SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 840 les relacions: Aèrop I, Abdera, Abidos de Mísia, Acaia, Acant (Grècia), Adrast de Frígia, Agaterg, Agatirs, Agàsicles, Agènor (fill de Posidó), Agelau (fill d'Heracles), Agirt, Agron de Lídia, Alabanda, Alèvades, Alceu (fill d'Heracles), Aleria, Alexandre el Gran, Alexandre I de Macedònia, Alfabet demòtic, Aliates II, Amants, Amardis, Amasis, Amastris (princesa), Amazones (mitologia), Ameínies, Amenemhet III, Amfípolis, Amfissa, Amfitrió, Amintes I de Macedònia, Amiris de Síbaris, Amomfaretos, Amorges de Cària (sàtrapa), Anacarsis, Anafes I, Anaxàndrides I, Anaxàndrides II, Anaxilau de Règion, Antandros, Antemunt, Antic Egipte, Antics macedonis, Antidor de Lemnos, Antiga Grècia, Antologia grega, Antropologia, Antropologia cultural, Apatúria, ... Ampliar l'índex (790 més) » « Shrink índex

Aèrop I

Aèrop I (en Ἀέροπος, Aëropus) fou rei de Macedònia (602 aC-576 aC), fill de Filip I de Macedònia, i besnet de Perdicas I de Macedònia.

Veure Heròdot і Aèrop I

Abdera

Localització d'Abdera i les seves dues successives metròpolis, Clazòmenes i Teos. Abdera (en llatí Abdera, en grec antic Ἄβδηρα o Ἄβδηρον) era una ciutat de la costa sud de Tràcia a l'est del riu Nestos (Νέστος).

Veure Heròdot і Abdera

Abidos de Mísia

Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.

Veure Heròdot і Abidos de Mísia

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Veure Heròdot і Acaia

Acant (Grècia)

Acant (Achanthus) era una ciutat de la península Calcídica, a l'istme que connectava la península d'Acte amb la Calcídica, a prop de l'anomenat canal de Xerxes, al golf Estrimònic.

Veure Heròdot і Acant (Grècia)

Adrast de Frígia

Adrast (en llatí Adrastus, en grec antic Ἄδραστος) era fill del rei de Frígia Gordi (Gordios), que va matar sense voler el seu germà, per la qual cosa el seu pare el va desterrar del regne i el va desheretar.

Veure Heròdot і Adrast de Frígia

Agaterg

Agaterg (en grec antic i en plural ἀγαθοεργοί) era cadascun dels cinc membres de la guàrdia de 300 cavallers (ἱππεῖς) dels reis d'Esparta mobilitzats durant els períodes de guerra, que formava part dels cinc més vells que es retiraven cada any i que durant un any eren empleats en missions a l'exterior amb el nom d'agatergs, segons Heròdot.

Veure Heròdot і Agaterg

Agatirs

Els agatirsos (Agathyrsi) eren un poble de la Sarmàcia europea que els autors antics mencionen amb freqüència però els hi donen orígens i localitzacions diferents.

Veure Heròdot і Agatirs

Agàsicles

Agàsicles, també Agèsicles o Egèsicles (en grec antic Ἀγασικλῆς (dòric), Ἀγησικλῆς o Ἠγησικλῆς (jònico-àtic); en Agasicles o Agesicles) va ser rei d'Esparta, el 14è de la línia dels euripòntides i contemporani de l'agíade Lleó.

Veure Heròdot і Agàsicles

Agènor (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia.

Veure Heròdot і Agènor (fill de Posidó)

Agelau (fill d'Heracles)

Agelau (en grec antic Ἀγέλαος) d'acord amb la mitologia grega, va ser un dels Heràclides, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Veure Heròdot і Agelau (fill d'Heracles)

Agirt

Agirt (plural llatí agyrtae, en grec antic ἀγύρται)) és el nom d'un antic sacerdot a Grècia, i també d'un tipus de rodamón i xarlatà. Els agirts eren uns captaires errants i recol·lectors d'almoines que viatjaven per l'antiga Grècia, no tots amb caràcter religiós.

Veure Heròdot і Agirt

Agron de Lídia

Agró o Agron (en grec antic Ἄγρων) va ser rei de Lídia.

Veure Heròdot і Agron de Lídia

Alabanda

Alabanda (en grec antic Ἀλάβανδα), també anomenada Antioquia dels Crisaorians, era una ciutat de Cària situada on és ara és la província d'Aydın.

Veure Heròdot і Alabanda

Alèvades

La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).

Veure Heròdot і Alèvades

Alceu (fill d'Heracles)

D'acord amb la mitologia grega, Alceu era un rei de Lídia, fill d'Hèracles i d'Òmfale, la filla de Iàrdan, segons Suides, que diu que era un guerrer molt experimentat.

Veure Heròdot і Alceu (fill d'Heracles)

Aleria

Aleria és una ciutat de Còrsega situada a l'est de l'illa, al departament de l'Alta Còrsega.

Veure Heròdot і Aleria

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Alexandre el Gran

Alexandre I de Macedònia

Alexandre I (en grec antic Αλέξανδρος) fou el desè rei de Macedònia, fill d'Amintes I de Macedònia.

Veure Heròdot і Alexandre I de Macedònia

Alfabet demòtic

L'alfabet demòtic (del grec antic: δημοτικός dēmotikós, 'popular') és l'escriptura que es feia servir a l'antic Egipte per a la cal·ligrafia demòtica, que seguí a l'escriptura hieràtica del nord utilitzada al Delta del Nil, com a darrera etapa d'escriptura.

Veure Heròdot і Alfabet demòtic

Aliates II

Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.

Veure Heròdot і Aliates II

Amants

Els amants (Amantes) o hammanients (Hammanientes) foren una tribu líbia que vivia a un oasi en mig del desert a dotze dies dels maces i els asbistes, els quals habitaven entorn del gran Sirte.

Veure Heròdot і Amants

Amardis

Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.

Veure Heròdot і Amardis

Amasis

Amasis fou un persa de la tribu dels marafis al qual Ariandes, sàtrapa persa d'Egipte, va nomenar cap de l'exèrcit i el va enviar a ajudar a Feretime, la mare del rei Arcesilau III, segons diu Heròdot.

Veure Heròdot і Amasis

Amastris (princesa)

Amastris o Amestris (en grec antic Ἄμαστρις o Ἄμηστρις) era el nom de la dona de Xerxes I de Pèrsia (486 aC–465 aC) i mare d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimanus (464 aC–424 aC).

Veure Heròdot і Amastris (princesa)

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Veure Heròdot і Amazones (mitologia)

Ameínies

Ameínies（en llatí Ameinias, en grec antic Ἀμεινίας) fou el germà petit del poeta Èsquil. Era del demos de Pal·lene, a l'Àtica, segons Heròdot, o del de Decèlia, segons Plutarc Ameínies es va distingir a la batalla de Salamina l'any 480 aC en ser el primer a atacar les naus perses, i també per la seva recerca d'Artemísia I de Cària.

Veure Heròdot і Ameínies

Amenemhet III

Amenemhet III Amenemhet III fou el sisè faraó de la dinastia XII d'Egipte.

Veure Heròdot і Amenemhet III

Amfípolis

Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.

Veure Heròdot і Amfípolis

Amfissa

Amfissa (Άμφισσα; antigament anomenada també Salona, Σάλωνα) és una vila de la Grècia Central, situada a la unitat perifèrica de la Fòcida.

Veure Heròdot і Amfissa

Amfitrió

Amfitrió veu Heracles matant les serps que s'havien ficat al bressol. Pintura al fresc de la Casa Vettii (Pompeia) Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon) fou un heroi, fill d'Alceu, el rei de Tirint i d'Astidamia, filla de Pèlops i Hipodamia.

Veure Heròdot і Amfitrió

Amintes I de Macedònia

Amintes o Amintas I (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia entre els anys 547 aC i 498 aC.

Veure Heròdot і Amintes I de Macedònia

Amiris de Síbaris

Amiris de Síbaris (en llatí Amyris, en grec antic Ἄμυρις), anomenat "el savi", fou un destacat ciutadà de Síbaris de finals del i començaments del segle VI aC.

Veure Heròdot і Amiris de Síbaris

Amomfaretos

Amomfaretos (en llatí Amompharetus, en grec antic Ἀμομφάρετος) fou un comandant espartà que va refusar retirar les seves forces cap a una plana propera el dia abans de la batalla de Platea l'any 479 aC com li ordenava Pausànies, perquè considerava que aquest moviment podia ser considerat una fugida.

Veure Heròdot і Amomfaretos

Amorges de Cària (sàtrapa)

Amorges de Cària (en Ἀμόργης) va ser sàtrapa persa de Cària.

Veure Heròdot і Amorges de Cària (sàtrapa)

Anacarsis

Anacarsis (en llatí Anacharsis, en grec Ἀνάχαρσις) fou un príncep escita, segon Heròdot fill de Gnurus i germà de Saulios, rei dels escites de Tràcia.

Veure Heròdot і Anacarsis

Anafes I

Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.

Veure Heròdot і Anafes I

Anaxàndrides I

Anaxàndrides I (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) era fill de Teopomp, que va ser el novè rei euripòntida d'Esparta.

Veure Heròdot і Anaxàndrides I

Anaxàndrides II

Anaxàndrides II (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) fou el 15è rei d'Esparta de la dinastia agíada, fill de Lleó, va regnar 560 al 520 aC.

Veure Heròdot і Anaxàndrides II

Anaxilau de Règion

Anaxilau (en Ἀναξίλαος, en Anaxilaus) fou tirà de Règion del 494 aC al 476 aC.

Veure Heròdot і Anaxilau de Règion

Antandros

Antandros (en llatí Antandrus, en grec antic Ἄντανδρος) era una ciutat a la costa de la Tròade, prop del golf d'Adramitium, a la banda nord de la ciutat d'Edremit.

Veure Heròdot і Antandros

Antemunt

Antemunt (Anthemus) va ser una ciutat de Macedònia situada al sud-est de Tessalònica i al nord de la península Calcídica.

Veure Heròdot і Antemunt

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Heròdot і Antic Egipte

Antics macedonis

Els macedonis (Makedónes o Μακεδνοί, Makednói) eren els habitants de Macedònia i de les comarques properes.

Veure Heròdot і Antics macedonis

Antidor de Lemnos

Antidor (Antidorus) fou un militar de l'antiga Grècia nascut a Lemnos que lluitava al costat dels perses durant les Guerres Mèdiques, i que durant la batalla d'Artemísion va desertar amb la seva nau del camp persa.

Veure Heròdot і Antidor de Lemnos

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Heròdot і Antiga Grècia

Antologia grega

Lantologia grega és una col·lecció de 6.000 poemes curts en grec que cobreix una gran varietat de temes i estils, i en la qual apareixen uns 300 poetes clàssics grecs; encara que la qualitat és variable, inclou les millors poesies escrites en grec.

Veure Heròdot і Antologia grega

Antropologia

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.

Veure Heròdot і Antropologia

Antropologia cultural

L'antropologia cultural és la branca de l'antropologia que estudia l'ésser humà com a ens cultural, entenent com a cultura tot el que la persona fa sobre la natura: eines, oficis, pràctiques, roba, cases, religions, música, relacions socials, etc.

Veure Heròdot і Antropologia cultural

Apatúria

Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot.

Veure Heròdot і Apatúria

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Heròdot і Apol·lo

Aquèmenes

Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁, 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser l'ancestre fundador de la Dinastia Aquemènida (Ἀχαιμενίδαι) de Pèrsia.

Veure Heròdot і Aquèmenes

Aquèmenes d'Egipte

Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser un general persa nomenat sàtrapa d'Egipte en temps de la Dinastia XXVII, de l'any 484 aC fins a la seva mort el 460 aC.

Veure Heròdot і Aquèmenes d'Egipte

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

Veure Heròdot і Aqueus

Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

Veure Heròdot і Aracòsia

Arífron (avi de Pèricles)

Arífron de Sició (Ariphron) fou el pare de Xantip i, per tant, avi de Pèricles, ambdós prominents estadistes atenesos.

Veure Heròdot і Arífron (avi de Pèricles)

Aríon de Lesbos

Aríon (Αρίων) va ser un músic i poeta de la mitologia grega.

Veure Heròdot і Aríon de Lesbos

Arístees de Proconnès

Arístees de Proconnès o Arísteas (en grec antic, Aristeas), va ser un poeta èpic grec nadiu de Proconnesos o Proconnès, fill de Caistrobi o Demòcares, i que segurament va viure al.

Veure Heròdot і Arístees de Proconnès

Arc (arma)

”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.

Veure Heròdot і Arc (arma)

Arcadis

Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.

Veure Heròdot і Arcadis

Arcanàctides

Arcanàctides o dinastia Arcanactida (en grec antic Αρχαιανακτίδαι) al Bòsfor, sorgida de la unió de diverses ciutats gregues probablement per defensar-se dels atacs d'algunes tribus escites cap a l'any 502 aC.

Veure Heròdot і Arcanàctides

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Veure Heròdot і Arcàdia

Arcesilau I

Arcesilau I (en llatí Archesilaus, en grec antic Ἀρκεσίλαος "Arkesílaos") fou rei de Cirene entre els anys 590 aC i 574 aC.

Veure Heròdot і Arcesilau I

Arcesilau II el cruel

Arcesilau II (en llatí Arccesilausesilaus, en grec antic Ἀρκεσίλαος "Arkesílaos") fou rei batiada de Cirene, fill i successor de Batos II Eudamó.

Veure Heròdot і Arcesilau II el cruel

Ardis II

Ardis II (en grec antic Ἃρδυς) fou rei de Lídia successor del seu pare Giges, i va regnar de l'any 682 aC, fins al 633 aC.

Veure Heròdot і Ardis II

Argeu I

Argeu (en llatí Argaeus, en grec antic Ἀργαῖος) fou rei de Macedònia, fill i successor de Perdicas I. Segons Heròdot i Tucídides va ser el fundador de la Dinastia argèada, i Dexip dona al seu regnat una duració de 34 anys, però aparentment amb molt poca autoritat.

Veure Heròdot і Argeu I

Argilos

Argilos (en grec antic Ἄργιλος) era una ciutat de Macedònia al districte de Bisàltia entre Amfípolis i Bromiscos.

Veure Heròdot і Argilos

Argipeus

Els argipeus (en Argippaei) eren un poble del nord d'Àsia que habitaven més enllà dels escites al peu d'unes muntanyes inaccessibles.

Veure Heròdot і Argipeus

Ariamenes

Ariamenes (segons Plutarc) o Ariabignes ("regal dels Aris", grec: segons Heròdot) o Artemenes (segons Justí) fou el fill de Darios I el Gran de Pèrsia (521 aC–486 aC) i d'una filla de Gòbires un dels set nobles perses que van enderrocar a Smerdis de Pèrsia.

Veure Heròdot і Ariamenes

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (en Ariana, en Ἀριανή) va ser una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de l'antiga Pèrsia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània, a l'est amb el riu Indus, al sud, amb l'oceà i el Golf Pèrsic i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar.

Veure Heròdot і Ariana

Ariandes

Ariandes (en llatí Aryandes, en grec antic Ἀρυάνδης) fou sàtrapa (governador) persa d'Egipte després del 530 aC (segurament prop del 522 aC) fins després del 510 aC.

Veure Heròdot і Ariandes

Ariantes

Ariantes (en Ariantas) fou rei dels escites que per saber el nombre de súbdits que tenia va ordenar a cadascun d'ells de portar al rei una fletxa.

Veure Heròdot і Ariantes

Ariapites

Ariapites (Ariapeithes) fou un rei dels escites, pare del rei Esquiles (Scyles), contemporani d'Heròdot.

Veure Heròdot і Ariapites

Aridolis

Aridolis (en grec antic Αρίδωλις) fou tirà d'Alabanda a Cària.

Veure Heròdot і Aridolis

Arimaspes

Els arimaspes (en grec antic Αριμασποί en llatí arimaspi) era un poble llegendari al nord de la Regió d'Escítia que vivia al peu de les Muntanyes Riphean, identificades segons com amb els Urals o els Carpats.

Veure Heròdot і Arimaspes

Arimnest

* Arimnest (Arimnestos, Arimnestus) fou el cap dels tebans a les batalles de Marató i de Platea.

Veure Heròdot і Arimnest

Aristàgores de Cízic

Aristàgores de Cízic (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou tirà de Cízic.

Veure Heròdot і Aristàgores de Cízic

Aristàgores de Cime

Aristàgores de Cumes (en llatí Aristagoras en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou tirà de Cime, ciutat de l'Eòlida.

Veure Heròdot і Aristàgores de Cime

Aristàgores de Milet

Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.

Veure Heròdot і Aristàgores de Milet

Aristides d'Atenes

Aristides (Aristīdes; 530 aC - 468 aC) fou un general i home d'estat atenenc, fill de Lisímac.

Veure Heròdot і Aristides d'Atenes

Aristodem el covard

Aristodem (en llatí Aristodemus, en grec antic Ἀριστόδημος) fou un soldat espartà que estava malalt, un dels 300 enviats a la Batalla de les Termòpiles, juntament amb el seu amic Èurit.

Veure Heròdot і Aristodem el covard

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Veure Heròdot і Aromanesos

Artabazos I

Artabazos I (persa Artavazdâ, elamita Irdumasda, grec antic Ἀρτάβαζος) era un noble persa del que va exercir diversos càrrecs entre ells el de sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.

Veure Heròdot і Artabazos I

Artace

Artace (en grec antic: Ἀρτάκη) era una ciutat de Mísia, fundada com a colònia de Milet, prop de Cízic, segons Heròdot.

Veure Heròdot і Artace

Artaictes

Artaictes (en grec antic Ἀρταΰκτης) era un militar persa fill de Querasmis, que va dirigir als macrons i als mosinecs durant l'expedició de Xerxes I de Pèrsia a Grècia.

Veure Heròdot і Artaictes

Artanes

Artanes fou fill d'Histaspes i germà de Darios I el Gran, segons Heròdot.

Veure Heròdot і Artanes

Artaquees

Artaquees fou un enginyer persa que va dirigir la construcció del canal de Mont Atos.

Veure Heròdot і Artaquees

Artemísion

Bronze d'Artemísion LArtemísion o Artemisi (Αρτεμίσιο) és un cap de la costa nord de l'illa d'Eubea, a Grècia, enfront de la Magnèsia de Tessàlia, vora l'antiga ciutat d'Òreos o Histiea.

Veure Heròdot і Artemísion

Artembares (noble)

Artembares (en grec antic Ἀρτεμβάρης) era un noble mede, que tenia un fill company de jocs de Cir II el Gran quan no se sabia que seria rei.

Veure Heròdot і Artembares (noble)

Artibi

Artibi (Artybius, Artybios o Artiphius, Artiphios) fou un general persa del temps de Darios I el Gran.

Veure Heròdot і Artibi

Artistone

Artistone (Artystone) fou una princesa aquemènida filla de Cir II el gran i germana o germanastra d'Atossa.

Veure Heròdot і Artistone

Asbites

Els asbites (Asbytae, Asbýtai) foren un poble amazic de l'interior de Cirenaica, al sud de Cirene.

Veure Heròdot і Asbites

Asdod

Asdod és la cinquena ciutat més gran d'Israel, amb una població d'uns 210.000 habitants.

Veure Heròdot і Asdod

Aspàtines

Aspàtines (Aspathines; en persa: 𐎠𐎿𐎱𐎨𐎴𐎠 Aspačana; en elamita, Ašbazana, babiloni Aspašini), fou un noble esmentat en temps de Darios I el Gran i Xerxes I de Pèrsia.

Veure Heròdot і Aspàtines

Assemblea d'homes lliures d'Esparta

L'Assemblea d'homes lliures d'Esparta era el poder suprem de l'estat.

Veure Heròdot і Assemblea d'homes lliures d'Esparta

Assiris

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.

Veure Heròdot і Assiris

Astíages de Mèdia

Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.

Veure Heròdot і Astíages de Mèdia

Atagí

Atagí (en llatí Attaginus, en grec antic Ἀτταγῖνος) fou un destacat tebà fill de Frinó.

Veure Heròdot і Atagí

Atarants

Els atarants (Atarantes, Ἀταράντες) foren una tribu líbia esmentada pels historiadors i geògrafs antics que vivia a un oasi del desert (segurament a l'actual Fezzan), a deu dies dels garamants i deu dels atlants (habitants de l'Atles).

Veure Heròdot і Atarants

Atis de Meònia

Atis (en grec antic Ἄττις o Ἄττης) va ser un rei llegendari dels meonis.

Veure Heròdot і Atis de Meònia

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Veure Heròdot і Atos

Atossa

Atossa (en persa antic Utauθa, probablement ‘Ben concedida’) que va viure entre els anys i, era una princesa i reina persa, filla de Cir II el Gran i potser de la reina Cassandana.

Veure Heròdot і Atossa

Auseus

Els auseus (jònic) foren un poble libi que vivia a la vora del Sirtis Menor, prop dels màxies i dels maclis, dels quals els separava el llac Tritònide.

Veure Heròdot і Auseus

Ausquises

Els ausquises (Auschisae, Auskhísai) foren un poble libi de la Cirenaica a l'època clàssica, que vivien al sud de Barca i cap a l'oest fins a Berenice.

Veure Heròdot і Ausquises

Índia clàssica

L'Índia a l'època clàssica ja fou esmentada per Heròdot, però el seu coneixement restà reduït fins que fou visitada per Alexandre el Gran i fou descrita pels escriptors grecs de la seva època i posteriors i pels geògrafs romans.

Veure Heròdot і Índia clàssica

Ínic

Ínic (Inycum Ἴνυκος) va ser una ciutat de Sicília al sud-oest de l'illa i a la riba del riu Hypsas.

Veure Heròdot і Ínic

Èfors

Els èfors eren els magistrats de l'antiga Grècia propis de les ciutats dòriques, entre les quals Tera, Cirene, Esparta.

Veure Heròdot і Èfors

Òlbia Pòntica

Òlbia Pòntica (Olbia Pontica) o, simplement, Òlbia (Olbia; Ольвія) fou una colònia grega de la regió d'Escítia situada a la costa del Pont Euxí.

Veure Heròdot і Òlbia Pòntica

Òreos

Òreos (Oreus) va ser una ciutat del nord d'Eubea, a la vora del riu Cal·les i al peu del mont Telètrion.

Veure Heròdot і Òreos

Àbac

Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.

Veure Heròdot і Àbac

Àlcetes I de Macedònia

Àlcetes I (en Alcetas, en Ἀλκέτας) va ser el vuitè (comptant des de Caranos) o el cinquè (des de Perdicas) rei de Macedònia.

Veure Heròdot і Àlcetes I de Macedònia

Àmfora

Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora (Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.

Veure Heròdot і Àmfora

Àrea

quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.

Veure Heròdot і Àrea

Ària (Pèrsia)

Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Veure Heròdot і Ària (Pèrsia)

Àrquies d'Esparta

Àrquies d'Esparta (en Archias) fou un militar espartà que es va distingir durant la lluita a l'illa de Samos l'any 525 aC, on va morir.

Veure Heròdot і Àrquies d'Esparta

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Heròdot і Àsia

Babilònia (ciutat)

Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Veure Heròdot і Babilònia (ciutat)

Badres

Badres (en grec antic Βάδρης), o potser Bares (Βάρης) fou un persa a qui el sàtrapa Ariandes governador d'Egipte sota Cambises II de Pèrsia, va nomenar comandant de les forces navals que enviava contra la ciutat de Barca l'any 512 aC, per ajudar Feretime, la mare del rei de Cirene Arcesilau III que uns exiliats havien assassinat.

Veure Heròdot і Badres

Bageos (520 aC)

Bageos (en llatí Bagaeos, en grec antic Βαγαἲος) fou un noble persa que va rebre la difícil ordre de Darios I el Gran d'executar a Oretos, sàtrapa rebel i poderós de Lídia aproximadament l'any 520 aC.

Veure Heròdot і Bageos (520 aC)

Balbura

Balbura (en grec antic Βάλβουρα) era una ciutat de Lícia.

Veure Heròdot і Balbura

Baquíada

Els Baquíades (en grec antic Βακχιάδαι "Bakkhiadai") eren un clan heràclida que tenia el seus orígens en Baquis, un rei de Corint del 926 aC al 891 aC, que va governar aquesta ciutat fins a l'abolició de la monarquia (cap al 748 aC) i després encara al front d'una oligarquia fins a la seva deposició per Cípsel el 657 aC.

Veure Heròdot і Baquíada

Barca (ciutat)

Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels batíades.

Veure Heròdot і Barca (ciutat)

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Veure Heròdot і Batalla de les Termòpiles (480 aC)

Batalla de Marató

La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.

Veure Heròdot і Batalla de Marató

Batalla de Platea

La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.

Veure Heròdot і Batalla de Platea

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.

Veure Heròdot і Batalla de Salamina

Batíades

Els batíades (dinastia batíada) era una dinastia de Cirene que va regnar des del 631 aC al 450 aC.

Veure Heròdot і Batíades

Batos I

Batos I de Cirene fou el primer rei de Cirene vers el 631 aC i fins vers el 590 aC.

Veure Heròdot і Batos I

Batos II Eudamó

Batos II (en llatí Battus, en grec antic Βάττος) anomenat Eudamó (Εὖδαίμων "el pròsper" o "el feliç") fou fill d'Arcesilau I, i el tercer rei de la dinastia batiada a la Cirenaica i a Cirene.

Veure Heròdot і Batos II Eudamó

Batos III

Batos III (en llatí Battus, en grec antic Βάττος), anomenat "El coix" (Χωλός), fou rei de Cirene.

Veure Heròdot і Batos III

Bàxea

Parell de bàxees MET MCC 120crop 2 La bàxea o baxa (baxea o baxa) era una espècie de sandàlia feta de fulles vegetals, branquetes o fibres, com ara l'espart.

Veure Heròdot і Bàxea

Bístons

Els bístons (en llatí bistones, en grec antic Βίστονες) eren un poble traci que ocupava el territori entre Abdera i Dicea, prop del llac Bistonis, segons Heròdot i Estrabó.

Veure Heròdot і Bístons

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Veure Heròdot і Bòsfor

Bòtia

La Bòtia o Botiea (Βοττία, Βοττιαία) era un districte de Macedònia incorporat al, segons Heròdot i Tucídides, i abans un regne independent poblat pels botieus, segons Plini el Vell.

Veure Heròdot і Bòtia

Berezan

Berezan (en ciríl·lic: Береза́нь; en turc otomà: Pirezin) és una illa deshabitada de la mar Negra a l'entrada de l'estuari del Bug Meridional i el Dnièper, a l'óblast de Mikolaiv, Ucraïna, situada a 8 quilòmetres de la ciutat d'Ochakov i a 4 quilòmetres del poble de Rybakovka.

Veure Heròdot і Berezan

Bessos

Els bessos habitaven a les muntanyes i al nord-oest de la tribu diesos. Els bessos (Bessi) eren una tribu tràcia independent que vivia en un territori que va de Mèsia fins al Ròdope, al sud de Tràcia, però sovint hom els situa a l'Hemimont, la serralada que separa Mèsia de Tràcia, a la zona nord de l'Hebros.

Veure Heròdot і Bessos

Biant de Priene

Biant de Priene (Bias) fou un dels Set savis de Grècia que va viure cap al.

Veure Heròdot і Biant de Priene

Bisante

Bisante (en llatí Bisanthe, en grec antic Βισάνθη) era una gran ciutat de Tràcia a la costa de la Propòntida, que havia estat fundada per colons de Samos, segons Heròdot i Claudi Ptolemeu.

Veure Heròdot і Bisante

Bisàltia

Bisàltia (en llatí Bisaltia, en grec antic Βισαλτία) era un districte de Macedònia que anava des del riu Estrímon i el llac Cercinitis, a l'est, fins a Crestònia a l'oest, segons diu Heròdot.

Veure Heròdot і Bisàltia

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Veure Heròdot і Bitínia

Bitinis

Els bitinis (en llatí Bitini, en grec antic Βιθυνοί) eren un poble d'origen traci que juntament amb els tinis van emigrar a Bitínia, a l'Àsia Menor.

Veure Heròdot і Bitinis

Bizacena

Bizacena (o) va ser un districte de la província romana d'Àfrica al sud de la Zeugitània o Zeugitana que en un principi formava part del territori de Cartago i després va ser la part sud de la província romana d'Àfrica fins que es va convertir en una província separada, la Província Byzacena, governada per un cònsol, amb capital a Hadrumetum.

Veure Heròdot і Bizacena

Boreasmi

Boreasmi o Boreasmos (βορεασμοί o βορεασμός) era un festival celebrat pels atenencs en honor de Bòrees, el deu del vent del nord.

Veure Heròdot і Boreasmi

Boristenites

Els boristenites (en Βορυσθενεῖται) eren un poble escita o traci que vivia a l'est del riu Borístenes, a la part de la desembocadura, i prenien el nom del riu.

Veure Heròdot і Boristenites

Braurònia

Braurònia (en grec antic βραυρώνια) era un festival celebrat en honor d'Àrtemis Braurònia a la ciutat àtica de Brauró segons Heròdot.

Veure Heròdot і Braurònia

Brigis

Els brigis (en grec antic Βρύγοι) (però els macedonis els anomenaven briges Βρίγες) eren un poble traci proper a Macedònia i al nord de Berea, a tocar amb el mont Bermios.

Veure Heròdot і Brigis

Bubares

Bubares (en grec antic Βουβάρης) va ser un militar persa, fill de Megabazos que va viure al segle VI aC.

Veure Heròdot і Bubares

Bubassos

Bubassos (Bubassus) fou una ciutat de Cària.

Veure Heròdot і Bubassos

Budins

Els budins (en llatí: budini, en grec antic Βουδῖνοι) eren un poble que vivia a la Sarmàcia.

Veure Heròdot і Budins

Budis

Els budis (llatí budii, grec Βούδιοι) foren un poble de Mèdia esmentat per Heròdot junt amb els buses (Busae).

Veure Heròdot і Budis

Bulé

L'Areòpag des de l'Acròpoli d'Atenes Pinàkia'', tauletes de bronze per a identificar els ciutadans (amb el nom propi, el nom del pare i el demos) de cara al sorteig dels jurats (Museu de l'Àgora d'Atenes) La bulé fou l'assemblea deliberant o consell a Grècia.

Veure Heròdot і Bulé

Bulis d'Esparta

Bulis (en llatí Bulis, en grec antic Βοῠλις) fou un espartà de la noblesa, que es va oferir voluntàriament, junt amb un altre noble, Espèrties, per anar a la cort de Xerxes I de Pèrsia per rebre el càstig que reclamava l'heroi Talitíbios enfurismat perquè els espartans havien matat els heralds que Darios el Gran havia enviat a Esparta.

Veure Heròdot і Bulis d'Esparta

Bura

antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.

Veure Heròdot і Bura

Cabalis

Els cabalis (en llatí cabalis, en grec antic Καβαλίς, Καβαλλίς, Καβαλία) eren un poble de l'Àsia Menor que menciona Heròdot juntament amb els misis, els lidis, els lasonis i els higenis.

Veure Heròdot і Cabalis

Cabirs

Els Cabirs (en grec antic Κάβειροι) van ser unes divinitats del foc, fills d'Hefest i de Cabiro.

Veure Heròdot і Cabirs

Cadme de Zancle

Cadme (en Κάδμος) fill d'Escites, fou un governant de l'antiga Grècia reconegut per la seva gran integritat.

Veure Heròdot і Cadme de Zancle

Caere

Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).

Veure Heròdot і Caere

Calacte

Calacte (en llatí, Calacte o Cale Acte, en grec antic Καλάκτα o Καλὴ Ἀκτὴ) era una ciutat de la costa nord de Sicília aproximadament a mig camí entre Tindaris i Cafalòdion.

Veure Heròdot і Calacte

Calàbria (regió històrica)

Calàbria (Καλαβρία) era el nom que va rebre la part sud d'Itàlia antigament, aplicat especialment a ço que avui és la Pulla.

Veure Heròdot і Calàbria (regió històrica)

Cal·lícrates d'Esparta

Cal·lícrates d'Esparta (en llatí Callicrates, en grec antic Καλλικράτης) fou un militar espartà mencionat per Heròdot com el més guapo de tots els homes del seu temps.

Veure Heròdot і Cal·lícrates d'Esparta

Cal·lípolis (Sicília)

Cal·lípolis (Callipolis) era una ciutat de l'est de Sicília, d'origen grec, fundada com a colònia de la veïna ciutat de Naxos, i situada entre aquesta ciutat i Messina, segons els Iambes al Rei Nicomedes i Estrabó.

Veure Heròdot і Cal·lípolis (Sicília)

Cal·liades d'Atenes

Cal·liades d'Atenes (en grec antic Καλλιάδης) va ser un atenenc esmentat per Heròdot, que diu que era arcont epònim d'Atenes al temps de l'ocupació de la ciutat per l'exèrcit persa (480 aC).

Veure Heròdot і Cal·liades d'Atenes

Calcedònia

Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.

Veure Heròdot і Calcedònia

Calinda

Calinda (en Calynda; gentilici Καλυνδεύς, calindeu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària, molt a prop de la ciutat de Caune.

Veure Heròdot і Calinda

Camarina

Camarina (en grec antic Καμὰρινα) era una famosa ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km a l'est de Gela.

Veure Heròdot і Camarina

Cambises I d'Anxan

Cambises I d'Anxan (en persa antic Kambujiya, en grec antic Καμβύσης) anomenat "el vell", va ser rei de la ciutat d'Anxan sota dependència del rei dels medes Astíages, entre l'any 580 aC i 559 aC aproximadament.

Veure Heròdot і Cambises I d'Anxan

Cambises II de Pèrsia

Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.

Veure Heròdot і Cambises II de Pèrsia

Camic

Camic (en llatí Camicus, en grec antic Καμικός 'Kamikós') era una antiga ciutat de Sicília que, segons la tradició, va construir Dèdal per a Còcal, el rei dels sicans, que en va fer la residència reial i el lloc de dipòsit dels seus tresors.

Veure Heròdot і Camic

Camiros

Camiros (en grec antic Κάμειρος) era una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest.

Veure Heròdot і Camiros

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Veure Heròdot і Canal de Suez

Candaules

Candaules (en llatí Kandaúles, en grec antic Κανδαύλης), també conegut entre els grecs com Mirsilos (Μυρσίλος), va ser el darrer rei de la branca Sandònida o Tolònida Lídia, de la família dels heraclides.

Veure Heròdot і Candaules

Canop

Canop (en Canopus o Canobus, en Κάνωπος) era una antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil, vora la branca Canòpica (Κανωβικὴ διῶρυξ 'kanobike diorix', segons Estrabó), a l'antic Egipte.

Veure Heròdot і Canop

Caranos de Macedònia

Caranos (en llatí Caranus, en grec antic Κάρανος o Καρανός "Káranos" o "Karanós") fou un rei heràclida, (que podria ser un fill de Temen), va governar entre el 808 aC i el 778 aC fundador mític de la Dinastia argèada a finals del.

Veure Heròdot і Caranos de Macedònia

Caraxos

Caraxos (en llatí Charaxus, en grec antic Χάραξος) de Mitilene fill d'Escamandrònumos i germà de Safo va ser un poeta grec.

Veure Heròdot і Caraxos

Caró de Làmpsac

Caró de Làmpsac (en llatí Charon, en grec antic Χάρων "Kháron"), fou un historiador i logògraf grec nascut a Làmpsac.

Veure Heròdot і Caró de Làmpsac

Carilau d'Esparta

Carilau o Caril·le (en llatí Charilaus o Charillus, en grec antic Χαρίλαος, Χάριλλος "Kharílaos, Khárillos"), fou rei d'Esparta al segle VIII aC (entre els anys 780 a 750 aC).

Veure Heròdot і Carilau d'Esparta

Carnees

Les festes Carnees o, simplement, Carnees (del grec Κάρνεια, Kàrnia) eren una festivitat de l'antiga Esparta i d'altres ciutats dòriques, celebrat en honor de l'Apol·lo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apol·lo era adorat en diversos llocs del Peloponès i alguns llocs de l'emigració dòrica.

Veure Heròdot і Carnees

Carro de guerra

El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.

Veure Heròdot і Carro de guerra

Cartes d'Esparta

Cartes d'Esparta (en llatí Chartas, en grec antic Χάρτας "Khártas") va ser un escultor d'Esparta, un dels mestres d'Èuquir de Corint juntament amb Siadres d'Esparta.

Veure Heròdot і Cartes d'Esparta

Casluah

Els caslúah o casluahïtes van ser un antic poble egipci esmentat a la Bíblia.

Veure Heròdot і Casluah

Caspiene

Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.

Veure Heròdot і Caspiene

Cassandrea

Cassandrea (Cassandrēa, en Κασσάνδρεια, «Kassándreia»; en català antic Casseràndria) era una ciutat situada a l'estret istme que connectava la península de Pal·lene amb el continent, a la Calcídica, on abans hi havia la rica i important ciutat de Potidea (Ποτίδαια), una ciutat dòria colonitzada originàriament de Corint.

Veure Heròdot і Cassandrea

Cassitèrides

Les Cassitèrides eren unes illes antigues de localització imprecisa, un territori desconegut ja visitat abans al neolític final, i després pels fenicis, els grecs i els romans.

Veure Heròdot і Cassitèrides

Caucons

Els caucons (en Καύκωνες) van ser un antic poble que Homer esmenta en la Ilíada juntament amb els lèleges i els pelasgs com a aliats dels Troians.

Veure Heròdot і Caucons

Caune

Caune (Caunus; gentilici Καύνιος, cauni) fou una antiga ciutat de l'Àsia Menor situada a la costa sud de Cària.

Veure Heròdot і Caune

Càl·lies (iàmida)

Càl·lies o Càl·lias (en grec antic Καλλίας, Callias) va ser un endeví grec, membre de la família sagrada d'Elis dels Iàmides (descendents d'Íam), que s'havien instal·lat a Sicília cap al.

Veure Heròdot і Càl·lies (iàmida)

Càl·lies I

Càl·lies I o Càl·lias I（en Callias, en Καλλίας) era fill de Fènip i membre de la família dels Càl·lies-Hipònic, probablement nebot d'Hipònic I. Heròdot diu d'ell que era opositor de Pisístrat.

Veure Heròdot і Càl·lies I

Càl·lies II

Càl·lies II o Càl·lias II（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic II i formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic. Va viure al. Va participar en la batalla de Marató, on portava vestits sacerdotals, i Plutarc explica que perseguint l'enemic, un soldat persa que fugia, en veure les seves vestimentes, se li va acostar per demanar-li protecció.

Veure Heròdot і Càl·lies II

Càrdia

Càrdia, situada al nord del Quersonès Traci (avui Península de Gal·lípoli) Càrdia (Cardia) era una de les principals ciutats gregues del Quersonès traci, al golf de Melas.

Veure Heròdot і Càrdia

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Veure Heròdot і Cària

Càsmena

Càsmena (en Casmenae) era una ciutat de Sicília, fundada com a colònia de Siracusa l'any, segons diu Tucídides.

Veure Heròdot і Càsmena

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Heròdot і Cíbele

Cícons

Els cícons (Cicones) foren un poble de Tràcia que vivia a la costa, entre els riu Lissos, a l'oest, i l'Hebros, a l'est.

Veure Heròdot і Cícons

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Veure Heròdot і Cízic

Cefalió

Cefalió (en Cephalion) fou un retòric de l'antiga Grècia que va viure en temps de l'emperador Hadrià i que va destacar per la seva obra historiogràfica, avui perduda i coneguda solament per fragments citats d'altres autors.

Veure Heròdot і Cefalió

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Heròdot і Celtes

Celtibèric

Llengües paleohispàniques El celtibèric és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos.

Veure Heròdot і Celtibèric

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Veure Heròdot і Celtibers

Cerinea

Cerinea (Κερύνεια, Ceryneia; gentilici Κερύνειος, català cerineu) era una ciutat d'Acaia.

Veure Heròdot і Cerinea

Ciaxares de Mèdia

Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.

Veure Heròdot і Ciaxares de Mèdia

Cidònia

Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.

Veure Heròdot і Cidònia

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Heròdot і Cilícia

Ciló (polític)

Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.

Veure Heròdot і Ciló (polític)

Cilicis

Els cilicis en grec antic Κίλικες) eren un poble que va habitar la regió de Cilícia. Segons Heròdot s'anomenaven hipaquis, en una època molt antiga i després van rebre el nom de cilicis de Cílix, el fill d'Agènor i net de Posidó.

Veure Heròdot і Cilicis

Cimó I

Cimó I (en llatí Cimon, en grec antic) fou un atenenc fill d'Estesàgores (I) i germanastre de Milcíades el Vell.

Veure Heròdot і Cimó I

Cime

Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.

Veure Heròdot і Cime

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Veure Heròdot і Cimmeris

Cinúria

Cinúria (en Cynuria) era un districte de l'antiga Grècia situat a la part oriental del Peloponnès, entre l'Argòlida, Arcàdia i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península.

Veure Heròdot і Cinúria

Cinisca

Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα "Kiníska") va ser una princesa espartana, filla d'Arquidam II, rei d'Esparta, que va rebre el nom del seu avi Zeuxidam, que de renom era conegut com a Cínisc (Cyniscos o Cyniscus).

Veure Heròdot і Cinisca

Cios

Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).

Veure Heròdot і Cios

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Veure Heròdot і Cir II el Gran

Circumcisió

format.

Veure Heròdot і Circumcisió

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Veure Heròdot і Cirenaica

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Veure Heròdot і Cirene

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Veure Heròdot і Citnos

Clazòmenes

Clazòmenes (Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.

Veure Heròdot і Clazòmenes

Clàssic

s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.

Veure Heròdot і Clàssic

Clínies d'Atenes

Clínies o Clínias (en llatí Cleinias, en grec antic Κλεινίας) va ser un personatge grec que va viure al de la nissaga dels alcmeònides.

Veure Heròdot і Clínies d'Atenes

Clístenes de Sició

Clístenes de Sició (en llatí Cleisthenes, en grec antic Κλεισθένης) fou fill d'Aristònim i tirà de Sició entre els anys 600 i 570 aC.

Veure Heròdot і Clístenes de Sició

Cleòmbrot d'Esparta

Cleòmbrot (en llatí Cleombrotus, en grec antic Κλεόμβροτος) va ser un militar espartà, regent d'Esparta després de la mort de Leònides a la Batalla de les Termòpiles, i durant la minoria d'edat de l'hereu Plistarc.

Veure Heròdot і Cleòmbrot d'Esparta

Cleòmenes I

Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.

Veure Heròdot і Cleòmenes I

Clipeu

Clipeu de Júpiter-Ammó, conservat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Clipeu (Clipeus) era l'escut dels grecs i romans.

Veure Heròdot і Clipeu

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Veure Heròdot і Cnidos

Cnossos

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Veure Heròdot і Cnossos

Colquis

Els colquis (en llatí colchis, en grec antic Κόλχος) eren els habitants de la Còlquida.

Veure Heròdot і Colquis

Columnes d'Hèrcules

Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar Les columnes d'Hèrcules (Herculis Columnae, en αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.

Veure Heròdot і Columnes d'Hèrcules

Colze (unitat)

El colze (o colzada) és una unitat de longitud emprada en moltes cultures pel seu origen antropomètric.

Veure Heròdot і Colze (unitat)

Conis

Els conis o cinetes (en llatí Conii, Cunei o Cynetes) eren un poble del sud de Lusitània.

Veure Heròdot і Conis

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Veure Heròdot і Continent

Corografia

La corografia, o geografia corogràfica, (del grec χvρα, khŏros, 'país' o 'comarca') és la part de la geografia que estudia i descriu un país amb especial èmfasi en la toponímia, els trets físics característics, la història i l'activitat humana.

Veure Heròdot і Corografia

Crannon

Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larisa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó.

Veure Heròdot і Crannon

Crati

El Crati és un riu del sud d'Itàlia a Calàbria.

Veure Heròdot і Crati

Cresos

''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.

Veure Heròdot і Cresos

Crestònia

Crestònia Crestònia —Κρηστωνία en grec antic, Crestonia en llatí— era un districte de Macedònia que limitava amb Migdònia pel nord.

Veure Heròdot і Crestònia

Crobizis

Els crobizis (en llatí Crobyzi, en grec antic Κρόβυζοι "Króbuzoi") eren un poble de Mèsia prop de la frontera de Tràcia, que mencionen Claudi Ptolemeu, Estrabó Heròdot i també Flavi Arrià al Periple del Pont Euxí.

Veure Heròdot і Crobizis

Ctèsies de Cnidos

Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles  i  aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.

Veure Heròdot і Ctèsies de Cnidos

Cultura dels kurgans

La cultura dels kurgans fou una cultura neolítica que es va desenvolupar abans del III mil·lenni aC al sud d'Ucraïna i Rússia.

Veure Heròdot і Cultura dels kurgans

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Veure Heròdot і Dacis

Damastes (historiador)

Damastes (en llatí Damastes, en grec antic Δαμάστης), nascut a Sigeon (Sigeum) fou un historiador grec, contemporani d'Heròdot i d'Hel·lànic de Mitilene, amb el se'l menciona sovint conjuntament.

Veure Heròdot і Damastes (historiador)

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Veure Heròdot і Darios el Gran

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Veure Heròdot і Dascilèon

Datis (militar persa)

Datis (en grec antic Δᾶτις en irànic *Dātiya-, en elamita Da-ti-ya) fou un militar mede al servei de Pèrsia, enviat juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran va enviar contra Erètria i Atenes i que finalment van ser derrotades a Marató el 490 aC.

Veure Heròdot і Datis (militar persa)

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Heròdot і Dàcia

Dàton

Dàton (o Datos: Δᾶτον / Δάτος; gentilici Δατηνός i Δατήνιος) fou, segons sembla, una ciutat de l'antiga Grècia situada a la Perea Tàsica, a la costa de Tràcia, de localització desconeguda.

Veure Heròdot і Dàton

Dàulida

Dàulida (Δαυλίς, Daulís) fou una antiga ciutat de la Fòcida a la frontera amb Beòcia, al camí entre Orcomen i Queronea fins a Delfos.

Veure Heròdot і Dàulida

Dòrida

La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.

Veure Heròdot і Dòrida

Decelea

Decelea o Decelia (en Deceleia) era un dem de l'Àtica situat a la part oriental del territori, on s'arribava per un pas situat prop del mont Parnàs.

Veure Heròdot і Decelea

Deioces de Mèdia

Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.

Veure Heròdot і Deioces de Mèdia

Delos

Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Veure Heròdot і Delos

Delta del Danubi

El delta del Danubi (Delta Dunării en romanès, Дельта Дунаю, Delta Dynáiu o delta del Dunái en ucraïnès) és el delta del segon riu més gran d'Europa.

Veure Heròdot і Delta del Danubi

Delta fluvial

group.

Veure Heròdot і Delta fluvial

Demònax de Mantinea

Demònax de Mantinea（Dēmṓnax) fou un savi i legislador grec de Mantinea que tenia un gran prestigi a tota Grècia per raons desconegudes. Va viure al. L'assemblea de l'estat grec de Cirene, quan Batos II Eudamó, fill d'Arcesilau I, davant del perill que representaven els libis i els egipcis, i la ineficàcia que tant Batos com el seu pare havien mostrat, van enviar emissaris a l'oracle de Delfos.

Veure Heròdot і Demònax de Mantinea

Desert de Líbia

Paisatge desèrtic al sud de Líbia El desert de Líbia és un desert africà situat a la part nord-est del desert del Sàhara que ocupa el sud-oest d'Egipte, l'est de Líbia i el nord-oest del Sudan.

Veure Heròdot і Desert de Líbia

Dii Consentes

-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.

Veure Heròdot і Dii Consentes

Dinastia IX d'Egipte

La dinastia IX fou una de les quatre dinasties del primer període intermedi de l'antic Egipte.

Veure Heròdot і Dinastia IX d'Egipte

Dinastia VI d'Egipte

La dinastia VI és un període històric de l'antic Egipte establert d'acord amb la divisió feta per Manethó, encara en ús.

Veure Heròdot і Dinastia VI d'Egipte

Dinastia X d'Egipte

La dinastia X fou una de les quatre dinasties del primer període intermedi de l'antic Egipte.

Veure Heròdot і Dinastia X d'Egipte

Dinòmenes de Gela

Dinòmenes de Gela (Deinomenes) fou un noble de l'antiga Grècia natural de Gela (Sicília), que fou el pare de Geló II, Hieró I i Trasibul, successius tirans de Siracusa.

Veure Heròdot і Dinòmenes de Gela

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Veure Heròdot і Diner

Dioc

Dioc (en llatí Deiochus, en grec antic Δηΐοχος) fou un historiador grec nascut a Proconnesos que va viure abans d'Heròdot, mencionat per Dionís d'Halicarnàs que diu que va ser un dels primers historiadors grecs.

Veure Heròdot і Dioc

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Heròdot і Dionís

Dipea

Dipea (Δίπαια, gentilici Διπαιεύς, català dipeenc) era una antiga ciutat d'Arcàdia al districte de Menàlia, a la vora del riu Helissont.

Veure Heròdot і Dipea

Djeffara

Djeffara o Gefara o Jeffara o Jifarah, és una regió o plana al sud de Tunísia entre Gabès al nord i la frontera de Líbia al sud-est.

Veure Heròdot і Djeffara

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Veure Heròdot і Dnièster

Dniéper

El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Veure Heròdot і Dniéper

Doberes

Els doberes o dobers (en llatí doberes, en grec antic Δόβηρες) eren un poble de Tràcia que menciona Heròdot i diu que habitaven el territori al nord del mont Pangeu a la regió del llac Prasias, juntament amb els peons i els pieres.

Veure Heròdot і Doberes

Dodona

Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.

Veure Heròdot і Dodona

Dorieu d'Esparta

Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax.

Veure Heròdot і Dorieu d'Esparta

Drangiana

Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Veure Heròdot і Drangiana

Dríops

Els dríops (Dryopes) eren una de les tribus més antigues de Grècia.

Veure Heròdot і Dríops

Drimea

Drimea (Drymaea), també Drimos (Δρύμος) era una antiga ciutat de la Fòcida, a la frontera amb la Dòrida; Titus Livi l'inclou a la Dòrida.

Veure Heròdot і Drimea

Eaces

Eaces (en llatí Aeaces, en grec antic Αἰάκης "Aiákes") fou fill de Silosó (Syloson) i net d'Eaces (el pare de Silosó i de Polícrates).

Veure Heròdot і Eaces

Eíon

Eíon (en Ἠϊών ἡ ἐπὶ Στρυμόνι, Eíon de l'Estrímon) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la desembocadura de l'Estrímon, a la frontera entre Macedònia i Tràcia.

Veure Heròdot і Eíon

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Veure Heròdot і Ecbàtana

Ecologia

L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Veure Heròdot і Ecologia

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Heròdot і Edat antiga

Edat Teocràtica

L'Edat teocràtica és el nom d'un període històric en l'esquema del filòsof italià Giambattista Vico.

Veure Heròdot і Edat Teocràtica

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Veure Heròdot і Efes

Efialtes de Mèlida

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un pastor de Mèlida (Tessàlia, al sud-est de les Termòpiles), que va trair la seva pàtria amb l'esperança de rebre una recompensa dels perses.

Veure Heròdot і Efialtes de Mèlida

Eges (Acaia)

Eges (Αἰγαί) va ser una ciutat d'Acaia a l'antiga Grècia, una de les dotze originals de la Lliga Aquea.

Veure Heròdot і Eges (Acaia)

Elatea

Elatea (en llatí Elateia o Elatia, en grec antic Ἐλάτεια) era una ciutat de Fòcida, la més important del país després de Delfos.

Veure Heròdot і Elatea

Eleünt

Eleünt (grec Ἐλαιοûς Elaious o Ἐλεοûς Eleous, llatí Elaeus) fou una ciutat, la més al sud del Quersonès traci, a l'Hel·lespont, al nord del promontori de Mastúsia (Mastusium).

Veure Heròdot і Eleünt

Emàtia

Emàtia (en Emathia) era un districte de Macedònia situat entre Peònia i Tràcia i al costat de Pièria.

Veure Heròdot і Emàtia

Enòtria

Enòtria (Oenotria) va ser el nom que donaren grecs en època molt primerenca a tota la regió del sud d'Itàlia, de situació indefinida més o menys per l'àrea del Bruti i part de Lucània, segons Estrabó.

Veure Heròdot і Enòtria

Endeu

Endeu (Endoeus) fou un escultor atenès deixeble de Dèdal al que va acompanyar quan va fugir a Creta.

Veure Heròdot і Endeu

Enea

Enea (Αἴνεια) era una ciutat de la Calcídia, a Macedònia, a l'altra banda de Pidna i a uns 30 km de Tessalònica, segons que diu Titus Livi.

Veure Heròdot і Enea

Enez

Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).

Veure Heròdot і Enez

Eolis

Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.

Veure Heròdot і Eolis

Epibates

Epibates (en grec antic ἐπιβάται)) eren els soldats o mariners encarregats de la defensa dels vaixells a la marina atenenca. Eren diferents dels mariners i dels soldats de terra embarcats a les mateixes naus, com ara els hoplites, els peltastes o la cavalleria, segons diu Xenofont.

Veure Heròdot і Epibates

Epidaure

Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.

Veure Heròdot і Epidaure

Equidna (mitologia)

Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).

Veure Heròdot і Equidna (mitologia)

Erètria

Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.

Veure Heròdot і Erètria

Escíatos

Port d'Escíatos Escíatos (Σκιάθος, Skiáthos) és una illa de Grècia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnèsia (Tessàlia) i forma part de les illes Espòrades.

Veure Heròdot і Escíatos

Escílax de Carianda

Escílax de Carianda (Scylax) fou un viatger de Carianda a Cària, a qui Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus.

Veure Heròdot і Escílax de Carianda

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Veure Heròdot і Escítia Menor

Escidros

Escidros (Scidrus) era una antiga ciutat grega a la costa de Lucània entre Pixunt i Laos.

Veure Heròdot і Escidros

Esciles

Esciles (en Scyles) fou rei escita fill i successor d'Ariapites que regnava en temps d'Heròdot.

Veure Heròdot і Esciles

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Veure Heròdot і Escites

Escites de Zancle

Escites (en Scythes) fou tirà de Zancle (Sicília) cap a l'any 494 aC.

Veure Heròdot і Escites de Zancle

Esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh. Lesfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.

Veure Heròdot і Esfinx

Esmerdomenes

Esmerdomenes (Smerdomenes) fill d'Otanes, fou un dels generals perses que va tenir el comandament suprem de les forces perses del rei Xerxes I de Pèrsia en la seva invasió de Grècia.

Veure Heròdot і Esmerdomenes

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Veure Heròdot і Esmirna

Espargàpises

Espargàpises (en llatí Spargapises, en grec antic Σπαργαπίσης) era el fill de la reina dels masagetes, Tomiris.

Veure Heròdot і Espargàpises

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Veure Heròdot і Esparta

Estadi (mesura)

Lestadi és una de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Estadi (mesura)

Estesàgores

Estesàgores (en llatí Stesagoras, en grec antic Στησαγόρας), fou un tirà grec.

Veure Heròdot і Estesàgores

Esteve de Bizanci

Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.

Veure Heròdot і Esteve de Bizanci

Estrime

Estrime (Stryme) fou una ciutat de la Perea Tàsica, a la costa sud de Tràcia, i fundada per colons de Tasos a mitjan.

Veure Heròdot і Estrime

Estrimonis

Estrimonis (en llatí Strymonii, en grec antic Στρυμόνιοι) eren, segons la tradició, uns bitinis que havien emigrat a Àsia des de les terres del riu Estrímon a Europa i segons Heròdot s'havien anomenat així quan van arribar.

Veure Heròdot і Estrimonis

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Etòlia

Etea (Tessàlia)

Etea (Oetaea) era un districte muntanyós de l'antiga Tessàlia, situat al voltant del Mont Eta, a la vall alta de l'Esperqueu i a l'est de Dolòpia.

Veure Heròdot і Etea (Tessàlia)

Etearc

Etearc (en llatí Etearchus, en grec antic Ἐτέαρχος) fou un rei de la ciutat d'Axos a Creta.

Veure Heròdot і Etearc

Etiòpia (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Etiòpia (Αἰθιοπία) se situava cap a l'est, on sortia el Sol.

Veure Heròdot і Etiòpia (mitologia)

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Veure Heròdot і Etrúria

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Heròdot і Etruscs

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Veure Heròdot і Eubea

Euclides de Gela

Euclides (en Eucleides) fou un dels fills d'Hipòcrates, tirà de Gela.

Veure Heròdot і Euclides de Gela

Eunom d'Esparta

Eunom (en llatí Eunomus, en grec antic Εὔνομος "Eúnomos") va ser el cinquè o el sisè rei d'Esparta de la línia Pròclida.

Veure Heròdot і Eunom d'Esparta

Euríbates

Euríbates (en llatí Eurybates, en grec antic Εὐρυβάτης), fou un militar d'Argos, comandant d'un cos de mil voluntaris enviats en ajut d'Egina en la guerra contra Atenes, just abans de la invasió persa (primera part del). Va desafiar a quatre atenencs a un combat singular, i en va matar a tres però va ser mort pel quart, Sofanes.

Veure Heròdot і Euríbates

Eurícrates II

Eurícrates II (Eurycrates, Εὐρυκράτης) fou el tretzè rei d'Esparta de la línia àgida, net d'Eurícrates I. Heròdot l'esmenta amb el nom d'Euricràtides (Eurycratides, Εὐρυκρατίδης) i va regnar durant la primera part de la guerra amb Tegea, part en què els espartans foren derrotats, i que no fou guanyada fins al temps del seu net Anaxàndrides II.

Veure Heròdot і Eurícrates II

Eurímac de Tebes

Eurímac (Eurimachus, Εὐρύμαχος), fill de Leontiades i net d'Eurímac.

Veure Heròdot і Eurímac de Tebes

Eurístenes

Eurístenes (en llatí Eurysthenes, en grec antic Εὐρυσθένης), va ser un rei espartà llegendari, germà bessó de Procles i fill d'Aristodem.

Veure Heròdot і Eurístenes

Eurianax

Eurianax (en grec antic Εὐρυάναξ) fou un príncep espartà de la casa reial dels agíades, fill de Doreu d'Esparta.

Veure Heròdot і Eurianax

Eurileó d'Esparta

Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un colonitzador grec espartà, un dels companys de Doreu d'Esparta amb el que va anar a Sicília per establir una colònia, cap a la meitat del segle VI aC.

Veure Heròdot і Eurileó d'Esparta

Euripòntida

La dinastia euripòntida fou una de les dues dinasties que van governar Esparta.

Veure Heròdot і Euripòntida

Evàgores d'Esparta

Evàgores d'Esparta (en llatí Evagoras, en grec antic Εὐαγόρας) va ser un esportista espartà del segle VI aC que va guanyar tres victòries a les carreres de carros als jocs olímpics amb els mateixos cavalls.

Veure Heròdot і Evàgores d'Esparta

Evèmer

Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.

Veure Heròdot і Evèmer

Fail·le de Crotona

Fail·le o Fail·los (en llatí Phayllus, en grec antic Φάϋλλος) fou un atleta i militar de Crotona que va obtenir tres vegades la victòria als Jocs Pitis.

Veure Heròdot і Fail·le de Crotona

Falèron

Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.

Veure Heròdot і Falèron

Fanes

Fanes (en llatí Phanes, en grec antic Φάνης) fou un militar grec nascut a Halicarnàs i amb gran experiència militar, que va estar al servei del faraó Amosis II d'Egipte i del que es va separar per posar-se al servei de Cambises II de Pèrsia.

Veure Heròdot і Fanes

Farandates

Farandates (Pharandates), fill de Teaspes, fou un militar persa.

Veure Heròdot і Farandates

Faselis

Faselis (en Phaselis, Φάσηλις; etnònim Φασηλίτης, català faselita) era una ciutat marítima de Lícia, al golf de Pamfília.

Veure Heròdot і Faselis

Fímbries

Fímbries (en llatí fimbriae, en grec antic θύσανοι, que es podrien traduir per borles o serrells) eren unes decoracions a la tela.

Veure Heròdot і Fímbries

Fòcida

La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.

Veure Heròdot і Fòcida

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Veure Heròdot і Fòssil

Fedima

Fedima (en llatí Phaedima, en grec antic Φαιδίμη) fou una dama persa, filla d'Otanes.

Veure Heròdot і Fedima

Ferecides d'Atenes

Ferecides d'Atenes (Pherecides) fou un dels més famosos logògrafs de l'antiguitat.

Veure Heròdot і Ferecides d'Atenes

Fidípides

Fidípides o també Filípides (en llatí Pheidippides o Philippides en grec antic Φειδιππίδης o Φιλιππίδης) fou un missatger grec que ha passat a la història per la seva capacitat de córrer i per portar bones notícies.

Veure Heròdot і Fidípides

Filip I de Macedònia

Filip I de Macedònia (en grec antic Φίλιππος) era rei de Macedònia potser des del 640 aC al 602 aC.

Veure Heròdot і Filip I de Macedònia

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Veure Heròdot і Focea

Fraortes de Mèdia

Fraortes, (en antic iranià Fravartish) va ser, segons Heròdot, el segon rei de Mèdia, fill i successor de Deioces.

Veure Heròdot і Fraortes de Mèdia

Frataguna

Frataguna (Phratagune) fou una reina de Pèrsia.

Veure Heròdot і Frataguna

Frígia Major

Frígia Major és el nom donat pels grecs a la part principal de la Regió de Frígia a la vall del Sangarios.

Veure Heròdot і Frígia Major

Frínic (poeta tràgic)

Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic Φρύνιχος) fill de Polifradmó o segons d'altres, de Minires, va ser un dels poetes atenencs a qui s'atribueix la invenció de la tragèdia.

Veure Heròdot і Frínic (poeta tràgic)

Ftiròfags

Els ftiròfags (en llatí Phthirophagi, en grec antic Φθειροφάγοι, literalment 'menjadors de polls') van ser un poble escita, anomenat així perquè eren i anaven molt bruts, segons diu Estrabó.

Veure Heròdot і Ftiròfags

Gandares

Els gandares (en llatí gandarai) fou un poble ari que ocupava una regió equivalent a la part sud-occidental de l'Afganistan.

Veure Heròdot і Gandares

Gandhara

Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.

Veure Heròdot і Gandhara

Garamants

Els garamants a l'any 600 Els garamants (Garamantes, Γαραμάντες; probablement de l'amazic, ‘ciutats’) foren un antic poble sedentari del desert de llengua amaziga, que vivia a l'est dels gètuls, a l'oest del Nil, i al sud de Líbia.

Veure Heròdot і Garamants

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Heròdot і Geòrgia

Gefireus

Els Gefireus (en grec Γεφυραῖοι, Gephyraíoi), també coneguts en llatí com els Gephyraei, foren una família o clan atenenc a què van pertànyer Harmodi i Aristogitó.

Veure Heròdot і Gefireus

Gela

Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

Veure Heròdot і Gela

Geló I

Geló I (en Gelon), fill de Dinòmedes, fou tirà de Gela i després de Siracusa durant el.

Veure Heròdot і Geló I

Gelons

Els gelons (en llatí: geloni, en grec antic Γελωνοί) eren un poble emparentat amb els budins segons Heròdot.

Veure Heròdot і Gelons

Geopolítica

Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga. Caricatura sobre ''La Qüestió d'Andorra''. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes.

Veure Heròdot і Geopolítica

Gerúsia

Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες "gerontes"), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris.

Veure Heròdot і Gerúsia

Germanis

Germanis (en llatí Germanii, en grec Γερμάνιοι 'Germanioi') van ser una de les tres tribus d'agricultors dels perses segons diu Heròdot.

Veure Heròdot і Germanis

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Veure Heròdot і Getes

Gies

En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.

Veure Heròdot і Gies

Giges

Giges (grec antic: Γύγη&#962), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides.

Veure Heròdot і Giges

Gil de Tàrent

Gil de Tàrent (en llatí Gillus o Gillos, en grec antic Γίλλος) fou un tarentí que va rescatar els nobles perses enviats per Darios I de Pèrsia en missió d'exploració amb el metge grec Demòcedes, metge de la cort grega que havia caigut presoner i després havia aconseguit fama i el favor del rei i la reina.

Veure Heròdot і Gil de Tàrent

Giligammes

Els giligammes (Giligammae, Γιλιγάμμαι) foren una tribu líbia esmentada per HeròdotHeròdot,.

Veure Heròdot і Giligammes

Gimnets

Els gimnets (γυμνῆτες) o gimnesis (γυμνήσιοι) fou una classe d'esclaus públics pròpia d'Argos, equivalents als hilotes d'Esparta i als penestes de Tessàlia.

Veure Heròdot і Gimnets

Gindans

Els gindans (Gindânes) foren un poble libi descrit per Heròdot que vivia a l'est dels lotòfags i a l'oest dels maces, del qual el riu Cínips els separava (a l'actual regió de Ben Gardane).

Veure Heròdot і Gindans

Ginjoler

El ginjoler (Ziziphus jujuba) és un arbust o arbre petit de la família de les Rhamnaceae.

Veure Heròdot і Ginjoler

Glauc d'Esparta

Glauc (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος "Glaukos") fill d'Epícides, va ser un espartà que tenia molta fama de just.

Veure Heròdot і Glauc d'Esparta

Gnòmon

Petit gnòmon horitzontal Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador.

Veure Heròdot і Gnòmon

Golf Malíac

El golf Malíac o golf Melieu (Maliacus sinus, Maliacos kolpos: Μαλιακὸς κόλπος) és el nom modern (Maliakos Kolpos) i antic d'un golf del centre de Grècia, a la part oriental, al sud de Tessàlia, entre el districte de Phthiotis i el de Mèlida, tancat per l'extrem nord-oest de l'illa Eubea.

Veure Heròdot і Golf Malíac

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Veure Heròdot і Golf Pèrsic

Gonnos

Gonnos (en llatí Gonni o Gonnus, en grec Γόννοι "Gónnoi" o Γόννος "Gónnos") era una antiga ciutat del districte de Perrèbia, a Tessàlia.

Veure Heròdot і Gonnos

Great Books of the Western World

Els Great Books of the Western World són una col·lecció de llibres que formen el cànon del pensament i la literatura occidental.

Veure Heròdot і Great Books of the Western World

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Heròdot і Grec antic

Grec jònic

El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.

Veure Heròdot і Grec jònic

Grinea

Grinea o Grinèon (Γρύνιον o Γρύνεια, en Grynaeum, Grynea, Grynia o Grynium) era una de les ciutats de l'Eòlia, situada a la badia d'Elea, a uns 70 estadis (8 km.) d'Elea i a uns 40 estadis de Mirina.

Veure Heròdot і Grinea

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Veure Heròdot і Halicarnàs

Halizons

Els halizons (en Ἁλιζῶνες), o també alazons, eren un poble d'origen obscur que apareix al Catàleg dels troians de la Ilíada com a aliats de Príam a la guerra de Troia.

Veure Heròdot і Halizons

Halos

Halos o Alos (en llatí Halus o Alus, en grec antic Ἅλος o Ἄλος) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Ftiotis que menciona Homer al "Catàleg de les naus", a la Ilíada.

Veure Heròdot і Halos

Hamílcar (480 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera l'any 480 aC, un dels episodis de la gran expedició grega a Sicília.

Veure Heròdot і Hamílcar (480 aC)

Hannó (480 aC)

Hannó va ser el pare de l'Amílcar que va morir a la Batalla d'Himera l'any 480 aC.

Veure Heròdot і Hannó (480 aC)

Hannó el Navegant

La ruta d'Hannó el Navegant. Hannó el Navegant (Ἄννων) fou un navegant cartaginès sota el nom del qual queda constància d'un Periplus (περίπλους) conegut per El periple de Hannó, un breu relat d'un viatge a una part d'Àfrica.

Veure Heròdot і Hannó el Navegant

Harmamaxa

L'harmamaxa, del grec antic ἁρμαμάξα era un cotxe cobert.

Veure Heròdot і Harmamaxa

Harpàgides

Els harpàgides foren una dinastia reial de Lídia que suposadament descendia del general mede Hàrpag, membre de la casa reial mede.

Veure Heròdot і Harpàgides

Hàrpag

Hàrpag (Ἅρπαγος) fou un general mede que va trair el rei Astíages de Mèdia i el va lliurar al seu net rebel Cir II el Gran, al qual va proclamar rei.

Veure Heròdot і Hàrpag

Hèlice (ciutat)

Hèlice (Ἑλίκη, Helice; gentilici Ἡλικήσιος, català helicesi) era una antiga ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats aquees, situada a la costa entre els rius Selinunt i Cerinites, i no gaire lluny d'Ègion.

Veure Heròdot і Hèlice (ciutat)

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Veure Heròdot і Hèstia

Híria de Calàbria

Híria de Calàbria (Hyria Ὑρία o Ὑρίη)va ser una antiga ciutat de Calàbria (avui Pulla) a l'interior del país, a la via Àpia, a mig camí entre Brundusium i Tarentum, segons la Taula de Peutinger.

Veure Heròdot і Híria de Calàbria

Hecateu

Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.

Veure Heròdot і Hecateu

Hefèstia

Hefèstia (Ἡφαιστία, 'ciutat d'Hefest') és el nom d'una antiga ciutat de l'illa de Lemnos, coneguda ja per les referències d'Heròdot.

Veure Heròdot і Hefèstia

Hegesípila

Hegesípila (en llatí Hegesipyla, en grec antic va ser una filla d'Oloros, rei de Tràcia i esposa de Milcíades el Jove, segons diu Heròdot. Va tenir dos fill, un amb Milcíades, de nom Cimó II, i un altre de nom Oloros en honor del seu avi que probablement va néixer d'un segon matrimoni de Hegesípila després de la mort de Milcíades.

Veure Heròdot і Hegesípila

Hegesístrat d'Elis

Hegesístrat d'Elis (en grec antic, Hegesístratos) va viure cap al, i va ser un endeví grec de la família dels Tel·líades, i a més un herald d'Elis, la seva ciutat.

Veure Heròdot і Hegesístrat d'Elis

Hegesístrat de Samos

Hegesístrat de Samos (en llatí Hegesistratus, en grec antic Ἡγησίστρατος) fou un militar de Samos que va ser enviat pel govern de l'illa al rei espartà Leotíquides, amb el comandament de la flota organitzada a Delos per demanar-li ajut pels jonis revoltats contra Pèrsia.

Veure Heròdot і Hegesístrat de Samos

Hegesístrat de Sigeu

Hegesístrat de Sigeu (en llatí Hegesistratus, en grec antic) va ser un fill de Pisístrat i d'una dona argiva.

Veure Heròdot і Hegesístrat de Sigeu

Hel·lànic de Mitilene

Hel·lànic (Hellanicus) fou un logògraf de l'antiga Grècia que visqué al i era natural de Mitilene, a l'illa de Lesbos.

Veure Heròdot і Hel·lànic de Mitilene

Hemeròdrom

Hemeròdrom o Hemeroscop (en grec antic ἡμεροδρόμοι, «corredors», en plural llatí Hemerodromi, Hemeroscopi) era el nom dels missatgers als diversos estats grecs entrenats per poder mantenir-se corrent durant tot un dia, i sovint portaven les notícies dels esdeveniments principals, segons Heròdot i Plutarc.

Veure Heròdot і Hemeròdrom

Hemus

Hemus (Haemus o Aemus) és una serralada al nord de Tràcia avui conegudes com els Balcans.

Veure Heròdot і Hemus

Heraclea de Lucània

Heraclea —Ἡράκλεια— fou una de les colònies gregues que formava part de la Magna Grècia.

Veure Heròdot і Heraclea de Lucània

Heraclea Minoa

Heraclea Minoa (en Ἡράκλεια Μίνῳα) era una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Hàlic, entre Acragant i Selinunt.

Veure Heròdot і Heraclea Minoa

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Heròdot і Herat

Heròdot (desambiguació)

* Heròdot d'Halicarnàs, historiador i geògraf grec.

Veure Heròdot і Heròdot (desambiguació)

Heròdot (metge)

Heròdot (en llatí Herodotus, en grec antic) fou un metge grec, esmentat per Galè (De Probis et Pravis Alimentornum Succis c. 4. vol. vi. p. 775; Medendi Methodus. vii. 6. vol. x. p. 474) juntament amb Eurifó com un dels metges que recomanava la llet humana en casos de debilitat extrema.

Veure Heròdot і Heròdot (metge)

Heròdot de Quios

Heròdot de Quios (en llatí Herodotus, en grec antic), fill de Basílides, fou un ambaixador grec de Quios, que després de la batalla de Salamina va anar a Egina per fer una crida als grecs per alliberar Jònia.

Veure Heròdot і Heròdot de Quios

Heró d'Atenes

Heró d'Atenes (en llatí Heron, en grec antic) fou un retòric grec nascut a Atenes i fill de Cotis.

Veure Heròdot і Heró d'Atenes

Herea (festival)

Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït.

Veure Heròdot і Herea (festival)

Hermíona

Hermíona (o Hermíone; en Hermione), localment Hermíon (en Ἑρμιών; gentilici Ἑρμιονεύς, hermioneu), fou una polis de la part sud de l'Argòlida.

Veure Heròdot і Hermíona

Hermotim de Pèdasa

Hermotim de Pèdasa (Hermotimus) fou un funcionari persa natural de Cària.

Veure Heròdot і Hermotim de Pèdasa

Heroòpolis

Heroòpolis (o, o) fou una ciutat a l'est del delta del Nil, a l'actual Egipte, a la boca del canal reial, que connectava el Nil amb la mar Roja.

Veure Heròdot і Heroòpolis

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Veure Heròdot і Hesíode

Hexàpolis dòrica

L'Hexàpolis Dòrica va ser una lliga (Lliga Amficciònica) de ciutats de la costa de Cària i algunes illes properes formada per sis ciutats: Cnidos i Halicarnàs a Cària, l'illa de Cos (Cos) i les tres ciutats de Rodes (Lindos, Ialisos, i Camir o Camiros) Tenia una constitució aristocràtica que va passar per alternatives de períodes democràtics i oligàrquics segons les hegemonies d'Atenes o d'Esparta, i va prosperar gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte.

Veure Heròdot і Hexàpolis dòrica

Hiàmpolis

Hiàmpolis (Hyampolis) era una antiga ciutat de la Fòcida que Homer esmenta al Catàleg de les naus de la Ilíada.

Veure Heròdot і Hiàmpolis

Hierodul

Els hieroduls (en hieroduli, 'esclaus del temple') eren homes i dones dedicats com a esclaus al culte dels déus.

Veure Heròdot і Hierodul

Himera

Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).

Veure Heròdot і Himera

Hipòbotes

Els hipòbotes (ἱπποβόται, literalment 'criadors de cavalls') eren la classe social dominant de l'antiga polis de Calcis, a l'illa d'Eubea, que conformaven la noblesa local de la ciutat.

Veure Heròdot і Hipòbotes

Hipòclides

Hipòclides（en grec antic Hippoclides), fill de Tisansdre, va ser un atenenc descendent dels Cipsèlides, que tenien per origen Cípsel de Corint. Era un noble atenenc que el 566-565 aC. va ser arcont epònim. Durant el seu mandat es va construir l'Estàtua d'Atena Prómakhos a Atenes amb motiu del festival de les Panatenees.

Veure Heròdot і Hipòclides

Hiperantes

Hiperantes (en grec) fou un príncep persa, fill del rei Darios I el Gran de Pèrsia i de Frataguna, filla d'Artanes.

Veure Heròdot і Hiperantes

Hipocle

Hipocle (en llatí Hippoclus, en grec antic Ἵπποκλος) fou un governant grec, tirà de Làmpsac.

Veure Heròdot і Hipocle

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Heròdot і Hispània

Histaspes

Histaspes ((El) que coneix els cavalls; Hystaspes) fou fill del rei Arsames dels perses i pare del futur rei Darios I el Gran i d'Artanes.

Veure Heròdot і Histaspes

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Heròdot і Història

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Veure Heròdot і Història d'Armènia

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Veure Heròdot і Història d'Egipte

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Veure Heròdot і Història d'Europa

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Heròdot і Història de Catalunya

Història de Corfú

L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.

Veure Heròdot і Història de Corfú

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Veure Heròdot і Història de França

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Veure Heròdot і Història de la literatura

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr.

Veure Heròdot і Història de la medicina

Història de la tuberculosi

XIX. Consumpció, tisi, escròfula, mal de Pott, tabes mesentèrica, mal del rei o pesta blanca: de tots aquestes maneres s'ha conegut la tuberculosi al llarg de la història.

Veure Heròdot і Història de la tuberculosi

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Veure Heròdot і Història universal

Histieu

Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet.

Veure Heròdot і Histieu

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Veure Heròdot і Historiografia

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Veure Heròdot і Homer

Iapígia

Iapígia (en llatí Iapigia, en grec antic Ἰαπυγία) va ser el nom que els grecs van donar al sud-est d'Itàlia a la vora de la mar Adriàtica.

Veure Heròdot і Iapígia

Ió de Quios

Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon i també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia.

Veure Heròdot і Ió de Quios

Ibèric

L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Veure Heròdot і Ibèric

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Veure Heròdot і Ibers

Idantirs (segle VII aC)

Idantirs (Idanthyrsus) fou un rei escita.

Veure Heròdot і Idantirs (segle VII aC)

Idrias

Idrias (en llatí Idrias, en grec antic Ἰδριάς) era una ciutat de Cària (Àsia Menor) abans anomenada Chrysaoris.

Veure Heròdot і Idrias

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Veure Heròdot і Il·líria

Il·liris

Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.

Veure Heròdot і Il·liris

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Veure Heròdot і Imperi Aquemènida

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Veure Heròdot і Imperi Mede

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Veure Heròdot і Imperi Persa

Inaros

Inaros (en grec antic Ἰνάρως o Ἴναρος) fill de Psammític, va ser rei o cap dels grups libis a l'oest d'Egipte.

Veure Heròdot і Inaros

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Veure Heròdot і Insaculació

Iolcos

Iolcos (Iolcus) era una antiga ciutat de Magnèsia (Tessàlia) situada a la punta inicial del golf de Pàgases, al peu del Mont Pèlion.

Veure Heròdot і Iolcos

Iren

Iren (en grec antic ἴρην o εἴρην) era el nom que es donava a Esparta als joves quan tenien entre 20 i 30 anys.

Veure Heròdot і Iren

Isàgores

Isàgores (Isagoras) fill de Tisandre, fou un noble atenenc d'una destacada família, segons Heròdot.

Veure Heròdot і Isàgores

Issedons

Els issedons (en llatí issedones, en grec antic Ἰσσηδόνες) eren un poble que vivia a l'est dels argippaei, a l'Àsia Central, i eren coneguts dels grecs pels seus contactes amb les colònies de l'Euxí.

Veure Heròdot і Issedons

Itanos

Localització de l'antiga ciutat de Itanos en el mapa Itanos (llatí Itanus, grec Ίτανος) va ser una ciutat antiga de la costa nord-est de Creta, prop del cap Itanos.

Veure Heròdot і Itanos

Jardins penjants de Babilònia

XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang.

Veure Heròdot і Jardins penjants de Babilònia

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Veure Heròdot і Jònia

Johann Joachim Winckelmann

Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.

Veure Heròdot і Johann Joachim Winckelmann

John Stuart Mill

Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.

Veure Heròdot і John Stuart Mill

Jordanes

L'àrea Mediterrània al voltant del 550 EC tal com Jordanes va descriure al seu ''Getica''. Constantinoble, la capital de l'Imperi Romà d'Orient, es mostra en rosa, i les conquestes de Justinià I, en verd. Jordanes (Iordanes) va ser un funcionari i historiador romà d'Orient d'origen got del.

Veure Heròdot і Jordanes

Kanai

Kanai o Cane (en llatí Canae, en grec antic Κάναι) era una petita ciutat d'Eòlia fundada pels locris de Cinos segons diu Estrabó, a la part oposada al sud de l'illa de Lesbos, al districte anomenat Kanaios (Canaea) que s'estenia fins a les illes Arginuses al nord.

Veure Heròdot і Kanai

Krios

Krios o Crios (en llatí Crius, en grec antic Κρῖος) era fill de Polícrit i un dels principals homes d'Egina.

Veure Heròdot і Krios

Laüs

Laüs (en grec antic Λᾶος) era una ciutat de la costa oest de Lucània a la boca del riu del mateix nom que feia de frontera entre Lucània i Bruttium.

Veure Heròdot і Laüs

Laberint d'Egipte

El laberint fou una construcció complexa feta pels egipcis a Birkat Qarun, prop de Cocodrilòpolis.

Veure Heròdot і Laberint d'Egipte

Labranda

Labranda o també Labraunda (en llatí Labranda, en grec antic Λάβρανδα 'Lábranda' o Λάβραυνδα 'Lábraunda') era una ciutat de l'oest de Cària, situada a uns 60 estadis de Milasa, ciutat de la que depenia, i a la que estava unida per una carretera anomenada "Sagrada".

Veure Heròdot і Labranda

Lade

Lade (en grec antic Λάδη) és el nom de la més gran d'un grup d'illes al golf Làtmic (Sinus Latmicus), prop de Milet, enfront de la desembocadura del riu Meandre.

Veure Heròdot і Lade

Lakmos

El Lacmos (en grec: Λάκμος, 'Lakmos' en Λάκμων), conegut igualment amb el nom de Peristeri (grec: Περιστέρι), és una muntanya de 2.295 msnm situada sud de les muntanyes de Pindos.

Veure Heròdot і Lakmos

Lampònia

Lampònia (en Λαμπωνία, segons Estrabó), Lamponea (en Λαμπώνεια, segons Hecateu ap. Esteve de Bizanci) o Lampònion (en Λαμπώνιον, segons Hel·lànic ap. Esteve de Bizanci i Heròdot) va ser una ciutat grega de l'Eòlia situada al sud-oest de la Tròada.

Veure Heròdot і Lampònia

Lasos

Lasos (en Lasus) va ser un destacat poeta líric de l'antiga Grècia nadiu d'Hermíona, a l'Argòlida.

Veure Heròdot і Lasos

Làbotes

Labotes (es tracta de la forma original dòrica; en Lābṓtās), segons Heròdot Leobotes (es tracta de la forma jònica; en Leōbṓtēs) va ser un rei d'Esparta que regnà entre el 995 aC i el.

Veure Heròdot і Làbotes

Làurion

Làurion (en grec antic Λαὐρειον i també Λαύριον, en llatí Laurium) eren unes muntanyes que s'aixecaven a l'Àtica, al sud de la regió, una mica al nord del cap Súnion, que tenien mines de plata.

Veure Heròdot і Làurion

Lèbedos

Lèbedos (Λέβεδος) fou una ciutat de l'antiga Grècia de la costa occidental de l'Àsia Menor, situada entre Colofó i Teos, a 90 estadis a l'est del Cap Mionnès.

Veure Heròdot і Lèbedos

Lèleges

Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.

Veure Heròdot і Lèleges

Lèpreon

Lèpreon (en Lepreum, Λέπρεον; gentilici Λεπρεάτης, en català lepreata) era la ciutat principal de Trifília, a l'Èlida, situada al sud del país, a 100 estadis de distància de Samikon i a uns 40 estadis del mar, segons Estrabó.

Veure Heròdot і Lèpreon

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Veure Heròdot і Líbia

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Veure Heròdot і Lícia

Lòcrida Opúncia

La Lòcrida Opúncia (Λοκρίς Ὀπούντια) era un districte de l'antiga Grècia que feia part de la Lòcrida Oriental i s'estenia en una franja estreta del pas de les Termòpiles fins al riu Cefís, amb capital a Opunt, d'on provenia el nom.

Veure Heròdot і Lòcrida Opúncia

Leònides I

Leònides o Leònidas (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.

Veure Heròdot і Leònides I

Lebadea

Lebadea o Lebaida (en grec antic Λεβάδεια) era una ciutat de Beòcia a la part occidental del país prop de la frontera, que Estrabó situa entre el mont Helicó i Queronea.

Veure Heròdot і Lebadea

Lebaea

Lebaea (en grec, Λεβαίη) fou una antiga ciutat de Macedònia, que fou la residència dels primers reis del país.

Veure Heròdot і Lebaea

Leontiades (comandant)

Leontiades (en llatí Leontiades, en grec antic Λεοντιάδης) era un tebà de família noble que va comandar a la batalla de les Termòpiles les forces tebanes que combatien amb l'exèrcit grec.

Veure Heròdot і Leontiades (comandant)

Leontins

Leontins (en llatí Leontini, en grec antic Λεοντῖνοι) actualment Lentini, era una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.

Veure Heròdot і Leontins

Leotíquides (rei)

Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos.

Veure Heròdot і Leotíquides (rei)

Leto

Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.

Veure Heròdot і Leto

Leucosiris

Els leucosiris eren els habitants considerats siris pels grecs, que habitaven el nord de la Capadòcia.

Veure Heròdot і Leucosiris

Licòfron de Corint

Licòfron de Corint (Lycophron) fou un fill de Periandre, el tirà de Corint, i de Melissa.

Veure Heròdot і Licòfron de Corint

Licides

Licides (en llatí Lycidas, en grec antic Λυκίδης) era un polític atenenc.

Veure Heròdot і Licides

Licis

Licis és el nom de diversos pobles que habitaven a Lícia, a Anatòlia.

Veure Heròdot і Licis

Licos de Frígia

El Licos (Lycus; actualment, en turc: Çürüksu Çayı, és a dir, 'el riu de l'aigua podrida') és un riu de Turquia afluent del riu Meandre.

Veure Heròdot і Licos de Frígia

Licurg

Licurg (Lycurgus) fou un polític i legislador espartà de caràcter mig històric, mig llegendari, al qual s'atribueix l'autoria de la constitució espartana.

Veure Heròdot і Licurg

Licurg (polític del segle VI aC)

Licurg (en llatí Lycurgus, en grec antic), fill d'Aristòlides, fou un polític atenenc, que va viure al segle VI aC.

Veure Heròdot і Licurg (polític del segle VI aC)

Lide

Lide (Λίδη) fou una muntanya de Cària prop de Pedasos, en la qual, en la guerra entre Cir II el Gran i els caris, van resistir els guerrers de Pedasos al general persa Harpagus, a la fortificació de mont Lide, fins que foren reduït (Hdt. 1.175, 8.104).

Veure Heròdot і Lide

Lidis

Els lidis (en grec antic λύδιος) eren el poble que vivia a Lídia.

Veure Heròdot і Lidis

Ligdamis (rei)

Ligdamis (Lygdamis, Lígdamis) fou rei o cap dels cimmeris que van envair Lídia al.

Veure Heròdot і Ligdamis (rei)

Ligdamis de Naxos

Ligdamis de Naxos (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou un polític de l'illa de Naxos, cap del partit popular i fort opositor a l'oligarquia a la que va derrotar i va aconseguir tot el poder.

Veure Heròdot і Ligdamis de Naxos

Ligdamis II

Ligdamis II (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou sàtrapa de Cària, país que tenia Halicarnàs per capital, cap al darrer quart del segle V aC.

Veure Heròdot і Ligdamis II

Lilea

Lilea (Lilaea) era una ciutat de la Fòcida situada al peu del mont Parnàs, i a les fonts del riu Cefís.

Veure Heròdot і Lilea

Literatura clàssica

La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.

Veure Heròdot і Literatura clàssica

Llança

Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).

Veure Heròdot і Llança

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Veure Heròdot і Llatins

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Veure Heròdot і Lleó

Lleó d'Esparta

Lleó d'Esparta (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λέων), fill d'Eurícrates II, va ser el 14è rei de la dinastia dels agíades d'Esparta.

Veure Heròdot і Lleó d'Esparta

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Veure Heròdot і Llengües cèltiques

Lliga Beòcia

La Lliga Beòcia va ser una confederació de 15 ciutats-estat de Beòcia fundada cap al.

Veure Heròdot і Lliga Beòcia

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Veure Heròdot і Lliga de Delos

Llista d'historiadors grecs

A continuació es presenta una llista dels historiadors grecs més destacats de l'època clàssica.

Veure Heròdot і Llista d'historiadors grecs

Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia

Aquesta és una llista de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia

Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia

Aquesta és una llista de les unitats de volum utilitzades a l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia

Locres Epizefiris

Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.

Veure Heròdot і Locres Epizefiris

Logògraf (historiador)

Logògraf (Logographi) fou el nom aplicat pels grecs als primitius historiadors grecs anteriors a Heròdot, com Ferècides d'Atenes, Hecateu i el qui és considerat el primer logògraf, Cadme de Milet.

Veure Heròdot і Logògraf (historiador)

Lotòfags

Flor del lotus ''Nymphaea caerulea'' Segons la mitologia grega, els lotòfags (Lotophagi) foren un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.

Veure Heròdot і Lotòfags

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Veure Heròdot і Macedònia del Nord

Maces (Líbia)

Els Maces (Macae, Μάκαι) foren una tribu líbia de la regió del Gran Sirte, a la costa nord de Líbia, que habitaven a la vora del riu Cinyps (actual Wadi Kaam).

Veure Heròdot і Maces (Líbia)

Macistos

Macistos (Μάκιστος o Μάκιστον, en Macistus o Macistum; gentilici Μακίστιος, en català macisti) era una ciutat del nord de Trifília, a l'Èlida.

Veure Heròdot і Macistos

Maclis

Els maclis (Machlyes, Μάχλυες) foren un poble libi de la regió de la Bizacena, a la vora del riu Tritó i separats pel llac Tritònide del poble dels lotòfags, però que com aquests menjaven flors de lotus.

Veure Heròdot і Maclis

Macrobiòtica

La macrobiòtica (del grec μακρός, "gran" i βίος, "vida") és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.

Veure Heròdot і Macrobiòtica

Macrobis

Els macrobis (Macrobii) foren una tribu o poble del sud d'Egipte esmentada per Heròdot, qui la situa vagament «al sud», sense precisar més; es podria referir a un indret de l'actual Etiòpia, Somàlia o, més probablement, Sudan, i en concret al Kordofan.

Veure Heròdot і Macrobis

Macrons

Els macrons (en llatí macrones, en grec antic Μάκρωνες), eren una poderosa tribu de la part oriental del Pont a les muntanyes Moschoci.

Veure Heròdot і Macrons

Mactòrion

Mactòrion (Mactorium) va ser una ciutat de Sicília propera a Gela, esmentada per Heròdot.

Veure Heròdot і Mactòrion

Magdol

Magdol (grec antic: Μάγδολον, Màgdolon; llatí: Magdolum) fou una ciutat del Baix Egipte, a uns 20 km al sud de Pelúsion.

Veure Heròdot і Magdol

Malene

Malene (en grec antic Μαλήνη), era una ciutat no identificada prop d'Atarneos, que menciona Heròdot, on Histieu, tirà de Milet, va ser derrotat pels perses abans del 494 aC després d'un llarg combat, però finalment la cavalleria persa va carregar contra els grecs, i el seu exèrcit es va desbandar.

Veure Heròdot і Malene

Manetó

Manetó (en grec Μανεθών o Μανεθώς) va ser un historiador egipci del segle III aC, nascut a Sebennitos, al delta del Nil, i, segons Suides, sacerdot a Heliòpolis.

Veure Heròdot і Manetó

Mansio

Restes dels fonaments d'una '''''mansio''''' de la Germània Superior, a l'actual localitat d'Eining (Baviera) A la Roma antiga, una mansio (paraula llatina provinent de mansus, forma verbal derivada de manere, que significa «passar la nit», és a dir, «lloc on passar la nit durant un viatge») fou un lloc d'estada en una via de comunicació després d'un dia de camí.

Veure Heròdot і Mansio

Mar d'Azov

La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.

Veure Heròdot і Mar d'Azov

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Heròdot і Mar Negra

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Veure Heròdot і Mar Roja

Marafis

Els marafis (en llatí Maraphii, en grec antic Μαράφιοι, 'Maráfoi') formaven una de les tres tribus més importants en què es dividien el perses, segons Heròdot, i dominaven, juntament amb les altres dues, els pasàrgades (Pasagardae) i els maspis (Maspii), a les altres tribus perses.

Veure Heròdot і Marafis

Mardiens

Els mardiens (Mardyeni) eren un poble de Sogdiana que vivien a la part muntanyosa del territori, segons Plini el Vell.

Veure Heròdot і Mardiens

Mares (poble)

Els mares (en llatí mares, en grec antic Μᾶρες) eren una tribu que vivia a la costa del Pont, veïns de mosinecs, segons diu Hecateu.

Veure Heròdot і Mares (poble)

Mariandins

Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.

Veure Heròdot і Mariandins

Marmàrica

Samuel Butler, 1907) Marmàrica fou un districte del nord d'Àfrica situat entre Cirenaica i Egipte.

Veure Heròdot і Marmàrica

Maronea

Maronea (Μαρώνεια, Marṓneia) era una ciutat rica i poderosa dels cícons de Tràcia, a la costa de la mar Egea, prop del llac Ismar, segons diu Heròdot.

Veure Heròdot і Maronea

Marsyas de Frígia

Marsyas de Frígia fou un afluent del riu Meandre.

Veure Heròdot і Marsyas de Frígia

Mascames

Mascames (en grec antic Μασκάμης) va ser un sàtrapa persa, fill de Megadostes o Megalostes.

Veure Heròdot і Mascames

Maspis

Els maspis (en llatí maspii, en grec antic Μάσπιοι) van ser una de les tres tribus més importants dels perses segons diu Heròdot.

Veure Heròdot і Maspis

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Veure Heròdot і Massàgetes

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Veure Heròdot і Massàlia

Mater Matuta

Mater Matuta, estatueta de terracota Mater Matuta fou un deessa romana equivalent a la deessa Aurora i a la grega Eos.

Veure Heròdot і Mater Matuta

Matiana

Matiana (en llatí Matiana, en grec antic Ματιανή o Ματιηνή) era un districte de Mèdia al sud-oest de la Mèdia Atropatene.

Veure Heròdot і Matiana

Mauretània

Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.

Veure Heròdot і Mauretània

Mazares

Mazares (en llatí Mazares, en grec antic Μαζάρης) era un militar mede al que Cir II el Gran de Pèrsia va enviar a Lídia l'any 546 aC per aplicar els suggeriments que Cressos havia fet a Cir de convertir els lidis en efeminats i evitar que portessin armes, segons Heròdot.

Veure Heròdot і Mazares

Mègara Hiblea

Mègara Hiblea (Megara Hyblaea) era una ciutat de Sicília a la costa oriental de l'illa entre Siracusa i Catana.

Veure Heròdot і Mègara Hiblea

Mèlida

Mèlida (en grec antic Μαλὶς γῆ) era un petit territori, un districte del sud de Tessàlia, situat al sud-est de les Termòpiles.

Veure Heròdot і Mèlida

Mèrmnades

Els mèrmnades (en llatí Mermnadae, en grec antic Μερμνάδαι) van ser una dinastia que va governar el Regne de Lídia des d'una data incerta entre el 720 aC i el 715 aC fins a la conquesta persa, que va tenir lloc cap a l'any 546 aC.

Veure Heròdot і Mèrmnades

Mícit

Mícit (Micythus), fill de Queros, fou un esclau al servei del tirà Anaxilau de Règion que es va anar guanyant la confiança del seu amo i a la mort d'aquest, l'any 476 aC, el va deixar com a regent dels seus fills fins que arribessin a la majoria d'edat.

Veure Heròdot і Mícit

Mínies

Els mínies (en Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen.

Veure Heròdot і Mínies

Mísia (regió)

La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.

Veure Heròdot і Mísia (regió)

Meandri de Samos

Meandri (en llatí Maeandrius, en grec antic Μαιάνδριος) fou un lloctinent de Polícrates, tirà de Samos, i després ell mateix tirà.

Veure Heròdot і Meandri de Samos

Medea

Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.

Veure Heròdot і Medea

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.

Veure Heròdot і Medes

Megabates

Megabates (en grec antic Μεγαβάτης) era un príncep aquemènida, cosí de Darios I el Gran i d'Artafernes.

Veure Heròdot і Megabates

Megabazos (desambiguació)

* Megabazos o Megabizos (Megabyzos) fou un nom persa esmentat en ambdues formes per Heròdot i Ctèsies de Cnidos i algun altres historiador, però que clarament correspon al mateix nom encara que Tucídides aplica cadascun del noms a dues persones que suposa diferents.

Veure Heròdot і Megabazos (desambiguació)

Megabazos (noble)

Megabazos o Megabizos (Megabyzos) fou un dels set nobles perses que van participar en la conspiració que va posar fi al govern i a la vida del mag Smerdis de Pèrsia (521 aC).

Veure Heròdot і Megabazos (noble)

Megísties

Megísties o Megístias (en Μεγιστίας, Megistías) va ser un cèlebre herald i endeví nadiu d'Acarnània que deia ser descendent de Melamp.

Veure Heròdot і Megísties

Melanclens

Els melanclens (en Melanchlaeni) eren tres tribus diferenciades, que els autors antics situen en llocs diversos.

Veure Heròdot і Melanclens

Melcart

Melcart o Melqart ("rei de la ciutat", Baal de Tir) era el déu principal de la ciutat fenícia de Tir.

Veure Heròdot і Melcart

Melibea

Melibea (en llatí Meliboea, en grec antic Μελίβοια) era una ciutat de Tessàlia al districte de Magnèsia, que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada i diu que era un dels llocs governats per Filoctetes.

Veure Heròdot і Melibea

Melissa (esposa de Periandre)

Melissa (en llatí Melissa, en grec antic Μέλισσα) fou la dona de Periandre, tirà de Corint, filla de Procles (tirà d'Epidaure) i d'Eristènia.

Veure Heròdot і Melissa (esposa de Periandre)

Memfis

Memfis (مَنْف; ⲙⲉⲙϥⲓ; Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire.

Veure Heròdot і Memfis

Menelea

Menelea (en grec antic μενελάεια) era un festival que es feia a Lacònia, a Terapne, en honor de Menelau i Helena que suposadament estaven enterrats allí.

Veure Heròdot і Menelea

Menkaure

Menkaure, més conegut per Micerí del grec Micerinos, fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des de vers el 2430 al 2410 aC.

Veure Heròdot і Menkaure

Mentors

Els mentors (en llatí mentores, en grec antic Μέντορες) eren una tribu il·lírica de Libúrnia que vivia a la costa adriàtica davant de la qual hi havia tres illes anomenades Mentòrides que probablement corresponen a Pago, Osero i Arbe.

Veure Heròdot і Mentors

Merenre II

Merenre (II) fou un efímer faraó de la dinastia VI, que va governar en l'antic Egipte vers el 2100 aC segons la cronologia mínima i vers el 2200 aC, segons la màxima.

Veure Heròdot і Merenre II

Mesèmbria

Mesèmbria (Mesembria) fou una important ciutat grega de la costa tràcia de l'Euxí, al peu de la serralada d'Hemos, prop de la Mèsia.

Veure Heròdot і Mesèmbria

Mesèmbria del Lissos

Mesèmbria del Lissos (en llatí Mesembria ad Lissus, en grec antic Μεσημβρία) era una ciutat grega de la costa sud de Tràcia vora la mar Egea, a la boca del riu Lissos (Lissus).

Veure Heròdot і Mesèmbria del Lissos

Messapis

Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura.

Veure Heròdot і Messapis

Metimna

Metimna Metimna (en Methymna; a les monedes, Μέθυμνα o Μάθυμνα) era una ciutat de Lesbos, la més important després de Mitilene.

Veure Heròdot і Metimna

Milíada

Milíada, (en llatí Milyas, en grec antic Μιλυάς -άδος) era el nom antic i original del que després es va anomenar Lícia segons Heròdot.

Veure Heròdot і Milíada

Miló de Crotona

''Miló de Crotona'', escultura de Pierre Puget (París, Museu del Louvre). Miló de Crotona (en llatí Milon, en grec antic Μίλων), fill de Diòtim, fou un atleta grec famós per la seva extraordinària força.

Veure Heròdot і Miló de Crotona

Milcíades el Jove

Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.

Veure Heròdot і Milcíades el Jove

Milcíades el Vell

Milcíades el Vell (en llatí Miltiades, en grec antic) fill de Cípsel, va ser un home de considerable distinció a Atenes en temps dels pisistràtides i membre d'una família noble atenenca d'immensa fortuna, els Filaides.

Veure Heròdot і Milcíades el Vell

Mindos

Ruïnes, suposadament de la ciutat de '''Mindos''', davant de Gümüşlük Mindos (en llatí Myndus, en grec antic Μύνδος) era una colònia dels doris de Trezè a la costa de Cària, a la més al nord de les tres penínsules dòriques, a no gaire distància al nord-oest d'Halicarnàs.

Veure Heròdot і Mindos

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Veure Heròdot і Minos

Miró de Sició

Miró (Myron) fou tirà de Sició, pare d'Aristònim de Sició i avi de Clístenes de Sició.

Veure Heròdot і Miró de Sició

Miriandros

Miriandros (en llatí Miryandrus, en grec antic Μυρίανδρος 'Mūríandros') era una ciutat comercial (ἐμπόριον) d'origen fenici, situada al golf d'Alexandreta, a la Cilicia Campestris, molt propera a Alexandria d'Issos, de la que estava una mica al sud-oest.

Veure Heròdot і Miriandros

Mirina

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Mirina (en llatí Myrina, ço és, <My̆rīna>, en grec antic Μυρίνα) era una ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia, a uns 40 estadis al sud-oest de Grineion (Gryneium), segons Heròdot.

Veure Heròdot і Mirina

Misis

Els misis (en llatí mysi, en grec antic Μυσοί) foren un poble de Mísia, una regió situada a l'Àsia Menor.

Veure Heròdot і Misis

Misteris d'Eleusis

Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Veure Heròdot і Misteris d'Eleusis

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Veure Heròdot і Mitologia

Mitologia egípcia

Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.

Veure Heròdot і Mitologia egípcia

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Heròdot і Mitologia grega

Mitrobates

Mitrobates (en llatí Mitrobates, en grec antic Μιτροβάτης) fou sàtrapa persa de Dascilios ap a l'any 525 aC.

Veure Heròdot і Mitrobates

Moldàvia (Romania)

Ubicació de Moldàvia dins de Romania Moldàvia (en romanès Moldova) és una regió geogràfica i històrica del nord-est de Romania.

Veure Heròdot і Moldàvia (Romania)

Moscs

Els moscs (en llatí moschi, en grec antic Μόσχοι) eren un poble de Còlquida veïns dels tiberens, mosinecs, macrons i mardes (o amardis), que van formar part de la satrapia XIX de l'Imperi Persa, que s'estenia per la banda sud-est del Pont Euxí fins a les muntanyes armènies.

Veure Heròdot і Moscs

Muralla de l'istme de Corint

La muralla de l'istme de Corint (o simplement muralla de l'istme) era una obra defensiva situada a l'istme de Corint.

Veure Heròdot і Muralla de l'istme de Corint

Museu (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Museu (en grec antic Μουσαῖος Mousaios) va ser un poeta, sacerdot, endeví i músic grec, fill d'Eumolp i de Selene.

Veure Heròdot і Museu (mitologia)

Mutilació genital femenina

La mutilació genital femenina (MGF) consisteix en l'ablació o extirpació de part dels genitals externs femenins, amb mitjans quirúrgics rudimentaris o no.

Veure Heròdot і Mutilació genital femenina

Nasamons

Els Nasamons (Nasamones) van ser un poble amazic del nord d'Àfrica que apareix a les fonts al llarg de tota l'antiguitat clàssica com a habitants de les terres de l'interior de la Cirenaica i dels Sirtes, com també a l'entorn d'Augila.

Veure Heròdot і Nasamons

Naucrària

Naucrària (en grec antic ναυκραρία), és el nom d'una subdivisió dels habitants de l'Àtica que es va fer en els primers temps, amb la finalitat de pagar tributs per les despeses militars.

Veure Heròdot і Naucrària

Navarc

Navarc (en llatí Navarchus, en grec antic ναύαρχος «naúarchos»), de ναῦς "naus", (nau), i ἀρχή «arkhê», (comandament), a l'antiga Grècia era el nom que es va donar a l'almirall de la flota.

Veure Heròdot і Navarc

Naxos (Sicília)

Naxos (en llatí Naxus, en grec antic Νάξος) era una antiga ciutat de Sicília a la costa est de l'illa entre Catana i Messana.

Veure Heròdot і Naxos (Sicília)

Nèmesis

''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.

Veure Heròdot і Nèmesis

Nòtion

Nòtion (en llatí Notium, en grec antic Νότιον) era una antiga ciutat de l'Eòlida, que segons Heròdot era el port o la ciutat baixa de Colofó, de la que estava situada a poca distància.

Veure Heròdot і Nòtion

Necròpolis de Gizeh

La Necròpolis de Gizeh es troba a l'altiplà de Gizeh, a la rodalia del Caire, a Egipte.

Veure Heròdot і Necròpolis de Gizeh

Neferka, el nen

Neferka, el nen és el nom amb què és conegut, per manca d'altre nom, un faraó de la dinastia VI de l'antic Egipte.

Veure Heròdot і Neferka, el nen

Nefzaoua

Nefzaoua, segons la pronúncia local i una transcripció afrancesada, o Nafzawa, segons la pronúncia àrab clàssica és el nom d'una regió de Tunísia al sud del Chott El Fedjaj, coincident en gran part amb la governació de Kébili.

Veure Heròdot і Nefzaoua

Neith

Neith, també escrit Nit, Net o Neit, és una de les primeres deesses del panteó egipci, la primera i principal creadora de l'univers, tot el que conté i la que regeix com funciona, «Jo soc les coses que són, que seran, i que han estat...».

Veure Heròdot і Neith

Neleu

Segons la mitologia grega, Neleu (en grec antic Νηλεύς), va ser un heroi grec, fill de Posidó i de Tiro.

Veure Heròdot і Neleu

Neocles

* Neocles, pare de Temístocles era un atenenc de rang distingit connectat amb la casta sacerdotal dels Licòmedes (Lycomedae).

Veure Heròdot і Neocles

Neon

Neon (en grec antic Νεών) va ser una antiga ciutat de Fòcida construïda segons la llegenda després de la guerra de Troia, situada al peu del puig Titorea a les muntanyes del Parnàs.

Veure Heròdot і Neon

Nestos

El Nestos a Grècia El Nestos o Mesta (en grec antic Νέστος, o també Νέσσος; en búlgar Места; en turc Kara Su) és un riu que neix a les muntanyes de Rila a Bulgària i desguassa a Grècia a la mar Egea.

Veure Heròdot і Nestos

Neuri

Els Neuri (llatí neuri, grec Νευροί neuroi) van ser un poble del nord d'Europa que Heròdot situa entre Polònia i Lituània a la regió del riu Bug.

Veure Heròdot і Neuri

Nicòstrat de Macedònia (escriptor)

Nicòstrat (en Nikóstratos) va ser un escriptor de l'antiga Grècia del dC.

Veure Heròdot і Nicòstrat de Macedònia (escriptor)

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Veure Heròdot і Nil

Nilòmetre

Nilòmetre d'Elefantina.El nilòmetre (del grec Nilometer, mesura del riu Nil) és un sistema d'amidament de la crescuda del riu Nil, basat en els vasos comunicants.

Veure Heròdot і Nilòmetre

Nimfodor d'Abdera

Nimfodor (Nymphodorus) fou un ciutadà notable de la polis d'Abdera, al Quersonès traci, la germana del qual es va casar amb el rei Sitalces dels odrisis.

Veure Heròdot і Nimfodor d'Abdera

Nimrod (personatge del Gènesi)

En el capítol desè del Gènesi, Nimrod és un fill de Cuix, net de Cam i besnét de Noè.

Veure Heròdot і Nimrod (personatge del Gènesi)

Nitokris

Nitokris o Nitocris fou sacerdota, reina i faraona de l'antic Egipte, la darrera de la dinastia VI, vers el 2200 aC segons la cronologia màxima i 2100 aC, segons la mínima.

Veure Heròdot і Nitokris

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Heròdot і Oceà Atlàntic

Odomants

Els odomants (Odomanti) foren una tribu de Peònia esmentada per Heròdot, Tucídides, Esteve de Bizanci i Plini el Vell, que ocupaven el districte conegut com a Odomàntica, segons Claudi Ptolemeu i Titus Livi.

Veure Heròdot і Odomants

Odrisis

Els odrisis (en grec antic Ὀδρύσαι) eren un poble traci que vivien a la regió del riu Artiscos, afluent de l'Hebros, segons diu Heròdot, però que es van estendre considerablement fins a l'oest de l'Artiscos, ja quePlini el Vell diu que lHebrus naixia en territori dels odrisis, cosa que també diu Ammià Marcel·lí.

Veure Heròdot і Odrisis

Oebares (sàtrapa)

Oebares (en grec antic Οἰβάρης) era un sàtrapa persa de la Frígia Hel·lespòntica.

Veure Heròdot і Oebares (sàtrapa)

Oebares (servidor)

Oebares (en grec antic Οἰβάρης) era un servidor de Darios I el Gran.

Veure Heròdot і Oebares (servidor)

Oebazos (noble)

Oebazos (Oeobazus) fou un noble persa al servei de Darios I el Gran que va oferir al rei acompanyar-lo a la seva expedició contra els escites junt amb un dels seus tres fills, tots els quals servien a l'exèrcit del rei.

Veure Heròdot і Oebazos (noble)

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Veure Heròdot і Olímpics

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Veure Heròdot і Olimp

Olimp (Mísia)

Olimp (en grec antic Ὄλυμπος) era el nom d'unes muntanyes de Mísia que s'estenien fins al riu Sangari i separaven Frígia de Bitínia.

Veure Heròdot і Olimp (Mísia)

Oloros

Oloros (en llatí Olorus o Orolus) fou un rei de Tràcia, segons Heròdot.

Veure Heròdot і Oloros

Onomàcrit

Onomàcrit (en grec antic Onomácritos) va ser un poeta i crestòmata grec nascut a Atenes, que va viure al, i va ser autor de la més antiga poesia religiosa grega conservada.

Veure Heròdot і Onomàcrit

Onquestos (Tessàlia)

Onquestos (en grec antic Ὀγχηστός) era un riu de Tessàlia que naixia prop de la ciutat d'Escotussa, passava pel lloc anomenat Cinoscèfales, on hi van haver dues batalles importants, i arribava al llac Bebeis (Boebeis).

Veure Heròdot і Onquestos (Tessàlia)

Opis

Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.

Veure Heròdot і Opis

Oracle d'Amfiarau

Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.

Veure Heròdot і Oracle d'Amfiarau

Oracle d'Amon

Loracle d'Ammon a l'oasi de Siwa a Líbia, al nord-oest d'Egipte, fou un oracle del déu Ammó (grec Zeus-Amon) fundat per gent procedent de Tebes (Egipte).

Veure Heròdot і Oracle d'Amon

Oracle d'Ismènion

L'Oracle d'Ismènion agafa el nom del déu fluvial Ismenos que posteriorment es va identificar amb Apol·lo anomenat Ismeni.

Veure Heròdot і Oracle d'Ismènion

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Veure Heròdot і Oracle de Delfos

Oracle de Dodona

Loracle de Dodona era un oracle de Zeus a Dodona a l'Epir, que feia la revelació per mitjà dels sorolls del vent.

Veure Heròdot і Oracle de Dodona

Oracle de Telmessus

Loracle de Telmessus era un oracle dedicat a Apol·lo a la ciutat de Telmesos, a Lícia, que s'ocupava principalment de la interpretació dels somnis que se li plantejaven, però també d'altres fets estranys o extraordinaris.

Veure Heròdot і Oracle de Telmessus

Oracle del turó de Ptòon

L'oracle del turó de Ptòon era un oracle situat a la vora de la ciutat d'Acrefias, en territori de Tebes.

Veure Heròdot і Oracle del turó de Ptòon

Orbelos

Orbelos (Orbelus) era una gran serralada muntanyosa que feia frontera entre Tràcia i Macedònia.

Veure Heròdot і Orbelos

Orcomen (Arcàdia)

Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.

Veure Heròdot і Orcomen (Arcàdia)

Oretes

Oretes (en grec antic ̓Οροίτης) era un notable persa nomenat circa l'any 540 aC com a sàtrapa de Lídia per Cir II el gran de Pèrsia.

Veure Heròdot і Oretes

Origen del llenguatge

L'origen del llenguatge usades entre els éssers humans ha estat motiu de discussions acadèmiques durant segles.

Veure Heròdot і Origen del llenguatge

Orinoco

El riu Orinoco és un riu de Veneçuela, un dels més llargs d'Amèrica, amb 2.140 km.

Veure Heròdot і Orinoco

Oromedó

Oromedó (Oromedon) va ser un rei de Cilícia que menciona Heròdot.

Veure Heròdot і Oromedó

Otanes (general)

Otanes (en grec antic ̓Οτάνης) fill de Sisamnines, fou un noble persa.

Veure Heròdot і Otanes (general)

Otanes (noble)

Otanes (en llatí Otanes, en grec antic ̓Οτάνης) fill de Farnaspes, fou un noble persa molt ric.

Veure Heròdot і Otanes (noble)

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Heròdot і Ovidi

Pacties

Pacties (en llatí Pactyas, en grec antic Πακτύας) era un funcionari persa però nadiu de Lídia.

Veure Heròdot і Pacties

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Veure Heròdot і Paestum

Paflagonis

Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Veure Heròdot і Paflagonis

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Veure Heròdot і Pafos

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Veure Heròdot і Pakistan

Pale (Cefal·lènia)

Pale (Pale) fou una ciutat de Cefal·lènia, situada a la península occidental de l'illa.

Veure Heròdot і Pale (Cefal·lènia)

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Heròdot і Palestina

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Veure Heròdot і Pamfília

Panòpolis

Panòpolis fou el nom grec de la ciutat egípcia de Khen-Min o Khent-Min, que també va portar el nom d'Apu o Ipu; els coptes la van anomenar Khmin o Shmin i els grecs la van anomenar inicialment Khemmis fins que, sota els ptolemaics, fou convertida en Panòpolis.

Veure Heròdot і Panòpolis

Paniassis d'Halicarnàs

Paniassis d'Halicarnàs, fill de Poliarc, fou un poeta èpic grec del.

Veure Heròdot і Paniassis d'Halicarnàs

Paniònia

Paniònia (en grec antic πανιώνια) era el gran panegiris nacional dels jonis que es feia al mont Mycale, prop de Priene entre Efes i Milet, on el seu déu nacional, Posidó Heliconi tenia el santuari anomenat Paniònion, segons diuen Heròdot i Estrabó.

Veure Heròdot і Paniònia

Paniònion

El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.

Veure Heròdot і Paniònion

Panopeu (Fòcida)

Panopeu (Panopeus) fou una antiga ciutat de la Fòcida situada a prop de la frontera amb Beòcia, entre les ciutats de Daulis i Queronea.

Veure Heròdot і Panopeu (Fòcida)

Pantaleó de Lídia

Pantaleó (en llatí Pantaleon, en grec antic Πανταλέων) fou fill d'Aliates II rei de Lídia i d'una dona jònica, i va viure al segle VI aC.

Veure Heròdot і Pantaleó de Lídia

Pantialeus

Els pantialeus (llatí: Panthialaei; grec antic: Πανθιαλαῖοι, Panthialèoi) foren una antiga tribu de Persis esmentada per Heròdot, que indica que es dedicaven a l'agricultura sense donar-ne cap altre detall.

Veure Heròdot і Pantialeus

Panticapea

Panticapea o Panticapèon (en Panticapaeum) era una important ciutat grega del Bòsfor Cimmeri a prop de l'entrada de la llacuna Meòtida (Mar d'Azov), a la desembocadura del riu Tànais.

Veure Heròdot і Panticapea

Pantites

Pantites (en llatí Pantites, en grec antic Παντίτης) fou un soldat d'Esparta, concretament un dels enviats a la batalla de les Termòpiles.

Veure Heròdot і Pantites

Papremis

Papremis fou una ciutat i un nomós d'Egipte a l'est del Baix Egipte, esmentat per les fonts històriques, però que encara no ha estat identificat.

Veure Heròdot і Papremis

Parasanga

Parasanga (en grec παρασάγγης) fou una mesura persa de longitud esmentada sovint pels escriptors grecs.

Veure Heròdot і Parasanga

Paretaquene

Paretaquene (Paraetacene) fou un districte de Persis a la part nord del país, fronterer amb la Mèdia Magna.

Veure Heròdot і Paretaquene

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Parmènides

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Veure Heròdot і Partenó

Pasàrgada

Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).

Veure Heròdot і Pasàrgada

Pasàrgades

Els pasàrgades (en llatí Pasargadae, en grec antic Πασαργάδαι, 'Pasargadai') eren una de les tres tribus dels perses que dominaven totes les altres tribus, segons diu Heròdot, qui afegeix que d'ells en va sortir la dinastia dels aquemènides.

Veure Heròdot і Pasàrgades

Patara

Patara (en grec antic Πάταρα) era una ciutat comercial del sud-oest de Lícia, amb un bon port i no molt lluny, a uns 60 estadis, de la desembocadura del riu Xanthos (al sud-est d'aquesta desembocadura).

Veure Heròdot і Patara

Pausànias (geògraf)

Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

Veure Heròdot і Pausànias (geògraf)

Pausànies (general)

Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un general espartà del, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial lacedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I.

Veure Heròdot і Pausànies (general)

Pausiris

Pausiris o Pausires (Pausiras o Pausiris) fou un noble persa.

Veure Heròdot і Pausiris

Pàmfila

Pàmfila (Pamphĭla) fou una historiadora grega que va viure al temps de Neró.

Veure Heròdot і Pàmfila

Pàmfils

Els pàmfils (en grec antic Παμφύλιοι) eren un poble de l'Àsia Menor, d'origen europeu però amb altres aportacions ètniques, que vivia a Pamfília.

Veure Heròdot і Pàmfils

Pàrion

Pàrion (Parium) fou una ciutat de Mísia, a la costa de l'Hel·lespont, situada a l'oest de Príapos, a la contrada d'Adrastea.

Veure Heròdot і Pàrion

Pèdasa

Pedasa o Pedasum (en llatí Pedasa o Pedasum, en grec antic Πήδασα) era una antiga ciutat de Cària al districte de Pedasis on els perses van patir una gran derrota durant la revolta de Jònia, segons Heròdot.

Veure Heròdot і Pèdasa

Pítana

Pítana (en Πιτάνη, Pitánē) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada la costa d'Àsia Menor, a la regió d'Eòlia.

Veure Heròdot і Pítana

Pedra de Palerm

Pedra de Palerm La pedra de Palerm és un pedra gravada amb fets i noms de reis de l'antic Egipte que es conserva a Palerm (Sicília, Itàlia) i és d'origen desconegut (el primer fragment es va trobar en els fons del museu, després en van aparèixer d'altres, i un parell foren comprats en mercats d'antiquaris).

Veure Heròdot і Pedra de Palerm

Pel·la (Macedònia)

Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.

Veure Heròdot і Pel·la (Macedònia)

Pel·lene

Pel·lene (Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu) era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.

Veure Heròdot і Pel·lene

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Veure Heròdot і Pelúsion

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Heròdot і Península Ibèrica

Peonis

Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.

Veure Heròdot і Peonis

Percote

Percote (en grec antic Περκώτη) era una ciutat de Mísia a l'Hel·lespont, al nord-est de Troia, no llunyana d'Abidos, ni de Làmpsac, probablement a la desembocadura del riu Percotes.

Veure Heròdot і Percote

Perdicas I

Perdicas I (Perdiccas) fou rei de Macedònia.

Veure Heròdot і Perdicas I

Perge

Àgora Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu).

Veure Heròdot і Perge

Periandre de Corint

Periandre (Periander) fill de Cípsel, fou tirà de Corint, succeint al seu pare vers el 625 aC.

Veure Heròdot і Periandre de Corint

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Veure Heròdot і Persèpolis

Perses

miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Veure Heròdot і Perses

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Veure Heròdot і Petó

Pièria de Tràcia

La Pièria (Homer.||Pieria o Pieris) era un districte de Tràcia habitat pels pieris.

Veure Heròdot і Pièria de Tràcia

Pigres de Peònia

Pigres de Peònia (en grec antic) fou un noble peoni que amb el seu germà Mànties i la seva germana va anar a Sardes, on era Darios I el Gran, esperant que amb el seu suport obtindria la tirania sobre Peònia.

Veure Heròdot і Pigres de Peònia

Piràmide d'Amenemhet III

La piràmide d'Amenemhet III o piràmide de Hawara és una piràmide a Hawara, prop d'el Faium, a Egipte.

Veure Heròdot і Piràmide d'Amenemhet III

Piràmide de Quèops

La piràmide de Quèops, també coneguda com la Gran Piràmide, o la piràmide de Khufu, és la més gran de les tres Piràmides de Gizeh.

Veure Heròdot і Piràmide de Quèops

Piràmide de Quefrè

La piràmide de Quefrè és la segona gran piràmide de la zona de Giza (Gizeh).

Veure Heròdot і Piràmide de Quefrè

Pirene

Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona.

Veure Heròdot і Pirene

Pisa (Èlide)

Pisa (en Πῖσα) era una ciutat de l'Èlida, al Peloponnès, antiga capital del districte independent de la Pisàtida, després conquerit per Elis.

Veure Heròdot і Pisa (Èlide)

Pisístrat

Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.

Veure Heròdot і Pisístrat

Pitàgores de Selinunt

Pitàgores (en llatí Peithagoras o Peithagores, en grec antic Πειθαγόρας, Πειθαγόρης) fou tirà de Selinunt a Sicília.

Veure Heròdot і Pitàgores de Selinunt

Pixòdar de Cindis

Pixòdar (en llatí Pixodarus, en grec antic Πιξώδαρος "Pixódaros") fou un noble de Cària, fill de Matusol de Cindis.

Veure Heròdot і Pixòdar de Cindis

Plistarc d'Esparta

Plistarc o Pleistarc (en llatí Pleistarchus, en grec antic Πλείσταρχος) va ser rei d'Esparta de la línia Agída.

Veure Heròdot і Plistarc d'Esparta

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.

Veure Heròdot і Pobles de la mar

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Veure Heròdot і Poesia

Polícrates de Samos

Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.

Veure Heròdot і Polícrates de Samos

Polidectes d'Esparta

Polidectes (en llatí Polydectes, en grec antic Πολυδέκτης) va ser el sisè rei d'Esparta de la línia Pròclida.

Veure Heròdot і Polidectes d'Esparta

Polidor d'Esparta

Polidor d'Esparta (en llatí Polydorus, en grec antic) va ser el desè rei d'Esparta de la línia dels Agíades, fill d'Alcàmenes d'Esparta i pare d'Eurícrates I que va ser el seu successor.

Veure Heròdot і Polidor d'Esparta

Polikhna

Polikhna (en llatí Polichna, en grec antic Πολίχνα) o Polikhne (Polichne, Πολίχνη) era una ciutat de Creta, veïna de Cidònia.

Veure Heròdot і Polikhna

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Veure Heròdot і Politeisme

Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.

Veure Heròdot і Poma

Pompeu Trogus

''Epitome historiarum Trogi Pompeii'' Gneu Pompeu Trogus (Gnaeus Pompēius Trogus) va ser un historiador romà d'origen gal, autor d'unes ''Historĭae Philippĭcae'' en quaranta-quatre llibres.

Veure Heròdot і Pompeu Trogus

Prasos

Prasos (en llatí Praesus o Prasus, en grec antic Πραῖσος o Πρᾶσος) era una ciutat de Creta.

Veure Heròdot і Prasos

Pràtines

Pràtines (en Pratinas) fou un poeta tràgic grec que va florir a Atenes al començament del.

Veure Heròdot і Pràtines

Pròclida

Pròclida fou una de les dues nissagues espartanes, fundada per Procles (en grec antic Προκλη̂ς), fill d'Aristodem d'Esparta.

Veure Heròdot і Pròclida

Priantes

Els priantes (en llatí priantae) eren un poble de Tràcia de la regió del riu Hebros.

Veure Heròdot і Priantes

Priene

Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.

Veure Heròdot і Priene

Procles

Procles (Προκλῆς; Procles) fou un rei d'Esparta llegendari, germà bessó d'Eurístenes i fill de l'heràclida Aristodem.

Veure Heròdot і Procles

Procles d'Epidaure

Procles d'Epidaure (en llatí Procles, en grec antic Προκλη̂ς) fou tirà d'Epidaure, pare de Lisis o Melissa l'esposa de Periandre, tirà de Corint.

Veure Heròdot і Procles d'Epidaure

Psils

Els psils (Pysilli, Ψύλλοι) foren un poble libi de la costa del Gran Sirtis, eren veïns dels nasamons i habitaven entre l'Awlad Sliman i l'Awlad Naim.

Veure Heròdot і Psils

Ptèria

Ptèria (en llatí Pteria, en grec antic Πτερία) era el nom d'una ciutat i un districte de Capadòcia que només menciona Heròdot.

Veure Heròdot і Ptèria

Quadriga

Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.

Veure Heròdot і Quadriga

Quèops

Quèops, Sufis o Khufu va ser un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des del 2490 fins al 2470 aC, és a dir, uns 20 anys.

Veure Heròdot і Quèops

Quefrè

Quefrèn o Quefrè fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC.

Veure Heròdot і Quefrè

Quersifró

Quersifró (en llatí Chersiphron, en grec antic Χερσίφρων), que Vitruvi i Plini el Vell escriuen Ctesifó (Ctesiphon) va ser un arquitecte de Cnossos a Creta, que juntament amb el seu fill Metàgenes, va començar a erigir el temple d'Àrtemis a Efes, una de les set meravelles del món, que es va iniciar aproximadament l'any 600 aC.

Veure Heròdot і Quersifró

Quiló de Lacedemònia

Quiló en grec antic Χείλων o Χίλων, fou considerat un dels set savis de Grècia.

Veure Heròdot і Quiló de Lacedemònia

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Veure Heròdot і Regió d'Escítia

Regió de Líbia

L'antiga regió de Líbia (en llatí Libia, en grec Λιβύη), era el nom que s'aplicava pels primers geògrafs a la zona del nord d'Àfrica situada entre Egipte i Etiòpia d'un costat i l'Atlàntic de l'altra.

Veure Heròdot і Regió de Líbia

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Veure Heròdot і Regió de Síria

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Veure Heròdot і Regió del Pont

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Veure Heròdot і Regne d'Ibèria

Reis d'Orient

Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient, Reis Mags o simplement els Reis o els Reixos (en bona part del català occidental) són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, depenent de la traducció) que van portar presents a Jesús, guiats per un estel.

Veure Heròdot і Reis d'Orient

Riu Amazones

LAmazones és un riu d'Amèrica del Sud que neix als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar el Perú i Brasil.

Veure Heròdot і Riu Amazones

Riu Escamandre

El riu Escamandre (Σκάμανδρος, en turc Karamenderes o Menderees Çay) és un riu de Turquia de la zona de Tròada, de 75 km de llarg, que neix al vessant nord del Mont Ida, al nord del golf d'Edremit.

Veure Heròdot і Riu Escamandre

Riu Haliàcmon

El riu Haliàcmon (en Αλιάκμονας, Aliàkmonas; en Бистрица, Vistritza) és un riu de la regió grega de Macedònia que neix a les muntanyes del Pindos i desemboca al Golf Termaic, a prop de Tessalònica.

Veure Heròdot і Riu Haliàcmon

Rodopis

Rodopis (en llatí Rhodopis, en grec antic Ῥοδῶπις) fou una cortesana (hetaira) grega d'origen traci.

Veure Heròdot і Rodopis

Ruta reial persa

La ruta reial persa era un antic camí construït pel rei persa Darios I al.

Veure Heròdot і Ruta reial persa

Sagartis

Els sagartis (llatí: sagartii, elamita Aš-šá-kar-ti-ia, babiloni kurSa-ga-ar-ta-a-a, grec sagartía, sagártioi) foren un poble un poble nòmada indoari establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Sagàrtia, i fou després una de les satrapies perses aquemènides, la XIV.

Veure Heròdot і Sagartis

Sagàrtia

Sagàrtia va ser el nom de la regió de l'imperi Persa on actualment hi ha la ciutat de Yedz que incloïa el territori més tard conegut per Arbelitis, nom que va prendre de la ciutat principal, Arbela.

Veure Heròdot і Sagàrtia

Sais

Sais (antic egipci Zau), actualment Sa al-Hagar, és una ciutat del delta, a Egipte.

Veure Heròdot і Sais

Salamina (Xipre)

Gimnàs de Salamina. Salamina (en grec antic Σαλαμίς, 'Salamís', en llatí Salamis) era una ciutat de la costa oriental de Xipre, a la riba del riu Pedieos, 6 km al nord de l'actual Famagusta.

Veure Heròdot і Salamina (Xipre)

Sale (Tràcia)

Sale (en grec antic Σάλη) era una antiga ciutat de la costa de Tràcia, a la part oest de la desembocadura de l'Hebros, i no gaire lluny de Zone i de Dorisc.

Veure Heròdot і Sale (Tràcia)

Salut pública

La salut pública és l'organització i direcció dels esforços col·lectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat.

Veure Heròdot і Salut pública

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Veure Heròdot і Samotràcia

Sane (Pal·lene)

Sane (en Σάνη) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la península de Pal·lene, a la Calcídica.

Veure Heròdot і Sane (Pal·lene)

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Veure Heròdot і Sargon II

Saspers

Els saspers (en georgià სასპერები) era el nom que tenia una confederació tribal dels georgians.

Veure Heròdot і Saspers

Sataspes

Sataspes (en Σατάσπης) va ser un noble persa de la família aquemènida, fill de Teaspes.

Veure Heròdot і Sataspes

Satrapia de Babilònia

La satrapia de Babilònia (Bābiruš) fou una divisió administrativa de l'Imperi Persa (IX satrapia) i després de l'Imperi Selèucida, que s'estenia per les terres de l'Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilònia).

Veure Heròdot і Satrapia de Babilònia

Satres

Els satres (Satrae) foren un poble traci que vivia a una part del Pangèon, el rius Nestos i el riu Estrímon.

Veure Heròdot і Satres

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Veure Heròdot і Sàtrapa

Sèpies (Tessàlia)

Sèpies (en llatí Sepias, en grec antic Σηπιάς) era un cap de Magnèsia, a Tessàlia, a l'extrem sud-est, enfront de l'illa d'Escíatos.

Veure Heròdot і Sèpies (Tessàlia)

Síbaris

550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.

Veure Heròdot і Síbaris

Sírtica

Sírtica va ser una regió de la costa nord d'Àfrica situada entre els golfs de Sirtis Major i Sirtis Menor (Syrtis Major i Syrtis Minor) d'uns 150 km de llarg.

Veure Heròdot і Sírtica

Sòfanes

Sòfanes (Sophanes) fou un militar atenès nadiu del dem de Decèlia.

Veure Heròdot і Sòfanes

Sòfocles

Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Veure Heròdot і Sòfocles

Sòsicles de Corint

Sòsicles (Sosicles) fou un dels delegats corintis en un notable congrés dels aliats d'Esparta on es va proposar restaurar a Hípies, el fill de Pisístrat, com a tirà d'Atenes.

Veure Heròdot і Sòsicles de Corint

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Veure Heròdot і Segle V aC

Selli

Els selli (en grec antic Σελλοί) que Homer diu que eren intèrprets de Zeus, i els descriu com a "homes de peus sense rentar, que dormien a terra", semblen haver estat una tribu molt antiga que vivia a l'Epir.

Veure Heròdot і Selli

Selva amazònica

miniatura La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical.

Veure Heròdot і Selva amazònica

Semíramis

Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.

Veure Heròdot і Semíramis

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Veure Heròdot і Sennàquerib

Senusret

* Senusret I.

Veure Heròdot і Senusret

Serres

Serres (en grec Σέρρες Sérres, grec antic: Σέρραι Sérrai, turc Siroz, francès Serrès) és una ciutat de Grècia a la regió de Macedònia, capital de la prefectura de Serres, amb uns 60.000 habitants.

Veure Heròdot і Serres

Sestos

Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.

Veure Heròdot і Sestos

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Veure Heròdot і Set meravelles del món antic

Siadres d'Esparta

Siadres d'Esparta (en llatí Syadras, en grec antic Συάδρας "Syádras") fou un escultor d'Esparta.

Veure Heròdot і Siadres d'Esparta

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Veure Heròdot і Sibil·la

Sicinni

Sicini o Sicinni (en llatí Sicinius o Sicinnius, en grec) va ser un persa que va ser esclau de Temístocles i παιδαγωγός (mestre) dels seus fills.

Veure Heròdot і Sicinni

Siennesis I

Siennesis I (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou un rei de Cilícia del segle VI aC.

Veure Heròdot і Siennesis I

Siennesis II

Siennesis II (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou rei de Cilícia al segles VI i V aC, contemporani de Darios el Gran.

Veure Heròdot і Siennesis II

Sigèon

Sigèon o Sigeupàgina 9.

Veure Heròdot і Sigèon

Sigins

Els sigins (en llatí sigynnes, en grec antic Σιγύννες) era el nom que es va donar al conjunt de les poblacions més enllà del Danubi, a part dels escites.

Veure Heròdot і Sigins

Silosó

Silosó (en llatí Syloson, en grec antic Συλοσῶν), fill d'Eaces, fou germà de Polícrates, tirà de Samos.

Veure Heròdot і Silosó

Sima Qian

Sima Qian (xinès tradicional: 司馬遷, xinès simplificat: 司马迁, pinyin: Sīmǎ Qiān) (145 aC - 85 aC) va ser probablement l'historiador xinès més influent d'aquest país, amb un paper que alguns han comparat al del grec Heròdot a Occident.

Veure Heròdot і Sima Qian

Simònides de Ceos

Simònides de Ceos (en Σιμωνίδης ὁ Κεῖος; 556 aC-468 aC) va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Ceos.

Veure Heròdot і Simònides de Ceos

Simpòsium

Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.

Veure Heròdot і Simpòsium

Siris

Siris (en grec antic Σῖρις) era una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent, riu que actualment s'anomena Sinni.

Veure Heròdot і Siris

Sitalces de Tràcia

Sitalces (en llatí Sitalces, en grec antic Σιτάλκης) fou rei dels odrisis de Tràcia.

Veure Heròdot і Sitalces de Tràcia

Smerdis de Pèrsia

Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Veure Heròdot і Smerdis de Pèrsia

Sofística

Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.

Veure Heròdot і Sofística

Sofista

El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.

Veure Heròdot і Sofista

Soló

Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.

Veure Heròdot і Soló

Solos (Xipre)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa nord de la part occidental de Xipre, a la vora d'un petit riu, segons diu Estrabó.

Veure Heròdot і Solos (Xipre)

Tabal

Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Veure Heròdot і Tabal

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Veure Heròdot і Tales de Milet

Tartessos

Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.

Veure Heròdot і Tartessos

Taures

Els taures (en grec antic Ταῦροι) eren un poble assentat a la banda sud de la península de Crimea, que vivia a les muntanyes de Crimea i a l'estreta franja de terra entre les muntanyes i la mar Negra.

Veure Heròdot і Taures

Tàbal

Tàbal (Tabalus, Tábalos) fou un militar persa al qual Cir II el Gran, després d'haver conquerit la fortalesa de Sardes a Lídia, va deixar encarregat de la guarnició (546 aC).

Veure Heròdot і Tàbal

Tànagra

Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.

Veure Heròdot і Tànagra

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Tègea

Tèl·lies d'Elis

Tèl·lies (Tellias) va ser un militar i endeví grec nascut a Elis cap als segles VI-V aC.

Veure Heròdot і Tèl·lies d'Elis

Tèlecle

Tèlecle (Teleclus) fou un rei d'Esparta del, el vuitè de la línia dels agíades.

Veure Heròdot і Tèlecle

Tòmiris

Tòmiris,.

Veure Heròdot і Tòmiris

Túmuls de Bin Tepe

Els túmuls de Bin Tepe (topònim que significa 'mil túmuls') són el lloc on van ser enterrats els reis de Lídia.

Veure Heròdot і Túmuls de Bin Tepe

Túrios

Túrios o Turis (en Thurii o Thurium) va ser una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, prop de Síbaris, ciutat que va substituir.

Veure Heròdot і Túrios

Tehenu

Tehenu és el nom d'una tribu líbia cap al 2000 aC.

Veure Heròdot і Tehenu

Telines

Telines fou un sacerdot hereditari de Gela, d'una de les principals famílies de la ciutat que havien fundat Gela vers el 690 aC.

Veure Heròdot і Telines

Telis

Telis (en llatí Telys, en grec antic Τῆλυς) fou un ciutadà de Síbaris que va pujar a la tirania per la seva demagògia i va persuadir al poble de desterrat als 500 ciutadans més rics i confiscar la seva propietat.

Veure Heròdot і Telis

Tempe

La vall de Tempe (en Τέμπη; AFI: en grec modern, en grec antic) és un congost al nord-est de Tessàlia, entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passa el riu Peneu fins a desembocar al Golf Termaic.

Veure Heròdot і Tempe

Teodor de Samos

Teodor (Theodorus) fou un arquitecte i escultor de l'antiga Grècia natural de l'illa de Samos que va viure al i va treballar conjuntament amb Recos.

Veure Heròdot і Teodor de Samos

Teofania (festival grec)

La Teofania (en grec antic θεοφάνια) era un festival celebrat a Delfos segons Heròdot, que se celebrava el dia 7 del mes Bysius, segons el calendari de Delfos, que correspondria al mes de març.

Veure Heròdot і Teofania (festival grec)

Teomèstor

Teomèstor (en llatí Theomestor, en grec antic Θεομήστωρ) fou un militar de Samos, fill d'Andròdames, que va arribar a tirà de l'illa.

Veure Heròdot і Teomèstor

Teopomp de Quios

Teopomp (Theopompus) fou un historiador grec del natural de Quios, fill de Damasístrat i germà del retòric Caucal de Quios (Καύκαλος).

Veure Heròdot і Teopomp de Quios

Teos

Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.

Veure Heròdot і Teos

Teró d'Acragant

Teró (en Theron), fill d'Enesidem, fou un tirà d'Acragant a partir de l'any 488 aC.

Veure Heròdot і Teró d'Acragant

Teres I

Teres I (en llatí Teres, en grec antic Τήρης) va ser rei dels odrisis de Tràcia.

Veure Heròdot і Teres I

Termòpiles

Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Veure Heròdot і Termòpiles

Termera

Termera (en llatí Termera, en grec antic Τέρμερα o Τερμερον) era una ciutat de la costa de Cària, a la banda sud de la península d'Halicarnàs, prop del Cap Termerium, segons Heròdot i Estrabó.

Veure Heròdot і Termera

Tesmofòries

Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals.

Veure Heròdot і Tesmofòries

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Veure Heròdot і Tessàlia

Tiberens

Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

Veure Heròdot і Tiberens

Tiberi (filòsof)

Tiberi (en llatí Tiberius) fou un filòsof i sofista grec d'època desconeguda.

Veure Heròdot і Tiberi (filòsof)

Tigranes (noble persa)

Tigranes fou un noble persa de la família dels aquemènides que va dirigir les tropes dels medes a l'exèrcit de Xerxes I de Pèrsia que van envair Grècia el 480 aC.

Veure Heròdot і Tigranes (noble persa)

Tilos

Tilos, antigament Telos (en grec antic Τῆλος), és una petita i rocosa illa grega del grup del Dodecanès, situada entre l'illa de Rodes i Níssiros.

Veure Heròdot і Tilos

Timagènides

Timagènides (en llatí Timagenidas o Timagenides, en grec antic Τιμαγενίδας, Τιμαγενίδης) fou un polític tebà, fill d'Herpis, favorable als perses quan Xerxes I de Pèrsia va envair Grècia l'any 480 aC.

Veure Heròdot і Timagènides

Timasiteu de Delfos

Timasiteu (en Τιμασίθεος, Timasítheos) va ser un atleta de l'antiga Grècia nadiu de Delfos.

Veure Heròdot і Timasiteu de Delfos

Timèsies

Timèsies o Timesi (en llatí Timesias o Timesius, en grec antic Τιμησίας o Τιμήσιος) fou un colonitzador grec nadiu de Clazòmenes, fundador de la colònia d'Abdera a Tràcia.

Veure Heròdot і Timèsies

Timeu Sofista

Timeu Sofista (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος ὁ Σοφιστής) va ser un sofista grec que va escriure un Lexicó sobre l'obra de Plató dirigit a un personatge anomenat Gencià (Gentianus), que es conserva.

Veure Heròdot і Timeu Sofista

Timnes

Timnes (en llatí Tymnes, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.

Veure Heròdot і Timnes

Timoxè (militar)

Timoxè (en llatí Timoxenos, en grec antic Τιμόξενος) fou un militar grec.

Veure Heròdot і Timoxè (militar)

Tira

Tiras o Tira (Tyras fou una ciutat grega situada a la frontera de la Sarmàtia europea i Dàcia, a la riba del riu del mateix nom, a uns 25 km de la desembocadura, segons Heròdot i Pomponi Mela. Va ser fundada al com a colònia de Milet. Encara que pel seu nom Ammià Marcel·lí la va suposar colònia de Tir per la similitud del nom, això és un error.

Veure Heròdot і Tira

Tirint

Tirint (en Τίρυνς, gen. Τίρυνθος; gentilici Τιρύνθιος, tirinti) fou de les més ciutats gregues més antigues i protagonista de diversos mites molt populars.

Veure Heròdot і Tirint

Tirrè (fill d'Atis)

A les mitologies estrusca i grega, Tirrè (en Τυρρηνός, en llatí Tirrenus), fill d'Atis i de Cal·lítea (o d'Heracles i d'Òmfale, segons altres genealogies), va ser un dels fundadors de la federació etrusca de dotze ciutats, amb el seu germà Tarcont.

Veure Heròdot і Tirrè (fill d'Atis)

Tirrens

Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.

Veure Heròdot і Tirrens

Tisamen d'Elis

Tisamen (en grec antic, Tisamenós) va ser un notable de l'Èlida, de la família (genos) dels Clícides, una branca dels Iàmides.

Veure Heròdot і Tisamen d'Elis

Tissagetes

Els tissagetes (en llatí: thyssagetae, en grec antic Θυσσαγέται) eren un poble de la Sarmàcia asiàtica que vivia de la cacera, esmentat per Heròdot.

Veure Heròdot і Tissagetes

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Veure Heròdot і Topografia

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Veure Heròdot і Tracis

Traquis

Traquis (en grec antic Τραχίς) era una ciutat del districte de Mèlida al sud de Tessàlia, prop del golf Malíac, a l'oest de el pas de les Termòpiles.

Veure Heròdot і Traquis

Trasibul de Milet

Trasibul de Milet (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) fou tirà de Milet durant el.

Veure Heròdot і Trasibul de Milet

Trausis

Els trausis (en llatí trausi, en grec antic Τραύσοι) eren un poble de Tràcia.

Veure Heròdot і Trausis

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Heròdot і Tràcia

Trers

Els trers (Treres) foren un poble traci que Estrabó esmenta diverses vegades com a tribu pertanyent o emparentada amb els cimmeris.

Veure Heròdot і Trers

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Veure Heròdot і Trezè

Tribal·lis

Els tribal·lis (en llatí Triballi, en grec antic Τριβαλλοί) eren un poble de Tràcia que sembla que en els seus primers temps van ser una tribu molt forta i poderosa que vivia a la vora del Danubi, però pressionats per altres pobles del nord i de l'oest van minvar i finalment van acabar per desaparèixer.

Veure Heròdot і Tribal·lis

Tritantecmes (sàtrapa)

Tritantecmes (Tritantaechmes), fill d'Artabazos, fou un sàtrapa persa.

Veure Heròdot і Tritantecmes (sàtrapa)

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Troia

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Veure Heròdot і Tucídides

Unitat perifèrica d'Argòlida

Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.

Veure Heròdot і Unitat perifèrica d'Argòlida

Ur (bòvid)

L'ur (Bos primigenius) és una espècie de boví extinta, considerada com l'avantpassat salvatge del bou domèstic modern.

Veure Heròdot і Ur (bòvid)

Utis

Els utis (llatí Utii; grec Οὔτιοι, Utioi; persa: Yutiya) foren un poble de la satrapia XIV de Pèrsia esmentats per Heròdot, que diu que anaven armats si fa no fa com els pactis.

Veure Heròdot і Utis

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Veure Heròdot і Vènets

Xant de Sardes

Xant de Sardes o també Xant de Lídia (en llatí Xanthus, en grec antic) fou un historiador o més aviat un logògraf, nascut probablement a Sardes, a Lídia, anterior a Heròdot, que es diu que el va tenir com a referència, segons explica Èfor de Cumes.

Veure Heròdot і Xant de Sardes

Xantos (ciutat)

El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.

Veure Heròdot і Xantos (ciutat)

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Veure Heròdot і Xiongnu

Zalmoxis

Zalmoxis o Zamolxis (en grec antic), era un personatge traci considerat el civilitzador mític dels getes.

Veure Heròdot і Zalmoxis

Zauecs

Els zauecs (Záuekes) foren un poble libi sedentari citat per Heròdot que habitava prop de Cartago, en un territori boscós i muntanyós al sud de la província romana d'Àfrica, que vivien entre els màxies i els gizants.

Veure Heròdot і Zauecs

Zòpir el Jove

Zòpir (en llatí Zopirus, en grec antic) fou un noble persa, fill de Megabizos, i net de Zòpir el Vell, sàtrapa de Babilònia.

Veure Heròdot і Zòpir el Jove

Zòpir el Vell

Zòpir (en llatí Zopirus, en grec antic) fou un aristòcrata persa fill de Megabizos i un dels sets nobles que van matar el fals Smerdis de Pèrsia.

Veure Heròdot і Zòpir el Vell

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Heròdot і Zeus

Zygantis

Zygantis fou una ciutat del libis la població de la qual (els zigantes o zigantis) es destacava per la seva habilitat a preparar la mel.

Veure Heròdot і Zygantis

425 aC

El 425 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Heròdot і 425 aC

444 aC

El 444 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Heròdot і 444 aC

454 aC

El 454 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Heròdot і 454 aC

484 aC

El 484 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Heròdot і 484 aC

També conegut com Herodotus, Heròdot d'Halicarnàs.

, Apol·lo, Aquèmenes, Aquèmenes d'Egipte, Aqueus, Aracòsia, Arífron (avi de Pèricles), Aríon de Lesbos, Arístees de Proconnès, Arc (arma), Arcadis, Arcanàctides, Arcàdia, Arcesilau I, Arcesilau II el cruel, Ardis II, Argeu I, Argilos, Argipeus, Ariamenes, Ariana, Ariandes, Ariantes, Ariapites, Aridolis, Arimaspes, Arimnest, Aristàgores de Cízic, Aristàgores de Cime, Aristàgores de Milet, Aristides d'Atenes, Aristodem el covard, Aromanesos, Artabazos I, Artace, Artaictes, Artanes, Artaquees, Artemísion, Artembares (noble), Artibi, Artistone, Asbites, Asdod, Aspàtines, Assemblea d'homes lliures d'Esparta, Assiris, Astíages de Mèdia, Atagí, Atarants, Atis de Meònia, Atos, Atossa, Auseus, Ausquises, Índia clàssica, Ínic, Èfors, Òlbia Pòntica, Òreos, Àbac, Àlcetes I de Macedònia, Àmfora, Àrea, Ària (Pèrsia), Àrquies d'Esparta, Àsia, Babilònia (ciutat), Badres, Bageos (520 aC), Balbura, Baquíada, Barca (ciutat), Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Marató, Batalla de Platea, Batalla de Salamina, Batíades, Batos I, Batos II Eudamó, Batos III, Bàxea, Bístons, Bòsfor, Bòtia, Berezan, Bessos, Biant de Priene, Bisante, Bisàltia, Bitínia, Bitinis, Bizacena, Boreasmi, Boristenites, Braurònia, Brigis, Bubares, Bubassos, Budins, Budis, Bulé, Bulis d'Esparta, Bura, Cabalis, Cabirs, Cadme de Zancle, Caere, Calacte, Calàbria (regió històrica), Cal·lícrates d'Esparta, Cal·lípolis (Sicília), Cal·liades d'Atenes, Calcedònia, Calinda, Camarina, Cambises I d'Anxan, Cambises II de Pèrsia, Camic, Camiros, Canal de Suez, Candaules, Canop, Caranos de Macedònia, Caraxos, Caró de Làmpsac, Carilau d'Esparta, Carnees, Carro de guerra, Cartes d'Esparta, Casluah, Caspiene, Cassandrea, Cassitèrides, Caucons, Caune, Càl·lies (iàmida), Càl·lies I, Càl·lies II, Càrdia, Cària, Càsmena, Cíbele, Cícons, Cízic, Cefalió, Celtes, Celtibèric, Celtibers, Cerinea, Ciaxares de Mèdia, Cidònia, Cilícia, Ciló (polític), Cilicis, Cimó I, Cime, Cimmeris, Cinúria, Cinisca, Cios, Cir II el Gran, Circumcisió, Cirenaica, Cirene, Citnos, Clazòmenes, Clàssic, Clínies d'Atenes, Clístenes de Sició, Cleòmbrot d'Esparta, Cleòmenes I, Clipeu, Cnidos, Cnossos, Colquis, Columnes d'Hèrcules, Colze (unitat), Conis, Continent, Corografia, Crannon, Crati, Cresos, Crestònia, Crobizis, Ctèsies de Cnidos, Cultura dels kurgans, Dacis, Damastes (historiador), Darios el Gran, Dascilèon, Datis (militar persa), Dàcia, Dàton, Dàulida, Dòrida, Decelea, Deioces de Mèdia, Delos, Delta del Danubi, Delta fluvial, Demònax de Mantinea, Desert de Líbia, Dii Consentes, Dinastia IX d'Egipte, Dinastia VI d'Egipte, Dinastia X d'Egipte, Dinòmenes de Gela, Diner, Dioc, Dionís, Dipea, Djeffara, Dnièster, Dniéper, Doberes, Dodona, Dorieu d'Esparta, Drangiana, Dríops, Drimea, Eaces, Eíon, Ecbàtana, Ecologia, Edat antiga, Edat Teocràtica, Efes, Efialtes de Mèlida, Eges (Acaia), Elatea, Eleünt, Emàtia, Enòtria, Endeu, Enea, Enez, Eolis, Epibates, Epidaure, Equidna (mitologia), Erètria, Escíatos, Escílax de Carianda, Escítia Menor, Escidros, Esciles, Escites, Escites de Zancle, Esfinx, Esmerdomenes, Esmirna, Espargàpises, Esparta, Estadi (mesura), Estesàgores, Esteve de Bizanci, Estrime, Estrimonis, Etòlia, Etea (Tessàlia), Etearc, Etiòpia (mitologia), Etrúria, Etruscs, Eubea, Euclides de Gela, Eunom d'Esparta, Euríbates, Eurícrates II, Eurímac de Tebes, Eurístenes, Eurianax, Eurileó d'Esparta, Euripòntida, Evàgores d'Esparta, Evèmer, Fail·le de Crotona, Falèron, Fanes, Farandates, Faselis, Fímbries, Fòcida, Fòssil, Fedima, Ferecides d'Atenes, Fidípides, Filip I de Macedònia, Focea, Fraortes de Mèdia, Frataguna, Frígia Major, Frínic (poeta tràgic), Ftiròfags, Gandares, Gandhara, Garamants, Geòrgia, Gefireus, Gela, Geló I, Gelons, Geopolítica, Gerúsia, Germanis, Getes, Gies, Giges, Gil de Tàrent, Giligammes, Gimnets, Gindans, Ginjoler, Glauc d'Esparta, Gnòmon, Golf Malíac, Golf Pèrsic, Gonnos, Great Books of the Western World, Grec antic, Grec jònic, Grinea, Halicarnàs, Halizons, Halos, Hamílcar (480 aC), Hannó (480 aC), Hannó el Navegant, Harmamaxa, Harpàgides, Hàrpag, Hèlice (ciutat), Hèstia, Híria de Calàbria, Hecateu, Hefèstia, Hegesípila, Hegesístrat d'Elis, Hegesístrat de Samos, Hegesístrat de Sigeu, Hel·lànic de Mitilene, Hemeròdrom, Hemus, Heraclea de Lucània, Heraclea Minoa, Herat, Heròdot (desambiguació), Heròdot (metge), Heròdot de Quios, Heró d'Atenes, Herea (festival), Hermíona, Hermotim de Pèdasa, Heroòpolis, Hesíode, Hexàpolis dòrica, Hiàmpolis, Hierodul, Himera, Hipòbotes, Hipòclides, Hiperantes, Hipocle, Hispània, Histaspes, Història, Història d'Armènia, Història d'Egipte, Història d'Europa, Història de Catalunya, Història de Corfú, Història de França, Història de la literatura, Història de la medicina, Història de la tuberculosi, Història universal, Histieu, Historiografia, Homer, Iapígia, Ió de Quios, Ibèric, Ibers, Idantirs (segle VII aC), Idrias, Il·líria, Il·liris, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Persa, Inaros, Insaculació, Iolcos, Iren, Isàgores, Issedons, Itanos, Jardins penjants de Babilònia, Jònia, Johann Joachim Winckelmann, John Stuart Mill, Jordanes, Kanai, Krios, Laüs, Laberint d'Egipte, Labranda, Lade, Lakmos, Lampònia, Lasos, Làbotes, Làurion, Lèbedos, Lèleges, Lèpreon, Líbia, Lícia, Lòcrida Opúncia, Leònides I, Lebadea, Lebaea, Leontiades (comandant), Leontins, Leotíquides (rei), Leto, Leucosiris, Licòfron de Corint, Licides, Licis, Licos de Frígia, Licurg, Licurg (polític del segle VI aC), Lide, Lidis, Ligdamis (rei), Ligdamis de Naxos, Ligdamis II, Lilea, Literatura clàssica, Llança, Llatins, Lleó, Lleó d'Esparta, Llengües cèltiques, Lliga Beòcia, Lliga de Delos, Llista d'historiadors grecs, Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia, Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia, Locres Epizefiris, Logògraf (historiador), Lotòfags, Macedònia del Nord, Maces (Líbia), Macistos, Maclis, Macrobiòtica, Macrobis, Macrons, Mactòrion, Magdol, Malene, Manetó, Mansio, Mar d'Azov, Mar Negra, Mar Roja, Marafis, Mardiens, Mares (poble), Mariandins, Marmàrica, Maronea, Marsyas de Frígia, Mascames, Maspis, Massàgetes, Massàlia, Mater Matuta, Matiana, Mauretània, Mazares, Mègara Hiblea, Mèlida, Mèrmnades, Mícit, Mínies, Mísia (regió), Meandri de Samos, Medea, Medes, Megabates, Megabazos (desambiguació), Megabazos (noble), Megísties, Melanclens, Melcart, Melibea, Melissa (esposa de Periandre), Memfis, Menelea, Menkaure, Mentors, Merenre II, Mesèmbria, Mesèmbria del Lissos, Messapis, Metimna, Milíada, Miló de Crotona, Milcíades el Jove, Milcíades el Vell, Mindos, Minos, Miró de Sició, Miriandros, Mirina, Misis, Misteris d'Eleusis, Mitologia, Mitologia egípcia, Mitologia grega, Mitrobates, Moldàvia (Romania), Moscs, Muralla de l'istme de Corint, Museu (mitologia), Mutilació genital femenina, Nasamons, Naucrària, Navarc, Naxos (Sicília), Nèmesis, Nòtion, Necròpolis de Gizeh, Neferka, el nen, Nefzaoua, Neith, Neleu, Neocles, Neon, Nestos, Neuri, Nicòstrat de Macedònia (escriptor), Nil, Nilòmetre, Nimfodor d'Abdera, Nimrod (personatge del Gènesi), Nitokris, Oceà Atlàntic, Odomants, Odrisis, Oebares (sàtrapa), Oebares (servidor), Oebazos (noble), Olímpics, Olimp, Olimp (Mísia), Oloros, Onomàcrit, Onquestos (Tessàlia), Opis, Oracle d'Amfiarau, Oracle d'Amon, Oracle d'Ismènion, Oracle de Delfos, Oracle de Dodona, Oracle de Telmessus, Oracle del turó de Ptòon, Orbelos, Orcomen (Arcàdia), Oretes, Origen del llenguatge, Orinoco, Oromedó, Otanes (general), Otanes (noble), Ovidi, Pacties, Paestum, Paflagonis, Pafos, Pakistan, Pale (Cefal·lènia), Palestina, Pamfília, Panòpolis, Paniassis d'Halicarnàs, Paniònia, Paniònion, Panopeu (Fòcida), Pantaleó de Lídia, Pantialeus, Panticapea, Pantites, Papremis, Parasanga, Paretaquene, Parmènides, Partenó, Pasàrgada, Pasàrgades, Patara, Pausànias (geògraf), Pausànies (general), Pausiris, Pàmfila, Pàmfils, Pàrion, Pèdasa, Pítana, Pedra de Palerm, Pel·la (Macedònia), Pel·lene, Pelúsion, Península Ibèrica, Peonis, Percote, Perdicas I, Perge, Periandre de Corint, Persèpolis, Perses, Petó, Pièria de Tràcia, Pigres de Peònia, Piràmide d'Amenemhet III, Piràmide de Quèops, Piràmide de Quefrè, Pirene, Pisa (Èlide), Pisístrat, Pitàgores de Selinunt, Pixòdar de Cindis, Plistarc d'Esparta, Pobles de la mar, Poesia, Polícrates de Samos, Polidectes d'Esparta, Polidor d'Esparta, Polikhna, Politeisme, Poma, Pompeu Trogus, Prasos, Pràtines, Pròclida, Priantes, Priene, Procles, Procles d'Epidaure, Psils, Ptèria, Quadriga, Quèops, Quefrè, Quersifró, Quiló de Lacedemònia, Regió d'Escítia, Regió de Líbia, Regió de Síria, Regió del Pont, Regne d'Ibèria, Reis d'Orient, Riu Amazones, Riu Escamandre, Riu Haliàcmon, Rodopis, Ruta reial persa, Sagartis, Sagàrtia, Sais, Salamina (Xipre), Sale (Tràcia), Salut pública, Samotràcia, Sane (Pal·lene), Sargon II, Saspers, Sataspes, Satrapia de Babilònia, Satres, Sàtrapa, Sèpies (Tessàlia), Síbaris, Sírtica, Sòfanes, Sòfocles, Sòsicles de Corint, Segle V aC, Selli, Selva amazònica, Semíramis, Sennàquerib, Senusret, Serres, Sestos, Set meravelles del món antic, Siadres d'Esparta, Sibil·la, Sicinni, Siennesis I, Siennesis II, Sigèon, Sigins, Silosó, Sima Qian, Simònides de Ceos, Simpòsium, Siris, Sitalces de Tràcia, Smerdis de Pèrsia, Sofística, Sofista, Soló, Solos (Xipre), Tabal, Tales de Milet, Tartessos, Taures, Tàbal, Tànagra, Tègea, Tèl·lies d'Elis, Tèlecle, Tòmiris, Túmuls de Bin Tepe, Túrios, Tehenu, Telines, Telis, Tempe, Teodor de Samos, Teofania (festival grec), Teomèstor, Teopomp de Quios, Teos, Teró d'Acragant, Teres I, Termòpiles, Termera, Tesmofòries, Tessàlia, Tiberens, Tiberi (filòsof), Tigranes (noble persa), Tilos, Timagènides, Timasiteu de Delfos, Timèsies, Timeu Sofista, Timnes, Timoxè (militar), Tira, Tirint, Tirrè (fill d'Atis), Tirrens, Tisamen d'Elis, Tissagetes, Topografia, Tracis, Traquis, Trasibul de Milet, Trausis, Tràcia, Trers, Trezè, Tribal·lis, Tritantecmes (sàtrapa), Troia, Tucídides, Unitat perifèrica d'Argòlida, Ur (bòvid), Utis, Vènets, Xant de Sardes, Xantos (ciutat), Xiongnu, Zalmoxis, Zauecs, Zòpir el Jove, Zòpir el Vell, Zeus, Zygantis, 425 aC, 444 aC, 454 aC, 484 aC.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat