Accés més ràpid que el navegador!
45 les relacions: Agsartan I de Kakhètia, Agsartan II de Kakhètia, Artsakh, Artvin, Şəmkir, Bagrat III l'Unificador, Bagrat IV de Geòrgia, Basílica d'Eredvi, Basili II Bulgaròctonos, Ciríac I de Kakhètia, Ciríac II de Kakhètia, Ciríac III de Kakhètia, Constantí III d'Abkhàzia, David III d'Ibèria, David IV de Geòrgia, Gagik de Kakhètia, Gagik I d'Ani, Geòrgia, Guaram I d'Ibèria, Gugarq, Història de Geòrgia, Iori, Joan-Sembat d'Ani, Jordi I de Geòrgia, Jordi II de Geòrgia, Kakhètia, Lazika, Liparits-Orbeliani, Padala II de Kakhètia, Principat d'Ibèria, Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394), Rani, Ràtzies al Curopalat, Regne de Geòrgia, Sahl Smbatean, Shaki (Azerbaidjan), Taiq, Telavi, Tsanarèthia, Tsotne Dadiani, Tsukèthia, Vakhtang I Cap de Llop, Wends, Xaddàdides, Xake.
Agsartan I de Kakhètia
Agsartan I de Kakhètia (en georgià: აღსართან I) fou un rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1058 al 1084.
Nou!!: Herèthia і Agsartan I de Kakhètia · Veure més »
Agsartan II de Kakhètia
Agsartan II de Kakhètia (en georgià) fou el darrer rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1102 a 1105.
Nou!!: Herèthia і Agsartan II de Kakhètia · Veure més »
Artsakh
Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene.
Nou!!: Herèthia і Artsakh · Veure més »
Artvin
Artvin Artvin és una ciutat de Turquia al nord-est del país a la riba del riu Çoruh i prop de la frontera amb Geòrgia.
Nou!!: Herèthia і Artvin · Veure més »
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Herèthia і Şəmkir · Veure més »
Bagrat III l'Unificador
Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.
Nou!!: Herèthia і Bagrat III l'Unificador · Veure més »
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Nou!!: Herèthia і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »
Basílica d'Eredvi
La basílica d'Eredvi o basílica de Sant Jordi d'Eredvi (en georgià:ერედვის წმინდა გიორგის ბაზილიკა) és una construcció de l'Església ortodoxa georgiana de principis del segle X en el poble d'Eredvi a la regió de Xida Kartli, actualment territori en disputa d'Ossètia del Sud.
Nou!!: Herèthia і Basílica d'Eredvi · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: Herèthia і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Ciríac I de Kakhètia
Ciríac I de Kakhètia (en georgià: კვირიკე I) fou un príncep deKakhètia i el fundador de la dinastia dels Kyriàcides o Ciriàquides, que va regnar del 893 al 918.
Nou!!: Herèthia і Ciríac I de Kakhètia · Veure més »
Ciríac II de Kakhètia
Ciríac II de Kakhètia (en georgià: კვირიკე II) fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels Ciriàquides, que va regnar de 929 a 976.
Nou!!: Herèthia і Ciríac II de Kakhètia · Veure més »
Ciríac III de Kakhètia
Ciríac III de Kakhètia dit el Gran (en georgià: კვირიკე III დიდი, Kvirikè III Didi) fou un rei (corbisbe) de Kakhètia de la dinastia dels Kyriàcides o Ciriàquides del 1014 al 1029/1039.
Nou!!: Herèthia і Ciríac III de Kakhètia · Veure més »
Constantí III d'Abkhàzia
Constantí III d'Abkhàzia (mort el 923) fou rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadze de 894 a 923 (segons Cyril Toumanoff de 899 a 915/916 i segons Marie-Félicité Brosset de 906 a 921).
Nou!!: Herèthia і Constantí III d'Abkhàzia · Veure més »
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Nou!!: Herèthia і David III d'Ibèria · Veure més »
David IV de Geòrgia
David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.
Nou!!: Herèthia і David IV de Geòrgia · Veure més »
Gagik de Kakhètia
Gagik de Kakhètia (en georgià: გაგიკი) fou un rei de Kakhètia del 1039 a 1058.
Nou!!: Herèthia і Gagik de Kakhètia · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Herèthia і Gagik I d'Ani · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Herèthia і Geòrgia · Veure més »
Guaram I d'Ibèria
Guaram I d'Ibèria (en georgià: გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590.
Nou!!: Herèthia і Guaram I d'Ibèria · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Herèthia і Gugarq · Veure més »
Història de Geòrgia
Escut de Geòrgia adoptat l'1 d'octubre del 2004 La història de Geòrgia comença al paleolític; des d'aquell moment la zona va estar habitada constantment.
Nou!!: Herèthia і Història de Geòrgia · Veure més »
Iori
El Iori és un riu de Geòrgia i de l'Azerbaidjan que marca la frontera occidental de la Kakhètia.
Nou!!: Herèthia і Iori · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: Herèthia і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Jordi I de Geòrgia
Jordi I fou rei de Geòrgia del 1014 al 1027.
Nou!!: Herèthia і Jordi I de Geòrgia · Veure més »
Jordi II de Geòrgia
Jordi II de Geòrgia Jordi II fou rei de Geòrgia del 1072 al 1089.
Nou!!: Herèthia і Jordi II de Geòrgia · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Herèthia і Kakhètia · Veure més »
Lazika
Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.
Nou!!: Herèthia і Lazika · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: Herèthia і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Padala II de Kakhètia
Padala II de Kakhètia (en georgià: ფადლა II; mort l'any 929) fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dita dels Ciriàquides o Kyriàcides.
Nou!!: Herèthia і Padala II de Kakhètia · Veure més »
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Herèthia і Principat d'Ibèria · Veure més »
Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)
La quarta campanya de Geòrgia fou una expedició militar que va fer Tamerlà a Geòrgia a finals del 1394 Timur va desacampar (octubre de 1394) i es va dirigir a Geòrgia (sud-occidental).
Nou!!: Herèthia і Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394) · Veure més »
Rani
* Rani, nom alternatiu de l'Herèthia, a Geòrgia.
Nou!!: Herèthia і Rani · Veure més »
Ràtzies al Curopalat
Ràtzies al Curopalat (642-750) La primera incursió dels àrabs al territori del Curopalat d'Ibèria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, però va ser rebutjada.
Nou!!: Herèthia і Ràtzies al Curopalat · Veure més »
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Nou!!: Herèthia і Regne de Geòrgia · Veure més »
Sahl Smbatean
Sahl Smbatean (o sigui Sahl fill de Smbat (en armeni Սահլ Սմբատյան Եռանշահիկ i a les fonts aràbigues Sahl ibn Sunbat o Sahl ibn Sunbat al-Armaniyy (vers 790/800 – vers 855) fou un príncep armeni d'Arran i de Shaki (Herètia) que va tenir un paper destacat a la història del Caucas oriental al, i podria ser l'ancestre de la dinastia de nakharark (plural armeni nakharark) i després reis de Khatchen establerta el 821.
Nou!!: Herèthia і Sahl Smbatean · Veure més »
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Nou!!: Herèthia і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Herèthia і Taiq · Veure més »
Telavi
Telavi (rogegi: თელავი) és una ciutat de Geòrgia, la principal de la regió de Kakhètia.
Nou!!: Herèthia і Telavi · Veure més »
Tsanarèthia
Tsanarèthia o Tsanarètia (Tzanareti, წანარეთი, en georgià) és una regió històrica de Geòrgia al nord de Kakhètia, que agafava el seu nom de l'antic poble dels tsanars (sanni, sànons, tzan, etc.). Correspon a grans trets a la part nord de la regió de Mtskheta-Mtianeti.
Nou!!: Herèthia і Tsanarèthia · Veure més »
Tsotne Dadiani
Tsotne Dadiani, fou regent d'Abkhàzia del 1245 al 1250, i va tenir alts càrrecs a Geòrgia i cap al 1260 va succeir al seu germà Vardan III Dadiani com a mtavari de Mingrèlia.
Nou!!: Herèthia і Tsotne Dadiani · Veure més »
Tsukèthia
Tsukètia o Tsukèthia fou una regió històrica de la Geòrgia medieval, situada a l'est del país, al nord d'Herètia i al sud de Tsanarètia, a la vall del riu Alazani.
Nou!!: Herèthia і Tsukèthia · Veure més »
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Nou!!: Herèthia і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Nou!!: Herèthia і Wends · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Herèthia і Xaddàdides · Veure més »
Xake
Xake fou un principat aghuà situat a la part central d'Aghuània que ocupava la vall del riu Getaru, un afluent de l'Alazan (també Aluan o Aghuan) en el qual desaigua a uns 30 km abans que l'Alazan confluexi amb el Kura.
Nou!!: Herèthia і Xake · Veure més »
Redirigeix aquí:
Herethia, Heretia, Herètia, Khevsuretia, Pxavia, Pxàvia.
