Taula de continguts
145 les relacions: Abd-Al·lah ibn Hamdan, Abu Bakr al-Khwarizmi, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí, Abu-Firàs al-Hamdaní, Abu-l-Faraj al-Isbahaní, Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí, Abu-l-Hussayn al-Baridí, Abu-l-Hussayn Bàjkam, Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid, Abu-Tàghlib, Adana, Ahlat, Aixot III de Taron, Aixot III Olormadz, Al-Awàssim, Al-Aziz (fatimita), Al-Hadath, Al-Hàkim (fatimita), Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, Al-Mayadin, Al-Múqtadir, Al-Mútadid, Al-Muïzz (fatimita), Al-Mustakfí (abbàssida), Al-Mutí (abbàssida), Al-Muttaqí (abbàssida), Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, Alcabitius, Alep, Antioquia de l'Orontes, Apamea, Ar-Radi, Ar-Raqqà, Arabissos, Armada fatimita, Armènia bagràtida, Arsamosata, Arzen (ciutat), Azaz, Àdud-ad-Dawla, Badh, Badr al-Kharshani, Bardas Focas el Vell, Barzuya, Basili II Bulgaròctonos, Batalla de Raban, Bingöl Dağları, Bitlis, Califat Abbàssida, ... Ampliar l'índex (95 més) »
Abd-Al·lah ibn Hamdan
Abu-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan fou el primer governador hamdànida de Mossul.
Veure Hamdànides і Abd-Al·lah ibn Hamdan
Abu Bakr al-Khwarizmi
Abu Bakr al-Khwarizmi (923/934 - Nishapur el 1002) fou un escriptor persa en llengua àrab que fou l'introductor del gènere epistolar en la literatura àrab.
Veure Hamdànides і Abu Bakr al-Khwarizmi
Abu-Abd-Al·lah al-Baridí
Abu-Abd-Al·lah al-Hassan al-Baridí o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah al-Baridí fou el gran dels tres fills d'al-Baridi.
Veure Hamdànides і Abu-Abd-Al·lah al-Baridí
Abu-Firàs al-Hamdaní
Al-Hàrith ibn Abi-l-Alà Saïd ibn Hamdan at-Taghlibí (932 - 968), conegut com a Abu-Firàs al-Hamdaní fou un poeta àrab, governador hamdànida de Manbidj (948-962) i d'Homs (967-968).
Veure Hamdànides і Abu-Firàs al-Hamdaní
Abu-l-Faraj al-Isbahaní
Abu-l-Faraj Alí ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad ibn Àhmad al-Quraixí al-Isbahaní (o al-Isfahaní), més conegut simplement com a Abu-l-Faraj al-Isbahaní (o al-Isfahaní) (en àrab أبو الفرج الأصفهاني), també anomenat a Occident Abulfaraj (Isfahan, 897 - Bagdad, 20 de novembre de 967) fou un historiador, literat i poeta àrab nascut a Pèrsia.
Veure Hamdànides і Abu-l-Faraj al-Isbahaní
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí fou un funcionari hamdànida i després fatimita, membre de la família dels Banu l-Maghribí.
Veure Hamdànides і Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí
Abu-l-Hussayn al-Baridí
Abu-l-Hussayn al-Baridí fou un dels tres fills d'al-Baridí, el petit dels germans Banu l-Baridí.
Veure Hamdànides і Abu-l-Hussayn al-Baridí
Abu-l-Hussayn Bàjkam
Abu-l-Hussayn Bàjkam o Bačkam, més conegut com Bàjkam at-Turkí (‘Bàjkam el Turc’; Bàjkam deriva d'una paraula iraniana passada al turc que descriu la cua de cavall o de iak) fou un amir turc del Califat Abbàssida.
Veure Hamdànides і Abu-l-Hussayn Bàjkam
Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid
Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid, més conegut tot simplement pel seu nom Unujur, fou emir ikhxídida d'Egipte (946-961).
Veure Hamdànides і Abu-l-Qàssim Unujur ibn al-Ikhxid
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Veure Hamdànides і Abu-Tàghlib
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Veure Hamdànides і Adana
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Hamdànides і Ahlat
Aixot III de Taron
Aixot III de Taron o Aixot III de Taron (en grec antic Ἀσώτιος, Asotiosen àrab Ashūṭ ibn Ghirghūr i Ibn Ṭurnīq, que va viure cap als anys 900 a 967) va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de potser el 923 o el 936 fins a la seva mort el 967.
Veure Hamdànides і Aixot III de Taron
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Veure Hamdànides і Aixot III Olormadz
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Hamdànides і Al-Awàssim
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Veure Hamdànides і Al-Aziz (fatimita)
Al-Hadath
Al-Hàdath al-Hamrà (literalment ‘al-Hàdath la Roja’) fou una antiga població a la província d'Awàssim, anomenada pels grecs Adata.
Veure Hamdànides і Al-Hadath
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Veure Hamdànides і Al-Hàkim (fatimita)
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Veure Hamdànides і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí
Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí (s. X) fou un alt funcionari que va servir a abbàssides, ikhxídides i hamdànides.
Veure Hamdànides і Al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Veure Hamdànides і Al-Mayadin
Al-Múqtadir
Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).
Veure Hamdànides і Al-Múqtadir
Al-Mútadid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid (857-902) fou califa abbàssida de Bagdad (893-902).
Veure Hamdànides і Al-Mútadid
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Veure Hamdànides і Al-Muïzz (fatimita)
Al-Mustakfí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Mustakfí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mústakfi (905-950), fou califa abbàssida de Bagdad (944-946).
Veure Hamdànides і Al-Mustakfí (abbàssida)
Al-Mutí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim al-Fadl al-Mutí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutí (914-975), fou califa abbàssida de Bagdad (946-974).
Veure Hamdànides і Al-Mutí (abbàssida)
Al-Muttaqí (abbàssida)
Abu-Ishaq Ibrahim al-Muttaqí li-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muttaqí (908-968), fou califa abbàssida de Bagdad (940-944).
Veure Hamdànides і Al-Muttaqí (abbàssida)
Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah
Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah, més conegut com a Alí ibn Issa (859-946), fou visir abbàssida.
Veure Hamdànides і Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah
Alcabitius
Abu-s-Saqr Abd-al-Aziz ibn Uthman al-Qabissí al-Haiximí —en àrab أبو الصقر عبد العزيز بن عثمان القبيصي, Abū ṣ-Ṣaqr ʿAbd al-ʿAzīz ibn Uṯmān al-Qabīṣī—, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz o amb el nom llatinitzat dAlcabitius o Alchabitius (mort el 967), va ser un matemàtic i astròleg àrab.
Veure Hamdànides і Alcabitius
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Hamdànides і Alep
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Hamdànides і Antioquia de l'Orontes
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Veure Hamdànides і Apamea
Ar-Radi
Abu-l-Abbàs Muhàmmad ar-Radi bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com ar-Radi (desembre del 910-941), fou califa abbàssida de Bagdad (934-940).
Veure Hamdànides і Ar-Radi
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Veure Hamdànides і Ar-Raqqà
Arabissos
Arabissos (en llatí Arabissus, en grec antic Ἀραβισσός) també anomenada Tripotamos va ser una antiga ciutat de Capadòcia.
Veure Hamdànides і Arabissos
Armada fatimita
Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.
Veure Hamdànides і Armada fatimita
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Hamdànides і Armènia bagràtida
Arsamosata
Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.
Veure Hamdànides і Arsamosata
Arzen (ciutat)
Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.
Veure Hamdànides і Arzen (ciutat)
Azaz
Azaz és una ciutat del nord-oest de Síria, situada a 32 km d'Alep.
Veure Hamdànides і Azaz
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Veure Hamdànides і Àdud-ad-Dawla
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Veure Hamdànides і Badh
Badr al-Kharshani
Badr al-Kharxaní (primera meitat del s. X) fou un emir àrab, segurament originari de Kharxana, a Capadòcia, anomenat també Badr ibn Ammar al-Assadí.
Veure Hamdànides і Badr al-Kharshani
Bardas Focas el Vell
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, nascut cap a l'any 878 i mort cap el 968, va ser un noble i general de l'Imperi Romà d'Orient, pare de l'emperador Nicèfor II i del curopalata Lleó Focas el Jove.
Veure Hamdànides і Bardas Focas el Vell
Barzuya
Barzuya (Bourzey, Kalat Marza) fou una fortalesa de la regió de les muntanyes alauites del Djebel Ansarieh a Síria, a la depressió pantanosa del Ghab, 8 km al sud de Sermanyié.
Veure Hamdànides і Barzuya
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Veure Hamdànides і Basili II Bulgaròctonos
Batalla de Raban
La Batalla de Raban va ser un enfrontament armat que es va produir la tardor del 958, a prop de la fortalesa de Raban (al nord de Síria) entre l'exèrcit romà d'Orient, comandat pel general Joan Tsimiscés (defensant els territoris de Constantí VII), i les forces de Sayf-ad-Dawla, cap de l'Emirat Hamdànida d'Alep.
Veure Hamdànides і Batalla de Raban
Bingöl Dağları
Bingöl Dağları és un massís muntanyós de Turquia al sud d'Erzurum, que s'estén per les províncies d'Erzurum, Muş i Bingöl.
Veure Hamdànides і Bingöl Dağları
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Veure Hamdànides і Bitlis
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Hamdànides і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Hamdànides і Califat Fatimita
Castell de Saladí
El castell de Saladí o fortalesa de Sayhun (francès medieval:; grec: Sigon) és un castell de Síria, al País alauita, 30 km al nord-est de Latakia, al costat de la població d'al-Haffeh.
Veure Hamdànides і Castell de Saladí
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Veure Hamdànides і Càrmates
Circesium
Circesium (grec Kirkesion o Kirkesios, siríac Kerkusion) fou una antiga ciutat de Mesopotàmia a Osroene.
Veure Hamdànides і Circesium
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Veure Hamdànides і Comtat de Gorgan
Conquesta fatimita d'Egipte
La conquesta fatimita d'Egipte tingué lloc l'any 969, quan les tropes del Califat Fatimita a les ordres del general Jàwhar as-Siqil·lí s'apoderaren del territori, que fins llavors havia governat autònomament la dinastia ikhxídida en nom del califa abbàssida.
Veure Hamdànides і Conquesta fatimita d'Egipte
Constantí Focas
Constantí Focas, en grec medieval Κωνσταντῖνος Φωκᾶς, que va morir cap a l'any 953 o 954, va ser un noble i militar de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Hamdànides і Constantí Focas
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Hamdànides і Damasc
Dawla
El mot àrab ad-Dawla significa ‘la dinastia’ o ‘l'Estat’ i s'empra en molts títols honorífics o làqabs al món islàmic.
Veure Hamdànides і Dawla
Dayr Saman
Dayr Saman fou el nom que van portar o es va donar a diverses localitats de Síria, derivat de l'existència d'un convent cristià (el nom vol dir 'Convent de Simeó').
Veure Hamdànides і Dayr Saman
Dülük
Dülük (en siríac Doliche, en grec Dolichenos, en llatí Dolichenus o Zeus Dolichenus, en kurd Dîlok) és una ciutat del districte de Şehitkamil, al nord-oest de Gaziantep, Turquia.
Veure Hamdànides і Dülük
Deir al-Zor
Deir ez-Zor. El antic Pont penjant. Dayr al-Zawr o Deir ez-Zor és una ciutat de Síria, a la riba de l'Eufrates, capital de la governació de Deir ez-Zor; en turc Deyr-i Zor). És a 450 km de la capital del país, Damasc. Segons el cens de l'any 2004, tenia 239.000 habitants a la zona metropolitana.
Veure Hamdànides і Deir al-Zor
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Veure Hamdànides і Dinastia marwànida (Diyarbakir)
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Veure Hamdànides і Diyar Múdar
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Veure Hamdànides і Diyar Rabia
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Hamdànides і Edessa (Mesopotàmia)
Elbistan
Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.
Veure Hamdànides і Elbistan
Emar
Emar, actualment Tell Meskene, a la governació d'Alep, va ser una ciutat a la vora de l'Eufrates, al sud de Carquemix, al lloc on l'Eufrates fa un tomb, uns 100 km a l'est d'Alep.
Veure Hamdànides і Emar
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Veure Hamdànides і Emirat de Manazkert
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Veure Hamdànides і Fakhr-ad-Dawla
Focas (família)
Focas, en grec medieval Φωκᾶς, va ser una família de l'Imperi Romà d'Orient originària del tema de Capadòcia que va donar, durant els segles IX i X diversos militars i polítics.
Veure Hamdànides і Focas (família)
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Hamdànides і Guerres arabo-romanes
Haixid wa-Bakil
Haixid wa-Bakil és una confederació tribal àrab del Iemen.
Veure Hamdànides і Haixid wa-Bakil
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Veure Hamdànides і Hama
Hamdanita
* Nom alternatiu de la dinastia Hamdànida de Mossul (Iraq) i Alep (Síria).
Veure Hamdànides і Hamdanita
Hamdànides (desambiguació)
* Dinastia Hamdànida o dels Hamdànides, a Mossul i Alep.
Veure Hamdànides і Hamdànides (desambiguació)
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Veure Hamdànides і Heskîf
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Veure Hamdànides і Història de l'Iraq
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Veure Hamdànides і Història dels kurds
Hit
Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.
Veure Hamdànides і Hit
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure Hamdànides і Homs
Hussayn ibn Hamdan
Al-Hussayn ibn Hamdan ibn Hamdun ibn al-Hàrith al-Adawí at-Taghlibí, més conegut senzillament com a al-Hussayn ibn Hamdan fou el primer cap dels hamdànides després emirs de Mosul i Alep.
Veure Hamdànides і Hussayn ibn Hamdan
Ibn Kil·lis
Abu-l-Fàraj Yaqub ibn Yússuf, més conegut com a Ibn Kil·lis (Bagdad, 930 - el Caire, 22 de febrer de 991) fou un important visir fatimita d'Egipte, d'origen jueu.
Veure Hamdànides і Ibn Kil·lis
Ibn Muqla
Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.
Veure Hamdànides і Ibn Muqla
Ibn Ràïq
Muhàmmad ibn Ràïq i, senzillament, Ibn Ràïq fou el primer gran emir del califa abbàssida de Bagdad.
Veure Hamdànides і Ibn Ràïq
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Hamdànides і Iemen
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Veure Hamdànides і Imad-ad-Dawla
Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient
àrab Abu-Firàs al-Hamdaní fou un dels presoners intercanviats el 966 després d'uns anys de captivitat a Constantinoble. En el transcurs de les guerres arabo-romanes, periòdicament es dugueren a terme intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient.
Veure Hamdànides і Intercanvis de presoners entre els abbàssides i els romans d'Orient
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Veure Hamdànides і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Jannabites
Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.
Veure Hamdànides і Jannabites
Jisr al-Hadid
Jisr al-Hadit (Pont de Ferro) fou un pas de l'Orontes a la part final del seu curs.
Veure Hamdànides і Jisr al-Hadid
Joan I Tsimiscés
Joan I Tsimiscés (Ioannis Tzimiskís) fou un destacat general i emperador romà d'Orient del 969 al 976.
Veure Hamdànides і Joan I Tsimiscés
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Veure Hamdànides і Kharpurt
Kilis
Kilis (abans Killiz) és una vila de Turquia entre els rius Afrin i Kuwayk, just al nord d'Azaz en la carretera entre Alep i Gaziantep.
Veure Hamdànides і Kilis
Kozan
Kozan (antigament en armeni: Սիս, Sis; antic grec: Σισιον, Sission) és una ciutat de Turquia, capital del districte del mateix nom a la província d'Adana, a 68 km al nord de la ciutat d'Adana, a la part nord de la plana de Çukurova; la ciutat està creuada per riu Kilgen afluent del Ceyhan (antic Jibun o Pyramus).
Veure Hamdànides і Kozan
Lajjun
Lajjun era un poble àrab de Palestina, situat 16 kilòmetres al nord-oest de Jenin.
Veure Hamdànides і Lajjun
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Veure Hamdànides і Latakia
Llista de les dinasties musulmanes xiïtes
La següent és una llista de dinasties musulmanes xiïtes.
Veure Hamdànides і Llista de les dinasties musulmanes xiïtes
Llista dels imperis i dinasties musulmanes
La següent és un llista d'imperis musulmans i dinasties.
Veure Hamdànides і Llista dels imperis i dinasties musulmanes
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Veure Hamdànides і Maarat an-Numan
Maarrat Masrin
Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.
Veure Hamdànides і Maarrat Masrin
Majdal Yaba
Majdal Yaba fou una població dels palestins d'Israel, situada a 8,5km al nord-est de Ramla i a 4 km a l'est de Jaffa, que fou despoblada el 12 de juliol del 1948, durant la guerra araboisrraliana.
Veure Hamdànides і Majdal Yaba
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Veure Hamdànides і Malatya
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Veure Hamdànides і Manazkert
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Veure Hamdànides і Manbij
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.
Veure Hamdànides і Mardin
Marj ar-Ràhit
Marj ar-Ràhit és una plana propera a Damasc, famosa per les batalles que s'hi han lliurat, dins un territori més ampli conegut com el Marj, entre la comarca de la Ghuta al sud de Damasc, les maresmes de Utayba i Hijjana i l'estepa desèrtica a l'est, tenint al nord els contraforts de les muntanyes Kalamun i a l'oest les pendents de l'Hermon i al sud les comarques de Ladja i Safa.
Veure Hamdànides і Marj ar-Ràhit
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Veure Hamdànides і Mirdàsides
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Veure Hamdànides і Mopsuèstia
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Hamdànides і Mossul
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Veure Hamdànides і Muïzz al-Dawla
Mufàrrij ibn Dàghfal
Al-Mufàrrij ibn Dàghfal (mort en 1013) fou emir dels jarràhides de Palestina.
Veure Hamdànides і Mufàrrij ibn Dàghfal
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Ibrahim al-Harithí
Muhàmmad ibn Tahir ibn Ibrahim al-Harithí (? - Sanaa, novembre/desembre de 1188) fou lloctinent ismaïlita (mustali-tayyibita) del Iemen, membre de la tribu al-Harith de la confederació dels Hamdan.
Veure Hamdànides і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Ibrahim al-Harithí
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir
Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.
Veure Hamdànides і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Hamdànides і Musafírides
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Veure Hamdànides і Najaf
Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Nàssir-ad-Dawla, més conegut simplement pel seu làqab com Nàssir-ad-Dawla, fou emir hamdànida de Mossul.
Veure Hamdànides і Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan —— fou un emir i visir fatimita que va arribar a exercir el poder a Egipte.
Veure Hamdànides і Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Hamdànides і Nisibis
Numairites
Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.
Veure Hamdànides і Numairites
Numàyrides
Els numàyrides foren una dinastia àrab establerta a Diyar Múdar, a l'Alta Mesopotàmia occidental.
Veure Hamdànides і Numàyrides
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Veure Hamdànides і Qinnasrin
Saïd-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-FadàIl Saïd-ad-Dawla, més conegut com Saïd-ad-Dawla, fou el tercer i darrer emir hamdànida d'Alep del 991 al 1002.
Veure Hamdànides і Saïd-ad-Dawla (hamdànida)
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Veure Hamdànides і Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Salamiyya
Salamiyya o Salamiyah és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.
Veure Hamdànides і Salamiyya
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Hamdànides і Salmas
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Veure Hamdànides і Samarra
Samòsata
Samòsata (Samosata; tr; tr) va ser una ciutat situada a la riba de l'Eufrates.
Veure Hamdànides і Samòsata
Sassun
Sassun (armeni: Սասուն; kurd: Qabilcewz; turc: Sason) és un districte de Turquia, que forma part de la província de Batman.
Veure Hamdànides і Sassun
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Veure Hamdànides і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Sàlih ibn Mirdàs
Àssad-ad-Dawla Sàlih ibn Mirdàs fou el primer emir mirdàsida d'Alep (1024-1029).
Veure Hamdànides і Sàlih ibn Mirdàs
Setge d'Antioquia (968-969)
El setge d'Antioquia de 968-969 fou una ofensiva militar reeixida dirigida per importants comandants de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir la ciutat estratègicament important d'Antioquia dels hamdànides.
Veure Hamdànides і Setge d'Antioquia (968-969)
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Veure Hamdànides і Silvan
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Veure Hamdànides і Sinjar
Suruç
Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa).
Veure Hamdànides і Suruç
Taghlibites
El taghlibites, a vegades Banu Taghlib, foren una tribu àrab del Diyar Mudar i Diyar Rabia.
Veure Hamdànides і Taghlibites
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Hamdànides і Tars (Turquia)
Tur Abdin
Antiga església a Midyat Tur Abdin és una regió muntanyosa del sud-est de Turquia, formada per la meitat oriental de la província de Mardin, i la província de Şırnak, a l'oest del Tigris, a la frontera amb Síria.
Veure Hamdànides і Tur Abdin
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Veure Hamdànides і Uqàylides
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Hamdànides і Urmia
Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí
Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí (mort el 1019) fou xeic dels numairites que governaven a Haran i una part del Diyar Múdar des de vers l'inici del.
Veure Hamdànides і Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Veure Hamdànides і Xaddàdides
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Veure Hamdànides і Xaizar
Yússuf ibn Raixid as-Sulamí
Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787.
Veure Hamdànides і Yússuf ibn Raixid as-Sulamí
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Veure Hamdànides і 1002
També conegut com Hamdànida.