Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Herbert von Karajan

Índex Herbert von Karajan

Herbert von Karajan (Salzburg, 5 d'abril de 1908 – Anif, prop de Salzburg, 16 de juliol de 1989) fou un director d'orquestra austríac.

205 les relacions: Agnes Baltsa, Alexis Weissenberg, Ana Raquel Satre, Anna Tomowa-Sintow, Anne-Sophie Mutter, Anton Bruckner, Antoni Capella Contra, Antoni Ros-Marbà, Ariadne auf Naxos, Associació de Cantants Vienesos, Auditòrium de Palma, Òpera, Òpera de l'Estat de Viena, Berit Lindholm, Boris Christoff, Brigitte Engerer, Bruno Weil, Carlo Bergonzi, Carlos Guichandut, Carlos Kleiber, CD-ROM, Cecilia Fusco, Charles Dutoit, Christa Ludwig, Christian Thielemann, Christoph Eschenbach, Clara Haskil, Claudia Parada, Claudio Abbado, Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena, Concert per a trompa núm. 2 (Strauss), Concert per a violoncel (Dvořák), Concurs Internacional de Cant Neue Stimmen, Così fan tutte, Daniel Stabrawa, Das Rheingold, David Óistrakh, Decca Records, Dennis Brain, Deutsche Grammophon, Dietrich Fischer-Dieskau, Dinu Lipatti, Disc compacte, Edita Gruberová, Elisabeth Schwarzkopf, En saga, Erich Bergel, Erik Then-Bergh, Eugenia Ratti, Falstaff (Verdi), ..., Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis, Feixisme, Fiorenza Cossotto, Francesc Gabarró Solé, Francisco Araiza, Franco Corelli, Frederica von Stade, Fritz Wunderlich, Gareth Morris, Gerhard Wimberger, Gianni Raimondi, Gidon Kremer, Ginette Neveu, Giulietta Simionato, Giuseppe di Stefano, Giuseppe Giacosa, Glenn Gould, Gottbegnadeten-Liste, Gottfried von Einem, Grace Bumbry, Gran Teatre del Liceu, Gré Brouwenstijn, Gundula Janowitz, Gustav König, Helen Donath, Helmuth Froschauer, Hildegard Behrens, Himne Europeu, Història de l'enregistrament del so, Horst Stein, Ievgueni Kissin, Irmgard Seefried, Ivo Vinco, James Galway, James Levine, Joan Armengol i Costa, Johann Strauss II, Jolantha Seyfried, José van Dam, Josef Keilberth, Josep Carreras i Coll, Josep Vicens i Busquets, Josephine Barstow, Josephine Veasey, Juan Gyenes, Judith Hellwig, Julia Hamari, Justus Frantz, Kathleen Battle, Katia Ricciarelli, Kozani, Kurt Moll, L'anell dels Nibelungs, La consagració de la primavera, La victòria de Wellington, La Wally, Le Grand Échiquier, Leonie Rysanek, Leontyne Price, Les uns et les autres, Lisa Della Casa, Ljuba Welitsch, Llista dels artistes musicals amb més vendes, Lohengrin, Lucia di Lammermoor, Lucia Popp, Ludwig Weber, Luigi Alva, Luigi Illica, Marc Ferragut Fluxà, Marcelle Meyer, Marga Höffgen, Mariss Jansons, Martin Spanjaard, Martti Talvela, Maureen Forrester, Maurice André, Messa da Requiem von Giuseppe Verdi, Mimi Coertse, Mirella Freni, Nicolai Gedda, Norberto Mola, Okko Kamu, Oralia Domínguez, Orquestra de París, Orquestra Estatal de Berlín, Orquestra Filharmònica de Berlín, Orquestra Filharmònica de Viena, Orquestra Philharmonia, Orquestra Simfònica de Viena, Otello (Verdi), Paata Burtxuladze, Palau de la Música Catalana, Paul Badura-Skoda, Pelléas et Mélisande (Debussy), Peter Oundjian, Philippe Jordan, Plácido Domingo, Portada/efemèride abril 5, Pous d'ambició, Premi Ernst von Siemens, Radu Lupu, Régine Crespin, Rückert-Lieder, Regina Resnik, Renata Tebaldi, Rita Gorr, Romano Gandolfi, Rudolf Kempe, Ruggero Raimondi, Ruth Hesse, Sabine Meyer, Salzburg, Seiji Ozawa, Siegfried Borries, Simfonia Alpina, Simfonia núm. 1 (Prokófiev), Simfonia núm. 1 (Walton), Simfonia núm. 10 (Xostakóvitx), Simfonia núm. 2 (Bruckner), Simfonia núm. 2 (Mendelssohn), Simfonia núm. 3 (Beethoven), Simfonia núm. 4 (Nielsen), Simfonia núm. 4 (Sibelius), Simfonia núm. 5 (Mahler), Simfonia núm. 5 (Sibelius), Simfonia núm. 6 (Sibelius), Simfonia núm. 7 (Bruckner), Simfonia núm. 8 (Bruckner), Simon Rattle, So quadrifònic, Tapiola, Teatro Colón (Buenos Aires), Teatro Comunale (Florència), Theo Alcántara, Theodor Berger, Thomas Allen, Tito Gobbi, Tosca, Tristan und Isolde, Una vida d'heroi, Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena, Uwe Mund, Variacions sobre un tema de Haydn (Brahms), Vesselina Kasarova, Vicky Leandros, Walter Legge, Wilma Lipp, Wolfgang Boettcher, Wolfgang Sawallisch, 16 de juliol, 1908, 1989, 2001: una odissea de l'espai, 5 d'abril. Ampliar l'índex (155 més) »

Agnes Baltsa

Agnès Baltsa (en grec, Αγνή Μπάλτσα; Lèucada, 19 de novembre de 1944),https://es.dayreplay.com/birthday/person/agn%C3%AD-b%C3%A1ltsa-235679 és una mezzosoprano grega.

Nou!!: Herbert von Karajan і Agnes Baltsa · Veure més »

Alexis Weissenberg

Alexis Sigismund Weissenberg, Алексис Сигизмунд Вайсенберг, (Sofia, 26 de juliol de 1929 - Lugano, 8 de gener de 2012) fou un pianista búlgar d'origen jueu.

Nou!!: Herbert von Karajan і Alexis Weissenberg · Veure més »

Ana Raquel Satre

Ana Raquel Satre (Montevideo, Uruguai, 14 de maig de 1925 - Lanzarote, Illes Canàries, 18 de desembre de 2014) fou una soprano uruguaiana.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ana Raquel Satre · Veure més »

Anna Tomowa-Sintow

va ser una soprano búlgara.

Nou!!: Herbert von Karajan і Anna Tomowa-Sintow · Veure més »

Anne-Sophie Mutter

Anne-Sophie Mutter (Rheinfelden, Baden-Württemberg, 29 de juny de 1963) és una violinista alemanya.

Nou!!: Herbert von Karajan і Anne-Sophie Mutter · Veure més »

Anton Bruckner

fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica.

Nou!!: Herbert von Karajan і Anton Bruckner · Veure més »

Antoni Capella Contra

Antoni Capella Contra (Barcelona, 7 de setembre de 1934 - Barcelona, 25 de gener de 2005) va ser un fotògraf professional que va treballar a Barcelona i Calafell.

Nou!!: Herbert von Karajan і Antoni Capella Contra · Veure més »

Antoni Ros-Marbà

és un director d'orquestra i compositor català.

Nou!!: Herbert von Karajan і Antoni Ros-Marbà · Veure més »

Ariadne auf Naxos

Ariadne auf Naxos (Ariadna a Naxos) és una òpera en dues parts amb música de Richard Strauss i amb llibret alemany d'Hugo Von Hofmannsthal, basat en Le Bourgeois Gentilhomme (El burgés gentilhome) de Molière i el mite grec d'Ariadna i Bacus.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ariadne auf Naxos · Veure més »

Associació de Cantants Vienesos

Gustav Mahler: ''Simfonia dels mil'' (2009) – '''Wiener Singverein''' – Slovenský filharmonický zbor – Wiener Sängerknaben – Staatskapelle Berlin – Pierre Boulez in ''Goldener Saal'' of the ''Vienna Musikverein'' L'Associació de Cantants Vienesos (Wiener Singverein) és el cor concertista de la Societat d'Amics de la Música de Viena.

Nou!!: Herbert von Karajan і Associació de Cantants Vienesos · Veure més »

Auditòrium de Palma

L'Auditòrium de Palma és una sala d'espectacles des de 1969 situada en el número 18 del passeig Marítim de Palma (Mallorca).

Nou!!: Herbert von Karajan і Auditòrium de Palma · Veure més »

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Nou!!: Herbert von Karajan і Òpera · Veure més »

Òpera de l'Estat de Viena

L'Òpera de l'Estat de Viena (Wiener Staatsoper) és un edifici públic d'òpera i ballet situat a Viena.

Nou!!: Herbert von Karajan і Òpera de l'Estat de Viena · Veure més »

Berit Lindholm

Berit Maria Lindholm (Estocolm, 18 d'octubre de 1934 - Estocolm, 12 d'agost de 2023) va ser una cantant d'òpera sueca (soprano dramàtica).

Nou!!: Herbert von Karajan і Berit Lindholm · Veure més »

Boris Christoff

Borís Hrístov, conegut habitualment a Occident com a Boris Christoff, Борис Кирилов Христов Borís Kírilov Hrístov AFI;(Plòvdiv, Bulgària, 18 de maig de 1914 - Roma, Itàlia, 28 de juny de 1993), fou un baix búlgar, un dels grans baixos del pertanyents a la tradició eslava per molts considerat el successor de Fiódor Xaliapin, Fiódor Stravinski, Lev Sibiriakov, Vladimir Kastorski i Alexander Kipnis.

Nou!!: Herbert von Karajan і Boris Christoff · Veure més »

Brigitte Engerer

Brigitte Engerer (Tunísia, 27 d'octubre de 1952 - París, 23 de juny de 2012) fou una notable pianista clàssica francesa.

Nou!!: Herbert von Karajan і Brigitte Engerer · Veure més »

Bruno Weil

és un director d'orquestra alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Bruno Weil · Veure més »

Carlo Bergonzi

Carlo Bergonzi (Vidalenzo de Polesine Farnese, a prop de Parma, Itàlia, 13 de juliol de 1924 - Milà, Itàlia, 25 de juliol de 2014) fou un tenor italià, un dels més admirats de la postguerra.

Nou!!: Herbert von Karajan і Carlo Bergonzi · Veure més »

Carlos Guichandut

Carlos Guichandut (Barracas, Buenos Aires, 4 de novembre 1914 - ibíd, 27 de setembre 1990) va ser un baríton i tenor argentí de transcendència internacional.

Nou!!: Herbert von Karajan і Carlos Guichandut · Veure més »

Carlos Kleiber

Carlos Kleiber (Berlín, 3 de juliol de 1930 - Konjšica, Eslovènia, 13 de juliol de 2004) va ser un director d'orquestra nascut a Alemanya i de nacionalitat austríaca (originàriament i de nou a partir de 1980), acreditat com un dels millors del segle XX i, per alguns, el millor de tots els temps.

Nou!!: Herbert von Karajan і Carlos Kleiber · Veure més »

CD-ROM

Un CD-ROM (sigles de l'anglès Compact Disc - READ Only Memory) és un disc compacte pre-premsat que conté les dades d'accés, però sense permisos d'escriptura, un equip d'emmagatzematge i reproducció de música, el CD-ROM estàndard va ser establert el 1985 per Sony i Philips.

Nou!!: Herbert von Karajan і CD-ROM · Veure més »

Cecilia Fusco

fou una soprano italiana.

Nou!!: Herbert von Karajan і Cecilia Fusco · Veure més »

Charles Dutoit

Charles Édouard Dutoit (Lausana, 7 d'octubre de 1936) és un director d'orquestra suís, especialment conegut per les seves interpretacions de música clàssica de composicions franceses i russes del.

Nou!!: Herbert von Karajan і Charles Dutoit · Veure més »

Christa Ludwig

Christa Ludwig (Berlín, 16 de març de 1928 - Klosterneuburg, Àustria, 24 d'abril de 2021) fou una distingida mezzosoprano alemanya, coneguda per les seues interpretacions d'òpera i lied.

Nou!!: Herbert von Karajan і Christa Ludwig · Veure més »

Christian Thielemann

és un director d'orquestra alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Christian Thielemann · Veure més »

Christoph Eschenbach

Christoph Eschenbach (Breslau (Polònia), 20 de febrer, 1940), és un pianista i director d'orquestra alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Christoph Eschenbach · Veure més »

Clara Haskil

Clara Haskil (Bucarest, 7 de gener de 1895 - Brussel·les, 7 de desembre de 1960) fou una pianista romanesa jueva, reconeguda com a intèrpret del repertori del classicisme i del primer romanticisme.

Nou!!: Herbert von Karajan і Clara Haskil · Veure més »

Claudia Parada

Claudia Parada Allende, de nom real Olinfa Parada (11 de setembre de 1927, Santiago de Xile - Càller, Itàlia, 14 de desembre de 2016) fou una soprano operística xilena.

Nou!!: Herbert von Karajan і Claudia Parada · Veure més »

Claudio Abbado

Claudio Abbado (Milà, 26 de juny de 1933 - Bolonya, 20 de gener de 2014) va ser un director d'orquestra italià.

Nou!!: Herbert von Karajan і Claudio Abbado · Veure més »

Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena

El Concert de Cap d'Any de Viena (en alemany: Das Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker. Literalment, el concert de cap d'any de la Filharmònica de Viena) és un concert de música clàssica que se celebra cada any el matí de l'1 de gener a Viena, Àustria.

Nou!!: Herbert von Karajan і Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena · Veure més »

Concert per a trompa núm. 2 (Strauss)

Richard Strauss va compondre el Concert per trompa nº2 en mi bemol major (TrV 283) mentre vivía a Viena l'any 1942.

Nou!!: Herbert von Karajan і Concert per a trompa núm. 2 (Strauss) · Veure més »

Concert per a violoncel (Dvořák)

El Concert per a violoncel en si menor, op.

Nou!!: Herbert von Karajan і Concert per a violoncel (Dvořák) · Veure més »

Concurs Internacional de Cant Neue Stimmen

El Concurs Internacional de Cant Neue Stimmen (Noves Veus) és un concurs internacional de cant iniciat per Liz Mohn el 1987 amb l'objectiu de donar suport als joves cantants d'òpera.

Nou!!: Herbert von Karajan і Concurs Internacional de Cant Neue Stimmen · Veure més »

Così fan tutte

Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants), K. 588, és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret escrit per Lorenzo Da Ponte.

Nou!!: Herbert von Karajan і Così fan tutte · Veure més »

Daniel Stabrawa

és violinista i director d'orquestra polonès.

Nou!!: Herbert von Karajan і Daniel Stabrawa · Veure més »

Das Rheingold

Das Rheingold (en alemany, en català: L'or del Rin) és la primera de les quatre òperes que componen Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung) de Richard Wagner.

Nou!!: Herbert von Karajan і Das Rheingold · Veure més »

David Óistrakh

David Fiódorovitx Oistrakh, Дави́д Фё́дорович О́йстрах(Odessa, 30 de setembre de 1908 - Amsterdam, 24 d'octubre de 1974) fou un violinista i director d'orquestra ucraïnès de l'època soviètica, un dels de major prestigi del.

Nou!!: Herbert von Karajan і David Óistrakh · Veure més »

Decca Records

Decca Records (Discs Decca) és una companyia discogràfica fundada l'any 1929 al Regne Unit per Edward Lewis.

Nou!!: Herbert von Karajan і Decca Records · Veure més »

Dennis Brain

Dennis Brain (17 de maig de 1921 - 1 de setembre de 1957) va ser un músic de trompa britànic.

Nou!!: Herbert von Karajan і Dennis Brain · Veure més »

Deutsche Grammophon

La discogràfica Deutsche Grammophon Records, especialitzada en música clàssica, pertany en l'actualitat a Universal Music Group.

Nou!!: Herbert von Karajan і Deutsche Grammophon · Veure més »

Dietrich Fischer-Dieskau

Dietrich Fischer-Dieskau (Berlín, 28 de maig de 1925 - Berg, Alta Baviera, Alemanya, 18 de maig de 2012) fou un baríton, director d'orquestra i musicòleg alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Dietrich Fischer-Dieskau · Veure més »

Dinu Lipatti

Dinu Lipatti (19 de març de 1917 - 2 de desembre de 1950) va ser un pianista i compositor romanès la carrera del qual es tallà tràgicament amb la seva prematura mort a causa de la malaltia de Hodgkin, a l'edat de 33 anys.

Nou!!: Herbert von Karajan і Dinu Lipatti · Veure més »

Disc compacte

Un disc compacte o CD és un disc òptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades.

Nou!!: Herbert von Karajan і Disc compacte · Veure més »

Edita Gruberová

fou una cantant d'òpera eslovaca, famosa per les seues interpretacions com a soprano de coloratura.

Nou!!: Herbert von Karajan і Edita Gruberová · Veure més »

Elisabeth Schwarzkopf

Dame Elisabeth Schwarzkopf DBE (Jarocin, Prússia, actualment Polònia, 9 de desembre, 1915 - Schruns, Vorarlberg, Àustria 3 d'agost de 2006) va ser una soprano alemanya, tot i que posteriorment va adquirir la nacionalitat britànica.

Nou!!: Herbert von Karajan і Elisabeth Schwarzkopf · Veure més »

En saga

En saga (en finès⁣:; ocasionalment traduït com Un conte de fades, Una saga, o Una llegenda), op. 9, és un poema simfònic d'un moviment per a orquestra escrit entre 1891 i 1892 pel compositor finlandès Jean Sibelius.

Nou!!: Herbert von Karajan і En saga · Veure més »

Erich Bergel

fou un flautista i director d'orquestra romanès.

Nou!!: Herbert von Karajan і Erich Bergel · Veure més »

Erik Then-Bergh

va ser un pianista i educador musical alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Erik Then-Bergh · Veure més »

Eugenia Ratti

Eugenia Ratti (Gènova, 5 d'abril de 1933 - Piacenza, 14 de novembre de 2020.) va ser una cantant lírica soprano italiana.

Nou!!: Herbert von Karajan і Eugenia Ratti · Veure més »

Falstaff (Verdi)

Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant les obres de Shakespeare The Merry Wives of Windsor i Henry IV.

Nou!!: Herbert von Karajan і Falstaff (Verdi) · Veure més »

Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis

Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis (títol original en anglès Fantasia on a Theme by Thomas Tallis) és una composició per a orquestra de cordes composta el 1910 pel compositor britànic Ralph Vaughan Williams.

Nou!!: Herbert von Karajan і Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Herbert von Karajan і Feixisme · Veure més »

Fiorenza Cossotto

Fiorenza Cossotto (Crescentino, Vercelli, 22 d'abril de 1935) és una mezzosoprano italiana.

Nou!!: Herbert von Karajan і Fiorenza Cossotto · Veure més »

Francesc Gabarró Solé

Francesc Gabarró Solé, «Gabby» (Verdú, Urgell, 21 de desembre de 1914 - Cavendish, Suffolk, 1 de desembre de 1990) fou un concertista de violoncel, deixeble de Pau Casals, i també un reconegut virtuós del trombó de vares.

Nou!!: Herbert von Karajan і Francesc Gabarró Solé · Veure més »

Francisco Araiza

José Francisco Araiza Andrade (nascut el 4 d'octubre de 1950), és un tenor d'òpera i cantant de lied mexicà que ha cantat com a solista a les principals sales de concert i en papers principals d'òpera de tenor als principals teatres d'òpera d'Europa i Amèrica del Nord durant un llarg període.

Nou!!: Herbert von Karajan і Francisco Araiza · Veure més »

Franco Corelli

Franco Corelli (Ancona, 8 d'abril de 1921 - Milà, 29 d'octubre de 2003) va ser un tenor spinto italià, actiu entre 1950 i 1976.

Nou!!: Herbert von Karajan і Franco Corelli · Veure més »

Frederica von Stade

Frederica von Stade (Somerville, Nova Jersey, 1 de juny de 1945) és una mezzosoprano estatunidenca, una de les més respectades i populars, tant als Estats Units com a nivell internacional.

Nou!!: Herbert von Karajan і Frederica von Stade · Veure més »

Fritz Wunderlich

Friedrich "Fritz" Karl Otto Wunderlich (Kusel, (Renània-Palatinat), 26 de setembre, 1930 - Heidelberg (Baden-Württemberg), 17 de setembre de 1966) va ser un tenor líric alemany, famós pel seu cant del repertori de Mozart i diversos lieder.

Nou!!: Herbert von Karajan і Fritz Wunderlich · Veure més »

Gareth Morris

era flautista anglès.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gareth Morris · Veure més »

Gerhard Wimberger

Michael Schmidt-Salomon: Ein musikalischer Freigeist: Nachruf auf Gerhard Wimberger.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gerhard Wimberger · Veure més »

Gianni Raimondi

Gianni Raimondi (Bolonya, Itàlia, 17 d'abril de 1923 - Bolonya, 19 d'octubre de 2008) va ser un tenor italià.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gianni Raimondi · Veure més »

Gidon Kremer

Gidon Kremer (en letó Gidons Krēmers) (Riga, 27 de febrer de 1947) és un violinista i director d'orquestra letó.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gidon Kremer · Veure més »

Ginette Neveu

Ginette Neveu (París, 11 d'agost de 1919 - Açores, 28 d'octubre de 1949) fou una violinista francesa.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ginette Neveu · Veure més »

Giulietta Simionato

Giulietta Simionato (Forlì, 12 de maig de 1910 - Roma, 5 de maig de 2010) fou una mezzosoprano italiana, considerada una de les grans veus de l'òpera de postguerra.

Nou!!: Herbert von Karajan і Giulietta Simionato · Veure més »

Giuseppe di Stefano

Giuseppe Di Stefano (24 de juliol de 1921 - 3 de març de 2008) va ser un tenor operístic italià que va cantar professionalment des de mitjans dels anys quaranta fins a principis dels noranta.

Nou!!: Herbert von Karajan і Giuseppe di Stefano · Veure més »

Giuseppe Giacosa

Giuseppe Giacosa (Collereto Giacosa, 21 d'octubre de 1847 - Collereto Giacosa, 1 de setembre de 1906) va ser un poeta, llibretista i autor d'obres de teatre, italià.

Nou!!: Herbert von Karajan і Giuseppe Giacosa · Veure més »

Glenn Gould

Glenn Herbert Gold, més conegut amb el nom de Glenn Gould (Toronto, Canadà, 25 de setembre de 1932 - 4 d'octubre de 1982), fou un pianista, compositor, escriptor, home de ràdio i realitzador canadenc.

Nou!!: Herbert von Karajan і Glenn Gould · Veure més »

Gottbegnadeten-Liste

La Gottbegnadeten-Liste o llista dels graciats per déu va ser una llista de 36 pàgines d'artistes reconeguts pels seus mèrits pel règim nazi, que va ser publicada el 1944 per Adolf Hitler i el Ministeri per a la informació de la població i la propaganda sota la direcció de Joseph Goebbels.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gottbegnadeten-Liste · Veure més »

Gottfried von Einem

Gottfried von Einem (Berna, Suïssa, 24 de gener de 1918 – Oberdürnbach, 12 de juliol de 1996) fou un compositor austríac.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gottfried von Einem · Veure més »

Grace Bumbry

va ser una cantant d'òpera estatunidenca, considerada una de les mezzosopranos més importants de la seva generació, així com una soprano important al començament de la seva carrera.

Nou!!: Herbert von Karajan і Grace Bumbry · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Gré Brouwenstijn

Gré Brouwenstijn (Gerda Demphina; Den Helder, 1915 - Amsterdam, 1999) va ser una soprano lirico-dramàtica holandesa que va destacar en rols de Wagner, Verdi i Mozart.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gré Brouwenstijn · Veure més »

Gundula Janowitz

Gundula Janowitz (Berlín, Alemanya, 2 d'agost de 1937) va ser una de les sopranos líriques més grans de la història moderna, coneguda pel seu magnífic timbre pur i el seu control vocal en les notes més agudes de la seva tessitura.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gundula Janowitz · Veure més »

Gustav König

va ser director d'orquestra alemany i director general de la música a Essen.

Nou!!: Herbert von Karajan і Gustav König · Veure més »

Helen Donath

Helen Jeanette Donath, nascuda com a Helen Erwin (Corpus Christi, Texas, EUA, 10 de juliol de 1940) és una soprano estatunidenca amb una carrera artística d'uns 50 anys.

Nou!!: Herbert von Karajan і Helen Donath · Veure més »

Helmuth Froschauer

va ser un director d'origen austríac, especialment un de coral que va rebre la seva primera formació com a membre del Wiener Sängerknaben.

Nou!!: Herbert von Karajan і Helmuth Froschauer · Veure més »

Hildegard Behrens

Hildegard Behrens (Varel, 9 de febrer, de 1937 - Tòquio, 18 d'agost, de 2009) fou una soprano dramàtica alemanya, coneguda pel seu extens repertori, que inclou obres de Wagner, Weber, Mozart, Richard Strauss, i Alban Berg.

Nou!!: Herbert von Karajan і Hildegard Behrens · Veure més »

Himne Europeu

L'himne europeu fa referència a l'himne utilitzat durant cerimònies oficials de diverses organitzacions internacionals europees des de l'any 1972.

Nou!!: Herbert von Karajan і Himne Europeu · Veure més »

Història de l'enregistrament del so

enregistrament del so. editorial.

Nou!!: Herbert von Karajan і Història de l'enregistrament del so · Veure més »

Horst Stein

Horst Walter Stein (Elberfeld, Alemanya, 2 de maig, 1928 - Vandœuvres, Suïssa, 27 de juliol, 2008), va ser un director d'orquestra alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Horst Stein · Veure més »

Ievgueni Kissin

Ievgueni Ígorevitx Kissin, Евге́ний И́горевич Ки́син (Moscou, 10 d'octubre de 1971) és un pianista rus de música clàssica.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ievgueni Kissin · Veure més »

Irmgard Seefried

Maria Theresia Irmgard Seefried (Köngetried, Baviera, Alemanya, 9 d'octubre de 1919 - Viena, Àustria, 24 de novembre de 1988) soprano alemanya.

Nou!!: Herbert von Karajan і Irmgard Seefried · Veure més »

Ivo Vinco

Ivo Vinco (Bosco Chiesanuova, Itàlia, 8 de novembre de 1927 – Verona, Itàlia, 8 de juny de 2014) fou un baix operístic italià.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ivo Vinco · Veure més »

James Galway

Sir James Galway OBE és un virtuós de la flauta irlandès, també conegut com "L'Home de la Flauta Daurada", que va fer carrera internacional com a solista de flauta.

Nou!!: Herbert von Karajan і James Galway · Veure més »

James Levine

James Levine (Cincinnati, 23 de juny de 1943 - 9 de març de 2021) fou un director d'orquestra i pianista estatunidenc, conegut per ser el director musical de l'Òpera del Metropolitan de Nova York del 1976 al 2016.

Nou!!: Herbert von Karajan і James Levine · Veure més »

Joan Armengol i Costa

Joan Armengol i Costa (Igualada, 17 d'agost de 1934) és un periodista català.

Nou!!: Herbert von Karajan і Joan Armengol i Costa · Veure més »

Johann Strauss II

Johann Strauss, també conegut com a Johann Strauss Jr., el jove, fill (en alemany: Sohn), Johann Baptist Strauss (Viena, 25 d'octubre de 1825 - 3 de juny de 1899), fou un compositor austríac de música lleugera, sobretot de música de ball i operetes.

Nou!!: Herbert von Karajan і Johann Strauss II · Veure més »

Jolantha Seyfried

és ballarina de ballet austríaca i professora universitària.

Nou!!: Herbert von Karajan і Jolantha Seyfried · Veure més »

José van Dam

El baró José van Dam (Brussel·les, 25 d'agost de 1940) és un cantant d'òpera baix-baríton belga.

Nou!!: Herbert von Karajan і José van Dam · Veure més »

Josef Keilberth

fou un director d'orquestra alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Josef Keilberth · Veure més »

Josep Carreras i Coll

Josep Maria Carreras i Coll (Barcelona, 5 de desembre de 1946), conegut artísticament com a Josep Carreras o José Carreras, és un tenor català.

Nou!!: Herbert von Karajan і Josep Carreras i Coll · Veure més »

Josep Vicens i Busquets

Josep Vicens i Busquets (l'Escala, 20 de desembre del 1917 - Barcelona, 18 d'abril del 2010),https://www.musicsperlacobla.cat/compositor/15/vicens-i-busquets-josep va ser músic (pianista, compositor i director d'orquestra i ballet).

Nou!!: Herbert von Karajan і Josep Vicens i Busquets · Veure més »

Josephine Barstow

Josephine Barstow DBE (Sheffield, 27 de setembre de 1940) és una soprano anglesa amb destacats dots d'actriu.

Nou!!: Herbert von Karajan і Josephine Barstow · Veure més »

Josephine Veasey

va ser una mezzosoprano britànica, particularment associada amb papers d'òperes de Wagner i Berlioz.

Nou!!: Herbert von Karajan і Josephine Veasey · Veure més »

Juan Gyenes

Gyenes János, més conegut com a Juan Gyenes, (Kaposvár, 21 d'octubre de 1912 - Madrid, 18 de maig de 1995) fou un fotògraf hongarès que des de 1940 estigué treballant a Espanya.

Nou!!: Herbert von Karajan і Juan Gyenes · Veure més »

Judith Hellwig

Judith Hellwig (Banská Bystrica, Eslovàquia, 19 d'agost de 1906 - Viena, Àustria, 25 de gener de 1993) fou una soprano operística alemanya.

Nou!!: Herbert von Karajan і Judith Hellwig · Veure més »

Julia Hamari

Julia Hamari (Budapest, Hongria, 21 de novembre de 1942) és una mezzosoprano i contralt hongaresa que ha cantat internacionalment òperes i concerts.

Nou!!: Herbert von Karajan і Julia Hamari · Veure més »

Justus Frantz

és un pianista, director d'orquestra i presentador de televisió alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Justus Frantz · Veure més »

Kathleen Battle

és una cantant americana d'òpera (soprano).

Nou!!: Herbert von Karajan і Kathleen Battle · Veure més »

Katia Ricciarelli

Katia Ricciarelli (Rovigo, Véneto, 16 de gener de 1946) és una soprano d'òpera italiana.

Nou!!: Herbert von Karajan і Katia Ricciarelli · Veure més »

Kozani

Kozani (Κοζάνη) és la capital de la unitat perifèrica de Kozani i de la perifèria de Macedònia Occidental, situada al nord de Grècia.

Nou!!: Herbert von Karajan і Kozani · Veure més »

Kurt Moll

Kurt Moll (Buir, Colònia, Alemanya, 11 d'abril, de 1938- Colònia, 5 de març de 2017) fou un cantant de la corda de baixos.

Nou!!: Herbert von Karajan і Kurt Moll · Veure més »

L'anell dels Nibelungs

L'anell del Nibelungs (originalment en alemany; Der Ring des Nibelungen) és una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica, particularment de les sagues islandeses, en particular la Saga dels volsungs, i només parcialment en el Nibelungenlied (només la primera part del poema, usada en Götterdämmerung).

Nou!!: Herbert von Karajan і L'anell dels Nibelungs · Veure més »

La consagració de la primavera

Les ballerines Julitska, Ramberg, Jejerska, Boni, Boniecka, Faithful posant amb el decorat i vestits originals a l'estrena de l'obra de Nijinski, en 1913 ''La consagració de la primavera'', en una presentació de 2009 La consagració de la primavera, habitualment referit amb el títol original en francès, Le Sacre du printemps (en rus: Весна священная, Vesna svjaščennaja) és un ballet coreografiat per Vaslav Nijinski amb música del compositor rus Ígor Stravinski, que va ser estrenat l'any 1913.

Nou!!: Herbert von Karajan і La consagració de la primavera · Veure més »

La victòria de Wellington

Duc de Wellington''', victoriós sobre les tropes napoleòniques a Vitòria a 1813. Wellingtons Sieg (en català La Victòria de Wellington o també La Batalla de Vitòria), opus 91, és una obra orquestral de Ludwig van Beethoven composta en 1813Barry Cooper/(trad. de l'anglès de Denis Collins), Beethoven Dictionary, Lattès, coll.

Nou!!: Herbert von Karajan і La victòria de Wellington · Veure més »

La Wally

La Wally és una òpera en quatre actes amb música d'Alfredo Catalani i llibret italià de Luigi Illica.

Nou!!: Herbert von Karajan і La Wally · Veure més »

Le Grand Échiquier

Le Grand Échiquier és un programa de televisió de varietats francès creat i presentat per Jacques Chancel.

Nou!!: Herbert von Karajan і Le Grand Échiquier · Veure més »

Leonie Rysanek

va ser una soprano dramàtica austríaca.

Nou!!: Herbert von Karajan і Leonie Rysanek · Veure més »

Leontyne Price

Mary Violet Leontyne Price (Laurel, Mississipi, 10 de febrer de 1927) és una soprano estatunidenca, reconeguda per la seva interpretació dels rols verdians, especialment el dAïda, que va fer seu durant el període de postguerra.

Nou!!: Herbert von Karajan і Leontyne Price · Veure més »

Les uns et les autres

Les uns et les autres és una pel·lícula francesa de Claude Lelouch, estrenada el 1981.

Nou!!: Herbert von Karajan і Les uns et les autres · Veure més »

Lisa Della Casa

Lisa Della Casa (Burgdorf, Berna, Suïssa, 2 de febrer de 1919 - Münsterlingen, Turgòvia, Suïssa, 10 de desembre de 2012) era una soprano suïssa admirada especialment en el repertori d'òperes de Mozart i Richard Strauss.

Nou!!: Herbert von Karajan і Lisa Della Casa · Veure més »

Ljuba Welitsch

Ljuba Welitsch, Veličkova com a cognom de soltera (en búlgar: Люба Величкова?), (Slavyanovo, 10 de juliol de 1913 - Viena, 31 d'agost de 1996) fou una actriu i soprano búlgara naturalitzada austríaca.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ljuba Welitsch · Veure més »

Llista dels artistes musicals amb més vendes

En aquesta llista figuren els artistes musicals amb majors vendes de tots els temps.

Nou!!: Herbert von Karajan і Llista dels artistes musicals amb més vendes · Veure més »

Lohengrin

Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.

Nou!!: Herbert von Karajan і Lohengrin · Veure més »

Lucia di Lammermoor

Lucia di Lammermoor és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott.

Nou!!: Herbert von Karajan і Lucia di Lammermoor · Veure més »

Lucia Popp

Lucia Popp (nascuda Lucia Poppová) (Záhorská Ves, Eslovàquia, 12 de novembre de 1939 – Múnic, 16 de novembre de 1993) fou una soprano eslovaca.

Nou!!: Herbert von Karajan і Lucia Popp · Veure més »

Ludwig Weber

Ludwig Weber (Viena, 29 de juliol de 1899 – Viena, 9 de desembre de 1979) va ser un baix austríac dels anomenats "baix negre" per la profunditat de la seva veu.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ludwig Weber · Veure més »

Luigi Alva

o Luis Ernesto Alva y Talledo és un tenor operístic peruà.

Nou!!: Herbert von Karajan і Luigi Alva · Veure més »

Luigi Illica

Luigi Illica (Castell'Arquato, prop de Piacenza, 9 de maig de 1857 - Colombarone, 16 de desembre de 1919) va ser un famós llibretista italià, que va escriure, sol o en col·laboració amb Giuseppe Giacosa, per a Giacomo Puccini, Alfredo Catalani, Umberto Giordano, Pietro Mascagni i altres importants compositors d'òpera italians.

Nou!!: Herbert von Karajan і Luigi Illica · Veure més »

Marc Ferragut Fluxà

Marc Ferragut Fluxà (Inca, 1901 - Palma, 1981) fou un empresari i polític mallorquí, creador de l'Auditòrium de Palma.

Nou!!: Herbert von Karajan і Marc Ferragut Fluxà · Veure més »

Marcelle Meyer

Marcelle Meyer (Lille, 22 de maig de 1897 - París, 17 de novembre 1958) va ser una pianista francesa coneguda per haver donat suport als compositors francesos més influents de principi de, entre ells Maurice Ravel, Stravinski, Erik Satie, Darius Milhaud i Francis Poulenc, i haver-ne estrenat obres.

Nou!!: Herbert von Karajan і Marcelle Meyer · Veure més »

Marga Höffgen

va ser una contralt alemanya, coneguda per cantar oratoris, especialment les ''Passions'' de Johann Sebastian Bach, i papers operístics com el d'Erda a L'or del Rin, la primera de les quatre òperes de L'anell del nibelung, de Wagner, interpretada al Festival de Bayreuth i al Covent Garden de Londres entre 1960 i 1975.

Nou!!: Herbert von Karajan і Marga Höffgen · Veure més »

Mariss Jansons

Mariss Jansons (Riga, 14 de gener de 1943 - Sant Petersburg, 1 de desembre de 2019) fou un director d'orquestra letó d'ètnia jueva.

Nou!!: Herbert von Karajan і Mariss Jansons · Veure més »

Martin Spanjaard

va ser un director i compositor neerlandès.

Nou!!: Herbert von Karajan і Martin Spanjaard · Veure més »

Martti Talvela

Martti Talvela (Hiitola (Khiytola), aleshores Finlàndia, República de Carèlia, 4 de febrer de 1935 - Juva, Finlàndia, 22 de juliol de 1989) fou un cantant d'òpera finlandès, amb veu de baix.

Nou!!: Herbert von Karajan і Martti Talvela · Veure més »

Maureen Forrester

Estel de Maureen Forrester al Passeig de la Fama del Canadà. Maureen Kathleen Stewart Forrester (Mont-real, 25 de juliol de 1930 - Toronto, 16 de juny de 2010) va ser una contralt quebequesa, una de les rares contralts del.

Nou!!: Herbert von Karajan і Maureen Forrester · Veure més »

Maurice André

Maurice André, (Alèst (Occitània), 21 de maig, 1933 - Baiona (Iparralde), 25 de febrer, 2012), va ser un trompetista clàssic francès.

Nou!!: Herbert von Karajan і Maurice André · Veure més »

Messa da Requiem von Giuseppe Verdi

Messa da Requiem von Giuseppe Verdi és un documental musical italo-alemany dirigit per Henri-Georges Clouzot, estrenat el 1967.

Nou!!: Herbert von Karajan і Messa da Requiem von Giuseppe Verdi · Veure més »

Mimi Coertse

Maria Sophia Coertse, coneguda artísticament com a Mimi Coertse (Durban, Sud-àfrica, 12 de juny de 1932), és una soprano sud-africana.

Nou!!: Herbert von Karajan і Mimi Coertse · Veure més »

Mirella Freni

Mirella Fregni, coneguda com a Mirella Freni (Mòdena, 27 de febrer de 1935 - Mòdena, 9 de febrer de 2020), fou una famosa soprano italiana cantant d'òpera, admirada per la seva veu i el seu talent interpretatiu.

Nou!!: Herbert von Karajan і Mirella Freni · Veure més »

Nicolai Gedda

date.

Nou!!: Herbert von Karajan і Nicolai Gedda · Veure més »

Norberto Mola

va ser un director de cor i director d'orquestra italià.

Nou!!: Herbert von Karajan і Norberto Mola · Veure més »

Okko Kamu

Okko Tapani Kamu (nascut el 7 de març de 1946, a Hèlsinki, Finlàndia) és un director d'orquestra i violinista finlandès.

Nou!!: Herbert von Karajan і Okko Kamu · Veure més »

Oralia Domínguez

Oralia Domínguez (San Luis Potosí, Mèxic, 25 d'octubre de 1925 - Milà, Itàlia, 25 de novembre de 2013) fou una mezzosoprano mexicana.

Nou!!: Herbert von Karajan і Oralia Domínguez · Veure més »

Orquestra de París

L'Orquestra de París (Orchestre de Paris) és una orquestra simfònica amb seu a París, creada el 1967.

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra de París · Veure més »

Orquestra Estatal de Berlín

L'orquestra tocant per a Any Nou el 1987, en commemoració del 750è aniversari de la ciutat de Berlín L'Orquestra Estatal de Berlín (en alemany Staatskapelle Berlin) és l'orquestra de l'Òpera Estatal de Berlín (Berliner Staatsoper Unter den Linden).

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra Estatal de Berlín · Veure més »

Orquestra Filharmònica de Berlín

L'Orquestra Filharmònica de Berlín (Berliner Philharmoniker i anteriorment Berliner Philharmonisches Orchester, sigla: BPO) és una de les orquestres simfòniques més importants del món.

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra Filharmònica de Berlín · Veure més »

Orquestra Filharmònica de Viena

L'Orquestra Filharmònica de Viena, en alemany Wiener Philharmoniker, és una orquestra simfònica austríaca, considerada com una de les millors del món.

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra Filharmònica de Viena · Veure més »

Orquestra Philharmonia

L'Orquestra Philharmonia, en anglès Philharmonia Orchestra o només Philharmonia, és una orquestra simfònica de Londres que des de 1995 té la seu en el Royal Festival Hall.

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra Philharmonia · Veure més »

Orquestra Simfònica de Viena

Konzerthaus, seu de l'orquestra (Viena) L'Orquestra Simfònica de Viena (Wiener Symphoniker) és una orquestra simfònica austríaca, la més important de la ciutat de Viena després de la cèlebre Orquestra Filharmònica de Viena.

Nou!!: Herbert von Karajan і Orquestra Simfònica de Viena · Veure més »

Otello (Verdi)

Otel·lo és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Arrigo Boito basada en la tragèdia de Shakespeare amb el mateix nom (Othello).

Nou!!: Herbert von Karajan і Otello (Verdi) · Veure més »

Paata Burtxuladze

Paata Burtxuladze, conegut també internacionalment com a Paata Burchuladze o Paata Burtschuladse (en alfabet georgià პაატა ბურჭულაძე) (Tbilissi, 12 de febrer de 1955), és un cantant d'òpera georgià amb veu de baix.

Nou!!: Herbert von Karajan і Paata Burtxuladze · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: Herbert von Karajan і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Paul Badura-Skoda

Paul Badura-Skoda (Viena, 6 d'octubre, 1927 - Idem. 25 de setembre, 2019) va ser un pianista, professor de piano, professor universitari, escriptor musical i editor austríac.

Nou!!: Herbert von Karajan і Paul Badura-Skoda · Veure més »

Pelléas et Mélisande (Debussy)

Pelléas et Mélisande (Pel·leas i Melisenda) és una òpera en cinc actes de Claude Debussy.

Nou!!: Herbert von Karajan і Pelléas et Mélisande (Debussy) · Veure més »

Peter Oundjian

és un violinista i director d'orquestra canadenc.

Nou!!: Herbert von Karajan і Peter Oundjian · Veure més »

Philippe Jordan

Philippe Jordan (Zúric, 18 d'octubre de 1974) és un director d'orquestra suís.

Nou!!: Herbert von Karajan і Philippe Jordan · Veure més »

Plácido Domingo

Placido Domingo, el 2014 José Plácido Domingo Embil (Madrid, 21 de gener de 1941) és un cantant líric i director d'orquestra espanyol.

Nou!!: Herbert von Karajan і Plácido Domingo · Veure més »

Portada/efemèride abril 5

05.

Nou!!: Herbert von Karajan і Portada/efemèride abril 5 · Veure més »

Pous d'ambició

Pous d'ambició (títol original en anglès, There Will Be Blood) és una pel·lícula dramàtica estatunidenca dirigida per Paul Thomas Anderson, estrenada el 2007.

Nou!!: Herbert von Karajan і Pous d'ambició · Veure més »

Premi Ernst von Siemens

El Premi de Música Ernst von Siemens (en alemany, Ernst von Siemens Musikpreis) és un premi internacional de música que concedeix anualment l'Acadèmia Bavaresa de Belles Arts («Bayerische Akademie der Künste Schönen»), en nom de la Fundació Ernst von Siemens per a la Música («Ernst von Siemens Musikstiftung»), i que honora a un compositor, intèrpret o musicòleg que hagi fet una contribució distingida al món de la música.

Nou!!: Herbert von Karajan і Premi Ernst von Siemens · Veure més »

Radu Lupu

Radu Lupu (Galati, Romania, 30 de novembre de 1945 - Lausana, Suïssa, 17 d'abril de 2022) va ser un pianista i concertista de reconeixement internacional en la interpretació de compositors de l'escola austroalemanya, com Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Franz Schubert i Johannes Brahms, entre altres.

Nou!!: Herbert von Karajan і Radu Lupu · Veure més »

Régine Crespin

Régine Crespin (Marsella, 23 de febrer de 1927 - París, 5 de juliol de 2007) va ser una soprano francesa.

Nou!!: Herbert von Karajan і Régine Crespin · Veure més »

Rückert-Lieder

El poeta Friedrich Rückert Gustav Mahler el 1902 Els Rückert-Lieder són cinc lieder per a veu i orquestra (o piano) compostes entre 1860 i 1911 per Gustav Mahler.

Nou!!: Herbert von Karajan і Rückert-Lieder · Veure més »

Regina Resnik

Regina Resnik (30 d'agost de 1922 - 8 d'agost de 2013)"Regina Resnik.

Nou!!: Herbert von Karajan і Regina Resnik · Veure més »

Renata Tebaldi

Renata Tebaldi (Pesaro, Itàlia, 1 de febrer del 1922 - Ciutat de San Marino, San Marino, 19 de desembre del 2004) fou una soprano italiana i una de les veus més destacades de la lírica mundial del.

Nou!!: Herbert von Karajan і Renata Tebaldi · Veure més »

Rita Gorr

Rita Gorr (Zelzate, 18 de febrer de 1926 - 22 de gener de 2012) va ser una mezzosoprano belga.

Nou!!: Herbert von Karajan і Rita Gorr · Veure més »

Romano Gandolfi

Romano Gandolfi (Medesano, Itàlia, 5 de maig de 1934 - 17 de febrer de 2006) fou un director d'orquestra i de cors italià.

Nou!!: Herbert von Karajan і Romano Gandolfi · Veure més »

Rudolf Kempe

Rudolf Kempe (Dresden, 14 de juny de 1910 - Zúric, 11 de maig de 1976) fou un director d'orquestra alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Rudolf Kempe · Veure més »

Ruggero Raimondi

Ruggero Raimondi (Bilancia di Bolònia, Itàlia, 3 d'octubre de 1941) és una baix-baríton, actor i escenògraf italià.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ruggero Raimondi · Veure més »

Ruth Hesse

Ruth Hesse (Wuppertal, 18 de setembre de 1936) és una cantant d'òpera alemanya en tessitura de mezzosoprano i contralt.

Nou!!: Herbert von Karajan і Ruth Hesse · Veure més »

Sabine Meyer

Sabine Meyer (Crailsheim, Baden-Württemberg, Alemanya, 30 de març de 1959) és una clarinetista clàssica alemanya.

Nou!!: Herbert von Karajan і Sabine Meyer · Veure més »

Salzburg

és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.

Nou!!: Herbert von Karajan і Salzburg · Veure més »

Seiji Ozawa

Seiji Ozawa (小澤 征爾, Ozawa Seiji (Mukden, Fengtian, Manchukuo (actual Shenyang, Liaoning, República Popular de la Xina, 1 de setembre, 1935), és un director d'orquestra japonès conegut per la seva defensa dels compositors moderns i pel seu treball amb la Simfònica de San Francisco, l'Orquestra Simfònica de Toronto, l'Òpera Estatal de Viena i l'Orquestra Simfònica de Boston, on va exercir com a director musical durant 29 anys. Ha rebut nombrosos premis internacionals.

Nou!!: Herbert von Karajan і Seiji Ozawa · Veure més »

Siegfried Borries

va ser un violinista i educador de violí alemany.

Nou!!: Herbert von Karajan і Siegfried Borries · Veure més »

Simfonia Alpina

Simfonia Alpina (Eine Alpensinfonie), op.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia Alpina · Veure més »

Simfonia núm. 1 (Prokófiev)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 1 (Prokófiev) · Veure més »

Simfonia núm. 1 (Walton)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 1 (Walton) · Veure més »

Simfonia núm. 10 (Xostakóvitx)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 10 (Xostakóvitx) · Veure més »

Simfonia núm. 2 (Bruckner)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 2 (Bruckner) · Veure més »

Simfonia núm. 2 (Mendelssohn)

La simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 2 (Mendelssohn) · Veure més »

Simfonia núm. 3 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 3 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 4 (Nielsen)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 4 (Nielsen) · Veure més »

Simfonia núm. 4 (Sibelius)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 4 (Sibelius) · Veure més »

Simfonia núm. 5 (Mahler)

La Simfonia número 5, en do sostingut menor, de Gustav Mahler, composta entre 1901 i 1902, és una de les seves obres més conegudes i més executades arreu del món.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 5 (Mahler) · Veure més »

Simfonia núm. 5 (Sibelius)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 5 (Sibelius) · Veure més »

Simfonia núm. 6 (Sibelius)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 6 (Sibelius) · Veure més »

Simfonia núm. 7 (Bruckner)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 7 (Bruckner) · Veure més »

Simfonia núm. 8 (Bruckner)

La Simfonia núm.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simfonia núm. 8 (Bruckner) · Veure més »

Simon Rattle

Sir Simon Denis Rattle, OM, CBE (Liverpool, 19 de gener de 1955) és un director d'orquestra anglès.

Nou!!: Herbert von Karajan і Simon Rattle · Veure més »

So quadrifònic

El so quadrifònic, similar al que avui seria un sistema envoltant 4.0, és un sistema sonor enregistrat en quatre pistes independents i reproduït per quatre altaveus col·locats a 90° i situats en les quatre cantonades de la sala on s'escolta.

Nou!!: Herbert von Karajan і So quadrifònic · Veure més »

Tapiola

Tapiola (traducció literal al català: "El regne de Tapio"), op. 112, és un poema simfònic del compositor finlandès Jean Sibelius, escrit el 1926 per encàrrec de Walter Damrosch per a la Societat Filharmònica de Nova York.

Nou!!: Herbert von Karajan і Tapiola · Veure més »

Teatro Colón (Buenos Aires)

El Teatro Colón de Buenos Aires (Argentina) fou fundat l'any 1856.

Nou!!: Herbert von Karajan і Teatro Colón (Buenos Aires) · Veure més »

Teatro Comunale (Florència)

El Teatro Comunale ('Teatre Municipal' en català) de Florència està situat al carrer Corso Italia i és el teatre més gran d'aquesta ciutat.

Nou!!: Herbert von Karajan і Teatro Comunale (Florència) · Veure més »

Theo Alcántara

Theo Alcántara (Conca, 16 d'abril de 1941) és un director d'orquestra espanyol.

Nou!!: Herbert von Karajan і Theo Alcántara · Veure més »

Theodor Berger

Theodor Berger (Traismauer, (Baixa Àustria), 18 de maig de 1905 - Viena, 21 d'agost de 1992) fou un compositor austríac.

Nou!!: Herbert von Karajan і Theodor Berger · Veure més »

Thomas Allen

Thomas Allen CBE (Seaham Harbour, Durham, Regne Unit, 10 de setembre de 1944) és un baríton britànic.

Nou!!: Herbert von Karajan і Thomas Allen · Veure més »

Tito Gobbi

Tito Gobbi (Bassano del Grappa, 24 d'octubre de 1913 – Roma, 5 de març de 1984) va ser un dels mas grans barítons italians.

Nou!!: Herbert von Karajan і Tito Gobbi · Veure més »

Tosca

Tosca és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un llibret italià de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, basat en el drama La Tosca, de Victorien Sardou.

Nou!!: Herbert von Karajan і Tosca · Veure més »

Tristan und Isolde

Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'⁣Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.

Nou!!: Herbert von Karajan і Tristan und Isolde · Veure més »

Una vida d'heroi

Una vida d'heroi, op.

Nou!!: Herbert von Karajan і Una vida d'heroi · Veure més »

Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena

La Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena (en Universität für Musik und darstellende Kunst Wien, abreujat MDW) és una universitat austríaca situada a Viena que es va fundar el 1819.

Nou!!: Herbert von Karajan і Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena · Veure més »

Uwe Mund

Uwe Mund (Viena, 1941)"El director austríaco Uwe Mund dirige a la OSV en el Palau..." Europa Press (en castellà).

Nou!!: Herbert von Karajan і Uwe Mund · Veure més »

Variacions sobre un tema de Haydn (Brahms)

Les Variacions sobre un tema d'Haydn (en alemany, Variationen über ein Thema von Joseph Haydn) és una obra musical en forma de tema i variacions de Johannes Brahms.

Nou!!: Herbert von Karajan і Variacions sobre un tema de Haydn (Brahms) · Veure més »

Vesselina Kasarova

Vesselina Kasarova (Веселина Кацарова Vesselina Katsarova, Stara Zagora, Bulgària, 18 de juliol de 1965) és una mezzosoprano d'origen búlgar.

Nou!!: Herbert von Karajan і Vesselina Kasarova · Veure més »

Vicky Leandros

Vassiliki Papathanasiou (en grec Βασιλική ΠαπαθανασίουCorfú, 23 d'agost de 1949) coneguda artísticament com a Vicky Leandros, és una cantant d'origen grec amb una extensa carrera internacional i una de les cantants amb majors vendes mundials.

Nou!!: Herbert von Karajan і Vicky Leandros · Veure més »

Walter Legge

va ser un productor discogràfic anglès de música clàssica, sobretot associat a "EMI".

Nou!!: Herbert von Karajan і Walter Legge · Veure més »

Wilma Lipp

Wilma Lipp (Viena, 26 d'abril de 1925 - 26 de gener de 2019) fou una cantant d'òpera austríaca en la tessitura de soprano.

Nou!!: Herbert von Karajan і Wilma Lipp · Veure més »

Wolfgang Boettcher

va ser un violoncel·lista clàssic alemany i professor acadèmic.

Nou!!: Herbert von Karajan і Wolfgang Boettcher · Veure més »

Wolfgang Sawallisch

Peter Dobrin and David Patrick Stearns (25 February 2013).

Nou!!: Herbert von Karajan і Wolfgang Sawallisch · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herbert von Karajan і 16 de juliol · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1908 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Herbert von Karajan і 1989 · Veure més »

2001: una odissea de l'espai

2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey) és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke.

Nou!!: Herbert von Karajan і 2001: una odissea de l'espai · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herbert von Karajan і 5 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Herbert Von Karajan, Karajan, Von Karajan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »