Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Heliozous

Índex Heliozous

Els heliozous (Heliozoa, gr. "animals Sol") són un fílum de protozous amb pseudopodis rígids suportats per microtúbuls (axopodis) que irradien dels seu cosesfèric cosa que els dona nom.

14 les relacions: Cercozous, Fílum, Grec antic, Hacrobi, Heteroconts, Microtúbul, Nucleàrids, Opistoconts, Polifiletisme, Protozous, Pseudòpode, Radiolaris, Rizaris, Sticholonche.

Cercozous

Els cercozous (Cercozoa) són un fílum de protistas que inclou a la majoria dels ameboides i flagel·lats que s'alimenten per mitjà de filopodis (pseudòpodes filiformes).

Nou!!: Heliozous і Cercozous · Veure més »

Fílum

En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.

Nou!!: Heliozous і Fílum · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Heliozous і Grec antic · Veure més »

Hacrobi

Hacrobis, Hacrobia, és un grup proposat de cromalveolats considerat monofilètic, (cryptomonads-haptophytes assemblage) de chromalveolata que no estan inclosos en el SAR supergroup.

Nou!!: Heliozous і Hacrobi · Veure més »

Heteroconts

Els heteroconts (Heterokonta, Heterokontophyta o Stramenopiles) són una de les línies principals de cromalveolats, amb prop de 10.500 espècies.

Nou!!: Heliozous і Heteroconts · Veure més »

Microtúbul

Els microtúbuls són una estructura present en totes les cèl·lules eucariotes, excepte en els eritròcits.

Nou!!: Heliozous і Microtúbul · Veure més »

Nucleàrids

Els nucleàrids (Nucleariida) són un ordre d'opistoconts ameboides amb pseudòpodes filosos, que viuen principalment en els sòls i l'aigua dolça.

Nou!!: Heliozous і Nucleàrids · Veure més »

Opistoconts

Els opistoconts (Opisthokonta grec: (opistho-).

Nou!!: Heliozous і Opistoconts · Veure més »

Polifiletisme

El grup d'animals de sang calenta considerat un temps com polifilètic El polifiletisme (del grec πολύς, «polús, molt») i φῦλον «phûlon, raça, tribu»."moltes races") és la condició filogènica d'un conjunt d'organismes que han estat situats en una mateixa agrupació però no comparteixen un avantpassat comú immediat. Un grup polifilètic està constituït per la unió artificial de branques disperses de l'arbre evolutiu. Es deuen a errors en la interpretació del parentiu, el criteri que s'empra per a la classificació dels éssers vius. S'expliquen per la presència de caràcters comuns adquirits de manera independent, a conseqüència de fenòmens evolutius com la convergència o el paral·lelisme. Un exemple de grups polifilètics són les algues, els esporozous i els insectívors. Els grups polifilètics són universalment rebutjats en les classificacions modernes, tot i que per inèrcia se segueixen emprant en obres divulgatives i fins i tot llibres de text. Un altre exemple, seria el grup dels animals de sang calenta, ja que conté tant les aus com els mamífers, però atès que el seu darrer ancestre era de sang freda, aquest queda exclòs del grup, i per tant l'agrupació no és monofilètica. Els grups polifilètics haurien sigut una mena de «calaixos de sastre» on van a parar tot un seguit de grups amb característiques semblants, però sense relacions filogenètiques directes.

Nou!!: Heliozous і Polifiletisme · Veure més »

Protozous

Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.

Nou!!: Heliozous і Protozous · Veure més »

Pseudòpode

Els pseudòpodes o pseudopodis (en llatí i anglès: pseudopodia (singular: pseudopodium) (del grec ψευδοπόδια, ψευδός "fals" + πόδια "peus") són projeccions temporals de cèl·lules eucariotes. Les cèl·lules que tenen aquesta facultat generalment són les ameboides. Els pseudòpodes s'estiren i arronsen per la formació reversible de les subunitats d'actina dins de microfilaments. Els filaments prop del final de la cèl·lula interaccionen amb la miosina la qual causa la contracció. El pseudòpode s'estén fins que l'actina el fa formar part d'una xarxa. Així és com es mouen les amebes, i també algunes cèl·lules que es troben en els animals com els leucòcits de la sang. Els pseudòpodes es fan servir per al moviment, per a capturar preses i per a ingerir nutrients. Estan formats per estructures de microtúbuls i filaments.

Nou!!: Heliozous і Pseudòpode · Veure més »

Radiolaris

Els radiolaris (Radiolaria) són un grup de protozous rizaris que emeten axopodis (pseudòpodes suportat per microtúbuls) i que produeixen intricats esquelets minerals, típicament amb una càpsula central que divideix la cèl·lula en dues seccions, interna i externa, anomenades endoplasma i ectoplasma respectivament.

Nou!!: Heliozous і Radiolaris · Veure més »

Rizaris

Els rizaris (Rhizaria) són un dels principals grups d'eucariotes unicel·lulars, con unes 12.000 especies descrites.

Nou!!: Heliozous і Rizaris · Veure més »

Sticholonche

Sticholonche és un gènere peculiar de protistes amb una única espècie, S. zanclea, trobada en els oceans a profunditats de 100-500 m. Antigament es considerava un heliozou classificat en el seu propi ordre, Taxopodida.

Nou!!: Heliozous і Sticholonche · Veure més »

Redirigeix aquí:

Heliozoa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »