a planetes gegants

El sistema de classificació de Sudarsky és un sistema teòric de classificació per predir l'aparença de planetes extrasolars gasosos gegants sobre la base de les seves temperatures.

Nou!!: Hidrogen і Classificació de Sudarsky per a planetes gegants · Veure més »

Clorita

Clorita és el nom genèric d'un grup de minerals fil·losilicats d'aspecte micaci, també conegut com a grup de la clorita.

Nou!!: Hidrogen і Clorita · Veure més »

Clorofluorocarboni

Molècules de CFC obtingudes per la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de fluor i/o clor Els clorofluorocarbonis o clorofluorocarburs (també anomenats CFC) són compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d'àtoms d'hidrogen per àtoms de fluor o clor.

Nou!!: Hidrogen і Clorofluorocarboni · Veure més »

Clorofluorocarboni hidrogenat

Els clorofluoorcarbonis hidrogenats (HCFCs) són compostos químics formats per àtoms de clor, fluor, hidrogen i carboni.

Nou!!: Hidrogen і Clorofluorocarboni hidrogenat · Veure més »

Cloroform deuterat

El cloroform deuterat (CDCl₃), és un isotopòleg del cloroform (CHCl₃) en què a la posició d'hidrogen s'ha reemplaçat l'isòtop de proti ("H") per un de deuteri ("D").

Nou!!: Hidrogen і Cloroform deuterat · Veure més »

Clorometà

El clorometà, també anomenat clorur de metil, R-40, HCC 40 entre d'altres, és un compost químic polar del grup dels compostos orgànics anomenats haloalcans format per 3 àtoms d'hidrogen, 1 de carboni i 1 de clor la fórmula química del qual és.

Nou!!: Hidrogen і Clorometà · Veure més »

Clorur

Clorur en química inorgànica, és una espècie iònica formada per un àtom de clor carregat negativament amb estat d'oxidació -1.

Nou!!: Hidrogen і Clorur · Veure més »

Clorur d'hidrogen

El clorur d'hidrogen és un compost covalent format per molècules diatòmiques amb un àtom d'hidrogen i un de clor, de fórmula HCl, que a temperatura ambient es troba en estat gasós.

Nou!!: Hidrogen і Clorur d'hidrogen · Veure més »

Clorur de ferro(II)

El clorur de ferro(II), és el compost químic de fórmula FeCl₂.

Nou!!: Hidrogen і Clorur de ferro(II) · Veure més »

Coeficient estequiomètric

Els coeficients estequiomètrics apareixen a les equacions químiques amb la finalitat de mantenir el compliment de la llei de conservació de la massa, la llei de les proporcions definides i mantenir el mateix nombre de cada tipus d'àtoms a reactius i a productes evitant la transmutació d'elements químics.

Nou!!: Hidrogen і Coeficient estequiomètric · Veure més »

Coenzim

Els coenzims són un tipus de cofactor, partícula que s'uneix a un apoenzim per tal de formar un holoenzim capaç de catalitzar reaccions químiques.

Nou!!: Hidrogen і Coenzim · Veure més »

Coet

Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.

Nou!!: Hidrogen і Coet · Veure més »

Cofactor enzimàtic

Un cofactor és un ió o molècula que participa en el procés catalític sense ser enzim ni substrat.

Nou!!: Hidrogen і Cofactor enzimàtic · Veure més »

Col·lagen

Representació de la triple hèlix del tropocol·làgen. El col·lagen és una molècula proteica que forma fibres, les fibres col·làgenes, que estan presents en quantitat variable en quasi tots els tipus de teixit conjuntiu.

Nou!!: Hidrogen і Col·lagen · Veure més »

Colonització de Júpiter

Model seccionat de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós envoltat per hidrogen metàl·licLa colonització de Júpiter es refereix a una presència humana permanent a Júpiter.

Nou!!: Hidrogen і Colonització de Júpiter · Veure més »

Colonització de l'espai

Hàbitat espacial en construcció anomenat Stanford Torus, dibuix artístic per a la NASA, 1975. La colonització de l'espai, o colonització espacial, és el concepte de l'habitabilitat permanent humana fora de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Colonització de l'espai · Veure més »

Colonització de la Lluna

Base a la Lluna. Dibuix conceptual. La Colonització de la Lluna és un projecte que consisteix a instal·lar bases permanents de comunitats d'éssers humans a la Lluna.

Nou!!: Hidrogen і Colonització de la Lluna · Veure més »

Combustió

Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.

Nou!!: Hidrogen і Combustió · Veure més »

Combustible

La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.

Nou!!: Hidrogen і Combustible · Veure més »

Combustible fòssil

Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.

Nou!!: Hidrogen і Combustible fòssil · Veure més »

Combustible sintètic

El combustible sintètic o combustible de síntesi és un combustible líquid, o de vegades combustible gasós, obtingut a partir del gas de síntesi, una barreja de monòxid de carboni i hidrogen, en el qual el gas de síntesi es va derivar de la gasificació de matèries primeres sòlides com el carbó o la biomassa o per reforma de gas natural.

Nou!!: Hidrogen і Combustible sintètic · Veure més »

Cometa Shoemaker-Levy 9

El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.

Nou!!: Hidrogen і Cometa Shoemaker-Levy 9 · Veure més »

Complement dietètic

Complement dietètic a base de melatonina en forma de gominola Un complement dietètic (també conegut com a complement alimentari, i erròniament conegut com a suplement alimentari o suplement nutricional per la influència de l'anglès, nutritional supplement), és una preparació que tracta de complementar la dieta i proporcionar una millor nutrició amb la ingesta de diferents nutrients com ara les vitamines, minerals dietètics, fibra, àcids grassos o aminoàcids, que poden mancar o no ser consumits en quantitats suficients en la dieta d'una persona.

Nou!!: Hidrogen і Complement dietètic · Veure més »

Composició centesimal

La composició centesimal d'un compost químic és la proporció expressada en tant per cent en massa que hi ha de cadascun dels elements que formen aquest compost.

Nou!!: Hidrogen і Composició centesimal · Veure més »

Compost inorgànic

Compost inorgànic Un compost inorgànic és un compost químic format per elements que, entre ells, no es troba el carboni.

Nou!!: Hidrogen і Compost inorgànic · Veure més »

Compost orgànic

Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.

Nou!!: Hidrogen і Compost orgànic · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Hidrogen і Compost químic · Veure més »

Compostos d'organofluor

Prozac Els compostos d'organofluor (o compostos orgànics del fluor) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i fluor (F) (enllaç C-F).

Nou!!: Hidrogen і Compostos d'organofluor · Veure més »

Compressor

Compressor d'aire Un compressor és una màquina que augmenta la pressió d'un fluid i la seva temperatura, mentre que redueix el seu volum.

Nou!!: Hidrogen і Compressor · Veure més »

Condensador electrolític d'alumini

Condensadors electrolítics d'alumini de diferents capacitats Estils més habituals de condensadors electrolítics d'alumini i tàntal Condensadors electrolítics variats Un condensador electrolític d'alumini és un condensador polaritzat en el que l'elèctrode d'ànode està format per un metall especial sobre el qual, per oxidació anòdica, s'hi genera una capa d'òxid aïllant, que actua com a dielèctric electrolític del conjunt del condensador.

Nou!!: Hidrogen і Condensador electrolític d'alumini · Veure més »

Conducció elèctrica

La conducció elèctrica és el moviment de partícules carregades elèctricament a través d'un medi (conductor elèctric).

Nou!!: Hidrogen і Conducció elèctrica · Veure més »

Conductor protònic

Un conductor protònic és un electròlit al qual els principals portadors de càrrega són ions d'hidrogen (protons) mòbils.

Nou!!: Hidrogen і Conductor protònic · Veure més »

Congrés de Karlsruhe

Fórmules emprades per a l'àcid acètic segons Kekulé el 1861 El Congrés de Karlsruhe és una reunió internacional de químics que tingué lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860.

Nou!!: Hidrogen і Congrés de Karlsruhe · Veure més »

Connexions

creador de ''Connexions'' Connexions (en anglès Connections) és una sèrie de televisió documental de deu capítols d’aproximadament una hora de durada creada, escrita, i presentada per l’historiador de ciència James Burke.

Nou!!: Hidrogen і Connexions · Veure més »

Constant d'equilibri

La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis.

Nou!!: Hidrogen і Constant d'equilibri · Veure més »

Constant de Rydberg

Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Constant de Rydberg · Veure més »

Constel·lació de l'Altar

LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.

Nou!!: Hidrogen і Constel·lació de l'Altar · Veure més »

Constel·lació de l'Àguila

L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Hidrogen і Constel·lació de l'Àguila · Veure més »

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Nou!!: Hidrogen і Constel·lació de la Verge · Veure més »

Constel·lació dels Peixos

Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.

Nou!!: Hidrogen і Constel·lació dels Peixos · Veure més »

Contaminant orgànic persistent

estatunidenc esquitxant un pantà amb DDT el 1958 seguint les directrius dels Programa Nacional per a la Erradicació de la Malària dels Estats Units. Avui en dia, aquesta substància és considerada un POP i el seu ús està severament restringit. Un contaminant orgànic persistent (COP), Persistent Organic Pollutant en anglès, és aquell compost químic resistent a la degradació en condicions naturals i que, dispers en el medi ambient, és transportat a una distància considerable del punt d'emissió.

Nou!!: Hidrogen і Contaminant orgànic persistent · Veure més »

Corrosió

La corrosió és l'alteració que causa l'ambient en els materials, excloent els efectes purament mecànics (com a el desgast per fregament i la ruptura per impactes).

Nou!!: Hidrogen і Corrosió · Veure més »

Corrosió galvànica

Esquema d'activitat de la corrosió galvànica entre cargol i xapa. La corrosió galvànica és un procés electroquímic en què un metall es corroeix preferentment quan està en contacte elèctric amb un tipus diferent de metall (més noble) i tots dos metalls es troben immersos en un electròlit o mitjà humit.

Nou!!: Hidrogen і Corrosió galvànica · Veure més »

Cos humà

f Les parts del cos humà a la dona i a l'home a l'adultesa El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà.

Nou!!: Hidrogen і Cos humà · Veure més »

Cosmologia física

Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.

Nou!!: Hidrogen і Cosmologia física · Veure més »

Cotxe elèctric

Cotxe elèctric Cotxe agafant energia de la xarxa Un cotxe elèctric, o bé vehicle elèctric, és —en termes comercials populars— un cotxe que es mou propulsat únicament amb un motor elèctric i que utilitza energia elèctrica emmagatzemada en piles de combustible o en bateries.

Nou!!: Hidrogen і Cotxe elèctric · Veure més »

Cremador

Cremador emprat en espectrometria d'absorció atòmica Un cremador és un dispositiu que genera una flama deguda a una combustió, la finalitat de la qual és escalfar alguna cosa.

Nou!!: Hidrogen і Cremador · Veure més »

Criogènia

La criogènia és una branca de la física que estudia les tecnologies per a produir, mantenir i aplicar temperatures molt baixes.

Nou!!: Hidrogen і Criogènia · Veure més »

Cronobàcter

Els Cronobacteris són un gènere d'eubacteris, de la família Enterobacteriaceae.

Nou!!: Hidrogen і Cronobàcter · Veure més »

Cronologia de l'aviació

Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà.

Nou!!: Hidrogen і Cronologia de l'aviació · Veure més »

Cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic

Aquest article és una cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic.

Nou!!: Hidrogen і Cronologia dels coneixements sobre el medi interestel·lar i intergalàctic · Veure més »

CSH

* Chambéry Savoie Handball, equip d'handbol de la ciutat de Chambèri, a França.

Nou!!: Hidrogen і CSH · Veure més »

Curi

El curi és l'element químic de símbol Cm i nombre atòmic 96.

Nou!!: Hidrogen і Curi · Veure més »

Curiosity

El Curiosity és un rover que està explorant el cràter Gale a Mart, com a part de la missió Mars Science Laboratory (MSL) duta a terme per la NASA.

Nou!!: Hidrogen і Curiosity · Veure més »

Curita

La curita és un mineral de la classe dels òxids amb una alta radioactivitat.

Nou!!: Hidrogen і Curita · Veure més »

Cyril Norman Hinshelwood

Sir Cyril Norman Hinshelwood OM PRS (Londres, Anglaterra 1897 - íd. 1967) fou un químic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1956.

Nou!!: Hidrogen і Cyril Norman Hinshelwood · Veure més »

Dècada del 1810

Formalment, la dècada del 1810 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1810 fins al 31 de desembre de 1819.

Nou!!: Hidrogen і Dècada del 1810 · Veure més »

Dècada del 1880

Formalment, la dècada del 1880 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1880 fins al 31 de desembre de 1889.

Nou!!: Hidrogen і Dècada del 1880 · Veure més »

Decaborà

El decaborà o decaborà(14) és un compost químic constituït per àtoms de bor i d'hidrogen, un hidrur de bor o borà amb fórmula química B10H14.

Nou!!: Hidrogen і Decaborà · Veure més »

Defecte de colada

Defecte de colada en una peça de ferro colat (fosa d'acer). Un defecte de colada és qualsevol anomalia indesitjable produïda en la peça durant el procés de fabricació de peces metàl·liques per colada d'un metall o aliatge fos.

Nou!!: Hidrogen і Defecte de colada · Veure més »

Definició de «planeta»

Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.

Nou!!: Hidrogen і Definició de «planeta» · Veure més »

Deixant

potència d'aquest deixant Deixant d'un avió El deixant (dit també en llenguatge mariner solcatera, solc o aup, i erròniament estela, un castellanisme) és el rastre o traça momentània, en forma de línia o senyal llarguer, generalment blanquinós, que deixa darrere seu un cos, en moviment a l'aigua (en aquest cas, a més, és escumós) o a l'aire, com ara una embarcació en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc.

Nou!!: Hidrogen і Deixant · Veure més »

Delta Cephei

Delta Cephei (δ Cephei) és el quart estel en magnitud aparent de la constel·lació de Cefeu. És el prototip d'estrella variable Cefeida, estels que es coneixen com simplement 'cefeides' i que prenen el seu nom d'aquest.

Nou!!: Hidrogen і Delta Cephei · Veure més »

Delta de Perseu

Delta de Perseu (δ Persei) és un estel de la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +2,99.

Nou!!: Hidrogen і Delta de Perseu · Veure més »

Delta del Centaure

Delta Centauri a la seva constel·lació Delta del Centaure (δ Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,58.

Nou!!: Hidrogen і Delta del Centaure · Veure més »

Delta del Gall Dindi

Delta del Gall Dindi (δ Pavonis) és el tercer estel més brillant en la constel·lació de Gall dindi, amb magnitud aparent +3,55, superada en lluentor per Peacock (α Pavonis) i β Pavonis. A tan sols 19,9 anys llum del Sistema Solar, és un dels anàlegs solars —estrelles de característiques semblants al Sol— més propers.

Nou!!: Hidrogen і Delta del Gall Dindi · Veure més »

Derivat del petroli

Els derivats del petroli són materials derivats del cru processats en refineries.

Nou!!: Hidrogen і Derivat del petroli · Veure més »

Desaminació

La desaminació es tracta d'una reacció en la qual una molècula orgànica (normalment un aminoàcid, però poden ser altes) perd un grup amino (-NH2).

Nou!!: Hidrogen і Desaminació · Veure més »

Desastre del Hindenburg

Seqüència del ''Hindenburg disaster'' de la Pathé Newsreel. El Desastre del Hindenburg va tenir lloc el dijous 6 de maig de 1937, quan l'aparell alemany aeri dirigible de passatgers LZ 129 ''Hindenburg'' que s'havia enlairat 3 dies abans a Frankfurt del Main, es va incendiar i va ser destruït quan intentava aterrar a l'Estació Naval de Lakehurst a Manchester Township, Nova Jersey, Estats Units.

Nou!!: Hidrogen і Desastre del Hindenburg · Veure més »

Descarboxilació del piruvat

oxidativa del pirúvic La descarboxilació del piruvat (també anomenada oxidació del piruvat o descarboxilació oxidativa del piruvat) és la reacció bioquímica que utilitza el piruvat per formar acetil-CoA, l'alliberació dels equivalents i la reducció d'emissions de CO₂.

Nou!!: Hidrogen і Descarboxilació del piruvat · Veure més »

Deshidrogenació

Deshidrogenación en bioquímica es refereix a la pèrdua d'àtoms d'hidrogen (generalment un parell d'atoms) per part d'una molècula orgànica.

Nou!!: Hidrogen і Deshidrogenació · Veure més »

Desmetilació

La desmetilació és una reacció química caracteritzada per l'eliminació d'un grup metil (-CH₃) d'una molècula.

Nou!!: Hidrogen і Desmetilació · Veure més »

Desoxisucre

Fucosa Ramnosa Els desoxisucres són sucres en què un grup hidroxil ha estat substituït per un hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Desoxisucre · Veure més »

Desplaçament de Lamb

Estructura fina dels nivells energètics de l'hidrogen. Correccions relativistes al model de Bohr. En física, el desplaçament de Lamb, anomenat així en honor de Willis Lamb, és una petita diferència d'energia entre dos nivells 2s_ i 2p_ de l'àtom d'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Desplaçament de Lamb · Veure més »

Detector d'ionització de flama

Un detector d'ionització de flama és un detector que es fa servir en la cromatografia de gasos.

Nou!!: Hidrogen і Detector d'ionització de flama · Veure més »

Detector de conductivitat tèrmica

El detector de conductivitat tèrmica o cataròmetre s'utilitza en cromatografia de gasos i és un dels primers utilitzats.

Nou!!: Hidrogen і Detector de conductivitat tèrmica · Veure més »

Detector termoiònic

El detector termoiònic (TID, de thermoionic detector, en anglès) és un detector usat en cromatografia de gasos.

Nou!!: Hidrogen і Detector termoiònic · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Deuteri · Veure més »

Diagrama d'orbitals moleculars

Diagrama MO per al dihidrogen. Aquí els electrons es mostren amb punts. Un diagrama d'orbitals moleculars, o diagrama MO, és una eina descriptiva qualitativa que explica l'enllaç químic de les molècules en termes de teoria d'orbitals moleculars en general i el mètode de combinació lineal d'orbitals atòmics (LCAO) en particular.

Nou!!: Hidrogen і Diagrama d'orbitals moleculars · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Nou!!: Hidrogen і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »

Diagrama de Pourbaix

Diagrama de Pourbaix de l'urani en un medi no complexant El diagrama de Pourbaix, també conegut com a diagrama E/pH, és un diagrama, utilitzat en química, que representa les fases estables majoritàries en equilibri per un sistema electroquímic aquós.

Nou!!: Hidrogen і Diagrama de Pourbaix · Veure més »

Diamant

El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.

Nou!!: Hidrogen і Diamant · Veure més »

Diamant sintètic

Diamants sintètics de diversos colors, fets créixer per la tècnica d'alta pressió i alta temperatura. Els diamants sintètics són diamants produïts en processos tecnològics, en oposició als diamants naturals, que són creats en processos geològics.

Nou!!: Hidrogen і Diamant sintètic · Veure més »

Diòxid d'urani

El diòxid d'urani o òxid d'urani (IV) també conegut com a urania, uranil o UOX, és un òxid d'urani de fórmula química UO₂ que es presenta com una pols cristal·lina radioactiva negra en el mineral natural uraninita.

Nou!!: Hidrogen і Diòxid d'urani · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Nou!!: Hidrogen і Diòxid de carboni · Veure més »

Diòxid de plutoni

El diòxid de plutoni o òxid de plutoni(IV) és un òxid de l'element químic plutoni al qual aquest actua amb valència IV, enllaçant amb dos àtoms d'oxigen, és a dir amb la fórmula química PuO₂.

Nou!!: Hidrogen і Diòxid de plutoni · Veure més »

Diüresi

Diüresi (del grec diourein, orinar) és la secreció d'orina.

Nou!!: Hidrogen і Diüresi · Veure més »

Diclorometà

El diclorometà (DCM)—o clorur de metilè—és un compost orgànic amb la fórmula CH₂Cl₂.

Nou!!: Hidrogen і Diclorometà · Veure més »

Diferenciació planetària

Les capes de la Terra, un cos planetari diferenciat En ciència planetària, la diferenciació planetària és el procés de separació dels diferents constituents d'un cos planetari a conseqüència del seu comportament físic o químic, en el qual el cos es desenvolupa en capes diferents de composició; els materials més densos d'un planeta s'enfonsen fins al centre, mentre que els materials menys densos pugen a la superfície.

Nou!!: Hidrogen і Diferenciació planetària · Veure més »

Difosfà

El difosfà o tetrahidrur de difòsfor, és un hidrur de fòsfor, format per fòsfor i hidrogen és un compost químic molecular inestable.

Nou!!: Hidrogen і Difosfà · Veure més »

Difracció d'electrons de baixa energia

Patró de difracció d'electrons sobre la superfície d'un monocristall de níquel La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents.

Nou!!: Hidrogen і Difracció d'electrons de baixa energia · Veure més »

Digestió anaeròbia

Digestors anaerobis d'una planta de tractament d'aigües. La digestió anaeròbia és un procés biològic de respiració anaeròbia (en absència d'oxigen), mitjançant el qual la matèria orgànica es degrada degut a l'acció d'un conjunt de microorganismes donant lloc a biogàs i digestat.

Nou!!: Hidrogen і Digestió anaeròbia · Veure més »

Dihidrogen

El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.

Nou!!: Hidrogen і Dihidrogen · Veure més »

Dimetilamina

La dimetilamina o N-metilmetanamina o DMA és un compost orgànic i una amina.

Nou!!: Hidrogen і Dimetilamina · Veure més »

Dimetilmercuri

El dimetilmercuri ((CH₃)₂Hg) és un compost organometàl·lic del mercuri.

Nou!!: Hidrogen і Dimetilmercuri · Veure més »

Diol geminal

Diols geminals Un diol geminal, en anglès: geminal diol (o abreujat gem-diol) és qualsevol compost orgànic que tingui dos grups funcionals hidroxil (-OH) amb enllaç covalents al mateix àtom de carboni.

Nou!!: Hidrogen і Diol geminal · Veure més »

Dioptasa

La dioptasa és un mineral del grup dels silicats, subgrup ciclosilicats és un mineral de la classe 9 segons la classificació de Strunz. El seu nom procedeix del grec dia i opto, que signifiquen respectivament a través i visió, per la seva transparència.

Nou!!: Hidrogen і Dioptasa · Veure més »

Dipòsit de combustible

El dipòsit o tanc de combustible és un contenidor segur per a líquids inflamables, que sol formar part del sistema del motor, i en el qual s'emmagatzema el combustible, que és propulsat (mitjançant la bomba de combustible) o alliberat (com gas a pressió) en un motor.

Nou!!: Hidrogen і Dipòsit de combustible · Veure més »

Dipol elèctric

En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.

Nou!!: Hidrogen і Dipol elèctric · Veure més »

Dipositroni

Dipositroni, o dipositronium, és una molècula exòtica (Ps-Ps) formada per dos àtoms exòtics de positroni (Ps).

Nou!!: Hidrogen і Dipositroni · Veure més »

Dirigible

Un zepelíGEC NT modern Un dirigible és un aeròstat que gaudeix de propulsió pròpia i de la capacitat de maniobrar.

Nou!!: Hidrogen і Dirigible · Veure més »

Dirigible rígid

''LZ 129 Hindenburg'' a Lakehurst, 1936 Els dirigibles rígids són aeronaus amb un esquelet complet de bigues i puntals.

Nou!!: Hidrogen і Dirigible rígid · Veure més »

Disacàrid

Una molécula de sacarosa, que és un disacàrid format per dos monosacàrids diferents, una fructosa i una glucosa. La sacarosa és el sucre comú que mengem a taula. Un disacàrid és un tipus de glúcid de fórmula empírica C₁₂H22O11 que es forma per la unió de dos monosacàrids per mitjà d'un enllaç covalent.

Nou!!: Hidrogen і Disacàrid · Veure més »

Disc protoplanetari

Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.

Nou!!: Hidrogen і Disc protoplanetari · Veure més »

Dissociació química

Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.

Nou!!: Hidrogen і Dissociació química · Veure més »

Dissolvent

Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.

Nou!!: Hidrogen і Dissolvent · Veure més »

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.

Nou!!: Hidrogen і Dmitri Mendeléiev · Veure més »

Dodecà

El dodecà (també conegut com a dihexil, bihexil o duodecà) és un hidrocarbur alcà líquid amb la fórmula química CH₃(CH₂)10CH₃ (o C₁₂H26), un líquid greixós de la sèrie de la parafina.

Nou!!: Hidrogen і Dodecà · Veure més »

Donald Arthur Glaser

Donald Arthur Glaser (Cleveland, Ohio, EUA 1926- Berkeley, Califòrnia, EUA 2013) és un físic i neurobiòleg nord-americà guardonat l'any 1960 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Hidrogen і Donald Arthur Glaser · Veure més »

Dones en la ciència

La científica i enginyera Hildegarda de Bingen Dones en la ciència es refereix als estudis resultats d'intersecar els estudis de la història de la ciència i la història de les dones, i pretenen mostrar-los per ser inserits en una història de la ciència que així podrà resultar menys esbiaixada.

Nou!!: Hidrogen і Dones en la ciència · Veure més »

Drenatge (astronomia)

En astronomia, drenatge fa referència a un període de l'evolució d'un estel on una zona de convecció de la superfície s'estén cap avall a les capes on el material ha començat fusió nuclear.

Nou!!: Hidrogen і Drenatge (astronomia) · Veure més »

Duftita

La duftita és un mineral de plom, coure, arsènic, oxigen i hidrogen, que pertany al grup de l'adelita-descloizita.

Nou!!: Hidrogen і Duftita · Veure més »

Ebullició

Aigua en ebullició. A diferència de l'evaporació, tota la massa del líquid participa en el procés. Lebullició és el passatge de líquid a vapor quan la seva pressió de vapor iguala l'atmosfèrica.

Nou!!: Hidrogen і Ebullició · Veure més »

Economia de l'hidrogen

L'Economia de l'hidrogen és una proposta de sistema de producció d'energia utilitzant hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Economia de l'hidrogen · Veure més »

Economia del sector energètic

Mapa que representa el consum d'energia als estats de món l'any 2003. Transport d'energia elèctrica L'economia del sector energètic tracta de l'energia des d'un punt de vista centrat a l'economia i la societat.

Nou!!: Hidrogen і Economia del sector energètic · Veure més »

Edward Daniel Clarke

Edward Daniel Clarke (1769 –1822) va ser un viatger i naturalista anglès.

Nou!!: Hidrogen і Edward Daniel Clarke · Veure més »

Edward Mills Purcell

Edward Mills Purcell (Taylorville, Illinois, EUA, 1912 - Cambridge, Massachusetts, 1997) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1952.

Nou!!: Hidrogen і Edward Mills Purcell · Veure més »

Edward Williams Morley

Edward Williams Morley el 1887 Edward Williams Morley (Newark, Nova Jersey, EUA, gener 1838 – West Hartford, Connecticut, febrer 1923) fou un químic estatunidenc conegut per haver realitzat l'experiment de Michelson-Morley amb Albert Abraham Michelson el 1887.

Nou!!: Hidrogen і Edward Williams Morley · Veure més »

Elastòmer

Els elastòmers són aquells polímers que mostren un comportament elàstic.

Nou!!: Hidrogen і Elastòmer · Veure més »

Elèctrode de vidre

Esquema d'un elèctrode de vidre:1. Bulb sensible 2. Precipitat d'AgCl dintre del tub 3. Dissolució interna 0,1 M, HCl 4. Elèctrode de referència intern 5. Cos de l'elèctrode 6. Elèctrode de referència extern 7. Diafragma ceràmic: contacte amb la dissolució problema L'elèctrode de vidre és un tipus d'elèctrode constituït per un tub de vidre acabat a la part inferior en un bulb de parets molt fines, que actua com a membrana semipermeable als cations hidrogen, H+.

Nou!!: Hidrogen і Elèctrode de vidre · Veure més »

Elèctrode estàndard d'hidrogen

Un elèctrode estàndard d'hidrogen o elèctrode normal d'hidrogen és un elèctrode redox que forma la base de la taula de potencials estàndards de reducció.

Nou!!: Hidrogen і Elèctrode estàndard d'hidrogen · Veure més »

Eldfellita

Leldfellita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la yavapaiïta.

Nou!!: Hidrogen і Eldfellita · Veure més »

Electra (estrella)

Electra (17 del Taure / 17 Tauri) és un estel que forma part del cúmul de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Nou!!: Hidrogen і Electra (estrella) · Veure més »

Electròfil

miniatura Un electròfil és un reactant químic que no contribueix amb electrons a la formació d'un enllaç covalent amb un altre reactant (nucleòfil o reactant nucleofílic), que és el que els forneix.

Nou!!: Hidrogen і Electròfil · Veure més »

Electròlisi

L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.

Nou!!: Hidrogen і Electròlisi · Veure més »

Electròlisi de l'aigua

Esquema d'un Voltàmetre de Hofmann usat per l'electròlisi de l'aigua L'electròlisi de l'aigua és la descomposició de l'aigua (H₂O) en oxigen (O₂) i hidrogen (H₂) deguda al pas d'un corrent elèctric a través de l'aigua.

Nou!!: Hidrogen і Electròlisi de l'aigua · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Hidrogen і Electró · Veure més »

Electrocarburant

Un electrocarburant és un combustible sintètic, que equival químicament als hidrocarburs fòssils coma ara la gasolina, el dièsel o el querosè.

Nou!!: Hidrogen і Electrocarburant · Veure més »

Electrocloració

L'electrocloració és el procés pel qual es converteix el clorur de sodi (NaCl, també conegut per sal comuna) en hipoclorit de sodi (NaClO, el principal component del lleixiu), mitjançant una electròlisi.

Nou!!: Hidrogen і Electrocloració · Veure més »

Electrodinàmica quàntica

L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.

Nou!!: Hidrogen і Electrodinàmica quàntica · Veure més »

Electronegativitat

Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.

Nou!!: Hidrogen і Electronegativitat · Veure més »

Element primordial

El coure (en les seves formes coure-63 i coure-65) és un element primordial al planeta Terra. En geoquímica, els elements primordials són els elements químics que existeixen en la seva forma actual des d'abans de la formació del planeta Terra, segons la teoria acceptada de l'evolució estel·lar.

Nou!!: Hidrogen і Element primordial · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Hidrogen і Element químic · Veure més »

Elements del bloc s

Els elements del bloc s (de l'anglès sharp) són aquells situats en els grups 1 i 2 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Hidrogen і Elements del bloc s · Veure més »

Elements del període 1

Un element del període 1 és un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica d'elements químics.

Nou!!: Hidrogen і Elements del període 1 · Veure més »

Elements del període 2

Un element del període 2 és un dels elements químics de la segona filera (o període) de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Hidrogen і Elements del període 2 · Veure més »

Empremta genètica

Variacions de la longitud de l'al·lel VNTR en sis individus. Lempremta genètica (també anomenada prova d'ADN o anàlisi d'ADN) és una tècnica utilitzada per a distingir entre els individus d'una mateixa espècie utilitzant mostres del seu ADN.

Nou!!: Hidrogen і Empremta genètica · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).

Nou!!: Hidrogen і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Hidrogen і Energia · Veure més »

Energia del punt zero

superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.

Nou!!: Hidrogen і Energia del punt zero · Veure més »

Energia eòlica

Lenergia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes.

Nou!!: Hidrogen і Energia eòlica · Veure més »

Energia nuclear

Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.

Nou!!: Hidrogen і Energia nuclear · Veure més »

Energia primària

L'energia primària és una font d'energia que s'utilitza directament sense procés de conversió.

Nou!!: Hidrogen і Energia primària · Veure més »

Energia renovable

Panell captador d'irradiació solar. L'energia solar és un exemple d'energia renovable. L'energia renovable és el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil.

Nou!!: Hidrogen і Energia renovable · Veure més »

Enllaç C-Al

Els compostos d'organoalumini (o compostos orgànics de l'alumini) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i alumini (Al) (enllaç C-Al).

Nou!!: Hidrogen і Enllaç C-Al · Veure més »

Enllaç C-Co

Els compostos d'organocobalt (o compostos orgànics del cobalt) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i cobalt (Co) (enllaç C-Co).

Nou!!: Hidrogen і Enllaç C-Co · Veure més »

Enllaç C-H

L'enllaç carboni-hidrogen (enllaç C-H) és un enllaç entre els àtoms de carboni i hidrogen que pot ser trobat en molts compostos orgànics.

Nou!!: Hidrogen і Enllaç C-H · Veure més »

Enllaç C-Ir

Els compostos d'organoiridi (o compostos orgànics de l'iridi) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i iridi (Ir) (enllaç C-Ir).

Nou!!: Hidrogen і Enllaç C-Ir · Veure més »

Enllaç C-Pd

PdCl₂(1,5-ciclooctadiè) Els compostos d'organopal·ladi (o compostos orgànics del pal·ladi) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i pal·ladi (Pd) (enllaç C-Pd).

Nou!!: Hidrogen і Enllaç C-Pd · Veure més »

Enllaç C-Se

Els compostos d'organoseleni (o compostos orgànics del seleni) són compostos químics que contenen un enllaç químic entre carboni (C) i seleni (Se) (enllaç C-Se).

Nou!!: Hidrogen і Enllaç C-Se · Veure més »

Enllaç carboni-nitrogen

Un enllaç carboni-nitrogen és un enllaç covalent entre el carboni i el nitrogen i és un dels enllaços més abundants en la química orgànica i la bioquímica.

Nou!!: Hidrogen і Enllaç carboni-nitrogen · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Hidrogen і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç glicosídic

L'enllaç O-glicosídic és l'enllaç covalent que uneix dos monosacàrids a fi de formar glicòsids, disacàrids o polisacàrids.

Nou!!: Hidrogen і Enllaç glicosídic · Veure més »

Enllaç per pont d'hidrogen

Enllaç per pont d'hidrogen entre molècules d'aigua simbolitzat amb línies discontínues Un enllaç per pont d'hidrogen és una forma d'associació entre un àtom electronegatiu i un àtom d'hidrogen enllaçat amb enllaç covalent a un segon àtom relativament electronegatiu.

Nou!!: Hidrogen і Enllaç per pont d'hidrogen · Veure més »

Enllaç químic

Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Nou!!: Hidrogen і Enllaç químic · Veure més »

Enllumenat de gas

Fanal de gas a Wrocław. L'enllumenat de gas és una tecnologia utilitzada per produir llum a partir d'un combustible gasós incloent l'hidrogen, el metà, el propà, el butà, l'acetilè o l'etilè.

Nou!!: Hidrogen і Enllumenat de gas · Veure més »

Entalpia de formació estàndard

L'entalpia estàndard de formació o "la calor estàndard de formació" d'un compost és el canvi d'entalpia que acompanya la formació d'1 mol d'una substància al seu estat estàndard des dels seus elements components en els seus estats estàndards (la forma més estable de l'element a 1 bar de pressió i a una temperatura especificada, normalment 298,15 K o 25 °C).

Nou!!: Hidrogen і Entalpia de formació estàndard · Veure més »

EPICA

Bases antàrtiques permanents. Evolució de la concentració de CO₂ atmosfèric i de les temperatures basat en dades aportades per EPICA. EPICA és l'acrònim de European Project for Ice Coring in Antarctica (Projecte europeu per l'estudi de mostres de gel a l'Antàrtida).

Nou!!: Hidrogen і EPICA · Veure més »

Epitàxia

Lepitàxia es refereix a un tipus de creixement cristal·lí o deposició material en el qual les noves capes es formen sobre un substrat cristal·lí, amb orientacions ben definides respecte a aquest.

Nou!!: Hidrogen і Epitàxia · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Hidrogen і Equació de Schrödinger · Veure més »

Equació química

Una equació química és la representació dels canvis que es produeixen a una reacció química utilitzant simbologia pròpia de la química.

Nou!!: Hidrogen і Equació química · Veure més »

Equilibri químic

En una reacció química, lequilibri químic és l'estat en què tant els reactius com els productes estan presents en concentracions que no tenen més tendència a canviar amb el temps, de manera que no hi ha cap canvi observable en les propietats del sistema.

Nou!!: Hidrogen і Equilibri químic · Veure més »

Equivalent de reducció

Equivalent de reducció en bioquímica és qualsevol nombre d'espècies químiques que transfereixen l'equivalent d'un electró en reaccions d'oxidació reducció.

Nou!!: Hidrogen і Equivalent de reducció · Veure més »

Eritrulosa

L'Eritrulosa és una tetrosa amb fórmula química C₄H₈O₄.

Nou!!: Hidrogen і Eritrulosa · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Hidrogen і Ernest Rutherford · Veure més »

Erupció de raigs X

En astronomia una erupció de raigs X (coneguda internacionalment amb la seva denominació anglesa: Burster o XRB) són una classe d'estel binari de rajos X que mostra periòdics i sobtats increments de lluminositat, típicament en un factor de 10 vegades o més, dins de la regió de rajos X de l'espectre electromagnètic.

Nou!!: Hidrogen і Erupció de raigs X · Veure més »

Escala de Kardaixov

Projeccions a la escala de Kardaixov de la civilització humana, des dels anys 1900 a 2030, basat en les dades de l'Agència Internacional de l'Energia World Energy Outlook. L'Escala de Kardaixov és un mètode proposat per l'astrofísic rus Nikolai Kardaixov per mesurar el grau d'evolució tecnològica d'una civilització; proposat l'any 1964.

Nou!!: Hidrogen і Escala de Kardaixov · Veure més »

Escala Leiden

L' escala Leiden s'utilitzava a principis del segle vint per calibrar indirectament baixes temperatures, proporcionant valors convencionals kelvin de la pressió de vapor de l'heli.

Nou!!: Hidrogen і Escala Leiden · Veure més »

Escalfament global

Temperatura mitjana de l'aire a la superfície entre el 2011 i el 2020 en comparació amb la mitjana del període 1951-1980 L'escalfament global és el procés d'augment gradual de la temperatura de la Terra com a resultat de l'activitat humana.

Nou!!: Hidrogen і Escalfament global · Veure més »

Escapament atmosfèric

L'escapament atmosfèric és el procés pel qual l'atmosfera d'un cos planetari perd gasos per la seva sortida cap a l'espai exterior.

Nou!!: Hidrogen і Escapament atmosfèric · Veure més »

Esclat de raigs gamma

estrella massiva en procés de fusió nuclear convertint els elements més lleugers en altres més pesants. Quan la fusió ja no genera la pressió suficient per contrarestar la gravetat, l'estrella es col·lapsa ràpidament per formar un forat negre. Teòricament, l'energia pot ser alliberada durant el col·lapse al llarg de l'eix de rotació per formar un esclat de raigs gamma. En astrofísica es coneix com a esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma associada amb explosions extremadament energètiques en galàxies distants.

Nou!!: Hidrogen і Esclat de raigs gamma · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Hidrogen і Espai exterior · Veure més »

Espai intergalàctic

L'espai intergalàctic és l'espai físic entre galàxies.

Nou!!: Hidrogen і Espai intergalàctic · Veure més »

Espal·lació

L'espal·lació com a resultat d'un impacte por ocórrer amb penetració de l'objecte impactant o sense L'espal·lació (de l'anglès spall, 'astella') és, en general, un procés en el qual fragments de material s'ejecten d'un cos a causa de l'impacte o l'estrès.

Nou!!: Hidrogen і Espal·lació · Veure més »

Espectre d'emissió

L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.

Nou!!: Hidrogen і Espectre d'emissió · Veure més »

Espectre de l'hidrogen

La sèrie espectral de l'hidrogen en una escala logarítmica Es denomina espectre de l'hidrogen a l'espectre d'emissió electromagnètica pròpia de l'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Espectre de l'hidrogen · Veure més »

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Nou!!: Hidrogen і Espectroscòpia astronòmica · Veure més »

Espectroscòpia d'espín de muó

L'espectroscòpia d'espín de muó és una tècnica experimental que es basa en la implantació de muons d'espins polaritzats dins materials i en la mesura de la influència dels àtoms, molècules o xarxes cristal·lines en el moviment d'aquests espins.

Nou!!: Hidrogen і Espectroscòpia d'espín de muó · Veure més »

Espectroscòpia de raigs X

Lespectroscòpia de raigs X (en anglès: X-ray spectroscopy) és un terme que agrupa diverses tècniques d'espectroscòpia per caracteritzar materials usant l'excitació dels raigs X.

Nou!!: Hidrogen і Espectroscòpia de raigs X · Veure més »

Espermidina

L'espermidina és una poliamina triamínica aïllada per primera vegada a partir del semen humà, fluid en el qual es troba en grans quantitats.

Nou!!: Hidrogen і Espermidina · Veure més »

Estabilitat del nucli atòmic

L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).

Nou!!: Hidrogen і Estabilitat del nucli atòmic · Veure més »

Estació d'hidrogen

Estació d'hidrogen o hidrogenera. Hidrogenera a Saragossa Una estació d'hidrogen o hidrogenera és una estació de servei o emmagatzematge per a l'hidrogen que hom pot dispensar, ja sigui en piles de combustible o com a matèria primera, usualment localitzada a la vora de carreteres i/o autopistes.

Nou!!: Hidrogen і Estació d'hidrogen · Veure més »

Estany (element)

L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.

Nou!!: Hidrogen і Estany (element) · Veure més »

Estat d'oxidació

Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.

Nou!!: Hidrogen і Estat d'oxidació · Veure més »

Estat excitat

L'excitació és una elevació en el nivell d'energia d'un sistema físic, per sobre d'un estat d'energia de referència arbitrari, anomenat estat fonamental.

Nou!!: Hidrogen і Estat excitat · Veure més »

Estats de Rydberg

Estats de Rydberg. Distribució de probabilitat d'un àtom de Rydberg en l'estat d'hidrogen dels 35 s. Els estats de Rydberg d'un àtom o molècula són estats excitats electrònicament amb energies que segueixen la fórmula de Rydberg mentre convergeixen en un estat iònic amb una energia d'ionització.

Nou!!: Hidrogen і Estats de Rydberg · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Hidrogen і Estel · Veure més »

Estel Ap d'oscil·lació ràpida

Un estel Ap o estrella Ap d'oscil·lació ràpida és una mena d'estel Ap que presenta variacions de velocitat radial o fotomètrica ràpida de curta escala temporal.

Nou!!: Hidrogen і Estel Ap d'oscil·lació ràpida · Veure més »

Estel de tecneci

Un estel de tecneci o estrella de tecneci és un estel peculiar l'espectre del qual conté línies d'absorció de tecneci, un metall lleugerament radioactiu.

Nou!!: Hidrogen і Estel de tecneci · Veure més »

Estel de tipus S

Un estel de tipus S o estrella de tipus S (o simplement S) és un estel gegant vermell de tipus espectral S similars als de tipus k5-M, que mostra bandes d'òxid de zirconi a més de les d'òxid de titani característiques dels estels gegants de tipus K i M. Altres elements de processos S, per exemple òxid d'itri i tecneci, estan també ampliats, indicant captura neutrònica d'elements del cinquè període de la taula periòdica (zirconi, itri, etc.). Els estels de tipus S presenten bandes intenses de cianogen (CN) i contenen línies espectrals de liti.

Nou!!: Hidrogen і Estel de tipus S · Veure més »

Estel nan

El terme estel nan o estrella nana es refereix a diferents classes d'estels.

Nou!!: Hidrogen і Estel nan · Veure més »

Estel peculiar

Un estel peculiar o estrella peculiar (estels CP de l'anglès Chemically peculiar) és un tipus d'estel que posseeix una abundància de metalls anòmala, almenys en les seves capes superficials.

Nou!!: Hidrogen і Estel peculiar · Veure més »

Estel subnan B

Secció esquemàtica d'un estel subnan B Un estel subnan B o estrella subnana B és una tipus d'estel subnan amb tipus espectral B. A diferència dels estels subnans típics, els de tipus B són més calents i brillants.

Nou!!: Hidrogen і Estel subnan B · Veure més »

Estel zombi

Les dues imatges mostren un abans i després de les fotografies capturades pel telescopi espacial Hubble de la NASA de la supernova 2012Z en la galàxia espiral NGC 1309. La X blanca en la part superior de la imatge principal marca la localització de la supernova en la galàxia Un estel zombi o estrella zombi és un resultat hipotètic d'un tipus de supernova Iax que deixa enrere un romanent estel·lar, en comptes d'una massa estel·lar dispersa.

Nou!!: Hidrogen і Estel zombi · Veure més »

Estrella B(e)

Nebulositat al voltant de l'estrella Be HD 87643 Una estrella B o de tipus B, és una estrella de tipus B amb línies neutres prohibides o línies d'emissió de baixa ionització prohibides al seu espectre.

Nou!!: Hidrogen і Estrella B(e) · Veure més »

Estrella binària amb embolcall comú

Etapes clau en una fase d’embolcall comú. Part superior: una estrella omple el lòbul de Roche. Mig: el company es engolit; el nucli i el company s’espiren cap a l’altre dins d’un embolcall comú. Part inferior: s'expulsa l'embolcall o es fusionen les dues estrelles. En astronomia, un embolcall comú (de l'anglés common envelope, CE) és el gas que conté un sistema estel·lar binari.

Nou!!: Hidrogen і Estrella binària amb embolcall comú · Veure més »

Estrella blanca de la seqüència principal

La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen espectres que estan definits per línies d'absorció Balmer d'hidrogen forts.

Nou!!: Hidrogen і Estrella blanca de la seqüència principal · Veure més »

Estrella de Campbell

L'estrella de Campbell (HD 184738 / HIP 96295 / BD+30 3639) -també coneguda com l'estel d'hidrogen de Campbell- és l'estel central de la nebulosa planetària PK 064+05 1.

Nou!!: Hidrogen і Estrella de Campbell · Veure més »

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.

Nou!!: Hidrogen і Estrella de neutrons · Veure més »

Estrella de seqüència principal de tipus B

Part de la constel·lació de la Quilla, Èpsilon Carinae és un exemple d'una estrella doble que presenta una estrella de la seqüència principal de tipus B. El primari és una estrella gegant evolucionada amb un tipus espectral K0III, per això el seu color groguenc. La secundària és una estrella de seqüència principal tipus B de fusió d'hidrogen típica de classe espectral B2 Vp Una estrella de seqüència principal de tipus B (BV) és una estrella de seqüència principal (de combustió d’hidrogen) de tipus espectral B i de classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen de 2 a 16 vegades la massa del Sol i temperatures superficials d'entre 10.000 i 30.000 K. Les estrelles de tipus B són extremadament lluminoses i blaves.

Nou!!: Hidrogen і Estrella de seqüència principal de tipus B · Veure més »

Estrella de seqüència principal de tipus O

Una estrella de seqüència principal de tipus O (VO) és una estrella de seqüència principal (nucli que crema hidrogen) de tipus espectral O i de classe de lluminositat V. Aquestes estrelles tenen entre 15 i 90 vegades la massa solar i temperatures de la superfície d'entre 30.000 i 50.000 K. Són entre 40.000 i 1.000.000 vegades més lluminoses que el Sol.

Nou!!: Hidrogen і Estrella de seqüència principal de tipus O · Veure més »

Estrella de tipus O

classificació de Morgan-Keenan Un estel de tipus O és un estel calent blanc-blavós de tipus espectral O en el sistema de classificació de Yerkes emprat pels astrònoms.

Nou!!: Hidrogen і Estrella de tipus O · Veure més »

Estrella de Van Maanen

L'Estel de Van Maanen (VMa 2 / GJ 35 / WD 0046+051) és un nan blanc en la constel·lació dels Peixos, situat a l'oest de δ Piscium i a l'est d'ω Piscium. (SIMBAD) De magnitud aparent +12,4, és massa tènue per ser visible a ull nu, però pot ser observat amb un telescopi de 150-200 mm d'obertura o amb telescopis més petits equipats amb una càmera CCD.

Nou!!: Hidrogen і Estrella de Van Maanen · Veure més »

Estrella de Wolf-Rayet

Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.

Nou!!: Hidrogen і Estrella de Wolf-Rayet · Veure més »

Estrella extrema d'heli

Un estel extrem d'heli o estrella extrema d'heli (EHE), és un tipus peculiar d'estel supergegant de baixa massa que mostra una inusual pobresa d'hidrogen, l'element més abundant a l'univers.

Nou!!: Hidrogen і Estrella extrema d'heli · Veure més »

Estrella gegant

Un estel gegant és un estel que ha augmentat de mida al final de la seva vida, un cop ha consumit tot l'hidrogen del seu nucli transformant-lo en heli.

Nou!!: Hidrogen і Estrella gegant · Veure més »

Estrella Herbig Ae/Be

La regió fosca del catàleg LDN 1265 (vdB 1) en la regió de formació estel·lar de Cassiopea, il·luminada per les estrelles veïnes; s'hi troba V633 Cassiopeiae, una estrella Herbig Ae/Be. ''2MASS'' Una estrella Herbig Ae/Be és una estrella preseqüència principal, una estrella jove (L'emissió de radiació lliure-lliure (en llengua anglesa free-free) s'origina al gas completament ionitzat, constituït de partícules carregades (ions i electrons, en agitació tèrmica). La radiació emesa es defineix com Bremsstrahlung (en alemany "radiació de frenada"); s'obté quan un electró pateix un canvi de velocitat en passar a prop d'una altra partícula per via de força coulumbiana. Aquesto procés es pot descriure com la transició d'un electró d'un estat a un estat lliure (no lligat a un àtom) a un altre estat lliure.) Algunes vegades les estrelles Herbig Ae/Be mostren variabilitats de brillantor significatives.

Nou!!: Hidrogen і Estrella Herbig Ae/Be · Veure més »

Estrella predegenerada

Un estel predegenerat o estel PG 1159 (estrella predegenerada o estrella PG 1159), és un estel amb una atmosfera deficient en hidrogen que està en transició entre ser l'estel central d'una nebulosa planetària i una nana blanca calent.

Nou!!: Hidrogen і Estrella predegenerada · Veure més »

Estrella preseqüència principal

classe homònima d'estrelles de pre-seqüència principal. Una estrella preseqüència principal (estrella o objecte PMS - acrònim de l'anglès pre-main sequence) és la fase de la formació estel·lar compresa entre l'estadi protoestrella i la seqüència principal.

Nou!!: Hidrogen і Estrella preseqüència principal · Veure més »

Estrella subgegant

Una estrella subgegant és una classe d'estrelles que són més brillants que el que és normal en el cas de les estrelles nanes de la seqüència principal de la mateixa classe espectral, però no tan brillants com les estrelles gegants.

Nou!!: Hidrogen і Estrella subgegant · Veure més »

Estrella subnana

Diagrama de Hertzsprung-Russell: abscisses: Tipus espectral Ordenades: Magnitud absoluta 0, Ia, Ib Supergegants. II Gegants lluminoses. III Gegants. IV subgegant. V Seqüència principal. '''VI subnana'''. VII Nanes blanques. Una estrella subnana o estel subnan és una estrella amb lluminositat classe VI en la classificació espectral de Yerkes.

Nou!!: Hidrogen і Estrella subnana · Veure més »

Estrella supergegant

En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.

Nou!!: Hidrogen і Estrella supergegant · Veure més »

Estrella T Tauri

'''Estrella T Tauri''' amb un disc circumestel·lar (representació artística) Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, són un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototípic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri.

Nou!!: Hidrogen і Estrella T Tauri · Veure més »

Estrella variable per rotació

En les estrelles variables per rotació, el canvi de brillantor es modula mitjançant la rotació d’una estrella o el període de revolució en un sistema estel·lar binari.

Nou!!: Hidrogen і Estrella variable per rotació · Veure més »

Estructura de l'univers a gran escala

IPAC''). En cosmologia física, el terme estructura a gran escala es refereix a la caracterització de les distribucions observables de matèria i llum en les majors escales (típicament de l'ordre de milers de milions d'anys llum).

Nou!!: Hidrogen і Estructura de l'univers a gran escala · Veure més »

Estructura estel·lar

Corona # Taca solar # Granulació fotosfèrica # Protuberància solar Els models actuals sobre l'estructura estel·lar tracten de descriure amb cert detall l'estructura interna d'una estrella utilitzant la lluminositat i el color, d'aquesta manera aquests models permeten predir amb certa exactitud l'evolució futura de l'astre.

Nou!!: Hidrogen і Estructura estel·lar · Veure més »

Estructura hiperfina

espins en el mateix sentit presenten un estat d'alta energia. Si l'electró canvia l'espín de sentit l'estat és de mínima energia. La diferència d'energies es perd en forma d'un fotó de radiació que, pel cas de l'hidrogen, correspon a una longitud d'ona de 21,106 cm. L'estructura hiperfina és la divisió d’una línia espectral d'un àtom en diferents línies a causa de la interacció entre l'espín de l'electró i l'espín del nucli atòmic i només observable amb interferòmetres.

Nou!!: Hidrogen і Estructura hiperfina · Veure més »

Estructura interna de la Lluna

Estructura interna de la Lluna Basalt d'olivina recollida per l'Apollo 15. Amb una densitat mitjana de 3.346,4 kg/m³, la Lluna és un cos diferenciat, que està compost d'una escorça, mantell, i nucli planetari geoquímicament diferent.

Nou!!: Hidrogen і Estructura interna de la Lluna · Veure més »

Eta de Capricorn

Eta de Capricorn (η Capricorni) és un estel binari a la constel·lació de Capricorn.

Nou!!: Hidrogen і Eta de Capricorn · Veure més »

Eta de l'Escorpió

Eta de l'Escorpió (η Scorpii) és un estel de magnitud aparent +3,33 situada en la constel·lació de l'Escorpió.

Nou!!: Hidrogen і Eta de l'Escorpió · Veure més »

Eta de l'Ossa Menor

Eta de l'Ossa Menor (η Ursae Minoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Menor.

Nou!!: Hidrogen і Eta de l'Ossa Menor · Veure més »

Eta del Centaure

Constel·lació de Centaure Eta delCentaure (η Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,33.

Nou!!: Hidrogen і Eta del Centaure · Veure més »

Eta del Cigne

Eta del Cigne (η Cygni) és un estel en la constel·lació del Cigne de magnitud aparent +3,88.

Nou!!: Hidrogen і Eta del Cigne · Veure més »

Etanol

L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.

Nou!!: Hidrogen і Etanol · Veure més »

Età

Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.

Nou!!: Hidrogen і Età · Veure més »

Etenol

L'etenol, també conegut com a alcohol de vinil, alcohol vinílic, hidroxietè o hidroxietilè, és un alcohol amb la fórmula química C₂H₃OH (H₂C.

Nou!!: Hidrogen і Etenol · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Hidrogen і Evolució estel·lar · Veure més »

Evolució mineral

La majoria dels minerals a la Terra es van formar després de la fotosíntesi per cianobacteris (a la foto) que van començar a afegir oxigen a l'atmosfera. Levolució mineral és una recent hipòtesi que proporciona un context històric a la mineralogia.

Nou!!: Hidrogen і Evolució mineral · Veure més »

EVTOL

Volocopter 2X a l'IAA 2017. Avió elèctrica ultralleuger VTOL (enlairament i aterratge vertical) d'ala giratòria. Certificació com a "multicopter lleuger esportiu". Al fons: un vehicle de resposta ràpida amb barra de llum LED blava; la llum blava es reflecteix en els bassals d'aigua. Foto retallada, però encara no s'ha processat més. Wingcopter 178 HL en un vol de lliurament de vacunes a Vanuatu. Un avió d'enlairament i aterratge vertical elèctric (amb acrònim anglès eVTOL) és una varietat d'aeronaus VTOL (enlairament i aterratge vertical) que utilitza energia elèctrica per volar, enlairar-se i aterrar verticalment.

Nou!!: Hidrogen і EVTOL · Veure més »

Exèrcit imperial japonès

LExèrcit Imperial Japonès (Kyūjitai: 大日本帝國陸軍, Shinjitai: 大日本帝国陸軍, Romaji: Dai-Nippon Teikoku Rikugun) literalment "Exèrcit del Gran Imperi Japonès", fou la força terrestre oficial de l'Imperi del Japó del 1867 al 1945.

Nou!!: Hidrogen і Exèrcit imperial japonès · Veure més »

Excitó

Excitó de '''Frenkel ''' Un excitó és una quasipartícula (o excitació elemental) dels sòlids formada per un electró i un forat lligats a través de la interacció coulombiana.

Nou!!: Hidrogen і Excitó · Veure més »

ExoMars Trace Gas Orbiter

L'ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) és un orbitador de recerca atmosfèrica i transportador del mòdul de descens ''Schiaparelli'' cap a Mart el 2016 com a part de la missió ExoMars liderada per l'ESA.

Nou!!: Hidrogen і ExoMars Trace Gas Orbiter · Veure més »

Exosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. L'exosfera és l'última capa de l'atmosfera terrestre, per sobre de la termosfera i a més de 500 quilòmetres d'altura, en contacte amb l'espai exterior, on existeix pràcticament el buit.

Nou!!: Hidrogen і Exosfera · Veure més »

Experiment de Davisson-Germer

Intensitat dels electrons difractats en l'experiment de Davisson-Germer respecte de l'angle de difracció per a diferències de potencial de 40 V a 68 V dels electrons incidents perpendicularment al pla cristal·logràfic (111) d'un monocristall de níquel L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions, confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.

Nou!!: Hidrogen і Experiment de Davisson-Germer · Veure més »

Experiment de Franck-Hertz

Lexperiment de Franck-Hertz és una experiència duta a terme el 1914 pels físics alemanys James Franck (1882-1964) i Gustav Ludwig Hertz (1887-1975) que provà l'existència de nivells d’energia discrets als àtoms així com havia previst el físic danès Niels Bohr (1985-1962) en el seu model atòmic de 1913, això és la seva quantització, i la possibilitat d’excitar-los per mètodes no òptics.

Nou!!: Hidrogen і Experiment de Franck-Hertz · Veure més »

Experiment de Miller i Urey

L'experiment de Miller i Urey Lexperiment de Miller i Urey era un experiment que simulava les condicions hipotètiques en què es creia que eren presents en l'etapa primerenca del desenvolupament del planeta Terra, i que es van provar perquè ocorreguessin els orígens químics de la vida (abiogènesi).

Nou!!: Hidrogen і Experiment de Miller i Urey · Veure més »

Exploració de Mart

consulta.

Nou!!: Hidrogen і Exploració de Mart · Veure més »

Exploració lunar tripulada soviètica

El programa de vol lunar tripulat soviètic, Советская программа лунныхпилотируемыхполётов Sovétskaia programma lúnnikh pilotiruiémikh polótov, tenia la intenció d'enviar un cosmonauta a la Lluna, de preferència abans dels astronautes dels EUA del programa Apollo, per així guanyar la cursa espacial que va ser iniciada el 1955.

Nou!!: Hidrogen і Exploració lunar tripulada soviètica · Veure més »

Extinció (astronomia)

En astronomia, lextinció designa el fenomen responsable de l'absorció i de la dispersió de la radiació electromagnètica emesa pels objectes astronòmics a causa de la matèria (gas i pols) situada entre l'objecte emissor i l'observador.

Nou!!: Hidrogen і Extinció (astronomia) · Veure més »

Fabricació d'armes nuclears

Segons la teoria de relativitat, E.

Nou!!: Hidrogen і Fabricació d'armes nuclears · Veure més »

Factor de compressibilitat

El factor de compressibilitat, denotat per Z, és una propietat termodinàmica adimensional molt útil per modificar la llei dels gasos ideals de tal manera que sigui vàlida pel comportament d'un gas real.

Nou!!: Hidrogen і Factor de compressibilitat · Veure més »

Faraday (unitat)

El faraday era una unitat de càrrega elèctrica que equivalia a la càrrega de 6,02 × 1023 electrons, un mol d'electrons.

Nou!!: Hidrogen і Faraday (unitat) · Veure més »

Faustini (cràter)

Faustini és un cràter d'impacte que es troba prop del pol sud de la Lluna.

Nou!!: Hidrogen і Faustini (cràter) · Veure més »

Fàbrica de Gas de Terrassa

La fàbrica de gas de Terrassa (també anomenada Fàbrica de Gas Joan Vallès i Cia. o Gasòmetre) va ser una instal·lació industrial per a la producció de gas per a l'enllumenat que va existir a la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental, Barcelona) entre el 1859 i el 1940.

Nou!!: Hidrogen і Fàbrica de Gas de Terrassa · Veure més »

Física nuclear

Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.

Nou!!: Hidrogen і Física nuclear · Veure més »

Fórmula de Rydberg

La fórmula de Rydberg com apareixia en un escrit de novembre de 1888 La fórmula Rydberg és usada en la física atòmica per descriure les longituds d'ones de les línies espectrals de molts elements químics.

Nou!!: Hidrogen і Fórmula de Rydberg · Veure més »

Federico Gómez Arias

Federico Gómez Arias (Salamanca, 1828 - 19 de febrer de 1900) fou un escriptor conegut pels seus escrits referents a la propulsió aeronàutica ja en l'any 1876, així com la construcció d'una escafandre espacial per l'ascensió a altes capes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Hidrogen і Federico Gómez Arias · Veure més »

Fenantrè

El fenantrè o fenantré és un hidrocarbur policíclic aromàtic compost de tres anells de benzè fusionats, tal com mostra la fórmula del costat.

Nou!!: Hidrogen і Fenantrè · Veure més »

Fenilbutazona

La fenilbutazona anomenada també bute, és un fàrmac antiinflamatori no esteroidal (AINE) per al tractament a curt termini del dolor i la febre en animals.

Nou!!: Hidrogen і Fenilbutazona · Veure més »

Fenol

El fenol és un compost orgànic aromàtic amb la molècula formada per un anell de benzè en què un hidroxil ocupa el lloc d'un hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Fenol · Veure més »

Ferrosilici

El ferrosilici és un aliatge de ferro i silici amb un contingut típic de silici en pes del 15 al 90%.

Nou!!: Hidrogen і Ferrosilici · Veure més »

Fi de la Grua

Fi de la Grua (φ Gruis) és un estel a la constel·lació de la Grua de magnitud aparent +5,55.

Nou!!: Hidrogen і Fi de la Grua · Veure més »

Fitoquímica

La fitoquímica en sentit estricte és l'estudi dels productes fitoquímics.

Nou!!: Hidrogen і Fitoquímica · Veure més »

Flaix de l'heli

El flaix de l'heli és una reacció nuclear de fusió descontrolada que té lloc en el nucli d'estrelles de baixa massa (entre 0,5 i 2, 25 masses solars) o en la superfície d'una nana blanca que està absorbint matèria.

Nou!!: Hidrogen і Flaix de l'heli · Veure més »

Flavina

La flavina (7,8-dimetil-isoaloxazina) és una base nitrogenada la cadena principal de la qual és una substància heterocíclica nitrogenada de tres anells i dos grups oxo, coneguda com a isoaloxazina.

Nou!!: Hidrogen і Flavina · Veure més »

Fluor

El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica.

Nou!!: Hidrogen і Fluor · Veure més »

Fluorocarboni

Prozac Els fluorocarbonis, o fluorocarburs, són compostos químics que contenen enllaços químics de carboni-fluor.

Nou!!: Hidrogen і Fluorocarboni · Veure més »

Fluorocarboni hidrogenat

Els fluorocarbonis hidrogenats (HFC) són compostos químics formats per àtoms de fluor, hidrogen i carboni i que contenen només uns pocs àtoms de fluor.

Nou!!: Hidrogen і Fluorocarboni hidrogenat · Veure més »

Fluorur d'hidrogen

El fluorur d'hidrogen és un compost químic format per hidrogen i fluor, HF.

Nou!!: Hidrogen і Fluorur d'hidrogen · Veure més »

Foc

Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.

Nou!!: Hidrogen і Foc · Veure més »

Foc de Sant Elm

Gravat on es pot veure el '''foc de Sant Elm''' als extrems dels pals d'un vaixell El foc de Sant Elm és una descàrrega elèctrica lluminosa que té lloc a l'atmosfera, és d'intensitat feble o moderada i emana d'objectes situats elevats a la superfície (parallamps, pals de vaixells, antenes) o directament enlairats (ales d'avions).

Nou!!: Hidrogen і Foc de Sant Elm · Veure més »

Força electromagnètica

rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.

Nou!!: Hidrogen і Força electromagnètica · Veure més »

Força nuclear feble

La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.

Nou!!: Hidrogen і Força nuclear feble · Veure més »

Formació estel·lar

Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.

Nou!!: Hidrogen і Formació estel·lar · Veure més »

Formació i evolució de les galàxies

galàxia Lenticular La formació de galàxies és una de les àrees d'investigació més actives de l'astrofísica i, en aquest sentit, també s'aplica a levolució de les galàxies.

Nou!!: Hidrogen і Formació i evolució de les galàxies · Veure més »

Formació i evolució del sistema solar

Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.

Nou!!: Hidrogen і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »

Forn solar

El forn solar situat aFont-romeu, Odelló i Vià a l'Alta Cerdanya pot aconseguir temperatures de fins a 3500 °C. Un forn solar és una estructura que usa energia solar concentrada per produir altes temperatures, usualment per a usos industrials.

Nou!!: Hidrogen і Forn solar · Veure més »

Fornacita

La fornacita és un mineral de plom, coure, arsènic, crom, oxigen i hidrogen, químicament és una hidroxisal, un hidroxiarsenat i cromat de plom (II) i coure (II), de fórmula Pb₂Cu(AsO₄)(CrO₄)(OH), de color verd oliva o groc verdós, una duresa de 3, una densitat de 6,27-6,30 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic.

Nou!!: Hidrogen і Fornacita · Veure més »

Fosfat d'urea

El fosfat d'urea, en anglès: Urea phosphate, és un compost orgànic compost per carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen i fòsfor.

Nou!!: Hidrogen і Fosfat d'urea · Veure més »

Fosfatació

Pistola Glock 17 amb una capa de recobriment negra Parkerized La fosfatació és un tractament químic aplicat a peces d'acer que crea una fina capa adherida de ferro, zinc o fosfats de manganès, per aconseguir resistència a la corrosió, lubricació o com a base per a posteriors recobriments o capes de pintura.

Nou!!: Hidrogen і Fosfatació · Veure més »

Fosfà

El fosfà, abans conegut com a fosfina, fosfamina o fosfur d'hidrogen, és un compost binari de fòsfor i hidrogen la qual fórmula química és PH3.

Nou!!: Hidrogen і Fosfà · Veure més »

Fosfà (grup)

Un fosfà és un compost químic molecular amb àtoms de fòsfor i d'hidrogen, un hidrur de fòsfor trivalent amb les fórmules generals P_H_ amb n.

Nou!!: Hidrogen і Fosfà (grup) · Veure més »

Fosfoesfingolípid

Esfingomielina Els fosfoesfingolípids o esfingofosfolípids són uns lípids saponificables complexos i formen part del subgrup dels fosfolípids.

Nou!!: Hidrogen і Fosfoesfingolípid · Veure més »

Fosforilació oxidativa

Cadena transportadora d'electrons mitocondrial La fosforilació oxidativa és una via metabòlica que utilitza energia alliberada per l'oxidació de nutrients per produir adenosina trifosfat (ATP).

Nou!!: Hidrogen і Fosforilació oxidativa · Veure més »

Fosfuranilita

La fosfuranilita és un mineral de la classe dels minerals fosfats.

Nou!!: Hidrogen і Fosfuranilita · Veure més »

Fotòlisi

La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples.

Nou!!: Hidrogen і Fotòlisi · Veure més »

Fotoevaporació

Osiris. La fotoevaporació es refereix al procés pel qual s'arrenquen els àtoms o les molècules de gas d'un disc protoplanetari d'un estel, o de l'atmosfera d'un planeta, pels fotons d'alta energia i per la resta de radiació electromagnètica emesa per un estel.

Nou!!: Hidrogen і Fotoevaporació · Veure més »

Fotofosforilació

La fotofosforilació és un procés de biosíntesi d'ATP a partir d'ADP+fosfat, dut a terme per les ATP sintases de la membrana tilacoïdal dels cloroplasts de les cèl·lules vegetals.

Nou!!: Hidrogen і Fotofosforilació · Veure més »

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Nou!!: Hidrogen і Fotosíntesi · Veure més »

Fototròfia

Fotòtrofs terrestres i aquàtics: plantes que creixen en un tronc caigut sobre aigua rica en algues La fototròfia (del grec: photo.

Nou!!: Hidrogen і Fototròfia · Veure més »

Fragilització per hidrogen

La fragilització per hidrogen és el procés pel qual diversos metalls, especialment acer d'alta resistència, esdevenen fràgils i fracturen després d'haver estat exposats a l'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Fragilització per hidrogen · Veure més »

Frank Drake

Frank Donald Drake (Chicago, 28 de maig de 1930 - Aptos, Califòrnia, 2 de setembre de 2022) fou un astrònom estatunidenc pioner en la recerca de vida intel·ligent extraterrestre.

Nou!!: Hidrogen і Frank Drake · Veure més »

Fred Hoyle

Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.

Nou!!: Hidrogen і Fred Hoyle · Veure més »

Friedrich Paschen

Friedrich Louis Carl Heinrich Paschen (Schwerin, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 22 gener 1865 - Potsdam, Brandenburg, 25 febrer 1947) fou un físic alemany, principalment conegut pels seus treballs sobre els descàrregues elèctriques i, especialment, pel descobriment de la sèrie de Paschen de l'espectre atòmic de l'hidrogen en la zona de l'infraroig.

Nou!!: Hidrogen і Friedrich Paschen · Veure més »

Fritz Haber

Fritz Haber (Breslau, Alemanya 1868 - Basilea, Suïssa 1934) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1918.

Nou!!: Hidrogen і Fritz Haber · Veure més »

Fumarasa

La fumarasa o hidratasa fumarat és un enzim que catalitza la reversible hidratació i deshidratació del fumarat a S-malat.

Nou!!: Hidrogen і Fumarasa · Veure més »

Fumarola

Fumarola amb dipòsit de sulfurs a les proximitats del cràter del volcà Puʻu ʻŌʻō a Hawaii (regió de fissures volcàniques del volcà Kilauea, 2016) Una fumarola (del mot llatí fumus) és un forat, escletxa o obertura a la superfície terrestre que emet gasos d'origen magmàtic, com ara vapor d'aigua i òxids de sofre.

Nou!!: Hidrogen і Fumarola · Veure més »

Funció d'ona

Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.

Nou!!: Hidrogen і Funció d'ona · Veure més »

Furfural

Furfural és un compost orgànic derivat de diversos subproductes agrícoles incloent-hi el gira-sol, blat de moro, segó i serradures de fusta.

Nou!!: Hidrogen і Furfural · Veure més »

Fusion for Energy

Fusion for Energy (F4E) és una organització de la Unió Europea (UE) que té l'objectiu de gestionar la contribució europea a ITER, el projecte científic més gran per demostrar la viabilitat de la fusió com a font d'energia.

Nou!!: Hidrogen і Fusion for Energy · Veure més »

Fusor (astronomia)

Un fusor és un terme proposat per Gibor Basri, professor Universitat de Califòrnia, Berkeley, per ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celestes.

Nou!!: Hidrogen і Fusor (astronomia) · Veure més »

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Nou!!: Hidrogen і Fusta · Veure més »

Gacrux

Contel·lació de ''Crux''. Gacrux està situada a la part superior de la creu. Gacrux (Gamma de la Creu del Sud / Gamma Crucis) és la tercera estrella més brillant en la constel·lació de la Creu del Sud (Crux Australis), darrere de Acrux (α Crucis) i Mimosa (β Crucis).

Nou!!: Hidrogen і Gacrux · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia · Veure més »

Galàxia d'esclat d'estrelles

Galàxies de les Antenes''' són un bon exemple d'una galàxia Starburst provinent de la col·lisió d'NGC 4038/NGC 4039. Credit: NASA/ESA Una galàxia Starburst o galàxia esclat d'estrelles és una galàxia amb una taxa excepcionalment alta de formació estel·lar, comparada a la taxa de formació estel·lar comú en la majoria de les galàxies.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia d'esclat d'estrelles · Veure més »

Galàxia de Barnard

La galàxia de Barnard o NGC 6822 és una galàxia nana irregular en la constel·lació del Sagitari.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia de Barnard · Veure més »

Galàxia de Bode

La galàxia de Bode (Messier 81, M81 o NGC 3031) és una galàxia espiral que es troba a una distància d'uns 12 milions d'anys llum, dins la constel·lació de l'Ossa Major.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia de Bode · Veure més »

Galàxia de l'Ull Negre

La galàxia de l'Ull Negre (també coneguda com la galàxia del Diable, galàxia de la Bella Dorment, Messier 64, M64 o NGC4826) és una galàxia espiral situada a la constel·lació de la Cabellera de Berenice.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia de l'Ull Negre · Veure més »

Galàxia de Seyfert

WFPC2, telescopi espacial Hubble, NASA Les galàxies de Seyfert són un tipus de galàxies amb un nucli que produeix emissió de línia espectral provinent de gas altament ionitzat; deuen el seu nom a l'astrònom Carl Keenan Seyfert, que va ser el primer a identificar-les el 1943.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia de Seyfert · Veure més »

Galàxia del Triangle

La galàxia del Triangle (M33, NGC 598) és una galàxia espiral de tipus Sc que es pot observar en la constel·lació del Triangle.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia del Triangle · Veure més »

Galàxia espiral de gran disseny

Imatge de la galàxia espiral M81 (o galàxia de Bode), una galàxia espiral de gran disseny. Una galàxia espiral de gran disseny és tipus de galàxia espiral en la qual l'estructura espiral està formada per dos o més braços prominents i ben definits a diferència de les galàxies espirals floculentes, en les quals l'estructura espiral està pitjor definida.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia espiral de gran disseny · Veure més »

Galàxia espiral nana

L'NGC 5474 és un exemple de galàxia espiral nana Una galàxia espiral nana és una galàxia espiral amb una grandària inferior al normal.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia espiral nana · Veure més »

Galàxia fosca

El quàsar HE 0109-3518 prop del centre de la imatge. La radiació energètica del quàsar fa brillar les galàxies fosques Una galàxia fosca és una tipus de galàxia hipotètica composta de matèria fosca.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia fosca · Veure més »

Galàxia nana

L'Espiral magallànica, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia Una galàxia nana és una galàxia petita composta per diversos milers de milions d'estrelles, un nombre petit en comparació amb la Via Làctia, que conté entre 200 i 400 milers de milions d'estrelles.

Nou!!: Hidrogen і Galàxia nana · Veure més »

Galàxies Antennae

Les galàxies Antennae o Antena són dues galàxies interactuant en la constel·lació de Corb. Van ser descobertes en 1785 per William Herschel.

Nou!!: Hidrogen і Galàxies Antennae · Veure més »

Gamma Canis Majoris

Gamma Canis Majoris (γ Canis Majoris / γ CMa / 23 Canis Majoris és una estrella a la constel·lació Ca Major).

Nou!!: Hidrogen і Gamma Canis Majoris · Veure més »

Gamma de la Corona Boreal

Gamma de la Corona Boreal (γ Coronae Borealis) és un estel de magnitud aparent +3,81, la tercera més brillant en la constel·lació de Corona Boreal darrere d'Alphecca o Gemma (α Coronae Borealis) i Nusakan (β Coronae Borealis).

Nou!!: Hidrogen і Gamma de la Corona Boreal · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Hidrogen і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gas Blau

Dr. Hermann Blau El gas Blau (en alemany, Blaugas), versió primitiva (1904), i precursor dels gasos liquats de petroli (GLP) actuals, és un "gas combustible artificial" d'enllumenat similar al propà emprat avui dia.

Nou!!: Hidrogen і Gas Blau · Veure més »

Gas Bose

Entropia de gasos ideals clàssics i gasos ideals quàntics (gas Fermi, gas Bose) en funció de la temperatura, per a una densitat fixa de partícules. Això és per al cas de les partícules no relativistes (massives, lentes) en tres dimensions. Es poden veure algunes característiques: El gas clàssic segueix l'equació de Sackur-Tetrode. A mesura que augmenta la temperatura, els gasos Fermi i Bose s'apropen gradualment a la línia de gas clàssica. Un gas ideal de Bose és una fase mecànica quàntica de la matèria, anàloga a un gas ideal clàssic.

Nou!!: Hidrogen і Gas Bose · Veure més »

Gas combustible

Un modern contenidor d'emmagatzematge de gas Cuina de gas Un gas combustible és un gas que s'utilitza com a combustible per produir energia tèrmica mitjançant un procés de combustió.

Nou!!: Hidrogen і Gas combustible · Veure més »

Gas d'aigua

El gas d'aigua és un gas de síntesi, que conté monòxid de carboni i hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Gas d'aigua · Veure més »

Gas d'alt forn

El gas d'alt forn és una barreja de gasos que s'obté com un subproducte del ferro colat en un alt forn.

Nou!!: Hidrogen і Gas d'alt forn · Veure més »

Gas d'envasat

Un gas d'envasat, (en anglès:packaging gas) es fa servir per envasar materials sensibles com són els aliments dins un ambient amb una atmosfera protectora o modificada.

Nou!!: Hidrogen і Gas d'envasat · Veure més »

Gas de fusta

El gas d'aire és un gas combustible format per una barreja de nitrogen, monòxid de carboni i, una part mínima de diòxid de carboni i hidrogen, que s'obté per la combustió de carbó o de fusta en la presència d'una quantitat d'aire insuficient perquè sigui una combustió completa.

Nou!!: Hidrogen і Gas de fusta · Veure més »

Gas de síntesi

El gas de síntesi és un gas combustible obtingut a partir de substàncies riques en carboni (hulla, carbó, carbó de coc, nafta, biomassa) sotmeses a un procés químic a alta temperatura.

Nou!!: Hidrogen і Gas de síntesi · Veure més »

Gas ideal

Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.

Nou!!: Hidrogen і Gas ideal · Veure més »

Gas mixt

El gas mixt o gas pobre, és una barreja de N₂ CO, CO₂ i H₂, que s'obté per la combustió de carbó o de fusta en ambient d'aire i vapor d'aigua, unint d'aquesta manera el procés de producció del gas de fusta i el procés de producció del gas d'aigua, en un sol procés.

Nou!!: Hidrogen і Gas mixt · Veure més »

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Gas natural · Veure més »

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.

Nou!!: Hidrogen і Gas noble · Veure més »

Gas respirable

En submarinisme, un gas respirable és la mescla gasosa homogènia formada per oxigen i un o dos gasos inerts que s'utilitza per possibilitar la respiració dels bussos.

Nou!!: Hidrogen і Gas respirable · Veure més »

Gasificació

La gasificació és el procés que converteix la biomassa o combustible fòssil en monòxid de carboni, hidrogen, diòxid de carboni i metà.

Nou!!: Hidrogen і Gasificació · Veure més »

Gasificació integrada en cicle combinat

La gasificació integrada en cicle combinat o GICC és un sistema de producció d'energia elèctrica que utilitza gas de síntesi per impulsar una turbina de gas.

Nou!!: Hidrogen і Gasificació integrada en cicle combinat · Veure més »

Gasogen

Adler Diplomat amb gasogen (1941) El gasogen és un aparell que permet obtenir combustible gasós a partir de combustibles sòlids com el carbó, la llenya o gairebé qualsevol residu combustible.

Nou!!: Hidrogen і Gasogen · Veure més »

Gasolina

Gasolina Una gasolinera La gasolina o benzina (o encara essència) és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna.

Nou!!: Hidrogen і Gasolina · Veure més »

Gasometria arterial

En medicina, la gasometria arterial fa referència a una tècnica de monitoratge respiratòria invasiva que permet, mitjançant una mostra de sang arterial, determinar-ne el pH i les pressions parcials d'oxigen i diòxid de carboni.

Nou!!: Hidrogen і Gasometria arterial · Veure més »

Gegant blau

Comparació de Bellatrix (un gegant blau, dalt a l'esquerra), Algol (β Per) (gegant carabassa), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blau un estel de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).

Nou!!: Hidrogen і Gegant blau · Veure més »

Gegant de glaç

Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.

Nou!!: Hidrogen і Gegant de glaç · Veure més »

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Nou!!: Hidrogen і Gegant gasós · Veure més »

Gegant roig

Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Nou!!: Hidrogen і Gegant roig · Veure més »

Generació d'energia elèctrica

(Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Terrassa). En general, la generació d'energia elèctrica consisteix en la conversió d'algun tipus d'Energia primària (química, cinètica, tèrmica o lumínica, entre d'altres), en energia elèctrica.

Nou!!: Hidrogen і Generació d'energia elèctrica · Veure més »

Generador elèctric

Generadors elèctrics d'una central hidroelèctrica antiga.Generador elèctric de gasolina. Un generador elèctric és un giny capaç de transformar algun tipus d'energia, que pot ser química, mecànica o lluminosa, en electricitat.

Nou!!: Hidrogen і Generador elèctric · Veure més »

Generador electroestàtic

Un generador electroestàtic o màquina electroestàtica és un giny mecànic que produeix electricitat estàtica o electricitat d'alt voltatge i baixa intensitat de corrent continu.

Nou!!: Hidrogen і Generador electroestàtic · Veure més »

Generador electroquímic

Esquema d'una cel·la galvànica de Zn-Cu. Un generador electroquímic és un tipus de generador elèctric que converteix directament l'energia química emmagatzemada en substàncies químiques en un corrent elèctric, mitjançant una reacció química, sense passar per altres tipus d'energia com energia tèrmica, mecànica o magnètica.

Nou!!: Hidrogen і Generador electroquímic · Veure més »

George Gamow

George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.

Nou!!: Hidrogen і George Gamow · Veure més »

Germans Montgolfier

Joseph-Michel Montgolfier (Annonay, Occitània, 26 d'agost de 1740 - Balaruc-les-Bains, 26 de juny de 1810) i Jacques-Étienne Montgolfier (Annonay, Occitània, 6 o 7 de gener de 1745 - Serrières, 2 d'agost de 1799) foren els inventors de l'anomenat Montgolfier, o globus aerostàtic d'aire calent.

Nou!!: Hidrogen і Germans Montgolfier · Veure més »

Germà (compost)

El germà, o tetrahidrur de germani, és un compost químic molecular constituït per àtoms de germani i d'hidrogen, és un hidrur de fórmula GeH4.

Nou!!: Hidrogen і Germà (compost) · Veure més »

Germà (grup)

Un germà és un hidrur de germani, un compost químic constituït per molècules que contenen àtoms de germani Ge i d'hidrogen H. Presenten una fórmula general Ge_H_ amb n.

Nou!!: Hidrogen і Germà (grup) · Veure més »

Giardia lamblia

Giardia lamblia (anteriorment Lambia intestinalis i també coneguda com a Giardia duodenalis i Giardia intestinalis) és una espècie de protozou diplomonàdid paràsit que infecta el tracte gastrointestinal i causa la giardiosi, i que va ser descobert per Antoine van Leeuwenhoek.

Nou!!: Hidrogen і Giardia lamblia · Veure més »

GIOVE

GIOVE (Galileo In-Orbit Validation Element, «element de validació en òrbita del Galileo») és una part integrant del sistema ''Galileo'' de posicionament mundial.

Nou!!: Hidrogen і GIOVE · Veure més »

Glaç

Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.

Nou!!: Hidrogen і Glaç · Veure més »

Glòbul de Thackeray

Els glòbuls de Thackeray són núvols de pols opaca i densa que es troben a l'espai, coneguts com a glòbuls de Bok en la regió de formació estel·lar IC 2944.

Nou!!: Hidrogen і Glòbul de Thackeray · Veure més »

Glòbul gasós en evaporació

Un glòbul gasós en evaporació (en anglès: Evaporating gaseous globule) és una regió de gas d'hidrogen a l'espai exterior d'unes 100 unitats astronòmiques de grandària, de tal manera que l'ombra dels gasos estan protegits pels rajos UV ionitzants.

Nou!!: Hidrogen і Glòbul gasós en evaporació · Veure més »

Glòbul vermell

Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Nou!!: Hidrogen і Glòbul vermell · Veure més »

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Nou!!: Hidrogen і Glúcid · Veure més »

Glicèrid

Un triacilglicerol, els acilglicèrids més importants. Part esquerra: glicerol, part dreta de dalt a baix: àcid palmític, àcid oleic, àcid linolènic. Àcid gras Triacetina, el greix més simple possible Els glicèrids, o més correctament coneguts com a acilglicerols, són èsters formats per glicerol i àcids grassos mitjançant una reacció de condensació anomenada esterificació.

Nou!!: Hidrogen і Glicèrid · Veure més »

Gliceraldehid

Gliceraldehid és un monosacàrid triosa de fórmula química C₃H₆O₃.

Nou!!: Hidrogen і Gliceraldehid · Veure més »

Glicina

La glicina (representat per les lletres Gly o G) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.

Nou!!: Hidrogen і Glicina · Veure més »

Gliese 169

Gliese 169 (GJ 169 / HD 28343 / HIP 20917) és un estel en la constel·lació del Taure visualment situada a 55 segons d'arc de κ Tauri.

Nou!!: Hidrogen і Gliese 169 · Veure més »

Gliese 205

Gliese 205 (GJ 205 / HIP 25878 / LHS 30) és un estel a la rodalia del sistema solar que s'hi troba a 18,6 anys llum de distància.

Nou!!: Hidrogen і Gliese 205 · Veure més »

Gliese 436

Gliese 436 és una estrella de tipus nana vermella a 33,1 anys llum de la Terra a la constel·lació del Lleó.

Nou!!: Hidrogen і Gliese 436 · Veure més »

Gliese 687

Gliese 687 (GJ 687 / LHS 450 / HIP 86162) és un estel proper situat a sols 14,77 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Gliese 687 · Veure més »

Gliese 777

Gliese 777 (GJ 777) és un sistema estel·lar a la constel·lació del Cigne situat a 51,8 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Gliese 777 · Veure més »

Gliese 842.2

Gliese 842.2 (GJ 842.2 / GJ 9764 / HIP 108467 / G 263-10) és un estel a la constel·lació de Cefeu situat a 68 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Gliese 842.2 · Veure més »

Globus

Nens amb globus de diferents colors Un globus és una bufeta de cautxú, làtex, niló o neoprè que s'infla amb aire, heli o algun altre gas i es fa servir com a joguina, decoració o article de festa.

Nou!!: Hidrogen і Globus · Veure més »

Globus aerostàtic

Un globus aerostàtic o baló aerostàtic és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.

Nou!!: Hidrogen і Globus aerostàtic · Veure més »

Globus de gas

El globus D-OZAM sobrevolant Gelsenkirchen. Un globus de gas o baló de gas és un globus aerostàtic que es compon d'una funda prima i tensa, feta per exemple de làtex o teixit de seda amb hule.

Nou!!: Hidrogen і Globus de gas · Veure més »

Globus meteorològic

Globus meteorològic Rawinsonde just després del llançament. Un globus/baló meteorològic, globus/baló sonda o globus científic és un globus (específicament un tipus de globus per a altes altituds) que porta instruments meteorològics que permeten de conèixer dades com la pressió atmosfèrica, temperatura, humitat i velocitat del vent amb una radiosonda.

Nou!!: Hidrogen і Globus meteorològic · Veure més »

Greix

triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.

Nou!!: Hidrogen і Greix · Veure més »

Grup amino

Un grup amino és un grup funcional constituït per un àtom de nitrogen enllaçat o bé a dos àtoms d'hidrogen -NH2, o bé a un àtom d'hidrogen i un radical -NHR, o bé a dos radicals -NR^1R^2.

Nou!!: Hidrogen і Grup amino · Veure més »

Grup aril

El grup aril, en el context de les molècules orgàniques de la química, és qualsevol grup funcional o substituent derivat d'un hidrocarbur aromàtic (el seu símbol és Ar).

Nou!!: Hidrogen і Grup aril · Veure més »

Grup funcional

enllaç doble i l'altre amb un enllaç simple. Aquest oxigen està enllaçat també a un hidrogen (blanc). Un grup funcional, o grup característic, és un àtom, o un grup d'àtoms que confereixen propietats químiques semblants quan són presents en diferents composts orgànics.

Nou!!: Hidrogen і Grup funcional · Veure més »

Grup hidroxi

Un grup hidroxi (abans grup hidroxil o oxhidril) és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen enllaçat a un d'hidrogen, de fórmula -OH.

Nou!!: Hidrogen і Grup hidroxi · Veure més »

Grup substituent

Benzilidè Un grup substituent, abans anomenat radical, és un àtom o un grup d'àtoms que ocupen el lloc d'un àtom o més àtoms d'hidrogen de la cadena principal d'un hidrocarbur d'un grup funcional en concret.

Nou!!: Hidrogen і Grup substituent · Veure més »

Grup vinil

El grup vinil és un grup substituent emprat en nomenclatura de química orgànica de fórmula CH2.

Nou!!: Hidrogen і Grup vinil · Veure més »

Guerra nuclear

Tità II, en servei amb les Forces Aèries dels Estats Units entre 1962 i 1986. La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva.

Nou!!: Hidrogen і Guerra nuclear · Veure més »

Gust

El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.

Nou!!: Hidrogen і Gust · Veure més »

Guy Serra

Guy Serra (Vernet, 1947 - Tolosa de Llenguadoc, 2000) fou un astrofísic català, pioner de l'astronomia a nivell infraroig i submil·limètric a Europa.

Nou!!: Hidrogen і Guy Serra · Veure més »

H

La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.

Nou!!: Hidrogen і H · Veure més »

H-alfa

sèrie de Balmer. Per a l'hidrogen (Z.

Nou!!: Hidrogen і H-alfa · Veure més »

H-II (família de coets)

El H-II era un coet espacial japonès.

Nou!!: Hidrogen і H-II (família de coets) · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes grogues

Interpretació artística de Kepler-452b, un exoplaneta potencialment habitable pertanyent a una nana groga. L'habitabilitat en sistemes de nanes grogues defineix l'aptitud per a la vida dels exoplanetes pertanyents a estrelles d'aquest tipus.

Nou!!: Hidrogen і Habitabilitat en sistemes de nanes grogues · Veure més »

Habitabilitat en sistemes de nanes roges

llengua.

Nou!!: Hidrogen і Habitabilitat en sistemes de nanes roges · Veure més »

Habitabilitat planetària

Comprendre l'habitabilitat planetària és, en part, extrapolar les condicions terrestres, ja que la Terra és l'únic planeta conegut que conté vida. L'habitabilitat planetària és una mesura del potencial que té un cos astronòmic de sustentar vida.

Nou!!: Hidrogen і Habitabilitat planetària · Veure més »

Hadeà

L'Hadeà, Catarqueà, Prearqueà o Priscoà és l'eó que precedeix l'Arqueà.

Nou!!: Hidrogen і Hadeà · Veure més »

Halo de matèria fosca

cosmològica Un halo de matèria fosca és un component hipotètic d'una galàxia que embolcalla el disc galàctic i s'estén més enllà de l'extrem visible de la galàxia.

Nou!!: Hidrogen і Halo de matèria fosca · Veure més »

Halo galàctic

L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.

Nou!!: Hidrogen і Halo galàctic · Veure més »

Haloalcà

El tetrafluoroetà (un haloalcà) és un líquid clar que bull per sota de la temperatura ambient, tal s'observa a la imatge. Es pot extreure d'envasos corrents de netejadors en aerosol simplement invertint-los durant l'ús. L'haloalcà, halogenalcà o halur d'alquil és un tipus de compost químic, que químicament consisteix en un alcà modificat, com el metà o l'età, amb un o més halògens com el clor o el fluor substituint els hidrògens, convertint-los en un tipus d'halur orgànic.

Nou!!: Hidrogen і Haloalcà · Veure més »

Halogenació

Lhalogenació és el procés químic mitjançant el qual s'addicionen un o diversos àtoms d'elements del grup dels halògens (grup 17 de la taula periòdica) a una molècula orgànica.

Nou!!: Hidrogen і Halogenació · Veure més »

Halur

Model en 3 dimensions de l'estructura del Clorur potàssic Estructura del TBBPA Un halur o halogenur és qualsevol compost binari format per un halogen i un altre element que pot ser hidrogen, un metall o un altre halogen.

Nou!!: Hidrogen і Halur · Veure més »

Hans Bethe

va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.

Nou!!: Hidrogen і Hans Bethe · Veure més »

Hans Peter Jørgen Julius Thomsen

Hans Peter Jørgen Julius Thomsen, nascut el 16 de febrer de 1826 a Copenhaguen i traspassat el 13 de febrer de 1909, va ser un químic danès que destacà en el camp de la termoquímica i que enuncià el principi de Thomsen-Berthelot.

Nou!!: Hidrogen і Hans Peter Jørgen Julius Thomsen · Veure més »

Harold Clayton Urey

Harold Clayton Urey (Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1934.

Nou!!: Hidrogen і Harold Clayton Urey · Veure més »

Hèlix alfa

Vista lateral a nivell atòmic de residus d'alanina d'una hèlix α En color fúcsia, estan ressaltats dos ponts d'hidrogen, que separen l'oxigen i l'hidrogen per 2 Å. La proteïna va cap amunt, és a dir, té l'extrem amino a dalt i l'extrem carboxílic a baix. Al dibuix s'hi representa com els oxígens (de vermell) assenyalen cap amunt mentre que els grups –NH (de blau) ho fan cap avall. L'hèlix alfa, o hèlix α (alpha helix en anglès), és el motiu principal de l'estructura secundària de les proteïnes.

Nou!!: Hidrogen і Hèlix alfa · Veure més »

Hídrox

Lhídrox, és una barreja de gasos, hidrogen i oxigen, que s'usa com a gas de respiració en el busseig a gran profunditat.

Nou!!: Hidrogen і Hídrox · Veure més »

HCO

* Harvard College Observatory, observatori astronòmic de la Universitat Harvard.

Nou!!: Hidrogen і HCO · Veure més »

HD 154672

HD 1546721, també anomenada HIP 83983, és una estrella a la constel·lació de l'Altar, situada a aproximadament 214.6 anys llum de distància a la Terra, o el que seria el mateix, 65.8 parsecs.

Nou!!: Hidrogen і HD 154672 · Veure més »

HD 209458 b

HD 209458 b (tot i que a vegades anomenat no oficialment Osiris) és un planeta extrasolar que orbita HD 209458 en la constel·lació de Pegàs, a 150 anys llum de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і HD 209458 b · Veure més »

HD 217107

HD 217107 (6 G. Piscium) és un estel groc subgegant situat a uns 65 anys llum de la Terra a la constel·lació dels Peixos.

Nou!!: Hidrogen і HD 217107 · Veure més »

HD 28185

HD 28185 és una estrella nana groga semblant al Sol situada a 128 anys llum de la Terra a la constel·lació d'Eridà.

Nou!!: Hidrogen і HD 28185 · Veure més »

HE0107-5240

HE0107-5240 és una estrella gegant aproximadament a 36.000 anys llum de la Terra amb un 80% de la massa del Sol.

Nou!!: Hidrogen і HE0107-5240 · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Hidrogen і Heli · Veure més »

Heli 4

L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix. Lheli 4 (4He o He-4) és un isòtop d'heli no radioactiu i lleuger.

Nou!!: Hidrogen і Heli 4 · Veure més »

Helicobacter pylori

Helicobacter pylori és un eubacteri gramnegatiu microaeròfil que viu en diverses parts de l'estómac i el duodè.

Nou!!: Hidrogen і Helicobacter pylori · Veure més »

Heliopausa

L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.

Nou!!: Hidrogen і Heliopausa · Veure més »

Hemiaminal

Hemiaminal genèric Un hemiaminal és un grup funcional o tipus de compost químic que té un grup hidroxil i una amina unida al mateix àtom de carboni: -C(OH)(NR₂)-.

Nou!!: Hidrogen і Hemiaminal · Veure més »

Henri Giffard

Dirigible de Giffard (1852) Injector de Giffard Henri Giffard (París, 8 de febrer de 1825 - París, 14 d'abril de 1882) va ser un enginyer i inventor francès.

Nou!!: Hidrogen і Henri Giffard · Veure més »

Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.

Nou!!: Hidrogen і Henry Cavendish · Veure més »

Herbert Charles Brown

Herbert Charles Brown (Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1912 - Lafayette, Indiana, EUA, 2004) fou un químic i professor universitari estatunidenc d'origen britànic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1979.

Nou!!: Hidrogen і Herbert Charles Brown · Veure més »

Heteroàtom

La piridina és un compost heterocíclic que conté un àtom de nitrogen Un heteroàtom és qualsevol àtom diferent al carboni o l'hidrogen present en una molècula orgànica.

Nou!!: Hidrogen і Heteroàtom · Veure més »

Hexan-1,6-diamina

L'hexan-1,6-diamina (hexametilendiamina, 1,6-diaminohexà) és un compost orgànic de la classe de les amines.

Nou!!: Hidrogen і Hexan-1,6-diamina · Veure més »

Hexà

L'hexà és un hidrocarbur saturat lineal de la família dels alcans amb fórmula molecular C₆H14.

Nou!!: Hidrogen і Hexà · Veure més »

Hideki Yukawa

Hideki Yukawa (湯川 秀樹, Yukawa Hideki) (Tòquio, Japó 1907 - Kyoto, 1981) fou un físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1949 per formular la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears.

Nou!!: Hidrogen і Hideki Yukawa · Veure més »

Hidrat

Clorur de Cobalt(II) anhidre CoCl₂ Hidrat en química orgànica, és un compost format en agregar aigua o els seus elements a una molècula receptora.

Nou!!: Hidrogen і Hidrat · Veure més »

Hidrat de cloral

L'hidrat de cloral és un compost químic, un medicament, sedant i hipnòtica, a més de ser un reactiu químic i un precursor.

Nou!!: Hidrogen і Hidrat de cloral · Veure més »

Hidrazina

La hidrazina o diazà, també anomenada diazina, és un compost químic molecular la qual molècula té dos àtoms de nitrogen enllaçats i cadascun d'ell també enllaçats a dos àtoms d'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Hidrazina · Veure més »

Hidràcid

Un àcid hidràcid o simplement hidràcid és un àcid que no conté oxigen, és un compost binari format per hidrogen (H) i un element no metàl·lic (X), un (halogen) o (amfigen).

Nou!!: Hidrogen і Hidràcid · Veure més »

Hidròxid de sodi

Lhidròxid de sodi conegut com a sosa càustica, és un compost inorgànic, un hidròxid, constituït per cations sodi Na+i anions hidròxid OH-enllaçats mitjançant enllaç iònic.

Nou!!: Hidrogen і Hidròxid de sodi · Veure més »

Hidró

En química, hidró és el nom general per la forma catiònica de l'hidrogen atòmic, representat amb el símbol.

Nou!!: Hidrogen і Hidró · Veure més »

Hidrocarbur

En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.

Nou!!: Hidrogen і Hidrocarbur · Veure més »

Hidrocarbur alifàtic

Compost acíclic alifàtic: el butà Compost cíclic alifàtic: elciclobutà Els compostos alifàtics o hidrocarburs alifàtics són compostos orgànics que només contenen àtoms de carboni i hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Hidrocarbur alifàtic · Veure més »

Hidrocarbur aromàtic

Els hidrocarburs aromàtics, són polímers cíclics conjugats que compleixen la Regla de Hückel, és a dir, tenen un total de 4n+2 electrons pi a l'anell.

Nou!!: Hidrogen і Hidrocarbur aromàtic · Veure més »

Hidrodesalquilació

La hidrodesalquilació és una reacció química que sol comprendre la reacció d'un hidrocarbur aromàtic (tal com el toluè) en presència d'hidrogen gasós per formar un hidrocarbur aromàtic més simple lliure de grups funcionals.

Nou!!: Hidrogen і Hidrodesalquilació · Veure més »

Hidrodessulfuració

La hidrodessulfuració (HDS) és un procés destinat a eliminar el sofre (que és una impuresa contaminant) que es troba an les fraccions del petroli, després de diversos processos, com ara destil·lació fraccionada, destil·lació per pressió reduïda, reformat, o desintegració catalitica.

Nou!!: Hidrogen і Hidrodessulfuració · Veure més »

Hidrogen (desambiguació)

* L'hidrogen en forma d'element atòmic (H).

Nou!!: Hidrogen і Hidrogen (desambiguació) · Veure més »

Hidrogen comprimit

L'hidrogen comprimit (CGH₂ o CGH2) és l'estat gasós de l'element hidrogen mantingut sota pressió.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogen comprimit · Veure més »

Hidrogen líquid

Linde, Museu Autovision, Altlußheim, Baden-Württemberg, Alemanya. L'hidrogen líquid és l'element hidrogen en estat líquid.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogen líquid · Veure més »

Hidrogen metàl·lic

Saturn podrien tenir grans quantitats d'hidrogen metàl·lic als seus interiors (en gris a la imatge) L'hidrogen metàl·lic és una fase de la matèria de l'hidrogen en la qual es comporta com un conductor elèctric.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogen metàl·lic · Veure més »

Hidrogen sòlid

Lhidrogen sòlid s'obté a temperatures inferiors al punt de fusió de l'hidrogen, 14.01 K (-259.14 °C).

Nou!!: Hidrogen і Hidrogen sòlid · Veure més »

Hidrogen tartrat de potassi

L'hidrogen tartrat de potassi, antigament conegut com a bitartrat de potassi, crema de tàrtar o crémor tàrtar, és un compost químic amb la fórmula KC₄H₅O₆, és un subproducte de la vinificació.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogen tartrat de potassi · Veure més »

Hidrogen triatòmic

Hidrogen triatòmic o H₃ és una molècula triatòmica inestable que conté només hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogen triatòmic · Veure més »

Hidrogen verd

L'hidrogen verd (GH2 o GH2) és l'hidrogen produït utilitzant energies renovables per alimentar l'electròlisi de l'aigua.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogen verd · Veure més »

Hidrogenació

La hidrogenació és una reacció química consistent en addicionar una o més molècules d'hidrogen a un compost químic.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogenació · Veure més »

Hidrogenasa

Estructura del lloc actiu de les hidrogenases NiFe La hidrogenasa és una proteïna que pertany al grup dels enzims que catalitzen reaccions en els sistemes biológics.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogenasa · Veure més »

Hidrogencarbonat de sodi

L'hidrogencarbonat de sodi (també anomenat bicarbonat de sodi, bicarbonat sòdic, bicarbonat, carbonat àcid de sodi, E 500 ii o sal de Vichy) és un compost sòlid cristal·lí de color blanc molt soluble en aigua, amb un lleuger gust alcalí semblant al carbonat de sodi (encara que menys fort i més salat que aquest últim), de fórmula química és NaHCO₃.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogencarbonat de sodi · Veure més »

Hidrogenofilàcies

Els hidrogenofilàcias (Hydrogenophilaceae) són una petita família del fílum Proteobacteria, amb dos gèneres.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogenofilàcies · Veure més »

Hidrogenosoma

data.

Nou!!: Hidrogen і Hidrogenosoma · Veure més »

Hidroperoxil

L'hidroperoxil (HOO·) és un radical químic que representa la forma protonada del superòxid O2-.

Nou!!: Hidrogen і Hidroperoxil · Veure més »

Hidroponia

Investigació de conreu hidropònic de cebes, enciams i raves a la NASA Hidroponia (del grec: hydro, aigua, i ponos, feina) o hidrocultiu és un mètode de conreu plantes fent servir solucions químiques de nutrients minerals dins l'aigua, sense fer servir cap mena de terra.

Nou!!: Hidrogen і Hidroponia · Veure més »

Hidrosfera

cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Hidrosfera · Veure més »

Hidroxiesteroide

Pregnenolona 17-Hidroxipregnenolona Un hidroxisteroide és una molècula derivada d'un esteroide amb un hidrogen reemplaçat per un grup hidroxil.

Nou!!: Hidrogen і Hidroxiesteroide · Veure més »

Hidrur

Fitxer:Arsine-3D-balls.png|Model de boles de la molècula d'arsà AsH3 Fitxer:Arsine.png|Estructura de la molècula d'arsà AsH3 Un hidrur és un compost químic constituït per la combinació de l'hidrogen amb un o més elements diferents.

Nou!!: Hidrogen і Hidrur · Veure més »

Hidrur d'alumini

L'hidrur d'alumini és un compost sòlid polimèric que s'usa com a reductor.

Nou!!: Hidrogen і Hidrur d'alumini · Veure més »

Hidrur d'alumini i liti

L'hidrur d'alumini i liti és un compost iònic format per anions alumanur, AlH4^-, i cations liti, Li^+, de fórmula LiAlH4.

Nou!!: Hidrogen і Hidrur d'alumini i liti · Veure més »

Hidrur de calci

L'hidrur de calci és un compost químic amb fórmula CaH₂.

Nou!!: Hidrogen і Hidrur de calci · Veure més »

Hidrur de liti

L'hidrur de liti, LIH, és un compost inorgànic iònic, format per cations liti, Li+ i anions hidrur, H–.

Nou!!: Hidrogen і Hidrur de liti · Veure més »

Hidrur de potassi

L'hidrur de potassi (de fórmula KH) és un compost químic format per un hidrur d'hidrogen i potassi.

Nou!!: Hidrogen і Hidrur de potassi · Veure més »

Hidrur de sodi

L'hidrur de sodi, NaH és un representant dels hidrurs metàl·lics compostos per cations Na+ i anions H−, en contrast amb els hidrurs moleculars com el borà, metà, amoníac i aigua que són compostos covalents.

Nou!!: Hidrogen і Hidrur de sodi · Veure més »

Hidrur fonamental

Germà GeH4. Un hidrur fonamental o hidrur progenitor és una estructura d'àtoms enllaçats, no ramificada, acíclica o estructura cíclica/acíclica, que té un nom semisistemàtic o trivial i a la qual només s’han afegit àtoms d'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Hidrur fonamental · Veure més »

Himiko (pols estel·lar)

Himiko és un núvol de pols interesetel·lar localitzat al transroig de z.

Nou!!: Hidrogen і Himiko (pols estel·lar) · Veure més »

Hipòtesi de Prout

William Prout (1785-1850), retrat de Henry Wyndham Phillips. Fusió nuclear a l'interior de les estrelles. Nucleosíntesi de 4He a partir de protons, ¹H. La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Hipòtesi de Prout · Veure més »

Hipòtesi Gaia

J. Lovelock, pare de la hipòtesi de Gaia. La Hipòtesi de Gaia postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma conjunta i s'autoregulen tendint a l'equilibri.

Nou!!: Hidrogen і Hipòtesi Gaia · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: Hidrogen і Història de l'astronomia · Veure més »

Història de l'aviació

Ícar i Dèdal Fotografia de dos moderns avions d'ús militar. A dalt, un McDonnell Douglas KC-10 Estendre i a baix un Northrop Grumman B-2 Spirit. La història de l'aviació es remunta al dia en què l'ésser humà prehistòric es va parar a observar el vol dels ocells i d'altres animals voladors.

Nou!!: Hidrogen і Història de l'aviació · Veure més »

Història de l'electricitat

Gravat mostrant la teoria del galvanisme segons els experiments de Luigi Galvani. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', 1792 La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic.

Nou!!: Hidrogen і Història de l'electricitat · Veure més »

Història de l'electroquímica

El físic alemany Otto von Guericke al costat del seu generador elèctric, mentre realitzava un experiment La història de l'electroquímica, sent aquesta una branca de la fisicoquímica, va travessar per diversos canvis fins a la seva evolució des dels primers imants en els segles  i, a teories més desenvolupades involucrant les càrregues elèctriques, conductivitat i modelatge matemàtic en el on el fenomen de l'electroquímica es va entendre millor per si mateix.

Nou!!: Hidrogen і Història de l'electroquímica · Veure més »

Història de la mecànica quàntica

llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.

Nou!!: Hidrogen і Història de la mecànica quàntica · Veure més »

Història de la química

El foc La història de la química és la història des de l'antiguitat als nostres dies de la ciència química i dels seus precedents, en particular, l'alquímia.

Nou!!: Hidrogen і Història de la química · Veure més »

Història de la taula periòdica

400x400px La taula periòdica és una ordenació dels elements químics per ordre creixent de nombre atòmic i de manera que queden agrupats els que tenen propietats semblants en les columnes.

Nou!!: Hidrogen і Història de la taula periòdica · Veure més »

Història de la Terra

La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.

Nou!!: Hidrogen і Història de la Terra · Veure més »

Història del transport

Mitjans de transport, en una il·lustració del 1922. Un carrer concorregut ple de vehicles a Bangkok. A mesura que la població de la Terra augmenti, també es fa pressió sobre el transport La història del transport ha evolucionat amb el desenvolupament de la cultura humana.

Nou!!: Hidrogen і Història del transport · Veure més »

Història del vol espacial

L'astronauta Piers Sellers durant la tercera activitat extravehicular de la missió STS-121 La història del vol espacial comprèn els intents de l'ésser humà d'explorar l'univers i els objectes celestes del sistema solar mitjançant l'enviament de dispositius robòtics (satèl·lits, sondes i robots) o naus espacials controlades pels equips humans a l'espai.

Nou!!: Hidrogen і Història del vol espacial · Veure més »

Histidina

La histidina (abreujada His o H) o àcid 2-Amino-3-(1H-imidazole-4-il) propanoic és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.

Nou!!: Hidrogen і Histidina · Veure més »

Hormona

L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.

Nou!!: Hidrogen і Hormona · Veure més »

HSQLDB

HSQLDB és un sistema de gestió de bases de dades relacionals, està escrit en el llenguatge de programació Java.

Nou!!: Hidrogen і HSQLDB · Veure més »

HZD

llengua.

Nou!!: Hidrogen і HZD · Veure més »

I Zwicky 18

La Galàxia I Zwicky 18 és una galàxia nana irregular situada a 45 milions d'anys llum de la Terra en direcció a la Constel·lació Ossa Major.

Nou!!: Hidrogen і I Zwicky 18 · Veure més »

Ió d'hidrur d'heli

El catió hidroheli(1+), HeH+, també conegut com a ió d'hidrur d'heli o ió molecular d'hidrur d'heli, és un ió positivament carregat format per la reacció d'un protó amb un àtom d'heli en la fase de gas.

Nou!!: Hidrogen і Ió d'hidrur d'heli · Veure més »

Ió hidrogen

Ió hidrogen és el terme recomanat per la IUPAC com un terme general per a tots els ions d'hidrogen i els seus isòtops.

Nou!!: Hidrogen і Ió hidrogen · Veure més »

Ió monoatòmic

Un ió monoatòmic ion és un ió que consta d'un o més àtoms d'un únic element (a diferència de l'ió poliatòmic, el qual consta de més d'un element en cada ió).

Nou!!: Hidrogen і Ió monoatòmic · Veure més »

Ictíneo I

L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol.

Nou!!: Hidrogen і Ictíneo I · Veure més »

Il·luminació amb triti

La il·luminació amb triti, en anglès: Tritium illumination és l'ús del triti, com isòtop radioactiu de l'hidrogen, per a crear llum, visible.

Nou!!: Hidrogen і Il·luminació amb triti · Veure més »

Illa Danesa

L'illa Danesa (en noruec: Danskøya) és una illa situada a l'arxipèlag de Svalbard, Noruega, a l'oceà Àrtic.

Nou!!: Hidrogen і Illa Danesa · Veure més »

Imatge per ressonància magnètica

La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per a visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.

Nou!!: Hidrogen і Imatge per ressonància magnètica · Veure més »

Inclusió (mineralogia)

d'hidrocarburs En mineralogia, una inclusió és qualsevol material que ha quedat atrapat dins d'un mineral durant la seva formació.

Nou!!: Hidrogen і Inclusió (mineralogia) · Veure més »

Infraestructura d'hidrogen

Un tràiler que transporta hidrogen des del punt de producció. La infraestructura d'hidrogen es refereix a tots els elements estructurals que proveeixen els mecanismes per crear, transportar, emmagatzemar i abastar hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Infraestructura d'hidrogen · Veure més »

Inositol

L'inositol o inosita (compost del qual la forma mio-inositol o cis-1,2,3,5-trans-4,6-ciclohexanhexol és la més abundant a la naturalesa) és un polialcohol cíclic de sis àtoms de carboni, cadascun amb un grup alcohol (-OH).

Nou!!: Hidrogen і Inositol · Veure més »

Institut Català d'Investigació Química

L'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) és una fundació privada creada l'any 2000 per la Generalitat de Catalunya, amb participació de la Universitat Rovira i Virgili i de les empreses Esteve, BASF, Repsol i Bayer, i que inicià les activitats els 2004, amb l'objectiu de convertir-se en un centre d'excel·lència quant a la recerca en el camp de la química.

Nou!!: Hidrogen і Institut Català d'Investigació Química · Veure més »

Institut Mèdic Valencià

L'Institut Mèdic Valencià és una corporació científica que va ser promoguda per metges i farmacèutics encapçalats per Lluís Bertrán i Besante, i fundada oficialment el 31 de març de 1841.

Nou!!: Hidrogen і Institut Mèdic Valencià · Veure més »

Insuficiència renal aguda

La insuficiència renal aguda (IRA) és una insuficiència renal de ràpida aparició.

Nou!!: Hidrogen і Insuficiència renal aguda · Veure més »

Intoxicació alcohòlica

La intoxicació alcohòlica (també coneguda com a borratxera o embriaguesa), és un estat psicològic causat per un alt nivell d'etanol (alcohol) en sang d'una persona o animal.

Nou!!: Hidrogen і Intoxicació alcohòlica · Veure més »

Introducció a la teoria de grups

Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.

Nou!!: Hidrogen і Introducció a la teoria de grups · Veure més »

Ionització de l'aigua

La ionització de l'aigua és una reacció d'ionització en aigua pura o una solució aquosa, en la qual una molècula d'aigua, H₂O, perd el nucli d'un dels seus àtoms d'hidrogen per esdevenir un ió hidròxid, OH–.

Nou!!: Hidrogen і Ionització de l'aigua · Veure més »

Iota Canis Majoris

Iota Canis Majoris (ι CMa / 20 Canis Majoris / HD 51309) és un estel en la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,39.

Nou!!: Hidrogen і Iota Canis Majoris · Veure més »

Iota d'Hèrcules

Iota d'Hèrcules (ι Herculis) és un estel en la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +3,79.

Nou!!: Hidrogen і Iota d'Hèrcules · Veure més »

Irving Langmuir

Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.

Nou!!: Hidrogen і Irving Langmuir · Veure més »

Isòbar

Un núclid isòbar és un núclid que té igual nombre màssic A respecte a un altre amb el qual es compara, tot i que no necessàriament igual nombre atòmic Z. Altrament dit, dos isòbars són dos núclids amb igual nombre de nucleons, és a dir als quals la suma de protons i neutrons dona el mateix nombre.

Nou!!: Hidrogen і Isòbar · Veure més »

Isòmer

Els tres isòmers de fluorofenol tenen la mateixa fórmula C6H5OF, però amb el fluor situat en posicions diferents, i això dona lloc a variacions en les seves propietats. Un isòmer és un compost que presenta isomeria.

Nou!!: Hidrogen і Isòmer · Veure més »

Isòmers d'espín de l'hidrogen

Isòmers d'espín de l'hidrogen molecular Els isòmers d'espín de l'hidrogen molecular, en anglès: Spin isomers of hydrogen, es presenten en dues formes isomèriques, una amb dos espín de protó alineats de forma paral·lela (ortohidrogen), i l'altra amb els dos espín de protons alineats antiparal·lelament (parahidrogen).

Nou!!: Hidrogen і Isòmers d'espín de l'hidrogen · Veure més »

Isòtop

Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.

Nou!!: Hidrogen і Isòtop · Veure més »

Isòtops de l'hidrogen

El Proti, és l'isòtop de l'hidrogen més comú, té un protó i un electró. És l'únic isòtop que no té neutrons. L'hidrogen (H) (massa atòmica estàndard: 1.00794(7) u) té tres isòtops naturals, que s'escriuen ¹H, ²H, i 3H.

Nou!!: Hidrogen і Isòtops de l'hidrogen · Veure més »

Isòtops de l'oxigen

18O a la d'he Hi ha tres isòtops d'oxigen estables que fan que l'oxigen (O) tingui una massa atòmica de 15.9994(3) u. A més l'oxigen presenta 14 isòtops inestables.

Nou!!: Hidrogen і Isòtops de l'oxigen · Veure més »

Isotopòleg

Els isotopòlegs són molècules que difereixen només en la seva composició isotòpica.

Nou!!: Hidrogen і Isotopòleg · Veure més »

Itri

L'itri és l'element químic de símbol Y i nombre atòmic 39.

Nou!!: Hidrogen і Itri · Veure més »

Ivy Mike

Bola de foc emergent originada per l'explosió d'Ivy Mike Ivy Mike (31 d'octubre del 1952) fou la primera bomba d'hidrogen (bomba termonuclear de fusió nuclear).

Nou!!: Hidrogen і Ivy Mike · Veure més »

Izar (estrella)

Izar (Èpsilon del Bover / ε Bootis) és el segon estel més brillant a la constel·lació del Bover, amb magnitud aparent +2,35.

Nou!!: Hidrogen і Izar (estrella) · Veure més »

Jacques Charles

Jacques Alexandre César Charles (Beaugency, Loiret, França, 2 o 12 de novembre de 1746 – París, 7 d'abril de 1823) fou un inventor i físic francès.

Nou!!: Hidrogen і Jacques Charles · Veure més »

Jamborita

La jamborita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada l'any 1973 per Noris Morandi i Giorgio Dalrio en honor de John Leslie Jambor, un mineralogista canadenc del Servei Geològic del Canadà, el qual va descriure, o va participar en la descripció, 31 minerals. Com a part d'una reevaluació recent (2012) de la nomenclatura del supergrup de l'hidrotalcita, la jamborita va ser identificada com a espècie qüestionable que requeria de ser més investigada. L'any 2014 va ser redefinida com a espècie vàlida per la IMA.

Nou!!: Hidrogen і Jamborita · Veure més »

James Dewar

'''Sir James Dewar''' Sir James Dewar FRS (Kincardine-on-Forth, 20 de setembre de 1842 - Londres, 27 de març de 1923) va ser un físic i químic escocès.

Nou!!: Hidrogen і James Dewar · Veure més »

James Lovelock

James Ephraim Lovelock, CH CBE, FRS (Letchworth, Hertfordshire, Anglaterra, 26 de juliol de 1919 - Abbotsbury, Dorset, Anglaterra, 26 de juliol de 2022) va ser un químic atmosfèric, inventor i escriptor anglès que va treballar de manera independent.

Nou!!: Hidrogen і James Lovelock · Veure més »

James Mason Crafts

James Mason Crafts (8 de març de 1839 – 20 de juny de 1917) va ser un químic estatunidenc, conegut pel desenvolupament de les reaccions d'alquilació i acilació Friedel-Crafts amb Charles Friedel el 1876.

Nou!!: Hidrogen і James Mason Crafts · Veure més »

Júlio César Ribeiro de Sousa

-escrit, segons les regles ortogràfiques de l'època, Júlio Cézar Ribeiro de Souza- va ser un inventor, aviador, militar i escriptor brasiler, precursor de la dirigibilitat aèria en la dècada del 1880.

Nou!!: Hidrogen і Júlio César Ribeiro de Sousa · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Hidrogen і Júpiter (planeta) · Veure més »

Jean Baptiste Perrin

Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Hidrogen і Jean Baptiste Perrin · Veure més »

Jean Servais Stas

Jean Servais Stas Jean Servais Stas (Lovaina, 21 d'agost de 1813 − Sint-Gillis-Obbrussel (Brussel·les), 13 de desembre de 1891), fou un químic analític belga.

Nou!!: Hidrogen і Jean Servais Stas · Veure més »

Jean-Antoine Chaptal

Jean-Antoine Claude, comte Chaptal de Chanteloup, nascut el 4 de juny de 1756 a Nojaret, Lozère i traspassat el 30 de juliol de 1832 a París, va ésser un home d'estat i químic francès.

Nou!!: Hidrogen і Jean-Antoine Chaptal · Veure més »

Jeremy Rifkin

Jeremy Rifkin (Denver, Colorado, 26 de gener de 1945) és un sociòleg, economista, escriptor, orador, assessor polític i activista nord-americà. Rifkin investiga l'impacte dels canvis científics i tecnològics en l'economia, en la força de treball, en la societat i en el medi ambient.

Nou!!: Hidrogen і Jeremy Rifkin · Veure més »

Johann Balmer

Johann Jakob Balmer (Lausen, 1 de maig de 1825 - Basilea, 12 de març de 1898), va ser un físic i matemàtic suís.

Nou!!: Hidrogen і Johann Balmer · Veure més »

Johann Josef Loschmidt

Johann Josef Loschmidt, (Počerny, avui part de Karlovy Vary, 15 de març de 1821 - Viena, 8 de juliol de 1895) va ser un químic i físic austríac recordat per ser el primer a donar la primera estimació del nombre d'Avogadro el 1865.

Nou!!: Hidrogen і Johann Josef Loschmidt · Veure més »

Johann Wilhelm Ritter

Johann Wilhelm Ritter Johann Wilhelm Ritter (Samitz, Silèsia, 16 de desembre del 1776 - Múnic, Baviera, 23 de gener del 1810), és un físic i químic alemany.

Nou!!: Hidrogen і Johann Wilhelm Ritter · Veure més »

Johann Wolfgang Döbereiner

Johann Wolfgang Döbereiner (13 o 15 de desembre de 1780, Hof an der Saale - Baviera - 24 de març de 1849, Jena, Saxònia).

Nou!!: Hidrogen і Johann Wolfgang Döbereiner · Veure més »

Johannes Diderik van der Waals

Johannes Diderik van der Waals (Leiden, Països Baixos 1837 - Amsterdam, Països Baixos 1923) fou un professor i físic neerlandès, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1910 pel seu treball sobre l’equació d'estat de gasos i líquids.

Nou!!: Hidrogen і Johannes Diderik van der Waals · Veure més »

John Alexander Reina Newlands

John Alexander Reina Newlands (26 de novembre de 1837 - 29 de juliol de 1898) va ser un químic analític anglès que va preparar en 1863 la primera taula periòdica dels elements establerta segons les seves masses atòmiques, i que va assenyalar la llei de les vuitenes, segons la qual cada vuit elements tenen propietats similars.

Nou!!: Hidrogen і John Alexander Reina Newlands · Veure més »

John Craig Venter

John Craig Venter (14 d'octubre del 1946, Salt Lake City) és un biòleg i home de negocis estatunidenc.

Nou!!: Hidrogen і John Craig Venter · Veure més »

John Dobson

John Lowry Dobson (14 de setembre de 1915 - 15 de gener de 2014) va ser un divulgador de l'astronomia amateur.

Nou!!: Hidrogen і John Dobson · Veure més »

Josep Font i Cierco

Josep Font i Cierco (Barcelona, 19 de novembre de 1938) és un químic català.

Nou!!: Hidrogen і Josep Font i Cierco · Veure més »

Joseph Louis Proust

Joseph Louis Proust, químic francès nascut el 26 de setembre de 1754 a Angers, França, i traspassat el 5 de juliol de 1826 a la mateixa localitat.

Nou!!: Hidrogen і Joseph Louis Proust · Veure més »

Joseph-Louis Gay-Lussac

Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.

Nou!!: Hidrogen і Joseph-Louis Gay-Lussac · Veure més »

Juan Manuel de Aréjula y Pruzet

Juan Manuel de Aréjula y Pruzet, nascut a Lucena, Còrdova, el 1755 i traspassat a Londres el 16 de novembre de 1830, fou un químic i metge espanyol, que introduí la nova química de Lavoisier a Espanya juntament amb el seu mestre Pedro Gutiérrez Bueno.

Nou!!: Hidrogen і Juan Manuel de Aréjula y Pruzet · Veure més »

Julius Lothar Meyer

Julius Lothar Meyer, nascut el 19 d'agost de 1830 a Varel, Baixa Saxònia, i traspassat l'11 d'abril de 1895 a Tübingen, fou un metge i químic alemany i contemporani competidor de Dmitri Mendeléiev que va crear la primera taula periòdica dels elements químics.

Nou!!: Hidrogen і Julius Lothar Meyer · Veure més »

Justus von Liebig

Justus Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803 – Múnic, Baviera, 18 d'abril de 1873), va ser un químic alemany que va fer importants contribucions a la química agrícola i biològica i va ser considerat com un dels fundadors de la química orgànica.

Nou!!: Hidrogen і Justus von Liebig · Veure més »

K2-18b

K2-18b, també conegut com EPIC 201912552 b, és un exoplaneta que orbita al voltant de la nana vermella K2-18, situat a lluny de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і K2-18b · Veure més »

Kappa de la Corona Boreal

Kappa de la Corona Boreal (κ Coronae Borealis) és un estel a la constel·lació de la Corona Boreal de magnitud aparent +4,82.

Nou!!: Hidrogen і Kappa de la Corona Boreal · Veure més »

Kaus Australis

Kaus Australis a la seva constel·lació Kaus Australis (Èpsilon Sagittarii / ε Sgr / 20 Sgr) és l'estrella més brillant de la constel·lació de Sagitari encara que tingui la denominació de Bayer «èpsilon», la cinquena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Hidrogen і Kaus Australis · Veure més »

Kepler-11

Kepler-11 és un estel similar al Sol amb un sistema d'almenys sis exoplanetes amb òrbites de període curts, es va anunciar el 2 de febrer del 2011.

Nou!!: Hidrogen і Kepler-11 · Veure més »

Kepler-11d

Kepler-11d és un exoplaneta descobert en l'òrbita de l'estel similar al Sol Kepler-11.

Nou!!: Hidrogen і Kepler-11d · Veure més »

Kepler-11e

Kepler-11e és un exoplaneta descobert en òrbita a l'estel de tipus solar Kepler-11.

Nou!!: Hidrogen і Kepler-11e · Veure més »

Kepler-11g

Kepler- 11g és un exoplaneta descobert en l'òrbita de l'estel de tipus solar Kepler-11 per la nau espacial Kepler, a NASA satèl·lit que s'encarrega de la cerca de planetes terrestres.

Nou!!: Hidrogen і Kepler-11g · Veure més »

Kepler-186e

Kepler-186e és un dels cinc exoplanetes trobats al voltant de l'estel Kepler-186, a la constel·lació del Cigne (Cygnus), a 492,5 anys llum de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Kepler-186e · Veure més »

Kepler-186f

Kepler-186f és un exoplaneta orbitant la nana vermella Kepler-186, a 500 anys llum de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Kepler-186f · Veure més »

Kepler-9c

Kepler-9c és un dels primers set planetes extrasolars, exoplanetes, descoberts per la Missió Kepler de la NASA, i un d'almenys dos planetes que orbiten l'estrella Kepler-9.

Nou!!: Hidrogen і Kepler-9c · Veure més »

Kevlar

Estructura molecular del Kevlar El Kevlar ® és un polímer, concretament una poliamida de fibres estan basades en poliparafenilè tereftalamida, molècula rígida que facilita aconseguir una configuració de cadena totalment estesa (recta).

Nou!!: Hidrogen і Kevlar · Veure més »

Khi del Serpentari

Khi del Serpentari (χ Ophiuchi) és un estel de magnitud aparent +4,42 situada en la constel·lació del Serpentari.

Nou!!: Hidrogen і Khi del Serpentari · Veure més »

Ksora

Ksora (δ Cassiopeiae / δ Cas / 37 Cassiopeiae) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Cassiopea amb magnitud aparent +2,66.

Nou!!: Hidrogen і Ksora · Veure més »

La Superba

La Superba (Y dels Llebrers / Y Canum Venaticorum) és un estel de la constel·lació dels Llebrers, notable pel seu profund color vermell.

Nou!!: Hidrogen і La Superba · Veure més »

Lambda Cephei

Lambda Cephei (λ Cep / 22 Cephei) és un estel a la constel·lació de Cefeu de magnitud aparent +5,05.

Nou!!: Hidrogen і Lambda Cephei · Veure més »

Lantanoide

Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).

Nou!!: Hidrogen і Lantanoide · Veure més »

Laurionita

La laurionita és un mineral de plom, clor, oxigen i hidrogen, químicament és una hidroxisal, un hidroxiclorur de fórmula química PbCl(OH), incolora, duresa 3-3,5 i una densitat de 6,212-6,241 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Nou!!: Hidrogen і Laurionita · Veure més »

Làmpada de Döbereiner

Làmpada de Döbereiner La làmpada de Döbereiner és un encenedor inventat en 1823 pel químic alemany Johann Wolfgang Döbereiner i va romandre en ús fins al començament de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Hidrogen і Làmpada de Döbereiner · Veure més »

Làser de diòxid de carboni

El làser de diòxid de carboni, o làser de CO₂, és un tipus de làser de gas destacable per la seva gran potència.

Nou!!: Hidrogen і Làser de diòxid de carboni · Veure més »

Límit d'Eddington

η Carinae pot ser el resultat d'un traspàs del límit d'Eddington El límit d'Eddington, o lluminositat d'Eddington, és un valor màxim de lluminositat què pot passar a través d'una capa de gas en equilibri hidroestàtic, suposant una simetria esfèrica.

Nou!!: Hidrogen і Límit d'Eddington · Veure més »

Línia de congelament

En astronomia o ciència planetària, la línia de congelament, també coneguda com la línia de congelació o línia de neu o línia de gel, es refereix en particular a la distància en la nebulosa solar des del centre del protosol on està prou freda perquè els compostos d'hidrogen, com l'aigua, amoníac i metà puguin condensar-se en grans de gel sòlid.

Nou!!: Hidrogen і Línia de congelament · Veure més »

Línies de Fraunhofer

En física, les línies de Fraunhofer o ratlles de Fraunhofer són un conjunt de línies espectrals que reben el seu nom en honor del físic alemany Joseph von Fraunhofer (1787-1826).

Nou!!: Hidrogen і Línies de Fraunhofer · Veure més »

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Nou!!: Hidrogen і Lípid · Veure més »

Lev Xúbnikov

Lev Vassílievitx Xúbnikov (rus: Лев Васи́льевич Шу́бников; ucraïnès: Лев Васильович Шубников) (9 de setembre de 1901 – 10 de novembre de 1937) va ser un físic experimental soviètic que treballà a Rússia, els Països Baixos i Ucraïna.

Nou!!: Hidrogen і Lev Xúbnikov · Veure més »

Lignit

El lignit és una varietat del carbó de qualitat intermèdia entre el carbó de torba i el bituminós.

Nou!!: Hidrogen і Lignit · Veure més »

Litòtrof

Els litòtrofs són un grup divers d'organismes que fan servir substrat inorgànic (normalment d'origen mineral) per obtenir equivalents reductors per al seu ús en la biosíntesi (per exemple, en la fixació de diòxid de carboni) o conservació de l'energia (és a dir, la producció d'ATP) a través de la respiració aeròbica o anaeròbica.

Nou!!: Hidrogen і Litòtrof · Veure més »

Liti

El liti és l'element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Nou!!: Hidrogen і Liti · Veure més »

Llei d'Avogadro

Amedeo Avogadro La llei d'Avogadro, també coneguda com a llei d'Avogadro-Ampère, diu que si la temperatura i la pressió d'un gas són constants, el volum del gas és proporcional al nombre de molècules d'aquests.

Nou!!: Hidrogen і Llei d'Avogadro · Veure més »

Llei de Charles i Gay-Lussac

Llei de Charles i Gay-Lussac La llei de Charles i Gay-Lussac (també anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) és una de les lleis dels gasos.

Nou!!: Hidrogen і Llei de Charles i Gay-Lussac · Veure més »

Llei de Henry

L'aigua carbònica dels sifons pot sortir gràcies a que la pressió sobre el líquid es manté alta perquè se'n desprèn del líquid La llei de Henry relaciona la solubilitat d'un gas en un líquid amb la pressió parcial del gas.

Nou!!: Hidrogen і Llei de Henry · Veure més »

Llei dels gasos ideals

La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, P, el volum, V, la temperatura, T, i la quantitat de substància, n, d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.

Nou!!: Hidrogen і Llei dels gasos ideals · Veure més »

Llei dels volums de combinació

Joseph Louis Gay-Lussac La llei dels volums de combinació va ser enunciada el 1808 pel químic francès Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) a conseqüència de les experiències realitzades amb diferents reaccions químiques entre gasos.

Nou!!: Hidrogen і Llei dels volums de combinació · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Nou!!: Hidrogen і Llet · Veure més »

Llista d'elements per nom

Aquesta és una llista d'elements químics ordenada per nom, amb un codi de color per cada tipus d'element.

Nou!!: Hidrogen і Llista d'elements per nom · Veure més »

Llista d'elements per símbol

Llista d'elements químics ordenats alfabèticament segons el seu símbol Categoria:Elements químics Elements.

Nou!!: Hidrogen і Llista d'elements per símbol · Veure més »

Llista d'elements químics

Aquesta és una llista d'elements químics ordenada per nombre atòmic, amb un codi de color per cada tipus d'element.

Nou!!: Hidrogen і Llista d'elements químics · Veure més »

Llista d'elements químics per períodes

* Elements del període 1.

Nou!!: Hidrogen і Llista d'elements químics per períodes · Veure més »

Llista d'energies d'ionització molar dels elements

Gràfic de la primera energia d'ionització en eV Les taules a continuació són una llista d'energies d'ionització molar dels elements, mesurades en kJ·mol-1.

Nou!!: Hidrogen і Llista d'energies d'ionització molar dels elements · Veure més »

Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 22 (Física) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Nou!!: Hidrogen і Llista d'especialitats 22 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Llista d'especialitats 23 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 23 (Química) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Nou!!: Hidrogen і Llista d'especialitats 23 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic

El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita.

Nou!!: Hidrogen і Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic · Veure més »

Llista de compostos inorgànics

Aquest llistat conté els compostos inorgànics més comuns emprats en els laboratoris i en les indústries.

Nou!!: Hidrogen і Llista de compostos inorgànics · Veure més »

Llista de compostos inorgànics (bloc s)

No hi ha compostos.

Nou!!: Hidrogen і Llista de compostos inorgànics (bloc s) · Veure més »

Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».

Nou!!: Hidrogen і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »

Llista de la pressió de vapor dels elements químics

A continuació es mostra llista de la pressió de vapor dels elements químics.

Nou!!: Hidrogen і Llista de la pressió de vapor dels elements químics · Veure més »

Llista de planetes extrasolars

A continuació es presenta una llista de les estrelles amb planetes extrasolars confirmats.

Nou!!: Hidrogen і Llista de planetes extrasolars · Veure més »

Llista de roques sedimentàries

En aquesta llista de roques sedimentàries s'enumeren alfabèticament un total de 109 roques sedimentàries, entre les quals n'hi ha tant de detrítiques com de químiques, orgàniques, carbonàtiques o combustibles com ara el carbó.

Nou!!: Hidrogen і Llista de roques sedimentàries · Veure més »

Llista de valències dels elements

A continuació hi ha una llista d'elements més comuns amb la seva valència.

Nou!!: Hidrogen і Llista de valències dels elements · Veure més »

Lluentor de Fermi

llengua.

Nou!!: Hidrogen і Lluentor de Fermi · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Hidrogen і Lluna · Veure més »

Lockheed SR-71 Blackbird

El Lockheed SR-71, conegut també de manera extraoficial com a Blackbird («merla» en català) i pels seus tripulants com a Habu, era un avió de reconeixement estratègic de llarg abast capaç de superar la velocitat de Mach 3, fins ara l'avió tripulat més ràpid del món, desenvolupat a partir dels avions Lockheed YF-12 i A-12 pel grup Skunk Works de la companyia Lockheed.

Nou!!: Hidrogen і Lockheed SR-71 Blackbird · Veure més »

Louis Bernard Guyton de Morveau

Louis Bernard Guyton de Morveau (Dijon, 4 de gener del 1737 - París, 2 de gener del 1816), fou un químic i polític francès.

Nou!!: Hidrogen і Louis Bernard Guyton de Morveau · Veure més »

Luciferina

Luciferina del tipus firefly: color groc.

Nou!!: Hidrogen і Luciferina · Veure més »

Luis Walter Álvarez

va ser un físic experimental, inventor i professor nord-americà, d'avantpassats espanyols que va rebre el Premi Nobel de Física el 1968 pel desenvolupament de la cambra de bombolles d'hidrogen que va permetre descobrir estats de ressonància en la física de partícules.

Nou!!: Hidrogen і Luis Walter Álvarez · Veure més »

LZ 126

L'USS ''Los Angeles'' ancorat al petrolier reconstituït USS ''Patoka'' El zepelí LZ 126, més tard ZR-3 "USS Los Angeles" al servei de la Marina dels EUA, va ésser una aeronau construïda entre 1923 i 1924 a Friedrichshafen.

Nou!!: Hidrogen і LZ 126 · Veure més »

LZ 129 Hindenburg

L'LZ 129 Hindenburg és el dirigible o zepelí més conegut de la companyia Zeppelin anomenat així pel president o canceller alemany Paul von Hindenburg.

Nou!!: Hidrogen і LZ 129 Hindenburg · Veure més »

LZ 130 Graf Zeppelin II

El Graf Zeppelin II (Deutsche Luftschiff Zeppelin #130; codi de registre: D-LZ 130) va ser l'últim dels dirigibles alemanys construïts per la Zeppelin Luftschiffbau durant el període entre la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Hidrogen і LZ 130 Graf Zeppelin II · Veure més »

Magma

El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).

Nou!!: Hidrogen і Magma · Veure més »

Magnesiohornblenda

La magnesiohornblenda és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del nom arrel hornblenda, dins dels amfíbols.

Nou!!: Hidrogen і Magnesiohornblenda · Veure més »

Magnetosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.

Nou!!: Hidrogen і Magnetosfera · Veure més »

Malabsorció

Malabsorció o la síndrome de malabsorció és un trastorn de la digestió causat per la dificultat per assimilar, absorbir, o digerir els nutrients que es troben en els aliments al llarg del tracte gastrointestinal.

Nou!!: Hidrogen і Malabsorció · Veure més »

Margarita

La margarita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec margaron (perla).

Nou!!: Hidrogen і Margarita · Veure més »

Margaritasita

La margaritasita és un mineral uranil-vanadat de la classe dels minerals òxids que pertany al grup de la carnotita.

Nou!!: Hidrogen і Margaritasita · Veure més »

Markab

Markab a la constel·lació ''Pegasi''. Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045) http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol.

Nou!!: Hidrogen і Markab · Veure més »

Mars Orbiter Mission

El Mars Orbiter Mission (MOM), informalment anomenat Mangalyaan (en मंगलयान), ("nau marciana") és un orbitador de Mart que va ser enlairat amb èxit en òrbita terrestre el 5 de novembre de 2013 per la Indian Space Research Organisation (ISRO).

Nou!!: Hidrogen і Mars Orbiter Mission · Veure més »

Mars Science Laboratory

El Mars Science Laboratory (Laboratori de Ciència de Mart o MSL), és una missió de la NASA amb la finalitat de posar i operar un vehicle robòtic anomenat Curiosity (Curiositat), sobre la superfície de Mart.

Nou!!: Hidrogen і Mars Science Laboratory · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Hidrogen і Mart (planeta) · Veure més »

Massa atòmica

Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.

Nou!!: Hidrogen і Massa atòmica · Veure més »

Massa atòmica relativa

taules periòdiques. La massa atòmica relativa, símbolitzada A, és la raó de la massa d'un àtom respecte de la dotzena part de la massa de l'isòtop de carboni 12C.

Nou!!: Hidrogen і Massa atòmica relativa · Veure més »

Massa molar

La massa molar, simbolitzada M, d'una substància pura és la massa d'un mol d'aquesta substància, expressada habitualment en g/mol.

Nou!!: Hidrogen і Massa molar · Veure més »

Masuyita

La masuyita és un mineral de plom, urani, oxigen i hidrogen, químicament és un òxid i hidròxid de plom(II) i de dioxidourani trihidratat, de fórmula Pb(UO₂)₃O3(OH)₂·3H₂O, de color taronja amb diferents tonalitats, una densitat de 5,08 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Nou!!: Hidrogen і Masuyita · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Hidrogen і Matèria · Veure més »

Matèria de Rydberg

La matèria de Rydberg és un estat de la matèria format per àtoms de Rydberg que es va predir, cap a 1980, per part d'É.

Nou!!: Hidrogen і Matèria de Rydberg · Veure més »

Material

Dos materials diferents, comparats de manera macroscòpica, microscòpica i nanoscòpica respectivament, d'esquerra dreta Un material és una substància sòlida amb estructura i propietats homogènies que s'utilitza per a la fabricació de productes, incloent habitatge, transport, vestits, comunicacions, alimentació, lleure i altres.

Nou!!: Hidrogen і Material · Veure més »

Max Planck

fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Nou!!: Hidrogen і Max Planck · Veure més »

Màquina de vapor

Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.

Nou!!: Hidrogen і Màquina de vapor · Veure més »

Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè

Evolució del clima durant els últims 65 milions d'anys. El màxim tèrmic del Paleocè-Eocè apareix marcat amb les sigles «MTPE» i probablement és subestimat per un factor d'entre 2 i 4 a causa d'una estimació imprecisa en el mostratge de dades. El màxim tèrmic del Paleocè-Eocè (MTPE) fou un canvi climàtic sobtat que marcà la fi del Paleocè i l'inici de l'Eocè, fa 56 milions d'anys.

Nou!!: Hidrogen і Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè · Veure més »

Mètode de Zanstra

El mètode de Zanstra és un mètode per determinar la temperatura de les estrelles centrals de les nebuloses planetàries.

Nou!!: Hidrogen і Mètode de Zanstra · Veure més »

Mètodes de captura de diòxid de carboni

Els mètodes de captura de diòxid de carboni son procediments químics que es fan servir per reduir la concentració d'aquest gas amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera.

Nou!!: Hidrogen і Mètodes de captura de diòxid de carboni · Veure més »

Méthode de Nomenclature Chimique

El Méthode de Nomenclature Chimique, en català Mètode de Nomenclatura Química, és un llibre publicat el 1787 a París pels químics francesos Louis Bernard Guyton de Morveau (1737-1816), Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794), Claude Louis Berthollet (1748-1822) i Antoine François Fourcroy (1755-1809), on s'estableix per primera vegada un mètode sistemàtic per anomenar les substàncies químiques.

Nou!!: Hidrogen і Méthode de Nomenclature Chimique · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Hidrogen і Medi interestel·lar · Veure més »

Melamina

La melamina és un compost orgànic amb la fórmula química C₃H₆N₆.

Nou!!: Hidrogen і Melamina · Veure més »

Melvin Schwartz

Melvin Schwartz (Nova York, 1932 - Twin Falls 2006) fou un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1988 pels seus estudis sobre el neutrins.

Nou!!: Hidrogen і Melvin Schwartz · Veure més »

Menkalinan

Menkalinan (Beta del Cotxer / β Aurigae) és una estrella banca subgegant aproximadament a 85 anys-llum a la constel·lació del Cotxer.

Nou!!: Hidrogen і Menkalinan · Veure més »

Menkent

Menkent a la seva constel·lació Menkent (θ Centauri / θ Cen / 5 Centauri) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació de Centaurus, després d'Alfa Centauri i Hadar o Agena (β Centauri).

Nou!!: Hidrogen і Menkent · Veure més »

Menkib

Menkib (Ksi de Perseu / ξ Persei) és un estel de la constel·lació de Perseu.

Nou!!: Hidrogen і Menkib · Veure més »

Mercedes-Benz Classe A

El Mercedes-Benz Clase A és un automòbil que està en producció des de l'any 1997.

Nou!!: Hidrogen і Mercedes-Benz Classe A · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Nou!!: Hidrogen і Mercuri (planeta) · Veure més »

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Nou!!: Hidrogen і Metabolisme · Veure més »

Metal·lúrgia

Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.

Nou!!: Hidrogen і Metal·lúrgia · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Hidrogen і Metal·licitat · Veure més »

Metal–organic framework

Metal–organic framework (referits de manera col·loquial com a MOF) és una classe de materials caracteritzada per ser una "xarxa de coordinació amb lligands orgànics que conté buits potencials".

Nou!!: Hidrogen і Metal–organic framework · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Hidrogen і Metall · Veure més »

Metall alcalí

Els metalls alcalins són aquests sis elements químics: liti (Li), sodi (Na), potassi (K), rubidi (Rb), cesi (Cs) i franci (Fr).

Nou!!: Hidrogen і Metall alcalí · Veure més »

Metamònades

Els metamònads (Metamonada) són un gran grup de protozous excavats.

Nou!!: Hidrogen і Metamònades · Veure més »

Metanobacterials

Els metanobacterials (Methanobacteriales) són arqueobacteris que viuen en mitjans estrictament anaerobis i que obtenen energia mitjançant la producció de gas natural, el metà (CH₄).

Nou!!: Hidrogen і Metanobacterials · Veure més »

Metanol

El metanol, també conegut com a alcohol metílic, alcohol de cremar o alcohol de fusta, és un compost químic amb la fórmula química CH₃OH.

Nou!!: Hidrogen і Metanol · Veure més »

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Nou!!: Hidrogen і Metà · Veure més »

Meteorit d'Orgulh

El meteorit d'Orgulh és un meteorit, una condrita carbonatada amb importància científica rellevant que va caure a Orgulh (Occitània, sud-oest de França) el 1864.

Nou!!: Hidrogen і Meteorit d'Orgulh · Veure més »

Meteorit de Nakhla

Imatge de microscopi electrònic de rastreig (SEM) de la superfície d'un gra del meteorit mostrant petits forats plens de material. A la terra, buits similars són omplerts per bacteris. Un petit fragment del ''meteorit de Naklha'' vist a través d'un microscopi electrònic (SEM), revelant formes possiblement biomòrfiques El meteorit de Nakhla (en àrab: نيزك النخلة) és un famós meteorit marcià caigut a l'Egipte el 1911.

Nou!!: Hidrogen і Meteorit de Nakhla · Veure més »

Methanopyrus

Methanopyrus és un gènere de microorganismes metanògens del domini taxonòmic Archaea.

Nou!!: Hidrogen і Methanopyrus · Veure més »

Metil jasmonat

El jasmonat de metil (en anglès: Methyl jasmonate, MeJA) és un compost orgànic volàtil de fórmula C13H20O₃, que fan servir les plantes en la seva defensa i en moltes vies de desenvolupament com són la germinació de les llavors, el creixement de les arrels, l'antesi (florida), la maduració dels fruits i la senescència.

Nou!!: Hidrogen і Metil jasmonat · Veure més »

Metilacetilè

El metilacetilè (o metilacetilé) o propí és un alquí de fórmula química C₃H₄ (H-C≡C-CH₃).

Nou!!: Hidrogen і Metilacetilè · Veure més »

Metilè

Estructura del carbè El metilè o metilé en química orgànica és un grup funcional bivalent CH₂ derivat formalment del metà.

Nou!!: Hidrogen і Metilè · Veure més »

Mi del Serpentari

Mi del Serpentari (μ Ophiuchi) és un estel a la constel·lació del Serpentari de magnitud aparent +4,62.

Nou!!: Hidrogen і Mi del Serpentari · Veure més »

Miaplacidus

Miaplacidus a la seva constel·lació Miaplacidus (Beta de la Quilla / β Carinae) és, amb magnitud aparent +1,67, la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Quilla, darrere de Canopus (α Carinae).

Nou!!: Hidrogen і Miaplacidus · Veure més »

Mida dels éssers vius

El rorqual blau és l'animal més gros de tots els temps, tot i que recentment se li disputa la corona La varietat dels éssers vius es manifesta no sols en les seves formes externes, sinó en les seves dimensions o mides.

Nou!!: Hidrogen і Mida dels éssers vius · Veure més »

Mikhaïl Konovàlov

Mikhaïl Ivanovitx Konovàlov, nascut el 13 de novembre de 1858 a Budikhino, província de Iaroslavl, Rússia, i traspassat el 25 de desembre de 1906 a Kíev, fou un destacat químic orgànic rus.

Nou!!: Hidrogen і Mikhaïl Konovàlov · Veure més »

Mineral (nutrient)

En el context de la nutrició, un mineral és un element químic requerit com a nutrient essencial pels organismes per dur a terme les funcions necessàries per a la vida.

Nou!!: Hidrogen і Mineral (nutrient) · Veure més »

Mineria atmosfèrica

La mineria atmosfèrica és el procés d'extracció de materials valuosos o d'altres recursos no renovables de l'atmosfera. A causa de l'abundància d'hidrogen i heli en els planetes exteriors del Sistema Solar, la mineria atmosfèrica pot ser més fàcil que la mineria de les superfícies terrestres.

Nou!!: Hidrogen і Mineria atmosfèrica · Veure més »

Minineptú

Concepció artística d'un minineptú o "nan de gas" Un minineptú (de vegades anomenat nan de gas o planeta transicional) és un planeta més petit que Urà i Neptú i superior a 10 vegades la massa de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Minineptú · Veure més »

Missatge d'Arecibo

Missatge d'Arecibo. Els colors van ser afegits per mostrar-ne les diferents parts. El missatge original no té informació sobre colors El missatge d'Arecibo és un missatge de ràdio interestel·lar que conté informació bàsica sobre la Terra, el sistema solar i l'ésser humà enviat a l'espai des del radiotelescopi d'Arecibo el 16 de novembre del 1974, amb l'objectiu que una hipotètica intel·ligència extraterrestre el rebi i desxifri.

Nou!!: Hidrogen і Missatge d'Arecibo · Veure més »

Model atòmic de Sommerfeld

El model atòmic de Sommerfeld és un model atòmic ideat pel físic alemany Arnold Sommerfeld (1868-1951).

Nou!!: Hidrogen і Model atòmic de Sommerfeld · Veure més »

Model solar estàndard

El model solar estàndard (MSS) és actualment el model més acceptat per a la descripció física del Sol.

Nou!!: Hidrogen і Model solar estàndard · Veure més »

Mol

El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.

Nou!!: Hidrogen і Mol · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Hidrogen і Molècula · Veure més »

Molècula diatòmica

Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.

Nou!!: Hidrogen і Molècula diatòmica · Veure més »

Molècula homonuclear

Les molècules –o espècies– homonuclears estan compostes només per un element.

Nou!!: Hidrogen і Molècula homonuclear · Veure més »

Molècula mesònica

Una molècula mesònica és un conjunt de més d'un mesó, units per la força nuclear forta.

Nou!!: Hidrogen і Molècula mesònica · Veure més »

Monòmer

Un monòmer és una molècula de petita massa molecular que unida a altres monòmers, de vegades cents o milers, mitjançant enllaços químics, generalment covalents, formen macromolècules anomenades polímers.

Nou!!: Hidrogen і Monòmer · Veure més »

Motor d'aigua

Plànol bàsic d'un motor d'aigua. Un motor d'aigua és un motor que, suposadament, obtindria la seva energia directament de l'aigua.

Nou!!: Hidrogen і Motor d'aigua · Veure més »

Motor de coet

Míssil CC-56. Un motor de coet és un tipus de motor de reacció que genera impuls mitjançant l'expulsió de gasos que provenen de la cambra de combustió.

Nou!!: Hidrogen і Motor de coet · Veure més »

Motor de combustió interna

Motor antic, d'aviació, amb disposició radial dels pistons. Un motor de combustió interna és un tipus de màquina que obté energia mecànica directament de l'energia química produïda per un combustible que crema dins d'una cambra de combustió, la part principal d'un motor.

Nou!!: Hidrogen і Motor de combustió interna · Veure més »

Motor de reacció

Un motor de reacció és un tipus de motor de combustió interna en la que s'aprofita la sortida de gasos a gran velocitat per crear moviment en un vehicle.

Nou!!: Hidrogen і Motor de reacció · Veure més »

Motor Radmax

El Motor RadMax, conegut també com a Ram-cam o Rand-cam engine és un motor rotatori inventat pel canadenc James McCann.

Nou!!: Hidrogen і Motor Radmax · Veure més »

Motor Stirling

Motor Stirling de tipus Alfa. Hi ha dos cilindres. El cilindre d'expansió (vermell) es manté a alta temperatura mentre que el cilindre de compressió (blau) es refreda. El passadís entre els dos cilindres conté el regenerador. Motor Stirling tipus Beta. Només hi ha un cilindre, calent a un extrem i fred en l'altre.Disseny d'un Motor Stirling tipus Beta. El Motor Stirling va ser inventat l'any 1816 per Robert Stirling, un capellà escocès.

Nou!!: Hidrogen і Motor Stirling · Veure més »

Mukhinita

La mukhinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'epidota.

Nou!!: Hidrogen і Mukhinita · Veure més »

Murakamiïta

La murakamiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wol·lastonita.

Nou!!: Hidrogen і Murakamiïta · Veure més »

Murzim

Murzim (β CMa / β Canis Majoris / 2 Canis Majoris), també anomenada Mirzam o Murzam, és la quarta estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, darrere de Sírius (α Canis Majoris), Adhara (ε Canis Majoris) i Wezen (δ Canis Majoris).

Nou!!: Hidrogen і Murzim · Veure més »

N-Acetilglucosamina

N-Acetilglucosamina (N-acetil-D-glucosamina, en anglès N-Acetylglucosamine o GlcNAc, o NAG) és un monosacàrid derivat de la glucosa.

Nou!!: Hidrogen і N-Acetilglucosamina · Veure més »

Naftalè

El naftalè o naftalé, també conegut com a naftalina o biciclodeca-1,3,5,7,9-pentaè, és un hidrocarbur sòlid de color blanc cristal·lí amb la fórmula C10H₈ i l'estructura de dos anells de benzè fusionats.

Nou!!: Hidrogen і Naftalè · Veure més »

Nahcolita

La nahcolita és un mineral de la classe dels carbonats.

Nou!!: Hidrogen і Nahcolita · Veure més »

Nahpoïta

La nahpoïta és un mineral de la classe dels fosfats.

Nou!!: Hidrogen і Nahpoïta · Veure més »

Nan blau (etapa de nan roig)

Un estel nan blau o estrella nana blava és una hipotètica Classe d'estel que es forma quan un estel nan roig exhaureix la major part del seu hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Nan blau (etapa de nan roig) · Veure més »

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Hidrogen і Nana blanca · Veure més »

Nana blanca polsant

Una nana blanca polsant és una estrella nana blanca amb lluminositat variable degut a polsacions d'ona de gravetat no radials dins d'ella mateixa.

Nou!!: Hidrogen і Nana blanca polsant · Veure més »

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Nou!!: Hidrogen і Nana groga · Veure més »

Nana marró

Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'⁣hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.

Nou!!: Hidrogen і Nana marró · Veure més »

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Nou!!: Hidrogen і Nana negra · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Hidrogen і Nana roja · Veure més »

Nanotub

Nanotubs de carboni. Els nanotubs són estructures tubulars de carboni de diàmetre de l'ordre del nanòmetre.

Nou!!: Hidrogen і Nanotub · Veure més »

Nanotubs de silici

dataaccés.

Nou!!: Hidrogen і Nanotubs de silici · Veure més »

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Nou!!: Hidrogen і Níquel · Veure més »

Nòdul polimetàl·lic

Els nòduls polimetàl·lics, també dits nòduls de manganès o nòduls marins, són concrecions rocoses del fons del mar formades per capes concèntriques de ferro i hidròxid de manganès al voltant d'un nucli.

Nou!!: Hidrogen і Nòdul polimetàl·lic · Veure més »

Núclid

Núclid de liti 7 (Z.

Nou!!: Hidrogen і Núclid · Veure més »

Núcula

Fruits del fajol (''Fagopyrum esculentum'') exemple de núcula morfologia externa i interna de les larves en el tercer estat.

Nou!!: Hidrogen і Núcula · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).

Nou!!: Hidrogen і Núvol molecular · Veure més »

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Nou!!: Hidrogen і Neó · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa · Veure més »

Nebulosa d'emissió

Detall de la nebulosa Con d'una imatge presa pel telescopi espacial Hubble Una nebulosa d'emissió és un núvol de gas ionitzat, és a dir, plasma, que emet llum de diferents colors.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa d'emissió · Veure més »

Nebulosa d'Orió

La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa d'Orió · Veure més »

Nebulosa de l'Ull de Gat

La nebulosa de l'Ull de Gat (NGC 6543) és una nebulosa planetària de la constel·lació de Dragó.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa de l'Ull de Gat · Veure més »

Nebulosa de la Llacuna

Messier 8 o la nebulosa de la llacuna (M8 i NGC 6523) és una nebulosa d'emissió.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa de la Llacuna · Veure més »

Nebulosa del Cap de Cavall

La Nebulosa del Cap de cavall és una nebulosa fosca de la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa del Cap de Cavall · Veure més »

Nebulosa del Cranc

La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa del Cranc · Veure més »

Nebulosa fosca

constel·lació d'Orió Una nebulosa fosca o nebulosa d'absorció és un tipus de núvol interestel·lar fosc que bloqueja la llum procedent dels estels, de les nebuloses d'emissió o de reflexió que hi hagi darrere seu.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa fosca · Veure més »

Nebulosa Omega

Messier 17, també anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calçador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) és una regió HII en la constel·lació de Sagitari.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa Omega · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa planetària · Veure més »

Nebulosa solar

Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.

Nou!!: Hidrogen і Nebulosa solar · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Hidrogen і Neptú (planeta) · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Nou!!: Hidrogen і Neutrí · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Hidrogen і Neutró · Veure més »

Neutró lent

refrigerant (un fluid que pot ser aigua, per exemple) entra per sota, s'escalfa amb l'energia de les fissions i surt per sobre emportant-se la calor. Un neutró lent, neutró reatardat, neutró diferit o neutró tèrmic és un neutró lliure desaccelerat, que té doncs menys velocitat i per tant menys energia cinètica que la que solen tenir a la natura els neutrons lliures.

Nou!!: Hidrogen і Neutró lent · Veure més »

NGC 2244

NGC 2244 (conegut també com a Caldwell 50) és un cúmul obert situat al bell mig de la nebulosa de la Roseta a la constel·lació de Monoceros.

Nou!!: Hidrogen і NGC 2244 · Veure més »

Niacina

La niacina, també coneguda com a vitamina PP o àcid nicotínic, és una vitamina hidrosoluble incolora molt abundant a la natura.

Nou!!: Hidrogen і Niacina · Veure més »

Niacinamida

Molècula de niacinamida La niacinamida o nicotinamida és una vitamina del grup B hidrosoluble que té, com a vitamina, les funcions de la vitamina B3 de fórmula C₆H₆N₂O.

Nou!!: Hidrogen і Niacinamida · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Hidrogen і Niels Bohr · Veure més »

Niels Janniksen Bjerrum

Niels Janniksen Bjerrum, nascut a Copenhaguen l'11 de març de 1879 i mort a Copenhaguen el 30 de setembre de 1958, va ser un important químic danès que destacà en el camp de la química de coordinació.

Nou!!: Hidrogen і Niels Janniksen Bjerrum · Veure més »

Nihoni

El nihoniNo confondre amb el niponi (en anglès nipponium), nom proposat per Masataka Ogawa per un suposat nou element que al final es va identificar amb el reni.

Nou!!: Hidrogen і Nihoni · Veure més »

Nikolai Menxutkin

Nikolai Aleksàndrovitx Menxutkin (en rus, Николáй Алексáндрович Меншýткин), nascut a Sant Petersburg, Rússia, el 12 d'octubre de 1842 i traspassat a Sant Petersburg el 22 de gener de 1907, fou un destacat químic rus que descobrí el procés per a transformar les amines terciàries en quaternàries (reacció de Menxutkin).

Nou!!: Hidrogen і Nikolai Menxutkin · Veure més »

Nikolai Zelinski

Nikolai Dimitrievitx Zelinski (en rus Зелинский, Николай Дмитриевич) nascut el 25 de gener de 1861 a Tiraspol, Transnístria, Rússia i traspassat el 31 de juliol de 1953 a Moscou, fou un destacat químic orgànic russo-soviètic i acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1929).

Nou!!: Hidrogen і Nikolai Zelinski · Veure més »

Nitril

Un nitril és una classe de composts químics orgànics que presenten un grup funcional format per un àtom de carboni unit a un àtom de nitrogen per un triple d'enllaç, amb fórmula \mathrm.

Nou!!: Hidrogen і Nitril · Veure més »

Nitrobenzè

El nitrobenzè o nitrobenzé, de fórmula química C₆H₅NO₂, és un compost orgànic aromàtic conegut també com a Nitrobenzol, Nitrofè o essència de mirbana.

Nou!!: Hidrogen і Nitrobenzè · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Hidrogen і Nitrogen · Veure més »

Nitroglicerina

La nitroglicerina és un explosiu molt inestable, de fórmula C₃H₅N₃O9.

Nou!!: Hidrogen і Nitroglicerina · Veure més »

Nitrur

En química, un nitrur o aziür és un compost de nitrogen amb un element menys electronegatiu, en què el nitrogen té un estat d'oxidació de -3.

Nou!!: Hidrogen і Nitrur · Veure més »

Nitrur de calci

Nitrur de calci és un compost químic sòlid, un nitrur iònic de fórmula Ca₃N₂, constituït per cations Ca2+ i anions nitrur, N3-, que es presenta en forma de pols de color marró vermellenc.

Nou!!: Hidrogen і Nitrur de calci · Veure més »

Nitrur de niobi

El nitrur de niobi és un compost de niobi i nitrogen (nitrur) amb la fórmula química NbN.

Nou!!: Hidrogen і Nitrur de niobi · Veure més »

No-metall

Els no-metalls són devuit elements químics que presenten propietats força diferents de les dels metalls.

Nou!!: Hidrogen і No-metall · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Nou!!: Hidrogen і Nombre atòmic · Veure més »

Nombre d'Eddington

En astrofísica, el nombre d'Eddington, NEdd, és el nombre de protons de l'univers observable.

Nou!!: Hidrogen і Nombre d'Eddington · Veure més »

Nomenclatura química

La nomenclatura química és el conjunt de normes per tal de generar els noms pels diferents compostos químics de forma sistemàtica.

Nou!!: Hidrogen і Nomenclatura química · Veure més »

Nonà

El nonà és un alcà, hidrocarbur saturat o parafina de cadena lineal la fórmula química és CH₃-(CH₂)₇-CH₃.

Nou!!: Hidrogen і Nonà · Veure més »

Nova

Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Nova · Veure més »

Nova nana

Imatge de Z Camelopardalis a l'ultraviolat. Una nova nana és un tipus d'estrella variable cataclísmica http://www.sai.msu.su/groups/cluster/gcvs/gcvs/iii/vartype.txt que augmenta la seva brillantor de manera abrupta i impredictible en un factor d'entre 5 i 250 (de 2 a 6 magnituds).

Nou!!: Hidrogen і Nova nana · Veure més »

Nucleòfil

Un nucleòfil o reactant nucleofílic és un reactant químic que contribueix amb electrons a la formació d'un enllaç covalent amb un altre reactant (electròfil o reactant electrofílic), que és el que els accepta.

Nou!!: Hidrogen і Nucleòfil · Veure més »

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Nou!!: Hidrogen і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Nou!!: Hidrogen і Nucleosíntesi primordial · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Hidrogen і Nucli atòmic · Veure més »

Nucli estel·lar

Un esquema del Sol, amb la regió central a la part inferior Un nucli estel·lar és la regió densa i extremadament calenta al centre d’una estrella.

Nou!!: Hidrogen і Nucli estel·lar · Veure més »

Nucli magnètic

El nucli magnètic és un component fonamental de ginys elèctrics com electroimants, transformadors, inductors o de qualsevol màquina elèctrica, al voltant del qual hi ha un enrotllament de fil conductor.

Nou!!: Hidrogen і Nucli magnètic · Veure més »

Nucli solar

L'estructura del Sol El nucli solar és la part del Sol que s'estén des del centre fins a 0,2 radis solars.

Nou!!: Hidrogen і Nucli solar · Veure més »

Nunki

Nunki és el nom de l'estrella σ Sagittarii, la segona més brillant de la constel·lació del Sagitari després de Kaus Australis (ε Sagittarii).

Nou!!: Hidrogen і Nunki · Veure més »

Objecte de Herbig-Haro

Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.

Nou!!: Hidrogen і Objecte de Herbig-Haro · Veure més »

Octodecàedre

Un octodecàedre, octodecaedre, octakaidecàedre o octakaidecaedre és un políedre que té divuit cares.

Nou!!: Hidrogen і Octodecàedre · Veure més »

Oganessó

Loganessó és l'element químic sintètic de símbol Og i nombre atòmic 118.

Nou!!: Hidrogen і Oganessó · Veure més »

Ogiva nuclear

Esquema d'una ogiva nuclear W88. Una ogiva nuclear (també anomenada cap nuclear) és una arma de destrucció massiva que forma part dels míssils nuclears.

Nou!!: Hidrogen і Ogiva nuclear · Veure més »

Ona marina

Una ona marina XIX, per Katsushika Hokusai Una ona marina o onada és un moviment oscil·latori, en sentit ascendent i descendent, de la superfície del mar o d'una altra massa gran d'aigua, com ara un llac o un embassament produïdes pel vent.

Nou!!: Hidrogen і Ona marina · Veure més »

Ordres de magnitud de massa

Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.

Nou!!: Hidrogen і Ordres de magnitud de massa · Veure més »

Organisme

μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.

Nou!!: Hidrogen і Organisme · Veure més »

Organoclorat

Els organoclorats són una família de compostos orgànics que contenen com a mínim un àtom de clor unit covalentment.

Nou!!: Hidrogen і Organoclorat · Veure més »

Origen de la vida

L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.

Nou!!: Hidrogen і Origen de la vida · Veure més »

Oscil·lacions de tipus solar

Les oscil·lacions de tipus solar són oscil·lacions en estrelles que s'exciten de la mateixa manera que les del Sol, és a dir, per convecció turbulenta a les seves capes exteriors.

Nou!!: Hidrogen і Oscil·lacions de tipus solar · Veure més »

Oxidani

L'oxidani o oxoni, antigament anomenat hidroni, és el catió derivat de la coordinació d'un protó, H^+, sobre l'oxigen de l'aigua, H2O, la qual fórmula és H3O^+.

Nou!!: Hidrogen і Oxidani · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Hidrogen і Oxigen · Veure més »

Oxihidrogen

L'oxihidrogen (HHO) és una barreja d'hidrogen diatòmic i oxigen en una proporció que s'assumeix de 2:1, la mateixa de l'aigua.

Nou!!: Hidrogen і Oxihidrogen · Veure més »

Oxoàcid

Un oxoàcid és un compost químic que conté oxigen, almenys un altre element i almenys un hidrogen lligat a l'oxigen, H-O-X, i que produeix una base conjugada per la pèrdua d'ions d'hidrogen (hidrons) positius, H+.

Nou!!: Hidrogen і Oxoàcid · Veure més »

Ozó

L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.

Nou!!: Hidrogen і Ozó · Veure més »

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Nou!!: Hidrogen і Pa · Veure més »

Pal·ladi (element)

El pal·ladi és l'element químic de símbol Pd i nombre atòmic 46.

Nou!!: Hidrogen і Pal·ladi (element) · Veure més »

Paradoxa de Fermi

programa SETI. La paradoxa de Fermi és una paradoxa de la física que sorgeix de la contradicció entre la possibilitat que hagin aparegut un gran nombre de civilitzacions tecnològicament avançades a l'univers i el fet constatat que no ens n’ha arribat cap senyal i només es coneix civilització a la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Paradoxa de Fermi · Veure més »

Parc Nacional de Yellowstone

El Parc Nacional de Yellowstone (en anglès, Yellowstone National Park) és un parc nacional dels Estats Units situat a les muntanyes Rocoses.

Nou!!: Hidrogen і Parc Nacional de Yellowstone · Veure més »

Parell solitari

En química, un parell solitari es refereix a un parell d'electrons de valència que no es comparteixen amb un altre àtom en un enllaç covalent i de vegades s'anomena parell no compartit o parell no enllaçant.

Nou!!: Hidrogen і Parell solitari · Veure més »

Paritat C

En física, la C paritat o paritat de càrrega és un nombre quàntic multiplicatiu associat al comportament d'una partícula sota l'operació de simetria de conjugació de càrrega, és a dir sota l'operació de canvi de tots els seus nombres quàntics pels de la seva antipartícula.

Nou!!: Hidrogen і Paritat C · Veure més »

Partícula

estrelles del cel nocturn. En ciències físiques, una partícula és un petit objecte localitzat al qual se li poden atribuir diverses propietats físiques tals com volum o massa.

Nou!!: Hidrogen і Partícula · Veure més »

Partícula composta

En física, una partícula composta és un compost (de dues o més partícules o cossos), que es comporta con un sol objecte.

Nou!!: Hidrogen і Partícula composta · Veure més »

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Nou!!: Hidrogen і Partícula subatòmica · Veure més »

Partícula supersimètrica més lleugera

En física de partícules, la partícula supersimètrica més lleugera (LSP, de l'anglès lightest supersymmetric particle) és el nom genèric donat a la més lleugera de les partícules hipotètiques addicionals postulades en extensions teòriques del Model Estàndard basades en la supersimetria.

Nou!!: Hidrogen і Partícula supersimètrica més lleugera · Veure més »

Passivació

Mecanisme de passivació de l'acer inoxidable La passivació, dins l'entorn de la química física i l'enginyeria, es refereix al fet recobrir un material perquè esdevingui «passiu», és a dir, menys fàcilment afectat o corroït pel medi ambient.

Nou!!: Hidrogen і Passivació · Veure més »

Patagònia argentina

Badia Toro La Patagònia argentina, o regió patagona argentina, és una de les quatre regions integrades de la República Argentina.

Nou!!: Hidrogen і Patagònia argentina · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Hidrogen і Pólvora · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.

Nou!!: Hidrogen і Púlsar · Veure més »

Període de la taula periòdica

A la taula periòdica dels elements cada filera és un període. N'hi ha set. En la taula periòdica dels elements, un període és una filera de la taula.

Nou!!: Hidrogen і Període de la taula periòdica · Veure més »

Perclorat

Els perclorats són sals derivades de l'àcid perclòric (HClO₄).

Nou!!: Hidrogen і Perclorat · Veure més »

Perhidropirè

El perhidropirè és un hidrocarbur similar al pirè.

Nou!!: Hidrogen і Perhidropirè · Veure més »

Permeabilitat

En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic.

Nou!!: Hidrogen і Permeabilitat · Veure més »

Permeabilitat hidràulica

La permeabilitat és la capacitat que té un material de permetre a un flux que ho travessi sense alterar la seva estructura interna.

Nou!!: Hidrogen і Permeabilitat hidràulica · Veure més »

Perxenat

Els perxenats són sals d'àcid perxènic, H₄XeO₆.

Nou!!: Hidrogen і Perxenat · Veure més »

Petrobras

Petróleo Brasileiro S.A. (Petrobras; pronunciat Petrubràs) és una empresa de capital obert, l'accionista majoritari de la qual és el Govern del Brasil, sent, per tant, una empresa mixta.

Nou!!: Hidrogen і Petrobras · Veure més »

Petroli

miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.

Nou!!: Hidrogen і Petroli · Veure més »

Petroquímica

Vista d'una planta petroquímica a Singapur La petroquímica és un conjunt de tècniques que tenen per objecte l'obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.

Nou!!: Hidrogen і Petroquímica · Veure més »

PH

La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.

Nou!!: Hidrogen і PH · Veure més »

Philippe Lebon

Philippe Lebon (o le Bon) (Brachay, França, 29 de maig de 1767 - 1 de desembre de 1804) Veillerette, FRANÇOIS.

Nou!!: Hidrogen і Philippe Lebon · Veure més »

Pictogrames de perill del GHS

Els nou pictogrames de perill químic del SMH. Els pictogrames de perill formen part del Sistema Mundial Harmonitzat de Classificació i Etiquetatge de Productes Químics o SMH (Globally Harmonized System of Classification and Labeling of Chemicals o GHS) de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Nou!!: Hidrogen і Pictogrames de perill del GHS · Veure més »

Pierre Janssen

fou un astrònom francès, descobridor de l'element químic heli, que el 1868 descobrí com observar prominències solars sense un eclipsi.

Nou!!: Hidrogen і Pierre Janssen · Veure més »

Pierre Joseph Macquer

Pierre Joseph Macquer (nascut a París el 9 d'octubre de 1718 i traspassat a París el 15 de febrer de 1784), químic i metge francès.

Nou!!: Hidrogen і Pierre Joseph Macquer · Veure més »

Pierre Joseph Pelletier

Pierre Joseph Pelletier, nascut el 22 de març de 1788 a París i traspassat el 19 de juliol de 1842 també a París, va ser un naturalista i químic francès que va aïllar la clorofil·la i va iniciar l'estudi dels alcaloides aïllant la quinina, l'estricnina, l'emetina, etc.

Nou!!: Hidrogen і Pierre Joseph Pelletier · Veure més »

Pila de combustible

Pila d'hidrogen. La cel·la és l'estructura cúbica del centre de la imatge. Una pila de combustible o cel·la de combustible (en anglès. fuel battery o fuel cell, es diu cel·la quan té un sol element) és un dispositiu electroquímic que contínuament converteix energia química en energia elèctrica (i una petita part en calor) sempre que disposi de combustible i d'un oxidant.

Nou!!: Hidrogen і Pila de combustible · Veure més »

Pila de níquel i hidrur metàl·lic

Carregador i piles de níquel i hidrur metàl·lic. Una pila de níquel i hidrur metàl·lic (abreujat, Ni-MH) és un tipus de pila o bateria elèctrica recarregable en què l'electròlit és alcalí, l'ànode és un compost de níquel i el càtode és un aliatge metàl·lic capaç d'absorbir hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Pila de níquel i hidrur metàl·lic · Veure més »

Pilars de la Creació

Els Pilars de la Creació és una fotografia presa pel Telescopi espacial Hubble de trompes d'elefant de gas interestel·lar i pols situats en la Nebulosa de l'Àliga, a uns 6.500-7.000 anys llum de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Pilars de la Creació · Veure més »

Pintura lluminosa

Pintura fluorescent La pintura lluminosa o pintura luminescent és una pintura que mostra luminescència.

Nou!!: Hidrogen і Pintura lluminosa · Veure més »

Pioneer 10

La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.

Nou!!: Hidrogen і Pioneer 10 · Veure més »

Pioneer 11

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.

Nou!!: Hidrogen і Pioneer 11 · Veure més »

Piperidina

La piperidina és un compost heterocíclic saturat de fórmula molecular C₅H11N.

Nou!!: Hidrogen і Piperidina · Veure més »

Piròlisi

Trossos de fusta cremant, que mostren diverses etapes de piròlisi seguides de combustió oxidativa. La piròlisi és la descomposició tèrmica de materials a temperatures elevades en una atmosfera inerta.

Nou!!: Hidrogen і Piròlisi · Veure més »

Piridina

La piridina (C₅H₅N) és un compost aromàtic insaturat (amb enllaços dobles) cíclic hexagonal de cinc àtoms de carboni i un de nitrogen.

Nou!!: Hidrogen і Piridina · Veure més »

Piroforicitat

La piroforicitat del plutoni pot causar que es vegi com una brasa ardent sota certes condicions. La piroforicitat (del grec πυροφορος, purophoros, "portador del foc") és una propietat de les substàncies que fa que puguin inflamar-se espontàniament a l'aire.

Nou!!: Hidrogen і Piroforicitat · Veure més »

Piscina d'aigua salada

The Villages, Florida Una piscina d'aigua salada té un procés de cloració salina que utilitza sal dissolta (1.000–36.000 ppm o 1–36 g/L) per a la cloració de piscines i jacuzzis.

Nou!!: Hidrogen і Piscina d'aigua salada · Veure més »

Pissarra bituminosa

Pissarra bituminosa, licorella bituminosa o oli esquitós és un terme genèric que fa referència a roques sedimentàries de gra fi, amb prou matèria orgànica (querogen), pobra en betums -entrte un 0,5 i un 5%- i susceptible de produir hidrocarburs per piròlisi a uns 500ºC.

Nou!!: Hidrogen і Pissarra bituminosa · Veure més »

Placa de les Pioneer

Placa de la ''Pioneer 10'' La placa de la Pioneer és un tros d'alumini i or ubicat a les naus espacials Pioneer 10 i Pioneer 11 que porta inscrit un missatge gràfic susceptible d'ésser desxifrat per una altra civilització amb coneixements mínims similars als humans actuals.

Nou!!: Hidrogen і Placa de les Pioneer · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Hidrogen і Planeta · Veure més »

Planeta ctònic

Concepció artística de COROT-7b. Concepció artística d'HD 209458 b transitant la seva estrella. Un planeta ctònic és un gegant gasós que ha perdut la seva atmosfera d'heli i hidrogen a causa de la proximitat amb l'estel que orbita.

Nou!!: Hidrogen і Planeta ctònic · Veure més »

Planeta d'heli

Un planeta d'heli és un tipus teòric de planeta que potencialment es pot formar a partir d'estels nans blancs de massa baixa, en aquest cas el planeta conté poc d'hidrogen (en contrast, els planetes gegants de gas com Júpiter i Saturn consisteixen principalment en hidrogen i heli).

Nou!!: Hidrogen і Planeta d'heli · Veure més »

Planeta exterior

Un planeta exterior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Nou!!: Hidrogen і Planeta exterior · Veure més »

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Planeta extrasolar · Veure més »

Planeta gegant

Els quatre planetes gegants del Sistema Solar sobre el Sol, a escala Masses relatives dels planetes gegants del Sistema Solar Un planeta gegant és qualsevol planeta massiu.

Nou!!: Hidrogen і Planeta gegant · Veure més »

Planeta oceà

Il·lustració d'un hipotètic planeta oceà amb una atmosfera similar a la terrestre i dos satèl·lits. Un planeta oceà (també denominat món aquàtic) és un tipus hipotètic de planeta la superfície del qual estaria completament coberta per un oceà d'aigua, per tant no posseiria ni illes ni continents.

Nou!!: Hidrogen і Planeta oceà · Veure més »

Planeta superhabitable

Possible aspecte d'un planeta superhabitable. El to rogenc de les masses continentals és degut al color de la vegetació. Un planeta superhabitable és un tipus d'exoplaneta hipotètic similar a la Terra que presenta condicions més adequades per a l'aparició i evolució de la vida que el nostre propi planeta.

Nou!!: Hidrogen і Planeta superhabitable · Veure més »

Planeta tel·lúric

Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.

Nou!!: Hidrogen і Planeta tel·lúric · Veure més »

Planetary Fourier Spectrometer

El Planetary Fourier Spectrometer (PFS) és un espectròmetre d'infraroig fabricat per l'Istituto Nazionale di Astrofisica (Institut Nacional Italià d'Astrofísica) juntament amb el Istituto di Fisica dello spazio Interplanetario i el Consiglio Nazionale delle Ricerche (Consell Nacional Italià de la Recerca).

Nou!!: Hidrogen і Planetary Fourier Spectrometer · Veure més »

Platí

El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.

Nou!!: Hidrogen і Platí · Veure més »

Plàstic

Diversos tipus de plàstic en articles per a la llar En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular.

Nou!!: Hidrogen і Plàstic · Veure més »

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Nou!!: Hidrogen і Plom · Veure més »

Plumbogummita

La plumbogummita és un mineral de plom, alumini, fòsfor, oxigen i hidrogen, químicament és una sal doble, un hidroxifosfat de plom i alumini hidratat, de fórmula PbAl₃(PO₄)₂(OH)₅, de colors molt variats, una duresa de 4,5-5, i una densitat de 4,01-4,08 g/cm³, cristal·litza en el sistema hexagonal.

Nou!!: Hidrogen і Plumbogummita · Veure més »

Plutoni

El plutoni és l'element químic de símbol Pu i nombre atòmic 94.

Nou!!: Hidrogen і Plutoni · Veure més »

PNLIPRP2

La proteïna pancreàtica relacionada amb la lipasa 2, també coneguda com a PNLIPRP2, és una proteïna de la família de les lipases, codificada pel gen homònim.

Nou!!: Hidrogen і PNLIPRP2 · Veure més »

Poder calorífic

El poder calorífic és la quantitat de calor que, per la massa total, emet una substància al patir un procés de combustió.

Nou!!: Hidrogen і Poder calorífic · Veure més »

Polaritat química

Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.

Nou!!: Hidrogen і Polaritat química · Veure més »

Polarització electroquímica

S'anomena polarització electroquímica a la reducció de la força electromotriu d'una pila elèctrica a conseqüència de les alteracions que el seu propi funcionament provoca a les seves parts constituents, els elèctrodes i l'electròlit.

Nou!!: Hidrogen і Polarització electroquímica · Veure més »

Polietilè d'alta densitat

El polietilè d'Alta Densitat té el codi d'identificació de plàstics 2 El polietilè d'alta densitat (en anglès:High-density polyethylene, HDPE o polyethylene high-density PEHD) és un polietilè termoplàstic que es fabrica a partir del petroli.

Nou!!: Hidrogen і Polietilè d'alta densitat · Veure més »

Polimetilmetacrilat

El polimetilmetacrilat (PMMA) és un plàstic de tipus termoplàstic amorf.

Nou!!: Hidrogen і Polimetilmetacrilat · Veure més »

Porfobilinogen

El porfobilinogen (PBG) és un tipus de porfirina que es troba als éssers vius, inclòs l'home, i que realitza funcions en el metabolisme porfíric com a intermediari.

Nou!!: Hidrogen і Porfobilinogen · Veure més »

Porrima

Porrima (Gamma de la Verge / γ Virginis) és la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis), i la 122 més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Hidrogen і Porrima · Veure més »

Portada/article gener 11

Categoria:Articles del dia de gener de la portada 600k.

Nou!!: Hidrogen і Portada/article gener 11 · Veure més »

Portada/article gener 20

Categoria:Articles del dia de gener de la portada 600k.

Nou!!: Hidrogen і Portada/article gener 20 · Veure més »

Positroni

Un electró i un positró orbitant al voltant del seu centre de massa comú. Aquest és un estat quàntic conegut com a ''positroni'' Un positroni (Ps) és un sistema format per un electró i la seva antipartícula corresponent, un positró, els quals es mantenen junts en un àtom exòtic.

Nou!!: Hidrogen і Positroni · Veure més »

Potassi

El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.

Nou!!: Hidrogen і Potassi · Veure més »

Potencial d'acció

electrofisiològiques utilitzades en el mesurament. Un potencial d'acció o impuls elèctric és una ona de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula.

Nou!!: Hidrogen і Potencial d'acció · Veure més »

Potencial de reducció

El Potencial d'elèctrode, Potencial de reducció o potencial REDOX com se'l coneix és el que produeix una cel·la galvànica per la reacció d'una cel·la que no està en equilibri.

Nou!!: Hidrogen і Potencial de reducció · Veure més »

Pou d'aire (condensador)

Trans-en-Provence. Un condensador radiativo de 550 m² en el nord-est d'Índia.1 Un pou aeri o pou d'aire és una estructura o dispositiu que recull l'aigua mitjançant la promoció de la condensació de la humitat de l'aire.

Nou!!: Hidrogen і Pou d'aire (condensador) · Veure més »

Praseodimi

El praseodimi és un element químic el símbol del qual és Pr i que té un nombre atòmic de 59.

Nou!!: Hidrogen і Praseodimi · Veure més »

Principi de Le Châtelier

En química el principi de Le Châtelier, també anomenat principi de Le Châtelier-Braun, permet predir de forma qualitativa l'efecte d'un canvi en les condicions d'un equilibri químic.

Nou!!: Hidrogen і Principi de Le Châtelier · Veure més »

Principi de Thomsen-Berthelot

El caràcter exotèrmic de la majoria de reaccions químiques espontànies i la seva transformació més o manco ràpida segons l'energia despresa en el procés, va fer suposar que la calor de reacció mesurava la tendència que existia entre dues substàncies perquè reaccionassin entre elles, la qual cosa es coneixia com a afinitat química.

Nou!!: Hidrogen і Principi de Thomsen-Berthelot · Veure més »

Problema dels neutrins solars

El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.

Nou!!: Hidrogen і Problema dels neutrins solars · Veure més »

Procariotes

Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.

Nou!!: Hidrogen і Procariotes · Veure més »

Procés de Haber-Bosch

El procés de Haber-Bosch, també anomenat síntesi de Haber–Bosch, o simplement síntesi de Haber, és la reacció de fixació del nitrogen amb nitrogen gas i hidrogen gas, sobre un catalitzador de ferro enriquit, per produir amoníac.

Nou!!: Hidrogen і Procés de Haber-Bosch · Veure més »

Procés Fischer-Tropsch

El procés Fischer-Tropsch és la reacció de productes intermedis de combustió o gas de síntesi per la generació de combustibles líquids (alcans, alquens i/o alcohols) i ceres.

Nou!!: Hidrogen і Procés Fischer-Tropsch · Veure més »

Producció d'hidrogen

L'hidrogen és comunament produït extraient-lo de combustibles fòssils (habitualment hidrocarburs) per mitjà de processos químics.

Nou!!: Hidrogen і Producció d'hidrogen · Veure més »

Producte petroquímic

Els productes petroquímics són els productes químics obtinguts del petroli per refinació.

Nou!!: Hidrogen і Producte petroquímic · Veure més »

Programa Apollo

El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.

Nou!!: Hidrogen і Programa Apollo · Veure més »

Programa del transbordador espacial

El transbordador espacial o llançadora espacial (en anglès Space Shuttle) de la NASA, anomenat oficialment Space Transportation System (STS), traduït "Sistema de Transport Espacial", va ser l'únic vehicle espacial utilitzat per al transport d'astronautes pels Estats Units, del 1981 al 2011.

Nou!!: Hidrogen і Programa del transbordador espacial · Veure més »

Programa Surveyor

Fotografia de la nau Surveyor 3 descansant sobre la superfície de la Lluna, presa pels astronautes de l'Apollo 12 (descripcions afegides). No es mostren els retrocoets principals i la unitat de radar, que van ser expulsades abans d'aterrar. (NASA) El programa Surveyor de la NASA és un programa d'exploració de la Lluna per mitjà de màquines automàtiques que van tenir un paper important en la preparació de les missions del programa Apollo.

Nou!!: Hidrogen і Programa Surveyor · Veure més »

Projecció de Haworth

α-D-glucopiranosa Una projecció de Haworth és una forma comuna de representar l'estructura cíclica dels monosacàrids amb una perspectiva tridimensional simple.

Nou!!: Hidrogen і Projecció de Haworth · Veure més »

Projecte Orió (propulsió nuclear)

Concepció artística del disseny de referència de la NASA per la nau espacial del Projecte Orió impulsat per propulsió nuclear. El Projecte Orió va ser un estudi d'una nau espacial destinada a ser propulsada directament per una sèrie d'explosions de bombes atòmiques darrere de la nau (propulsió nuclear de pulsació).

Nou!!: Hidrogen і Projecte Orió (propulsió nuclear) · Veure més »

Propanoat de calci

El propanoat de calci (altrament dit propinoat de calci o propinoat càlcic) és un compost químic sòlid blanc cristal·lí que té la fórmula química Ca (C₂H₅COO)₂.

Nou!!: Hidrogen і Propanoat de calci · Veure més »

Propà

El propà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni enllaçats linealment i vuit àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C3H8.

Nou!!: Hidrogen і Propà · Veure més »

Propè

El propè o propilè (també propé i propilé) és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per tres àtoms de carboni, dos d'ells enllaçats amb un enllaç covalent doble i l'altre per un enllaç covalent simple a un dels altres dos, i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és CH2.

Nou!!: Hidrogen і Propè · Veure més »

Propietats de l'aigua

L'aigua és el compost més abundant sobre la superfície terrestres i cobreix un 70% del planeta.

Nou!!: Hidrogen і Propietats de l'aigua · Veure més »

Prostaglandina I

La prostaglandina PGI₂, prostaglandina I2 o prostaciclina és una prostaglandina (greix de vint carbonis de llargada i amb un bucle de cinc) que produeix el cos humà i que té fórmula química C₂OH32O₅.

Nou!!: Hidrogen і Prostaglandina I · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Hidrogen і Protó · Veure més »

Proteïna-cinasa

Fosoforilació de la proteïna Una proteïna-cinasa és un enzim cinasa que modifica unes altres proteïnes per addició química de grups fosfat (fosforilació).

Nou!!: Hidrogen і Proteïna-cinasa · Veure més »

Proteobacteris

Els proteobacteris (Proteobacteria) formen un dels grups més nombrós de bacteris.

Nou!!: Hidrogen і Proteobacteris · Veure més »

Proti

El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Proti · Veure més »

Protoactini

El protoactini és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pa i el seu nombre atòmic és 91.

Nou!!: Hidrogen і Protoactini · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Nou!!: Hidrogen і Protoestrella · Veure més »

Psi de Capricorn

Psi de Capricorn (ψ Capricorni) és un estel a la Constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +4,14.

Nou!!: Hidrogen і Psi de Capricorn · Veure més »

Psi2 Piscium

Psi² Piscium (ψ² Psc / 79 Piscium / HD 6695 / HR 328) és un estel a la constel·lació dels Peixos.

Nou!!: Hidrogen і Psi2 Piscium · Veure més »

Psicosa

La D-psicosa (D-ribo-2-hexulosa, C₆H₁₂O₆) és un sucre monosacàrid de ultrabaixa energia.

Nou!!: Hidrogen і Psicosa · Veure més »

Punt crític

En termodinàmica, un punt crític (o estat crític) és el punt final d'una corba d'equilibri de fase.

Nou!!: Hidrogen і Punt crític · Veure més »

Punt triple

Diagrama de fases En termodinàmica, el punt triple és aquell en el qual conviuen en equilibri l'estat de la matèria sòlid, l'estat líquid i l'estat gasós d'una substància.

Nou!!: Hidrogen і Punt triple · Veure més »

Putnisita

La putnisita és un mineral de recent descobriment que sembla pertànyer a la classe dels carbonats.

Nou!!: Hidrogen і Putnisita · Veure més »

Putrescina

La putrescina o butan-1,4-diamina, NH₂(CH₂)₄NH₂, és una diamina, una amina doble, que es crea en podrir-se la carn, i que dona al procés la fortor característica.

Nou!!: Hidrogen і Putrescina · Veure més »

Pyrococcus furiosus

Pyrococcus furiosus és una espècie extremòfila d'arqueobacteri.

Nou!!: Hidrogen і Pyrococcus furiosus · Veure més »

Pyrolobus

Pyrolobus és un gènere de arqueobacteris microorganismes.

Nou!!: Hidrogen і Pyrolobus · Veure més »

Quantitat de substància

La quantitat de substància és una quantitat definida de forma estàndard que mesura la mida d'un conjunt de partícules elementals, com són els àtoms, molècules, electrons, i altres partícules.

Nou!!: Hidrogen і Quantitat de substància · Veure més »

Quark t

El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.

Nou!!: Hidrogen і Quark t · Veure més »

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Hidrogen і Química · Veure més »

Química agrícola

Cartell publicitari de nitrat de Xile, un adob natural que conté una mescla de nitrat de sodi i nitrat de potassi. La química agrícola o agroquímica és la disciplina que estudia els processos químics i bioquímics relacionats amb els elements químics essencials en el sistema sòl-planta i la seva incidència en els rendiments, la qualitat i la transformació dels productes agrícoles.

Nou!!: Hidrogen і Química agrícola · Veure més »

Química analítica

Determinació de la composició d'una mostra per ressonància magnètica nuclear La química analítica és la branca de la química que consisteix en l'anàlisi de mostres de substàncies diverses per determinar-ne la seva composició química; així com l'estudi de les tècniques per fer anàlisi i estudiar les dades (quimiometria).

Nou!!: Hidrogen і Química analítica · Veure més »

Química física

La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.

Nou!!: Hidrogen і Química física · Veure més »

Química inorgànica

químics teòric amb el seu dimagnetisme La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels compostos inorgànics, és a dir, els que no contenen carboni (en contraposició als compostos orgànics, que sí que en contenen).

Nou!!: Hidrogen і Química inorgànica · Veure més »

Química orgànica

Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.

Nou!!: Hidrogen і Química orgànica · Veure més »

Quercetina

La quercetina (fórmula molecular: C15H10O₇), és un flavonoide derivat de les fulles, fruits i llavors de les plantes.

Nou!!: Hidrogen і Quercetina · Veure més »

Querogen

El querogen (Greek κηρός "cera" i -gen, "el que produeix") és una mescla de composts químics orgànics que conformen una porció de la matèria orgànica de les roques sedimentàries.

Nou!!: Hidrogen і Querogen · Veure més »

Quimiosíntesi

La quimiosíntesi és la producció biològica de matèria orgànica a partir de molècules d'un àtom de carboni (generalment diòxid de carboni o metà) i altres nutrients, utilitzant l'oxidació de molècules inorgàniques, com per exemple l'àcid sulfhídric (H₂S), l'hidrogen gasós o el metà com a font d'energia, sense comptar amb la llum solar, a diferència de la fotosíntesi.

Nou!!: Hidrogen і Quimiosíntesi · Veure més »

Quitina

Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4La quitina (C8H13O5N)n és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).

Nou!!: Hidrogen і Quitina · Veure més »

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Nou!!: Hidrogen і Raïm · Veure més »

Radi atòmic

El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.

Nou!!: Hidrogen і Radi atòmic · Veure més »

Radi covalent

Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. El radi covalent d'un element químic és la meitat de la distància entre els nuclis dels dos àtoms d'una molècula homonuclear enllaçats per enllaç covalent simple.

Nou!!: Hidrogen і Radi covalent · Veure més »

Radi de Bohr

Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic.

Nou!!: Hidrogen і Radi de Bohr · Veure més »

Radi de van der Waals

Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. El radi de van der Waals és la meitat de la mínima distància que separa els nuclis de dos àtoms adjacents no enllaçats.

Nou!!: Hidrogen і Radi de van der Waals · Veure més »

Radiació còsmica de fons

La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.

Nou!!: Hidrogen і Radiació còsmica de fons · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Hidrogen і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radioisòtop

Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.

Nou!!: Hidrogen і Radioisòtop · Veure més »

Rafinosa

La rafinosa és un glúcid trisacàrid compost per glucosa, fructosa i galactosa.

Nou!!: Hidrogen і Rafinosa · Veure més »

Raigs anòdics

Esquema dels raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Els raigs anòdics o raigs canals són feixos d'ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l'ànode metàl·lic dintre d'un tub de descàrrega quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.

Nou!!: Hidrogen і Raigs anòdics · Veure més »

Raigs còsmics

Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Nou!!: Hidrogen і Raigs còsmics · Veure més »

Ran (estel)

Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.

Nou!!: Hidrogen і Ran (estel) · Veure més »

RBMK

Esquema d'un reactor nuclear RBMK Un reactor de gran potència a tubs de força, o RBMK (transcripció de РБМК, que és acrònim del rus Реактор Большой Мощности Канальный), és un reactor nuclear de tecnologia soviètica que fa servir barres de grafit com a moderador de neutrons però, a diferència dels reactors de gas, està refrigerat per aigua lleugera (aigua normal, H₂O) escalfada a 290 °C, com ho fan els reactors d'aigua bullent.

Nou!!: Hidrogen і RBMK · Veure més »

Reacció àcid-base

Reacció de l'àcid acètic contingut en el vinagre amb hidrogencarbonat de sodi, amb producció de diòxid de carboni. Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat per l'intercanvi de cations hidrogen, H+, entre dues espècies neutres, com ara les molècules d'aigua, H₂O i l'àcid acètic, CH₃CH₂OH, o entre dues espècies carregades elèctricament com ara el catió amoni, NH₄+ i l'anió hidròxid, OH¯.

Nou!!: Hidrogen і Reacció àcid-base · Veure més »

Reacció d'eliminació E1cB

La reacció d'eliminació E1cB (eliminació unimolecular a través de la base conjugada) és un tipus especial de reacció d'eliminació en química orgànica.

Nou!!: Hidrogen і Reacció d'eliminació E1cB · Veure més »

Reacció d'hidratació

Una reacció d'hidratació en química orgànica és una reacció química en la qual un grup hidroxil (OH−) i un catió d'hidrogen (un protó àcid) són afegits a dos àtoms de carboni enllaçats covalentment junts en l'enllaç carboni carboni que fa un grup funcional alquè.

Nou!!: Hidrogen і Reacció d'hidratació · Veure més »

Reacció d'oxidació reducció

FAD. Una reacció d'oxidació-reducció, reacció d'oxidoreducció, o simplement reacció redox, és aquella reacció química en la qual hi ha una transferència electrònica entre els reactius, donant lloc a un canvi en els seus estats d'oxidació pel que fa als productes.

Nou!!: Hidrogen і Reacció d'oxidació reducció · Veure més »

Reacció de Bosch

La reacció de Bosch és una reacció química entre el diòxid de carboni i d'hidrogen que produeix carboni elemental (grafit), aigua i un retorn de 10% de la calor invertida.

Nou!!: Hidrogen і Reacció de Bosch · Veure més »

Reacció de Cannizzaro

La reacció de Cannizzaro, anomenada així pel seu descobridor Stanislao Cannizzaro, és una reacció orgànica que consisteix en una dismutació en medi alcalí d'un aldehid que manca d'un hidrogen en posició α (no aldolitzable).

Nou!!: Hidrogen і Reacció de Cannizzaro · Veure més »

Reacció de Favorski

La reacció de Favorski és l'atac nucleòfil d'un acetilur sobre un grup carbonil.

Nou!!: Hidrogen і Reacció de Favorski · Veure més »

Reacció de Rosenmund

La reacció de Rosenmund és una reacció química orgànica que redueix un halur àcid a un aldehid emprant gas hidrogen sobre pal·ladi en carbó enverinat amb sulfat de bari.

Nou!!: Hidrogen і Reacció de Rosenmund · Veure més »

Reacció de Sabatier

La reacció de Sabatier és un procés mitjançant el qual, es fa reaccionar hidrogen (H₂) i diòxid de carboni (CO₂) a altes temperatures i altes pressions per transformar-los, amb l'ajut d'un catalitzador de níquel, en aigua (H₂O) i metà (CH₄).

Nou!!: Hidrogen і Reacció de Sabatier · Veure més »

Reacció de Schikorr

La Reacció de Schikorr descriu formalment la conversió de l'hidròxid de ferro(II) (Fe(OH)₂) en òxid de ferro(II,III) (Fe₃O₄).

Nou!!: Hidrogen і Reacció de Schikorr · Veure més »

Reacció de Wittig

La reacció de Wittig és una reacció química en la que un aldehid o cetona reacciona amb un ilur de fòsfor (també anomenat fosforà) obtenint-se un alquè i òxid de trifenilfosfina com a subproducte.

Nou!!: Hidrogen і Reacció de Wittig · Veure més »

Reacció redox orgànica

Un exemple de reacció redox orgànica: la reducció de Birch Les reduccions orgàniques, les oxidacions orgàniques o les reaccions redox orgàniques són reaccions redox en les que intervenen compostos orgànics com reactius.

Nou!!: Hidrogen і Reacció redox orgànica · Veure més »

Reaction Engines A2

El Reaction Engines Limited A2 és un disseny a llarg termini d'un avió supersònic (Mach 5+) concebut per volar de Brussel·les a Sydney en aproximadament 4,6 hores.

Nou!!: Hidrogen і Reaction Engines A2 · Veure més »

Reactiu de Grignard

Es coneixen com a reactius de Grignard o magnesians aquells compostos organometàl·lics de fórmula general RMgX (R.

Nou!!: Hidrogen і Reactiu de Grignard · Veure més »

Reactor catalític heterogeni

Un reactor catalític heterogeni és un tipus de reactor químic dins dels qual una reacció química és catalitzada mitjançant un catalitzador heterogeni.

Nou!!: Hidrogen і Reactor catalític heterogeni · Veure més »

Reactor nuclear

Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.

Nou!!: Hidrogen і Reactor nuclear · Veure més »

Reactor nuclear de fusió

toroide Un reactor de fusió nuclear és un reactor nuclear que obté energia nuclear a partir de reaccions nuclears de fusió.

Nou!!: Hidrogen і Reactor nuclear de fusió · Veure més »

Reducció

La reducció és un procés electroquímic pel qual un àtom o ió guanya un o més electrons, tot disminuint el seu estat d'oxidació.

Nou!!: Hidrogen і Reducció · Veure més »

Reducció programada per temperatura amb hidrogen

La reducció programada per temperatura amb hidrogen (H₂-TPR, de l’anglès H₂ Temperature-Programmed Reduction) és una tècnica per a la caracterització de materials sòlids, que s’utilitza sovint en el camp de la catàlisi heterogènia per trobar les condicions de reducció més eficients.

Nou!!: Hidrogen і Reducció programada per temperatura amb hidrogen · Veure més »

Reformació amb vapor

La reformació amb vapor (de l'anglès steam reforming) és un mètode per a produir hidrogen, monòxid de carboni o altres productes útils a partir d'hidrocarburs combustibles com el gas natural.

Nou!!: Hidrogen і Reformació amb vapor · Veure més »

Reformat catalític

El reformat catalític és un procés químic utilitzat en el refinament del petroli.

Nou!!: Hidrogen і Reformat catalític · Veure més »

Regió H I

Una regió H I és un núvol format per hidrogen atòmic fred, poc dens i molt feblement ionitzat, al voltant de 10−4 (una partícula entre 10.000), amb temperatures al voltant de 100 K. Aquestes regions HI són d'hidrogen atòmic neutre, mentre que les HII ho són d'hidrogen ionitzat i H₂ d'hidrogen molecular.

Nou!!: Hidrogen і Regió H I · Veure més »

Regió H II

NGC 604, una regió II gegant a la galàxia del Triangle Una regió H II és un núvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, neó, i sofre, localitzat a prop d'estels massius de classe espectral O. En aquests núvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de diàmetre, existeix un procés de formació estel·lar.

Nou!!: Hidrogen і Regió H II · Veure més »

Regla de Markóvnikov

Reacció d'addició de bromur d'hidrogen a propè. S'observa que el component majoritari de la mescla de productes és el que segueix la regla de Markóvnikov. La regla de Markóvnikov és una regla empírica emprada per a predir l'orientació seguida per les reaccions d'addició d'halurs d'hidrogen a alquens asimètrics.

Nou!!: Hidrogen і Regla de Markóvnikov · Veure més »

Regles de Cahn-Ingold-Prelog

Posició dels composts Les regles de Cahn-Ingold-Prelog, sistema CIP o convencions CIP són un conjunt de normes utilitzades en química orgànica per anomenar els estereoisòmers d'una molècula.

Nou!!: Hidrogen і Regles de Cahn-Ingold-Prelog · Veure més »

Relació de Tully-Fisher

La relació de Tully-Fisher és considerada una candela estàndard en astronomia.

Nou!!: Hidrogen і Relació de Tully-Fisher · Veure més »

Rellotge atòmic

Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.

Nou!!: Hidrogen і Rellotge atòmic · Veure més »

Respiració aeròbica

Esquema de la respiració aeròbica La respiració aeròbica és un tipus de metabolisme energètic mitjançant el qual els éssers vius extreuen energia de molècules orgàniques, com la glucosa, per un procés complex en el qual el carboni és oxidat i l'oxigen procedent de l'aire és l'oxidant emprat.

Nou!!: Hidrogen і Respiració aeròbica · Veure més »

Ressonància magnètica nuclear

Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.

Nou!!: Hidrogen і Ressonància magnètica nuclear · Veure més »

Ressonància magnètica nuclear de protons

estructura que es mostra a la part superior esquerra. La ressonància magnètica nuclear de protons (RMN de protons, RMN d'hidrogen-1 o RMN 1H) és l'aplicació de la ressonància magnètica nuclear en espectroscòpia de RMN respecte als nuclis d'hidrogen-1 dins de les molècules d'una substància, per tal de determinar l'estructura de les molècules.

Nou!!: Hidrogen і Ressonància magnètica nuclear de protons · Veure més »

Rho del Lleó

Rho del Lleó (ρ Leonis) és un estel en la Constel·lació del Lleó, situada a 8 minuts d'arc de l'eclíptica.

Nou!!: Hidrogen і Rho del Lleó · Veure més »

Rho del Taure

Rho del Taure (ρ Tauri) és un estel a la constel·lació del Taure membre del cúmul de les Híades.

Nou!!: Hidrogen і Rho del Taure · Veure més »

Rho Piscium

Rho Piscium (ρ Psc / 93 Piscium / HD 122066) és un estel en la constel·lació dels Peixos de magnitud aparent +5.36.

Nou!!: Hidrogen і Rho Piscium · Veure més »

Richard Kirwan

Richard Kirwan (1 agost 1733, Cloughballymore, Galway, Irlanda - 1 juny 1812, Dublín, Irlanda) fou un químic irlandès conegut per ser un dels darrers defensors de la teoria del flogist.

Nou!!: Hidrogen і Richard Kirwan · Veure més »

Robert Boyle

Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.

Nou!!: Hidrogen і Robert Boyle · Veure més »

Rodi

El rodi és un element químic de nombre atòmic 45 situat en el grup 9 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Hidrogen і Rodi · Veure més »

Rosetta (nau espacial)

Rosetta va ser una sonda espacial no tripulada de l'Agència Espacial Europea destinada a l'exploració continuada i detallada del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko.

Nou!!: Hidrogen і Rosetta (nau espacial) · Veure més »

Rosmaridifenol

El rosmaridifenol és un diterpè fenòlic que es troba en el romaní (Rosmarinus officinalis).

Nou!!: Hidrogen і Rosmaridifenol · Veure més »

Rosmariquinona

La rosmariquinona és un compost químic diterpè fenòlic aïllat del romaní (Rosmarinus officinalis).

Nou!!: Hidrogen і Rosmariquinona · Veure més »

Ross 128

Distàncies de les estrelles més properes des de fa 20.000 fins a 80.000 anys en el futur. L'enfocament de Ross 128 està representat per la línia de color salmó clar. Ross 128 és una nana roja situada a la constel·lació de la Verge del zodíac equatorial, prop de β Virginis.

Nou!!: Hidrogen і Ross 128 · Veure més »

RSH

* Oficina Central de Seguretat del Reich (del seu nom en alemany ReichsSicherheitsHauptamt), departament de seguretat de les SS durant el Tercer Reich.

Nou!!: Hidrogen і RSH · Veure més »

Rubidi

El rubidi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és el Rb i el seu nombre atòmic és 37.

Nou!!: Hidrogen і Rubidi · Veure més »

Sabugalita

La sabugalita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de l'autunita.

Nou!!: Hidrogen і Sabugalita · Veure més »

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Nou!!: Hidrogen і Sal (química) · Veure més »

Sal hidràcida

Les sals hidràcides són compostos químics formats per un metall i un no-metall, obtinguts quan es substitueix l'hidrogen d'un hidràcid per un metall.

Nou!!: Hidrogen і Sal hidràcida · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Hidrogen і Saturn (planeta) · Veure més »

Saturn I

El Saturn I fou el primer coet de múltiples motors dels Estats Units.

Nou!!: Hidrogen і Saturn I · Veure més »

Saturn V

El Saturn V fou un coet d'un sol ús de múltiples trams i de combustible líquid utilitzat en el programes Apollo i Skylab de la NASA.

Nou!!: Hidrogen і Saturn V · Veure més »

Sèries de Balmer

ultraviolades, ja que tenen una longitud d'ona inferior a 400nm. En física atòmica les sèries de Balmer o línies de Balmer és la designació d'un conjunt de sis sèries anomenades de manera diferent que descriuen les emissions de línies espectrals de l'àtom d'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Sèries de Balmer · Veure més »

Símbol químic

Els símbols químics són els diferents signes abreviats, d'una o dues lletres, que s'utilitzen per identificar i evitar la representació gràfica dels àtoms d'un element en lloc dels seus noms complets.

Nou!!: Hidrogen і Símbol químic · Veure més »

Søren Peter Lauritz Sørensen

Søren Peter Lauritz Sørensen, nascut a Havrebjerg el 9 de gener de 1868 i traspassat el 12 de febrer de 1939, va ser un químic danès que va introduir el concepte de pH.

Nou!!: Hidrogen і Søren Peter Lauritz Sørensen · Veure més »

Súper-Terra

Neptú En astronomia es diu súper-Terra o superterra a un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) de tipus rocós que té una massa d'entre 1,9 –5 i 10 vegades la massa terrestre (M⊕); Una superterra és un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) amb una massa que es trobi entre la de la Terra i la dels gegants gasosos del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Súper-Terra · Veure més »

Schwertmannita

La schwertmannita és un mineral que pertany a la classe dels sulfats segons la classificació de Nickel-Strunz i a la classe dels hidròxids segons la classificació de Dana, fet pel qual que sovint és anomenat com un oxihidroxisulfat de ferro (III).

Nou!!: Hidrogen і Schwertmannita · Veure més »

Seguretat de l'hidrogen

La seguretat de l'hidrogen tracta la producció segura, el manejament i l'ús de l'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Seguretat de l'hidrogen · Veure més »

Semiconductors polímers

dataaccés.

Nou!!: Hidrogen і Semiconductors polímers · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Hidrogen і Seqüència principal · Veure més »

SETI@home

El SETI@home consisteix en el processament de senyals de ràdio per buscar una prova d'intel·ligència extraterrestre emprant el radiotelescopi d'Arecibo.

Nou!!: Hidrogen і SETI@home · Veure més »

Sigma del Bover

Sigma del Bover (σ Bootis) és un estel en la constel·lació del Bover de magnitud aparent +4,47.

Nou!!: Hidrogen і Sigma del Bover · Veure més »

Silici nanocristal·lí

Nanopols de silici. El silici nanocristal·lí (nc-Si), de vegades també conegut com a silici microcristal·lí (μc-Si), és una forma de silici porós.

Nou!!: Hidrogen і Silici nanocristal·lí · Veure més »

Simbolisme de Lewis

El simbolisme de Lewis és una forma senzilla de simbolitzar lestructura electrònica i l'enllaç en una molècula covalent.

Nou!!: Hidrogen і Simbolisme de Lewis · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Hidrogen і Sistema solar · Veure més »

SN 1993J

SN 1993J és una supernova ubicada a la galàxia Messier 81.

Nou!!: Hidrogen і SN 1993J · Veure més »

Sodi

El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Nou!!: Hidrogen і Sodi · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: Hidrogen і Sofre · Veure més »

Soia

La soia o soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Siebold & Zucc.) és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia present a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan.

Nou!!: Hidrogen і Soia · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Sol · Veure més »

Solar and Heliospheric Observatory

El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO) - “observatori solar i heliosfèric” en català - és una sonda espacial llançada el 2 de desembre de 1995 amb la missió d'estudiar el Sol.

Nou!!: Hidrogen і Solar and Heliospheric Observatory · Veure més »

Soldadura

Soldadura a l'arc La soldadura és la unió de dos materials, generalment metalls o termoplàstics, per coalescència.

Nou!!: Hidrogen і Soldadura · Veure més »

Soldadura a gas i oxitall

Soldadura a gas La soldadura a gas va ser uns dels primers processos de soldadura de fusió desenvolupats que van demostrar ser aplicables a una extensa varietat de materials i aliatges.

Nou!!: Hidrogen і Soldadura a gas i oxitall · Veure més »

Soldadura per plasma

Esquema de la torxa de soldadura per plasma. ('''1''' - Gas de plasma; '''2''' - Filtre de protecció; '''3''' - Gas de protecció; '''4''' - Elèctrode; '''5''' - Filtre de constricció; '''6''' - Arc elèctric) La soldadura per arc plasma és coneguda tècnicament com a PAW (Plasma Arc Welding), i utilitza els mateixos principis que la soldadura TIG, pel que pot considerar-se com un desenvolupament d'aquest últim procés.

Nou!!: Hidrogen і Soldadura per plasma · Veure més »

Soldadura plàstica

La Soldadura plàstica és un procés mitjançant el qual s'aconsegueix la unió de dues parts polimèriques portant-les a la fusió i després deixant-les refredar en contacte.

Nou!!: Hidrogen і Soldadura plàstica · Veure més »

Sonda de neutrons

Una sonda de neutrons és un tipus de sonda d'humitat que utilitza la dispersió de neutrons.

Nou!!: Hidrogen і Sonda de neutrons · Veure més »

Sopa primitiva

El ''Grand Prismatic Spring'' del Parc Nacional de Yellowstone. Se suposa que l'ambient d'aquest llac amb elevades temperatures i ambient reductor (absència d'oxigen), seria similar a l'ambient primigeni dels mars de la Terra. La sopa primitiva (també anomenat primària,de la vida, brou prebiòtic o primordial) és la hipòtesi més acceptada de la creació de la vida al Planeta Terra.

Nou!!: Hidrogen і Sopa primitiva · Veure més »

Space Interferometry Mission

El Space Interferometry Mission o SIM, també conegut com a SIM Lite (anteriorment conegut com a SIM PlanetQuest), va ser un telescopi espacial programat i desenvolupat per la National Aeronautics and Space Administration (NASA), en conjunció amb el contractista Northrop Grumman.

Nou!!: Hidrogen і Space Interferometry Mission · Veure més »

SS del Cigne

SS del Cigne (SS Cygni) és un estel variable a la constel·lació del Cigne (Cygnus) que s'hi troba a una incerta de distància de 330 anys llum del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і SS del Cigne · Veure més »

Stanley Miller

Stanley Miller Stanley Miller (Oakland, Califòrnia, 7 de març de 1930 - 20 de maig de 2007) fou un científic nord-americà principalment conegut pels seus estudis sobre l'origen de la vida.

Nou!!: Hidrogen і Stanley Miller · Veure més »

STS-133

La missió STS-133 (vol d'acoblament ULF5) va ser l'última missió prevista del transbordador espacial Discovery dins del programa del Transbordador Espacial.

Nou!!: Hidrogen і STS-133 · Veure més »

Substància inorgànica

Es denomina substància inorgànica a tota substància que manca d'enllaços entre àtoms de carboni i hidrogen (hidrocarburs) en la seva composició química.

Nou!!: Hidrogen і Substància inorgànica · Veure més »

Substància química

L'aigua i el vapor són dues formes diferents d'una mateixa substància química Una substància química o substància pura és qualsevol material amb una composició química definida, sense importar la seva procedència.

Nou!!: Hidrogen і Substància química · Veure més »

Substitució electròfila aromàtica

La substitució electròfila aromàtica (SEAr) és una reacció orgànica en la qual un àtom (generalment, hidrogen) unit a un sistema aromàtic és substituït per un grup electròfil.

Nou!!: Hidrogen і Substitució electròfila aromàtica · Veure més »

Sulfat

Sulfat de coure Un sulfat o solfat (SO₄2-) en química, és una sal o èster format per substitució dels dos àtoms d'hidrogen de l'àcid sulfúric.

Nou!!: Hidrogen і Sulfat · Veure més »

Sulfat d'amoni

El sulfat d'amoni (antigament sulfat amònic) és un compost químic de fórmula (NH₄)₂SO₄, amb molts usos comercials.

Nou!!: Hidrogen і Sulfat d'amoni · Veure més »

Sulfur

En química, un sulfur és la combinació del sofre (nombre d'oxidació -2) amb un element químic o amb un radical.

Nou!!: Hidrogen і Sulfur · Veure més »

Sulfur de dimetil

El sulfur de dimetil, DMS, és un compost químic de fórmula química C₂H₆S o bé (CH₃)₂S, format per un sulfur amb dos grups metil.

Nou!!: Hidrogen і Sulfur de dimetil · Veure més »

Supergegant blau

Mides relatives d'estrelles, des de les nanes vermelles, passant per les nanes grogues com el Sol, les gegants blaves, fins a un supergegant blau Els supergegants blaus són estels de gran grandària en els quals els processos de fusió nuclear es desenvolupen a tal ritme que l'hidrogen es consumeix en quantitats ingents, cosa que els converteix en els estels més actius de tots els que es coneixen.

Nou!!: Hidrogen і Supergegant blau · Veure més »

Supergegant roig

Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant roig apareix marcada com SGV per al cas de la traça evolutiva de l'estel de 15 masses solars Els supergegants roigs, són els estels més grossos que per ara s'han trobat a l'univers.

Nou!!: Hidrogen і Supergegant roig · Veure més »

Superjúpiter

Un superjúpiter és un exoplaneta gegant gasós que és més massiu que el planeta Júpiter.

Nou!!: Hidrogen і Superjúpiter · Veure més »

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Nou!!: Hidrogen і Supernova · Veure més »

T del Taure

T del Taure (T Tauri) és una estrella variable a la constel·lació de Taure que dona nom a un tipus de variables, les ''estrelles T Tauri''.

Nou!!: Hidrogen і T del Taure · Veure més »

Talc

El talc (del persa تالک i l'àrab تلك; pronunciat en ambdós casos talq; també conegut en la indústria alimentària com a E553b) és un mineral silicat que forma part del subgrup dels fil·losilicats.

Nou!!: Hidrogen і Talc · Veure més »

Tall per plasma

Torxa per al tall per plasma.El fonament del tall per plasma es basa en elevar la temperatura del material a tallar d'una forma molt localitzada i per damunt dels 20.000 °C, portant el gas utilitzat fins al quart estat de la matèria, el plasma, estat en el qual els electrons es dissocien de l'àtom i el gas s'ionitza (i es torna conductor).

Nou!!: Hidrogen і Tall per plasma · Veure més »

Tanc extern (transbordador espacial)

Un (ET) tanc extern del transbordador espacial de camí a l'edifici d'assemblatge de vehicles. (Imatge: NASA/KSC) Un tanc extern (ET, de l'anglès External Tank) del transbordador espacial és el component del llançador transbordador espacial que conté el combustible (hidrogen líquid), i l'oxidant (oxigen líquid).

Nou!!: Hidrogen і Tanc extern (transbordador espacial) · Veure més »

Tau de la Balena

Tau de la Balena (τ Ceti) és un estel de la constel·lació de la BalenaLa 19a estrella de la constel·lació.

Nou!!: Hidrogen і Tau de la Balena · Veure més »

Tau de la Verge

Tau de la Verge (τ Virginis) és un estel de magnitud aparent +4,24 en la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Hidrogen і Tau de la Verge · Veure més »

Taula periòdica

upright.

Nou!!: Hidrogen і Taula periòdica · Veure més »

Taula periòdica estesa

La taula periòdica estesa és una taula periòdica que té elements químics més enllà del 7è període, elements hipotètics amb un nombre atòmic superior a 118 (corresponent a l'oganessó) classificats segons les seves configuracions electròniques calculades. Va ser creada per Glenn Theodore Seaborg el 1969.

Nou!!: Hidrogen і Taula periòdica estesa · Veure més »

Túpolev

Seu central de Túpolev a Moscou Túpolev (Ту́полев) és una empresa russa aeroespacial i de defensa, amb seu a Moscou, Rússia.

Nou!!: Hidrogen і Túpolev · Veure més »

Tebaïna

La tebaïna (paramorfina), també coneguda com a codeïna metil enol èter, és un dels alcaloide opiacis o alcaloides presents a l'opi, la fórmula química del qual és C19H21NO₃.

Nou!!: Hidrogen і Tebaïna · Veure més »

Tecnologia nuclear

Un detector de fum residencial és l'objecte més familiar de la tecnologia nuclear per a la majoria de les persones. La tecnologia nuclear és la tecnologia que està relacionada amb les reaccions de nuclis atòmics.

Nou!!: Hidrogen і Tecnologia nuclear · Veure més »

Tefló

Representació de la molècula de politetrafluoretilè. El politetrafluoretilè (PTFE), o Teflon® (Teflon®, de DuPont, marca amb la que fou comercialitzat inicialment), és un polímer similar al polietilè, on els àtoms d'hidrogen estan substituïts per fluor.

Nou!!: Hidrogen і Tefló · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Hidrogen і Temperatura · Veure més »

Temperatura crítica

La temperatura crítica, Tc d'un material és la temperatura per sobre de la qual ja no existeixen els estats de la matèria líquid i gasós.

Nou!!: Hidrogen і Temperatura crítica · Veure més »

Temperatura d'autoignició

La temperatura d'autoignició d'una substància és la temperatura mínima per la qual aquesta combustionarà espontàniament, a una pressió atmosfèrica normal i sense una font externa d'ignició (com una flama o una guspira).

Nou!!: Hidrogen і Temperatura d'autoignició · Veure més »

Tempesta geomagnètica

Partícules solars interactuant amb la magnetosfera terrestre Les tempestes geomagnètiques es produeixen quan un flux gran de radiació emesa pel Sol arriba al camp magnètic de l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Tempesta geomagnètica · Veure més »

Teorema d'equipartició

hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.

Nou!!: Hidrogen і Teorema d'equipartició · Veure més »

Teorema dels estats corresponents

Segons van der Waals, el teorema dels estats corresponents (o principi dels estats corresponents) indica que tots els fluids, quan es comparen amb la mateixa temperatura reduïda i pressió reduïda, tenen aproximadament el mateix factor de compressibilitat i es desvien del comportament de gas ideal en més o menys el mateix grau.

Nou!!: Hidrogen і Teorema dels estats corresponents · Veure més »

Teoria àcid-base d'Arrhenius

Svante August Arrhenius Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.

Nou!!: Hidrogen і Teoria àcid-base d'Arrhenius · Veure més »

Teoria àcid-base de Lewis

La teoria àcid-base de Lewis és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc Gilbert Newton Lewis per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies.

Nou!!: Hidrogen і Teoria àcid-base de Lewis · Veure més »

Teoria àcid-base de Lux-Flood

En la teoria àcid-base de Lux-Flood un àcid és una substància que pot rebre anions òxid, O²¯, i una base és una substància que pot donar anions òxid.

Nou!!: Hidrogen і Teoria àcid-base de Lux-Flood · Veure més »

Teoria científica obsoleta

L'obsoleta teoria geocèntrica de l'univers en posava la Terra al centre. Una teoria científica obsoleta és una teoria científica que va ser alguna vegada comunament acceptada però que —per la raó que sigui— ja no és considerada la descripció més completa de la realitat per la ciència establerta, o bé una teoria verificable que s'ha comprovat falsa.

Nou!!: Hidrogen і Teoria científica obsoleta · Veure més »

Teoria d'enllaç de valència

Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.

Nou!!: Hidrogen і Teoria d'enllaç de valència · Veure més »

Teoria de l'estat de transició

400px La teoria de l'estat de transició és una teoria que explica les velocitats de les reaccions químiques elementals.

Nou!!: Hidrogen і Teoria de l'estat de transició · Veure més »

Teoria de l'estat estacionari

La Teoria de l'estat estacionari és un model cosmològic desenvolupat el 1949 per Hermann Bondi, Thomas Gold i Fred Hoyle com una alternativa a la Teoria del Big Bang.

Nou!!: Hidrogen і Teoria de l'estat estacionari · Veure més »

Teoria de la substitució

Jean Baptiste André Dumas La teoria de la substitució és una teoria antiga de principis del que fou la primera a explicar les reaccions de substitució en química orgànica i que és deguda al químic francès Jean Baptiste Dumas (1800-1884) que la presentà el 1835, i que també anomenà llei de la metalèpsia (del grec μεταληψιη, que significa que el cos considerat ha pres un element en lloc d'un altre).

Nou!!: Hidrogen і Teoria de la substitució · Veure més »

Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència

La teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència, teoria RPECV simplificada, o teoria VSEPR per les seves sigles en anglès (Valence Shell Electron Pair Repulsion theory) és una teoria de la química que hom empra per predir la geometria molecular a partir de les repulsions electroestàtiques entre els parells d'electrons que formen els enllaços covalents o que ocupen un orbital no enllaçant.

Nou!!: Hidrogen і Teoria de repulsió de parells electrònics de la capa de valència · Veure més »

Teoria del nucli

Auguste Laurent La teoria del nucli és la primera teoria de química orgànica precursora de la moderna teoria estructural dels compostos orgànics.

Nou!!: Hidrogen і Teoria del nucli · Veure més »

Teoria dualista

Jöns Jacob Berzelius, gravat del 1875 La teoria dualista, o dualística, és una antiga teoria de la química establerta pel químic francès Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794) a finals del i desenvolupada pel químic suec Jöns Jacob Berzelius (1779-1848) a principis del amb l'objectiu d'explicar la formació dels compostos químics.

Nou!!: Hidrogen і Teoria dualista · Veure més »

Termòlisi

La descomposició tèrmica o termòlisi és la reacció en la qual un compost se separa en almenys dos elements quan se sotmet a un augment de temperatura.

Nou!!: Hidrogen і Termòlisi · Veure més »

Termopausa

Estructura de l'atmosfera terrestre La termopausa és el límit superior de l'atmosfera terrestre entre la termosfera i l'exosfera.

Nou!!: Hidrogen і Termopausa · Veure més »

Terra rara

Òxids de terres rares Mineral de terres rares Les terres rares són un conjunt de disset elements químics, metalls, amb propietats semblants que inclou l'escandi i l'itri del grup 3 de la taula periòdica i els quinze elements de la sèrie dels lantanoides (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).

Nou!!: Hidrogen і Terra rara · Veure més »

Terraformació

La visió d'un artista d'un planeta Mart terraformat en quatre fases de desenvolupament La terraformació d'un planeta, satèl·lit natural o altre cos celeste és el procés hipotètic de modificar expressament la seva atmosfera, temperatura i condicions ecològiques per fer-les similars a les de la Terra, amb l'objectiu de fer-lo habitable per als humans.

Nou!!: Hidrogen і Terraformació · Veure més »

Terraformació de Mart

Concepció artística del procés de terraformació de Mart. La terraformació de Mart és un procés hipotètic amb el qual el clima, la superfície i les qualitats conegudes del planeta Mart, podrien ser deliberadament condicionades amb l'objectiu de fer-lo habitable per éssers humans i altres tipus de vida terrestre.

Nou!!: Hidrogen і Terraformació de Mart · Veure més »

Terraformació de Venus

Representació a escala de les grandàries de Venus i la Terra La terraformació de Venus requereix dos canvis importants: eliminar la majoria de diòxid de carboni de l'atmosfera del planeta que constitueix el 96% i al seu torn reduir la pressió del planeta d'uns 9 MPa, ja que això el deixaria inhabitable i reduir la temperatura de la superfície que és de 737 K (uns 464 °C).

Nou!!: Hidrogen і Terraformació de Venus · Veure més »

Test de Schiff

El test de Schiff, conegut també com a magenta I o violeta bàsica, és una prova analítica que s'usa com a mètode per a detectar aldehids, inventat per Hugo Schiff (1866).

Nou!!: Hidrogen і Test de Schiff · Veure més »

Testimoni de gel

Mostreig de la superfície de la glacera Taku, a Alaska. Un testimoni de gel (també anomenat "nucli de gel") és una mostra de l'acumulació de neu i gel al llarg de molts anys que s'ha recristal·litzat i ha atrapat bombolles d'aire de períodes passats.

Nou!!: Hidrogen і Testimoni de gel · Veure més »

Tetracianometà

El tetracianometà o tetracianur de carboni és un nitrur de carboni molecular de percianoalcà amb fórmula C(CN)4.

Nou!!: Hidrogen і Tetracianometà · Veure més »

Tetrametiletilendiamina

La tetrametiletilendiamina (TEMED) és un compost químic de fórmula (CH₃)₂NCH₂CH₂N(CH₃)₂.

Nou!!: Hidrogen і Tetrametiletilendiamina · Veure més »

Tetrametilsilà

El tetrametilsilà (abreviat com TMS) és un compost químic de fórmula Si(CH₃)₄.

Nou!!: Hidrogen і Tetrametilsilà · Veure més »

Tetrataenita

La tetrataenita és un aliatge metàl·lic natiu compost de ferro i níquel de tipus L10 ordenat químicament, reconegut com a mineral l'any 1980.

Nou!!: Hidrogen і Tetrataenita · Veure més »

Tetràedre

Un tetràedre o tetraedre (ambdues variants són acceptades) és un políedre que té quatre cares.

Nou!!: Hidrogen і Tetràedre · Veure més »

Theodor W. Hänsch

Theodor Wolfgang Hänsch (Heidelberg, Alemanya, 1941) és un físic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2005.

Nou!!: Hidrogen і Theodor W. Hänsch · Veure més »

Theta del Serpentari

Theta del Serpentari (θ Ophiuchi) és un estel en la constel·lació del Serpentari.

Nou!!: Hidrogen і Theta del Serpentari · Veure més »

Ti-6Al-4V

Una possible microestructura d'aliatge Ti-6Al-4V amb grans alfa equiaxials i fase beta discontínua. Ti-6Al-4V (designació UNS R56400), també anomenat de vegades TC4, Ti64, o ASTM Grau 5, és un aliatge de titani alfa-beta amb una alta resistència específica i una excel·lent resistència a la corrosió.

Nou!!: Hidrogen і Ti-6Al-4V · Veure més »

Tiofè

El tiofè és un compost heterocíclic que conté quatre àtoms d'hidrogen (H) i un de sofre (S) lligats a quatre àtoms de carboni (C), formant un pentàgon que es pot considerar, per tant, una molècula cíclica.

Nou!!: Hidrogen і Tiofè · Veure més »

Tiol

En química orgànica, un tiol és un compost que conté el grup funcional format per un àtom de sofre i un àtom d'hidrogen (-SH).

Nou!!: Hidrogen і Tiol · Veure més »

Tiolà

El tiolà és el que dona olor al gas natural El tiolà, tetrahidrotiofè, THT o tiaciclopentanona és un hidrocarbur cíclic pentagonal, amb un grup CH₂ a quatre de les arestes i un àtom de sofre (S) a la cinquena.

Nou!!: Hidrogen і Tiolà · Veure més »

Tioredoxina

Les tioredoxines (Trx) són una família de proteïnes petites (12 kDa) trobades en un gran nombre d'espècies, tant en procariotes com d'eucariotes.

Nou!!: Hidrogen і Tioredoxina · Veure més »

Tiourea

Tiourea Tiourea La tiourea (en anglès thiourea) és un compost organosulfurat amb la fórmula química SC(NH₂)₂.

Nou!!: Hidrogen і Tiourea · Veure més »

Tipus espectral

El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.

Nou!!: Hidrogen і Tipus espectral · Veure més »

Tipus hipotètics de bioquímica

Els tipus hipotètics de bioquímica són els diferents tipus de bioquímiques especulatives de formes de vida extraterrestre radicalment diferents de les que es coneixen a la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Tipus hipotètics de bioquímica · Veure més »

Tiratró

Tiratró d'hidrogen de General Electric, utilitzat en radars. Un tiratró és un tipus de vàlvula termoiònica, generalment amb configuració de tríode, que té el seu interior ple de gas.

Nou!!: Hidrogen і Tiratró · Veure més »

Titani

El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.

Nou!!: Hidrogen і Titani · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Tokamak

Camp magnètic i corrent d'un tokamak. Es mostra el camp toroidal i les bobines (blau) que el generen, el corrent del plasma (vermell), amb el seu camp poloidal (produït per ell), i el camp resultant quan hi ha superposició. La paraula tokamak, acrònim del rus тороидальная камера с магнитными катушками - toroidàlnaia kàmera s magnitnimi katúixkami - (en català cambra toroidal amb bobines magnètiques), és un giny que té per objectiu obtenir la fusió de les partícules del plasma, cosa que generaria grans quantitats d'energia.

Nou!!: Hidrogen і Tokamak · Veure més »

Topazi

Selecció d'hàbits del topazi El topazi és una espècie mineral, que pertany al grup dels silicats, compost per hidroxofluorosilicat d'alumini i que cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Nou!!: Hidrogen і Topazi · Veure més »

Tractat Elemental de Química

El Tractat Elemental de Química, en francès Traité Élémentaire de Chimie, del químic francès Antoine-Laurent Lavoisier (1743-1794) publicat el 1789, és una de les obres cabdals de la història de la ciència i el llibre més emblemàtic de la història de la química.

Nou!!: Hidrogen і Tractat Elemental de Química · Veure més »

Tramvia

Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.

Nou!!: Hidrogen і Tramvia · Veure més »

Transport

El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.

Nou!!: Hidrogen і Transport · Veure més »

Transport per canonada

Oleoducte Trans-Alaska. El transport per canonada és una forma de transportar gasos, líquids, sòlids o multifàsic, dirigit en general a través de les canonades que constitueixen una xarxa o un sistema de transport.

Nou!!: Hidrogen і Transport per canonada · Veure més »

Transposició de McLafferty

Es coneix com a transposició de McLafferty una reacció observada en espectrometria de masses durant la fragmentació o dissociació d'ions orgànics.

Nou!!: Hidrogen і Transposició de McLafferty · Veure més »

TRAPPIST-1h

TRAPPIST-1h és un planeta extrasolarque forma part d'un sistema planetari format per almenys set planetes.

Nou!!: Hidrogen і TRAPPIST-1h · Veure més »

Triacilglicerol

Un triacilglicerol format per glicerol més àcid palmític, àcid oleic i àcid alfa-linoleic. Els triacilglicerols o triglicèrids són acilglicerols, un tipus de lípids formats per una molècula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres àcids grassos saturats o insaturats.

Nou!!: Hidrogen і Triacilglicerol · Veure més »

Triclorur de fòsfor

El triclorur de fòsfor és un compost químic de fòsfor i clor, amb la fórmula química PCl₃.

Nou!!: Hidrogen і Triclorur de fòsfor · Veure més »

Trihalometà

El trihalometà (THMs) és un compost orgànic volàtil derivat estructuralment del metà, en que tres dels quatre àtoms d'hidrogen del metà (CH₄) són substituïts per àtoms d'elements halògens (clor, brom...). La majoria d'aquests compostos es produeixen durant el procés de potabilització de l'aigua per la reacció de la matèria orgànica no tractada, amb l'hipoclorit utilitzat per a desinfectar.

Nou!!: Hidrogen і Trihalometà · Veure més »

Trihalur

L'estructura molecular del cloroform, un dels trihalurs més simplesUn trihalur, en química, és un organohalur format per tres àtoms d'halogen units a un sol àtom o compost.

Nou!!: Hidrogen і Trihalur · Veure més »

Trinitrotoluè

El trinitrotoluè (TNT) o 2,4,6-trinitrometilbenzè (notació IUPAC) és un hidrocarbur aromàtic cristal·lí de color groc pàl·lid que es fon a 81 °C.

Nou!!: Hidrogen і Trinitrotoluè · Veure més »

Triti

El triti, T o 3H és un dels isòtops de l'hidrogen.

Nou!!: Hidrogen і Triti · Veure més »

Troegerita

La troegerita o trögerita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de l'autunita. Va ser descoberta l'any 1871 a Schneeberg, a les muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així en honor de Richard Troeger, miner alemany.

Nou!!: Hidrogen і Troegerita · Veure més »

Troleibús

Troleibús a la ciutat de Milà, Itàlia. Troleibús a la ciutat de Gdynia, Polònia. Electromote a la ciutat de Berlín, 1882. Rosario, Argentina. D'origen brasiler. El troleibús, també conegut com a trolley o tròlei, és un autobús elèctric alimentat per dos cables superiors des d'on pren l'energia elèctrica, mitjançant dues astes.

Nou!!: Hidrogen і Troleibús · Veure més »

Tub ple de gas

Tubs omplerts de gas amb els cinc gasos rars. D'esquerra a dreta heli, neó, argó, kriptó i xenó. El tub ple de gas (en anglès: gas-filled tube o gas discharge tube) és un tipus de tub electrònic constituïts per elèctrodes envoltats per un gas, aquest conjunt es disposa dins un embolcall estanc i resistent a la temperatura.

Nou!!: Hidrogen і Tub ple de gas · Veure més »

Turbogenerador refrigerat amb hidrogen

Un turbogenerador d'una central energètica Un turbogenerador refrigerat amb hidrogen és un turbogenerador que té hidrogen gas com a refrigerant.

Nou!!: Hidrogen і Turbogenerador refrigerat amb hidrogen · Veure més »

Turquesa (color)

El turquesa (/ ˈtɜːrkɔɪz, -kwɔɪz /) és un color verd cian, basat en la joia del mateix nom.

Nou!!: Hidrogen і Turquesa (color) · Veure més »

U (nombre)

El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.

Nou!!: Hidrogen і U (nombre) · Veure més »

U d'Andròmeda

U d'Andròmeda (U Andromedae) és una estrella variable a la constel·lació d'Andròmeda, a una distància aproximada de 2.200 anys llum.

Nou!!: Hidrogen і U d'Andròmeda · Veure més »

Umohoïta

La umohoïta és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Hidrogen і Umohoïta · Veure més »

Unitat de massa atòmica

La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.

Nou!!: Hidrogen і Unitat de massa atòmica · Veure més »

Univers observable

Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.

Nou!!: Hidrogen і Univers observable · Veure més »

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Nou!!: Hidrogen і Urani · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Hidrogen і Urà (planeta) · Veure més »

Uricita

L'uricita és un mineral que forma part dels organògens.

Nou!!: Hidrogen і Uricita · Veure més »

Utilització de recursos in situ

Canviador d'Aigua Gas Revers ISRU (NASA KSC). En l'exploració espacial, la utilització de recursos in situ (en anglès: In-Situ Resource Utilization, ISRU) descriu la proposició d'usar els recursos trobats o fabricats directament d'altres objectes astronòmics (la Lluna, Mart, els asteroides, etc.) per perseguir els objectius d'una missió a l'espai.

Nou!!: Hidrogen і Utilització de recursos in situ · Veure més »

V1647 d'Orió

V1647 d'Orió (V1647 Orionis) és un estel variable en la constel·lació d'Orió.

Nou!!: Hidrogen і V1647 d'Orió · Veure més »

V1654 de l'Àguila

V1654 de l'Àguila (V1654 Aquilae) és un estel de magnitud aparent +7,48 a la constel·lació de l'Àguila (Aquila).

Nou!!: Hidrogen і V1654 de l'Àguila · Veure més »

V439 d'Andròmeda

V439 d'Andròmeda (V439 Andromedae) és un estel de magnitud aparent +6,13 enquadrat a la constel·lació d'Andròmeda.

Nou!!: Hidrogen і V439 d'Andròmeda · Veure més »

València (química)

En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.

Nou!!: Hidrogen і València (química) · Veure més »

Vanadi

El vanadi és l'element químic de símbol V i nombre atòmic 23.

Nou!!: Hidrogen і Vanadi · Veure més »

Vapor d'aigua

El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.

Nou!!: Hidrogen і Vapor d'aigua · Veure més »

Vaporetto

'''Vaporetto''' venecià El vaporetto és un tipus d'embarcació usada a Venècia com a mitjà de transport públic, degut a la particular conformació de la ciutat, que disposa de canals navegables en comptes de carrers.

Nou!!: Hidrogen і Vaporetto · Veure més »

Variable FS Canis Majoris

Una variable FS Canis Majoris (estrella FS CMa) és un tipus d'estrella variable eruptiva.

Nou!!: Hidrogen і Variable FS Canis Majoris · Veure més »

Variable R Coronae Borealis

Els estels variables R Coronae Borealis (variables R CrB o RCB) són un tipus de variables eruptives supergegants de tipus espectral F o G. Són riques en carboni i pobres en hidrogen, i es caracteritzen per una dràstica disminució en la seva lluminositat.

Nou!!: Hidrogen і Variable R Coronae Borealis · Veure més »

Variable SW Sextantis

Les estrelles variables SW Sextantis són una mena d'estrelles variables cataclísmiques; són sistemes estel·lars dobles on n'hi ha una transferència de massa d’una nana roja a una nana blanca formant un disc d'acreció estable al voltant d’aquest darrer.

Nou!!: Hidrogen і Variable SW Sextantis · Veure més »

Variable SX Phoenicis

Una variable SX Phoenicis és un tipus d'estrella variable que presenta un comportament de pulsació de curt període que varia en escales de temps de 0,03-0,08 dies (0,7-1,9 hores).

Nou!!: Hidrogen і Variable SX Phoenicis · Veure més »

Vauquelinita

La vauquelinita és un mineral rar de plom, coure, crom, fòsfor, oxigen i hidrogen, un fosfat, cromat i hidròxid de fórmula química Pb₂Cu(PO₄)(CrO₄)(OH) i nom químic cromat fosfat hidròxid de coure i diplom, de color variable, entre el verd i el marró fosc, passant per diferents tonalitats de grocs i marrons.

Nou!!: Hidrogen і Vauquelinita · Veure més »

Vauxita

La vauxita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, que no ha de confondre's pel seu nom amb la roca Bauxita.

Nou!!: Hidrogen і Vauxita · Veure més »

Vector energètic

Un vector energètic és aquella substància o dispositiu que emmagatzema energia, de tal manera que aquesta es pugui alliberar posteriorment de forma controlada.

Nou!!: Hidrogen і Vector energètic · Veure més »

Vehicle d'hidrogen

Un vehicle mogut per pila d'hidrogen de General Motors Un vehicle d'hidrogen és un automòbil que utilitza hidrogen com a font primària de potència per a la locomoció.

Nou!!: Hidrogen і Vehicle d'hidrogen · Veure més »

Venera 4

La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.

Nou!!: Hidrogen і Venera 4 · Veure més »

Vent

Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.

Nou!!: Hidrogen і Vent · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Nou!!: Hidrogen і Vent solar · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Hidrogen і Venus (planeta) · Veure més »

Verdet

verdet al metro de Praga. El verdet o llepó és una pàtina verinosa de color verdós o blavós que es forma sobre superfícies de coure o d'algun dels seus aliatges, com el bronze o el llautó.

Nou!!: Hidrogen і Verdet · Veure més »

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Nou!!: Hidrogen і Vida · Veure més »

Vida a Tità

Vista multi-espectral de Tità L'existència de vida a Tità, satèl·lit de Saturn, present o futura es troba actualment sota investigació científica.

Nou!!: Hidrogen і Vida a Tità · Veure més »

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Nou!!: Hidrogen і Vida extraterrestre · Veure més »

Vidre de fluorofosfat

El vidre fluorofosfat és una classe de vidres òptics compostos per metafosfats i fluorurs de diversos metalls.

Nou!!: Hidrogen і Vidre de fluorofosfat · Veure més »

Vidre flotat

El vidre flotat consisteix en una planxa de vidre fabricada fent flotar el vidre fos sobre una capa d'estany fos.

Nou!!: Hidrogen і Vidre flotat · Veure més »

Vint-i-tres

El vint-i-tres és un nombre natural que segueix el vint-i-dos i precedeix el vint-i-quatre.

Nou!!: Hidrogen і Vint-i-tres · Veure més »

Vishnevita

La vishnevita és un mineral de la classe dels tectosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la cancrinita”.

Nou!!: Hidrogen і Vishnevita · Veure més »

Vladímir Markóvnikov

Vladímir Vassílievitx Markóvnikov (en rus Владимир Васильевич Марковников), nascut a Knjaginino, província de Nijni Nóvgorod, el 22 de desembre de 1838 i traspassat l'11 de febrer de 1904 a Moscou, fou un químic orgànic rus.

Nou!!: Hidrogen і Vladímir Markóvnikov · Veure més »

Vol espacial interestel·lar

Impressió artística d'una hipotètica «Nau propulsada per inducció de forat de cuc», basada indirectament en un treball de 1994 de Miguel Alcubierre. Crèdit: NASA CD-98-76634 pels Bossinas. El vol espacial interestel·lar o viatge interestel·lar és un viatge tripulat o no-tripulat entre estels.

Nou!!: Hidrogen і Vol espacial interestel·lar · Veure més »

Vol espacial interplanetari

Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.

Nou!!: Hidrogen і Vol espacial interplanetari · Veure més »

Volàtils

Aquest tall transversal mostra un model de l'interior de Júpiter, amb un nucli rocós superposat per una capa profunda d'hidrogen metàl·lic. En ciència planetària, els volàtils són el grup d'elements químics i compostos amb baixos punts d'ebullició que estan associats amb l'escorça i/o atmosfera d'un planeta o lluna.

Nou!!: Hidrogen і Volàtils · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Hidrogen і Volcà · Veure més »

Vulcanització

Pilota d'hoquei sobre patins fabricada de cautxú vulcanitzat. La vulcanització és un procés químic exclusiu de la producció de cautxús o elastòmers.

Nou!!: Hidrogen і Vulcanització · Veure més »

Wardita

La wardita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la wardita”. Va ser descoberta l'any 1896 a Fairfield (Utah), als Estats Units, sent nomenada així en honor de Henry A. Ward, mineralogista nord-americà.

Nou!!: Hidrogen і Wardita · Veure més »

Wayneburnhamita

La wayneburnhamita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Hidrogen і Wayneburnhamita · Veure més »

Wezen

Wezen a la seva constel·lació Wezen o Wesen (Delta Canis Majoris / δ CMa / 25 Canis Majoris) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, amb magnitud aparent +1,83, per darrere de Sírius (α Canis Majoris) i Adhara (ε Canis Majoris).

Nou!!: Hidrogen і Wezen · Veure més »

Who Killed the Electric Car?

Who Killed the Electric Car? és una pel·lícula documental realitzada l'any 2006 per Chris Paine que explora el naixement, comercialització limitada, i mort del cotxe elèctric als Estats Units, específicament el General Motors EV1 dels anys 1990.

Nou!!: Hidrogen і Who Killed the Electric Car? · Veure més »

William McCrea

va ser un astrònom i matemàtic irlandès.

Nou!!: Hidrogen і William McCrea · Veure més »

William Nicholson

William Nicholson (Londres, 13 de desembre de 1753 - Bloomsbury, 21 de maig de 1815 als 61 anys), fou un químic anglès de renom, escriptor sobre filosofia natural i química, així com traductor, periodista, editor, científic i inventor.

Nou!!: Hidrogen і William Nicholson · Veure més »

Williamina Fleming

(15 de maig de 1857, Dundee, Escòcia - 21 de maig de 1911, Boston, Massachusetts) va ser una astrònoma nord-americana d'origen escocès.

Nou!!: Hidrogen і Williamina Fleming · Veure més »

Wolf 359

Wolf 359 és la quarta estrella més propera al Sol, després d'α Centauri, l'estel de Barnard i WISE 1049-5319.

Nou!!: Hidrogen і Wolf 359 · Veure més »

Xarxa elèctrica

Traçat general de les xarxes elèctriques. Els voltatges i les representacions de les línies elèctriques són típiques d'Alemanya i d'altres sistemes europeus. Una xarxa elèctrica és el conjunt de mitjans interconnectats per al subministrament d'electricitat des dels productors als consumidors.

Nou!!: Hidrogen і Xarxa elèctrica · Veure més »

Yingjiangita

La yingjiangita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la fosfuranilita”.

Nou!!: Hidrogen і Yingjiangita · Veure més »

Yuan Lee

Yuan Tseh Lee en mandarí: 李遠哲; en pinyin: Lǐ Yuǎnzhé (Hsinchu, República de la Xina, 19 de novembre de 1936) és un químic i professor universitari taiwanès guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1986.

Nou!!: Hidrogen і Yuan Lee · Veure més »

Yuksporita

La yuksporita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'umbita”.

Nou!!: Hidrogen і Yuksporita · Veure més »

Z de la Girafa

Z de la Girafa (Z Camelopardalis) és una estrella variable cataclísmica a la constel·lació de la Girafa, prototip d'una subclasse de variables dins de les noves nanes.

Nou!!: Hidrogen і Z de la Girafa · Veure més »

Zanazziïta

La zanazziïta és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la roscherita.

Nou!!: Hidrogen і Zanazziïta · Veure més »

Zapatalita

La zapatalita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la zapatalita”. Va ser descoberta l'any 1971 a Cerro Morita prop d'Agua Prieta, a l'estat de Sonora (Mèxic), sent nomenada així en honor d'Emiliano Zapata, heroi mexicà.

Nou!!: Hidrogen і Zapatalita · Veure més »

Zeta del Centaure

Zeta Centauri a la seva constel·lació Zeta del Centaure (ζ Centauri) és una estrella a la constel·lació de Centaure de magnitud aparent +2,55.Considerada en el passat membre de l'Associació estel·lar Centaurus Superior-Lupus, avui es pensa que no en forma part.

Nou!!: Hidrogen і Zeta del Centaure · Veure més »

Zhemchuzhnikovita

La zhemchuzhnikovita és un mineral de la classe dels minerals orgànics.

Nou!!: Hidrogen і Zhemchuzhnikovita · Veure més »

Zircaloy

Vas de vodka fet amb zircaloy El zircaloy és un grup d'aliatges amb almenys un 95% de zirconi.

Nou!!: Hidrogen і Zircaloy · Veure més »

Zona d'Elusió

La Via Làctia crea una ''zona d'elusió'' per als observadors locals La zona d'elusió (en anglès: Zone of Avoidance, que es pot traduir com a 'zona d'evitació', o 'zona d'elusió') és l'àrea del cel nocturn que és enfosquida per la galàxia local, la Via làctia.

Nou!!: Hidrogen і Zona d'Elusió · Veure més »

Zona d'habitabilitat

En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.

Nou!!: Hidrogen і Zona d'habitabilitat · Veure més »

Zorita (mineral)

La zorita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de la xonotlita".

Nou!!: Hidrogen і Zorita (mineral) · Veure més »

Zvezdà (mòdul de l'ISS)

El Zvezdà (en rus: Звезда, que vol dir "estrella"), DOS-8, també conegut com a Mòdul de Servei Zvezdà, és un component de l'Estació Espacial Internacional (EEI).

Nou!!: Hidrogen і Zvezdà (mòdul de l'ISS) · Veure més »

10 del Llangardaix

10 del Llangardaix (10 Lacertae) és una estrella a la constel·lació del Llangardaix, (Lacerta), de magnitud aparent +4,88.

Nou!!: Hidrogen і 10 del Llangardaix · Veure més »

107 Piscium

107 Piscium (107 Psc / Gliese 68 / HD 10476) és un estel a la constel·lació dels Peixos de magnitud aparent +5,24.

Nou!!: Hidrogen і 107 Piscium · Veure més »

11 d'Aquari

11 d'Aquari (11 Aquarii) és una estrella a aproximadament a 86,29 anys llum de la Terra semblant al Sol, del GIV de la Constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Hidrogen і 11 d'Aquari · Veure més »

110 d'Hèrcules

110 d'Hèrcules (110 Herculis) és un estel de magnitud aparent +4,20 enquadrat a la constel·lació d'Hèrcules.

Nou!!: Hidrogen і 110 d'Hèrcules · Veure més »

12 del Bover

12 del Bover (12 Bootis) és un estel binari espectroscòpic a la constel·lació del Bover.

Nou!!: Hidrogen і 12 del Bover · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Hidrogen і 1776 · Veure més »

1I/ʻOumuamua

1I/ʻOumuamua (conegut prèviament com a C/2017 U1 (PANSTARRS) i A/2017 U1) és un objecte interestel·lar que està passant a través del sistema solar.

Nou!!: Hidrogen і 1I/ʻOumuamua · Veure més »

2,2,2-tricloroetanol

El 2,2,2-tricloroetanol és el compost químic de fórmula C2H3Cl3O.

Nou!!: Hidrogen і 2,2,2-tricloroetanol · Veure més »

2,2,2-trifluoroetanol

El 2,2,2-trifluoroetanol és el compost orgànic amb la fórmula CF3CH2OH.

Nou!!: Hidrogen і 2,2,2-trifluoroetanol · Veure més »

2001 Mars Odyssey

2001 Mars Odyssey és un vehicle espacial robòtic que orbita el planeta Mart.

Nou!!: Hidrogen і 2001 Mars Odyssey · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Hidrogen і 23 de febrer · Veure més »

27 d'Àries

27 d'Àries (27 Arietis) és un estel de magnitud aparent +6,23 situat a la constel·lació d'Àries.

Nou!!: Hidrogen і 27 d'Àries · Veure més »

3 de Perseu

3 de Perseu (3 Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +5,71.

Nou!!: Hidrogen і 3 de Perseu · Veure més »

31 d'Orió

31 d'Orió (31 Orionis) és un estel a la constel·lació d'Orió de magnitud aparent +4,71.

Nou!!: Hidrogen і 31 d'Orió · Veure més »

40 del Lleó

40 del Lleó (40 Leonis) és un estel de magnitud aparent +4,80.

Nou!!: Hidrogen і 40 del Lleó · Veure més »

47 de l'Ossa Major

47 de l'Ossa Major es troba força a prop del sistema solar: d'acord amb mesures astromètriques fetes pel satèl·lit Hipparcos, l'estrella té una paral·laxi de 71,11 mil·lèsimes d'arc de segon, que corresponen a una distància de 14,1 parsecs.

Nou!!: Hidrogen і 47 de l'Ossa Major · Veure més »

48 de Perseu

48 de Perseu (48 Persei) és un estel a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent +4,00.

Nou!!: Hidrogen і 48 de Perseu · Veure més »

7 de l'Àguila

7 de l'Àguila (7 Aquilae) és una estrella a la constel·lació equatorial d'Àguila,situada a 367 anys llum del Sol.

Nou!!: Hidrogen і 7 de l'Àguila · Veure més »

Redirigeix aquí:

H+, H2, Hidrogen gas, Hidrogenió, Hidrògen, Molècula d'hidrogen.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »