Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Halacà

Índex Halacà

Lhalacà (en hebreu:, halakhà, 'anar per la via recta', plural halakhot) designa el que es coneix com a 'Llei jueva', és a dir la institució judaica que reagrupa les sentències i prescripcions religioses amb la incorporació de les lleis talmúdiques i rabíniques, com costums i tradicions que regeixen la vida quotidiana dels jueus.

Taula de continguts

  1. 186 les relacions: Aaró ha-Leví, Abraham ben David, Abraham ben Moisès ben Maimon, Abraham Yeshaya Karelitz, Acadèmia Talmúdica Marsha Stern, Acharonim, Agència de certificació kosher, Akiva ben Iosef, Aliyà, Amidà, Amir Ohana, Amoraïm, Androgynos, Arba Turim, Arukh ha-Xulhan, Asher ben Jehiel, Assassinat de Yitshaq Rabbín, Avraham Danzig, Ètica de menjar carn, Baraita, Beit Yossef, Benei mitsvà, Berakhot, Binyomin Jacobs, Bnei Akiva, Brit Milà, Casament jueu, Còdex d'Alep, Celebracions jueves, Chayei Adam, Chazal, Chofetz Chaim (Llibre), Col·legi Teològic Hebreu, Darkhei Moixé, Dirshu, Dol en el judaisme, Dones del mur, Dret religiós, Eruv, Escola de Safed, Estela d'Hammurabi, Even HaEzer, Exegesi, Fariseus, Filactèria, Filosofia religiosa, Gershom Scholem, Guemarà, Gueonim, Ha-Poel ha-Mizrahí, ... Ampliar l'índex (136 més) »

Aaró ha-Leví

Aaró ha-Leví o Aharon ha-Leví (en hebreu: אהרון הלוי, Girona 1235 - 1290) fou conegut amb l'acrònim (en hebreu: רא"ה, transliterat: Raà).

Veure Halacà і Aaró ha-Leví

Abraham ben David

Abraham ben David (1125-1198) va ser un filòsof i rabí francès.

Veure Halacà і Abraham ben David

Abraham ben Moisès ben Maimon

Abraham ben Moisès ben Maimon, també conegut com a Rabeinu Abraham ben ha-Rambam i Abraham Maimuni (Fustat, 1186-7 de desembre de 1237) era el fill del rambam Maimònides i el va succeir com a naguid (‘líder’) de la comunitat jueva egípcia.

Veure Halacà і Abraham ben Moisès ben Maimon

Abraham Yeshaya Karelitz

Avraham Yeshaya Karelitz, (7 de novembre de 1878 - 24 d'octubre de 1953), conegut pel nom de la seva obra principal, el Chazon Ish, va ser un rabí ultraortodox nascut a Belarús que més tard va esdevenir un dels líders del judaisme ultraortodox a Israel, on va passar els darrers 20 anys de la seva vida, des de 1933 fins a 1953.

Veure Halacà і Abraham Yeshaya Karelitz

Acadèmia Talmúdica Marsha Stern

LAcadèmia Talmúdica Marsha Stern, també coneguda com a Yeshiva University High School for Boys i Acadèmia Talmúdica de Manhattan, és una escola secundària jueva ortodoxa i una ieixivà.

Veure Halacà і Acadèmia Talmúdica Marsha Stern

Acharonim

ImageSize.

Veure Halacà і Acharonim

Agència de certificació kosher

Una agència de certificació kosher és una organització que atorga un hechsher (en hebreu: הכשר) (en català: "segell d'aprovació") a ingredients, aliments envasats, begudes i productes alimentaris, així com a proveïdors de serveis d'aliments i instal·lacions en les quals es prepara o serveix menjar kosher.

Veure Halacà і Agència de certificació kosher

Akiva ben Iosef

Akiva ben Yosef o Rabí Akiva (en hebreu: רבי עקיבא) va ser un rabí jueu que va viure entre els anys 50 i 135.

Veure Halacà і Akiva ben Iosef

Aliyà

Immigració jueva cap a Israel des de 1948 fins a 2007. Aliyà (literalment ‘ascens') és la paraula utilitzada per anomenar la immigració jueva cap a la Terra d'Israel, un dels preceptes d'aquesta religió.

Veure Halacà і Aliyà

Amidà

Jueus resant. L'Amidà (en hebreu: תפילת העמידה, Tefilat ha-Amidà, "Oració dempeus"), també coneguda com a Shemoneh Esreh (en hebreu: שמונה עשרה, "Les divuit benediccions") és una oració jueva també coneguda com a benedicció modim, i es duu a terme de la següent manera: Tant al principi de l'Amidà com a la seva conclusió, es comencen els passos amb la cama esquerra, al final es donen tres passos cap enrere, es gira una mica el tronc cap a l'esquerra, i lleument inclinat es recita: Oseh Shalom Bimromav; es gira una mica el tronc cap a la dreta, i lleument inclinat es recita: Hu Yaaseh Shalom Aleinu; redreça el seu tronc i mirant al capdavant recita: Ve al Kol Israel Ve Imrú Amén.

Veure Halacà і Amidà

Amir Ohana

és un advocat israelià, anteriorment oficial de Shin Bet i polític que actualment serveix a la Knesset per Likud.

Veure Halacà і Amir Ohana

Amoraïm

ImageSize.

Veure Halacà і Amoraïm

Androgynos

En la tradició jueva, el terme androgynos (de l'hebreu: אַנְדְּרוֹגִינוֹס; «intersexual») es refereix a algú que posseeix tant característiques sexuals masculines com femenines.

Veure Halacà і Androgynos

Arba Turim

El llibre de l'Arba Turim, (en hebreu: ארבעה טורים) també anomenat Tur, és una recopilació de lleis jueves (halakhot), i va ser escrit pel Rabí Jacob ben Asher (1270-1340), un segle després de la redacció de l'obra Mixné Torà, del Rabí Maimònides, el Rambam.

Veure Halacà і Arba Turim

Arukh ha-Xulhan

L'Arukh ha-Xulhan (en hebreu: ערוך השולחן) és un resum dels capítols del Xulhan Arukh, una obra de Halacà escrita pel Rabí Yossef Qaro.

Veure Halacà і Arukh ha-Xulhan

Asher ben Jehiel

Asher ben Jehiel, també anomenat el Roix o Rabenu Asher, (Colònia, 1250 - Toledo, Regne de Castella, 24 d'octubre de 1327) va ser un codificador del Talmud, un compilador de la llei rabínica, la Halacà, un rabí, i un comentarista del Talmud.

Veure Halacà і Asher ben Jehiel

Assassinat de Yitshaq Rabbín

L'assassinat de Yitshaq Rabbín va tenir lloc el 4 de novembre de 1995 (12 de Heixvan de 5756 al calendari hebreu) a les 21.30, al final d'una concentració en suport dels Acords d'Oslo a la Plaça dels Reis d'Israel a Tel Aviv.

Veure Halacà і Assassinat de Yitshaq Rabbín

Avraham Danzig

Avraham Danzig (1748-1820) (en hebreu: אברהם דנציג) va ser un rabí, un posek (una persona que pren decisions legals) i un codificador.

Veure Halacà і Avraham Danzig

Ètica de menjar carn

Diversos tipus de carn Les converses sobre l'ètica de menjar carn se centren en si és o no moral menjar animals no humans.

Veure Halacà і Ètica de menjar carn

Baraita

Baraita (en hebreu: ברייתא) (plural: Baraitot) designa una tradició existent en la llei oral jueva que no va ser incorporada en la Mixnà.

Veure Halacà і Baraita

Beit Yossef

El Beit Yossef (en hebreu: בית יוסף) (en català: «la casa de Josep») és un llibre amb comentaris enciclopèdics sobre la llei jueva (halacà), i que fou compilat pel Rabí Joseph Caro al.

Veure Halacà і Beit Yossef

Benei mitsvà

En el judaisme, els Benei mitsvà (els fills del manament), són els infants que han assolit la maduresa personal, i que poden parlar davant de la seva congregació.

Veure Halacà і Benei mitsvà

Berakhot

Talmud. El tractat Berakhot (en hebreu:ברכות) (en català: 'benediccions') és el primer tractat de l'ordre de Zeraïm (en català: "llavors") de la Mixnà, el primer gran text de la Halacà o llei jueva.

Veure Halacà і Berakhot

Binyomin Jacobs

Binyomin Jacobs (Ámsterdam, 1949) és un rabí holandès que viu a Amersfoort, als Països Baixos.

Veure Halacà і Binyomin Jacobs

Bnei Akiva

Bnei Akiva (en hebreu: בני עקיבא, "Fills d'Akiva") és el moviment juvenil més important del sionisme religiós al món.

Veure Halacà і Bnei Akiva

Brit Milà

El Brit Milà (en hebreu: ברית מילה) (en les comunitats asquenazites s'anomena Bris) és la circumcisió ritual que és realitzada per un mohel, al voltant del penis d'un nen jueu, en el vuitè dia de vida del nadó, com a símbol del pacte, entre Elohim i el patriarca Abraham.

Veure Halacà і Brit Milà

Casament jueu

Anell de noces En el judaisme, el matrimoni és considerat la santificació de la vida, com la unió legítima entre dues persones que se sotmeten als manaments d'Adonai.

Veure Halacà і Casament jueu

Còdex d'Alep

El Còdex d'Alep o Codex Aleppo (en hebreu: כֶּתֶר אֲרָם צוֹבָא; Keter Aram Tsova o Corona d'Alep) és un manuscrit medieval vinculat a la Tanakh (Bíblia hebrea).

Veure Halacà і Còdex d'Alep

Celebracions jueves

Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història.

Veure Halacà і Celebracions jueves

Chayei Adam

El Chayei Adam (en hebreu: חיי אדם) (en català: "La vida de l'home") és una obra sobre la llei jueva escrita pel Rabí Avraham Danzig (1748–1820), que tracta sobre les lleis discutides en la secció Orach Chayim del Xulhan Arukh.

Veure Halacà і Chayei Adam

Chazal

ImageSize.

Veure Halacà і Chazal

Chofetz Chaim (Llibre)

El llibre Chofetz Chaim (en hebreu: ספר חפץ חיים) és l'obra mestra del Rabí Israel Meir Kegan, també conegut com a Chofetz Chaim.

Veure Halacà і Chofetz Chaim (Llibre)

Col·legi Teològic Hebreu

El Col·legi Teològic Hebreu (en anglès: Hebrew Theological College) (HTC) conegut habitualment com a Skokie Yeshiva, és una ieixivà situada a Skokie, Illinois, que també funciona com un campus universitari privat.

Veure Halacà і Col·legi Teològic Hebreu

Darkhei Moixé

El Darkhei Moixé (en hebreu: דרכי משה) és un comentari del Arba Turim i del Beit Yossef, el qual al seu torn és un comentari del Tur.

Veure Halacà і Darkhei Moixé

Dirshu

Dirshu (en hebreu: דרשו) és una organització internacional jueva ultra-ortodoxa, el seu objectiu és enfortir i encoratjar l'estudi de la santa Torà.

Veure Halacà і Dirshu

Dol en el judaisme

Els membres de la Fraternitat funerària de Praga resen pels moribunds, cap al 1772 El dol en el judaisme (en hebreu: אֲבֵלוּת, avelut, dol) és una combinació de minhag i mitsvà derivada de la Torà clàssica del judaisme i dels textos rabínics.

Veure Halacà і Dol en el judaisme

Dones del mur

Dones del mur (en hebreu: נשות הכותל, Nashot HaKotel) és una associació feminista jueva amb seu a Israel que lluita per aconseguir que les dones tinguin dret a portar a sobre els rotlles de la Torà, a llegir la Torà i a dur les vestimentes religioses al Mur de les Lamentacions, també anomenat "Kotel".

Veure Halacà і Dones del mur

Dret religiós

El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.

Veure Halacà і Dret religiós

Eruv

Un eruv al voltant d'una comunitat a Jerusalem. Un eruv (en hebreu: עירוב) (en plural: eruvim) és una demarcació construïda per les comunitats jueves amb el propòsit de poder carregar objectes d'un indret a un altre durant el Sàbat, i altres festivitats jueves, sense transgredir la Halacà o Llei Jueva.

Veure Halacà і Eruv

Escola de Safed

LEscola de Safed era una ieixivà formada per un grup de teòlegs jueus estudiosos de la Càbala, que es van aplegar al voltant dels ensenyaments del Rabí Yossef Qaro (1488-1575), l'autor d'un ample comentari anomenat Beit Yossef sobre el llibre Arba Turim de Jacob ben Asher.

Veure Halacà і Escola de Safed

Estela d'Hammurabi

LEstela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia.

Veure Halacà і Estela d'Hammurabi

Even HaEzer

Even HaEzer, és una secció del llibre Arba Turim del Rabí Jacob ben Asher, i del Xulhan Arukh del Rabí Yossef Qaro.

Veure Halacà і Even HaEzer

Exegesi

Lexegesi és una disciplina teològica que estudia objectivament la Bíblia i altres llibres sagrats com l'Alcorà (on aquesta disciplina s'anomena tafsir).

Veure Halacà і Exegesi

Fariseus

Discussió sobre els tributs entre Jesús i els fariseus, segons Gustave Doré Els fariseus (Pərūšīm) va ser un moviment social i una escola de pensament jueus a l'est de la Mediterrània durant l'època del judaisme del Segon Temple.

Veure Halacà і Fariseus

Filactèria

Soldat israelià, Asael Lubotzky, pregant amb filactèria Joc de filactèria que inclou el del braç (esquerra) i el del cap La filactèria o filacteri és el nom amb què es denomina a uns petits embolcalls o capsetes de cuir on es troben o guarden passatges de les Escriptures escrits sobre petits rotlles.

Veure Halacà і Filactèria

Filosofia religiosa

Una filosofia religiosa és un pensament filosòfic que influït i dirigit a conseqüència dels ensenyaments d’una religió particular.

Veure Halacà і Filosofia religiosa

Gershom Scholem

Gershom Scholem (hebreu: גרשם שלום; 5 de desembre de 1897 - 21 de febrer de 1982), nascut Gerhard Scholem, va ser un filòsof i historiador jueu nascut a Alemanya.

Veure Halacà і Gershom Scholem

Guemarà

La Guemarà (en hebreu: גמרא) i la Mixnà juntes formen el Talmud.

Veure Halacà і Guemarà

Gueonim

ImageSize.

Veure Halacà і Gueonim

Ha-Poel ha-Mizrahí

Ha-Poel ha-Mizrahí (הפועל המזרחי, en català: el treballador mizrahí) fou un partit polític i moviment colonitzador d'Israel, anterior a la formació del Partit Nacional Religiós.

Veure Halacà і Ha-Poel ha-Mizrahí

Hagadà

text bíblic i la tradicional Hagadà. La Torà (Bíblia hebrea) conté onze referències en relació als faraons, però cap d'elles els denomina de forma específica sinó que fa servir només "Faraó", terme que el context bíblic té el sentit de "rei egipci".

Veure Halacà і Hagadà

Hakham

Hakham (en hebreu: חכם, literalment "savi") (en plural: חכמים, hakhamim) és un títol equivalent a un savi o a un doctor en matèria de halacà, la llei jueva.

Veure Halacà і Hakham

Halachot Guedolot

Halachot Guedolot (en hebreu: הלכות גדולות) és una obra literària i un codi legal jueu escrit durant l'època dels savis Gueonim.

Veure Halacà і Halachot Guedolot

Hamodia

Hamodia (en hebreu: המודיע) és un periòdic diari escrit en hebreu, publicat a Israel.

Veure Halacà і Hamodia

Haredim

Els kharedim (nom plural, en hebreu: חֲרֵדִים; singular חֲרֵדִי '"els qui temen Déu") són els practicants ultraortodoxos del judaisme.

Veure Halacà і Haredim

Hasdai Cresques

Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu.

Veure Halacà і Hasdai Cresques

Hassidisme

El hassidisme és el terme utilitzat pels rabins per descriure els jueus que mantenen el nivell més alt d'observança religiosa i acció moral.

Veure Halacà і Hassidisme

Hazan

Hazan (en hebreu חַזָּן, 'ħazzān'; en jiddisch: khazn; en judeocastellà: hassan) és el nom de la persona que guia els cants a la sinagoga.

Veure Halacà і Hazan

Hermenèutica bíblica

Hermenèutica bíblica és l'hermenèutica aplicada a la Bíblia, és a dir, la interpretació de la Bíblia.

Veure Halacà і Hermenèutica bíblica

Hil·lel II

Hil·lel II (en hebreu: הלל הנשיא) va tenir el càrrec de Nasí (Príncep) del Sanedrí entre els anys 320 i 385.

Veure Halacà і Hil·lel II

Hilchot HaRif

L'obra coneguda amb el nom de Hilchot HaRif (en hebreu: הלכות רב אלפס) (transliterat: Hilchot Rav Alfas) també anomenada Llibre de les lleis, i Sefer Halachot, va ser escrita en la ciutat de Fes, al Regne de Marroc, pel Rabí Isaac ben Jacob Alfassi ha-Cohen (nascut en 1013- mort en 1103) aquesta obra compila les decisions legals dels tractats del Talmud relacionats amb la halacà, la llei jueva, tal com era aplicada en aquella època.

Veure Halacà і Hilchot HaRif

Història de l'antic Israel

Amarna). La història de l'antic Israel abasta des del segle XX aC fins a l'expulsió i Diàspora al primer segle de nostra era, en una àrea compresa entre el Mediterrani, el desert del Sinaí, les muntanyes del Líban i el desert.

Veure Halacà і Història de l'antic Israel

Història del cristianisme primitiu

III i va ser trobada a l'àrea de la primera necròpolis del Turó Vaticà, a Roma. La història de cristianisme primitiu cobreix el període que va des dels orígens del cristianisme al Primer Concili de Nicea del 325.

Veure Halacà і Història del cristianisme primitiu

Història del sionisme

El sionisme és una ideologia política nacionalista, que va aparèixer a finals del, i que defensa la idea que el Poble jueu ha de tenir un Estat propi.

Veure Halacà і Història del sionisme

Història dels jueus de Kairuan

Bandera de Tunísia. Història dels jueus de Kairuan. Kairuan (en hebreu: קירואן) (en àrab: قيروان) és una ciutat situada a Tunísia, un nació del Nord d'Àfrica.

Veure Halacà і Història dels jueus de Kairuan

Història dels jueus de Tessalònica

Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del  fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial.

Veure Halacà і Història dels jueus de Tessalònica

Hoixen Mixpat

Hoixen Mixpat (en hebreu: חושן משפט) és una secció dels llibres Arba Turim del Rabí Jacob ben Asher, i el Xulhan Arukh del Rabí Yossef Qaro.

Veure Halacà і Hoixen Mixpat

Ieixivat HaKotel

Ieixivat HaKotel (en hebreu: ישיבת הכותל) és una ieixivà sionista religiosa situada a la Ciutat Vella de Jerusalem. L'edifici de la ieixivà es troba davant del Mont del Temple i el Kotel (el Mur de les Lamentacions).

Veure Halacà і Ieixivat HaKotel

Ieixivà

Estudiants d'una Ieixivà. Una ieixivà (en hebreu) és un centre d'estudi de la Torà i del Talmud en el judaisme ortodox.

Veure Halacà і Ieixivà

Ieixivà de Telshe

La Ieixivà de Telshe (טעלזער ישיבה en jiddisch, transliterat: Telzer Yeshiva) és una ieixivà originaria de l'Europa de l'Est que va ser fundada a la ciutat lituana de Telšiai.

Veure Halacà і Ieixivà de Telshe

Ieixivà i Escola Secundària Fasman

La Ieixivà i Escola Secundària Fasman (en anglès: Fasman Yeshiva High School) forma part del Col·legi Teològic Hebreu, i està ubicada a Skokie, Illinois.

Veure Halacà і Ieixivà i Escola Secundària Fasman

Ieixivà Netiv Aryeh

La Ieixivà Netiv Aryeh (en hebreu: ישיבת נתיב אריה) és una ieixivà jueva ortodoxa, situada a la plaça del Mur de les Lamentacions, situada a la Ciutat Vella de Jerusalem. La ieixivà té una ideologia sionista religiosa, i va ser fundada en 2003 pel Rabí Aharon Bina.

Veure Halacà і Ieixivà Netiv Aryeh

Importància religiosa de Jerusalem

Vista aèria del Mont del Temple, un indret de Jerusalem especialment destacat per diverses tradicions religioses. La importància religiosa de Jerusalem inclou la seva gran rellevança a les religions abrahàmiques del judaisme, el Cristianisme, i l'islam, que la consideren una ciutat sagrada.

Veure Halacà і Importància religiosa de Jerusalem

Intertestamentari

Intertestamentari o període intertestamentari és, pel cristianisme, el temps que passà entre l'Antic Testament i el Nou Testament i per extensió, als escrits i els moviments religiosos que serviren de pont entre els dos Testaments.

Veure Halacà і Intertestamentari

Isaac Alfassi

Isaac ben Jacob Alfassi (prop de Fes, 1013-Lucena, 1103) també era anomenat el Rif, va ser un rabí i un intel·lectual jueu nascut a Constantina, Algèria, establert després a l'Àndalus.

Veure Halacà і Isaac Alfassi

Isaac ben Seixet Perfet

Isaac ben Seixet Perfet, (en hebreu: יצחק בן ששת), també conegut com a Jaume de València o pel seu acrònim Rivaix (en hebreu: ריב"ש), va ser un rabí i reconegut talmudista del.

Veure Halacà і Isaac ben Seixet Perfet

Israel Meir Kegan

Israel Meir (Hacohen) Kegan (Dzyàtlava, 6 de febrer, 1839 - Radun, 15 de setembre, 1933) també conegut com el Chofetz Chaim va ser un famós rabí europeu, que va escriure obres en els terrenys d'halacà i ètica jueva les obres de la qual segueixen tenint un grán impacte en el judaisme.

Veure Halacà і Israel Meir Kegan

Jacob ben Asher

Jacob ben Asher, també conegut com el Baal HaTurim, va néixer possiblement al Sacre Imperi Romanogermànic, a la ciutat de Colònia prop de l'any 1269 i possiblement va morir a Toledo, regne de Castella, prop de l'any 1343.

Veure Halacà і Jacob ben Asher

Jacob Berab

Jacob Berab (Maqueda, Castella, 1474 - Safed, Imperi Otomà, 1546) va ser un influent rabí i talmudista, conegut pel seu intent de recuperar l'antiga ordenació rabínica (Semicha).

Veure Halacà і Jacob Berab

Jafudà ben Barzilai, el Barceloní

Jafudà ben Barzilai, el Barceloní (Albargeloni) (Barcelona, c. 1070 - Barcelona)Feliu, 2010 fou un talmudista català.

Veure Halacà і Jafudà ben Barzilai, el Barceloní

Joseph B. Soloveitchik

(en hebreu: יוסף דוב הלוי סולובייצ'יק) fou un il·lustre rabí ortodox americà, talmudista i filòsof.

Veure Halacà і Joseph B. Soloveitchik

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Halacà і Judaisme

Judaisme caraïta

200x200px El caraisme o judaisme caraïta (en hebreu: יהדות קראית, transliterat: Yahadut Karait) és una branca del judaisme que tan sols reconeix l'autoritat del Tanakh (l'Antic Testament) i rebutja les creences del judaisme ortodox, així com la llei jueva (la halacà) i les altres escriptures rabíniques com la Mixnà, la Guemarà i el Talmud.

Veure Halacà і Judaisme caraïta

Judaisme català

Sinagoga a Catalunya. Haggadà de Sarajevo, Barcelona ca. 1350. Judaisme català (en hebreu: יהדות קטלוניה) és la comunitat jueva que va viure a la península ibèrica, a les terres de Catalunya, València i Mallorca fins l'expulsió del 1492.

Veure Halacà і Judaisme català

Judaisme conservador

El judaisme conservador o masortí (en hebreu: יהדות קונסרבטיבית) sorgeix a Alemanya a mitjan com una reacció al judaisme reformista, posicionant-se com una síntesi entre aquest últim i el judaisme ortodox.

Veure Halacà і Judaisme conservador

Judaisme ortodox

Jueu ortodox proveït de quipà, Tal·lit gadol i tefil·lín (filactèria), preparant-se per a un servei en una sinagoga. El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista, dels quals es distingeix per l'adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà).

Veure Halacà і Judaisme ortodox

Judaisme rabínic

El judaisme rabínic (en hebreu: יהדות רבנית) (transliterat: Yahadut Rabanit) ha estat la forma principal del judaisme des del, com a resultat de la codificació del Talmud de Babilònia.

Veure Halacà і Judaisme rabínic

Judaisme reconstruccionista

El judaisme reconstruccionista és el corrent del judaisme progressista més tardanament individualitzat i també el que té menys adherents oficials.

Veure Halacà і Judaisme reconstruccionista

Judaisme reformista

El judaisme reformista (hebreu: יהדות רפורמית) és una de les grans branques de la religió jueva (Judaisme rabínic) en l'actualitat, d'origen asquenazita, juntament amb el judaisme ortodox i el judaisme conservador o masortí.

Veure Halacà і Judaisme reformista

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Halacà і Jueus

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Veure Halacà і Jueus a Espanya

Justos entre les Nacions

Inscripció trilingüe a l'entrada del Passeig dels Justos, a ''Yad va-Xem''. Els Justos són distingits per una medalla commemorativa segons el precepte del Talmud segons el qual "Qui salva una vida, salva l'Univers sencer" Justos entre les Nacions (en hebreu: חסידי אומות העולם, Hassidé Ummot ha-Olam) és una expressió presa del judaisme tradicional i extreta del llibre del Talmud, amb la qual es denomina un programa de l'Estat d'Israel establert per una llei del Parlament de 1953 i iniciat a partir de 1963 amb què s'atorga, d'acord amb certs criteris, el màxim reconeixement a aquelles persones qui, no essent de confessió o ascendència jueva, van ajudar els jueus víctimes de la persecució, fonamentalment la conduïda pel règim nacionalsocialista i afins durant el període del Tercer Reich.

Veure Halacà і Justos entre les Nacions

Késsef Mixné

El Késsef Mixné (en hebreu: כסף משנה) és un comentari de l'obra del Mixné Torà, l'obra del Rambam Maimònides.

Veure Halacà і Késsef Mixné

Kedoixim

Kedoixim o qedoixim (קדושים, en hebreu "sants") és la secció setmanal número 30 del cicle anual de la lectura de la Torà i el setè llibre de Levític.

Veure Halacà і Kedoixim

Kidush

El Kidush (en hebreu: קידוש, literalment, "santificació") és la benedicció recitada sobre el vi o el suc de raïm per santificar el sàbat o una festa jueva.

Veure Halacà і Kidush

Kinim

Kinim és un tractat de la Mixnà i el Talmud babilònic.

Veure Halacà і Kinim

Legitimació

S'entén per legitimació (del llatí legitimatio, adaptada al català al) el procés que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit polític.

Veure Halacà і Legitimació

Lev Le Achim

Lev Le-Achim (en hebreu: לב לאחים) (en català: "un cor per als germans"), és una organització jueva ortodoxa que opera a l'Estat d'Israel.

Veure Halacà і Lev Le Achim

Literatura del Musar

El Musar és una corrent espiritual i literària que ofereix una sèrie d'instruccions concretes sobre com viure una vida ètica i amb sentit.

Veure Halacà і Literatura del Musar

Literatura hebrea

La literatura hebrea consisteix en escrits antics, medievals i moderns en llengua hebrea.

Veure Halacà і Literatura hebrea

Literatura rabínica

La literatura rabínica és el conjunt d'obres, escrites generalment en hebreu i arameu, que recull les opinions i comentaris dels rabins més destacats.

Veure Halacà і Literatura rabínica

Lucena

Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.

Veure Halacà і Lucena

Marion Bauer

Marion Eugénie Bauer (Walla Walla, 15 d'agost de 1882-South Hadley, 9 d'agost de 1955) fou una compositora americana, professora, escriptora i crítica de música.

Veure Halacà і Marion Bauer

Maror (judaisme)

enciam romà (maror). La maror (מָרוֹר), és una herba amarga que sol ser servida en les celebracions del Séder de Pessa'h.

Veure Halacà і Maror (judaisme)

Matriarcat

tuareg és un exemple de societat que reflecteix tendències matriarcals El matriarcat és el terme antropològic utilitzat per a definir la condició social en què les mares tenen autoritat suprema en llurs famílies, en què els membres femenins de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ocupada per una dona.

Veure Halacà і Matriarcat

Meguilà

Meguilà és el desè tractat de l'ordre de Moed de la Mixnà.

Veure Halacà і Meguilà

Meilà

Meilà (en hebreu: מסכת מעילה) (transliterat: Masechet Meilà ) és un tractat de l'ordre de Kodaixim de la Mixnà, la Tosefta i el Talmud.

Veure Halacà і Meilà

Menachem Mendel Schneerson

Ohel El darrer Rebe de Lubavitx, Rabbi Menahem Mendel Schneerson, (Mikolaiv, Ucraïna, 18 abril de 1902 (11 de Nissan) - Brooklyn, Nova York, 12 juliol de 1994) setè líder de la dinastia jasídica de Habad Lubavitx.

Veure Halacà і Menachem Mendel Schneerson

Messies jueu

Llibre Mixné Torà de Maimònides.Metropolitan Museum of Art, Nova York. El Messies del judaisme (משיח - Mashiach o Moshiach), tradicionalment fa referència a un futur líder, o a un rei jueu, provinent de la línia de David, (és a dir, un descendent directe del David bíblic), qui serà ungit, i per tant esdevindrà l'ungit del poble d'Israel, i serà investit amb poder per governar, tant al poble jueu, com a la resta de la humanitat.

Veure Halacà і Messies jueu

Midraix

Midraix és un mètode d'interpretació (exegesi) hermenèutica de la Bíblia, el terme també es refereix a la compilació completa dels ensenyaments de la Bíblia.

Veure Halacà і Midraix

Millet (Imperi Otomà)

A l'Imperi Otomà, un millet era un tribunal de llei independent que pertanyia a la «llei personal» per la qual una comunitat confessional (un grup que segueix les lleis de la xaria islàmica, el dret canònic cristià o l'halacà jueva) es podia governar sota les seves pròpies lleis.

Veure Halacà і Millet (Imperi Otomà)

Mincha

Servei d'oració de Mincha en una Ieixivà. Mincha (en hebreu: תפילת מנחה) (transliterat: Tefilat Mincha) és el servei d'oració de la tarda que té lloc en el judaisme ortodox.

Veure Halacà і Mincha

Misnagdim

talmúdics. Misnagdim (hebreu: מתנגדים, també Mitnagdim; singular misnaged / mitnaged) és una paraula hebrea que significa «opositors».

Veure Halacà і Misnagdim

Mitsvà

Mitsvà (מצוה) és una paraula hebrea que significa "manament", el plural de mitsvà és mitsvot.

Veure Halacà і Mitsvà

Mixna Berura

La Mixna Berura, hebreu per a «ensenyament clarificat» és un text religiós de la cultura jueua, que va ser escrit a la Ieixivà de Radun entre els anys 1875 i 1905.

Veure Halacà і Mixna Berura

Mixné Torà

Sefarad, en 1340. Pàgines del ''Sefer Ahavah'' (Llibre de l'Amor. Jerusalem, Biblioteca Nacional d'Israel.http://web.nli.org.il/sites/NLI/Hebrew/digitallibrary/pages/viewer.aspx?presentorid.

Veure Halacà і Mixné Torà

Moetzes Gedolei HaTorah

El Consell de Savis de la Torà (en hebreu: מועצת גדולי התורה) (en anglès: Council of Torah Sages) de l'associació Agudath Israel d'Amèrica, és una organització de lideratge, religiosa, política, i un lobby que representa els interessos de la comunitat jueva ortodoxa americana, davant les agències governamentals estatals i federals.

Veure Halacà і Moetzes Gedolei HaTorah

Mohel

El mohel (en hebreu: מוהל, en plural: mohelim) és el que porta a terme el Brit Milà, segons la tradició jueva, és a dir, la circumcisió ritual d'un nadó en el vuitè dia després del seu naixement.

Veure Halacà і Mohel

Moisès Cordovero

Moisès Ben Jacob Cordovero, (en hebreu: משה קורדובירו), també conegut per l'acrònim: רמ"ק (el Ramak), (Espanya, 1522 - Safed, Imperi Otomà, 1570) va ser un rabí, místic, teòleg i cabalista sefardita.

Veure Halacà і Moisès Cordovero

Moviment del Musar

El Moviment del Musar, és una pràctica espiritual que dona una sèrie d'instruccions concretes sobre com viure una vida ètica i amb sentit.

Veure Halacà і Moviment del Musar

Nasí

Nasí (en hebreu: נשיא הסנהדרין) és un mot que significa, "el príncep", en hebreu antic.

Veure Halacà і Nasí

Nedarim

Nedarim (en hebreu: מסכת נדרים) és un tractat de l'ordre de Naixim de la Mixnà i el Talmud.

Veure Halacà і Nedarim

Nezikín

Nezikín (en hebreu: סדר נזיקין) és el quart ordre (séder) de la Mixnà (també de la Tosefta i el Talmud).

Veure Halacà і Nezikín

Nissim ben Reuben Girondí

Nissim ben Reuben Girondí va ser un metge i reconegut talmudista del, molt influent en la seva època.

Veure Halacà і Nissim ben Reuben Girondí

Nova Escola Catalana

La Nova Escola Catalana és una entitat cultural jueva ubicada a Barcelona.

Veure Halacà і Nova Escola Catalana

Onomàstica jueva

Lonomàstica jueva tracta dels prenoms i, especialment, dels cognoms que els jueus han utilitzat al llarg de tota la Història i a tots els països del món on els ha portat la seva Diàspora.

Veure Halacà і Onomàstica jueva

Orach Chaim

Orach Chaim (en hebreu: אורח חיים) és una secció dels llibres Arba Turim del Rabí Jacob ben Asher, i del Xulhan Arukh del Rabí Yossef Qaro, tots dos llibres són compilacions de la llei jueva, la Halacà. Aquesta secció tracta sobre tots els aspectes de la llei jueva relacionats amb el calendari hebreu (ja sigui el calendari diari, setmanal, mensual o anual).

Veure Halacà і Orach Chaim

Ortodòxia

Lortodòxia (del grec antic ὀρθός - Orthos, 'correcte' - i δόξα - doxa, literalment 'opinió recta i veritable') és la doctrina o ideologia que és sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religiós, en contraposició a l'heterodòxia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.

Veure Halacà і Ortodòxia

Peah

Peah (en hebreu: מסכת פאה) és el segon tractat del séder (ordre) Zeraïm ("llavors") de la Mixnà i el Talmud. Aquest tractat comença amb la discussió de temes relacionats amb l'agricultura, l'enfocament principal d'aquest ordre de la Mixnà.

Veure Halacà і Peah

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Veure Halacà і Petó

Pirqé Avot

Pirqé Avot (en hebreu: מסכת פרקי אבות) (transliterat: Masechet Pirkei Avot) que es tradueix com a "Tractat dels pares", és una recopilació d'ensenyaments ètics o màximes dels rabins del període de la Mixnà.

Veure Halacà і Pirqé Avot

Principis de la fe jueva

Els principis de la fe jueva son una sèrie d'afirmacions que es presenten com el suport fonamental inherent a l'acceptació i la pràctica del judaisme.

Veure Halacà і Principis de la fe jueva

Quarta Aliyà

La Quarta Aliyà es refereix a la quarta ona d'immigració jueva a Israel, provinent d'Europa i Àsia, entre els anys 1924 i 1928.

Veure Halacà і Quarta Aliyà

Quatre espècies

Les quatre espècies, ''Arbà Minim'' Les quatre espècies (hebreu: ארבעת המינים arbaat ha-minim, també anomenades Arbà minim).

Veure Halacà і Quatre espècies

Qui és jueu?

Qui és jueu? (en hebreu מיהו יהודי pronunciat) és una de les preguntes bàsiques sobre d'identitat jueva i sobre la qual giren les diverses rames del judaisme.

Veure Halacà і Qui és jueu?

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Veure Halacà і Rabí

Responsa

La Responsa (en llatí: respondum) comprèn un cos de decisions escrites i regulacions de les autoritats legals rabíniques, en resposta a les preguntes dirigides a ells, prèviament formulades pels fidels.

Veure Halacà і Responsa

Revelació

En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes.

Veure Halacà і Revelació

Rixonim

ImageSize.

Veure Halacà і Rixonim

Roix ha-Xanà (Talmud)

Roix ha-Xanà (en hebreu: ראש השנה) és el nom d'un text de la llei jueva (halacà) originada en la Mixnà, que forma part dels tractats del Talmud de Babilònia i del Talmud de Jerusalem.

Veure Halacà і Roix ha-Xanà (Talmud)

Saadia Gaon

'''Llibre d'Isaïes''' en una Bíblia anglesa Saadia ben Yosef al-Fayumi (El Faium, juliol de 892 - Sura, 21 de maig de 942) Va ser un prominent rabí, filòsof i exegeta jueu del període dels gueonim.

Veure Halacà і Saadia Gaon

Sacrifici d'animals

Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.

Veure Halacà і Sacrifici d'animals

Samuel ha-Naguid

Samuel ha-Naguid, també conegut com a Samuel ibn Nagrel·la, (Còrdova, 993 - Granada, 1055-56) fou un visir de l'emirat zírida de Gharnata, a més d'un gramàtic, poeta i talmudista judeoandalusí.

Veure Halacà і Samuel ha-Naguid

Séfer Mitzvot Gadol

El Séfer Mitzvot Gadol (en hebreu: ספר מצוות גדול) (en català: "El gran llibre dels manaments", abreujat: סמ"ג "SeMaG"), completat en 1247, és una obra literària que tracta sobre els 365 manaments negatius i els 248 manaments positius, discutint cadascun d'ells per separat, segons el Talmud i les decisions dels rabins.

Veure Halacà і Séfer Mitzvot Gadol

Secularisme

Estats seculars, laics o no-confessionals El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.

Veure Halacà і Secularisme

Sefirat ha-ómer

Compte de l'Ómer, 1960's Compte de l'Ómer, Jerusalem 1952. Sefirat ha-ómer (Hebreu: ספירת העומר), en català: el compte de l'Ómer, és el nom donat al còmput dels 49 dies (7 setmanes) que hi ha entre les festivitats de Péssah i Xavuot.

Veure Halacà і Sefirat ha-ómer

Seminari Rabínic d'Amèrica

El Seminari Rabínic d'Amèrica (en anglès nord-americà: Rabbinical Seminary of America) (RSA), també anomenat Yeshivas Chofetz Chaim, és una xarxa d'acadèmies talmúdiques lituanes, basades principalment a Amèrica del Nord, i a l'Estat d'Israel.

Veure Halacà і Seminari Rabínic d'Amèrica

Separació del cristianisme primitiu del judaisme

''Crist expulsa els mercaders del Temple'', d'El Greco, 1600. La separació del cristianisme primitiu del judaisme es dugué a terme durant els primers segles després de Crist.

Veure Halacà і Separació del cristianisme primitiu del judaisme

Shacharit

Jueus que resen a Mur de les Lamentacions, 2010. Shacharit, Dècada del 1930 Shacharit (en hebreu: שַחֲרִית) és una oració jueva (Tefilà) recitada al matí, i és una de les tres oracions diàries que resen habitualment els jueus. Diferents tradicions identifiquen diferents components primaris de Shacharit.

Veure Halacà і Shacharit

Shalom Sharabi

Sar Shalom Sharabi (en hebreu: שר שלום שרעבי).

Veure Halacà і Shalom Sharabi

Shimon ben Gamaliel II

Shimon ben Gamliel II (en hebreu: רבן שמעון בן גמליאל השני) va ser un rabí que va viure a principis del segle II al voltant de l'any 100 després de Crist.

Veure Halacà і Shimon ben Gamaliel II

Shlomo Halevi Alkabetz

Shlomo Halevi Alkabetz (Tessalònica, 1500 - Safed, 1576) (en hebreu: שלמה אלקבץ) va ser un rabí, un cabalista, i un poeta, conegut per haver escrit la cançó Lekhà Dodí.

Veure Halacà і Shlomo Halevi Alkabetz

Shnayim mikrà ve-echad Tàrgum

Shnayim mikrà ve-echad Tàrgum (en hebreu: שנים מקרא ואחד תרגום) (en català: "dues escriptures i una traducció"), és el costum jueu de llegir la porció setmanal de la Torà, (la paraixà de la setmana), d'una manera prescrita.

Veure Halacà і Shnayim mikrà ve-echad Tàrgum

Simó Ben Zemah Duran

Simó Ben Zemah Duran, també Tzemach Duran (1361-1444; שמעון בן צמח דוראן), conegut com a Rashbatz (רשב"ץ) o Tashbatz era una autoritat rabínica, estudiant de filosofia, astronomia, matemàtiques i, especialment, de medicina, que va exercir durant diversos anys a Palma (Mallorca).

Veure Halacà і Simó Ben Zemah Duran

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Veure Halacà і Sinagoga

Soferim (Talmud)

Soferim (en hebreu: מסכת סופרים "escribes") (transliterat: Masejet Soferim) és un dels tractats menors del Talmud de Babilònia.

Veure Halacà і Soferim (Talmud)

Sotà

El tractat Sotà (en hebreu: מסכת סוטה) és el cinquè tractat de l'ordre de Naixim de la Mixnà i el Talmud de Babilònia, segons les edicions actuals, però és el darrer en alguns manuscrits i en el Talmud de Jerusalem.

Veure Halacà і Sotà

Stern College for Women

El Col·legi Stern per a Dones, (en anglès nord-americà: Stern College for Women) és el col·legi universitari femení de ciència i belles arts de la Universitat Yeshiva.

Veure Halacà і Stern College for Women

Talmud

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Veure Halacà і Talmud

Talmud (desambiguació)

* Talmud de Babilònia, cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries, font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals.

Veure Halacà і Talmud (desambiguació)

Talmud de Jerusalem

El Talmud de Jerusalem (en hebreu: תלמוד ירושלמי) (transliterat: Talmud Yeruixalmi) o Talmud de Palestina, és una compilació dels debats rabínics sobre l'elaboració de la Mixnà en idioma arameu occidental, que es van celebrar a la terra d'Israel en el mateix període que el Talmud de Babilònia.

Veure Halacà і Talmud de Jerusalem

Tanaim

ImageSize.

Veure Halacà і Tanaim

Taqiyya

alim d'este rreyno hablando de nuestro encerramiento: “Yo bien conozco que somos en una época de grande espanto, mas no por eso dexara Allah de darnos cautoriçada.

Veure Halacà і Taqiyya

Tàrgum

s amb targum, potser provinent de Tunis, trobada al Kurdistan, actualment forma part de la Col·lecció Schøyen. Un targum (en hebreu תרגום, amb vocalització תַּרְגּוּם) en plural original targumim o en català targums, era originàriament una traducció a l'arameu de la Tanakh produïda o compilada a l'antic Israel i Babilònia des del període del Segon Temple fins a començaments de l'edat mitjana (finals del primer mil·lenni).

Veure Halacà і Tàrgum

Tómer Dèbora

Tómer Dèbora (en hebreu: תומר דבורה) (en català: La palmera de Dèbora) va ser escrit en hebreu a mitjans del segle XVI per Moisès Cordovero, un cabalista jueu a la ciutat de Safed, a l'Imperi Otomà.

Veure Halacà і Tómer Dèbora

Temurà

Temurà (en hebreu: מסכת תמורה) (transliterat: Masechet Temurà) és un tractat de la Mixnà i el Talmud, la major part d'aquest tractat, és una elaboració de la llei establerta a Levític 27:10, pel que fa a la dedicació d'un animal per al sacrifici.

Veure Halacà і Temurà

Teolepte I

Teolepte I (en grec Θεόληπτος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1513 al 1522.

Veure Halacà і Teolepte I

Tichel

Tichel Tichel (en ídix: טיכל), també anomenat mitpachat (en hebreu: מטפחת), és el nom del mocador o vel que fan servir les dones jueves ortodoxes casades, en compliment d'un codi de modèstia i cautela conegut com a tzniut, que requereix que les dones jueves ortodoxes casades cobreixin el seu cabell en públic.

Veure Halacà і Tichel

Tikún Olam

Tikún olam (en hebreu: תיקון עולם) és una frase en hebreu que significa "reparar el món".

Veure Halacà і Tikún Olam

Tixà be-Av

El Tixà be-Av, (en hebreu: תשעה באב), és un dia de dejuni anual en el judaisme, que commemora la destrucció del Primer i Segon Temples de Jerusalem i el posterior exili dels Jueus de la Terra d'Israel.

Veure Halacà і Tixà be-Av

Tomchei Tmimim

Tomchei Tmimim (en hebreu: תומכי תמימים) és la ieixivà (acadèmia talmúdica) central del moviment hassídic Habad Lubavitx, va ser fundada en 1896 en el poble de Lyubavichi pel cinquè Rebe de Habad, el Rabí Sholom Dovber Sechneerson (Rebe Raixab), actualment és una institució educativa mundial d'estudis judaics avançats.

Veure Halacà і Tomchei Tmimim

Tosafot

Raixí; a l'esquerra els de Tosafot. Per Tosafot (en hebreu: תוספות) es coneixen a diversos comentaristes medievals del Talmud.

Veure Halacà і Tosafot

Tractat talmúdic

Un tractat talmúdic (en hebreu: מַסֶּכֶת) (transliterat: masechet) és un element literari que forma part del Talmud, i que examina d'una manera sistemàtica un determinat aspecte de la llei jueva, la Halacà.

Veure Halacà і Tractat talmúdic

Tu bi-Xevat

El Tu bi-Xevat (hebreu: ט"ו בשבט) és una festivitat jueva menor, que té lloc el dia 15 del mes hebreu de Xevat (el 2020, El Tu bi-Xevat va començar a la posta de sol del 9 de febrer i va acabar el vespre del 10 de febrer).

Veure Halacà і Tu bi-Xevat

Tumtum

''Abraham i Sara visitats per tres àngels'', pintat entre 1581 i 1642. Segons el Talmud, tant Abraham com Sara van néixer ''tumtum''. Tumtum (de l'hebreu טומטום; «amagat») és un terme que apareix a la literatura rabínica jueva.

Veure Halacà і Tumtum

Unió ortodoxa

La Unió ortodoxa (en anglès: Orthodox Union) (OU), més coneguda per la seva certificació kosher és una de les organitzacions jueves ortodoxes més antigues dels Estats Units.

Veure Halacà і Unió ortodoxa

Xammai

Xammai (50 a. C.– 30) va ser un erudit jueu que va viure al, i un personatge important de la principal obra de la literatura rabínica, la Mixnà.

Veure Halacà і Xammai

Xaria

Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.

Veure Halacà і Xaria

Xofar

Un xofar (de l'hebreu) és un instrument musical de vent format per una banya de boc.

Veure Halacà і Xofar

Xulhan Arukh HaRav

El Xulhan Arukh HaRav (en hebreu: שולחן ערוך הרב) (en català: "el codi de la llei jueva del rabí") és una recopilació de la halacà, la llei jueva, per part del Rabí Schneur Zalman de Liadí (1745-1812), conegut durant la seva vida com HaRav (paraula hebrea per rabí), Schneur Zalman va ser el primer Rebe (paraula en ídix per rabí) del moviment hasídic Habad.

Veure Halacà і Xulhan Arukh HaRav

Yisroel Salanter

El Rabí Yisroel Salanter, també anomenat Israel Lipkin de Salant, va néixer el 3 de novembre de 1809 a Zagaré, prop de Kaunas, i va morir el 2 de febrer de 1883 a Kaliningrad, va ser un destacat talmudista, i un dels fundadors del Moviment del Musar.

Veure Halacà і Yisroel Salanter

Yom Kippur

Yom Kippur (en hebreu: יום כיפור) (en català: dia de l'expiació) o Yom HaKippurim (en hebreu: יוֹם כִּיפּוּר) és la celebració més important del calendari jueu (a part del sàbat).

Veure Halacà і Yom Kippur

Yoré Deà

Yoré Deà (en hebreu: יורה דעה) és una secció del Arba Turim, una recopilació de la llei jueva, la Halacà, publicada l'any 1475.

Veure Halacà і Yoré Deà

Yossef Qaro

Yossef Ben Efraïm Qaro (en hebreu: יוסף קארו) (Toledo 1488 - Safed 1575) fou un rabí, teòleg, jurista, i escriptor sefardita.

Veure Halacà і Yossef Qaro

ZAKA

ZAKA (en hebreu: זיהוי קורבנות אסון) (transliterat: Zihuy Korbanot Ason) (en català: Servei d'Identificació de les Víctimes de les Catàstrofes) és un organisme caritatiu israelià, reconegut pel Govern d'aquell país.

Veure Halacà і ZAKA

Zeraïm

El seder Zeraïm (hebreu: סדר זרעים) és el primer ordre de la Mixnà, la primera gran obra de la Halacà.

Veure Halacà і Zeraïm

També conegut com Halakhà, Halakkhot.

, Hagadà, Hakham, Halachot Guedolot, Hamodia, Haredim, Hasdai Cresques, Hassidisme, Hazan, Hermenèutica bíblica, Hil·lel II, Hilchot HaRif, Història de l'antic Israel, Història del cristianisme primitiu, Història del sionisme, Història dels jueus de Kairuan, Història dels jueus de Tessalònica, Hoixen Mixpat, Ieixivat HaKotel, Ieixivà, Ieixivà de Telshe, Ieixivà i Escola Secundària Fasman, Ieixivà Netiv Aryeh, Importància religiosa de Jerusalem, Intertestamentari, Isaac Alfassi, Isaac ben Seixet Perfet, Israel Meir Kegan, Jacob ben Asher, Jacob Berab, Jafudà ben Barzilai, el Barceloní, Joseph B. Soloveitchik, Judaisme, Judaisme caraïta, Judaisme català, Judaisme conservador, Judaisme ortodox, Judaisme rabínic, Judaisme reconstruccionista, Judaisme reformista, Jueus, Jueus a Espanya, Justos entre les Nacions, Késsef Mixné, Kedoixim, Kidush, Kinim, Legitimació, Lev Le Achim, Literatura del Musar, Literatura hebrea, Literatura rabínica, Lucena, Marion Bauer, Maror (judaisme), Matriarcat, Meguilà, Meilà, Menachem Mendel Schneerson, Messies jueu, Midraix, Millet (Imperi Otomà), Mincha, Misnagdim, Mitsvà, Mixna Berura, Mixné Torà, Moetzes Gedolei HaTorah, Mohel, Moisès Cordovero, Moviment del Musar, Nasí, Nedarim, Nezikín, Nissim ben Reuben Girondí, Nova Escola Catalana, Onomàstica jueva, Orach Chaim, Ortodòxia, Peah, Petó, Pirqé Avot, Principis de la fe jueva, Quarta Aliyà, Quatre espècies, Qui és jueu?, Rabí, Responsa, Revelació, Rixonim, Roix ha-Xanà (Talmud), Saadia Gaon, Sacrifici d'animals, Samuel ha-Naguid, Séfer Mitzvot Gadol, Secularisme, Sefirat ha-ómer, Seminari Rabínic d'Amèrica, Separació del cristianisme primitiu del judaisme, Shacharit, Shalom Sharabi, Shimon ben Gamaliel II, Shlomo Halevi Alkabetz, Shnayim mikrà ve-echad Tàrgum, Simó Ben Zemah Duran, Sinagoga, Soferim (Talmud), Sotà, Stern College for Women, Talmud, Talmud (desambiguació), Talmud de Jerusalem, Tanaim, Taqiyya, Tàrgum, Tómer Dèbora, Temurà, Teolepte I, Tichel, Tikún Olam, Tixà be-Av, Tomchei Tmimim, Tosafot, Tractat talmúdic, Tu bi-Xevat, Tumtum, Unió ortodoxa, Xammai, Xaria, Xofar, Xulhan Arukh HaRav, Yisroel Salanter, Yom Kippur, Yoré Deà, Yossef Qaro, ZAKA, Zeraïm.